ELS BALNEARIS: UNA CONSTANT IMPORTANT PER LA HUMANITAT

Un balneari s un lloc dedicat al reps i la curaci a travs de la utilitzaci daigua, sobretot termals i minerals, amb un edifici per a l'hostalatge. Tamb es pot anomenar aix el lloc d'oci situat a la vora del mar, rius i llacs, on es pot practicar el campisme i la nataci.

poca GregaFent un recorregut histric de la cultura de l'aigua, hem de comenar per l'poca Grega. Ulisses a l'Odissea parlava dels plaers dels banys termals. De la deessa grega de la mar Tetis van nixer els rius i les fonts. Hracles, el poder de curaci a travs de l'aigua va fer que el seu igual rom Hrcules fos sinnim de balnea, lloc de curaci termal.

En aquesta poca els balnearis s'anomenaven asclepias, d'Asclepi, du de la medicina. Eren lloc de peregrinaci per a molts malalts, que eren tractats per sacerdots descendents d'Asclepi aplicant diferents tcniques hidroterpies. Aquests temples de curaci es construen en zones termals considerades benedes pels dus ... la fe era la base de la curaci.Per per Hipcrites la fe no era ra suficient per a la curaci, i ell considera la malaltia com un disturbi del cos i la curaci era el restabliment de l'equilibri del cos al qual s'arribava per mitj de l'aigua, la vida sana, la llum, dieta, massatges i tranquillitat psquica.Durant aquesta poca les tcniques d'aplicaci eren molt variades: dolls, banys de vapor, compreses humides calentes, aplicacions de fang, totes elles utilitzades avui en dia en els ms moderns balnearis.

poca romanaL'poca romana es caracteritza per l'existncia de termes publiques en gaireb totes les grans ciutats, destacant les extraordinries construccions arquitectniques que les albergaven. Igual que el seu imperi, la cultura termal va ser estenent-se per tot Europa, arribant fins a Galcia, lloc en qu els romans van trobar un parads termal. Plini, un dels escriptors ms importants de lpoca, en el seu llibre 'Histria Natural' fa referncia a deus ferruginosos, descrivint el seu sabor i les seves propietats curatives.Les tcniques hidroterpiques eren similars a les gregues, buscant l'equilibri del cos que estava alterat causant la malaltia. Les aplicacions ms comuns eren per dolors reumtics, aiges que curaven els ulls...Edat MitjanaL'Islam considerava la hidroterpia com una cosa prestigiosa. Rhazes i Avicena, considerat el major metge de llengua rab, van desenvolupar la hidroterpia com a tcnica d'aplicaci en forma de banys, begudes i aplicacions locals en cremades i hemorrgies. Com veiem, la hidroterpia existeix des de temps molt antics i va ser base important de la medicina en moltes cultures. Per no sempre va ser aix, a l'Europa Cristiana es fa un pas enrere, s'abandona el culte al cos i a la higiene, i els coneixements adquirits en tots aquests anys sn tancats als monestirs i oblidats.Edat ActualL'poca de gran esplendor de la hidroterpia va ser el segle XX, on van confluir factors socials i cientfics que li van donar un impuls definitiu. Temps de desenvolupament cientfic, biolgic, mdic, geolgic i qumic, estudis necessaris per a comprendre la base de la hidroterpia i el seu funcionament. S'introdueix com a assignatura en algunes universitats, la primera a ustria. Els estudis de medicina d'aquesta poca ajuden a comprendre i millorar les tcniques, la comprensi del funcionament del cos hum, la millora en els diagnstics, tot contribua a aquesta poca d'esplendor.Els gelegs van ensenyar-nos el perqu les aiges sn aix, i la seva classificaci depenent de les seves caracterstiques fsiques o qumiques. En el segle XX el termalisme s sotms a experimentaci cientfica i observaci clnica racional i crtica, donant els seus fruits com a cincia que s.Aix fa que la hidroterpia ressorgeixi en forma de balnearis, installacions modernes sobre les antigues construccions romanes, zones de tranquillitat i reps, tractaments antiestrs, antitabac... Un retorn a la naturalesa, als ensenyaments d'Hipcrates.Com veiem la base de les aplicacions d'hidroterpia van passant des de la fe fins a la resposta fisiolgica del nostre organisme tal com es coneix avui dia.TODO SE CURA CON AGUA?

La historia del agua como agente teraputico nos hace remontarnos a las antiguas tribus que habitaban en las cavernas. Sin conocimiento alguno, tan slo por la capacidad de observacin que tiene el hombre, consiguieron iniciar una tcnica teraputica que se mantiene vigente hoy en da.

Los primeros que desarrollaron mtodos teraputicos basados en el agua, fueron los Aztecas, que crearon sus primeros baos de vapor (temazcalli). De la misma manera, los Mayas crearon sus baos de sudor(zumpulche).Actualmente, existe la hidroterapia, que es la utilizacin del agua como agente teraputico. Se hace servir en cualquier forma, estado o temperatura.La hidroterapia es una valiosa herramienta para tratamientos de muchos tipos. Engloba traumatismos, reumatismos, problemas digestivos, respiratorios o neurolgicos.

Los centros que imparten la hidroterapia son: -Balnearios: son lugares habilitados para el tratamiento de afecciones. El tratamiento es a travs de aguas termales mineromedicinales. Siempre est situado cerca de un manantial.

-Spa: Salutem Per Aquam, Son lugares habilitados para el tratamient de afecciones con aguas no termales. A parte, se pueden aadir otros componentes que mejoran el tratamiento esttico o la relajacin.

-Centros de talasoterapia: Son centros variantes de la hidroterapia que basan sus aplicaciones teraputica en el agua marina y sus componentes.

Todo el mundo habla sobre la hidroterapia y de sus beneficios, pero, malgastamos demasiado agua para tonteras?

Qu es ms importante, poder beber agua o poder curarnos en salud? Si continuamos usando el agua para curar patologas, cosa que est muy bien, nos quedaremos sin agua para poder beber, y entonces, de qu servir curarnos si no podemos beber agua?

SEQUA NATURAL O PROVOCADA?

Se dice que hay sequa en una zona cuando permanece sin llover ms tiempo del habitual y comienzan a notarse efectos negativos. La sequa es un fenmeno normal y recurrente del clima, sin embargo, muchos consideran errneamente que se trata de un fenmeno extrao. Ocurre en todas las regiones climticas, pero sus caractersticas varan de unas regiones a otras.La sequa tiene un carcter lento y progresivo, de forma que, cuando se manifiesta de manera evidente ya se est inmerso en ella.

Son factores a considerar para caracterizar la sequa:Tiempo necesario para que pueda hablarse de sequa

Proporcin necesaria de reduccin de la precipitacin

Tipo de efecto considerado

Grado de afeccin relativo a dicho efecto

Tipos de sequaCuando persiste la sequa, las condiciones circundantes empeoran gradualmente y su impacto en la poblacin local se incrementa. Se tiende a definir la sequa en tres formas principales:Sequa meteorolgica: Decae la precipitacin, es menor a lo esperado

Sequa agrcola: Falta de humedad en el suelo

Sequa hidrolgica: cuando hay un dficit continuo de la escorrenta de la superficie que afecte los niveles inferiores

Consecuencias de la sequaLa Sequa puede considerarse un acontecimiento natural de enorme transcendencia. La enorme transcendencia, ya que por su causa se han visto diezmadas las poblaciones por hambrunas, se han impulsado movimientos migratorios masivos y provocado graves crisis econmicas, sociales y polticas.

Impacto perjudiciales.

Efectos directos.

- Impactos econmicos- Gestin del agua y abastecimiento- Energa: generacin de energa hidroelctrica- Impactos medioambientales- Efectos medioambientales combinados: Contaminacin- Aumento de incendios forestales

Efectos indirectos

Economa:- Energa: generacin de energa hidroelctrica- Comercio, especialmente en las relaciones de exportacin e importacin
Efectos beneficiosos

La sequa puede ayudar a controlar los excesos de produccin de la agricultura y de otros sectores, contribuyendo as a una mayor estabilidad de precios y a la supervivencia de aquellos colectivos agrarios que se ven afectados por problemas de superproduccin.

Indicadores de sequa-ndice de la severidad de la sequa de Palmer (PDSI)-Porcentaje de Precipitacin Normal (PPN)-ndice de precipitacin estandarizada (ESPI)-ndice de suministro de agua superficial (ISAS/SWSI)-ndice de Riesgo de Sequa (IRS)-Indicador de la Humedad del Cultivo (CMI)-Potencial Agro-Hidrolgico (AHP)

ELS ESPORTS D'AIGUA, UN MN PER DESCOBRIR.Els esports aqutics sn aquells que es practiquen a l'aigua. Es poden classificar en:-Esports nutics sense motor
-Esports nutics de motor
-Esports en piscina
-Esports subaqutics
-Esports en aiges braves

Encara que en aquest cas, deixarem de banda els considerats ms contaminats, els esports nutics de motor i ens centrarem en els esports nutics sense motor.Alguns dels esports nutics sense motor sn:

Rem:El rem s un esport nutic que t dues modalitats: banc fix i banc mbil i consisteix en la propulsi d'una embarcaci que es desplaa utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.

Piragisme:S'anomena piragisme a l'activitat recreativa o esportiva de navegar amb una piragua, per aiges planes o per aiges braves.

Vela esportiva o vela lleugera:La vela lleugera s la propulsi d'una embarcaci, que mitjanant una vela, aprofita el vent i la fa avanar. Aquests no disposen de motor de cap tipus i naveguen a prop de la costa. La competici d'aquest esport s supervisada per la Federaci Internacional de Vela (ISAF), a travs de les diferents federacions nacionals com la federaci espanyola de vela (RFEV).

Windsurf:El surf de vela (tamb conegut per l'angls windsurf) s un esport de vela que consisteix en fer anar una taula amb una botavara per l'aigua.

I per ltim el Surf:El surf s un esport nutic que consisteix a planar amb una taula de surf sobre la cresta d'una onada a mesura que aquesta arrossega a la persona practicant (surfista o surfer) cap a la costa.

Cap d'aquests esports contamina, ja que no utilitzen combustibles, no desprenen gasos i no contaminen. Noms es desplacen per sobre de laigua i no en malgasta.