revista de la dona nº 23 publicació nº 33 – grup … · les dones, com ciutadanes de ple dret,...

22
REVISTA DE LA DONA Nº 23 - 8 DE MARÇ DE 2014 Publicació nº 33 – Consell Sindical CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya Pàgina 1 de 22 Revista de la Dona Revista de la Dona Revista de la Dona Revista de la Dona Assetjada i molt Assetjada i molt Assetjada i molt Assetjada i molt emprenyada mprenyada mprenyada mprenyada 8 de març de 2014 Consell Sindical CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Upload: vudat

Post on 02-Oct-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA Nº 23 - 8 DE MARÇ DE 2014 Publicació nº 33 – Consell Sindical CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 1 de 22

Revista de la DonaRevista de la DonaRevista de la DonaRevista de la Dona Assetjada i molt Assetjada i molt Assetjada i molt Assetjada i molt eeeemprenyadamprenyadamprenyadamprenyada

8 de març de 2014

Consell Sindical CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Page 2: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 2 de 22

NI UN PAS ENRERE !!!

Per les dones i homes de CC.OO. del Grup Gas Natural Fenosa, la Igualtat, la Llibertat i la Solidaritat no son conceptes ni idees ni paraules buides, no són qüestió d’imatge, sinó que formen part del nostre pensament, de la nostra manera de ser. El 8 de març de 1991, ara fa 23 anys, el Grup de Companyes i Companys que formaven en aquell moment la Secció Sindical de CC.OO. de Catalana de Gas, mitjançant la seva Comissió de la Dona, va iniciar la publicació d’aquestes Revistes que volen

celebrar cada 8 de març la Diada Internacional de la Dona Treballadora. Sempre amb un to crític, sempre amb un esperit de lluita per avançar en Drets, en Igualtat i en Justícia. Posant en valor les fites que s’han anat aconseguint al llarg dels anys, però recordant que no podem abaixar la guàrdia perquè els reaccionaris sempre hi son, amagats, esperant el moment per sortir dels seus caus infectes i fer la mossegada. Hem viscut uns anys de avanços, petits i sempre insuficients, però seguint una discreta línea de continuïtat. Avanços molt costosos i mai atorgats per la generositat dels governants ni del capital ni dels empresaris. No, tots els drets que hem assolit com a Dones i com a Treballadores, ho han estat gràcies a la lluita i a l’esforç continuat. En el moment d’escriure aquestes línies, penja l’amenaça de l’avantprojecte de llei per modificar la llei de l’Avortament. Un avantprojecte, defensat amb duresa i fins i tot, crueltat, per part del Ministre de In-Justicia, Alberto Ruiz Gallardón. Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui i de quina manera. Som lliures de planificar el nostre projecte vital i aquesta llibertat, no ens l’ha d’atorgar ni negar ningú. Per aquesta llibertat, s’ha lluitat molt al llarg dels anys, dels segles, quedant pel camí un munt de dones que van arribar a donar la seva vida. Aquest intent brutal de tornar a portar-nos al passat, a més de trenta anys enrere requereix una mobilització de tota la societat civil, però sobre tot de les Dones. Per Nosaltres, per les nostres Filles, per les nostres Netes, per les Dones i Companyes que van lluitar fa anys per una societat on la Dona formés part amb Igualtat i Drets. L’avantprojecte de llei de l’Avortament, que vol tirar endavant el govern del Partit Popular, és un atac a la nostra dignitat, és un pas enrere en els nostres Drets que no hem de permetre, perquè som Ciutadanes, som Lliures i tenim el Dret a Decidir que fem amb el nostre cos. Hem de tornar a la lluita activa des dels nostres llocs de treball, des de les nostres Associacions, des de les nostres llars, des de tots els àmbits: NI UN PAS ENRERE !!!

Consell Sindical CC.OO. Grup GNF Catalunya

Page 3: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 3 de 22

¿COMO PUEDE SER?

Lavando los platos estaba cuando el pasado sábado desde las noticias de la radio informaban que según una encuesta ofrecida por un reciente barómetro electoral, más de la mitad de los votantes se abstendrían en las próximas elecciones Europeas, y que el PP ganaría con un 34,55% de los votos... Dejé de fregar y fui al ordenador a comprobar si había más encuestas. No me lo podía creer, al ver que era cierto que varios rotativos habían realizado encuestas sobre la intención de voto para las próximas elecciones europeas y todas más o menos coincidían en los resultados.

Tras tragar saliva, respirar hondo, y no dar crédito a la noticia empecé a preguntarme: ¿Cómo puede ser que haya tanta gente que apoye al PP? ¿Es que la gente no percibe como nos están engañando? ¿Tan ciega está la ciudadanía que no ve, o no quiere ver, como el PP nos ha mentido y nos está mintiendo, incumpliendo su programa y todas sus promesas electorales, además de los estragos que nos están haciendo padecer con sus recortes en Sanidad, Educación y derechos sociales y Humanos? ¿Cómo puede ser que tanta gente no se de cuenta que este gobierno está destruyendo el mísero Estado de Bienestar que teníamos, a cambio de privatizar y apoyar sin escrúpulos al capital financiero y a los

grandes grupos económicos que mueven los hilos de la política?

¿Cómo puede ser que la población “pase” de los daños que la Reforma Laboral está causando? Si hasta el Banco de España, una institución tan poco sospechosa de vanguardista, informa en su Boletín Económico de final de año que la Reforma Laboral no ha frenado la destrucción de empleo, sino que la intensidad de la destrucción de empleo ha seguido comportándose de manera semejante a como venía haciéndolo antes de 2012. Así como, que la reducción salarial y la restricción en la Negociación Colectiva está provocando la disminución del consumo y el empobrecimiento de las familias.

¿Cómo es posible que se de crédito al embuste de que una vez se recupere la economía, que el capital ha creado, todo será de color de rosa?

¿Cómo puede ser que haya tanta ingenuidad? ¿Porqué esa credulidad a un gobierno y a un partido como el PP con un nivel tan bajo que se hiela la sangre cuando abren la boca? ¿Cómo se acepta que se burlen de nosotr@s con sus manipulaciones, corrupciones y mentiras descaradas?

Tal vez puede ser entendible que una gran parte de la ciudadanía tenga una postura de desencanto hacía los políticos al uso por sus pérfidas actuaciones, pero no es de recibo la frivolidad de “pasar” de la política como respuesta a esta manipulación social. En cualquier caso, ¿cómo puede ser que se “pase” de la política cuando no solo está en juego el presente, sino el futuro de las nuevas generaciones (nuestros hij@s), abandonadas para siempre a vivir una vida en precario?

¿Hasta cuando se permitirá que esta gente del Partido Popular se rían en la cara de tod@s l@s ciudadan@s y encima se les tenga que dar las gracias?

Tras la sucesión de auto preguntas y posibles respuestas sobre la ausencia de una conciencia crítica entre la ciudadanía, me decanto a pensar a modo de reflexión, sobre el ataque que sufrimos desde el poder a dedicarnos a pensar por nosotros mismos, y a la vez compartir socialmente, el valor de nuestras dudas.

El PP y su gobierno, como toda la derecha reaccionaria, conocen bien que toda duda es la base que abre el camino del pensamiento libre. Por ello, su ataque constante a la cultura y al encuentro social, utilizando sin escrúpulos los medios de información y las televisiones a su servicio (todas), la religión y sus dogmas, la economía y sus axiomas. Saben, que mientras controlen la ausencia de la duda nos podrán manipular y tomar por tont@s sin conciencia crítica. La muestra un botón, nada más llegar al gobierno pusieron todo el ahínco en la privatización de la enseñanza, la desvalorización mediante la Lomce, que ha devaluado todas las materias de humanidades, la derogación de la asignatura Educación para la Ciudanía y los Derechos Humanos*, recortes para todas las facetas del arte: cine, teatro, artes plásticas… etc.

Desde el mínimo sentido común debería preocuparnos y reflexionar por qué soportamos tanto saqueo, manipulación e involución humana y social que desde el poder reaccionario de España y del Consejo de la Comunidad Europea ideológicamente se nos impone. Porque si no nos preocupa, estamos Perdid@s!!!

Al hilo de todo el pensamiento y sus cuestionamientos, y a modo de invocar la conciencia, me viene al pensamiento el primer soneto de las coplas que en el siglo XV, Jorge Manrique escribió tras la muerte de su padre:

Recuerde el alma dormida, avive el seso y despierte

contemplando cómo se pasa la vida,

cómo se viene la muerte tan callando;

Sin más, Salud y nos vemos en las manifestaciones.

* La Educación para la Ciudadanía tiene como objetivo favorecer el desarrollo de personas libres e íntegras a través de la consolidación de la autoestima, la dignidad personal, la libertad y la responsabilidad y la formación de futuros ciudadanos con criterio propio, respetuosos, participativos y solidarios, que conozcan sus derechos, asuman sus deberes y desarrollen hábitos cívicos para que puedan ejercer la ciudadanía de forma eficaz y responsable.

Page 4: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 4 de 22

UNA MIRADA DE GÉNERO Igualdad, protagonismo y visibilidad para las mujeres mayores

Si la meta es lograr un envejecimiento activo, ¿cómo conseguirlo con las medidas antisociales del

gobierno del PP? Detectamos otra muestra más del doble discurso del gobierno. Con los recortes sociales, el desmantelamiento de los servicios públicos, con el estrangulamiento efectivo de la Ley de Dependencia, con el copago farmacéutico, con la congelación de facto de las pensiones... impide afrontar la vejez de forma segura, digna y libre de pobreza, por la vía de los hechos consumados. Porque en la población mayor se concentran las necesidades de servicios públicos y protección social. Es de justicia social. Además, las mujeres de 65 años y más, aunque son mayoría, están invisibilizadas socialmente. Son más, pero también más pobres, más dependientes, con más trabajo doméstico y de cuidados, con menos servicios, menos recursos económicos, menos protagonismo social, menos poder. Atender sus demandas es de justicia. De género.

En el envejecimiento culminan importantes desigualdades para las mujeres arrastradas de etapas anteriores; ellas no alcanzan, en términos masivos, la jubilación en las mismas condiciones de los hombres, por haber tenido menos empleo y más precario, lo que conlleva acceder a menos recursos económicos. Y porque mantienen el trabajo cotidiano doméstico y de cuidado de familiares (tareas de las que no llegan a jubilarse), tienen menos tiempo personal y por tanto, menor participación social.

La Organización Mundial de la Salud (OMS) define el envejecimiento activo como un “proceso de optimización de oportunidades de salud, participación y seguridad con el objetivo de mejorar la calidad de vida a medida que las personas envejecen”. Un envejecimiento socialmente activo y de calidad supone un envejecimiento autónomo, en una situación económica y social digna y libre de pobreza. Condiciones que sabemos no tienen las personas mayores en la actualidad, y de manera más acusada, las mujeres.

Pero ahí entran las políticas del gobierno del PP, agravando diferencias de partida,

con recortes que afectan especialmente a las mujeres mayores: las sanitarias, el copago farmacéutico, el hundimiento del sistema de Dependencia, que ha dejado sin derecho efectivo a las mayores dependientes y ha aumentado la carga de cuidado a las mujeres con dependientes en su entorno familiar. Ha crecido el empobrecimiento de las mayores de 65 años (1 de cada 5 está en riesgo de pobreza), y, si se suman otros factores (pensión no contributiva o asistencial, familiares a cargo, discapacidad, etc.) esta pobreza se multiplica.

En CC.OO. sabemos que tenemos salvar unos servicios públicos que son nuestros, que debemos defender activamente el Estado del Bienestar. Sabemos que debemos recuperar la pérdida de poder adquisitivo de las pensiones, la del pasado y la que se avecina, que puede suponer perder casi un 30% de la pensión en 15 años. Sabemos también que hay que lograr igualdad de oportunidades para un envejecimiento activo, seguro, saludable. Para ello reclamamos avances en corresponsabilidad familiar entre hombres y mujeres y el Estado; avanzar en representación equilibrada de mujeres y hombres en la vida pública; en el lenguaje, en las imágenes, en la cultura, en la historia, y fortalecer la lucha común contra

la violencia de género. Desde CC.OO. luchamos para que se eliminen las discriminaciones. Únete a CC.OO. y defiende tus derechos.

Secretaría Confederal de la Mujer e Igualdad de CC.OO. – 21.02.2014

Page 5: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012

La maleta de la Abuela

Crecimos con las historias de nuestras abuelas y abuelos sobre su juventud, sobre luchas sindicales, políticas, vecinales, viajes para una vida mejor y una variedad de recuerdos de luchas heroicas. Lo tomamos como eso, historietas, cuentos que sirven para identidad, pero que en ningún caso tomamos como realidad. Nosotras crecimos pensando que podíamos ser igual que nuestro compañero de pupitre y convertirnos en la hormiga atómica o en la alcaldesa de nuestro pueblo.

Nos convencimos, porque así nos lo hicieron creer, de que íbamos a ser profesionales e íbamos a desterrar la dedicación que en muchos casos figuraba en el DNI de nuestras abuelas, de oficio: “sus labores

Como jóvenes hemos comenzado a nuestros abuelos y abuelas nos contaban, para buscarse las castañas del fuego, en circunstancias, hay que hacer la maleta y tomar rumbo lejos del hogar.

Sin embargo, ahora a nosotras y sin compañero de viaje nos toca sacar la maleta de nuestras abuelas, olvidada por el polvo de años de democracia, conquistas sociales, planes de igualdad, ley de plazos del aborto… De golpe y porrazo han descapitalizado nuefuturo, sino que tampoco podemos decidir cómo lo queremos deconstruir. Nunca pensamos en ser protagonistas de la película de Gil Carretero “ocio sino obligatorio para construir nuestro futuro.

La reforma de la ley que regula el aborto es una vuelta al pasado porque es retroceder más de 30 años en las libertades de las mujeres, en sus derechos y “jurídico/políticos”. La consideración del aborto como delito supone un retroceso normativo, que eliminaría derechos básicos de las mujeres distanciándonos de la mayoría de las legislaciones europeas. Es la vuelta a la dominación de nuestros cuerpos a travéspatriarcal que a lo largo de la historia no ha permitido elegir a la mujer.

La reforma vuelve a un sistema de supuestos mucho más restrictivo que el que estaba vigente entre 1985 y el 2010: elimina, entre otros, el supuesto de interrupción voluntaria del embarazo por anomalías fetales a pesar de que pueda suponer riesgo para la mujer; no tiene en cuenta la decisión de las menores de entre 16 y 18 años al exigirles acreditar el asentimiento del tutor leganulando la subjetividad jurídica y política de las mujeres.

Cuando un valor se regula jurídicamente pasa a ser de dominio público. La maternidad es de dominio público y así nuestros cuerpos y nuestros vientres serán de control del estado: tener hijos por sumisión o

entre ellas, la libre decisión de las mujeres sobre su maternidad. Exigimos por ello la retirada del anteproyecto de Ley, por el ataque

Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO.

Abuela

Crecimos con las historias de nuestras abuelas y abuelos sobre su juventud, sobre luchas sindicales, políticas, vecinales, viajes para una vida mejor y una variedad de recuerdos de luchas heroicas. Lo tomamos como eso, historietas, cuentos que sirven para identidad, pero que en ningún caso tomamos como realidad.

Nosotras crecimos pensando que podíamos ser igual que nuestro compañero de pupitre y convertirnos en la hormiga atómica o en la alcaldesa de nuestro pueblo.

rque así nos lo hicieron creer, de que íbamos a ser profesionales e íbamos a desterrar la dedicación que en muchos casos figuraba en el DNI de

sus labores”.

Como jóvenes hemos comenzado a asumir que, como abuelas nos contaban, para buscarse

las castañas del fuego, en circunstancias, hay que hacer la maleta y tomar rumbo lejos del hogar.

Sin embargo, ahora a nosotras y sin compañero de viaje nos toca sacar la maleta de nuestras abuelas, olvidada por el polvo de años de democracia, conquistas sociales, planes de igualdad, ley de plazos del aborto… De golpe y porrazo han descapitalizado nuestro cuerpo, ya no solo no podemos construir nuestro futuro, sino que tampoco podemos decidir cómo lo queremos deconstruir. Nunca pensamos en ser protagonistas de la película de Gil Carretero “Abortar en Londres”, pero parece que viajar ya no va ser por

io sino obligatorio para construir nuestro futuro.

La reforma de la ley que regula el aborto es una vuelta al pasado porque es retroceder más de 30 años en las libertades de las mujeres, en sus derechos y “en la conceptuación de las mujeres como sujetos

. La consideración del aborto como delito supone un retroceso normativo, que eliminaría derechos básicos de las mujeres distanciándonos de la mayoría de las legislaciones europeas. Es la vuelta a la dominación de nuestros cuerpos a través de una maternidad controlada para mantener el modelo patriarcal que a lo largo de la historia no ha permitido elegir a la mujer.

La reforma vuelve a un sistema de supuestos mucho más restrictivo que el que estaba vigente entre 1985 y tre otros, el supuesto de interrupción voluntaria del embarazo por anomalías fetales a

pesar de que pueda suponer riesgo para la mujer; no tiene en cuenta la decisión de las menores de entre 16 y 18 años al exigirles acreditar el asentimiento del tutor legal siendo su decisión cuestionada y preanulando la subjetividad jurídica y política de las mujeres.

Cuando un valor se regula jurídicamente pasa a ser de dominio público. La maternidad es de dominio público y así nuestros cuerpos y nuestros vientres serán de control del estado: tener hijos por sumisión o

morir desangradas en la clandestinidad de los abovíctima de Gallardón.

Esta reforma es parte de la violencia machista y estructural que vivimos a diario en un país en el que matan a siete mujeres en cuatro días. Citando a una reconocida bloggera “asesinatos racistas en cuatro días se liaría parda. Si asesinaran a siete personas homosexuales en cuatro días, se liaría gordísima (…) Pero han matado a siete mujeres. Y a todo el mundo se la suda

Desde CC.OO. defendemos el principio ético del respeto a la autonomía y capacidad moral de las mujeres para emitir sus propios juicios, para dilucidar sus propios dilemas y tomar sus decisiones, y

entre ellas, la libre decisión de las mujeres sobre su maternidad. Exigimos por ello la retirada del anteproyecto de Ley, por el ataque que supone a la libertad y dignidad de las mujeres.

CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 5 de 22

Crecimos con las historias de nuestras abuelas y abuelos sobre su juventud, sobre luchas sindicales, políticas, vecinales, viajes para una vida mejor y una variedad de recuerdos de luchas heroicas. Lo tomamos como eso, historietas, cuentos que sirven para conformar nuestra

Sin embargo, ahora a nosotras y sin compañero de viaje nos toca sacar la maleta de nuestras abuelas, olvidada por el polvo de años de democracia, conquistas sociales, planes de igualdad, ley de plazos del

stro cuerpo, ya no solo no podemos construir nuestro futuro, sino que tampoco podemos decidir cómo lo queremos deconstruir. Nunca pensamos en ser

”, pero parece que viajar ya no va ser por

La reforma de la ley que regula el aborto es una vuelta al pasado porque es retroceder más de 30 años en en la conceptuación de las mujeres como sujetos

. La consideración del aborto como delito supone un retroceso normativo, que eliminaría derechos básicos de las mujeres distanciándonos de la mayoría de las legislaciones europeas. Es la vuelta a

de una maternidad controlada para mantener el modelo

La reforma vuelve a un sistema de supuestos mucho más restrictivo que el que estaba vigente entre 1985 y tre otros, el supuesto de interrupción voluntaria del embarazo por anomalías fetales a

pesar de que pueda suponer riesgo para la mujer; no tiene en cuenta la decisión de las menores de entre 16 al siendo su decisión cuestionada y pre-juzgada,

Cuando un valor se regula jurídicamente pasa a ser de dominio público. La maternidad es de dominio público y así nuestros cuerpos y nuestros vientres serán de control del estado: tener hijos por sumisión o

morir desangradas en la clandestinidad de los abortos. Sr. Juez soy

Esta reforma es parte de la violencia machista y estructural que vivimos a diario en un país en el que matan a siete mujeres en cuatro días. Citando a una reconocida bloggera “Si hubiera siete

n cuatro días se liaría parda. Si asesinaran a siete personas homosexuales en cuatro días, se liaría gordísima (…) Pero han matado a siete mujeres. Y a todo el mundo se la suda”.

defendemos el principio ético del respeto a la cidad moral de las mujeres para emitir sus propios

juicios, para dilucidar sus propios dilemas y tomar sus decisiones, y entre ellas, la libre decisión de las mujeres sobre su maternidad. Exigimos por ello la retirada del

que supone a la libertad y dignidad de las mujeres.

Euskadiko langile komisioak CC.OO. del País Vasco

Page 6: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 6 de 22

La Segona República va despenalitzar l’avortament amb la llei més

avançada d’Europa

A l’any 1937 Catalunya va publicar el decret que permetia l'avortament i regulava la seva pràctica. El Govern republicà ho va estendre a les zones no ocupades per Franco.

D'aprovar-se la reforma de la llei de l'avortament plantejada pel Govern de Mariano Rajoy, els drets de les dones no solament retrocedirien a 1985, any en què l'Executiu socialista de Felipe González va regular l'avortament, sinó fins a 1937. Aquest any, es va despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs per primera vegada a Espanya.

Catalunya va publicar el 9 de gener la norma més avançada d'Europa en aquesta matèria, permetent l'avortament lliure fins a les dotze setmanes. Des del govern republicà de Francisco Largo Caballero, la Ministra de Sanitat Federica Montseny també va idear un projecte de llei per regular la interrupció voluntària de l'embaràs, però la seva iniciativa va quedar en suspens a causa de l'oposició de la majoria de membres de l'Executiu. Així i tot, Montseny va buscar la forma d'aplicar el decret català a les zones republicanes (en plena Guerra Civil, moltes ciutats es trobaven sota el domini dels feixistes).

"Vaig haver de recórrer al subterfugi d'estendre a la resta de l'Espanya republicana els beneficis del decret sobre el dret a la interrupció artificial de l'embaràs adoptat per la Generalitat de Catalunya. Havia de buscar-se una solució al drama de milers de dones que, carregades de fills, recorrien a mitjans poc segurs o casolans per posar fi a embarassos no desitjats. Calia evitar l'hecatombe de dones que eren víctimes de pràctiques abortives que les mutilaven per sempre i que, en moltes ocasions, els costaven la vida", va plasmar Montseny en les seves memòries 'Els meus primers quaranta anys' (1987). "Tot escrúpol religiós o d'una altra índole pesava poc en la vida de les dones que havien d'afrontar tal estat de coses", va puntualitzar.

La il·legalitat de l'avortament sumia a les dones en pràctiques clandestines amb conseqüències fatals. Durant molts anys, aquestes interrupcions de l'embaràs van ser una de les principals causes de mort entre les dones espanyoles. "Su práctica estaba unida a una serie de estampas sombrías, curanderismo, mercantilismo, drama", va apuntar la revista Mundo Gráfico en un reportatge

publicat després de l'entrada en vigor del decret català. "Había madres que morían por la torpeza de maniobras abortivas realizadas sin garantía y sin escrúpulo", denunciava la revista -una de les més populars i progressistes del primer terç del segle vint-. Precisament, aquest setmanari es va fer ressò de la normativa catalana sobre l'avortament amb un punt de vista carregat d'optimisme.

El reportatge, signat per José M. Garat, facilitava la fitxa del Departament de Sanitat de la Generalitat que les dones havien d'emplenar per sol·licitar la interrupció del seu embaràs. "No deberán nacer hijos condenados de antemano a una vida de infierno", assenyalava el periodista en referència als casos de greu discapacitat.

Les pàgines de Mundo Gráfico van publicar també el cas de la primera dona que va avortar en aplicació de la normativa catalana. Es tractava d'una jove de 25 anys, amb malalties

genètiques, i que es trobava a Barcelona fugint sola de la guerra amb dos fills amb discapacitat.

Fins a aquest moment, només tres països europeus havien incorporat a la seva legislació el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs: Suïssa al 1916, l'antiga Txecoslovàquia el 1925 i Rússia l’any 1926. Tres anys més tard, es

va sumar Japó a aquesta llista.

Una de les conseqüències previstes amb les noves mesures era la disminució dels casos d'avortament ja que, en paral·lel als centres on s'interrompia l'embaràs, havien d'existir altres "destinados a la difusión popular de los medios anti conceptivos”, va avançar Mundo Gráfico. "Se aspira a dotar a la mujer de una sólida cultura que le permita evitar el aborto y recurrir a él en último recurso", aclaria la revista, i insistia en el nombre de vides de dones que se salvarien amb la desaparició de les pràctiques clandestines.

A Espanya, la Guerra Civil va instar a la publicació dels plans socials que el govern republicà tenia pendent d'aprovació. Federica Montseny, en el càrrec de Ministra de Sanitat i Assistència Pública de novembre de 1936 a maig de 1937, va aconseguir iniciar el primer programa d'ajudes a desfavorits i mesures com els llocs per a la infància i menjadors per embarassades, però amb un curt recorregut, igual que la despenalització de l'avortament. La victòria feixista va comportar l'eliminació de tots els avanços socials que s'havien adoptat durant la Segona República.

“El 9 de gener de 1937 Catalunya va publicar la norma

més avançada d’Europa en aquesta matèria.

Page 7: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 7 de 22

Petra Cuevas, luchadora republicana, muere a los 105 años de edad

"Tengo un libro en casa que dice: 'recuérdalo y recuérdaselo a otros'; por eso estoy aquí".

Tras una larga vida, el pasado 24 de febrero en Collado Villalba (Madrid), murió Petra Cuevas, mujer libre, resistente, defensora de la democracia, y ejemplo de valor y compromiso.

Petra Cuevas, había nacido en Orgaz (Toledo) en el seno de una familia trabajadora, el 19 de agosto de 1908. Con 12 años emigró con su familia a Madrid, donde de inmediato comenzó a trabajar como aprendiza de costurera, para decantarse finalmente por el bordado, especialidad en la que mostró

gran maestría, llegando a trabajar en los trajes de la reina Victoria Eugenia.

Desde muy joven mostró una gran sensibilidad por los

problemas sociales y, aunque no tenía contacto directo con ideologías políticas, las largas charlas con su hermano Julián, afiliado a la Juventud Socialista Unificada, sin duda influyeron en ella. "Creo que la conciencia social es instintiva y yo era comunista sin saberlo", aseguraba ella misma.

El pensamiento de Petra Cuevas puede resumirse en una frase que pronunció en un acto-homenaje a las mujeres que defendieron Madrid durante la Guerra Civil: "Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida".

El compromiso social la llevó a militar en

el Partido Comunista en los prolegómenos de la Guerra Civil, a desarrollar una incansable actividad sindical... y a terminar con sus huesos en las cárceles franquistas tras el conflicto bélico.

En 1931, cuando llega la República, Petra ya milita en la UGT, pese a que en aquellos tiempos los sindicatos no eran cosa de mujeres. Se integró con el carné número 30 en el sindicato de la Aguja, que agrupa a sastres, modistas, bordadoras y especialidades afines. En 1936 fue elegida secretaria general de este sindicato, que contaba entonces con 409 afiliados. Consigue la afiliación de talleres enteros, y cuando comienza la guerra los afiliados llegan a 6.000, alcanzando durante el conflicto los 25.000 entre gorreros, tintoreros, modistas y sastres.

En 1936 se afilia al PCE, y a principios de febrero de 1939 formaba parte del último Comité Provincial del partido, junto a mujeres como Dolores Ibárruri y Pilar Bueno Ibáñez, una de 'Las 13 rosas'. Pero siempre centró sus esfuerzos en la actividad sindical. Tras el levantamiento militar, y durante toda la guerra, se encarga de organizar y dirigir una red de talleres destinados a la confección de ropa para las tropas republicanas.

Finalizada la guerra civil, Petra se integra en la resistencia y se dedica a la reconstrucción del PCE en la

clandestinidad. Es detenida por primera vez el 25 setiembre de 1939 y salvajemente torturada. Entra y sale varias veces de la cárcel y finalmente es condenada a 12 años de prisión. Además de las torturas, sufre siete años de encarcelamientos y la pérdida de una hija nacida en la cárcel el 14 de abril de 1943.

En enero de 1948 Petra recupera la libertad, consecuencia de un indulto de reducción de penas promulgado con motivo de la celebración franquista del 18 de julio.

Con la llegada de la democracia Petra retoma la actividad política y sindical, ahora en CC.OO. Consigue un local para el PCE cerca de su casa, en el madrileño barrio de Tetuán, que abre a diario hasta los 90 años.

Permanece en el barrio de Tetuán hasta los 91 años, cuando su casa es derribada. Entonces se va a vivir a Villalba con su nieta Mari Loli. Allí ha pasado sus últimos años, rodeada del cariño de su nieta y de toda su familia.

““““Si luchas puedes perder. SiSi luchas puedes perder. SiSi luchas puedes perder. SiSi luchas puedes perder. Si no luchas no luchas no luchas no luchas estás perdidaestás perdidaestás perdidaestás perdida"

Puedes encontrar una completa información sobre Petra Cuevas en:

http://www.villadeorgaz.es/orgaz-personajes-cuevas-9.html

Petra Cuevas en 1983 en las puertas de Las Salesas mientas se juzgaba a 11 mujeres por abortar

Page 8: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 8 de 22

PERQUÈ ELS TEMPS ESTAN

CANVIANT...

Noves formes de lluita En els últims anys s’està duent a terme un atac brutal i a cara descoberta –bona excusa aquesta de la “crisis”–, envers els drets socials, laborals, de ciutadania... i naturalment, de les Dones. En resposta a aquesta situació, han sorgit moviments de protesta diferents, liderats per dones molt joves, Descarades, Irreverents, Magnífiques i Valentes, unes dones que és mereixen la nostra atenció i ser protagonistes de les pàgines de la nostra Revista del 8 de març.

PUSSY RIOT - Rússia

Les Pussy Riot es van donar a conèixer a Rússia i al món el 21 de febrer de 2012, quan cinc de les seves integrants van irrompre encaputxades en una zona restringida del altar de la

catedral de Crist Redemptor a Moscou, el principal temple ortodox del país. Les cantants es van treure peces de roba i van començar a tocar la guitarra elèctrica i a cantar i ballar en roba interior.

"Mare de déu, fes fora a Putin", deia la cançó, en la que s’acusava al patriarca de l’església ortodoxa russa, Kiril, de creure en el president de Rússia y no en déu. Tres de les integrants del grupo van ser detingudes, mentre les altres dues no van poder ser identificades. La jutgessa va considerar provat que las integrants del grupo Pussy Riot, "en circumstàncies no determinades van arribar a un

acord delictiu amb l'objectiu de cometre una infracció greu de l'ordre social, que expressa una falta de respecte evident per la societat". Segons la condemna, les cantants van efectuar "un

acte criminal". El judici a les Pussy Riot va aixecar una campanya internacional en favor de la seva llibertat. Tolokonnikova, alliberada d’un

centre de reclusió en Sibèria, va declarar que l’amnistia per la qual les van alliberar dos mesos després de la seva entrada a presó, era un parany publicitari per reforçar la imatge del govern rus, just abans que es celebrin els Jocs Olímpics d’Hivern. Cap d’elles se’n penedeix del que van fer i van comentar que “va ser una elecció moral correcta i un bon exemple pels nostres fills”.

FEMEN - Ucraïna

Femen és un grup feminista de protesta, fundat en 2008 a Kíev per l’Anna Hutsol. Està format per universitàries de 18 a 20 anys i el moviment té al voltant de 300 participants actives. Unes 20 activistes duen a terme les accions en topless i la resta completament vestides. Els fins de l'organització són "sacsejar a les dones a Ucraïna, fer-les prendre part activa en la societat i organitzar per 2017 la Revolució de les Dones". Justifiquen els seus mètodes provocatius amb l'afirmació que "aquesta és l'única manera de ser escoltades en aquest país". L'organització espera convertir-se en el moviment feminista de major influència a Europa. Les seves accions de protesta es van iniciar a l'agost de 2009, quan Oksana Shachko va mostrar els seus pits en una protesta a Kíev. Des de llavors, l'organització Femen ha protagonitzat protestes en topless amb ressò internacional a: l'edifici del Gabinet de Ministres d'Ucraïna; a l'Ambaixada de Turquia a Ucraïna i a l l'Ambaixada de d'Iran; en els Jocs Olímpics de Londres 2012; a

l’Eurocopa 2012, on les activistes van sol·licitar a l’UEFA i al govern d'Ucraïna la creació d'un programa social dedicat al problema del turisme sexual i la prostitució a Ucraïna; a l'abril del 2012, van protestar contra la legislació que posaria fi als avortaments a Ucraïna penjant un cartell a favor de l'avortament des del campanar de la catedral de Santa Sofia de Kíev mentre feien ressonar les seves campanes; al juliol de 2012, Yana Zhdanova va “atacar” de pit nu al Patriarca de Moscou i de totes les Rusias, Cirilo I; a l’agost de 2012, després de la detenció i condemna a Moscou del grup Pussy Riot, van tallar una creu cristiana de cinc metres; al novembre del 2011, en acabar el sermó papal del diumenge, l'activista Aleksandra Shevchenko va començar a despullar-se mentre agitava un cartell que deia "Llibertat per a les dones" en plena Plaça de Sant Pere, al Vaticà. A l’abril de 2011, l'organització va confirmar la creació de grups de Femen a Varsòvia, Zurich, Roma, Tel Aviv i Rio de Janeiro. Al maig de 2013 va iniciar la seva presència a Espanya, liderat per l'estudiant Lara Alcázar.

Page 9: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 9 de 22

FEMEN A ESPANYA

Ostres, no puc expressar el que vaig sentir aquell vespre, davant de la televisió, mentre sopava i seguia les notícies.

En el Congrés dels Diputats, en Gallardón contestava una pregunta que no tenia res a veure amb el maleït avant projecte de la Llei de l’Avortament, quan de cop, a la part alta, tres dones (tant joves!!), i amb els pits nus, interrompien al ministre Gallardón al crit de “Aborto es sagrado!!!”. Van ser uns moments increïbles... no semblava real, les noies cridaven i pràcticament es penjaven de l’hemicicle amb el risc que allò podia comportar.

El president del Càmera, Jesús Posada, gairebé no aconseguia articular paraula: "Procedan, procedan con cuidado", indicava als membres de seguretat. No els hi va ser fàcil desallotjar-les ja que, aferrades als seients i a la barana de la tribuna, es van resistir durant bona estona.

La expressió que tenia en Gallardón, mentre tot això passava, em va fer aixecar de la taula i cridar “molt bé, molt bé, així, més fort...que són uns feixistes fastigosos, hipòcrites de m...” em vaig deixar anar a gust.

Més tard, el ministre de In-Justícia va criticar aquest acte considerant que aquestes dones van mostrat "una total falta de respeto a la soberanía popular, encarnada en el Congreso".

Ja hi som, un altre cop aquests fatxes recalcitrants omplint-se la boca de “Democràcia”, fent, com sempre, una interpretació perversa, maliciosa, manipuladora, dogmàtica i absolutament ideològica d’aquests concepte. Ells, precisament que no creuen ni han cregut mai en una Democràcia Real. ¡Quina Democràcia és aquesta, senyores i senyors del Partit Popular!!!. La que els interessa a vostès, ni més ni menys. Un vot cada quatre anys i... xec en blanc. Això no es Democràcia.

Dies més tard, les activistes de Femen, van fer una altre acció de protesta davant un altre “icona” del antifeminisme al nostre país: en Rouco Varela, a qui van interceptar en el curt trajecte des del cotxe fins l’entrada d’una parròquia de Madrid. Al crit de “Aborto es sagrado”, cinc

activistes el van increpar i li van llançar una “pluja de calçes amb tacas de sang, per dir-li que cap part del cos de la dona “es pecado”.

Aquestes dones són valentes i lluiten pel que consideren just

…for the loser now ... porque el ahora perdedor will be later to win será más tarde el ganador for the times they are a-changing… porque los tiempos están cambiando...porque los tiempos están cambiando...porque los tiempos están cambiando...porque los tiempos están cambiando...

Bob Dylan

TIEMPO DE LECTURA Título: El futuro es un país extraño Autor: Josep Fontana Ed.: Pasado & Presente – 11.02.2013

El Futuro es un País extraño es la reflexión concisa, precisa y necesaria del reciente devenir, y del futuro porvenir de la Sociedad. Todo ello analizado por Josep Fontana el maestro de historia vivo más importante de nuestro país y referente

mundial de la historiografía. Una obra de obligada lectura para adentrarnos en el librepensamiento.

Extracto del Autor: “Este libro nace de las preocupaciones que me surgieron tras haber concluido ‘Por el bien del Imperio’. La profundización de la crisis y, sobre todo, el carácter que tomó al extenderse por Europa, ha sacado a la luz la dura realidad de lo que, más allá del retroceso económico, se presenta en la actualidad como una grave crisis social, cuyos rasgos más visibles son la privatización de la política, primero, y la del propio estado, más adelante, con la formación paralela de un sistema represivo capaz de prevenir y contener la protesta pública.

Lo que en la retórica con que se justifican las políticas de austeridad se presenta como un retroceso temporal destinado a superar unos momentos dificultades esconde, en realidad, una alteración permanente de nuestros derechos sociales encaminada a liquidar definitivamente lo que queda del estado del bienestar y a asegurar la nueva sociedad de la desigualdad. La visión de la historia en que fuimos educados, que nos garantizaba un porvenir de progreso continuado, ha dejado de tener validez, y el futuro se ha convertido en un país extraño que habrá que descubrir y conquistar.”

Josep Fontana

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria-Mercè Marçal

Page 10: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 10 de 22

EL PLAN DE IGUALDAD DE GAS NATURAL FENOSA

En la Comisión de Seguimiento se está trabajando para que se consigan los objetivos marcados en el

Plan de Igualdad de Gas Natural Fenosa. Se está trabajando para que el programa de medidas del Plan

se lleven a cabo en los plazos establecidos; que en dichas medidas se incluyan a todos los profesionales

que integran la compañía y que se involucren a todas las áreas de la misma.

Desde la constitución de la Comisión de Seguimiento vamos avanzando:

� El Protocolo de Acoso Laboral, Sexual y por Razón de Sexo.

Se ha conseguido un Acuerdo importante y necesario. Entró en vigor el 24 de julio de 2013 y

tiene por objeto adoptar las medidas necesarias para evitar cualquier situación de acoso laboral

o sexual; definir las pautas que permitan identificar una situación de acoso laboral o sexual y

establecer un procedimiento de actuación frente a tales situaciones, procurando garantizar los

derechos de las víctimas.

El Protocolo, acordado en el seno de la Comisión de Seguimiento del Plan de Igualdad, está

vigente y es de aplicación para todas las Plantillas del Grupo Gas Natural Fenosa, ante cualquier

situación o indicio de Acoso.

� Se están dando pasos en el objetivo de Sensibilizar a toda la compañía en los principios

de igualdad de género y asegurar un fácil acceso a contenidos relevantes en materia de igualdad, conciliación y flexibilización, como por ejemplo:

� La Publicación en la Intranet de Gas Natural Fenosa de la Guía de “Recomendaciones

para el uso de lenguaje no sexista”. Es necesario un uso del lenguaje que no excluya,

subordine o infravalore a ningún género. Que represente a las mujeres y hombres de

igual manera. Las palabras no tienen sexo, tienen género gramatical, por tanto, el

lenguaje no es sexista en sí mismo. Si se utiliza correctamente, puede contribuir a la

igualdad y a la visualización de las mujeres de forma igualitaria.

En esta Guía se dan unas recomendaciones generales para el uso no sexista del lenguaje,

para evitar construcciones léxicas que puedan interpretarse como degradantes, sesgadas

o discriminatorias.

� Se están impartiendo cursos internos de formación en materia de Igualdad a

profesionales que intervienen en los procesos de selección de Gas Natural Fenosa,

inculcando una cultura que garantice la igualdad de oportunidades.

Todo ello, son pasos, unos más grandes y otros más pequeños hacia la consecución del gran objetivo:

que las medidas que se adopten en el ámbito de las políticas, procesos y prácticas de la compañía

garanticen el trato no discriminatorio de la plantilla, de forma que todas las personas que integran la

organización tengan la oportunidad de desarrollar su carrera profesional, desempeñar sus funciones

adecuadamente y obtener un reconocimiento por ello, con independencia de su género. Es decir,

Igualdad de Oportunidades de hombres y mujeres, y no discriminación por materia de género.

Secretaría de Igualdad Consejo Sindical CC.OO. Grupo Gas Natural Fenosa

Page 11: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 11 de 22

Fa una mica més d’un any, al gener de 2013, es va firmar el Conveni Col·lectiu de Grans Superficies: tot un desastre per un sector que ocupa a uns 230.000 treballadores i treballadors (de les quals un 64% son dones), i un seriós “avís a navegants” per altres negociacions col·lectives i eleccions sindicals.

La pujada de salaris va quedar lligada al augment de vendes, que vol dir això? congelació salarial durant els quatre anys de vigència; la jornada anual es va augmentar en 28 hores; el calendari laboral va passar a ser trimestral; es va eliminar el pagament dels diumenges i festius; les vacances es van lligar també a les vendes i les empreses poden modificar-les. També introdueix, per primera vegada, la possibilitat que un Centre de Treball quedi fora de l’aplicació del Conveni, una opció que fins ara només podien dur a terme les empreses i de forma conjunta en tots els seus Centres de Treball.

CC.OO. conjuntament amb l’UGT (sindicats que no van signar aquest Conveni), van presentar una demanda d’impugnació. El passat mes de novembre, l’Audiència Nacional ha posat en qüestió diferents articles i n’ha anul·lat d’altres.

CC.OO. estudia amb el seu gabinet jurídic la possibilitat de interposar recurs davant el Tribunal Suprem perquè existeixen alguns aspectes més que es van denunciar i que la sentència no recull.

Aquest Conveni de Grans Superficies, el van signar l'Associació Nacional de Grans Superfícies ANGED (la patronal) i els

sindicats Fetico i Fasga, dos exemples del anomenat “Sindicalisme Groc”.

Es coneix com a sindicat groc a aquells sindicats que aparentment lluiten pels interessos dels treballadors, però són controlats o finançats i dominats pels empresaris. Tenen el seu origen a França, a la fi de 1899, i en les seves primeres reunions portaven distintius de color groc per marcar la diferència amb els sindicats de classe treballadora, que s'identificaven amb el color vermell.

La formació de sindicats grocs està expressament prohibida per l'Organització Internacional del Treball, en un dels seus principals convenis de l'Organització Internacional del Treball, el Conveni 98 sobre Dret de Sindicació i Negociació Col·lectiva.

Fetiqo i Fasga, són dos sindicats creats per El Corte Inglés, amb la idea d’impedir l’avanç dels sindicats de classe. Sempre amb cura per mantenir-los dins de la legalitat, no són altra cosa que departaments “apèndix” de la patronal.

Sí, a Gas Natural Fenosa podríem considerar que tenim un sindicat groc de recent aparició: el SIE.

Amb la fusió de Gas Natural i Unión Fenosa, va aparèixer aquest sindicat corporatiu i ¿groc? de l’energia. No existia ni a Unión Fenosa ni a Gas Natural: d’ on va sortir, doncs? D’Iberdrola, va ser aquesta elèctrica qui sembla ser va afavorir la creació d’un sindicat groc al sector de l’energia, amb els mateixos fins que Fiteqo y Fasga van ser creats per El Corte Inglés.

A l’antiga Gas Natural ja vam viure una experiència d’“independentisme” sindical. ¿Us en recordeu del SDI? Va tenir una vida efímera, amb una aparició fulminant i avassalladora, i una desaparició amb la mateixa velocitat, deixant enrere un seguit de treballadores i treballadors als qui havien generat una sèrie d’expectatives que van acabar en confusió, al comprovar com destacats responsables del SDI s’acollien a mesures de sortida de l’empresa, just després de criticar-les públicament com un ERE encobert....

El procediment sempre és el mateix: 1. La culpa dels problemes que patim les treballadores i treballadors no és de l’Empresa, sempre és dels Sindicats. 2. El discurs que utilitzen és demagògic, amb promeses i objectius irrealitzables, dels quals mai han de respondre per què

estan en contra de qualsevol acord.

I, pobres dels treballadors i treballadores del Sector o de l’Empresa on un dia aconseguissin majoria, ja poden tremolar! Tal i com ha passat en el Sector del Comerç i Grans Superficies.

Els Grans Magatzems Vine quan vulguis

Dissabtes i Diumenges de 09:30 a 21:30 h.

Qui firma un Conveni com aquest?

Sindicalisme groc a la nostra empresa?

Page 12: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 12 de 22

DES DE LA CONCA MINERA ASTURIANA:

DONES PER LA LLIBERTAT Barredos és una petita població del Principat d’Astúries que pertany a la parròquia de Tiraña, en el Concejo de Laviana. Te 1.772 habitants y va néixer com a poblat miner amb l’auge de la mineria d’hulla en aquesta zona de la Conca Minera del Nalón.

En una trobada entre la Asociación Mujeres por la Igualdad de Barredos i integrants de la Tertulia Feminista Las Comadres de Gijón, es va generar El tren de la Libertad, com idea de lluita contra l’avant projecte de llei de l’avortament del ministre Alberto Ruiz Gallardón. A aquesta iniciativa es van anar sumant altres col·lectius fins a convertir-la en tot un moviment nacional i internacional, organitzant-se mobilitzacions de suport de grups de dones a Bèlgica, França, Gran Bretanya, Itàlia, Equador. Xile, República Dominicana i Argentina.

El Tren de la Libertad va sortir de Gijón el 31 de gener. La primera parada es va fer a Valladolid, on van ser rebudes a l'estació per més de 1.500 persones i van anar en manifestació fins a l’edifici a on el Partit Popular celebrava la seva convenció nacional.

Al matí del dissabte 1 de febrer el Tren de la Libertad va arribar a Madrid i es van trobar amb les delegacions arribades des de tretze comunitats autònomes. La manifestació va seguir el recorregut previst pel Paseo del Prado fins a la Plaza de Neptuno amb una parada davant del Ministeri de Sanitat.

Una representació de les manifestants es va desplaçar fins al Congrés dels Diputats per fer arribar, a través del registre, el manifest "Porque yo decido" al president del Govern, Mariano Rajoy; al president del Congrés, Jesús Posada; als ministres de Justícia i Sanitat, Alberto Ruiz Gallardón i Ana Mato, i als diferents grups parlamentaris.

DES DE LA BANCADA DEL GOVERN: MENYSPREU “Em recorden vostès a Perfectus Detritus”

Ruiz-Gallardón, fent referència a la majoria absoluta del seu partit, va afirmar que “no hay mayor representatividad que las urnas y aquí hubo un mandato claro”. La correcció política li va obligar a afirmar que respecta “cualquier manifestación”, però no es va poder mossegar la llengua, quan Carmen Munt, diputada del PSOE, va esmentar el Tren de la Libertad. Amb aquesta chulería de pijo madrileño que no ha llegit res més subversiu que les aventures de Astèrix o Tintín, va deixar anar la seva proverbial mala llet: “Me recuerdan ustedes a Perfectus Detritus”, en referència a un romà que apareix en els còmics de Astèrix, i que es dedica a provocar discòrdia. Animat per la seva enginyosa rèplica, Ruiz-Gallardón es va permetre fins i tot emular a Unamuno: “Ni vencen ni convencen, solo dividen a la sociedad”. I no es va quedar aquí, va continuar afegint: “No tienen argumentos. La reforma será buena para la economía, ya que incrementará la natalidad”.

Malgrat això, assegura que respecta qualsevol tipus de manifestació, “por muy minoritaria que ésta sea”, referint-se al Tren de la Libertad, però també va recordar que “ninguna manifestación está por encima de la decisión de los ciudadanos”.

”Ruiz-Gallardón ya forma parte de la Leyenda Negra de España, acompañando a personajes tan siniestros como Manuel Fraga, su mentor político, y José Utrera Molina, su suegro y uno de los firmantes de la condena de muerte de Salvador Puig-Antich”.

Rafael Narvona, escriptor i crític literari

Page 13: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 13 de 22

LLUITEM PER LA IGUALTAT

Les Delegades i Delegats de Prevenció de Riscos Laborals, en aquest 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, elaborem aquest escrit pensat i dedicat a les companyes de feina, dirigit a totes i per tots.

La ONU ja advertia al 2006 que la no eradicació de la discriminació i violència de gènere és una qüestió de manca de voluntat política i que es mantindrà mentre no existeixi des dels alts nivells socials de responsabilitat, el compromís de donar-li prioritat (i dotació), assignar-hi recursos suficients, i esforços concrets per frenar l’ impunitat, juntament amb la condemna explícita de qualsevol manifestació de violència vers les dones.

Anem enrere, ara es parla menys d’igualtat al nostre País, en el nostre entorn, a diferència d’altres Països Europeus.

Demostrat en tota mena d’anàlisis, estudis, i avalat per les experiències de les dones en el treball, que s’estan donant situacions de discriminació de gènere, en el tracte, de menyspreu, d’hipercontrol..., inclòs de discriminació en el llenguatge, essent aquestes actituds normals i habituals dins l’àmbit laboral espanyol.

El treball de dones treballadores en llocs més discrets és aprofitat per aquelles persones amb actituds masculinitzades, per imposar-se a l’altre.

Tot això perjudica severament la dignitat, la salut de les dones treballadores. Sabem que el què no es veu ni es diu, no es canvia. Contribuint així a la invisibilitat dels problemes.

Les dones segueixen suportant majoritàriament el treball domèstic quotidià, cuidant de familiars (i per aquesta tasca, mai hi ha jubilació!), tenint menys temps personal i, per tant, menys participació social.

Reclamem perquè és just, i perquè és fer Prevenció, el compromís amb els Plans d’Igualtat, de donar-los-hi prioritat (i dotació) assignant-hi recursos suficients, així com reclamem el compromís per evitar qualsevol manifestació de violència contra les dones.

Defensem assolir LA IGUALTAT DES DE LA DIFERÈNCIA. Per a totes i tots, desitjar-vos un BON DIA DE LA DONA TREBALLADORA!

El 8 d’abril de 2013, va morir a Madrid l’escriptor, humanista i economista José Luis Sampedro. Com a homenatge, portem l’article

d’opinió escrit per la Lidia Falcón el dia següent de la seva mort.

El feminismo de José Luis Sampedro

José Luis Sampedro no sólo era buena persona, simpático, amable y compasivo, lúcido economista, excelente profesor, cercano y didáctico, inteligente analista crítico de la política actual, y buen escritor, sino no menos feminista.

Era sorprendente, en aquellos años ochenta que un hombre de su edad tuviera y defendiera con el apasionamiento que le caracterizaba, las ideas más avanzadas sobre la condición y los derechos de la mujer. Y así fue durante toda su vida.

Le entrevisté para la revista Poder y Libertad del Partido Feminista, dedicado al amor y sus respuestas a todas las sensibles y trascendentales cuestiones que se refieren a los sentimientos, la sexualidad, las relaciones entre hombres y mujeres y entre padres e hijos, fueron las más acertadas y originales de las que me dieron los diferentes intelectuales que participaron en aquel número.

Y no solo porque aceptase la igualdad de la mujer con el hombre, su derecho a una sexualidad libre y gozosa, a controlar su natalidad y a decidir interrumpir un embarazo no deseado, y rechazara indignado el machismo que dominaba a la mayoría de los hombres, sino porque era capaz de comprender la sensibilidad femenina, sus anhelos y sus frustraciones y dolerse de las opresiones que padecían las mujeres del mundo entero, con una ternura que conmovía.

Su feminismo era parejo e imbricado, como debe ser, en sus principios revolucionarios. Nos advirtió, “¡No esperéis nada del capitalismo! ¡Nada más que explotación, guerras y muertes! Dentro del sistema capitalista no se puede pedir ninguna justicia, ningún reparto de la riqueza, ninguna compasión para los más débiles”. Y él, que por su ascendencia familiar y relaciones sociales podía haber obtenido rendimientos políticos, sociales y económicos como los que tantos personajes de mucha menor valía disfrutan en la

actualidad, siempre fue fiel a su ideología, siempre defendió públicamente sus críticas a un sistema que era bendecido en todas las cátedras y tribunas, y nunca contemporizó ni consensuó ni toleró la mentira de la propaganda oficial.

Su coherencia con los pensamientos e ideales que defendía se mostraba en su propia conducta. Me relató cómo había escrito su novela La Sonrisa Etrusca mientras su mujer estaba internada en el hospital y como iba allí a leerle cada capítulo y como ella se emocionaba con su texto y le ofrecía sus comentarios. La Sonrisa Etrusca, una deliciosa crónica de la evolución de un hombre elemental y machista hacia la comprensión de los problemas femeninos, analiza y critica mejor que muchos ensayos la raíz del

machismo y de los desencuentros entre los sexos.

Se mostraba especialmente irritado con las normas y dogmas de la Iglesia Católica, sobre todo en lo referente a las prohibiciones, segregaciones y desprecio con que trata a las mujeres y así lo expresaba en todas las ocasiones

que se le presentaban, en conferencias, entrevistas y programas de televisión, con una claridad y rotundidad como no tienen la mayoría de intelectuales y políticos de izquierda en nuestro país, siempre tan pusilánimes y melifluos en sus juicios sobre la Iglesia.

De él conservo como un tesoro el elogio que me hizo cuando le llamé la primera vez, pidiéndole que participara en los actos que yo organizaba, de que no podía negarme nada porque yo era una persona que siempre había admirado por mi coherencia.

El admirable y amado por su coherencia, por su valor, por su lucidez, por su independencia y por su feminismo era él.

Lidia Falcón, abogada y escritora. Líder del Partido Feminista - 9.4.2013

Page 14: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012

El mes de novembre de 2013, l'Agència Efe donava lany en què van començar a realitzarhi ha hagut a Espanya 700 mantenien o havien mantingut una relació sentimental.

Alhora, el Centre d'Investigacions Sociològiques informava que al voltant d'unes 600.000 dones pateixen, invisiblement, alguna de les manifestacions de gènere. Però, que tan sols menys d'una quarta part es decideixen a denunciarho.

Al fil de l'enquesta d’enguany, el CIS ha presentat el nombre de fills que l'any 2013, havien quedat dones fa que 840.000 nenes i nens pateixin per aquesta raó els estralls de la

mateixa, i uns 500.000 infants siguin maltractats directament

A efectes estadístics el Ministeri de Sani

Goya: Mujer maltratada con un bastón

Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO.

VIOLÈNCIA CONTRA El mes de novembre de 2013, l'Agència Efe donava la notícia que des de l'any 2003any en què van començar a realitzar-se estadístiques sobre la violència de gènere, hi ha hagut a Espanya 700 dones assassinades per homes amb els que normalment mantenien o havien mantingut una relació sentimental.

Alhora, el Centre d'Investigacions Sociològiques informava que al voltant d'unes 600.000 dones pateixen, invisiblement, alguna de les manifestacions de gènere. Però, que tan sols menys d'una quarta part es decideixen a denunciarho.

Al fil de l'enquesta d’enguany, el CIS ha presentat el nombre de fills que l'any 2013, havien quedat orfes: un total de 37. A més, de comptabilitzar que la violència a les dones fa que 840.000 nenes i nens pateixin per aquesta raó els estralls de la

mateixa, i uns 500.000 infants siguin maltractats directament.

A efectes estadístics el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, mostrava els números quantificats "legalment": total de 54 dones assassinades el 2013, i fins a mitjans de febrer

Xifres i notíciesque sembla humanització sense notíciesConferència Episcopalvida, ni d'un governva de braç executorcristians i fidelsveu, només els interessal'avortament sentiments de lacom en el privat Mentrestant, justícia, en l'atenció socialde campi qui puguimilers de donessocietat, que s'atreveix a dir,

CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 14 de 22

CONTRA LES DONES

a notícia que des de l'any 2003, se estadístiques sobre la violència de gènere,

dones assassinades per homes amb els que normalment mantenien o havien mantingut una relació sentimental.

Alhora, el Centre d'Investigacions Sociològiques informava que al voltant d'unes 600.000 dones pateixen, invisiblement, alguna de les manifestacions de la violència de gènere. Però, que tan sols menys d'una quarta part es decideixen a denunciar-

Al fil de l'enquesta d’enguany, el CIS ha presentat el nombre de fills que l'any 2013, orfes: un total de 37. A més, de comptabilitzar que la violència a les

dones fa que 840.000 nenes i nens pateixin per aquesta raó els estralls de la

tat, Serveis Socials i Igualtat, mostrava els números quantificats "legalment": un total de 54 dones assassinades el 2013, i 10 fins a mitjans de febrer de 2014.

i notícies esgarrifoses d'una societat desequilibrada en la seva i emancipació. A tot això,

sense notícies ni declaracions de la Episcopal, ni dels grups pro

d'un govern del PP, que sembla ser executor i palmero dels seus

fidels votants als quals, pel que es els interessa prohibir al màxim i controlar la moral i els

sentiments de la ciutadania, tant en el social el privat.

, entre les retallades en la en l'atenció social i davant un futur

qui pugui, la por i el patiment de de dones planeja sobre la nostra

cega d'individualisme no , Prou!

Page 15: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 15 de 22

Informe de la Agencia de los Derechos Fundamentales de la UE 04.03.2014

Las organizaciones feministas europeas se felicitaban el pasado martes 4 de febrero porque, al fin, existen datos comparables sobre violencia contra la mujer en todos los países de la UE, lo que va a facilitar que se pongan en marcha mejores y más específicas campañas de prevención y de actuación. Sin embargo, los resultados de una macroencuesta con 42.000 mujeres (1.500 por cada país de la UE) disiparon cualquier otra interpretación positiva.

Una de cada tres mujeres europeas ha experimentado violencia física y/o sexual, según desveló la Agencia de los Derechos Fundamentales de la UE (FRA, en sus siglas en inglés) durante la presentación del trabajo. Se trata, si se extrapolan los datos, de 62 millones de mujeres. Y algo más de una de cada cinco (22%) respondió a los entrevistadores que había sufrido esa violencia física y/o sexual por parte de una pareja o expareja.

Los resultados del trabajo, presentado en el Parlamento Europeo, demuestran, según la portavoz de la FRA, Blanca Tapia, que “las mujeres no están seguras ni en casa ni en el trabajo”. La encuesta pregunta sobre experiencias de violencia física, sexual y psicológica, además del acecho o acoso sexual. Entre otras cosas, concluye que un 5% de las encuestadas dijo haber sido violada. Un 43% relató algún tipo de violencia psicológica por parte de su pareja actual o una anterior (humillaciones en público, prohibición de salir de casa, amenazas físicas…). Un 55%, es decir, más de la mitad, dijeron haber experimentado algún tipo de acoso sexual. Un tercio de las víctimas señalaron que el autor era un jefe, un compañero o un cliente. Cuanto mayor es la responsabilidad profesional y el grado de formación académica, mayor es también el riesgo de ser objeto de ese tipo de ofensas sexuales, asegura la FRA.

“Por primera vez hablamos de datos para toda la UE y que no proceden de ONG ni de fuentes gubernamentales, sino de entrevistas. Ha sido un proceso largo. Hemos estado dos años desarrollando la encuesta y uno con el trabajo de campo”, explicó Sami Nevala, de la FRA. Las entrevistas, a mujeres de 18 a 74 años escogidas según un muestreo aleatorio, se hicieron cara a cara, también por mujeres, en las casas de las encuestadas, o en lugares elegidos por ellas donde se sentían cómodas. Solo una mujer por unidad

familiar. Las preguntas no eran genéricas. Por ejemplo, no debían responder a si habían sufrido violencia física. “Les hicimos preguntas específicas sobre tipos de violencia”, explicó Nevala. “¿Te han abofeteado?” es una de ellas.

En muchos resultados los mapas con los porcentajes muestran llamativas diferencias por países. Parece haber un patrón. Los países escandinavos tienen más mujeres que, por ejemplo, relatan haber sufrido violencia a manos de sus compañeros. En cambio, en países del sur y del este, como España, Portugal, Grecia o Polonia, los porcentajes son más bajos. “En el informe tratamos de explicarlo o, más bien, de señalar cosas que hay que tener en cuenta. Una es la igualdad de género. Hay una correlación. Cuanto más igualitario es un país, más se habla de los incidentes violentos contra las mujeres. A las mujeres les resulta más fácil hablar de ello”, señaló Nevala

La encuesta, que responde a una petición del Parlamento Europeo y de la presidencia española del Consejo, que solicitaron datos sobre violencia contra las mujeres en

2010, también preguntó por la comunicación, o la ausencia de ella a la policía, o a otros servicios. El 67% de las mujeres no comunicaron a nadie el caso más grave de violencia por parte de su pareja, según el trabajo. “Los

resultados son sorprendentes, sobre todo en algunos Estados que se suponen más avanzados”, aseguró la parlamentaria búlgara Antonyia Parvanova, ponente de un informe sobre violencia machista que la semana pasada se votó en el Parlamento Europeo y que exige normas de alcance europeo para combatirla.

“Se puede hacer mucho más. Hay que dar pasos efectivos, poner en marcha medidas. Las campañas deben dirigirse a todo el mundo, desde la infancia. Después de los primeros siete años es demasiado tarde para hablar de igualdad de género y educar a los jóvenes en ella”, insistió. La nueva legislación que puede salir de ese informe introduciría normas a nivel europeo sobre la formación de los funcionarios y profesionales que entren en contacto con las víctimas, campañas de sensibilización, líneas telefónicas gratuitas y centros de acogida especializados (donde no existan), además de crear la figura en los Estados miembros de los “relatores nacionales” sobre violencia contra las mujeres.

Por primera vez hablamos de datos

para toda la UE que proceden de

entrevistas

Page 16: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012

Com a forma de tribut a la seva continuació destaquem algunes

Poesía: Baladas del dulce Jim (1969), imagen y semejanza (1983), Julia

fuiste? (1973).

Narrativa: Julia (1970) La maravillosa colina de las edades primitivas

(1982), Las virtudes peligrosas virtudes peligrosas (1986) Premi Ciutat de Barcelona.

Assaig: Mara Girona: una pintura en libertad

personal (2011).

Ayn Rand - Alissa Zinovievna Rosenbaum

"Cuando adviertas que para producir necesitas obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebes que el dinero fluye hacia quienes no trafican con bienes sino con favores; cuando percibas que muchos se hacen ricos posoborno y por influencias más que por su trabajo, y que las leyes no te protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra ti; cuando descubras que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un auto-sacrificio, entonces podrás afirmar, sin temor a equivocarte, que tu sociedad está condenada."

Alissa Zinovievna Rosenbaum nació el 2 de febrero de 1905 en San Petersburgo y falleció el 6 de marzo de 1982 en Nueva York. Filósofa y escritora estadounidense es conocida en el mundo de las letras bajo el seudónimo de

Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO.

IN MEMORIAM

Ana María Moix Meseguer - Barcelona, 12.04.1947 El passat divendres 28 de febrerAna Maria Moix. Trista notícia quèvitalment i literàriament mésestàvem. Militant del movimentcontribució va ser valent i rebella composició literària, des de la poesial'assaig.

a la seva memòria cal aprendre de tot el que ens va deixar escritalgunes de les obres més conegudes:

(1969), Call me stone (1969), No time for flowers

Julia (1970), Veinticuatro por veinticuatro (1973)

La maravillosa colina de las edades primitivas (1981), (1985), y Miguelón, versión infantil de El cantar del Mio Cid

(1986) Premi Ciutat de Barcelona.

Mara Girona: una pintura en libertad (1977). 24 horas con la Gauche Divine

Zinovievna Rosenbaum

"Cuando adviertas que para producir necesitas obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebes que el dinero fluye hacia quienes no trafican con bienes sino con favores; cuando percibas que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por su trabajo, y que las leyes no te protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra ti; cuando descubras que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en

sacrificio, entonces podrás afirmar, sin temor a equivocarte, que tu

nació el 2 de febrero de 1905 en San Petersburgo y falleció el 6 de marzo de 1982 en York. Filósofa y escritora estadounidense es conocida en el mundo de las letras bajo el seudónimo de Ayn Rand

Joan Báez (1941)

“Si no lluites per posar fi a la corrupció i la podridura, acabaràs fonant

Joan Báez – Hamburgo 1973

CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 16 de 22

IN MEMORIAM

Barcelona, 12.04.1947- 28.02.2014

divendres 28 de febrer va morir l'escriptora notícia què ens deixa

més nàufragues del que ja del moviment feminista la seva

rebel en tots els camps de des de la poesia, la narrativa i

de tot el que ens va deixar escrit. Per això a

No time for flowers Premi Vizcaia (1971), A

(1973) Walter, ¿por qué te

(1981), Los robots/Las penas El cantar del Mio Cid (1986). Las

24 horas con la Gauche Divine (2002), Manifiesto

"Cuando adviertas que para producir necesitas obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebes que el dinero fluye hacia quienes no trafican

r el soborno y por influencias más que por su trabajo, y que las leyes no te protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra ti; cuando descubras que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en

sacrificio, entonces podrás afirmar, sin temor a equivocarte, que tu

nació el 2 de febrero de 1905 en San Petersburgo y falleció el 6 de marzo de 1982 en

Joan Báez (1941)

“Si no lluites per posar fi a la corrupció i la podridura, acabaràs fonant-ne part”

Page 17: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012

2013 – ANY DE CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE JOANA RASPALL L’any passat, l’1 de juliol, va celebrar el seu centenari l’escriptora i poetessa Joana Raspall. El Saló de Sant Jordi, en ed'on el públic assistent, més de 500 persones, va poder seguir l'acte a través de pantalles. La sessió va estar presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas,l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, i la comissionada de l'Any Joana Raspall, Carme Arenas.

Malgrat que l'escriptora Joana Raspall no va poder serCahué va rebre de mans del president Mas la Medalla Centenària que atorga el Departament de Benestar i Família a les persones que fan 100 anys. Alhora, el nét de Joana Raspall va traslladar als assistents les paraules d'agraïment de l'escriptora i el seves obres siguin utilitzades per defensar la llengua catalana

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va expressar en el seu discurs el profund amor "feliçment correspost" entre Joana Raciutat de Sant Feliu. Alhora, l'alcalde va destacaaquests àmbits ha fet per la ciutat de Sant Feliu.

El president Mas va tancar els parlaments de l'acte destacant que "aquest és un homenatge que es fa a les persones gen tant, les persones grans són grans persones. I aquest és el cas de Joana Raspall".

Al llarg del 2013, la Comissió organitzadora de l'Any Joana Raspall va organitzar cent activitats commemoratives coincidint aanys de l'escriptora. Des del mes de febrer i fins i el novembre, es van celebrar arreu de Catalunya activitats com ara exposicions, tallers, cantates, recitals de poesia, presentacions de llibres o conferències, entre altres.

La cloenda oficial del centenari va tenir lloc Feliu, on es va posar novament en relleu la importància de l'obra de Joana Raspall en un acte emotiu i en el que se va presentar un documental que recl'Any. Durant la sessió, el Cor de l'Ateneu Municipal de Música van posar veu i música a la cantata Rosa Joana i les set magnífiques, totes dues basades en poemes de l'autora.

Dolors Monserdà i Vidal Primera escriptora feminista

La barcelonina Dolors Monserdà (1845-1919)poetessa, narradora, dramaturga, assagista, i articulista. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal, i la seva filla va estar casada amb l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.

Aquesta escriptora, sense amagar la defensa de la subordinació de la dona a l’home i lluny de buscar l’emancipació, cerca una millora social lligada a la moral i a la solució de situacions laborals de les obreres, i que defensa drets de primeríssima necessitat relacionats amb la supervivència bàsica i la no explotació.

Davant les tendències del feminisme liberal i revolucionari (europeu i nord-americà) Dolors Monserdà opta pel conservador, que serà el feminisme triomfant a casa nostra. Es tracta d’un feminisme que defensa la dona davant d’abusos de marit i d’empresa, sempre amb la voluntat de mantenir l’ordre social establert, en que la dona continua especialitzada en

Complementa la seva formació amb les converses que tenen lloc a la botiga del seu pare (relligador de llibrestertúlia de personatges del moviment il·lustratl’època com Anselm Clavé, Narcís Monturiol, Antoni de Bofarull i Victor Balaguer. El feminisme de Monserdà li ve des de la preocupació pels problemes socials. Dedica vida i obra al millorament de la dona pobra i obrera, la dona treballadora.

Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO.

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE JOANA RASPALL

L’any passat, l’1 de juliol, va celebrar el seu centenari l’escriptora i poetessa Joana Raspall. El Saló de , en el Palau de la Generalitat es va quedar petit i es van haver d'habilitar dues sales més des

d'on el públic assistent, més de 500 persones, va poder seguir l'acte a través de pantalles. La sessió va estar presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas, els consellers de Cultura i Benestar Social, l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, i la comissionada de l'Any Joana Raspall, Carme Arenas.

Malgrat que l'escriptora Joana Raspall no va poder ser-hi present per motius de salut, el seu nét Ernest va rebre de mans del president Mas la Medalla Centenària que atorga el Departament de Benestar i Família a les persones

que fan 100 anys. Alhora, el nét de Joana Raspall va traslladar als assistents les paraules d'agraïment de l'escriptora i el seves obres siguin utilitzades per defensar la llengua catalana.

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va expressar en el seu discurs el profund amor "feliçment correspost" entre Joana Raciutat de Sant Feliu. Alhora, l'alcalde va destacar l'important activisme social, cívic i cultural de l'autora i la gran aportació que en aquests àmbits ha fet per la ciutat de Sant Feliu.

El president Mas va tancar els parlaments de l'acte destacant que "aquest és un homenatge que es fa a les persones gen tant, les persones grans són grans persones. I aquest és el cas de Joana Raspall".

Al llarg del 2013, la Comissió organitzadora de l'Any Joana Raspall va organitzar cent activitats commemoratives coincidint a. Des del mes de febrer i fins i el novembre, es van celebrar arreu de Catalunya activitats com ara exposicions,

tallers, cantates, recitals de poesia, presentacions de llibres o conferències, entre altres.

va tenir lloc el 29 de novembre a la Sala Ibèria, a la seva ciutat, Sant novament en relleu la importància de l'obra de Joana Raspall en un acte molt

un documental que recull els millors moments de la celebració dl'Any. Durant la sessió, el Cor de l'Ateneu va interpretar la cantata Endavant i els alumnes de l'Escola

veu i música a la cantata Rosa Joana i les set magnífiques, totes dues

rimera escriptora feminista? La barcelonina Dolors Monserdà

1919), va ser escriptora, sa, narradora, dramaturga,

assagista, i articulista. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal, i la seva filla va estar casada amb l’arquitecte modernista Josep Puig i

Aquesta escriptora, sense amagar la defensa de la subordinació de la dona a l’home i lluny de buscar l’emancipació, cerca una

moral i a la solució de situacions laborals de les obreres, i que defensa drets de primeríssima necessitat relacionats amb la supervivència bàsica i la no explotació.

Davant les tendències del feminisme liberal i revolucionari Dolors Monserdà opta pel conservador,

que serà el feminisme triomfant a casa nostra. Es tracta d’un feminisme que defensa la dona davant d’abusos de marit i d’empresa, sempre amb la voluntat de mantenir l’ordre social

ecialitzada en ser mare.

omplementa la seva formació amb les converses que tenen lloc relligador de llibres), centre de trobada i

il·lustrat i progressista de Monturiol, Antoni de Bofarull i

Victor Balaguer. El feminisme de Monserdà li ve des de la socials. Dedica vida i obra al

i obrera, la dona treballadora.

L’activisme de l’escriptora es compleixassaigs que va escriure: “El Feminisme a Catalunya” (1907) i “Estudi Feminista. Orientacions per a la Dona Catalana” (1909). En novel·la destaca “La Montserrat”“La Família Asparó” (1900), ”La Fabricanta(1906), i “No sempre la culpa és d’ella”moral d’un marit disposat a que la dona es prostitueixi per aconseguir més diners.

A finals del segle XIX i principipublicacions dirigides a la dona, tant progressistes com conservadores, centrades en modes, l’ensenyament, la condició de mares, aspectes fisiològics, amb aquestes revistes, “La llar”instrucció i educació de la dona,suplement del Diari Català, publicant diversos articles. Però les dues revistes més importants on (1906-07) publicació femenina de contingut marcadam“Feminal” (1907-17) que apareix com un suplement de la revista “La Il·lustració Catalana”. Funda el Patronat de la Treballadora de l’Agulla, per aconseguir millores en la situació laboral i en la retribució, i, seguint el model Compradores, on incentiva les dones s’agrupin i practiquin el consum responsable.

Va ser la primera dona que va presidir els Jocs Florals1909.

En definitiva, una dona poc coneguda,activisme i aportació al feminisme català.

CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 17 de 22

L’any passat, l’1 de juliol, va celebrar el seu centenari l’escriptora i poetessa Joana Raspall. El Saló de l Palau de la Generalitat es va quedar petit i es van haver d'habilitar dues sales més des

d'on el públic assistent, més de 500 persones, va poder seguir l'acte a través de pantalles. La sessió va els consellers de Cultura i Benestar Social,

l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, i la comissionada de l'Any Joana Raspall, Carme Arenas.

hi present per motius de salut, el seu nét Ernest va rebre de mans del president Mas la Medalla Centenària que atorga el Departament de Benestar i Família a les persones

que fan 100 anys. Alhora, el nét de Joana Raspall va traslladar als assistents les paraules d'agraïment de l'escriptora i el desig que les

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va expressar en el seu discurs el profund amor "feliçment correspost" entre Joana Raspall i la r l'important activisme social, cívic i cultural de l'autora i la gran aportació que en

El president Mas va tancar els parlaments de l'acte destacant que "aquest és un homenatge que es fa a les persones grans i, de tant

Al llarg del 2013, la Comissió organitzadora de l'Any Joana Raspall va organitzar cent activitats commemoratives coincidint amb els . Des del mes de febrer i fins i el novembre, es van celebrar arreu de Catalunya activitats com ara exposicions,

a la seva ciutat, Sant molt

ll els millors moments de la celebració de la cantata Endavant i els alumnes de l'Escola

veu i música a la cantata Rosa Joana i les set magnífiques, totes dues (més informació a la pàgina 20)

L’activisme de l’escriptora es compleix per escrit en els dos assaigs que va escriure: “El Feminisme a Catalunya” (1907) i

Orientacions per a la Dona Catalana” (1909). destaca “La Montserrat” (1983), “Un de Tants” (1899),

(1900), ”La Fabricanta” (1904), “La Quitèria” “No sempre la culpa és d’ella” (1917) on narra la baixesa

moral d’un marit disposat a que la dona es prostitueixi per

del segle XIX i principis del XX s’esdevé l’eclosió de publicacions dirigides a la dona, tant progressistes com conservadores, centrades en modes, l’ensenyament, la condició

fisiològics, higiene…i Monserdà col·labora amb aquestes revistes, “La llar” (1871) revista dedicada a la

educació de la dona, “Modes i labors” (1880), un suplement del Diari Català, publicant diversos articles. Però les dues revistes més importants on col·labora són “Or i grana”

07) publicació femenina de contingut marcadament polític i 17) que apareix com un suplement de la revista

Catalana”. Funda el Patronat de la Treballadora de l’Agulla, per aconseguir millores en la situació laboral i en la retribució, i, seguint el model francès, promou la Lliga de Compradores, on incentiva les dones benestants perquè s’agrupin i practiquin el consum responsable.

Va ser la primera dona que va presidir els Jocs Florals, a l’any

a dona poc coneguda, a tenir en compte pel seu i aportació al feminisme català..

Page 18: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 18 de 22

“Encordades” L’evolució de l’escalada i l’alpinisme de les dones del nostre país

Al llarg de l’historia a les dones, ja se sap... ho han tingut tot més difícil d’aconseguir i l’alta muntanya no és una excepció. Els anys 80 és la data en la que un grup d’escaladores catalanes van proposar-se el repte de pujar als cims més alts, als que només els “homes” eren capaços d’arribar. I perquè no, que ens ho impedeix? Al 1984 es va organitzar la primera expedició, integrament femenina de l’Estat, formada per Mónica Verge, Meri Puig, Came Magdalena,

Lidia Riera, Esperança Capella i Carme Melis. Al Nepal, elles van assolir el cim de Kangtega (6.779 m). En la entrevista concedida el passat mes de febrer a Tarragona, reconeixen que a l’hora de demanar subvencions poques entitats van confiar en elles… finalment la revista Lecturas, la marca de pasta de sopa “La familia” i el cava Freixenet, van ser els seus principals patrocinadors… Queda clar la consideració social que rebien com a dónes… La muntanya s’ha de sentir, es una filosofia de vida. També pot ser una gran mestra, hi ha moltes coses a aprendre si estàs obert i connectat amb la natura. La solitud i el equilibri dels seus paisatges faciliten el retrobament amb un mateix, i posen a prova les nostres capacitats i valors. Serem capaces d’aconseguir el repte? És necessari organitzar-se, tenir clar l’objectiu i la ruta a seguir. Així com conèixer les nostres capacitats i recursos i posar-los en pràctica. Saber treballar en equip, necessitem dels altres i el altres també confien en nosaltres. Seguretat, confiança, esforç, treball en equip i encara més, il·lusió i amor per la natura. Tots aquests valors i capacitats no son exclusius de un sexe… així que podríem intentar un 8.000 !!

A l’any 1989 Mónica Vergé i Magda Nos es van proposar assolir el cim del Cho Oyu (Nepal, 8.201 m). Van tornar a buscar patrocinadors però finalment van tenir que desistir i van haver d’auto finançar-se demanant un crèdit personal al Banc, va ser el Bilbao Vizcaya el que va concedir-ho. El mateix any ho van aconseguir van arribar a un dels sostres del món.

Fruit de les seves experiències van fer un documental “Encordades” que ha rebut nombrosos premis i és el testimoni de l’esforç i la il·lusió de les primeres dones, pioneres tant a nivell Català com Nacional que van obrir camí per al reconeixement de la dona dins del món de l’alta muntanya.

'Encordades': Ester Sabadell, Helena Alemán, Anna Ibáñez, Gerard Montero, Eli Vergés i Carme Romeu

Des del madrileny barri de Vallecas, ens arriba el motiu de les xapes que han fet aquest any.

Page 19: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 19 de 22

10 RAZONES POR LAS QUE LA LEY DEL ABORTO EN ESPAÑA DESILUSIONA

Mónica Arango - Directora Regional para América Latina y el Caribe, Centro de Derechos Reproductivos La Ley del aborto propuesta por el Gobierno español resulta desilusionante. En lugar de dejar que las mujeres controlen su fertilidad y que tomen decisiones de salud personales, quiere imponer restricciones al acceso al aborto legal. Aquí desgrano diez razones para no conformarse con la nueva normativa.

1. El acceso de las mujeres a servicios esenciales de salud reproductivos es un derecho fundamental que España está obligada a cumplir. Es desilusionante que el gobierno quiera dar un paso atrás cuando la mayoría del país quiere que la ley permanezca igual.

2. Los cambios propuestos a la legislación de aborto en España vulneran los derechos de las mujeres a su autonomía, a la intimidad, a estar libre de discriminación, a la salud, y a la vida digna libre de trato cruel, inhumano y degradante. Las restricciones propuestas comprometen aún más estos derechos para mujeres de grupos marginados como las adolescentes, mujeres rurales, o de bajo nivel socioeconómico.

3. Las españolas que pueden viajar a otro país para realizarse un aborto legal lo harán, y las mujeres que no pueden -pobres, jóvenes, o de otra manera marginadas-, estarán forzadas a conseguir abortos clandestinos o a dar a luz, creando un sistema de dos clases donde mujeres sin recursos también se quedan sin opciones.

4. La prohibición del aborto en casos en que la mujer lleve un embarazo incompatible con la vida extrauterina vulnera el derecho a la intimidad y a estar libre de trato cruel, inhumano y degradante de las mujeres, como fue establecido por el Comité de Derechos Humanos en el 2005, en el caso de K.L. vs Perú.

5. Las restricciones en el acceso mediante diagnósticos a médicos adicionales, permisos para las menores, son restricciones desproporcionadas para acceder a procedimientos esenciales de salud, como lo son los casos de terminación del embarazo cuando la vida o salud de la mujer estén en riesgo, o en casos de abuso sexual.

6. El establecimiento explícito de que los médicos pueden objetar de conciencia a una terminación del embarazo es un derecho de los médicos y debe ser protegido, lo importante es que la norma garantice que las mujeres puedan acceder a cuidado médico sin sufrir barreras desproporcionadas en su acceso. Es decir, que se les garantice el derecho al cuidado médico aun cuando su médico sea un objetor, mediante la referencia de la paciente.

7. La prohibición de información sobre los servicios que proveen las clínicas vulnera los derechos a la salud e información de las mujeres, ya que supedita el conocimiento sobre un servicio esencial para la salud como información privilegiada que solo puede distribuirse de acuerdo al criterio de un tercero.

8. Hoy en día el 60% de la población mundial vive en lugares donde el acceso a la terminación del embarazo es permitida sin restricción en cuanto a las razones o por razones socioeconómicas. El otro 40% vive en lugares donde la terminación no es permitida o solo es permitida por algunas razones, como cuando la salud o vida de la mujer se encuentre en riesgo. En estos lugares, las mujeres ven seriamente vulnerados sus derechos humanos, y muchas veces esas restricciones les pueden costar la vida. Si España pasa la legislación va a ser el tercer país de la Unión Europea con estas restricciones, con Malta y Polonia.

9. Desde 1994 más de 30 países en el mundo han liberalizado sus leyes de aborto, expandiendo las razones por las cuales una mujer puede acceder a una terminación de un embarazo. Aun cuando la mayoría de países en Europa ya habían liberalizado sus leyes de aborto en 1994, Europa ha visto cambios normativos que aminoran restricciones de acuerdo a los motivos en Albania, Luxemburgo, Portugal, Suiza y España. Por lo tanto, el cambio supone un retroceso a la tendencia en Europa.

10. Hay que tener en cuenta que la Organización Mundial de la Salud ha establecido que la probabilidad de que una mujer se someta a un aborto es la misma, sea el procedimiento legal o no. Así, desde que se reconoció el derecho con menos restricciones en España en 2010, el número de abortos solo ha aumentado por 5.000 para un número total de 118.359 en 2011.

Page 20: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 20 de 22

POESÍA DE DONES

Joana Raspall i Juanola

Va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1913 i va morir el 4 de desembre de 2013 als 100 anys. Fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d'aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la

ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana.

Tot i que és més coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les.

Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li posà el seu nom a un carrer. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2013 Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya va ser declarat “l'Any Joana Raspall" i van celebrar el seu centenari en vida. EndavantEndavantEndavantEndavant Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts;

Fuix de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!

El viatgeEl viatgeEl viatgeEl viatge Ho voldria entendre tot

Fent un fantàstic viatge

Per un mar on fos escrit

En cada gota un missatge.

L'ocell i el xiprerL'ocell i el xiprerL'ocell i el xiprerL'ocell i el xiprer Per fer més alt el xiprer

l’ocell hi enlaira el seu cant.

Si l’arbre no arriba al cel

hi arribarà ell cantant.

Page 21: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 21 de 22

POESÍA DE MUJERES Guisela López

Nacida en Guatemala el 30 de agosto de 1960. Escritora feminista guatemalteca es licenciada en Ciencias de la Comunicación y especialista en Estudios de Género por la Universidad Nacional Autónoma de México. Ha realizado estudios de Género en destacados Programas de Postgrado y la UNESCO.

Actualmente es doctorada en el Programa Interuniversitario de Doctorado "Género, Feminismos y Ciudadanía: Perspectivas para un Nuevo Siglo" por la Universidad Internacional de Andalucía.

Fundadora e integrante del Colectivo de Mujeres en las Artes de México. Poemarios publicados: “Brujas”, “Canto Nuevo” bajo el seudónimo de Andrea Torres. “En Busca del amanecer”. Participa en las Antologías nacionales Sueños de Guatemala; Voces de posguerra; “Guatemala Voces desde el Silencio”; “Antología de autoras Belemitas”.

Realiza colaboraciones en numerosas revistas y periódicos de Guatemala, Honduras y México.

Ha realizado producción teatral, dirección y actuación, en escenarios de México, Canadá, Guatemala, El Salvador, Nicaragua y Honduras. Participando en eventos como el Congreso Iberoamericano de Cultura comunitaria en Habana, Cuba, el Encuentro Internacional “Evidencia y Memoria” Mujeres en las Artes, en Honduras. El encuentro “Quinientos años de Memoria” ACNUR en México. La inauguración del VI Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe en El Salvador. Produce los videos: “Nosotras abriendo Brecha”, Guatemala, “De oruga a mariposa”, México. Produce el programa radiofónico “Conversando entre amigas”, en Radio Nuevo Mundo de Guatemala.

Abriendo brechaAbriendo brechaAbriendo brechaAbriendo brecha

Andamos abriendo brecha,

Apropiándonos

de nuestro nombre, de nuestras agendas.

de nuestra edad, atesorándola,

asumiendo los cambios, cambiando.

Rompiendo hechizosRompiendo hechizosRompiendo hechizosRompiendo hechizos

Es necesario revertir el hechizo.

Ese

que borra a las mujeres de los libros de historia, de las esferas de poder,

de las antologías.

Ese que las encierra

entre cuatro paredes con solo

colocarles un anillo.

Page 22: REVISTA DE LA DONA Nº 23 Publicació nº 33 – Grup … · Les Dones, com ciutadanes de ple dret, decidim com volem viure, amb qui, si volem ser mares i quan ho volem ser, amb qui

REVISTA DE LA DONA - 8 DE MARÇ DE 2012 Publicació nº 31 – Consell Sindical Fiteqa-CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Pàgina 22 de 22

LLLLA A A A IIIIGUALTAT ÉS UN GUALTAT ÉS UN GUALTAT ÉS UN GUALTAT ÉS UN PPPPRINCIPI RINCIPI RINCIPI RINCIPI RRRREVOLUCIONARI EVOLUCIONARI EVOLUCIONARI EVOLUCIONARI

I I I I SSSSUBVERSIU DE UBVERSIU DE UBVERSIU DE UBVERSIU DE JJJJUSTÍCIAUSTÍCIAUSTÍCIAUSTÍCIA I I I I EEEEQUITATQUITATQUITATQUITAT

REVISTA DE LA DONA – 8 DE MARÇ DE 2014

Any 23 de la Revista de la Dona y publicació Nº 33 de CC.OO. en el Grup Gas Natural Fenosa a Catalunya

Han col·laborat en aquest número:

Dolores Aloy Mª Jesús Parra Dora Bonancia Daniel Rodriguez Chelo Bosch M. Carme Román Edita Manel C García Fidel José Mª Romero Consell Sindical CC.OO. Grup Gas Natural Fenosa Catalunya

Ernest Giménez Ramon Sala Barcelona, 8 de març de 2014

8 de març de 2014 – Dia Internacional de la Dona Treballadora PARTICIPA ALS ACTES CONVOCATS A LA TEVA CIUTAT !!!

Consulta la pàgina web: www.ccoo.cat/dona/