revista 2012

la cooperativarevista de l’Escola d’Adults de Saltcu

rs 20

11-20

12nú

m. 12

La CooperativaRevista de l’Escola d’Adults de SaltNúmero 12. Curs 2011-2012

AMB EL SUPORT:

EDICIÓ: CFA Les Bernardes Escola d’Adults de SaltSant Dionís, 4217190 SaltTelf. 972241410Fax. 972242038a/e. [email protected]

EQUIP REDACTOR: Miquel Argüelles, Enric Collado, Montse Garcia “Piti”, Maria Granell, Irene Mariscal, Montse Pont, Toni Pulido i Lourdes Triadó. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Agnès Rubirola

DISSENY PORTADA: Albert Alejo

DISSENY CONTRAPORTADA: Marco Hijano

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès - Anglès 972 42 01 07

DIPÒSIT LEGAL: GI - 513/2001

EDITORIAL

PER UNA ESCOLA EN CATALÀ

LA NOSTRA ESCOLA

SALT, EL NOSTRE POBLE

TORRE DE BABEL

RODA EL MÓN

CULTURES I TRADICIONS

RETORN ALS ESTUDIS

ELS NEOLECTORS ESCRIVIM

OPINIÓ

NOVES TECNOLOGIES

FES CULTURA

RACÓ LITERARI

VIVÈNCIES

SALUT I BONS ALIMENTS

ON HI HA PÈL HI HA ALEGRIA

PASSATEMPS

EL DIA A DIA A L’ESCOLA

Sumari3

4

6

17

20

25

33

36

45

48

55

58

63

73

76

80

87

90

Ajuntament de

Salt

L C i

la cooperativarevista de l’Escola d’Adults de Saltcu

rs 20

11-20

12nú

m. 12

CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT • 3

EL CATALÀ ÚNICA LLENGUA VEHICULAREl català és una llengua romànica que va néixer fa més de 1000 anys i és avui parlada per més de 11 milions de persones des de la Catalunya Nord fi ns al sud del País Valencià. La llengua es troba, però, en situació de bilingüisme amb altres llengües més fortes en tots els territoris on es parla, i està en perill en molts d’aquests territoris on hi ha un procés de substitució lingüística per part del castellà. Només cal que ens fi xem en el País Valencià i les Illes, on la marginació i la persecució del català es fa evident en les darreres decisions dels governs autonòmics.El català ha estat la llengua vehicular a les escoles catalanes en els últims trenta anys amb uns resultats esperançadors per la recuperació de l’ús quotidià majoritari de la llengua, sense perjudici per al castellà, que gaudeix del suport institucional de l’Estat espanyol i és majoritari en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. L’article 6 del títol preliminar de l’Estatut d’Autonomia ens diu que: “ La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”.La Llei d’Educació de Catalunya en el seu article 11 diu: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. Després de l’aprovació de la Llei de Normalització lingüística amb el consens de totes les forces polítiques i socials catalanes, s’inicia un immens esforç per fer que la llengua pròpia del país, després de quaranta anys de dictadura, sigui coneguda per a tothom i sigui la llengua d’ús habitual. Catalunya, doncs, ha viscut durant els darrers trenta anys una experiència d’ús i de treball de la llengua a través del projecte d’immersió lingüística als centres educatius que ha estat un motiu de satisfacció per part de les comunitats educatives i un model seguit i avalat per part de lingüistes i educadors reconeguts internacionalment. A les escoles catalanes, l’ús del català ha estat un extraordinari element de cohesió social que ha afavorit la integració de la vella i de la nova immigració.Malgrat això, però, trenta anys després, institucions i ciutadans ens veiem obligats a continuar lluitant per mantenir aquest model, ja que per raons polítiques que res tenen a veure amb qüestions socials, de convivència o educatives, els atacs a la llengua catalana es mantenen més vius que mai.Les darreres sentències del Tribunal Constitucional a partir dels recursos presentats per la dreta espanyola i per part del TSJC posen en qüestió aquest model d’immersió d’èxit seguit i avalat i es presentaran com un obstacle per a l’educació. En nom de la defensa del castellà, disfressat de bilingüisme, es pretenen ocultar interessos polítics a la resta de

l’Estat. Emparats per la Constitució Espanyola, parlen d’imposició de la llengua catalana i de risc d’exclusió dels castellanoparlants, quan el model d’immersió garanteix precisament una cohesió social igualitària per les dues llengües. El català ha d’ésser l’única llengua vehicular a l’escola i la pretesa introducció del castellà també com a llengua vehicular no té cap mena de suport pedagògic ja que signifi caria la divisió de la comunitat educativa amb un bilingüisme forçat que portaria, sense remei, a la imposició fi nal de la llengua més forta sobre la més dèbil. Si volem que el català esdevingui una llengua socialment normalitzada, el model d’immersió lingüística en català a l’escola és innegociable.Una altra amenaça que també posa en perill la nostra llengua és que el 84% dels catalanoparlants canviem de llengua quan algú ens parla en castellà. Així donem un mal missatge, perquè la llengua és la nostra expressió diferent de veure el món i és l’element principal de la nostra identitat. En general, canviem de llengua amb molta facilitat, com una manera de demostrar educació quan en realitat el que fem és sotmetre’ns al castellà. Ens han fet creure que mantenir la conversa en català és mostra de mala educació: ens han posat a la presó per parlar la nostra llengua o ens han renyat o posat de cara a la paret per haver utilitzat el català. Això s’ha impregnat a la nostra manera de ser i inconscientment fa que tinguem aquesta reacció. És responsabilitat nostra canviar d’actitud. Aquesta submissió lingüística fa retrocedir l’ús social del català i en aquests moments difi culta la integració de les persones. Els catalans hem de contribuir a què la identitat lingüística de Catalunya sigui amb el català, perquè si els nadius del país no l’usem donem un mal missatge. És indispensable que els catalanoparlants parlem sempre, amb tothom i a tot arreu en català, per no confondre els nouvinguts i ajudar-los a comprendre la necessitat que aprenguin el català, afavorint així la seva integració social. Hem de parlar en català quan sortim de casa, per no rebutjar l’altre. Cal advertir que els immigrants sovint es prenen com a una exclusió el fet que no utilitzem la nostra llengua per adreçar-nos a ells.

El nostre Centre de formació de persones adultes està compromès en la difusió de la llengua i cultura catalanes. El català és la nostra llengua referent, un factor de cohesió social i la nostra llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. Acollim i facilitem l’aprenentatge del català a les persones nouvingudes a través d’una àmplia oferta de cursos de llengua catalana, però perquè això es consolidi cal, com ja he dit, la implicació de tota la comunitat catalanoparlant que faci l’esforç d’adreçar-se en català a aquestes persones perquè així vegin compensat i útil el seu esforç.

En data 28 de març el Consell de Centre del CFA Les Bernardes s’ha adherit al manifest Som escola.cat.

edito r i a ledito r i a l

4 • CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT

lacooperativarevista de l’Escola d’Adults de Salt

curs 2011-2012núm. 12


per u n a es c o l a e n c ata l àper u n a es c o l a e n c ata l à

P E

nric

E C

rist

ina

R C

arle

s

U L

ourd

es

N C

hris

tian

A M

onts

e

E M

aite

i N

àdia

S J

oan

C M

anel

O R

ogel

io

L Piti

A E

ster

E M

onts

e

N T

oni

C Ir

ene

A A

nna

T M

ique

l

A A

gnès

L M

aria

A Is

abel



curs 2011-2012núm. 12

OFERTA FORMATIVA 2011-2012OFERTA FORMATIVA 2011-2012A) ENSENYAMENTS INICIALS Amb la fi nalitat que les persones adultes puguin assolir coneixements inicials de cadascun dels programes i, si s’escau, obtenir una certifi cació d’estudis. Cal tenir 16 anys o complir-los l’any de la inscripció. L’oferta és trimestral i les inscripcions es fan de dilluns a dijous en l´horari d’acollida.1. Llengua catalana1.1. Cursos d’acolliment lingüístic (A1): adreçat a persones estrangeres que no coneixen la llengua catalana, amb la fi nalitat d’adquirir les competències orals i escrites mínimes.1.2. Cursos de nivell Bàsic (A2): adreçat a persones que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita.1.3. Cursos de nivell llindar (B1): adreçat a persones amb coneixement de la llengua oral i escrita que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en diferents situacions de la vida quotidiana.2. Llengua castellana2.1. Curs de nivell inicial: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixements de llengua catalana.3. Llengua anglesa3.1 Llengua anglesa nivell inicial: adreçat a persones sense coneixements de la llengua anglesa.3.2 Llengua anglesa a nivell funcional: Adreçat a persones que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar els coneixements.

B) FORMACIÓ BÀSICA 1. Cicle de formació instrumental.Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i obtenir el certifi cat de formació instrumental.Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i a escriure.Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar l’expressió i comprensió de la lectura i l’escriptura, avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències socials i naturals.Nivell III: adreçat a persones que saben llegir i escriure i volen obtenir una certifi cació bàsica, o bé incorporar-se a altres àmbits de la formació d’adults.2. Cicle d’educació secundària (GES)Adreçat a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, el qual permet accedir a estudis superiors. Per la inscripció a aquests estudis cal tenir 18 anys, o complir-los dintre de l’any natural de matriculació. I amb caràcter excepcional, les persones més grans de 16 anys que ho

CFA

LES B

ER

NA

RD

ES

CFA

LES B

ER

NA

RD

ES

ESC

OLA

D’A

DU

LTS D

E S

ALT

ESC

OLA

D’A

DU

LTS D

E S

ALT

El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes/Escola d’Adults de Salt és un Centre Públic de formació de persones adultes dependent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb 36 anys d’història. L’oferta educativa del Centre té com a fi nalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l’entorn, tot fent especial incidència en els ensenyaments inicials, i, en especial, l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, a la formació bàsica, especialment el GES, i a la preparació de proves d’accés a CFGM i CFGS.

No desaprofi tis l’ocasió de formar-te i d’augmentar les teves opcions de

benestar:

VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!


l a n o s tr a es c o l al a n o s tr a es c o l a

sol·licitin en els següents supòsits:a) Persones amb contracte de treball.b) Persones en procés d’obtenció d’un permís de treball.c) Esportistes d’alt rendiment.d) Alumnat que estigui cursant o hagi cursat Programes de Qualifi cació Professional Inicial.

C) PREPARACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉSPer facilitar l’accés de les persones adultes sense titulació adient als diversos nivells del sistema educatiu. La inscripció és a l’inici de curs.1. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Mitjà.Adreçat a aquelles persones majors de 16 anys que, sense posseir una titulació acadèmica, volen preparar-se per superar la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà, la nova formació professional amb la titulació de tècnic mig.2. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Superior.Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys (o 18 si tenen el títol de tècnic de grau mitjà d’acord amb la relació d’afi nitats de famílies professionals establertes) que vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior, però no disposin de la titulació acadèmica exigida.3. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis universitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola d’Adults es prepara la part comuna i algunes matèries específi ques: Història Contemporània, Geografi a, Estadística i Biologia. Aquestes permeten l’accés a Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques.

D) TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Cursos d’Informàtica1. Informàtica inicial o Competic Inicial: adreçat a persones sense coneixements de les tecnologies de la informació. En aquest curs es treballen tres de les sis competències digitals necessàries per obtenir el certifi cat d’ACTIC Bàsic. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita.2. Informàtica Bàsica o Competic IAdreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certifi cat d’ACTIC Bàsic. En aquest curs es preparen tres competències que, juntament amb les tres competències treballades en el curs de Competic Inicial, permeten accedir a l’examen de Nivell 1 (ACTIC Bàsic). Aquestes són les següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica.3. Informàtica nivell mitjà o Competic IIAdreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certifi cat d’ACTIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien les sis competències del cursos Competic Inicial i Competic I i es preparen dues noves competències que permeten accedir a l’examen de Nivell II (ACTIC Mitjà). C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts.4. Informàtica nivell avançat o Competic IIIAdreçat a persones que volen aprofundir en dues de les sis competències estudiades en cursos anteriors i preparar-se per obtenir el certifi cat d’ACTIC Avançat. A partir d’una enquesta realitzada als alumnes de Competic II el centre ampliarà les següents competències. C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment. C7 Tractament de la informació numèrica.



curs 2011-2012núm. 12

E) ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓEl Centre de Formació de Persones Adultes, Les Bernardes, és un centre col·laborador del Departament de Governació i Administracions Públiques per poder realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC.El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de cada mes al matí per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies la possibilitat d’obtenir, a través d’una prova lliure, l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).La persona interessada ha de presentar la sol·licitud per participar a la prova d’avaluació a través del portal d’internet ACTIC (http://actic.gencat.cat). Un cop fet el pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos, la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora per realitzar la prova a través del portal d’internet ACTIC.La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat directa d’una professora del centre, prèviament acreditada.La persona interessada es pot examinar del primer o segon nivell.

a) Nivell 1: Certifi cat Bàsic. S’avaluen les competències següents:C1 Cultura, participació i civisme digital.C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital.C4 Tractament de la informació escrita.

C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica.

Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació cal haver cursat els dos primers cursos que ofertem al centre, Competic Inicial i Competic I, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure.

b) Nivell 2: Certifi cat Mitjà. S’avaluen les competències següents: C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts.Actic Mitjà: per obtenir aquesta certifi cació cal haver cursat el curs de Competic II, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure.

c) Nivell 3: Certifi cat avançat: El passat 30 de setembre es van obrir les inscripcions per presentar-se a la prova del nivell avançat. Les primeres competències disponibles són la C4 Tractament de la informació escrita i la C6 Tractament de la informació numèrica.El certifi cat d’aquest nivell acredita un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació respecte, com a mínim, dues de les competències que la persona interessada ha de triar entre les competències C4 a la C8.C4 Tractament de la informació escrita.C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment.C6 Tractament de la informació numèrica.C7 Tractament de les dades.C8 Presentació de continguts.

EQUIP DE DOCENTS

Aquest curs 2011/2012, el nostre centre compta en aquests moments amb 17 docents a jornada completa. Quatre dels quals són professors de secundària i la resta són mestres. També compta amb una administrativa i un conserge a jornada completa.

A més, a partir de l’1 d’abril de 2011, el Centre col·labora i coordina EL Pla Pilot d’Alfabetització, fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Salt i l’Escola d’Adults, fi nançat pel “Fondo Europeo para la Integración”. Gràcies a aquest conveni s’han incorporat al centre dues mestres, una a jornada completa i una altra a mitja jornada. Això ens ha permès obrir 6 grups més d’alfabetització i atendre 120 persones que estaven en llista d’espera.La nostra oferta formativa consta de 53 grups classe i atén més de 1170 alumnes.


L A n o s tr a es c o l aL A n o s tr a es c o l a

Quadre 1 | ALUMNES DISTRIBUÏTS PER CURSOS. CURS 2011-2012 DATA: 26/10/2011

ENSENYAMENTS INICIALS I BÀSICS Nombre de grupsNombre de matriculats

Llista d’espera Total demanda

Llen

gua

cata

lana Curs de nivell inicial 13 256 90 346

Curs de nivell bàsic 2 39 2 41

Curs de nivell llindar 1 22 6 28

Llen

gua

cast

ella

na Curs de nivell inicial 1 20 - 20

Curs de nivell bàsic - - - -

Llen

gua

estr

ange

ra Anglès nivell inicial 1 23 13 36

Francès nivell inicial - - -

Info

rmàt

ica

Informàtica nivell inicial: Competic Inicial 3 52 22 74

FORMACIÓ BÀSICA Nombre de grupsNombre de matriculats


Form

ació

in

stru

men

tal Nivell I 4 104 17 121

Nivell II 4 64 - 64

Nivell III - - - -

Educ

ació

se

cund

ària Nivell I 2 49 10 59

Nivell II 3 84 38 122

PREPARACIÓ PER A PROVES D’ACCÉS Nombre de grupsNombre de matriculats


A cicles formatius de grau mitjà 1 40 13 53

A cicles formatius de grau superior 4 150 40 190

A la universitat per a majors de 25 anys 2 54 7 61

COMPETÈNCIES PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Nombre de grupsNombre de matriculats


In

form

àtic

a Informàtica nivell Competic I 3 45 3 48

Informàtica nivell Competic II 2 29 - 29

Llen

gua

es

tran

gera Llengua anglesa nivell funcional 1 23 4 27

Llengua francesa nivell funcional - - - -

Total alumnes 47 1054 265 1319

*Més 8 grups de matèries específi ques de CFGS i +25



curs 2011-2012núm. 12

Quadre 2 | ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER CURS I PER ORIGEN

BLOCS ENSENYAMENTS

ALUMNES MATRICULATS AL CFA LES BERNARDES DE SALT CURS 2009-2010 (Distribuïts per curs i per origen)

ÀFRICA EUROPA AMÈRICA ÀSIA TOTAL

LLE

NGU

A CA

TALA

NA

Curs de nivell inicial 13

Costa d’Ivori: 2Gàmbia: 56Ghana: 4Guinea: 3Mali: 18Marroc: 132Mauritània: 1Nigèria: 7Senegal: 3

Total: 216

Espanya. 3Romania:1Polònia: 1

Total: 5

Brasil: 3Colòmbia: 1Hondures: 10

Total: 14

Filipines: 1Índia:18Pakistan: 2

Total: 21 Total: 256

Curs de nivellbàsic 2

Gàmbia: 7Marroc: 22Senegal: 2Camerun: 1

Total: 32

Espanya: 1

Total: 1

Hondures: 2Brasil: 2

Total: 4

Índia: 2

Total: 2

Total: 39

Curs de nivellllindar 1

Gàmbia: 1Marroc: 14Senegal: 3

Total: 18

Nicaragua: 1Hondures: 2Brasil: 1

Total: 4

Total: 22

LLEN

GUA

CAST

ELLA

NA

Curs nivell inicial 1

Gàmbia: 1Mali: 1Marroc: 7

Total: 9

Brasil: 2

Total: 2

Filipines:2Pakistan: 3

Total: 5

Total: 20

LLEN

GUA

ESTR

ANGE

RA

Anglès nivell inicial 1

Gàmbia: 1Marroc: 2

Total: 3

Espanya: 15

Total: 15

Brasil: 1Equador. 1Hondures: 3

Total: 5

Total: 23

INFO

RMÀT

ICA

Informàtica nivell inicial 3

Guinea: 1Guines Equa: 1Mali: 1Marroc: 4

Total : 7

Espanya: 41Romania: 1

Total: 42

Brasil: 1Hondures: 2

Total: 3 Total: 52

ENSE

NYA

MEN

TS IN

ICIA

LS I

BÀSI

CS

GR

UPS



CICL

E DE

FOR

MAC

IÓ IN

STRU

MEN

TAL Nivell I 4

Gàmbia: 23Mali: 4Marroc: 70Mauritània: 1Nigèria: 2

Total: 103

Espanya: 1

Total: 1 Total: 104

Nivell II 1

Mali: 5Marroc: 22NIgèria: 1Senegal: 4Total : 47

Espanya:17

Total: 17 Total: 64

CICL

E D’

EDUC

ACIÓ

SECU

NDÀ

RIA

Nivell I 2

Gàmbia: 5Marroc: 7Senegal: 2

Total: 14

Alemanya: 1Espanya: 26Ucraïna: 1

Total: 28

Equador: 1Perú: 1Hondures: 4Xile: 1Total: 4

Total: 49

Nivell II 3

Gàmbia: 4Ghana: 1Marroc: 14Senegal: 3

Total: 22

Espanya: 50

Total: 50

Brasil: 1Colòmbia: 2Hondures: 7Veneçuela: 1

Total: 11

Total: 84

A CI

CLES

FO

RMAT

IUS

DE

GRAU

MIT

JÀ

1

Gàmbia: 2Mali: 2Marroc: 5Senegal: 1

Total: 9

Espanya: 22Romania: 1Rússia: 1

Total: 24

Colombia: 1Hondures: 6

Total: 7 Total: 40

A CI

CLES

FO

RMAT

IUS

DE

GRAU

SUP

ERIO

R

4

Camerun: 1Gàmbia: 2Marroc: 12Senegal: 3

Total: 18

Espanya: 115Polònia: 1 Romania: 1Rússia: 1

Total: 118

Argentina: 1Brasil: 1Equador: 2Guatemala: 1Hondures: 6Perú: 2Xile: 1Total: 14

Total: 150

A LA

UN

IVER

SITA

T PE

R A

MAJ

ORS

DE 2

5 AN

YS

2

Marroc: 1

Total: 1

Andorra: 1Espanya: 45Itàlia: 1Romania: 1Total: 48

Hondures: 2Perú: 1Rep. Dom: 1Veneçuela: 1Total: 5 Total: 54

Informàtica Competic I 3

Camerun: 1Guinea Equa: 1Marroc: 3

Total: 5

Espanya: 34

Total: 34

Argentina: 1Hondures: 4Perú: 1

Total: 6 Total: 45

InformàticaCompetic II 2

Guinea: 1

Total: 1

Espanya: 27

Total: 27

Hondures: 1

Total: 1 Total: 29

LLEN

GUA

ESTR

ANGE

RA

Llengua anglesa a nivell funcional 1

Marroc: 2Gàmbia: 1

Total: 3

Espanya: 15

Total: 15

Brasil:1Equador: 1Hondures: 3

Total: 5 Total: 23

TOTAL 47 508 429 88 29 Total: 1054

FORM

ACIÒ

BÀS

ICA

PREP

ARAC

IÓ P

ER A

PRO

VES

D’AC

CÉS

COM

PETÈ

NCI

A PE

R A

LA S

OCIE

TAT

DE

LA IN

FORM

ACIÓ

INFO

RMÀT

ICA

Tenim almunes de 35 nacionalitats diferents (11 africanes, 12 americanes, 3 asiàtiques i 9 europees)



curs 2011-2012núm. 12

Quadre 3 | D’ALUMNES MATRICULATS ALS ÚLTIMS CINC CURSOS DISTRIBUÏTS PER ORIGEN.

PAÍSCURS 2007-08ALUMNESMATRICULATS(distribuïts per origen)

CURS 2008-09ALUMNESMATRICULATS(distribuïts per origen)




Marroc 257 231 218 304 317

Gàmbia 33 46 62 87 118

Senegal 24 28 43 41 24

Malí 15 21 34 29 21

Guinea 12 9 10 6 5

Camerun 13 18 3 6 3

Altres Àfrica 6 22 21 30 20

TOTAL ÀFRICA 360 (42,8%) 375 (42,37%) 391 (43,54%) 503 (51,91%) 508 (48,20%)

ESTAT ESPANYOL 365 389 396 371 412

Altres Europa 15 17 6 7 17

TOTAL EUROPA 380 (45,1%) 406 (45,88%) 402 (44,77%) 378 (39,31%) 429 (40,70%)

Brasil 18 6 7 11 13

Colòmbia 10 9 12 9 4

Hondures 42 30 26 23 52

Altres Amèrica Llatina 12 21 31 15 19

TOTAL AM.LLATINA 82 (9,7%) 66 (7,46%) 76 (8,48% 61 (6,30%) 88 (8,35%)

TOTAL ÀSIA 20 (2,4%) 38 (4,29%) 29 (3,23%) 27 (2,79%) 29 (2,7%)

TOTAL ALUMNES

842 885 898 969 1054



La creixent demanda del CFA Les Bernardes / Escola d’Adults de Salt.Un any més, continuem denunciant la manca d’espais de l’Escola d’Adults de Salt per poder afrontar les necessitats formatives creixents d’una població amb un 43% d’immigració i amb un nombre important de joves de la franja d’edat de 16 a 18 anys que no han obtingut el títol de Graduat en Educació Secundària. Aquests joves, després de passar per programes de qualifi cació professional inicial, acaben a l’Escola d’Adults per poder obtenir la titulació mínima que exigeix el mercat laboral.Aquest curs volem destacar l’augment de persones matriculades en els diferents cursos, en els de llengua catalana, alfabetització per a persones nouvingudes i preparació de les proves d’accés als cicles formatius de grau superior i sobretot en el Graduat en Educació Secundària. La demanda ha crescut molt arrel de la crisi econòmica, ja que moltes persones estan a l’atur i aprofi ten per formar-se.El Centre s’ha fet petit. Només disposa de 7 aules per una plantilla de 17 professors. Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix l’oferta en torns de matí, tarda i nit i ocupa espais externs. Es fan servir, a més dels espais del centre, 6 aules a l’Escola La Farga, de 19.15 a 21.45, i una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats del mateix equipament de Les Bernardes. Aquest és el tercer curs que utilitzem també una aula a la Casa de Cultura Les Bernardes amb una capacitat per a 35 alumnes i també L’Escola Mas Masó.Cal, però, poder consolidar aquests espais pel curs que ve i continuar buscant solucions viables a aquesta problemàtica de la manca d’espai. Salt hauria de poder disposar d’un Centre de Formació d’Adults amb espais i aules sufi cients per poder atendre les demandes d’un gran nombre dels seus ciutadans si volem garantir el dret a l’educació a les persones que ho necessitin.Malgrat tot, continuarem treballant per ampliar la nostra oferta formativa i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre poble.

La Direcció del Centre



curs 2011-2012núm. 12

El CFA Les Bernardes ha estat premiat per la Fundació Valvi 2011amb el premi Salvador Sunyer i Aimeric. Aquest s’atorga a una persona o entitat que hagi destacat i acrediti una trajectòria reconeguda en el camp de la solidaritat i la cooperació, en el marc de les comarques gironines. El 2 de juny de 2011, el nostre centre va rebre aquest premi pels seus 35 anys de trajectòria i pel seu tarannà: estar oberts al poble i difondre la igualtat i la solidaritat. Agraïm la participació d’Antoni Puigvert (periodista, escriptor i poeta) com a glossador del nostre Centre en la cerimònia de lliurament de premis.

PLA PILOT D’ALFABETITZACIÓ

La necessitat d’aprendre la llengua catalana per integrar-se en un país d’acollida, que exigeix uns coneixements mínims per poder tenir accés al nou context socioeconòmic, fan que la demanda per iniciar l’aprenentatge del català per part de les persones adultes sigui cada dia més gran. Aquesta realitat es fa palesa en la llista d’espera constant que es va generant al Centre de Formació d’Adults Les Bernardes de Salt, on cada dia es recullen demandes de persones adultes que volen ser alfabetitzades. Un dels punts de referència per a la formació de persones adultes estrangeres no alfabetitzades és el Centre de Formació d’Adults Les Bernardes de Salt. Aquí troben uns espais de formació que els preparen per tal d’aconseguir un grau de competència mínima que els permeti una comunicació de subsistència i de comprensió de l’entorn intercultural en qual es troben. En data 11 de febrer de 2011 la UE “Fondo Europeo para la Integración,“ el “Ministerio de Trabajo y Immigración” i el Departament de Benestar i Família a través de la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya, van resoldre concedir una subvenció a l’Ajuntament de Salt per tal de dur a terme un projecte “Pla Pilot Salt 17190” que engloba diferents programes relacionats amb la gestió de la diversitat. En aquest pla s’integra el Programa d’Alfabetització de persones d’origen estranger que forma la persona no alfabetitzada per a l’adquisició d’instruments de comprensió i expressió oral, comprensió i expressió escrita, hàbits d’estudi i habilitats d’interacció per a la seva convivència i integració en el municipi de Salt.

EL NOSTRE CENTRE PREMIATEL NOSTRE CENTRE PREMIAT



A fi nals de març de 2011 s’engega el projecte i amb aquest el Programa d’Alfabetització de persones d’origen estranger, previst de fi nalitzar-se el desembre de 2011. Finalitzat aquest primer període del programa, es valora la necessitat de continuar-lo amb les mateixes fi nalitats, i és per això que en data 13 de gener de 2012, es reprèn; tot i que amb menys programes que en el primer període, ja que la subvenció atorgada, aquesta vegada -per la UE “Fondo Europeo para la Integración,“ el “Ministerio de Empleo y Seguridad Social” i l’Ajuntament de Salt- és més petita. El Programa d’Alfabetització es considera un dels programes prioritaris, per la qual cosa també té continuïtat fi ns la fi nalització de l’execució del projecte, prevista pel dia 31 de desembre de 2012.En el primer període es van crear sis grups d’alfabetització distribuïts en diferents franges horàries (matí, tarda i nit) amb un total de 124 alumnes, d’aquests, 57 dones i 67 homes. En aquest segon període del programa es continua amb la mateixa distribució d’alumnat, amb un nombre total de 118 persones,dels quals 56 dones i 62 homes.El perfi l d’aquest alumnat, entre altres motius, és molt vulnerable per la seva situació afegida d’escassa formació i experiència laboral limitada. La majoria de les dones són mestresses de casa i l’experiència laboral d’algunes d’elles es limita en l’àmbit de la neteja i de la hostaleria. Els homes, majoritàriament s’han dedicat durant anys a la construcció i aquest sector de treball era el principal motor econòmic familiar. Davant la situació econòmica actual, aquest col·lectiu està experimentant un període difícil i molt dur. Quasi tots han anat perdent els seus llocs de treball, alguns fi ns i tot ja han esgotat la prestació d’atur i ara es troben amb greus difi cultats per atendre a les seves responsabilitats familiars. Altres depenen directament de prestacions econòmiques socials i alguns no disposen de cap font d’ingressos. En aquestes circumstàncies el recolzament dels familiars, coneguts i/o compatriotes esdevé un gest de cooperació fonamental per a la subsistència. Aquesta situació ha obligat a alguns alumnes a desplaçar-se del municipi de Salt en recerca de noves oportunitats. Alguns fi ns i tot han tornat als seus països i altres s’han traslladat a casa de familiars o amics. En altres nuclis familiars el cap de família viatja temporalment a països de la Unió Europea menys afectats per la crisi econòmica i n’estudien la possibilitat de poder-s’hi instal·lar. Cada alumne és un cas particular, però la gran majoria segueixen en el municipi en la mateixa situació, a la expectativa de trobar un treball, ja no digne, sinó de qualsevol condició per tal de poder atendre a les seves necessitats bàsiques. La situació de precarietat econòmica i escassa formació d’aquest alumnat, fan evident que la necessitat d’atendre a la seva demanda d’alfabetització és imminent i no pot ser possible si no és amb l’actitud de col·laboració que han tingut totes les persones que hi han contribuït des d’un àmbit o d’un altre. La partida de diners que s’ha atorgat a l’Ajuntament de Salt, ha estat un contrafort per continuar reforçant el treball diari de tantes persones compromeses amb la mateixa causa; una integració positiva de la diversitat cultural. Aquestes persones tenen noms i cognoms i no podem no mencionar-los. L’Escola d’Adults Les Bernardes és el pilar on es recolza el Programa d’Alfabetització, però la seva infraestructura no pot donar cobertura a tota les activitats formatives que s’hi realitzen. I és per això que la col·laboració de l’Hotel d’Entitats i el CEIP Mas Masó també han estat fonamentals a l’hora de cedir els seus espais per tal de poder atendre tots els grups d’alfabetització.

Nadia El Fatimy i Maite Gener (professores Programa Alfabetizació “Pla Pilot Salt 17190”)

Aquest programa Pla Pilot Salt “17190” és fi nançat per:

Ajuntament de

Salt



curs 2011-2012núm. 12

EL TEATRE DE SALTTot va començar a la dècada dels anys 50, quan Acció Catòlica va llogar el local de Can Panxut. Es va netejar el magatzem, el Fuster Santana va habilitar un escenari i els propietaris del cinema Núria van cedir les butaques.Un cop tot va estar a punt, es va començar a fer cinema, teatre, actes culturals, etc. Primer els nois de la Pastera, després els E.S.T.I.L. Tots feren els seus inicis al teatre de Can Panxut (El Galliner, el Safareig...).L’Any 1984, l’Ajuntament va comprar l’edifi ci als propietaris i es va començar la construcció del nou teatre de Salt. Un cop acabades les obres, l’Ajuntament va aprovar el plec de condicions per a l’explotació del teatre. El concurs el va guanyar l’empresa B.I.T.O Produccions. Avui dia, el Teatre de Salt compta amb un gran prestigi i renom. Això ha estat la conseqüència que, actualment, el nostre teatre formi part del reconegut festival de teatre Temporada Alta.

Dolors Vicente. Competic Inicial Matí.

SALT, EL MEU POBLESom un grup d’alfabetització inicial. Tot just estem començant a aprendre català i a llegir i a escriure. Un dia a classe vam estar parlant amb la professora de les coses que ens agraden de viure a Salt. Vàrem arribar a les següents conclusions:

- És un poble molt agradable. Ens sentim ben tractats.- Hi viu molta gent i familiars dels nostres països d’origen.

Això ens fa sentir bé.- Estem orgullosos d’haver aconseguit poder tenir un pis i

viure-hi amb la nostra dona i els nostres fi lls.- Tenim metges i hospitals a prop. Això ens fa sentir segurs.- Els nostres fi lls van a l’escola i a l’institut. Hem aconseguit

que tinguin més oportunitats que nosaltres. - Tenim l’oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure i

continuar estudiant a l’Escola d’Adults.Alguns de nosaltres, abans vivíem a pobles allunyats de Girona. Vivint a Salt podem anar a arreglar papers al Govern Civil, a l’Inem, etc. a peu o amb autobús i no hem de perdre tot el dia.

Grup d’alfabetització inicial (primer grup de la nit).


S a lt , e l n o s tre p obleS a lt , e l n o s tre p oble

LES DONES D’AIGUAHola nens, us agradaría saber la història de les dones d’aigua? Sí? Doncs, som-hi!Segons la llegenda, les dones d’aigua són les fades que estan entre nosaltres des que el món és món. Sabeu on viuen? Viuen amagades als estanys i coves subterrànies molt a prop d’aquí, en llocs naturals molt bonics. Llocs màgics, plens de vida, d’aigües clares i profundes, on viuen animals i un munt de plantes medicinals a l’ombra de velles alzines.I sabeu què diuen que s’hi pot trobar a més a més?

Doncs, tresors amagats i pedres amb poders especials !! Segur que us agradaria poder-les veure alguna vegada, oi? A mi també, però és molt difícil. Diuen que surten de tant en tant, com si fossin ocells o papallones amb ales de mil colors i que, després, tornen als seus palaus de cristall que tenen al fons dels gorgs.Penseu que molts dels nostres pobles tenen llegendes de dones d’aigua. Diuen que n’hi ha al Ripollès, a Jafre, a Sant Martí de Llémena, a Sant Jordi Desvalls i fi ns i tot a Salt.Sabies, Iona, que al pou de cal Marquès hi havia

una germana de la fada Mifegínia? I vosaltres, David i Paula, sabíeu que a les Coves del Drac de Mallorca hi té el seu palau la reina de les fades? Això sí, és difícil de trobar-ne alguna, ja que molt poques vegades es deixen veure.Potser la Clara i la Laura saben quina és la més màgica de les nits de fades? A veure qui ho sap? La nit més màgica és… LA NIT DE SANT JOAN! És la més curta de l’any i és llavors quan les fades surten a ballar a la llum de la lluna.Us heu fi xat en les grans fogueres que es fan a les places dels pobles la Nit de Sant Joan? Doncs, aquestes fogueres es fan en memòria del temps que les fades poblaven la terra i repartien bona o mala sort


Jo visc a Salt i n’estic contenta, tot i la imatge que surt últimament en els mitjans de comunicació. És cert que la població de Salt és multicultural però no tots són delinqüents.Els habitants de Salt gaudim de bons recursos que ens ofereix la població: l’Hospital Sta Caterina, la UDG, la Biblioteca Coma Cros com a centre cultural, les Bernardes i l’Escola d’Adults, tot al mig de la població. El pavelló esportiu, la nova piscina i gimnàs, l’Espai Gironès, com a centre de botigues i espai d’oci que estan situats als afores.És ben cert que tenim problemes de convivència però això ens ha de servir per parlar-ne entre tots i educar-nos en civisme i convivència.A mi m’agrada veure el got mig ple, i vull creure que, amb l’esforç que tots podem aportar, farem una convivència millor i un Salt endavant.

Puri Gordo.Informàtica nit.



curs 2011-2012núm. 12

a la gent.Els pobles primitius les veneraven, ja que creien que elles eren les mares de la Natura i de la Fertilitat. Els poetes els dedicaven versos i les descrivien amb els ulls grans i resplendents com tu, Clara; i amb els cabells daurats com tu, Nil; i tu, Laura. Diuen, també, que eren valentes com en David i maques i esveltes com la Iona i la Paula.Tothom vivia en harmonia fi ns que va arribar un dia que la gent va tenir por d’aquestes dones, les va començar a perseguir i a cremar en fogueres perquè es pensaven que eren bruixes.Us imagineu què van fer, elles? Doncs, van buscar amagatalls en llocs emboscats i difícils de trobar, però amb aigua abundant ja que consideraven que l’aigua era l’element més important de la natura. Nosaltres, com elles, l’hem de valorar i conservar.Sabíeu que en temps de les fades, la plana de Salt era un gran llac on hi vivia la fada Mifegínia i les seves germanes? Diuen que eren molt maques, tan maques que un dia el fi ll de la Muntanya va sortir a pescar i, en veure la vella Mifegínia cantant una dolça melodia, se’n va enamorar. Des d’aquell dia, cada nit baixava a contemplar-la, ja que ella no podia allunyar-se de les aigües i eren molt feliços.

Però un dia, el fi ll del Tro, que també n’estava enamorat, el va reptar a una baralla per veure qui es casaria amb la bella Milfegínia. I sabeu què va passar? Doncs que el cavaller era molt valent i va vèncer el fi ll del Tro.Però…, no s’acaba aquí la història, no!. El Tro, ajudat per la Fúria i el Vent, va decidir venjar-se i tots tres van organitzar una gran tempesta que va fer créixer i créixer les aigües del llac, fi ns que van arrossegar la pobra Mifegínia aigües avall.

El fi ll de la Muntanya es va llençar al seu darrera per salvar-la, però la pluja no parava i l’aigua el va arrossegar també a ell.Després d’una nit de trons i llamps, l’endemà al matí, el sol va sortir il·luminant-ho tot… però, sorpresa! Les aigües que banyaven la grandiosa vall havien desaparegut i, en el seu lloc, només quedava una extensa plana.Una plana que amaga, per sempre, els cossos dels dos amants, entre els horts plens de fruits i les deveses on no fa gaire corrien les llúdrigues… Un lloc màgic on es pot viure alegre i feliç: el POBLE DE SALT.

Conte: Conxita i Carme. Competic Inicial Matí.

Il·lustracions: Lluís Mateu.


LES LLENGÜES DELS ALUMNES Aprofi tant que en aquest segon trimestre estudiem Estadística al GES i havent suggerit el professor de fer una enquesta amb les llengües maternes dels alumnes que estan aprenent Català a la nostra escola, vam agafar com a mostra dues classes del nivell de Conversa en Català i un curs de Castellà per a universitaris de països estrangers.En el diagrama de sectors es fa palès que individualment parlen diversos idiomes ja que, en ser originaris del Nord d’Àfrica o de l´Occident, tenen contacte amb idiomes i dialectes de la mateixa ètnia. Queda en certa manera compensat amb un grup d’europeus i d’altres continents, la llengua dels quals és una només.En la gràfi ca de barres dels diferents idiomes es veu la riquesa i varietat de llengües dels diferents alumnes i que serveixen de substrat per poder assimilar els reptes amb els quals es troben per aprendre el català i el castellà.

Antònia Muñoz i José Manuel Navarro. GES 2, Grup tarda.

QUANTITAT DE LLENGÜES EN PERCENTATGES QUE PARLEN ELS ALUMNES

ALUMNES D’ALFABETITZACIÓ

EL MARROC:- Tots els alumnes marroquins de la classe som de la regió del Rif (nord del Marroc); per això tots parlem amazic (llengua materna) i alguns també parlen àrab.- Al Marroc, cada divendres es menja cuscús (sèmola de blat gruixuda amb carn o peix i salsa).- És un país molt turístic perquè hi ha ciutats molt boniques (Fes, Marràqueix, Meknès, etc.). També perquè hi ha mar (el Mediterrani i l’Atlàntic), muntanya (la serralada de l’Atles) i el desert del Sahara.

GÀMBIA:- A Gàmbia es parlen moltes llengües. Tots els gambians en parlem més d’una. La llengua ofi cial és l’anglès.- Tots els pobles i ciutats estan construïts al voltant del riu Gàmbia que creua el país de dreta a esquerra.- A Gàmbia es menja molt atieke (arròs amb peix).

MALI:- A Mali, com a tots els països Africans, també es parlen moltes llengües: bàmbara, mandinga, bobo, etc. La llengua ofi cial és el francès.- També és un país molt turístic. Té ciutats tan boniques com Timbuctu al costat del riu Níger i indrets molt interessants com el “país Dogon”.- Els plats típics són el fufu (pasta espessa feta de mill o mandioca) i l’ajaque.

SENEGAL:- Com a Mali i Gàmbia, també es parlen moltes llengües i els senegalesos en parlen més d’una. La llengua ofi cial és el franc.- Hi ha molt turisme perquè hi ha molts parcs naturals: el Parc Nacional de Niokolo-Koba, el de les aus de Djoudj, el Casamance, etc.- El plat típic és el Chicken au yassa (pollastre amb llimona i arròs cobert amb salsa d’aros de ceba, pebrot vermell i espècies), jebujen (arròs amb peix i verdures).

MAURITÀNIA:- A Mauritània també s’hi parlen moltes llengües: soniqué, àrab, wòlof, fula...- És un país molt desèrtic.- Hi ha moltes classes de dàtils i molta ramaderia.- El menjar típic és carn a la brasa amb salsa de ceba i cuscús.

PANJAB: (Estat de l’Índia)- Es parla panjabi.- La seva religió és la sikh.- A causa de la religió són vegetarians. A vegades mengen una mica de pollastre. El plat típic és arròs amb verdures.- Panjab vol dir “la regió dels cinc rius”.

Grup d’alfabetització avançat (segona hora del matí).

COSETES SOBRE ELS NOSTRES PAÏSOS D’ORIGEN

to rre d e ba b e lto rre d e ba b e l


Cada llengua ens diu molt sobre allò més genuí de la cultura dels pobles que la parlen: els seus costums, la seva cosmovisió, la manera de relacionar-se, etc. És un exemple molt conegut el de la llengua dels esquimals, la qual, a diferència de les altres, té desenes de paraules per designar la neu.Al món hi ha milers de llengües que sortosament encara no han desaparegut, sovint gràcies als esforços i a la lluita de la gent dels pobles minoritaris que la parlen. Històricament, la tònica general ha sigut: a través de la descoberta de noves terres, la conquesta o la colonització, imposar la llengua de l’opressor com a medi per dominar els pobles. La diversitat de pensament és perillosa per qui vol dominar. És sabut que el pensament es construeix a través del llenguatge i es manifesta a través de la llengua. Vet aquí el seu perill.

Jo també parlo

SARAJULE, però he nascut a Mauritània

Parlo SARAJULE. Vaig Néixer a

Gàmbia

Mira per on! Jo

parlo MANDINGA i també he nascut

a Gàmbia

Nosaltres tes hem nascut a Hondures i parlem

ESPAÑOL

Jo també he nascut

a Catalunya i parlo CATALÀ

Jo també vaig

néixer al Marroc però parlo només

ÀRAB

Jo vaig néixer al

Marroc. No parlo àrab. Parlo AMAZIC

Jo he nascut a

Catalunya i parlo CATALÀ

Pel que fa a l’Àfrica hi ha més de 1.000 llengües diferents, algunes molt usades i d’altres més minoritàries però complexes i amb un lèxic molt abundant.Com és sabut, abans Àfrica no estava dividida en Estats. Les fronteres dels actuals països africans no responen a cap unitat real, ni ètnica, ni lingüística, ni cultural. Les diferents comunitats lingüístiques i ètniques conviuen en aquests Estats artifi cials creats per la colonització. Per això, moltes d’aquestes llengües es parlen a diversos països. No és estrany que un africà domini tres o quatre llen-gües: la materna, les que es parlen al seu territori, i la colonitzadora.Molts dels problemes i de les guerres que hi ha hagut i continuen existint a Àfrica són fruit d’aquest repartiment artifi cial de la terra. Com hem dit abans, la llengua és un instrument fonamental a l’hora de dominar un poble; per això els colonitzadors europeus van imposar les seves sobre la resta de les que es parlen a l’Àfrica. Les llengües ofi cials dels països africans segueixen essent les que van portar els europeus. El Nord d’Àfrica és una excepció. Aquí conviuen com a ofi cials la llengua àrab (llengua dominant després de la conquesta d’aquestes terres pels àrabs) més la llengua colonitzadora en detriment de les llengües originàries: berbers i tuaregs.

A Amèrica del Nord tenen re-closos en reserves els dife-rents pobles indis (els primers habitants d’aquest continent). Va ser a través de l’emigració europea la qual, fugint de la pobresa i amb un projecte de millora personal i familiar, es va anar organitzant en les noves terres i va anar conquerint terri-toris als diferents pobles indis. Alguns van ser extingits i altres han sobreviscut immersos en la marginació.A Amèrica Central i del Sud va començar l’extinció de les llen-gües i cultures genuïnes a tra-vés de la descoberta i colonit-zació del nou món per Espanya i Portugal, la conversió al cato-licisme i les posteriors migra-cions europees cap a aquestes terres.Actualment, són els criollos (mestissos o descendents di-rectes dels emigrants europeus) qui tenen el poder i els indígenes estan confi nats a la pobresa i a l’analfabetisme. La llengua domi-nant a la majoria de països és el castellà i el portuguès al Brasil.

Totes dues vam néixer a Brasil. Parlem PORTUGUÈS



Jo parlo EDO. Vaig néixer a

Nigèria

Tots dos vam néixer

a Mali. Ella parla BAMBARA però jo

parlo BOBO

Doncs, jo també he

vingut del Senegal però parlo FULA

Aquest noi tant eixerit

és el meu cunyat. Tots dos hem vingut del Senegal. Casualment

tots dos parlem MANDINGA

Jo vaig néixer a Ucraïna. Parlo UCRAÏNÈS Nosaltres

hem vingut de l'Índia. Parlem

PANJABÍ

Pel que fa a Europa tots sabem de l’existència de pobles amb llengua pròpia dividits entre dos Estats i d’altres que demanen la independència o més autonomia. Aquest és el cas de Catalunya i del País Basc.

A la resta del món les coses han anat igual: conquesta, colonització… La prepotència, els interessos econòmics, els interessos polítics i el racisme fan que els pobles més febles i minoritaris siguin assimilats pels més poderosos perdent-se la riquesa d’aquestes llengües i cultures que haurien de considerar-se patrimoni de la humanitat.

Jo he vingut de Rússia. Parlo

RUS


curs 2011-2012núm. 12


IDIOMA PARLAT PER PAÏSOS ON ES PARLALLENGÜES IRÀNIES

BALUCHI (BELUCHI, BALOCHIS, BELUCHOS) 25 milions de persones Iran, Afganistan, Pakistan, Bahrein, Índia

PASHTO 45 milions de persones Pakistan, Afganistan

LLENGÜES INDO-IRÀNIES

HINDI 500 milions de persones Índia

PUNJABI (PANJABI) 100 milions de personesPakistan, Índia, Regne Unit, Estats Units, Canadà, Bangladesh

SERAIKI 25 milions de persones Pakistan, Afganistan, Índia

SINDHI 54 milions de personesPakistan, Índia, Hong Kong, Oman, Filipines, Estats Units, Regne Unit, Emirats Àrabs, Singapur

URDÚ 104 milions de persones Pakistan, Afganistan, Índia

LLENGÜES NIGEROCONGOLESES

BÀMBARA 10 milions de persones Mali, Burkina Faso, Costa d’Ivori

BOBO (BOMU, BOBO FING) 600.000 persones Mali, Burkina Faso

DIOLA (JOLA-FOGNY, EJAMAT) 407.000 persones Gàmbia, Senegal, Guinea Bissau

EDO (BINI) 1 miliÓ de persones Níger, Congo

EFIK 750.000 persones Nigèria

FULA 13 milions de persones

Mauritània, Senegal, Mali, Guinea, Burkina Fasso, Níger, Nigèria, Camerun, Gàmbia, Txad, Serra Lleona, Benin, Guinea Bissau, Sudan, República Centreafricana, Costa d’Ivori, Ghanna, Togo

IGBO 18 milions de persones Nigèria, Guinea Equatorial

IORUBA 25 milions de persones Nigèria, Benin, Togo

MALINKÉ 8 milions de persones Guinea, Mali

MANDINGA 5 milions de persones Gàmbia, Senegal

SONINK… ( SARAKOLE, SARAHULE, SERAHULE, MARKA)

1,5 milions de persones Senegal, Gàmbia, Mauritània, Mali

WÒLOF 13 milions de persones Senegal, Gàmbia, Mauritània

LLENGÜES CRIOLLES

KRIOL 600.000 persones Guinea Bissau

LLENGÜES SENEGALOGUINEANES

MANJAKA 2, 2 milions de persones Guinea Bissau

LLENGÜES AUSTRONÈSIES

TAGAL 90 milions de persones Filipines, Estats Units.

LLENGÜES AFROASIÀTIQUES

ÀRAB 280 milions de persones

Aràbia Saudita, Algèria, Bahrain, Comores, Txad, Egipte, Emirats Àrabs Units, Eritrea, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Marroc, Mauritània, Oman, Palestina,Qatar, Sàhara Occidental, Síria, Somàlia, Sudan, Tuníssia, Iemen, Djibouti.

Les llengües que parlen els alumnes de l'escola



IDIOMA PARLAT PER PAÏSOS ON ES PARLA

BERBER TAMAZIKHT (AMAZIC, AMAZIGH) 3,5 milions de persones Marroc, Algèria

BERBER TARIFIT (RIFIA) 4 milions de persones Marroc, Algèria

BERBER TASHELHIT (SILHA) 9 milions de persones Marroc

LLENGÜES GERMÀNIQUES

ALEMANY 120 milions de personesAlemanya, Àustria, Luxemburg, Liechtenstein, Suïssa, Bèlgica

ANGLÈS 508 milions de persones

Austràlia, Botswana, Canadà, Camerun, Escòcia, Estats Federats de Micronèsia, Estats Units, Fiji, Filipines, Gàmbia, Ghana, Guyana, Hong Kong, Índia, Anglaterra, Irlanda, Illes Salom, Illes Marshall, Kènia, Kiribati, Lesotho, Libèria, Malawi, Maldives, Malta, Mariannes del Nord, Nauru, Nive, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Ruanda, Samoa, Seychelles, Serra Lleona, Singapur, Sudàfrica,Swazilàndia, Uganda, Vanuatu, Zàmbia, Zimbabwe,Tonga,Tuvalu.

LLENGÜES ESLAVES

RUS 280 milions de personesRússia, Bielorrússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Ucraïna, Estònia, Letònia, Moldàvia, Georgia, Lituània, Armènia, Azerbaidjan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjiskistan.

POLONÈS 50 milions de personesPolònia, Lituània, Bielorrússia, Ucraïna, França, Alemanya, Estats Units.

UCRAÏNÈS 40 milions de persones Ucraïna.

LLENGÜES ROMÀNIQUES

CATALÀ 11,5 milions de persones Espanya, França, Andorra, Itàlia

ESPANYOL 500 milions de persones

Andorra, Argentina, Bolívia, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Xile, Equador, El Salvador, Espanya, Filipines, Guatemala, Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Pròxim Orient, Panamà, Paraguai, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Sàhara Occidental, Uruguai, Veneçuela.

GALLEC 4 milions de personesEspanya, Portugal, Argentina, Uruguai, Veneçuela, Cuba, Mèxic.

PORTUGUÈS 240 milions de personesPortugal, Brasil, Angola, Moçambic, Illes de Cap Verd, Timor Est, Guinea Bissau, Macau, Sao Tomé i Príncep.

FRANCÈS 220 milions de persones

França, Andorra, Bèlgica, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Canadà, Congo, Costa de d’Ivori, Txad, Comores, Gabon, Guinea, Guinea Equatorial, Haití, Luxemburg, Madagascar, Mali, Mònaco, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Seychelles, Suïssa, Togo, Vanuatu, Yibuti, Canadà

ROMANÈS 28 milions de persones Romania, Moldàvia, Itàlia, Espanya, Israel, Ucraïna



curs 2011-2012núm. 12

UN CAMÍ MÀGICConegut universalment, en aquest camí trobem gent de tot el món, de totes les edats i professions. Des de grans empresaris, fi ns a persones que es troben a l’atur. Tots ells amb un motiu per fer aquest viatge.Amb la “vieira” com a símbol, també la motxilla, i el bastó, els peregrins van fent ruta. Personalment, haig de dir que també he estat peregrina en diverses ocasions. De vegades, he anat sola; i d’altres, acompanyada. La primera vegada, vaig anar-hi amb dos amics que ja l’havien fet abans i hi vaig quedar “enganxada”. Des del moment que comences a caminar, ets tu i la teva motxil.la; no hi ha res més. Això és el que m’agrada d’aquest viatge: que et desprens de tot allò material, d’aquesta càrrega que portem a la vida diària. Amb ajuda d’una guia, tu et vas fent la ruta i, a la tarda, arribes als albergs, que sempre són senzills i barats, però molt acollidors. Mentre camines, tens temps de meditar, mirar tranquil·lament el paisatge, estar en silenci i també parlar amb la gent que et vas trobant. Coneixes gent molt diversa, cadascú amb la seva història, però allà tots som peregrins i tots anem fent camí. Aquesta és la màgia d’un camí anomenat “Camino de Santiago”.

Mari Baulas Romero.Anglès Inicial.

UNA MIRADA PARTICULAR AL PEREGRINATGE Els àrabs fan peregrinatges a la Meca. Els catòlics van a Roma a visitar San Pere del Vaticà. Un bon peregrí/na, és aquella persona que, com un Riu, llisca incondicionalment per la vida de manera i de forma Sagrada, per anar a abraçar el Mar. Perquè la Vida és Sagrada en qualsevol de les seves manifestacions, bé sigui un insecte, un polític, o bé una ànima ja quasi en el centre de l’espiral.La Crisi, tant de bo, potser farà el miracle d’aprendre a ensenyar a mirar ben endins i ens ajudarà a replantejar-nos tants de valors sempre avortats enmig d’aquesta cursa tan esfereïdora com és la competitivitat material i l’orgull intel·lectual.He estat dos cops fent el Camí de Santiago, i convertir-se en peregrí/na del Destí és un aprenentatge i una meta a assolir per sentir-se en Pau. Bon Camí!

Eulàlia Almazan.


rod a e l mó nrod a e l mó n

SÓC DEL SENEGAL, SÓC SENEGALÈS Hola, sóc en Bubacar Niamadio. Sóc del Senegal, sóc senegalès, i us volia escriure una mica sobre el meu país. El Senegal té una mica menys de tretze milions d’habitants. També se’l coneix com “el país de l’amabilitat”. Al Senegal la salutació és molt important. Es diu que “per saludar no es paga”. Algú que no saluda ningú se’l considera una mala persona. Llavors aquesta persona no se la convida a cerimònies ni a celebracions.Al meu país, es parlen més de vint llengües. Entre elles hi ha el wòlof, el diola, el mandinga, el ful, el serer, el soninke...Els senegalesos estimem molt els estrangers i sempre se’ls convida a les nostres llars. Som un poble molt hospitalari i acollidor.Al sud del Senegal hi trobem la Casamance, que és la meva província natal.La ciutat més gran es diu Ziguinchor i l’ètnia dominant a la Casamance són els diola. La regió és càlida i hi plou gairebé 6 mesos a l’any. Allà es conrea l’arròs, el blat de moro, el mill, el cotó i el cacauet i té platges oceàniques turístiques a la zona de Cap Skirring.Us convido a visitar la meva terra, la Casamance. És molt bonica.

Bubacar Niamadio.Bàsic nit.

UNA BODA TRADICIONAL EN TETUÁN Tetuan es una ciudad del Norte de Marruecos. Tiene un clima templado. Es muy animada. A lo largo de la historia han pasado muchas culturas. Una de las costumbres que vienen de tiempos pasados es la celebración de una boda. Dura tres días. El primer dia se comienza por la tarde, hacia las 5 y se llama “nbita”. Es el dia donde la esposa hace el “hina” para decorar sus manos y sus pies con su familia y sus amigas cercanas.El dia siguiente se llama “dhour”, es el más grande. Viene toda la familia de la esposa y del esposo. Todas las amigas de la esposa y las demás huéspedes llevan “tekchita”o”caftan”.Cuando comienza la orquesta de cinco o seis personas a cantar (siempre las dos o tres canciones son de música andaluza), las camareras sirven pastas saladas con zumo y pastas azucaradas para acompañar el té. Mientras, la esposa se viste con varias prendas preciosas. Todas bailan hasta muy tarde al son de la música.El último día se llama “bouja”. Es la fi esta grande en la casa del esposo. Actúan orquestas diferentes.La cena se sirve muy tarde. El esposo y su familia van a casa de la esposa con música y para recoger a su esposa y se acaba la fi esta entrada ya la madrugada.

Rafi ka Idrissi.Grupo de Castellano.

TEMSAMANE Temsamane es un pueblo marroquí. Es una área cubierta por el corazón geográfi co del Rif.Está situado en el norte de Marruecos, a 20 Km al este de Al Hoceima y a un radio de 100 Km al oeste de Nador. La zona de asentamiento tradicional de la tribu de Temsamane limita al norte con el Mediterráneo, atravesada por ríos, incluyendo “Ighzar Amakran”, que desemboca en el mar donde se extiende la larga playa de “Sidi Driss”. Temsamane está dominado casi en su totalidad por montañas.Los temsamanes hablan “Tarifi t”, un dialecto de la familia de las lenguas bereberes y la religión dominante

es el Islam.En Temsamane no hay universidad. Los estudiantes, después de la secundaria, continúan sus estudios universitarios en la Universidad de Oujda, o en la de Nador.Los habitantes viven principalmente de la agricultura y la pesca. El resultado fi nanciero de la emigración juega un papel muy importante en la economía de la región, pues la ayuda que proporcionan los emigrantes permiten relanzar la economía doméstica.

Younasse Ahdidan. Grupo de Castellano.


curs 2010-2011núm. 11


FILIPINES Filipines és un país que està situat al sud-est de l’Àsia. És un arxipèlag de 7.107 illes i està dividit en tres gran grups: Luzón, Visayas i Mindanao. El port de Manila, a l’illa de Luzón, és la capital del país i el centre d’una gran àrea metropolitana de més de deu milions d’habitants. El clima és càlid, humit i tropical amb una temperatura mitjana anual de 26.5°. Les illes es van anomenar “Filipines” en honor del rei Felipe II d’Espanya i és considerada com a l’única nació hispànica d’Àsia, després de gairebé quatre segles de colonització espanyola. En el tema de política, Filipines és una república democràtica. La moneda nacional és el peso fi lipí.L’idioma nacional de Filipines és el fi lipí, més conegut com a “Tagalo”, i un ofi cial, que és l’anglès. El castellà va ser el primer idioma ofi cial del país, però el 1973 va deixar de ser una llengua ofi cial. Hi ha més de 70 idiomes en el país però són considerats com a dialectes. Actualment, el país està superpoblat, a causa d’una alta taxa de naixements (molt més elevada que la de mortalitat). Més de 90% de la població és catòlica.La gastronomia de Filipines és un conjunt de costums culinaris infl uenciats pels països asiàtics, pels espanyols i pels americans.

Kristine Joy Santiago Tario.Grup castellà.



ELS MEUS ORIGENSHola! Sóc brasilera i tinc 24 anys. Ara visc a Girona amb les meves tres germanes.Brasil és un país d’Amèrica del sud, molt maco i molt conegut principalment pel seu carnaval. És multiracial, amb una àmplia diversitat de cultures. És el cinquè país més poblat del món.Parlem la llengua portuguesa (és l’únic país del continent americà que parla aquesta llengua).Un plat típic d’allà és “la feijoada “ que consisteix en mongetes negres cuinades amb carn de porc o de boví. És boníssima!També és molt popular “la caipirinha”, beguda feta a base d’aiguardent, llimona, sucre i gel.L’escultura més famosa del Brasil és el Crist de Río de Janeiro que medeix 39’6 metres i pesa 700 tones. Està situada al cim del Mont Corcovado, al Parc Nacional de Tijuca. Es va encarregar a l’enginyer Heitor de Silva Costa i a l’escultor Paul Landonski. Va costar 250.000 dòlars fi nançats per donacions privades de fi dels catòlics. Es va inaugurar el 12 d’octubre del 1931. Va ser concebuda com a un símbol pel cristianisme i ha esdevingut una icona per a la ciutat i per al país. El juliol del 2007 l’estàtua va ser inclosa dins les ”7 meravelles de l’art modern “.El Brasil té unes platges fenomenals, freqüentades per molts turistes.Curiosament, hi ha presència dels Països Catalans, així hi trobem la Mare de Déu de Montserrat a Bahía, Río de Janeiro i a Santos. Val la pena conèixer el país. Si us agrada viatjar, us recomano que hi aneu!

Jaqueline Souza Paulino Català, llindar.

EL DANUBIO HELADO Provengo de Olteniţa (Rumania). Es una ciudad de la provincia de Călăraşi (Muntenia), que se encuentra en la ribera izquierda del Danubio cerca de la confl uencia con el río Arges.Es una zona de gran potencial turístico ya que el Danubio es navegable y hasta aquí llegan los cruceros, además de otros barcos de recreo. También hay zona de baños, se organizan concursos de pesca y otros actos deportivos.Este año el temporal de nieve y frío que también afectó a Cataluña al principio de febrero, afectó durante más tiempo y crudeza a Rumania, con temperaturas que oscilaban entre – 10ºC y – 30ºC, lo cual provocó que el mismísimo Danubio permaneciese totalmente helado.

Virginia Fronea.Grup Castellà.



curs 2011-2012núm. 12

NUESTRO PAÍS UCRANIANuestros nombres son Lyudmila y Natalia, y hemos nacido en Ucrania y vivimos allí alrededor de 40 años. Ucrania es nuestra patria y, por lo tanto, nos gustaría informarles sobre nuestro país.Ucrania es un país ubicado en la Europa oriental. Limita con Rusia hacia el este, con Bielorrusia al norte, con Polonia, Eslovaquia y Hungría hacia el oeste, con Rumania y Moldavia al suroeste y con el mar Negro y el mar de Azov al sur. La ciudad de Kiev es la capital y la ciudad más grande del país. Ucrania es un Estado unitario compuesto por veinticuatro óblasts (provincias), una república autónoma (Crimea) y dos ciudades con estatuto especial: Kiev, su capital, y Sebastopol, que alberga la fl ota rusa del mar Negro bajo un contrato de arrendamiento. Ucrania es una república. El país tiene 46,2 millones de habitantes, 77,8% de los cuales son ucranianos étnicos, con minorías considerables de rusos, bielorrusos y rumanos. El ucraniano es el único idioma ofi cial, aunque el ruso también es ampliamente hablado. La religión dominante en el país es el cristianismo ortodoxo.El clima de Ucrania es continental templado, siendo el único sub-tropical costa sur de Crimea. Principales ciudades: Kiev, Lviv, Odessa, Kharkiv, Dnipropetrovsk, Zaporizhia y algunas otras. Los ucranianos son gente gregaria, que a menudo se reúnen en los cafés o en los mercados de la calle para socializar. Es una práctica común que los amigos se visiten en sus casas para pasar el tiempo charlando mientras toman el té. Tenemos un montón de fi estas en Ucrania. En primer lugar, el Año Nuevo. Este es un día festivo favorito de los niños. Ellos decoran el árbol de Navidad, bailan alrededor del árbol y reciben regalos. La Navidad se celebra del 6 al 14 de enero. En Ucrania, se trata de una celebración antigua y popular. Por la mañana, los niños van de casa en casa, cantando villancicos tradicionales y desean todo lo mejor para el pueblo. Las personas les dan dulces, manzanas, galletas y un poco de dinero. El día 8 de marzo es el Día de la Mujer. Damos regalos a nuestras madres, abuelas y novias. El Día de la Victoria es el 9 de mayo. Esta es una gran fi esta. Nosotros decimos “gracias” a las personas mayores que participaron en la Segunda Guerra Mundial y defendieron nuestro país. Además, en la primavera tenemos la Pascua. En las casas hornean pasteles y pintan de color los huevos. El 24 de agosto celebramos el Día de la Independencia, el 1 de septiembre es un día de fi esta para todos los estudiantes. Cada país tiene sus platos nacionales. En Ucrania, también tenemos algunos de los platos nacionales. Uno de los platos son bolas de masa hervida de fama mundial. Son muy sabrosas con requesón y aliñadas con nata amarga. Otro plato es el ucraniano borsch. Hay muchas cosas interesantes para ver en Ucranía.

Las montañas de los Cárpatos, con sus leyendas, castillos, catedrales y tradiciones únicas. Kiev es una de las ciudades más antiguas de Europa, con monumentos históricos, museos, teatros, salas de exposiciones, galerías de arte y una rica vida cultural. En el Museo de Miniaturas de Kiev hay una pulga con herraduras, obra de Syadristy Nikolai. También allí se puede ver el documento titulado “Caravana” - en el ojo de una aguja ordinaria se observa una caravana de camellos, palmeras e incluso una pirámide egipcia. En la exposición se pueden ver las cosas más pequeñas del mundo. Por ejemplo, el más pequeño tablero de ajedrez del mundo que el asistente ha logrado poner en los pernos de la cabeza de un clavo. Todo se ve, por supuesto, sólo con la ayuda de microscopios, que se instalan en cada trabajo. Un mapa de Australia es la mitad del tamaño de una semilla de amapola. También hay un canguro de oro. Y aquí, perforado a lo largo de un pelo y pulido en la parte superior y en el interior, hay un ramito de rosas con un grosor de 0,05 mm. En un pelo con longitud de 3 mm hay la inscripción grabada en cinco idiomas. Sobre el pelo está colocado un ramo de laurel, fabricado de oro. El nombre de Nicolás Syadristiy, conocido mucho más allá de Ucrania, y su trabajo puede ser visto no sólo en el Museo de Miniaturas en Kiev, sino también en el Museo de Moscú Politécnica y el Museo de Microminiatura de Andorra.

Natalia Primak i Lyudmyla Rushchak. Grupo de Castellano.



EL MEU PRIMER VIATGE ALS ESTATS UNITS. Va ser quan a la meva fi lla se li va ocórrer independitzar-se i realment ja no podia anar a viure més lluny.Després de 6 mesos, vaig decidir d’anar a veure-la, em vaig posar en contacte amb ella i em va dir que ens trobaríem a Nova York.No m’ho vaig pensar gaire, vaig anar a l’agència i vaig comprar els bitllets.En pocs dies ens vam posar en marxa, tant el meu marit com jo.Mai m’ha sabut greu fer aquest viatge, la impressió que em van fer aquells gratacels, la llengua i la barreja de cultures tan diferents...Ella s’ha quedat a viure allà i nosaltres hi anem cada any a veure-la, però cada vegada amb més experiència.

Trini Ramírez.Informàtica Nit.

CAMÍ DE RONDA DE S’AGARÓ Us parlaré del camí de ronda que he fet diverses vegades i que mai em canso de gaudir. Comença a la platja de Sant Pol, a la dreta de l’Hostal de la Gavina, i acaba a la platja de Sa Conca.Tot el trajecte envolta una urbanització de luxe que en el seu dia va projectar Rafael Masó. Algú va dir que era un equilibri entre la naturalesa i l’arquitectura.El recorregut és impressionant, amb vistes fantàstiques al mar i a la muntanya, de molt fàcil accés, per deleitar-se amb la parella o amb tota la família. Passejar pel camí de ronda és anar a fer salut respirant aire pur i tot un relax poder regalar-te un paisatge tan meravellós. Tot un luxe, de veritat; val la pena. Us animo a fer-lo!

Petri Caballero.Competic Inicial, Tarda.



curs 2011-2012núm. 12

LA

ME

VA

EX

PE

RIÈ

NC

IA A

L’ES

CO

LA

D’A

DU

LT

S

UN DIA FANTÀSTIC! Imagineu-vos un dilluns al matí que els mestres s’han agafat la festa de lliure disposició, després d’un cap de setmana de carnestoltes, on els nens i nenes estan més que descansats.Què fem?, ens quedem a casa i juguem a la consola, anem al cinema... totes les opcions son prou bones però de sobte una de les mares proposa una idea... anem a la platja! Anem a fer el camí de ronda des de la platja de S’Agaró a la platja de la Conca.El dilluns els meteoròlegs han anunciat sol amb una mica de vent, però tot i això ens hi arrisquem. Preparem motxil.les amb el dinar per cadascú (els infants tenen 3 i 9 anys), agafem el cotxe i cap a Sant Feliu s’ha dit.El dia és esplèndid, llueix un bon sol, encara que fa una mica de vent, les criatures van contentes amb les motxil.les del menjar i les joguines a l’esquena. Els nens, com sempre, amb la pilota als peus.El camí de ronda és espectacular, amb el sol de cara, la brisa de la mar que ens va xiuxiuejant les orelles, les gavines, tranquil·les, damunt les roques, prenent el sol, tal com si fossin turistes.Els nens varen quedar fascinats de les diferents tonalitats de la mar, i entremig encara hi varen “descobrir” un bussejador “camufl at”, segons ells. De sobte, després de l’últim revolt, apareix la platja, i a partir d’aquí ja tot van ésser jocs amb pilota, amb pales i galledes, buscar petxines...i mil coses més.De tornada cap a casa, els comentaris eren... que bé que ens ho hem passat, ho tornarem a fer? de debò que no ens podem quedar més?Les mames estàvem contentes, havíem passat un dia relaxat, estirades al sol, gaudint dels nostres fi lls que només van venir a veure’ns a l’hora de dinar i a l’hora de berenar.Salutacions a tots els que dia rere dia gaudim de l’Escola d’Adults de Salt.

Carme.Informàtica nit.

PALMA DE MALLORCAPalma de Mallorca és un lloc molt bonic per visitar i viure.Quan em vaig casar, vam anar-hi de viatge i tots els indrets que vam visitar van ser molt relaxants. Al cap de cinc anys, l’empresa on treballava el meu marit es va traslladar a Palma de Mallorca. Només hi vam anar per cinc mesos i, passat aquest temps, vam tornar un altre cop a Girona. Un mes després, em van enviar l’home a Puigcerdà i d’allà el van tornar a destinar a Palma.A Palma ens hi vam estar set anys. La capital és molt bonica. Val la pena visitar-la amb les seves platges i muntanyes. La muntanya de Nostra Senyora de Lluc és un lloc meravellós, i la Serra de Tramuntana forma un conjunt de penya-segats sense quasi vegetació ja que hi fa molt de vent. En aquest indret, es troba també la famosa platja de Calobra que és un encant i un lloc ideal per deixar-s’hi perdre.

Margarita Presas. Anglès Inicial.


C u ltures i tr adic io n sC u ltures i tr adic io n s

LA FESTA DEL CASAMENT A L‘ESTIL AMAZIC (MARROC) La festa del casament amazic al Marroc dura tres dies. El primer dia l’home porta regals a casa de la dona que es vol casar, com, per exemple, vestits, joies, sabates, etc.El segon dia fan dibuixos amb henna a les mans i als peus de la dona. El tercer dia és el dia gran de la festa. És quan el nuvi presenta la núvia a casa seva.Es fa un gran menjar que consisteix en marisc, xai al forn, pollastre a l’ast, cuscús, reposteria, gelat, te i cafè. Quan acaba la festa, l’home la porta a un hotel. Al dia següent la dona ha d’ensenyar el tovalló tacat de sang a tota la família i, si no és verge, és una gran vergonya per a ella.

Touriya Bhiri i Hamid Bouchnaf - Bàsic nit.

CARNAVAL Actualment el carnaval s’ha convertit en una festa molt popular. Al nostre país, després d’estar prohibit durant molt temps, ha revifat amb molta força i quasi tots els pobles i ciutats ho celebren amb entusiasme.Un dels carnavals més famosos del món és el de Río de Janeiro (Brasil). La gent que surt disfressada a les diferents comparses va tot l’any a una escola de samba per assajar el ball i garantir que tot surti bé. Hi tenen una autèntica devoció. A nosaltres ens agrada celebrar el carnaval, però algunes coses ens molesten una mica. Ens agrada reunir-nos per decidir de què ens disfressarem aquest any, què serà el més original i a l’hora econòmic?, anar a comprar el que ens fa falta, treballar al taller per confeccionar les disfresses i, fi nalment, sortir amb les comparses al carrer cofois de com ens han quedat les disfresses. Ballar i tirar confetis, serpentines i caramels a tots els espectadors. Ens fa enfadar tota la gent que no col·labora en la confecció de disfresses, i es presenta el dia de la festa com si res. Trobem que és una falta de respecte per a tots els que hem estat treballant i hi hem posat el nostre temps personal i a vegades diners i tot.

Denyfer, Sònia i Valeska - GES 1, nit.

O GALO DA MADRUGADAEl Carnaval de Recife, capital de l’estat brasileny de Pernambuco, es celebra durant el mes de febrer. Comença en dissabte amb el club carnavalesc O Galo da Madrugada i es perllonga al llarg de tres dies. Aquest club fundat l’any 1978, amb 75 seguidors, ha anat augmentant i en el Carnaval d’aquest any s’ha superat la xifra de més de 1.600.000 persones. A partir de les 7 del matí, el dissabte de Carnaval comencen a arribar les persones que desfi laran disfressades. A les 10 hores surt la desfi lada darrera del Galo de Madrugada fi ns arribar al pont sobre el riu Capibaribe on hi ha penjat un altre Galo da Madrugada de 26 metres d’alçada. Diferents orquestres en les seves carrosses toquen els ritmes típics, el frevo i el maracatu, mentre ballen els integrants de la comparsa amb petits descansos per comprar als venedors, caipirinyes, alvocats, pollastre en espeta, gelats de guaiava, maracuyà …Els altres dies continuen ballant fi ns que l’últim dia un gran Bacallà assenyala el fi nal del Carnaval.

Elizete Pereira. Grup Castellà.



curs 2011-2012núm. 12

REFRANES Y PROVERBIOSريبدتلا يف هللا و ريكفتلاب ناسنالاEl hombre propone y Dios dispone

ددجو دج نمQuien busca halla

ةيدوالا عمجتت طقنلا نمGota a gota la mar se agota

كولماعي نأ بحت امك سانلا لماعTrata a los demás como quisieras que hicieran contigo

فورعملاب ىلوأ نوبرقألاLa caridad empieza por casa

كرفظ لثم كدلج كح امSírvete a ti mismo, si quieres ser bien servido

ةوبك داوج لكلCualquier caballo puede tropezar

جالعلا نم ريخ ةياقولاMás vale prevenir que curar

ببس الب ةوادع ءافو الب دعوPrometen sin cumplimiento de enemistad sin razón

ةقادصلا ليطت ةيفاصلا تاباسحلاCuentas claras, la amistad alargan

ماكحألا ديس حلصلاEl fi n no justifi ca los medios

ةلوهسب بهذي ةلوهسب يتأي امLo que viene fácil se va fácilmente

نوهتو ةدش لكEl más fuerte no debe subestimar

حورلا ةآرم هجولاLa cara es el espejo del alma

Yahya Riad. Grup Castellà


c u ltures i tr adic io n sc u ltures i tr adic io n s

SABIDURÍA POPULARSomos un grupo de hombres y mujeres, la mayoría jubilados, que durante tres días a la semana nos encontramos para leer y escribir, tanto en la lengua catalana como en castellano.También trabajamos con refranes que luego cada uno de nosotros escribe a su manera y a su entender, piensa a quién se lo diríamos y entre todos hablamos de las moralejas.

Refranes que hemos seleccionado.− Todos los días son días de aprender.− El saber no ocupa sitio.− No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.− Más vale caer en gracia que ser gracioso.− El mejor amigo la pega.− De las cosas que veas, cree la mitad; de lo que no veas no creas nada.− Más sabe el tonto en su casa, que el sabio en la ajena.− ¿Quién es tu mejor hermano?, mi vecino más cercano.− Entre padres, hijos y hermanos, nunca metas tu mano.− No desees el mal del vecino, porque el tuyo puede venir de camino.− Lo que no pasa en cien años pasa en un segundo.− Nunca llueve a gusto de todos.− El que todo lo quiere, todo lo pierde.− Quién a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.

Francisco Romero, Dolores Àguila, Enric Bautista, Joan Colomer, Maria Granados, Felicita Holgado, Ana Jerez, Josefa Medina, Raimundo Ortega, Concepció Rebollo, Isabel Rubio, Mercè Santiago, Carmen Valverde.

Grup Neolectores i Neolectors del matí.

PERDÓ I AGRAÏMENT Dos amics estaven caminant pel desert. En un moment donat del viatge es varen discutir i un li dóna una bufetada a l’altre. Aquest, sorprès, no va dir ni una paraula però va escriure a la sorra “el meu millor amic m’ha donat una bufetada”.Els dos van seguir caminant fi ns que van trobar un oasi i van decidir banyar-s’hi. De sobte, el que havia rebut la bufetada va començar a ofegar-se. El seu company, en adonar-se del que passava, ràpidament el va salvar.Un cop recuperat, es va acostar a una pedra i hi va gravar “avui el meu millor amic m’ha salvat la vida”. L’altre li va preguntar perquè feia tot això.Ell li va respondre:“Quan algú et fereix ho hauríem d’escriure a la sorra perquè els vents del perdó s’ho emportin, però quan algú fa quelcom bo per nosaltres ho hauríem de gravar en una pedra perquè cap vent ho pugui esborrar. Aprèn a escriure les teves ferides a la sorra i a gravar els teus agraïments a la pedra. Diuen que es tarda un minut per a trobar una persona única, una hora per apreciar-la, un dia per estimar-la, però una vida sencera per a oblidar-la.”

Sílvia Uwaifo. Acolliment matí



curs 2011-2012núm. 12

ALGUNES BESTIESES, BAJANADES O ANIMALADES COMENTADES I LA SEVA FE D’ERRADESEls professors durant la nostra tasca n’hem sentit o llegit un munt de bestieses o animalades. Es tracta d’afi rmacions incoherents o de respostes irrefl exives típiques d’aquell alumne que no s’assabenta del tema però que mira si pot pescar algun punt d’aquesta pregunta o d’aquella altra. Aquestes afi rmacions poca soltes quan s’escriuen en una prova d’avaluació encara resulten més remarcables i quan les llegim o les recordem donen lloc a més d’una rialla o d’un somriure irònic. Us en faig partícips perquè us distraieu però també perquè ens qüestionem, aprenguem coses i aprenguem a dir-les.

Qüestió: Què és l’efecte hivernacle?Bestiesa 1: En tot l’hivern hi ha animals que es protegeixen durant tot l’hivern.Bestiesa 2: És el canvi de temps o per exemple els ocells emigren cap a un altre lloc.Comentari: No hem de confondre l’efecte hivernacle amb el costum que tenen molts animals d’hivernar o d’emigrar a l’hivern.Bestiesa 3: És la desaparició progressiva de la capa d’ozó a causa del consum de CO2.Comentari: L’efecte hivernacle i el forat de la capa d’ozó són dos problemes ambientals globals que no tenen relació amb agents causants i conseqüències molt diferents.Bestiesa 4: “Es el efecto de un ciclo que se produce gracias a las cuatro estaciones del año.”Resposta correcta: Es tracta d’un problema ambiental global que fa que les radiacions solars quedin retingudes més temps a causa de l’augment de gasos com el diòxid de carboni (com passa en un hivernacle quan la temperatura baixa a la nit), la qual cosa comporta un escalfament global de la Terra. L’efecte hivernacle se’n diu també canvi climàtic.

Qüestió: Com es diu el CO2?Bestiesa 1: Aire contaminat.Bestiesa 2: “Este gas se llama contaminación”. Comentari: El diòxid de carboni és un gas incolor, inodor i insípid que es troba per tota la Terra i que tots els organismes alliberem quan traiem aire. El problema ambiental és que el seu contingut en l’atmosfera ha anat augmentant sobretot des de la meitat del segle XX com a conseqüència de l’ús massiu de combustibles fòssils en la producció industrial i en el transport.


reto r n a l s es tu disreto r n a l s es tu dis

Bestiesa 3: Oxigen.Comentari: L’oxigen és un gas necessari per la respiració i que els organismes obtenim del medi quan agafem aire.Bestiesa 4: Monòxid de carboni.Comentari: El monòxid de carboni és un gas extremadament tòxic que s’allibera en els processos de combustió amb manca d’oxigen i que els nazis van utilitzar per exterminar persones en l’holocaust.

Resposta correcta: Es diu diòxid de carboni.

Treball: En un treball sobre l’ós peresós ...Bestiesa: subespècie ibèrica.Comentaris: Ja tenim fama de ser mandrosos a la península ibèrica però que siguin óssos!

Resposta correcta: A la península ibèrica queden algunes poblacions d’óssos bruns a la serralada cantàbrica i a la vessant nord dels Pirineus (aquesta última en bona part reintroduïda) però no hi ha óssos peresosos. Tots es troben a Amèrica del Sud en zones de clima tropical.

Problema de nombres enters: L’emperador romà August va començar a regnar l’any 27 abans de C i va cessar l’any 17 després de C. Quants anys va durar?Bestiesa: Va durar 6 anys.Comentari: No sabíem que un imperi pogués tenir duració negativa. Potser es tracta d’un imperi virtual? O va tenir lloc en un forat negre i va ser un antiimperi?

Resposta correcta: Va durar 17–(-27) =17+27=44 anys.

Qüestió: Per què un país com ara Haití que es troba en el límit entre dues plaques tectòniques és una zona propícia a enregistrar terratrèmols?Bestiesa: Per dues plaques continentals que es peguen entre si i d’aquest moviment entre les dues plaques es produeixen els terratrèmols.Comentari: Potser hem vist massa dibuixos animats!

Resposta correcta: En les zones de límit entre plaques hi ha fricció entre les superfícies d’aquestes i això genera terratrèmols.

Qüestió: Proposeu mesures per estalviar i no malbaratar l’aigua.Bestiesa 1: Fer pis dintre de la dutxa per no haver de tirar la cadena.Bestiesa 2: No tirar mai paper al WC i tirar la cadena.Comentari: En el primer cas embrutarem la dutxa i en el segon gastarem aigua i estalviarem paper. En tots dos casos ens mancarà higiene!

Qüestió: Què li passa a l’òvul que s’expulsa en cada cicle si no és fecundat?Bestiesa 1: Que la seva dona té la regla. Comentari: No sabíem que l’òvul tingués parella del mateix sexe!Bestiesa 2: No puede tener hijos.Comentari: Així quan l’òvul és fecundat té fi lls!Bestiesa 3: És quan la dona es queda embarassada.Comentari: Serà que l’embaràs és cosa de la gràcia de Déu!

Resposta correcta: L’òvul no fecundat mor en el termini de 24 h de sortir de l’ovari i s’expulsa amb la menstruació.

Christian Papió Perdigó.



curs 2011-2012núm. 12

MAI ÉS TARD PER APRENDREEls refranys i les frases fetes són expressions de la nostra llengua que formen part de la saviesa popular. Moltes d’elles fan referència al coneixement i a la ciència. N’he escollit algunes que crec que em serveixen d’introducció per aquest article: “Si el saber no ocupa lloc, el no saber fa badoc”, “el noi que a estudi no va, ruc és ara i ruc serà”, “l’experiència és la mare de la ciència”. Suposo que tots les hem sentides moltes vegades i en coneixem bé el seu signifi cat, per això sempre els grans recomanen als petits: “has d’estudiar, que el saber no fa nosa”. Però en el cas dels adults, qui els recorda que el saber no fa nosa i que encara són a temps de reemprendre una etapa que sembla molt llunyana? Doncs bé, partint de la idea que tot nou coneixement no està de més i, sobretot, en el món competitiu que estem vivint, ara és el moment de formar-se.Hi ha qui decideix formar-se perquè li obliga el mercat laboral actual. Amb aquesta crisi que ens envaeix des de fa un temps, es veu en la formació l’única sortida professional per trobar una feina que permeti una millora en el lloc de treball, o tan sols poder aspirar a trobar-ne un. Però, també, hi ha qui escull continuar la seva formació únicament com a una eina clau pel seu creixement personal. El saber és l’aliment del cervell, ens permet créixer com a persones, obtenir nous coneixements i, sobretot, poder-los transmetre.Els llibres, la pantalla, els papers, els ordinadors, les llibreries, els diaris, observar el dia a dia, el saber escoltar, observar el detall més petit... tot això es transforma en coneixement.Quantes vegades hem sentit aquella frase que diu ”sempre hi ha temps per estudiar” o “mai és tard per estudiar”? Diuen que el tenir temps o no és qüestió de cadascú. Si realment ens interessa una cosa, traiem el temps d’on faci falta. Podem trobar molts motius i raons per continuar estudiant, i sembla que ja hi ha molta gent que els ha trobat. Veiem alguna mare enfeinada, que un cop els nens ja dormen aprofi ta el temps per la recerca de nova informació; persones jubilades i plenes d’il·lusió per continuar descobrint el món; joves que se n’adonen del temps que han perdut en una adolescència preocupada per tot menys pels estudis.Entrar a la universitat és el meu repte i també el de molts que hi somiàvem quan érem joves i les circumstàncies de la vida ens van portar per altres camins. Ho va dir ja el fi lòsof grec Sòcrates: “Jo només sé que no sé res”. Mai no és tard per aprendre.

M. Lluïsa Cornellà.Accés a la Universitat.

CONFIAR EN UN MATEIX, EN LES PRÒPIES CAPACITATSFins als 10 anys vaig ser un estudiant mitjanet, amb notes ni molt altes ni molt baixes. Després, de mica en mica i fi ns a fi nalitzar l’etapa d’educació obligatòria, vaig anar perdent l’interès per aprendre. Només volia sortir amb els amics, fer bretolades típiques de l’edat i les notes van baixar considerablement. Tant els professors com els meus pares ja no confi aven en les meves capacitats per aprendre els continguts que tocaven i, alguns, m’ho expressaven obertament: “no seràs mai ningú”, “no arribaràs enlloc”, “lo teu no és estudiar”... i jo m’ho vaig creure. En acabar els estudis obligatoris, amb més pena que glòria vaig decidir posar-me a treballar i durant quinze anys ho vaig fer com a operari en diverses fàbriques fugint de maldecaps i de responsabilitats. Només volia treballar per tenir un sou i passar-m’ho bé. Fins que vaig decidir fer un gir a la meva vida professional i deixar enrere les fàbriques grises i fredes, poc abans de complir els trenta anys. Tenia por de no ser capaç de fer altres feines ja que no confi ava



gaire en les meves capacitats, se m’havien quedat gravades les paraules que de nen m’havien dit els professors. Però, decidit a intentar-ho, m’hi vaig llençar. En aquest moment, vaig començar a trencar barreres que no em deixaven avançar, vaig posar-me a treballar com a cambrer en un restaurant selecte. Al cap d’un parell d’anys i com que m’agradava molt conduir, em vaig treure el carnet de camió i combinava la feina de transportista amb la de cambrer. Me’n vaig adonar que aquella por que havia tingut de no ser capaç de fer altres feines era la que em paralitzava. Com que tot el que em proposava ho aconseguia i des de petit que m’havien apassionat els idiomes, més endavant decidí posar-me a estudiar anglès. Un altre objectiu per assolir i una altra barrera per aixafar. La veritat és que em va anar millor del que m’esperava. Aprenia ràpidament i vaig agafar afi ció a estudiar ja que tornava a confi ar en les meves possibilitats. Més endavant, veient els bons resultats obtinguts en l’aprenentatge de l’anglès, vaig fer un altre pas de gegant a la meva vida; provar de fer l’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Estava disposat a sacrifi car el nivell de vida que fi ns aquell moment havia portat ja que estudiar i treballar alhora no és gens fàcil. Tanmateix, aquest esforç queda en un no-res quan tens la satisfacció d’haver acomplert l’objectiu. Això representa una injecció d’energia i felicitat que fa pujar l’autoestima fi ns a nivells impensables. El meu pas per l’escola d’adults va marcar-me un abans i un després; vaig aprendre molt, va augmentar la confi ança en les meves capacitats i em va obrir les portes a un món nou: el de l’educació per a persones adultes.Ara, després d’aprovar l’accés i fer tres cursos de la carrera d’Educació Social amb molt bons resultats, estic fent pràctiques com a professor al CFA Les Bernardes on em sento com a casa, i on m’agrada ensenyar i que m’ensenyin. És un dels àmbits en el qual m’agradaria exercir la meva pràctica professional. Només em queda un any i escaig per acabar la carrera i tinc pensat continuar amb l’aprenentatge, que, de fet, mai no es pot deixar de fer. No es pot deixar de fer ja que per a desenvolupar una tasca professional cal tenir uns coneixements concrets per a dur-la a terme però, també, calen altres coneixements més generals que complementen els concrets (com pot ser el cas del domini de certs programes d’informàtica, altres llengües, etc.). I aquests coneixements complementaris són els que donaran valor afegit al teu currículum professional i et faran més competent. I com que en els nostres temps les coses evolucionen molt ràpidament cal estar al dia constantment dels avanços. També, no s’ha d’obviar el moment actual on minven les ofertes laborals i, com més preparat estigui una persona, més possibilitats tindrà d’obtenir una plaça laboral.Potser us preguntareu per què us explico la meva trajectòria vital. Doncs bé, la intenció d’aquest article és la de poder donar una petita empenta a aquelles persones a qui els agradaria formar-se (sigui en l’àmbit que sigui i en l’edat en la qual es trobin) i que no s’atreveixen perquè no creuen en les seves capacitats. Fa cinc anys enrere, si m’haguessin dit que estudiaria a la universitat els hauria dit que s’havien begut l’enteniment. Amb esforç i decisió, podeu assolir aquells objectius que us proposeu. Sovint, és un mateix qui es posa els límits de fi ns a on pot arribar el seu radi d’acció i, moltes vegades, aquestes barreres, aquests límits són els que no ens permeten actuar més enllà d’on creiem que podem arribar.

Jordi Blanquera.



curs 2011-2012núm. 12

EXERCITAR L’ENTENIMENT Estudiar: exercitar l’enteniment per adquirir coneixement. Crec que no hi ha millor defi nició per aquest mot. Uns li donaran un signifi cat i uns altres li’n donaran un altre. Abans del meu retorn als estudis, tenia una idea diferent sobre el signifi cat del concepte “estudiar”. La meva situació econòmica m’estava deixant sense recursos, el meu pare jubilat cobra una petita pensió amb la qual pot donar gràcies que li doni de menjar, i la meva mare, que viu en un poblet de la costa, també passa per una situació preocupant. Així que ja sense recursos i desesperació, vaig decidir entrar en aquest món, si més no per fer alguna cosa amb el meu temps.Coneixia els estudis com a una sortida per millorar el teu lloc de treball, quelcom creat expressament amb el fi exclusiu d’aconseguir llocs valuosos o formes d’emplenar currículum amb l’objectiu de tenir més punts a l’hora de llançar-se a la vida laboral. Com si aquest fos el camí imposat per a tots, pel que hauríem de passar, ens agradi o no ens agradi. I aquest va ser un dels motius pels quals em vaig decidir a estudiar. Però alguna cosa ha anat passant dins de la meva consciència a mesura que m’he anat integrant cada cop més en l’art de l’estudi. Com si una forta curiositat sobre tot el que m’envolta s’hagués despertat sense saber que dormia dins meu durant tant de temps. Llavors em vaig adonar que estava equivocat, que existeixen altres fi nalitats molt més importants que les abans mencionades. Per a mi, no es tracta d’aconseguir una bona feina, o un títol important, es tracta d’aprendre, i és que des que naixem fi ns que morim estem exposats diàriament, cada hora, cada minut a l’aprenentatge. Els que em coneixen bé ho saben, que jo vaig ser en el passat una víctima del fracàs escolar; era un renegat, no volia ni tocar un llibre, ho reconec i no me’n penedeixo. No es diu que el fracàs d’avui és la victòria de demà? Aquesta és la meva petita victòria, d’allò vaig aprendre que el saber és una riquesa inesgotable que no entén de lletjos o guapos, de bons o dolents, tots tenim dret a ella i, quina riquesa és més gran que la que no pot ser arravatada per ningú? La saviesa no es compra ni es toca, s’aprèn i se sent.En canvi, hi ha persones que hi porten molt de temps, fi ns i tot tota la seva vida, i continuen tenint el mateix concepte pèssim d’obrir llibres forçadament, clavar colzes i fer entrar informació com si de màquines es tractés amb l’objectiu de tenir èxit material. El factor del saber en comptes de creure, ser en comptes de semblar, veure les coses de la vida amb ulls de saviesa. Aplico els sentits en qualsevol situació que hi pugui aprendre. Del professor/a no només a prenc de les paraules posant atenció al que diu, sinó de com ho diu i amb quin amor ho expressa i com ho sent, perquè ensenyar és com vendre: un bon venedor oferirà els seus articles amb amor i dedicació.Amb això vull dir, doncs, que en el meu retorn als estudis he aconseguit una de les victòries més valuoses i essencials: es tracta d’aprendre a aprendre. Daniel Pérez Cantos. Prova accés als CFGS.



HE DECIDIT ESTUDIARAl llarg de la meva vida he viscut diferents etapes sobre el que jo pensava dels meus estudis. De ben petita m’hi involucrava per demostrar els meus esforços i intentava millorar per no defraudar els meus pares. Recordo que cada nit els esperava amb il·lusió per tal que veiessin tot el que havia estudiat. Com a mostra, feia l’esforç de llegir, tot i que no m’agradés, perquè sabia que era bo. Així que jo intentava satisfer-los amb els meus resultats. Defi nitivament, em comportava d’aquesta manera per rebre felicitacions de tothom.Més endavant, en la meva adolescència, “edat difícil”, vaig començar a tenir una visió diferent. Mostrava poc interès, em despreocupava per tot i deixava la feina per última hora. Bàsicament, només aprovava per passar el curs. Tot i que havia tingut una desmotivació en els estudis, sempre he mantingut una vocació per la meva feina i tinc clar que vull continuar treballant envoltada de nens; per això, he decidit estudiar Educació Infantil i formar-me en aquesta professió.Fa dos anys vaig fer un curs de jardí d’infància. Vaig veure que estudiar no se´m donava tan malament com jo pensava. Els temaris m’interessaven així que ja no em conformava només en estudiar el mínim sinó que volia aprendre més.

Ara, després de 5 anys, puc dir que he retornat als estudis. Estic matriculada al curs de preparació de les proves d’accés als cicles formatius de Grau Superior. Sé que no és fàcil, sobretot les matemàtiques, una assignatura que mai se m’ha donat bé. Això infl ueix en les meves ganes i em provoca una certa desmotivació, però una part de dins meu em diu que he de ser optimista i no rendir-me. Aquest curs he descobert una nova assignatura, psicologia, la qual no pensava que hi posés tanta voluntat a l’hora d’estudiar-la, sobretot l’interès que hi manifesto a classe. La veritat és que em va sorprendre ja que mai havia experimentat aquesta sensació de tenir afi nitat a una matèria, cosa que amb altres no havia tingut. Observo les coses d’una altra manera i tinc més interès per estudiar i treballar tot allò que em proposen. Refl exiono sobre els aprenentatges que em queden per saber ja que mai és massa tard. És important escriure correctament i tenir uns coneixements bàsics. Tot això ens ajudarà a defensar les nostres capacitats i desenvolupar noves oportunitats en molts moments per al dia de demà.

Sara Cortés.Prova d’accés als CFGS: grup 3.

DESPRÉS DE 20 ANYS, TORNO A ESTUDIAR20 anys, sí, encara que sembli mentida, aquest és el temps que fa que no agafava un llibre. Després de tenir la meva fi lla, i quan aquesta va començar a l’escola, vaig pensar: per què no anar a “cole” jo també? A més a més, així quan ella necessités ajuda per fer els deures, jo podria ajudar-la. Volia que es sentís orgullosa del seu pare. I em vaig animar. Vaig fer la preinscripció sense massa esperança ja que era la primera vegada després de tant de temps sense anar a una escola, però ho vaig provar. Quan vaig anar a veure la llista dels admesos, ho vaig fer amb la dona i la nena perquè em pensava que no sortiria i elles em podrien animar. Així que em van acceptar i llavors van començar les pors. Seria jo capaç de tornar a memoritzar coses i aprendre’n de noves amb aquest cervell tan desentrenat? I els companys? Què tal seria estar en una classe amb noies i nois que podrien ser fi lls meus? Doncs malgrat tot, va anar molt bé. Des del primer dia que no em vaig sentir gaire estrany entre tant jovent i gràcies a ells em vaig integrar molt bé en un grup tan jove i trempat. I els profes? Molt millor del que em pensava, ho reconec. Sempre ajudant i preocupant-se de tot i de tots. En fi , que la meva experiència de tornada a l’escola està essent molt i molt positiva, i això que encara estem a mig curs. Les notes? Bé, això no era el tema, el tema era el retorn als estudis. Les notes ja veurem a fi nal del curs.

Javi Matías Sánchez.Prova d’accés als CFGS: grup 3.



curs 2011-2012núm. 12

MAI EM CANSARÉ D’APRENDRE ELS IDIOMESEm dic Dembo i sóc nascut a Gambisara (Gàmbia). Dels set als onze anys vaig estar a l’escola local. Als onze anys vaig estar intern en un col·legi de Líbia. Després vaig tornar a Gàmbia on vaig estudiar tres anys més. Domino cinc idiomes: wòlof, mandinga, fula, àrab i anglès.Els meus pares van venir a viure a Salt, i sis mesos després vam venir el meu germà Muhamadou i jo. Ara estic aprenent català des del mes de gener. Mai no em cansaré d’aprendre idiomes però necessito sobretot treballar.

Dembo Konteh. Català Conversa Tarda.

Si penso que vaig tancar l’últim llibre la dècada passada: m’espanto. Si penso que vaig estudiar l’última lliçó farà uns tretze anys: m’espanto. Millor que no pensi i intenti escriure el que se sent en tornar a estudiar tants anys després.Començaré per les coses negatives i així ja me les trec del damunt: el temps. El temps que has de buscar entre la feina, la família i la poca estona d’oci que et queda al cap de setmana, entre el partit de futbol del fi ll gran, aquella festa d’aniversari posada allà al mig del dissabte, que avui toca anar a visitar els avis materns, ara els paterns... I ja no parlem d’entre setmana! Arribar a casa a les deu de la nit tocades, sopar i observar aquella muntanya de roba que et diu: planxa’m!Malgrat tot això, acabes trobant aquell moment per posar-te a recordar com es feia aquella equació, com era en anglès aquella paraula concreta o com es buscava el complement

directe.Bé, doncs... a part d’això crec que res més de negatiu. Les coses positives: que malgrat tots aquests obstacles ara busques el moment i ho fas amb ganes, tens el cap més centrat i, en el meu cas, veig les coses amb més claredat. Molts vam deixar d’estudiar de jovenets i molts, com en el meu cas, no sabem ni el per què. Bé, jo sí que ho sé, però amb el vostre permís m’ho guardo per a mi.Animo a tots els que ho han deixat que ho tornin a provar. Val la pena anar-se formant, intentar anar millorant professionalment i adquirir nous coneixements. Potser em quedaré a mig camí, però una cosa la tinc clara: tot el que he après durant aquests mesos, ja ho tinc!

Salvador Masó.Accés a CFGS.

EL MEU RETORN ALS ESTUDIS

NO HI HA MAL QUE PER BÉ NO VINGUI...Això al menys s´ha dit sempre, jo ho he viscut en primera persona. Sóc alumne del CFA les Bernardes de Salt i pràcticament puc dir que ho sóc per prescripció facultativa, ja que a causa d’una greu malaltia que quasi em deixa en una cadira de rodes i la impossibilitat de continuar treballant potser durant un cert temps, em varen aconsellar que fes alguna cosa que no suposés cap esforç físic, però que em mantingués la ment ocupada. Entre unes i altres opcions, em vaig decidir per la informàtica, cosa que feia temps que mirava de reüll, però sense massa importància; per tot això, vaig inscriure’m al CFA de Salt, del qual valoro molt bé la tasca que estan realitzant. Explico tot això potser per si algú es troba en una situació semblant (complicada), perquè no s’ensorri. Amb aquest simple escrit encoratjo i animo altres persones a no defallir... Ara puc dir, després de tot i d’haver trobat professionals molt competents, dels quals n’estic molt orgullós, que puc tornar a treballar i, a més, a estudiar, amb il·lusió, després de 40 anys sense fer-ho.Com diu la cançó: MAI NO ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR.

Enric. Informàtica Nit.



EL RETORN ALS ESTUDISL’atur ha afectat molta gent i n’amenaça a altres. Aquesta crisi ha donat lloc a una nova tendència: canvis de treball, de residència i, fi ns i tot, de país. Per poder superar-ho, el retorn als estudis és una opció, una oportunitat de millorar i ampliar les possibilitats de trobar feina o millorar la que tenim.Retornar als estudis implica superar situacions de vergonya, especialment pels immigrants que, a més a més, han de superar la barrera idiomàtica.Una vegada la decisió és presa, hem trobat en l’Escola d’Adults professionals perfectament preparats per donar-nos confi ança i augmentar la nostra autoestima. La seva disposició i la seva paciència, tant a l’acollida com al llarg del període d’estudis, fan que ens sentim motivats i animats per fer el gran esforç personal i familiar i poder mantenir-lo.En el meu cas i a la meva edat, si no aprovo, perquè sóc conscient de les meves limitacions lingüístiques, el retorn als estudis haurà estat igualment aprofi tat per estimular el meu cervell, per recuperar la memòria i la capacitat d’aprendre. A més a més, la convivència amb joves em permet un reciclatge mental per connectar amb la meva fi lla, entendre el seu món, tant el virtual com el real. Aquest any no m’ha tractat de “neolítica”... per alguna cosa serà.

Fatiha Benharref.Prova d’accés als CFGS: grup 3.

ESTUDIO AL CFA LES BERNARDES Sóc un dels alumnes que es preparen per la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys (encara que estic ratllant els 40 i només em falten dos mesos per complir-los).Recordo el neguit de si matricular-me o no; aquesta por remanent dels records de la infància-adolescència, el dubte de si seré el “raret” del grup. Però ara, quatre mesos després (jo vaig començar tard i estic content d’haver-ho fet), he comprovat de primera mà el que la gent que ja ho ha fet explica: que no passa res!!!A mi, personalment, em resulta enriquidor compartir classe amb aquesta altra gent de diferents edats i estrats socials. El que més em va sobtar són les diferents motivacions dels estudiants, totes igual de vàlides i importants, per les quals tots hem tornat a agafar els llibres. Una altra cosa que m’encanta és compartir les classes de castellà i català amb les persones que fan l’accés per a majors de 45 anys. Són genials! Tenen la virtut de posar ordre quan la resta comencem a desbarrar.Per altra banda, als profes i personal administratiu i de suport no se’ls pot negar la paciència que arriben a tenir amb nosaltres. Dels profes, només podria opinar dels quatre que tenim els del meu grup, però, en general, ho fan prou bé. Cadascú té la seva manera de fer, però tots intenten assolir un objectiu

comú: que assimilem les seves matèries. En defi nitiva, al marge de si supero la prova d’accés, està essent una experiència positiva més. Tampoc cal tirar coets, no és un viatge al Carib, però és una vivència força curiosa i estimulant.Ànims companys! Ho aconseguirem! Som els últims de Filipines!!

Àngel Jurado.Accés a la Universitat.



curs 2011-2012núm. 12

UNA BUENA OPORTUNIDADPara mi es una buena oportunidad aprender muchas cosas que en su día no aprendí. Es genial el poder volver a estudiar y así hacer el esfuerzo de usar la cabeza con las asignaturas que tenemos en la escuela. Ya se sabe, el saber no ocupa lugar.Me siento una persona privilegiada de poder estar en la escuela y tener una plaza, ya que cada año es más difícil obtener una plaza. Es una suerte que para gente como yo que llevamos tanto tiempo sin estudiar podamos hacerlo. Ya hago cada día para venir a Salt 45 km, pero vale la pena, nadie me obliga a ello pero yo lo intento; intento no fallar ningún día ya que si algún día me salto una clase luego me cuesta mucho más reanudar de donde lo dejé.Los profesores son muy agradables si cumples y eres una persona seria y constante y te tomas el curso en serio. En cuanto a los compañeros … somos una clase bastante multicultural ya que hay gente de todos los países. Hay un buen ambiente y hemos conectado bien entre nosotros. A mí me da lástima cuando alguno de los compañeros se desanima y abandona, creo que esa es la opción fácil; yo mismo estuve a punto de dejarlo y tirar la toalla. Pero no! Voy a coger esta oportunidad que me brinda la vida y no la voy a dejar escapar.

Xevi Pérez Leal.Ges1 NIT.

VALE LA PENAPara mí ha sido muy importante empezar en la escuela de adultos. Llevaba dos años sin estudiar ni trabajar, no tenía ganas de nada, ni ilusión, estaba siempre deprimida y no sabía qué hacer con mi vida. Creía que no me hacía falta el graduado en ESO para encontrar trabajo, hasta que un día fui a hacer una entrevista de trabajo en una tienda de ropa interior y lo único que me pedían era el graduado. En ese momento entendí que si no podía doblar ropa sin la ESO no podía hacer nada! Ahora estoy mucho mejor, tengo un horario, he conocido gente nueva y tengo ganas de estudiar y aprender…algo que nunca hubiera imaginado, pero supongo que es porque sé que es bueno para mí, para mi futuro.Estoy muy orgullosa de empezar esta aventura y vuelvo a tener ilusión y ganas de estudiar y hacer cosas…hasta me estoy planteando seguir estudiando cuando acabe. Sólo por ver la cara que pone mi madre cuando tengo un libro en las manos…vale la pena!

Andrea Pérez.GES 1 MATí.


e l s ne o le c to rs es c r iv i me l s ne o le c to rs es c r iv i m

FUNDACIÓ DRISSAJo estic fent pràctiques com a prelaboral a la Fundació Drissa. Cada dia faig 3 hores de pràctiques. Faig feines de neteja, feines a l’hort, feines de jardineria, neteja de furgonetes.La Fundació Drissa és una empresa privada que porta gent amb discapacitat, amb problemes mentals, que entren a la fundació per treballar com la gent normal. El curs de pràctiques dura 3 anys.Tenim un hort que és igual que dos camps de futbol. Hi tenim molts productes bons. Tenim una parada al mercat del Lleó que ven productes del nostre hort. Ara ja fa 2 anys i mig que sóc a la Fundació i m’agradaria que em sortís alguna feina ben aviat.

Anouar Ouani.Neolectors.

LA MEVA EXPERIÈNCIA A L’ESCOLASóc de Gàmbia, vaig arribar a Catalunya fa 20 anys. Sense anar a classe vaig aprendre a parlar català, però ara vaig a classes per aprendre bé el català.Abans, fa 5 o 6 anys, anava a classe de castellà a Santa Coloma de Farners. Jo sempre he volgut estudiar molt. També he fet molts cursos per trobar feina. Cursos de construcció, de maquinària i transport de paqueteria. Ara vull fer un curs de carretilla elevadora mini giratòria, i més cursos, perquè ara no tinc feina i per això aprofi to per fer cursos.

Lasana Nimaga.Neolectors.

UN GAMBIÀ AMB GANES D’ESTUDIAR CATALÀHola, sóc un jove gambià i fa tres anys que visc a Catalunya. Al meu país treballava de sastre. Cosia vestits de dones i també pantalons, xilaves, samarretes i camises. Però a Gàmbia em pagaven molt pocs diners i per això vaig venir a Espanya. Estic buscant feina, però ara estem en crisi i no en trobo. Per això estudio català i castellà. M’agrada molt aprendre aquestes dues llengües i viure a Catalunya.

Mamadi Danso. (Neolectors matí)



curs 2011-2012núm. 12

EL MEU PAÍS ÉS GÀMBIAGàmbia és un país de l’Àfrica. M’agradaria tornar a Gàmbia per veure la meva família. El meu poble es diu Demba kunda. Jo sóc el professor d’Alcorà. Els meus alumnes són 57 persones, però ara els alumnes estan amb el meu germà gran. El meu pare té molts animals: vaques i pollastres. M’agradaria tornar per veure si els meus alumnes estan bé o malament. Jo truco al meu germà gran per preguntar pels meus alumnes i diu que tot bé. Ara estic content per aquesta notícia.

Boto Kabba.Neolectors.

JO VINC DEL MARROC

L’any 1977 jo vaig anar a França. Allà treballava al camp, vuit mesos cada any fi ns el 2003. Después, jo vaig anar cap a Catalunya a buscar feina. Vaig trobar feina a l’obra i vaig portar la meva família el 2004. Ara visc a Salt i no tinc feina. A veure si amb les noves lleis hi ha feina o no. Si el país continua així, estarem en perill.

El Arbi Aberkous. Neolectors.

VOLEM FEINA A la classe de català som una senegalesa, un nigerià, un malià, vuit gambians i deu marroquins.Vam arribar a Salt fa molts anys.Volíem canviar la nostra vida: tenir una feina millor i més ben pagada per poder ajudar la nostra família, trobar pis i portar la nostra dona i els nostres fi lls, donar estudis a la nostra mainada…Ara, des de la crisi, dels vint-i-un alumnes de la classe només sis tenim feina.Cada dia anem a buscar feina i no en trobem.Moltes vegades sobrevivim gràcies a l’ajut dels nostres amics i familiars que tenen més sort que nosaltres i encara tenen feina.Som ciutadans de Catalunya i només “volem feina” per poder viure amb dignitat.

Grup d’alfabetització avançat (segona hora de la nit)


e l s ne o le c to rs es c r iv i me l s ne o le c to rs es c r iv i m

M’AGRADARIA ANAR A VIURE A HOLANDA…Sóc una noia del Marroc i tinc 34 anys. Fa 12 anys que sóc a Espanya. Al Marroc treballava classifi cant peix. Aquí a Espanya treballo en un escorxador, agafo mostres i també pelo ronyons de porc. Treballo 5 dies a la setmana. L’ horari que tinc és de 9 a 6 h. M’agrada la meva feina perquè no és una feina dura i ja porto en aquesta empresa 4 anys. Algun dia m’agradaria anar a viure a Holanda perquè tinc família allà.

Neolectors.

EN SAID ÉS DEL RIFJo, abans, quan vivia al Marroc, anava a pescar. Pescava a la zona del Rif, des de les roques, em tirava a l’aigua i m’enfonsava disset metres i buscava pops i altres peixos pescant amb l’arpó. A vegades pescava durant 3 hores. Després tornava a casa amb el peix. Ara visc a Catalunya i fa dos anys pescava amb una canya de pescar. Al llarg del temps, he comprat tot el que necessito i anava a pescar a Roses, Sant Feliu de Guíxols, l’Escala…A vegades havia d’anar fi ns al fons amb l’escopeta per agafar més peixos bons. Quan arribava a casa me’ls menjava i quan pescava molts peixos en donava una mica als meus amics. Pescava tot tipus de peixos: pops, meros, salmons, besucs, sèpia…

Said Amieri.Neolectors.

CRISIFa molts anys, a Espanya, hi havia molta feina a l’obra i també als restaurants. Eren bons temps per treballar. Després va venir la crisi i va començar a anar tot malament. Ara la gent no treballa i els pisos són molt cars, i molta gent torna al Marroc o se’n van a Bèlgica o a França, buscant feina… Cadascú busca una millor manera per viure tranquil i guanyar un bon sou. La vida és així sempre, a tot el món.

Mustapha El Jilali. Neolectors.



curs 2011-2012núm. 12

SOM MALPARLATS? Si escodrinyem en els records i pensem com parlàvem a l’escola, la feina, o els mitjans de comunicació fa unes dècades notarem que, en qüestió de llenguatge, han canviat moltes coses.Anys enrere era impensable trobar un titular de premsa sobre “La marxa de les putes”, sentir “aquest projecte és l’hòstia!” en boca d’algun polític, que un prestigiós cirurgià afi rmés als mitjans “ha estat una operació collonuda”, que l’entrenador exclamés a la roda de premsa posterior al partit “l’àrbitre és un maricón”, que el presentador de les notícies comentés amb tota naturalitat als espectadors ”el president del govern està molt emprenyat” o que els professors dins l’aula reclamessin l’atenció dels seus alumnes amb el crit “nois, voleu fer el fotut favor de callar que ja m’estic cabrejant”. I tot això per no parlar del llenguatge habitual emprat actualment pels nostres joves; les paraules de l’ordre del dia són: malparit, mariconàs, joder, hòstia santa!, que cabrón!, de puta mare ...Això vol dir que actualment som més malparlats? “Unes persones sí i d’altres no, i en uns llocs més que en uns altres”; per exemple, “a Madrid se senten més renecs que no a Barcelona”, constaten lingüistes i escriptors. Tant el català com el castellà sempre han estat llengües molt riques en renecs, sempre s’han dit paraules grolleres; el que passa és que ara tot això apareix més en públic i abans es dissimulava més. Abans era cosa d’homes i ara s’hi han afegit les dones que, per equiparar-se als homes, han optat per imitar el llenguatge masculí i s’han sumat a l’ús de les paraulotes.Què ha passat perquè ningú s’immuti quan sent dir collons, fotre, hòstia o cony davant dels companys de feina o mentre veu la tele en família?O perquè per internet circulen manuals i decàlegs dels renecs més utilitzats pels espanyols que un estranger no ha d’interpretar com a insult sinó saber com a recurs expressiu?Perquè paraulotes, insults i grolleries n’existeixen en tots els idiomes, però l’ús popular i generalitzat que se’n fa aquí, i encara més amb intenció afectuosa o admirativa, sembla que és una singularitat ben nostra.L’arribada de la democràcia va provocar que es reivindiqués la llibertat en tots els àmbits; es van esquinçar tots els principis que tenien a veure amb la cortesia lingüística i amb la retòrica; i això va passar tant en l’àmbit quotidià i familiar com entre els polítics, que van canviar la manera de parlar per dirigir-se als mitjans de comunicació i mostrar-se més propers, graciosos i així van esdevenir col·loquials i l’insult va començar a circular lliurement, fi ns arribar a la vulgaritat. Avui és gairebé senyal d’identitat política dir renecs i insultar, i fi ns i tot els acadèmics de la llengua ho fan en les seves columnes als diaris. Així la gent fa ús d’aquestes expressions i, a còpia de sentir-les, ja no sonen tan fortes com temps enrere. La freqüència crea una certa desensibilització i els renecs van perdent virulència.Tot això suposa una degradació del llenguatge o n’és una evolució? Els especialistes consultats coincideixen en què l’abús dels renecs no és el deteriorament de la llengua en si, sinó l’empobriment lingüístic de les persones. El problema és quan no es té la noció de quan s’ha de fer servir el renec, en un àmbit col·loquial i de certa confi ança i no en altres registres. Pot ser bo tenir a mà les “males paraules” per quan un s’enganxa els dits a la porta del cotxe (els renecs donen força expressiva); però utilitzar-les constantment demostra pobresa. També poden ser una mostra d’agressivitat. Tradicionalment el renec ha tingut una funció

catàrtica, d’alliberament d’emocions i sentiments continguts.Hauria de ser una forma d’expressió més, però ara sembla l’única; polítics, artistes, professors i mitjans de comunicació l’utilitzen per atreure la gent i mostrar una falsa proximitat.Fins i tot hi ha qui es mostra clarament a favor de limitar l’ús de les paraules grolleres en els mitjans de comunicació, sense que això suposi un atemptat a la llibertat d’expressió, sinó un símptoma de bona educació. I vosaltres, què en penseu?

Montserrat Garcia Peitiví (mestra i cap d’estudis).

?!#!!#


o pi n ióo pi n ió

SOMRIU SI US PLAU En una societat on el més fort sobreviu, on la velocitat de la societat ens afoga i ens venen dosis de felicitat en forma de televisió, moda o llibres d’autoajuda ens oblidem d’un dels mètodes més fàcils, econòmics i satisfactoris de tots: el riure.Ja ho va dir Freud, els acudits són una forma de canalitzar l’angoixa i disminuir les tensions de les emocions que reprimim. William James també va afi rmar que les persones no ploren perquè estiguin tristes sinó perquè s’entristeixen quan ploren, perquè segons el seu punt de vista primer esdevé l’estímul fi siològic i després l’estat anímic.Estudis més actuals demostren que, a través de l’humor, es pot combatre l’estrés, enfortir el sistema immunològic, disminuir els infarts, etc...en defi nitiva, hem de riure més anys!Els canvis que pateix el cos quan riguem són sorprenents ja que el cos perd rigidesa, es fa més fl exible i desprèn bones vibracions, salut, energia i entusiasme.Hi ha més coses interessants sobre el riure. No hi ha una àrea en concret del cervell on es pugui detectar el riure però s’ha pogut detectar que intervenen moltes zones del còrtex cerebral i sectors molt profunds.Altres avantatges de riure molt i molt dins l’àmbit sociològic són, per exemple, que a les dones els agraden més, en general, els homes amb un bon sentit de l’humor i els homes que expliquen acudits.Una cosa que m’ha captivat molt és saber que quan una mare dóna el pit al seu fi ll es sap que incrementa la melatonina de la seva llet (substància que fa disminuir les possibilitats que els seus fi lls pateixin al·lèrgies.)Amb tot, crec que val la pena agafar-se la vida pel seu costat positiu i fer-li un gran somriure a la vida ja que són dos dies i un ens l’hem passat dormint.

PSICOLOGIACristian Martínez.

FESTES SÍ, PERÒ AMB CONTROL Nosaltres no som gaire partidaris de les macro-festes com poden ser Carnestoltes, la revetlla de Sant Joan, Cap d’Any... Normalment en aquestes festes la gent va molt fora de control, es serveix alcohol de garrafa perquè és més barat i molts s’emborratxen i perden el control.Sovint hi ha baralles i accidents amb conseqüències greus.Sembla que ara el jovent no sap divertir-se sense consumir alcohol o drogues. És trist que la fi nalitat de la sortida de cap de setmana sigui únicament anar a col·locar-se.

Alberto Pérez Vintcens i Carlos MúñozGES 1, nit.



curs 2011-2012núm. 12

INCIVISMEVivim en una societat poc cívica. Passegem pel nostre poble i sempre trobem brutícia. El més comú és trobar papers al terra i la paperera està situada a dues passes. Una altra cosa són els excrements dels gossos; molta gent no els recull, encara que el fet de no agafar-los del terra suposa una multa important.Un altre problema sobre la degradació a les ciutats és la contaminació dels cotxes. Hi ha gent que per anar d’aquí a quatre carrers, ja utilitzen el cotxe. Hauríem d’agafar-lo quan realment sigui necessari.En anar caminant en trajectes curts, evitaríem l’acumulació de cotxes i alhora guanyaríem en salut.

Rosario Jiménez. Prova d’accés als CFGM

ELS AVIS A LA NOSTRA SOCIETAT Lamentablement, a la nostra societat, els avis són una nosa. Enlloc d’aprofi tar la seva experiència, els arraconem en residències com si fossin trastos vells.Alguns hi van perquè no tenen família que els pugui atendre, però d’altres són rebutjats i estan molt deprimits perquè ningú no es recorda d’ells. També hi ha avis que no tenen recursos i els ha d’atendre la Creu Roja o alguna ONG i encara gràcies!Nosaltres treballem de cuidadores geriàtriques i hem viscut situacions molt tristes. Ens agradaria molt que els nostres avis fossin tractats com es mereixen, ja que, al cap i a la fi , nosaltres algun dia també ho serem, si tenim la sort d’arribar-hi.

Jacinta i Montse - GES 1, nit-.



ELS XINESOS Darrerament hem pogut observar com proliferen els negocis regentats per ciutadans xinesos als nostres pobles.Des de fa molts anys, els ciutadans de Girona podem gaudir de la gastronomia xinesa als restaurants d’aquest tipus de menjar que existeixen a la nostra ciutat. Efectivament, els xinesos es van establir entre nosaltres treballant principalment al sector de l’hostaleria, però han anat ampliant la seva oferta comercial dedicant-se a obrir botigues conegudes com “tot a cent”. En aquestes botigues podem trobar quasibé de tot. Són productes fabricats a la Xina, de molt baixa qualitat, però que surten molt bé de preu. De mica en mica, aquests tipus de productes, per desgràcia, amb l’ajuda de la crisi, gaudeixen d’una clientela cada vegada més nombrosa i fi del.Últimament, també podem comprovar com els xinesos s’estan dedicant a comprar o a llogar bars, que a causa de la crisi o per altres raons, els amos necessiten treure-se’ls de sobre. Tot això és degut a l’esperit poderosament comercial del que, des de temps immemorials, disposa la cultura xinesa. Aquesta gent es dedica en cos i ànima als seus negocis que són plenament familiars, treballant les hores que calguin i conformant-se moltes vegades amb uns benefi cis que només els permeten poder “anar fent”.

Josep Rodríguez.

LA PAU A la classe de català, amb la Piti, hem estat debatent el tema de la pau i ens hem plantejat aquestes qüestions:Ens hem preguntat què és la pau, i tots hem coincidit que la pau no és només l’absència de guerres. És poder viure tranquil, estar bé amb tu mateix, poder gaudir amb la família i els amics, respectar els altres, tenir feina i habitatge digne, dret a l’educació i a l’assistència sanitària quan estàs malalt...També ens hem preguntat si és possible un món sense guerres, i a tots ens ha semblat que, ara mateix, no. El món es mou per interessos com: el preu del petroli, venjances entre diferents països, invasió de territoris, creences religioses, racisme...A nosaltres ens agradaria molt poder viure en un món sense confl ictes, on tothom tingués les mateixes oportunitats i no hi hagués odi ni enveges. Però per això fa falta més humilitat i menys protagonisme i no tothom sembla estar disposat a renunciar a res.Tenim un model de societat que valora més els fatxendes que els honrats. Triomfen els que no tenen escrúpols. Us sembla bé?

Hadda Manouach, Hossain Manouach i Alex Jabbi -GES 1,nit-.

UNA EDUCACIÓ LAICA La Constitució ens brinda una educació laica. Però què entenem per laica? A França, una nació impulsora de la llibertat, ara entenen que no s’ha d’assistir a classe amb hijab. Una limitació de la llibertat a culte. Una nació que dóna exemple pel món de llibertats i igualtat entre els seus ciutadans, atropella d’aquesta manera la lliure elecció a part dels seus estudiants. Per laica, entenc llibertat, ser lliure en la meva elecció de fe i de culte. L’essència de l’educació laica és que l’escola no ens imposa cap religió i permet que persones de diferents fes estudiïn juntes: catòlics, musulmans, jueus, hindús… companys d’estudi. En quin moment històric hem tingut aquesta oportunitat?No sé si és la crisi, però tinc la sensació que tornem enrera, que perdem llibertats que han costat moltes vides, i molt de sacrifi ci; i tot això és culpa nostra.

Mohamed Amine Lemhani Hammadi.PACF Grau Superior -1.



curs 2011-2012núm. 12

LA COMUNICACIÓ Avui dia, la comunicació és la millor forma de contacte entre les persones. Això vol dir que no hi ha cap obstacle: color, identitat, religió...Jo crec que no cal que hi hagi fanatisme lingüístic, perquè tothom té dret a expressar-se com vol. L’important és entendre’s entre uns i altres, quan més ens entenguem més ens sentirem lliures i feliços, sense cap tipus de rancúnia ni complexos.Tenim la necessitat de comunicar-nos amb tot el món.L’època en què estem ens exigeix la comunicació mundial, sobretot per internet.Hi ha termes que són necessaris d’utilitzar com, per exemple: modernització, globalització, mundialització...La comunicació ens deixa l’espai lliure, sense barreres ni fronteres.A més a més, ens il·lustra, civilitza el nostre coneixement, enriqueix la nostra mentalitat. I juga un paper important en la vida humana.Per fi nalitzar, jo penso que la falta de comunicació ens deixa al marge de tot el que passa al nostre entorn. Ens causa problemes seriosos: la convivència, la discriminació i la poca integració.Som víctimes de les polítiques mal dirigides i gestionades dels polítics.

Mohamed Talbi.Informàtica nit.

UNA COMPETICIÓ SUBTIL Crec que el sistema per accedir a un grau superior utilitza com a motivació aspectes competitius que fomenten la desigualtat. Penso que regular l’accés als graus de formació professional mitjançant una nota de tall té com a resultat una subtil competició. El meu objectiu d’aquest curs ha de ser el d’obtenir la major nota mitjana possible. És necessari que m’esforci tant com sigui possible en superar les notes de la resta d’aspirants a una plaça, ja que, si no m’esforço, poso en perill l’avanç de la meva formació. Aquest sistema de triatge està aparentment enfocat a premiar l’esforç de l’alumne, però a la pràctica fomenta la desigualtat d’oportunitats. L’alumne que no arriba a obtenir la nota de tall imposada rep un missatge ferotge, com ara, “només tenen la possibilitat de continuar la seva formació aquelles persones considerades com a millor preparades”. Com a conclusió, considero que aquest procés de selecció envia un clar senyal de legitimització de l’agressivitat competitiva i la desigualtat d’oportunitats amb les quals el sistema educatiu forma les persones. “Haig de ser el millor de classe per tenir més possibilitats, i si tu ets millor, tens més que jo”.

Emanuel Donoso.Prova d’accés als CFGS.



curs 2011-2012núm. 12

L’ESPERADA REFORMA LABORALEl passat 10 de febrer, el consell de Ministres va aprovar la nova reforma laboral. Què vol dir això?La nova reforma marca un abans i un després perquè deixa tots els treballadors indefensos i desprotegits, davant l’administració i sobretot davant els empresaris que tindran ara, més que mai, la paella pel mànec.Us en faré cinc cèntims de la nova llei. Només els punts més importants:• L’empresa podrà acomiadar el treballador indemnitzant-lo amb 20 dies per any treballat, en cas

que les vendes caiguin nou mesos seguits.• L’acomiadament passa de 45 dies per any treballat a 33 dies per any.• L’empresari pot abaixar el sou al treballador, a més de canviar el seu horari de treball.Aquestes lleis crec que són les més importants, però n’hi ha moltes més, encara que no en vull fer un drama. Espero que entre tots junts i la col·laboració de tots els sindicats, puguem canviar aquesta reforma, i si no almenys modifi car alguns punts que benefi ciïn el treballador.Això pinta molt malament, i espero que aquesta reforma sigui l’encertada, ja que si no ens esperen uns anys molt difícils per als treballadors.Maleïda reforma!! Francesc Castro. Informàtica nit.

TOTHOM PARLA DEL MATEIX En aquest moment tothom té aquesta paraula a la boca. Allà on vagis sempre sents el mateix tema.La gent es fa moltes preguntes: quan i com en sortirem?, quin serà el futur dels nostres joves?, què s’ha de fer amb les hipoteques que no es poden tornar?, es crearan de nou els llocs de treball destruïts?, tornarà mai més a ser com abans o és la fi d’una etapa?...

Sembla que els polítics no saben com sortir-se’n i estan prenent decisions sobre la marxa que no porten enlloc. Mentrestant, la ciutadania està desconcertada i moltes persones estan pagant les conseqüències d’aquesta crisi sobre la seva salut, perquè sense feina no tenen cap ingrés i estan deprimits.Ens agradaria que hi hagués treball per a tothom i que es pogués arreglar aquesta situació tan difícil que estem vivint.

Abdessamad i Momodou -GES 1, nit-.

EFECTES DE LA CRISI Som el grup d’alumnes de català bàsic del matí i entre tots, a la classe, hem estat debatent els efectes que aquesta maleïda crisi està deixant al nostre entorn. Tots hem coincidit en què al carrer es viu més racisme. En general, la gent veu els immigrants com a una càrrega. Com que no hi ha feina, moltes persones estan tot el dia al carrer i han augmentat la inseguretat i els robatoris. També ens hem adonat que hi ha més brutícia. L’espai d’aparcament de davant de l’escola s’ha convertit en un taller de reparacions ambulant i està ple de cotxes abandonats. L’assistència social està col·lapsada i també hi ha més demanda de cursos de formació per part de persones que estan a l’atur. Les retallades del govern han afectat les ajudes i moltes persones no tenen cap mena d’ingrés. La vida cada vegada és més cara i calen molts diners per tirar endavant. Les entitats assistencials han vist augmentar de forma esfereïdora la demanda d’ajudes. Moltes famílies han estat desnonades en no poder fer front a la hipoteca del seu pis. Per altra banda, augmenten els “ocupes” que aprofi ten per viure en els pisos que han estat desnonats. Els joves no veuen cap perspectiva de futur i ha crescut el consum d’alcohol i drogues fruit del desànim i la frustració. Als nouvinguts cada cop els és més difícil ”arreglar papers” perquè hi ha més traves administratives.També s’ha ressentit d’aquesta situació la salut de les persones; els ambulatoris estan atenent molts pacients amb crisis d’angoixa, ansietat, depressions... mal alimentats o refredats perquè a casa seva no poden escalfar-se i aquest febrer ha estat molt fred. Malauradament, en alguns casos la desesperació porta a fer brutalitats. Només el primer mes de l’any ja hi ha hagut set casos de violència domèstica amb resultat de mort. Desitgem que la situació millori i puguem ser tots plegats una mica més feliços.

Grup de català bàsic – matí.


EL TELÈFON MÒBIL ENS HA DESTROSSAT LA TRANQUIL·LITAT Em fa l’efecte que la paraula més adient seria “pertorbat” en lloc de destrossat.Gairebé a tothom ens molesta rebre trucades mentre passegem per un carrer amb molt de trànsit, quan conduïm o quan estem parlant amb algú i de sobte ens interrompen.Moltes d’aquestes trucades són per oferir-nos tarifes reduïdes i altres serveis que acaben essent més cars que els que teníem abans, perquè ens inciten a trucar més.Quan no hi havia mòbils, vivíem més tranquils. És curiós que ens hàgim acostumat tant a aquest aparell, que sembla que no podríem viure sense ell.El mòbil s’ha d’utilitzar amb seny, ja que si se’n fa abús, es pertorba la tranquil·litat dels altres.

Anna Garrigoles.Prova d’accés als CFGS.

n o ves te c n o l o giesn o ves te c n o l o gies

EL TANCAMENT DE LLOCS WEB Internet sempre ha estat un lloc lliure on tothom hi ha tingut les seves dades, opinions, serveis, etc. Actualment alguns estats han implementat lleis sobre algunes de les pàgines més famoses d’internet, com Megaupload. La raó? Per als autors dels tancaments és la prevenció contra la pirateria informàtica. Les conseqüències? Per a ells cap ni una. Ara bé, què passa amb tota aquella gent que compartia arxius per aquell lloc, ja fossin usuaris, escoles, empreses o altres?A tots aquests no els han donat importància, els han robat informació, l’han destruïda. Molts dels delictes prohibits per aquestes lleis penalitzen el poble, en canvi per als que les aproven no hi ha cap conseqüència.La llibertat és un dret que per a molts es troba a Internet. Em nego a perdre’l.

Eric Recarens. Accés a CFGS.

UN DIA SENSE TELEVISIÓL’estiu passat em vaig proposar el repte de passar un dia sense mirar la televisió. De bon principi vaig pensar que seria impossible per part meva, ja que molta estona del temps lliure el dedico a mirar la tele. Pensava que no seria capaç d’aguantar un dia sencer sense mirar-la, i que seria un dia molt avorrit, però de seguida vaig pensar en com fer-ho perquè no fos així. Vaig buscar llibres per llegir, vaig proposar jocs de taula per jugar amb la meva família i, perquè no, sortir al carrer a fer un tomb amb les meves amigues. Aquesta experiència m’ha servit per aprendre que hi ha altres recursos per a distreure’t i que no sempre hem de passar el nostre temps lliure davant del televisor, i que hi ha activitats molt aprofi tables per fer en el nostre dia a dia.

Inma Pilo.PACF Grau Superior - 1.



curs 2011-2012núm. 12

LA CAIXA “TONTA” Antigament, els nostres pares o avis no tenien televisor i bé que podien viure. La comunicació familiar era molt millor. Avui dia, la televisió existeix en totes les llars, i moltes vegades quan tota la família està reunida hi ha la tele en marxa. La comunicació i les activitats en família es veuen minvades per culpa de la caixa “tonta”, on hi ha molts programes escombraria i de violència. Per una banda, la televisió no hauria d’existir amb aquests models de programes escombraria on les discussions són el plat del dia, provocant i modifi cant el comportament de les persones. Per l’altra banda, la televisió té excel·lents reportatges i documentals que són molt interessants i que molt poca gent es mira. Amb una bona programació, pot ser una bona font d’aprenentatge, però hauríem de ser capaços de triar.En defi nitiva, la meva opinió és que es pot viure sense la televisió, ja que no és una cosa bàsica com el menjar, el beure o un sostre... La meva sensació és que molta mainada frena el desenvolupament de la seva educació i aprenentatge per culpa d’una caixa “tonta”. Caldria que els pares controlessin els seus fi lls davant la televisió.

David Marcó. Prova d’accés als CFGS: grup3.

SOLUCIONS.PASSATEMPS DE MATES1. d) 33. Explicació: A+B= 60 A és 4 menys que B, per tant, A=28 i B=32 A és 5 menys que C, per tant, A= 28 i C = 28+5=33.2. a) 26. Explicació: 12 (-5) 7(x2) 14 (-5) 9(x2) 18 (-5) 13 (x2) 26.3. b) n-h-c-z-f truc: mira només les respostes que tenen lletres diferents. Exemple: b) n-h-c-z-f c) n-h-z-c-f4. c) 8. Explicació: primer busquem la lletra de la qual ens donen el valor: m=5, després substituïm en la segona igualtat la lletra h pel seu valor: 10= 5+m; 10-5=m; 5=m. Com ja sabem el que val m, només ens queda la lletra demanada. b=3+m; b=3+5; b=85. a) 7. Explicació:

V W X Y z1 2 3 4 5

La sèrie seria:( w, e, y, estan amagades) w+y+z=7 = 2+4+1=76. b) 720. Explicació: Si / representa a tots els números enters de 1 a /, 6/ serà igual a 1x2x3x4x5x6 = 7207. b) 2640. Explicació: 22 x1... 22 x2... 44 x3...132x4... 528x5...8. a) 74259. Explicació:

89352 90463 63148 742599. a) 50,25,20Explicació:

H G F E D C B A235 230 115 110 55 50 25 20-5 :2 -5 :2 -5 :2 -5 :2

10. c) 6+6. Explicació: es compten primer les vocals de la paraula i després les consonants.Rosario Jiménez. Grau Mig.WHO IS THIS PERSON?:

Person1: George Clooney/ Person 2: Artur Mas.

DAILY ROUTINES


n o ves te c n o l o giesn o ves te c n o l o gies

ES POT VIURE SENSE TELEVISIÓ?Sovint em faig aquesta pregunta i penso: és realment necessari mirar la televisió?Jo havia viscut en una casa sense televisió; encara recordo com n’érem de feliços a la nit tots junts, rient i explicant acudits. Casa nostra era el punt de trobada de la meva mare i les seves amigues. Es reunien cada dia a la tarda, prenien el te i després cantaven i ballaven.Jo anava a l’institut i tenia temps de sobres per tot. Podia anar al cine amb les amigues, fer música, aprendre a cosir, fer esport, escoltar la ràdio, anar a la biblioteca i llegir.Sense dubte, la televisió és un mitjà per a transmetre informació i esdeveniments de tot el món i, a més a més, ens atrapa en altres aspectes. Cal destacar, però, que hi ha altres alternatives com ara la lectura, el cinema o l’esport!

Latifa Sifi .Accés a CFGS.

ELS PROGRAMES ESCOMBRARIES Durant els últims 5 anys, la televisió ha viscut una revolució i s’ha convertit en una de les activitats preferides per als ciutadans espanyols.Aquest canvi ha coincidit amb el sorgiment d’un nou tipus de programes, els anomenats “Programes escombraries”.Amb els programes escombraries passen dues coses: per una banda, la gran majoria de persones quan els demanes l’opinió sobre aquests et diran poques aportacions positives. Però, per l’altra, ningú no pot negar que setmana rere setmana aquests programes superen rècords històrics d’audiència televisada i els personatges solen ser “trending topic” en les xarxes socials del país.Jo crec, per experiència pròpia, que aquests programes des de fora semblen bestieses però un cop et decideixes a passar una estona del teu temps seguint-los i si hi afegim l’ajuda d’Internet, ja que hi ha poques pàgines d’actualitat en què no hi hagi dia que els mencionin, tenen el poder misteriós de fer-te quedar enganxat davant de la televisió i això no pot ser!

Lluís Moutinho.Prova d’accés als CFGS: grup 3.



curs 2011-2012núm. 12

RECOMANACIÓ LECTURAL’ELEGÀNCIA DE L’ERIÇÓ (MURIEL BARBARY)No em cansaré de recomanar aquesta novel·la per la sensibilitat que mostren dos dels seus personatges, la Sra. Renée i el Sr. Ozú. Darrera de gent anònima, de gent que gairebé no és visible, s’amaga un veritable tresor. Darrera d’una manera de fer, d’una façana mostrada al davant dels altres es pot trobar el que no veiem a primera ullada i que pot ser molt interessant. Com el símil de l’eriçó, el qual amaga a sota de la seva punxeguda pell, un cos tendre i delicat.El lector descobrirà el valor de l’amistat i de les petites coses que podem fer per a la gent que cada dia la vida ens posa al davant.

LA LLADRE DE LLIBRES (MARKUS ZUSAK)En el marc de La Segona Guerra Mundial, la Líesel acull a casa dels seus pares adoptius, a Max, jueu perseguit pels alemanys. Ella es dedica a robar llibres de les fogueres on els volien anorrear. L’amistat que neix entre Líesel i Max, a través de les paraules i dels llibres és alliçonadora.L’amor és acaparador o l’hem de compartir? La lladre de llibres vol repartir els seus valors interiors amb la família, el nuvi, els amics i els veïns. En un món cruel, la Líesel ens envia un raig d’esperança i de tendresa.La lectura de llibres, el valor de les paraules ens estimula a lluitar per un món millor. De fet, els llibres salven la protagonista d’un present esfereïdor, tant, que fi ns i tot la mort dóna consol.

NENS DE LA REVOLUCIÓ (DINAW MENGESTU)Shefa, com molts altres, ha de deixar Etiòpia i s’instal·la a Washington D.C. Ha de deixar la seva terra i lluitar per sobreviure en un país al qual s’han d’adaptar. La vida en soledat de Sepha sembla canviar quan al barri s’hi instal·la la Judith i la seva fi lla, Naomi. Shefa es fa amic de la nena, li llegeix a la seva botiga “Els germans Karamazov”, i la mare li ofereix també la més pura amistat. Com a Salt, més gent d’altres països, però també autòctona, ve a residir-hi.Quan per primer cop en Sepha sent alguna cosa i la Judith i la Naomi l’il·lusionen, el veïnat i els actes racistes l’amenacen. L’empatia per l’altre, el respectar-lo i considerar-lo un igual, fa aproximar les diferents cultures i gaudir d’una convivència més justa.

MIL SOLS ESPLÈNDIDS (KHALED HOSSEINI)La Mariam, una petita harami (bastarda), viu a Herat, però als quinze anys es trasllada a Kabul. La Laila quan ja se n’anava queda òrfena i s’hi ha de quedar. La situació a l’Afganistan pels volts de 1975 és depriment. Primer amb la invasió soviètica i després amb la pujada al poder dels talibans. Els nord-americans coincideixen amb el fi nal del llibre. A l’Afganistan no hi ha ni una sola família que no estigui marcada per la mort, d’un bàndol o de l’altre. Malgrat la violència constant de la guerra, les vides de la Mariam i la Laila són un crit a l’esperança, al compromís i, per sobre de tot, a l’amistat que les ajuda a ser més lliures en la seva reclusió. Aquestes dues dones darrera d’un burka, el seu món femení, la força de la seva amistat la transmeten al lector que s’adona que el món ens regala un sol esplèndid a desgrat de passades turbulències i monstruositats.

se

LAEnadfoleL’slaLmfi

MIL La Mtrassitusovcoinocoallalar


f es c u ltur af es c u ltur a

LA BICICLETA ESTÀTICA (SERGI PÀMIES)Nascut a París, fi ll de Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies, Sergi Pàmies ens presenta aquest nou llibre de relats, després d’aquell primer “Si et menges una llimona sense fer ganyotes”. Escriu contes sobre la dura quotidianitat des d’una refl exió personal en la qual intenta aproximar-se a la seva comprensió amb el màxim sentit comú. Per a ell, ser més o menys feliç és el mateix, l’important és sobreviure. El dia a dia importa molt més que la malenconia dels records o la possibilitat de futur. Observant la realitat i els petits detalls del present però objectivament, sense elucubracions, amb seny i responsabilitat.

LA PARAULA MÉS BELLA (MARGARET MAZZANTINI)Després de la seva novel·la “No et moguis” on l’amor no entenia de posicions socials, aquí travessa fronteres, des de Roma a Sarajevo i amb la guerra dels Balcans que vol impedir el desenvolupament de l’amistat i de l’amor. El matrimoni de Gemma i Diego es traslladen a Sarajevo en busca de la seva maternitat però el setge de Sarajevo en plena guerra de Bòsnia els sorprèn. Les paraules que es diuen en aquest context són les més belles quan s’escolten més, quan es valoren en la seva justa mida, però de vegades la més bella de totes és la que no es diu, la que no s’escolta sinó la que està tàcita, la que es descobreix. Serà el fi ll, Pietro, seran els fi lls...les paraules més belles?

Manel Sánchez.

LANaenund’elélao

COM AUGMENTAR L’AUTOESTIMA?

Usted puede sanar su vida, de Louise L. Hay (títol original en anglès You Can Heal Your Life), és un dels últims llibres que he llegit, en el qual s’explica que la clau del nostre futur està en la ment de cadascú, en el que pensem de nosaltres mateixos. Hem de pensar sempre en positiu, respectar-nos, no renyar-nos o autocastigar-nos, no criticar-nos ni maltractar-nos amb una mala alimentació, alcohol, drogues… El que hem de fer és agafar un mirall i veure tot allò de bo que tenim. Hem de treure de la nostra ment el “jo no serveixo” o “jo no m’ho mereixo”. El sentiment de propi valor obre moltes portes. Sempre hem de pensar en l’acceptació del que som i del que tenim, i intentar acceptar el que no ens agrada, practicant la meditació, l’empatia i expressant gratitud.Hem de canviar les coses que no ens agraden de nosaltres, per aconseguir que els altres canviïn envers nosaltres. És molt important no tenir por del fracàs, sinó simplement pensar que allò que hem fet no ens ha sortit com nosaltres volíem.El llibre també inclou tota una relació de malalties que nosaltres mateixos ens creem envers els nostres estats anímics. Alguns exemples d’això són:

Problemes amb els ulls.Els ulls representen la capacitat de veure-hi; és a dir, si notem molèsties als ulls vol dir que hi ha alguna cosa que no volem veure. La miopia representa por del futur i desconfi ança del que vindrà, i l’estigmatisme vol dir por de veure’s realment a un mateix.Problemes d’obesitat.Aquest tipus de problemes representen el desig de protecció.Mal d’esquena.En general, l’esquena representa el suport que tens a la vida, i depenent de la part de l’esquena en què notem el mal, fa referència a un aspecte en concret. Per exemple, si ens fa mal la part alta de l’esquena, vol dir que ens falta suport emocional i tenim sensació de no ser estimats; si ens fa mal la part mitjana, és que tenim sentiment de culpa; i, per últim, la part baixa representa la por de quedar-se sense diners.Espero que a molts de vosaltres us piqui la curiositat i us animeu a llegir aquest llibre tan interessant i agradable.

Joana Aguilera.Informàtica inicial.



curs 2011-2012núm. 12

BRIEF BIOGRAPHY OF CHARLES DICKENSCharles Dickens was born on February 7, 1812. En 1824, when he was just twelve years old, Dickens was put to work at Warren’s Blacking Factory. When he was fi fteen he found a job as an offi ce boy with an attorney. His job at Blacking Factory impressed him all his life. He spoke of it only to his wife and to his close friend, John Foster, and it became a source of creative energy and of preoccupation to the matter of alienation and betrayal, which would emerge notably in his books.In 1929 he became a reporter at Commons Courts and by 1832 he

had become a very successful reporter of parliamentary debates in the House of Commons, and began to work as a reporter for newspapers.In 1834 appeared his fi rst published stories and in the years to come Dickens embarked on a full time career as a novelist, producing works of increasing complexity: Oliver Twist, Bentleys’s Miscellany, Master Humphrey, Barnaby Rudge, etc.In 1844 appeared A Christmas Carol, the fi rst of his enormously successful Christmas books. Between 1844 and 1850 the writer published a lot of books: The Chimes, Dombey and Son, The Haunted Man, David Copperfi eld…In 1859 he suffered his fi rst health shock, but he followed with his writing activity, and published The Tale of Two Cities. After this he had several health problems but he didn’t stop work. On June 9, 1869 he died at his house of Gad’s Hill. Charles Dickens was buried at Westminster Abbey on June 14 at the age of 58 years old.

Miquel Arbat.Anglès bàsic.

CHARLES DICKENS: A CONTEMPORARY WRITER?In his books, Charles Dickens describes with precision and accuracy the society of his time.Today, in celebration of the 200 anniversary of his birth, we are in economic crisis and it is very easy to try to make an analogy between what happens now and what happened then, but the society of the nineteenth century in England has nothing to do with our present. We should not deceive, the current situation in our country has no resemblance to the world that so excitingly Dickens describes.If we fi nd any parallel between the two periods, we should fi nd it in the harsh realities of some African and Latin American countries where corruption, illiteracy, epidemics or labour exploitation are everyday issues. The characters created by Dickens could be found in today’s Somalia, El Salvador or any Asian country as well as in the peripheral districts of Paris, Berlin or Barcelona.Any comparison between the European worker today and the novels of Dickens is quite complicated but we can fi nd similarities if you look at the courageous and determined people who have left their homeland in hope of fi nding a better life between us.In Europe, where we must move towards a different reality, we must move towards a more austere life, but always moving forward in the pursuit of freedom, equality and justice for all regardless of origin, religion or ideology.In the 200 anniversary of Dickens, we must read his books and look at their characters. There we will fi nd the best of a person who is not resigned to injustice.Where can free books by Charles Dickens be found?http://ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/Dickenshttp://es.wikisource.org/wiki/David_Copperfi eldhttp://albalearning.com/audiolibros/dickens/

M. José GayanAnglès bàsic


LA SABIDURIA DE UN LIBROUn libro no sólo es una portada y un montón de hojas, es sueños, ilusiones, ideas, imaginación, información…puede ser aventura, suspense, terror…puede llevarnos al futuro, al pasado e incluso al mismo presente; nos cuenta historias que podemos vivir con la misma intensidad que el protagonista.Aporta conocimientos, valores y distintas formas de ver las cosas, las circunstancias o a las personas.A través de sus páginas, podemos viajar a lugares increíbles, ser quienes decidamos ser o imaginar; desde imaginar que estamos en un barco pirata a poner el pie en la luna.

Un libro nos puede dar calma en momentos de ansiedad, mostrar lo positivo y como aplicarlo a nuestras vidas. Nos acompaña en momentos de soledad o a retomar ilusiones perdidas, porque no.Un libro te dará la respuesta cuando tengas preguntas y te susurrará bocetos para que puedas soñar.Es la sutil energía que nos lleva al conocimiento.

Francina Tomás.GES 2 MATí.

LA LECTURA DIGITALEl món de la lectura està vivint, en aquest moment, una evolució tecnològica important ja que s’està perdent el costum de llegir en paper, apostant molt fort pels e-books i la descàrrega de llibres per internet.Aquest fenomen comporta la distinció de dos grans grups de lectors: els clàssics, els quals volen protegir la forma de llegir de tota la vida, i els moderns, que defensen les noves tecnologies en el món del llibre. Així que pel fet de tenir diferents opcions a l’hora de triar com llegir, s’incrementa el nombre de lectors. A més a més, la mateixa competència que es fan aquests dos grups fa que la gent se senti atreta a un costat o a un altre, cosa que fa que, teòricament, es llegeixi més.En conclusió, els consumidors, en aquest moment, tenim molts avantatges i poques excuses per poder gaudir d’una bona lectura, ja sigui en una clàssica enquadernació o bé en un modern dispositiu del segle XXI.

Cristian Martínez.Prova d’accés als CFGS: grup 3.

f es c u ltur af es c u ltur a



curs 2011-2012núm. 12

LLEGIM MASSA POC?Considero que les persones llegim molt poc, ja sigui pel que fa als més joves com pel que fa als grans. A moltes persones el que els agrada, tinguin l’edat que tinguin, és llegir el diari, però moltes vegades no se l’acaben mai de llegir tot sencer, només seleccionen allò que més els interessa. O pel que també opta molta altra gent és per comprar-se aquella revista cada setmana.Però pel que fa a llegir-nos un llibre, sigui del tema que sigui, molt poques persones ho fan.Personalment, penso que, d’entrada, en el col·legi no ens han deixat quasi mai escollir el llibre que nosaltres ens agradava; sempre ens obligaven a llegir un llibre que no era del nostre estil, i per això ja l’hem començat a avorrir des d’un bon començament, sense saber gaudir realment d’un bon llibre, i crec que aquesta és una de les principals causes per les quals les persones, sobretot els més adolescents,

no tenen la voluntat d’agafar un llibre i llegir-se’l.Raquel Huix Corredor.

PACF Grau Superior-1.

FANTASIA MARROQUINAEm dic Nabil Taleb, sóc marroquí i estic vivint al poble de Salt des fa més d’un any. Sóc una persona molt oberta. M’agrada molt aprendre coses noves i descobrir altres cultures. L’ofi ci de pintor és el meu hobby i on em trobo més tranquil i lliure.Si em voleu conèixer més, us espero el proper mes d’abril a la Casa de la Cultura de Salt on exposaré una part dels meus quadres. Un dels quadres que hi podreu veure és Fantasia marroquina. A la pintura hi represento un folklore molt conegut i popular practicat en els pobles i mai a la ciutat. La Fantasia continua essent una de les manifestacions més apreciades de tot el Marroc i garanteix, així, la continuïtat d’una tradició eqüestre militar autèntica. Hi ha tres coses que tenen un paper profund en la psicologia del poble berberesc: el cavall, símbol de la llibertat; l’escopeta per defensar la terra; i la dona, considerada com a una companya per a la vida i la mare dels nens. L’aixecament dels cavalls utilitzats en aquesta tradició (àrabs i de quatre anys d’edat com a mínim) respon a normes específi ques. El genet i el seu muntatge han de reconèixer la seqüència exacta de les fi gures preparades en grup. Sobre un terreny ben delimitat de prop de dos-cents metres de longitud, els equips compostos de dotze a vint genets omplen l’aire del soroll de les seves cavalcades i escopetades, que dispersen fum.Un respecte per la seqüència, una cohesió global i la simultaneïtat de la “baralla” són els criteris essencials de l’original fantasia. La notació és enquadrada estrictament per un reglament esportiu.Per efectuar aquestes proeses, els genets han de posseir una tècnica eqüestre determinada, però també molta agilitat, audàcia, valor i un estat gran de coratge.

Nabil Taleb. Anglès Inicial.


r ac ó liter a r ir ac ó liter a r i

CONCURS LITERARIAlguns/es alumnes dels grups de català bàsic i llindar van presentar els seus escrits al concurs literari de relats curts “ Clàudia Fernández i Núñez “ sobre el tema: Catalunya, país d’acollida. Organitzat per l’Associació “Nous Catalans”.Estem molt contents perquè vam quedar molt ben classifi cats. A continuació, podeu llegir els treballs presentats:

Hola!Sóc una noia del Marroc que vaig arribar a Catalunya ara fa sis anys.Mai de la vida m’havia passat pel cap emigrar; deixar el meu país, la meva família i sobretot la meva feina en un banc que tant m’agradava. Aquestes coses les sents explicar als altres però en cap moment penses que poden arribar a passar-te a tu, oi?La raó principal per venir a Catalunya va ser la meva fi lla gran. El meu marit havia vingut

dos anys abans per a treballar i com que no volia que la nena creixés lluny del seu pare vam decidir venir per poder viure tots junts. En principi, i com tots els estrangers, em va costar molt i molt adaptar-me. Vaig trobar moltes difi cultats, però amb bona voluntat, esperança i integració (cultural, social i laboral ...) a poc a poc ho hem anat superant.Ara visc a Salt amb el meu marit i les meves tres fi lles, la segona i la tercera ja van néixer a Catalunya.Tots plegats hem viscut moments alegres i d’altres tristos. El pitjor dia de la meva vida va ser el naixement de la meva fi lla petita, ara fa tres anys, amb síndrome de Down. A partir d’aquell dia jo pateixo d’hipotiroidisme.Em fa molt mal veure que la meva petita no és com les seves germanes, però amb el suport dels

“CATALUNYA, PAÍS D’ACOLLIDA”



curs 2011-2012núm. 12

metges i del CDIAP (Fundació Ramon Noguera) vaig tirant endavant. Faré tot el que calgui perquè la meva nena pugui tenir un creixement adequat i la vida digna que es mereix.Desitjo que el govern de la Generalitat es prengui amb interès i reconegui drets als nens amb situació de dependència.Malgrat tots aquests problemes, per a mi Catalunya és el meu segon país, l’única cosa que enyoro és la meva família del Marroc. És molt dur viure tan lluny!Catalunya és un país molt bonic, amb un paisatge molt divers: immensos boscos, idíl.liques platges, els Pirineus amb les seves majestuoses muntanyes... a més, és molt acollidor amb la gent que hi arriba procedent de diferents indrets. La prova és la gran quantitat d’estrangers de diverses cultures que hi viuen.La gent d’aquí és amable, a mi m´han ajudat molt. Des que visc aquí no he tingut mai problemes amb ningú. Tenim molt bona relació amb les persones que ens envolten: amb l’equip educatiu de l’escola de les nostres fi lles, l’equip mèdic (pediatre, metge de família, infermeres), els pares i mares de l’AMPA, els veïns...Ens hem guanyat l’estima, el respecte i la confi ança de tots i això per a mi és un tresor.També m’agrada molt com celebren aquí les festes i són moltes: Nadal, la festa Major, Sant Jordi, la castanyada, jornades castelleres... Pels catalans totes les seves tradicions són importants i molt estimades.Al Marroc només celebrem quatre festes: el Ramadan, Aid el fi tr, la festa del xai i l’aniversari del nostre profeta. Tothom les viu també amb molta intensitat.Pel que fa al menjar, hi ha molts plats catalans que s’assemblen als marroquins. Nosaltres de la sopa en diem harira, de l’estofat en diem tajin, el nostre plat més conegut és el cuscús que és molt bo. Tenim un altre plat boníssim que és la pastilla (base de pasta de full farcida de carn o de peix). M’agraden molt els caragols que els preparem de manera molt semblant i també m’agrada la crema catalana que al meu país no la coneixen.El meu desig és que tots els homes i dones, siguin catalans o estrangers, i sobretot els nostres fi lls, puguin tenir un futur agradable i segur; ple de salut i pau i que puguin gaudir del dret al treball tan castigat en els darrers temps.L’estrangera catalana.

Nazha El Allali (Primer premi)

Vaig arribar a Catalunya fa vuit anys. Abans havia viscut a França, tenia un contracte de treball de sis mesos i, per tant, havia de deixar la meva dona i els meus fi lls al Marroc i només podia veure’ls quatre o cinc mesos a l’any.

Aquesta situació se’m feia molt difícil i me’n vaig cansar. Vaig decidir venir a Catalunya a provar sort. Finalment, vaig poder portar-los i a la fi reunir-nos tots plegats.El canvi em va costar molt; havia d’adaptar-me a la nova cultura, entendre la nova llengua i, per acabar-ho d’arreglar, no trobava feina. Després de tres mesos sense resultats, vaig decidir marxar cap a un altre lloc a veure si tenia més sort. Però, quina casualitat! quan ja havia decidit marxar, em van trucar per a treballar en una empresa de construcció de piscines. Un any i mig després, vaig aconseguir llogar un

pis, cosa gens fàcil perquè quan els deia que era marroquí o ho notaven pel meu accent em penjaven el telèfon o em deien que el pis ja estava ocupat.Un cop llogat el pis, per fi vaig aconseguir reunir els requisits necessaris per a sol·licitar el reagrupament familiar . Després de lluitar molt i esperar sense perdre la paciència, m’he pogut reunir amb la meva família.Tinc tres nois: en Yassine, el gran, que té 28 anys; l’Amine, de 24 i l’Issam, el més petit, de 12 anys.Al principi de ser aquí no vaig poder aprendre el català perquè treballava tot el dia i estava tan cansat que no tenia temps ni ganes de fer res més.Amb l’arribada de la crisi vaig perdre la feina. Estic aturat des de l’any 2008. Mentre busco feina aprofi to el temps per fer cursos de formació.He fet un curs de paleta, de lectura de plànols, soldadura, d’internet i, òbviament, de català.



Sempre he cregut que per viure aquí és imprescindible aprendre la llengua catalana, bàsicament per dues raons: la primera, per poder entendre’m i fer-me entendre i la segona com a mostra de respecte cap a la gent autòctona.Per això, jo sempre he animat els meus fi lls a aprendre el català. El meu fi ll gran està apuntat com jo a l’Escola d’Adults. L’Amine, el mitjà, ja el parla molt bé i el petit l’està estudiant a l’institut.M’agradaria que els meus fi lls poguessin estudiar per arribar ben lluny; no voldria que haguessin de

treballar en unes condicions tan dures com les meves. Faria el que fos perquè poguessin tenir una carrera com metge, advocat o professor i que es guanyessin bé la vida.Estic content pel tracte rebut durant els vuit anys que porto vivint aquí. No he tingut mai problemes amb ningú. Respecto la gent i ells sempre m´han respectat a mi.-Un ciutadà saltenc-

Mustapha Hajji (Tercer premi)

Fa catorze anys que vaig arribar a Espanya. El meu primer destí va ser Catalunya i vaig anar a viure a Sitges. On jo treballava la gent no parlava el català, em sembla que és perquè el propietari era andalús. Per tant, encara que visqués a Catalunya no coneixia la vostra llengua.Jo i les meves fi lles vam viure a Sitges durant quatre anys i després vam venir a Salt.

Va ser aquí on vaig sentir a parlar el català per primera vegada. Encara que em costi molt parlar-lo, ara ja l’entenc bé. Amb les meves fi lles parlo el portuguès, però elles i també els meus tres néts parlen el català. A veure quan em llenço jo també a parlar-lo! La veritat és que em sento insegura i em fa una mica de vergonya. De moment estic assistint a classes per a millorar-lo.A part de la llengua també són molt diferents els costums. Quan véns d’un altre país has de fer un esforç per adaptar-te al lloc nou que has escollit per viure.Hem d’acceptar la nostra nova realitat. Aquí hi viu gent de molts països diferents i no podem imposar els nostres costums; això seria un garbuix.Veig que en general els immigrants fan més amistat entre ells que amb les persones autòctones. Això fa que ens costi més aprendre la llengua del país que ens acull. També he notat que quan et veuen estranger normalment es dirigeixen a tu en castellà. Si ho fan així, tenim poques ocasions per a practicar el català i no ens ajuden gens.A alguns catalans no els agrada que hi hagi tants immigrants al seu poble, però penso que han d’entendre que tothom busca un lloc on pugui viure millor, on pugui treballar i tenir més qualitat de vida. Vosaltres també ho faríeu, no?Jo estic aquí per casualitats de la vida. La meva fi lla havia vingut de vacances i va conèixer un noi, es van enamorar i es va quedar.Estic bé vivint a Salt, tot i que quan vaig arribar era un poble més tranquil.Jo no he tingut mai problemes de convivència i em sap greu que els mitjans de comunicació només s’interessin per ensenyar la cara més dolenta del nostre poble. També té coses bones!M’agrada molt la celebració de Sant Jordi. La primera vegada que la vaig veure, vaig trobar molt original que els enamorats es regalin roses i llibres. Aquesta tradició només deu ser catalana perquè no l’havia vist mai enlloc.També m’agraden els castellers, trobo que són molt valents per enfi lar-se tan enlaire. I què me’n dieu de les fogueres que preparen per a celebrar les revetlles?Vaja, que a poc a poc vaig descobrint la cultura catalana i la veritat és que m’agrada molt! Una brasilera.

Elizete Pereira (Menció millor descripció)

MMMMEEENNNCCIIÓÓÓ



curs 2011-2012núm. 12

Vaig néixer a Tizi Nisli (Marroc) fa 37 anys. L’11 de novembre del 2005 vaig arribar a Catalunya per a començar una nova vida . Quan vaig arribar hi havia feina per a tothom. Catalunya era un país pròsper. La construcció era molt potent i també hi havia empreses i tallers que donaven feina.Arribava molta gent procedent de tot el món perquè aquí teníem millor qualitat de vida que als nostres països d’origen. Però, en els darrers anys, la crisi ha fet estralls i malauradament

ja no hi ha feina per a ningú; les empreses i tallers han anat tancant i el futur és molt negre.M’agrada viure a Catalunya, fa sis anys que hi visc i no he tingut mai cap problema amb ningú. Però ara m’estic replantejant tornar al meu país perquè ja fa temps que no trobo feina i així no puc sobreviure. Conec molta gent que està en la mateixa situació que jo i em sap molt de greu. És molt difícil prendre la decisió d’emigrar del teu país i deixar-ho tot enrere; per això quan ja has fet el pas és desitjable que tot vagi bé, i en aquests moments això no és així.Durant aquest temps, he anat a l’Escola d’Adults a estudiar català perquè sóc conscient que si volia viure i treballar a Catalunya em faria falta. Estic content del que he après i vull donar les gràcies a tots els professors que m’han ajudat .Tant si em quedo a Catalunya com si he de marxar, haver après la llengua catalana no em farà cap nosa.Desitjo que la situació actual millori i que puguem gaudir d’un futur amb salut i feina per a tothom.

“L’emigrant” (Moussa El Aabed)

MMMMEEENNNNCCIIIÓÓÓ

MI CASA CATALUNYA

No entendía lo que pasaba cuando llegué esa mañana. Tuve un sueño profundo, me desperté, y estaba en el otro lado del mundo donde cambió mi vida. Ahora veo las cosas con otros ojos, miraba la realidad de mi corazón, estaba en un país pequeño, veía como un país pequeño era de un gran corazón.

Mi madre se llama Catalunya, camino a la casa donde vivimos, es una linda casa pequeña, a los ojos del hombre, pero yo la miraba grande y bella con mis ojos. Mi madre me abraza y me besa junto a mis otros hermanos, mis lágrimas brotan en medio de mi soledad, pero me seguía sintiendo seguro en mi linda casa, y mi madre me dice: “hijo mío, en medio de las difi cultades te amo!”Me pregunto siempre cómo hace mi madre para tenernos bien cuidados y darnos el amor y el bienestar para cada uno de mis hermanos, le pido a mi Dios que ayude a mi madre, que no le falte el trabajo y el bienestar de mis hermanos.Sueño con llegar a ayudar a mi madre pero aún me falta fuerza para decirle a mi madre: “deja que ahora te ayudo, gracias madre por esta linda casa que me has construido para mis hermanos y por todo lo que haces por nosotros madre mía. Te amo, madre mía Catalunya”.

Fernando M. Pomares - (Menció més original)

MMMMEEENNNNCCIIÓÓÓ

L L’enhorabona a tots els enhorabona a tots els guanyadors/es!guanyadors/es!



CAP BUTACA BUIDAPer la Lena era molt important l’obra de teatre que s’estava a punt d’estrenar.Havia treballat de valent i hi havia dedicat moltes hores de la seva vida per aquest instant. Hores de sacrifi ci, hores d’esforç, hores de suor, hores d’insomni... Hores i hores infi nites que en un rellotge normal ja no hi cabien, en canvi en el de la Lena es feien curtes i més curtes. En defi nitiva, suma de minuts i segons que es convertirien en temps irrecuperable si el dia de l’estrena fallava alguna cosa.El paper de la Lena era un de secundari però de vital rellevància per a ella. Aquesta participació li permetria llançar-la defi nitivament al gran món del teatre. Un univers que sempre, des de ben petita, l’havia seduït. S’havia sacrifi cat i havia renunciat a moltes coses per poder dedicar-se a allò que li fascinava. No podia fallar res. Seria el seu gran moment. L’instant culminant del seu gran somni. Totes les perspectives de futur apuntaven que l’obra seria un autèntic èxit. Bon text i molt bon repartiment, encapçalat pels grans actors i actrius de la societat del teatre.La maquinària de la publicitat ja feia dies que funcionava i la venda d’entrades anava a bon ritme. Tres setmanes abans de l’estrena, a les portes del gran Teatre Principal, ja penjava el rètol d’entrades exhaurides, però en el coll de la Lena ja penjava l’etiqueta “exhausta pels nervis”.Per fi va arribar el dia d’estrena, una nit estrellada. La Lena va pensar que era una bona simbologia pel llançament a l’estrellat de la producció teatral.El públic acabava d’ocupar els seus seients quan ja van començar a obrir la gran cortina vermella del teatre i van començar a desfi lar per l’escenari tots els actors i les actrius de l’obra. S’acostava el gran moment de la Lena. Per fi actuaria davant de centenars d’espectadors. Però en el moment de començar a articular paraula va quedar petrifi cada enmig de l’escenari. Es va adonar que a la tercera fi la de butaques de platea hi havia un seient buit. Paralitzada per aquesta imatge de buidor, la Lena va decidir no continuar amb la seva representació. Des del ben mig de l’escenari, va mirar els seus companys, va mirar el públic amb ulls de convenciment i va comentar assenyalant la butaca buida de platea: “Senyores i senyors cap butaca buida no és una victòria” i mirant de nou els seus companys, va baixar de la tarima, va seure a la cadira orfe i va dir ben fort: “Ara sí que pot continuar l’espectacle. Ara el teatre és ben ple”. La Lena va ser una espectadora més de la funció. Els seus companys, amb cara d’admiració, van continuar amb la representació. Naturalment l’obra teatral va ser un autèntic èxit. Fent aquest acte, la Lena es va deixar envair per la sensibilitat de l’espectacle i va quedar seduïda per uns sentiments que fi ns ara no havia sabut apreciar. Amb aquestes noves emocions va poder emplenar, per fi , la buidesa que feia temps sentia al seu cor. Unes emocions que inconscientment havia anat perdent en el transcurs del temps per la seva cada vegada més evident ofuscació a dedicar-se al món del teatre. S’havia tornat freda i egoista. Només pensava, somniava i parlava del seu objectiu; en defi nitiva, vivia tan sols per aconseguir el seu desig. Es va adonar que en un període de la seva vida només s’havia dedicat a la seva obsessió i havia abandonat coses tan essencials com era la d’escoltar més el que li deia el seu cor que el seu cap. Amb la percepció d’aquesta nova visió, la Lena va reorganitzar el seu somni teatral i actualment és una de les més prestigioses crítiques del panorama artístic. Les seves crítiques i opinions estan plenes dels sentiments i les emocions viscudes durant les representacions de les funcions, per això són sempre les més respectades i les més esperades per tota la comunitat escènica.

Toni Pulido.



curs 2011-2012núm. 12

LA NECESIDAD O EL MILAGRO La noche del día 14 de julio del 2011, nada menos cuando cumplía 62 años, no me quería quedar dormido. Me acosté con un bate de béisbol en las manos, esperando que me llamara a las dos cuarenta de la mañana, como había hecho día tras día al largo de más de treinta años.Desperté sin que me llamara. Eran las ocho de la mañana. Sabía que no estaba malo, que no era fi esta, y lo mejor: que no había sido un sueño ya que todavía tenía el bate de béisbol conmigo. Cogí con mis manos esa máquina perfecta e indefensa y le pregunté: ¿cómo no me has llamado?, ¿cómo ha podido pasar?...En más de treinta años te he llevado conmigo a todas partes en mi maleta. Silencioso, sólo me despertabas a mí, a ninguno más. ¿Sabes? Ya no te necesito: me han despedido. Hoy a las diez de la mañana me darán los papeles para presentarlos al paro. Pero no te preocupes, me acompañarás mientras viva.Con lágrimas en los ojos, como un niño, exclamé: “Señor, Dios mío, ¿Cómo un reloj puede ser tan bondadoso?” No me despertó. Dejó que durmiera. ¿Él sabía que me habían despedido? ¡Nunca me falló en más de treinta años! ¡Alguna vez incluso me llamó dos veces!. ¡No me lo puedo creer! El destino, la casualidad, la necesidad... o tal vez “¿la necesidad o el milagro?”A Dios Todopoderoso, mi Señor, doy las gracias ya que fui a dejarme despedir y porque, aún habiendo perdido el trabajo, no me dejó romper el despertador y me acompañará mientras viva.

M. Hinojosa. Competic Inicial, Tarda.

T’AGRADA LA LECTURA?DONCS NOSALTRES ET RECOMANEM “CORDELLUNA”

En aquest curs 2011-2012, els alumnes de GES 2 tarda, en l’assignatura de Català, hem llegit aquest llibre anomenat Cordelluna. Amb la nostra professora, l’Agnès, hem pogut gaudir d’una història i d’uns personatges molt interessants que hi ha a la novel.la, ja que ella feia de narradora de la novel.la i nosaltres interpretàvem els personatges que anaven apareixent sobre la marxa, com si féssim teatre.Us farem un breu resum, ja que ens agradaria moltíssim que el llegíssiu.El llibre és molt interessant i misteriós, ja que hi ha una barreja de tot: màgia, amor, intriga, aventura, guerra, gelosia, maldat…però el més curiós de tot és la barreja de dos èpoques diferents, una d’actual, any 2000, i una altra del segle XI, fa uns mil anys enrere…Fa mil anys, una història d’amor va quedar truncada per la desgràcia, la gelosia, la maldat i una maledicció. Els fets principals passen a l’Edat mitjana, doncs, a l’època del Cid El Campeador, però els personatges principals, fruits d’aquesta maledicció, es retroben a l’actualitat, reencarnats en uns nois i noies de l’any 2000, que seran els

encarregats de poder aconseguir desfer el malefi ci que els havia condemnat per a la resta de l’eternitat, sense poder descansar les seves ànimes en pau. Els nostres protagonistes tenen tres ocasions de deslliurar-se’n durant 1000 anys…i a la tercera va la vençuda!Una madrastra dolenta i gelosa i un bruixot malvat aconsegueixen que els esperits del nostre cavaller i la seva dama anessin de generació en generació i sense poder desfer el malefi ci que pesava damunt d’ells. Els amants estaven condemnats a retrobar-se però la gelosia i l’odi estaven massa vinculats a ells mateixos. Les parelles eren el cavaller guerrer i la seva dama i també s’hi veuen involucrats els seus amics fi dels.Mentre llegeixes se’t posen els pèls de punta per les coses horribles que els fan…Fins que arriba la

nostra època, segles després, i un poder superior i benigne aconsegueix vèncer les forces del mal i trencar el malefi ci.No volem explicar gaire res més, perquè el millor de tot és poder gaudir-ne còmodament i sentir el plaer d’un llibre tan misteriós i fabulós que us recomanem.

Els alumnes de GES 2 tarda.

vtNpgefa



L’ARTISTAArtista, qui ets?Jo sóc en Mamadi, el fi ll d’en Djoubaté.D’on véns? Jo vinc del meu poble.On vas? Jo vaig a un altre poble.Què fas a la vida? A què et dediques?Jo sóc Artista. M’entens?Igual que el meu pare que era Artista.I com jo seré també.I com també seran els meus fi lls.I els fi lls dels meus fi lls.Jo sóc Artista.

Mamadi Keita.Acolliment matí.

MARE, MARETA,

MARONA.UNA MARE ÉS UNA JOIA,

Una Mare és un tresor.Una Mare obre portes,

quan el fi ll no ha tingut sort.Una Mare és l’esperança.

Una Mare és el consol.Una Mare sempre ajudaquan el fi ll es troba sol.

Maria Sala Robirola.Competic Inicial, Tarda.

Ràbia, impotència, malsons.Cada dia que passa,ets en el meu pensament.Pregunta eterna:Per què tu, si no era l’hora?

No poder dir-te adéu.No poder abraçar-te.

Tantes coses per fer,Il·lusions perdudes,vides trencades,la il·lusió de fer d’avi.Els teus projectes a l’aire.


Què ens queda de tu?tardes de jocs de carrer,vespres a la llar de foc,a casa dels pares. Temps de contes i rialles.Feliços tots junts. Érem canalla!


Van passar els anys i una família vas tenir.Dues fi lles. Per a tu, el més apreciat tresor.

Tot i tenir família pròpia,sempre estaves pendent dels pares i germanes.Sempre mirant pels altres.Mai un no per a ningú.


I quan estaves a puntper gaudir dels teus néts,un dia, de sobte,el teu cor es va parar.Va ser ràpid,igual que un estel fugaç.NOMÉS TENIES 57 ANYS!


La petjada que has deixatés massa granper poder-la esborrar.

T´estimo i et trobo a faltar.

LA TEVA GERMANA PETITA.Carme Ribas.

Competic Inicial Matí.

JOAN



curs 2011-2012núm. 12

LA NOCHE EN SOLEDADLa noche es puro silencio.Un silencio que te envuelve,te abraza y sientes la espesura que no se ve.

No es tristeza, es sólo silencio,soledad, negrura.Algo que te hace pensar.

Pensar en la soledad.La soledad del uno soloen tu presencia, en no hay nada más...

La noche, la oscuridad, la soledad.Palabras que dan que pensar.El pensamiento es sólo uno en su soledad,en la oscuridad del pensamiento,en esa unidad que es sólo uno.

En la noche, silenciosa y oscura,en su soledad.

Carme.Anglès Inicial.

TOTHOM TÉ DRET A LA LLIBERTATQuanta guerra hi ha al món i els humans no hi podem fer res? Serà que no veiem el colom blanc o que no tenim fe?

Nosaltres som els causants de la guerra, per què hem creat l’infern? no volem aquí a la terra llibertat i amor etern?

Fam, desigualtat i malalties són conseqüències d’aquest fet? Valorem més les vides que els mateixos diners?

El motiu de tot això és que el blanc és superior al negre? ens cega la foscor o realment ens enlluerna?

Tothom té dret a viure. Tothom té dret a lluitar. Tothom té dret a escriure. Tothom té dret a la LLIBERTAT.

Fina Moreno.Competic Inicial, Tarda.

LADAINHA (CANÇÓ) Em dic Tana i fa 9 anys que practico aquest meravellós esport que és la Capoeira, i volia compartir amb vosaltres aquest poema- cançó que l’explica .

PERGUNTARAM A SEU PASTINHA Iê!Uma vezPerguntaram a Seu PastinhaO que é a capoeiraE eleMestre velho e respeitadoFicou um tempo caladoRevirando a sua almaDepois respondeu com calmaEm forma de ladainhaA capoeiraÉ um jogo, é um brinquedo

Un copvan demanar al Mestre PastinhaQuè és la capoeira?I ell,vell i respectat Mestre, després d’un llarg silenci,furgant en la seva ànima,va respondre amb calma:en forma de cançóCapoeira:És un joc, una joguina.



É se respeitar o medoE dosar bem a coragemÉ uma lutaÉ manha de mandingueiroÉ o vento no veleiroÉ um lamento na senzalaÉ um corpo arrepiadoUm berimbau bem tocadoO sorriso de um menininho A Capoeira é o vôo de um passarinhoBote de cobra coralSentir na bocaTodo o gosto do perigoE sorrir para inimigoAo apertar a sua mãoÉ o grito de ZumbiEcoando no quilomboÉ se levantar de um tomboAntes de tocar o chãoÉ o odioE a esperança que nasceUm tapa explodiu na faceFoi arder no coraçãoEnfi mÉ aceitar o desafi oCom vontade de lutarCapoeira é um pequeno navioSolto nas ondas do marÉ um barquinho pequeninoSolto nas ondas do marUm barco que segue sem destinoSolto nas ondas do marÉ um barquinho de um meninoSolto nas ondas do marDevagar na vida, peregrinoSolto nas ondas do marÉ un peixe, é um peixinhoSolto nas ondas do mar.

Pels qui us interessi provar una classe de capoeira, el meu professor es diu Volker Herrmann, fem les classes a la Coma Cros de Salt i el nostre web és: www.capoeiracanigo.comMoltes gràcies i us espero a capoeira!

Tana.

Es tracta de respectar la pori el coratge i la dosifi cació.És una lluita.És l’ art del mandingueiro.És el vent a la vela.És un lament en els barracons dels esclaus.És un cos esgarrifós.Un berimbau ben tocat.El somriure d’un nenCapoeira.És el vol d’un ocell,el salt de la cobra coral.Sentir a la bocatot el sabor del perilli un somriure per l’enemicencaixant la seva mà.És el crit de Zumbifent-se ressò del quilombo.Aixecar-se quan caus,abans de tocar a terra.És l’odii l’esperança que neix.Una bufetada a la caraque acaba cremant al cor,al fi nal.És acceptar el desafi amentdisposats a lluitar.La capoeira és com un vaixell petitdeixat anar en les onades del mar.Es tracta d’una petita barquetaa mercè de les onades del mar.Un vaixell que va sense rumbdeixat anar en les onades del mar.És un vaixell per a un nendeixat anar en les onades del mar.Poc a poc, en la vida, pelegrí.Deixat anar en les onades del mar.És un peix, són petits peixets,deixats anar en les onades del mar.



curs 2011-2012núm. 12

UNA DECISIÓ IMPORTANT A LA MEVA VIDA Hola a tots. El meu nom és Lamine Diabagate i sóc de Costa d’Ivori. Tinc 37 anys. Per culpa de la guerra civil que es va iniciar al meu país, em vaig veure obligat a emigrar al fi nal del 2008 a Espanya. Jo no volia deixar el meu país perquè m’agradava molt. Però vaig haver de prendre una decisió important a la meva vida: ser un rebel o abandonar el meu país. Com que tinc una bona condició física, els rebels volien que anés amb ells i aprofi tar que fes d’entrenador de futbol. Finalment, vaig decidir fugir del país per no ser un d’ells. Vaig haver de deixar tota la meva família, fi ns i tot el meu fi ll de només 6 anys. Vaig arribar a Madrid, vaig demanar l’asil polític i em van enviar a Girona. Els tres primers mesos van ser molt difícils perquè no entenia ni una paraula de català ni de castellà i em passava el dia pensant amb la meva família que havia deixat al meu país.Em sap greu que des del principi no comencés a aprendre el català. Una assistent social de l’asil polític em va aconsellar malament però ara penso que és millor tard que mai. He començat el curs de català i n’estic molt orgullós.A Àfrica entrenava un equip de futbol de segona divisió i tenia un centre de formació de cinc a disset anys. Volia entrenar a aquí també però les condicions eren molt difícils -gairebé impossible- per estar sempre involucrat en el món del futbol. Vaig arribar a fer de voluntari a la fundació Ramon Noguera, que és una fundació que es dedica a poder millorar les condicions físiques i psíquiques de persones amb alguna discapacitat. Jo i l’entrenador del centre vam entrenar a alumnes durant 9 mesos. Va ser una experiència que em va agradar i ajudar molt. A Àfrica era impensable que algú fes de voluntari sense cobrar res. Quan venien persones d’Europa a Àfrica i deien que feien de voluntaris nosaltres no ho podíem entendre. Però ara ja he comprès perquè ho feien.L’any passat l’assistenta social del meu barri del Pont Major em va demanar si podia entrenar nens del barri perquè tenien un projecte amb la Fundació Gramc i La Caixa. Vaig acceptar directament en veure que els nens no podien anar a jugar al camp del barri perquè havien de pagar i els pares no s’ho podien permetre per la seva situació econòmica. Vam estar entrenant tot l’any.El 2010, amb alguns companys, vam organitzar el primer torneig Àfrica de futbol. Els equips tenien jugadors de països diferents. El 2011 vam tornar a organitzar el torneig. No va ser fàcil perquè moltes ciutats i pobles volien participar. Per problemes d’organització vam haver de triar només vint-i-cinc equips. Va anar tot molt bé. Més tard, l’assistenta social em va trucar per dir-me que a mitjans del mes de març començaríem el mateix projecte d’entrenar els nens però aquesta vegada amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i ho vaig acceptar novament.En resum, puc dir que em sento bé a Girona. És cert que no he tingut sort per trobar feina però he aprofi tat per treure’m algun curs. Em vaig treure el títol d’Auxiliar d’Infermeria especialitzat en Geriatria, de Tècnic de Neteja, i dos de Magatzem...La meva família a Àfrica no entén que des que vaig arribar ara fa quatre anys no hagi trobat feina. Ells estan esperant que els ajudi. Penso que en aquest sentit no he tingut sort per culpa de la crisi actual.Fa tres anys vaig conèixer a la que ara és la meva dona. Fa dos anys que ens vam casar. Sóc feliç i sabem que potser un dia tindrem un nen afro-català. Ara entreno un equip de futbol a la devesa. Juguem tots els dissabtes i diumenges.Què més puc demanar?Visca Catalunya per sempre!

Lamine Diabagate, Costa d’Ivori. Acolliment matí.


V IV È N C IESV IV È N C IES

L’ AMISTATFa dies que hi penso...un matí de tardor ja llunyana, tu vas saludar-me i jo ni tan sols vaig adonar-me’n. En què devia estar pensant jo?Érem joves, molt joves, i tot era meravellós.Ens coneixíem anant als balls de les festes majors dels pobles, ens miràvem i una ganyota ens convidava a ballar...un cha-cha-cha, un vals, rumbes o un tango. Vas desaparèixer.Va ser amb la pluja, el vent i molts anys després que vas tornar a passar, per aquell mateix carrer i aquesta vegada vaig ser jo qui et va saludar. Ja no som tan joves, els cabells ja blanquegen i no anem tan lleugers, però ens mirem de la mateixa manera. Hi ha coses que el temps no canvia.Ara reposem plegats davant la llar de foc, mentre sona una melodia ja rovellada, i parlem dels vells records de joventut.Refl exiono sobre la nostra experiència i me n’adono que l’enamorament s’esfuma, la sinceritat es reafi rma i l’amistat perdura per sempre: “LA VELLESA “.

Lourdes Brugada.PACF Grau Superior -1

IMPRESSIONSQuan vaig arribar a Espanya em va impressionar sobretot la vista del mar.Vaig estar retingut a la policia de Granada durant quaranta dies i quan em van alliberar vaig agafar l’autobús cap a Catalunya. Vaig venir a Salt, era l’any 2009, i, com que em va agradar, m’hi vaig quedar.M’agrada molt viure a Catalunya, el seu clima, el paisatge, els seus costums i sobretot les seves costes.Vull donar les gràcies a tota la gent que m’ha donat la benvinguda a la seva terra i vull aprendre el català per ser un ciutadà més de Salt.Si després d’aquesta crisi em surt un lloc de treball, necessitaré conèixer la llengua per poder comunicar-me. Per això, ara estic assistint a classes a l’Escola d’Adults.

Mamadou Biaye- català, llindar-



curs 2011-2012núm. 12

NARRACIÓ BREU…Avui, a l’entrenament de futbol, ens ha passat un fet curiós: se’ns ha penjat la pilota al riu que tenim al costat del camp. El riu, que baixa amb molta força, ha anat arrossegant la pilota fi ns a baix.Els jugadors del meu equip i jo hem anat seguint la pilota fi ns que ens hem adonat que quan hem arribat s’havia quedat penjada a unes branques. Aleshores, l’Enric, que és un noi molt valent, ha intentat agafar la pilota i ha caigut al riu. Nosaltres, en veure que no podia sortir, ens hem dividit. Uns, s’han quedat amb ell i, uns altres, hem anat a demanar ajuda a l’entrenador.Quan hem anat al bar, en Gerard, l’entrenador, s’estava prenent un cafè calent.-Gerard, Gerard! –hem dit tots cridant- L’Enric ha caigut al riu!-Com dieu? I l’heu deixat sol? Anem ara mateix a buscar-lo!Ràpidament, l’entrenador i nosaltres hem anat a agafar una corda a l’ofi cina i a buscar l’Enric. Quan hem arribat, tots els nens que estaven amb l’Enric han rigut de la cara de por que tenia en Gerard. Quan hem mirat al riu, l’Enric no hi era. Tots els que acabàvem d’arribar ens hem mirat mig sorpresos i preocupats.De cop, hem sentit:-Hola a tots!Era l’Enric que venia per darrera, mullat i rient.-Com has sortit de l’aigua? –li ha preguntat en Gerard.-Quan ells han marxat a buscar-te, ens hem anat posant un darrera l’altre, agafats i aguantant-nos a les branques que hi ha, fi ns que hem arribat a l’aigua i hem aconseguit treure l’Enric i també la pilota! –han dit tots de cop.I tots han començat a riure d’allò que havia passat en un dia normal a l’entrenament de futbol.

Eduard Arteaga, 1r GES matí.

BENVOLGUT PAPA,T’escric la que possiblement serà l’última carta però mai l’últim adéu.Et portaré sempre dins d’un lloc molt importatnt del meu cor.En els darrers mesos has sofert molt, però ara tot això et servirà per gaudir plenament d’un lloc privilegiat al costat de Sant Pere.Sempre t´he estimat i sempre t´estimaré.Ha estat un plaer poder preparar-te en els darrers dies de la teva vida, el que més t’agradava.Amb aquestes lletres volia donar-te les gràcies per ensenyar-me tant en el camí de la vida.I així, haver-me donat aquelles qualitats i valors que tant admirava en tu!!Serà molt dur passar davant el taller amb la moto i no poder parar a saludar-te encara que només sigui per fer-te un petó i dir-te: “papa, què tal? com estàs?”Voldria recordar amb tu els bons moments i com t’ha arribat a cuidar el personal de l’Hospital Santa Caterina.Voldria donar les gràcies des del porter que et diu bon dia fi ns al metge que ens va dir que ens havies deixat.

La teva fi lla, que mai t’oblidarà!!!Anna Carpintero Rich.

Competic 1 Tarda.


S A L U T I BO N S A LI ME N TSS A L U T I BO N S A LI ME N TS

CARN PICADA AMB ALBERGÍNIAIngredients:500 gr de carn - 500 gr d’albergínia - 5 ous - Una ceba - Sal - FormatgePreparació:Fregim l’albergínia a trossos llargs amb oli i la retirem. Fregim la carn amb la ceba.Agafem una safata del forn i hi posem l’albergínia, després hi posem carn, i així fent capes…Batem els ous i ho posem a sobre.Posem, a sobre de tot, el formatge.Al fi nal, ho posem al forn.

Ayyada BuohadidNeolectors

CUSCÚS AMB VERDURES I POLLASTRE

Ingredients per a 4 persones: 500 g de cuscús - 1 pollastre tallat - 2 pastanagues - 1 ceba - 1 tall de carbassó - 1 tall de carabassa - barreja d’espècies per fer cuscús - 1 tassa de cigrons - Oli d’oliva - julivert picat - sal - safrà

Elaboració1. Posa el cuscús en remull durant un quart d’hora amb una mica d’aigua.2. Comenceu a coure el pollastre en una tajine (recipient de fang amb una tapa cònica típic de la cuina berber) o bé en una cassola amb oli d’oliva.Després, afegiu-hi una ceba picada, julivert picat, la barreja d’espècies per fer cuscús, safrà i sal, i coeu-ho mitja hora a foc suau. 3. Quan s’hagi cuinat una mica, afegir els cigrons i la pastanaga tallada i s’hi afegeix un litre d’aigua. 4. A la mitja hora s’hi posa el carbassó i la carabassa a talls i les espècies. 5. Tot seguit, coeu-hi el cuscús al vapor. 6. Al quart d’hora, traieu el cuscús, el deixeu refredar en un cistell, afegiu-hi aigua amb sal i, quan sigui fred del tot, torneu a fer coure el cuscús al vapor uns minuts.7. Per acabar, poseu el cuscús al fons d’un plat i el pollastre amb verdures a sobre amb una mica del seu brou.

GAMBES AMB CARXOFESIngredients:10 gambes - 10 carxofes - 1 got de vi blanc - sal - pebreElaboració:Posem una cassola al foc amb una mica d’oli d’oliva. Tot seguit, hi afegim les gambes i les sal pebrem. Quan estigui tot una mica daurat, les traurem de la cassola, i hi posarem les carxofes a coure. Ho amanirem amb sal i pebre.Quan estigui una mica daurat, hi afegirem les gambes acompanyades d’un got de vi. Ho cobrirem tot amb aigua i ho taparem.Ho deixarem coure tot junt a foc molt baix durant una hora i ja tindrem el plat acabat.

Maria Sala Robirola - C ompetic Inicial Tarda



curs 2011-2012núm. 12

RECEPTA TÍPICA D´HONDURES “ENCHILADA HONDURENYA”IngredientsCarn picada de vedella o pit de pollastre - Col - Ceba - Pebrot verd o vermell - All picat - Coriandre - Pastilla dávecrem - Sal - Oli de gira-sol - Aigua - Formatge parmesà - Tomàquet fregit - Farina de blat de moro - Nixtomalizada (mare masseca)PreparacióPAS 1- En una paella amb una mica dóli de girasol, a foc lent es sofregeix láll picat. Cal que hi afegiu la carn picada de vedella, amb la ceba, el pebrot verd i el coriandre a trossets. Llavors hi afegiu lávecrem i la sal al gust, una mica d’aigua i tomàquet fregit, i ho deixeu bullir i ja està.PAS 2- Lélaboració de la truita de blat de moro és la base de lÉnchilada. Barregeu la farina de blat de moro (masseca) a poc a poc amb láigua i una mica de sal, modeleu-la amb les mans fi ns a desfer els grumolls i aconseguir una massa amb una textura no molt dura ni molt tova. Finalment, retalleu 2 motlles en rodó amb un plat pla.En una fregidora amb abundant oli calent, hi submergiu les truites una per una i les traieu quan estiguin cruixents. Llavors, piqueu la col molt fi na.PAS 3- Muntar lÉnchiladaSobre la truita cruixent, hi poseu la carn, després la col picada i al fi nal ho cobriu amb formatge parmesà. S’hi posen algunes gotes del caldo de la carn i LLESTOS PER MENJAR! QUE APROFITI!!NOTA: Si algú preferei x estalviar-se lélaboració de les truites (bases de farina) les podeu comprar fetes a les botigues dálimentació llatina.

Esmeralda Gonzales.

TORRADETES AMB CONFITURA DE FRUITA D’un tros de pa de barra del dia anterior es tallen de través llesques de dos centímetres de gruix, s’estenen en una plata gran i es remullen amb llet bullint; quan el pa queda ben remullat, es passa tros per tros per ou batut i es fregeixen a la paella sobre el foc amb abundant oli bullent. S’han de retirar de la paella quan quedin ben rosses i cruixents. Un cop quedin totes fregides, es ruixen amb unes gotes de moscatell. S’unten després molt lleugerament per una banda (la de sobre) amb una mica de confi tura de fruita; a sobre d’aquesta, s’hi tiren pinyons i ametlles una mica torrats i picats molt menudets. Se serveixen posades en una bonica plata.

Carme Garriga. Inf ormàtica Nit.

EL ACEITE DE OLIVAEl aceite de oliva es un aceite vegetal y muy sano. Se extrae de la aceituna y se utiliza principalmente para la cocina. Desde muy antiguo, se ha extraído fácilmente de la aceituna con un molino, puesto que casi la tercera parte de la pulpa de la aceituna es aceite.A parte de en la cocina, sus propiedades son buenas para la piel y, por ello, se producen cosméticos. En el pasado, también se utilizaba en el hogar, en lámparas de aceite. La oliva no se suele comer cruda debido a la amargura de su sabor. Se reduce este gusto mediante la aplicación de procesos de curado. La mayoría de aceitunas se utilizan para producir aceite. España es el país que produce más aceite de oliva a nivel mundial.

Ana García Vidal - Competic Inicial Matí


S A L U T I BO N S A LI ME N TSS A L U T I BO N S A LI ME N TS

FLAM DE COCO Ingredients pel fl am:6 ous - ¾ de litre de llet - 200g de coco ratllat - 100g de sucrePel caramel líquid:50g de sucre - 2 cullerades d’aiguaElaboració: Bull la llet, retira-la i deixa-la temperar; barreja els ous amb el coco i el sucre i incorpora la llet batent-ho tot bé.Per fer el caramel, escalfa en un recipient el sucre amb l’aigua fi ns que arribi a tenir un color daurat. Un cop fet això, unta amb el caramel un motlle gran o diversos d’individuals, aboca-hi la barreja i introdueix-lo en el forn al bany maria a uns 180º; si és un motlle gran, 45 minuts aproximadament, i, si ho fas en diferents motlles petits, 30 minuts aproximadament. Passat aquest temps, retira-ho i deixa-ho refredar.

Ana Martínez. PACF Grau Superior -1

PASTEL DE TRES CHOCOLATESIngredientes:Un tubo de galletas. - 3 cucharadas soperas de mantequilla. (Yo le pongo unas 6 cucharadas más o menos) - 200ml de crema de leche - 200ml de leche entera - 150gr de chocolate negro -1 sobre de cuajada. Elaboración: Triturar las galletas con el minipimer, derretir aparte la mantequilla y mezclar con un tenedor con las galletas y cuando esté hecha una masa, ponerla bien esparcida en el molde.En un cazo puesto a calentar, pondremos la crema de leche, la leche (de esta leche separaremos un poco para poder mezclar el sobre de cuajada y lo guardaremos) y el chocolate negro cortado a trozos por la línea de la tableta (ya que no es necesario cortarlo muy pequeño).Iremos mezclando sin parar hasta que el chocolate esté bien mezclado; luego, pondremos la cuajada habiéndola desecho con un poco de leche de la medida de los 200ml; y continuaremos mezclándolo durante 2 minutos más o menos. Este chocolate negro, ya preparado, lo tumbaremos sobre la masa hecha con las galletas y la mantequilla.El próximo paso es lo mismo que hemos hecho con el chocolate negro pero, en vez del negro, pondremos el chocolate con leche. Y una vez hecho lo tumbaremos encima del negro.Lo mismo haremos con el chocolate blanco.Dejaremos enfriar y a la nevera. Al otro día ya se podrá servir.

Pilar Huerta.

LA XAMIA - POSTRES DEL MARROCIngredients:4 ous -1 tassa d’oli - 1 tassa de sucre -1 tassa d’ametlles -1 tassa de sèmola -1 cullera de canyella -1 cullera d’aigua de tarongina -1 got petit de melProcediment:Posem tots els ingredients menys la mel i l’aigua de tarongina en un bol i ho barregem tot. Després posem la barreja en un recipient d’alumini i ho fi quem al forn durant 15 minuts. Quan surt del forn, afegim l’aigua de tarongina i una mica de mel per sobre. També s’hi poden afegir ametlles triturades.Si ho deixeu reposar un o dos dies, us quedarà encara més bo. Bon profi t!

Rachida Mizaouki Drissi - Acolliment matí



curs 2011-2012núm. 12

TORTELL DE REIS Ingredients (x 6 persones)½ kg. de farina - Una nou de llevat de fl equer - 3 ous - Un pessic de sal - 125 gr de sucre - 120 gr de mantega - Un raig d’aigua de fl or de taronger - ½ copeta de rom - Un raig de llet - Un raig d’aigua - 15 guindes - Ratlladura de taronja confi tada - Un ou batut - Sucre glas

Preparació:Barreja en un recipient la farina amb el sucre, els ous, l’aigua de fl or de taronger, la copeta de rom, la llet, la nou de llevat, l’aigua i la sal. Amassa amb molt de compte fi ns que quedi una pasta compacta i sense grumolls.Posteriorment, agrega-hi, amassant a poc a poc amb les mans, la mantega fi ns que aconsegueixis fer una bola. Guarda-la en un recipient, tapa-la i deixa que reposi unes hores per tal que fermenti (fi ns que dupliqui o tripliqui el seu volum).En una placa de forn folrada amb paper antiadherent, col·loca el tortell i deixa que reposi fi ns que s’infl i. Tot seguit, decora’l amb tires de taronja confi tada i les guindes. Introdueix la sorpresa i unta tota la superfície del tortell amb un ou batut.Forneja a 175 graus durant 12-18 minuts. A l’hora de servir-lo, pots adornar-lo amb sucre glas.

Teresa RodriguezCompetic Inicial. Matí

LA FLOR DE SANT JOANPERICÓ -HYPERICUM PERFORATUMHERBA FORADADA

Ara us donaré una recepta que ho cura tot. Només necessitem: un recipient de vidre, oli d’oliva i fl or de Sant Joan. Poseu un litre d’oli d’oliva en un pot de vidre i empleneu-lo de fl ors d’herba de sant Joan. Tapeu el pot i poseu-lo a sol i serena durant quaranta dies. De tant en tant, aneu remenant el recipient.Quan hagin passat els quaranta dies, fi ltreu l’oli i ja el podeu fer servir.L’oli de cop ho cura tot! Va bé pels cops, els dolors musculars i és molt adequat per fer massatges.

Armonia Carreras.Competic Inicial Matí.


EL DERECHO DE LOS ANIMALES¿Qué se puede decir de nuestros indefensos e incondicionales amigos, los animales? Grandes y variados debates se han abierto y discutido a lo largo de la historia. Pero de lo que no hay duda es que ellos, los más inocentes, nos han servido y ayudado para avanzar, científi ca y tecnológicamente.El planeta Tierra se compone de un ecosistema en que la más variada y mayor diversidad, mayoritariamente, es animal. Como seres vivos, como parte imprescindible de este mundo que compartimos, en el cual nos necesitamos mútuamente, se merecen todos los respetos y cuidados.Deberíamos refl exionar sobre el trato que les damos, cuando de ellos depende, en mayor medida, nuestra supervivencia y subsistencia.

Pili Pérez.Accés a la Universitat.

WILD SPAINThe Bullfi ghts

Recently, in Catalonia bullfi ghts have been banned by the Catalan government, and these horrible shows will never happen again.Now, the bull rings are closed and empty, so, many of these structures are being restructured for other events like concerts, meetings and everything you can imagine before bullfi ghts. I don’t know why but I don’t see any advantage in the “toreo” if the bull dies. Unluckly, in Spain the bullfi ghts are a strong tradition and a pride for the nation which I don’t understand.To sum up, when I see this slaughter I feel shame and sadness. The rest of the world don’t see how attrocious this tradition is.

Eduard Manuel GrandeAccés Universitat - Grup 1

EL LINX IBÈRIC, EL FELÍ MÉS AMENAÇAT DEL PLANETAClasse: MamíferOrdre: CarnívorsFamília: FèlidsEspècie: Lynx Pardinus Subespècie: Tot i que el linx ibèric ha estat considerat fi ns fa uns anys com a una subespècie del linx europeu (Lynx lynx), a hores d’ara se’l considera com a una espècie diferent.

Trets morfològics:Longitud del cap i el cos, sense incloure la cua: entre 85 i 110 cm.

Longitud de la cua: de 8 a 15 cm. Pes: entre 12 i 14 kg (excepcionalment, 18 kg), els mascles i entre 9 i 15 kg les femelles.Aspecte robust amb unes potes llargues i amb coixins que li permeten desplaçar-se

silenciosament. Té una cua curta amb una borla negra a l’extrem. Les seves

orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls

negres i rígids i serveix per desdibuixar la silueta del seu cap i afavoreix el seu camufl atge. També són característiques les patilles, les quals són negres i més llargues en els mascles que en les femelles. La coloració del pellatge varia de color terrós a grisós amb els costats motejats de negre amb tres patrons de pellatge.

ric ns nx a e

silenciosamentbor

ndi Tapatméen lLa ccolormotejde pel

o n h i h a p è l , h i h a a le g r i ao n h i h a p è l , h i h a a le g r i a



curs 2011-2012núm. 12

Distribució:L’àrea de distribució del linx ibèric s’ha reduït un 99% en els 50 darrers anys i ha passat de 58.000km2 el 1950 a 350 km2 el 2000. El linx ibèric es troba exclusivament en zones molt restringides d’Espanya i Portugal. Actualment, els nuclis millor conservats es limiten a Sierra Morena Oriental, Montes de Toledo Orientals, Doñana i alguns punts de les Serres Bètiques de Jaen i Granada.

En el mapa es representa mitjançant cercles, la distribució estimada per 1980 i amb punts negres la presència inequívoca del linx ibèric en el període 1999-2001.

Hàbitat: L’hàbitat principal del linx ibèric està constituït per les àrees de bosc mediterrani ben conservades, aïllades de l’activitat humana i amb abundosos matolls. La mida del territori està condicionada per l’abundància de preses potencials, però com a mitjana ocupa uns 10 km2. En zones riques en aliment, el territori serà una mica menor que en zones pobres. Les femelles estableixen territoris en zones amb alta densitat de matoll i pastures, molt favorable per als conills.

Població:El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. La seva població s’ha vist dràsticament reduïda en els últims 20 anys. D’uns aproximadament 1.100 individus que hi havia vers el 1990, en quedaven 150 el 2001, que s’han recuperat lleugerament fi ns a uns 225 en llibertat i 77 en captivitat, segons l’últim cens de l’any 2009. A més, les seves subpoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus adults fèrtils, cosa que en difi culta la reproducció.

Gràfi c de l’evolució de la població de linx ibèric entre els anys 1960 i 2007, on es pot apreciar una lleu recuperació els darrers anys.

Alimentació:El linx ibèric és l’únic carnívor considerat com a especialista en conills, els quals representen entre el 80 i el 90% de la seva alimentació. Les necessitats energètiques del linx s’han calculat en aproximadament un conill al dia. També consumeix ànecs, ungulats, perdius, micromamífers i aus. La proporció de cadascuna d’aquestes espècies dins de la seva dieta depèn de l’època de l’any i de la disponibilitat de preses de la zona.El consum de conills augmenta a l’estiu, coincidint amb el punt més alt de la població d’aquests animals i disminueix a l’hivern, el punt més baix. A causa de la seva especialització alimentària, la mixomatosi i la pneumònia vírica, malalties que afecten els conills, han infl uït de forma molt important en l’evolució de les poblacions de linx ibèric.

Amenaces:La principal amenaça pel linx ibèric és la mortalitat produïda pels humans, sobretot pels atropellaments amb vehicles de motor, però també per caça furtiva directa, instal·lació de paranys destinats a altres espècies, enverinament il·legal, etc. La construcció d’infraestructures produeix una difi cultat per la comunicació entre les zones a les quals viu el linx, el que produeix una fragmentació de les poblacions que poden arribar a quedar incomunicades, el que fi nalment impossibilita l’intercanvi genètic entre poblacions, tot i que no es considera una amenaça greu en el cas del linx, atès que s’ha comprovat que des de fa 50.000 anys hi ha poca diversitat entre les poblacions en ser aquest un gran depredador i, per tant, amb poblacions formades per un baix nombre d’individus. Altres factors que provoquen la pèrdua d’hàbitat són l’edifi cació del medi natural i les reforestacions inadequades amb espècies de creixement ràpid com el pi o l’ eucaliptus, les quals són incompatibles amb el desenvolupament dels matollars i afecten greument l’hàbitat del linx ibèric.

Antònia Muñoz Méndez. GES 2n tarda.

l ió d l bl ió d li


EL FARTET: UN PEIXET QUE CONTROLA ELS MOSQUITSClasse: ActinopterigisOrdre: CiprinodontiformesFamília: CiprinodòntidsGènere: AphaniusEspècie: Aphanius iberus

Trets morfològics: El fartet és de mida petita (no passa de 4,5 cm de longitud). El cos és curt i té coloració gris terrosa. És rabassut i es troba recobert d’escates cicloides. Les aletes són arrodonides, especialment la caudal.Les femelles són més grans que els mascles. El fartet és una espècie ovípara, que es reprodueix poc abans de complir un any de vida. L’època de reproducció s’estén de maig a agost.

Distribució geogràfi ca:El fartet colonitza la regió mediterrània ibèrica. És un peix molt estès al llarg de tota la franja costanera del País Valencià i bona part de Catalunya on es troba als Aiguamolls de l’Empordà, al Delta de l’Ebre (on viu la població més nombrosa), en alguns llocs de la Costa Daurada i al Delta del Llobregat (recentment introduït).

Hàbitat:Habita a les salines i als aiguamolls, a les llacunes litorals i als canals de desguàs de les zones costaneres, així com a les desembocadures de rius, sèquies i conreus d’arròs. És un peix força eurihalí i euriterm, per això és capaç de suportar una àmplia variació de temperatura i salinitat. Pot colonitzar des d’aigües hipersalines fi ns a dolces. També el trobem en ambients de temperatura elevada.

Alimentació:És un gran devorador de larves de mosquits que viuen en basses i aiguamolls. També es nodreix de petits crustacis, mol·luscs i d’altres peixos. També pot ingerir algues i fragments de plantes aquàtiques.

Amenaces:Els principals problemes de conservació del fartet són la pèrdua i el deteriorament del seu hàbitat i la competència amb la gambúsia: un petit peix d’origen nord-americà molt agressiu que conviu amb el fartet i que va desplaçant-lo d’hàbitat. La gambúsia també s’alimenta d’ous del fartet.La contaminació d’aqüífers per nitrats posa en perill les escasses poblacions de fartets.

Conservació: L’any 1996 es va aprovar el programa LIFE de la UE, coordinat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat que s’ha desenvolupat fi ns el 2010. Aquest programa ha permès fer diferents estudis sobre la biologia, protecció i gestió del fartet, que ha fet el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.El Parc Natural del Delta de l’Ebre realitza un pla de reproducció d’aquesta espècie per a mantenir-ne estocs en captivitat i alliberar-los al medi natural.

Noemí Rueda. Ges 2n nit.

ecialment la




curs 2011-2012núm. 12

EL REI DE L’ÀRTIC: L’ÓS BLANCClasse: MamífersOrdre: CarnívorsFamília: ÚrsidsNom científi c: Thalarctos maritimus

Trets morfològics:L’ós polar blanc, ha adaptat perfectament les seves característiques físiques al gelat medi on viu. El pelatge és llarg i dens, amb una capa exterior de pèls forts que protegeix la capa interior de pèls més fi ns. Sota la pell té una espessa capa de greix. Aquest greix subcutani li proporciona aïllament tèrmic i reserves energètiques quan escasseja l’aliment. Els ulls són petits, de color negre, i estan protegits de la intensa lluminositat de la neu i el gel per un opercle que polaritza la llum. Sota l’aigua no permeten una visió millor que la d’un animal completament terrestre, el que denota una recent adaptació al medi aquàtic. Les orelles són més petites que a qualsevol altre ós i cobertes de pèl per limitar les pèrdues de calor. L’olfacte, per la seva part, és el seu sentit més desenvolupat que els permet detectar les seves preses a diversos quilòmetres de distància. El musell és negre sota el seu pelatge blanc. Té entre 8 i 12 cm.

Distribució: L’ós polar és natural de la regió circumpolar del Pol Nord. La seva distribució al sud està determinada per la presència de plaques de gel i s’expandeix i retrocedeix d’acord amb els límits del gel a les regions àrtiques. Alguns arriben fi ns a Terranova i el sud de Groenlàndia.

PoblacióS’estima que la població actual és d’uns 20.000 individus. No existeixen subespècies d’ós polar a causa de la g ran mobilitat dels seus individus sobre els extensos camps de gel, el que redueix el seu aïllament genètic. Tanmateix, els especialistes distingeixen d’una manera informal sis poblacions majors: la de l’oest d’Alaska i l’illa de Wrangel, la del nord d’Alaska, la del Canadà (60% dels exemplars mundials), la de Groenlàndia, la de Svalbard-Terra de Francisco José i la de Sibèria.

Alimentació:L’ós polar, rei de l’Àrtic, s’alimenta de tots els animals àrtics, com foques i peixos. També menja aus, ous i petits mamífers, i durant l’estiu menja algunes plantes. També menja carronya. Tot i això, les seves preses preferides són les cries de foques i rens. Els adults arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia, i els cadells 1 quilo. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és

salada i àcida. Treuen els fl uïds que necessiten de la sang de les seves

preses. També s’ha descobert recentment que poden arribar a ser caníbals, especialment els mascles, ja que si pateixen massa gana, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts, generalment.

Amenaces:Tradicionalment, els óssos polars van ser caçats pels esquimals i altres pobles àrtics, per la seva carn i pell, evitant ingerir el fetge, ja que conté nivells extremadament alts de vitamina A en forma de retinol i consumir-la resulta perillós per a l’ésser humà. Els colons europeus van començar a matar-los també per esport i per evitar les seves incursions en els poblats, on podien robar menjar o atacar els animals domèstics. En comptades ocasions es van donar atacs contra humans, encara que la gran majoria d’aquests van ser obra d’animals ferits prèviament pels propis homes. La UICN considera que el nombre d’óssos polars s’ha reduït en almenys un 30% en els últims 45 anys. Per al 2008 la població es calculava entre 20.000 i 25.000 individus. Fins fa alguns anys, els óssos polars es caçaven des d’embarcacions de motor, avionetes i fi ns i tot helicòpters. Aquesta caça massiva va posar l’espècie a la vora de l’extinció, per la qual cosa va acabar prohibint-se en certs països com Rússia o Noruega i es va restringir en els altres. Al Canadà, país que presenta la major part de la població mundial d’óssos polars, es permet als divuit caçar un cert nombre d’exemplars. De la mateixa manera el 2010 es va autoritzar a les poblacions indígenes dels EUA i Rússia mitjançant un acord entre els dos països una quota anual de 29 exemplars, quota anul·lada recentment per Rússia que prohibeix totalment la caça d’óssos

S BLANC

at es edi ns, orts pèls

pessatani li

AlimentL’ós pode totfoquesous l’estiTamaixòsónElsundó

saque necessite

preses També s’ha



polars en el seu territori. També es persegueix l’ús d’esquers enverinats per matar els óssos. Les amenaces més modernes les constitueixen l’acumulació de contaminants en el gel i atmosfera àrtics i l’escalfament que està afectant el seu ecosistema. Segons estudis canadencs (2005), el gel de les zones habitades per aquests animals s’està fonent fi ns a tres setmanes abans que en la dècada de 1970, obligant l’ós a retirar-se a terra

ferma sense haver completat les seves reserves de greix. Això afecta la capacitat de les femelles per quedar prenyades i minen la seva capacitat de produir llet per alimentar les seves cries. S’estima que ha provocat una caiguda del 15% en la taxa de naixements.

Lamín Samura.GES 2n nit.

EL COALA: UN “OSSET” QUE SEMBLA DE PELUIXClasse i subclasse: Mamífers marsupialsOrdre: DiprotodòntidsFamília: FascolàrctidsNom científi c: Phascolarctos cireneus

Trets morfològics:Aquest mamífer grassonet i pelut s’assembla molt a un petit ós o un mico però no és ni l’un ni l’altre sinó un mamífer marsupial com ho són els cangurs. El coala medeix habitualment entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg, tot i que poden ser més grossos i pesar més si es troben en un ambient humit. Viuen uns 20 anys aproximadament.

Habitat: Exclusivament boscos d’Eucaliptus d’Austràlia. Necessiten espais extensos i no fragmentats on visquin altres exemplars de la seva espècie.

Hàbits alimentaris:És herbívor i arborícola. S’alimenta exclusivament de fulles d’Eucaliptus, arbres autòctons d’Austràlia.Necessita dormir cada dia de 18 a 20 hores (més i tot que l’ós peresós). Quan no dorm s’alimenta de fulles d’eucaliptus. Això és habitual sobretot durant la nit. Ells no beuen gaire aigua, obtenen la major part de la seva humitat de les fulles d’eucaliptus.Cada animal adult necessita menjar diàriament uns 300-400 g de fulles. Les seves dents s’han adaptat a mastegar aquestes fulles per aprofi tar-ne l’aigua que contenen i extreure’n part de la fi bra. Solen emmagatzemar fulles en les bosses que tenen en les galtes. Les fulles d’eucaliptus els aporten tot el que necessiten (proteïnes, greixos i hidrats de carboni). La digestió d’aquestes fulles resulta un procés llarg i feixuc.

Gestació i cria:La gestació dura 35 dies. En néixer, la cria s’arrossega per si mateixa des de la claveguera fi ns a la borsa. Neix cega i sense cabell, pesa menys d’un gram i medeix uns 2 centímetres. A la borsa hi ha un múscul que evita que la cria caigui. Normalment neix una cria a l’any, a l’estiu. Aquesta passa entre sis i set setmanes dins de la borsa, on beurà llet i es farà més gran. Al voltant de les 22 setmanes de vida, obre els ulls i comença a mirar tot el que ocorre fora de la borsa. Entre les 22 i les 30 setmanes comença a prendre, a més de la llet, una espècie de farinetes que produeix la seva mare. Les farinetes són un tipus d’aliment que facilita a les cries el decisiu canvi de dieta: de

DE

ns 20



curs 2011-2012núm. 12

la llet als fulls d’eucaliptus que s’aniran convertint en l’alimentació principal de la cria fi ns que, quan sigui major, abandoni la borsa.

Situació i amenaces:És una espècie amenaçada i el seu nombre d’efectius ha anat disminuint per causes diverses com són:Van ser molt caçats al voltant dels anys 1920 i 1930, per la seva pell suau que estava molt sol·licitada a l’hora de fer abrics, complements, etc.Necessiten molts arbres per viure i alimentar-se i cada vegada disposen de menys espais sufi cients per viure, alimentar-se i reproduir-se. La proliferació de carreteres i vies d’accés o tanques que fragmenten el seu hàbitat és un problema creixent.

Els seus depredadors naturals són: El dingo (gossos salvatges d’Austràlia), les òlibes, les àligues, els varans, els voltors i les serps pitó.

Ascención Roldán. GES 2n nit.

TORTUGUES DE MAR EN PERILL: LA TORTUGA CAREI Classe: Rèptils.Ordre: Testudines.Família: Quelònids. Nom científi c: Eretmochelys imbricata.Subespècie: E. imbricata es troba a l’Atlàntic i E. imbricata bissa es troba a la regió Indo-Pacífi ca.

Trets morfològics: Una tortuga carei adulta pesa entre 50 i 80 quilos i medeix entre 60 i 90 centímetres de llargada. A la closca té bandes clares i fosques de colors grocs, vermells i marrons en forma de plaques. Aquesta espècie té la característica que la seva closca canvia de color segons la temperatura de l’aigua. Quan neixen tenen forma de cor i es van ovalant a mida que van creixent. Els joves tenen la closca negre exceptuant la vora que és de color groga. Es poden distingir els mascles de les femelles perquè aquests tenen una pigmentació més clara, el pit còncau, les ungles més llargues i la cua més gruixuda. El seu cap és allargat i punxegut i la seva boca té forma de bec.Poden aconseguir fi ns a 24 km/h de velocitat i estar submergides a més de 70 metres de profunditat durant més de 80 minuts.

Distribució:Se les pot trobar en zones tropicals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífi c.

Hàbitat:Es poden trobar en mars oberts fi ns a llacunes d’aigua salada i manglars en estuaris. Els adults es troben principalment a esculls de corall tropicals. Se les pot veure durant tot el dia. Descansen en coves i a prop dels esculls.

Població: És impossible calcular les poblacions

absolutes, però a nivell mundial, la majoria de les poblacions d’aquesta espècie estan disminuint espectacularment. Es pensa que aquesta disminució de les tortugues carei ha provocat molts canvis importants en l’estructura i en la funció dels esculls de corall.

Alimentació:Són omnívores. El seu aliment principal són les esponges, algunes de les quals són altament tòxiques per altres organismes com Tethya actinia. També mengen algues i cnidaris, com meduses i anèmones de mar. També són conegudes per alimentar-se d'un perillós hidrozou, com la fragata portuguesa (Physalia physalis). Les tortugues

a s

tre90

DistrSe ledels

HàbEsfi ni adaleD

És impossi



carei tanquen els ulls quan s'alimenten d'aquests cnidaris per evitar el seu contacte perquè en els seus caps blindats no hi poden penetrar.

Amenaces: La closca té un alt valor i, per tant, hi ha el perill de la caça furtiva per vendre les seves closques en el mercat negre. També està amenaçada per la contaminació marina, el deteriorament o pèrdua de l’hàbitat i per les captures en les xarxes de pesca. Per altra banda, també podem considerar l’amenaça dels depredadors o dels humans en els

nius. Tenen un creixement lent. Se sap que aquesta tortuga s’aparella dos cops l’any i la femella pot pondre fi ns a 200 ous al niu que fa a les platges. Les amenaces a les quals s’enfronta, abans i després de néixer, fan que se la consideri una espècie en perill d’extinció. La seva cria en captivitat resulta extremadament difícil a causa de la seva dieta.

Santi Arenys.GES 2n tarda.

EL DOFÍ D’IRRAWADDYNom científi c: Orcaella brevirostrisOrdre: OdontocetsFamília: Delfínids

Història: Aquest dofí va ser identifi cat per Richard Owen al 1886. És vist com a un animal sagrat pels pescadors al Vietnam. Si capturen cap exemplar en les seves xarxes, el deixen anar, i en algunes zones un dofí localitzat mort serà cremat i tindrà una cerimònia com a senyal de respecte. La seva població ha patit la pèrdua de 88 exemplars des del 2003, dels quals el 60% eren nadons.

Trets Morfològics: Té un cap arrodonit sense bec distintiu i un coll fl exible. Pot tenir fi ns a 40 dents en el maxil·lar superior i fi ns a 36 en la mandíbula inferior. Aquesta espècie es caracteritza per tenir una petita aleta dorsal de forma triangular posicionada al centre del seu dors. El color del seu cos pot variar des d’un gris blavós clar a fosc, fi ns a un blau pàl·lid. És un nedador lent . Els adults poden arribar a tenir de 2,1 a 2,6 m de longitud i pesar entre 90 i 120 kg. En néixer mesuren 1 m aproximadament i pesen uns 12 kg. L’esperança de vida és d’uns 30 anys.

Distribució: Encara que se l’anomena dofí del riu Irrawaddy, realment no és un dofí d’aigua dolça, sinó oceànic, que passa part de la seva vida prop de la costa, habitant rius i estuaris, incloent el Ganges, el Mekong i també l’ Irrawaddy, del qual li ve el nom.

Hàbitat: Viu a aigües tropicals i subtropicals poc profundes de l’Oceà Índic i Pacífi c, al voltant d’Indonèsia, nord d’Austràlia i sud-est d’Àsia. També en alguns rius tropicals.

Població: Només existeixen 85 exemplars vius.

Alimentació: Aquest animal s’alimenta de peixos, crustacis, pops i calamars.

Amenaces: Les amenaces són la cacera, la pèrdua de l’hàbitat, les pertorbacions d’origen antròpic i la captura en xarxes de pesca.

Jessica Esteves. Ges 2n nit.

sn

a 36 en a petita aleta dorsal


revista de l’Escola d’Adults de Salt

ESSCCCCOOOOLLLLAAAAAA DDD’’’’AADDUULLTTSS DDEE SSAALLTT

rerrevrererrerrerrrr ista de l’EsEEEEEEEE cola ddddddddddddd’AdAAAAAAAAAAA ultttttttttttttts de Saltltltltttltttttlttltlp a s s atempsp a s s atemps

P V P M A B I A N O R O C S T O A O

E S P E M X I T A B R O C L A S B D

R R S T U D I S F R E S S A G E R O

R F E C A T U Z R E U R U N M E A S

U B D A L B C O L A S B U R T R B A

C V W R S D A A R F O T M Q I I C L

A O O R E G P M U Z N E A U U I F L

R P Q O E R A O R R O G S C S T O A

T S V S N A C I S U M O C M O I O P

A U D S A T N E G F O R A E S T C E

O R I A F R A N C I S L R T U T U D

U U N E O S Ç A F I T N A R L R U S

P A T R A O U T E U Q A S O U U Q A

U R S I C S O A X I U R B Y E U M N

O T V L A N I T N E P R E S S S E M

Oscar Solano Fernandez, Francisca Camus MartinPatricia Ponce Moreno, Neus Fuster Muñoz

Dolors, Trini i Margarita.Anglès Inicial.

CLUE: dentist/ teacher/ doctor/ babysitter/ cook/ waiter/ nurse/ plumber/ factory worker/ plasterer

serpentina / màscara / gent / barba / perruca / disfressa / bruixa / carrossa / nas de pallasso / capa / gorro / música / antifaç / festa / corbatí / corona

D B X F G H J K Y U I B Y D F S A E I O U Y N H J I K A K B A A P Y N O P N G D U T N B N L C S P L T E A C H E R N L Y O A T D L E U O I O N I O N E S U J O D A D I M A S T P T A Z I Q P R F S C E T B N T P C S D T A A Y G T G A H K E X X O O U T Z Z W H E U R K J G R K D Y E E G W O G R F R D D N U R S E G R S E R N E J U T F S R E S D F G H K K B R F D S E R C D E R T Y U N E V H W A I T E R K J A S K D V R C L B M F H Y D R E T J W O F J X J G K L O Y W E T Y X Z X O Z D Ñ L K H R Q E R T O U G J M C N

WORDSEARCH (There are 10 jobs hidden, fi nd them!!)

CARNESTOLTES Busca les 16 paraules a la sopa de lletres

EM FALTA UN EURO... ON ÉS ?Divendres vaig anar a un centre comercial a fer una volta i a veure si trobava alguna oferta que valgués la pena.Vaig veure un anorac, molt maco i de bona qualitat, per 97 euros. Com que no portava diners, el meu pare va deixar-me 50 euros i com que no en tenia prou, la meva mare me’n va deixar 50 més i els vaig dir que l’endemà els els tornaria.Vaig comprar-me l’anorac, i em van sobrar 3 euros. Com que érem tres, vaig donar un euro al pare, un a la mare i un per a mi. Ara només els hauré de tornar 49 euros a cada un i un me’l vaig quedar jo. Però no sé per què, però em falta un euro: 49 euros del pare + 49 euros de la mare + 1 euro meu = 99 euros. On és l’euro que falta?

Xavier Pérez LealGES 1, nit.

CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT • 85CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCFFFFFFFFFFAAAAAAAA LLLLLLLLEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSS BBBBBBBBEEEEEEERRRRRRRRRRRNNNNNNNNNAAAAAAAAAARRDDDDEESSSS · EEEESSSSSSCCCCCOOOOLLLLLAAAAA DDDDD

1.- A + B = 60. A és cinc menys que C, però quatre menys que B. Quin és el valor de C?a) 30 b) 28 c) 32 d) 33

2.- 12-7-14-9-18-13. Qui continua la sèrie?a) 26 b) 15 c) 18 d) 25

3.- Donats els següents números 969996699966696, agrupant-los en blocs de tres, sense canviar l’ordre dels mateixos, quina sèrie de lletres resultaria sabent que:f= 696, h=996, c=699, z=966, n=969a) n-f-z-c-h b) n-h-c-z-f c) n-h-z-c-f d) n-f-c-z-h

4.- Considerant que només utilitzem nombres enters i que no fem servir el 0, quant val b en el següent plantejament?b= 3 + m • 10= h + m • h= 5a) 7 b) 4 c) 8 d) 9

5.- En la sèrie v=1, x=3, z=5, quina seria la solució al plantejament: w+y+v= ?a) 7 b) 4 c) 5 d) 3

6.- Si a és un nombre enter positiu donat i / representa el producte de tots els nombres enters de 1 a a. A quant equival a “6/” ?: a) 25 b) 720 c) 10 d) 75

7.- 22,22,44,132,528,...a) 2122 b) 2640 c) 1056 d) 1048

8.- 89352-90463-63148-a) 74259 b) 53689 c) 31256 d) 45713

9.- h = 235; g= 230; f = 115; e = 110; d = 55; c,b,a?a) 50,25,20 b) 40,25,20 c) 20,25,50 d) 50,25,15

10.- Si ALEGRIA = 4+3 I FOTOSINTESIS= 5+7, quina expressió correspon a MA-TEMÀTIQUES?a) 6+7 b) 7+4 c)6+6 d)5+6

PASSATEMPS DE MATES

WHO IS THIS PERSON?

PERSON 1

He is very very very handsome and he is a very good actor but he also is known as a director. He likes

coffee. He was born in the United States on the 6th May 1961…

PERSON 2

He is married. He is very vain. His wife’s name is Elena. He is a public person and he is a Catalan

politician. Currently, he is the king of the cut backs…Mari Baulas, Anna Vilanova i Amèlia Díez.

Anglès Inicial.

revista de l’Escola d’Adults de Saltrrrrereevvrrrrrrrrre iststa da de e l’EsEscolla da dddddddddddddd’AAAAdAAAAAAAAA uulttsss ddssssssssssss e SSalttttttp a s s atempsp a s s atempsNabil, Isabel, Carme i Marta.

Anglès Inicial.FIND THESE FRUITS IN THE CROSSWORD

DAILY ROUTINES (In Horizontal)Fill the boxes with the action of each of these images:



E l di a a di a a l ’ es c o l aE l di a a di a a l ’ es c o l a


lacooperativacurs 2011-2012

núm. 12



lacooperativacurs 2011-2012

núm. 12


E l di a a di a a l ’ es c o l a


Més de 70 anys

c/ Can Planes s/n - 17160 Anglès (Girona)Tel. 972 42 01 07 (6 línies) - Fax 972 42 22 67

[email protected] - www.impremtapages.com


revista 2012

Documents