revista
TRANSCRIPT
MATIAS 5B
1ER PREMI PORTADA
Hi havia una vegada un gat que es deia Tomàs i un ratolí que es deia
Senri.
El ratolí era morró claret i li
agradava menjar formatge.
El gat era gris i volia anar de viatge
amb el ratolí, però el ratolí no volia.
Però el gat va tenir una idea va posar
trossos de formatges des de casa del
ratolí fins l’avió.
El ratolí estava tranquil a casa seva,
va olorar el formatge i va començar a
menjar i va acabar a dins l’avió.
Se’n van anar de viatge a França
però no podien entendre el que els hi
deien perquè no sabien parlar
francès.
Van preguntar a un home quina
hora era i com no van entendre el
que va dir l’home van perdre l’avió.
Es va n quedar 5 anys i al cap de 5
anys ja podien parlar francès.
I van preguntar una altre vegada i
com ja sabien parlar francès van
agafar l’avió i van tornar cap a casa.
I catacric, catacrac el conte s’ha acabat i catacrac, catacric el conte ja està
dit.
Iulian 1A
1ER PREMI
Hi havia una vegada una foca petita que es deia Recs petita i
el seu pare que es deia Recs gran.
Vivien al Pol Nord i estaven contents perquè jugaven amb
l’aigua i el gel.
Un dia la foca petita va perseguir un peix i es va perdre pel gel.
El seu pare estava preocupat i trist i el va buscar per tot arreu
però no el trobava.
El seu pare es va posar a plorar i les seves llàgrimes van desfer
el gel.
Darrera del gel va trobar el seu fill
Recs petit i mai més es van separar.
Conte, contat ja s’ha acabat.
Tarek Ezzouina
Finalista 1er A
Hi havia una vegada un camaleó amb uns ulls molt grans, les potes amb ungles
i una cua punxeguda.
Vivia a la selva i quan es camuflava es tornava de molts colors.
També hi havia un ratpenat amb ales, dents afilades i orelles molt grans. I un
escorpí de sis potes i una punxa verinosa a la cua.
Un dia el ratpenat estava volant, va xocar amb un arbre i va caure malferit.
A terra el camaleó i l’escorpí el van veure i el van ajudar.
El van portar al seu cau on tots els ratpenats el van curar.
I el camaleó, l’escorpí i el ratpenat es van fer amics i van fer una festa per
celebrar-ho.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat.
Ammar
Finalista 1A
Fa molt de temps a una muntanya que era molt alta i plena
d’arbres vivia una àguila que era molt forta.
L’àliga es va quedar sense menjar i va anar a buscar més. Quan
va marxar els ous van caure del niu i van rodolar per la
muntanya.
Els ous es van obrir i van sortir les
cries. La mare encara no havia tornat.
Darrera de la roca vivia un grill que
feia cric-cric i les cries de l’àliga es va
espantar. En aquell moment la mare
va arribar i les cries es van
tranquil·litzar.
Finalment els grills i les cries es van
fer amics. Conte contat aquest conte s’ha
acabat.
Iker
1er Premi 1B
Fa molt de temps quan els peixos volaven i els ocells tenien
dents hi havia una serp que era de color negre i groc que vivia
a la platja. Hi havia una tauró blanc que era molt i molt
dolent. El tauró es va punxar amb un eriçó de mar i es va fer
molt de mal.
La serp va ajudar a curar-se.
La serp li va dir que si volia donar la
volta al món nedant. El tauró li va
contestar que si i quan van donar la
volta al món van trobar un tresor.
Es van comprar moltes coses i van
viure feliços.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat ,
aquest conte s’ha acabat.
Àxel
Finalista 1rB
Hi havia una vegada un gos que era marronet i molt simpàtic
que vivia al bosc. També hi havia una estrella molt bella que
cada nit brillava en el cel.
El gos va construir un coet, va agafar l’estrella i se la va
emportar a casa seva.
Es van fer amics i van viure
feliços i van menjar anissos.
Núria
Finalista 1rB
Hi havia una vegada un cavallet de mar i un tauró. Un dia estaven
nedant al mar i es van xocar, es van marejar i es van desmaiar. Quan
van despertar, el tauró, va veure el cavallet
i va pensar que no havia vist mai un
animal igual que aquest. Llavors el tauró li
va dir:-Vols anar a donar un passeig? I el
cavallet va dir que si, i es van fer amics..
El dia següent van anar al par dels peixos i
van jugar sense parar, però es van perdre.
No sabien on eren i no sabien el camí cap a
casa. Anaven buscant i buscant i al final
van trobar el camí que els dirigia cap a casa
seva i van tornar . I desprès d’això, cada dia
el tauró picava a la porta del cavallet,
aquest li obria la porta, i el tauró li deia si
volia anar a jugar. El cavallet jugava i
jugava sempre amb el tauró i s’ho passava
molt bé. El cavallet sempre deia:- Que
divertit!I van ser amics per sempre i van viure moltes
aventures.
Alba
1er Premi 2A
Hi havia una vegada una nena que va anar al bosc a buscar
pomes i quan es va fer de nit, se’n va anar a casa.
Quan va arribar a casa i es va girar per treure’s la jaqueta va
veure que hi havia un mussol que la perseguia i el va tornar al
bosc.
Llavors la lluna, quan va veure la nena va dir: - Hola! Soc la
lluna i el mussol es el meu amic. La nena es va espantar i va
anar corrent a amagar-se i el mussol la va seguir i li va dir: -
La lluna es la meva amiga. I es van fer
amics els tres.
Aleshores la nena va invitar el mussol a
dormir i el mussol li va dir: - Em puc
quedar per sempre? I la nena li va dir:
- Si!
Llavors el mussol i la nena van viure
junts per sempre i van passar moltes
aventures tots dos junts. I conte contat ja
s’ha acabat!
Nàyade
Finalista 2A
Hi havia una vegada un dofí i un peix que es van trobar, es
van caure bé i es van fer amics.
Un dia junts, van conèixer una sirenita i es van fer amics els
tres i van anar a una illa nedant, i quan van arribar es van
donar compte de que aquella illa estava plena de taurons. Van
intentar fugir, però un tauró va atrapar a la sirenita. Com
van poder, el dofí i el peix la van salvar i van fugir.
Van anar a una altra illa i quan va passar un dia i van
descobrir una cova plena de dofins i peixos, van veure la
sirena, que havia anat a nedar per lliure i els havia deixat
amb els nous amics de la cova, i van
tornar a marxar amb ella.
Van anar a la casa que el dofí i el
peix havien fet quan es van conèixer
però la sirenita no hi cabia per que
era molt petita.
I com volien viure els tres junts, la
van trencar i van fer una de nova
ben gran i van viure els tres junts
feliços per sempre. Conte contat,
aquest conte s’ha acabat.
Nayara Xiomara
Finalista 2A
Hi havia una vegada, un dofí volador.
Una nena que va anar al zoo, va
visitar els pingüins i després va anar a
l’aquari dels dofins.
A l’aquari, la nena va veure un dofí
volador que era molt bonic. Van passar
els dies i la nena va tornar al zoo per
veure al dofí, però el dofí volador no hi
era.
La nena es va preocupar molt, va anar
a preguntar a la cuidadora de l’aquari
de dofins. La noia li va dir que no sabia
on estava. Després va preguntar al
Director del zoo. Tampoc sabia on estava.
Llavors la nena va decidir preguntar-li
al seu pare:
- Podem anar a la platja amb el vaixell?
El pare li va dir que sí i van sortir amb el vaixell i el van
trobar.
El dofí li va explicar a la nena que se sentia millor al mar,
lliure. La nena ho va entendre.
Ara quan el vol veure surt al mar amb el seu pare en el
vaixell.
ANDRA DORINA ENE
PRIMER PREMI 2B
Fa molts i molts anys, un nen que visitava un castell amb els
seus pares va trobar un cotxe que venien a la botiga.
Va preguntar als seus pares si li compraven i els pares li van
dir que li comprarien si prometia esforçar-se amb els deures.
- M’esforçaré molt! - Va dir el nen-
- D’acord, te’l comprem- van dir els pares.
Però el nen no sabia que el cotxe volava. Quan el va provar, va
veure que li sortien ales i que podia volar. Es va divertir molt i
va tornar a casa molt content amb el seu cotxe.
Cada dia, jugava amb ell i un dia es va
xocar amb un arbre.
El pare amb el nen van anar al mecànic
del castell. Quan el van arreglar, ja no
podia volar, però al nen encara li
agradava el seu cotxe. I va jugar amb ell
fins que ja no era un nen.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest
conte s’ha acabat.
EMIN HOVAKIMYAN
2n B Finalista
Un dia, hi havia un cocodril petit abandonat a la platja.
Va passar un nen i va pensar: “pobre cocodril, està abandonat”.
Es va anar apropant a poc a poc, però va decidir trucar a la policia.
També va arribar la protectora d’animals i el van portar al veterinari
per veure com estava.
Li van trobar una ferida a la cama. Se la van curar i el nen cada
setmana anava a veure com estava.
Quan el cocodril es va recuperar, el van
portar al Zoo.
El nen amb la seva família anaven cada
setmana al zoo. Al final, el nen i el cocodril
es van fer amics.
I conte contat, ja està acabat, si no és
mentida serà veritat.
SAMUEL MONTALBÁN
Finalista 2B
ONA BAILÓN
1ER PREMI 3A
Vet aquí que en aquells temps que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, hi havia un ratpenat molt bonic de color negre atzabeja que vivia en una cova enorme. Ell volia recórrer mon però tenia un greu problema; quan tocava alguna cosa amb les ales feia desaparèixer el color. Un dia va venir un molt bon amic seu i li va dir:
- Si el que vols es córrer mon fes-ho, ningú pot dir-te que no ho facis. - Tens raó però... tu m’acompanyaries? - I és clar que si, m’encantarà acompanyar-te. - Recorrerem el món sencer –va dir. Anirem a París, Egipte, la Xina, Japó,
Marroc, Austràlia, Londres, Espanya, Itàlia i França. - Vinga va! Posem-nos en marxa. Per tots els llocs que passaven el color desapareixia però el seu amic sempre l’animava.
- No passa res, tu segueix. A l’altra punta del món vivia una ratapenada molt i molt guapa que també tenia poders; podia tornar el color de les coses. Sortia a recórrer món amb una bona amiga. També volia anar a París, Egipte, La Xina, Japó, Marroc, Austràlia, Londres, Espanya, Itàlia i França. Quan van arribar a Egipte la ratapenada va dir:
- Què bonic que és!!!!! - Oi que si? Va dir l’amiga.
Al cap d’uns dies van arribar a Londres. El ratpenat i el seu amic també van arribar. Els quatre es van trobar i el ratpenat va dir:
- hola, com et dius? - Em dic Héstel ,va dir la ratapenada, i tu? - Jo em dic Alex.
I van anar presentant-se els uns als altres... Al cap d’uns dies van emprendre viatge els quatre junts i, per cert, com que el ratpenat li treia el color a les coses, la ratapenada anava darrera seu i els hi tornava el color. I catacric, catacrac aquest conte s’ha acabat.
MICHEL GRADIN
FINALISTA 3A
Un dia que feia molta calor un pescador i un bussejador van decidir anar a pescar al fons del mar. Es van posar el vestit de neoprè, l'escafandre i les bombones d'oxigen i van pujar a la barca. Quan ja estaven ben preparats el pescador va dir:
- Em llenço jo primer a veure que trobo. - D’acord –va dir el bussejador.
Va començar a nedar i el primer que va trobar va ser un peix globus que quan el va veure es va espantar i es va inflar. Va continuar i es va submergir cap el fons i es va creuar amb una medusa blava que semblava que ballés, va seguir més avall i va veure un tauró amb la boca oberta. El bussejador es va espantar molt, va intentar cridar però no podia perquè portava la mascareta de l'oxigen i va pujar cap a la superfície. Quan va ser al costat de la barca li va dir al bussejador:
- He vist un tauró enorme. - Què t’ha fet? -
-Per sort no m’ha fet res però m’he espantat molt amb aquelles dents.
- Això és molt perillós, millor pesquem amb la canya de - pescar.
Van posar un cuc mort al fil de la canya, el van tirar a l’aigua i van pescar una sardina. Tots dos van dir: - VISCA, VISCA! Hem pescat una sardina Es van acostar a la zona de roques i van veure una roca molt gran plena de crancs. El bussejador va dir:
- Provem de pescar crancs amb la xarxa? - Vinga, prove-m’ho a veure si pesquem algun. - Mentre estaven pescant els crancs va aparèixer el tauró i el pescador i el
bussejador van marxar remant super ràpid i no van tornar mai més.
Aquesta història passava en el planeta dels colors. Tota la gent que vivia era d’un color diferent. Allà eren molt feliços perquè tots eren amics i s’ajudaven els uns als altres. Les cases eren rodones i del mateix color que els seus propietaris. Un dia en Blic (és un nom extraterrestre) estava a casa seva i va sentir un soroll. Va sortir al carrer i es va trobar amb un noi que no coneixia. Se’l veia enfadat i amargat i va pensar que semblava una albergínia. En Blic li va dir:
- Hola, soc en Blic i tu qui ets? - Jo no tinc nom, en el meu planeta ningú en té. - Sembles una albergínia!!!!
- Ja ho sé, i tu sembles una bombeta. Van estar discutint una bona estona dient-se coses de com eren. De sobte en Blic va veure la seva nau. Era rodona i lila i estava estrellada al mig del carrer.
- Tinc una idea -va dir en Blic, per què no te’n tornes al teu planeta? - Me n’aniria encantat de la vida però no veus que la meva nau està incrustada al mig del
carrer? - Si vols et dic on pots arreglar-la i mentrestant pots venir a casa meva
Van anar cap a casa d'en Blic i com que “el sense nom” no suportava l’amabilitat va pensar que es venjaria. Va començar a pensar una sorpresa dolenta.
- Hola, porto un got d’aigua per a tu -va dir en Blic. - Oh! Gràcies per tot! -Va dir dissimulant...
Uns dies després el seu pla ja estava enllestit.
- Barrejaré tots els colors del planeta i així no tindreu la llibertat de triar un color.
- Ho impediré. De debò què vols fer això? Va, tingues bon cor.
L’extraterrestre va reflexionar, es va posar vermell com un tomàquet i va decidir ser feliç i conviure amb tots els habitants d’aquell planeta. A la cric-cric el conte ja està dit, a la cric-crac el conte està acabat.
LUCIA SANTOS
FINALISTA 3RA
Hi havia una vegada una sirena, un peix de color blau i un pescador. Un dia, el pescador va tirar la xarxa i va agafar una sirena, però ell no ho sabia i va pensar que era un peix. Quan va arribar a casa seva, el pescador va posar la sirena dins d’una galleda amb aigua, però la sirena no hi cabia i el pescador va dir: -Què estrany! Els peixos entren de seguida... Per què aquest peix no vol entrar a la galleda? La sirena feia tot el possible per escapar d’allà. El pescador va decidir comprar una peixera súper gran per a posar-la, però ella no volia estar-s’hi de cap de les maneres i intentava sortir com fos per poder tornar al mar. El pescador va decidir parlar amb el seu amic Toni, que també era pescador, a veure si el podia ajudar a resoldre el seu problema. I li va dir: - Toni, he pescat un peix més gran del normal i no tinc manera de posar-lo a la galleda. Ja li he comprat una peixera i tampoc no s’hi vol estar! -Anem a veure-ho- va dir el Toni. I junts van marxar a casa del pescador. Quan el Toni ho va veure li va dir:
- Però si això no és un peix!!! És una sirena!!!! -
El pescador no s’ho podia creure i llavors va entendre perquè la sirena intentava sortir-hi. Així que el pescador va decidir tornar-la al mar i aquell dia sí que va pescar un peix. I era un peix de color blau. Catacric catacrac, conte acabat Catacrac, catacric conte finit.
SARA BENSAID
1ER PREMI 3B
Aquí comença la història del Nen i el Dofí: Era un dofí que es deia Sifi, tenia 11 anys i parlava. Sempre estava atent a que a ningú no li passés res dolent i que tothom estigués content i alegre. Un dia molt solejat, al matí, hi havia un nen fent surf, tot i que li feia una mica de por fer-ho. Llavors va aparèixer el dofí i li va dir: -Hola! Què tal estàs? El nen va posar cara d’ espantat i va dir: -Però, com és que pots parlar? -És què sóc una mica màgic!.- va dir el dofí. -I com et dius?- va dir el nen. -Jo em dic Sifi i tu?
- Em dic Mario i m’agradaria aprendre a fer surf, però em fa por caure i enfonsar-me.
- Jo et puc ajudar!,- va dir el dofí. El nen va fer un bot d’alegria i va dir:
- Moltíssimes gràcies!!!! - Si vols- va dir el dofí- cada tarda a les 17,30h
practiquem, i ja veuràs que al final n’aprendràs. El nen ja havia de marxar a dinar i el dofí li va dir cridant:
- Eh! Recorda el nostre secret! - D’acord!- va fer el Mario.
Llavors el dofí va marxar al fons del mar. Es van fer les 17,30h i els dos nous amics es van retrobar a la costa. El dofí li va preguntar si estava llest i el Mario va fer que sí, i així van començar la classe. El nen no parava de caure i el Sifi va dir: -Vols que amb la meva màgia faci una gran onada ? Ja veuràs com així no et costarà tant. El Mario hi va estar d’acord i quan el dofí va començar la gran onada, el Mario va al·lucinar perquè podia fer-ho! Podia fer surf! Des de llavors, cada tarda, a la mateixa hora i al mateix lloc es troben per jugar amb les onades. I conte contat, ja està acabat i si no és mentida, serà veritat.
ANDREA ALFONSO
FINALISTA 3B
Vet aquí que en aquells temps quan les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, havia un científic, que es deia Figo i que començava a estudiar química. D’entrada, se li va acudir que podria comprar-se una mascota perquè l’ajudaria molt i s’ho va estar rumiant molta estona: Què tal un hàmster? Mmmm, no, que mengen molt i no em deixaria treballar.... Un gat! mmm, no, que ho esgarraparia tot i tampoc em deixaria treballar.... Què tal....?
Ell no parava de pensar un animal i una excusa per no comprar-lo. Però, de sobte, va pensar en un gos. Sí, es compraria un gos! Emocionat, es va posar la bata blanca, les sabates negres i la corbata de ratlles i va sortir disparat cap a la botiga d’animals de la cantonada. Quan hi va arribar, va veure un munt de gossos de tots els tamanys i colors, però a ell li va agradar un de petit, de color blanc i taques negres. Va decidir que se l’emportava, tot i que no era precisament barat!
- Què???? Sis mil setanta-cinc dòlars?- va exclamar el Figo
- Així és la vida!- va contestar-li el venedor. El Figo va moure el cap, però com que sabia que aquell gos li aniria molt bé, va decidir pagar el que li demanaven. -Ho accepto! Tingui! I ara doni’m el gos! El gos va bordar; estava més feliç que mai i en Figo, tot content, se’n va anar cap a casa. Quan hi van arribar, el Figo li va dir: -Què tal, gosset... El gos no parava de moure la cua.
- Et diré Pues. T’agrada?
- Sí! M’encanta el nom!- va dir el gos. El Figo va fer un bot i va cridar:
- Ah!!!!!!!! Ajuda!!!!! El gos li va dir: -Tranquil! Tranquil!! Però el Figo no estava gens tranquil i s’anava dient: -Només són imaginacions meves. No he sentit aquest gos parlar! En Pues li va dir:
- En realitat sí que ho has sentit... - Què està passant aquí?- va dir el Figo
- Res...., si vols ja torno a la gossera...- li va dir el pues una mica trist.
- No, no! Queda’t! A més a més, si parles ens podrem entendre molt bé!- va dir el Figo
En Pues estava molt content. Però un dia, quan en Figo estava fent una de les seves pocions, en Pues, sense voler, va llençar la poció d’en Figo. Quin ensurt! En Figo es va convertir en un animal microscòpic!! Però el científic no estava gens enfadat, no, al contrari, estava súper il·lusionat perquè ara sí que podria investigar a fons animals petits com les formigues i inclòs entrar a dins dels formiguers, com que era tan petit... Però, com que en Figo era tan despistat, la seva poció encara no estava acabada i només va durar deu minuts. De nou, en Figo tornava a ser gran. En Pues li va dir que l’ajudaria a millorar la seva poció i moltes altres més. Per allà passa un gat amb el cul arremangat i aquest conte s’ha acabat!.
MALAK
FINALISTA 3B
Tu, aigua, ets molt bonica,
com un cristall transparent.
Tu, aigua, estàs tan fresqueta com el vent!
Tu, aigua, mai no pares de fer soroll,
però a mi m’agrada quan fas així:
cloc, cloc, cloc.
Tu, aigua, portes uns animals tan bonics..,
om peixos, pops...
Tu, aigua, ets tan blava com el cel.
Tu, aigua, sempre ets a tot arreu.
Tu, aigua, pots estar tan calenta com el sol.
Tu, aigua, pots estar tan freda com el gel.
Tu, aigua, pots estar tan tranquil·la com el cel.
Tu, aigua, pots estar tan furiosa com el vent.
Ripandip Kaur
1ER PREMI 4T A
Mare, tu ets tan preciosa com una rosa,
Vull que em facis una abraçada, però molt
amorosa.
Ets molt llesta, sempre ho aconsegueixes tot
per com de simpàtica ets i tot el que t’esforces.
Mare, tu que ets tan pulcra
que t’agrada tenir-ho tot amb olor a roses,
fins i tot la meva habitació que sempre està
preciosa.
Tu també ets molt moderna,
la teva frase és “vida nova, roba nova”.
Ara que ets lliure, tot el món
et veu més alegre
i brillant com una estrella
al teu treball d’auxiliar.
Tens dos fills que són molt bonics,
són el meu germà i la més preciosa: jo,
no, que és broma, mare,
T’estimo molt, per sempre.
Isabel García
Finalista 4A
La lluna és bonica com el cel
també tímida com un tomàquet,
viu a l’espai amb els estels.
Sembla un formatge amb els estels,
és lluminosa com el sol
i també nocturna com els lleons.
És freda com un gel,.
és blanca com la neu
i alegre com el sol.
Viatja per tota la terra
com un avió.
Pedro Blanco
Finalista 4T A
(Periquito)
Les seves plomes són de color groc
i quan li toca el sol, semblen d’or.
Fa saltirons dins la gàbia
quan apareix la meva àvia.
Li agrada molt sentir soroll
i jo li poso rock and roll.
Xerra que xerra, passa molta estona
tant que sembla una persona.
Quina tremolor li agafa sovint
quan està a punt de dormir.
M’apropo jo pel darrera
i li faig una cantarella.
Lei Chen (Guanyador)
1ER PREMI 4B
En un llibre vaig trobar
el Fènix lluminós com les estrelles,
com si tremolés la Terra
em va transmetre sorpreses.
L’emoció sorprenent
la virtud em va donar força
la sensació que el cel queia
i per mi va ser únic.
El Fènix sempre és universal
la llegenda sempre penetra en mi.
Carles Sobrino Ibáñez
FINALISTA 4B
Des del meu balcó veig el mar
i mirant la sorra daurada
he vist una rosa, una rosa vermella
com la posta de Sol.
La rosa s’aixeca i mira el mar,
el mar també…
Es parlen l’un a l’altre
molt feliços i contents.
Rosa, vine amb mi!
Sense peus no puc venir!
I de sobte, vaig veure una onada,
com si fos una abraçada.
El mar se l’endugué
I mai més res en vaig saber…
Carla Saray Tomala Rodríguez
FINALISTA 4TB
Hi havia una vegada un científic que havia fet molts invents, però tots anaven malament. Un
dia, va tenir una idea, va intentar fer un cotxe viu. Llavors, el científic va començar a fabricar un
cotxe híbrid, és a dir, un cotxe que funciona amb electricitat i amb gasolina. Després de 2
mesos de treball el científic sabia que només li faltava un ingredient, l’adn d’una persona molt
amigable, perquè el cotxe sigui també amigable. Quan va aconseguir la mostra, va donar-li les
grácies al senyor que li havia donat.
Llavors, va arribar l’ hora de posar-hi l’adn al cotxe. Primer, se li posa l’adn a la punta del
carburador, desprès, se li posa pel conducte d’oli, perquè funcioni bé.
Es va quedar quiet, fins que el cotxe va arrencar sol, el científic es va espantar, però després
es va alegrar. Va acostar-si al cotxe i es va obrir la porta. El ciéntific va entrar i es va engegar
la ràdio amb la seva cançó preferida. Es va tancar la porta del cotxe i va donar la volta al barri
tot sol. No s’ho podia creure, el cotxe funcionava tot sol!! El ciéntific va donar per finalitzada la
prova. Es va quedar impresionat, una volta al barri amb cotxe sense conduir.
El segon dia va fer la prova de velocitat màxima en una
recta de 7KM. Va arribar als 350kmph, molta velocitat. Al
ciéntific no li va agradar res aquesta prova, la acceleració de
0-100 en 3,0 segons, va fer-hi més proves:
control:1,20G,frenada:29,5m. Tenia molts cavalls:700CV,
pés:957Kg.
Un dia, el cotxe va engegar la ràdio i van dir que van
atracar el banc. Llavors, el cotxe va accelerar al màxim i va
anar fins al banc, on havien robat, el cotxe va detectar les
trepitjades dels lladres, els peus encaixaven amb un senyor.
El cotxe va sortir volant i va seguir les marques del cotxe
dels lladres.
Al final, van atrapar als lladres i es van quedar a la presó,
així, el cotxe i el ciéntific van seguir fent aventures.
IZAN GUTIERREZ
1ER PREMI
Verde, amarillo y naranja,
colores de la esperanza.
Azul, blanco y lila,
colores que espabilan.
Rojo y rosa,
la cosa hermosa.
Negro y amarillo,
que llega el veranillo.
Marrón y beige,
¿qué no los veis?
Gris y granate,
un gran disparate.
YASMIN MRABET
1ER PREMI 5A
The koala is a beautiful animal. It has got two legs and two arms and it has
got small hands and small feet.
The koala has got a big nose, two small eyes, a big mouth more or less and
two big ears in the head. The mouth of this animal has got teeth and small
fangs. The koala has got hair in the ears. The fur of this animal is grey and
brown.
They haven’t got a tail to help for scale but they have got small paws to help
for scale.
These animals are mammals, they have got pulmonary respiration and they
are vertebrate animals.
The koalas live in wet habitats and with eucalyptus trees and with a wide
field.
NATALIA RUIZ
1ER PREMI 5A
Hi havia una vegada un home que es deia Joan. Volia anar a l’espai i conèixer
una civilització desconeguda. Com va veure que cap coet de la terra, arribava
tant lluny va tenir que construir un coet ell mateix. Va trigar cinc anys però ho va
aconseguir. Abans d’anar-se’n es va preparar: Va portar menjar per dos mesos ,
una Camara de gravar, Una llibreta i llapis per si fos el cas, que la civilització
espacial no parlara el seu mateix idioma i té que dibuixar. I per últim va trucar al
seu amic per veure si volia anar-hi
-Hola Steve vols anar amb mi a l ‘espai?
-Joan perquè vols anar a l’espai?
-Per veure si trobem una civilització, et vens?
-Però Joan i sinó trobem una civilització
-...
En Joan es va quedar sense paraules
-Però i si trobem una civilització?
-D’acoooooord aniré amb tu
Al cap de mig hora els dos estaven preparats. Van revisar bastants cops, no
volien oblidar-se res. El coet anava a molta velocitat.
Quan es van allunyar molt van veure la terra, era com s’ho imaginaven. Van
passar setmanes sense trobar res, i ja perdien l’esperança. Quan ja estaven per
tornar de repent van escoltar un soroll molt, molt, fluixet.
-Has escoltat això? Va dir en Joan.
-Si i crec que no és el coet! Va respondre Steve.
Era un planeta desconegut i molt semblant a la terra. Van apropar-se i van baixar
però alguna cosa va sortir malament i la nau es va trencar.
-La nau s’ha trencat! Va exclamar en Joan.
-Ens morirem! Va cridar Steve
Però milagrosament van sobreviure. Els habitants del planeta, van anar on
s’havia estrellat la nau.
-És un meteorit! Va exclamar un habitant .
-És un extraterrestre!Va dir un altre.
Quan en Joan i Steve es van aixecar, van pensar (quin aspecte més estrany).
Encara no s’ho creien que havien trobat una civilització extraterrestre.
En Joan i Steve es van presentar.
-Jo soc en Joan i vinc del planeta terra
-Jo soc Steve també i vinc del planeta terra
Els habitants del planeta també es van presentar.
-Nosaltres som els Intxipiers aquest planeta es diu catrix
Els intxipiers van fer preguntes com: com és el vostre planeta? Quines coses
havien inventat en la terra? Com eren els seus animals? Quins tipus de menjar
menjaven?...
Steve i en Joan també va fer preguntes d’aquestes. També van dir que la seva
nau s’avia trencat i si ho podien reparar. Però
van dir els intxipiers.
-Que és aquesta màquina?
Ells van respondre:
-Això no és màquina és un vehicle que serveix
per viatjar per l’espai.
Els intxpiers van dir que si, que ho arreglarien
però que trigarien molt. En Joan va pensar (no
em feia falta la llibreta). Van fer un tur per el
planeta van observar que no hi havia
contaminació en tot el planeta, hi havien plantes
rares, tot el planeta era molt bonic. A l’hora de
sopar van menjar un menjar molt estrany però
era deliciós.
Va passar com un mes, i la nau estava reparada
i es van acomiadar .Quan en Joan i Steve van
tornar a casa, d’es de aquell dia, van ser
reconeguts com els que van conèixer una
espècie desconeguda.
SANTIAGO CALDERON 5B
1ER PREMI
Cojo un libro de repente
y entro en un mundo diferente.
Historias y cosas que contar,
en los libros las puedes hallar.
Palabras, misterios, comedia y novelas
en los libros siempre revelas.
Grandes y robustos, pequeños y delgados
con mucha letra o ilustrados.
Para los más grandes y los más pequeños,
leer es sumergirse en un sueño.
Libros de colores
los hay a montones.
Cada uno es especial
y para cada gusto hay.
Los libros esconden secretos
y dejan misterios abiertos.
Cualquier cosa que quieres aprender,
en los libros las puedes leer.
Esta es mi poesía
y espero que la disfruten con alegría.
YANKA COTIGNOLA 5A
1ER PREMI
The dog is a vertebrate animal. The dog has got a backbone and an internal
skeleton. It is a mammal. It’s a domestic animal. The dog has got a tail and four
legs. They have got whiskers. They have got a mouth whit a long tongue. They
have got small ears and other dogs have got big ears. It’s omnivorous. Some
dogs have long fur and others short with different colours. They have got a very
good smell and hearing. They need medical care as people. They are loving and
faithful animals. They like sweets and petting. It is an excellent pet!!!
NORA JIMENEZ 5B
1ER PREMI
Había una vez dos equipos de futbol, el Sarriá y el Martinenc los más malos de la segunda
division, pero los dos habian llegado a la final del torneo Powerade. A los dos equipos les
habian dicho que la final se jugaría el dia 7 de abril de ese año. Los dos equipos estaban muy
contentos de poder ganar ese torneo, pero solo podía ganar uno. Los jugadores del serriá eran
un poco más buenos que los del Martinenc. El problema era que la estrella del Sarriá se había
lesionado y no podría jugar la final. El presidente del club se preguntaba que podía hacer para
no perder la final pero no se le ocurría nada hasta que al final se le ocurrió aplazar el partido.
Habló con el delegado de la federación y al final el partido se aplazó a la fecha del 20 de abril.
A los jugadores del Martinenc no les pareció muy justo pero acabaron por aceptarlo. A Los
jugadores de ambos equipos les habían dicho que, si ganaban la final, les regalaban, a cada
uno, powerade suficiente para toda su vida. Se acercaba al día de la gran final y los
entrenadores de cada equipo ya estaban preparando sus tácticas. La táctica del Sarriá era
juego por las bandas y entrar al medio des de el punto de córner. La del Martinenc era juego
corto desde los laterales a los medios y cerrándose mucho. El juego de los dos equipos era
muy diferente por lo cual el partido sería muy emocionante. Llegó el día del esperado partido y
los dos equipos en seguida se dieron cuenta de las malas condiciones del terreno de juego.
Parecía el campo del Águila. Todo de arena menos por un sitio, el medio del campo, que era el
único sitio de césped. La estrella del Sarriá, Recuatrotecuatro, le dijo al árbitro:
- Tío, aquí no podría jugar ni dios.
El árbitro le contestó:
- Y a quien le importa. Lo único que importa aquí es que voy a cobrar 670 € por arbitrar
este partido.
El partido comenzó y el Sarriá empezó controlando el balón, jugándolo, y de vez en cuando
chutaba a portería. El Martinenc, en una jugada de despiste del Sarriá, cogió el balón, lo subió
por la banda, centró y uno de los delanteros hizo una chilena y marcó un golazo. El Sarriá no
lograba marcar y empatar, pero de repente, Recuatrotecuatro se regateó a toda la defensa del
Martinenc y logró marcar por la escuadra. Los dos equipos se fueron al descanso con empate a
uno en el marcador. El entrenador del Sarriá les dijo a sus chicos que los jugadores del
Martinenc dejaban muchos huecos en la defensa. El entrenador del Martinenc les dijo a los
suyos que los del Sarriá eran bajitos comparados con ellos, que buscaran pases largos y altos.
Los dos equipos salieron motivados al terreno de juego. En el minuto 32, el Martinenc rompió el
empate con un chute de falta espectacular. El Sarriá se esforzó y al cabo de 4 minutos marcó
otra vez Recuatrotecuatro. Los dos equipos seguían jugando y ya preparándose para la
prórroga, Recuatrotecuatro se fue de toda la defensa del Martinenc y para pararlo, un jugador
del Martinenc le pegó una patada por detrás. Se fue expulsado y ahora el Sarriá tenía un
penalti a favor en el minuto 44. Recuatrotecuatro puso la pelota en el punto blanco y, pudiendo
marcar un hat trik chutó y marcó por toda la escuadra. El Sarriá ganó y se llevó el partido.
FIN
MARCEL CENTENA 6A
1ER PREMI
Sydney is a wonderful city. It’s in Australia, in Oceania.
The most famous thing is the Sydney Opera House; it’s like a big theatre. It’s
amazing; in it there are art expositions too.
In this city also live aboriginal people. They were in Australia 40.000 years ago.
There are many shops, some are cheap but others are expensive.
Many years ago there were koalas and kangaroos but now there aren’t deserts or
eucalyptus in Sydney so they can’t live in it now.
There are many restaurants and food trucks that sell different foods like ice
cream, pizza or Australian food.
There is a big bridge near the Opera House, it is the Sydney harbour bridge.
SOL CALVO 6A
1ER PREMI
Quan surts el meu esperit esta en pau
Amb tot el cel blau.
Acompanyada de las estrelles
Et veus mes bella.
Deixa que t’admiri amb molta tranquil·litat
Tot esta en calma es pura serenitat.
La teva cara blanca no es veu de dia
Miro aquell cel que tu teixies.
De nit somio que puc estar amb tu
A punt de tocar el teu rostre però has desaparegut.
Reflex que es veu de nit
Que em portes fins al llit.
Em dormo lentament
I et porto a tu a la ment.
365 vegades
Espero la meva amada.
Travessaria el mon per tu
Amb tren avio i en ruc.
RICARDO 6A
1ER PREMI
Cristalls que repiquen amb la granissada,
trepitjades que deixen la petjada,
carrers plens de neu blanca,
de tant fred tothom la porta tanca.
Al carrer, nens i nenes veuràs,
tirant-se boles de neu al nas,
fent ninots de neu
o jugant amb un trineu.
Als Pirineus anirem a esquiar,
però compte que molt fred fa,
ben abrigat hauràs d’anar
i et divertiràs sense parar
Un any nou començarà
i el Nadal arribarà.
Una carta als reis has de donar,
perquè un regal t’han de portar.
JORDI DOLDAN 6B
1ER PREMI
Erase una vez un niño llamado Joaquín, un día sus profesores del colegio Llibertat le pusieron
un trabajo, que se trataba de inventar y escribir una historia. Joaquín tenía 10 años su nivel de
inteligencia no era muy bueno. En cambió su nivel de lectura y creatividad era realmente
bueno, hasta sus padres decían que era el niño más estudioso del mundo, pero en realidad era
sarcasmo. Bueno, cuando llego a casa le dijo a su madre:
-Mama, mama tengo que escribir una historia de 500 palabras para el premio Cervantes. –le
dijo quejándose.
Su madre le respondió diciéndole que se busque la vida y que empiece ya a escribir. Le hizo un
trato, si escribía la historia con más de 500 palabras le daría de merendar todos los días
durante dos meses un donut de azúcar glas. Joaquín se entusiasmó muchísimo y de la ilusión
se puso a ver la tele para buscar ideas. Tras estar viendo la televisión sin encontrar nada se
puso nervioso. Estuvo hasta la una de la madrugada buscando. Al final de lo desesperado que
estaba puso el canal que más odio le transmitía, la Dos, ¿Por qué le transmitía tanto odio?
Nadie lo sabe, pero era así.
Al final se cansó de buscar y dijo:
-Bueno si no encuentro nada, apago la tele y me voy a dormir pensando.
Y justo cuando iba a apagarla se le ocurrió una idea brillante. Era escaquearse. Ya que era la
una de la madrugada se lo preparó todo para el día siguiente. Cogió el lápiz de color rojo y una
manta de calor. Al despertarse la madre como siempre iba a su habitación para darle un beso
de buenos días. Cuando la madre encontró a su hijo en la cama sudando y con puntos rojos en
la cara, dio un grito que lo oyó hasta el gato del edificio de al lado.
-¡¿Cómo puedes tener la varicela?! Haber la fiebre vale pero la varicela ya la has tenido dos
veces de pequeño.-Dijo la madre alterada.
-Joaquín se sorprendió por la reacción de su madre.
La madre rápidamente fue al baño, abrió el armario y cogió el botiquín, volvió a la habitación y
le puso el termómetro por todas las partes del cuerpo, que os pudieseis imaginar. Puso una
cara rara.
-Joaquín extrañado le preguntó que por que ponía esa cara.-La madre le dijo que no tenía
fiebre, le tocó los granos y descubrió que era lápiz.Si os acordáis del grito de antes este grito
fue dos veces más fuerte. A Joaquín le daban ganas de irse de casa.
Estuvieron tres horas alrededor, hablando, (más bien gritando). Llegó el padre por la mañana
con buen humor y con ganas de hacer actividades en familia. Pero cuando vio que la madre y
Joaquín que estaban en la cocina discutiendo se le quitaron las ganas de repente. Dio media
vuelta, abrió la puerta y se fue al bar a tomar unas cañas.
La madre y el hijo seguían a lo suyo, ni se enteraron de que había llegado el padre. Al cabo de
muchas horas discutiendo la madre se quedó sin aire y paró.
Joaquín estaba desconcertado, anonadado, estupefacto, no tenía palabras para describir ni
como se sentía el mismo. Todo se calmó. Faltaban dos días para entregar la historia de 500
palabras. Y con la tontería no había ni empezado, porque su única idea era aquella de
escaquearse.El sinceramente no quería escribir nada,
esa promesa que le dijo su madre ya se la había
quitado de la cabeza, él pensaba en un cuento en el
que él era el protagonista, mataba un dragón, se
casaba con una mujer bella y santas pascuas. Así que
se puso a ello, cogió el lápiz, la goma, una hoja y
empezó a escribir, según escribía su cuento le parecía
un bazofia a más no poder. Borró todo lo que había
escrito y empezó a pensar una nueva idea. Pensó y
pensó y no la encontró. De repente se chocó con un
libro de lectura lo abrió por la primera página que
decía… “PARA ENCONTRAR UNA BUENA IDEA
CUENTA LO QUE TE HAYA PASADO”.
Esas palabras le dieron una idea. Pensó en lo que le
había pasado y empezó a escribir. Escribió y escribió
hasta que se le dislocara la mano. Acabó la historia, suspiró y dijo, haber que tal…
Llegó el día del premio Cervantes, todos los niños de todas las aulas se reunieron en el
gimnasio. Sentados en unas sillas los jueces dijeron EL ganador.
-¡El ganador del premio Cervantes es… Joaquín!
Joaquín un poco extrañado subió al podio y dio las gracias.
El juez le preguntó ¿de qué iba tu historia? MOHAMED IKAN 6B
1ER PREMI
Toledo is a small city in the centre of Spain, near of Madrid. It’s built on a hill,
encircled by the Tajo River and an old wall. In the wall, there are a lot of big and
amazing entrances to arrive to the city. The buildings are so old, and are built with
rocks and stones. There are a lot of churches, mosques and synagogues and an
incredible cathedral. In Toledo there are not many shops or shopping centers, but
there are lots of restaurants and hotels. There is a small forest near the river. To
enter in the city, crossing the river, you have some old and large bridges. In the
other side of the river, there are some small houses for the rich people that want
to live out of the city.
VÍCTOR GARCÍA 6B
1ER PREMI