Ni eN efectiu Ni AMB tArGetA, serveis de BANcA MòBil /// 32

B30eugènia Bieto, directora general d’Esade /// 6

N. 33 // 7.01.2011La revista econòmica del Vallès

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

PROMOU

sOM

Estem de celebració

Aquest 2010 hem assolit la trentena d’edicions del Fòrum Empresarial Santcugatribu·na. Aquesta fita hauria estat impossible sense el concurs dels patrocinadors, dels col·laboradors i de totes les empreses associades que ens heu acompanyat aquests anys.

GRÀCIES!

www.santcugatribuna.cat

Data Ponent Ponència

24/10/03 Jordi Pujol Economia i empresa

11/02/04 Shlomo ben Ami Cap a un nou ordre mundial

07/05/04 John Bruton Conseqüències econòmiques de l’ampliació de la UE

09/07/04 Carlos Losada Cercant un nou model de competitivitat

05/11/04 Antonio Garrigues Walker Anàlisi i conseqüències de les eleccions nord·americanes

15/12/04 Antoni Castells L’economia catalana avui

11/03/05 Ezequiel Reffico Responsabilitat social a les empreses. Un repte de futur

29/04/05 Xavier Sala i Martín Forats negres fiscals i el finançament de Catalunya

15/07/05 Antoni Brufau Què està canviant en el món del petroli?

28/10/05 Lluís Recoder Horitzó empresarial Sant Cugat 2015

16/12/05 Núria Chinchilla Retenció de talent a l’empresa del segle XXI

24/02/06 Pedro Nueno Xina: impactes i oportunitats

16/06/06 Anthony Giddens La sostenibilitat del model social europeu

22/09/06 Augusto López Clarós Grans tendències socioeconòmiques del segle XXI

17/11/06 Philip Kotler Innovate or die!

12/01/07 Josep Oliu 2007: perspectives econòmiques

08/03/07 R. Kaplan + M. Bonifacio From Research to Innovation

27/04/07 Ramon Tremosa Catalunya serà logística o no serà

08/10/07 Kenneth Morse Entrepreneurship centers, future challenges

22/11/07 F. Xavier Mena La crisi subprime americana

06/02/08 José Manuel Lara La responsabilitat de l’empresariat català

10/04/08 Antonio Catalán Riscos i oportunitats en expansions internacionals

14/05/08 Diversos Candidatura EIT

24/10/08 Leopoldo Abadía La crisi ninja

29/01/09 Salvador Alemany El moment econòmic: moment de consolidar

02/07/09 Mario Baeza Compartir el coneixement per créixer econòmicament

18/09/09 Josu Jon Imaz El desafiament energètic, impacte en l’economia

28/01/10 Mats Lindgren The Me · We Generation

08/04/10 Richard Boyatzis Resonant leadership

28/10/10 Marga Pröhl Agenda 2020

3B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 KM ZerO

7.01.2011el futur de les eMPreses És Als MòBils

Segons l’informe ePyme de l’any 2009, el 95% de les companyies espanyoles de mida mitjana disposen de connexió a internet i una de cada quatre accedeix a la xarxa a través de tecnologies mòbils. Actualment tenir un ordinador connectat a la xarxa s’ha convertit en un factor higiènic per a qualsevol organització empresarial: qui no en té, juga en una altra divisió. El factor diferencial i de competitivitat ha passat a ser el mòbil, especialment des de la proliferació de la tecnologia 3G. Les empreses que transformen els seus processos interns en mobilitzats i que adapten els seus serveis als clients per fer les gestions a distància, milloren les seves posicions competitives i, consegüentment, també els seus beneficis. El sector financer ha estat capdavanter a l’hora d’adaptar-se a la tecnologia mòbil, aplicada ja a tots els processos, fins al punt que hi ha entitats que ja desenvolupen les seves pròpies aplicacions. La resta de sectors no poden quedar-se com a simples observadors. El futur de la gestió empresarial i especialment dels serveis és a la butxaca dels clients i consumidors. Qui no ho vegi ara possiblement farà tard.

“Les empreses que formen els seus directius sempre guanyen”

euGèNiA BietO/// dirEctorA GEnErAL d’ESAdE

l’APOstA Per lA PiMe i lA recuPerAcióJOsÉ luis MAssON /// EconoMiStA

Ni eN efectiu Ni AMB tArGetA, serveis de BANcA MòBil

siGMA OBre uN ceNtre d’estudis iNfOrMàtics

set consells des del cim de l’everest

eNtrevistA

6rOtONdA

36

GAs A fONs

32 GPs

38

àreA de descANs

40estAció de servei

44ricArdO fisAs“L’objectiu no són els diners, sinó sentir-se realitzat”

B30 editA: Premsa Local Grup de Comunicació /// PresideNt: Ramon Grau /// cOOrdiNAdOr de redAcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) ///

directOrA editOriAl: Carmen S. Larraburu /// suBdirectOr: Josep M. Vallès /// redAcció: Joan Ramon Armadàs, Laia Corbella, Cristina Far-

rés, Xavier Orri, Víctor Solvas /// PrOJecte Gràfic: eixida.cat il·lustrAció POrtAdA: Ivanòvitx /// fOtOGrAfiA: Lluís Llebot /// cOOrdiNAció de PrO-

ducció: Maribel Pinillos /// MAquetAció: Sergi Felip /// AssessOrAMeNt liNGüístic: Susanna Turon /// AdMiNistrAció: Anna Comella /// iMPressió:

Gráficas de Prensa Diaria /// PreMsA lOcAl sANt cuGAt, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// redAcció: b30@

pautamedia.com /// AdMiNistrAció cOMerciAl: Susanna Carmona /// diPòsit leGAl: B-9826-2008 /// distriBució eMPresAriAl: FUnDACIó CECOT

FORMACIó /// PuBlicitAt: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// cOl·lABOrAdOrs de lA ‘B30’: AJUnTAMEnT DE RUBí · AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS

· AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAIXA LAIETAnA · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CECOT · CIT · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 exeMPlArs MeNsuAls

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’

I A L’‘AVUI’

MéS DE 3.000 PUnTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I InSTITUCIOnS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00

www.laCaixa.es/empreses

En els negocis, sempre estem al

seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

mereixen una atenció especialitzada.

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

Una divisió formada per un equip

de profess ionals experts en

gestió d’empreses, que li aportarà

solucions a mida.

Posem a la seva disposició l’oferta

sém sievres i setcudorp ed

completa i innovadora del mercat,

més de 5.200 oficines, 84 centres

de banca d’empresa i oficines

operatives i de representació

situades en 12 països, a més del

servei líder* a Espanya de banca

per internet: Línia Oberta.

Parlem?

on-line de les principals entitats nacionals per a empreses, pimes i comerç exterior – Estiu del 2010.

rAdAr

5B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

ràNquiNG d’exPOrtAció

cAdA MES LA rEViStA ‘B30’ PrESEntA un rànQuinG dE LES 10 EMPrESES dE LA dEMArcAció dE LA cAMbrA dE coMErç i indúStriA dE tErrASSA QuE hAn trAMitAt MéS cErtificAtS d’ExPortAció forA dE LA unió EuroPEA A trAVéS dE L’EntitAt.

dESEMbrE1 eurOfrAGANce rubí

2 SHaRp E. ESp. SAnt cuGAt

3 B. BRauN SuRgIcaL rubí

4 INDcRE, Sa tErrASSA

5 coopER cRouSE-HINDS tErrASSA

6 IpagSa INDuStRIaL rubí

7 comptE y RIVERa Sa oLESA

8 moEHS cataLaNa rubí

9 LaINco rubí

10 tELStaR tEcH. tErrASSA

palau-solitài plegamans

castellar

Bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El papiol

1

3

2

rAdAr b30

l’iNdicAdOr

d’acord amb les previsions del govern central, després de les noves mesures anticrisi aprovades a principis de desembre, cada petita i mitjana empresa espanyo-la s’estalviarà al voltant de 5.000 euros l’any vinent. El paquet de mesures, aplaudit unànimement per la pa-

tronal i la unió Europea, inclou algunes de les deman-des històriques de la pime, com és el cas de l’augment en el mínim de facturació per tributar al 25% l’impost de societats o la llibertat d’amortització, que ha que-dat ampliada fins al 2015. /// Foto: cEDIDa

5.000 EuroS

banesto i Sant cugat engeguen un concurs per atraure i potenciar joves amb talent

La Fundació Banesto i l’Ajuntament de Sant Cugat han posat en marxa el Yuzz, un programa formatiu i d’acompa-nyament que té per objectiu reclutar jo-ves creatius, capaços de desenvolupar idees innovadores de base tecnològica en un entorn d’alt rendiment, per inten-tar que els seus projectes es puguin im-plantar en el mercat. El projecte té pre-cedents a Barcelona i Madrid i són candi-dats a participar-hi tots els joves d’entre 18 i 30 anys que tinguin una proposta in-novadora en el camp tecnològic. D’entre totes les candidatures se seleccionaran vint participants per formar part del pro-jecte en el marc tecnològic vallesà, i se’ls facilitarà el contacte amb centres d’alt rendiment, una xarxa professional d’ex-perts, assessories i tutories personalit-zades, formació en matèria de creació i gestió d’empreses, una plataforma de treball col·laboratiu en línia i suport ad-ministratiu i jurídic. El millor projecte re-brà una dotació econòmica per posar en marxa el seu negoci.

foment de terrassa impulsa la creació de 144 nous llocs de treball

L’Ajuntament de Terrassa, a través de l’empresa pública Foment, ha endegat no-ves accions per reduir la taxa d’atur que afecta el municipi. En el marc del projecte Impuls que lidera el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat, el nou programa inclou la contractació de 140 persones amb els plans d’ocupació locals 2011 i quatre més amb les accions d’orien-tació. Els llocs de treball seran efectius a partir del mes de febrer. Per portar a ter-me aquesta iniciativa, l’empresa munici-pal Foment de Terrassa va sol·licitar una subvenció al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per valor d’1,2 milions d’euros. Els llocs de treball se cen-traran en obres i serveis relacionats amb reparacions d’equipament públic i en la millora de l’atenció ciutadana. Aquest se-gon àmbit inclou l’atenció a persones en risc d’exclusió social i formació als ciu-tadans en TIC. Durant el 2010, els plans d’ocupació han servit perquè 433 perso-nes trobessin feina. Per al 2011 la previsió situa aquesta xifra en 600 persones.

cerdanyola i terrassa, noves ciutats de la ciència i la innovació

Els municipis vallesans de Cerda-

nyola i Terrassa rebran el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació, que ha atorgat per primera vegada el Mi-nisteri de Ciència i Innovació, amb el qual vol reconèixer “l’important es-forç i compromís que han desenvolu-pat amb la R+D+I i la seva contribu-ció des de l’esfera local al canvi de mo-del productiu”. El distintiu, que s’ha concedit a un total de 30 municipis de l’Estat segons el nombre d’habitants (menys de 20.000, fins a 100.000 i més de 100.000), es podrà lluir durant un període de tres anys, després del qual es renovarà en funció de les actuaci-ons que els municipis facin en matèria de foment de la recerca i el desenvo-lupament. Al llarg d’aquests tres anys, els municipis integrants de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació (xar-xa InnPULSO) comptaran amb tot un seguit de beneficis en matèria de polí-tiques de R+D+I i establiran projectes de col·laboració entre ells.

21 3

6 eNtrevistA B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

Esade fa planificació estratègica. L’indicador més clar és que al capdavant de l’escola de negocis jesuïta hi ha per primera vegada una dona especialista en innovació i emprenedoria TEXT: FRaNcESc caStaNyER /// FOTOs: LLuÍS LLEBot

“Les empreses que formen els seus directius sempre guanyen”

Esade segueix exercint un grau d’influència molt important dins l’àmbit social i econòmic del seu entorn. Entre altres raons, perquè, com destaca la seva directora general, “molta gent

que està dirigint les principals institucions i empreses del país són antics alumnes de la casa”. L’últim cas d’aquesta presència activa el personifica el catedràtic Xavier Mena, que acaba de deixar les aules d’Esade per ocupar el despatx de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de l’executiu d’Artur Mas.

i una institució influent com esade, quin paper té davant la gran crisi?Esade actua des de dos àmbits. Com a es-cola de formació, provem de fer entendre als participants dels nostres programes les causes que ens han portat a aquesta situa-ció, les diferències en relació amb altres cri-

sis i les múltiples dimensions que té aquest context. Però no ens podem quedar amb el vessant analític, perquè som una escola de negocis, de manera que també ensenyem a gestionar en aquestes circumstàncies.

com es gestiona en temps convulsos?Cal manegar pressupostos ajustats, sa-ber mantenir la cohesió dels equips hu-mans, exercir un lideratge específic i bus-car oportunitats que puguin compensar la pèrdua de mercats, que vol dir internacio-nalitzar-se.

esade, com ha encaixat la crisi?Esade actua des de tres àmbits, els progra-mes universitaris, els MBA i la formació de directius o executive education. En els pro-grames universitaris, una crisi de dos o tres anys no es nota en les matrícules, per-què en l’última cosa que les famílies apli-

quen restricció pressupostària és en la for-mació dels fills. En el cas dels màsters, els propis candidats entenen la formació com una oportunitat per ser més competitius en un mercat turbulent. En canvi, la crisi sí que té efectes en els programes per a di-rectius, perquè moltes empreses retallen pressupostos de formació i en altres casos no consideren que sigui el moment propici per apuntar els seus directius a programes, perquè es troben en processos de reducció de personal o de reorientació estratègica.

retallar en formació no sembla la millor decisió per a una empresa...Les empreses que guanyen la lluita compe-titiva sempre són aquelles que han apostat fortament per una formació excel·lent dels seus directius. Actualment hi ha grans em-preses que ens demanen programes d’una gran sofisticació i això és perquè tenen

plans de formació molt ben definits. N’hi ha que volen un programa perquè els seus directius fomentin la cultura de la innova-ció; n’hi ha d’altres que busquen que els seus equips humans estiguin cohesionats al voltant d’un projecte, o institucions que persegueixen que els seus professionals es-tiguin totalment orientats als resultats.

i esade s’adapta al mercat, és clar.Estem canviant molt la filosofia d’Esade. Fa anys anàvem a una empresa i al director de recursos humans li oferíem diversos pro-grames, un de negociació, un de lideratge, un de cultura emprenedora... Ara això gai-rebé ja no passa. Els nostres equips comer-cials, que estan integrats per professors i gent amb molta experiència, pregunten pels reptes estratègics que té l’empresa i en fun-ció d’aquesta diagnosi dissenyem conjun-tament un programa custom. Aquest és un

eugènia Bieto /// directora general d’Esade

Els qui la coneixen comenten que ha assumit el càrrec amb determina-ció, però mesurant molt bé les decisions i les paraules, conscient de la responsabilitat que implica representar el canvi dins d’una institució de gran tradició com és Esade. Perquè ningú no pot dubtar que Eugènia Bieto obre un nou cicle dins l’escola de negocis. Ella va ser l’única dona de la seva promoció i s’ha convertit en la primera directora general. Com a experta en finances, la seva missió serà la contenció pressupostària per lidiar amb “els temps convulsos” que li toca gestio-nar. Com a apassionada per l’empre-nedoria –ha estat directora del Centre d’Iniciativa Empresarial d’Esade–, es fixa com a objectiu rellançar la institució perquè deixi de ser una escola internacional per convertir-se en una escola global, cosa que implica posicionar la marca Esade perquè sigui una referència a tot el món.

el Perfil

el símbol del canvi

7B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 eNtrevistA

terreny que coneixem molt bé i per això Esade actualment ocupa el tercer lloc en programes custom en el rànquing mundial que elabora el Financial Times.

Aquesta tendència va en detriment dels programes generalistes?Els programes que anomenem open con-tinuen tenint mercat, perquè ofereixen un avantatge molt important. I és que els par-ticipants coincideixen a l’aula amb execu-tius que provenen d’entorns molt diversos i això afavoreix la cross-fertilization. És a dir, permet aplicar pràctiques d’un sector a un altre. Representa aire fresc per a qualsevol empresa a través de la formació. Ara ja no s’aprèn només del professor, sinó que ca-dascú construeix el seu model incorporant el que expliquen els companys. En aquest sentit, el procés de selecció dels candidats que volen inscriure’s en aquests programes és fonamental.

A finals del 2008 esade va decidir instal·lar un campus a sant cugat que complementava els de Barcelona, Ma-drid i Buenos Aires. quina va ser la raó de fons per escollir el vallès?Explicaré una anècdota que no és conegu-da. El primer que va plantejar aquesta pro-posta va ser Xavier Adroer, que va ser di-rector general d’Esade durant més de vint anys, fins a finals dels vuitanta. Ell pretenia traslladar tot Esade a la zona del Vallès i, en aquells moments, quan jo era professora de matemàtiques, em va encarregar que fes el càlcul dels temps i la viabilitat de mobilitat de Barcelona al Vallès. En aquella època en-cara no hi havia els túnels i guardo ben vius a la memòria els viatges amb el meu 600 amunt i avall per aquelles carreteres inhòs-pites. Aleshores encara no era el moment, però Xavier Adroer va obrir el camí.

Ara les dues ciutats són més a prop.Les característiques de l’espai cedit pels je-suïtes al costat del Centre Borja, la bona co-municació amb Barcelona, la complicitat de l’Ajuntament de Sant Cugat, que de segui-da va valorar-ne l’oportunitat, i finalment l’entorn d’innovació de la zona, amb equi-paments com el sincrotró o el Parc Tecno-lògic del Vallès, van ser factors decisius per instal·lar-nos al nou campus.

Precisament l’alcalde de sant cugat, lluís recoder, també ha estat escollit per formar part de l’equip de Mas. què li reclama esade al nou executiu?Empresa, empresa i empresa.

ras i curt.I no és tan difícil. Perquè vivim en un país amb una cultura empresarial molt forta, molt arrelada, que ha estat bressol de molts emprenedors. El nou govern el que ha de fer és cultivar això molt bé. Hem d’apostar pels emprenedors i d’aquesta manera aju-darem a canviar el país.

tenim prou elements de competitivi-tat a catalunya?

En la meva etapa al Cidem em vaig adonar que les empreses multinacionals quan de-cideixen instal·lar-se en un lloc és perquè hi troben una raó de pes, evidentment un sòl barat i un aeroport, però especialment la possibilitat de disposar de directius amb un nivell de formació molt alt. És a dir, que parlin anglès, que tinguin una visió global, que estiguin molt acostumats a viatjar pel món, que tinguin la capacitat de lideratge i de prendre decisions importants en el mo-ment oportú. I a Catalunya aquest perfil hi és, perquè tenim dues de les millors escoles de negocis del món. Aquest és un factor de competitivitat majúscul.

encara és viu aquest esperit emprenedor a les aules d’esade?I tant. I tant. Formem emprenedors fins al punt que els programes llargs, els universi-taris i els MBA tenen assignatures obligatò-ries d’entrepreneurship, d’iniciativa empre-nedora. Als nostres participants els diem: “Tu, d’entrada, t’has de comportar com un emprenedor, perquè és molt possible que un dia creïs una empresa i ho has de fer bé”. I efectivament, molts acaben prenent la ini-ciativa. Però els estudiants que decideixen no crear empresa també volem que tinguin aquest esperit emprenedor en els seus càr-recs directius. Això vol dir que han de ser persones proactives, que han de saber bus-car les oportunitats, ser capaços de fer rea-litat els seus projectes. I de les nostres aules en surten experiències sorprenents. Sor-prenents.

quin és el cas que té al cap?Ara mateix recordo Miguel Ángel Bona-chera, que fa tres o quatre anys, mentre cursava l’MBA, explicava que estava cre-ant una empresa del sector de biotecno-logia. Actualment és el conseller delegat

Al nou govern li demanem empresa, empresa i empresa. i no és tan difícil, perquè catalunya és bressol d’emprenedors Les grans empreses quan decideixen instal·lar-se en un lloc és perquè hi troben directius amb un nivell de formació molt alt és un error estratègic que un emprenedor opti pel finançament bancari, perquè els interessos l’ofegaranEsade repensarà la formació, la recerca i el debat social des d’una perspectiva innovadora

de l’empresa biotecnològica AB-Biotics, que fa poc ha sortit en el mercat alterna-tiu borsari amb molt bons resultats. Nin-gú no pot discutir que Esade té una funció social de primer ordre.

Aquests nous emprenedors sovint to-pen amb la crua realitat, com la falta de finançament. Hi ha alternatives?És un error estratègic que un emprenedor opti pel finançament bancari, perquè s’ofe-garà. Perquè els diners que li deixaran els haurà de tornar amb interessos i es carrega-rà el seu compte d’explotació i la seva treso-reria, que són els dos punts crítics de qualse-vol nova empresa. Hi ha altres instruments. Aquí i als Estats Units. D’entrada és necessa-ri un mínim capital propi, uns estalvis, el que se’n diu les tres efes: friends, family and fo-ols. Després hi ha els business angels, que a Catalunya n’hi ha molts, en xarxes formals i en xarxes informals. Són gent, sovint al vol-tant de la cinquantena, que potser no tenen l’energia de crear un projecte propi, però que volen acompanyar processos emprenedors i que hi aporten molt de valor. Un bon projecte sempre troba finançament.

una de les seves àrees d’interès és la innovació. quins canvis s’esperen a esade?Esade fonamentalment es dedica a tres objectius: forma, fa recerca i planteja debat social. Des de cada àrea es repensa-ran tots els processos des d’una perspecti-va innovadora. També s’ha creat un vicedeganat d’innovació pedagògica que revisa la forma que interactuem a l’aula amb l’alumne. Finalment, dins d’Esade l’intraemprenedor sempre s’ha sentit còmode, ha tingut autonomia i ha pogut prendre decisions. Senzillament hem de fomentar aquesta cultura.

8 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

explica Prats, passa per “fer créixer en volum i marge els serveis que donem a les empre-ses” i, en un segon front, “aprofitar els recur-sos que l’administració posa en joc per a em-preses i que sovint es dissolen de forma inefi-cient. Les cambres som capaces de concórrer a part d’aquests recursos i gestionar-los”.

les PAtrONAls dONeN el sí. Malgrat que el president de Foment i de la CEOE, Joan Ro-sell, es va mostrar disconforme amb la me-sura per considerar-la “precipitada”, la ma-joria de la patronal espanyola i vallesana veu amb bons ulls la iniciativa governamental, però amb matisos. David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, comentava per a la B30 que s’havia de suprimir, però no amb aquesta urgència ni improvisació: “La immensa majoria dels empresaris no ente-nia l’obligatorietat de les quotes. Ara bé, les cambres estan donant un servei de qualitat a les empreses i cal procurar que la feina ben feta no es perdi. Per això no pots carregar-te l’estructura d’ingressos de les cambres en vint-i-quatre hores i sense que en sàpiguen res si no és per la premsa”. /// X. ORRI

la mesura del govern amenaça els comptes de les cambres de comerç

Quan el president del Consell Superior de Cambres, Javier Gómez-Navarro, va

demanar al govern de Zapatero una reduc-ció dels costos empresarials, poc s’imagi-nava que la institució que presideix en se-ria una de les més perjudicades. El govern espanyol va anunciar, l’endemà que el pre-sident es reunís amb la trentena de com-panyies més importants d’Espanya, que la quota cameral que totes les empreses han de pagar a les cambres de comerç de la seva demarcació deixava de ser obligatòria. L’ar-gument que va donar la ministra d’Econo-mia, Elena Salgado, eren els 250 milions d’euros que s’estalviaran les empreses l’any vinent. La traducció per a les cambres de comerç, cofinançades entre les aportaci-ons empresarials i els recursos públics, és que perdran de mitjana el 60% dels seus in-gressos, cosa que posa en perill bona part de l’activitat que desenvolupen. Sense anar més lluny, en el cas de la Cambra de Ter-rassa, la quota cameral dels seus associats suposa el 53% del pressupost previst per a l’any 2011. En el cas de Sabadell, la xifra també voreja el 50% dels seus ingressos.

Les respostes no s’han fet esperar. Gómez-Navarro de seguida va refusar una mesura que “no ha estat ben meditada”. Els repre-sentants de les cambres vallesanes tampoc no es mostren conformes amb una mesura que, lluny d’ajudar la pime, consideren que la perjudica. Des de Terrassa, el director gerent de la institució, Josep Prats, lamentava en de-claracions a la B30 que “el govern ha capgi-rat el marc econòmic de les cambres d’un dia per l’altre, l’endemà de tenir els pressupos-tos tancats, com així se’ns exigeix”. El presi-dent de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet, assenyalava que “la mesura és inco-herent amb la voluntat que prediquen, per-què pretén ajudar les pimes, quan qui suporta el cost cameral és la gran empresa”, i lamen-tava que les cambres no hagin tingut l’opor-tunitat de participar en un debat previ “que donés sortida a aquesta discussió”.

iNteNció equivOcAdA. D’acord amb les xifres del Consell Superior de Cambres, l’1% de les empreses costeja gairebé dues ter-ceres part d’aquestes aportacions, mentre que el terç restant prové efectivament de pimes. Però encara queda un 53% dels 3,2 milions d’empreses censades a l’Estat espa-nyol que no paguen res a les cambres. Amb aquestes xifres a la mà, Prats constatava que “la mesura no aportarà cap millora de competitivitat a l’empresa”. Pel represen-tant de la Cambra de Terrassa, posa en perill el model i la tasca que s’està duent a terme en internacionalització, formació i suport a l’emprenedoria”. La supressió de la quo-ta, apuntava Gómez-Navarro, beneficiarà essencialment les grans empreses pel fet de ser les que més paguen i les que menys es beneficien dels serveis camerals. “Fent que deixin de pagar empreses com Telefó-nica o Repsol difícilment s’ajuda la pime”, comentava Brunet.

Malgrat les dificultats, les cambres han entès el missatge inequívoc del govern i ja plante-gen com compensar la retallada. La solució,

0,017%dels BeNeficisAquest és el percentatge dels bene-ficis, centèsima amunt centèsima avall en funció de cada cas, que pa-guen les grans empreses espanyoles per al finançament de les cambres de comerç. A tall d’exemple de la situ-ació real serveix el cas de la cambra sabadellenca, que rep la quota ca-meral amb la distribució següent: de les 40.000 empreses de la demarca-ció, el 19% (7.780) no paguen res per no estar sotmeses a l’iAS o no tenir beneficis; un altre 39%, equivalent a 15.922 empreses, paguen d’1 a 20 eu-ros l’any; 9.287, el 23%, paguen de 20 a 60 euros; 5.970, el 14%, paguen de 60 a 300 euros, i només el 5% d’em-preses, les grans companyies de la demarcació, superen els 300 euros, amb un límit de 15.000.

cAMBres de cOMerÇ /// VALLÈS

La cancel·lació de l’obligatorietat per a les empreses de pagar peatge podria implicar una reducció del seixanta per cent en els ingressos d’aquestes institucions espanyoles

LES cAMbrES dEnunciEn QuE LA MESurA PErjudicA LA PiME, MEntrE QuE LA cEcot hi dónA EL ViStiPLAu PErò dEMAnA QuE no ES PErdi LA “bonA fEinA fEtA”

el gerent de la cambra de terrassa, Josep Prats, el secretari general de la cecot, david Garrofé, i el president de la cambra de sabadell, Antoni Maria Brunet /// ARXIU

9B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

el Parc de l’Alba pren forma amb l’avinguda de la ciència

amb la posada en servei de l’avingu-da de la Ciència i dels carrers de l’en-

torn del sincrotró Alba ha culminat la primera fase d’urbanització del Parc de l’Alba. Aquesta transformació del territori que uneix Cerdanyola i Sant Cugat ha com-portat una inversió de 145 milions d’euros i ha permès construir més de 9 quilòmetres de carrers i la implantació de noves xarxes de distribució d’electricitat, telecomuni-cacions, climatització, gas natural i aigua potable. Aquestes noves infraestructures permetran desenvolupar el nucli central

del Parc Científic i Tecnològic de l’Alba, que connectarà el sincrotró Alba, el nou centre d’Ascamm, el campus de la Universitat Au-tònoma de Barcelona i el seu Parc de Re-cerca o el Parc Tecnològic del Vallès.

L’avinguda de la Ciència esdevé la principal artèria comunicativa juntament amb la car-retera BP-1413. Per celebrar la posada en ser-vei dels carrers, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional va organitzar el dissabte 11 de desembre una festa ciutadana que va reunir prop de mil persones. /// J.R.A.

la nova artèria de mobilitat de la zona està en servei des del dia 11 de desembre /// CEDIDA

iNfrAestructures /// cErdAnYoLA

front comú internacional per potenciar l’eix de la carretera e-9

terrassa i Sant Cugat van ser dues de les ciutats participants en la Declaració d’An-

dorra, acord a través del qual un total de 92 municipis de Catalunya, Andorra i la regió del Midi-Pyrénées (França) aposten per potenci-ar l’eix de la carretera E-9, que uneix Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. La signatura va te-nir lloc el 14 de desembre a Andorra la Vella.

Segons Lluís Recoder, encara alcalde de Sant Cugat en el moment de la signatura, “amb aquesta declaració fem palès el nostre compro-mís d’impulsar aquest projecte des dels dife-rents territoris”. L’alcalde de Terrassa, Pere Na-varro, va assenyalar que “la relació dels muni-cipis de l’eix de l’E-9 neix de la necessitat ciutadana”. Navarro va agrair la incorporació d’Andorra al projecte comú i l’aportació de les seves idees i els seus projectes. La declaració re-marca “la coincidència d’atorgar a l’eix de l’E-9 una importància estratègica per a l’estructura-ció equilibrada de Catalunya, Andorra i el Midi-Pyrénées atesa l’aportació de més oportunitats que oferiria aquest nou escenari en àmbits com la mobilitat, cultura, desenvolupament econò-mic, comerç o turisme”. /// J.R.A.

iNfrAestructures /// VALLÈS

la torre de control de l’aeroport de sabadell es liberalitzarà el 2011

El ministre de Foment, José Blanco, va anunciar el dia 14 de desembre la libera-

lització parcial de 13 torres de control, entre elles la de l’aeroport de Sabadell, que es trau-ran a concurs per a nous proveïdors diferents a Aena durant l’any 2011. Blanco va assenya-lar que liberalitzant aquests serveis entraran noves empreses, a més d’Aena, en el control del trànsit aeri.

El ministre va explicar que s’han identificat cinc grups bàsics de torres i que fins ara s’han rebut diverses sol·licituds d’empreses que estan en procés de certificació per fer la ges-tió del trànsit aeri. Les empreses que ja han mogut fitxa en aquest sentit són Saerco, ACS, Clece, Gesnaer, Indra i Ferrovial. La mesura ha de servir, segons el ministre socialista, per “estimular la competència entre empreses i guanyar en eficiència i qualitat de servei”.

Pel que fa a la crisi dels controladors, Blanco va voler deixar clar que no falten controladors i va destacar que s’ha iniciat un nou model de formació perquè afers com el del pont de la Constitució no es tornin a repetir. /// J.R.A.

iNfrAestructures /// SAbAdELL

per parlar del Quart Cinturó en concret, però sí que va donar pistes de com seria la gestió del seu departament. També va assegurar que és una urgència desencallar la connexió entre l’AP-7 i l’A-2, que es troba actualment apar-cada sense saber quan es reprendrà. Reco-der va esmentar que l’executiu haurà de ser “molt selectiu” amb les inversions per cul-pa de la crisi.

El nou conseller va dir, amb la prudència que el caracteritza, que té idees sobre la cartera que li toca assumir, però també va advertir que s’haurà de mirar molts dossiers.

les MercAderies, eN treN. Un altre dels projectes que té previst el nou govern és unir Catalunya amb França (i Europa) amb ferrocarril d’ample de via europeu enfocat al transport de mercaderies. Aquesta línia de tren encaixa perfectament amb el pro-jecte del lobby FERRMED i planteja unir Tar-ragona amb França amb un tren d’alta velo-citat que passaria pel Vallès, concretament per la zona de Castellbisbal.

També dins l’àmbit ferroviari, Recoder va deixar entreveure el seu desig que Renfe s’emmiralli en el servei que ofereix Ferro-carrils de la Generalitat. Per ell, el de Ferro-carrils és un transport que s’assembla molt a un metro i que és “a anys llum” del que dóna Renfe, que va titllar (parlant del ser-vei al Vallès) de “trenet turístic”. /// JOAn

RAMOn ARMADàS

el nou govern ja treballa per enllestir el quart cinturó

La promesa general és la de “posar al dia Catalunya en infraestructures”, segons

diu el programa del nou govern de la Ge-neralitat. I pel que fa al vessant comarcal, l’aposta del president Artur Mas és acabar el Quart Cinturó amb urgència. Els munici-pis i les empreses del Vallès tenen ara un re-presentant al govern que coneix de forma detallada els dèficits de mobilitat que pa-teix la comarca, ja que el nou conseller de Política Territorial i Sostenibilitat és el fins ara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. En declaracions recents a Catalunya Ràdio, el nou home de govern fixava com a “priori-tat” l’acabament del Quart Cinturó per po-sar fi a “l’insostenible col·lapse de l’AP-7 i de la B-30”, que suposa “un tap per a la nos-tra economia”.

lA PriMerA iMPressió del cONseller. En un esmorzar amb la premsa celebrat poc abans de prendre possessió del nou càrrec de conseller, Lluís Recoder no es va voler mullar

L’exalcalde de Sant cugat, Lluís recoder, és el nou conseller de Política territorial

ciu aposta per una autovia amb tres carrils per sentit de la marxa /// LLUíS LLEBOT

iNfrAestructures /// VALLÈS

10 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

el comerç exterior presenta bones perspectives per al 2011

L’exportació ha de salvar la indús-tria catalana el 2011. Aquest és el

missatge de la Cambra de Barcelona per a l’any entrant, que, malgrat la retallada pressupostària que es preveu per la fi de la quota cameral obligatòria, ha volgut fer un esforç en el capítol de la internaciona-lització en els pressupostos d’enguany. El president de la institució, Miquel Valls, va presentar a mitjans de desembre el Pla d’Acció Internacional, que inclou al vol-tant de 200 accions adreçades a impul-sar la internacionalització de la indústria catalana i, molt especialment, de la pime amb potencialitats. I és que del total d’empreses catalanes, les cambres de comerç de cada demar-cació n’han sumat fins a 11.000 amb po-tencialitats reals per exportar. Dues ter-ceres parts responen a empreses indus-trials, mentre que la resta, gairebé 4.000, pertanyen al sector serveis. Amb aques-ta base, i la complicitat del nou govern, des de les institucions camerals es ve-uen possibilitats de fer créixer el comerç exterior un 6% durant el 2011 respecte a l’any passat.

frONts Per AtAcAr. L’anàlisi ha portat a la conclusió que les barreres més for-tes a la internacionalització catalana passen per l’accés al finançament i els excessos burocràtics, i és precisament en aquests punts que la Cambra atacarà. Pel que fa als destins assenyalats, s’apun-ta als mercats nord-americà, brasiler, indi, xinès i rus com aquells amb més po-tencialitats comercials. Valls també va demanar més complicitat per part del nou govern de la Generalitat, perquè doni un “tractament preferent” a l’em-presa exportadora. /// X.O.

exPOrtAció /// cAtALunYA

Orbital 40 entra a la xarxa de parcs científics catalans

El parc terrassenc Orbital 40 s’ha adhe-rit a la Xarxa de Parcs Científics i Tec-

nològics de Catalunya (XPCAT), que agru-pa grans espais de producció, transferèn-cia, difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacte entre la comunitat inves-tigadora i la innovadora. La seva incorpora-ció va en la línia dels objectius del parc que va presentar el seu director general, Ramon Palacio. En la presentació, va posar èmfa-si en la dinamització dels clústers actius d’òptica i fotònica, audiovisual, tèxtil tècnic i nous materials, així com en la consolida-ció de nous clústers a Terrassa, com són els de la indústria de la salut, ecotecnologies i aeronàutica. A mitjà termini, Orbital 40 té previst acollir 30 noves empreses i generar al voltant de 1.000 llocs de treballs. La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, presidida per Josep Piqué, està formada per 22 membres, entre els quals destaquen el 22@Barcelona, Esade-Creàpo-lis i el Consorci Biopol’H. En el seu sistema s’integren grups i centres de recerca univer-sitaris, centres tecnològics, incubadores d’empreses i grans empreses amb els seus centres de R+D associats. /// X.O.

AssOciAciONs /// tErrASSA

7.500eMPreses AtesesEl balanç de l’any 2010 en matèria d’internacionalització deixa 7.500 empreses que han fet ús dels serveis camerals per augmentar el seu vo-lum d’exportació o iniciar-se en els mercats internacionals.

la PMcM inicia elsrequeriments als morosos

La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha iniciat el requeri-

ment de pagament dins dels nous terminis legals a aquelles empreses i administraci-ons que els estan incomplint i que es preve-uen en la recentment reformada llei contra la morositat. La nova normativa estableix un termini màxim de pagament de 30 dies per a l’administració i de 60 per al sector privat, que es computen des de la data de recepció de la mercaderia o prestació del servei, amb independència de la data d’emissió o recep-ció de la factura. L’asterisc de la norma apun-ta que l’aplicació dels terminis màxims de 30 i 60 dies esmentats no és automàtica, sinó que s’introduirà de forma gradual, al llarg d’un període transitori fins al 2013. En un primer moment, la plataforma està reclamant anònimament, mitjançant car-tes, a empreses i administracions moroses que procedeixin a la immediata aplicació del que dictamina la norma. Però l’organitza-ció recorda que la nova llei atorga a entitats, associacions i corporacions d’empresaris la possibilitat d’emprendre les accions judici-als pertinents per parar i retractar-se de les clàusules que siguin nul·les quan contravin-

guin tant els terminis de pagament com el tipus legal d’interès de demora establert en la llei. Aprofitant l’inici dels procediments, la plataforma ha recordat a aquelles empre-ses que pateixin els abusos d’incompliment d’aquesta llei per part dels seus clients, que tenen l’opció de comunicar aquests abusos a la seva associació empresarial o patronal per canalitzar requeriments a les empreses i les administracions moroses.

resPONsABilitAt PúBlicA. La platafor-ma assenyala també que una de les causes que estan generant que les administraci-ons no compleixin dels terminis de paga-ment és l’incompliment del govern de la creació d’una línia especial a l’ICO de fi-nançament a ajuntaments perquè aquests puguin liquidar els seus deutes amb pro-veïdors, com establia la Llei 15/2010. “Atra-pades entre la dramàtica caiguda d’ingres-sos per la fi de l’auge constructor i l’aug-ment de les despeses per serveis i personal”, assenyalen des de la PMcM, “les corporacions locals han acumulat milers de milions en deutes amb proveïdors, que acaben per afectar empreses petites i mit-janes de la zona”. /// REDACCIó

AssOciAciONs /// cAtALunYA

Ascamm promou la mobilitat elèctrica a escala europea

L a Fundació Ascamm ha impulsat la cre-ació d’un consorci europeu per al de-

senvolupament de la mobilitat elèctrica que té per objectiu integrar les empreses del sector de l’automoció, institucions i orga-nismes públics, universitats i centres tec-nològics compromesos en la matèria. El consorci, que previsiblement es constitui-rà durant la primera meitat de l’any, bus-ca potenciar l’intercanvi de coneixements i desenvolupar un sistema unificat d’inter-canvi i tractament de la informació entre els diferents living labs repartits per Euro-pa que treballen en la recerca de solucions per a la mobilitat elèctrica. Des de la funda-ció es presenta aquesta iniciativa com una necessitat per impulsar definitivament el desenvolupament i sobretot la implantació del vehicle elèctric en els propers anys.

‘liviNG lAB‘ vAllesà. Ascamm és la ins-titució responsable del living lab que hi ha al Vallès, Parkinetics, i que està centrat a analitzar la funcionalitat i el rendiment del vehicle elèctric en el llarg termini. Treballa també en el desenvolupament d’alguns dels components i sistemes associats, com és el cas dels punts de recàrrega. /// X.O.

AssOciAciONs /// VALLÈS

11B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 eNtrevistA

rosell inicia el mandat a la ceOe reclamant reformes

un dels empresaris que més fort ha em-pès perquè Rosell arribés a president de la primera patronal. També s’han endut una vicepresidència les patronals sectorials Confemetal (metall), Unespa (sector as-segurador), CNC (construcció) i FIAB (ali-mentació i begudes). En el capítol de les patronals territorials, els presidents de la valenciana, Rafael Ferrando, i de l’arago-nesa, Jesús Morte, també ocuparan una vicepresidència. Finalment, la patronal de la petita i mitjana empresa Cepyme tam-bé hi serà representada a través del seu president, Jesús Terciado. Ara per ara no-més queda una plaça sense nom, que Ro-sell reserva per al proper president de Fo-ment del Treball.

ABAd sONA Per A fOMeNt. Malgrat que formalment no existeix cap incompatibi-litat per presidir alhora Foment i la CEOE, Rosell té previst, “en un temps prudenci-al”, fer un pas enrere i retirar-se de la ca-talana. Les travesses per ser el delfí de Rosell apunten sobretot a dos noms amb denominació d’origen vallesana. D’una banda, el vicepresident de Foment del Treball i president de Fepime Catalunya, Eusebi Cima, que seria un dels relleus na-turals. La segona alternativa és el presi-dent de la Cecot, Antoni Abad, que durant les darreres eleccions a la primera patro-nal catalana va tenir un paper molt actiu per provocar una renovació institucional que ara podria liderar. /// XAVIER ORRI

La cúpula directiva traçada pel nou president de la patronal espanyola reconeix les patronals que li han donat suport durant la cursa electoral

PAtrONAls /// cAtALunYA

cerdanyola empresarial arriba al centenar de socis

cerdanyola Empresarial ha superat re-centment la xifra de 100 associats.

L’associació, constituïda ara fa poc més de dos anys, competeix amb l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola, adscrita a la Cecot, per la captació de nous associats al municipi vallesà. Lluís Sisquella, president de l’entitat, celebrava aquesta fita reivin-dicant la feina feta des de la fundació: “Hem fet una bona feina aquests anys, però encara ens queda molt camí per re-córrer. Hem nascut per donar suport a l’empresari, especialment en moments di-fícils al nostre país, i aquesta tasca és el principal motiu de ser-hi presents i conti-nuar treballant”. També es va marcar el repte d’arribar als 200 socis “aviat”, i va llançar un reclam a “tots aquells microem-presaris i autònoms” que busquen el su-port patronal. Pel que fa a l’activitat de la patronal, el pla d’accions i serveis per al 2011 vol donar preeminència a les troba-des de networking, augmentar els serveis en condicions preferencials per als socis i millorar la formació empresarial, a més de la celebració del Fòrum 2011, previst per al febrer i en què han promès un “convidat de primer nivell”. /// X.O.

PAtrONAls /// cAtALunYA

els comerciants de sant cugat entren a Pimec comerç

La Federació de Comerciants de Sant Cugat s’ha incorporat a Pimec Comerç. Aques-

ta associació, constituïda l’any 2005 i pre-sidida per Josep Lluís Galvany, aglutina nou associacions de comerciants, que represen-ten més de 280 establiments comercials de la ciutat vallesana. El president de la Federa-ció espera poder ampliar el seu ventall de ser-veis de cara als seus socis i destaca la “impor-tància que té per als petits col·lectius del co-merç formar part d’una patronal que defensa els interessos del comerç de proximitat”. En aquest sentit, l’associació també s’ha adhe-rit a la Plataforma de Comerç del Vallès a fi de treballar de manera conjunta amb altres as-sociacions de comerciants i aconseguir més beneficis per al petit i mitjà comerç.

D’altra banda, el president del Consell del Va-llès de Pimec Comerç, Carles Gironès, ha re-marcat la motivació per col·laborar amb aquesta associació de comerciants tan repre-sentativa al Vallès Occidental. A partir d’aquest moment es comença a treballar en accions conjuntes perquè els comerciants de Sant Cugat es beneficiïn de tots els acords i serveis de la patronal de la petita i mitjana empresa. /// X.O.

PAtrONAls /// SAnt cuGAt

el paquet de mesures del govern beneficia la pime

Les darreres mesures presentades pel govern central destinades a reduir la

pressió fiscal de la pime han rebut el be-neplàcit de la patronal dedicada a la peti-ta i mitjana empresa de Catalunya. Pimec ha valorat molt positivament la majoria del paquet de mesures, tot i que puntua-litza que “han d’anar més enllà”. Punt per punt, des de la patronal s’ha des-tacat la importància d’augmentar el límit per tributar al 25% l’impost de societats dels 120.000 euros als 300.000. La nova fórmula s’acosta més a les pretensions de Pimec, que postulava un 20% fix de grava-men en l’impost de societats per a micro-empreses i empreses unipersonals. Un segon punt que ha rebut la benvingu-da de la patronal és l’ampliació del con-cepte “d’empresa de dimensió reduïda”, que quedava determinat per un volum de facturació inferior als vuit milions d’eu-ros i que a partir d’ara inclourà les compa-nyies que en facturin menys de deu. Amb aquesta mesura s’equipara el concepte al criteri de la Unió Europea. També desta-ca com a fet positiu la llibertat d’amortit-

zació de l’impost de societats fins al 2015, tot i que es reserva el dret a rèplica fins que no es conegui amb més detall la lle-tra petita de la nova norma.

siMPlicitAt i ecONOMiA AdMiNistrAti-

vA. La reducció dels terminis i costos en la creació d’empreses, un dels últims punts establerts pel govern de manera més ge-nèrica, també suposa una gran notícia des de la perspectiva empresarial, però des de Pimec es puntualitza que “falta saber l’abast d’aquesta mesura” que ha de donar l’impuls a l’emprenedoria. /// X.O.

PiMec /// VALLÈS

20%eN l’iMPOst de sOcietAtsMalgrat la bona disposició del govern amb les mesures aprovades, des de Pimec se segueix reivindicant la ne-cessitat d’arribar al 20% com a gra-vamen únic per a microempreses i empreses unipersonals.

com pronosticaven les veus patronals de mig país, el president de Foment

del Treball, Joan Rosell, ha estat escollit per rellevar Gerardo Díaz Ferrán al capda-vant de la primera patronal espanyola. El primer empresari català que presidirà la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) va obtenir la victòria amb 444 vots, contra els 247 que va arre-plegar el seu rival, Santiago Herrero.

l’AusteritAt Per BANderA. En el dis-curs posterior a la proclamació, Rosell va procurar mostrar-se conciliador amb les diferents faccions de la patronal, es-tenent la mà a l’equip de la candidatu-ra derrotada, a qui probablement oferirà la presidència de la Fundació CEOE. I en el capítol més polític, Rosell va atacar el creixent dèficit públic demanant un Es-tat “abans que res eficient” com a únic camí per “salvar l’estat de benestar” sen-

se comprometre “el benestar de l’Estat”. Com calia esperar quan qui parla és el pa-tró dels patrons, el flamant president va demanar retallades especialment dràs-tiques per “treure greix” a un model de benestar que “és molt gran i voluminós”. L’austeritat, tan reclamada per nous lí-ders aquests dies, començarà per la prò-pia patronal, on Rosell ha reduït el nom-bre de vicepresidències de 21 a nou.

Pel que fa als noms que ocuparan aques-tes vicepresidències, Rosell ha tirat pel dret rodejant-se de fidels en primera lí-nia, especialment els que li han donat su-port durant la campanya. Així, Arturo Fer-nández, de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), serà la mà dreta de Ro-sell com a vicepresident primer. Repeti-rà en el càrrec l’hoteler català Joan Gas-part, que, juntament amb el número dos de Foment, Joaquim Gay de Montellà, és Joan rosell, nou president de la ceOe /// CEDIDA

12 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

PiMe /// double Match

Qui fa la declaració de la renda de Xavi Her-nández? Qui nego-cia les condicions per-què Gemma Mengual sigui bombolla Freixe-

net? Qui omple els forats publicitaris del mono de Toni Elias? La resposta és a Sant Cugat. L’empresa de gestió espor-tiva Double Match, fundada i dirigida per Iván Corretja, n’és la responsable. El germen d’aquesta petita companyia basada en el prestigi i un servei integral i personalitzat a l’esportista d’elit es troba en la relació fraternal del seu fun-dador, germà de l’extenista Àlex Corret-ja. “L’empresa va néixer inicialment per gestionar els drets d’imatge de l’Àlex”, explica el seu germà Iván, “pels volts de l’any 98, quan guanya el Masters de te-

nis i es col·loca segon del món”. El vo-lum d’ingressos del tenista català ron-dava en aquella època els dos milions d’euros, una xifra molt superior a la de la majoria de pimes d’aquest país, i per aquest motiu necessitava una estructu-ra i una atenció patrimonial i publicità-ria que va donar peu a Double Match.

cLIENtS DE pRImERa FILa

La nòmina de clients d’aquesta com-panyia de sis treballadors és intencio-nadament curta. L’estrella més lluent és actualment el futbolista terrassenc Xavi Hernández. L’acompanyen el ger-mà del fundador, la nadadora de sin-cronitzada Gemma Mengual, la golfis-ta Paula Martí, el tenista Feliciano Ló-pez i el flamant campió del món de 250 cc, Toni Elias. Aquests cinc esportistes

de primer nivell, que reben un servei integral, des de la declaració de la ren-da fins als contractes publicitaris i les negociacions amb equips, suposen el gruix dels ingressos de Double Match. La brevetat de la llista és política d’em-presa. “Només treballem amb espor-tistes de primer nivell, perquè som una empresa petita i de prestigi pels espor-tistes que portem. Tampoc no tenim es-tructura per donar servei a 50 esportis-tes de nivell mitjà, però sí que la tenim per servir de la millor manera cinc o sis noms de primera fila”.

a La caça DE patRocINaDoRS

El full de serveis que Double Match pro-porciona a l’esportista d’elit té dues po-tes: d’una banda, la gestió i l’assessora-ment fiscal, patrimonial, legal i societari

EL fuLL dE SErVEiS té duES PotES: LA GEStió fiScAL, PAtriMoniAL, LEGAL i SociEtàriA dELS inGrESSoS, i LA cErcA d’AccionS PubLicitàriES PEr ALS SEuS ESPortiStES

1 /// IVáN coRREtjaéS EL FUnDADOR I DI-RECTOR GEnERAL DE DOUBLE MATCh. L’AL-TRE SOCI éS EL SEU GERMà I EXTEnISTA àLEX CORRETJA /// LLUíS LLEBOT

double Match, gestió integral per a l’esportista d’elitiván corretja és el fundador d’aquesta empresa santcugatenca dedicada a vetllar pels interessos econòmics i mediàtics d’esportistes de primera fila com xavi hernández o toni Elias PER: XaVIER oRRI

13B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

hi ha incompatibilitats, després es va-lora si a l’esportista li interessa des del punt de vista d’imatge i finalment les condicions econòmiques”, explica Cor-retja. En el cas de Rolex, les condicions eren més fluixes que el que es podia aconseguir amb altres marques de re-llotges, però el benefici d’imatge com-pensava amb escreix.

cuIDaR EL pLaNtER

A més dels clients premium, Double Match també porta els primers passos d’esportistes joves cridats a convertir-se en estrelles. “Els donem un ajut per iniciar la seva carrera de manera endreçada, fent les coses ben fetes”. I té més de tasca de prevenció que de negoci. “No suposa cap benefici, però aquests nanos que destaquen, entre els 16 i els 18 anys, agafen certs compromi-sos que poden comprometre el seu futur”. En aquest per si de cas, Corretja i el seu equip fan de xarxa i guia per ajudar-los a caminar entre l’elit esportiva.

dels ingressos. El segon eix, més crea-tiu, consisteix a maximitzar la projec-ció publicitària i mediàtica de l’espor-tista. En altres paraules, fer possible els idil·lis comercials entre empreses i es-portistes. La tasca no resulta gens sen-zilla tot i comptar amb estrelles de pri-mer nivell. “És una feina de bregar dia a dia, anar molt a Madrid, que és on són les marques, i mantenir relacions con-tinuades des de les quals treballar”, re-coneix Corretja. A tall d’exemple, recu-pera el director la campanya que el seu germà Àlex va fer per a la consola Wii fa un parell de Nadals. “Quan surt la Wii al mercat busquen un tenista per a la cam-panya. Nosaltres havíem treballat molt amb Nintendo des de feia anys i els vam presentar la proposta perquè l’Àlex fos l’escollit”. La campanya va ser un èxit.

En altres ocasions, el secret està en la capacitat de Double Match per generar propostes a grans companyies. Abans del Mundial, en què Espanya es va coro-nar campiona del món, Xavi Hernández va protagonitzar una campanya per a Sony Ericsson nascuda a Double Match. “Vam desenvolupar una proposta per a Sony de manera que per la compra d’un telèfon entraves en un sorteig per co-nèixer el Xavi i rebre unes botes Adidas en mà. Això es comenta a Sony i a Adi-das, diuen si els interessa i es comença a negociar. La nostra feina és vendre-li la idea a Sony, i que la compri”. L’últim camí és que la marca vingui a la recerca de l’esportista amb una idea de-finida. “Per exemple, ve Rolex, que vol signar amb la Paula Martí. Es valora si

“éS unA fEinA dE brEGAr diA A diA, AnAr MoLt A MAdrid, QuE éS on Són LES MArQuES, i MAntEnir rELAcionS continuAdES dES dE LES QuALS trEbALLAr”, rEconEix corrEtjA

En ELS cASoS dE PAtrocini, no noMéS ES VALorEn LES condicionS EconòMiQuES, Sinó tAMbé EL bEnEfici d’iMAtGE QuE SuPoSA PEr A L’ESPortiStA

A MéS dELS cLiEntS ‘PrEMiuM’, doubLE MAtch tAMbé PortA ELS PriMErS PASSoS d’ESPortiStES joVES cridAtS A conVErtir-SE En EStrELLES

2 /// tREBaLL EN EQuIp. L’EMPRESA Té SIS PER-SOnES En PLAnTILLA/// LLUíS LLEBOT

3 /// NòmINa DE cLIENtS. XAVI hERnánDEz, GEM-MA MEnGUAL I PAULA MARTí Són TRES DELS CLIEnTS PRInCIPALS /// LLUíS LLEBOT

SEctoR: gestió esportiva

uBIcacIÓ: Sant cugat

FuNDacIÓ: 1998

tREBaLLaDoRS: 6

FactuRacIÓ 2009: 1.455.862 €

dOuBle MAtcH s.l.

14 eNtrevistA B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

La nostra intenció és que aquest projecte creixi, ja que veiem molt clar el concepte de ‘coaching’ d’innovaciótenim tres alumnes que segueixen el màster, però que valen per deu estudiants

cipants. Si es té en compte això, i amb la credibilitat que hi ha darrere del projec-te, amb les xarxes de networking i els con-tactes amb altres innovadors, es vol acon-seguir que les empreses facin classes ma-gistrals perquè les seves aportacions als projectes serveixin a tots els alumnes. Busquem que tinguin contacte amb tots els estudiants, ja que si els resultats pal-pables són satisfactoris, potser els acaben fitxant amb un contracte.

tindrà continuïtat el projecte?Ja n’estem preparant la segona edició, en què també farem una cèl·lula d’inno-vació a Vilanova i la Geltrú. La nostra in-tenció és que aquests projectes creixin, veiem molt clar el concepte de coaching d’innovació comptant amb gent amb prou empenta, com un estudiant acabat de llicenciar, acostant-lo a una empre-sa amb un programa, i sèniors que s’in-teressin en ells i les seves idees, i lligar tot això amb els interessos geogràfics de l’entorn. És molt interessant.

Abans parlava de millorar l’actual proposta formativa. quins serien els canvis que s’inclourien en aquesta segona edició?Doncs al principi vam apostar perquè fos en format de màster, això vol dir que els participants necessiten una dispo-nibilitat de tot el dia per formar part de la cèl·lula. A més del temps, també vam sol·licitar que visquessin o treballes-sin a les ciutats on s’estava fent el pro-grama, i potser aquests requisits han fet que molts interessats quedessin fora de la selecció. Ara estem pensant a fer un postgrau a temps parcial, de manera que es pugui compaginar amb altres ac-tivitats.

quin seria el final ideal?Ens agradaria que hi hagués una xarxa d’innovació a tot Catalunya que pogués resoldre problemes concrets del territori i compartir experiències.

i perquè, amb el paraigua institucional de l’Ajuntament, que també hi està implicat, poguessin fer el seu treball en una empre-sa de la zona.

com detecten aquests problemes que són la base de la cèl·lula?L’ideal seria que els participants hi digues-sin la seva o les empreses ens fessin ar-ribar les problemàtiques. Però en aques-ta primera edició, que sempre s’ha d’anar millorant, vam ser nosaltres els que vam plantejar el tema a partir d’una enquesta que vam fer al mes de juliol.

i quina és aquesta problemàtica que volen resoldre?A Rubí s’està treballant per captar em-preses d’eficiència energètica i centrar-se en el medi ambient. Però per aconse-guir això cal que resolguin els problemes actuals de les infraestructures de teleco-municacions, cosa que al segle XIX vol dir banda ampla. Per això els estudiants es-tan desenvolupant iniciatives perquè si-gui rendible fer-la arribar a les empreses de la zona.

Això vol dir que s’està experimentant amb noves tecnologies?Són cèl·lules d’innovació, no de recerca. Volem donar una resposta pràctica a un problema concret.

quants alumnes segueixen la formació?Tres, però que valen per deu. Tenen una càrrega teòrica important, ja que han de seguir una metodologia de projec-tes i d’innovació. També han d’anar pre-sentant teòricament com estan avançant amb el projecte real, una evolució que han de compartir amb les altres cèl·lules d’in-novació que hi ha a l’Hospital de Sant Pau i a Viladecans, amb projectes centrats en altres àmbits, però amb un tronc teòric compartit.

Per tant, també s’està fent networking en aquest màster?Aquesta és precisament la idea. Cal pen-sar que molts dels problemes amb què s’aniran trobant els participants també els tindran els seus companys i serà més sen-zill buscar-hi solucions.

i com està sent la relació amb les empreses de rubí?Ja s’ha començat a contactar amb algunes empreses que participaran en el projec-te pilot i compartiran coneixements i tec-nologies amb els participants. Concreta-ment, treballem amb Orange, Endesa, Si-emens, el Departament d’Electricitat de l’ETSEIB i amb l’I2Cat.

el seu paper en aquesta iniciativa es limita a compartir el seu know-how?Les cèl·lules posades en marxa tenen l’agilitat suficient perquè les empreses que hi estiguin interessades puguin arri-bar a fer negoci amb les idees dels parti-

Nosaltres en diem cèl·lula d’innovació, ja que l’entenem com un entorn en què vo-lem acostar els processos d’innovació de les empreses als estudiants que s’han aca-bat de llicenciar.

i com ho aconsegueixen?En el món globalitzat actual tothom par-la d’innovació, però pocs s’arroman-guen i comencen a treballar. Amb el pro-fessor Munguet vam tenir la idea de fer de coaching als alumnes acabats de titu-lar, amb molta energia i ganes de treballar, perquè identifiquessin els problemes tec-nològics que hi ha a les indústries de Rubí

Al mes d’octubre, els pro-fessors Emilio Hernán-dez i Josep Maria Munguet de l’Escola Tècnica Superi-or d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de

la UPC donaven el tret de sortida a Rubí de la primera “cèl·lula d’innovació”, tal com ells mateixos afirmen, per rentar la cara a la zona industrial d’aquesta població amb projectes concrets que neixin en aquest àmbit: un màster.

quines són les línies mestres d’aquesta primera edició del màster?

Els dos professors de l’EtSEib han posat en mar-xa una cèl·lula d’innovació per buscar una manera rendible de fer arribar la banda ampla als polígons industrials de rubíTEXT: cRIStINa FaRRÉS /// FOTOs: LLuÍS LLEBot

emilio Hernández i Josep Maria Munguet /// directors del màster d’innovació de la uPc a rubí

Volem donar una resposta pràctica a un problema concret

15B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

la caixa crea una societat de capital risc mirant a la pime

caixa Capital Micro serà la tercera de les societats de capital risc amb què

comptarà La Caixa per al finançament de projectes empresarials. Després de Caixa Capital Llavor i Caixa Capital Pime Innovació, l’entitat presidida per Isidre Fainé engega aquesta nova proposta, que neix amb un capital social de partida de vuit milions d’euros. L’objectiu, apunten des de l’entitat, és cobrir les necessitats d’aquelles empreses que han creuat la primera fase però que encara no estan assentades en el mercat, a diferència de les societats germanes Llavor i Pime In-novació, que se centren en el finança-ment de les fases incipients de les em-preses. La segona diferència i novetat que busca La Caixa és diversificar els destins del fi-nançament, ja que les dues altres socie-tats de capital risc tenen com a destina-tàries empreses especialitzades en bi-otecnologia i TIC. L’única excepció, han volgut aclarir des de La Caixa, seran em-preses dels sectors financer i immobi-liari, que queden excloses de l’espectre d’inversió de Capital Micro.

quANtitAts Per defiNir. Queda per co-nèixer les quantitats en què es mouran els crèdits de la nova societat. Els precedents de Llavor i Pime Innovació, capitalitzades en 15 i 31 milions, respectivament, oscil-len entre els 100.000 i els 300.000 euros en el cas de la primera i entre els 500.000 i els tres milions d’euros en el cas de la se-gona. El director general adjunt executiu, Marcelino Armenter, sumarà a les seves responsabilitats la direcció de Caixa Capi-tal Micro, que s’afegeix a la direcció dels altres vehicles d’inversió per a emprene-dors de La Caixa. /// X.O.

lA cAixA /// cAtALunYA

laietana prejubila 150 treballadors per la fusió virtual

caixa Laietana, integrada ja formal-ment dins el Sistema Institucional de

Protecció (SIP), abanderat per Caja Ma-drid, podrà cobrir íntegrament amb pre-jubilacions la reducció de plantilla provo-cada per la unió de caixes, atès que té 150 treballadors que compleixen els requi-sits acordats amb els sindicats. Segons això, poden acollir-se a les prejubilaci-ons els empleats que el 31 de desembre del 2010 tinguessin 55 anys i aquells que arribin a aquesta edat abans de finalit-zar el 2011, sempre que tinguin almenys una antiguitat de deu anys, segons han anunciat les set caixes en un comunicat conjunt. El treballador ha de percebre el 95% de la retribució fixa neta dels dotze mesos anteriors a l’extinció del contrac-te per prejubilació. En total, com a resultat de la fusió virtual que engloba les set entitats, entre les quals hi ha Caixa Laietana, hauran d’eliminar al voltant de 4.000 llocs de treball per com-plir les exigències del pla de viabilitat tra-çat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària i rebre així l’ajut condicionat per dur a terme el SIP. /// REDACCIó

eNtitAts d’estAlvi /// cAtALunYA

unnim demanarà 150 milions extraordinaris al frOB

L’entitat d’estalvis vallesana torna-rà a picar a la porta del Fons de Re-

estructuració Ordenada Bancària (FROB) per consolidar la seva capitalització amb una petició que pot arribar fins als 150 milions d’euros. Durant el procés de fu-sió a l’estiu, la institució creada per agilit-zar la transformació del sistema financer espanyol ja va atorgar a Unnim 380 mi-lions d’euros per fer front al procés que havia d’unir les caixes de Terrassa, Saba-dell i Manlleu. Aquesta nova petició té per objectiu afrontar les necessitats de recapitalitza-ció fixades pels tests d’estrès celebrats al juliol. Unnim va ser una de les cinc en-titats estatals que van suspendre en les proves i, en el pitjor escenari, s’establia que la caixa dirigida per Enric Mata ne-cessitaria 270 milions extraordinaris per equilibrar el seu balanç i resoldre el dè-ficit de capital. I és que, com ja va avi-

sar a l’estiu el governador del Banc d’Es-panya, Fernández Ordóñez, les entitats que no haguessin superat els pitjors su-pòsits dels tests haurien de recapitalit-zar-se abans de finals d’any. AlleuGerA lA cArterA iMMOBiliàriA.

La bona notícia és que la diferència entre els 270 milions que necessitava al juliol i

els 150 milions que se sol·licitaran al FROB ha estat resolta gràcies a la bona marxa de l’entitat mitjançant la venda d’actius immobles i la reducció de la in-versió creditícia a promotors. Una dada més que rellevant en aquest sentit és que a finals de novembre del 2010, Unnim s’havia desfet de 700 habitatges per valor de 170 milions d’euros. /// X. ORRI

Les últimes proves de fortalesa realitzades a tot Europa preveien que l’entitat vallesana necessitaria 270 milions per reforçar la seva capitalització

iNfOrMe /// tErrASSA

62PrOJectesEls vehicles de capital risc de La caixa han finançat fins ara 62 projectes su-mant els promoguts per caixa capi-tal Llavor i caixa capital Pime innova-ció. dues de cada tres empreses eren del sector de les tic.

Assemblea general d’unnim celebrada al juny /// LLUíS LLEBOT

16 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

empresa Pipe /// Grup Poly Klyn

L’empresa terrassenca dirigida per Marc Miquel i nascuda fa 17 anys lidera el seu sector a l’Estat espanyol gràcies al seu caràcter creatiu i innovador PER: XaVIER oRRI

Sanitaris portàtils i plegables per afrontar emergències

1 ///

1 /// maRc mIQuEL I RoBERt LÓpEz, DIRECTOR GEnERAL DE LA COMPAnYIA I RES-POnSABLE D’EXPORTA-CIó, RESPECTIVAMEnT /// LLUíS LLEBOT

1 ///

corria l’any 94, el Marc Miquel treballava com a comercial a KTM, fins que un dia va topar per casualitat amb un catà-leg en anglès, arribat dels Es-tats Units, en què la gamma

de productes a la venda incloïa uns sanita-ris portàtils. En aquell moment se li va en-cendre la bombeta i uns mesos més tard va néixer el Grup Poly Klyn, que és avui l’em-presa líder a l’Estat espanyol del sector dels lavabos mòbils. Per arribar als deu mili-ons de facturació que va registrar en les mi-llors èpoques, pels volts del 2008, aquest emprenedor va començar passejant-se per Barcelona per fer “prospecció de mercat”, és a dir, intentant descobrir qui en aquest país podia necessitar un sanitari portà-til. La hipòtesi de partida apuntava al sec-

ble. Al més aviat possible va ser en avió i els va costar “un ull de la cara”, però la cosa ja havia arrencat. Poly Klyn prenia forma... i fins avui.

LIDERatgE SEctoRIaL

Actualment, l’empresa terrassenca factu-ra al voltant de vuit milions d’euros anuals i lidera el sector amb 3.400 lavabos llogats permanentment a tot Espanya i 1.500 més en època estival, mentre que el seu principal competidor no arriba als 800. Entre el 2005 i el 2007 els creixements anuals superaven el 50% i la inversió en aquella època va arri-bar als set milions d’euros en recerca i de-senvolupament, una inversió en què el seu director veu la llavor per sortir reforçats de la crisi. I és que arran de la caiguda del sec-tor de la construcció, en què finalment va

tor de la construcció i després d’un dia ci-tant-se amb les principals promotores im-mobiliàries de la ciutat va entendre que si els obrers en aquella època amb prou fei-nes portaven casc, les empreses estarien poc disposades a pagar perquè els treballa-dors poguessin fer les seves necessitats cò-modament. “Un fracàs total, ningú no vo-lia sanitaris a les obres, així que el segon dia vaig anar a la zona portuària, i vaig llo-gar el primer lavabo portàtil. Va ser a una escola taller de reparació de vaixells de fus-ta per a joves de reinserció social”, recor-da Miquel, que va cobrar per aquell primer servei 50.000 pessetes per un mes de ces-sió del lavabo. La qüestió era que havia llo-gat un sanitari que no tenia, així que va tru-car al proveïdor als Estats Units i va fer que n’hi portessin un parell al més aviat possi-

“LA LíniA dE ProductES VA dES dEL SAnitAri bàSic finS A SAnitAriS iGuALS o MiLLorS QuE ELS d’un hAbitAtGE”, ExPLicA EL fundAdor i dirEctor GEnErAL, MArc MiQuEL

17B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

2 /// E-mERgE AqUEST éS EL nOU SA-nITARI PORTàTIL PLE-GABLE únIC AL Món qUE POLY kLYn ACABA DE LLAnÇAR AL MERCAT

3 /// poLÍgoN INDuStRIaL L’EMPRESA ESTà SITUADA AL POLíGOn DE SAnTA MARGARIDA DE TERRASSA

4 /// SaNItaRIS EN EStoc AL MAGATzEM nETE-GEn ELS SAnITARIS qUE TEnEn DE LLOGUER/// LLUíS LLEBOT

aconseguir penetrar amb força Poly Klyn a partir del 2005, l’empresa ha perdut al vol-tant del 30% de la facturació des del 2008 i han hagut de reajustar l’estratègia de ne-goci i la plantilla. “El pic màxim va estar en 155, ara som poc més de 100”, explica Mi-quel, que malgrat les dificultats agraeix ha-ver pres la decisió d’invertir en una empre-sa que té molt camp per córrer si tenim en compte la seva capacitat d’innovació, i és que aquest any llancen al mercat el produc-te que ha de revolucionar el sector i els ha de permetre fer el salt als mercats internacio-nals: “Hem creat el sanitari portàtil plega-ble!”, anuncia Miquel.

E-mERgE

El sanitari portàtil plegable es diu E-merge i està cridat a revolucionar el sector: ocu-pa un terç de l’espai d’una cabina sanità-ria normal i això, per als qui no estiguin fa-miliaritzats amb aquest particular sector, suposa que el transport del producte dei-xa de ser un problema. “Totes les empreses del sector es queden als seus mercats na-cionals, perquè no és rendible transportar aire, que és finalment el que són les cabines buides, així que aquí tenim un gran avan-tatge”, explica Robert López, el responsable d’exportació, que va entrar a l’empresa com

2 ///

4 ///

3 ///

SEctoR: sanitaris portàtils

uBIcacIÓ: terrassa

FuNDacIÓ: 1994

tREBaLLaDoRS: 105

FactuRacIÓ: 8 milions d’euros

POlY KlYN

L’EMPrESA LLAnçA AL MErcAt EL ProductE QuE hA dE rEVoLucionAr EL SEctor i ELS hA dE PErMEtrE fEr EL SALt ALS MErcAtS intErnAcionALS: EL SAnitAri PortàtiL PLEGAbLE

a tècnic-comercial júnior dins el programa Nex Pipe l’any 2007. Es van decidir a entrar en el programa perquè havien dissenyat i produït un rentamans portable que no es venia a Espanya i volien comercialitzar-lo fora. Des d’aleshores, el rentamans portà-til segueix sense tenir una gran rebuda al mercat. ”Ens hem avançat, com ens va pas-sar amb el sanitari portàtil a la construcció, i ara es tracta d’anar generant aquesta ne-cessitat”, apunta Miquel. La prospecció in-ternacional els ha obert el camí per a la co-mercialització de l’E-merge.

Arribats fins aquí, la pregunta és obligada: qui necessita que li portin un lavabo d’un país a un altre? No ho pot fer una empresa local? I la resposta és que no: “Actualment, si necessites cabines a Haití o a l’Iraq”, on per raons òbvies no hi ha cap empresa de-dicada als sanitaris portàtils, “les tindràs, però desmuntades, o sigui que s’hauran de muntar, o bé senceres, que són caríssimes de transportar i d’estocar. Nosaltres ofe-rim una cabina fàcil de transportar, d’esto-car i de desplegar. Tenim el producte estre-

lla!”, celebra López. El sanitari que ha de-senvolupat el pare de Marc, Joan Miquel, que és soci i enginyer de capçalera de Poly Klyn, sembla que té les de guanyar, molt es-pecialment en escenaris vinculats a alts ni-vells d’exigència logística (emergències, ac-tuacions de protecció civil, desplaçaments militars, camps de refugiats...): “Ara la idea és mostrar el producte, que es vegi en fires. Al març anirem a Singapur per trobar un partner local per aquella zona, i de mica en mica... Per ara els objectius seran per pene-tració més que no per facturació”.

INNoVaR o moRIR

El tòpic va com l’anell al dit per a Poly Klyn. La llista de productes que han nascut amb la idea base d’un vàter portàtil és infinita i demostra la capacitat creativa de l’empre-sa: sanitaris VIP per a targets d’alt standing que costen més diners que una reforma del bany de casa, sanitaris ecològics i accessi-bles fets amb fusta perquè s’integrin en paisatges rurals, o la clàssica cabina turca que no pot faltar en cap festa major o festival de música. “La línia de productes va des del sanitari bàsic fins a sanitaris iguals o millors que els d’un habitatge”, explica Miquel. Si algú té curiositat o interès a llogar un sanitari portàtil, el preu mensual oscil·la entre els 85-105 euros per la gamma bàsica i entre els 210 i 2.500 euros si es tracta de quedar bé amb els convidats. I en el cas dels E-merge plegables que han d’envair els mercats internacionals, es venen a 1.200 euros l’unitat per si hi ha una emergència.

18 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

el cit s’integrarà en un nou ‘lobby’ per promocionar la B-30

El Catalonia Innovation Triangle (CIT), entitat formada pels municipis de

Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí, participa-rà durant el mes de gener en un projec-te més enllà d’aquests tres municipis. La proposta ha vingut de l’alcalde de Saba-dell, Manel Bustos, que ha estat la perso-na que ha convocat la cimera que molt possiblement se celebri al municipi que ell governa en una data encara per deter-minar del mes de gener.

Bustos va avançar el dia 18 de desembre que onze municipis del Vallès de l’entorn de la B-30 s’uniran en forma de lobby per impulsar el territori. L’alcalde de Sabadell va explicar que l’objectiu és sumar siner-gies per impulsar i promocionar un terri-tori que ell veu com “un dels espais indus-trials i econòmics amb més potencialitats d’Espanya”. Segons l’alcalde socialista, els actius de la regió en el camp econòmic la converteixen en un “motor per a l’econo-mia de Catalunya”.

uNA PArticiPAció A escAlA cOMAr-

cAl. La proposta és sens dubte molt semblant a l’esperit del mateix CIT, que va néixer amb uns objectius similars mal-grat que centralitzats en els tres munici-pis que l’integren. Tot i això, Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat no deixaran de partici-par en aquest nou projecte de promoció

del territori. La iniciativa es materialitza-rà agrupant a més les poblacions de Ba-dia, Barberà, Castellbisbal, Mollet, Ripo-llet, Rubí, Sant Quirze i Santa Perpètua de Mogoda.

MÉs eNllà de lA B-30. Una altra via que ha rebut un impuls important darrera-ment ha estat l’E-9, que uneix Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. En una cime-ra d’alcaldes celebrada a Andorra amb participació de municipis del CIT, es va signar un document per potenciar l’eix al voltant d’aquesta via de comunicació in-ternacional. /// J.R. ARMADàS

Sabadell acollirà al gener una trobada per buscar sinergies que impulsin econòmicament el territori

iNfOcit /// VALLÈS

la B-30 rebrà un nou impuls comarcal amb una cimera d’alcaldes /// LLUíS LLEBOT

20MiliONs de M2

és la quantitat de sòl industrial que es concentra al voltant de l’eix de la b-30 i que converteix la zona en un dels espais industrials i econòmics amb més potencialitats dins l’Estat espanyol. El sincrotró Alba, les universitats i la quantitat de parcs d’activitat econòmica en són la principal carta de presentació.

SOM CIT

19B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

the private sector’s homework

according to a recent study commis-sioned by the ‘Centre Industrial

D’Economia’ and carried out by the ‘Univer-sitat Autònoma de Barcelona’ the transfer of technology and knowledge from the univer-sity to the companies in its vicinity (the B-30 corridor) is frustratingly scarce. This is at-tributed to the fact that the majority of en-terprises in the zone are industrial and therefore not innovative. The study points out that this is a mistaken view. Just because a company belongs to the ‘industrial’ sector does not mean it is not innovative. General-ly speaking, Catalonia could learn from the Anglo-Saxon model where the role of uni-versities in the private sector is important. It’s a win-win situation, or at the very least a ‘nothing to lose yet much to gain’ position on both sides. Universities are in touch with the real world of business and business ben-efits from the technology and knowledge coming out of university research pro-grammes and laboratories. Conclusion: there is a wealth of potential in sharing and transferring technology and knowledge. So what are we waiting for?!

tHe Article/// Peter Lindsey

la cambra prepara les missions internacionals de l’any 2011

La Cambra de Terrassa ha presentat el seu pla de missions internacionals de

cara al 2011. Tot i la situació actual d’in-certesa que afecta l’activitat de totes les cambres, l’entitat manté la seva planifi-cació de missions comercials amb la vo-luntat de facilitar la internacionalització de les empreses de la demarcació. En to-tal s’han programat 21 missions comerci-als, de les quals 15 són missions directes i 2 són missions inverses. Una de les mis-sions inverses és multipaís, amb un total de cinc mercats, per això les missions su-men un total de 21.

D’entre les comercials directes hi ha la no-vetat de la missió directa multicameral al Perú, Colòmbia i Bolívia, que serà liderada per la Cambra de Terrassa i que organitzarà conjuntament amb altres cambres de fora de Catalunya.

Arreu del MóN . La gran novetat és l’orga-nització de la primera missió inversa mul-tipaís, que se celebrarà els dies 24, 25 i 26 de maig en el marc dels actes de comme-moració del 125è aniversari de la fundació de la Cambra. En aquesta missió hi partici-paran més de 100 empreses catalanes i es duran a terme més de 500 reunions amb 60 companyies de cinc països diferents. La Cambra ha seleccionat el Marroc per al sec-tor del medi ambient i energies renovables, Turquia per al sector material elèctric i Egipte per a la il·luminació. Altres mercats són el de l’Índia i el dels Estats Units. L’altra missió inversa que organitzarà la Cambra de Terrassa serà amb Tolosa, amb empre-ses del sector aeronàutic, un sector estra-tègic a la demarcació. Des de l’any 2006 l’entitat egarenca ha organitzat 71 missions directes, que han arribat a un total de 57 mercats. /// REDACCIó

L’entitat terrassenca continua amb el pla de suport a l’exportació de l’empresariat de la demarcació amb una ambiciosa agenda que vol tocar molts sectors

iNterNAciONAlitZAció /// VALLÈS

En una línia similar, el representant de l’empresa Art Rasvjets, Anel Art, va venir a comprar productes relacionats amb la il-luminació i va tornar a Croàcia com a mí-nim amb nous contactes de negoci. “Hem parlat amb diferents empreses del sector i hem vist moltes gammes de productes nous. Ara toca asseure’ns, mirar preus i més tard, si escau, repetir les reunions per tancar possibles negocis”.

L’empresa de Viladecavalls Circutor va ser una de les representants del Vallès. El seu portaveu, Ivan Valero, va anunciar que és molt possible que venguin sistemes de control d’instal·lacions fotovoltaiques a l’empresa Sunato. La missió inversa amb empreses croates és la darrera que ha or-ganitzat la Cambra de Comerç de Terrassa l’any 2010. /// J.R. ARMADàS

empresaris croats estudien el mercat català a sant cugat

un total de cinc empreses de Croàcia de quatre sectors diferents van visi-

tar Sant Cugat amb la intenció de trobar partners de negoci a Catalunya. Les troba-des es van dur a terme entre els dies 15 i 16 de desembre i van tenir lloc a la delegació de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat. En total es van fer unes 40 entrevistes entre les empreses croates i els participants ca-talans. De les 25 empreses catalanes que van prendre part en la missió, sis eren del Vallès, de llocs com Sant Cugat, Viladeca-valls, Castellbisbal o Rubí.

OPOrtuNitAts A cAtAluNYA. Un dels participants croats, Jure Sabic, de l’em-presa alimentària Stanic, va explicar quins productes adquirirà gràcies a la trobada amb empreses catalanes proveïdores en aquest sector. “Hem fet nous contactes i hem trobat proveïdors, sobretot de carn. Catalunya és una gran potència en aquest sentit i coneixem molt Barcelona i Vic”.

El sector alimentari és un dels que més atrau el mercat creixent dels balcans

la delegació de la cambra de terrassa a sant cugat va acollir les reunions el 15 i el 16 de desembre // J.R.A.

iNterNAciONAlitZAció /// SAnt cuGAt

21MissiONs cOMerciAlssón les que té programades la cam-bra de terrassa entre reunions direc-tes a altres països i missions inverses.

40reunions de negociés el balanç que ha deixat la missió inversa d’empresaris de croàcia que va tenir lloc a la delegació de la cam-bra de terrassa situada a Sant cu-gat i que va tractar sectors com la il-luminació, l’alimentació, la cosmètica i les energies renovables.

20%del MercAt MuNdiAlés el que cobriran les noves missions comercials de la cambra desplaçant-se a un total de 39 mercats.

20 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

És NecessAri Per A quAlsevOl PiMe teNir WeB?Sí. Actualment ha de ser prioritari per a les empreses disposar de web, i que aquest surti a les primeres posicions en les cer-ques que es fan als cercadors. Fins i tot per a aquells establiments de tota la vida, ja que els clients utilitzen la xarxa per obtenir in-formació tan bàsica com el telèfon de con-tacte, l’adreça, l’horari, etc.

seMPre HA de suPOsAr uN cOst elevAt POsiciONAr el WeB?No. Primer cal valorar quina és la finalitat d’aparèixer a internet, ja que és molt dife-rent voler fer venda electrònica o simple-ment donar-nos a conèixer. També cal di-ferenciar si el que es vol és potenciar una campanya de màrqueting puntual amb la disponibilitat d’un pressupost específic, ja que en aquest cas faríem un SEM, o si volem fer una campanya de continuïtat sense pres-supost, i en aquest cas hauríem de potenciar un posicionament SEO.

uN cOP trieM les PArAu-les clAu, seMPre tiNdreM Aquestes O POdreM ANAr-les cANviANt?En el moment de generar la pàgina web, s’han de definir les paraules clau, però al llarg de la vida d’un web es recomana anar-les revisant i modificar-les segons les necessitats del mo-

ment. El fet de triar una paraula o grup de pa-raules clau molt genèriques fa que hi hagi més empreses que també les hagin triat com les seves paraules clau, i això pot fer que perdem posicions. Com més exacta i diferencial sigui la tria, sense oblidar que els internautes han de fer-la servir en les seves cerques, més ben posicionats estarem. Un altre fet important a l’hora de definir les paraules és la llengua.

el POsiciONAMeNt vAriA seGONs els PAïsOs?Sí. En aquesta línia, cal conèixer el públic al qual es vol arribar segons l’idioma i el país. No és el mateix voler posicionar-nos a l’Estat espanyol que fer-ho a l’Amèrica del Sud. Tot i que la llengua utilitzada sigui la mateixa, no se’n fa el mateix ús. També és important la localització. Els cercadors analitzen la IP del servidor on està allotjat el web per valorar-ne la importància respecte d’un territori.

l’ANtiGuitAt del dOMiNi És rellevANt? Sí, és un dels paràmetres que pot afectar de manera més determinant en la valoració dels cercadors. És important mantenir els dominis en el temps.

existeixeN difereNts tecNOlOGies Per A lA reAlitZAció dels WeBs. Hi AfectA lA tecNOlOGiA triAdA?

Sí i molt, ja que els spiders dels cercadors (o motors de cerca), analitzen periòdica-ment la xarxa i identifiquen els webs i en valorant la rellevància. El fet de crear un web totalment amb l’Adobe Flash fa que els spiders no puguin llegir el contingut de la pàgina web i això no n’afavoreix el posi-cionament. És preferible fer la pàgina web amb HTML i combinar petits elements amb Flash.

existeixeN Altres PAràMetres que cAl teNir eN cOMPte? Per descomptat que sí: el pes de la pàgina, el rang de pàgina, el nombre d’enllaços ex-terns, planes internes indexades, etique-tes, etc. Si no es disposa de personal, in-tern o extern, que hi entengui, el millor per iniciar-s’hi és rebre l’assessorament de personal expert. D’aquesta manera ens as-segurem que anem en la línia adequada.

el POsiciONAMeNt del WeB És PerMANeNt? Tot el contrari. Cal anar revisant constant-ment aquest posicionament, ja que no no-més depenem del que nosaltres fem al nos-tre web, sinó que també afecta, a la nostra posició a les llistes dels cercadors, el que fan la resta de webs. El que cal és prendre cons-ciència del dinamisme de l’entorn i incloure una revisió periòdica com en qualsevol altre indicador de l’empresa.

PAtrONAl cecOt /// XARXES SOCIALS

AssessOrAMeNt eMPresAriAlMarta SanchoAssessora ticfundació cecot innovació

Envieu les vostres preguntes a:b30@pautamedia.com

Posicionar-se a la xarxa,un imperatiu empresarial

aquesta dada, cal entendre com funcionen els cercadors i reflexionar sobre què podem fer per posicionar millor el nostre web i, per tant, els nostres serveis i productes. Cal sa-ber que existeixen dos tipus de posiciona-ments web en cercadors. El posicionament natural o SEO (Search Engine Optimization), que consisteix en l’aplicació de certes tècni-ques orientades a aconseguir que els cerca-dors situïn el nostre web en les primeres po-sicions dins la plana de resultats. I el posici-onament SEM (Search Engine Marketing), que consisteix en un servei de pagament fa-cilitat pels cercadors per poder incorporar anuncis patrocinats en posicions rellevants dins les seves llistes. El cost es determina pels clics que els usuaris d’internet realit-zen sobre l’anunci.

ja no es posa en dubte la necessitat de te-nir presència a internet. En el cas de les

pimes, l’ús d’aquesta eina és bàsic per donar-se a conèixer, ja que, actualment, és el mitjà de comunicació amb més impacte, i si se’n fa un bon ús, és el que té un cost més reduït. Ens permet arribar a gairebé tots els segments de públic de l’empresa.

Segons Google, el 81% dels internautes ac-cedeixen a la informació d’internet mitjan-çant els cercadors. Tenint en consideració

Un error habitual és pensar que es posicio-nen les pàgines web, en realitat el que es po-siciona són les paraules clau. Quan es parla d’un web ben posicionat, es fa referència al fet que està ben posicionat per determina-des paraules clau. Per això és crític fer una bona selecció de les paraules clau si volem tenir presència en els primers llocs resul-tants d’una recerca. Ampliem així les pos-sibilitats de captar nous clients amb una in-versió mínima.

éS crític fEr unA bonA SELEcció dE PArAuLES cLAu PEr tEnir PrESÈnciA En ELS PriMErS LLocS

veu cecOt/// Marta Sancho

El 81% dels internautes accedeixen a la informació a través de cercadors web i les pimes no poden romandre alienes a la necessitat de posicionar-se a internet si volen donar-se a conèixer

A banda de les paraules clau, també existei-xen un conjunt de tècniques i eines orienta-des a fer que la nostra adreça web o URL es visualitzi en les primeres posicions dels cer-cadors. Si ens fixem en les nostres pròpies cerques ens adonem que normalment ens fi-xem en els set o vuit primers resultats.

Entitats com la Fundació Cecot Innovació presten el servei d’orientació en posiciona-ment web a les pimes, que consisteix en la va-loració de la situació actual del web de l’em-presa i un seguit de recomanacions per mi-llorar-ne el posicionament en cercadors. Un primer pas per conscienciar el teixit empre-sarial de la necessitat de participar del canvi amb les eines que es posen al nostre abast amb el web 2.0.

21B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

classe magistral de solana als alumnes d’esade a sant cugat

Qui va ser alt representant per a la Polí-tica Exterior i de Seguretat de la Unió

Europea i cap de l’OTAN va oferir el 16 de desembre una conferència als alumnes de tercer del grau en direcció d’empreses-BBA (Bachelor on Business Administration) que estudien al campus d’Esade a Sant Cugat. La classe magistral del polític madrileny for-ma part d’un projecte de l’escola de nego-cis anomenat Box Pupuli, que consisteix a convidar un ponent que rep preguntes de l’audiència (alumnes del centre) imitant el format del programa de TVE Tinc una pre-gunta per a vostè.

L’acte va estar moderat per l’exdirector ge-neral d’Esade, Carles Losada, i va brindar als assistents una ponència amb un Javier Solana molt sincer i sense pèls a la llengua a l’hora de contestar les qüestions plante-jades. Un total de 217 estudiants van seguir la xerrada de manera presencial o en una sala annexa a través d’un circuit tancat de vídeo. Javier Solana és des de fa un any cap del Departament d’Economia Global i Geo-política de l’escola de negocis catalana.

l’AtZucAc de lA crisi. Davant la pregun-ta d’un alumne sobre si l’Estat espanyol ne-cessitaria un rescat financer com el de Grè-cia o Irlanda, Solana va dir que creu que no, però que no n’està segur. “Caldrà un gran es-forç per sortir d’aquesta situació, perquè no

sabem si coneixem bé el sistema econòmic espanyol, que fa un temps pensàvem que era sòlid”. El ponent va definir-se com a “opti-mista”, tot i que va admetre que “si Portugal o Bèlgica cauen, ho passarem malament”.

Parlant de la Unió Europea, va advertir del perill de la desunió dels estats membres i dels avantatges geopolítics que això pot su-posar per a altres potències. “La UE passa per dificultats i d’això se’n pot aprofitar la Xina per anar a tractar amb cada país per separat. Per evitar aquest risc s’ha de veure la UE com un actor global”. Solana va convi-dar a fer una mirada enrere i veure tot el que s’ha aconseguit a Europa des de mitjans del segle XX, quan el vell continent era un terri-tori on les tensions entre països i les guer-res eren constants.

uNA MirAdA iNterNAciONAl. En l’àmbit internacional les preguntes dels assistents van versar sobre la proliferació nuclear a l’Iran i Corea del Nord, Wikileaks i el Club Bilderberg. Sobre la qüestió nuclear es va mostrar molt més preocupat per l’Iran que per Corea i de les filtracions de Wikileaks va comentar que la majoria de notícies apare-gudes ja se sabien d’una manera o d’una al-tra. Quant a les reunions del Club Bilder-berg, en què Solana ha participat en més d’una ocasió, va dir que “no tenen cap mis-teri ni conspiració”. /// J.R. ARMADàS

L’exalt representant de la política exterior europea creu que Espanya no necessita un rescat com Grècia i irlanda

JOrNAdes /// SAnt cuGAt

Javier solana a la sala d’actes del campus d’esade a sant cugat el dia 16 de desembre /// J.R. ARMADàS

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 201122

PuNt de trOBAdAPuNt de trOBAdA

lA fuNdAció AscAMM cOrre Per lA MArAtó La fundació Pri-vada Ascamm, un dels principals membres que formen part de tEcnio, va fer una donació a La Marató de tV3 per a la investigació de malalties cròniques pel valor del preu de les inscripcions del grup d’atletes d’Ascamm durant el 2010. L’equip, de 20 corredors, es va formar a finals del 2009 i durant l’any passat va participar en sis curses. /// CEDIDA

solidaritat /// AScAMM

iKeA s’iNstAl·lA A sABAdell

Les obres de construcció d’Ikea començaran a principis del 2011. Així ho va anunciar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, després que la junta de govern local hagi concedit la llicència d’obres a Ikea. El pressupost projectat per aixecar la botiga de mobiliari arriba als 22 milions d’euros, que donaran per construir l’edifici comercial sobre un solar de 47.515 m2 al sector de Sant Pau de Riu-sec. L’edifici consta-rà de dues plantes, que en total suposen 39.581 m2, i un soterra-ni de més de 70.000 m2. La primera planta i la segona es destinaran a l’ús comercial d’Ikea, i el soterrani serà per a aparcament. L’alcalde va celebrar la notícia perquè “suposarà un impuls a Sant Pau de Riu-sec, però la gran notícia és que donarà feina a més de 500 persones”. /// CEDIDA

Sabadell dóna llum verd a Ikea per iniciar les obres

1 ///

2 ///

conferència /// banc Sabadell

Guardiola ‘entrena’ amb els directius de banc Sabadell

prop de 400 directius de l’entitat sabadellenca van gaudir de les explicaci-ons de l’home més sol-licitat de Catalunya, Jo-sep Guardiola. L’entrena-

dor del FC Barcelona va ser el convidat d’excepció a la reunió anual de direc-tius celebrada per Banc Sabadell a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa, en què va donar les seves claus de la gestió d’equips. Van assistir-hi per primer cop els directius de Ban-co Guipuzcoano, absorbit recentment, de Banco Herrero i de la filial americana Sabadell United Bank. Partint del paral-lelisme entre el vestidor blaugrana i l’equip laboral de qualsevol empresa,

Guardiola va dissertar sobre les dificul-tats de gestionar grans personalitats i va establir com a requisit mínim per fer-ho la passió i l’exigència a parts iguals, amb els altres però primer amb un mateix.

Acompanyat pel director de comunica-ció de BS, Ramon Rovira, que va condu-ir el col·loqui, l’entrenador barcelonis-ta va regalar vivències i anècdotes de la seva curta però intensa experiència al capdavant del vestidor del Barça. El mis-ter va afirmar que l’èxit passa per defi-nir clarament les prioritats, però sense descuidar els detalls. Tant per al futbol com per a l’empresa, la traducció és co-nèixer el rival, identificar els punts forts i dèbils dels teus i dels altres. Posades

1 ///

PuNt de trOBAdA

B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr 23

PuNt de trOBAdAfestA eMPresAriAl

El laboratori santcugatenc VITAE va presentar a principis de desembre la seva nova línia de productes de com-plements nutricionals i la nova imat-ge en una festa-espectacle celebrada a Barcelona. Pel 2011, l’empresa reno-va el catàleg de productes i augmen-

ta els punts de distribució. Des del nou departament de Col.laboracions Es-portives, Vitae impulsarà accions re-lacionades amb l’esport i les activitats d’aventura, com el patrocini de la pro-va Trailwalker que organitza Intermón-Oxfam. /// DAVID FERnánDEz

HONOris cAusA

Javier Solana, que va ser durant deu anys alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea, ha rebut un doctorat honoris causa per la London School of Economics (LSE), una de les instituci-ons universitàries més prestigioses del

món. El lliurament del guardó coinci-deix amb el seu primer any fora de la política europea i el seu retorn a la docència des que es va incorporar a l’escola de negocis Esade com a president de l’Esade Center for Global Economy and Geopolitics. /// CEDIDA

Solana, ‘honoris causa’ per la London School

Guardiola ‘entrena’ amb els directius de banc Sabadell

les bases, Guardiola exigia després ca-pacitat per comunicar el missatge, una de les virtuts principals de la nova cara publicitària de Banc Sabadell. Sense co-municació no hi ha manera de convèn-cer l’equip de les seves capacitats per aconseguir objectius.

La trobada va tenir una part menys pedagògica i més executiva protagonit-zada pel president Josep Oliu i el conseller delegat Jaume Guardiola, que van presentar el pla de negoci per als pròxims tres anys. D’aquí al 2013, van apuntar a un creixement que passi per una millor rendibilitat, més eficiència i l’increment de l’activitat comercial i el negoci.

1 /// tERtúLIa aL SaBaDELL. EL DIRECTOR DE COMU-nICACIó DE BAnC SABA-DELL, RAMOn ROVIRA, VA EnTREVISTAR L’En-TREnADOR DEL BARÇA, JOSEP GUARDIOLA

2 /// pLE a VESSaR. 400 DIRECTIUS DE BAnC SABADELL VAn OMPLIR FInS A LA BAn-DERA L’AUDITORI DE L’InSTITUT D’ESTUDIS SUPERIORS DE L’EM-PRESA /// CEDIDA

2 ///

24 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

una empresa centenària i refrescant

Sanmy és una firma amb més de 115 anys d’experiència i amb una voluntat clara de continuar sent un negoci familiar PER: LaIa coRBELLa

Els orígens de Sanmy es re-munten al 1895, quan els ger-mans Francisco i Santiago Puértolas van fundar l’em-presa a Barcelona. Des de lla-vors han passat més de cent

anys i, en conseqüència, la fàbrica s’ha anat reinventant fins a convertir-se en un dels embotelladors més grans de l’Es-tat espanyol. Actualment, Sanmy s’ubica a Terrassa, en una fàbrica de 15.000 metres quadrats, dirigida per la Pilar Puértolas, quarta generació de la saga familiar.

“Sempre he viscut envoltada de bom-bolles”, comenta la directora general de Sanmy. Filla petita de tres germanes, la Pilar estava predestinada a estudiar eco-nòmiques i seguir el negoci familiar: “Les meves germanes han optat per altres ca-mins que no tenen relació amb la fàbrica.

Sóc la primera generació de dones que dirigeix l’empresa”.

Fidel als seus orígens, Sanmy ha continu-at la fabricació de gasoses i sifons que va iniciar ara fa 115 anys. Una de les seves ca-racterístiques ha estat la diversificació del negoci, fet que els va portar a produ-ir tot tipus de begudes refrescants sense alcohol. Actualment, Sanmy envasa unes 60 marques diferents, 11 de les quals són pròpies. “Des de fa uns anys, envasem 30 marques que eren d’antics fabricants de refrescos i que s’han acabat convertint en distribuïdors. Som com un paraigua”, comenta la Pilar, que afegeix que “s’ha d’aprofitar l’economia d’escala perquè la indústria pugui funcionar tot el dia”.

La distribució la tenen ben calculada: el 50% representa la gran distribució (El

1 ///

ALS AnYS SEtAntA hi hAViA 5.000 fAbricAntS dE bEGudES rEfrEScAntS. ArA En QuEdEn 30 A tot L’EStAt i noMéS 14 QuE fActurin MéS d’1 MiLió d’EuroS

empresàries /// Sanmy

Pilar Puértolas, quarta generació que dirigeix l’empresa de begudes refrescants /// LLUíS LLEBOT

Corte Inglés, Caprabo, Eroski, Hipercor i Dia) i l’altre 50%, el canal Horeca, també conegut com foodservice. “La gran distri-bució preferix marca líder i marca pròpia”, argumenta la directora general de Sanmy.

ELS NÍNXoLS DEL mERcat

Sanmy és una de les empreses catala-nes que han sobreviscut a la competèn-cia de grans multinacionals del sector. Als anys setanta hi havia 5.000 fabricants de begudes refrescants. Ara en queden 30 a tot l’Estat i només 14 que facturin més d’1 milió d’euros. “Abans la gent bevia gaso-sa i sifó perquè no hi havia res més, però amb l’arribada de les multinacionals van canviar les tendències de consum”. Pro-va d’aquesta concentració del sector és el principal competidor de Sanmy, La Case-ra, propietat des d’aquest any del grup ja-ponès Suntory.

I quin és el secret per créixer durant 115 anys en un mercat saturat? “Creativitat i innovació”, segons explica la Pilar, que afegeix que “el tret diferencial de Sanmy és saber trobar els nínxols del mercat”. El 2005, Sanmy va llançar una línia de begu-des refrescants pensada per a les pobla-cions llatinoamericanes i musulmanes de Catalunya: el Guaraná i la Poms, dues be-gudes dolces típiques dels països d’origen.

Un any més tard, aprofitant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, van crear el Refreskcat, una beguda amb el distintiu del guarà català. “Vam veure que no ens podíem quedar de braços ple-gats i havíem de promoure la cultura cata-lana i donar suport a la societat”, comen-ta la Pilar.

L’última novetat de l’empresa de Terrassa està relacionada amb el seu aniversari. La fira Alimentaria de Barcelona 2010 va ser l’escenari escollit per presentar el Super Mojito i Margarita, dos còctels sense alcohol, amb dosificador, que han tingut molt bona acollida entre les grans superfícies. “El sistema dosificador aplicat a la resta de begudes agrada molt”, afirma la Pilar. De cara al 2011 s’han proposat continuar innovant en el terreny dels còctels: “En temps de crisi has de fer volar la imaginació i la millor inspiració la trobes als lineals”. De moment, l’exporta-ció internacional no és la seva prioritat, ja que el volum de transport és un fre important. No obstant això, la directora general de Sanmy continua tenint la mateixa il·lusió que va tenir el seu besavi: “Espero que els meus fills continuïn el negoci familiar”.

uBIcacIÓ: terrassa

tREBaLLaDoRS: 30 de fixos

FactuRacIÓ: 5 milions d’euros

sANMY

26 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

unnim compartirà el negoci assegurador amb reale

El mapa assegurador resultant de la fu-sió entre les caixes de Sabadell, Ter-

rassa i Manlleu ha desembocat en una operació que deixarà en mans de la itali-ana Reale el 50% del negoci assegurador de la caixa vallesana Unnim. L’acord afec-ta només la secció d’assegurances gene-rals. Les assegurances de vida, va con-cretar Unnim fa unes setmanes, aniran a mitges amb Aegon, seguint la mateixa fórmula. D’aquesta manera, la nova enti-tat torna a confiar en els socis tradicio-nals de Caixa Terrassa, que des del 2008 ja treballava en cogestió amb les empre-ses Reale i Aegon. Aquest tipus d’acords és recurrent en els models de banca asseguradora, en què s’in-tercanvia el potencial comercial de les enti-tats d’estalvi a través de les seves oficines al mateix temps que s’externalitza la ges-tió asseguradora. En el cas de Reale i Aegon, aporten d’altra banda una projecció i capa-citat internacional per comercialitzar els productes asseguradors d’Unnim. ZuricH reP les AsseGurANces de cAi-

xA sABAdell. L’operació no s’ha tancat

fins ara en bona mesura perquè calia que la firma asseguradora Zurich, amb qui Caixa Sabadell ha treballat en els darrers anys, donés el vistiplau de venda al 50% dels negocis d’assegurances de l’entitat bancària que va adquirir a la primavera del 2008: el 50% de Caixa Sabadell Vida i el 50% de Caixa Sabadell Seguros Genera-les. El servei de vida ha passat a mans d’Aegon, mentre que les assegurances ge-nerals de Caixa Sabadell han anat a parar a la cartera de Reale. L’acord exclou la co-mercialització d’altres productes per part d’Unnim. /// X.O.

uNNiM /// VALLÈS

fracàs oficial de l’opa d’Agbar sobre cassa

Després de mesos de disputes més po-lítiques que econòmiques, l’opa hos-

til que la companyia Aigües de Barcelona va presentar contra la sabadellenca Cas-sa ha quedat en paper mullat. La negativa de les entitats d’estalvi Unnim i Banc Sa-badell de vendre els seus paquets d’acci-ons, d’un 7,25% i un 7,07%, respectiva-ment, tanca l’operació. Finalment, només un 2,08% dels accionistes de l’empresa vallesana han donat el sí a l’oferta d’Ag-bar, que situava el preu de l’acció en 66,65 euros. En xifres absolutes, la pèrdua su-posa per a Cassa 13.070 accions que s’afe-giran a la cartera d’Agbar. L’operació tin-drà un cost de 871.115 euros per a la com-panyia barcelonina, que controlarà a partir d’ara el 13,24% de les accions, cosa que li permet mantenir-se com a segon accionista després de l’Ajuntament de Sa-badell, que té un paquet del 24%. L’alcal-de de Sabadell, Manuel Bustos, es va feli-citar per com ha acabat el procés i va de-manar un nou camí per a l’empresa aprofitant aquesta sacsejada: “L’opa d’Ag-bar ha fracassat, s’obre una nova etapa i haurem d’abordar nous reptes a Cas-sà”, va dir Bustos. /// X.O.

cAssA /// SAbAdELL

AB-Biotics, primera empresa del MAB a fer una adquisició

AB-BiOtics /// cErdAnYoLA

L’empresa cerdanyolenca AB-Biotics ha fet història en el mercat alter-

natiu borsari (MAB) després de conver-tir-se en la primera empresa cotitzada a fer operacions d’adquisició. La biotec-nològica vallesana ha adquirit l’empresa madrilenya Quantum Experimental, es-pecialitzada en serveis de recerca i de-senvolupament per a companyies far-macèutiques. Amb aquesta compra, AB-Biotics guanyarà presència directa a la capital, a més d’instal·lar-se als mer-cats de Mèxic i el Brasil. També s’endurà els 150 clients que té Quantum en carte-

ra, així com la vintena de treballadors de què disposa aquesta companyia, que pre-veu tancar el 2010 amb una facturació propera al milió i mig d’euros i un Ebitda de 419.000. Pel que fa a la fórmula d’ad-quisició, els socis de Quantum subscriu-ran íntegrament una ampliació de capi-tal d’AB-Biotics. Encara queda per defi-nir quina serà la participació dels nous socis en la companyia.

NOu PrOducte. D’altra banda, la farma-cèutica Laboratoris Rubió serà l’encarre-gada de llançar al mercat i conduir la co-

sergi Audivert, Buenaventura Guamis i Miguel Ángel Bonachera en són els socis fundadors /// ARXIU

mercialització d’un nou producte sorgit de la factoria d’AB-Biotics. Es tracta de Neurofarmagen TDAH, un dispositiu que permet l’anàlisi genètica de dolences neu-ropsiquiàtriques, en concret, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Rubió distribuirà a Espanya i es guanya un acord preferent per a la futura distribució a la resta del continent.

Les expectatives traçades per AB-Biotics apunten a una xifra de negoci propera al milió i mig d’euros a Espanya per al període 2011-2013. Per al futur, s’apunta a mercats tan variats com Alemanya, Regne Unit, Ar-gentina, Dinamarca o Nova Zelanda. AB-Biotics, amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, és l’única companyia catalana que cotitza en el mercat alternatiu bor-sari i té una capitalització de 15 milions d’euros. Ha tancat el 2010 amb al voltant dels tres milions d’euros de facturació, gairebé un 50% més que en l’exercici an-terior, quan la xifra de negoci es va atu-rar a 2,1 milions. /// X.0.

Grifols convoca una juntaper a una ampliació de capital

Els laboratoris vallesans Grifols, que han crescut en popularitat després

que els papers de Wikileaks els situes-sin com un punt estratègic per als Estats Units, han convocat per al 25 de gener una junta extraordinària per sotmetre a votació una nova ampliació de capital. La quantitat queda per definir fins al dia 25, tot i que oscil·larà entre els 271,44 mili-ons d’euros com a mínim i els 806,5 com a màxim. L’objectiu de l’operació, que s’ar-ticularà a través de l’emissió de 87 mili-ons d’accions sense vot a 0,10 euros de va-lor nominal, és costejar l’adquisició de la companyia americana Talecris.

NOu PrOducte A eurOPA. D’altra banda, el laboratori d’hemoderivats dirigit per Víctor Grifols ha obtingut a finals d’any el permís per introduir la comercialització d’un nou producte a Europa, segons va anunciar la companyia en un comunicat. Grifols ha obtingut la llicència de l’Agència Europea del Medicament (EMA) per co-mercialitzar immunoglobulina intraveno-sa (IVIG) al 10% de concentració. El visti-plau europeu es produeix immediatament després de l’inici de les vendes d’aquest

producte hemoderivat als Estats Units. Aquesta nova aportació està especialment indicada per al tractament de reposició en immunodeficiències primàries i secundà-ries, així com per al tractament d’immu-nomodulació en malalties autoimmunes i en el trasplantament al·logènic de medul-la òssia. El mètode de fabricació s’ha acon-seguit després de més d’una dècada de re-cerca i de la construcció d’una instal·lació d’avantguarda a Barcelona, de la qual se n’està construint una de bessona a Los An-geles que es posarà en funcionament el 2013. /// X.O.

instal·lacions de Grifols /// CEDIDA

GrifOls /// PArEtS dEL VALLÈS

2.535 MiliONs AsseGurAtsAquesta és la xifra que administra-rà unnim a partir d’ara en recursos de provisions. 451 milions prove-nen de plans de pensions i els altres 2.084 responen a diferents modali-tats d’estalvi.

27B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

finestra sul cielo s’expandeix en el mercat llatinoamericàL’empresa de productes ecològics, que ha tancat l’any amb 6 milions de facturació, enllesteix el seu trasllat a unes noves instal·lacions a Montmeló

lA fiNestrA sul cielO /// PoLinYà

la continuïtat de sharp, pendent de nova producció

Després d’un 2009 en què les pèrdues de Sharp España van arribar als 14,5

milions d’euros, les previsions de cara al tancament del 2010 i aquest inici del 2011 no són gaire bones per a la fàbrica vallesana. La planta, especialitzada en la producció de televisors, només té pro-ducció garantida fins a finals de mes i no hi ha gaires perspectives per a més en-llà del gener. La situació ha adquirit es-pecial gravetat dins el comitè d’empresa després que Sony hagi creat precedent tancant la planta de fabricació que tenia a Viladecavalls. En el cas que no es concretin noves parti-des de producció, la companyia haurà de continuar amb els processos d’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ha anat executant en els darrers 24 mesos o plan-tejar-se el tancament definitiu, cosa que afectaria els 424 treballadors amb què encara compta la planta santcugatenca. Fins avui, la direcció de la multinacional japonesa ha aplicat dos expedients de re-gulació temporals, dels quals un encara està en vigor fins al mes d’abril, i ha aco-miadat 110 treballadors. /// REDACCIó

sHArP /// SAnt cuGAt

El grup de productes ecològics amb seu a Polinyà La Finestra sul Cielo s’ha tras-

lladat a unes noves instal·lacions ubica-des al polígon industrial Pla Sota el Molí de Montmeló. L’empresa de productes ecolò-gics ha anunciat que traslladarà tota la seva estructura a la nova seu, amb un increment de la seva superfície en 4.000 metres qua-drats. L’operació de trasllat ha suposat una inversió de 200.000 euros.

sAlt exPOrtAdOr. L’administrador de La Finestra sul Cielo, Miguel Ángel Montesinos, justifica la mesura per la vocació internaci-onal que ha pres la companyia. “El projecte d’implementació de la marca en tots els pa-ïsos de l’Amèrica del Sud exigeix una infra-estructura més gran per continuar creixent”, explicava per a la B30. Amb aquesta ampli-ació, La Finestra sul Cielo té com a objectiu principal augmentar la capacitat d’exporta-ció i arribar als dos milions de facturació in-ternacional l’any 2012. Pel que fa als resul-

tats del 2010 que acaba de tancar, l’empresa vallesana ha arribat als sis milions de factu-ració total, dels quals 800.000 euros corres-ponen a vendes a l’estranger.

Des de fa tres anys, l’empresa de productes ecològics va decidir expandir-se a l’Amèrica del Sud, a països de llengua hispànica i portu-guesa. “Entrar en els mercats llatinoameri-

les noves instal·lacions de la finestra sul cielo estan situades a Montmeló /// CEDIDA

cans exigeix aliar-se amb els grans grups de distribució”, comenta Miguel Ángel Montesi-nos, fent referència als vehicles comercials que els han permès entrar amb especial força als mercats brasiler i colombià. En concret, el grup de supermercats Pão de Açúcar al Brasil i la cadena Éxito de Colòmbia, amb més de 600 supermercats en aquests països, han es-tat les passarel·les del seu èxit. /// L.C.

Applus+ compra velosi i apunta a àsia per al 2012

El pla estratègic d’Applus+ per al perí-ode 2007-2012 fixava les directrius

de creixement per adquisició. L’objectiu, de cara a l’any vinent, és situar la compa-nyia entre les cinc empreses líders del seu sector. Arribats al gener del 2011, el grup que presideix Joaquim Coello ja ha adqui-rit catorze empreses des que es va posar en marxa el pla d’expansió aprofitant el canvi de propietat, que va deixar el 70% de les accions en mans del grup de capi-tal risc The Carlyle Group el novembre del 2007. Actualment, la companyia cerda-nyolenca dedicada a la certificació, ins-pecció i control de qualitat, encara la rec-ta final del període apuntant als mercats xinès i indi, on pretén noves adquisicions que reforcin la seva posició en el conti-nent asiàtic de cara a l’any vinent. últiMes cOMPres de NAdAl. L’última adquisició del grup abans de tancar l’any ha estat el 53% de la multinacional ame-ricana Velosi, que Applus+ ha comprat a 1,96 euros l’acció. Amb aquesta incorpo-ració a la cartera del grup, Applus+ supe-rarà per primer cop el 2010 els 1.100 mi-lions de facturació –el 70% ja prové de

fora del mercat espanyol– i augmentarà la seva plantilla fins als 14.000 treballa-dors a tot el món. En l’àmbit estratègic, la compra de Velo-si, que el 2009 va facturar 182 milions d’euros, ajudarà a reforçar la presència d’Applus+ a Àfrica i Àsia, àrees fins ara més descuidades per comparació amb la implantació massiva a Europa i Amèrica del Nord. L’operació també ajudarà a re-forçar la posició de la companyia en el sector de la certificació i els assajos per a la indústria petroliera. /// XAVIER ORRI

APPlus+ /// cErdAnYoLA

el grup Arcadíe impulsa una càtedra pròpia

L’empresa terrassenca d’alimenta-ció Arcadíe i la Universitat d’Extre-

madura han arribat a un acord de col-laboració pel qual el grup carni impulsarà una càtedra pròpia sobre tendències i hà-bits de consum a mitjà i llarg termini. La iniciativa té per objectiu estudiar aspec-tes clau de la comercialització alimentà-ria, com és el cas dels valors associats al consum saludable, la importància del bi-nomi indústria-medi ambient, o l’avenç del packaging sostenible. La càtedra esta-rà dirigida per Antonio Chamorro, profes-sor de l’àrea d’investigació de mercats de la Universitat d’Extremadura. tANcAMeNt del 2010. Pel que fa a l’evo-lució de la companyia més enllà d’aquesta iniciativa formativa, el Grup Arcadíe, que comercialitza els seus productes sota la marca Roler, ha tancat el 2010 novament amb bones xifres, amb una facturació al voltant dels 60 milions d’euros. Malgrat les dificultats del sector, l’estratègia de seg-mentació segueix donant bons resultats al grup liderat per Faust San José, que en els darrers tres anys acumula un creixement del 35%. /// REDACCIó

ArcAdíe /// tErrASSA

105 MiliONs d’eurOsés la valoració del 100% de Velosi d’acord amb el preu per acció (1,96 euros) que pagarà Applus+ per l’ad-quisició del 53% de la companyia americana. Velosi cotitza en el mer-cat alternatiu borsari de Londres.

celsa creix un 14% després de la davallada del 2009

El grup siderúrgic Celsa, amb seu a Cas-tellbisbal, ha recuperat el 2010 el camí

del creixement. D’acord amb les seves esti-macions, el tancament del 2010 podria dei-xar una facturació consolidada de prop de 4.000 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 14% respecte a les dades de l’any anterior, quan la xifra de negoci es va situar en els 3.500 milions. Tanmateix, en-cara queden lluny les xifres del 2007, quan va arribar a una facturació de 4.811 milions, i del 2008, en què la companyia de la famí-lia Rubiralta va situar les vendes en cinc milions i mig d’euros gràcies a l’alt preu de l’acer i l’adquisició del grup gallec Añón. En aquesta recuperació hi ha tingut molt a veure la vocació internacional de la compa-nyia, que disposa de plantes de producció en vuit països europeus, així com la revifa-da de la demanda en els mercats llatinoa-mericà i asiàtic. L’empresa Celsa dóna feina actualment al voltant de 8.000 treballadors i és un dels líders europeus en la fabricació d’acer a partir de ferralla mitjançant l’ús de forns elèctrics. /// X.O.

celsA /// cAStELLbiSbAL

28 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

Gynea prepara el salt al mercat portuguès amb ferrer

La companyia farmacèutica amb seu a Palau-solità i Plegamans, Gynea Labo-

ratorios, ha fet els primers passos per in-ternacionalitzar-se anant de bracet amb Laboratoris Ferrer. Les dues empreses ca-talanes han constituït una societat conjun-ta que servirà de vehicle per entrar en el mercat portuguès. Aquesta aposta refer-ma la vocació internacional de l’empresa, que fins ara només estava present en al-guns mercats sud-americans, asiàtics i afri-cans a través de partners locals. L’empresa, que es dedica a la producció i comercialit-zació de medicaments i productes cosmè-tics per a la salut femenina, veu en aquest salt al mercat internacional la millor ma-nera de fer créixer unes xifres de negoci que l’any passat es van tancar amb prop de deu milions d’euros, un 27% més que l’any anterior. D’acord amb les previsions de la companyia, que ocupa 52 treballadors, les perspectives apunten a un creixement de les vendes que arribaria als 18 milions d’aquí al 2015. PediAtriA. El segon eix del creixement que espera Gynea passa per adquisicions que diversifiquin la seva activitat. Aquest

camí el va iniciar la companyia vallesana a mitjans de novembre entrant en el sec-tor de la pediatria quan va adquirir tres fàrmacs destinats a nadons i infants, en concret, complements vitamínics i un gel. D’altra banda, encara per concretar, la companyia familiar negociava l’adquisi-ció de dos productes més a una empresa suïssa que han de reforçar l’aposta pel tractament familiar integral que s’ha pro-posat. L’objectiu de la posada en marxa d’aquesta àrea pediàtrica, defensen des de Gynea, és consolidar el seu posicionament de marca com el laboratori de referència de la dona. /// REDACCIó

GYNeA lABOrAtOriOs /// PALAu-SoLità i PLEGAMAnS

ficosa i comsa-emte seran els nous inquilins de l’antiga sonyLes noves propietàries de les instal·lacions dividiran les 20 hectàrees en dos, amb una part dedicada a fabricació i l’altra a recerca i desenvolupament

ficOsA i cOMsA-eMte /// ViLAdEcAVALLS

Moody’s millora el ràting de cirsa d’estable a positiu

El gegant terrassenc del joc Cirsa Ga-ming Corporation està d’enhorabona.

Després d’augmentar beneficis en el ter-cer trimestre, l’agència de qualificació Mo-ody’s ha elevat les perspectives econòmi-ques de la companyia per al 2011, passant de ser estables al mes de juny a positives sis mesos més tard. La fortalesa dels seus resultats operatius, l’increment de liqui-ditat i la seva capacitat de refinançament han estat els principals arguments per al canvi de qualificació de la multinacional de Terrassa. Durant els nou primers mesos de l’any pas-sat Cirsa va incrementar un 25% el seu re-sultat operatiu respecte al mateix període de l’any passat, fins a arribar a uns benefi-cis totals de 194 milions d’euros, gràcies als bons resultats en tots els mercats on ope-ra (Espanya, Itàlia i Amèrica Llatina) i la previsió per al tancament de resultats del 2010 és més que optimista. Cirsa, del grup Nortia Corporation, té 34 casinos tradicio-nals, 83 d’electrònics, 62.000 màquines re-creatives, 90 sales de bingo, 190 salons de joc, 102 punts d’apostes esportives i 926 terminals de vídeo-loteria. /// REDACCIó

cirsA /// tErrASSA

El nou any ha significat l’adéu defini-tiu de la planta de producció de tele-

visors de Sony a Viladecavalls i l’arribada, per ara en funcions, de les noves propietà-ries de les instal·lacions. Ficosa i Comsa-Emte ja han penjat el cartell que substitueix les lletres de Sony i han començat a posar en marxa el projecte conjunt. El primer pas és dividir en dos la planta de 20,6 hectàre-es, i dedicar una part a l’activitat fabril que explotarà en exclusiva Ficosa i una segona part a un centre de desenvolupament i en-ginyeria que compartiran a parts iguals les dues companyies que han emprès aques-ta iniciativa.

NOves sOcietAts. La multinacional Fico-sa, que té més de 6.700 treballadors i que va tancar el 2009 amb una facturació de 718 milions d’euros, ha decidit constituir dues societats filials per operar a la nova plan-ta de Viladecavalls. Barcelona Clean Tech-nologies Hub serà l’encarregada de la part

de producció, centrada en el sector auto-mobilístic, mentre que Advance Automo-tive Communications és l’empresa creada per dedicar-se, juntament amb Comsa-Em-te, als processos d’enginyeria i disseny.

Respecte al manteniment dels llocs de tre-ball, encara és d’hora per saber si es com-plirà escrupolosament el que es va pactar

el cartell de sony que presidia les instal·lacions de viladecavalls ja s’ha retirat /// LLUíS LLEBOT

amb la cúpula sindical dels empleats de Sony, tot i que les necessitats de les noves empreses, adaptades en bona mesura a les condicions de la fàbrica, apunten al fet que es conservaran la majoria dels prop de mil llocs de treball. Els treballadors havien acor-dat amb la direcció de Sony congelar-se el sou els darrers dos anys i queda per veure si es conservarà aquesta mesura. /// X.0.

eurofragance s’obre a la xina i al Brasil per seguir creixent

La companyia rubinenca de perfume-ria se sent més forta que mai. Després

d’un exercici tancat amb un creixement del 46% respecte a l’any 2009, l’empresa par-ticipada per Banc Sabadell a través del fons de capital risc Aurica es planteja fites més elevades: apunta als gegantins mercats del Brasil i la Xina. De fet, l’explicació a les bo-nes xifres d’enguany ja té molt a veure amb el creixement internacional de la compa-nyia, que ha trobat en els mercats exteri-ors el 80% de la seva facturació. En milions d’euros, la xifra de negoci ha arribat als 32 i l’Ebitda (benefici brut d’explotació) ha es-tat de 8 milions.

Per mercats concrets, s’endú el primer lloc l’Aràbia Saudita d’entre els més de 40 pa-ïsos on es comercialitzen els productes d’Eurofragance. Des del 2005, l’empresa va emprendre la segona fase de desenvo-lupament passant de la mera exportació a la implantació en nous mercats amb filials a les Filipines, Dubai, Turquia i Mèxic des de les quals dirigeixen l’activitat comerci-al en cada àrea d’influència. Segons va ex-plicar el conseller delegat de la companyia, Santiago Sabatés, en el 19è Fòrum de Ca-

pital Risc organitzat per Esade, a partir del 2011 s’obrirà una nova etapa dedicada a ad-quirir altres empreses del sector tant a l’es-tranger com a l’Estat espanyol.

sAlt xiNès. En paral·lel, la implantació d’Eurofragance en nous territoris seguirà el seu camí: aquest any, la Xina i el Brasil seran noves seus i fins i tot s’estudia la pos-sibilitat de crear-hi centres de producció comprant plantes ja existents en els mer-cats de destí. Els propers passos, va expli-car Sabatés, passen per l’Índia i els Estats Units. /// X.O.

santiago sabatés, conseller delegat /// ARXIU

eurOfrAGANce /// rubí

27%de creixeMeNt el 2010Gynea Laboratorios ha presentat una previsió de tancament de fac-turació que voreja els 10 milions i la projecció d’aquí al 2015 és arribar a una xifra de negoci de 18 milions.

29B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

l’alemanya Basf tancarà la planta de Palau-solità

Basf, el grup químic alemany, ha fet nous passos en el seu procés de reestructu-

ració a Espanya anunciant el tancament de la seva fàbrica vallesana situada a Palau-so-lità i Plegamans, que dóna feina a 99 treba-lladors. L’objectiu de la companyia és aco-miadar-ne 42 i recol·locar-ne 57 en algun dels altres centres de producció de què dis-posa a Guadalajara i Madrid, o bé a les ofici-nes de Basf Construction Chemicals que té l’empresa a l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta retallada de personal, ja és la tercera vegada en els darrers dos anys que la química redueix cost laboral. A mitjans del 2009, Basf va tancar la planta de pro-ducció que tenia a Tarragona i a finals d’any va ser el torn de la planta vallesana, on es van executar 36 acomiadaments. La justi-ficació d’aquesta retallada d’estructura es fa palesa en els resultats del darrer exerci-ci, quan la facturació de la companyia a Es-panya va caure un 16% respecte a l’any an-terior, i es va instal·lar en els 1.656 milions d’euros. La caiguda és lleugerament inferi-or a la mitjana de la companyia a la resta del món, on la xifra de negoci ha baixat per so-bre del 18%. /// X.O

BAsf /// PALAu-SoLità i PLEGAMAnS

la sirena confirma la seva expansió amb noves botigues

L’empresa terrassenca líder en el mercat dels congelats, La Sirena, ha

aprofitat el mes de desembre per apun-tar-se noves ubicacions que reforcen el seu posicionament a la Comunitat de Ma-drid i a Catalunya, amb la inauguració de cinc nous establiments ubicats als muni-cipis de Las Rozas, San Sebastián de los Reyes, Pinto, i els catalans Sant Joan Des-pí i Lleida. Amb aquestes noves incorpo-racions a la flota comercial, el grup que dirigeix Francesc Casabella arriba a les 243 botigues a tot Espanya. I pel que fa al conjunt del curs 2010, el balanç total dóna que la cadena de congelats ha obert 17 nous establiments.

D’acord amb el pla d’expansió comerci-al presentat recentment per la direcció de La Sirena, la companyia vallesana preveu que durant l’any 2011 s’obrin 18 establiments més, dels quals 12 s’ubica-ran a la Comunitat de Madrid, on actual-ment té 59 botigues, i 6 s’obriran a Cata-lunya, el principal mercat de la cadena, ja que hi té 181 botigues. Les tres res-tants es troben a Segòvia, Aragó i Lle-vant. /// X.O.

lA sireNA /// tErrASSA

ANNAFRANQUESA

‘Essència’

FINS AL 31 DE GENER

A SANT CUGAT

SOCIS PROTECTORS: AMB EL SUPORT DE: COL·LABOREN:

DETALL DE L’OBRA ‘BOLVIR’ tecnica mixta sobre tela 150 x 200 cm

ESPAIESADECREAPOLIS

ESADE CREAPOLISAv. Torreblanca, 57 Sant Cugat del Vallès

Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20hT. 647 61 92 12 info@odoart.cat

www.odoart.cat

HP projecta obrir 20 noves botigues a tot espanya

La multinacional nord-americana amb seu a Sant Cugat ha inaugurat recent-

ment la seva primera botiga a Espanya. Situada a prop de la planta vallesana, ha triat el carrer de Balmes de Barcelona per donar el tret de sortida a la seva expan-sió comercial que té projectada a tot l’Es-tat. L’aterratge a la capital catalana ha tingut el suport de la distribuïdora Elec-trónicos Pont Reyes, propietària del lo-cal on s’ha instal·lat HP. Fins ara, només disposava de 16 espais dins de botigues comercials com PC City o El Corte Inglés. La de Barcelona suposa la tercera botiga exclusiva que té l’empresa a tot Europa, després de les de Bucarest (Romania) i Belgrad (Sèrbia).

El procés d’obertura comercial que ha ini-ciat la companyia passa per obrir 19 bo-tigues més a tot Espanya durant els dos anys vinents utilitzant la mateixa fórmu-la emprada per a Barcelona d’arribar a acords amb venedors locals que s’ocupin de gestionar les instal·lacions. La com-panyia americana es troba en negociaci-ons amb diversos agents i a finals d’any es preveu que quedin inaugurades entre

cinc i deu botigues a tot el país. A Eu-ropa, les ambicions del fabricant d’im-pressores i material electrònic inclouen la inauguració de 200 botigues en el mateix període.

AcOstAr-se A lA PiMe. L’objectiu d’aquesta nova estratègia comercial és acostar el producte al consumidor i po-tenciar les vendes en el sector de la pime. Actualment, les vendes al consumidor domèstic suposen el 50% dels ingressos, mentre que les vendes a empreses només representen un 25%. /// XAVIER ORRI

seu de HP a sant cugat /// ARXIU

HeWlett-PAcKArd /// SAnt cuGAt

30 rAdAr B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

catalunya perd el 6% de les seves empreses innovadores

catalunya ha perdut durant el 2010 el 6% de la massa empresarial més in-

novadora del país. La xifra, més que preo-cupant, l’ha fet pública la patronal Cecot. Segons les dades de la institució vallesa-na, les inversions empresarials en inno-vació i desenvolupament tecnològic han caigut al voltant d’un 8% en el mateix pe-ríode. En xifres absolutes, la caiguda de la inversió privada ha estat de 162 mili-ons d’euros. Com a solució temporal per compensar el dèficit privat en R+D provocat per la deli-cada situació econòmica, la Cecot ha pre-sentat al mes de desembre un pla de com-pensació de part de les administracions pú-bliques. D’acord amb la patronal, el sector privat necessita un estímul al voltant dels 200 milions d’euros anuals durant els prò-xims cinc anys per recuperar la capacitat innovadora que se li suposa. La Cecot, amb el secretari general de l’entitat al capdavant, ha assenyalat els governs central i autonòmic com a respon-sables de la davallada en R+D, ja que se-gons el parer de la patronal s’han centrat

essencialment “en el desenvolupament del cotxe elèctric al País Basc”, l’única comu-nitat autònoma on ha crescut la inversió, fins a un 6,4%. La diferència ha fet que la mortalitat empresarial en aquella comu-nitat, va explicar Garrofé, fos deu vegades inferior a la catalana.

Més enllà de la innovació, el represen-tant patronal va assenyalar la formació i la internacionalització com els altes fo-cus on cal centrar tots els esforços amb l’objectiu d’aturar la destrucció d’empre-ses. /// X.O.

iNdústriA /// cAtALunYA

laboratoris Byly adquireix difusión idesa

BYlY /// bArbErà

europastry finança un projecte solidari a la zona d’uganda

Europastry, l’empresa rubinenca que lidera el sector del pa i la brioixeria

precuinats, ha endegat un projecte soli-dari a Uganda per crear un hospital mò-bil en col·laboració amb l’ONG local Ma-layaka House. El centre que finançarà l’empresa catalana servirà per cobrir el districte de Wakiso, una de les zones més empobrides del país. La fórmula solidà-ria triada per la companyia procura im-plicar-hi els clients, ja que finançarà el projecte amb els ingressos derivats de les vendes dels tortells de Reis que s’ha-gin comercialitzat aquest Nadal. Si bé la companyia no ha volgut concretar en quant es quantifica aquesta xifra, sí que ha comentat que finançarà una part molt important dels nous equipaments, que tindran un cost proper als 20.000 euros. Segons els càlculs de Malayaka House, aquest equipament garantirà l’assistèn-cia sanitària a 1.200 nens el primer any en funcionament, i 1.500 persones es po-dran beneficiar de les accions de preven-ció i educació sobre la salut. L’empresa també ha obert un portal (rosconsolida-rio.com) per poder seguir el desenvolu-pament del projecte. /// X.O.

eurOPAstrY /// rubí

softonic tancarà el 2010 duplicant els seus beneficis

El portal estrella de la factoria sant-cugatenca d’Intercom, Softonic.com,

ha tancat l’any 2010 amb una estimació de beneficis un 110% superior al 2009. El creixement del web de descàrregues més important d’Europa és imparable des del seu naixement l’any 2002, quan Inter-com va apostar per la idea del jove em-prenedor Tomás Diago i avui president de la companyia Softonic. La facturació ha seguit un any més la línia ascendent fins a superar els 25 milions d’euros, això suposa un increment del 40% respecte a l’exercici anterior.

situAció iNterNAciONAl. Softonic lide-ra actualment el mercat europeu de des-càrregues gratuïtes i els 60 milions de vi-sites que rep mensualment a Espanya el deixen en una posició totalment hegemò-nica en el mercat nacional. També als Es-tats Units presenta xifres consolidades, on es planta com el segon portal de des-càrregues més utilitzat pels usuaris. Per al futur, es plantegen noves aventures als països escandinaus i a Rússia, després d’haver engegat recentment una versió japonesa del portal.

Malgrat aquestes noves aventures, la di-recció de Softonic apunta alt per a l’any 2011: les previsions de la xifra de negocis passen per un creixement del 70% durant aquest any, mentre que s’espera que els beneficis tornin a multiplicar-se amb un augment d’un 120% respecte als registrats el 2010. En paral·lel, per a finals de curs s’espera que la plantilla també es dobli, que passi dels 200 empleats que té actual-ment a 300. Actualment, la distribució ac-cionarial es reparteix entre l’equip direc-tiu, Intercom i un 10% per a l’americana Digital River. /// REDACCIó

seu d’intercom a sant cugat /// LLUíS LLEBOT

iNtercOM /// SAnt cuGAt

Els Laboratoris Byly han obtingut el con-trol del 100% de la distribuïdora barce-

lonina Difusión Idesa amb la compra de la meitat del capital a la farmacèutica italia-na Angelini, que fins ara compartia la pro-pietat amb la companyia barberenca. Byly, empresa familiar dedicada a la producció de desodorants, cremes i productes per a la depilació, avança així en la seva estratègia d’adquisicions en temps de crisi després que el 2008 comprés els Laboratoris Icart a la nord-americana Church and Dwight. D’acord amb la farmacèutica, Difusión Ide-sa no patirà grans reestructuracions i els 18 empleats de què disposa a Barcelona con-servaran els seus llocs de treball. Amb la compra de Difusión Idesa, Byly in-tegra definitivament una empresa que l’any 2009 va facturar 21,45 milions d’eu-ros i uns beneficis per valor de 16,5 mili-ons. Entre els clients de distribució de Di-fusión Idesa hi ha els productes de Byly i les marques d’Idesa Parfums, una filial d’Angelini que desenvolupa perfums per a grans marques de moda com Custo o Ar-mand Basi. Laboratoris Byly va facturar 12 milions d’euros l’any 2009. /// X.O.

1%de lA cièNciA MuNdiAld’acord amb les xifres i dades ela-borades per la patronal cecot, la comunitat autònoma catalana ge-nera l’1% de la producció científi-ca mundial, superior a països com àustria o finlàndia.

31B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 rAdAr

El vuitè concurs d’Iniciatives Empre-sarials organitzat per l’Ajuntament

de Barberà va reconèixer l’empresa Sols CCL com la companyia amb millor políti-ca de responsabilitat social corporativa. Sols CCL és una iniciativa cooperativa glo-bal que treballa en projectes d’enginyeria per a la construcció d’habitatge social sos-tenible en països en vies de desenvolupa-ment, i està promoguda per vuit joves me-nors de trenta anys residents a l’Havana, Brussel·les i Barberà. L’objectiu del projec-te és transferir la tecnologia a les comu-nitats perquè puguin desenvolupar-lo per elles mateixes. En altres categories es van endur el premi On Testing (millor projec-te o empresa), el projecte Barnatic (millor projecte universitari) i Solar Atack Coope-rativa (categoria estudiantil).

telstAr /// tErrASSA

mar Isla, Dg d’avançsa, entra al consell de telstar

sOls ccl /// cErdAnYoLA

Sols rep el premi a l’empresa amb més vocació social

La companyia terrassenca Telstar, participada per Avançsa, el holding

industrial de la Generalitat, té una cara nova. Mar Isla, actual directora general de l’ens públic, entrarà en el consell d’admi-nistració del grup vallesà dedicat a equi-pament hospitalari i farmacèutic, per de-fensar els interessos de la Generalitat. El govern va autoritzar dies abans de les elec-cions del 28 de novembre que Avançsa en-trés a Telstar després d’una ampliació de capital que ha suposat una aportació de 5,2 milions d’euros a la companyia amb seu a Terrassa. El holding públic posseeix ar-ran d’això el 5% de l’empresa. L’accionari-at principal segueix en mans de la família Capella i del grup Tasal, que en té un 11,75%. La facturació de l’empresa l’any 2009 va ar-ribar als 111 milions d’euros.

Artur MArtíNeZ, del cAPritx, reP uNA estrellA MicHeliN

El cuiner terrassenc Artur Martínez, xef del

restaurant Capritx i defensor de la cuina de quilòmetre zero, ha estat reconegut amb la seva primera estrella Michelin i el restaurant serà inclòs a la guia d’enguany.

lluís M. cOrOMiNAs, NOu vicePresideNt del PArlAMeNt

El vallesà i alcalde de Castellar del Va-

llès entre el 1992 i el 2004, Lluís M. Co-rominas, ha estat escollit vicepresi-dent primer d’un Parlament que és pre-sidit per primera vegada per una dona, Núria de Gispert.

JOrGe serrA, NOu directOr de MàrquetiNG de creAPOlis

Jorge serra ha es-tat nomenat nou di-

rector de màrqueting del centre d’inno-vació empresarial Esade Creapolis de sant Cugat. serra és MBA per Esade i ha desenvolupat la seva carrera professio-nal en el món del màrqueting.

les cAres de lA ‘B30’

JOrGe lAsHerAs deixA lA PresidèNciA de YAMAHA esPAñA

Després de 35 anys vinculat al fabricant ja-

ponès instal·lat a Palau-solità, Jorge Las-heras va abandonar el càrrec al desem-bre. Feia 22 anys que ocupava la presi-dència de la filial espanyola de Yamaha.

isAK ANdic, de MANGO, NOu vicePresideNt de BANc sABAdell

Isak Andic, presi-dent de Mango i de l’Institut de l’Em-presa Familiar, ha estat nomenat nou vicepresident de Banc sabadell en la darrera reestructuració del consell d’administració de l’entitat vallesana.

lArA BOscH, de PlANetA, NOu vicePresideNt de BANc sABAdell

El president del Grup Planeta i d’An-

tena 3 també ha estat nomenat vice-president del consell d’administració de Banc sabadell. Lara Bosch és un dels accionistes particulars més sig-nificatius de l’entitat.

19 dE GEnErEL màRQuEtINg DIgItaL, uNa RESpoSta pER tRoBaR cLIENtS

La cambra de terrassa organitza aquesta conferència el 19 de gener, a les 9.30 h, amb l’objectiu de donar a conèixer eines per integrar al màrqueting tradicional els nous mitjans que ens ofereix internet. La ponència, que exigeix inscripció prèvia i és gratuïta, anirà a càrrec d’Esteve Graells i remigi Palmés.

orGAnitZA: cambra de terrassahorA: 9.30 hLLoc: blasco de Garay, 29-49, terrassa

PANell iNfO

11 dE GEnErpRESENtacIÓ DE RESuLtatS cRm com a opoRtuNItat EmpRESaRIaLdins el marc de l’innoempresa 2010, i amb el suport d’Acc1ó, el fòrum ce-cot innovació ha ajudat sis empreses a fer un canvi de filosofia empresarial re-orientant-se al client mitjançant la im-plantació d’un crM a les pimes partici-pants. En aquesta sessió, el club empre-sarial dóna a conèixer de primera mà com s’ha dut a terme el projecte, des de la subvenció fins a l’execució i, sobretot, els resultats a les empreses. tindrà lloc a l’Aula Magna de la cecot, de 10 a 12 h.

orGAnitZA: fòrum cecot innovació LLoc: c/ Sant Pau, 6, terrassa horA: de 10 a 12 h MéS info: www.cecot.org

13 dE GEnErNoVEtatS FIScaLS pER a L’aNy 2011La necessitat de generar nous incen-tius en l’economia ha fet que enguany tinguem força novetats fiscals per al pròxim exercici. Per poder analit-zar les mesures, la cecot ha preparat aquesta sessió, que ha de permetre començar l’any amb una composició del nou escenari fiscal per a l’any 2011. La sessió començarà a les 8.30 h i du-rarà dues hores. La presentació anirà a càrrec de ramon talamàs, president del club cecot financer & fiscal, que introduirà el ponent Enric rius, eco-nomista i assessor financer i fiscal de la cecot. Les places són limitades i cal inscripció prèvia a l’adreça clubfinan-cer@cecot.org.

orGAnitZA: cecot LLoc: c/ Sant Pau, 6, terrassa horA: de 8.30 a 10.30 h MéS info: clubfinancer@cecot.org

14 dE GEnErpERSpEctIVES EcoNòmIQuES amB joSEp oLIucom cada any, la primera sessió comp-tarà amb la presència del president de banc Sabadell, josep oliu, que compar-tirà amb els assistents les perspectives econòmiques per al 2011. organitzada pel fòrum club d’Empreses Segle xxi, la conferència començarà a les 9 h, amb la presentació del ponent per part del pre-sident de la cambra de Sabadell, Anto-ni Maria brunet. L’assistència és gratuïta i exigeix confirmació abans del dia 12 de gener per correu electrònic a l’adreça formacio@cambrasabadell.org.

orGAnitZA: cambra de Sabadell LLoc: Av. francesc Macià, 35, Sabadell horA: de 8.45 a 10.30 h MéS info: www.cambrasabadell.org

20 dE GEnErmENyS coStoS ENERgètIcS coNtRa mÉS compEtItIVItatLa jornada té com a objectiu introduir les empreses en els conceptes bàsics sobre estalvi i eficiència energètica i, alhora, presentar les experiències de tres empreses en aquest àmbit, aplicables a qualsevol sector econòmic de la demarcació de la cambra. La sessió s’obrirà amb una ponència per analitzar la situació actual dels mercats energètics i el seu procés de liberalització, es repassaran algunes eines d’estalvi energètic, es tractarà la gestió energètica com a cultura d’empresa i es tancarà amb la conferència Eficiència energètica, estalvi econòmic. La sessió és gratuïta i les places, limitades. cal inscripció prèvia al correu promocio@cambrasabadell.org.

orGAnitZA: cambra de Sabadell LLoc: Av. francesc Macià, 35, Sabadell horA: de 8.45 a 12.30 h MéS info: www.cambrasabadell.org

32 GAs A fONs B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

Ni eN efectiuNi AMB tArGetALA tEcnoLoGiA forMA PArt dE totS ELS àMbitS dE LA noStrA VidA. En ELS úLtiMS AnYS hA trAnSforMAt L’àMbit PúbLic i PriVAt i, En AQuESt ProcéS, tAMbé hA cAnViAt LA forMA dE fEr nEGociS. EL dESEnVoLuPAMEnt hA rEduït diStànciES, tEMPS i, SobrEtot, coStoS. ArA, bAncS i cAixES fAn un nou PAS: tEnir L’AdMiniStrAció i EL controL dE LES EMPrESES A LA butxAcA, dES dEL tELÈfon MòbiL TEXT: VÍctoR SoLVaS /// FOTOS: LLuÍS LLEBot

Banca mòbil

33GAs A fONsB30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

1 ///

En l’actualitat ja éshabitual fEr pagamEnts, rEalitzaravançamEnts dE ‘confirming’ o autoritzarla signatura dE divErsEs opEracions EmprEsarialsa través dEl tElèfon la caixa acapara El 49% dEl mErcat Espanyol dE banca mòbil, això suposa la quota més alta dElmón, pEr sobrE dEl bank of amErica

lEs grans EmprEsEs rEalitzEn més transaccions i transfErènciEs pEr via mòbil, mEntrE quE lEs pimEs tEnEn més intErès pEls sErvEis dE gEstió

cada cop més, la gestió em-presarial va lligada al de-senvolupament tecnològic. Primer va ser l’eclosió d’in-ternet, que va posar fi a les limitacions temporals dels

empresaris. Les fatigoses gestions que abans els robaven hores i més hores de la seva jornada laboral es van traslladar a un ordinador, a un sol clic de distància. Però, una vegada superada la trava del temps, quedava el repte de les barreres físiques. Per què cal estar reclòs en una oficina o carregar un ordinador portàtil? La ràpi-da evolució que ha experimentat el sector de la telefonia mòbil, amb la incorporació del Wi-Fi des de fa alguns anys, ha desper-tat l’atenció de les entitats bancàries, que han vist com l’adaptació dels seus serveis web a mòbils era una nova via de movi-ments financers i, sobretot, de fidelitza-ció de clients.

L’evolució d’aquests serveis mòbils per a empreses s’ha accelerat els últims anys, amb la popularització dels telèfons de ter-cera i, sobretot, de quarta generació. Des de l’any 2000 i fins ben entrada la dèca-da, els serveis que bancs i caixes podien oferir a les empreses es limitaven a ele-ments de control administratiu i empre-sarial. En l’actualitat ja és habitual fer pa-gaments, realitzar avançaments de confir-ming o autoritzar la signatura de diverses operacions empresarials a través del te-lèfon. El proper pas vindrà amb l’arribada de la tecnologia Near Field Communicati-on (NFC). La propera versió d’iPhone in-corporarà un xip NFC, que multiplicarà les opcions de pagament per via telefònica.

L’aVaNtatgE DE SER pIoNERS

La capacitat d’avançar-se sol ser garantia d’èxit. La Caixa va ser de les primeres en-titats bancàries arreu del món a crear un servei de telefonia mòbil per als seus cli-ents l’any 2000, i en l’actualitat en recull els fruits, en forma de lideratge. Segons les dades de l’empresa d’anàlisi de mer-cats Nielsen, La Caixa acapara el 49% del mercat espanyol de banca mòbil, això su-posa la quota més alta del món, per sobre del Bank of America.

El director general d’e-laCaixa, Benjamí Puigdevall, considera que aquesta volun-tat de fer el primer pas explica l’èxit dels serveis mòbils de l’entitat bancària. “Vam ser la primera entitat espanyola a desen-volupar una aplicació financera per a iP-hone i per a Android, i enguany hem estat els primers a completar l’oferta multica-nal mòbil amb iPad i Windows Phone 7”.

Actualment, els serveis empresarials de banca mòbil de La Caixa compten amb un total de 50.000 empreses clients, “sen-se grans diferències en la freqüència d’ús entre pimes i grans empreses”, indica Puigdevall. Segons l’entitat, l’única pecu-liaritat de les grans empreses és que rea-litzen més transaccions i transferències

1 /// poL NaVaRRo, DIRECTOR DE CAnALS DE BAnC SABADELL

2 /// BENjamÍ puIgDEVaLLDIRECTOR GEnERAL D’E-LACAIXA

3 /// pERE cataLáNDIRECTOR DE BAnCA ELECTRònICA I nOUS MITJAnS D’UnnIM/// CEDIDES3 ///

2 ///

1 ///

34 GAs A fONs B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

Multifirma:

Inclosa en el ca-nal de banca mòbil per a empreses de La Caixa, aquesta aplicació permet veure de forma instantània qui-nes operacions té l’empresari pen-dents de firma i, si ho desitja, auto-ritzar-les.

caixaconfirming:Es tracta d’un ser-vei administratiu i financer de La Cai-xa pensat per faci-litar la gestió dels pagaments dels empresaris als seus proveïdors. Els usuaris poden fer avançaments de confirming en qualsevol moment.

Borsa Oberta:

Un element tant de consulta com d’acció en borsa, aquest servei de La Caixa permet consultar l’evolució de valors i ín-dexs i comprar accions en els mer-cats nacionals i internacionals.

Bs Mòbil:El portal mòbil de Banc Sabadell per-met operar i consul-tar els comptes, au-toritzar signatures pendents, fraccionar o ajornar les compres realitzades amb targeta i al-tres serveis de gestió financera i ad-ministrativa per a les empreses.

instant Broker: El servidor borsari de Banc Sabadell per-met consultar els comptes de valors mitjançant la iden-tificació amb les claus de servei de banca a distància, a més de consul-tar els índexs de valor.

unnim24:Els clients d’Unnim poden operar amb el servei a distàn-cia de l’entitat amb l’únic requeriment d’una xarxa d’internet disponible.

per via mòbil, mentre que les pimes te-nen més interès per serveis com el Multi-firma i el Confirming, que permeten sig-nar documents.

Tot i ser l’entitat líder en el sector, La Caixa continua explorant les possibili-tats dels serveis mòbils i aquest any s’han convertit en l’única entitat bancària del món amb una store d’aplicacions pròpia i, de cara al futur, està desenvolupant una prova pilot de pagaments a través del mò-bil en un escenari real com Sitges. Segons Puigdevall, la tecnologia NFC “permetrà pagar amb el telèfon apropant el terminal a un lector que tindran els comerciants”. Els resultats del pilot mostren com la fac-turació puja, “ja que molts pagaments de quantitats petites que abans no es feien per no treure la targeta de plàstic ara es fan via electrònica”.

NoVES FuNcIoNaLItatS

L’èxit d’un servei mòbil no només es basa en la possibilitat que ofereix a l’usua-ri d’eliminar barreres temporals i d’espai, ni tampoc en el trasllat dels serveis web als dispositius mòbils, sinó que també de-pèn de la capacitat de generar aplicaci-ons exclusives i diferenciades de la com-petència. Així ho entén el director de ca-nals de Banc Sabadell, Pol Navarro, que explica que l’estratègia de l’entitat se cen-tra a “aprofitar al màxim les capacitats de cada aparell”.

Banc Sabadell ha estrenat aquest any el servei BS Mòbil, que ofereix aplicaci-ons natives –que no necessiten navega-dor web per funcionar– als seus usuaris. “Els serveis mòbils ofereixen una experi-ència millor als clients i molta més agilitat en les seves operatives”, explica Navarro. El director de canals de Banc Sabadell pre-veu que “el 2015 hi haurà més accessos a internet des dels telèfons que no des d’or-dinadors personals”, per la qual cosa els serveis de banca mòbil s’aniran equipa-rant progressivament als de la xarxa. Tot i això i que cada vegada es poden fer més gestions a distància, considera que “l’ofi-cina continuarà sent el canal principal de relació amb els clients”.

Amb només un any d’activitat, Banc Sa-badell ja s’ha convertit en la segona enti-tat financera a Espanya en serveis mòbils. Aquest 2011 també estarà pendent del de-senvolupament de la tecnologia NFC i llançarà una funcionalitat d’ingrés de xecs a través dels terminals.

L’EFEctE DE LES FuSIoNS

El procés de fusió en què han entrat di-verses entitats bancàries durant el 2010 ha relegat a un protagonisme secundari el desenvolupament dels serveis mòbils de les noves institucions. És el cas d’Unnim, que ha creat Unnim24. Tal com explica el director de Banca Electrònica i Nous Mit-jans, Pere Catalán, “el servei és heretat de l’antic CNTET, que des del 2002 va ser el

servei de banca electrònica de Caixa Ter-rassa”. Amb la fusió, les aplicacions estan disponibles també per als antics clients de Caixa Manlleu i Caixa Sabadell.

Segons les dades d’Unnim, el nombre ac-tual d’usuaris particulars és clarament su-perior al d’empreses, però Catalán confia que la facilitat d’accés que ofereixen els serveis mòbils acabi animant els empre-saris. “Els nostres serveis han estat de-senvolupats de manera que es puguin uti-litzar amb el major nombre de dispositius, només cal disposar d’un navegador d’in-ternet per accedir-hi”. El director de Ban-ca Electrònica i Nous Mitjans d’Unnim creu que “el fet que els nous dispositius tinguin cada cop més prestacions ens per-metrà treballar en el desenvolupament de noves operacions que facilitin la gestió de les empreses, com ara l’autorització de determinades operacions”.

En una situació similar es troba Caixa Laietana, inmersa en el procés de fusió freda que lidera Caja Madrid. L’entitat està treballant per renovar els seus serveis mòbils de cara a la primavera. I Catalunya Caixa, que ha dedicat l’últim semestre de l’any a activar la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, tampoc ha deixat de banda el desenvolupament d’aplicacions telefòni-ques. Actualment no hi ha disponible un servei unificat per a tots els clients, però fonts de l’entitat asseguren que s’està treballant en la creació d’un servei mòbil amb la intenció de poder presentar-lo durant els primers mesos del 2011 i que des d’un principi pugui competir en accessibilitat i varietat d’oferta amb els seus competidors.

Banca mòbil

El dirEctor dE canals dE banc sabadEll prEvEu quE “El 2015 hi haurà més accEssos a intErnEt dEs dEls tElèfons quE no dEs d’ordinadors pErsonals”El 2011 també Estarà pEndEnt dEl dEsEnvolupamEnt dE la tEcnologia nfc i llançarà una funcionalitat d’ingrés dE xEcs a través dEls tErminals la caixa Està dEsEnvolupant una prova pilot dE pagamEnts a través dEl mòbil En un EscEnari rEal com sitgEs

serveis MòBils

3MiliONs d’eurOsLa mostra evident de la bona rebuda que estan tenint els serveis mòbils entre els empresaris són les dades. Les aplicaci-ons relacionades amb el pagament han gene-rat moviments financers constants. La prova més clara són les operatives per valor de 3 milions d’euros que s’han pro-duït des de la posada en marxa del servei Confir-ming de La Caixa

35GAs A fONsB30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

La professora de la facultat d’Economia de la universitat Autònoma de barcelona olga borrell considera que serveis com els canals mòbils obligaran les entitats a redefinir-se TEXT: VÍctoR SoLVaS /// FOTOs: DaVID FERNáNDEz

Olga Borrell /// catedràtica d’economia de la uAb

més per canal web i dins els horaris d’ofi-cina establerts.

creu que, en un futur, aquest tipus de serveis poden provocar que hi hagi un descens significatiu del nombre d’oficines de les entitats?El nombre d’oficines s’ha de reduir inde-pendentment dels canals mòbils. Aquests serveis permetran reduir moltíssim l’ope-rativa actual de les oficines, de manera que el nombre d’empleats disminuirà, però l’estalvi més gran no serà tant a les ofici-nes, on hi ha d’haver un mínim d’empleats per seguretat, sinó al centre corporatiu.

considera que les empreses i les entitats que no utilitzin o no ofereixin aquests serveis mòbils estan deixant escapar una oportunitat de negoci i de desenvolupament, o creu que no és una qüestió que pugui marcar diferències?Les entitats financeres tindran el major estalvi quan adaptin el seu funcionament a aquests serveis en la seva totalitat, no només com un canal d’entrada per al client i amb un tractament intern idèntic a les peticions d’oficina. A més, les generacions que vénen cada vegada treballaran més via mòbil i deixaran les operacions presencials al mínim, cosa que obligarà a fer aquesta adaptació. En els propers anys utilitzarem el canal mòbil amb la mateixa naturalitat amb què avui en dia anem a una oficina. Les entitats que no ho ofereixin acabaran perdent quota de mercat i hauran d’assumir uns costos innecessaris per tornar a ser competitius.

ses usuàries. El seu ús permet minimitzar el temps dedicat a les gestions, reduir cos-tos de desplaçament, accedir a tota la in-formació referent al negoci d’una mane-ra ràpida, àgil i segura, agilitzar l’operati-va entre clients i proveïdors...

en el cas de les empreses, els beneficis semblen evidents, però les aplicacions són gratuïtes en la major part dels casos. què en treuen, doncs, bancs i caixes?Actualment no els és rendible el desen-volupament d’aquest servei. Les entitats financeres no han adaptat els seus pro-cessos a aquest nou canal; continuen tre-ballant de la forma tradicional. Quan in-verteixin en el disseny d’aquests nous processos els serà molt rendible pels es-talvis directes que es generaran en cos-tos administratius, ja que una part im-portant de la feina la farà directament el client. Tot i que avui no sigui rendible, s’ha convertit en un servei afegit al client que s’ha de tenir per ser competitiu.

la major part dels usuaris provenen de les pimes. És el sector a què s’han d’adreçar les entitats bancàries?Són el segment amb els recursos més ajustats i la possibilitat de reduir temps de desplaçaments i la plena accessibilitat els és molt important. En una gran em-presa no es nota tant, perquè treballen

ma que les entitats bancàries i les em-preses que avui menyspreen aquestes aplicacions “perdran quota de mercat i hauran d’assumir uns costos que es po-drien haver estalviat”.

com han de concebre els serveis mòbils les empreses usuàries, com una oportunitat real de desenvolupar i reduir costos en el seu negoci o com un simple complement a la seva activitat habitual?Avui en dia, aquest tipus d’aplicacions són més que un servei complementari, i ja aporten beneficis importants a les empre-

Els avantatges en la utilització de serveis mòbils per a les empreses semblen clars: es-talvi econòmic i plena acces-sibilitat temporal i espacial. Però els avenços tecnològics

no sempre tenen l’acceptació esperada. La resistència al canvi d’hàbits pot resul-tar una barrera en alguns casos. La pro-fessora de l’àrea d’operacions de la Fa-cultat d’Economia de la Universitat Autò-noma de Barcelona, Olga Borrell, no creu que aquest sigui un problema per als ser-veis mòbils. De fet, considera que la seva utilització augmentarà en el futur i afir-

Els serveis mòbils no són rendibles per a les entitats, però s’han de tenir per ser competitius Les pimes són el segment amb els recursos més ajustats, i poder reduir temps i tenir plena accessibilitat els és molt important

utilitzarem el canal mòbil amb la mateixa naturalitat amb què avui anem a una oficina

36 rOtONdA B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

des de la perspectiva de la Cecot, el repte essencial de futur és crear les condicions perquè sigui possible un important creixe-ment de la creació de noves empreses i, per

tant, de nous llocs de treball. Anant una mica més enllà, cal que aquestes condicions desen-volupin especialment el teixit de petites i mit-janes empreses i els autònoms.

I quines serien les condicions idònies perquè això succeís? Doncs, des del nostre punt de vista, són cinc: la flexibilització del mercat la-boral. Per fomentar l’ocupació i generar con-

fiança als mercats exteriors, cal una reforma laboral profunda, que tingui en compte as-pectes com rebaixar el cost de les cotitzaci-ons, fomentar el contracte per a la formació, crear la figura del contracte temporal i desju-dicialitzar els acomiadaments. La segona condició és la simplificació administrativa per posar en marxa una nova empresa i per gestionar les relacions amb l’administració. La tercera és la revolució total en el model educatiu, orientant-lo cap a l’excel·lència. Si no ens afanyem a millorar-lo, ens espera un futur poc esperançador. Una formació més pràctica, un millor coneixement de l’anglès i un millor ús de les TIC són aspectes que cal solucionar de manera immediata. El quart element és l’estímul fiscal per a la creació, el

desenvolupament i la internacionalització de les empreses. Incentius que han d’arri-bar molt més enllà del que ho fan ara. Han de ser més agressius. I, finalment, la reso-lució dels problemes d’accés al finança-ment. Sense aquests recursos, tot el que he dit abans no serà possible. Sóc consci-ent que totes aquestes reformes són tan profundes que no les pot fer únicament un partit polític sol. Cal que la reactivació de l’economia i del sector empresarial sigui un esforç col·lectiu, que impliqui un nou govern però també, i sobretot, cadascú de nosaltres. Si col·lectivament donem el mi-llor, ja sigui des de l’àmbit empresarial, educatiu, social, polític, econòmic, etc., se-gur que tancarem el 2011 en positiu.

les mesures anunciades l’1 de desembre busquen reanimar el sector em-presarial i frenar la des-trucció neta d’unitats productives a Espanya. Per primera vegada en la dècada, el 2009 les bai-

xes empresarials (398.229) van superar les altes (334.072), cosa que va provocar una sostinguda reducció de l’estoc d’empreses. Per al 2010, sembla que es repetirà aquest balanç negatiu. Així, l’estratègia del govern és donar suport a l’emprenedoria i la con-solidació de les pimes com a camí per cre-ar llocs de treball, utilitzant més incentius fiscals i reduint tràmits, en lloc de políti-ques emergents per encoratjar la demanda. En aquest escenari, el govern cedeix un es-pai important a favor del sector empresari-al en suggerir que aquest participi en la so-lució dels problemes estructurals de l’eco-nomia espanyola.

La proposta tindrà impactes positius en la creació d’empreses i l’ocupació en el curt termini. En el llarg, les mesures apunten a millorar la competitivitat i la produc-tivitat, flexibilitzar l’entorn institucional i permetre que les pimes reorientin les seves despeses cap a activitats d’inver-sió. D’una banda, es redueix al mínim el nombre de dies que pren la constitució de les empreses (abans eren 47 dies), encara que la mitjana de 14 dies de l’OCDE enca-ra queda lluny. D’altra banda, les mesures beneficiaran 40.000 empreses (3%) d’un total d’1.400.000 que tributen l’impost de societats. Per aquest concepte, l’Estat dei-xarà de percebre al voltant de 230 mili-ons d’euros, que sumats als 250 milions d’euros per l’eliminació del cànon came-ral, representen per al sector empresari-

al menys costos, en un país on les voca-cions emprenedores s’han reduït con-siderablement.

D’acord amb estimacions conservado-res, Espanya necessita almenys 500.000 nous empresaris per superar la crisi i co-mençar a generar ocupació. No obstant això, per garantir la sostenibilitat i quali-tat del teixit empresarial caldrà aprofun-dir en mesures des del costat de l’oferta per fomentar la productivitat, accelerar la innovació i la internacionalització, in-centivar l’emprenedoria (autòcton i im-migrant) intel·ligent i impulsar les rela-cions entre universitat, empresa, go-verns i centres d’investigació.

Masson és doctorand del departament d’Economia de l’Em-presa de la universi-tat Autònoma de bar-celona, especialitzat en emprenedoria, in-novació, creixement econòmic i intel ligèn-cia competitiva

ANtONi ABAdPrESidEnt dE LA cEcot

EL rEPtE EStà En LA crEAció dE noVES EMPrESES

L’APoStA PEr LA PiME i LA rEcuPErAció

d’acord amb estimacions conservadores, Espanya necessita almenys 500.000 nous empresaris per superar la crisi i començar a generar ocupació

JOsÉ luis MAssONEconoMiStA

37rOtONdAB30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

de maniobra, haurà d’afavorir unes políti-ques de cooperació i estímul amb el teixit empresarial i molt particularment amb les petites i mitjanes empreses.

És important, i ningú no ho pot negar, l’es-forç realitzat per tants i tants empresaris en els darrers dos anys de crisi i les grans dificultats que han hagut d’afrontar les pimes. Que ningú no pensi que tan sols amb grans empreses creixen els països. Més aviat al contrari. Són milers i milers de pimes a tot Catalunya i la resta d’Espa-nya les que continuen creant llocs de tre-ball o, si més no, mantenint-los. Els estu-dis econòmics ho posen de manifest una vegada i una altra. A més, són les pimes

Amb l’any que ara comença mol-tes coses canviaran, algunes de molt previsibles, com per exemple un escenari econò-

mic difícil, sovint poc esperançador per a les economies públiques i privades. Pel que fa a les incògnites, un nou govern au-tonòmic que, malgrat l’estreta capacitat

les que fan possible l’externalització de moltes activitats de les grans empreses generant d’aquesta forma progrés i de-senvolupament econòmic. En definitiva, que les autoritats econòmiques i políti-ques –autonòmiques o no– recordin que una de les seves prioritats aquest any pot ser facilitar l’existència i la gestió d’aques-tes empreses al màxim. I que entre les di-verses reformes pendents –laboral, fiscal i altres–, es pensi també i de forma deci-dida en la reforma del sistema financer; un sistema que està ofegant directament la vida empresarial de les pimes i de tants i tants emprenedors. Si més no, aquesta ha estat una esperançada carta als Reis Mags, més regals i menys carbó.

El nou govern autonòmic haurà d’afa-vorir unes po-lítiques de co-operació i es-tímul amb el teixit empre-sarial

cArMeN s. lArrABurudirEctorA EditoriAL

MéS rEGALS i MEnYS cArbó, QuE no EnS EL MErEixEM

fiNestrA OBertA

http://tobytripp.github.com/meeting-ticker/QuAnt Et coStArà LA tEVA ProPErA rEunió?Meeting ticket és una aplicació web dedicada a calcular quin serà el cost de la propera reunió que organitzis a la teva empresa valorant la quantitat de gent que hi assistirà, les hores previs-tes i l’hora en què comença.

http://jotonce.com/ notES EncriPtAdES PEr coMPArtirjotonce és una aplicació web que per-met crear notes protegides amb contra-senya per compartir amb altres perso-nes. Està pensada per a notes d’un sol ús encriptades que s’esborraran al cap d’unes poques hores o d’uns quants dies (pots fixar-ne manualment la caducitat).

http://thinkwasabi.com10 APLicAcionS PEr EVitAr diStrAccionStreballar sense distraccions, una regla d’or de sentit comú en la productivi-tat. thinkWasabi reuneix 10 aplicacions per aïllar-se de les distraccions digitals com Youtube, facebook, i un llarg et-cètera, entre les quals destaquen back-drop, think o Ghost.

www.elblogsalmon.comLES xifrES rEALS dEL dEutE ESPAnYoL El banc internacional de pagaments publi-ca la seva última revisió trimestral, amb in-formació actualitzada i bastant útil per a les empreses. Encara més quan un dels punts centrals de l’informe és el detall de l’exposició del deute dels països PiGS cap als bancs estrangers.

AlBertO PitArcHdirEctor dE LArc it

d. necessitem més unió entre empreses, associacions empresarials, ajuntaments. hem d’unir esforços i encara hi ha molta feina per fer. hem de ser una veu més forta entre totes les àrees d’activitat. A. El principal problema és l’excessiva proximitat amb barcelona, no arribem a representar la potència real que tenim perquè al davant hi ha una potència més forta. La proximitat se’ns menja el protagonisme. f. crec que la fortalesa és un teixit empresarial molt heterogeni i representatiu de tots els sectors. Això ajuda a tenir un equilibri d’economia i poder de les empreses entre grans i pimes. O. El Vallès finalment constitueix un dels motors de l’economia catalana, cosa que ens dóna un potencial molt gran.

eduArd MOrell rESPonSAbLE finAncEr dE MoL-MAtric

d. La xarxa viària és insuficient, sobretot a la c-58, i hi ha molt males telecomunicacions als polígons industrials. Molts no tenen ni tan sols xarxa de fibra òptica. d’altra banda, hi ha una insuficiència de sòl industrial manifesta. A. La destrucció del teixit industrial per la mort de la pime local i la deslocalització de les grans multinacionals. f. un dels valors és la tradició en la pime i la cultura empresarial. també suposa una fortalesa l’emprenedoria social. O. Exportar, exportar i exportar.

xAvier YAGüeGErEnt d’hidrotEc

d. Pel que fa a infraestructures, sobretot a la b-40, és una debilitat. Quan estigui acabat suposarà un eix molt important per a les empreses del

dAfOdEbiLitAtS AMEnAcES fortALESES OPortunitAtS...

Vallès occidental. una altra debilitat és el tema del finançament, que no hi ha crèdit. A. El tema de l’AVE al Vallès, que no en tenim i hem d’anar a barcelona per agafar-lo. hem de perdre tres quarts d’hora d’anada i de tornada mentre que ciutats com tarragona tenen AVE tot i tenir menys empreses. La proximitat amb barcelona és una debilitat per a nosaltres. f. El tipus d’empresa, consolidada, amb trajectòria, bones patronals. El tema de foment i la cecot serà un actiu per al Vallès, ens deixarà amb un bon posicionament. i després la cecot també tindrà més a dir a catalunya. O. El canvi polític a catalunya donarà confiança, això és força bo. i tenir el senyor recoder com a conseller també pot ser un actiu important per al Vallès, perquè és sensible i coneix de prop les mancances del territori.

Els empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la b-30.

dAfO

38 GPs /// uniVErSitAtS B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

Obre un nou centre d’estudis informàtics a sant cugat

Sant Cugat disposa des de mitjans de desembre d’un nou centre de forma-

ció professional al polígon d’activitat eco-nòmica de Can Sant Joan impulsat per Sig-ma Gestión Universitaria AIE, una agru-pació sense ànim de lucre, constituïda el 1996 per un grup d’universitats públiques espanyoles, amb l’objectiu de proporcio-nar solucions tecnològiques a les seves ne-cessitats de gestió i procediments admi-nistratius.

El centre desenvolupa una solució de ges-tió acadèmica i una aplicació de gestió de la investigació que cobreix des d’ordena-ció docent, gestió acadèmica, estudis pro-pis i formació contínua, fins a formació i desenvolupament del personal i la gestió, producció i promoció de la investigació. A les instal·lacions de Sant Cugat es forma-ran un total de 80 alumnes de FP de noves tecnologies i informàtica. El centre té una superfície de 1.250 metres quadrats.

Sigma AiE pretén ser un pont entre formació professional i el món laboral

un total de 80 alumnes ja estudien a les instal·lacions de sigma a sant cugat /// CEDIDA

siGMA Aie /// SAnt cuGAt

la uAB cedeix dues patents a una empresa biotecnològica

La Universitat Autònoma de Barce-lona (UAB) ha cedit dues patents a

l’empresa de biotecnologia Janus Deve-lopments, per a la producció d’un fàrmac per al tractament de la drogodependència i una vacuna per combatre la pasteurel-losi, una infecció que afecta els animals de producció i la fauna d’arreu del món. La patent per al desenvolupament d’un fàrmac que actuï per prevenir la recaigu-da en el consum de drogues té el seu ori-gen en una recerca feta per un grup d’in-vestigadors de l’Institut de Neurociències i el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, que investiga sobre nous psicofàrmacs d’utilitat per tractar conductes addictives, en particular la re-caiguda en el consum d’alcohol i cocaïna. La investigació estudia els mecanismes neuroquímics que participen en el desig per la droga. D’aquesta manera, el prin-cipi actiu seleccionat actua directament sobre els sistemes neuronals implicats i redueix el risc de recaiguda.

D’altra banda, l’acord de llicència per a la fabricació d’una vacuna davant el pa-togen Pasteurella multocida, responsable

de la pasteurel·losi, ha estat fruit de la recerca duta a terme pel grup d’inves-tigació de microbiologia molecular del Departament de Genètica i de Microbio-logia de la UAB.

L’empresa Janus Developments està es-pecialitzada en la gestió de la fase prime-renca de projectes biomèdics, i orienta els resultats de les investigacions cap als mercats. La companyia aborda la fase de desenvolupament del producte i assu-meix la comercialització del producte fi-nal acabat. /// REDACCIó

la uAB col·labora amb l’empresa /// ARXIU

uAB /// bELLAtErrA

el centre euOOt de terrassa gradua 95 nous òptics optometristes

L’ Escola Universitària d’Òptica i Opto-metria de Terrassa (EUOOT) adscri-

ta a la UPC va graduar, el dia 15 de desem-bre, 95 nous òptics optometristes. Des de la seva fundació l’any 1977, aquest centre ha proporcionat formació universitària a 3.595 persones, que a hores d’ara són pro-fessionals de la salut visual. La sala d’actes de l’Escola Industrial de Terrassa va ser l’es-cenari escollit per a l’acte de lliurament de diplomes per als titulats durant el curs 2009-2010. La cerimònia va estar presidi-da per la directora de l’escola, Ester Guaus, i Francesc Astals, delegat del rector de la UPC al Campus de Terrassa. L’alcalde de la ciutat, Pere Navarro, i Alfons Bielsa, presi-dent del Col·legi Oficial d’Òptics Optome-tristes i Òptiques Optometristes de Catalu-nya, també van assistir a l’acte. Segons da-des del Llibre blanc de la visió, a Espanya, el negoci de l’òptica mou anualment 2.100 mi-lions d’euros i dóna feina a més de 30.000 persones. El mercat d’aquest sector a Espa-nya el constitueixen les més de 20 milions de persones que usen algun tipus d’element corrector de la visió. /// REDACCIó

euOOt /// tErrASSA

esade repeteix el 8è lloc del rànquing europeu d’escoles de negocis

E l rànquing acadèmic publicat cada mes de desembre pel diari britànic

Financial Times ha tornat a situar l’escola de negocis Esade en el top ten europeu. En concret, el centre dirigit per Eugènia Bie-to repeteix el vuitè lloc que ja va tenir l’any passat. El centre barceloní IESE el segueix per darrere en el novè lloc, des-prés d’haver perdut tres posicions res-pecte al 2009. El rànquing el torna a encapçalar l’escola de negocis francesa HEC Paris, davant de la London Business School. L’escola espanyola més ben posi-cionada enguany torna a ser la madrile-nya IE Business School, que ha acabat en el lloc número cinc de la llista. La classifi-cació s’elabora agregant el conjunt de ràn-quings que elabora el Financial Times al llarg de l’any, ponderant la posició acon-seguida pels diferents programes de for-mació de cada escola i incloent-hi els MBA a temps complet i els Executive MBA. En aquest sentit, els programes a mida per a empreses d’Esade (custom) ocupen el se-gon lloc en el rànquing europeu i el tercer en el mundial. /// REDACCIó

esAde /// SAnt cuGAt

Al servei de lA fOrMAció. El centre de Sant Cugat anomenat Factory Learning Center és una iniciativa que es va enge-gar el 2009, fruit de la col·laboració de Sigma i la Fundació BCN Formació Pro-fessional, amb l’objectiu d’oferir als es-tudiants d’informàtica i noves tecnologi-es la possibilitat d’aprofundir en la seva formació en contacte directe amb el món laboral, exercint treballs reals i adquirint experiència que pugui resultar d’utilitat en el futur.

Actualment les aplicacions de Sigma es-tan implantades en deu universitats pú-bliques i dos centres privats, i són usades pel 20% dels estudiants del sistema uni-versitari nacional.

A l’acte d’inauguració, celebrat el diven-dres 17 de desembre, hi va assistir Merce-des Chacón, directora general de Forma-ció i Orientació Universitària del Ministe-ri d’Educació.

Per la seva banda, el director gerent de Sig-ma AIE, Ramon Grau, va explicar que “les noves instal·lacions són un espai pioner a Catalunya que posiciona Sigma Software Factory Center com a centre d’excel·lència en el sector de la formació professional, en la seva aposta per donar resposta a les ne-cessitats que genera el sector empresari-al per adaptar-se a les demandes del mer-cat laboral”. /// J.R. ARMADàS

www.caixalaietana.cat · www.sensemalsdecap.cat

40 àreA de descANs B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

àreA de descANsOci /// Muntanyisme

Albert bosch recull en el llibre ‘Esperit d’aventura’ les coincidències que ha trobat entre aixecar una empresa i arribar al final d’una aventura extrema PER: XaVIER oRRI

Set consells des del cim de l’Everest

Quan faig balanç a final d’any sempre tinc dues columnes: d’un costat, els beneficis empresari-als i, de l’altre, les aven-tures que m’he pogut

permetre”. Qui parla és Albert Bosch, fundador i soci director d’Invergroup, aventurer de vocació i autor del llibre Esperit d’aventura, en què recull les lli-çons apreses a la muntanya i aplicades al dia a dia d’un emprenedor. La tesi és senzilla: entre l’empresari i el que puja a l’Everest o corre un Dakar coincideixen uns valors comuns que cimenten un as-cens personal o professional. “Fins ara procurava distingir entre la meva acti-tud a la muntanya i a l’empresa, ho vivia de manera dual, fins que ara he sortit de l’armari i ho he ajuntat tot en el llibre”, explica l’aventurer que ha trobat fins a set conceptes i sentiments comuns en-tre l’Albert Bosch empresari d’america-

na i corbata i el seu alter ego que passa els estius escalant muntanyes o corrent maratons.

SoBREVIuRE a La INcERtESa

Per ordre d’aparició, que no vol dir de re-llevància, les set coincidències s’obren amb un factor que qualsevol emprenedor coneix de molt a prop: la incertesa. El ner-vi de desconèixer si l’empresa tirarà en-davant, si caldrà hipotecar la casa, si cal-drà despatxar un treballador perquè el compte de resultats no arriba, si el telèfon sona perquè un nou client ens necessi-ta... “Aquesta incertesa quotidiana, sobre-tot en els primers anys, has d’aprendre a controlar-la per ser eficient”. Anant sobre segur, ni s’emprèn, ni es creix, ni s’arri-ba al cim de l’Everest, ni tan sols s’és feliç, d’acord amb la cita de Wagenberg que uti-litza Bosch per obrir el capítol dedicat a la incertesa: “La felicitat requereix que el fu-tur sigui incert”.

L’analogia serveix també per a la gestió del risc, un dels trets més singulars de l’em-prenedor respecte de qualsevol altre pro-fessional. L’aventurer passat a escriptor reconeix en una anècdota pujant a l’Eve-rest aquesta similitud: “Érem a 8.000 me-tres i havíem de decidir si atacàvem el cim entre jo i el camp manager que era al camp base. En aquell moment, jo era un empre-nedor i ell un executiu d’empresa. Si l’exe-cutiu la pífia, les conseqüències són essen-cialment per a l’empresa. Si l’emprene-dor és qui la pífia, s’enfonsa”. En un símil muntanyenc, l’emprenedor no torna a bai-xar. Contràriament al que pensa la majo-ria que mai s’ha enfilat a un arbre, la moti-vació per jugar-se-la d’aquesta manera, a la muntanya i a l’empresa, no té una expli-cació pulsional. Ben al contrari, és un joc ultraracional de gestió, d’escacs. “No sóc masoquista, però m’apassiona gestionar el risc”, explica Bosch. “Quan has treballat les teves capacitats, saps induir-te sereni-

Si es pretén anar sobre segur, ni s’emprèn, ni es creix, ni s’arriba al cim de l’Everest, ni tan sols s’és feliç

41àreA de descANsB30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

viatge, Nelson Cardona, que per inversem-blant no tindria lloc ni en una pel·lícula de Hollywood. Nascut amb dificultats en el si d’una família humil a Colòmbia, va fer el cim de l’Everest després de sobreviure a una caiguda de 18 metres mentre entre-nava. Destrossada la pelvis, amb cap espe-rança de tornar a caminar, després de me-sos ingressat, va fer-se amputar la cama

per col·locar-hi una pròtesi. Després de quatre anys de l’accident, dos d’ells en-trant i sortint d’hospitals, Cardona va enfi-lar-se fins a l’Everest a cavall d’una d’ambi-ció malaltissa.

SENSE compaNyIa

Sol. La condició necessària per definir-se emprenedor és la soledat. Per arribar al cim, també. “La decisió és teva, l’empen-ta és teva, arriba un moment que no pots comptar amb ningú més”, reflexiona Bosch. Els moments crítics de l’empresa i l’aventura hi són per viure’ls sols. Rememora per a la il·lustració records del Dakar, que ha corregut set vegades en els darrers anys. “Quan ets damunt la moto, de nit, enmig del desert, sents una soledat semblant als moments difícils a l’empresa, aquell dia que has de dema-nar diners, el dia que has d’avalar l’empresa amb el pis on viuen els teus fills, el dia que... aquell dia estaràs sol”. En aquests moments, el setè requisit entrarà en escena: la bona sort, entesa des de la cita de l’irlandès i escriptor Bernard Shaw: “Només triomfa qui s’aixeca per buscar les circumstàncies, i les crea si no les troba”.

tat, saps analitzar el que et convé, i alimen-tes la confiança, aprenent a relativitzar els riscos”. Relativitzar riscos no vol dir obvi-ar-los? “Prendre riscos no és ser temerari. A la muntanya els temeraris acaben morts, i els que saben gestionar el risc són els que baixen després de fer el cim”, reivindica Bosch donant peu a la tercera coincidència entre l’aventurer i l’emprenedor: l’equilibri entre l’èxit i el fracàs. No és un balanç de suma zero, sinó la perspectiva que per arri-bar a l’èxit és necessari afrontar la possibi-litat de fracassar. “S’enveja molt l’èxit, però la majoria de gent no està disposada al fra-càs”. L’emprenedor i l’aventurer poden tor-nar a casa amb la cua entre les cames, però mai amb el cap cot, d’acord amb un dels mantras de Bosch: només fracassarà qui tingui la valentia de cercar l’èxit. I bona cul-pa d’aquesta aposta respon al quart signe inequívoc de l’emprenedor: la intuïció. “El pla de negoci és una estimació, una empre-sa és una aposta, sense que sigui tirar una

“tots volem ser milionaris..., però sense fer esforços, quan el que compta realment és el camí”

“S’enveja molt l’èxit, però la majoria de gent no està disposada al fracàs”

1 /// mcKINLEyALBERT BOSCh VA FER EL CIM DE LA MUnTA-nYA MéS ALTA DELS ES-TATS UnITS, DE 6.194 METRES

2 /// Sota L’aIgua EnMIG DE LA SELVA AL JUnGLE MARAThOn

3 /// aL DESpatX BOSCh éS EL FUnDA-DOR I DIRECTOR GEnE-RAL DE L’EMPRESA InVERGROUP/// CEDIDA

3///

2///

1 ///

3 ///

moneda a l’aire, però necessites fe per fer-ho. Ho portes dins”. Partint de criteris ra-cionals, poques empreses haurien vist la llum, raona Bosch, que es recolza en una cita d’Einstein per refermar l’argument: “La imaginació és més important que el co-neixement perquè el coneixement és limi-tat, però la imaginació no té fronteres”.

DESItjaR-Ho

“Tots volem ser milionaris..., però sense fer esforços, quan el que compta realment és el camí”. Amb aquesta frase Bosch apun-ta al cinquè punt de la seva història: l’am-bició. Ho reafirma en un capítol del llibre: “L’ambició és el fil conductor que haurà de fer encaixar totes les peces que componen el puzle en què un empresari es veu involu-crat”. L’ambició en un sentit ètic i sa, aque-lla que empeny a superar obstacles hones-tament, és per Bosch l’únic camí possible per aconseguir miracles. Explica en el llibre una història de superació d’un company de

esPerit d’AveNturAEls set reptes de l’emprenedor

AutOr:Albert bosch

editOriAl:Empresa Activa

cOl·lecció:Gestión del conocimi-ento. barcelona, 2010

fitxA

42 àreA de descANs B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

restAurANts de NeGOcis

Un capritx cuit a foc lentEl restaurant està adherit al moviment ‘slow food’, que prioritza l’aliment fresc i de proximitat

El Capritx ja té estrella. Va néixer l’any 1952 com a fonda de barriada obrera

amb els avis dels actuals responsables i ac-tualment és un dels restaurants més pre-uats de la comarca. Tot i la llarga tradició de l’establiment, no va ser fins al 2002 que va començar a prendre forma l’actual Capritx. El seu menú apte per a totes les butxaques els va obrir les portes de l’èxit. La cuina del xef Artur Martínez és el pilar d’aquesta joia terrassenca. Amb un esperit basat en una “gastronomia natural i reflexi-va”, el Capritx és un dels restaurants adhe-rits al moviment Slow Food KM 0 que prio-ritza l’ingredient fresc i de proximitat. El re-

sultat és un menú d’altíssima qualitat per als migdies de dimarts a dissabte (27 eu-ros), que inclou delícies com les patates ros-tides amb ibèric o una truita de bolets i for-matge Veciana entre els primers i terrina de botifarra terregada amb reineta o pebrots de Piquillo farcits de perdiu de segon. Els que justifiquen la recent estrella Miche-lin són, però, els menús degustació, a 32,40 i 43,20 euros, que inclouen algunes de les joies de la cuina, com és el cas del tàrtar ibèric, ou de gallina jove i arrel d’api o els postres de taronja amb infusió oxigenada de flor de taronger i coco. /// XAVIER ORRI

/// 1

2 ///

ubicació: c/ Padre Millán, 140, terrassa

Reserves: 93 735 80 39 / www.capritx.com / restaurant@capritx.com

Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23.30 h. tancat diumenges i dilluns

preu carta: 35-40 € Especialitat:

cuina de mercat

1 /// capRItXEL RESTAURAnT COMBInA UnA CUInA EXCEL·LEnT AMB Un SERVEI FAMILIAR/// CEDIDA

2 /// pLàNoL DE SItuacIÓ EL RESTAURAnT ESTà SITUAT AL COR DE TERRASSA

4-150 25-40 €

cAPritx

BA

rc

elO

NA

cer

dA

NY

OlA

directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a reunions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, n’és requisit indispensable. Les condi-cions per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 b30@premsalocal.com

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

BArcelONA

La VENta

Cuina de mercat a les altures. situat de camí al Ti-bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

ubicació: plaça doctor Andreu, s/n, barcelona Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / laventa@restaurantelaventa.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. tancat els diumenges a la nit preu carta: 37-44 € Especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

BArcelONA

L’oRaNgERIE

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedic-ció per als ulls i el paladar.

ubicació: carretera de Vallvidrera al tibidabo, 83-93, barcelona Reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / lorangerie@hotellaflori-da.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. obert cada dia preu carta: 50-55 € Especialitat: cuina mediterrània

35 €35

BellAterrA

BLaNc

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

ubicació: josep M. Marcet, 3, bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / blanc@blancrestaurant.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € Especialitat: cuina catalana tradicional

21 €2-18

BellAter

rA

cerdANYOlA

oDD LouN-gE & RES-tauRaNt

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confor-table i especial de cuina i ambient.

ubicació: c/ Sant ramon, 154, cerdanyola del Vallès Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630 Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. tancat dissabtes al migdia i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

12 €12-40

BArcelONA

tRam tRam

Isidre soler és el jove xef d’aquest restaurant de cuina d’altíssima qualitat i ambient immillo-rable, situat al cor del barri de sarrià.

ubicació: c/ Major de Sarrià, 121, barcelona Reserves: 93 204 85 18 / www.tram-tram.com

Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. tancat diumenges i dilluns preu carta: 50-60 € menú executiu: 19 €

Especialitat: cuina d’autor

19 €4-16

BArcelONA

2 toRRES

Restaurant de nova obertura a la Via Augusta de Barcelona. Cuida els detalls i disposa de reservats ben preparats per a trobades de negocis.

ubicació: Via Augusta, 300, barcelona Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantedos-torres.com / info@restaurantedostorres.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 24 h. tancat els dilluns i diumenge a la nit preu carta: 40 €

Especialitat: cuina de mercat

21 €8 - 26

BArBerà

caN EScayoLa

En una masia del segle XIX, el restaurant Can Escayola ofereix un bon servei i un menjar ca-solà en un ambient rústic i agradable.

ubicació: c/ can Escayola, s/n, barberà Reserves: 93 718 11 57 / www.canescayola.com /

canescayola@canescayola.com Horari: de 12.45 a 16 h cada migdia i els dissabtes, de 21 a 23 h

preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana tradicional

15 €8-45

BA

rB

er

à

43àreA de descANsB30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

sA

Nt f

ru

itó

s d

e B

AG

es

sANt fruitós de BAGes

REStauRaNt mÓN

situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas pro-posa una cuina pràctica, senzilla i saludable da-vant les magnífiques vistes del monestir.

ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant fruitós de bages Reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / restaurantmon@monstbenet.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. obert cada dia preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

55 €10-30

PA

ls

PAls

LILIum

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un celler molt selecte.

ubicació: hotel Mas Salvi, c/ Quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com / info@massalvi.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

45 €10-30

terrAssA

oBacREStauRaNt

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

ubicació: camí dels Plans de can bonvilar, s/n, terrassa Reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&b@principal-hayley.com Horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina mediterrània

30 €6-22

ter

rA

ssA

sANt cuGAt

VERmELL HotEL SaNt cugat

Ubicat dins l’Hotel sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

ubicació: cèsar Martinell, 2, Sant cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / info@hotel-santcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

sANt cuGAt

VuLcaNo

Ubicat en una tranquil·la zona de sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

ubicació: Mozart, 20, Sant cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / reservas@vulcanorestauracion.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

sANt quirZe

maSIa caN FERRaN

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de Molins de rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / info@masiacanferran.com

Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

sANt cuGAt

INREStauRaNt & LouNgE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. Sant cugat a cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

info@in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. tancat diumenges preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

sANt cuGAt

La maSIa DE SaNt cugat

La Masia de sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

ubicació: av. de les corts catalanes, s/n, Sant cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / recepcion@masiasantcu-gat.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

26 €8-45

sANt cuGAt

caNVILLaLoNga

Una terrassa deliciosa i una cuina força atrevida són el segell d’aquest restaurant ubicat en una masia del segle XIII.

ubicació: c/ oceà Atlàntic, 80, Sant cugat Reserves: 93 674 04 00 Horari: de 13.30 a

16 i de 21 a 24 h. tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina

catalana moderna

€50

sANt cuGAt

caN magÍ

Can Magí és una preciosa finca disponible per llogar per a sopars o trobades d’empreses que volen gaudir d’un context immillorable.

ubicació: av. can Magí, 5, Sant cugat Reserves: 93 675 63 47 / 609 326 364 / www.

canmagi.com/info@canmagi.com Horari: segons reserves

€4-60

cerdANYOlA

taSt & guSt

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca per la seva carta de peix i l’steak tartare.

ubicació: c/ Sant Martí, 92, cerdanyola. Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / info@tastandgust.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

sA

Nt c

uG

At

sA

Nt q

uir

Ze

sABAdell

EL Nou DE La BoRRIaNa

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, on es prioritza la cuina de temporada i el produc-te fresc, també en el menú de migdia.

ubicació: c/ de la borriana, 9, Sabadell Reserves: 93 745 97 49 Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

14 €4-60

sA

BA

dell

44 estAció de servei B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

estAció de servei

cONsellsde veterANiA Ricardo Fisas és un conversador en-tregat que ve amb la lliçó ben apre-sa i un full amb els punts per tractar. Com aquell que havia vingut a par-lar del seu llibre, Fisas remet a l’obra que ha trigat quatre mesos a es-criure quan se li pregunten anècdo-tes per recuperar. Deixant de banda per tant les anècdotes, aquest vete-rà i respectadíssim empresari rega-la un parell de consells als directius que vulguin escoltar-los: “El més important com a director és ser un home d’equip. qui dirigeix sempre s’ha d’envoltar de perso-nes més intel·ligents i preparades que ell, igual que el violoncel-lista té més talent que el direc-tor d’orques-tra, però el di-rector és qui sap gestio-nar aquest talent”. I el segon? “Ser molt dialogant, escoltar i finalment consensuar les decisions. Tot líder necessita una mica d’insegu-retat per no espifiar-la massa fà-cilment. Si tothom hi està d’acord, serà difícil que ens equivoquem”.

en primera persona /// ricardo fisas

El fundador i president de la cosmètica natura bissé és, amb 82 anys, un apassionat de les harley-davidson i la família tExt: XaVIER oRRI

“El camí no són els diners, sinó sentir-se realitzat”

El dia que Ricardo Fisas celebrava 50 anys va decidir regalar-se Natu-ra Bissé. “Va ser el 17 de gener del 1979, m’havia quedat a l’atur i vaig de-cidir fundar l’empresa”, recorda l’autor del llibre

Pinceladas de una vida, un autoretrat lite-rari que acaba de publicar per a amics, família, treballadors i la princesa Letí-cia, a qui també n’ha fet arribat un exem-plar. El llibre no aspira a best-seller, però dóna prou arguments per traçar un perfil humà i empresarial del seu protagonista. Amb pinzellades, a Fisas se’l pot definir com un devot de les Harley-Davidson; als seus 82 anys prepara una volta per la Sel-va Negra centreeuropea de cara a l’estiu. “És que sóc un home d’acció, de molta ac-ció”, subscriu el protagonista, que compa-gina l’afició a la carretera amb les confe-rències que el conviden a oferir, les parti-des de golf, els consells d’administració i la Fundació Ricardo Fisas, font de micro-crèdits a Bolívia.

‘stAirWAY tO HeAveN’. “Sóc el re-sultat dels meus fracassos”, reivindica aquest home fervorosament religiós –va formar part dels jesuïtes fins als 32 anys–, que mira des del prisma diví la vida que deixa enrere. ”Les meves creences m’han ajudat a superar les dificultats pensant que hi ha algú allà dalt que et va guiant amb un GPS especial”. El seu recorregut va tenir com a punt de partida el depar-tament de màrqueting de Nestlé, va fer el salt a una consultoria a finals dels sei-xanta i arribats als setanta va aconseguir la presidència a Espanya de la multinaci-onal americana de xiclets Wrigley. Fins que el van fitxar com a directiu a Proa-lan, una empresa d’hidrolitzats de pro-teïnes on va descobrir el secret que faria

germinar l’èxit mundial de Natura Bissé: “En aquella empresa les mans dels obrers eren molt fines gràcies al contacte amb els productes que utilitzàvem, i vaig su-posar que tindrien propietats cosmèti-ques”. Després de fer un estudi dermato-lògic amb més de 500 persones, Ricardo Fisas va descobrir les increïbles virtuts regeneradores del col·lagen. Quan l’em-presa d’hidrolitzats va tancar les portes i

el va deixar a l’atur a punt de tocar els 50, va endinsar-se en el món de la cosmètica sense coneixements, “però amb molta in-tuïció” i una fórmula màgica sota el braç. “Aquest gran secret ens va fer únics en el mercat quan va néixer Natura Bissé”. lA lOteriA. L’empresa, que avui factu-ra per sobre dels 30 milions d’euros i té fi-lials pròpies a Mèxic i als Estats Units, la va fundar en companyia de la seva dona Glòria, directora comercial fins a la jubi-lació. I és que un dels trets destacats de la companyia amb seu a Cerdanyola és el caràcter familiar que l’envolta i la fa fun-cionar. De fet, qui ara porta les regnes del petit imperi cosmètic són dues filles i un fill dels fundadors, a més de dos gendres ben avinguts a la família. A ells reconeix Fisas el deute del seu èxit vital i empre-sarial. “Jo no he tingut èxit, m’ha tocat la loteria! Per haver nascut a Catalunya, per haver nascut en una família cristiana, per trobar una dona meravellosa, per haver rebut una educació excel·lent, per haver tingut uns fills meravellosos i per Natura Bissé!”. No és poca cosa. I ho ha sabut gestionar com el “bon líder humà” que declara ser. Ho diu ell i ho re-coneixen arreu amb premis i crides a con-ferències per explicar una transició gene-racional modèlica que ha deixat l’empre-sa en “les millors mans possibles”. La

fórmula de l’èxit, com la fórmula de la crema de mans, la porta apresa aquest avi de deu néts que encara corre amb Harley: “No és ambició pels diners,

sinó les ganes de crear alguna cosa, de sentir-me realitzat. El benefici de l’empresa mai no ha

estat la finalitat, sinó el mit-jà per tenir un lloc on

tots junts podem tre-ballar feliços”.

45B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 estAció de servei

www.pimec.jobsLa patRoNaL pImEc oBRE uN poRtaL DE FEINa pRopI

La patronal Pimec, en línia amb els diferents programes de polítiques d’ocupació que empeny, ha creat www.pimec.jobs, una plataforma de difusió de feina pròpia i interactiva. El portal de feina de la pime és una nova eina per intermediar entre l’oferta i la demanda a través del qual es poden interrelacionar els professionals que estan cercant un projecte empresarial o un lloc de treball a la pime i les empreses que volen captar talent i donar a conèixer les oportunitats laborals dins les seves organitzacions. La patronal aposta així per l’eficiència i l’agilitat de l’e-recruitment. La consultoria de recursos humans de Pimec gestionarà el portal, que serà d’accés gratuït.

productos-bancarios.com compaRacIÓ DE pRoDuctES

El portal està pensat per oferir de manera senzilla una comparativa dels diferents productes financers de les entitats d’estalvi espanyoles.

www.mailxmail.comFoRmacIÓ DES DE caSa

Plataforma de cursos online sorgida de la factoria intercom i recolzada en una metodologia pensada per a usuaris amb poc temps i ganes d’aprendre, als quals s’ofereix una formació a través de mail.

WeBs

leonorGarcía Montoliu Assessora comercial

tAleNt ‘lOW cOst’, l’utilitZeM?

estem vivint l’explosió low cost en molts sectors, primer van ser els supermercats, van se-guir les aerolínies, els bancs i

les agències de viatges... El fenomen és ja imparable. En gairebé tots els sectors hi ha alguna experiència low cost. Però, si parlem de talent low cost, comencem per definir el talent. El talent és “posar en valor el que una persona sap fer, vol fer i pot fer”. Va més enllà de la intel·ligència (que és com de-fineix el talent el diccionari) i té, com a condició necessària, “saber, voler i po-der”, i com a condició suficient, “posar-ho en valor”. Un tennista que juga com Rafa Nadal, però que no competeix a l’ATP i no és el número u del món no tin-dria el talent de Nadal. En realitat no existeix el talent, sinó els talents. Talents diferents per a activi-tats diferents. El talent es troba a tra-vés d’un perfil (un perfil de competèn-cies, de qualitats per ser competent). El talent per ser un excel·lent direc-tor d’hotel a Barceló difereix del talent per exercir el càrrec a Sol Meliá o NH, perquè són cultures corporatives i es-tratègies diferents. És important que cada empresa sigui conscient del ta-lent que busca i del talent de què dispo-sa. Un perfil consta d’aptitud (coneixe-ments, habilitats) i d’actitud (compor-taments). L’adequació d’una persona concreta a un perfil de competències (el llenguatge del talent). El talent sol aparèixer en competències com la ini-ciativa, l’orientació al client, la segure-tat en un mateix, l’autocontrol, el tre-ball en equip i la integritat. Doncs bé, avui es dóna la paradoxa que programes de pràctiques de màsters de prestigioses universitats, oferint autèntic i contrastat talent low cost, no només no aconsegueixen obrir les portes de les empreses, sinó que en pa-teixen el continuat rebuig, cosa que fa argumentar la crisi. ¿Fins quan segui-rem rebutjant talent low cost? ¿Aquest país pot permetre’s menysprear el ta-lent de joves amb formació università-ria, que parlen diversos idiomes, que tenen aptituds i actituds per aportar valor a les empreses?

leonor_garcia@garciamontoliu.com

chip Heath & Dan HeathCAMBIA EL CHIPEls psicòlegs han demostrat que hi ha dos mecanismes de presa de decisions diferents en el nostre cervell: el racional i l’emocional. El primer és lògic, estratègic, reflexiu. El segon és intuïtiu i impulsiu. Alinear aquests mecanismes cerebrals permet que els canvis siguin més plaents i tinguin millors resultats. de tot això ens parla aquest llibre. de com afrontar canvis difícils i millorar així la nostra vida personal i laboral. ha estat best-seller als EuA amb 300.000 exemplars venuts. /// GEStión 2000

andrés pérezEXPERTOLOGíA Si vols convertir-te en l’especialista de referència, aquest és el teu llibre. t’ajudarà a dissenyar el teu propi pla de posicionament per convertir-te en un professional rellevant, fiable, conegut i reconegut. /// dEuSto

alejandro Suárez HA LLEGADO LA HORA DE MONTAR TU EMPREsAuna excel·lent eina per es-tablir les bases d’una futu-ra empresa o bé per con-solidar la ja existent. Apor-ta les claus i la informació necessària per dur a bon port la teva idea de nego-ci. /// GEStión 2000

lliBresisabel Navarro Advocada especialitzada en dret civil

reclAMAciód’iMPAGAMeNts

davant la situació creixent d’im-pagaments i morositat que pa-teixen les petites i mitjanes empreses, el departament ju-

rídic de Pimec, entre altres disciplines, desenvolupa tota aquella activitat judici-al i extrajudicial adreçada a la reclamació d’aquestes quantitats impagades. Exis-teixen procediments judicials especials, com el procés monitori, que es conside-ra un procés ràpid i eficaç per al cobra-ment de deutes dineraris vençuts, exi-gibles i documentats, de fins a 250.000 euros. Per iniciar aquest procediment, el titular del crèdit pot presentar un escrit de petició inicial de procediment moni-tori al jutjat de primera instància del do-micili del deutor, en què no és necessària l’assistència d’advocat ni la representa-ció mitjançant procurador per a la realit-zació d’aquest primer requeriment, cosa que fa reduir la despesa inicial. D’aques-ta manera, una empresa pot omplir un formulari de procediment monitori per facilitar al jutjat, adjuntant-hi tota la do-cumentació que acrediti el seu crèdit. El jutjat comunicarà aquest escrit inicial al deutor, sol·licitant que pagui el deute o que s’hi oposi, ja que si no fa cap d’aques-tes dues actuacions, en el curt termini de vint dies, es despatxarà execució contra els seus béns per les quanties reclama-des. Si, per contra, el deutor s’hi oposés, l’assumpte iniciat per procés monito-ri s’hauria de resoldre dins del procedi-ment que correspongués en funció de la quantia reclamada, que seria el procés ordinari per a les reclamacions de més de 6.000 euros i el verbal per quanties infe-riors, i no seria fins aquest moment que les empreses o professionals que recla-men necessitarien advocat i procurador per seguir amb la reclamació. La senzi-llesa de la iniciació del procediment mo-nitori, així com la seva utilitat com a for-ma de protecció del crèdit, n’ha provocat una utilització massiva en la reclamació de quantitats.

El departament jurídic i laboral de Pi-mec es posa a la vostra disposició per a l’assessorament sobre els diferents pro-cediments judicials a través de les vies de contacte següents: 902 496 450 o isabel.navarro@pimec.org.

46 estAció de servei B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011

cursOs i seMiNAris

el programa formatiu de la cecot aposta per les xarxes socials i per cursos pràcticsLa patronal espera mantenir els 9.300 alumnes que durant tot el 2010 van passar per les seves aules

fOrMAció /// fundAció cEcot

els cursos sobre les novetats de la reforma laboral van ser una de les formacions estrella del 2010 // CEDIDA

amb un any que acaba de començar en què des de tots els nivells s’està

insistint més que mai en la necessitat de reciclatge i aprenentatge per millorar les competències d’empresaris i treballadors, des de la Cecot no volen quedar-se enrere i presenten un calendari de formació que vol prendre el pols i ser un reflex “de les necessitats empresarials actuals”, tal com va explicar a la B30 la responsable d’aquest àmbit de la patronal, Eulàlia Martínez Puig. Un dels principals reptes és mantenir els 9.300 alumnes que durant tot el 2010 van passar per la Fundació Cecot, encarrega-da d’aquest àmbit. Una xifra semblant a la d’altres edicions, tal com van assegurar des de la patronal.

Pel que fa als programes que desenvolu-paran, Martínez va assegurar que s’intenta que siguin propostes engrescadores, “molt lligades a la realitat de les rutines empresa-rials, ja sigui amb cursos innovadors o amb els programes tradicionals”.

En la primera categoria s’inclouen algu-nes de les propostes més noves i en què la Cecot està sent pionera al país, com els nous programes inaugurats durant el dar-rer trimestre del 2010 sobre xarxes soci-als. “Són dels cursos més sol·licitats, per això hem vist que cal continuar potenci-ant-los”, va afegir la responsable de forma-ció recordant que actualment Facebook i Twitter pràcticament es valoren com una eina més de màrqueting de les empreses.

Una realitat que topa amb un desconeixe-ment massa ampli del bon ús professional d’aquestes eines.

D’altra banda, Martínez també va recordar que hi ha programes de formació que cada any repeteixen i tenen un èxit molt gran”. Com per exemple els cursos financers o de prevenció de riscos laborals. Tot i això, en aquest apartat també s’intenta estar atent a les novetats que hi ha sobre la taula, so-bretot pel que fa a la legislació i com afec-ta al desenvolupament tradicional de l’em-presa. “Vam reaccionar al més ràpid possi-ble als esdeveniments amb un curs sobre les propostes de la reforma laboral o publi-citant les novetats de la llei de morositat”, va comentar la portaveu de la patronal en aquest àmbit.

PràcticA. A l’hora de parlar sobre l’ofer-ta formativa de la Cecot, Martínez va ma-nifestar que s’intenta fugir dels models més doctrinals, ja que es posa el focus a resoldre els problemes de les empreses. Per aquest motiu, “tots els cursos són molt pràctics i en tots es treballa amb ca-sos reals”, va assegurar. Pel que fa a propostes concretes per a aquest 2011, la portaveu de la Cecot va destacar la participació de la patronal en el projecte Suma’t, destinat “a formar per-sones amb fracàs escolar i que estaven treballant en oficis en què actualment no hi ha demanda”. /// C. FARRéS

21 dE GEnErmoNogRàFIc SoBREELS ESDEVENImENtSKaIzENEl curs busca la millora contínua aplicada i directa a les dinàmiques de treball. L’ob-jectiu és donar els coneixements per a la planificació i realització d’esdeveniments Kaizen. Per als qui no n’hagin sentit a parlar, es tracta de tècniques per fomen-tar el treball en equip, augmenten la pro-ductivitat i milloren la qualitat dels pro-ductes i serveis. La finalitat és, en defini-tiva, entendre el Kaizen com a filosofia de canvi per millorar l’empresa. Sandrine Santiago Garcia, de 6 Sigma black belt, serà la professora del curs, que comença a les 9 i acaba a les 13 h. El cost és de 150 euros i s’ofereix la possibilitat d’impartir-lo in company. LLoc: centre d’Empreses de noves tecnologies del Parc tecnològic del Va-llès. cerdanyolaMéS info: www.ptv.es 25 dE GEnEr100 coNtactEScomERcIaLS INtERNacIoNaLS a tRaVÉS D’INtERNEtAquest curs de la cambra de Sabadell proposa utilitzar amb efectivitat inter-net i les noves tecnologies a les empre-ses exportadores per aconseguir con-tactes comercials internacionals uti-litzant internet i detectar les noves oportunitats de negoci, promoció i di-fusió internacional. El curs donarà a conèixer casos reals d’aplicació d’in-ternet a l’empresa exportadora. S’hi tractaran quatre punts: l’estratègia als canals digitals, com aconseguir con-tactes comercials internacionals, les eines i els objectius de la publicitat on-line, i les eines i els objectius de promo-ció online. El curs comença a les 9.30 h i acaba a les 13.30 h, i té un preu de 65 euros o 35 per als assistents del Vallès occidental i el bages. Anirà a càrrec de Víctor de francisco, llicenciat en cièn-cies empresarials en l’especialitat de management international i màster en gestió d’internet. LLoc: cambra de comerç de Sabadell, av. francesc Macià, 35, SabadellMéS info: www.cambrasabadell.org

26 dE GEnEr A 9 dE MArçgEStIÓ aDmINIStRatIVa EN EL comERç INtERNacIoNaLL’objectiu del curs és introduir els as-sistents a la pràctica del comerç exteri-or, de manera que en acabar el curs dis-

posin dels coneixements i de la pràctica que els permeti desenvolupar els tre-balls administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importa-dora. El curs va adreçat tant a persones que desitgin introduir-se en el camp del comerç internacional com a persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp que desitgin aprofundir en els coneixements i les tècniques de ges-tió d’una operació d’importació i expor-tació. La durada del curs, que comença el dia 26 de gener i acaba el 9 de març, és de 35 hores, i té un cost de 325 euros. LLoc: cambra de comerç de terrassa, blasco de Garay 29-49, terrassaMéS info: www.cambraterrassa.es

2 dE fEbrErapRèN a utILItzaR FacEBooK pER a EmpRESESEl curs busca donar les claus per saber com cal que una empresa entri a face-book, quines consideracions s’han de tenir presents, quin tipus de pàgina cal crear, quantes pàgines cal crear, com podem avaluar què està fent la meva competència i veure com millorar-ho. també es pretén fer entendre les par-ticularitats, les consideracions i el po-tencial que ofereix facebook en la cre-ació i gestió de les pàgines web per a empreses. El curs, que exigeix un domi-ni mínim d’aquesta eina, anirà a càrrec d’Esteve Graells, consultor homologat per a posicionament web per Pimestic, de la Generalitat de catalunya. Engi-nyer informàtic per la uPc i màster en Project Management per la urL. Se ce-lebrarà el 2 de febrer, de 9 a 14 h, i té un cost de 90 euros.

LLoc: cambra de comerç de terrassa, blasco de Garay 29-49, terrassaMéS info: www.cambraterrassa.es

3 i 10 dE fEbrEr gEStIÓ EmocIoNaL DEL tEmpS La cambra de terrassa proposa aquest curs per a directius, càrrecs intermedis o tècnics que desitgin millorar la seva organització personal per ser més eficaços i assolir un millor equilibri personal i professional a través de la gestió emocional del temps. L’objectiu és reflexionar sobre els bloqueigs emocionals en la nostra manera d’organitzar, planificar i fer la feina, així com conèixer i aprendre a aplicar tècniques de descongestió del temps. té una durada de 8 hores i tindrà lloc els dies 3 i 10 de febrer, de 16 a 20 h. El preu del curs és de 120 euros.

LLoc: cambra de comerç de terrassa, blasco de Garay 29-49, terrassaMéS info: www.cambraterrassa.es

47B30 DIVENDRES, 7 DE gENER DEL 2011 estAció de servei

1. iMac El tot-en-u definitiu no cor-re, vola. Ara amb una nova arquitec-tura de processador i gràfics més ràpids, pantalles espectaculars, la retroil·luminació per LEd de l’iMac ofereix la màxima resolució de la forma més eficient. Tot ordenat, simple i eficient per ajudar-te en el teu negoci.

2. Mac Pro nou Mac Pro amb 12 nuclis de potència de processament. El Mac més ràpid mai vist gràcies a les noves targetes gràfiques d’alt rendiment d’AMd. Gran capacitat d’emmagatzematge fins a 8 tb.

3. Macbook Pro El més veloç i potent fins ara. Amb una carcas-sa patentada unibody, unes presta-cions sense precedents i un disseny respectuós amb el medi ambient. tota una revolució en el disseny d’or-dinadors portàtils. Especialment pensat per optimitzar el temps en el teu negoci.

4. Mac Mini Server El Mac mini per a grans i petites empre-ses. El Mac mini amb Snow Leopard Server s’ha concebut per facilitar la comunicació, la col·laboració i l’in-tercanvi d’informació. resulta ide-al per a grups d’usuaris com peti-tes empreses, comerços, despatxos, aules, estudis.

5. iPad un producte màgic i revo-lucionari. totes les aplicacions inte-grades en l’iPad han estat redis-senyades de zero per aprofitar la pantalla Multi-touch. Un altre ajut per millorar la productivitat i gaudir més de l’oci.

6. Macbook Air tot el que Apple ha après no ocupa gairebé res. ha estat dissenyat amb emma-gatzematge 100% flash per oferir més estabilitat i capacitat de respos-ta, inclou un trackpad compatible amb la tecnologia Multi-touch. és increïblement estilitzat i lleuger, la seva bateria dura hores i hores. Per-fecte per a viatges de negocis amb la màxima potència i el mínim pes.

1

3

6

4

2

5

Especialistes en serveis per a empreses

Arrenca amb AXA

Per preguntar,pots guanyar un ordinadorPer preguntar,pots guanyar un ordinador

Entra en el sorteig de 60 PC portàtils i de 3 cotxes. (Veure bases a www.axa.es). Truca al 902 013 012 o visita els nostres punts de venda.

Promoció vàlida per a Auto, Accidents, Salut, Llar, PIES Futur i Vida.

Per contractar,pots guanyar un cotxe