Teixint alternativesL’experiència cooperativa Pàg. 6 a 9

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionariEN MARXA!EN MARXA! Número 3

3a època Hivern 2011

Teixint alternativesL’experiència cooperativa Pàg. 6 a 9

Ni centrals ni cementiris:

apaguem les nuclears!

Pàg. 10 i 11

Els consells comunals

a Veneçuela: palpant la

democràcia participativa i

directaPàg. 12 i 13

Ni centrals ni cementiris:

apaguem les nuclears!

Pàg. 10 i 11

Els consells comunals

a Veneçuela: palpant la

democràcia participativa i

directaPàg. 12 i 13

Als Mossos i la justícia pel cas del ‘noi del megàfon’El cas de l’Eudald Calvo, militant independentista d’Argentona, obre pàgina amb la seva detenció in-justificada per part dels Mossos d’Esquadra el dia 24 d’agost del 2010. L’acusació: un suposat delicte d’associació il·lícita, entre d’altres fets. No és altra cosa que un nou atac encobert per l’Estat contra els qui lluiten dia rere dia per l’alli-berament del nostre país. El cas, a més, ha servit per a justificar una onada repressiva en contra dels qui s’han mostrat solidaris amb l’Eudald. Més informació: eudaldllibertat.wordpress.com

Més de 80 candidatures de la CUPTot el conjunt del moviment, i en especial les companyes de la CUP, ens hem de felicitar per-què el treball ben fet dels darrers anys poc a poc va donant els seus fruits i es plasma, aquest 2011, en més de 80 candidatures a les eleccions. Unes candidatures del i per al poble, que porten la veu del carrer als ajunta-ments i que contribueixen, des de les polítiques locals, a la transformació de la societat en què vivim i a l’enfortiment del projecte d’alliberament que poc a poc anem bastint.

Temps de lluiteseditorial

el semàfor

Publicació semestral de Maulets,

el jovent independentista revolucionari

Disseny i maquetació: fotlifoc.blogspot.com

2

EN MARXA!EN MARXA!

EN MARXA!

contacte@maulets.orgenmarxa@maulets.org

Seu NacionalC/Amàlia, 16 baix08302 / Mataró (el Maresme)

www.maulets.org

Entrem a la segona dècada del segle XXI i res no sembla haver canviat en el nostre dia a dia: els catalans continuem sent un poble oprimit nacionalment i socialment, immers en un profund procés d’espanyolització i francesització en un marc de retallades de drets i de reforçament dels mecanismes de control i dominació capitalistes sense precedents. La reforma de les pensions se suma a la reforma laboral; la sentència contra la immersió lingüística a la sen-tència del Constitucional d’aquest estiu i a la persecució sense treva dels Estats espanyol i francès contra qualsevol tipus de diversitat (lingüística, cultural o nacional) que negue la seua raó uniformadora.

Desenganyem-nos: davant d’aquesta realitat estem soles, i soles ens hi haurem d’enfrontar. Ni CCOO ni UGT frenaran les retallades, ni cap govern pseudo-sobiranista (es diga d’esquer-res o de centre) pot donar resposta a la nostra voluntat d’alliberament. Què podem esperar del govern de Mas després de la nul·la reacció respecte la sentència contra el català? Què pot aportar Biel Barceló, portaveu del PSM, després de les declaracions condemnant la crema d’una bandera espanyola i acusant de nazis les joves independentistes? I el Bloc, que s’acovardeix davant tot el que puga recordar la unitat del nostre poble?

Ja fa molts anys que J.M. Xirinacs va parlar de la traïció dels líders: potser ja és hora de deixar de delegar les decisions en les mans de polítics professionals mediocres i covards i eixir al carrer i autodeterminar, d’una vegada per totes, les nostres vides. Ells ens volen servils, mansos, quiets. Nosaltres ens reafirmem en el combat, en una lluita que es treballa, que es plora, que se sofreix, però que és l’única eina que ens durà a la llibertat. Com deia V.A. Estellés: «És temps / d’anar / amb la cara ben alta / creuant les avingudes / els balcons / la misèria / l’esperança / amb el cor en un puny / enlairat / més alt que l’alba».

3EN MARXA!

roda de comarques

Durant tot l’any i arreu del país

assemblees de Maulets

convoquen i participen

d’actes, xerrades, fan

accions i manifestacions. Aquí en fem un petit recull dels

últims mesos

Manifestació del 10 de juliol Barcelona (el Barcelonès)

Crema de constitucionsel 6 de desembreMataró (el Maresme)

Catifa de flors de Maulets al CorpusArgentona (el Maresme)

Xerrada a càrrec d’Arcadi OliveresMatadepera (el Vallès Occidental)

Concert de la vintena festa per la independènciaValència (l’Horta)

Xerrada internacionalista durant el Rebrot 2010Berga (el Berguedà)

Acte per la diada nacional de l’onze de setembreDeltebre (Terres de l’Ebre)

Cinquena pujada al castell de BurriacCabrera de Mar (el Maresme)

Mural de Maulets Agost (l’Alacantí)

Mural contra la crisi Reus (el Baix Camp)

El 26 d’abril de 2009 un grup de veïnes del barri de Carolines vam alliberar l’es-pai que ara és l’Hort Comunitari de Ca-rolines, quasi un any i mig en què hem transformat un solar abandonat per les institucions i ple de porqueria en un espai obert per a totes aquelles persones que vulguen utilitzar-lo.

Al llarg de la breu vida de l’hort, s’ha consolidat una assemblea oberta, que a banda de gestionar l’espai, cada collita fa una crida al barri per plantar la nova tem-porada i ampliar i millorar l’hort. S’han fet nombroses jornades de curro, sempre adobades amb concerts de folk, hip-hop combatiu (amb la DPK del barri), rumba-fussion, etc. S’ha celebrat Tots sants en contraposició al halloween imperialista, s’ha fet un mercat de barata, xerrades, tallers... com també ha servit d’espai per a altres persones i assemblees per poder realitzar activitats, com el taller trimestral de confitures, les Fogueres Populars i Combatives o el Rock’n’Truita. L’hort s’ha convertit en un espai ple de vida i activitats on la gent del barri acudeix, l’utilitza, el gaudeix i se’n sent partícep. En definitiva, hem demostrat que entre totes podem recuperar els espais que són nostres, i que som capaços d’auto-gestionar-nos sense la batuta ni el con-siment dels que diuen representar-nos.

A la volta que hem obert un espai nou a Carolines, hem anat teixint noves rela-cions i amistats amb més gent del barri que, d’una manera o d’una altra, també ha fet seu este projecte emancipador. La constància, la il·lusió, el suport mutu, la solidaritat i l’aprenentatge les unes de les

altres ha fet d’este solar un lloc on poder compartir idees, inquietuds i projectes que ens permeten generar alternatives a este sistema capitalista en crisi, i que a la volta ens ha anat demostrant la capacitat de l’organització comunitària.

Moltes van ser les raons que ens van empényer a recuperar este espai:

· Per una banda la legitimitat de gestionar els espais que són nostres i que la propi-etat privada ens ha arrabassat, igual que la terra és de qui la treballa, els barris i els carrers són de la gent que hi viu, i ningú excepte nosaltres mateixes ens ha de donar cap permís per tornar a pren-dre el nostre barri de les mans de polí-tics i especuladors que fan dels nostres espais, els nostres treballs i les nostres vides que li mane el mercat.

· L’actual model alimentari, amb els ali-ments plens de productes químics, els transgènics i tota la merda que li tiren a allò que mengem per tal d’aconseguir una major productivitat, afecta la nos-tra salut tot sembrant noves malalties i enverinant la terra. No és menys preo-cupant que cada volta hi haja un control més dur sobre les llavors i els cultius, cosa que deixa la nostra alimentació en mans d’unes poques multinacionals que decideixen què hem a menjar en funció dels seus interessos econòmics. Per això considerem tan important la sobira-nia alimentària, volem que es conserven les nostres llavors, que el que mengem siga sa i ecològic i sobretot volem decidir què volem menjar i com ha de ser conre-at. D’esta manera, l’Hort Comunitari de

Carolines és un experiment de conreu de la terra al mig d’un barri, recuperant la cultura popular perduda per dècades d’una globalització depredadora, i un re-torn de les alacantines a les seues arrels, que tants anys de terra coberta per formi-gó ens ha fet oblidar.

· La delegació de la nostra responsabili-tat política i social amb el nostre entorn mitjançant un paperet cada quatre anys a esta falsa democràcia, ha demostrat la incapacitat dels polítics per decidir per totes què és el millor per a nosaltres (su-posant que s’ho hagen plantejat mai); ja diguem treball precari, atur, abandó dels nostres espais, corrupció, marginalitat, tot són conseqüències directes d’este sistema explotador que actua a favor dels que més tenen, i que ens fa patir a nosaltres els danys colaterals dels seus guanys. L’autoorganització de la classe treballadora, de manera assembleària i participativa, en contraposició a la seua democràcia representativa, ens ha de-mostrat que, units, som capaços de fer meravelles i de canviar esta consciència individualista que ens han inculcat a una consciència col·lectiva que ens permeta ajudar-nos els uns als altres i construir un futur nou entre totes i per a totes.

Hi ha molts més motius pels quals vam decidir prendre este espai i altres tants per continuar en este projecte, però el fu-tur de l’Hort Comunitari de Carolines no depén de la gent que ha estat gaudint-lo, sinò de totes les que cada setmana s’es-tan sumant a este projecte per fer-lo en-cara més participatiu, heterogeni i amb més capacitat transformadora.

lluites locals

4 EN MARXA!

Dia a dia, des d’arreu del territori s’impulsen lluites i campanyes locals. Aquí ens en fem ressò en una petita mostra

l’Alacantí L’hort comunitari de Carolines

El passat 16 de maig tingué lloc a Beni-maclet la Trobada d’Escoles en Valencià de la ciutat de València. Més enllà de la importància d’aquest esdeveniment, ca-paç d’aglutinar milers i milers de joves en defensa de la nostra llengua des d’una perspectiva reivindicativa, aquest fet ha marcat un abans i un després per a no-saltres com a Maulets, per al nostre cen-tre social, el Terra, i per a tot el barri.

Arran d’aquest repte organitzatiu que re-presentava la Trobada decidírem entre tots aquells col·lectius i aquelles perso-nes interesades crear la plataforma Beni-maclet VIU. Una plataforma que aglutina des de Maulets i el Terra fins a l’associa-ció de veïns i la de comerciants, passant per totes les escoles i instituts, amb les seues ampes, l’assemblea local d’Enda-vant i moltes persones a títol individiual.

A Benimaclet VIU sempre hem buscat i continuem buscant allò que ens uneix dins de la diversitat. La defensa de la nos-tra llengua dins i fora de l’ensenyament, de l’escola pública i democràtica, del pa-timoni històric de Benimaclet o la defen-sa de l’agricultura ecològica i el consum responsable. Sempre com un espai obert

a la participació de les veïnes, que son la base d’aquest il·lusionador projecte.

Nosaltres com a joves hem tractat de su-mar esforços per tirar endavant tot allò que s’ha plantejat. Des de l’homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual, les Trobades, la festa Estellés i, sobretot, el concert que tingué lloc al CP Pare Català amb Obrint Pas, La BKS i Desgavell. Participant, aportant idees, cedint els nostres espais per al que cal-guera, demostrant que som joves que sabem fer les coses de manera seriosa i que volem un barri digne i viu.

Ara han passat les Trobades però nosal-tres no ens hem aturat. Benimaclet VIU continua el seu camí i nosaltres amb ell. Són molts els reptes i projectes que te-nim al davant per millorar la vida quoti-diana de les nostres veïnes, del nostre poble. Des de la Univesitat Lliure de Be-nimaclet, recentment presentada i que s’engega amb una sèrie de cursos i se-minaris el proper gener, fins a l’Escola de Pilota Valenciana, on xiquets i xiquetes del barri prenen de nou els carrers per gaudir i fer esport. I ja estem preparant per a la propera primavera un gran jorna-

da reivindicativa en què farem partícep tot el barri i tota la ciutat amb el lema Be-nimaclet t’estime.

Nosaltres, com a Maulets, hem crescut molt de la mà de Benimaclet VIU. Ens hem donat molt més a conéixer, hem teixit xarxes amb col·lectius i persones amb què abans no treballàvem, ens hem il·lusionat, i sobretot hem treballat unides per un Benimaclet més viu, per un Beni-maclet millor.

lluites locals

5EN MARXA!

l’HortaBenimaclet VIU!

Actes contra la constitucióCom cada any, diverses assemblees de Maulets han organitzat actes contra la Constitució espanyola. En-guany, a més de la Garrotxa, s’han fet actes al Barcelonès, al Maresme o a Mallorca.

6 EN MARXA!

reportatge

L’experiència cooperativa

Donem a conèixer tres experiències del món cooperatiu, tres projectes que, ara mateix i des del seu àmbit, tracten de capgirar les relacions econòmiques i socials imposades i posar sobre la taula una alternativa palpable.

En l’actual conjuntura en què la democrà-cia es mostra més imprescindible i menys present que mai a l’economia és quan ens hem de preocupar més de construir un model productiu democràtic: per decidir què i quan volem produir, quines han de ser les relacions laborals i socials, quan cobrem i què se n’ha de fer dels beneficis.

Els mercats financers, sota la direcció de les grans empreses i capitals financers, i les agències de risc i institucions gover-namentals servils als interessos dels privi-legiats que van provocar la crisi, imposen mesures que augmenten les desigualtats, ens espolien amb rescats que afavoreixen els bancs europeus i que nosaltres paga-rem via impostos i fan xantatge per tal que s’apliquen retallades socials gravíssimes. La solució als problemes actuals no vin-drà donada pels grans bancs; els polítics no canviaran aquestes relacions; de ma-nera que som nosaltres els que hem de generar projectes capaços de canviar-les, per prendre el control del que és nostre.

Crear aquesta xarxa ha de servir també per fer davallar l’atur, ara que les empre-ses deixen de produir o s’emporten la producció a altres països, i per comba-tre l’individualisme que ens intenta im-posar el capital: front a la veu capitalista que ens incita a competir amb els altres per un salari miserable, que ens aboca a la por de què algú ens prenga allò que és nostre, el cooperativisme ens pot servir per adonar-nos que les coses ens poden anar millor amb el suport mutu, si en lloc de competir amb el veí ens aliem amb ell per aconseguir millors condici-ons tots dos.

Les cooperatives són a més una mane-ra de treballar que permet l’arrelament als barris, una gran proximitat a la gent i els seus problemes, de manera que s’in-volucren activament en les mancances del seu entorn, i hi dediquen part dels beneficis que generen. No és estrany que un projecte cooperatiu desemboque en altres projectes similars, de vegades

a nivell de tot el barri, com veiem en el projecte Barri Cooperatiu de Sants que pretén potenciar les cooperatives i fer-ho com a barri.

És clar que no és només amb coopera-tives com aconseguirem emancipar-nos. No podem negar que ara mateix la gran majoria de la gent són assalariats, i que cal dur a terme lluita sindical; que el po-der polític segueix estant en mans de pocs i que hem de lluitar per prendre el control de les nostres vides. Tanmateix, l’alternativa cal crear-la dia a dia, i és amb les cooperatives com podem aprendre i començar des d’ara mateix a viure-la.

En aquest article donem veu a tres pro-jectes cooperatius, Món Verd, I un rave!, i Barri cooperatiu, que ens expliquen com van començar i com funcionen. Tres veus que ens obren la porta a una nova manera de relacionar-nos, basada en el respecte mutu, la solidaritat, la responsa-bilitat i el treball col·lectiu.

7EN MARXA!

I un rave! som una cooperativa de consum ecològic de la Sagrada Família de Barcelo-na, i formem part de l’Ateneu Popular de l’Ei-xample, un espai autogestionat i obert al barri que promou activitats d’àmbit social, polític, cultural i ambiental. També ens relacionem i participem en activitats d’altres grups i coo-peratives, tot fent xarxa per tal d’incidir en el consum conscient i transformador d’una ma-nera més àmplia.

La cooperativa va néixer fa sis anys, poc després d’okupar l’Ateneu, i els inicis van ser complicats: ens costava trobar pagesos que ens subministressin verdureta i fins i tot vam haver de consumir a partir de distribuïdores de productes ecològics que no s’avenien to-talment als nostres criteris. Volíem engegar el projecte i érem conscients que hauríem d’anar pas a pas.

Aquests anys hem anat donant forma al model de cooperativa, aprenent des de la pràctica la millor forma d’organitzar-nos, de fer consum conscient i d’apropar-nos als pro-ductors. Ens organitzem en unitats familiars (UF): cada UF és diferent i la integren amics, veïns, famílies, etc. i en això està la gràcia, en la “biodiversitat familiar”. En total som 28 UF, i com que no som una tenda no aspirem a créixer, sinó a ser un nombre suficient de persones i UF per mantenir el projecte i gesti-onar-lo entre totes. Volem conèixer-nos i que tothom hi participi.

La cooperativa és un projecte sense ànim de lucre i no té alliberats (gent que cobri un salari i hi treballi en exclusiva) sinó que en-tre totes assumim les tasques de gestió. Ens organitzem en vuit comissions que treballen de forma autònoma i que porten propostes a l’assemblea, que es reuneix cada mes, per discutir-les i aprovar-les entre totes, de forma horitzontal i igualitària. Entre totes decidim quins productes comprem, com i a qui.

Cada dimecres ens trobem, i un torn rotatiu, en què intervenen tres persones d’UF’s di-ferents, obre l’Ateneu, rep el producte (ver-dura fresca i de temporada, pa, ous i lactis), paga els productors, prepara les comandes i les cobra. Mentre recull la comanda cada UF aprofita per fer la comanda de la setmana següent. Són dies de trobada, per fer petar la xerrada i fer vida associativa i de barri.

Volem fer un consum conscient i transforma-dor, decidint els productes amb què volem alimentar-nos i el model de producció que volem fomentar, incidint a nivell mediambi-ental, social i polític. Ens basem en l’agro-ecologia, que més enllà del consumm de productes ecològics tracta de transformar el sistema de producció d’aliments i les relaci-ons entre productors i consumidors. Priorit-zem productes locals i de temporada. Donem suport a projectes locals i respectuosos amb les persones que hi treballen i amb la terra

per recuperar la pagesia del nostre territori, en perill a causa de l’actual model agrícola. Busquem una relació directa entre produc-tors i consumidors, que possibilita l’eliminació d’intermediaris i fa viable l’existència del petit productor, i que permet la col·laboració en el projecte i l’acostament a la realitat del món rural de què ens desconnecta la ciutat.

La definició de criteris de consum és un pilar de la cooperativa que replantegem contínu-ament. Posar en pràctica aquestes idees és complex ja que no tots els productors com-pleixen tots els criteris ideals, i llavors sorgei-xen dubtes, incoherències i dificultats, però també oportunitats per reflexionar i avançar en la direcció que volem.

Som una cooperativa de barri, però partici-pem fent difusió del model de cooperativa de consum agroecològic quan podem: partici-pant al Fòrum Social Català, ajudant a crear cooperatives del barri, participant en espais amb altres cooperatives de Catalunya (Eco-Consum) o dinamitzant l’Ateneu amb xerra-des o tallers. Podem dir que, gràcies a l’es-forç de moltes persones i grups de consum, el model de cooperativa està multiplicant-se i prenent importància tot esdevenint un pre-sent i un futur per a recuperar els nostres lla-ços amb el territori.

I un rave! Des de l’Eixample, recuperant els llaços amb el territori

http://iunrave.wordpress.com/

“a l’assemblea es discuteixen i s’aproven les propostes

entre totes, de forma horitzontal i igualitària”

“busquem una relació directa entre productors i consumi-dors per [...] apropar-nos a la realitat del món rural del qual

ens desconnecta la ciutat”

8 EN MARXA!

Món Verd és una cooperativa de treball que comença la seva activitat l’any 1992 a Bar-celona, com una distribuïdora de productes d’alimentació i neteja ecològics. Inicialment la vam formar tres sòcies que ja estàvem mi-litant en moviments alternatius de caire eco-logista i antinuclear. Actualment hem crescut fins a les cinc sòcies i expliquem orgulloses que una de les fundadores es va poder jubi-lar a Món Verd. Cercant la major coherència vam voler definir un projecte que dugués a la pràctica una nova forma d’economia, que ens convertís en agents actius tan indepen-dents com es pogués de les planificacions macroeconòmiques.

Els que vam iniciar el projecte volíem treba-llar, estendre i potenciar el producte ecològic a nivell social, que fos real, fàcil i assequible per a tota la població. A l’hora, volíem crear una organització que fos:

· Assembleària· Autogestionària · Autònoma i independent de qualsevol estructura jeràrquica · Alternativa al Poder · Viable i sostenible · ... partint sempre de criteris d’economia alternativa.

La forma organitzativa que més vam creure que s’apropava als nostres criteris d’autoor-ganització va ser constituir una cooperativa de treball associat, de base assembleària, on totes les treballadores sòcies intervin-guessin directament com a única fórmula d’aconseguir ser protagonistes del nostre present i del nostre futur, en què les decisi-ons són preses assembleàriament, compar-tint per igual drets i deures, responsabilitats i retribucions.

Dins l’activitat econòmica, intentem escollir aquelles empreses i cooperatives que amb la seva activitat no malmetin el medi, que ofereixin una millor garantia i qualitat ecolò-gica i que defensin la cultura ecològica i el comerç just. Actualment els nostres produc-tes es troben a quasi totes les cooperatives i associacions de persones consumidores de productes ecològics i també a moltes de les eco-botigues grans i petites de tot l’Estat. Ara bé, no servim a hipermercats convencionals ni a grans superfícies ecològiques a causa

de la seva política econòmica mercantilista, explotadora vers les treballadores, i de les seves exigències comercials inacceptables.

I és que, per a nosaltres, el consum ecològic no és una simple substitució de productes, de menys a més saludables per al nostre cos i per a l’entorn ambiental, sinó que és el resultat de valors i actituds envers els és-sers vius i el planeta, un model de produc-

ció i consum que permet desenvolupar una concepció integral de l’economia, la natura i d’una nova filosofia de la vida.

Perquè no hem de perdre de vista que avui en dia les grans companyies mobilitzen re-cursos a tot el planeta en benefici dels seus interessos de domini i explotació, i que això suposa la continuació d’un sistema de va-lors amb concepcions aferrades al capitalis-me salvatge, que té el seu principal cavall de batalla en la incitació a un consum indis-criminat, anònim, acrític i basat en criteris purament econòmics.

És partint d’aquest punt de vista que pen-sem que es pot articular una alternativa àm-plia al sistema a partir de referents pràctics. Cal organitzar-se amb diferents projectes tan econòmics com socials i plantejar-nos les accions i les activitats en el si d’un marc organitzatiu que interrelacioni cadascuna de les pròpies necessitats entre elles i amb

les necessitats dels altres. Aquesta xarxa contribuirà necessàriament a establir noves formes, tant de gestió i control econòmic i social, com de valors de comportament que el dignifiquin i li donin sobirania.

Difonent informació, realitzant campanyes de sensibilització pública i partint del propi esforç contribuirem a la construcció d’una societat solidària, més racional i justa, que s’oposa radicalment a mantenir i a donar vida a l’actual model de globalització econò-mica, política, social i cultural.

Món Verd18 anys d’autoorganització

del treballhttp://www.monverd.net/

“les decisions són preses assembleàriament, compartint

per igual drets i deures, responsabilitats i retribucions”

“el consum ecològic no és una simple substitució de

productes, de menys a més saludables [...] és el resultat

de valors i actituds envers els éssers vius i el planeta”

9EN MARXA!

El Projecte Barri Cooperatiu va nàixer a ini-cis del 2009 impulsat per La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El seu objectiu és difondre els valors i les pràctiques del cooperativis-me a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents i fomentar la creació de noves experiències.

Per què cooperativa?Des de Barri Cooperatiu entenem que la cooperativa és una bona eina per a crear una economia basada en les persones, i no en el capital, ja que té per finalitat sa-tisfer les necessitats dels qui la composen –siguin de tipus laboral, social o cultural–, i posa en pràctica valors com el respecte mutu, la solidaritat, la responsabilitat i el treball col·lectiu. La cooperativa, com a eina material de l’economia social i solidà-ria, promou l’emancipació col·lectiva per-

què articula el desig de realització perso-nal i les idees pròpies conjuntament amb els altres, mitjançant l’autoorganització del treball. L’autogestió dels ritmes i els temps, de les necessitats personals, de la presa de decisions i l’autorregulació de relacions internes fan que la cooperativa possibiliti l’aprenentatge i el creixement personal i col·lectiu.

A diferència d’altres models, la finalitat de la cooperativa no és el lucre de l’empresa ca-pitalista, sinó la dignitat i la satisfacció dels

qui la constitueixen, així com la sostenibili-tat econòmica, social i mediambiental del projecte. És a més una fórmula reproduïble i universalitzable, ja que qualsevol activitat pot ser cooperativitzada: la producció, la distribució o la comercialització de produc-tes i serveis, el consum o l’estalvi.

Sants, barri cooperatiuHem començat a Sants, però hem intervin-gut en altres barris de Barcelona i localitats com el Prat de Llobregat o Mataró. I volem seguir cercant complicitats en altres terri-toris interessats en la promoció del coope-rativisme. En tot cas, d’ençà de l’inici de les activitats, hem emprat una metodologia diversa, i els tres eixos que hem desenvo-lupat són els següents: El primer, la memòria cooperativa. Per fer possible el cooperativisme avui hem de fer

palès que històricament les classes treba-lladores del país han autoorganitzat les se-ves necessitats de forma autogestionada. No inventem res nou, sinó que actualitzem propostes viables de sempre. A més, recu-perant experiències locals de cooperativis-me històric, augmentem la vinculació de les comunitats amb l’alternativa cooperativista. S’ha treballat en l’exposició “Memòria Coo-perativa. El somni viscut de la cooperació social. Dels orígens cooperatius a la des-feta de 1939”, així com el llibre, de pròxi-ma aparició, “Les Cooperatives Obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1873-1939)”.

El segon, la promoció de la intercooperació local, la creació de xarxes de trobada entre projectes d’economia social que puguin po-sar en pràctica el mercat social. S’ha treba-llat en jornades d’economia cooperativa (el 2009 dedicada al cooperativisme de treball, i el 2010 al cooperativisme de consum). També a partir del domini www.sants.coop donem a conèixer les activitats del projecte i de les cooperatives del territori. Volem que

els projectes cooperatius existents articulin les seves relacions econòmiques al màxim. Que els productors, consumidors, estalvia-dors i moviment socials d’un territori concret generin una economia local i cooperativa que esdevingui una alternativa global a les relacions econòmiques capitalistes.

El tercer eix, la promoció de noves experi-ències, realitzada a partir d’una comunicació social genèrica: articles en premsa local, ac-tes divulgatius, i també a través de xerrades a instituts, elaborant materials conceptuals i gràfics divulgatius, o assessorant grups que volen esdevenir cooperativa.

Cooperativisme i crisiAquests dos anys d’intervenció han estat prou satisfactoris, ja que hem contribuït a posar damunt la taula el cooperativisme com una alternativa socioeconòmica al model d’explotació capitalista i al treball assalariat. La crisi econòmica ha estat el marc general que ha tornat a dotar de sentit una fórmula que havia estat desacreditada, en les darreres dècades, per l’hegemonia econòmica i cultural del model neoliberal. La crisi, però, actua com una paradoxa: a nivell simbòlic, busquem alternatives a la insatisfacció del treball assalariat; i a nivell material les necessitem per a resoldre situ-acions d‘atur o precarietat. Però també ens adonem que manquen recursos financers per a fer realitat aquests desitjos i neces-sitats. I aquí és on entra l’aposta per una banca cooperativa potent, i la implicació del conjunt de moviments socials. Hem de destinar recursos no només a l’agitació i la propaganda, sinó a bastir estructures eco-nòmiques cooperatives que, mentre reso-len situacions personals concretes, alhora transformen la societat en un sentit emanci-pador i de justícia social.

Barri Cooperatiudes de Sants, creant xarxes d’economia solidària

http://sants.coop/

“La cooperativa [...] promou l’emancipació col·lectiva

perquè articula el desig de realització personal i de les

idees pròpies, conjuntament amb els altres”

“hem contribuït a posar damunt la taula el

cooperativisme [...] com una alternativa socioeconòmica al model d’explotació capitalista

i al treball assalariat”

10 EN MARXA!

reportatge

Ni centrals ni cementiris: apaguem les nuclears!Als Països Catalans podem patir, en poc de temps, un dels enèssims atacs al nostre territori, que podria afectar Ascó o Zarra: la instal·lació d’un MTC de residus nuclears. Cal deixar clar, una vegada més, que les nuclears no són cap solució, sinó tan sols un problema, i que cal

cercar models energètics alternatius i que no suposen una hipoteca al futur del nostre territori.

En poques dècades, la crisi energètica serà un problema difícil d’obviar, l’es-cassesa de combustibles fòssils afecta-rà de manera gravíssima el nostre dia a dia. El 85% de l’energia mundial, així com el 90% del transport depenen di-rectament dels combustibles fòssils, per tant, tota l’economia mundial es basa en aquestes fonts, que fins ara han tin-gut un preu relativament barat. És en aquest context que el lobby nuclear ha tornat a posar sobre la taula la necessi-tat de l’energia nuclear com a solució. Cal, per tant, que ens preguntem si l’energia nuclear és una solució o si, per contra, forma part del problema.

La primera consideració que cal fer da-vant d’aquesta qüestió és que la indús-tria nuclear, des dels seus orígens, mai no va estar pensada per a la producció energètica, sinó per a la producció d’ar-

mament, tal com va advertir, a través d’una carta, el físic Albert Einstein al president nord americà F.D. Roosevelt, l’agost del 1939. Aquesta qüestió no és trivial ja que ha marcat tota l’evolució i expansió de l’energia nuclear arreu del món. Durant el procés necessari per a l’obtenció del plutoni – element que no es troba de manera natural i que està destinat a la construcció de les bombes atòmiques- es produeix una gran quanti-tat de calor, aquesta reacció es realitza a l’interior dels reactors de les centrals nu-clears i és la base del seu funcionament. L’anomenada energia nuclear civil ha estat l’intent d’eliminar el pecat original que va arrossegar l’energia nuclear des-prés de les massacres d’Hiroshima i Na-gasaki. Les centrals nuclears eren, per tant, la manera de rendibilitzar aquestes “fàbriques de plutoni” i, sobretot, de fer-les més acceptables socialment.

Però aquesta dependència militar de l’energia nuclear també posa sobre la taula diferents qüestions que ens fan dubtar de la seua utilitat com a font d’energia, i és que per al seu desenvo-lupament no ha primat l’eficiència ener-gètica o els criteris econòmics. Prova d’això, és que fa entre 25 i 30 anys que pràcticament no es construeixen nous reactors i els projectes existents, a l’Ín-dia, l’Iran o Israel estan absolutament lligats als interessos militars d’aquests estats. Altres projectes, com el de la central finlandesa d’Olkiluoto-3, que havia d’escenificar la renaixença de l’energia nuclear “civil” han resultat au-tèntics fiascos tècnics i financers. Un al-tre exemple de les poques perspectives de l’energia nuclear és que als Estats Units l’expresident Bush aprovés aju-des de fins al 80% per a noves plantes i que a dia d’avui cap empresa hagi optat

11EN MARXA!

a aquestes ajudes, perquè saben, mi-llor que ningú, que no poden assumir aquestes inversions i el que és pitjor: que són un mal negoci.

El lobby nuclear, per tant, no té intenci-ons de construir noves centrals, ja que com palesen nombrosos informes, en mercats desregulats no és gens com-petitiva. El que es pretén és allargar la vida útil de les centrals existents, aquest és el motiu de la campanya que hem estat vivint els darrers anys. D’aques-ta necessitat deriva un dels conflictes que els darrers mesos ha pres cos als Països Catalans, sobretot a la Vall de Cofrents i les Terres de l’Ebre. Per a continuar explotant les actuals centrals nuclears, les empreses propietàries ne-cessiten desfer-se dels residus nucle-ars, d’aquí vénen les presses en cons-truir un cementiri nuclear.

Els residus nuclears són un dels grans problemes de l’energia nuclear, que durant cinc dècades d’investigació no han rebut cap tipus de solució. Aquests residus, altament radioactius, han d’es-tar confinats durant centenars de milers d’anys, ja que si entren en contacte amb la biosfera produirien greus con-seqüències en tots els organismes vius. Per tant, són una herència inaccepta-ble per a les generacions futures i una greu hipoteca per al territori que l’ha-gués d’assumir. La posició defensada per gran part dels col·lectius opositors i per una part important de la comunitat científica és que cal aturar la producció de residus nuclears, és a dir, tancar les centrals nuclears.

Les centrals de l’Estat espanyol van ser construïdes per a funcionar durant uns 25 anys – que és la mitjana europea – aquesta vida útil de disseny que s’esta-va exhaurint coincideix amb el col·lapse dels seus magatzems individuals de re-sidus. En aquest context, el Govern de l’Estat espanyol va aprovar el desembre del 2009 un decret pel qual perllongava la vida útil de totes les centrals fins als 40 anys i, alhora, aprovava la construc-

ció d’un cementiri nuclear. Amb aquesta decisió, el Govern espanyol cedia a les pressions de les empreses elèctriques, que pretenen seguir produint electricitat amb unes centrals que ja tenen amortit-zades, malgrat que això suposi un greu perill per les seues deficiències en l’àm-bit de la seguretat.

Algunes veus pronuclears consideren que aquests residus podran convertir-se en combustible en un temps curt de temps. Malgrat aquestes expectatives de negoci, les empreses del sector se’n desfan i qui es faria càrrec dels residus és l’Estat, aquesta és una de les evi-dències de l’ocàs de l’energia nuclear. Al voltant de les promeses de superació tecnològica hi ha, des de fa dècades, més propaganda que no pas rigor, ja que no hi ha, a dia d’avui cap projecte de central nuclear de fusió o de repro-cessament de residus nuclears.

Un altre dels motius pels quals el lobby nuclear ha volgut posar en valor el seu producte, ha estat el canvi climàtic. L’energia nuclear no es pot erigir com una energia neta, primer per totes els conseqüències ambientals que conei-xem, amb greus afectacions sobre la salut dels éssers vius. Segon perquè l’extracció d’urani i la construcció de les centrals són causants d’una quantitat d’emissions de gasos d’efecte hiver-nacle gens menyspreable. La tercera és perquè no hi ha prou urani per a fer front a un model energètic basat amb l’energia nuclear. La quarta perquè la transició energètica cap a un model que prescindís dels combustibles fòssils faria necessari construir vint centrals a l’any en els propers trenta anys, gairebé un parell de centrals cada mes.

Per tant, el més sensat fóra oblidar-se d’aquesta aventura i plantejar una alter-nativa energètica realment seriosa o sí que ens quedarem a les fosques, però no serà per culpa dels integristes eco-logistes que volem tancar les nuclears, sinó per la fe inconscient dels tecnòcra-tes pronuclears.

La història de l’energia nuclear als Països Catalans

1958_Franco i Carrero Blanco inauguren el Centro Nacional de Energía Nuclear.

1971_Informe del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional. L’Estat espanyol tenia capacitat per a construir armament nuclear, ressalta la importància de la Vandellòs I com a principal font de plutoni.

1972_Central Nuclear de Vandellòs I. Construïda per Hispano-Francesa S.A. amb la intenció d’obtenir-hi plutoni per a la force de frappe de l’Estat francès.

1975_Projecte de Central Nuclear a Polilles.

1979/1981_Projecte de mines d’urani a les Guilleries.Es va fundar el Comitè Antiurani d’Osona, d’aquesta lluita en va sortir la cançó Torna Serrallonga, dels Esquirols.

Agost de 1980_Marxa antinuclear.

1981_Central Nuclear Vandellòs II i Central Nuclear Ascó I.

1984_Central Nuclear de Cofrents.

1986_Central Nuclear d’Ascó II.

1989_Incendi a Vandellòs II.Un dels tres accidents més greus a Europa, sempre per darrere del de Txernòbil. L’accident va ser catalogat per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) en el nivell 3 d’una escala de set valors.

2006_Projecte de Cementiri Nuclear a l’Estat espanyol.El Ministre d’Indústria de l’Estat espan-yol, José Montilla, promou el VI Pla de Residus Nuclears, amb el projecte de Magatzem Temporal Centralitzat. Vandellòs és la principal candidatura, es funda la CANC i s’inicia una campanya de pressió social i política fins que el mu-nicipi de Vandellòs es pronuncia contra el projecte. Les empreses elèctriques pressionen l’Estat per tal es faci càrrec d’aquests residus, produïts per una activitat privada.

2010/2011_Finalitzen les llicències de les tres centrals catalanes.A la Vall de Cofrents i a les Terres de l’Ebre es tornen a impulsar moviments per a demanar el tancament de les centrals aprofitant que n’expiren de les llicències.

Desembre de 2010_L’Estat espanyol torna a impulsar el Cementiri Nuclear.El municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre) és un dels principals candidats, juntament amb Zarra (Vall de Cofrents). Es reactiven els moviments d’oposició.

12 EN MARXA!

internacional

Pioner en la defensa del socialisme del segle XXI, el poble veneçolà s’endinsa en una prova de foc que té també la mi-rada atenta de tots aquells que lluiten per un món socialment just. L’evolució de lleis com la dels Consells Comunals són factors incisius en l’èxit o el fracàs de la revolució socialista. En aquesta línia, se-gons les mateixes paraules del president veneçolà, Hugo Chávez Frías, el país està en l’etapa de l’aplicació del socia-lisme, fet que afegeix totes les pressions -des de tots els orígens-. Concretament, el mandatari afirma: “ha arribat l’hora que les comunitats assumeixin poders d’Estat, fet que comportarà, administrativament, la transformació global de l’estat veneçolà i, socialment, l’exercici real de la sobirania per part de la societat a través dels poders comunals”.

Amb tot, escriure sobre el paper i dur a la pràctica l’esmentat procés de democratit-

zació de base no és una tasca fàcil, però ha estat a l’agenda del dia del govern ve-neçolà des del 2002, que ha reaccionat davant dels errors i ha reinventat políti-ques. Així, el 2002, els consells comunals es creen dins dels Consells Locals de Planificació Pública. El 2006, les dificultats d’avançament en aquesta matèria propi-cien la llei dels Consell Comunals i és el 2007 on hi ha “l’explosió del poder comu-nal”. El 2009 es realitza la reforma de la llei dels Consells comunals, després d’un de-bat sobre la rectificació d’errors comesos.

La maquinària legislativa en reestructuracióEl replantejament constitucional i unes no-ves lleis han estat necessàries per crear al país un escenari propici per la nova si-tuació. Per tal que el procés de democra-tització sigui un procés general i real cal, segons el govern veneçolà, actuar en tots els àmbits: des de la nacionalització de

sectors estratègics fins al reordenament de la geometria del poder: tots són factors interrelacionats, per tal que, per exemple, no quedin desfavorits els interessos so-cials i comuns davant d’un sector privat organitzat i amb molts més recursos, amb un poder decisori efectiu prou més potent.

L’educació, element clauDavant de reformes que ataquen l’arrel del problema, és imprescindible una revo-lució en el model educatiu, a fi d’afrontar els valors d’individualisme i d’egoisme im-pulsats pel món capitalista. Així, els valors com l’entrega social, l’assemblearisme, la capacitat d’afrontar les tasques quo-tidianes, reals i concretes... són concep-tes treballats en els milers de tallers for-matius organitzats per als nous consells comunals. Cal, en definitiva, preparar a la població perquè sigui capaç d’assumir de forma responsable el seu paper d’agent de canvi social.

Els consells comunals a Veneçuela: palpant la democràcia participativa i directa

L’estat americà s’endinsa en un procés que en tot moment ha de mantenir l’equilibri entre la

figura de l’Estat i el poder popular.

13EN MARXA!

Anar més enllàLes intencions són establir una base sòli-da i formada per ampliar l’àmbit d’actuació i d’influència en un futur, a fi d’obtenir “ciu-tats comunals” on no facin falta alcaldies ni consells municipals, que serien subs-tituïts pel poder comunal. Caldria llavors actuar en espais geogràfics majors, tot implicant l’elaboració de projectes nacio-nals, pressupostos participatius i la plani-ficació d’obres públiques.

Així doncs, amb l’avanç d’aquesta im-plantació del poder comunal, s’avançaria també en l’eliminació de “les velles es-tructures de l’Estat capitalista burgès que frena els impulsos revolucionaris”, se-gons s’afirma des del PSUV.

Una ullada a la llei i al funcionament“Permetre al poble organitzat exercir el govern comunitari i la gestió directa de les polítiques públiques (...) en la cons-trucció del nou model de societat socialis-ta d’igualtat, equitat i justícia social”. Així s’autodefineix en el capítol I la llei dels Consells Comunals.

L’assemblea de Ciutadans, integrada pels veïns majors de 15 anys, és la màxi-ma instància, amb decisions vinculants pel respectiu consell comunal. Una sèrie de comitès treballen temàtiques especí-fiques, ja sigui l’aigua, la salut, l’esport, la cultura... El portaveu (vocero) és la persona elegida per a la coordinació i la representació del consell. L’òrgan execu-

tiu s’encarregaria de dur a terme les deci-sions preses, elaborar plans de treball, de la gestió d’empreses públiques... El banc comunal, l’entitat d’execució financera, està format per 5 habitants de la comu-nitat elegits en assemblea. La unitat de Contraloría Social també estaria integra-da per 5 persones elegides en assemblea i s’encarregaria de la supervisió i control dels recursos assignats, rebuts o gene-rats i dels projectes d’inversió pública.

Les crítiques i l’oposicióUn marcat caràcter socialista, amb arti-cles que fan referència, per exemple, a “l’incentiu de l’estalvi en les comunitats, amb una visió socialista” o “l’establiment de la base socio-política al socialisme”, és vist amb mals ulls per l’estament social veneçolà contrari a la revolució, davant d’una clara confrontació d’interessos, que intenta en tot moment deslegitimar qual-sevol procés dirigit al repartiment del po-der decisori i al traspàs de competències al poder popular.

Anant més enllà, també ha estat criticada “l’excessiva influència del govern central en els consells comunals”. Unes opi-nions que xoquen amb les crítiques que van en sentit contrari: la majoria de ve-neçolans consideren que calen més re-cursos per part del govern nacional i més interacció per tal de resoldre mancances com, segons algunes veus, “la falta de formació que tenen els portaveus de les comunitats”.

Més informació:www.mpcomunas.gob.ve

31.000 consells comunals

hi ha censats a Veneçuela, dels quals més del

50%han rebut tallers

formatius

C/ Mossén Huch, 19 (Baixos) 08600 / Berga (el Berguedà)

Aquest any 2011, el Centre Social Terra compleix 10 anys de vida. Conteu-nos un poc com va anar el seu naixement...Natxo: Bé, realment el Ter-ra naix el desembre de l’any 1998, en un xicotet local junt a la Plaça de Benimaclet. En un principi, és una iniciati-va de Xavier Ginés, militant aleshores de l’assemblea de Maulets de l’Horta, que en-tén la necessitat d’articular un espai lliure a València per fer de punt de trobada, expansió i creixement de l’independen-tisme revolucionari juvenil a la ciutat. Després de dos anys amb un format més tancat que l’actual (s’ha d’entendre que en aquells moments es vivien a la ciutat moments molt alts de persecució política i poli-cíaca), vam haver de tancar aquest espai per problemes de llicències.

En només sis mesos vam tro-bar un local grandíssim, amb cuina, llicència de bar, local a sota per fer servir de seu i amb moltíssimes possibilitats. Ací s’obri la porta per crear un ambiciós centre social que es podia autogestionar mitjan-çant un servei de menjars i begudes.Mireia: I tot açò gràcies a les assemblees locals de Mau-lets, que ajudaren en tots els nivells ja que entenien la im-portància de continuar tenint un espai així a la ciutat de Va-lència. Una mostra de la capa-citat i solidaritat de la nostra organització.

Feu un ràpid repàs vital d’aquest 10 anys. Els mi-llors records...N: El Terra naix amb la creació de la plataforma Salvem l’hor-ta de Benimaclet (una plata-forma veïnal que feia front a la destrucció i especulació en l’horta). És a dir, el seu objec-

tiu sempre ha estat mobilitzar, dinamitzar i construir concièn-cies i resistències a Benima-clet, a València i al nostre país.

Durant aquestos anys hem organitzat un munt d’actes de denúncia, formació o divulga-ció sobre internacionalisme, municipalisme, antifeixime, urbanisme... Un dels nostres millors records és l’organitza-ció de l’homenatge a Guillem Agulló el 15é aniversari del seu assassinat. Va ser una gran demostració de forces, amb un acte polític potent i emotiu que reuní més de 700 persones al Teatre Tívoli de Burjassot.

M: També recordem les Fa-lles Alternatives del Terra, les campanyes llançades per Maulets de L’Horta contra la

base de l’OTAN de Bétera, les ETTs, el patriarcat, en defensa de l’horta i del territori...

I, per descomptat, les Festes per la Independència, de les quals ha participat el Terra, que n’ha sigut origen en molts casos, i que aquest any han celebrat els seus 20 anys amb una gran Festa a Benimaclet.

I els pitjors...N: Jo crec que, com és evi-dent, la repressió patida pels nostres membres. Hem tingut denúncies, judicis, detencions, multes... com el cas de les 32 detencions a membres de la plataforma salvem l’Horta, que acabà en un judici contra sis persones (“casualment” mili-tants del Terra i Maulets) i amb multes de més de 6000 €.

M: I més recentment, la per-secució patida pels grups fei-xistes de València que acabà amb l’entrada al Terra (el 22 de novembre d’aquest darrer any) de quinze perillosos na-zis que amenaçaren i agredi-ren la gent que hi havia dins del Terra... Per donar-li la volta, cal remarcar que açò ha suposat la solidaritat i el suport de tot el barri, amb mobilitzacions i denúncies públiques sense precedents a Benimaclet.

Per últim, qui formeu part actualment del Terra? I una mica de conclusions...N: El Terra està format, prin-cipalment, per l’Assemblea del Terra, Maulets i el SEPC (que té la seua seu al nostre local). L’Assemblea del Terra, a la qual milite, som la gent més major que ja no estem a Maulets i que intentem fer propostes i crear dinàmiques que, utilitzant la nostra humil experiència i formació, siguen capaces de generar discursos i alternatives reals i útils. Com a conclusió, crec que hem de ser molt conscients que el camí de lluita que encetà-rem ja fa més de deu anys és un camí llarg i dur, però en el qual, cada pas que donem, ja és una mostra de llibertat i de dignitat. Som una finestra oberta a una València i a un país diferent, transformador i combatiu.

M: I recordar que aquest 2011 fem deu anys i organitzarem tot un any de coses ben gros-ses, amb un acte central, el proper 2 d’abril (presentant mundialment el proper disc d’Obrint Pas) que, amb la col-laboració de Benimaclet Viu i Escola Valenciana, serà tot un homenatge a totes aquelles que han fet possible, durant aquests anys, el Terra i l’as-semblea de Maulets de L’Hor-ta. Vos esperem a totes!

“Som una finestra oberta a una València diferent, transformadora i combativa”

entrevista

14 EN MARXA!

Natxo Calatayud i Mireia Minyana Centre Social Terra

Natxo Calatayud (Xàtiva, 1979) és membre i treballador del Centre Social Terra des de la seua fundació.

Mireia Minyana (Gandia, 1988) és portaveu de l’assemblea de Maulets de l’Horta i treballa pel Terra des de fa dos anys.

“el nostre objectiu sempre ha estat

mobilitzar, dinamitzar i construir conciències

i resistències a Benimaclet”

cultura

Utopia 79Joan López Lloret/2007

L’estiu passat va fer 31 anys de l’entrada dels guerrillers del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) a Managua, la capital de Nicaragua, en el que va ser l’acte final d’una lluita d’anys per derrocar la dictadura dels Somoza. Aquest documental és un viatge a través de diferents diaris personals que ens aniran portant a l’espai i al temps de dues generacions relacionades amb la revolució dels sandinistes.

A través de les veus d’activistes nicaragüencs i de militants catalans que acudeixen a Nicaragua a donar suport a la revolució i a treballar en pro-jectes de reforma pedagògica i en comunitats indígenes, el documental parla de l’esperança que movia els revolucionaris i de les dificultats amb què van topar.

EPOCA, l’exèrcit a l’ombraFerran Dalmau i Pau Juvillà/2010

Durant la dècada dels setanta una colla d’activistes catalans organitza-ren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar disposada a actuar al servei del país. El grup, batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat his-tòrica entre el vell separatisme resistent i el nou independentisme modern inspirat en els moviments anticolonialistes i antiimperalistes que s’estaven gestant arreu del planeta.

En aquest llibre es recupera la història d’aquells activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l’alliberament dels Països Catalans, i se si-tua la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que li pertoca en la memòria col·lectiva.

Més informació a: www.eljonc.com

Treball, precarietat i resistènciesRaül Beltran i Distri Comú (coord.)/2010

“Treball assalariat, treball domèstic, atur o precarietat resulten paraules que des de fa temps han esdevingut enclavaments centrals de les reivin-dicacions col·lectives i maldecaps individuals. Qüestions al voltant de les quals s’han vertebrat una part important de les lluites obreres i agendes dels moviments socials”. Amb aquestes paraules comença el pròleg d’un llibre que suposa una aproximació crítica i heterogènia al món del treball des de la perspectiva dels moviments socials.

El llibre inclou una introducció general a la problemàtica a càrrec del sociòleg Raül Beltran i articles de diverses persones, col·lectius i sindicats de la comarca de la Plana que hi aporten la seua visió per obrir noves vies de debat.

15EN MARXA!

docu

men

tal

llibr

es

Seu NacionalC/d'Amàlia, 16 baixos | 08302 | Mataró | el Maresme

ValènciaC/Baró de Sant Petrillo, 9 | 46020 | Benimaclet | València | l'Horta

MallorcaC/Eivissa, 10 | 07011 | Palma | Mallorca

PerpinyàAvinguda del Liceu, 23 | 66000 | Perpinyà | el Rosselló