Navegar per Internet, això que femtots quan tenim una estoneta lliure,ens ha servit d’inspiració per a la por-tada del Telèmac especial número 50.

Hem fet una recerca amb l’entrada “Te-

lèmac” i a part de trobar pàgines de totamena, des de fabricants de maquinària allibres diversos que porten el mateix nomque la nostra revista, ens ha cridat l’aten-ció de seguida un article de Carles Mira-lles titulat “L’esternut de Telèmac”. Això del’esternut començà quan el poeta i erudititalià Giacomo Leopardi va fer una disser-tació al segle XIX dels diferents aspectesde l’esternut entre grecs i romans, il·lus-trant com era considerat aquest un temadiví. La història arrenca d’uns versos del’Odissea en què Telèmac, havent avisat ala seva mare que hi havia un estrangerque portava notícies d’Ulisses, va fer unesternut tan fort que el casal d’Ítaca va re-trunyir pertot arreu. La mare de Telèmac,

Penèlope, va esclafir a riure perquè aixòva ser considerat un bon presagi del quehavia de produir-se al palau d’Ítaca i vamanar que fessin passar l’estranger, per-què segur que portava bones notícies.

L’esternut, aquest acte reflex irreprimi-ble (constituït per una inspiració brusca,seguida d'una expiració violenta i soro-llosa a una velocitat d’entre 110 i 160quilòmetres hora), es relaciona en l’anti-guitat amb un complex sistema de desit-jos, indicis, auguris i presagis. Deu serper això que, encara avui dia, quanalgú esternuda diem “salut” o “Jesús”.Diuen que l’esternut més famós de la his-tòria el va filmar amb el kinetoscopi, elnostre precursor dels projectors de cine,William Kennedy Laurie Dickson, que enfou l’inventor. Va utilitzar un dels seusajudants, Fred Ott, per a una de les pri-meres preses d’aquest invent, i de lesmés curioses per iniciar una història: liva proporcionar un mocador amb rapè

per ajudar-lo a esternudar. Tot això pas-sava el gener de 1894.

L’esternut és beneficiós, si no que hopreguntin a dues alumnes de l'Escola Uni-versitària de Ciències de la Comunicació,per a les quals l’esternut va ser una cosabeneficiosa. Així van guanyar un Dracd’Or de la setena edició dels premis inter-nacionals Drac Novell, reservats a estu-diants de publicitat, amb una falca de rà-dio per promoure el portal electrònicYahoo! El certamen, amb seu a Barcelo-na, resulta un aparador en què les gransagències busquen nous talents. La idea del'anunci va sortir per casualitat, fa un anyi mig, arran de l'esternut que una de lesautores va fer en plena classe: se sent lafressa d'un teclat d'ordinador i el sorollcaracterístic d'un mòdem intentant establir

una connexió a la xarxa. De cop, la per-sona que en la nostra imaginació manejael PC s’atura i esternuda: “Yahoo!”. I l’al-tre respon “punt.com”.

Però tota aquesta parauleria què té aveure amb la nostra revista? La preguntaque ens fem és si l’any 2002, quan vanéixer la idea de fer una revista a l’insti-tut, va esternudar algú, el Bosch, el Millà,i si algú es va fer un tip de riure. Nosal-tres, mentre esperem el retorn d’Ulisses,seguirem treballant i aprofitant els bonsauguris. Per si de cas, els de la redaccióhem escampat una mica de pebre damuntdels teclats.

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Octubre - novembre 2007

Núm. 50 · Any VI

L’esternut esrelaciona en l’antiguitatamb desitjos, indicis, auguris i presagis

TLC

L’esternut del Telèmac

Celebrar que una activitat educativa creativa com éselaborar i editar una revista escolar hagi estat capaçd’arribar al número cinquanta o que ja faci cinc cur-sos que aquest crèdit variable té continuïtat a l’IESManuel de Pedrolo és un senyal reconfortant que,encara que amb moltes dificultats, es pot lluitar con-tra la terrible caducitat i fugacitat de les coses, lesidees, els models, les pràctiques o fins i tot els valorsque conformen la nostra societat. L’esforç que repre-senta l’edició de la revista Telèmac, sobretot el com-

promís de la seva periodicitat mensual, podria ser una de les mesures de l’esforçque suposa fer qualsevol activitat profitosa a la nostra vida, i especialment enl’àmbit d’un institut d’ensenyament: ensenyar, estudiar i aprendre.

Sóc de l’opinió que el treball d’elaboració d’una revista escolar és molt profitós per al’entrenament en l’adquisició de les competències bàsiques que es relacionen amb la capa-citat d’exploració, especialment en el fet d’observar atentament la realitat i captar-ne allòque és especialment rellevant; la capacitat de processar aquesta informació, en el sentit desaber-la organitzar, comparar, contrastar, classificar-ne les dades, formular-se hipòtesis,plantejar-se resultats; i el de la comunicació de la informació, sobretot pel que fa al dominide l’escriptura, de les eines TIC i les tècniques de l’edició d’aquest mitjà comunicatiu.

Estic convençut que Telèmac, igual que està contribuint poderosament a l’adquisició decompetències transversals, aquelles amb què aprenem a aprendre, és una de les activitatseducatives que fomenten el treball en grup i col·laborador, que creen espais de suport ala comunicació interpersonal al centre, i entre aquest i l’entorn escolar. A més, Telèmac ahores d’ara ja és un signe d’identitat de l’institut. Més ben dit, quan va néixer la idea defer la revista es pensava precisament en una activitat prou emblemàtica perquè es con-vertís en un símbol de l’institut. La tria del títol, Telèmac, no podia ser més explícit. El filld’Odisseu i de Penèlope, protagonistes de l’Odissea homèrica, no debades és símbol del’amor filial, el jove valent i decidit de què parleu al primer número, però també prototipde l’educació perfecta, de la prudència, de la constància i de l’esforç.

Enhorabona! I que Telèmac continuï essent també un exemple del que són les bonespràctiques educatives, tan reconfortants per a la bona salut dels nostres centres.

Antoni LlevotDirector dels Serveis Territorials

Aquesta publicació ja ha cami-nat cinquanta números. Creiem quehem aconseguit que sigui una revis-ta original i creativa amb ganes defer passar una bona estona alsalumnes, professors, pares, pa-drins, oncles. Hem volgut fer d’a-quests papers una lectura impres-c indib le per resumir en quatreplanes el dia a dia del Pedrolo.

Per a millorar Telèmac, hem fetuns petits canvis en el disseny quepodreu apreciar a partir d’aquestnúmero especial 50. A partir d’araveureu canvis de tipografia, ambuna lletra més arrodonida, algundestacat a la portada i a l’opinió,remarcats en negreta tant a la por-tada com a l’opinió i a l’entrevista.Al final de cada pàgina, per aca-bar la plana hi haurà una líniaamb l’abreviació TLC com a logode Telèmac. Els apartats de “MassMedia” i “El racó del Genís” esta-ran dins d’una columna ombrejada.També veureu petits retocs i canvisa les icones que assenyalen algunsapartats de la revista: una pilotaper a l’apartat dels esports i ellogo de reciclatge per a l’apartatde medi ambient. També hi ha can-vis en la col·locació dels ninots idels crèdits. Els crèdits apareixerana final de pàgina en una columnaallargada i destacant el web delcentre.

EDITORIAL

Especial 50 números

OPINIÓ

TLC

Presentació

Fent un repàs d’aquesta cinquantena d’exemplars, ens adonem que la re-vista reflecteix amb poques pàgines la història d’aquest centre, el vostrecentre. La participació en el Programa Escoles Verdes, els diferents viatgesi sortides arreu de Catalunya, Espanya i l’estranger, les Jornades d’Orien-tació Universitària, la celebració de les castanyades, les setmanes cultu-rals, els aplecs esportius, el Nadal; les diades de Sant Jordi, i molt espe-cialment fa un record d’aquelles persones que varen ser entre vosaltres,amb les quals vàreu compartir molts moments, però avui malauradamentja no hi són. Ells també formen part d’aquesta història, d’aquests records,de la vostra història.

Telèmac, la revista de l’IES Manuel de Pedrolocelebra la publicació del seu cinquantè número

Tanmateix, la revista s’ha fet un ressò especial demolts temes d’actualitat com són la Sida, el tabac, lesdrogues, la guerra, la diversitat, el bulling i molts al-tres que al llarg d’aquests anys han influït en les vos-tres vides.

Per tot això, m’agradaria felicitar-vos i encoratjar-vos a tirar endavant amb aquesta publicació, que arafa més de cinc anys vàreu començar amb el propòsit -_segons diu la primera editorial, d’octubre de 2002_

“de portar l’actualitat del nostre institut al dia i fer d’aquests papers una lecturaimprescindible per a la família educativa”.

Crec, sincerament, que us heu fet imprescindibles. Telèmac, fill d’Ulisses, l’he-roi homèric, jove valent i decidit, s’està fent gran i expert. Moltes felicitats!

La inspectora d’Educació,Gemma Arrufat Vilaginés

TLC

Destaquem la polèmica sobre lamonarquia, que aquests dies haestat al centre del debat: El “por

qué no te callas” de la cimera ibe-roamericana, les caricatures de laportada del Jueves, la crema defotos del rei a Catalunya, la sepa-ració de la infanta Elena i Jaimede Marichalar, la polèmica visita aCeuta i Melilla, les crítiques de laCOPE. Creiem que aquesta és unacrisi més d’aquest nostre Estat quees resisteix a reformar-se a tots elsnivells. Tenim un sistema judicialpoc imparc ia l que mu l ta amb2.700 euros la crema de fotos delsuccessor de Francisco Franco.Mentrestant s’autoritza una mani-festació feixista. Aviat les cues delstribunals seran més llargues queles d’immigració. Sortosament s’a-costen les eleccions i podrem triarentre allò dolent i allò infernal. Laveu de Catalunya està, però, benrepresentada. El resultat és bastantridícul: multar dibuixants i pirò-mans i amnistiar caganers de pes-sebre, Toni Albà i programes comPolònia.

MASS MEDIA

Annus horribilis (Any horrible)

_ Què creus que passaria si arasortís despullat davant els veïns?

I la dona li respon:_ Que dirien que és segur que emvaig casar amb tu pels teus diners!

EL RACÓ DEL GENÍS

Un home li preguntaa la dona:

Al darrer consell escolar de l'esquerdat i rònecIES de la Màfia Pedrolessa (no confondre ambl'IES veí de la Màfia Costafressa, ni tampoc ambla italiana Màfia Calabressa).

Per favor, a l'IES Manuel de Pedrolo encara tenimclasse i classes suficients, sí! Es va oferir als murris iadults representants de l'Hampa de poder participardins la cosa nostra del Telèmac. Nogensmenys "il fa-moso padrone Johny Planel·li Nonel·li", àlies "el

jefe", envoltat dels seus col·laboradors més sòrdids, amb veu greu i circumspec-ta va expressar que tota la família de la Màfia Pedrolessa necessita de l'espe-cial tendresa i habilitats dels tothora inaguantables i exigents mares i pares del'Hampa. A partir d'aquest número 50 doncs, de forma breu, la pedrolianaHassociació de Mares i Pares d’Alumnes informarà, criticarà i lloarà assídua-ment "tutti quanti actuacioni, malevole o benevole". Recorda, no ho tornarem arepetir més: ai, sí l'Hampa t'enxampa! Pensa que encara que mai no ens vegis,sempre hi som! Sempre... !

Raimon Ferrer, president de l’AMPA de l’IES Manuel de Pedrolo

NIN

OTS

X J

OEL

I B

LAN

CA

Ai, si l’HAMPA t’enxampa!

? Per què aquests

escriptors no han estat convidats a la

Fira del Llibre deFrankfurt?

La Fira del Lli-bre de Frankfurt ésla cita més impor-tant del món edito-rial a escala mundial.Des de l'any 1988, encada edició de la fira hiha un espai dedicat a lapromoció d'un país convi-dat. Enguany, és la culturacatalana la convidada d'ho-nor. Es tracta, per tant, del mi-llor aparador possible per alsautors i la indústria del llibre català. Però no només la literatura és protagonista del'edició d'enguany de la fira, que té lloc del 9 al 14 d'octubre. També la cultura ca-talana ocupa un espai destacat, amb una extensa programació que porta a Frank-furt prop de 700 artistes de diferents disciplines. És estrany que a la iniciativa mésdestacada de difusió internacional de la nostra cultura que s’ha realitzat fins ara,no hagin assistit escriptors com:

Lluís Casals,

amb el llibre Introibo.

Pagès editors, 2006

Montse Bascunyana,

amb el llibre Cultivo de la actinidia-kiwi.

AEDOS, 1989

Joan Planes,

amb el llibre Barbens.

Cossetània Edicions, 2004

Montse Timoneda,

amb el llibre Muntanyes de Canejan,

val del Toran.

Editorial Cossetània, 2007

TLC

FIRA DE FRANKFURT

TLC

Com que segurament Catalunya serà convidada a la Biennal d’Artde Venècia de 2009, volem avisar amb antelació que tenim dosanys de temps perquè en aquesta biennal no hi poden faltar ni JosepMateu ni Carme Espina.

Miquel Millà,

amb el llibre Modernismo 1:

Generación del 98.

Alhambra Longman, 1994

Carme Casanovas,

amb els llibres de poesia El Sol de l’hivern.

Premi de poesia de la Universitat de Lleida 1996, i Nada es de coco.

Dama Ginebra, 1998

Pilar Pirla, Asumpció Osete

i Rosa Not,

amb el llibre An Approach to Literature.

Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida (ICE de la UdL), 2005

Josep Maria Bosch,

amb el llibre El Mausoleu de Ramon

de Cardona i Anglesola: una

interpretació artístico-històrica.

Ajuntament de Bellpuig, 1993

Biennal d’art de Venècia

Pre-visions

Finestra

Com se’t va acudir de crear una

revista mensual per al nostre

institut?

Perquè les revistes escolars en gene-ral són un poti-poti fet per un equipque del setembre al maig romanceja, ial juny treu un número que és una or-quedat. Jo volia apartar-me del tot d’a-quest model i vaig crear Telèmac, unapublicació mensual amb contingutsfrescos i feta per un equip que ha detreballar molt.

Per què aquest nom?

Telèmac apareix a l’Odissea. És elfill d’Ulisses i durant la llarga absènciadel seu pare corre molt de perill. Fins itot el volen matar i necessita un protec-tor. Telèmac és el símbol del nostrealumnat, que necessita que el guiïnper tirar endavant i sortir-se’n. Telèmacés l’adolescent que ha de madurar.

Creus que l’aportació dels alum-

nes a la revista és positiva?

El paper dels alumnes és exclusiva-ment el paper de l’aprenent: són l’ob-jectiu i l’excusa de la revista.

Com és que vas estudiar català i

no pas astronomia?

Vaig estudiar català i al final emvaig adonar que no en sabia gens. Tot

el català que sé, amb la literatura as-sociada, ve del que he estudiat per mimateix, a l’estil del que faig amb l’as-tronomia i amb altres matèries del meuinterès. En canvi també vaig llicenciar-me en història de l’art i com que no hivaig aprofundir pel meu compte podriadir que no en sé gaire.

Ets membre fundador de Cel

Fosc. Què és això?

És una associació d’àmbit estatal,tot i tenir nom català, que es dedica a

estudiar l’origen de la contaminació lu-mínica i a combatre-la. La contamina-ció lumínica dificulta la visió de les es-trelles a la nit.

Podries destacar alguna anèc-

dota de la revista?

Vaig néixer a Bellpuig fa cin-quanta-set anys. Estic casat i jatinc un nét de setmanes que es

diu Pau. Sóc afeccionat a l’astro-nomia des dels catorze anys

quan al pati de l’institut vam ob-servar un eclipsi de Sol amb vi-

dres fumats. Aquella tarda enfer-se fosc jo vaig continuar mi-

rant al cel… He tingut una co-lumna fixa a la revista Astrono-

mía (Madrid) entre 1999 i 2005.També m’agrada la informàtica,l’òpera, fer de manobre i badar.

Déu pren existència amb la interpretació que en fem.

Josep M. Bosch, el filòleg que volia ser astrònom

TLC

No m’agraden les anècdotes per-què és l’únic amb què un es queda.L’anècdota de Telèmac és que la com-posició entre “tele” i “mac” porta mol-ta gent a creure que és un nom mo-dern, de l’era de les comunicacions id’Internet.

Ens han dit que fa dos anys et

van concedir un any sabàtic. A

què el vas dedicar?

A esquiar, a viatjar i a estudiar eldialecte pallarès per veure si els tretsdialectals es poden aprofitar en l’àmbitescolar per revertir l’empobriment ac-tual de la llengua catalana.

Quan camines, mires més a terra

o al cel?

Quan no he de fer classes, en diesde llibertat, camino molt per les mun-tanyes i trobo pastors coneguts quem’asseguren que per allí només m’hiveuen passar a mi. Quan arribo alscims, miro el cel i la terra al mateixtemps.

Digues quins reconeixements

has obtingut

Premi Cavall For t de divulgaciócientífica 1991. Primer premi estatald’astrofotografia 1992. Segon premidel concurs “El Coetake, agárralocomo puedas”, convocat per l’Institutd’Astrofísica de Canàries, al millor ar-ticle científic publicat amb motiu delpas del cometa Yakutake l’any 1996.Primer premi de fotografia artística deBernui 2007.

No m’agraden lesanècdotes perquè és l’únic amb què

un es queda

L’ENTREVISTA

L’INSTITUT DE 1968

A L’institut de 1968 millor que no ettrenquis cap cama, si no vols ser pujat aforça de braços com un torero fins a lasegona planta. A L’institut de 1968 lesaules estan construïdes al costat de la viade comunicació principal, perquè aixímentre el professor xerra es pugi sentir elsoroll de fons dels tràilers, dels vehicles ide repartidors de tota mena. Tot això estàbuscat intencionadament. Els especialistes

diuen que és bo trobar-se amb tot tipus dedificultats. Això espavila l’alumne i el pre-para per a situacions difícils.

A L’institut de 1968 viuràs la pau i latranquil·litat que donen els estols d’estor-nells, amb el seu cant musical que no etdeixa de fer companyia durant tot elcurs. El millor de tot és quan vas a cer-car el cotxe, la moto o la bici i et trobesamb aquelles tifes policromades que de-coren el nostre parc mòbil.

A L’institut de 1968 viuràs tots aques-tes reptes i molt més. Aquest és el verita-ble reality show. Ens en riem d’experièn-cies semblants a la nostra, com LaGranja, Supervivientes, La Isla de los Fa-

L’institut de 1968 és un joc de con-

vivència que segueix l’adaptació de

400 alumnes en la vida escolar de

l’any 1968. Durant deu mesos retro-

cedim quaranta anys per sentir

com vivien el alumnes d’aquell

temps i quines eren les seves acti-

vitats i costums a traves de les se-

ves aventures i desventures. Com-

peticions, col·laboració, bons rotllos

i rotllos no tan bons. A L’institut de

1968 no es fa història, a L’institut

de 1968 es viu la història directa-

ment: un edifici ple d’esquerdes,

sense ascensor, sense portes d’e-

mergència, sense departaments,

sense barana, sense bones clave-

gueres, sense sala d’estudi al cos-

tat del menjador, sense prou aules

per a tots els estudiants, sense la-

vabos suficients per a les professo-

res, sense portes prou altes.

Els especialistesdiuen que és bo trobar-se amb tot tipus de dificultats

mosos, La Masia de 1907, etc. Si volsviure la història, no llegeixis la revistaSapiens, matricula’t al Pedrolo i sentiràsl’emoció dels anys seixanta, aquells pla-

nes de desarrollo, el boom del turisme,l’emigració, el desenvolupament econò-mic i la creació d’una societat de con-sum, amb els primers televisors (aquí tro-bareu la de l’àudio 1, àudio 2, àudio 3,l’armari amb rodetes del racó de la fi-nestra rodona, i la minitele de la biblio-teca), les neveres a totes les llars (al nos-tre reality show el tema de la neveral’escenifiquem sobretot a les classes detecnologia, del laboratori i d’informàti-ca) i el Seat 600.

TLC

TLC

This month people from Lleida comme-morate the 300 anniversary of the city’sdefeat by the army of Felip V in the au-tumn of 1707. We, students of 2nd Bat-xillerat, have read an interesting articletitled «A day of solemn words» in theWeek opinion division of the Catalonia

Today, newspaper published on Septem-ber, 13, 2007 and we’ve just thoughtthat it would be interesting to participateactively in this year’s commemoration.The topic we have chosen for this espe-cial 50 Telèmac is Catalonia and its futu-re. So giving free rein to our dreams offreedom for our country we invite you toread our opinions written after the una-voidable “for and against” essays.

Catalonia is a nation that can’t beignored by Spain. It has its rights andthey have to be respected. But thereare also two elements to take into ac-count. On the one hand, there is aconception of a nation and its histori-cal rights, economical advantages, etc.and on the other hand, the conceptionof the people.

QUAN EL MAL VE D’ALMANSA, A TOTS ALCANÇA

In my opinion, the nation rightsshouldn’t be superior to the rights of peo-ple, so people have to decide the destinyof the nation and not the nation have todecide people’s destiny. I think that thebest solution to the debate in Catalonia isto give people the opportunity to expressthemselves about it.

Alfonso Calderón

I think that Catalo-nia has a great politi-cal heritage as a na-tion and the Estatut of2006, despite the dif-ficulties it has to beapplied, will prove it.In fact, there havebeen some historicalattempts to developour own governmentand the consequentrelat ions with theSpanish State. One

way has been federalism which hassome important historical roots on theCatalan leftist parties and some nationa-list proposals or political responses espe-cially during the II Republic period andthe democratic period after the dictators-hip. However, it seems that this way hasnot reached yet its political aims andcontents.

So, could it be possible that Catalanpoliticians reach a consensus free from po-litical dogmas and generous enough tohave a strong leadership?

Ascensió

On September, 11, 1714, Catalonialost the Succession War. It was the be-ginning of a long period of abuses, dis-dain and repression. But Catalonia’s pa-tience ends. We think it’s time to getfreedom. Nowadays, the situation is in-tolerable. Spain steals a lot of moneyfrom us and forbids our freedom of ex-pression. On the one hand, we must paya lot of taxes to use motorways, trainsand roads, for example. On the otherhand, the Spanish government doesn’tinvest in the maintenance or constructionof these basic needs as shown recentlywith the AVE, RENFE, FECSA-ENDESAand others.

We think that the centralist govern-ments who ruled Spain in the past usedcentralist decisions in favour of the capi-tal, Madrid. As a result, there has beena lack of prevision as shown in the defi-ciencies of electrical network, trains de-lays… and its bad consequences. In con-clusion, it’s time we get the freedom andwe write our history.

Dani Esqué, David Camarasa, Xavier Freixes i Oriol Cos

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció número 50 Josep M. Bosch, Lluís Casals, Sió Osete, Núria Sans, Carme

Casanovas i Joan Planes ■ Professor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ NotíciesGabriel Jordache, Oriol Mora, Gemma Martínez, Ricard Vilariño i Alina Zhyvotyagina ■ Esports Cristian Homs i Robert Vidal ■ Medi am-bient Aura Rius ■ Passatemps Júlia Porredon i Sandra Vidal ■ Dibuix Joel Aranda i Blanca Solé ■ Efectes especials Ramon Cabestany

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Els alumnes de primer i segon debatxillerat el passat dia 24 d’oc-tubre van fer una sortida en bi-cicleta de 35 km per visitar laminicentral hidroelèctrica d’An-glesola i les foneries Montfortde Bellpuig. Aquesta és unanova modalitat de fer tecnolo-gia amb bicicleta i s’anomera ci-clotecnologia.

L’altre dia la professora Carme Roures, caminant pel passadís de l’ESO, va sentir queparlaven dos alumnes sobre el canvi climàtic i un li deia a l’altre que una prova n’eral’escalfament de l’aigua a la costa i la proliferació de meduses aquest estiu. Però aixònecessita un aclariment. El passat estiu es va parlar molt de la gran quantitat de medu-ses que hi havia al nostre litoral. Segons Josep M. Gili, investigador de l’Institut de Cièn-cies del Mar CSIC, això no està vinculat només a qüestions climàtiques sinó que es deua una activitat pesquera desmesurada que ha provocat un desequilibri en l’ecosistema.Cada vegada les meduses tenen menys competidors i depredadors. A això cal afegir-hique les aigües cada vegada són més càlides, no solament per l’increment tèrmic global,sinó per la menor aportació de rius i de precipitacions.

MEDI AMBIENT ESPORTS

CiclotecnoLes meduses i el canvi climàtic

ALTRES NOTÍCIES

El passat mes de setembre els alum-nes de ciències de primer i segon debatxillerat varen desplaçar-se a la vallde Boi a fer el que més els agrada:pràctiques de labo-rator i i de camp.Van ser tres dies in-tensos de treball iconvivència en quèvan veure la prime-ra neu de la tempo-rada i van compro-var que el vent delnord és rea lmentmolt fred!

Delegats del curs 2007-2008

Els delegats de primer d'ESO sónMarc Tàsies i Jènnifer Boix (A), Gem-ma Vilariño i Josep Maria Solé (B); elsde segon d’ESO són Salvador Domin-go i Judit Bergadà (A), Maria Sán-chez i Felip Serra (B), Cristina Cos iViacheslav Zhivotyagin (C); els de ter-cer d’ESO són Roger Riba i BrayanOtalvaro (A), Milena Boldú i Erica Nú-ñez (B), Ivette Pont i Mònica Peralta(C); els de quart d’ESO són Júlia Po-rredon i Sandra Vidal (A), SebastiánLira i Blanca Solé (B); els de primerbatxillerat són Mireia Ribó i NúriaMoleres (A), Pau Jovell i Joel Gassó(B). I per acabar, els delegats de se-gon de batxillerat són Aina Cerquedai Albert Garriga (A), Alba Minguella iAlbert Gassó (B).

3,7 milions d’euros per a reformar el Pedrolo

Sortida a Barruera

TLC

Al diari Segre del dimecres 24 d’octu-bre de 2007 apareix publicada la notíciaque la Generalitat ha aprovat nou projec-tes de reforma, ampliació o nova construc-ció de centres educatius de la provínciade Lleida. Entre aquests nou projectes hiha el del nostre institut amb una inversióde 3,7 milions d’euros.

TLC

FOTOS PUBLICADES

Us oferim una selecció de lesmillors fotos que s’han publicaten aquests primers cinquantanúmeros del Telèmac.

SÍ

Fins al dia 7 de novembre no caliaanar a Sibèria, al Pol Nord o a Grenlàn-dia per passar fred. Només calia passarper les aules de quart d’ESO, informàtica3 o dibuix. No funcionava la calefacció iqualsevol feia classe amb aquell fred! Elproblema venia donat per un purgador del’aula de dibuix que estava avariat. A par-tir d’aquest dia, sembla que hagi comen-çat el desglaç. Ja tenen raó aquets queparlen del canvi climàtic...

Els nostres alumnes tornen al Parlament

El dia 25 d’octubre, els alumnes debatxillerat de l’IES Manuel de Pedrolovan assistir a un taller organitzat pelParlament de Catalunya per conèixerla feina de la institució. Aquest és unprojecte de col·laboració del Parla-ment del nostre país amb diferentscentres d’ensenyament. El nostre insti-tut ja fa sis anys que hi participa. Elsalumnes van preguntar a dos diputats,un del Govern, Laura Massana (ICV),i un altre de l’oposició, Josep Pont(CiU), qüestions força variades, algu-nes referides a les nostres contrades,com el futur de la línia Lleida-Manre-sa, i d’altres de més generals com laLlei de la Memòria Històrica, la novallei electoral, l’ús del mocador a lesescoles, etc.

The Elephant Man

La companyia 2B Theatre va repre-sentar el dia 12 de novembre per alsalumnes de quart d’ESO, primer i segonde Batxillerat la preestrena de l’obra The

Elephant Man.

És una obra basada en fets reals, quetracta del britànic Joseph Merrich. La so-cietat anglesa del segle XIX li va posar denom home elefant només perquè tenia unamalaltia que el feia semblar diferent delsaltres. Aquesta història explica el desigd’un home de ser igual que els altres. L’o-bra de teatre ens donà pistes per entendreaquest món en què vivim, fet d’una barre-ja de races i llengües.

Aires siberians a quart d’ESO

De com es fa pila. 2007 Eleccions 2007

TLC

FOTOS Sí PUBLICADES

Mari Cabrera, administrativa

Joan Planes, professor

Champions 2006 Minut de silenci 2004Parlamentaris per un dia 2003

Dia de la Dona 2007 Campiones de Catalunya 2003

Pastorets 2002Miquel Millà, professor

Rosa García, Cristina Gaya i Anna Obiols, professores Josep Mateu, professor

Marc Andreu, alumne

TLC

FOTOS Sí PUBLICADES

Jornada de la Diversitat 2006Conce Garriga, professora Simulacre d’emergència 2005

Salvador Serra, professorJavi Pérez amb la seva filla Judith

Carme Novell i Maria Turull, professores

Els xiquets del Pedrolo 2007

Josep Ramon Asens, professorJoan Malagarriga i Ramon Cabestany, conserges

Proves Cangur 2005/06

Josep M. Bosch, Constantí Torres i Genís Cuadros, professors

Francesc Domènech, professor

TLC

L’ARXIU SECRET DEL TELÈMAC

Us oferim algunes de les fotosmés representatives de l’arxiusecret del Telèmac. Són fotosque no han estat publicades, oper falta d’espai o per algun altremotiu que és fàcil d’imaginar.

Jaume Pons, professorLorena Conejero, Mania Marchante i Anna Macia

Pepita Nadal, professora

Castanyada 2002 Equip de redacció del Telèmac 2002/03

Equip de redacció del Telèmac 2006/07Amants de slot 2005

Josep M. Bosch, Josep Ramon Asens

i Salvador Serra, professors

Josep M. Bosch, professor

Carme Espina, professora

Carnaval 2006

TLC

L’ARXIU SECRET DEL TELÈMAC

Constantí Torres, professor

Carme Roures, professora

Marta Roig, alumna

L’alumna Carla Casteràs i els professors Ismael Panadès i Pepe Benedico Javi Pérez i Cèlia Garreta, professors

Geneviève Sardà, professora

Diada de la Pau 2007 Joan Malagarriga Jubilació de Rosa Manonelles 2005

Genís Cuadros i Carme Espina, professors Diada de la Pau 2007Final de curs 2004

TLC

L’ARXIU SECRET DEL TELÈMAC

Núria Sans, professora

Josep M. Gorgues, professor

Pepe Benedico, professorBelén Gallego i Pilar Pirla, professores

Javi Pérez i Josep M. Gorgues, professors Caganer 2004

Nevada 2001Pla d’emergència 2007 Alumnes de francès de primer de batxillerat2006/07

Elisabet Riudeubàs, professora Carme Espina i Josep Mateu, professorsNoemí Pujal, alumna

L’IES Manuel de Pedrolo convoca el primer premi d’articles d’opinió Telèmac,que serà lliurat en el decurs de la festa de l’últim dia del primer trimestre,abans de les vacances de Nadal, amb les següents bases.

PRIMER PREMI TELÈMAC

1.Els escrits han de tenir les característiques

d’un article d’opinió adequat a la revista

Telèmac.

2.La temàtica és lliure i el contingut ha de fer

referència a aspectes relacionats amb la

vida escolar de l’alumnat o amb la seva

projecció de futur.

3.S’estableixen dues categories:

a) Primer, segon i tercer cursos d’ESO

b) Quart d’ESO i batxillerat

4.De cada categoria hi haurà un primer

premi de trenta euros i publicació de

l’article a la revista, i un segon premi de

quinze euros. El jurat podrà també con-

cedir accèssits.

5.L’extensió ha de ser de dues-centes parau-

les, aproximadament.

6.Presentació. Les composicions es presenta-

ran a màquina, per duplicat, en un sobre

gran, on constarà el títol del treball, un

pseudònim de l’autor i la categoria.

Dins del sobre, juntament amb el treball,

n’hi haurà un altre de petit i tancat, amb

el mateix pseudònim, que contingui un pa-

per amb el nom de l’autor i el curs.

7.Termini i lloc de lliurament de treballs: fins al

dilluns dia 15 de desembre, a Secretaria.

8.El jurat de la categoria a estarà format

pels alumnes de literatura catalana de se-

gon de batxillerat. El jurat de la categoria

b estarà format per professors i membres

de l’AMPA.

En aquest especial Telèmac núm. 50, el Departament deMatemàtiques s’ha encarregat d’elaborar-nos el passa-temps. Es tracta de tres enigmes repartits en tres catego-ries. Animeu-vos a resoldre’ls, perquè hi ha premi. Cal lliu-rar els resultats dins un sobre a la professora Núria Sans.

PAS

SAT

EM

PS

Segon cicle d’ESOCol·loca, si és necessari, entre les xifres els signes deles quatre operacions bàsiques, i parèntesi, per tald’obtenir 100.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 = 100

BatxilleratCom podries tallar un bloc per tal que pogués passarper cada un dels forats, i en cada cas omplint comple-tament el forat?

Primer cicle d’ESOEn aquesta figura hi ha cincquadrats. Mou dos escuradentsper tal d’obtenir sis quadrats.

TLC