Un dia qualsevol d’abril, cap a les

quatre de la tarda, l’esquadró cone-

gut com a Legió Còndor va bombar-

dejar la població de Guernica, cau-

sant centernars de morts. De la ràbia

provocada pel bombardeig de Guer-

nica el 26 de abril de 1937, Picasso

va crear la pintura més important del

segle XX i la metàfora més colpidora

de l’horror produït per l’home. Unint

art i política, el quadre es va conver-

tir en testimoni i protago-

nista d’un temps con-

vuls. Exiliat, perseguit,

odiat, admirat i conver-

tit en icona contra la barbà-

rie, la història del Guernica ha trans-

corregut paral·lela a la del segle XX.

Aquests dies a El Periódico la famo-

sa crítica d’art Dore Ashton, que ens

acaba de descobrir Miquel Barceló a

Al bell mig del camí de nostra vida

(Galaxia Gutenberg-Círculo de Lecto-

res), deia que “només Picasso me-

reix que li diguin geni. La resta són

només bons artistes”.

Un dia qualsevol d’abril de l’any1938, la Legió Còndor efectuava el pri-mer de sis bombardejos contra la pobla-ció civil de Tàrrega. Els altres cinc bom-bardejos es van produir el 30 denovembre i els 21, 22 i 27 de desembre.Van causar entre 50 i 80 víctimes i vansuposar una de les accions més sagnantsde la guerra civil a la nostra comarca.Molts dels nostres alumnes han pogut co-nèixer aquest malson i l’exili de molts tar-garins a l’exposició que hi ha al MuseuComarcal de Tàrrega: “Tàrrega, 1939-1961. Repressió, exili i vida quotidiana”.

Per uns dies, el vestíbul del Pedrolos’ha convertit en un passeig per alguns del quadre Guernica de Picasso. Els

alumnes de tercer d’ESO de l’assignatu-ra d’educació visual i plàstica han realit-zat una sèrie de làmines sobre les figu-res del Guernica per treballar escalesde color i de grisos, i de passada desco-brir la simbologia del famós quadre.

Així si passe-geu pel nos-

tre vestíbul po-dreu veure la figura del brau, la

figura dominant del quadre i alhora unade les més polèmiques. Mentre que pera alguns autors representa l’horroritzatespectador, i fins i tot el mateix Picasso,per als altres simbolitza la part del po-ble espanyol que mira amb distància l’-horror de la guerra.

També veureu una dona amb un nen,i un cavall. De la dona destaca elseu crit de dolor que transforma laseva llengua en un punxegut estiletmentre sosté el nen mort. És unavisió dramàtica de la clàssicaimatge de la Pietat. El cavallcom el brau és un personatgeque ha patit interpretacionscontradictòries. El cavall estàferit de mort i es retorça dedolor amb una llengua con-

vertida en un ganivet afilat. Es giracap al brau, trepitja el guerrer i de laseva boca en surt un ocell que algunsautors han considerat que era la sevaànima, tot i que també es pot considerarque és la pau.

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Març 2008Núm. 54 · Any VII

Un dia qualsevol d’abrilGuernica, la metà-fora més colpidorade l’horror produït

per l’home

TLC

EDITORIAL

El Chicki-chicki

OPINIÓ

TLC

Llarga vida a la JOU!

NIN

OTS

X M

arc

i Fer

ran

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció Josep M. Bosch, Lluís Casals, Carme Casanovas, Núria Sans, Sió Osete ■ Pro-fessor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ Notícies Núria Martinez, Amanda Lòpez, JoanFerrer, Sònia Cruz ■ Esports Marta Farré, Cristina Iglesias ■ Medi ambient Míriam Gutiérrez, Mònica Gassió ■ Passatemps Marissé Fran-quesa, Gemma Casals ■ Dibuix Marc Navarro, Ferran Trepat ■ Efectes especials Ramon Cabestany ■ Pàgina web Oriol Mora, Robert Vidal

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Aquest 24 de maig es farà el Festi-val d’Eurovisió. Chikilicuatre serà el quiens representarà en aquest concurs. Latelevisió dóna suport amb totes les for-ces al representant d’Espanya. Això ésel que passa quan es dóna tota la res-ponsabilitat a l’audiència. Rodolfo chi-kilicuatre intenta fer una imitació delreggaeton burlant-se’n, amb lletres bas-tant polèmiques, tant que van haver decanviar algunes parts de la cançó per-què a Eurovisió no es pot parlar de po-lítica. Aquest personatge, que vol imi-tar Elvis, va sortir del programa deBuenafuente a la Sexta. És mentidaque la música i la lletra siguin de Pe-dro Guerra i Santiago Segura. El Chi-

ki-chiki fa ballar molta gent de tota Es-panya i ha estat la cançó mésescoltada del moment. Ell asseguraque no té vergonya, però qui no entindria cantant davant de tanta gent lobaila mi mulata con las bragas en la

mano? Queda clar que aquest perso-natge el que vol es burlar-se del certa-men d’Eurovisió. Segurament perquèen aquest festival cada any s’hi pre-senten actuacions més devaluades iaixò fa que Eurovisió perdi la impor-tància que tenia anys enrere. Aquestacançó és el remat final d’un festival endecadència.

El propassat 5 de març de 2008 vam celebrar la XXIII edició

de la més que consolidada Jornada d’Orientació Università-

ria i Professional al nostre institut. Us he de confessar que

tenia els meus dubtes de la continuïtat d’una jornada com aquesta, princi-

palment perquè avui en dia gairebé tothom té accés directe i immediat, via

internet o mitjans més tradicionals com els fulletons o les guies d’ensenya-

ment, a la informació dels programes d’estudi i titulacions de les universi-

tats catalanes i mòduls professionals de cicle superior.

Tanmateix, el nombre d’alumnes va ser molt nombrós, uns 750, més o menyscom en edicions anteriors, representant moltes comarques de la província de Llei-da. A més a més, nombrosa va ser també la participació en les taules rodonesdels professors de secundària, doctors universitaris i altres professionals de l’en-senyament. I jo em qüestionava el perquè d’aquest aforament, i potser l’únicaresposta que se m’acut (llevat del fet de fer un dia de festa, és clar, al qual to-thom s’hi apunta) és que, malgrat l’accés ràpid a tot tipus d’informació que ensofereix aquesta fantàstica nova tecnologia, però alhora deshumanitzada, freda iinsensible, encara ens agrada el contacte amb la gent, el fet de rebre una expli-cació en primera persona d’allò que ens interessa i tenir l’oportunitat de pregun-tar, de compartir experiències i opinions amb els professors i alumnes. Conclusióa la qual també vaig arribar després de saber que un de cada set alumnes assis-tents havia demanat assessorament als professionals dels equips dels EAP col·la-boradors de la jornada. Llarga vida a la JOU.

Pilar Pirla

Vida escolar

T’aixeques al matí i després de lluitar amb el despertador et lle-

ves. Esmorzes, vas cap a l’institut, fas càlculs, exercicis, penses i

raones, dines i tornes a pensar fins a l’hora de marxar a casa.

Algun cop no t’has parat a pensar que milions de nens del planeta sencer fan elmateix, siguin del Japó, d’Austràlia o del Canadà? És la vida escolar. Tots els nensl’anem vivint en algun moment i tot per aprendre i després poder treballar pel bé detot el món. Pensa que mentre pots estar fent català amb el Josep M. Bosch, tambépoden haver-hi altres nens fent classe del seu idioma oficial. Com a nosaltres, tambéels manen piles d’exercicis. Cada escola és diferent i té el seu director, que va sem-pre atrafegat i fent que els instituts funcionin. Però tots els alumnes estem per la ma-teixa finalitat: aprendre. Aprendre diferents coses, valors, actituds, normes, exercicisi lliçons. Per poder arribar a ser adults amb feina, gent madura i responsable i aju-dar aquest món a tirar endavant.

Amàlia Calderón

El grup format per Judit Bergadà, Ber-ta Jové i Maria Sánchez de segon d’ESOha estat seleccionat per a participar en lasegona fase del concurs Fem Matemàti-ques celebrat al Col·legi de Sant PauApòstol de Tarragona el dia 9 d’abril.Allí van competir amb trenta-cinc alumnesdel seu nivell classificats per la comissióorganitzadora, sobre un total de set-centscinquanta alumnes presentats de les co-marques de Tarragona i Lleida. Aquestconcurs el convoquen les associacions deprofessors de matemàtiques de tota Catalunya. Tots els alumnes que hi han participat delnostre centre han posat un remarcable entusiasme en la realització dels seus treballs, laqual cosa demostra que es diverteixen fent activitats d’aquesta matèria tan útil per a lavida quotidiana.

Departament de Matemàtiques

Els dies 5, 6 i 7 de març, setanta-cincalumnes de l’institut van anar un any més al’esquiada del centre. A dos quarts de sisdel matí van sortir de l’estació de bus deTàrrega en direcció a la Cerdanya. Des-prés de quasi set hores de bus per ferdos-cents tristos quilòmetres, van arribar ales pistes. Amb bici es tarda menys! Però,ostres! Feia un temps de mil dimonis. Neu imolt fred. Sí, sí, molt fred. El primer dia sola-ment vam poder fer quatre baixades però vam podergaudir de la tècnica del Josep M. Bosch i les converses de laGeneviève. Els dos dies següents vam gaudir d’una bona neuque facilitava molt la pràctica de l’esquí i del snowboard. So-lament va tenir un petit incident: la nostra benvolguda alum-na Mònica González, de quart, que va patir un esquinç alcanell. Bé, fins a l’esquiada del curs que ve, zssssssszssss.

Arran de la sorti-da que van fer elsa lumnes de quar td’ESO al poblat ibè-r ic de l Cogul ló e lpassat mes de març,van poder assaben-tar-se d’una impor-tant problemàtica so-bre els abocamentsde residus salins alsrunams de Sallent i

Súria. El problema és que quan plou se salinitzen els aqüí-fers i els rius, i no pot créixer la vegetació. La plataformaProu Sal intenta lluitar contra aquest problema. Per teniruna informació més completa sobre aquest tema es pot con-sultar el web www.prousal.org.

MEDI AMBIENT ESPORTS

Esport de neu!

ALTRES NOTÍCIES

Els professors Carme Casanovas,Francesc Carabassa i Maite Cases hanaprovat les pràctiques al nostre centre.Els professors que han superat les oposi-cions estan un any en situació de profes-sors en pràctiques. Durant el curs un tu-tor els guia i orienta, si cal, en totes lestasques que han de dur a terme. Durantel curs es crea una comissió presididaper la inspectora del centre, el tutor depràctiques que té assignat cada profes-sor i el director del centre. Cal dir quetots tres han superat amb èxit la fase depràctiques i que l’avaluació de la comis-sió ha estat més que positiva. Des de Te-

lèmac volem felicitar-los per haver supe-rat aquest procés.

Pràctiques aprovades

TLC

Alumnes del nostre centre seleccionades en el concurs Fem Matemàtiques

Desbandada

Ja se sap que JOU significa desbandada general. El dia de la JOU els alumnes de primer d’ESO van visitar un terrissairei el Museu de la Joguina de la meravellosa i incomparable vila de Verdú. Els alumnes de segon d’ESO van anar al Parc dela Mitjana de Lleida. Els de tercer d’ESO van visitar l’Espai Guinovart i Lo Pardal d’Agramunt. Els alumnes de l’aula d’acolli-da van fer una visita conjunta amb els alumnes de l’aula d’acollida de l’IES Alfons Costafreda a les instal·lacions del Con-sell Comarcal, a la comissaria dels mossos d’esquadra i al Museu Comarcal de Tàrrega. L’objectiu de la sortida era conèi-xer millor la nostra ciutat i fomentar la convivència entre tots els alumnes.

Prou Sal!

Cada dia agafes el cotxe per anar

a treballar?

Sí, cada dia faig el trajecte d’Oliana aTàrrega, una distància de 65 km queacostumo a fer en cinquanta minuts.

A casa també deixes una colla de

gent, és cert?

Ara deixo els meus pares, perquè els sisgermans treballen fora durant la setmana.El cap de setmana se’n tornen al poble.

Què tal l’experiència de l’aula

d’acollida?

És una experiència molt gratificant. Alprincipi se’m va fer costa amunt, però hede reconèixer que he superat aquesta eta-pa i he après moltes coses

Quan arriben nous alumnes a l’au-

la d’acollida, com és aquesta rela-

ció entre els nous i tu?

Intento acollir-los de la millor manera pos-sible i que per culpa de la llengua no hi hagibarreres per apropar-me a ells.

Si no fessis de professora, a què et

dedicaries?

A alguna branca de l’hosteleria.

A quin lloc t’hauríem de venir a

buscar?

Austràlia o Menorca.

Què n’hem de fer de les creences?

Hem de ser més tolerants i lluitar contraels prejudicis que impedeixen un coneixe-ment seriós de les diverses religions.

Nació dins d’un Estat o nació amb

Estat propi?

Nació amb Estat propi. El poble catalàes diferencia de la resta de l’Estat espanyolper un idioma i una cultura pròpia. Estariabé que poguéssim decidir per nosaltresmateixos.

TLC

Em considero una persona familiar,

perfeccionista, lluitadora, som-niadora i amiga

dels meus amics.

Anna Obiols, a favor de l’acollida

La victòria socialista serà agraïdapel PSOE amb l’entrada del senyorBono a la presidència del Congrés,aquest idio-socialista que fins i tot éselogiat en programes com El Mundo

en Portada. Oriol Bohigas (premi na-cional d’arquitectura 2006) ha mostratla seva preocupació per la despolititza-ció, per la tendència a la falta d’idees iper la recerca de resultats immediats.

El més lamentable és que en aquestcontext el vot reaccionari estigui fent re-accionar el vot antireaccionari. Desen-ganyem-nos, ambdós candidats (Rajoyi Zapatero) han estat qualificats de me-diocres pel setmanari americà News

Week i el diari econòmic Financial Ti-

mes. Esquerra no està en crisi, està encrisi la política espanyola. La desapari-ció dels nacionalismes serà més negati-va que l’entrada del PP. Recordeu queha augmentat en sis diputats i que fins itot ha arribat al Congrés l’ombra guer-xa (Fernando Savater) del nostre grancatedràtic d’ètica (UPD) (Rosa Díez).

Xavier Freixes

MASS MEDIA

Mi padre era falangista, como sabéis

Bona educació:

Les faldilles curtes fan que els homes escomportin educadament. Heu vist algu-na vegada un home pujar a l'autobúsdavant d'una noia amb faldilles curtes?

EL RACÓ DEL GENÍS

PA

SS

ATE

MP

S

Relacioneu aquestes paraulesdel romanès i l’ucraïnès amb el català.

L’ENTREVISTA

És una experiènciamolt gratificant

Català

motxillateclatarracadesampollabamballaminaduraciutatcinturóordinadoraigua

Romanès

orasadidasjeleuricalculatortastaturacerceicureaapasticlaghiozdan

Català

plorar poble treballadordona flotador caviarràdio mercat elefantcotxe

Ucraïnès

diriévniaslonmasínarádiorínokrobitníkgínkapoplabókpoplákatiikrá

Solució: Català-romanès: motxilla-ghiozdan; teclat-tastatura; arracades-cercei; ampolla-sticla; bamba-adidas; llaminadura-jeleuri; ciutat-oras; cinturó-curea; ordinador-calculator; aigua-apa.Català-ucraïnès: plorar-poplákati; poble-diriévnia; treballador-robitník; dona-gínka; flotador-poplabók; caviar-ikrá; ràdio-rádio; mercat-rínok; elefant-slon; cotxe-masína