3EDITORIAL

L’ACUDIT

Els pares dels alumnes que matriculin els seus fills a 1r d’ESO el curs vinent hauran de signar la Carta de Compromís Educatiu. Aquesta signatura pretén garantir un compromís compartit entre pares i institut. Els pares es comprometen a assistir a les entrevistes amb el tutor o tutora, a pro-porcionar el material adient al fill per seguir els estudis, a vetllar per la puntualitat i l’assistència a classe... Una obvietat. Però si el Departament ha impulsat aquesta iniciativa segur que respon a una demanda social.Sabem que l’educació és responsabilitat, en primer lloc, de les famílies, que no es pot delegar tot a l’escola. I a la família s’hi aprenen les actituds i responsabilitats més bàsiques, com les que es diuen a la Carta de Compromís.D’aquestes responsabilitats bàsiques en volem destacar la que fa referència al seguiment dels estudis del fill o filla: deures, preparar exàmens... El noi o la noia que té aquest suport, malgrat que pugui tenir dificultats d’aprenentatge, té moltes possibilitats de reeixir en els estudis. Ho constatem amb la nostra experiència del dia a dia i també ho corroboren els informes PISA i altres estudis de la Fundació Jaume Bofill. L’educació és cosa de tots, però el suport de la família fet amb estimació i exigència i la col·laboració amb l’escola són els dos pilars fonamentals en la formació de les persones.

Què són aquestes notes? Què són aquestes notes?

1976 2011

4NOTÍCIESTREBALLS DE RECERCA 2010-2011

El passat 21 de desembre de 2010, els alumnes de 2n de batxillerat van lliurar els treballs de recerca i els van exposar el passat 13 de gener de 2011. L’exposició constava d’uns 45 minuts aproximada-ment, del quals entre 20 i 25 havien de ser per a l’exposició de l’alumne, 10 minuts per als profes-sors per poder fer preguntes i els 10 minuts res-tants per a la deliberació del tribunal.

A l’hora de puntuar el treball es va tenir en compte el treball escrit (60%), l’exposició oral (20%) i les actituds i normes (20%).

Aquest any hi ha hagut, en general, notes força bones. Les millors qualificacions han estat les se-güents: la Queralt Aymerich amb el treball titulat L’hospital de Vic: gestió i funcionament de l’àrea de magatzem de material sanitari i la Sandra Mar-tin amb el treball titulat Germinació, totes dues van obtenir un 10.

Els altres alumnes que han obtingut un excel·lent (9) són l’Ester Cantos amb el treball Recursos psi-quiàtrics a Girona: La Fageda, la Júlia Fabregó amb el treball Inici i expansió de l’empresa TOUS, la Car-la Mayans amb Els productes de neteja naturals,L’Ot Nogué amb Llegendes de l’Esquirol i la Raquel Parareda amb Hort ecològic o hort químic.La nota del treball de recerca suposa un 10% de la nota final del batxillerat.

Ivet PareraMarta Tarruella

4t ESO C

XERRADES D’ORIENTACIÓ

UNIVERSITÀRIA

El passat dijous 17 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat van assisitir a una xerrada informativa de la Universitat de Vic (UVIC) i de la Universitat de Girona (UdG). La xerrada es va fer a la biblioteca de l’institut per part d’en Francesc Ten amb l’ajuda d’un power point explicatiu. Gràcies a aquesta xer- rada, els alumnes van poder informar-se sobre els avantatges i les diferents carreres de cada universi-tat. Als alumnes de 1r de Batxillerat no els ha servit de gaire ajuda perquè molts encara no saben què fer després del Batxillerat, però als alumnes de 2n de Batxillerat, que ja que tenen les idees més cla-res, els ha servit per conèixer l’oferta de les dues universitats. En acabar la xerrada els van donar un fulletó informatiu i un bolígraf.

Chantal LorcaAida Reig4t ESO C

VIATGE DE 4T D’ESO I DE 2N DE

BATXILLERAT

Aquest any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge de final de curs a Menorca i els alumnes de 2n de Batxillerat, a Suïssa.Els estudiants de 4t s’allotjaran a l’Hotel Almirante Ferragut de Ciutadella amb règim de pensió com-pleta. Marxaran el dilluns 13 de juny i tornaran el divendres 17. El viatge serà amb vaixell –el ràpid a l’anada i el lent a la tornada- i per Menorca es des-plaçaran de diferents maneres.Gaudiran de visites guiades i culturals a Maó, a la zona Monte Toro, a Ciutadella i a diferents cales de Menorca.Els estudiants de 2n de Batxillerat s’allotjaran en un alberg a Ginebra.Viatjaran amb avió tant per anar com per tornar i es desplaçaran pels llocs indicats de la regió amb autobús. Per fer aquests desplaça-ments tindran unes targetes metropolitanes per accedir als serveis de transports de la comunitat. Marxaran el dia 11 d’abril i tornaran el dia 15.Allà visitaran la zona més coneguda en elaboració i fabricació de formatges, a Gruyère i també una de les principals fàbriques de xocolata. També aniran

5NOTÍCIESa veure el Palau de les Nacions Unides i a Inter-laken, una de les zones més boniques i turístiques dels Alps. El plat fort del viatge és la visita al CERN (Orga-nització Europea per a la Recerca Nuclear) . És el centre més gran de Física i Partícules del Món. Dis-posa d’un accelerador de partícules impressionant i també és un gran centre d’investigacions.És un lloc de visites molt limitades; per això només s’hi pot anar si s’hi va en grup.

Nina EspuñaNil Gurt

Alba Sadurní4t ESO C

NOUS LLIBRES A LA BIBLIOTECA

Aquest curs la biblioteca de l’IES ha adquirit un total de 60 llibres; els més recents que ha adqui-rit són les col·leccions de Carlitos i Snoppy, de 26 exemplars, i una altra col·leccio de Garfield, de 20 exemplars. També han entrat llibres de lectura, la

majoria novel·les per a adolescents, entre ells, Jocsde la fam, El cel és blanc blau, Tempus fugi i A tres metres sobre el cel (que per alguna raó una mà mis-teriosa se l’ha emportat i no l’ha tornat). La resta de llibres són a la vostra disposició a la biblioteca de l’IES.

Ramon FreixaPaolo MearelliVíctor De Riba

4t ESO C

LA LLEI ANTITABAC A L’INS

El divendres 11 de febrer del 2011 a l’institut es van pintar uns avisos al terra perquè els alumnes de l’IES sàpiguen a partir de quins llocs no es pot fumar. Això s’ha fet perquè aquest mateix mes de febrer ha entrat en vigor la llei que prohibeix fu-mar en espais públics, encara que siguin a l’aire lliure. Tampoc no es pot fumar a prop d’escoles, d’hospitals, de parcs infantils...En el cas de l’institut els senyals estan col·locats a prop de l’entrada. Per tant si algú vol fumar ha de passar a la vorera de l’altre costat.

Nina EspuñaNil Gurt

Alba Sadurní4t ESO C

LA JORNADA DE PORTES OBERTES

Al passat dia 29 de gener va tenir lloc la “Jorna-da de Portes Obertes” a l’INS i en molts altres instituts i escoles de la comarca. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO es van encarregar d’ensenyar les insatal·lacions de l’INS a alumnes de 6è de Roda, de Rupit, de Cantoni i de l’Esquirol.

L’institut va estar obert de les 10 del matí fins la una del migdia i es va desenvolupar de la següent manera: de les 10 a les 11 els pares i alumnes de 6è es van reunir a la biblioteca i la directora Judit Juvanteny els va explicar com funcionava el centre i la gran novetat dels ordinadors a les classes de 1r

6

sobretot estan molt cansats.És de destacar que la immesa majoria dels enques-tats no saben que la data de celebració del Carna-val es relaciona amb la lluna i no n’hi ha cap que sàpiga la data del Carnaval de l’any que ve.

LA FESTA DE NADAL

El dia 22 de desembre vam celebrar la festa de Na-dal. Després de fer l’amic invisible, la xocolatada i de passejar pels passadissos per veure les nada-les, es van fer els gags de cada classe al gimnàs. Finalment van actuar totes les classes, tot i que semblava que algunes no ho farien. Els guanyadors van ser: 1r de Batxillerat B amb el primer premi, que equival a 60 euros; 1r ESO B van guanyar el segon premi, un total de 40 euros ; i finalment , 2n de Ba-txillerat es va emportar el tercer premi, 30 euros. A l’hora de puntuar els gags, es va tenir en compte l’escenografia i l’actuació, l’originalitat i la interpre-tació.

Per la part de decoració de les aules, també es van donar premis: el premi a la més ecològica va ser

per a l’aula oberta, el premi a la més original va ser per a 4t A. Totes les classes premiades per la deco-ració van rebre un diploma.Aquest any, des de la reunió de delegats, s’estan buscant noves idees per a la celebració de l’any que ve.

Ester Pagès4t ESO B

NOTÍCIESi 2n. Després, els pares i alumnes van tenir estona lliure per conèixer tot el centre i van tenir una mena de curs tècnic per veure com funcionaven els ordi-nadors.

Eduarda LírioJessica McDaid

4t ESO C

COM CELEBREM EL CARNAVAL

A l’institut celebrem el Carnaval tot disfressant-nos i aquest any ho hem fet amb el lema “Anem a dor-mir”. Els joves de Roda, però, com els de la gran majoria de la comarca van al Carnaval de Torelló, el més concorregut de la comarca. Per saber més detalls hem parlat amb 121 nois i noies de l’institut, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat i hem sabut que un 84% han participat al Carnaval de Roda, un 69% al de Torelló i en menor proporció també han participat en el de Taradell i en el de Centelles.Més de la meitat dels joves s’han disfressat, tot i que les noies ho fan més que no pas els nois, i les disfresses han estat d’allò més variades. La majoria anaven “per lliure” i només nou han anat en com-parsa.La gran majoria van a la festa amb els amics. Dels que hem parlat, només sis hi van amb la família. I en acabar la festa, un 63% van a les carpes, un 18% a casa i la resta es queden al carrer o van al bar.Allò que els agrada més del Carnaval és veure la rua, ballar, estar amb els amics i anar a les carpes. Després de la festa diuen que se senten molt bé, tot i que alguns reconeixen que tenen mal de cap i,

7REPORTATGESPA NEGRE

Amb un títol tan suggerent com “Pa negre” tots pensem en la mala alimentació que hi va haver a la postguerra i en el pa sec de la misè-ria d’aquells temps.

La pel·lícula catalana “Pa negre”, la gran triomfadora dels premis Gaudí i Goya d’aquest any, dirigida per Agustí Villaronga es basa, en bona part, en la novel·la homònima de l’escriptor rodenc Emili Teixidor, i també bar-reja elements del llibre del mateix autor titulat “Retrat d’un assassí d’ocells”. En aquest llibre s’explica la llegenda d’un home bàrbarament mutilat durant la postguerra, i el fet que justifi-ca la història és el descobriment de dos cos-sos al bosc.

El film “Pa negre” ambienta la postguerra de la Catalunya rural, uns temps molt difícils. An-dreu, el protagonista, és un nen innocent que pertany el bàndol republicà, és a dir, el bàndol dels perdedors i, un dia, passejant pel bosc es troba dos cadàvers, un home i el fill d’aquest. Els soldats volen fer culpable dels assassinats el pare de l’Andreu, el nen per evitar-ho, de-cideix investigar pel seu compte qui ha matat realment l’home i el nen. A continuació passen un munt d’aventures i fets inquietants que aca-ben amb la pèrdua de la innocència del prota-gonista i amb el seu desencant personal.

La pel·lícula ha estat rodada a diferents llocs de Catalunya, la majoria pobles rurals, com ara Tavertet, Mataró, al Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt i l’Obac, Olot i Manlleu, on van haver de tornar a obrir la fàbrica tèxtil de Can Llanes.

Els actors i actrius que han intervingut en la pel·lícula són catalans. El protagonista és un nen de Manlleu, en Francesc Colomer (Andreu) i la Marina Comes (Núria) és de Torelló. L’èxit de “Pa negre” s’ha vist reflectit en l’allau de premis que l’han reconegut. Primer va ser al Festival de Cinema de Sant Sebastià, després amb els 15 premis Gaudi de l’edició d’enguany i per acabar amb el reconeixement de l’Acadèmia Espanyola de Cinema, on la pel·lícula catalana va ser la gran triomfadora de la nit tot l’emportant-se 13 estatuetes Goya.

Olga AraqueNúria Lozano

Ingrid Vázquez4t ESO A

8REPORTATGES

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA

TREBALLADORA

El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, reconegut per l’ONU. És una diada per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva par-ticipació, juntament amb l’home, en el camp del treball i de la societat. Se celebra des del dia 19 de març de 1911. El perquè de la diada respon a la lluita de les treballadores per obte-nir millores laborals i socials. Al llarg del segle XX el Dia de la Dona s’ha utilitzat per reivindi-car principalment el dret al vot femení.Una mica d’història

La celebració de la data es va fixar a partir de l’incendi que va succeir el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En l’incendi van morir un centenar de treballadores que estaven en vaga i s’havien tancat dins la fàbrica.A part d’aquest fet també n’hi va haver dos més: l’incendi de la fàbrica “Cotton” i el de la “Triangle Shirtwaist Company” el dia 25 de març de 1911, en el qual van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves). Les primeres celebracions del Dia de la Dona

les van fer les socialistes nord-americanes, l’últim diumenge de febrer de 1908. A Euro-pa l’any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin va propo-sar el Dia Internacional de la Dona per poder promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat.La celebració de la data es justifica encara per les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta quan va ser implantada per les Nacions Unides el 1977.La data queda fixada a partir de la sortida al carrer de les dones russes el 8 de març del 1917.

Com és el present

Però la lluita no ha acabat i de nou aquest any tenim motius per celebrar de forma reivindica-tiva el dia de la dona treballadora. Dones de tot el món continuen en múltiples situacions de desigualtat.Algunes dades per recordar són les següents:

Mentre el 56% de treballadors són homes, només el 44% són dones.Respecte de les tasques de cura, encara avui es concentren en les dones, no no-

9REPORTATGESmés dels fills i filles, sinó també de malalts i persones grans de la família, d’aquí que el 85% de les excedències són sol·licitades per dones.La pensió mitjana de les dones és de 599 €, un 39% més baixa que la dels homes, que estan en 977 € al mes.Moltes dones segueixen patint violència, assetjament i maltractament psicològic i sexual a la llar o al treball. L’any 2010 han mort 71 dones per violència de gènere, 73% de les quals eren immigrants.

Al nostre centre els alumnes de 2n i 4t d’ESO han fet la seva aportació a la diada tot fent dos murals al·lusius al tema.

Pau Banús CarandellAna Dierksheide Molina

Angel Muñoz Bueno4t A

4t ESO

ELS LOCALS D’OCI NOCTURN A

OSONA

Sovint quan parlem d’oci nocturn ens estem referint a tots aquells bars musicals i discote-ques que els joves o no tan joves freqüenten els caps de setmana.Fent una ullada a la comarca d’Osona, hem trobat que els establiments estan dividits en tres franges d’edats: els locals destinats als joves a partir dels 16 anys i els locals amb entrada restringida als menors de 18 anys i 21 anys.Els més destacats són:

La Suit: Està situada a l’Avinguda de la Ri-bera, 12 de Gurb. L’entrada és a partir de 16 anys. Consta de quatre sales: Sala Pa-txanga, Sala House, Sala de jocs i karaoke. Les quatre sales tenen entre 2 i 3 barres. A l’entrada hi ha dos serveis de guardaroba. El preu estimat de l’entrada és de 10 a 14€

depenent de les consumicions. Els hora-ris de funcionament són els dissabtes de 00:00h a 06:00h. Alguns caps de setmana hi ha convidats especials, ja siguin famo-sos per fer-se fotos o DJ reconeguts.

Nit i dia: Està situada a la Carretera de Gurb, 14 de Vic. L’entrada és a partir de 16 anys. Consta de tres sales i de servei de guardaroba. Els dijous hi fan festes alter-natives, els divendres música estil hardtek i els dissabtes un estil house-dance.

La disco: Està situada a l’Avinguda de la Ribera, 12 de Gurb (just al costat de La Suit). L’entrada és a partir de 18 anys. Els espais consten de pista de ball, escenaris/pòdiums, la sala “privée” (un espai privat), i un vestíbul amb servei de guardaroba. A l’estiu hi ha l’espai de carpes, situat a l’exterior.

10REPORTATGES

Sala Pasternak: És una sala alternativa si-tuada al carrer Manuel del Pedrolo, 5 de Vic. Està oberta dijous, divendres i dissabtes de 00:00h a 06:00h (quan hi ha concert, és des de l’horari del concert fins les 06:00h.). L’entrada queda prohibida a menors de 16 anys, a no ser que vagin acompanyats del seu tutor legal. I el preu és variable segons els concerts o DJ que hi hagi. L’establiment consta d’una sola sala. El públic del Pas-ternak busca un estil musical alternatiu, el que des de fa temps s’ha etiquetat com a “indie” o “underground”.

Pub Xauxa: Es troba situada al C/ Enric Delaris, 16 de Manlleu. És un pub musi-cal creat l’any 1977; en aquella època l’oci nocturn se situava a Manlleu i no a Vic. Els joves (sobretot manlleuencs) hi comencen a anar des dels 16 anys.

La Femme: Està situada al camí de la To-losa, 22. L’entrada és a partir de 18 anys. Consta d’una zona chill out, una terrassa i altres sales amb diferents estils de barres. L’horari és de divendres i dissabtes a partir de les 23:30 fins les 06:00h.

Moscou: És una sala alternativa i de con-certs situada a la Carretera del Ter, 136 de Torelló. Els dies de funcionament són els di-vendres i els dissabtes, les hores d’obertura i tancament i els preus de l’entrada van en funció dels esdeveniments que s’hi organit-zen. Consta d’una única sala amb un esce-nari i dues barres.

Aurum: És un pub musical situat al carrer de la Ramada, núm. 27 de Vic.

Després d’aquesta pinzellada nocturna per la nostra comarca hem fet un petit estudi entre els alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat respecte dels seus hàbits d’oci nocturn i els

resultats de la mostra apunten les següents conclusions:

Alguns dels aspectes resultants del nostre es-tudi ja els esperàvem, com per exemple el fet que el grup que freqüenta més els bars i els lo-cals, o bé no surt, és el grup de 3r d’ESO. Molts d’ells encara no tenen els 16 anys necessaris per accedir a les discoteques i, en general, un 27% de l’alumnat d’aquest curs no surt.El grup de 1r de batxillerat és el que més fre-qüenta les discoteques (amb un 100% de l’alumnat que sol sortir), seguit per 4t d’ESO, 2n de batxillerat i finalment 3r d’ESO.

Respecte a la mitjana de dies dedicats a sortir de festa, és bastant regular: en tots els cursos sortim uns 5 caps de setmana de cada 8 (2’5 al mes). El grup que menys surt és el de 2n de batxillerat, suposadament pels estudis.

Les discoteques més freqüentades són: amb un 95% La Suit, amb un 4% Ladisco i amb un 1% altres locals d’ambient.

Els locals particulars on sol quedar la gent són: El “local de l’Alecs” (Roda de Ter), el local de Cantoni, el local de l’Esquirol i el local de Rupit.

Els bars més habituals de trobades juve-nils són: Ca la Susi (Cantoni), Can Llemosí (l’Esquirol), Desdelafinestra (Roda de Ter) i el Toni (Roda de Ter).

Ja ho veieu, l’oferta és variada. Només calen ganes, temps i l’edat reglamentària.

Joana CastellaAdriana Palau

Júlia Tolosa4t ESO A

11ENTREVISTESEL CAVALL GAUDEIX QUAN PINTA

SANTÍ SERRA CAMPS, juntament amb el seu germà John i altres col·laboradors, va crear una empresa anomenada SercamShows. Santí era afi-cionat als cavalls des de molt petit, i gràcies a la seva família es va habituar amb domadors i altres especialistes relacionats amb els cavalls. Ara està dedicant molt temps a entrenar un cavall que pin-ta, i nosaltres vam voler informar-nos sobre aquest cavall tan especial.

Quines són les característiques del cavall?

El cavall es diu Napoleon, té tres anys i mig i és de raça frisona. Aquests cavalls són de sang fre-da, generalment de color negre i bastant alts. Són cavalls barrocs provinents d’Holanda i tenen una intel·ligència superior a altres cavalls.

On vau obtenir el cavall?

El cavall el vam comprar a Holanda en un lloc es-pecialitzat en aquests tipus de cavalls.

Què us va motivar per ensenyar el cavall a pin-

tar?

Bé, nosaltres treballem en el món de l’espectacle i al nou show que s’estrenarà sortirà un cavall pin-tant, i volíem que fos Napoleon.

Quina tècnica heu fet servir per ensenyar el ca-

vall a pintar?

Primer vam fer que es familiaritzés amb els pin-zells, que jugués amb ells, els hi posàvem la boca fins que un dia li vam posar una tela al davant i li

vam ensenyar que havia de pintar allà i moure el pinzell sobre la tela. Avui en dia agafa ell sol els pinzells i es posa a pintar davant de la tela.

El cavall pinta només quan vol o sempre que

vosaltres dieu?

No, no, a ell ja li agrada i gaudeix quan pinta i sem-pre que li posem una tela al davant es posa a pin-tar tranquil·lament.

Sempre pinta el mateix?

Bé, sempre pinta coses senzilles com ratlles, cor-bes... però mai les mateixes.

A part de pintar, fa altres proeses?

El cavall està treballant també per a un espectacle on tots els cavalls, fins i tot ell, treballen en lliber-tat. En aquests moments se l’està domant perquè balli, es tiri a terra i faci una sèrie d’exercicis.

A part de totes les despeses que suposa tenir

un cavall, també us aporta beneficis?

Sí, perquè això que fem amb el cavall és una em-presa, i si no obtinguéssim beneficis ja no ho seria.

Entreneu algun altre cavall?

Sí, estem entrenant nou cavalls més, que són tots específicament per a espectacles o per llargme-tratges, pel·lícules, circs, escenes perilloses,...

Per què li vau posar Napoleon al cavall?

Perquè volíem posar-li un nom que fos artístic, en-cara que realment té un altre nom.

Quan fa que pinta?

Fa més o menys uns sis mesos.

És veritat que feu subhastes benèfiques?

De subhastes no en fem normalment, només en vam fer una en benefici de l’escola Estel de la Fun-dació Sant Tomàs, i vam recollir 460€.

Irene Gonzalo, Gemma PararedaIrina Pujol i Laura Solans

4t B

12ENTREVISTESSER DE LA COMISSIÓ DE FESTES

PER A MI ÉS UNA FORMA DE TRE-

BALLAR PEL POBLE

L’ARNAU JORDÀ és un jove de 20 anys que ha viscut tota la vida a Cantonigròs. Actualment estudia Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. És una persona molt activa al poble de Cantoni i és membre de la comissió de festes.

Com relacionaries els teus estudis amb la

comissió de festes de Cantonigròs? La co-missió com ens local d’un poble forma part de l’ajuntament del qual en rebem les subvencions i el permisos adients. La comissió de festes és una petita part de tota la xarxa d’administració local de tots els municipis de Catalunya. No és que hi hagi gaire relació entre el que estic estudiant i la meva feina a la comissió ja que les ciències polítiques engloben més els ni-vells estatals i internacionals de les diferents delegacions de govern i d’entitats que hi van vinculades. Dient-ho clar el que estudio no ho aplico a la comissió, sinó que em serveix per tenir una visió més subjectiva de totes les de-cisions que prenem nosaltres i també saber entendre les decisions que prenen les altres entitats del poble envers la comissió i els actes que es fan al poble.

Què és per a tu ser de la comissió de fes-

tes? Ser de la comissió per a mi és una forma de treballar pel poble. Em sento més integrat, tot i que ja fa anys que hi visc, però el que

notes quan passes a formar part d’una entitat, encara que sigui petita, és que et sents una mica més estimat per tothom però també ets el centre de més crítiques i de justificacions.

Quanta gent hi ha dins de la comissió? La comissió la formem quatre nois. Dos que hi vivim normalment i els altres dos que pugen quasi tots els caps de setmana, de Sant Cugat i d’Olot.

Aquest treball és voluntari o cobreu per fer-

lo? No, no, és totalment voluntari. No cobrem pas per fer-lo. Al contrari, hi deixem més del que en podem arribar a rebre. Tant els viatges amb cotxe, com les hores que hi passem, com les nits sense dormir i moltes d’altres coses que podríem fer, les fem perquè volem i no perquè ningú ens ho pagui.

Quin és el teu paper dins de la comissió de

festes? Jo en sóc el secretari, i com a tal el que faig són presentar actes, portar una mica l’agenda de les activitats que hem de fer, mi-rar correus i el facebook de la comissió entre d’altres. Però el fet que siguem tan pocs, tots ho fem tot (tot i que el president porta el pes més fort) ja que és mes fàcil treballar així. No hi ha diferències entre nosaltres. El tresorer, però, és qui porta més el tema dels diners .

En general, quina és la funció d’aquesta

comissió? La funció d’aquesta comissió és fer activitats pel poble. Normalment en festes puntuals com sant Isidre i sant Joan organit-zem piscolabis per a tothom. No obstant, a l’estiu i a l’hivern és quan tenim més feina. A l’estiu hi ha les grans festes com la del festival i la festa major que cal organitzar-les bé durant l’any perquè durant aquella setmana tot vagi el més bé possible. La nostra festa estrella és la festa major, és la festa per la qual fa molts anys es va crear aquesta comissió. Muntar una festa major de 7 dies porta feina. La festa ma-jor no només són unes activitats a fer, sinó que

13ENTREVISTEScal coordinar, tenir el material per fer-les, saber qui, quan i on ha de ser la gent i què ha de fer, i mirar que tothom estigui content. Tenim sort que la gent de Cantoni és la millor que podem tenir ja que ens ajuda i ens dóna suport sempre. Crec que la festa major de Cantoni és una de les mes completes del Collsacabra, tant per activitats per a totes les edats com per les dates. Molta gent de Rupit, de Tavertet, de l’Esquirol i més avall vénen aquests dies. Tot i que aquest any hem tingut algun problema per culpa d’algun “gamberro”, espero que la d’aquest any sigui millor que l’anterior i que la gent vingui per passar-s’ho bé. A l’hivern orga-nitzem, juntament amb altres entitats del po-ble, la cavalcada de reis.

Quant temps fa que col·labores pel poble de

Cantonigròs des de la comissió de festes?

Havies col·laborat d’altres maneres? Doncs ja fa dos anys més o menys que hi estic ficat i abans, com quasi sempre ha anat passant, també ajudàvem als de la comissió a donar-los un cop de mà a les activitats, a servir a l’envelat, fer d’avituallament en la caminada i altres coses. Abans de formar part de la co-missió al jovent ens agradava ajudar perquè així de mica en mica entraves dins la dinàmica de la festa. Veig que durant aquests anys que en formo part és que això no ha canviat i que els nois de Cantoni ens segueixen ajudant en tot el que ens fa falta i els ho demanem i tenim un gran suport i una gran il·lusió. Ells seran qui agafaran el relleu de la comissió quan ho dei-xem.

Què és el que et va motivar a col·laborar

amb la comissió de festes? Doncs em va motivar el fet que primer eren pocs i que ca-lia que la comissió tirés endavant. No obstant, part de la culpa que jo en formi part és del meu germà que m’hi va engrescar i em va empèn-yer a formar-ne part.

A part d’aquesta comissió, quins altres

grups hi ha per a l’organització del po-

ble? Les altres organitzacions del poble són la regidoria, l’Associació de veïns i també l’ajuntament. Cada una té les seves funcions i per exemple la regidoria ha iniciat un procés administratiu pel qual Cantoni pugui ser una Entitat Municipal Instrumentalitzada. Procés que està pendent de l’acceptació a la Genera-litat. I que amb la seva renovació ha afegit més activitats a l’agenda del poble per als nens i nenes i per a la gent més gran.

Us reuniu amb els altres grups per debatre

i organitzar-vos? De tant en tant sí, per les festes més puntuals sí que ho fem.

Com arribaries a la gent perquè formés

part de la comissió o d’altres activitats

col·lectives? Doncs cal tenir una bona vo-luntat i ganes de fer coses i innovar. És molt gratificant quan en acabar les activitats veus la feina feta i un se sent orgullós d’haver-ho fet amb tota la il·lusió.

Matthew Mcdaid Aina Palacios

4t ESO B

14ENTREVISTESEL RODA NO ÉS UN CLUB, ÉS UN

SENTIMENT

En PERE SERRA és l’actual president del cen-tre Esportiu Roda. Té 49 anys. Quan en tenia 18 va entrar a la directiva d’aquest club i més tard en va ser president. A més de la presidèn-cia del club, és impressor d’ofici.

Quant fa que formes part de l’entitat del

Roda i que n’ets president?

Com a soci des que tenia 18 anys, en tinc 49, doncs en farà 31. Vaig estar 8 anys a la junta directiva, vaig plegar i hi vaig tornar a entrar quan el meu fill era benjamí, juntament amb una colla de pares, vaig estar-hi 4 anys com a vicepresident i en fa quatre que vaig agafar la presidència del club. Al mes de juny s’acaba el meu mandat i hauran estat 8 anys de forma consecutiva.

Per a tu què és el Centre Esportiu Roda?

Com diu un jugador del tercera regional i del primer equip, el Roda no és club, és un sen-timent. El Roda, primer de tot és un club de futbol. Per a mi ser president del Roda és més important que ser alcalde perquè és un club on es formen jugadors i on es practica un es-port. Això se sent interiorment. També s’ha d’intentar que a la llarga sigui una formació de jugadors i donar valors a la persona.

Com creus que està el Centre Esportiu Roda

a l’actualitat?

Sempre es pot millorar, però després d’un mo-ment que hi ha hagut una mica de moguda, de

dificultats, crec que esportivament estem bas-tant bé. Penso que l’equip base està prou bé tot i que Vic, Manlleu i aquesta combinació de Vic-Riuprimer agafen jugadors. Tot i així, és un dels quatre millors equips de la comarca. En el primer equip estem a segona regional. Tenim un tercera regional que des que sóc president és una de les coses de què em sento més or-gullós, que a un jovent que ha jugat al Roda des de petit els hàgim pogut donar aquesta sortida. Crec que això pot esperonar jugadors a quedar-se. L’objectiu del Roda és que el màxim nombre de jugadors que s’han format al Roda juguin al primer equip.

Has pensat mai deixar el Centre Esportiu

Roda?

A sang calenta tots en diem de coses, perquè hi ha problemes amb pares, amb jugadors, en-tre la junta... Però plegar, he pogut pensar-ho però si ho hagués fet me n’hagués penedit.

Quants socis té el Roda?

Molt pocs, cada dia menys. Cada cop és més difícil agafar gent, que la gent s’hi impliqui. Ser soci del Roda vol dir pagar una quota, col.la-borar amb l’entitat. Actualment estem al vol-tant d’uns cent cinquanta socis. L’any passat n´érem dos-cents cinquanta, però aquest any hi ha eleccions i he actualitzat el cens i gent que paga n’hi ha 150.

Com creus que aniran les pròximes elec-

cions?

El meu desig seria que es presentés algú, i que per primera vegada al club hi haguessin elec-cions. Seria molt bo que hi hagués més d’un grup de persones que es volguessin presentar, així hi hauria noves idees. Si es fan dues can-didatures, el soci que valori cada candidatura i que voti i que guanyi el millor. O també per-què les dues candidatures pactin entre elles i es formi una nova candidatura. Al final el que volem tots és el millor per al Roda i per al club. Jo penso que al Roda el que li falta ara és una

15ENTREVISTESmica més de gent implicada, i si s’aconsegueix això es poden fer grans coses.

Amb quins nous objectius presentes la nova

candidatura?

Jo no t´he pas dit que em presenti, de moment no em presento perquè no ho tinc clar. En un principi no ho he decidit, encara que hi ha coses avançades, però estem parlant amb la gent de la junta i alguns m’han dit que no continuaran i alguns m’han dit que si jo continuava, conti-nuaven ells. Ara n’estem parlant. Per la meva part, si continuen unes quantes persones de les que hi ha al meu costat i en pogués agafar algunes de les que m’agradaria, no renuncio presentar-me. Però si no puc aconseguir això, no sé què fer. Això d’aquí un parell de mesos ho decidiré.

Què creus que ha millorat des que tu ets

president?

No ho sé. Això ho hauria de dir la gent que està al meu costat o els jugadors o els socis . Jo estic content. He fet molts errors, he fet moltes coses, però el que no es pot negar és que la meva implicació ha estat total. He perdut mol-tes hores, he intentat tenir la màxima relació amb els jugadors, tant en el futbol base com en el primer equip. Em sembla que el 99% dels jugadors saben qui sóc i em coneixen. He in-tentat tenir una bona relació amb els jugadors, amb els pares, que de vegades és molt més complicat . Voldria que la gent s’impliqués més i que la família del Roda pogués ser molt més gran, molt més extensa. Si aconseguim això a Roda amb el que hi ha ara fet i les bases que hi ha posades, podem arribar molt lluny.

No t’has plantejat mai tornar a fer un equip

femení?

Sí. Ho vàrem fer un any i en fa dos el vàrem treure per falta de jugadores. Si aquell any es va poder fer va ser perquè es barrejaven l’edat d’infantil i la cadet. Va passar que l’any següent no hi havia prou noies per fer un equip de cadet

ni tampoc d’infantils. Es va dir a l’ajuntament i va dir que faria una campanya de promo-ció a les escoles i a l’àrea social de la igualtat d’oportunitats home-dona. L’ajuntament amb això no va complir la seva paraula, no ho va fer, i és clar, ha estat molt complicat. Les ju-gadores que teníem les hem anat repartint. No descarto que si hi hagués prou jugadores... I tant si m’agradaria! Penso que va ser una ex-periència molt positiva.

A part del futbol, quines altres aficions tens?

Perdo moltes hores ara amb el futbol, no em recordo de res més. Treballo i només vaig a futbol. Ara per mi el 99% de la meva vida és el futbol.

Et pots combinar el teu treball amb presidir

un club?

Sí, ho has d’anar fent com pots. El meu avan-tatge és que també treballo per mi i amb ganes i il·lusió es pot fer tot.

Ajdir AbdelazizMarc Guix

Guillem JiménezIván López

4t ESO B

16OPINIÓNO ENS AGRADA LA SETMANA

BLANCA

No estem d’acord amb la setmana blanca! Pri-mer de tot, aquesta setmana aquí al mig no hi pinta res (sí, es posa molt bé, però també es posarien bé dos mesos de festa!). Després, ens talla l’època d’exàmens per la meitat; si almenys ens servís per delimitar un trimestre...També creiem que és millor posar-la d’afegit a final d’estiu, com estava abans, perquè s’aprofita més i, ara, a mig curs, serveix per donar-nos encara més feina.

A part, dins del mateix Govern ha portat massa polèmica, i, total, per a què ha servit?Però bé, ja que aquest any hem anat atabalats sobre aquest tema (d’ara sí, ara no, ara la dei-xem, ara la traurem ), i que ara que la tenim i és tota nostra, l’aprofitem.

Júlia BasEva Mateo

Angi MayorgaBàrbara Pallarès

4t ESO B

BATXILLERAT?

És realment útil el batxillerat, és interessant? O és només un pas obligatori per accedir als estudis universitaris?La veritat és que no és gaire fàcil de respondre i menys encara per una estudiant que n’està realitzant l’últim curs.Per una banda, penso que quan s’acaba l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) molt pocs estudiants tenen clar primer de tot si vo-len accedir a la universitat o volen fer altres estudis i, segon, si és el cas que desitgen rea-litzar estudis universitaris, què estudiar. Per poder-ho descobrir penso que és necessari passar per batxillerat, ja que en aquests dos cursos l’estudiant recorre un període en què madura molt, tant en el seu pensament com en les seves idees sobre el que l’envolta; es co-

mença a crear un adult. És també una època en la qual s’adquireix molta experiència en tots els àmbits, sobretot a l’hora de fer raonaments i de prendre decisions cada vegada més im-portants, la majoria sobre el futur.Per altra banda, a l’hora d’estudiar ja es crea una especialització en funció de la branca d’estudis que l’alumne elegeix de forma prè-via al primer curs de batxillerat. Aquesta es-pecialització en un cert àmbit, decanta molt l’estudiant cap a un costat o l’altre, de forma que comença a posar les coses al seu lloc i a aclarir progressivament les idees.Cal dir que la matèria que es dóna a batxille-rat penso que és molt necessària per poder accedir després a uns estudis superiors (ja siguin universitaris o formatius de grau supe-rior). Aquesta matèria fa notar a l’estudiant el seu creixement i la seva evolució a nivell intel·lectual. L’alumne deixa d’elaborar els seus projectes de forma simple per passar a fer-ho cada vegada de forma més completa i concreta.A més, a part de preparar molt correctament l’estudiant per poder portar a terme aquests estudis superiors, el capacita per poder rea-litzar i superar les proves que donen accés a aquests estudis: les Proves d’Accés a la Uni-versitat (PAU).Finalment, només esmentar que a part d’aquesta funció que considero que tenen els estudis de batxillerat, opino que realitzant-los s’adquireix cultura general sobre molts àm-bits i en alguna situació concreta pot servir-nos d’ajut. Així mateix, donen molta pràctica tant en la lectura com en la redacció i sobre-tot obliga els alumnes a crear hàbits d’estudi i d’organització del temps. També els mostra que hi ha d’haver constància i regularitat en tot allò que fan.El saber no ocupa lloc.

Queralt Aymerich Tarrés2n Batx

17OPINIÓ

El passat dimecres dia 23 de febrer els alum-nes de 4t d’ESO vam assistir a la representació de l’obra de teatre Pedra de tartera. L’obra és una adaptació de Marc Rosich de la novel.la escrita per Maria Barbal vint-i-cinc anys des-prés de la publicació de la considerada millor novel·la rural catalana dels últims temps.

Aquesta obra de teatre adaptada en un català propi de Pallars és la representació de la vida de Conxa, que des de ben petita es va veu-re obligada a abandonar la família pobra en la qual vivia per anar a casa de tia, a un poble proper. Molts anys més tard va marxar nova-ment del poble on s’havia criat amb els oncles per anar a viure a Barcelona, on s’apartarà per sempre del seu món rural per viure només de records.

La vida de la protagonista transcorre durant la Guerra Civil Espanyola. Conxa té una vida de submissió i no té la possibilitat ni la capacitat d’intervenir ni d’opinar en res. Però no només és ella que se sent així, sinó que totes les do-nes d’aquella època tenien una vida semblant.

El títol de la novel·la i l’obra fa referència en aquest caràcter propi de les dones, com diu la Conxa en un moment de l’obra: “em sento com una pedra amuntegada en una tartera, si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res no s’atansa, m’estaré quieta dies i dies...”

La representació va ser més comprensible gràcies a un projector que ens permetia veu-re escenes que no es podien representar en aquell ambient les quals es projectaven a la paret blanca de l’escenari. El decorat es ba-sava en la cuina (casa) de la tia, que constava d’una taula, unes escales i una tartera. L’obra, d’una hora i cinquanta minuts (sense entreac-te) va ser representada per vuit actors, dels quals Àurea Márquez (Conxa) era qui tenia el paper més rellevant, ja que apareixia a quasi totes les escenes.

Ivet PareraMarta Tarruella

4t ESO C

CRÍTICA TEATRAL: PEDRA DE TARTERA

18SORTIDESSORTIDA A GIRONA

El 16 de febrer els alumnes de 3r d’ESO van anar a Girona, a l’Auditori. Van assistir a una audició sobre la història del rock. Els músics van tocar unes vuit cançons com ara: Smoke on the water, de Niruana, Jailhouse rock, d’Elvis Presley i Hey Jude dels Beatles. Van

tocar, també, cançons dels anys 50. Els instru-ments que sonaven eren dues guitarres elèctri-ques i un teclat. Els cantants eren Cris Juanico i dos musics més. Cap al voltant de les tres tornaven cap a Roda.

Ariadna EspeltMireia Muntadas

Jordi Murga4t C

VISITA A LA COLÒNIA BORGONYÀ

El dia 8 de març els alumnes de 4t d’ESO van visitar la colònia Borgonyà. Van seguir un itine-rari amb les explicacions d’un guia del Museu Industrial del Ter. Primer van veure la fàbrica, després el canal, les cases dels encarregats, un dels primers carrers que hi va haver a la colònia, el carrer Escòcia, i van poder veure’n una caseta tal com era originariàment.

Després van visitar el casino-teatre, la llar d’avis que era la “casa cuna” i que actualment, a més de la llar d’avis, hi ha una petita exposi-ció permanent sobre la colònia, les cases més noves construïdes als anys seixanta i després van baixar cap al riu per veure la resclosa, el camp de futbol i les cases dels directius.

19

SORTIDA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

SORTIDES

El dia 9 de març els alumnes de 2n de batxille-rat van visitar el Parlament de Catalunya amb l’objectiu de veure’n el funcionament en un dia de sessió parlamentària. Aquesta activitat està adreçada a alumnes d’ensenyament secundari postobligatori. La visita va consistir en una pri-mera part explicativa de com funciona el Par-lament i van facilitar un ordre del dia de la ses-sió del mateix dia 9. Van assistir al ple durant deu minuts. Seguidament, dos diputats, un de CiU i una altra d’ICV es van sotmetre a les pre-guntes que els van fer els alumnes. Entre altres

coses els van demanar com estava el tema de la llei d’immersió lingüística, com se situen els diferents grups polítics a l’hemicicle, en què consisteix la feina de parlamentari, les despe-ses que tenia el Parlament i quines mesures d’estalvi farien, com està la llei de vegueries… Els parlamentaris van respondre satisfactòria-ment totes les preguntes i els alumnes es van trobar atesos. Aquesta sortida s’ha organitzat des de l’assignatura d’història i se’n fa una va-loració molt positiva.

20AULA D’ACOLLIDALES TAC A L’AULA D’ACOLLIDA

En pocs anys hem passat de les TIC a les TAC, de l’aprenentatge de les tecnologies de la in-formació i de la comunicació a les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement. El pas ja ha estat donat, si bé a hores d’ara tothom és conscient que l’actual situació econòmica no ajuda a la implantació d’aquest model en els terminis prèviament previstos.

Les Aules d’acollida, en aquest sentit, hi treba-llen des de fa una colla d’anys, més que res per necessitat. Una Aula d’acollida aplega alumnat de diversa procedència, de diversa edat, amb nivells d’escolarització previs diversos i amb interessos diversos. Per poder donar-hi res-posta, el professorat ha de disposar de mitjans que permetin un treball autònom de l’alumnat i que cadascun i cadascuna pugui progressar al ritme que determinin les pròpies circums- tàncies, sense que això vulgui dir deixar de banda el treball col·laboratiu i en equip. A més, l’estímul audiovisual que s’aconsegueix amb l’ús de les tecnologies en l’aprenentatge de les llengües o de qualsevol altra matèria genera una resposta molt positiva de l’alumnat. I en aquesta societat del coneixement, si volem que la integració de l’alumnat nouvingut sigui

completa, la immersió lingüística ha d’anar acompanyada d’una immersió tecnològica.

A l’aula d’acollida disposem de quatre ordina-dors, auriculars, connexió a Internet, escàner, impressora i reproductor d’àudio i vídeo. A tot això hi hem d’afegir els ordinadors portàtils de què disposa l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, aco-llits ja a l’1x1. Si tenim en compte que en el present curs han passat per l’aula d’acollida un total de nou alumnes, i que el nombre

màxim d’alumnes que hi han coincidit en una ma-teixa hora ha estat de sis, podem constatar que el material de què dispo-sem és suficient. Actual-ment, l’oferta digital és variada, hi ha nombrosos webs i programes desti-nats a l’aprenentatge de la llengua catalana per a l’alumnat nouvingut (Galí, Vincles...).

Fa poc vam passar un qüestionari a l’alumnat

de l’aula d’acollida per copsar les seves in-quietuds i interessos. A la pregunta de què t’agrada més de l’aula d’acollida?, més de la meitat dels alumnes va respondre que l’activitat que els agradava més era el treball individual amb el programa Galí; en relació a la pregunta de quin avantatge suposa treballar amb ordinador a l’aula d’acollida?, vam obtenir respostes com “podem treballar sols i cadas-cú pot fer diferents coses”, “quan tinc un dub-te el consulto al google” o “busco al diccionari (digital) i no faig faltes”; i quan els preguntem quina diferència noten entre el llibre imprès i l’ordinador?, contesten que “l’ordinador parla i això t’ajuda a parlar”.

Santi Llorà, professor de l’Aula d’acollida.

21RACÓ LITERARIEls alumnes de l’Aula Oberta de 4t hem llegit el llibre: Un haiku per a l’Alícia. No us volem parlar del llibre en si -que ens ha agradat molt- sinó de l’interès que ens ha provocat vers els haikus.

Què és un haiku?

Un haiku és un poema antic d’origen japonès, molt breu però que ho diu tot. Des de principis del segle XX es comencen a treballar a Europa. L’estructura dels haikus no és complicada, els constitueix una sola estrofa de tres versos que no cal que rimin, amb un total de disset síl·labes tot tenint en compte les síl·labes àtones finals. Distribuïdes en 5 + 7 + 5.

En els seus orígens la temàtica era referida a la natura, però actualment trobem haikus de te-màtiques diverses. Vol ser la impressió de la natura, de la vida en un instant o d’una emoció concreta.

Us animem a fer haikus! Si ens els feu arribar, a la classe hi ha una capsa on els podeu deixar. Els que més ens agradin els penjarem al suro que hi ha al costat de direcció. No us oblideu de posar el vostre nom i no hi heu de posar títol.

Haikus d’escriptors coneguts:

22AMPANI CARN, NI PEIX,CARNAVAL!

La setmana blanca ha tingut de tot; partidaris i detractors, alegries i desencisos, gent eufòrica i de molt emprenyada. El fet és que no pas-sarà a la història, precisament, com una deci-sió del grat de tothom, ans al contrari transmet

aires de desencert i ha generat més discòrdia que bona maror. Si un ensenyament en podem treure és que mentre algú no harmonitzi d’una vegada per totes els períodes de vacances es-colars i els laborals, aquest país seguirà sent can seixanta.

Però, per sort, eixint de la Setmana Blanca, setmana amunt, setmana avall, comença el Carnaval. I aquí sí que hi ha unanimitat. Si la

setmana blanca podríem dir que no és ni carn ni peix, per carnaval hi ha carn i peix a dojo. El de Roda és dels de la cua, engega quan molts ja tanquen, passat el Dimecres de Cendra, en-trada la Quaresma, traspuant un punt modera-dament transgressor que li afegeix sal i pebre i el fa especialment cobejat.

Degut tant a l’educació que hem re-but, com a una certa versió oficialit-zada de la història, tenim la impressió que moltes de les festes que cele-brem al llarg de l’any són d’origen reli-giós. De vegades és així, però moltes d’elles ho són per assimilació. Eren, en un principi, d’origen pagà i en el de-curs del temps han estat recuperades i catalogades, a Occident, pel cristia-nisme. És el cas del Carnaval o el Car-nestoltes -com més us plagui, que tot s’hi val-, el nom d’un rei de broma, la personificació de la llibertat i la gresca; la festa dels “darrers dies”, precedint la Quaresma. Dies de transgressió, de disbauxa i vida alegre just abans de l’inici de l’abstinència i la privació.

Per Carnaval no us estigueu de res, ve a dir la llegenda. Mengeu porc a cor què vols, de la darrera matança. I de carn la que us demani el cos. Coques de llardons, ous i crema i pastissos els que vulgueu. Que aviat tocarà baca-llà i sardines i peixos. I bo i disfressats canteu, salteu i balleu, foteu-vos del

mort i de qui el vetlla, rieu, rieu molt que és senyal de salut i allarga la vida. Oblideu per un dia les hores d’estudi feixuc, els llibres espes-sos (virtuals inclosos), els exàmens, el profes-sor sorrut o l’alumne rebel, tant se val. Que la vida són dies i no s’hi val a badar!

Pep Palauwww.peppalau.blogspot.com

23PUNT JOVEA PLE RENDIMENT!

Per a la gran majoria dels lectors d’aquesta re-vista es pot dir que ja teniu la meitat de camí fet, ja que us trobeu a meitat del curs esco-lar. Per L’Espai, tot just fa quatre dies que

hem començat el nostre curs, ha estat aquest any 2011, i val a dir que ens fa molta il·lusió: serà el primer any sencer d’activitat; encara hi haurà coses que ens seran noves. A un mes vista de complir l’any d’obertura, tenim la sa-tisfacció de comptar amb el grup JAR (Joves Actius de Roda), una vintena de nois i noies que col·laboren amb nosaltres organitzant ac-tivitats pels joves del municipi. A ells els hem preguntat com els agradaria que evolucionés

el grup i ens han contestat: (...) que a les activi-tats que fem o organitzem hi hagi més partici-pació; que sigui un grup de llarga durada; tenir 25 anys i ser encara membres actius de JAR! Ser membre de JAR és molt divertit!

No cal dir que si algú de vosaltres està interes-sat a formar part del grup només ha de dir-ho, ja sabeu on trobar-nos. Per altra banda, si te-niu ganes de fer altres coses, a banda del grup JAR i formar part d’alguna comissió per treba-llar altres activitats (Carnaval, Setmana Jove, activitats estiu, Festa Major), o bé simplement donar la vostra opinió de qualsevol cosa que afecti l’entorn juvenil, us esperem també a l’espai amb els braços oberts.

24

PLAT COMBINAT

El passat divendres 25 de febrer L’Espai va estrenar el programa de ràdio Plat Combinat que s’emetrà tots els últims divendres de mes, de 14.00h a 15.00h a Ràdio Roda (107.6 FM). Les conductores del programa, que com ja us podeu imaginar, som l’Alba, la Sabina i la Lau-ra. Estem molt il·lusionades amb aquest nou projecte i esperem comptar amb una audièn-cia fidel, que a més d’escoltar-nos hi participi de forma directa o indirecta: a través de co-mentaris al facebook (Plat Combinat), correus electrònics (platcombinat@gmail.com), o bé trucant en directe al programa a Ràdio Roda (93 850 04 75).

Perquè us feu una idea de què és Plat Com-binat, us direm que coneixerem cada mes un jove del poble que serà entrevistat, ens po-sarem al dia de notícies curioses i comenta-ris dels joves de Roda, proposarem activitats d’oci a l’apartat de l’agenda i comptarem amb

PUNT JOVE

la secció “T’odio Amor Meu” a la qual espe-rem que ens ajudeu a treure’n un bon partit. Si voleu més informació, uniu-vos al grup Plat Combinat del facebook i seguiu-ne els comen-taris.

PROPERES ACTIVITATS

Per finalitzar us volem parlar de les activitats que tenim per endavant: Dissabte 26 de març: Videoforum “Billy Elliot”, a les 6 de la tarda a l’EspaiDe l’11 al 16 d’abril: 2a setmana jove amb con-cert.Del 6 al 20 de maig: El Raid dels AusetansI ja sabeu que a l’estiu us esperem a les activi-tats de L’estiu Jove, que a més aquest any hi haurà novetat, però això ja us ho concretarem a la propera revista.

Salut per a totes i tots!

25RECOMANEM

TÍTOL: El efecto mariposaDIRECCIÓ: Eric Bess J.Mackey GruberESTRENA: 30 d’abril 2004DURACIÓ: 113 minuts

ARGUMENT: Evan Treborn (Aston Kutcher) ha perdut la noció del temps. Des de la seva infància no recorda els moments més crucials de la seva vida ni els seus re-cords més espantosos. Durant la seva infància anava a un psicòleg que li feia escriure un diari amb els fets de la seva vida quotidiana. A la universitat, decideix llegir un dels diaris i així torna al passat i ho recorda tot. Gràcies als diaris ha pogut tornar a la seva infància. Més tard s’adona que aquest record només el fan sentir respon-sable de les males vides dels seus amics. Especialment la de la Kayleigh, el seu primer amor i que encara estima.Intenta escriure el seu passat amb la mentalitat actual en el cos d’un nen per tal de canviar el present. Cada vegada s’adona que les seves accions són inesperades i desastroses.És un pel·lícula que fa pensar molt, així que la recoma-nem a tothom a qui li agradi rumiar una mica.

Nina Espuña Nil Gurt

4rt ESO C

TÍTOL: El diario de NoahDIRECCIÓ: Nick CassavetesACTORS: Ryan Gosling, James Garner, Rachel McA-dams, Gena Rowlands.LLOC: EUAANY: 2004

Basada en la novel·la The Notebook, Nicholas Sparks.La història comença en una residència. Un avi (James Garner) està explicant una història a una àvia (Gena Rowlands). Li explica l’enamorament de dos joves, en Noah (Ryan Gosling) i l’Allie (Rachel McAdams) i la seva separació, primer pels pares de l’Allie i després per la Segona Guerra Mundial. Al cap de 14 anys es retroben i d’alguna manera recuperen el temps perdut. En Noah és un noi espontani, enamorat de la poesia i molt romàntic. L’Allie és la típica nena de papà, però amb un gran cor. Són molt diferents en tots els aspectes, però s’enamoren.La història transcorre a Carolina del Nord, prop de l’any 1940, als inicis de la Segona Guerra Mundial.És una història molt bonica, romàntica-dramàtica i molt ben valorada per la gent que l’ha vist.

Aida Reig4t. ESO C

26RECOMANEM

TÍTOL: El oráculo de la lunaIDIOMA: CastellàAUTOR: Frédéric LenoirEDITORIAL: DebolsilloPÀGINES: 557

ARGUMENT: Tracta del fascinant relat de la curta i inten-sa vida de Giovanni Tratore, un humil calabrès del Renai-xement. Aquest noi va decidir viatjar a Venècia quan era un adolescent per tal de trobar la noia de la qual s’havia enamorat un dia que un vaixell de la noblesa veneciana havia desembarcat, per casualitat, al seu poble. Durant el camí cap a Venècia, passa dos anys a casa d’un vell savi del qual aprendrà infinitat de coses sobre filosofia i astrologia. Aquest aprenentatge creu que el farà ser digne mereixedor de la seva estimada. Però un cop re-prèn el viatge, ha de complir la promesa que va fer al seu professor: portar una misteriosa carta al Papa, per la qual serà perseguit sense parar.

RECOMANO aquest llibre a totes aquelles persones a qui agradi el misteri, perquè aquesta novel·la està plena d’aventures, d’assassinats... on tot el que passa és com-pletament inesperat.

Marta Tarruella4t ESO C

TÍTOL: Fem equip!AUTORA: Laura GallegoEDITORIAL: Destino, col·lecció “La Sara i les Golejadores”ANY EDICIÓ: març del 2009PÀGINES: 252

ARGUMENT: La direcció d’una escola decideix fer un equip de futbol per participar a la lliga local. La Sara, una fanàtica del futbol i la millor jugadora de la classe, està molt emocionada perquè hi vol participar. Però no tot és tan fàcil com li semblava. El professor d’educació física ha decidit que l’equip només serà masculí. La Sara, in-dignada, decideix demostrar-li que les noies també sa-ben jugar a futbol i per això li diu que formarà un equip de futbol femení. Ell la repta i li diu que jugaran un par-tit nois contra noies, i que si guanyen les noies podran apuntar-se a la lliga. També ens explica l’amor de la Sara cap al millor jugador dels nois, l’Héctor. Quin serà el re-sultat del partit?

RECOMANEM el llibre a totes aquelles persones que els agradi el futbol, els contes juvenils i infantils i que esti-guin en contra de les injustícies cap al futbol femení. Si el llegiu i us agrada podeu trobar més llibres d’aquesta col·lecció.

Ariadna EspeltMireia Muntadas4t ESO C

27ENTRETENIMENTS

Abdelaziz Ajdir

Pau Banús

Omar Ajdir

Nabil El Quaissi

4 EN 1

28ENTRETENIMENTS

FES TREBALLAR LA MENT

1. Pensa un número de l’1 al 9.2. Multiplica’l per 9.3. Suma les xifres del resultat (Per exemple: 77 -> 7 + 7)4. Resta-li 5.5. Assigna-li una lletra al número resultant (A – 1, B – 2, C – 3,…)6. Pensa un país que comenci per aquesta lletra.7. Pensa un animal que comenci amb la segona lletra del país escollit.8. I pensa un esport que comenci amb la tercera lletra del país.

JOC DE PARAULES

QUÈ FA UNA IGUANA NEDANT A DINAMARCA?

Eloi Canal4t ESO A

Aina Palacios

Alícia Cantero

Flor Guimaraez

Aida Canal

4 EN 1

29ENTRETENIMENTS

30

COL·LABORADORS:

Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast