3EDITORIAL

L’ACUDIT

Teniu a les mans el 27è número de la revista Rodalies. Sí, no ens aturem. No ho han fet les reta-llades que ens venien a sobre (en parlàvem en el darrer número el juny) i que s’han confirmat de forma fefaent, ni la wertgonyosa llei contra el català (amb la posterior adhesió del nostre claustre a Somescola.cat), ni la desgana que provoca tot plegat a la comunitat educativa en general. No ho han fet i no ho podran fer, perquè no ho permetrem.

El nostre institut és un institut potent, viu i dinàmic. Ho demostra, en primer lloc, un alumnat que es va moure, i de quina manera!, en una reeixida festa dels gags que cada any celebrem just abans de les vacances de Nadal. Ho demostra un professorat actiu i compromès, ara més que mai, davant el bell art d’ensenyar. Ho demostren les mares i els pares que dia a dia donen la importància que mereix l’educació dels seus fills.

El Miquel Martí i Pol és i continuarà sent un pal de paller per al poble de Roda. Un institut que no té por a l’hora de defensar les agressions de tot tipus que pateix l’ensenyament a Catalunya, vinguin d’on vinguin, i que al mateix temps s’esforça a continuar millorant en uns temps, tal com resa una de les pancartes del nostre vestíbul, “sense normalitat”.Heus ací, de nou, la nostra revista, la vostra revista. I no ens aturarem.

4NOTÍCIESEL PRINCIPI DE CURS

Aquest curs el començament de les classes va transcórrer sense incidents.

Hi ha hagut novetats, com els bancs nous al passadís central del pati. També s’ha fet un canvi d’aules: el curs de 3r, que sempre estava al pis de dalt, ara és al pis de baix, a les aules on hi havia 2n d’ESO, i els de 2n han pujat al pis de dalt. També hi ha una nova classe de 2n de batxillerat.

A causa de les retallades, alguns professors van haver d’abandonar el centre el curs pas-sat: en Joan Carles Abella i en Roger, de cièn-cies naturals; la Maite Valls, de matemàtiques, en Joan Carrillo, de castellà, i l’Anna Humbert, d’educació física. Però també ha arribat algun professor nou. I com a mesura de protesta per les retallades, els dimarts, tots els pro-fessors porten una samarreta groga que diu: “L’EDUCACIÓ ÉS FUTUR”. Una altra mesura és trobar-se a la plaça major del poble junt amb les altres escoles els dimarts a 2/4 de 6 de la tarda.

Per últim, tal com indica la normativa, aquest any les recuperacions es van fer abans de co-mençar el curs.

Montse FontAlba López

Sara BlancafortMireia Megias

4t A

L’ESTADA A L’EMPRESA

Aquest estiu, alguns alumnes qua aran fan 2n de Batxillerat van participar en el projecte Estada a l’empresa: cada alumne/a anava en una empresa de la comarca on els ensenyaven com funcionava la feina allà.

Una de les alumnes va ser l’Ariadna Espelt, que va anar a Sant Tomàs. Allà s’encarregava, amb l’ajut d’altres companys, de cuidar un grup de nens discapacitats: “Fèiem tallers i ac-tivitats diferents cada dia, els donàvem menjar, ens encarregàvem de les seves necessitats”, afirma l’Ariadna. Assegura que va ser una ex-periència molt bona, que li va agradadar molt i la va ajudar a decidir què fer en el futur.

La Laura Solans, una altra de les alumnes, va anar al Centre Veterinari de Manlleu. Allà va poder presenciar algunes operacions i va cui-dar els animals: els treia a passejar, els donava menjar, els netejava... Quan calia també havia d’ordenar la botiga. Fins i tot va fer una tran-fusió de sang. La valoració que fa d’aquesta empresa és molt bona, perquè diu que la van ajudar a adaptar-s’hi. A més a més, la van aga-far alguns dies lliures perquè hi anés a treballar i ara, gràcies a aquesta experiència, vol estu-diar veterinària.

Aquest projecte ha funcionat molt bé: les em-preses estan contentes amb els resultats i l’alumnat ha disfrutat molt d’una experiència tan enriquidora.

Montse FontAlba López

4t A

5

ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT, SEGONES AL CONCURS DE

CREACIÓ D’EMPRESES

NOTÍCIES

Les alumnes guanyadores

Una vegada més el departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha convocat un concurs de creació d’empreses per tal de fomentar l’esperit emprenedor entre els alumnes. El nostre centre ha participat en aquest concurs; en concret, hi han participat 3 grups de 3r d’ESO i 3 grups de 1r del batxille-rat social.

El grup format per l’ Anna Parera, l’Aina Mayor-ga i la Marta Bruguera han aconseguit quedar en segona posició d’un total de 102 partici-pants de diferents insitituts catalans. Amb la creació de la cooperativa anomenada “Pica-soca sccl” les alumnes han desenvolupat, tre-ballat i demostrat les seves habilitats com a futures emprenedores. Des d’aquí felicitem les alumnes i la professora, la Mercè Palau.

CASTANYADA A RODA DE TER

Els alumnes de 4t de l’INS Miquel Martí i Pol van anar, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de no-vembre, a vendre castanyes a diferents punts del poble de Roda de Ter i també a l’Esquirol, per aconseguir diners per pagar part del pres-supost del viatge de fi de curs. Les diferents parades estaven distribuïdes pel poble en llocs

transitats com la plaça Major, la gasolinera o davant el club de petanca, entre altres.Durant els tres dies van aconseguir força di-ners per finançar part del viatge, tot i que no tants com en altres anys.

Jordi Pla 4t A

Montse FontAlba López

Sara BlancafortMireia Megias

4t A

6

DIADA MIQUEL MARTÍ I POL

L’anterior 11 de novembre, va fer nou anys que va morir Miquel Martí i Pol. Al nostre institut no es va fer cap activitat conjunta amb tot els cursos perquè la diada va coincidir en cap de setmana.

Tot i així, cada curs va fer una activitat a la classe de llengua catalana.

Els alumnes de primer d’ESO van llegir “Un dia seré mort” (poema que està transcrit en un monument que hi ha al cementiri de Roda), van contestar unes preguntes sobre el poema i van buscar una foto que els fes pensar en aquest poema. Els del petit grup van analitzar els poe-

mes “Aquests versos els dic” i “Romanços”. Els alumnes de segon van fer un petit treball sobre el poema “Aquests versos els dic”. Els alumnes de tercer, igual que els de quart, van llegir un text anomenat “La primera vegada” i el van comentar.

Tot i no celebrar junts aquest dia, tots els alum-nes i professors de l’INS Miquel Martí i Pol te-níem present el significat d’aquesta data.

Ernest CostaAida Ferré

Mohamed HemmichBruna Vilarasau

4t A

NOTÍCIES

VISITA AL TEMPLE ROMÀ DE VIC

Les alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’itinerari humanístic van fer una sortida el dia 5 de novembre el temple romà de Vic. Van tenir el temple per a elles soles perquè quan hi van anar era un dia de festa i no estava obert per als ciutadans. Van aprofitar el moment per fer una classe de religió romana. Els van explicar que antigament la ciutat de Vic es deia AUSA, com a ciutat romana que era, i els van fer com-parar el temple romà amb el temple grec.

La sortida va durar dues hores aproximada-ment i els va sortir totalment gratuïta, excepte l’autobús.

Les alumnes d’aquest itinerari pensen que aquesta sortida els ha servit molt perquè han après coses noves i interessants sobre els es-tils arquitectònics de l’època medieval.

7NOTÍCIESFESTA SATURNÀLIA

Les mateixes alumnes de 1r i 2n de Batxille-rat de llatí i grec que van anar al temple romà també van celebrar, el dimecres dia 19 de de-sembre, les festes romanes de la SATURNÀLIA. Són unes festes en honor del déu Saturn i els romans celebraven el solstici d’hivern. La fes-ta durava del 17 al 23 de desembre i durant aquests dies tots eren ciutadans romans i tots

menjaven junts, sense distinció social, i es feien regals. Les taules s’adornaven amb tor-xes i espelmes. Les escoles feien festa. Són unes festes equivalents a les nostres nadalen-ques.

Les alumnes es van disfressar de romanes i van dur un esmorzar fet per elles.

Mariam Azarouk Jihane Elhanouti

Sellua Talbi4t ESO A

8REPORTATGESINDEPENDÈNCIA?

QUÈ EN PENSEN ELS ALUMNES

DE L’INSTITUT?

El passat 11 de setembre va tenir lloc, a

Barcelona, una manifestació multitudinària

per la independència de Catalunya. Hi van

assistir aproximadament 1.500.000 persones

que van col·lapsar els carrers del centre.

Durant la manifestació no hi va haver cap

incident.

Arreu de Catalunya hi ha pobles i ciutats on

organitzen moltes activitats per aquest tema.

Per exemple , aquí a Roda és on es va finalitzar

la marxa per la independència que va anar

des d’Ull de Ter fins aquí.

En molts pobles també hi podem trobar

petites organitzacions de joves per la

independència. La majoria tenen un ‘local’

on hi pots anar, conèixer gent nova, discutir

sobre la independència, etc.

Nosaltres hem fet una enquesta als alumnes

de l’institut per saber què pensen de la relació

entre Catalunya i Espanya i si volen una

Catalunya independent. Sembla que els joves

tenim les idees molt clares. Els resultats de la

nostra enquesta són que una majoria clara

volen una Catalunya lliure, n’hi ha una petita

part que no ho tenen clar i una minoria que vol

seguir pertanyent a l’estat Espanyol.

Per exposar les conclusions a les quals hem

arribat ens hem basat en les respostes de 4t

d’ESO i de 1r de Batxillerat, ja que són els

que tenen les idees més clares. La pregunta

que els vam fer era si se sentien catalans

o espanyols, i com veien la relació entre

Catalunya i Espanya.

La majoria d’alumnes ens van contestar que

se sentien catalans, però també n’hi va haver

que deien el contrari.

9REPORTATGES

Alguns dels comentaris dels alumnes sobre

què pensen de la relació entre Catalunya i

Espanya han estat aquests:

“Catalunya i Espanya tenen una relació de

conflicte intens i cal buscar mesures per

solucionar-ho.”

“Penso que si Catalunya es fa independent

els polítics robaran igual.”

“La relació entre Catalunya i Espanya cada

vegada està més malament. No ens volen ni

ens deixen marxar.”

“La relació entre Catalunya i Espanya és de

convivència, a Espanya li interessa Catalunya

tant econòmicament com culturalment.”

“Vull la independència per poder conservar el

català. Penso que la relació entre Catalunya i

Espanya acabarà en una guerra.”

“M’és igual si Catalunya és independent o no,

jo continuaré sent igual.”

Maria Serra

Xènia Serrat

Paula Vizcaino

4t d’ESO B

10REPORTATGESNECESSITATS I RESPOSTES DAVANT

L’ACTUAL SITUACIÓ DE CRISI

Amb aquest títol es va fer una xerrada-col·loqui el 13 de desembre a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Roda dins de les activitats de la III Setmana Solidària. La mesa estava formada per en Joan Redorta, ex-president de Càritas arxipestral de Vic; en Pep Freixa, educador so-cial i expert en Programes d’inserció laboral, i en Jordi Tolosa, membre actiu de la Plataforma

d’Afectats per la Hipoteca. La xerrada va ser moderada per en Ramon Bufí, delegat de Càri-tas diocesana de Vic.

“Càritas és molt important i em fa sentir útil, valorat i feliç”, va dir Joan Redorta en iniciar la seva intervenció. Ens va fer reflexionar sobre el significat de la paraula “pobre” d’aquesta ma-nera: “pobra” és tota persona que no disposa del que és elemental per viure amb dignitat, com pot ser la falta de salut, de menjar, d’amor, de feina, de sostre, de felicitat, de companyia, de diners, etc. Un pobre també és qui té molt i encara demana més.

“Hem perdut de vista que tots som persones amb els mateixos drets i deures. S’han de respectar els Drets Humans” insistia en Pep Freixa. “Amb el nivell tecnològic que tenim hauríem de ser capaços de solucionar proble-mes i necessitats, reduir diferències i redistri-buir el que tenim. Els diners es poden mou-re de manera diferent de la que es fa, s’han d’adequar les feines a les diferents capacitats de les persones. La societat hauria d’apostar pels aturats i no pels que tenen bona vida”.

L’últim de parlar va ser en Jordi Tolosa. Va fer un repàs de com s’ha arribat a l’actual situació de l’habitatge i, sobre-tot, dels desnona-ments. “A partir dels anys 90 -deia- hi ha un augment de la compra de pi-sos. Es deixa tot en mans del mercat i aquest es fica al sector immobiliari; va apujant els preus i l’administració no hi diu res. Esclata la

bombolla quan era més grossa i en surt la part més dramàtica: l’habitatge que no es pot pa-gar va a subhasta i com que es queda deserta és el banc qui es queda el pis i les famílies han de continuar pagant el que queda de deute. És una situació injusta, ja que el capital passa per davant de les persones.” En Jordi conclou dient que si ens movem podem fer que les co-ses canviïn.

Jana MaierXènia Serrat

Ramon SolansPaula Vizcaíno

11REPORTATGESNOMS I NOMS...

Hem fet una recerca, en les llistes d’alumnes de l’institut, per veure quins noms es repe-tien més al nostre centre i com a resultat hem observat que els noms més usuals són Jordi, Marta, Maria i Marc. Com que són els més usuals, ens hem interessat i n’hem buscat el significat i l’origen, entre d’altres coses.

JORDI: El nom de Jordi té origen grec i significa que treballa a la terra, que és pagès. El sant és el dia 23 d’abril i algunes variants serien Toti, Gica (variant romanesa), Gorka (variant basca) i Iuri (variant russa). Sant Jordi, màrtir cristià, potser del segle IV, és el patró de Catalunya i el protector dels enamorats, que es regalen roses el dia del sant. La llegenda l’identifica a cavall matant un drac.

MARTA: El nom Marta significa senyora, té ori-gen hebreu i el sant és el dia 29 de juliol i no té cap variant.

MARC: Aquest nom significa “del déu Mart” (de la mitologia romana, és el déu de la guerra) o “martell”. Té origen llatí i el seu sant és el 25 d’abril. No té cap variant.

MARIA: El significat és incert, potser “estimada d’Ammon” o “persona emminent”. Té origen hebreu (potser egipci). El seu sant és indefinit: com que és tan nombrós i acompanya tants noms (Maria Isabel, Maria Àngels...) té moltes dates de sant, segons el lloc. Les més impor-tants són el 15 d’agost, el 8 de desembre i el

12 de setembre. Maria ha estat sovint un se-gon nom afegit al nom principal i té 3 variants: Mariona, Mireia i Míriam.

Els noms més inusuals han estat Aleix, Roc, Ton, Melodi, Blanca, Noa, Melissa, Enric i Artur, entre d’altres. Hem pensat que seria interes-sant posar també alguns dels noms estrangers que més ens han sorprès, ja que no havíem sentit mai. Són Gurpreet, Estebin Edgardo, Al-dana, Sergiu Gheorghe i Vejas Paulius.

Toni BautistaMartí GarciaAdrià Vilalta

4t D

La majoria de Jordis, Marcs, Maries i Martes dels nostre institut.

12REPORTATGES

A les darreres setma-nes del primer trimes-tre, a l’institut vam par-ticipar activament en la Marató de TV3, el pro-grama que es fa durant tot el dia 16 de desem-bre a la cadena catala-na TV3 i que dura fins a les 12 de la nit. En aquest programa es recapten fons per a la cura d’alguna malal-tia (cada any canvien) i aquest any ha anat dedicada al càncer. La gent pot trucar-hi o pot enviar missatges amb els diners que volen donar. Durant el dia, es fan espectacles, partits de futbol, balls, músi-ca … Tota mena d’activitats per engrescar la gent i fer que s’ho passi bé.

Al mateix temps, molts pobles i associacions van fer activitats i/o concursos també per a re-collir diners.

Al nostre centre, un senyor, a la sala de la bi-blioteca, va fer-nos una xerrada sobre la Ma-rató, que aquest any parla del càncer. Ens va explicar com apareix la malaltia, a què és deguda i ens va conscienciar del que pot arri-bar a provocar però que, sobretot, el càncer no significa la mort en tots els casos, sinó una coma a la nostra vida. Finalment, ens va expli-car l’objectiu de la Marató d’aquest any, i què

volien investigar amb els diners que recolli-ran.

Per altra banda, aquest any, amb l’ajut de la M. Rosa Tarradellas, professora de dibuix, l’Institut Miquel Martí i Pol va participar en un concurs per tal de recollir diners per a la Marató. El concurs s’anomena Pinta La Marató, en el qual par-ticipen un total de 88 centres i uns 200 pro-jectes que plasmen la visualització del càn-cer a través de l’art.

La Rosa va reunir a tot el grup de l’optativa de plàstica de 4t (25 alumnes). Primerament, els va passar el vídeo de 20 minuts que explica-va de què anava la Marató aquest any i què era el càncer. Un cop els alumnes van estar conscienciats, la Rosa els va passar un full de 10x20 on cada alumne havia de fer un dibuix en què es representés el càncer a la seva ma-nera. Seguidament, un cop fets els dibuixos, la Rosa en va triar 2 (els millors), i els alumnes van votar els dos següents. En total van ser 4 els dibuixos que van enviar a la Marató de TV3 i un dels millors cartells que s’han escollit va ser el que van dibuixar l’Elisa Sobkanyuk, la Mireia Orra, la Nohaila i la Judith Seller.

Lema de la Marató envers el càncer.

13REPORTATGES

Finalment, amb la col·laboració de tot Catalunya, i la resta del món, aquest any la Marató de TV3 ha pogut assolir la gran xifra de 10.113.152€.

Pau NoguéMartí Vallès4t d’ESO D

14OPINIÓCAL EXPLICAR-HO TOT ALS PARES?

Quan som joves tots volem que quan tinguem fills ens expliquin la seva vida, totes aquelles coses que els passen o els preocupen... Però això, nosaltres, no ens ho autoapliquem del tot.

I la causa és evident. I és que el paper de pare o mare, des dels temps més remots, i també amb altres espècies d’animals, busca ense- nyar i protegir els seus fills.

És per això que no expliquem el que ens pas-sa als pares, perquè és segur que si els expli-quéssim tot allò que fem i pensem els sortiria la vena protectora i algunes coses se’ns hau-rien acabat.

D’altra banda, també és evident que hi ha co-ses que han de saber perquè tenen més expe-riència que nosaltres en la vida, i és cert que si els pares ens prohibeixen coses és perquè ells també han passat per la nostra edat: sí, encara que ens costi d’imaginar ells també han estat joves.

En definitiva, hi ha coses que no se’ls ha d’explicar, perquè és natural que busquem gent amb un punt de vista més pròxim al nos-tre. Però mai hem d’oblidar que els pares ens donaran més confiança si no els amaguem certes coses, i que ens ajudaran en els proble-mes més complicats en els quals ens puguem veure involucrats.

Gerard Vallejo4t ESO C

EL BULLING:

QUI TÉ UN PROBLEMA MÉS GRAN,

LA VÍCTIMA O L’AGRESSOR?

Diem bulling quan es produeix un assetjament. Jo crec que el bulling hauria de desaparèixer completament. Si et diuen la pregunta així, en fred, el primer que pensarem és que qui té el problema més gran és la víctima perquè és qui sofreix tots els atacs de l’agressor, siguin ba-ralles, mentides sobre la seva persona, intimi-dacions, etc. Però, realment, si anem una mica més enllà, pensant-hi veurem que l’agressor també té un seriós problema. L’agressor per fer-se veure i creure’s que és el millor necessita tenir una víctima per poder demostrar tota la seva valentia. Això és un problema seriós, ja que l’agressor sense la víctima no es ningú.

També, l’agressor necessita la colleta de va-lents que li doni suport, que en realitat no són més que gent que va seguint l’agressor i que si ell deixa d’amenaçar la víctima, tots els ami-guets el deixen de banda. Per això crec que no només la víctima pot acabar tenint problemes seriosos sinó que qui comença amb el bulling és l’agressor i ell ja té un problema greu.

Mireia Orra 4t d’ESO C

15OPINIÓL’ÚS DE LA BICICLETA A LES

CIUTATS

Actualment quasi tothom que viu a les ciutats utilitza cotxes, motos o el transport públic per desplaçar-se d’un lloc a un altre. Per a ells uti-litzar aquests tipus de transports els és molt més fàcil, no es cansen i els és molt més ràpid de desplaçar-se. Però ningú no té en compte que aquests mitjans de transport contaminen molt el medi ambient i provoquen molts acci-dents, en els quals moltes persones perden la vida. Jo penso que si la meitat de les persones que utilitzen aquests tipus de transport es des-placessin en bicicleta tot seria molt diferent: no es contaminaria tant, es reduirien els acci-dents, la gent faria més esport... Però també reconec que hi ha un gran nombre d’ inconve-nients per desplaçar-se per la ciutat en bicicle-ta. Un és que la ciutat és molt gran i podries tardar molt temps per anar d’un lloc a un altre; un altre és que s’haurien de posar molts més carrils bici i per últim hauria d’haver-hi aparca-ments per guardar les bicicletes. Aquests són els més importants, però n’hi ha d’altres.

Deixant a part l’ús de la bicicleta en les ciutats, jo penso que la gent de poble també hauria de començar a substituir el cotxe per la bicicleta i així poder motivar els ajuntaments perquè en facilitin la circulació i de mica en mica es re-dueixi el nombre de cotxes.

Íngrid Verdaguer4t d’ESO D

ENCICLOPÈDIES

Avui en dia és molt freqüent que els alumnes consultem informació a les enciclopèdies digi-tals, com la Wikipèdia. L’ús de l’enciclopèdia digital col·laborativa a l’escola és una bona iniciativa, ja que fa que sigui més ràpid i fà-cil trobar informació. L’únic problema que hi ha és que molta informació que hi ha és falsa. Per això, jo crec que has de triar, segons el moment, quina enciclopèdia fas servir. Si tens temps de sobres, estaria bé fer sevir una en-ciclopèdia escrita, i així assegurar que la in-formació és certa. Si no tens gaire temps, fes servir l’enciclopèdia col·laborativa, i si creus que la informació no és certa, revisa-la amb altres pàgines web i comprova que és certa. Crec que si mai hi ha temps per arreglar o am-pliar una entrada o un article de l’enciclopèdia col·laborativa, s’hauria de fer. També penso que a l’escola s’haurien de dedicar unes hores a aprendre a buscar informació.

En conclusió, crec que l’existència d’enciclopèdies col·laboratives és bona, però mai s’han de deixar de banda les enciclopè-dies clàssiques.

Toni Bautista 4t d’ESO D

16ENTREVISTES“TROBARÉ A FALTAR ELS

COMPANYS I ELS ALUMNES, QUE

M’HAN DONAT MOLTA JOVENTUT”.

En Ramon Besora, el professor de religió de l’INS Miquel Martí i Pol, ha fet 65 anys i, per tant, li ha arribat l’edat de la jubilació. Podem assegu-rar que és un home polifacètic perquè, al llarg de la seva vida, ha fet un munt de coses: va treballar de professor d’autoescola, va comprar i dirigir una impremta, va estudiar per ser eclesiàstic, va ser alcalde de Prats de Lluçanès i, finalment, ha acabat treballant de professor. Sempre ha por-tat una vida molt activa i ara li toca descansar. Des d’aquí li desitgem una feliç jubilació.

Quants anys fa que treballa de professor?

Des del 1998, fa 14 anys.

Quants anys fa que treballa en aquest insti-

tut?

Fa10 anys, des del 2002.

A quins instituts ha treballat abans de venir

aquí?

Vaig estar quatre anys a Prats de Lluçanès i des-prés ja vaig començar a fer de docent a Roda.

Quan era petit, ja volia ser professor?

No. Quan vaig acabar els estudis de petit vaig anar a estudiar al seminari per fer d’eclesiàstic.

Què li han semblat els anys que has passat a

aquest institut?

Han estat uns anys molt bons: sempre hi ha ha-gut alguns problemes però han estat uns anys inoblidables.

Com es defineix com a professor?

Una mica massa liberal perquè penso que la meva assignatura no és una de les més priori-tàries dintre de l’educació.

Com es troba entre els teus companys de

professió?

Molt bé; l’únic problema és que pel fet de fer mitja jornada hi ha algun professor amb el qual no coincidim i per això no ens relacionem tant.

És un problema desplaçar-se cada dia de

Prats fins a Roda?

És un inconvenient, sobretot a l’hivern pel temps, però avui en dia molta gent s’ha de des-plaçar per anar a treballar.

Expliqui’ns alguna anècdota curiosa que li

hagi passat a l’institut.

No hi ha hagut cap anècdota important però hi havia un curs que era una mica terrorífic.

Què creu que trobarà més a faltar de la feina

de professor? I el que menys?

Trobaré a faltar dues coses: els companys d’institut i els alumnes, que m’han donat molta joventut.

Li costava compaginar la vida de professor

amb l’alcaldia de Prats?

Al principi em va costar adaptar-me a compagi-nar les hores que feia a l’ajuntament i les hores que havia de fer de docent. I a part, havia de moure’m per altres llocs com a alcalde.

Què té pensat fer un cop jubilat?

Encaro no tinc pensat gaire res però dedicaré el meu temps a cuidar l’hort, fer més esport i a estar més amb els meus néts.

Mourad Bouziane, Marc MuntadasÍngrid Verdaguer, 4t D

17NADALEL NADAL ARRIBA A L’INSTITUT

El passat dia 21 de desembre al nostre insti-tut es va celebrar el Nadal amb una festa per part d’alumnes i professors. Al principi de la jornada, els alumnes es van reunir en les se-ves respectives aules, amb el professor tutor, per a començar el dia. Algunes classes van co-mençar pel típic “amic invisible”; d’altres, per un pica-pica o assajant el gag.

En acabar la primera activitat del dia, els pro-fessors van deixar un temps lliure als alumnes perquè poguessin observar les decoracions de les vidrieres de les diferents classes de l’institut.

Al cap d’uns minuts, els alumnes van tornar a les seves respectives classes per a continuar amb les activitats anteriors o diferents.

Prop de les 11, tothom es va dirigir per clas-ses, al gimnàs per assistir a l’anual concurs de “gags”, per part d’alumnes i de professors, al sorteig de la panera de segon de batxillerat i, finalment, a l’entrega dels diversos premis dels “gags” i de les decoracions de les classes.

L’afortunada guanyadora de la panera de bom-bons va ésser la professora Eva Pérez, amb el número 39. Posteriorment, els premis a la de-coració atorgats per diferents categories:

La més original: 2n Batxillerat ALa més ecològica: 4t BLa més divertida: Aula ObertaLa més treballada: 1r Batxillerat B

I, finalment, els premis dels “gags” i, encara que al jurat va costar-li molt decidir els tres mi-llors, va arribar a la conclusió que el tercer lloc se’l mereixia 3r C; el segon lloc, 1r de Batxille-rat A i, el primer, 1r de Batxillerat B.

Jordi Pla4t ESO A

18NADAL

19NADAL

20NADAL

21ENTREVISTES“A OSONA GUANYARIA EL SÍ A

LA INDEPENDÈNCIA, CREC QUE

TINDRIA MÉS DEL 75% DELS VOTS”

L’Eulàlia Espo-na és l’actual coordinadora de l’Assemblea Na-cional Catalana a Osona (ANC). L’ANC va ser l’entitat civil que l’11 de setembre va aconseguir mobi-litzar 1,5 milions de persones per la in-

dependència de Catalunya pels carrers de Bar-celona. L’Eulàlia és llicenciada en filologia per la UB i actualment compagina els estudis de dret a la UOC i la seva feina al Registre de Propietat.

Per què va decidir entrar a formar part de

l’ANC?

Perquè tenia ganes de treballar per la indepen-dència del meu país i em va semblar el lloc més adequat per fer-ho, perquè és una organització popular, unitària, plural i democràtica no vincu-lada a cap partit polític.

152 autobusos des d’Osona van anar a la ma-

nifestació de l’11 de setembre a Barcelona,

sense comptar els osonencs que hi van anar

amb transport particular i tren. És una mos-

tra que l’independentisme ha crescut molt i

està més viu que mai a la nostra comarca?

Sí, i tant. De fet la nostra comarca té una tradi-ció catalanista que ve de molts segles i això ha afavorit que el creixement de l’independentisme que s’ha donat a tot Catalunya, sigui molt fort i notable. La vitalitat del moviment indepen-dentista ja va quedar demostrat a Osona amb l’organització del referèndum per la indepen-dència del 13 de desembre de 2009 i s’ha refer-mat amb la resposta i la implicació de la societat civil a les accions organitzades per l’ANC.

És Osona una de les comarques més inde-

pendentistes?

Sí. Em sembla que és evident que aquí l’independentisme té un sentit més emocional que econòmic. Estimem el nostre país, la nostra cultura, la nostra llengua i volem la llibertat i la dignitat del nostre poble. Això fa que el mo-viment independentista sigui més fort i extens que en altres llocs.

A hores d’ara, quin creu que seria el resultat

en un referèndum d’autodeterminació a la

comarca d’Osona? I a nivell de tot el Princi-

pat de Catalunya?

Estic segura que a Osona guanyaria el sí de molt. Crec que el sí tindria més del 75% dels vots.A tot el Principat penso que també guanyaria, però la distància seria més curta, espero que s’arribés com a mínim al 55% dels vots. Encara hi ha molta feina a fer.

Quines són les circumstàncies que han fet

reviure i augmentar la flama independentista

a la nostra comarca?

D’entrada, la incomprensió i el menyspreu cons-tants de l’estat espanyol vers les necessitats i reclamacions dels catalans.Particularment a Osona, la resposta unitària, ge-nerosa i transversal de la societat civil ha estat molt il·lusionant. L’organització del referèndum del 13D, al meu entendre, va ser un dels deto-nants d’aquesta mobilització unitària.

El passat 11 d’octubre va tenir lloc l’encesa

de 8.000 espelmes per fer l’estelada de foc

més gran del món. Tenen en ment a hores

d’ara algun acte d’aquestes dimensions?

Estem començant a pensar quins actes es po-den fer després de les eleccions del 25N i segu-rament es farà algun acte de grans dimensions, però encara s’ha d’acabar de definir. L’objectiu és augmentar encara més aquesta flama in-dependentista i convèncer a tots els sectors i col·lectius dels avantatges de la independència

22ENTREVISTESabans de la celebració del referèndum o consul-ta que plantejarà el Parlament de Catalunya.

Molt resumidament, quin és el full de ruta de

l’ANC per assolir la independència de Cata-

lunya?

L’objectiu final de l’ANC és aconseguir la inde-pendència de Catalunya amb la creació d’un nou estat. El full de ruta de l’ANC consta de cinc fases. Les dues primeres ja han estat assolides:1.- Fase de constitució. Acaba el 10 de març de 2012 amb la constitució formal de l’ANC al Palau Sant Jordi. 2.- Fase de consolidació. Acaba l’11 de setem-bre de 2012 amb la manifestació unitària a Bar-celona, tal com estava previst.A partir d’ara com que les circumstàncies han canviat, a causa de l’èxit de la manifestació de 11S, i sembla que serà el mateix Parlament qui organitzarà el referèndum si els resultats de les eleccions són favorables, el full de ruta pot canviar, però l’ANC no deixarà de treballar per aconseguir la majoria social necessària per guanyar el referèndum i arribar a la independèn-cia.La continuació del full de ruta previst era:3.- Fase d’obtenció de la majoria social, ex-tensió, conscienciació, actes de desobedièn-cia, culminant abans d’acabar el 2013 amb la celebració d’un referèndum organitzat a tots els municipis de Catalunya conjuntament amb l’AMI (Associació de Municipis per la Indepen-dència).4.- Fase final: si el resultat del referèndum avala la independència, conjuntament amb els repre-sentants polítics, redactar la Constitució Cata-lana i negociar la separació amb l’estat espan-yol.5.- Fases posteriors: treballar per la consolida-ció del moviment per la independència a tots els països catalans amb l’obtenció, si així ho acorden els Parlaments respectius, de la plena unitat nacional en el marc de la forma d’unió federativa que els pobles dels diferents països de nació catalana decideixin.

Quina posició té l’ANC respecte al terme Paï-

sos Catalans?

L’ANC està a favor de la consolidació nacional dels Països Catalans si aquests ho acorden de-mocràticament.

Municipis com Espinelves, Muntanyola i St .

Sadurní d’Osormort encara no tenen consti-

tuïda l’assemblea local de l’ANC. Està previs-

ta a hores d’ara la seva constitució?

Sí, des de l’ANC d’Osona estem treballant prio-ritàriament perquè el 100% dels pobles de la comarca estiguin adherits a l’assemblea amb la constitució de les respectives assemblees locals el més aviat possible i ja hem contactat amb persones d’aquests municipis per fer-ho possible.

Com valora la tasca de l’ANC a Osona des de

la seva constitució?

Molt positivament. De fet des de la constitució el 23 de setembre de 2011 en un acte multitudi-nari a l’Atlàntida de Vic, s’han constituït assem-blees locals i territorials a gairebé tots els mu-nicipis de la comarca i s’ha treballat des de tot arreu amb molta empenta organitzant multitud d’actes de tota mena a gairebé tots els pobles de la comarca. L’ANC d’Osona compta, a més, amb el suport públic d’un Consell Assessor for-mat per persones de la comarca o que hi estan vinculades que tenen un trajectòria personal i professional rellevant. Actualment està format per 55 membres entre els quals hi ha la Pilarín Bayés, ninotaire; en Titi Roca, jugador d’hoquei; en Nandu Jubany, cuiner; en Cesk Freixas, can-tautor; en Ferran Latorre, alpinista; l’Ernest Cru-sats, músic (cantant de la Iaia), i en Pep Poblet, músic saxofonista. Us animo a treballar amb l’ANC perquè aquest procés cap a la indepen-dència sigui un èxit. Si voleu informació no dub-teu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Crisantos Castella, Gorka Salomon, Gerard Vallejo, 4t d’ESO C

23ENTREVISTES“ EN AQUESTS MOMENTS HI

HA UNA MAJORIA SOCIAL QUE

CREU QUE AQUESTA NACIÓ

HA DE TENIR ESTRUCTURES

D’ESTAT”

Jordi Serra té 44 anys, viu a Roda de

Ter. Està casat i té 4 fills. És llicenciat en

Ciències del treball, Diplomat en Treball

Social i Diplomat en Ciències Religioses.

Des de l’any 1991 és militant d’Esquerra

Republicana de Catalunya, actualment és

alcalde de Roda de Ter, vicepresident del

Consell Comarcal d’Osona i vicepresident

de l’Associació Catalana de Municipis.

Parlarem amb ell sobre el que pensa de la

independència de Catalunya. Hem volgut

fer-li aquesta entrevista no com alcalde,

sinó com a membre d’un partit polític

independentista.

Creu que Catalunya pot arribar a ser

independent? Per què?

Sí, més aviat del que ens pensàvem fa

uns anys. Perquè Catalunya és una nació

històricament, culturalment i socialment

i en aquests moments hi ha una majoria

social que creu que aquesta nació ha de

tenir estructures d’estat.

És jurídicament viable la independència?

Amb el sistema jurídic espanyol és molt

difícil, ja que la constitució espanyola ho

impedeix, però el dret internacional ho

avala i les lleis en una societat democràtica

expressen la voluntat de la majoria i una

majoria democràtica ha d’estar per sobre

de qualsevol sistema jurídic.

Tindria un règim polític parlamentari o

presidencialista?

El sistema català sempre s’ha basat en

un sistema parlamentari, però en cas de

tenir estructures d’estat haurem de tenir

alguna figura com a màxim representat

del nostre país.

Tindria el català com a única llengua

oficial? S’ensenyaria castellà a les

escoles?

No necessàriament. Hi ha un tant per

cent de la població molt important de

Catalunya que com a llengua oficial té el

castellà. En qualsevol sistema educatiu

s’hauria de garantir un bon coneixement

de català, de castellà i d’anglès.

Ens faran fora de la Unió Europea?

La Unió Europea en aquests moments

necessita més unitat que mai, Europa no

ho permetria i el silenci d’aquests dies

per part de les institucions europees fan

evident que en cap cas mai hi haurà una

expulsió.

24ENTREVISTESLa Catalunya independent quedarà

fora de l’euro?

També seria molt difícil, tenint en

compte la situació econòmica actual. Al

contrari, Catalu-nya té més possibilitats

econòmiques pròpies per sortir de la

crisis.

La independència obrirà un conflicte

social?

Obrirà un conflicte amb les estructures

estatals espanyoles, però en cap cas un

conflicte social ja que la societat catalana

actualment està molt cohesionada per

una àmplia majoria a favor del procés

d’estat.

Ens faran boicot?

Poden haver-hi actituds individuals que

ho facin, però la globalitat dels mercats

ho fa impossible. Els mercats catalans

actualment ja no depenen de l’Estat

espanyol i de la mateixa manera Catalunya

és un gran comprador de productes

espanyols; això faria impossible un

tancament dels mercats.

Interessos i oportunitats de la

independència.

Oportunitats econòmiques: s’aturaria el

dèficit fiscal i disposaríem de mes recursos

econòmics. Oportunitats polítiques: les

decisions que afecten els catalans les

prendrien directament. Oportunitats

culturals: podrien defensar la llengua i la

cultura catalana més bé.

En quins aspectes afectaria la

independència aquí Roda?

Tindríem més recursos econòmics, per

tant milloraria l’economia de Roda i la

Generalitat tindria diners per fer, per

exemple, l’escola Emili Teixidor, arreglar

la Blava...

La gent de Roda està a favor de la

independència o en contra?

El 13D del 2011 es va fer una consulta

voluntària sobre la independència i va anar-

hi a botar un 40% dels votants de Roda

i el 99% hi estaven d’acord. Actualment

els partits que representen el poble,

majoritàriament volen la independència i

han declarat Roda municipi lliure i sobirà,

amb 12 vots dels 13.

Mireia Orra Judith Seller

4tC

25AMPAMENJAR BÉ I LLENÇAR POC

Un informe elaborat per l’Institut d’Enginyers Me-cànics de Gran Bretanya ha tornat a situar el mal-baratament d’aliments al primer pla de l’actualitat. L’estudi ens refresca la memòria amb dades que ja coneixíem i n’aporta d’esfereïdores. Denuncia que en aquesta segona dècada del segle XXI la xifra dels que passen fam al món s’acosta als mil milions de persones; i que si el creixement de-mogràfic segueix al ritme actual, d’aquí 60 anys hi viuran més de 2.000 milions de persones de les que hi viuen ara. Alerta que entre un 30% i un 50% dels aliments que es produeixen cada any al planeta es llencen abans que arribin a taula; apunta, en aquest sentit, una dada tan demo-lidora com que un 35% del peix que es pesca diàriament es descartat i s’aboca al mar perquè es tracta d’espècies sense valor comercial i pes-cades, a més, amb arts de pesca devastadores. L’informe també revela que les terres destinades a cultius d’aliments disminueixen a favor de les que es dediquen a produir soja o canya de sucre per a biocombustibles. Finalment, prevé del perill que suposa la tendència a utilitzar cada vegada més terreny per produir carn de bèsties grosses que requereixen grans superfícies de terra i que consumeixen importants quantitats d’aliments i agua per engreixar-les (una vaca necessita 50 ve-gades més d’aigua que el seu equivalent agríco-la), en detriment de cultius de vegetals que poden servir per nodrir 20 vegades més de persones.

Aquest allau de dades ens durà a creure, fàcil-ment, que cal avançar cap a un canvi de model en la producció d’aliments a l’agricultura, la ra-maderia i la pesca. Certament és així, però la pro-ducció i la distribució d’aliments abasta camps no menys importants. Tant al món occidental com als països menys desenvolupats, es culti-ven tones d’aliments que ni tan sols arriben al mercat; moltes vegades es queden als camps perquè el cost de recol·lecció és superior al preu que se’n pagarà als pagesos en vendre’ls. Sense comptar les muntanyes de fruita i hortalisses que

es llencen, es cremen o –en els millor dels casos- es donen als animals.

A la Plana de Vic, sense anar més lluny, és fre-qüent veure muntanyes de patates que han que-dat fora del circuit comercial i que es donen al bestiar.

Hi ha, però, un darrer factor, no gens menor, que afecta de ple el malbaratament d’aliments. És el que ateny els supermercats i la pròpia cistella de la compra del consumidor. Fa uns mesos, un grup de joves -acompanyats per periodistes i fo-tògrafs per deixar-ne testimoni- van destapar els contenidors d’alguns supermercats d’Osona dels quals van extreure notables quantitats d’aliments en bon estat, entre aquells que simplement s’hi havien abocat per no oferir un aspecte impol·lut i els que tot just acabaven de traspassar la data de caducitat (un factor, aquest, utilitzat sovint com a estratègia de màrqueting més que com a fac-tor higiènic, saludable o gustatiu dels aliments). Cadascú de nosaltres mateixos, si quan anem a comprar ens aturéssim a pensar en els produc-tes que omplen el carro i analitzéssim el grau de necessitat que en tenim, ens adonaríem sovint del munt d’aliments superflus, innecessaris, ina-propiats o d’escàs caràcter nutritiu que traginem cap a la cuina de casa. Aquesta és, precisament, la darrera i més propera de les reflexions a què convida l’informe britànic: el menjar que llencem a les escombraries de casa. Com en tants d’altres temes, costa déu i ajut capgirar realitats injustes que són conseqüència del lucre d’uns pocs, però podem posar un gra de sorra per aturar-les can-viant actituds quotidianes que només depenen de nosaltres mateixos. No sé qui té més raó, si Olivier Seban amb el títol del seu llibre d’èxit “Tothom mereix ser ric”, o Loïc Wacquant quan afirma que “la majoria de rics no es mereixen ser-ho”, però segur que la majoria de pobres en són sense voler-ho.

peppalau.blogspot.com

26ESCOLA VERDAEL MILLOR REGAL FEU-LO AL MEDI AMBIENT

Per als qui ara hi som, per als qui no hi són i per als qui vindran.

Les accions personals destinades a reduir els danys ambientals permeten en moltes ocasions fer un regal al planeta i de passada a la nostra economia i a la nostra salut. És un tòpic pensar que les accions individuals només tenen un valor exemplificatiu, són molts els exemples de ges-tos personals de la vida quotidiana amb què es pot treure tot el profit d’aquesta filosofia.

UN HORT: al jardí, a la terrassa o bé un hort comunitari compartit permet conrear tomàquets, enciams, pebrots, alls, cebes, albergínies, cogombres barats, ecològics, saludables, fem exerci-ci i mengem sa. (www.horturba.com)

ELECTRICITAT VERDA: aquí a Catalunya tenim la gran sort de comptar amb la cooperativa Som Energia que garanteix als seus socis que tota l’electricitat que reben és renovable. (www.somenergia.coop). Una acció decisiva per pressionar els lobbys petroliers que manegen el país.

TRANSPORT SOSTENIBLE: a casa nostra tenim la possibilitat d’anar a peu o amb bici a l’escola i en els desplaçaments habituals que fem pel poble. Això representa una millora en la salut i su-posa un estalvi en diners i en emissions de CO2; també podem compartir el cotxe si tenim veïns a prop que fan el mateix trajecte.

COOPERATIVES DE CONSUM: cada dia s’incrementa el nombre de cooperatives i grups de consum que intercanvien productes de producció local i quilòmetre zero que afavoreixen la sos-tenibilitat i la cohesió social. Una de les més conegudes és la slow food (http://slowfood.es/). Aquesta és una associació que promou menjar a poc a poc els productes locals.

REDUIR, RECUPERAR I RECICLAR: hem de procurar consumir productes que tinguin el mí-nim envàs i que aquest sigui reciclable o recuperable. Cal que fem bé la tria dels envasos quan els llencem. Els objectes també tenen una segona vida; ara hi ha mercats de productes de sego-na mà prop de casa nostra: a Manlleu cada dues setmanes n’hi ha un, és el dissabte al passeig del Ter i a Roda també n’hi ha un.

Comissió Escola Verda

27AULA D’ACOLLIDASOM DE L’AULA D’ACOLLIDA!!

“A l’aula d’acollida del nostre institut hi ha dues papereres, quatre ordinadors, setze ca-dires, dotze taules i dos armaris. I també hi ha vuit alumnes i un professor.” (IVO)

“Som vuit alumnes de diferents països i hi fem deures, aprenem català, dibuixem, fem mu-rals... i enguany hem participat a la V Gimcana de les Llengües a Osona” (NOUHAYLA)

“Amb el professor, cada dilluns responíem per torns les preguntes de la gimcana. Es feia per Internet i m’ha agradat molt participar-hi, per-què demanaven qüestions molt interessants.” (MARIELA)

“Havíem de contestar les preguntes per guan-yar i per saber si l’havies encertat havíem d’esperar als divendres i comprovar-ho.” (SA-LAH)

“Com a Aula d’Acollida hem encertat totes les preguntes de la gimcana, excepte una”. (YASMINA)

“I no passa res: l’any que ve provarem de guanyar-la.” (GRUPREET)

“També hem fet murals de la tardor i de Nadal, amb els elements típics de la tradició catala-na: castanyes, bolets, panellets, tió, caganer... I si tens deures de la classe normal els pots fer aquí, ja que el professor t’hi ajuda.” (GUR-PREET)

“De vegades fem redaccions sobre algun tema i les pengem al Facebook, AAMMiP. Ens po-deu agregar, eh?” (YASMINA)

“El dilluns solem fer dossier i fem els exercicis, sovint escoltant música. Els dimarts fem dic-tat, els dimecres a la tarda fem jocs, el dijous fem gramàtica, els divendres, deures...” (MO-HAMED)

“Vam fer un mural de tardor que va quedar molt bonic i també un de Nadal. Els pengem al passadís i els veu tothom.” (SALAH)

“També fem lectura i el professor ens deixa triar el llibre que volem llegir i n’hi ha que m’agraden molt, com els de “Tria la teva aventura”. I els dimecres a la tarda fem jocs tipus “Qui és qui” o un “Bingo”, i així aprenem a fer preguntes i els números. I també un joc de crear paraules.” (MARIELA)

“El professor es diu ISAAC i ens ajuda molt a fer els deures d’altres matèries i els propis de l’Aula d’Acollida. A tots ens agrada venir a aquesta aula.” (NOUHAYLA)

Isaac Guilàprofessor de l’Aula d’Acollida

28RECOMANEM

TITOL: Slumdog MillionareDIRECTOR: Danny Boyle i Loveleen TandanANY: 2008PAÍS: AnglaterraDURADA: 123 minutsINTÈRPRETS: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal, Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drake

SINOPSI: El protagonista és en Jamal Malik, un ado-lescent de l’Índia, que viu en un barri pobre i s’apunta al concurs “¿Quién quiere ser millonario?”. Quan està concursant recorda històries de la seva infància que l’ajuden a respondre les preguntes. També hi ha altres històries que passen al llarg de la pel·lícula com la de la seva germana... I finalment encerta totes les preguntes tot i que el presentador l’enganya.

VALORACIÓ: A mi aquesta pel·lícula em va agradar molt perquè es veu com un nen dels barris pobres de l’Índia en un moment es fa ric en un programa de televisió. A més, aquesta pel·lícula parla de coses molt reals: el programa de televisió és real i els problemes d’infància a l’Índia també passen, tal com explica aquí. Aquesta pel·lícula la vaig veure a casa amb la meva família i a tots ens va agradar molt.

Bernat Pla 4 ESO B

TÍTOL: Ullals AUTOR: Salvador Macip i Sebastià Roig EDITORIAL: La Galera COL·LECCIÓ: Lluna Roja NÚMERO DE PÀGINES: 225 pàgines Premi Joaquim Ruyra 2010

SINOPSI: en Vicenç és un adolescent de classe alta acostumat a tenir-ho tot i a fer sempre el que vol. El seu pare, cansat de no poder-lo contro-lar, decideix enviar-lo a un campament exclusiu de l’Alt Empordà molt co-negut pel seu èxit de reeducar adolescents com en Vicenç. Un cop allà, el noi, juntament amb els seus companys, viu en unes petites caravanes en unes condicions higièniques horribles i es barallen entre ells cada dia per una petita ració de pa. La disciplina emprada en els alumnes és digna d’un malson, ja que els amos del campament els exploten en benefici propi.

CRÍTICA: Aquesta obra és una gran novel·la de misteri. A cada capítol tens una nova pregunta sobre què passarà més endavant. La història i l’argument estan molt ben trobats ja que l’autor aconsegueix que quan hagis llegit un capítol, en vulguis llegir un altre.Els personatges estan molt ben descrits i, en general, són poc corrents. El protagonista és un adolescent amb el qual hi ha gent que es pot sentir identificada, perquè fa el que vol. Un dia, però, els seus pares decidei-xen tancar-li l’aixeta i li canvien la vida completament. El narrador de la novel·la és extern i omniscient.Per mi, la millor part del llibre és quan el protagonista i la seva amiga de-cideixen escapar-se del campament, perquè ja no aguanten més aquella tortura. Han de buscar una bona estratègia ja que el campament està envoltat per un mur molt dret, impossible de travessar. En aquest capítol l’escriptor aconsegueix completament que et posis a la pell dels perso-natges.

Paula Vizcaino4t d’ESO B

29RECOMANEM

TÍTOL: SHUTTER ISLANDDIRECTOR I PRODUCTOR: Martin Scorsese, Bradey J. Fisher, Mike Medavoy Arnold W. MesserMÚSICA: Robbie Roberston INTÈRPRETS: Leonardo Di-Caprio, Ben Kingsley, Mark RuffaloDURADA: 138 minuts ANY: 2010

SINOPSI: Shutter Island és una illa on hi ha un centre mèdic per a malalts mentals. Teddy Daniels, un detectiu, juntament amb el seu ajundant, va a aquesta illa per re-soldre el cas d’una pacient que es va escapar de la seva habitació de l’edifici més protegit del centre. En arribar a l’illa, de seguida es resol el cas: la pacient apareix al bosc. Però Teddy veu que hi ha alguna cosa que no qua-dra i comença a investigar. Sospita que en aquest cen-tre experimenten amb el cervell dels pacients i decideix plantar cara al director del centre perquè és impossible fugir de l’illa. Però el director li fa veure que ell no és la persona que es creia.

CRÍTICA: Shutter Island és una pel·lícula policíaca, però sobretot d’intriga. L’espectador només sap allò que Teddy Daniels sap. Això converteix aquesta pel·lícula en una d’intriga perquè Teddy és un malalt mental que es pensa que és un detectiu i capgira la realitat. Per això m’ha agradat tant aquesta pel·lícula, perquè estàs du-rant tota l’estona en constant intriga i fins al final no saps què és verdader i què és fruit de la imaginació del protagonista.

Laura Bosch4t ESO B

TÍTOL: El primer dia AUTOR: Marc LevyEDITORIAL: Columna (Labutxaca) NÚMERO DE PÀGINES: 445 pàgines

SINOPSI: La Keira és una noia francesa, tenaç, independent i apassionada per la seva feina, l’arqueologia. Vol trobar les restes del primer homínid de la Terra i en això es troba amb l’Adrian, un astrònom anglès, intel·ligent i solitari. El somni d’Adrian és arribar a contestar la pregunta que s’ha fet des que era un nen: quina va ser la primera estrella? La Keira i l’Adrian viuran una aventura extraor-dinària que els portarà per tot el món, ja que busquen un fragment que els donarà les respostes a totes les seves preguntes.

CRÍTICA: L’aventura d’estimar com no te l’han explicat mai. Una preciosa història d’amor, d’aventures i d’intriga. La història està molt ben enllaçada, des de la trobada dels personatges, les seves res-pectives feines i els seus desitjos, fins al desenllaç de la seva llarga aventura que està dividida en dos llibres, El Primer Dia i La Primera Nit. El primer llibre és molt interessant i et dóna aquella intriga que fa que et vinguin ganes de no parar de llegir i seguir llegint la con-tinuació, La Primera Nit, ja que la primera part de la novel·la acaba d’una forma dramàtica. També hi ha una part d’aventura on els dos protagonistes, la Keira i l’Adrian, han d’estar sempre molt atents per-què la seva vida està constantment en perill. Això li dóna molta vida, a la novel·la. Els dos protagonistes són diferents, però tenen en comú que són solitaris i que tenen caràcters molt forts que els farà estimar-se i odiar-se alhora. Recomano aquest llibre a aquells adolescents i adults a qui els agradi la intriga i les novel·les d’aventures amb un toc d’amor.

Xènia Serrat4t d’ESO B

30CUINAPLATS TÍPICS

Ja que l’alimentació és un dels factors més importants per a la vida i nosaltres provenim de dife-rents països, volem ensenyar alguns dels plats que es mengen més a Rússia i a Bolívia.

Borsch ucraïnès amb carn i pampushki. El borsch és una sopa de verdures d’origen ucraïnès que també és un dels plats típics de Rússia. Hi ha molts tipus de borsh; tots es poden prendre en fred o calent.

Un és el BORSH UCRAÏNÈS AMB CARN I PAMPUSHKI:

INGREDIENTS:

500 grams de carn (pot ser de porc, de vede-lla o de pollastre)320 grams de patata200 grams de col 40 grams de pebrot dolç180 grams de remolatxa 80 grams de puré de tomàquet 40 grams de greix de porc o vaca 80 grams de ceba i pastanaga 40 grams d’arrel de julivert 8 grams de farina i sucre 20 grams de cansalada 2 grans d’all 40 grams de nata agra espècies julivert

Per al pampushki: 400 grams de farina, 140 grams d’aigua, 20 grams de sucre, 12 grams de llevat. Per l’amaniment d’all: 40 grams d’oli vegetal, 10 grills d’all, 80 grams d’aigua.

Primer preparem un brou de carn. El colem i tallem la carn a trossos. Seguidament posem les patates tallades a trossos en el brou bullint. Una mica més tard hi afegim la col tallada en juliana i el pebrot. Ha de bullir 20 minuts.

Courem la remolatxa amb el tomàquet, la pas-tanaga, la ceba i l’arrel de julivert. Ho tirem tot al caldo i ho bullim fins que estigui llest. Hi afe-gim farina lleugerament fregida, sal i sucre. Al cap de 5 minuts hi afegirem pebre negre, la fulla de llorer, la cansalada i la picada amb all i

julivert fresc. Esperarem que torni a bullir i ho traurem del foc. Ho deixarem reposar entre 15-20 minuts. Abans de servir-lo, hem de posar en el plat la carn bullida, la nata agra i el julivert.

S’han de servir els pampushki calents a part. Els pampushki són uns bunyols petits de fari-na amb llevat d’uns 25 grams, amb amaniment d’all. Per a la vinagreta picarem l’all amb sal i el dissoldrem amb oli o aigua bullint.

Preparació dels pampushki: cal fer la massa amb farina, sucre, llevat dissolt en aigua tèbia i mantega. Farem boletes i les posarem a la planxa del forn. Esperarem una estona i els posarem al forn calent.

Elisa Sobkanyuk 4t D

31CUINA“PIQUÉ MACHO”

Ingredients :1kg de carn ¼ kg de salsitxes2 patates mitjanes2 cebes grans1 tomàquet1 xile gran saloli

Condiments :½ culleradeta de pebre acabat de moldre.½ culleradeta de comí acabat de moldre.1 culleradeta d’all acabat de moldre (4 dents)1 culleradeta de comí sencer

Preparació:Primer tallarem la carn a daus mitjans; després l’adobarem amb els condiments acabats de mol-dre; ho deixarem reposar com a mínim durant dues hores. Mentrestant, rentarem i tallarem a juliana les cebes i el xile. En una paella, amb dues culleres d’oli calent, hi fregirem la ceba i hi afegirem el tomàquet sense llavors, tallat en daus petits; hi afegirem una mica de sal. Ho retirarem a un altre recipient. En la mateixa paella, amb sis cullerades d’oli calent, hi afegirem la carn; taparem la paella i de tant en tant la remourem. Quan desprengui el seu suc, l’escorrerem, el reservarem i seguirem remenant. La carn ha de quedar cuita. Barrejarem aquesta preparació amb el salat de ceba.Les salsitxes, les tallarem a rodanxes no gaire fines i les barrejarem amb la carn.A part, fregim amb bastant oli les patates pelades, tallades fines.Just abans de servir les patates, perquè no s’estovin, hi incorporem la carn, ho ruixem amb el seu suc i les posem al foc fort uns minuts. El piqué macho no ha de ser gaire sec.

Mariela Escalera4t D

32ENTRETENIMENTSQUIN PROFESSOR O PROFESSORA ÉS?

1. Sempre vol la classe ordenada i les taules separades del radiador (castellà) (V_ _ _ _)2. Cada dia hi ha deures. (mates) (N_ _ _ )3. Tècnic d’informàtica, el rei del Moodle. (tecnologia) (R_ _ _ _ )4. Professor de tecnologia de primer i segon cicle. (X_ _ _ _ _)5. Professora que no vol ningú al passadís i diu: “A l’aula!” (plàstica) (T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _)7. Les seves paraules i les respectives explicacions duren una hora de classe.

(R_ _ _ _ _)1. M. À_ _ _ _ _ V _ _ _ _2. N_ _ _ V_ _ _ _ _ _ _ _3. R_ _ _ _ V _ _ _4. F_ _ _ _ _ _ X_ _ _ _ _5. R_ _ _ T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _7. R_ _ _ _ R_ _ _ _ _

8. Ara busqueu aquests professors a la sopa de lletres.

33ENTRETENIMENTSRELACIONA:

Àlex Rodríguez

Alícia Cantero

Kristof Jankowsky

Paula Rosanas

Laia Jordà

Àlex Montserrat

Sergi Sàez

Ton JordàEloi Minovas,

Jordi Pla, Xavier Sala,

Gerard Albacete, Dani Navas

34

COL·LABORADORS:

C. Miramarges, 7, 1r 4a08500 VicBarcelona (España)Tel. +34 938 869 733Fax +34 938 834 994info@itramhigiene.comwww.itramhigiene.com

PIZZERIA TRATTORIA

CUINA SICILIANAC. Arquebisbe Alemany, 24Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC

C. Bac de Roda, 4708510 Roda de TerT. 93 854 38 82Urgències 619 22 85 11

CRISTINA SALLÉS TORRENTVeterinàriaHORARImatins de 10.00 a 13.00 htardes de 17.00 a 20.00 hTANCAT dilluns i dimecres matí