A l’editorial del número 1 del diari Ara (28-11-2010), el seu director, Car-les Capdevila, escriu que les persones “som comunicació, ... que hem vingut a aquest món a conviure, a comunicar-nos”. I aquesta idea també està pre-sent al nostre grup des d’un bon co-mençament. Ja abans de dir-nos SOM, quan pràcticament érem els mateixos els que organitzàvem la consulta po-pular des de “Sant Climent Decideix”, vam convocar a les diferents entitats del poble per demanar la seva parti-cipació i, després del 10 d’abril, vam informar a la població de quin havia estat el resultat. Més tard, preocupats per com estaven anat les coses a la casa de la vila, vam decidir presentar-nos a les eleccions municipals del passat mes de maig de 2011 per portar enda-vant un projecte engrescador que can-viés tot allò que no estava funcionant al nostre poble. Ja en aquesta època vam agafar el compromís d’informar a la ciutadania de tot el que es cogués a l’ajuntament i de qualsevol fet que afectés a la ciutadania en general.

Així, des d’un bon començament, tothom ens pot anar seguint al nos-

tre blog (somacordmunicipal.blogspot.com), on es pot consultar tota la infor-mació que hem penjat. Però érem molt conscients que ens faltava arribar a tota aquella gent que no té un accés fà-cil a les noves tecnologies. Aquesta era l’assignatura pendent i, per això, avui us presentem la nostra revista.

Volem que SOM comunica aparegui pe-riòdicament, unes 3 o 4 vegades l’any. No es tracta d’un pamflet, sinó d’una publicació de format breu on podreu gaudir d’entrevistes, articles, notícies, acudits,... Ens interessa transmetre el nostre punt de vista, però també tenim les portes obertes a qualsevol persona o entitat que hi vulgui col.laborar. La nostra intenció és crear un espai de tro-bada on nosaltres explicarem el que es-tem fent i on la gent interessada podrà fer tota mena d’aportacions i expressar la seva opinió.

Estem molt il.lusionats amb aquesta primera revista i desitgem que tots vo-saltres ens recolzeu. A canvi, nosaltres treballarem amb passió per a que es-pereu amb candeletes els números se-güents. Fins la propera!

Com has arribat a la selecció catalana?Sempre havia tingut la il·lusió de formar part de la selecció però creia que no hi arribaria mai i sincerament no ha es-tat gens fàcil. He arri-bat amb mola lluita i em quedo amb la gran experiència viscuda,

perquè cada moment el tindre sempre en el record... eren les companyes i l’equip tècnic, ho era tot.

Com va ser l’acollida de la selecció per part de la resta de seleccions?Doncs la veritat és que molt bé. Ens van rebre com un equip més que en realitat era el que érem. Allà no es parlava de política. Les altres selec-cions ens van rebre al principi amb una certa dis-tància: Catalunya havia guanyat el mundial l’any

2008 i érem la selecció a batre. L’ambient era ge-nial, vam viure anècdotes divertides i sobretot amb les franceses, que va ser amb la selecció que més vam conviure.

Si poguessis canviar alguna cosa de Sant Climent, què canviaries?Si miro pels meus interessos he de dir que s’hauria d’arreglar el poliesportiu. Actualment hi ha molta gent utilitzant aquesta infraestructura i la veri-tat és que té moltes deficiències. Només cal que algú passi un dia per allà i se n’adonarà que hi ha moltes coses a millorar. Per exemple, fa molt de fred, i quan t’has de canviar als vestidors no estaria malament que hi hagués alguna estufeta. I si he de dir alguna cosa en general, penso que s’hauria de mirar més per la joventut, que és el futur del poble. A Sant Climent hi ha molta gent jove i no hi ha recursos ni llocs on anar.

l Laia Pinilla

Consell Editorial:Àngel Bosch, Isa Feu, Anna Galan, Laia Pinilla, Toni Sola

Maquetació i impressió:EPA Disseny SL · info@epasg.com

Fotografia portada:Isa Feu

Dipòsit Legal: B-xxxxx-2012

Revista gratuïta per a tots els ciutadans de Sant Climent de Llobregat.

SOM

com

un

ica

editorial

la punta

pers

ones

i en

titat

s

núm

ero

1/20

12

Javi2012

Deidre, integrant de la selecció catalana de futbol sala

Penso que s’hauria de mirar més per la joventut, que és el futur del poble

º �Campanades de futur. Marquem quin camí s’ha de seguir per sortir de la crisiº El llenguatge de les flors és més entenedor que el d’algunes persones. º Oposició de l’oposició o equip de govern? Les eleccions van posar cadascú al seu

lloc i hem de desenvolupar el nostre rol sense voler usurpar el de l’altre.º Animals.cat. Crítica de l’espoli fiscal que pateix Catalunya.º La perseverança ens obrirà les portes del futur. Un alè d’esperança a favor de l’Angle.º Per què no hem entrat a l’equip de govern de l’ajuntament? Donem resposta i expli-

quem els motius d’estar a l’oposició.I molts més que us ajudaran a conèixer les nostres, les vostres, propostes.

http://somacordmunicipal.blogspot.com/

l’espai del bloc

Durant el passat mes de juliol, vaig dur a terme el Ca-sal d’Estiu per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques de Viladecans. Un dia a la setmana veníem a Sant Climent amb l’autobús per anar a la piscina -l’única piscina descoberta de la zona-. El primer dia vam baixar a la parada més propera a la piscina i, des-prés de l’experiència, vam decidir que les properes ve-gades baixaríem a la plaça ja que el recorregut des de la parada fins a la piscina era difícil i perillós de fer, no només per les persones usuàries del casal, sinó també per l’equip de monitors i monitores.

En primer lloc, la vorera de la parada va minvant fins a desaparèixer. En el punt en que desapareix, no hi ha cap pas de vianants per poder accedir a l’altra vorera amb seguretat. Si es pretén canviar de banda en baixar de l’autobús, la vorera no està habilitada amb rampa (ja sigui per una cadira de rodes o per un cotxet de nadó). I en cas de traspassar la carretera, en arribar als contenidors (davant mateix de la pis-cina), tampoc hi ha vorera. Així doncs, el tram es fa complicat i insegur.

Aquesta situació em va fer més conscient d’un pro-blema molt habitual a pobles i ciutats: la presència de barreres arquitectòniques. Després de la situació que vaig viure amb els nois i noies del casal, em vaig fixar en diferents punts de Sant Climent que presen-ten algun tipus de barrera. N’hi ha que potser tenen difícil solució per les característiques del carrer. Al-tres, com la falta d’amplada a les voreres dels carrers més cèntrics, són més fàcils d’eliminar. Tanmateix, el primer que cal per eliminar-les és veure-les i ser conscients de la seva existència i, sovint, no ho acon-seguim fins que no les patim.

l Laia Pinilla

Quin futur vol donar el govern municipal a Can Bonet? Deixar que es degradi, com està passant ara? Per començar, es podria fer un manteni-ment de les insta·lacions, però s’ha de pensar en el futur, que ara per ara és ben incert.

l Isa Feu

El 27 de desembre des del jardí de casa que toca a la carretera (una distància d’uns set me-tres) vàrem veure com un camió estava bui-dant els contenidors de paper i plàstic, de la recollida selectiva. La grua del camió aixeca el contenidor de plàstic, i el buida. Aixeca el contenidor de paper, i el buida.... a la mateixa caixa oberta del camió!!! Per això els ciutadans ens omplim la casa de contenidors de tots co-lors? Per això la Generalitat es gasta uns di-ners, que no tenim, per dir-nos que: “Els nos-tres residus la nostra responsabilitat”; perquè desprès la Concesionària aboqui el paper i el plàstic a la mateixa caixa del camió?

l Anna Galan

Ja des de l’edat mitjana la vinya era un cultiu gene-ralitzat al costat dels cereals, especialment en zo-nes de pendents com els nostres, on des de sempre comparteix els marges amb garrofers, i oliveres. És a finals del segle XVII i començaments del XVIII que s’intensifiquen les explotacions vitivinícoles per tot el país i en particular a Sant Climent on els excedents es venen a les tavernes de a Barcelona.

Si a mitjans del segle XIX es produeix una primera crisi en el món vitícola a Sant Climent no serà fins als darrers anys del segle XIX quan l’arribada de la fil·loxera a Catalunya, castigarà el camp català radicalment. En general, al Baix Llobregat la crisi es va anar superant gràcies a la intensificació i a l’especialització en fruiters i hortalisses al Pla i es van obrir nous camins als mercats de la capital i, fins i tot a l’exportació. Han passat cent anys més i una nova plaga en forma de mosca cau sobre els nostres cultius i amenacen la supervivència dels cirerers a Sant Climent.

La mosca Drosophila suzukii és una nova plaga originaria del sud-est asiàtic. Als Estats Units, es va detectar l’any 2008; hi està provocant danys de consideració. El cicle biològic de D. suzukii dura entre 8 i 13 dies, amb una mitjana de 10 dies a

25º C, i pot arribar fins a 13 generacions a l’any. L’adult viu de tres a nou setmanes durant les quals cada femella pot posar 300 ous. L’eclosió té lloc d’un a tres dies

després de la posta.

En iniciar-se la infesta-ció, els fruits atacats no mostren cap

senyal de dany. Només una observa-

ció acurada aprecia una picada de la mida d’una agulla de cosir. El dany es

produeix quan la femella

adulta fa un orifici per a depo-sitar els ous: d’aquesta ma-nera, quan les larves emer-geixen de l’ou, comencen a alimentar-se de la polpa del fruit. Aproximadament als dos dies de l’eclosió, es col·lapsa la part del voltant del fruit on la larva s’alimenta, es tor-na de color marronós i en surt una exsudació.

Els danys observats fins ara a Catalunya han es-tat en maduixa i cirera. Les principals formes de dispersió de la plaga a noves zones són mitjançant el transport de fruits danyats amb l’organisme viu.

Les úniques mesures per a lluitar contra aquesta plaga, de moment, consisteixen en retirar dels ar-bres o les plantes els fruits sobremadurats, i també els fruits caiguts a terra. El compostatge no és un bon mètode per eliminar-ne els ous i les larves.

Els tractaments fitosanitaris són relativament eficaços per reduir el nombre d’adults. Contrària-ment, aquests productes no són eficaços quan les larves són dins el fruit. Una aplicació postcollita pot limitar la difusió de la plaga. Actualment no coneixem cap depredador natural a Europa

Degut a la dificultat de combatre aquesta plaga, hi ha pagesos que comencen a buscar alternatives en els antics cultius que tan havien produït al llarg de la història a les nostres muntanyes: ceps, garrofers, oliveres, recuperar l’horta i tornar a la venda al de-tall per oblidar la quantitat a favor de la qualitat.

Els nostres avantpassats sempre han sabut repo-sar-se a les malúries, males collites, al règim feudal i als mals que la natura ha causat cíclicament i da-vant d’una amenaça com aquesta hem d’ajuntar els nostres esforços per fer-li front i respondre-hi de la manera més efectiva.

l Àngel Bosch i Jaume Vendrell Condemines

opin

ió

ple de preguntesel lector opina

fets

i hi

stòr

ia

Si voleu més informació, la podeu trobar al nostre bloc

Els conreus de Sant Climent

i les seves plaguesSant Climent

ple de barreres arquitectòniques

Què passa amb

Can Bonet?

Tens preguntes per dirigir al Ple? Tens opi-nions o queixes que fer públiques? Envia’ns les teves cartes a:

som-acord-municipal@googlegroups.com.

No publicarem cap escrit on no estigui clarament identificat l’autor.