1

T

H

I

N

K

!

AÑO 2012 REVISTA 3

Centro S.E. Es Fusteret

EL PLACER DE LA LECTURA

2

Coordinación:

Nuria López

Maquetación:

Severino Álvarez

Supervisión:

Antonio Sánchez

Colaborador especial:

Centro Zabalik

Un libro abierto es un cerebro que habla; cerrado, un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora”.

Proverbio Hindú

3

PASEN Y LEAN

Calles iluminadas, mercadillos en las plazas, Papá

Noel, Gaspar, Melchor y Baltasar escalando por

los balcones de los edificios, tiendas abiertas los

domingos en horario de 10:00 a 22:00h,

polvorones, mantecados y turrones,...

efectivamente, ha llegado la Navidad. Pero no es

una Navidad con muñecos de nieve y niños

montando en trineo. No. Es la Navidad en

Mallorca, con 20ºC de temperatura, con familias

sentadas en las terrazas de las cafeterías en

manga corta. En fin...

Un año más que pasa, lleno de esfuerzos y

compromiso para ayudar a nuestros chic@s. Aún

nos quedan las fuerzas suficientes para montar la

fiesta de fin de año, fiesta ala que invitamos a las

familias, a los equipos técnicos de juzgados, a

fiscales, jueces, compañeros de otros centros,...

Fiesta que se convierte en el broche de oro a todo

un año. Y después...

Después a cargar pilas para empezar el nuevo año

con más ganas, con más ilusión, deseando

compartir momentos inolvidables con nuestros

menores/jóvenes y con el resto de compañeros.

Aprovecho estas líneas para agradecer a todos los

profesionales que forman parte de este proyecto

su entrega y predisposición para seguir creciendo

año tras año.

4

5

P

A

S

S

I

N

I

L

L

E

G

E

I

X

I

N

Carrers il·luminades, mercadets a les places, Papà Noel,

Gaspar, Melcior i Baltasar escalant per les balconades

dels edificis, tendes obertes els diumenges en horari de

10:00 a 22:00h, polvorons i torrons,... efectivament, ha

arribat el Nadal. Però no és un Nadal amb ninots de neu

i nens muntant en trineu. No. És el Nadal a Mallorca,

amb 20ºC de temperatura, amb famílies assegudes en

les terrasses de les cafeteries en màniga curta. En fi...

Un any més que passa, ple d'esforços i compromís per

ajudar als nostres al·lots i al·lotes. Encara ens queden

les forces suficients per preparar la festa de cap d'any,

festa a la que convidem a les famílies, als equips tècnics

de jutjats, a fiscals, jutges, companys d'altres centres,...

Festa que es converteix en el fermall d'or a tot un any. I

després...

Després a carregar piles per començar el nou any amb

més ganes, amb més il·lusió, desitjant compartir

moments inoblidables amb els nostres menors/joves i

amb la resta de companys.

Aprofito aquestes línies per agrair a tots els

professionals que formen part d'aquest projecte el seu

lliurament i predisposició per seguir creixent any rere

any.

6

SUMARIO Revista nº 3, año 2012

7

SUMARI Revista nº 3, any 2012

8

Buenassss

De nuevo aquí!!!! Después de un buen

y caluroso verano y un inicio de curso

muy intenso aquí estamos de nuevo

para presentaros una nueva edición de

nuestra gran joya, nuestra revista

THINK MAGAZINE.

Este año promete ser intenso: muchos

cambios y muchos profesionales

nuevos colaborando para mejorar

nuestra revista trimestre tras trimestre.

Así que no nos perdéis la pista!!!!

Este número queremos dedicarlo a

nuestra lectura… en especial a los

libros…Ha sido la excusa perfecta para

reactivarnos y ponernos a tope con la

lectura.

¿Cómo nos hemos organizado?

1. Cada una de nosotras elegimos

el libro que nos apetecía.

2. Con Eva Olivares, nuestra

compañera que voluntariamente

desarrolla un taller de lectura cada

jueves quincenal, preparamos la ficha

de lectura, para saber luego como

trabajar el libro y como sacarle el

máximo de provecho.

3. Iniciamos la lectura del libro

en tiempo libres y…

TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!!

Aquí os dejamos el resultado…

No desaprovechéis ni un solo de los

artículos…MERECEN LA PENA!!!!!

Un abrazo y nos vemos ya en el

2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La maes

8

9

*Bonessss

De nou aquí!!!! Després d'un bon i calorós estiu i un inici de curs molt intens aquí

estem de nou per presentar-vos una nova edició de la nostra gran joia, la nostra

revista *THINK *MAGAZINE.

Aquest any promet ser intens: molts canvis i molts professionals nous col•laborant per millorar

nostra revesteixi trimestre després de trimestre. Així que no ens perdeu la pista!!!!

Aquest nombre volem dedicar-ho a la nostra lectura… especialment als llibres…Ha estat

l'excusa perfecta per reactivar-nos i posar-nos de gom a gom amb la lectura.

Com ens hem organitzat?

1. Cadascuna triem el llibre que ens venia de gust.

2. Amb Eva Olivares, la nostra companya que voluntàriament desenvolupa un taller de lectura

cada dijous quinzenal, preparem la fitxa de lectura, per saber després com treballar el llibre i

com treure-li el màxim de profit.

3. Iniciem la lectura del llibre en temps lliures i…

*TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!!

Aquí us deixem el resultat…

No desaprofiteu ni un sol dels articles…MEREIXEN LA PENA!!!!!

Una abraçada i ens veiem ja en el 2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

10

10

Po

r P

ere

F.

11

TITOL: Intenció criminal.

AUTOR: Robin Cook (nascut el 4 de

maig de 1940 en Nova York, Estats

units.)

Any: 1990.

GÈNERE: thriller, medicina, suspens.

EDICIÓ: quarta edició, Març 2009.

TIPUS D'EDICIÓ: Traduïda ,impresa a

Espanya.

EDITORIAL: *De Bolsillo.

QUANTITAT *PAGÍNAS: 360.

PROTAGONISTES: Jeffrey, Kelly,

CONTEXT: Boston ,

Massachusetts,1988

SINOPSIS:

Durant un part rutinari, una dona i el seu nadó moren en estranyes

circumstàncies. El doctor Jeffrey Rhores, que intervé com anestesista,

és acusat i condemnat d'assassinat en segon grau.

La seva vida es converteix en un malson de la qual solament podrà

escapar demostrant que no va tenir responsabilitat en la tragèdia.

Per a això consta amb l'ajuda de Kelly Everson, una atractiva

infermera amb la qual podrà llançar-se darrere de les petjades d'un

assassí *psicòpata.

En les pàgines podrem veure per les aventures que passa la

protagonista fins a aconseguir arribar a la resolució.

OPINIO PERSONAL:

Llibre de misteri molt interessant que et manté en suspens fins al

final. Si t'agraden els llibres de misteri no has de perdre't aquest.

Ja sabeu que Robin Cook és un dels grans d'aquest gènere.

US HO RECOMAN!!!!!

Pe

r P

ere

F.

12

Sinopsis:

Bridget, una mujer treinta, que vive sola en

Londres y trabaja en una editorial, tiene

grandes propósitos para el año que empieza.

Voláis adelgazar, dejar de fumar y dejar de

beber y tener una relación seria y estable con

un hombre maravilloso. Ella tiene poca fe en sí

misma. Es exagerada por todo, con autoestima

tambaleando y temo un posible embarazo, y en

habla con *Mark del tema se da cuenta del

machismo de ambos.

Quiere mucho a sus padres aun cuando a veces

no soporta su madre, pero está muy pendiente

de ellos.

Empieza gustando Mark, pero salgo con Daniel,

su cabeza, aunque acaban peleándose, todavía

así continúa su relación con Mark, que además

la ayuda a resolver un grave problema que

tiene su madre.

Quiere ser perfecta y vivir una vida perfecta

junto a un hombre perfecto, que ella cree que

es Mark.

Por Michelle M.

13

Sinopsis

Bridget, una dona trenta, que viu sola

a Londres i treballa en una editorial, té

grans propòsits per a l'any que

comença. Voleu aprimar, deixar de

fumar i deixar de beure i tenir una

relació seriosa i estable amb un home

meravellós. Ella té poca fe en si

mateixa. És exagerada per tot, amb

autoestima trontollant i tem un

possible embaràs, i en parlar amb

Mark del tema es dóna compte del

masclisme d'ambdós.

Vol molt als seus pares tot i que de

vegades no suporta la seva mare,

però està molt pendent d'ells.

Comença agradant Mark, però surt

amb Daniel, el seu cap, encara que

acaben barallant-se, encara així

continua la seva relació amb Mark,

que a més l'ajuda a resoldre un greu

problema que té la seva mare.

Vol ser perfecta i viure una vida

perfecta al costat d'un home perfecte,

que ella creu que és Mark.

Any: 1996-2003.

Gènere: Novell.

Edició: 8, reimpresa, il·lustrat.

Editorial: De Bolsillo.

Quantitat de pàgines: 315 pàgines.

Protagonistes: Bridget Jones, Mark Darcy i

Daniel Cleaver.

Personatges secundaris: Jude, Natasha i Sr / a

Jones.

Context: Londres.

Per Michelle M.

14

Me llamo Melisa y os quiero

presentar un libro que me ha

enganchado mucho, es muy

adictivo, se puede vivir todas y cada

una de las palabras, te metes dentro

del personaje de Katnnis tanto que

puedes llegar a sentir los que siente

nuestra protagonista, es un gran

libro, ya tengo ganas de leerme el

tercero.

Sinopsis: El segundo libro de la saga “Los juegos del hambre”. Katniss debería ser muy feliz, gano los Juegos del Hambre junto con Peeta, y ahora ella y su familia tienen un buena casa y comida para el resto de su familia; pero no es así, Gale no le perdona que este con otro, aunque sea fingido y Peeta se siente humillado, por que Katniss fingió su amor por el durante los Juegos del Hambre. Además como ya no necesita dinero y comida, vaga sola por el bosque y ayuda con lo que puede a la gente del distrito que lo necesita. Dentro de poco será la Gira de la Victoria, en el que el ganador (en este caso ganadores) deberá visitar cada uno de los doce distritos de Panem, así que Katniss deberá volver a fingir junto con Peeta que siguen felizmente enamorados; pero una desagradable visita hará que Katniss se replante su futuro.

El presidente Snow, advierte a

Katniss que será mejor que haga

muy bien su actuación, por que

con el pequeño acto final que

hizo en los Juegos del Hambre, ha

provocado que algunos distritos

se levanten, y si no consigue que

los ánimos se calmen, hará que

todo aquello que le importa a

Katniss desaparezca.

Por Melisa G.

15

Em dic Melisa i us vull presentar un llibre que m'ha enganxat

molt, és molt addictiu, es pot viure totes i cadascuna de les

paraules, et fiques dins del personatge de *Katnnis tant que

pots arribar a sentir els que sent nostra protagonista, és un

gran llibre, ja tinc ganes de llegir-me el tercer.

Sinopsi

*Katniss hauria de ser

molt feliç, guanya els Jocs

de la Gana juntament

amb *Peeta, i ara ella i la

seva família tenen un

bona casa i menjar per a

la resta de la seva família;

però no esta contenta,

*Gale no li perdona que

aquest amb un altre,

encara que sigui fingit i

*Peeta se sent humiliat,

per que *Katniss va fingir

el seu amor pel durant els

Jocs de la Gana.

A més com ja no necessita

diners i menjar, vaga sola

pel bosc i ajuda amb el

que pugues a la gent del

districte que ho necessita.

D'aquí a una mica serà la

Gira de la Victòria, en el

qual el guanyador (en

aquest cas guanyadors)

haurà de visitar cadascun

dels dotze districtes de

*Panem, així que *Katniss

haurà de tornar a fingir

juntament amb *Peeta

que segueixen feliçment

enamorats; però una

desagradable visita farà

que *Katniss es *replantí

el seu futur.

El president *Snow, adverteix a *Katniss que serà millor que faci molt bé la

seva actuació, per que amb el petit acte final que va fer en els Jocs de la Gana,

ha provocat que alguns districtes s'aixequin, i si no aconsegueix que els ànims

es calmin, farà que tot allò que li importa a *Katniss desaparegui.

Per Melisa G.

16

De esta manera Katniss se vera forzada, no solo a fingir su amor por

Peeta, si no a comprometerse formalmente con el. Pero eso no parece

ser suficiente para el presidente Snow (ni para calmar los ánimos)

después de hacer varios cambios en el distrito (de manera que ahora es

mucho mas difícil sobrevivir), en un ultimo acto de injusticia, se decide

que en los próximos Juegos del Hambre, que además es la celebración del

Vasallaje de los 25 (ocurre cada 25 años), los elegidos salgan de los que

han vencido. Katniss no puede creérselo, tiene que volver a la arena y lo

que es peor, esta vez no habrá segundas oportunidades, solo puede

haber un vencedor, y esta vez se enfrenta a gente que, como ella, ha

sobrevivido a los juegos del hambre.

17

D'aquesta manera *Katniss es vora forçada, no solament a fingir el seu amor per *Peeta, si no a

comprometre's formalment amb el. Però això no sembla ser suficient per al president *Snow (ni per

calmar els ànims) després de fer diversos canvis en el districte (de manera que ara és molt mes

difícil sobreviure), en un ultimo acte d'injustícia, es decideix que en els propers Jocs de la Gana, que

a més és la celebració del Vassallatge dels 25 (ocorre cada 25 anys), els triats surtin dels quals han

vençut. *Katniss no pot creure-li-ho, ha de tornar a la sorra i el que és pitjor, aquesta vegada no hi

haurà segones oportunitats, solament pot haver-hi un vencedor, i aquesta vegada s'enfronta a gent

que, com ella, ha sobreviscut als jocs de la gana

18

Autor: Manuel l. Alonso

Año de publicación: 1999

Género: Aventura

Edición: marzo de 1999 1ª edición

Editorial: El barco de vapor y ediciones S.M.

Cantidad de páginas: 109

Tipo de edición: Papel

Protagonistas: Ramón y Gonzalo.

Personajes secundarios: Padres de Ramón,

Padres y tíos de Gonzalo, Sara ,la niña del supermercado .

Hola; soy Eric G y os presento un libro de aventura que me aparte

de entretenerme me ha encantado en la forma que se desarrolla la

historia y de una manera u otra te hace entender que lo más

importante no es siempre el dinero

Contexto: te da a entender que para vivir solo hace falta mucho

esfuerzo y que cualquiera te puede engañar (lo más importante no

siempre es el dinero).

Sinopsis: esta obra trata de un chico que hace una puesta con

sus dos mejores amigos de pasar tres días en una gran ciudad sin nadie

y con solo 3000 pts. en el bolsillo.

Resumen: El libro trata de un chico de un pueblo, que siente

que su padre no le valora lo suficiente .Tiene entre manos una apuesta

con sus dos mejores amigo, pasara en una gran ciudad tres días solo

con tres mil pesetas por sus propios medios.

Estando ya en la gran ciudad (Madrid) comienza a entender que eso

no sería tan fácil como tenía previsto ,allí le engañan ,duerme en la

calle ,siente lo que es el miedo … asta intenta echarse atrás en la

apuesta y no le sale bien ,allí en su ultimo día de apuesta habiéndose

intentado retirar y no poder busca cobijo en un portal ,allí una mujer

(Sara) lo ve siente pena por y le propone pasar a su casa allí

duerme avisa así familia y le promete escribirle por lo que a echo por

el ,al día siguiente ya a salvo en casas u padre le lleva a dar un

paseo y hablan y hablan. El padre le pregunta qué era lo que le

había llevado a hacer esa locura y le responde que quería

demostrarse así mismo que lo podía conseguir, y el padre le pregunta

y que has aprendido? Que lo más importante no siempre es el dinero.

19

Context: et dóna a entendre que per viure solament fa falta molt esforç i que qualsevol et pot enganyar (el més important no sempre és

els diners).

Sinopsi: aquesta obra tracta d'un noi que fa una posada amb les seves dos millors amics de passar tres dies en una gran ciutat sense ningú i

amb sol 3000 *pst en la butxaca.

Resum: El llibre tracta d'un noi d'un poble, que sent que el seu pare no li valora prou .Té entre mans una aposta amb les seves dos millors

amic , passés en una gran ciutat tres dies sol amb tres mil pessetes pels seus propis mitjans.

Estant ja a la gran ciutat (Madrid) comença a entendre que això no seria tan fàcil com tenia previst ,allí li enganyen ,dorm al carrer

,sent el que és la por … asta intenta tirar-se enrere en l'aposta i no li surt bé ,allí en la seva ultimo dia d'aposta havent-se intentat

retirar i no poder busca recer en un portal ,allí una dona (Sara) ho veu sent pena per i li proposa passar a la seva casa all í dorm avisa

així família i li promet escriure-li pel que a tiro pel ,l'endemà ja fora de perill en cases o pare li porta a fer una passejada i parlen i

parlen. El pare li pregunta què era el que li havia portat a fer aquesta bogeria i li respon que volia demostrar-se així mateix que ho podia

aconseguir ,i el pare li pregunta i que has après? Que el més important no sempre es els diners.

20

Buenas a todos y todas. Quiero aprovechar nuestra revista para pedir perdón públicamente por cosas que debo asumir. En el otro internamiento estuve internada en el centro 9 meses, tuve 2 fugas; la primera fue de dos días y yo me presenté al centro porque creía que no iba a ser bueno para mi proceso, en la segunda fue porque mi abuelo estaba a punto de morir y yo no podía estar sin pasar la Navidad con él. Cuando vine de la fuga me quedaban 4 meses para irme de libertad, en estos 4 meses lo llevé súper bien, iba al instituto Aurora Picornell, me fue muy bien en el tiempo que estuve internada. Mi maestra estaba súper contenta y yo me sentía orgullosa.

El 7 de abril de 2012 me daban la libertad, les prometí a los profesionales del centro que no iba a volver al centro. Estuve 6 meses de libertad y en estos 6 meses además de abandonar el instituto, estuve cometiendo delitos, en el último delito me condenaron a 6 meses en cautelar semi abierto, cuando iba a entrar en el centro con los policías del juzgado, me escapé de uno de ellos, estuve 2 semanas fugada, el día 22 de octubre me entregué, me acompañaron mis padres.

20

21

LA MEVA VOLTA AL CENTRE SOCI

EDUCATIU ÉS FUSTERET

Quan vaig venir de la fugida em quedaven 4 mesos per anar-me de llibertat, en aquests 4 mesos ho vaig portar súper bé, anava a l'institut Aurora Picornell, em va anar molt bé en el temps que vaig estar internada. La meva mestra estava súper contenta i jo em sentia orgullosa.

El 7 d'abril de 2012 em donaven la llibertat, els vaig prometre als professionals del centre que no anava a tornar al centre. Vaig estar 6 mesos de llibertat i en aquests 6 mesos a més d'abandonar l’institut, vaig estar cometent delictes, en l'últim delicte em van condemnar a 6 mesos en cautelar semi obert, quan anava a entrar en el centre amb els policies del jutjat, em vaig escapar d'un d'ells, vaig estar 2 setmanes escapolida, el dia 22 d'octubre em vaig lliurar, em van acompanyar els meus pares.

21

22

.

La entrada al centro no

me sentó bien todo el día

lloraba, no tenía ganas de

nada cuando tenía mi

hora de visita me pasaba

la hora llorando, mis

padres se sentían súper

mal y mi madre y mi

padre me decían que ellos

no se merecían que yo

llorase a si de esa manera

y desde entonces les

prometí que no iba a

llorar pero cuando me

encuentro mal lo hago.

Ahora veo todo lo que he

perdido, mi curso de

peluquería además de la

confianza de los

profesionales y de la

maestra del centro.

Les pido perdón, mi

pensamiento es llevarlo

bien en el tiempo que me

queda y tengo todo el

apoyo de mis padres y de

mi novio y de los

profesionales del centro

22

23

L'entrada al centre no

em va asseure ben tot el

dia plorava, no tenia

ganes de res quan tenia

la meva hora de visita

em passava l'hora

plorant, els meus pares

se sentien súper mal i la

meva mare i el meu pare

em deien que ells no es

mereixien que jo plorés a

si d'aquesta manera i des

de llavors els vaig

prometre que no anava a

plorar però quan em

trobo malament ho faig.

Ara veig tot el que he

perdut, el meu curs de

perruqueria a més de

la confiança dels

professionals i de la

mestra del centre.

Els demano perdó, el

meu pensament és

portar-ho bé en el

temps que em queda i

tinc tot el suport dels

meus pares i del meu

nuvi i dels

professionals del

centre.

24

No sabía qué me iba a encontrar al traspasar la puerta metálica que daba acceso al centro.

Reconozco que iba con cierto miedo a los chicos, -¡Se oyen tantas cosas en las calles!-, pero al

llegar a la clase me sorprendió encontrar un aula con chavales callados y atentos a la charla del

profesor. ¡Qué podía esperar!

Han pasado varios meses desde aquel primer día de contactos con “mis chicos”, y los llamo así

porque ante sus presencias me siento como una madre, una hermana mayor o una amiga que

les aconseja sobre la vida o que les muestra las actividades, y las cosas interesantes y bellas

que tiene la sociedad, la cultura y el arte en la literatura.

El trabajo de escuela lo realizan los profesionales tan fantásticos y cualificados de los que

dispone el centro para desarrollar esas funciones, pero la ocupación que desarrollo allí, para

mí, sería la misma que creo necesaria y que se debería efectuar en cualquier colegio o instituto

de la comunidad como actividad adicional:

-Leer en voz alta y delante de los compañeros para reforzar la confianza en ellos mismos.

-Vocalizar y saber entonar los textos para darles mayor sentido a la lectura.

-Lectura de obras de teatro, para añadir algo de diversión al momento y al rato de la

interpretación, lo cual intenta inhibir la vergüenza.

-Los debates sobre alguna noticia interesante del periódico o sobre la sociedad en la que

vivimos.

-Lectura de libros con los que se sientan reconocidos, ya que eso les aporta identificación con

los personajes y les ayuda a comprenderse mejor a ellos mismos, y a la vez, esto les ayuda a

ser capaces de hacernos entender mejor a nosotros sus necesidades.

-Aportación de las últimas novedades y de los clásicos en la literatura que les mostrarán una

nueva visión para entender las épocas anteriores a las de ellos, y así puedan comparar que en

el fondo, las “historias o sucesos” se repiten a lo largo de los tiempos.

25

- Introducción a los comentarios de textos, a los juegos de palabras y a las figuras retóricas a

través de la música.

-Métodos de lenguaje, dialectos y las diferentes jergas.

-Utilización del lenguaje culto y el vulgar tanto en el habla oral como en el escrito.

-Aprender a comunicarse y a comunicar hacia los demás.

-Fichas de lectura.

-Enseñanza a escribir un diario, poemas, artículos periodísticos o narrativa.

-Educación, comportamiento y vestimenta.

Así, la primera parte de la clase se intenta dedicar a los temas con los que los chavales puedan

trabajar y se puedan concentrar, y la siguiente hora la dedicamos a los libros y a las lecturas

con sus comentarios.

Suelen ser clases muy amenas porque siempre acabamos improvisando; cuando no soy yo la

que hago un paréntesis para explicarles algún inciso que se me ha pasado por la cabeza, nace

alguna duda en clase que al final acaba convirtiéndose en un pequeño debate moderado.

Personalmente estoy muy agradecida de haberlos conocido ya que no solo es lo que les pueda

aportar yo con mis charlas y extravagancias de comportamiento, que por supuesto siempre

serán políticamente correctas, sino lo que ellos me aportan a mí en calidad de personas.

En fin, dejo lo más importante para el final del artículo ya que “Mis chicos” son los mejor del

centro y no lo saben, desconocen que en su cabeza se encuentra la herramienta más poderosa

para lograr salir adelante en esta vida que no les ha dado las mismas oportunidades que a

otros muchachos del barrio. “Mis chicos” son los reyes de la selva sin la instrucción de la mili

familiar, sin cuidados, y sin guías fuera del hogar que les presta Es Fusteret.

Por eso, mi trabajo allí es el de formarlos para que sean algunos más de la gran manada que

forma la adolescencia en la sociedad. Que se les vayan los miedos que los envuelven y tengan

la confianza suficiente para saber que son iguales e incluso, si se lo proponen, pueden lograr a

ser mejores que otros chicos a los que no pensarían en alcanzar. Que quieran y sean capaces

de demostrarles a todo el mundo cómo pueden ser un ejemplo de superación social.

La labor que quiero realizar en el centro es quererlos, apoyarlos en sus buenos proyectos,

confiar en sus palabras y mostrarles a “mis chicos” el camino que lleva a la victoria en la vida a

pesar de los problemas que les rodean, a ser capaces de ser valientes para renunciar a las

malas costumbres y querer cambiar sus mundos, y la de convertirse en unas personas dignas

de admirar.

Si no creyera en ellos no estaría allí.

26

Com cada any a partir de la segona

quinzena de juliol, per a aquells que

no hem tengut la sort , o mai se sap,

la desgràcia de treure´ns l’oposició

comença el procés de selecció de

places de cara al següent curs.

Aquest any ,per allò de la crisi i els

retalls de la mai suficientment

valorada administració vaig decidir

triar el màxim nombre de places a

les que podia optar. En tot aquest

cúmul de places hi havia algunes

que podies triar o no, i a més a més

estaven marcades, cosa que

m´encantà, amb un símbol de

“perill” com el de les senyals de

conduir. Acte seguit podies veure la

llegenda que posava “places

d’especial dificultat”.

Després de fer aquest procés de

selecció un ja es queda tranquil

,com aquell que pensa jo ja he

complit, ara queda en mans del

destí . Doncs el destí en aquest cas

va voler que m’assignessin aquesta

plaça en “el centre d’especial

dificultat Es Fusteret”. En un primer

moment he de ser sincer , vaig

pensar “fui un niño rebelde pero yo

no me merezco esto” .En un segon

moment comences a informar-te i a

demanar als companys si algú sap

alguna cosa d’aquest centre ….us ho

recomano ,MAI HO FEU!!!!

És com que et diagnostiquen una

malaltia i començar a cercar

informació per internet …acabes

amb la conclusió que ets un malalt

terminal i que la petita berruga que

t’ha sortit en la planta del peu

acabarà per fagocitar-te (terme

utilitzat per els biòlegs per definir

que …………te tragará vivo” ).

Hi havia companys que et deien:

“crec que es xungo”, altres et

deien: “ t’anirà bé tu saps dur

aquests al.lots”…..no sé a quin

dels dos grups desitjar-los la

pitjor de les sorts “osease” que

sempre se li baixen els calcetins i

la talonera se’ls hi vagi cap

endavant ,qui ho heu patit ja

sabeu de que parlo.

Han passat quasi dos mesos des

de que vaig començar a fer feina

en aquest centre ,i ara pens

…”igual no fui tan malo” no sols

perquè he trobat un grup de

professionals meravellosos , ni

tan sols perquè m’han acollit

d’una manera fantàstica

sobretot perquè després de 10

anys com a professor et

planteges si el que fas serveix

per qualque cosa ..doncs ara

tenc la certesa que sí

He topat amb un grup de gent

que encara creu en la seva feina

i que a més intenta fer-la bé

però sobretot perquè tenc la

gran oportunitat de fer feina

amb joves que ens necessiten i

sobretot que necessiten una

altra oportunitat per poder

esmenar aquells errors que han

comés en el passat i reconduir

les seves vides

. És una tasca dura i difícil i cada al·lot té una situació X que de vegades es complicat abordar-la ,però quan veus que les coses van sortint ,que van funcionant als centres de referència o quan simplement et diuen “gracias Joan por mirarme eso “ es com una injecció de moral que fa que segueixis lluitant per ells i penses em sento útil i a més estic posant el meu gra de sorra perquè aquesta societat sigui una mica millor. Especial menció per la persona que m’ha amargat l’existència des que vaig arribar al centre ……. “ la maes” conocida en los bajos fondos com Nuria López. De tant en tant ,en el meu cas no em pregunteu perquè, cada any bixest apareix una persona que saps que quedarà i amb la que estableixes una connexió especial ,doncs si aquesta persona es Nuria. .Esper continuïs agobiant-me amb feinetes de les teves, Déu meu no sé quina serà la propera, però ja et dic que seguiré intentant seguir-te l’estel.la ,cosa molt difícil ,per estar a l’altura. Gràcies “maes” per ser com ets i per alegrar-me cada mati amb la teva energia i bon humor.

27

28

29

1

2

4

3

5

30

31

31

32

“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.” La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de

les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.

La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en

coordinació amb els recursos comunitaris existents.

Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius

vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.

La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar

diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social

de tipus multidisciplinari.

Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals

d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics.

Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina.

Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació

del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans

d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recol·locació

(replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves

aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Universitat-

Empresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional

d’Educació a Distància, i diferents Conselleries...

Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió.

Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta

d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i

treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota

l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i

de les treballadores.

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De

forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i

companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el

debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).

Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla

Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen

apuntar companys i company es de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que

més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de

debilitats, amenaces, fortaleses

i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”

La Fundació S’Estel ha

implementat plans

d’acolliment per als seus

usuaris, per al personal

benvingut i per als

practicants.