revista 130.qxp:revista92ctp4.qxd 24/3/09 15:20 …...swap (cds)–, si ningú no suspèn pagaments,...

revista 130.qxp:Revista92CTP4.qxd 24/3/09 15:20 Página 1

Al CETIB ja tenim nous Estatuts, tal com es va aprovar en laJunta General Extraordinària del passat 23 de març. Un 90% dels companys quehi van assistir va votar a favor de l’aprovació dels nous Estatuts en bloc, mentre quela resta es va abstenir. Cap dels companys va votar en contra. Aquests Estatuts, uncop rebin el vistiplau definitiu del Departament de Justícia de la Generalitat, seranels que substituiran els que fins ara ens han regit i que daten de l’any 1996.

Estem convençuts que aquests Estatuts són més moderns i s’adapten, com era pre-ceptiu, al que estableix la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titu-lades i dels col·legis professionals, així com a la Llei 2/2007, de 15 de març, de socie-tats professionals. El text aprovat obre una nova etapa de la nostra estimada institució.

S’han acomplert els terminis fixats, encara que gairebé els hem exhaurit al’espera que el Ministeri de Ciència i Innovació es definís en relació amb les novestitulacions de grau, cosa que no va succeir fins al passat 20 de febrer, data en quèja s’havia convocat la Junta General Extraordinària de canvi d’Estatuts i en què esva publicar al BOE núm. 44 l’Ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer, per la quals’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials quehabiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer tècnic industrial. Aquesta ordreestableix, per primera vegada, els requisits que han de disposar els plans d’estudiconduents a l’obtenció dels títols de grau que habilitin per a la professió d’enginyertècnic industrial, en la mesura que aquesta és una professió regulada i, per tant, peral seu exercici es requereix l’obtenció del títol de grau que habiliti per a això.

Malgrat que des del CETIB havíem sol·licitat lainclusió dels nous enginyers de grau de l’àmbitIndustrial en el projecte del nous estatuts, el Depar-tament de Justícia no ens va donar el seu vistiplau perla manca de concreció per part del Ministeri. Con-fiem, doncs, que a mesura que s’estableix en l’OrdreCIN/351/2009 i, tal com hem aprovat en JuntaGeneral Extraordinària, el Departament de Justíciaaccepti la modificació aprovada i, per tant, la inclusió dels nous enginyers de grau.

Evidentment, no es pot dir que aquests darrers anys hagin estat tranquils. Totel contrari, no hem tingut temps per avorrir-nos. Començant pel canvi del’esmentada Llei de professions titulades i dels col·legis professionals, continuantper la de Societats Professionals, el canvi que provocarà l’Espai Europeud’Educació Superior, com també la transposició a l’Estat espanyol de la Directivade Serveis, i considerant, a més, la ingent quantitat de noves lleis, reglaments i nor-matives íntimament relacionades amb la professió. Per acabar-ho d’adobar, nosal-tres mateixos, dins d’un lògic afany de superació, ens vam comprometre amb unnou local, l’acabat d’inaugurar Tecnoespai, així com amb la celebració del nostre50è aniversari. Tot això referma que els enginyers tècnics industrials mantenimaquest esperit de canvi, adaptació i superació que ens ha forjat, ha marcat emprem-ta i la forma d’ésser al llarg de la nostra història, que a força de perseverança i sacri-ficis ens ha permès arribar on som.

Considerant tot això, i malgrat que l’actual situació econòmica no és gens afa-lagadora i el món segueix donant voltes i no s’atura, el CETIB estarà present unany més a Construmat i, a més, continuarem amb la campanya de màrqueting aràdios, televisions i d’altres mitjans, fent paleses les virtuts de la nostra professió,per tal de seguir comunicant a la societat i al públic en general la indiscutible capa-citat dels nostres professionals.

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

Tenim nous Estatuts

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

3


TheknosNúm. 130 ABRIL de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Xavier Corbella, Lorena Farràs, Victor Galarza,Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Infonomia, Joan-Marc Passada, Nuria Peláez,Albert Punsola, David Roman, Isaías P. Santamaría(Normativa), Pilar Senpau, David Zalamea

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Pep Ávila, Xavier Corbella, EUSS,Canetti Fotografia, Marc Javierre, La Salle,Saunier Duval, Lourdes Segade, Victor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_24Construmat fa front a la crisi

SUMARI

ENTREVISTA_30José Maria Baldasano, expert en enginyeria ambiental

RETRATPROFESSIONAL_18Josep M. Lloreda

SOSTENIBILITAT_22

LOUR

DES

SEGA

DECO

NST

RUM

ATVI

CTOR

VAL

IEN

TE

ARXI

U


Qui dia passa any empeny i ja tornem a ser ales portes de Construmat. Aquest any, el Saló Internacional dela Construcció bufa 30 espelmes amb uns fonaments i unaestructura sòlids però amb un entorn que no acompanya. La cri-si afecta durament el sector de la construcció i el Saló se n’ha res-sentit reduint –hi ha qui diria racionalitzant– l’espaid’exposició. L’organització argumenta també que sectors com,per exemple, el de les instal·lacions, tenen ara les seves pròpiesfires que han començat a caminar soles.

Sigui com sigui, la trobada més important del sector de totl’Estat se celebra novament a Barcelona del 20 al 25 d’abril.Lorena Farràs ens desvetlla les novetats de la ineludible cita i faun retrat de la situació del sector a l’En portada d’aquestTheknos. Enguany, com en les darreres edicions, el CETIB seràpresent a Construmat amb un estand, aquest cop al pavelló 4del recinte de la Gran Via. A més, s’aprofitarà aquest marc perpresentar la versió en castellà del manual Aplicació dels temps demuntatge d’instal·lacions: compendi de taules orientatives, concep-tes pràctics i recopilació d’imatges, de Ramon Gasch. La presenta-ció serà el divendres 24 d’abril a les 11 h a la sala 3.12 de la Fira.Aquest manual, que ja es va presentar en la versió catalana alCETIB, s’edita ara en castellà.

Desenvolupament professional. Durant els darrers tres mesos, laconsultora Eugenia Navarro ha signat una sèrie d’articles sobregestió de despatxos professionals. Del paper fem un salt alTecnoespai, on l’arquitecta Elena Orteu i l’advocat José A.Bernáldez pronunciaran, el proper 14 d’abril, la conferència Lagestió de despatxos professionals en època de crisi, on tractaransobre la gestió empresarial d’un despatx professional: anàlisi derendibilitat i previsions financeres, la gestió de l’equip, el segellde qualitat, etc.

A les pàgines de la revista, el relleu a aquesta secció el recullNuria Peláez, que enceta una nova sèrie d’articles sobre estratè-gies i mecanismes per facilitar la recerca de feina. Tot i quel’ocupació dels enginyers tècnics industrials continua sent eleva-da, la crisi està afectant moltes empreses i obligant a incremen-tar els esforços de molts col·legiats i del mateix CETIB en aquestsentit. Peláez ens acosta les claus per iniciar la recerca d’unafeina. A més, qualsevol col·legiat pot reservar cita al Servei deSelecció Professional-Borsa de Treball del Col·legi per demanarassessorament personalitzat sobre qualsevol aspecte referent a laseva carrera professional.

La revista continua renovant continguts i incorporantnoves seccions per esdevenir un instrument útil per alscol·legiats. Però ningú millor que els mateixos lectors per fersuggeriments sobre què volen i què no volen a la seva revista. Elcorreu [email protected] està obert a qualsevol proposta.

Construmat, any 30

OBSERVATORI_03Tenim nous Estatuts

OPINIÓ_07Com perdre 360.000 euros per minut

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió de Funció Pública

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_20

SOSTENIBILITAT_22El problema és la solucióÀtoms contra la crisiLa dada

INNOVACIÓ_34Les xarxes socials i la seva rellevància per a les empreses

ARTICLE TÈCNIC_36Confort i eficiència energètica en els habitatges unifamiliars

NORMATIVA_43

SALUT_44El kiwi. Escollir la freqüència d’ona

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_45Fundació Laia Mendoza

CULTURA_46Grabados Arévalo, família i empresa

EDITORIAL


La crisi deixarà moltes lliçons siles volem aprendre i, de ben segur, noserà la més petita la de posar en qua-rantena els models matemàtics quedurant vint anys s’han estat manegantal món de les finances com a iconesinfalibles. L’exemple últim i més com-promès el tenim a l’American Insu-rance Group (AIG) que ha anunciatque, durant el quart trimestre del2008, va perdre l’equivalent a uns48.000 milions d’euros, la xifra mésalta de pèrdues registrada mai per unacompanyia nord-americana. Noméscal fer un parell de divisions i us ado-nareu que això significa perdre uns360.000 euros cada minut. Com espoden perdre tants diners? I per quèles autoritats americanes s’han enca-parrat a salvar la companyia sigui comsigui? Val a dir que era la primera asse-guradora mundial, amb uns actiusd’un bilió de dòlars i 74 milions declients al món.

Per què ha perdut tants diners?Doncs per un error del model mate-màtic que feia servir amb èxit des de1988. En realitat, qui s’ha convertiten una màquina de perdre diners ésuna filial d’AIG amb seu a Londresque assegurava emissions de totamena de títols, crèdits… Va assegurar450.000 milions de dòlars sense haverfet cap mena de provisió, ja que unaemissió financera no es tracta igualque una catàstrofe natural o un acci-dent. La selecció dels actius es feiamitjançant un model matemàtic derisc, dut a terme per un crack de lesfinances, el professor de la Universitatde Yale (EUA), Gary Norton. La veri-tat és que es van inflar a guanyardiners durant molts anys, ja que ambaquest producte –el Credit DefaultSwap (CDS)–, si ningú no suspènpagaments, l’únic que es fa és cobrarunes altíssimes comissions cada anyals qui compren l’assegurança i prou.

El problema arriba si has de pagar, unfet que en realitat no entra en elmodel, perquè els teus clients són “elsmillors”. En certa forma, té un pa-ral·lelisme amb el que va passar ambel Long Term Capital Management(LTCM), un “vehicle inversor perfec-te” segons es deia –jugava amb lesdiferències de rendiments de títols derenda fixa de diferents països– quevan crear els professors Myron Scho-

les i Robert Merton i pel qual vanguanyar el premi Nobel d’Economia(1997). No van preveure, però, queRússia tingués un col·lapse financer iel LTCM es va enfonsar el 1998 ambgran escàndol –una relació d’1 a 50entre actius i crèdits– i va requerirl’ajut de les autoritats americanes perevitar que s’escampessin els mals.

Però anem a la segona pregunta.Per què l’afany per salvar AIG? Doncsperquè entre els seus clients hi ha cen-tenars de bancs d’arreu del món quevan assegurar-hi les compres de pro-ductes estructurats. Un cop aquestsactius han fet figa, si AIG deixa depagar els seus compromisos, un feixd’entitats financeres hauran de plegari deixar penjades, al seu torn, llursobligacions amb la clientela, ja siguide particulars, empreses o altres enti-tats. És a dir, atesa la grandària d’AIGi l’escampament del seu negoci asse-gurador de títols, el seu enfonsamentpodria dur a l’anomenat risc sistèmic,és a dir, que caiguessin entitats finan-

ceres de tot el món com fitxes dedòmino, amb conseqüències definiti-ves per a l’economia global. Vet aquíper què les autoritats americanes por-ten ja tres salvaments seguits i estu-dien partir l’empresa, separant la filialque ha creat els problemes de la restaque és sana.

El problema és que AIG, encaraque el més gran, és només un delsmolts asseguradors d’actius mitjan-çant CDS. Es calcula que hi ha unaxifra de 55 bilions de dòlars assegu-rats. El pitjor però, és que, en ser unmercat sense cap regulació –són con-tractes privats entre el qui compra i elqui ven l’assegurança–, no se sap benbé la xifra real, ni qui ha fetd’assegurador, ni tampoc si podrienfer front al pagament dels compromi-sos. En realitat, encara és més compli-cat, perquè moltes entitats assegura-dores han reassegurat el seu compro-mís a d’altres, fent créixer la bola deneu… Sens dubte, aquest és el riscmés alt que té plantejat ara com ara elsistema financer mundial i la rèmoramés gran per a la normalització.

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Com perdre 360.000 euros per minut

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

7


�L’empresa Scytl serà l’encarregadad’implementar tota la infraestructuratècnica necessària per dur a terme elprocés electoral. Scytl va proveir alCETIB en les eleccions als càrrecs deJunta de Govern de fa quatre anys.

Amb aquesta iniciativa, el CETIBmodernitza definitivament el procéselectoral intern, ja que se simplifiquenaspectes organitzatius i logístics. A més,es pretén facilitar la participació delscol·legiats que no poden desplaçar-sefins a la seu central, i s’ofereix unaimatge de modernitat als seus membresi a la societat en general, demostrantque el CETIB col·labora activament apotenciar la societat de la informació.

Credencial de vot. El sistema de votacióserà molt similar al dels darrers comicis.Com fa quatre anys, tots els col·legiatsrebran al seu domicili una credencial devot personal en la qual hi figuren lesclaus per poder emetre el seu vot. Lacredencial de vot és imprescindible perpoder votar, per tant, caldrà conservar-la fins a la jornada electoral.

En aquesta credencial hi ha unacontrasenya, una graella de coordena-des i una clau de vot. Quan comenci lajornada electoral els col·legiats podranaccedir a l’urna de votació a través delweb del CETIB. Per poder votar caldràintroduir el número de col·legiat, lacontrasenya que figura a la credencialde vot i el número de la graella de coor-denades que demani l’aplicació. Enaquest moment ja es podran seleccio-nar els càrrecs a la Junta de Govern. Uncop confirmat el vot el sistema dema-narà que s’introdueixi la clau de vot.

En cas que un col·legiat extraviï lacredencial de vot rebuda unes setmanesabans de la votació, podrà desplaçar-seal CETIB el dia de la jornada electorali demanar una altra credencial de vot ala mesa.

Qualsevol col·legiat que compleixiels requisits que estableixen els Estatutspodrà emetre el seu vot electrònica-ment des de l’inici de la jornada devotació i fins a la finalització. Podrà fer-

ho des de qualsevol ordinador amb unnavegador web i connexió a Internet, amés de la credencial de vot.

En principi, no cal que el votantinstal·li cap programari o maquinariextra en el seu equip. Per efectuar elvot, caldrà seguir un senzill procés peral qual no es necessita aprenentatgeprevi, tot i que durant la jornada devotació presencial a la seu del CETIB,personal del Col·legi oferirà les explica-cions i l’assessorament necessari perfacilitar el vot.

La votació consistirà a escollir unade les candidatures disponibles. Unavegada el votant hagi emès el seu votobtindrà un rebut únic que li permetràcomprovar a posteriori que s’ha com-putat correctament.

El sistema utilitzat per captar el votdels col·legiats ofereix les màximes

Procés electoral 2009

El CETIB celebrarà les primeres eleccions totalment electròniquesL’any 2005, el CETIB va celebrar les darreres eleccions a la Junta de Govern. Tal com marquen els Estatutsactuals, durant el segon trimestre d’aquest any s’han de celebrar uns nous comicis que per primer cop esfaran totalment per Internet. Tot i això, els col·legiats que ho desitgin podran desplaçar-se a la seu delCol·legi i votar amb els ordinadors que s’hi instal·laran amb l’objectiu de facilitar al màxim el vot.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Igual que fa quatre anys, a banda de votar des de casa, s’habilitaran ordinadors per votar des de la mateixa seu

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

“La credencial de vot és im-prescindible per poder votar,per tant, caldrà conservar-lafins a la jornada electoral”

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

8


garanties de seguretat:- Només els participants deguda-

ment identificats poden votar- Privacitat dels votants respecte al

vot emès: ningú no pot saber qui-na opció ha votat un col·legiatdeterminat

- Ningú no pot alterar els resultats- Secret dels resultats parcials- Verificabilitat: el votant ha de poder

verificar que el seu vot s’ha tinguten compte

A més, el sistema de votació ofereixen tot el procés electoral:- Transparència- Seguretat- Auditabilitat de la solució

Scytl, referent tecnològic en e-vot.Scytl és una empresa de programariespecialitzada en el desenvolupamentde solucions segures de vot electrònic.L’empresa va sorgir d’una spin-off d’ungrup d’investigació de la UniversitatAutònoma de Barcelona que va ser

finançat pel Ministeri de Ciència i Tec-nologia. Des de 1994 ha estat pioner aEuropa en la investigació sobre segure-tat en el vot electrònic.

Els programes de Scytl incorporenprotocols criptogràfics avançats quepermeten dur a terme per mitjanselectrònics qualsevol tipus d’elecció oconsulta de manera totalment segurai auditable. La tecnologia que usa,fruit de dotze anys d’R+D+i, estàprotegida per un conjunt de patentsinternacionals que garanteixen la pri-vacitat i integritat de les urnes.

Pnyx és el programa desenvolupatper Scytl que el CETIB usarà en lesproperes eleccions als càrrecs de laJunta de Govern. Pnyx ha rebut pre-mis com l’ICT Prize de la ComissióEuropea, el premi RedHerring 100de la revista RedHerring i el premiGlobal Innovator del GuidewireGroup.

Entre els clients de Scytl hi haadministracions com ara els Governfrancès, austríac o britànic, el Parla-

ment de Catalunya, l’Ajuntament deMadrid o els Mossos d’Esquadra.Una de les darreres experiències del’empresa catalana ha estat la imple-mentació d’un sistema de vot electrò-nic a la Universitat Rovira i Virgili deTarragona per a l’elecció de la Junta del’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.

Convocatòria pendent. Els Estatutsactualment vigents del CETIB mar-quen que les eleccions s’han de cele-brar durant el tercer trimestre delsanys electorals. Tot i que encara nohan estat convocades, la complexitatlogística que comporten obliga acomençar-hi a treballar amb forçaantel·lació. Per aquesta raó ja s’ha con-tactat amb Scytl i s’ha inicitat el pro-cés d’organització de la consulta.

El Col·legi informarà a tot elcol·lectiu a través dels canals decomunicació habituals de l’oberturadel procés i dels diferents terminisque estableix el calendari electoraldetallat als Estatuts.



�El CCETIC va patrocinar l’estand,juntament amb l’Institut d’Enginyersde Catalunya i la col·laboració de deuuniversitats on es cursen estudisd’enginyeria. Cada universitat va apor-tar demostracions de diversos enginys,com per exemple el Reactable, el siste-ma interactiu musical desenvolupat enel si de la Universitat Pompeu Fabra.

Viu la Ciència! L’estand d’Enginycatestava ubicat a l’annex del palau 2, al’espai Viu la Ciència!, una nova apos-ta del Saló de l’Ensenyament que, demanera interactiva, volia captar l’in-terès dels joves i fomentar els estudiscientífics i tecnològics.

Presentat conjuntament per Fira deBarcelona i la Fundació Catalana per ala Recerca i la Innovació, aquest nouespai volia despertar l’interès dels jovesi fomentar futures vocacions encami-nades als estudis científics i tecnològics.

El perfil del visitant de Viu laCiència! era el d’un jove entre 15 i 18anys, estudiant d’ESO o Batxillerat,amb interès per accedir a formació degrau superior.

Enginycat comença a caminar. Enginy-cat és un programa multidisciplinarique té com a objectius principalsatreure més joves als estudis tècnics,millorar els resultats acadèmics delsestudiants d’enginyeries i l’encaixlaboral entre oferta i demanda, i per-feccionar l’educació científica i tècni-ca en l’àmbit preuniversitari. Coinci-dint amb el Saló de l’Ensenyament, esva presentar el nou web de la institu-ció, www.enginycat.cat.

Saló de l’Ensenyament 2009

El Col·legi promou l’enginyeriatècnica al Saló de l’EnsenyamentEl CETIB, de la mà del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya (CCETIC), va par-ticipar en l’estand d’Enginycat al Saló de l’Ensenyament. Aquest estand tenia per objectiu promoureels estudis d’enginyeria entre els visitants de la Fira –principalment estudiants d’Educació Secundàriai Batxillerat –, que es va celebrar a Barcelona entre el 18 i el 22 de març.

Nou grau en enginyeria mecatrònica

L’Escola Politècnica de la Universitat de Vic ha estat el primer centre de l’Estat a tenir unsestudis de grau d’enginyeria mecatrònica reconeguts oficialment. Tot i que ja hi ha màstersi postgraus d’aquesta disciplina, la Politècnica de Vic serà la primera d’impartir, a partir delcurs vinent, un grau adaptat a Bolonya. El grau en enginyeria mecatrònica té una especialcaracterística interdisciplinària. El seu objectiu bàsic és integrar coneixements d’electrònica,control, informàtica i mecànica. Una de les sortides dels nous graduats serà el disseny derobots, com el de la imatge, que va ser present a l’estand d’Enginycat.

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

10

MAR

C JA

VIER

RE


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

11

�Durant el mes de març, la preguntaque es formulava als usuaris de la pàgi-na web del Col·legi (www.cetib.cat)era: “Quina és la raó de la crisi devocacions en l’enginyeria?”

Del total de 124 respostes recolli-des, el 40% dels internautes conside-ra que es deu a una manca de culturade l’esforç per part de la joventut,mentre que l’altra resposta majorità-ria, amb un 35%, era la que es referiaal desprestigi de la tasca de l’enginyer.Finalment, un 14 % dels usuaris creuque el problema de la manca de voca-cions és que els estudiants tenen pre-dilecció per altres matèries o bé –ambun 11%– que desconeixen què ésl’enginyeria.

La pregunta que es formula alsusuaris del web durant aquest mesd’abril és: “Quan remuntarà el sector

de la construcció?” Les possibilitats de resposta són:

- Durant aquest any o principis delvinent

- El 2010- El 2011- A partir del 2012

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

WWW.CETIB.CAT

Segons els internautes, falten enginyers per manca de cultura de l’esforç

40%

35%

14%

11%

Pregunta PercentatgeManca de cultura de l’esforç 40%Desprestigi de la tasca de l’enginyer 35%Predilecció dels estudiants per altres matèries 14%Desconeixement de què és l’enginyeria 11%

�Els estudiants de secundària desco-neixen les aplicacions pràctiques delsestudis d’enginyeria i les associen ambuna elevada dificultat. Segons un estu-di de La Salle Catalunya, aquestes sónles dues principals raons per les qualsmanquen enginyers.

Per exemple, a l’enunciat “M’agra-daria estudiar una enginyeria telemàti-ca” el 18% dels estudiants d’ESO res-pon afirmativament, la xifra descen-deix al 12% en batxillerat i se situa enel 35% pel que fa als alumnes de for-mació professional (FP). La mateixaqüestió formulada fent incidència enles aplicacions pràctiques d’aquesta dis-ciplina –“M’agradaria estudiar unaenginyeria si pogués treballar ambantenes, xips, robots i satèl·lits”–, reve-la uns resultats completament dife-rents: el 36% dels alumnes d’ESO diuque sí que li agradaria, en el batxilleratla xifra se situa en el 31%, mentre queel percentatge ascendeix al 55% en elcas dels estudiants d’FP. És a dir, elsjoves no relacionen el nom de les espe-

cialitats amb les activitats professionalsper a les quals capaciten aquestes.

Malgrat tot, un 70% dels enques-tats coincideix que les enginyeries sóncarreres de futur i ben pagades.Aquestes dades són el punt de partidad’un projecte per incrementar la voca-ció tecnològica entre els estudiants pertal de pal·liar la manca d’enginyers, tal

com té per objectiu el programaEnginycat.

L’informe s’ha elaborat a partird’una enquesta a més de 3.000 alum-nes d’ESO, batxillerat i cicles formati-us dels 22 centres escolars que té LaSalle a tot Catalunya amb l’objectiu deconèixer la imatge que tenen els jovesde les enginyeries.

Un informe revela que els estudiants desconeixen les enginyeries

Un grup d’alumnes de La Salle repassa els apunts de classe

LA S

ALLE

Quan remuntarà el sectorde la construcció?


�La Junta General Extraordinària,celebrada el passat 23 de març, va apro-var la proposta de modificaciód’Estatuts per adaptar-los a la Llei7/2006, de 31 de maig, d’exercici deprofessions titulades i dels col·legis pro-fessionals. 40 col·legiats van votar afavor de l’aprovació en bloc dels nousEstatuts, mentre que quatre es van abs-tenir. No va haver-hi cap vot en contra.

Durant la Junta també es va votarfavorablement a les dues de les tresesmenes presentades. La primera feiareferència a la composició del Col·legi(Article 6) i es composava de duesalternatives diferents, segons incloguéso no els enginyers tècnics en dissenyindustrial. 40 col·legiats van votar afavor de les dues alternatives mentreque a la primera dos es van abstenir i ala segona van abstenir-se’n tres.

La segona de les esmenes al projec-te d’Estatuts feia referència a l’article

36, que té per objectiu establir unaconcreció estatutària a la compensaciópecuniària que reben els membres de laJunta. Novament 40 col·legiats vanvotar a favor, mentre que quatre es vanabstenir.

La Comissió d’Ajuts Socials haviafet arribar una proposta consistent enquè és mencionés aquesta Comissió enels nous Estatuts. La proposta es va

desestimar per no crear un greuge ambla resta de Comissions.

Finalment es van votar els nousEstatuts en bloc (40 vots a favor i qua-tre abstencions) i l autoritzar la Juntaper tal que, sense variar l’esperit del textaprovat, efectués les correccions neces-sàries als Estatuts aprovats per a la sevainscripció al Registre de Col·legis Pro-fessionals.


La Junta General Extraordinària aprova els nous Estatus

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Un 90% dels col·legiats van votar a favor de l’aprovació dels nous Estatuts del Col·legi


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

13

�La celebració de la Diada de SantJordi el dia 23 d’abril tindrà llocenguany al Tecnoespai, al carrer Bailènnúmero 68. A banda de poder adqui-rir llibres en el mateix recinte i de visi-tar l’esposició “Els grans invents delTBO”, els col·legiats poden assistir a lapresentació d’un llibre sobre l’obra delpèrit mecànic Ramon Sabatés i a unaconferència sobre llibres electrònics.Aquest darrer acte és a les 18.30 h a lasala Einstein i porta per títol“L’arribada dels e-books. Noves for-mes de lectura”. Javier Celaya, socifundador del portal cultural Dosdo-ce.com, parlarà del futur del llibre idels hàbits de lectura. “Uns declaren lamort del llibre de tapa dura en pocsanys, mentre que l’altre bàndol asse-nyala amb certa supèrbia que els lli-bres electrònics sempre han fracassat”,assegura Celaya. Ambdós suports–paper i electrònic– hauran de con-viure i seran els lectors els qui decidi-ran quin d’ells tindrà més rellevànciaen el mercat. Igual que existeixen dife-rents suports d’escriptura, també exis-tiran diferents suports de lectura.

Humor i enginyeria. A les 17 h, el disse-nyador gràfic Sergi Freixes i el periodis-ta Jordi Garriga presentaran l’obra Elsúltims invents de Ramon Sabatés. El lli-bre, publicat per Viena Edicions ambla participació del CETIB, recull granpart de l’obra gràfica del pèrit mecànic(Llinars del Vallès, 1915 – Sant JustDesvern, 2003).

Si per alguna cosa Sabatés formapart de la història del dibuix humorís-tic al nostre país és pels seus invents,publicats durant dècades al mític TBOde la mà del professor Franz de Copen-haguen. L’autor va arribar a declarar

que tots els seus invents podien funcio-nar, exhibint fins a quin punt la sevaformació com a pèrit li havia permèsimaginar màquines que, malgrat el seupropòsit absurd, eren perfectamentfuncionals. Durant la presentació delllibre es podrà veure un d’aquests hila-rants invents dut a la pràctica: unamini grua que serveix per recollir elsmocadors que caiguin al terra sensenecessitat d’ajupir-se.

Les pàgines del llibre revisen enprofunditat l’aproximació humorísticade Sabatés a la tecnologia, amb lesseves inversemblants construccions abase de molles, palanques, corretges ipolitges. S’hi troben clàssics del riurecom ara el cinturó inflable que perme-tia enlairar les àvies per dur-les de pas-seig, la màquina que aprofitava elscops de pilota dels nens per aixafar les

patates, l’invent en què la fam delsgossos es transformava en força eòlicai permetia tocar la trompeta sensenecessitat de bufar i una llarga llista ondestaca el que va ser l’invent preferitdel mateix autor: l’andana d’estació detren mòbil que permetia als passatgerspujar al seu vagó sense necessitat queel ferrocarril s’aturés.

Jornada de llibres i roses al Tecnoespai

Sant Jordi arriba al Col·legiSumant-se a la tradició catalana del llibre i la rosa, el CETIB celebra un any més la Diada de Sant Jordi.Aquest any, la festa es trasllada al flamant Tecnoespai on s’ha previst la presentació del llibre Els últimsinvents de Ramon Sabatés i una conferència sobre els llibres electrònics. Com és habitual, el Col·legiorganitza una parada de llibres, juntament amb la llibreria Jaimes, aquest cop ubicada al Tecnoespai.

Sant Jordi al Tecnoespai

Carrer Bailèn, 6823 d’abril de 2009- Exposició “Els grans invents del TBO”- 17 h, presentació del llibre Els últims

invents de Ramon Sabatés- 18.30 h, conferència “L’arribada dels

e-books. Noves formes de lectura”

Durant la presentació del llibre es veurà un invent dut a la pràctica: la mini grua per recollir mocadors del terra



�El CETIB ha emès més de 1.500 signatures digitals desdel mes de juliol de 2007, que ha repartit entre els seusmés de 7.500 col·legiats. Aquest certificat digital (token)identifica els enginyers tècnics industrials col·legiats, ser-veix per visar projectes i documents per Internet a travésdel Tecnovisat i també per fer molts tràmits i gestionsadministratius de manera telemàtica amb entitats públi-ques com ara Hisenda, l’INEM, la Direcció General deTrànsit, Correus, l’Ajuntament de Barcelona, la SeguretatSocial, la Generalitat de Catalunya, etc.

Gràcies a un acord amb l’empresa Firmaprofesional,el Col·legi ha estat constituït autoritat de registre, fetque el faculta per emetre certificats digitals per als pro-fessionals col·legiats que així ho sol·licitin.

El token és gratuït per a tots els col·legiats, garanteixla identitat de l’usuari i permet la signatura electrònicade documents amb validesa legal. Es pot demanar al Ser-vei de Visat. Per expedir-lo, cal acudir personalment a laseu del CETIB de dilluns a dijous entre les 9 i les 18 ho els divendres de 9 a 14 h. Aquest tràmit té una dura-da de 5 a 10 minuts.

Més de 1.500 col·legiats jatenen el seu certificat digital

�68 alumnes d’enginyeria tècnica industrial en les espe-cialitats d’electrònica industrial, electricitat i mecànica del’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) van cele-brar la seva graduació el passat 12 de març. El CETIB,representat pel vocal Francesc Amer, va guardonar CarmeSoto, l’estudiant amb el millor expedient acadèmic de lapromoció, amb un netbook, un mini ordinador portàtil.

EUSS

L’EUSS gradua 68 enginyers tècnics industrials en el seu quinzè aniversari

L’EUSS celebra la graduació de68 enginyers tècnics industrials


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

Clínica BavieraPla Barcelona Corporate per alscol·legiats i els seus familiars directes, queconsisteix en un 50% descompte en laprimera visita i fins al 20% en molts altrestractaments i serveis. També ofereix des-comptes especials en correccions perlàser. Podeu demanar informació al telèfon 933 62 49 90 o bé a la pàgina webwww.clinicabaviera.com.

ZurichLa companyia asseguradora Zurich ofereixserveis i productes i facilita les gestionsen matèria d’assegurances a uns preusmolt avantatjosos. Informació i contracta-ció de les assegurances a través del webwww.zurich-connect.com o al telèfon 902 103 451.

Auditori de Barcelona10% de descompte en la programació dela temporada de l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya (OBC)i en altres cicles de producció pròpia.25% de descompte per a grups de 25 per-sones o més.

Paraninfo Cengage LearningThomson Paraninfo, editorial especialitza-da en la publicació de llibres de continguttècnic, ofereix a tot el col·lectiu un des-compte del 20% sobre el preu de vendasense IVA de cada producte adquirit, quees descomptarà automàticament en elmoment de fer la compra per Internet.Aquest descompte podrà sumar-se a lespromocions que ja tinguin un descompteespecial. Per a més informació consulteuwww.thomsonparaninfo.com.

El CETIB i l’agència Meridià Viatges acordenuna sèrie de descomptes per al col·lectiu

�El Col·legi i l’agència de viatgesMeridià han signat un acord de col·la-boració gràcies al qual els col·legiats,precol·legiats i empleats del CETIB,juntament amb els seus acompanyants,podran gaudir de descomptes en dife-rents sortides.

Així, s’aplicarà un descompte del 7al 15% en els viatges programats per lapròpia agència i entre un 5 i un 7% pera altres destinacions. Meridià Viatges

ofereix la possibilitat d’estudiar, orga-nitzar i pressupostar gratuïtament viat-ges col·lectius a preus especials, aixícom propostes de sortides temàtiquesde contingut tècnic, també amb des-comptes per al col·lectiu.

Trobareu més informació al webwww.meridiaviatges.com/cetib, al te-lèfon 934 58 55 56 o a les oficines delcarrer Indústria número 34 de Barce-lona.

El Col·legi renova el seu conveni decol·laboració amb Instituts Odontològics

�El Col·legi i Instituts Odontològics(IO) han renovat el conveni decol·laboració entre ambdues entitatsper tal de seguir oferint avantatges alcol·lectiu.

Els 17 centres odontològics, ambla presentació del carnet familiar d’IOque s’encarta habitualment amb larevista Theknos, ofereixen una sèrie deserveis gratuïts a tot el col·lectiu: pri-mera visita, consulta, revisió, pressu-post, fluoritzacions i radiografies

intrabucals. Així mateix, les extrac-cions simples i les higienes tenen unpreu fix de 20 euros. En la resta detractaments s’aplica un 20% de des-compte, a més d’oferir la possibilitatde fer el pagament en dotze mesossense interessos.

Trobareu més informació al’apartat de Descomptes i Avantatgesde la pàgina web del CETIB(www.cetib.cat/descomptes) o tru-cant al telèfon 902 119 321.


�L’Espai Einstein del Tecnoespai, vaacollir una sessió pràctica de presenta-ció d’equipaments didàctics aplicats al’aula de tecnologia proposada per laComissió d’Ensenyament del CETIB,el CESIRE, l’Aula de Recursos deTecnologia del Departament d’Edu-cació i l’empresa ERI Didàctic.Aquesta activitat és la primera ques’organitza amb l’Aula de Recursos deTecnologia (Aulatec) del Departa-ment d’Educació.

L’activitat formativa, de tres horesde durada, es va estructurar en tresparts i hi van participar una vintenaassistents, entre docents i col·legiats.

La sessió va tractar aquests temes:

- Sistema de robòtica Lego Mind-

Storms NXT i realització d’algunespràctiques bàsiques i algunes d’a-vançades. Es va fer una proposta detreball concreta amb alumnes perrealitzar a l’aula.

- Kit d’educació de PicoScope. Unequipament versàtil que es pot ferservir en un gran nombre de pràc-tiques. Aquest kit el pot utilitzartant l’alumnat com el professorat, ies recomana tant per a centres desecundària i batxillerat com per aprimers cicles de carreres universi-tàries. Inclou tot el material neces-sari per dur a terme diferents expe-riments.

- El dispositiu eBeam és un sistemaque permet convertir qualsevolsuperfície rígida en una pissarra

digital interactiva. L’aparell s’ins-tal·la en una cantonada de qualse-vol pissarra i, combinat amb un PCo un portàtil, un projector i un sen-zill programari de control, permetcontrolar tot l’ordinador des de lapissarra o la paret.

Al llarg de la jornada es van donara conèixer els recursos didàctics especí-fics que ajuden a la docència de la tec-nologia, alguns exemples d’utilitzaciód’aquests recursos aplicats a l’aula, lespràctiques que es poden realitzar ambaquests recursos i pautes per orientarel professorat per fer-ne ús. La sessió lavan impartir professors especialistes:Víctor Feliu, Neus Morlà i DanielMoya.


Sessió pràctica de recursos didàctics aplicats a l’aula de tecnologia

�El Tecnoespai del Col·legi va acollirel passat 23 de febrer el segon Tast dequalitat, una de les activitats que pro-posa la Comissió de Qualitat delCETIB. L’acte va anar a càrrec delsenginyers tècnics industrials CarlesTorras i Lluís Parramon, director del’empresa Pasa CB Gestió de Serveis.Joan Rodés, vicepresident de la Comis-sió, va moderar l’acte.

Es van presentar dues ponències:“Innovar en temps de crisi” a càrrec deCarles Torras i “Com aconseguirl’excel·lència a l’esport (medalles d’or irècords del món, aconseguits en F2aAeromodelisme)” per Lluís Parramon.En la primera, Torras analitzava lasituació actual de crisi i incertesadavant el futur, i plantejava el dubte demoltes empreses que es plantegensobreviure a l’espera de temps millors obé intenten convertir aquesta crisi enuna oportunitat de creixement. Lesseves reflexions sobre el particular vanajudar els assistents a emprendre uncamí determinat. En la segona ponèn-cia, Parramon va compartir els seusconeixements en aeromodelisme: ob-

jectius, construcció, assajos, preparaciódel pilot, resultats i competicionsd’aquest esport federat.

Posteriorment, es va obrir un tornde preguntes i a partir de les 21 h es vaservir un refrigeri cortesia de la Comis-

sió. A l’acte hi van assistir una trentenade companys. La primera sessió delTast de qualitat va tenir lloc el passat 29de setembre i, igual que en aquesta oca-sió, també va tenir una important par-ticipació.

El segon Tast de Qualitat se centra en la innovació i l’excel·lència

COM

ISSI

Ó DE

QUA

LITA

T

Joan Rodés, vicepresident de la Comissió de Qualitat, amb Lluís Parramon i Carles Torras, enginyers tècnics industrials

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

16


17

COMISSIÓ DEL MES

Josep Manuel G. Roig, secretari de la Comissió de Funció Pública; Albert Martínez, president; i Josep Lluís Llorente, vicepresident

Comissió de Funció Pública

“Volem tenir accés a tots els nivells de l’Administració”

CETI

B

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

�La Comissió estrena Junta Rectora, que continua encap-çalant Albert Martínez, recolzat per Josep Lluís Llorente,com a vicepresident, i Josep Manuel G. Roig, en el càrrec desecretari, i segueix treballant en el desenvolupament del’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP, Llei 7/2007, de 12d’abril), tal com ja avançàrem en el Theknos 118 (abril de2008). Un Estatut que li està costant tirant endavant a laGeneralitat “perquè els funcionaris tenen un ventall de com-petències molt ampli, depenen de moltes administracions,fet que dificulta la unificació de criteris”, explica Llorente.

Aquest estatut estableix els principis generals aplicables alconjunt de les relacions d’ocupació pública i regula allò queés comú al conjunt del personal funcionari de totes les admi-nistracions públiques. En matèria d’accés a l’ocupació públi-ca, tracta de garantir l’aplicació dels principis d’igualtat,mèrit i capacitat, així com la transparència dels processosselectius i la seva agilitat, i incideix en l’establiment de deter-minades garanties d’imparcialitat i professionalitat delsmembres dels òrgans de selecció. “Però ens trobem amb bar-reres que no són tècniques, amb el corporativisme de lesadministracions, que ens té relegats, de moment, a un nivellinferior al dels titulats superiors”, explica Roig. La Comissiócentra bona part del seu treball a pal·liar aquest fet i aconse-

guir l’equivalència de l’enginyer tècnic industrial al’Administració Pública. Aposten per la creació d’un màsterque actuï de drecera: “Aquest màster homologat, que actua-ria com a mecanisme de promoció interna, serviria per teniraccés als nivells més alts del funcionariat, un nivell al qualencara no tenim accés”, puntualitza Llorente, “i no és unabatalla perduda, serem persistents per aconseguir-ho”.

Les noves titulacions derivades de Bolonya són un altretema clau per a la Comissió. “Costa que hi hagi un consens itot està encallat”, diu Martínez. La Comissió treballa perquèels enginyers tècnics accedeixin al nivell més alt de classifica-ció “en una situació que es manté a l’expectativa encara”.

La formació, igual que moltes altres comissions profes-sionals, també és un factor clau. Volen aprofitar el Tecnoes-pai del Col·legi i tenen ja diverses propostes en marxa, comés el cas del curs de contractació d’energies en l’àmbit delsedificis públics, un tema d’actualitat en l’Any de les energiesrenovables, de cara al tercer trimestre de l’any. I en aquestesmateixes dates tenen previst un curs de preparació de lesoposicions en l’àmbit local. El Col·legi anirà informantd’aquestes novetats en el canals habituals de comunicació.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 130

ABR

IL d

e 20

09

Qualitat indispensable d’un ETI: laimaginació i la creativitat, perquè l’enginyertècnic és el responsable d’acabar desenvo-lupant allò que es fa.

Una virtut: sempre em diuen que en uncop d’ull trobo solucions, professionalmentsóc visual i creatiu.

Un defecte: sóc molt impacient i semprevaig trepitjant talons.

Un lloc per viure: on visc, a prop delbosc i fora de la ciutat. De fet, vàrem can-viar de casa però vivim al mateix lloc, tran-quils i envoltats de natura.

Un viatge: he estat a la selva amazònicaperò m’agradaria conèixer-ne més, perexemple, voldria travessar la selva centrea-mericana en vaixell.

Un llibre: sóc poc llegidor però El codi DaVinci em va fascinar, després fins i tot he fettreballs sobre aquest llibre.

Un desig: que l’empresa continuï, com amínim, tant bé com està per deixar-la elmillor possible a les meves filles i que ellesen facin el que vulguin.

A qui admira: admiro les persones queactuen amb el cor i amb il·lusió, que posenels sentiments davant d’altres interessos.

Etigrafia

18


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

Créixer i maduraramb l’empresa

Josep M. Lloreda, president de KH Lloreda

19

VICT

OR V

ALIE

NTE

�“Una empresa és familiar quan hi ha la família a dins”, Josep M. Llore-da, president de KH Lloreda, ho té claríssim. De fet, ell ha estat a la com-panyia des de sempre: “Vaig néixer dins”, diu, i no fa broma, antigamentla fàbrica estava annexada a la masia de l’avi. Avui s’hi passa moltes horesen companyia de la seva dona, les seves dues filles i els més de 80 empleatsque fabriquen el cèlebre desengreixant KH-7.

Gràcies a la insistència de la seva esposa Elena, Lloreda va decidirreprendre els estudis –“estar al capdavant d’una empresa sense estudis...”–i va cursar enginyeria tècnica industrial química. Després ha continuat for-mant-se en temes enfocats a desenvolupar la tecnologia de KH Lloreda:auditoria mediambiental, màrqueting, edició de vídeo –una de les sevesaficions–, radiofreqüència, etc.

El pare de Lloreda va fundar l’empresa l’any 1949. Als inicis, la sevaprincipal dedicació eren els acabats d’or i plata per a joieria basats en tèc-niques d’electroquímica. Més endavant la companyia va ampliar el seuàmbit als recobriments metàl·lics d’altres sectors (rellotgeria, bijuteria,orfebreria...) i als contactes elèctrics per a l’automòbil o les telecomuni-cacions: “Allà on hi ha havia or, hi estàvem nosaltres”, afirma l’enginyertècnic. El salt a la indústria dels detergents va ser per casualitat. En morirel pare l’any 1994 l’actual president pren les regnes de la factoria i s’adonaque molta gent s’adreçava a KH Lloreda per comprar el líquid que ellsmateixos havien desenvolupat i que empraven per netejar les peces abansde recobrir-les. Quatre anys més tard el famós KH-7 surt al mercat i lacompanyia, amb un departament d’innovació on pot participar tota laplantilla, reorienta el negoci. Avui, lideren el mercat espanyol amb unafabricació de 25 milions d’ampolles cada any o, el que és el mateix,100.000 diàries.

Lloreda no parla de treballadors sinó de persones: “Tot l’equip vol créi-xer amb l’empresa”, assegura, i és que la seva filosofia li dóna bons resul-tats: “Puc tenir cadires calentes o gent fent feina i prefereixo el segon”.Amb aquesta finalitat tenen un departament de comunicació interna i unsistema integrat de gestió per tal que els empleats treballin a gust: ningúno ha de fitxar, sinó que cadascú controla el seu horari laboral; tothom potparticipar i ser escoltat; dos cops l’any el president reuneix tota la planti-lla per comentar els resultats; les mares disposen d’una guarderia al mateixcentre de treball per estar més tranquil·les; en cas de necessitar-ho, es potoptar pel teletreball, etc.

Malgrat que gaudeix de la seva feina –per exemple, li encanta prepararles presentacions de l’empresa amb fotografies i vídeos–, l’empresari és ungran aficionat del món del motor: “Els cotxes de ràdio control fa tempsque els tinc aparcats. Per sort l’Elena i jo compartim l’afició pels cotxes ihem conduit al circuit de Catalunya amb un Fórmula 1, per sobre de gelo amb vehicles d’altes prestacions”. També li agrada viatjar, esquiar i nedar,una activitat que procura fer cada dia.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nuria Pelá[email protected]

�El passat febrer el nombre de perso-nes registrades a l’atur a Espanya es vaapropar a la xifra rècord de 3,5 milions.En el sector de la construcció l’atur hacrescut un 107% en només un any.Això ha introduït grans canvis en elmercat laboral en els darrers mesos:“Ara els professionals ja no són exem-plars escassos pels quals competeixen lesempreses, perquè l’augment de l’atur hamultiplicat el nombre de candidats i aratenen on triar”, expliquen des de la con-sultora Adecco Professional.

Els enginyers tècnics industrials nosón aliens a aquesta nova tendència, sibé hi continua havent demandad’aquests professionals, en bona partgràcies a la seva versatilitat, la qual cosaels permet adaptar-se a una gran varie-tat de sectors i llocs de treball. Si abansels acabats de titular podien triarempresa fins i tot abans d’acabar la car-rera, ara trobar feina requereix unamica més d’esforç, i el mateix succeeixamb els enginyers amb experiència.

Buscar feina és una feina en simateix i és un procés que s’ha de siste-matitzar per assolir els millors resultats.El primer pas de l’estratègia passa per lareflexió i l’autoanàlisi. El candidat had’analitzar quins són els seus propisinteressos i motivacions i quines com-petències, coneixements i capacitatspot oferir a les empreses. D’altra ban-da, ha d’analitzar què és el que demanael mercat de treball i comparar les man-cances d’un mateix respecte al quedemanen les empreses, per tal de trac-tar de superar aquests punts febles.Aquest pot ser un bon moment perplantejar-se una possible reorientació

de la carrera professional i analitzar si esvol trobar una feina semblant a la queja es té o si, al contrari, és el moment debuscar oportunitats en un nou sector.

Més enllà dels anuncis. A l’hora de cer-car oportunitats professionals cal teniren compte que hi ha opcions més enllàdels tradicionals anuncis a la premsa.Internet ofereix actualment una fontgairebé inesgotable. A part dels portalsgeneralistes com ara Infojobs, Infoem-pleo o Laboris, hi ha webs especialitzatscom Ingenieros.com i les borses de tre-ball de les escoles d’enginyeria i delmateix Col·legi. Per aprofitar al màximel temps i l’esforç, Juli Boned, tècnicd’ocupació de l’Associació d’Amics dela Universitat Politècnica de Catalu-nya, recomana utilitzar un sistema RSSde sindicació de continguts que perme-ti a l’usuari rebre en el seu correu elec-trònic les ofertes i novetats de cada undels webs que li interessin.

Altres fonts d’oportunitats profes-

sionals són els serveis públics d’ocu-pació i les empreses de selecció i recur-sos humans. Cal recordar, però, que laprincipal via d’ocupació, especialmententre els candidats de més edat, ésl’anomenat mercat invisible, és a dir,aquelles vacants que mai no apareixenpublicades però que concentren nom-broses oportunitats laborals. Per aprofi-tar aquest mercat invisible cal explotarl’autocandidatura, és a dir, enviar currí-culums espontanis a les empreses onens interessaria treballar, encara que nohagin publicat cap vacant. Moltesempreses ofereixen aquesta possibilitata l’apartat de recursos humans de laseva web, però també es pot fer enviantdirectament un correu electrònic aldepartament de selecció. En qualsevolcas el currículum sempre s’ha d’enviaracompanyat per una carta de presenta-ció específicament adaptada a l’em-presa destinatària per demostrar mésinterès per part del candidat.

Una altra estratègia imprescindible

Recerca planificada

La feina de buscar feinaEl mercat laboral ha experimentat grans canvis en els darrers mesos. Encara que els enginyers tècnicsindustrials continuen sent professionals molt demanats per la seva versatilitat, ara trobar feina suposa unesforç major per part dels candidats, siguin joves acabats de titular o professionals amb anys d’experiènciaque han de trobar de nou el seu lloc al mercat. La recepta de l’èxit consta de planificació i constància.

MAR

C JA

VIER

RE

L’SSP-Borsa de Treball del CETIB entrevista els candidats per orientar-los en la seva recerca de feina


en aquest mercat invisible és el networ-king. Segons un estudi de l’empresa derecol·locació Moa-BPI, el 18% de lespersones es recol·loquen a través delsseus coneguts. Per això, les personesque busquen oportunitats professio-nals han de comunicar a tots els seuscontactes que estan buscant feina. Elnetworking no ha d’acabar necessària-ment en el cercle d’amics i familiars, jaque les xarxes socials i professionalsd’Internet amplien les possibilitats.Segons una enquesta de Zed Digital, el8,5% d’usuaris d’aquestes xarxes lesutilitza per buscar feina. Facebook, lamés popular, té borses de treball crea-des pels mateixos usuaris; a més, la faci-litat per contactar amb antics com-panys d’estudis o feina en una xarxaque té més de 140 milions d’usuarissuposa una nova via per buscar oportu-nitats. Tot i això, les xarxes més útilsper cercar feina són les específicamentdissenyades per a finalitats professio-nals. Entre les més populars figuraXing, amb prop d’un milió d’usuaris aEspanya, i LinkedIn, una xarxa inicial-ment adreçada a directius que ja té mésde 25 milions d’usuaris al món.

Per treure el màxim profit professio-nal a aquestes xarxes cal crear un perfilatractiu i permanentment actualitzat, jaque en els darrers mesos s’han convertiten un aparador per a molts departa-ments i consultores de selecció. “Per anosaltres és fonamental que la gent uti-litzi aquest tipus de xarxes –explicaCristina Chaplin, directora de comuni-cació de la firma de selecció Bao&Part-ners–, les utilitzem per trobar perfilsinteressants i donem per fet que tots els

professionals de menys de 35 anys hisón presents: si no els hi trobem, ensestranyem”. Elsa Izquierdo, directora deHays Executive, destaca que moltesempreses busquen candidats a travésd’aquestes xarxes perquè “generalmentla persona que té el seu currículum pen-jat a un web d’aquest tipus té tota laseva informació actualitzada, a diferèn-cia d’un currículum en paper que deseguida es pot quedar obsolet”.

Un servei especialitzat. Tant dins comfora d’Internet, una de les borses de tre-ball més interessants per als enginyerstècnics industrials és la del CETIB. ElServei de Selecció Professional (SSP)del Col·legi compta amb un equipespecialitzat que coneix molt bé la reali-tat del mercat laboral dels enginyerstècnics industrials gràcies al contactediari que manté amb les empreses.L’SSP disposa des de novembre passatd’una aplicació informàtica que permetals col·legiats que s’hi apuntin rebreperiòdicament en el seu correu electrò-nic ofertes de feina personalitzadessegons els sectors, les funcions, elsnivells retributius o la zona geogràficaque els interessi, entre d’altres paràme-tres. L’SSP, a fi de garantir que la retri-

bució i les funcions de cada oferta si-guin les apropiades per als col·legiats,revisa totes les ofertes d’aquest servei,que pot ser gratuït per a les empreses.

Per inscriure’s en aquesta borsa detreball, que és totalment gratuïta perals col·legiats, s’ha de passar personal-ment per l’SSP per fer una entrevistaamb l’equip orientador, que ajuda elscandidats a revisar el seu currículum,redactar cartes de presentació, orientar-los sobre possibles vies de recerca defeina o resoldre tot tipus de dubtes.L’SSP pot ajudar a defensar una candi-datura d’un membre del Col·legi per aun determinat procés de selecció, devegades fins i tot ajudant a reflexionarl’empresa en qüestió perquè trenqui elsseus possibles estereotips i tingui encompte candidats que en un principidescartaria per motius d’edat, expe-riència o, fins i tot, gènere.

L’SSP organitza, a més, activitatscom ara tallers de recerca de feina omonogràfics especialment adreçats apersones acabades de titular. “Els mésjoves arriben amb por perquè tothomels parla de crisi i això els bloqueja–explica Irene Durany, orientadora del’SSP–, estan acostumats a una èpocaon tenien la paella pel mànec perquèeren ells els que triaven on volien treba-llar i ara els xoca molt haver de ferl’esforç d’anar enviant currículums iautocandidatures i fer seguiment, enlloc d’esperar que l’empresa els truquicom succeïa abans”.

Durany recomana als candidatsprendre’s la recerca de feina com unaactivitat més de la seva rutina diària.“L’ideal és dedicar-hi unes hores fixescada dia, com si fos un horari laboral, imantenir un registre que indiqui totesles accions dutes a terme: data, empre-sa, persona de contacte, lloc de treball,acció realitzada, observacions i respos-ta”. I un últim consell: activitat cons-tant, fins i tot si l’espera s’allarga méstemps del previst. “La recerca de feinaes pot combinar sempre amb la forma-ció contínua –recorda Anna Masvidal,cap de l’SSP–, això millora l’atractiudel candidat per a l’empresa, aportaautoconfiança i el candidat sentirà quementre ha estat buscant feina no haestat perdent el temps”.

“Buscar feina és una feinaen si mateix i és un procésque s’ha de sistematitizar perassolir els millors resultats”

Les claus

- Analitzar les competències i capacitats de cadascú i la demanda real del mercat- Reflexionar sobre el tipus de feina que ens interessa i, si cal, aprofitar per plantejar-se

un possible gir en la trajectòria que s’ha tingut fins al moment- Planificar la recerca de feina dedicant-hi un temps fix diari- Aprofitar tots els recursos disponibles per buscar ofertes dins i fora d’Internet- Comunicar als nostres coneguts que estem buscant feina- Participar en xarxes professionals d’Internet- Enviar candidatures espontànies a les empreses que més ens interessin, amb cartes de

presentació personalitzades- Combinar la recerca de feina amb la formació contínua

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

21


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

Albert [email protected]

�Cada dia, com arreu del món, milersde ciutadans d’Oslo utilitzen el lavabo,però aquesta acció banal adquirirà unnou sentit a la capital noruega en pocsmesos. La matèria orgànica que arros-seguen les aigües negres experimentauna reacció química propiciada perl’acció dels bacteris anaeròbics de laqual resulta el biogàs, que normalmentes perd i que està compost principal-ment per metà i diòxid de carboni. Elbiogàs no s’utilitza directament com acombustible per als vehicles, ja quenomés el metà és útil per a aquesta fun-ció. Cal sotmetre’l, doncs, a un procésen el qual s’extreu el CO2 i altres gasosno desitjats fins que esdevé biometà.

La disponibilitat gratuïta i conti-nuada de la matèria primera en gransquantitats és, sens dubte, el fet decisiuque s’ha tingut en compte. Altres ele-

ments han contribuït a que l’ajun-tament de la ciutat es decidís per aques-ta opció innovadora. Així, s’ha compa-rat el cost mitjà del dièsel en el país–0,67 euros per litre– amb del biometà–0,27 euros per litre–. Els autobusosque funcionen amb biometà tambégeneren emissions, però són inferiors ales causades per altres combustibles. Amés, la matèria primera de la quals’obté el combustible no és d’origen fòs-sil, sinó renovable. Cal recordar que el50% de les emissions de CO2 de lacapital provenen del transport.

Aquest 2009, i concretament la tar-dor, serà el moment decisiu per al’arrencada d’aquesta iniciativa i lesautoritats esperen, després d’acon-seguir el primer objectiu de 80 autobu-sos, estendre-la al conjunt de la flotaformada per 400 vehicles als qualss’hauran de fer petites modificacionsen els motors per funcionar amb el noucombustible. L’obstacle més importantés que les dues plantes de tractamentd’aigües residuals de la capital noruegano poden produir prou combustibleper a tot el parc mòbil. Tanmateix, perassolir aquesta fita, les autoritats estanconsiderant la possibilitat d’usar demanera complementària biogàs proce-dent de residus de cuines domèstiquesi de restaurants de la ciutat.

Llums i ombres. El fet que aquesta ini-ciativa s’hagi produït a Noruega no éspas casual. Aquest país, que no vol sermembre de la Unió Europea i que estroba entre els més rics del món, haanunciat repetidament la seva voluntatd’esdevenir un dels primers a reduir azero les emissions netes de gasosd’efecte hivernacle per a l’any 2050. Enaquest sentit Noruega s’ha apuntat aun club selecte format per Gran Breta-nya, Islàndia i Suècia, estats que s’hanmarcat objectius semblants.

Però mentre al país nòrdic aquestainiciativa ha estat rebuda amb granorgull, en l’àmbit internacional Green-peace s’ha manifestat de manera moltcrítica sobre això. Aquesta organitzacióha recordat que Noruega ven molt gasnatural i que és el cinquè exportador depetroli del món. L’organització ecolo-gista ha reblat el clau dient que, a ban-da de les accions locals, el país hauriade pensar en la responsabilitat que tépels 500 milions de tones d’emissionsque tenen lloc en altres indrets i queprovenen de les exportacions norue-gues de combustibles fòssils que,d’altra banda, són la base de l’enormeriquesa del país.

SOSTENIBILITAT

Oslo promou una iniciativa innovadora

El problema és la solució

22

A la tardor d’aquest any 80 autobusos municipals funcionaran amb un subproducte de les aigües residuals

ARXI

U

Les autoritats locals tenen previst reduir les emissions de la flotad’autobusos públics amb combustible obtingut de les aigües resi-duals generades a la mateixa ciutat. La idea és fer funcionar 80autobusos municipals amb biogàs.

“Els autobusos que funcio-nen amb biometà també ge-neren emissions, però menysque altres combustibles”


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

23

�La crisi econòmica global tambéestà afectant la Xina. Una d’aquestesconseqüències està sent la caiguda dela demanda energètica amb la baixa-da dràstica dels ingressos de les com-panyies d’electricitat que han hagutde començar a abaratir els preus. Peròlluny de la contenció, i a l’espera d’uncanvi no gaire llunyà en la situació del’economia, la resposta de les autori-tats ha estat passar a l’atac amb nousprojectes i un canvi d’orientacióestratègica. L’Administració Nacionalde l’Energia ha anunciat en aquestsentit l’inici de la construcció de,com a mínim, quatre centrals nu-clears a l’any 2009. Aquest anunci hasorprès la comunitat internacional, jaque la Xina ja ha posat en marxa unadesena d’aquestes centrals en els dar-rers 30 anys.

Aquest gir en la política energèticaen temps de crisi s’explica per diverses

raons. En primer lloc, és un senyalque les autoritats del país confien quela situació no s’allargarà gaire temps ivolen assolir una capacitat de produc-ció d’energia que faciliti la recupera-ció de l’activitat econòmica. Després,cal tenir en compte que l’afany demodernització i la necessitat de redu-ir les emissions passen per abandonarprogressivament les centrals de carbóque encara avui proporcionen dosterços de l’electricitat del país. De fet,se segueixen construint centralsd’aquest tipus, però el govern estàdenegant cada cop més permisos ate-nent a raons ambientals. Per a l’any2020, la Xina vol que la nuclearrepresenti un 4% de l’energia totalproduïda contra l’escàs 1,3% actual.Després de les nuclears, el segon tipusd’energia que més diners està rebental país és l’eòlica i a força distància sesitua la solar. La Xina ha posat en marxa deu centrals en 30 anys

ARXI

U

La dada. 10 indicadors ambientals han servit perdeterminar les dues ciutats guanyadores del nou premi CapitalVerda Europea, atorgat per la Comissió Europea amb la finali-tat d’estimular la competició entre ciutats de cara a assolir unamillor qualitat de vida i la integració del medi ambient en elsplans urbanístics. En aquesta primera edició s’han escollitCapital Verda per al 2010 i per al 2011 Estocolm i Hamburg,respectivament. Els deu indicadors que han determinat queaquestes ciutats eren millors que les seves competidores hanestat: la contribució local al canvi climàtic, el nivell del trans-port urbà, la disponibilitat de zones verdes per a la ciutadania,la qualitat de l’aire, la contaminació acústica, la generació itractament de residus, el tractament de les aigües residuals, la

gestió ambiental en el govern local i, finalment, l’ús sostenibledel territori.

Aquest premi es va gestar l’any 2006 en una reunió de ciu-tats de la Unió Europea que va tenir lloc a Tallin, la capitald’Estònia. S’hi poden presentar ciutats de la UE, dels països can-didats a entrar-hi (Croàcia, Macedònia i Turquia) i de l’àrea eco-nòmica europea (Noruega, Islàndia). Les candidates han de tenirmés de 200.000 habitants però, per no discriminar els païsosmés petits que no tenen ciutats d’aquesta dimensió, també hipot participar la ciutat més gran de cadascun d’aquests estats.En la primera edició del premi han competit un total de 35 ciu-tats. Les finalistes, a banda de les dues guanyadores, han estatAmsterdam, Bristol, Copenhagen, Friburg, Münster i Oslo.

10

Aquest any la Xina vol iniciar la construcció de quatre centrals nuclears

Àtoms contra la crisi

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��


CON

STRU

MAT


Lorena Farràs PérezPeriodista

�Ja està tot a punt perquè els propersdies 20, 21, 22, 23, 24 i 25 d’abril tin-gui lloc a Barcelona el Saló Internacio-nal de la Construcció, Construmat2009. L’edició d’enguany es troba for-tament marcada per l’actual crisi quepateix el sector de la construcció però,tot i així, tot el certamen ve carregat denovetats i durant els seus sis dies dedurada es convertirà una vegada mésen el gran aparador de la construcció.

Una de les principals novetats delcertamen, que precisament aquest anycelebra el seu 30è aniversari, és que enla seva 16a edició ocuparà únicamentel recinte de Gran Via de la Fira deBarcelona. La mala situació del sector,unida a l’actual conjuntura econòmica,s’ha deixat notar en la superfície totald’exposició. El nombre d’expositors hacaigut i, d’altra banda, moltes empresesi organitzacions han optat per acudir-hi, però reduint considerablement lasuperfície del seu estand.

La concentració en un únic recin-te tant de l’oferta expositiva com deles jornades tècniques és vista, en part,com un factor positiu. Segonsl’organització, “la celebració de Cons-trumat en un únic recinte satisfà unavella aspiració de moltes empresesexpositores i visitants”. Si bé és certque la concentració és un aspectemolt favorable per als professionalsdel sector, que ja no hauran d’estarconstantment anant d’un recinte a unaltre, és possible que el certamen per-di molt visitant aliè al sector, que sim-plement acudia a Construmat perpassar el dia aprofitant la proximitat

del recinte de Montjuïc respecte alcentre de Barcelona.

Una altra de les novetats de Cons-trumat és la posada en marxa de dossalons independents al certamen: Ins-talmat, que va tenir lloc al maig del2008 i que va comptar amb la partici-pació del CETIB, i el Saló Europeu delBany, que se celebrarà el 2010. Fins a lapassada edició, les propostes d’aquestsdos salons havien estat integrades dinsde Construmat. El naixement d’a-quests dos salons també ha contribuït afer possible que Construmat 2009 espugui celebrar en un sol recinte.

D’altra banda, Construmat tambéestrena nou president. L’empresariJosep Miarnau, vicepresident i conse-

ller delegat del grup de construcció iserveis COMSA, va ser elegit presidentdel comitè organitzador del saló el pas-sat mes de desembre del 2008. Miar-nau va passar així a substituir BrunoFigueras, copropietari i president de laconstructora Habitat, el qual, desprésd’haver presidit el saló durant les qua-tre edicions passades, va decidir norenovar en el càrrec amb l’objectiu decentrar-se en les seves activitats empre-sarials i professionals.

Miarnau explica que per a ell “ésun orgull” presidir el certamen i asse-gura que intentarà aportar tota la sevaexperiència “amb l’objectiu queConstrumat contribueixi a dinamit-zar el sector i ajudi a superar la situa-ció en què es troba la construcció. Estracta d’un important repte professio-nal i personal”.

Aparador i fòrum de debat. Malgrat lesdificultats derivades de l’actual crisieconòmica i de les que són específiquesdel sector, Construmat 2009 es torna-rà a convertir durant sis dies en el granaparador de la construcció espanyola.No en va, el saló és el primer certamenespanyol i un dels més importantsd’Europa en la seva especialitat.

En l’edició d’enguany, el saló se-gueix apostant per la sectorització ambuna nova edició de Construcció Soste-nible, en què es fomentarà l’ús dematerials i tècniques més respectuosesamb el medi ambient, o la segona edi-ció de Pintudecora, un espai singularon es mostraran els últims productes itendències de la pintura decorativa.

A més d’una important oferta demilers de productes i serveis relacio-nats amb la construcció, Construmat

EN PORTADA

Saló Internacional de la Construcció 2009

Construmat fa front a la crisiEntre els dies 20 i 25 d’abril torna a Barcelona Construmat, el Saló Internacional de la Construcció. A dife-rència de l’anterior edició d’ara fa fos anys, els efectes de la crisi del sector són una greu realitat que haperjudicat notablement l’activitat. El saló haurà de fer front a la davallada d’expositors i visitants i demos-trar que, malgrat tot, el sector és viu. Com és habitual, el CETIB hi serà present amb un estand al pavelló 4.

“El Saló comptarà amb grannombre de jornades tècni-ques que incidiran en la pre-venció i la seguretat laboral”

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

25

Josep Miarnau, nou president del Saló Construmat

CON

STRU

MAT

CON

STRU

MAT


2009 es convertirà de nou en un grancentre d’exposició i debat sobre novesiniciatives i temes relacionats amb laconstrucció. En aquest sentit, destacala cinquena edició del projecte CasaBarcelona, que mostrarà quatre pro-postes de prestigiosos arquitectes pera un habitatge social, innovador isostenible.

El saló comptarà també amb unagran oferta de jornades tècniques, comla presentació del darrer manual delCETIB (vegeu requadre pàgina 29),que incidiran de manera especial en laprevenció i la seguretat laboral. D’altrabanda, el lliurament del Premis Cons-trumat a la innovació tecnològica com-plementa l’oferta d’aquest any.

El certamen i la crisi. Inevitablement, elcertamen es veurà afectat tant perl’actual crisi econòmica mundial compel mal moment que viu la construc-ció. Després d’uns anys de gran creixe-ment, que el mateix sector descriu comuna etapa irrepetible, Construmat2009 haurà ara de fer front a la fortacaiguda de l’activitat. “És evident quel’escenari actual és complicat i que laconjuntura no és fàcil. Per tant, és obvique el certamen se’n ressentirà”, afirmaMiarnau. Aquesta edició es presenta,doncs, força complicada i es preveuque tant el nombre d’expositors com elde visitants siguin inferiors als de lespassades edicions.

En referència a l’actual crisi de la

construcció, Miarnau afirma que“totes les qüestions que afecten el sec-tor es discutiran en aquesta edició. Defet, Construmat és el millor fòrum dedebat entorn de la construcció il’arquitectura contemporànies. Com asaló de referència de la construccióespanyola, fomentarà el diàleg, recolli-rà iniciatives i aportarà solucions.D’aquesta manera, intentarà ajudar arevitalitzar el sector”.

Com a vicepresident i consellerdelegat d’un dels principals grupsespanyols de construcció i serveis quecompta amb més de cent anysd’activitat, una plantilla de 4.500persones en tot el món i un grannivell de diversificació, Miarnau és

Pavelló 1- Construcció sostenible- Climatització i calefacció- Xemeneies i barbacoes- Informàtica

Pavelló 2- Tancaments de fusta, metàl·lics i PVC- Manyeria i metal·listeria- Vidre i aplicacions

Pavelló 3- Casa Barcelona- SIDI (Saló Internacional de Disseny de

l’Equipament per a l’Hàbitat)

- Paviments de ceràmica, lleugers i depedra. Revestiments.

- Sanitaris, aixeteria, accessoris i mobiliaride bany

- Cuina integral- Domòtica, seguretat i comunicacions- Electricitat - Il·luminació- Pintudecora

Pavelló 4 i 6- Maquinària i equips, protecció i segure-

tat a l’obra- Prefabricació i construcció industrialitzada- Elevació i transport

- Aparells de mesura i precisió- Organismes oficials i entitats empresa-

rials

Pavelló 8.0- Elements per a estructures, divisòries,

façanes i cobertes

Pavelló 8.1- Aïllament i impermeabilització

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 130

ABR

IL d

e 20

09

26

Recinte Gran Via / Pavelló 4Nivell 0 / Estand A131


un gran expert dins el sector de laconstrucció. Des del seu punt de vis-ta, “la construcció espanyola ha vis-cut, en els últims 15 anys, una etapairrepetible. Però, aquest escenari hacanviat radicalment. El reajustamentactual ens ha de permetre ressituar laconstrucció en uns nivells més ajus-tats a la nostra realitat socioeconòmi-ca, especialment pel que fa referènciaa la construcció residencial”.

El paper dels enginyers tècnics indus-trials. L’actual crisi econòmica i la malasituació del sector de la construccióafecten també el col·lectiu dels engi-nyers tècnics industrials. A causa de latipologia de tasques que realitzen elsenginyers tècnics, que en la construcciód’obra nova se centren per exemple enl’àmbit de les instal·lacions, feina quees duu a terme en el tram final del’obra, aquests no han notat la malasituació fins mesos més tard que la res-ta de professionals, ja que molts engi-nyers estaven finalitzant construccions

que s’havien iniciat en els darrers tempsd’auge del sector. Anna Masvidal, capdel Servei de Selecció Professional -Borsa de Treball del Col·legi, explicaque “al setembre-octubre de l’any pas-sat és quan vàrem començar a notar elefectes de la crisi. Hem estat els últimsa notar-ho perquè encara estàvem aca-bant projectes. Tot i que ja ens esperà-vem que l’activitat decaigués, la veritatés que tot ha vingut molt de cop”.

Des dels bons anys del sector de laconstrucció fins a l’actualitat, la situa-ció ha donat un gir de 360 graus.“L’enginyeria tècnica està molt vincu-lada a la construcció i això s’ha notat

en una forta davallada de les ofertes detreball i en un gran augment de lessol·licituds de feina”, assegura Masvi-dal. La cap del Servei de Selecció Pro-fessional - Borsa de Treball explicaque, fins fa uns mesos, el 50% de lesofertes de feina que rebia el Col·legiprovenien del sector de la construcció;ara, en canvi, aquest percentatge és el20%. D’altra banda, Masvidal afirmaque fins ara “la majoria d’enginyersque acudien al Col·legi a buscar feinaho feien perquè volien canviar permillorar i, pel que fa l’atur, aquest erapràcticament residual descomptant elsacabats de titular. Avui per avui, encanvi, s’ha incrementat el percentatgede col·legiats que s’inscriuen a la Bor-sa de Treball perquè es troben en unasituació d’atur”.

Malgrat aquestes dades, la respon-sable assegura “que no estem pas enuna situació dolenta. Fins ara el volumd’ofertes de treball que rebíem era moltelevat i no arribàvem, ni de bon tros, acobrir-les totes. Ara se segueixen rebent

“Miarnau afirma que totesles qüestions que afecten el sector es discutiran enaquesta edició del Saló”


moltes ofertes, tot i que, evidentment,no tantes com abans”.

Masvidal es lamenta que moltespetites i mitjanes empreses d’enginye-ria que havien proliferat en els darrersanys ara s’estiguin veient forçades atancar: “Ha estat un esforç d’anys icostarà molt de temps recuperar-ho”.Aquesta és, sens dubte, la pitjor partde les crisis, però sempre hi ha lloc pera l’esperança. Masvidal explica que,dintre d’aquesta situació, hi ha àmbitsd’actuació relacionats amb la cons-trucció que es mantenen i que fins itot guanyen potencial: “Ara es bus-quen molts tècnics comercials, perexemple i, d’altra banda, tot el que ésgestió de manteniment i energiesrenovables es manté”, afirma.

El principal avantatge dels engi-nyers tècnics industrials davant la criside la construcció és que “som uns pro-fessionals que sempre ens hem caracte-ritzat per l’ampli ventall d’especialitats,sectors i activitats que abastem”, afirmaAgustí Morera, secretari tècnic delCETIB. “La caiguda de l’activitat ensafecta menys que els arquitectes, perexemple, perquè ells estan més lligats alque se’n diu el ‘món del totxo’. Lesnostres atribucions ens permeten inter-venir en molts aspectes com ara les lli-cències d’activitats, les instal·lacions engeneral, les obres majors i menorsd’activitats, els informes pericials,etc.”. A més, Morera explica que elsenginyers tècnics industrials són “unsprofessionals molt versàtils” i això sem-pre és bo quan la situació socioeconò-mica és desfavorable.

Oportunitats de negoci. No obstantl’actual conjuntura econòmica, no totsón males notícies. Si bé és cert quel’activitat constructora ha caigut consi-derablement, hi ha subsectors de nego-ci que subsisteixen i d’altres que, fins itot, estan guanyant força. Com se soldir popularment: “Quan es tanca unaporta s’obre una finestra”.

Un dels subsectors que està tirantamb més força del carro és el de larehabilitació. Segons dades del Minis-teri d’Habitatge, actualment existeix aEspanya un parquet edificat de 25milions d’habitatges. D’aquests, la

meitat supera els 30 anys d’antiguitat iprop de sis milions, el mig segle. Enca-ra que a la Unió Europea la rehabilita-ció representa una part molt importantdel total del sector de la construcció,que el 2007 va arribar al 41%, a Espa-nya aquest percentatge no supera el24%. La diferència és més gran encarasi la comparació es fa amb països euro-peus més avançats. Per exemple, a Ale-manya les obres en edificis ja existentsrepresenten un 62% i la nova cons-

trucció, poc més del 37%. El sector dela rehabilitació és, doncs, un dels quemés potencial de creixement té al nos-tre país, bé que ni de lluny pot afron-tar la caiguda de l’activitat que ha com-portat l’estancament de l’obra nova.

Ajudes per a la rehabilitació. Ambl’objectiu de frenar la pèrdua de mésllocs de treball relacionats amb la cons-trucció i amb el propòsit d’impulsar larehabilitació, les diferents administra-cions estan duent a terme diferentsplans d’actuació. El Govern central,per exemple, impulsa dues líniesd’actuació per al foment i el desenvolu-pament de la rehabilitació d’habitatgesi espais urbans. Per un costat, el FonsEspecial de l’Estat per a la Dinamitza-ció de l’Economia i el Treball, amb elqual es destinen 110 milions d’euros afinançar actuacions de rehabilitació en

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 130

ABR

IL d

e 20

09

28

GREE

N B

OX

“El futur passa per les ener-gies renovables, àmbit en quèels enginyers tècnics indus-trials tenen un paper bàsic”

La nova edició de Construmat Sostenible presentarà Green Box, un habitatge-jardí modular, prefabricat, reutilitzable, transportable, bioclimàtic, amb consum energètic zero i sense generació de residus


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

29

habitatges i espais urbans per a tot elterritori nacional. Per l’altre, el Governcentral també ha llançat el Pla Estatald’Habitatge i Rehabilitació 2009-2013, aprovat el passat desembre del2008, en què s’inclouen ajudes per a larehabilitació aïllada d’edificis i habitat-ges i la rehabilitació integrada i la reno-vació de barris degradats, centres histò-rics, centres urbans i municipis rurals.Segons el Ministeri d’Habitatge, que ésl’organisme estatal que impulsa el Pla,l’objectiu és rehabilitar 470.000 habi-tatges en quatre anys. Miarnau opinaque aquesta iniciativa “és una bonanotícia i posa de manifest que la reha-bilitació pot ser una alternativa perrellançar el sector”.

La instal·lació d’ascensors a Barcelo-na. La iniciativa de l’Ajuntament deBarcelona d’instal·lar i restaurar 7.000

ascensors als edificis barcelonins quemés ho necessiten també representauna bona oportunitat per als enginyerstècnics industrials. Es tracta d’un pro-grama d’ajuts econòmics que s’adreçaals edificis en els quals tècnicament espot instal·lar un ascensor sense queimpliqui una modificació important del’estructura ni afecti els elements priva-tius dels habitatges. Es calcula que, dels74.000 edificis sense ascensor que actu-alment hi ha a la ciutat, uns 7.000 sónsusceptibles d’instal·lar-ne un. El pro-grama per a la instal·lació d’ascensorsposa a l’abast del ciutadà un seguitd’ajuts econòmics, així com el corres-ponent assessorament legal i tècnic.

La importància del manteniment. Enels darrers anys ha cobrat importànciala necessitat de fer un bon manteni-ment dels edificis, especialment des-prés de la publicació del nou CodiTècnic de l’Edificació (CTE). Enaquest àmbit de treball, els enginyerstècnics industrials hi tenen molt a dir iprincipalment a fer. Es tracta, perexemple, de dur a terme un seguimentde l’evolució de les instal·lacions perpreveure-hi possibles problemes abansque aquests es produeixin. En aquestsentit, i fent un símil amb el camp dela medicina, es parla dels enginyerscom els tècnics de capçalera dels edifi-cis. Morera opina que “el manteni-

ment cada vegada serà més important”i que és un àmbit “que ocuparà moltllocs de treball d’ara endavant”.

Les energies renovables. El modelenergètic actual és insostenible. Elfutur passa i passarà cada vegada mésper potenciar les energies renovables,àmbit en què el enginyers tècnicsindustrials tenen un paper fonamental.Catalunya i Espanya tot just estancomençant a explotar la seva capacitatde generació d’energia mitjançant lesfonts d’energia renovables i quedaencara un llarg camí per recórrer. “Elnostre potencial de creixement en elsector és elevat”, assegura el secretaritècnic del Col·legi.

L’obligatorietat d’instal·lar en elsedificis de nova construcció plaquessolars tèrmiques per a la generaciód’aigua calenta sanitària (ACS) ésnomés un dels primers passos ques’estan donant en l’àmbit administra-tiu per augmentar la producciód’energia provinent de fonts renova-bles. “Tot això ens obre nous camins,noves possibilitats de treball”, afirmaMorera. De fet, segons un estudi del’organització ecologista Greenpeace,Catalunya disposa de recursos renova-bles suficients per poder generar unaquantitat d’electricitat superior a 17vegades la demanda elèctrica projecta-da per al 2050.

í modular, prefabricat, ació de residus

Presentació del manual d’instal·lacions

El CETIB presenta a Construmat la primera de les tres parts delmanual Aplicació dels temps de muntatge d’instal·lacions: com-pendi de taules orientatives, conceptes pràctics i recopilaciód’imatges. És el segon manual de la sèrie “Els manuals tècnics delCETIB” i el seu autor és Ramon Gasch, enginyer tècnic industriali empresari. Gasch i Joan Ribó, degà del Col·legi, presidiran l’actede presentació que tindrà lloc el 24 d’abril a les 11 h al pavelló 3del recinte Gran Via de la Fira de Barcelona, a la sala 3.12.

El manual, del qual es lliurarà un exemplar a tots els assis-tents a la presentació, dóna una visió pràctica i útil dels tempsactuals de muntatge de les instal·lacions industrials i per al’edificació. Inclou més de vint apartats dels diferents sistemes i elements de muntatge, quecobreixen instal·lacions elèctriques d’alta i baixa tensió, especials, comunicacions i sistemesde seguretat, instal·lacions mecàniques contra incendis, climatització i fontaneria.


LOUR

DES

SEGA

DE


ENTREVISTA

José María Baldasano és una de les veus de més autoritat a casa nostra quan parlem d’enginyeria ambien-tal. Llicenciat i doctor en Ciències Químiques, enginyer químic per l’Institut National Polytechnique deToulouse i màster en Ciència en Enginyeria Química per la Universitat de Sherbrooke, actualment Baldasanoés catedràtic en Projectes d’Enginyeria de la UPC i gaudeix d’una experiència professional d’amplíssimabast, tant en l’àmbit acadèmic com en l’administració. El seu treball d’R+D està orientat a la modelitza-ció dels sistemes ambientals, gestió i tractament de residus i desenvolupament de tecnologies netes.

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

31

LOUR

DES

SEGA

DE

“Esperàvem un col·lapse energèticque al final ha estat econòmic”

José Maria Baldasano, expert en enginyeria ambiental

Jordi [email protected]

�Ha dit en alguna ocasió que, si novolem arribar al col·lapse energètic,cal un canvi de model socioeconò-mic. En aquest sentit, la crisi és unaoportunitat per al medi ambient?Òbviament, és una oportunitat. Peròimplica fer una reflexió profunda.Fins al moment, les iniciatives ques’han pres, com ara injectar diners enel sistema bancari i financer, són perintentar mantenir l’actual model isistema. Si observem la història de lahumanitat, mai no hi havia hagut unsistema global en què el 20% de lapoblació consumís el 80% delsrecursos. Així mateix, un sistemaamb un augment anual del PIB del3% no se suporta de cap manera.

Com hauria de ser aquest canvi demodel?Hem de passar d’un model on pre-domina la quantitat a un model onpredomini la qualitat. A França ja hiha un important grup de reflexióque es qüestiona el model de creixe-ment del PIB. Hem d’entendre quehi ha un moment en què, no perconsumir més, vivim millor.

Per altra banda, té por que la crisiaturi bona part de les mesures ques’estaven aplicant en matèria demedi ambient i sostenibilitat?

Si la crisi s’utilitza per prendre cons-ciència que tenim un problemad’energia, no ha de ser així. Hemd’aprofitar la crisi per canviar demodel energètic i llançar un modelde generació de consum i d’energiadiferent. Ara mateix ja estem veientcom amb la nova administració, elsEstats Units ja van en aquesta direc-ció, basada a potenciar l’estalvi il’eficiència.

Però, socialment, estem preparatsper a aquest canvi…?Vaja… si he de ser objectiu no sé siseria gaire optimista. El cert és queno hi ha hagut cap civilització quehagi sobreviscut a les seves crisisfinals… Aquesta és la gran partidade pòquer a què ara ens enfrontem.Però és cert que la crisi ja està provo-cant alguns ajustaments. S’està con-sumint menys, es paren fabriques…Això es nota.

Quin creu que seria un model socioe-conòmic adequat a un model am-

biental sostenible?No ho sabem encara, ni és obvi. Perun costat, tenim una societat moltsofisticada i potent, però fràgil enestructures socials i dependènciaenergètica. Però hi ha símptomes,com ara la consciència que nopodem continuar així i que calmodificar coses. També tenim capa-citats tecnològiques per a aquestcanvi… Tot i que és cert que encaratot està dirigit al consum.

Doni’ns alguna dada positiva…Doncs li diré que hi ha iniciativesimportants en la direcció que joapunto. Per exemple, Kyoto i la res-posta americana, avui son més posi-tius. A més, el que representa Kyotono se sap valorar. El que és impor-tant de Kyoto és l’any de referència,que és el 1990.

En tot cas, hi ha qui considera queaturar el model de consum actualseria com aturar un avió en ple vol,vostè què en pensa? Sí, és cert. Hem de saber duraquesta contradicció. Però, en totcas, de la situació confusa on araestem, jo veig que els hàbits i lesinèrcies es mantenen. Per exemple,és clar que cal salvar la banca, peròno se li ha demanat prou contra-prestacions. La gent que gestionaels interessos socials continua man-tenint el sistema.

“Hem de passar d’unmodel on predomina laquantitat a un model onpredomini la qualitat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

32

ENTREVISTA

Per l’eufemisme que utilitza, dóna laimpresió que deu ser bastant críticamb els polítics…Sí, és clar. Parlo dels polítics i pensoque no estan per la feina. I fixi’s quehi ha coses senzilles a fer.

Com per exemple...Recuperar un concepte vell que fàcil-ment podria forçar el canvi i que éstornar a ser ciutadans i no nomésconsumidors.

Caldria, doncs, que abaixessim elllistó? Quines serien les receptes perpoder transitar cap aquest canvi demodel?Jo no ho plantejaria així. No és unaqüestió de quantitat, sinó de qualitat.Penso que l’evolució ha d’anar cap alcamí de compartir. Hem de transitardel model de les segones residències,que no s’aguanta, al car sharing, eltransport públic, etcètera. Tenimrecursos i diners. És un problema devoluntat i de canvi d’estatus dintredels ordres socials. Cal aturar

l’exageració de l’individualisme ihem de començar a actuar des delpunt de vista de la petjada ecològica,és a dir, establir paràmetres de con-sum per persona. Les dues últimesgeneracions hem consumit més ener-gia que totes les anteriors generacionsde la humanitat i també hem passatde ser una espècie d’alta mobilitat aser una espècie sedentària. Això nopot ser per gaire més temps.

No li sembla que el moment econò-mic actual pot ser com l’aturada delmotor de l’avió?Pot ser. Estàvem esperant que aixòarribés per qüestions energètiques,

però ha arribat per raons econòmi-ques. Però el col·lapse és aquí.Finalment, el punt de ruptura hauràde ser replantejar-nos el creixementdel 3% del PIB.

Però a Espanya està demostrat queno es creen nous llocs de treball si noes creix al voltant d’un 2,5% anual.Doncs haurem de redistribuir béns.També és una qüestió de valors. Coma societat, sense ser estatistes, hem desaber rebobinar.

Per cert, vostè no deu ser dels queneguen el canvi climàtic, o sí?No, no el nego, però aquí entrendiferents coses en joc. En primer lloc,tenim un compromís d’escales, osigui, de temps d’observació. Sabemque el clima és variable i valorar elcomportament de milions d’anys ésproblemàtic. El que sí que sabem deforma segura és que els últims anys hiha hagut la tendència a una accelera-ció en el procés de canvi. La Terra, enel sistema solar, és com una màquina

“Hem d’aprofitar la crisi percanviar de model energètic illançar-ne un de generació deconsum i d’energia diferent”

LOUR

DES

SEGA

DE


tèrmica que, durant milions d’anys,ha tingut diferents entrades i, el queés clar, és que en les últimes dècadesl’home li ha afegit una entrada més,fet que ha excitat el sistema.

Si pensem en el futur, per vostè quin hade ser el model energètic? Les energiesrenovables no semblen capaces decobrir tota la demanda energètica i, peraltra banda, el debat sobre l’energianuclear torna a revifar…La solució seria la fusió nuclear. Eltemor és que no hi arribem a temps.Mentre la demanda creixi, hauremd’utilitzar totes les fonts disponi-bles. Però el debat no és si nuclearssí o nuclears no. El debat s’ha decentrar en l’estalvi, l’eficiència i lesenergies renovables. Jo veig un futurde producció d’energia local moltmés net.

Alguna vegada vostè també ha parlatde control demogràfic…

Sí, perquè, com a mínim, hem decomençar a reflexionar-hi. Cal plan-tejar-se quants individus pot suportarel planeta. No és gaire popular parlard’això, però la crisi de creixement

que tenim no admet solucions úni-ques ni simples.

Per acabar, per a vostè, quan es parlade sensibilitat envers el medi am-bient i la sostenibilitat, qui estàfallant més, l’administració o els ciu-tadans?Tots tenim la nostra part de culpa, jaque tots formem part del sistema isegur que tots hi podríem fer unamica més. En qualsevol cas, però, elpoder polític ha de ser el catalitzadorper a una major responsabilitat indi-vidual. I ho ha de ser amb ambició.

“Finalment, el punt de rup-tura haurà de ser replante-jar-nos el creixement del 3%del Producte Interior Brut”


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

34

[email protected]

�Un món que s’ha estès ràpidamententre la comunitat més jove, però queja ha entrat a formar part de l’estratègiade moltes empreses per obtenir infor-mació o per, més important encara,projectar informació i rebre feedbackdels usuaris, sobre el valor que aportal’empresa. Des del món empresarial,cal parar esment a les xarxes socials,però no només com a fenomen de con-centració i mobilització de potencialsclients/usuaris, sinó com a inspiradorde nous models de negoci, font derellevància per a les mateixes empresesi desenvolupament de la intel·ligènciacol·lectiva.

Ho explicarem amb un exemple:imaginem que busquem informaciód’una empresa de la qual només tenimel telèfon. No sabem ni el seu nom, niel de cap directiu, ni res de res. I unavegada més, Google ens sorprèn tro-bant-lo en segons. Existeix ja, per tant,un món Google on podem trobar totsobre tot, o quasi. És un món regit perl’exhaustivitat. Però l’exhaustivitat noés un atribut que agradi als humans. Lafalta d’un mecanisme que ens permetiestendre el temps de què disposem pera la nostra vida (ningú no ha inventatels dies de més de 24 hores) fa que elterme informacionalment clau sigui elde rellevància. No importa trobar totala informació que hi ha sobre un tema,sinó aquella informació que ens siguirellevant.

Convé recordar que “rellevància” ésun terme relatiu. Més exactament: no

podem parlar de rellevància a seques,sinó que hem de fer-ho de rellevànciapel que fa a alguna cosa. En aquestsentit, és interessant destacar fins aquin punt a les empreses els ha estatdifícil connectar amb el món que elsenvolta. Tradicionalment, el que passaal món els preocupa molt poc i tambétenen una dificultat especial percomunicar cap al món allò quel’empresa fa. Fins ara, la publicitat haintentat superar aquesta frontera, peròel creixent escepticisme de la gent (jano ens creiem res) la fa encara mésgran. En altres paraules, és difícil tro-bar què passa al món que sigui relle-vant per a l’empresa i, al revés, és difí-cil mostrar al món que allò que

l’empresa fa és rellevant per als altres.Per tant, ens trobem amb la para-

doxa que, en un món Google, en quètot està indexat i tot és “trobable”,almenys en teoria, el problema crei-xent consisteix a trobar què hi ha almón que com a empresa hàgim desaber, i què i com comuniquem aaquella part del món per a la qual elque fem és rellevant.

Les empreses més avançades sónavui aquelles en què la diferènciaentre dintre i fora és inexistent,aquelles que tenen una relació ambpartners, proveïdors i clients tanintensa que difícilment poden consi-derar-los com a externs a la compa-nyia. Per a aquestes empreses l’Out

INNOVACIÓ

ARXI

U

El concepte de xarxa social, utilitzat ja des de l’any 1993, es refereix a un punt de trobada concret aInternet on les persones comparteixen els seus interessos, aficions i coneixement, i s’agrupen encomunitats que els defineixen segons aquests vincles comuns. A dia d’avui, aquest fenomen formapart de l’estratègia de moltes empreses.

Les empreses han de tenir en compte les xarxes socials tant per captar clients com per trobar idees per al negoci

Web 2.0

Les xarxes socials i la seva rellevància per a les empreses


està in (de moda) i l’In està off(demodé).

El que l’empresa fa és rellevant. Defet, per a aquestes empreses, el repteactual consisteix a gestionar les inter-fícies entre l’ in i l’ out. En aquest sen-tit, són remarcables, com a indicati-ves del que ve, el que podríem ano-menar el “moviment scout” i els “mer-cats de solucions.”

Per exemple, P&G té un petitexèrcit d’observadors (scouts, en laseva terminologia) que cerquen siste-màticament en els mercats mundialsproductes susceptibles de ser incor-porats a la seva màquina de produc-ció i distribució, a escala global. En laseva pàgina sobre la filosofia delC&D (connect and develop) ho expli-quen amb detall. Una cosa semblantestan fent a Merck amb la seva xarxad’exploradors.

En una altra línia, apareixen elsmercats de solucions, on les empresesplantegen els seus reptes i una multi-tud de solucionadors proposen la sevaforma de resoldre’ls. L’exemple ja dellibre és Innocentive, però podríemtambé pensar en SAP, que a travésd’un programari de gestió de solu-cions permet als mateixos clients iusuaris exposar els problemes ambquè es troben i, alhora, resoldre elsproblemes d’altres. Es tracta d’una deles xarxes socials de més èxit enl’entorn d’innovació oberta i de relle-vància per a una empresa.

Al nostre país trobem exemplescom “Somos azules”, la xarxa socialcreada pels empleats de Telefònica,

on el volum de treballadors repartitsper tot el món i la seva especialitzaciófeia cada vegada més difícil la possibi-litat de compartir coneixement entreells i aportar solucions per al’empresa i per al seu propi benefici.Ja sigui en grans multinacionals o enempreses familiars, la comunicaciófluida, l’intercanvi d’experiències i lesrelacions interpersonals entre elsempleats són un factor cada vegadamés fonamental per a l’èxit global del’organització.

Per tant, ja és obvi que un reptevital per a les companyies consisteix aobservar el seu “exterior” per veurequè hi ha en ell que li aporti rellevàn-cia, que li permeti comprendre millorles seves possibilitats de mercat. I aixòimplica que cal entendre l’organit-zació com una xarxa de talent quegestiona un munt d’interfícies ambl’exterior: la interfície amb la investi-gació (què s’està investigant que enspugui ser d’utilitat), la interficie ambla tecnologia (el push de la tecnologiade què ens podem beneficiar), lainterficie amb els canvis en el mercat,amb els proveïdors, amb la compe-tència, etc.

Entre elles, la interfície potser mésimportant és la global: Qué hi ha aGoogle que em sigui rellevant? Ges-tionar aquesta interfície entre Googlei la meva empresa (entre el que lagent etiqueta amb els seus enllaços,que és la clau de l’algorisme pagerankde Google, i el que la meva gent, en lameva empresa, etiqueta a través delseu comportament informacional, osigui, el que escriu en qualsevol tipusde format) és ja molt necessari.

En aquest context, la preguntarealment rellevant és: fins a quinpunt la web 2.0 i, més concretament,les xarxes socials, poden ser d’interèsper a l’èxit d’una empresa? El proble-ma no és merament poder disposardels instruments de la web 2.0 al’empresa, perquè sí, sinó saber comaplicar-los a la gestió d’aquestes dife-rents interfícies amb el món.

En altres paraules, el potencial dela web 2.0 i de les xarxes socials ésmolt gran per a les empreses, perònomés si s’utilitzen com a generado-res de rellevància que permetin al’empresa connectar millor amb elmón, en les dues direccions, de foraendins i al revés.

Així, convertir el talent del’empresa (la seva gent) en descobridorsd’oportunitats, i en projectors de valor,serà el principal repte en un entornsumit en la tirania de l’exhaustivitat. Iles xarxes socials poden ser aquí un ins-trument molt útil. Tan sols si la web2.0 es converteix en un motor de relle-vància tindrà un impacte en l’empresadel futur. Si no, serà una mera anècdo-ta tecnològica més.

“Existeix un món Googleon podem trobar tot sobretot, o quasi. És un mónregit per l’exhaustivitat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

36

ARTICLE TÈCNIC

Víctor Galarza i David ZalameaSaunier Duval

�És així com Saunier Duval, seguintla seva filosofia de donar suport al de-senvolupament de noves tecnologiesrespectuoses amb el medi ambient,presenta una sèrie de propostes tècni-ques amb l’objectiu d’arribar a l’òptimnivell de confort en l’habitatge unifa-miliar, amb la màxima eficiència ener-gètica, és a dir, amb el mínim consumd’energia.

Aquest és el cas d’un habitatge uni-familiar, situat a Catalunya, el projectedel qual ha obtingut el Certificat Ener-gètic A emès per l’Institut Català d’E-nergia (ICAEN) (Figura 1).

Durant el desenvolupament delprojecte s’han considerat dos conceptestècnics que ens permetran reduir elconsum d’energia i, per tant, reduirl’emissió de gasos contaminants al’atmosfera:

a. Disseny de l’edifici amb arquitec-tura bioclimàtica per minimitzar lademanda energètica: - Bon aïllament tèrmic en parets, sos-

tre i sòl exteriors - Bon aïllament tèrmic en sistemes

de portes i finestres exteriors - Adequat sistema d’ombratge exte-

rior com a protecció contra la radia-ció solar directa damunt les zonesvidrades de la façana sud de l’edifici

- Adequat sistema de ventilaciómecànica controlada de doble fluxamb recuperador d’energia

b. Sistema integral de climatització

i aigua calenta sanitària, per aprofitarl’energia amb la màxima eficiència. Elscomponents considerats en aquest pro-jecte són: - Bomba de calor geotèrmica (sòl/

aigua) - Sistema de sòl radiant (calefacció i

refrigeració) - Sistema de regulació de la tempera-

tura de l’aigua - Sistema de regulació de la tempera-

tura de confort en cada habitació

Aquesta solució combina dos siste-mes de màxima eficiència energètica: labomba de calor geotèrmica amb gene-

rador de calor/fred i el sòl radiant coma sistema de calefacció i refrigeració del’habitatge.

Amb la bomba de calor geotèrmicapodem aprofitar la calor acumulada enla superfície de la Terra (inèrcia tèrmi-ca), procedent de l’interior del planetai del Sol, com a font inesgotable, esta-ble i constant d’energia per a la clima-tització de l’habitatge i la producciód’aigua calenta sanitària, durant el diao la nit, a l’hivern o a l’estiu, sota qual-sevol condició climatològica.

El sòl radiant, en canvi, és un sis-tema que permet als usuaris aprofitarla inèrcia tèrmica de l’estructura del’edifici (sòl, forjats, parets, etc.) permantenir estable la temperatura al’interior de l’edifici i gaudir d’unsexcel·lents nivells de confort duranttot l’any, tant a l’hivern com a l’estiu,minimitzant la influència de les con-dicions climatològiques exteriors.

Disseny de la climatització per sòlradiant. El Reglament per a ins-tal·lacions tèrmiques en edificis (RITE)

Avui dia Espanya desenvolupa un model energètic sostenible per a la indústria de l’edificació que es basaen dos principis: eficiència energètica i energies renovables. Els programes d’eficiència energètica s’orienten–entre d’altres objectius– a millorar les condicions tècniques dels edificis i de les seves instal·lacions (cale-facció, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària), i motiva l’ús de les energies renovables.

SAUN

IER

DUVA

L

Figura 1. Esquema de l’habitatge amb Certificació Energètica d’Edificis A, emès per l’ICAEN

Climatització per sòl radiant

Confort i eficiència energèticaen els habitatges unifamiliars

Qualificació energètica d’edificisPROJECTE

Més eficient

Menys eficient

“Aquesta solució combinados sistemes d’eficiènciaenergètica: bomba de calorgeotèrmica i sòl radiant”

��


defineix les condicions de disseny perclimatitzar un edifici d’habitatges en elpunt IT1.1.4.1.2.a: “Per a personesamb activitat metabòlica sedentàriad’1,2 met, amb grau de vestimenta de0,5 clot a l’estiu i 1,0 clot a l’hivern i unPPD entre el 10 i el 15%, els valors detemperatura operativa i de la humitatrelativa estaran compresos entre elslímits presentats en la taula 1.4.1.1”(vegeu Taula 1).

Hem de recordar que la sensació detemperatura de les persones es corres-pon amb la temperatura operativa i noamb la temperatura de l’aire, com errò-niament creuen moltes persones. Deforma pràctica, la temperatura operati-va a dins dels edificis equival al valormitjà entre la temperatura mitjanaradiant de les superfícies interiors del’habitació (terra, parets, sostre) i la

temperatura mitjana de l’aire en el cen-tre de l’habitació. Aquesta equació escompleix quan la velocitat de l’aire ésmenor a 2 m/s o quan la diferènciaentre la temperatura mitjana radiant ila temperatura mitjana de l’aire ésmenor a 4 ºC (Figures 2 i 3).

És a dir, si volem mantenir unadeterminada temperatura operativa enl’habitació a l’hivern, podem augmen-tar la temperatura radiant mitjana i dis-minuir la temperatura de l’aire. Encanvi, a l’estiu podem reduir la tempe-ratura radiant mitjana i augmentar latemperatura de l’aire.

Avantatges de la climatització per sòlradiant. La climatització per sòl radiantofereix unes condicions de màxim con-fort gràcies als factors següents: - Distribució uniforme de la tempe-

ratura, eliminant les zones massafredes o massa calentes

- Ideal en locals amb sostres elevats,ja que es mantenen les condicionsde confort només en la zonad’ocupació

- Aprofitament màxim de la superfí-cie habitable i llibertat de dissenydins de l’habitatge

- Saludable en eliminar els correntsd’aire que remouen la pols i causenproblemes entre les personesal·lèrgiques, asmàtiques, etc.

- Instal·lació silenciosa, ja que no hi

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

37

Instal·lació de sonda geotèrmica

Instal·lació de sòl radiant

ºC %Estiu 23-25 45-60Hivern 21-23 40-50

Estació Temperatura operativa Humitat relativa

Taula 1. Condicions interiors de disseny segons el RITE

Figura 2. Condicions teòriques de funcionament a l’hivern. Sòl radiant / radiadors

Figura 3. Condicions teòriques de funcionament a l’estiu. Sòl radiant / aire condicionat

Tr: temperatura radiant mitjana; Ta: temperatura mitjana de l’aire; Va: velocitat de l’aire; HR: humitat relativaTemperatura de confort: Temperatura operativa (temperatura mitjan de l’aire + temperatura radiant mitjana)/2

SAUN

IER

DUVA

LSA

UNIE

R DU

VAL

��


ha aparells mecànics dins de la zonahabitable de l’habitatge.

- En cas que el sistema no funcioni(per exemple, per tall de subminis-trament d’energia elèctrica), l’ha-bitatge pot romandre calent o freddurant molt de temps gràcies a laseva inèrcia tèrmica

Estalvi energètic. L’estalvi energèticanual amb un sistema d’alta eficiènciaenergètica (bomba de calor geotèrmi-ca amb sòl radiant) davant d’un siste-ma tradicional (caldera estanca, radia-dors, aire condicionat) per a un habi-

tatge unifamiliar és d’aproximada-ment el 75% (vegeu Figura 4). Aixòés possible gràcies a:

- Subministrament inesgotable, cons-tant i estable d’energia des de laTerra per escalfar o refrigerarl’habitatge

- Pre-escalfament de l’habitatge al’hivern i pre-refredament a l’estiu;amb això s’aconsegueix: - Menor demanda energètica en

hores de mínimes o màximestemperatures exteriors

- Major eficiència dels genera-

dors de calor o fred - Possibilitat de treballar amb aigua

a baixa temperatura en calefacció(35-40 ºC) i alta temperatura enrefrigeració (15-17 ºC). Amb aixòs’aconsegueixen menys pèrdues decalor, o fins i tot guanys, en els cir-cuits d’aigua

- Possibilitat de treballar amb tem-peratures d’aire (interior) inferiorsen calefacció (20 ºC) i superiorsen refrigeració (25 ºC). Això per-met reduir també l’efecte de xoctèrmic quan les persones entren osurten de la casa.

ARTICLE TÈCNIC

Figura 4. Quadre comparatiu de demanda, producció i consum d’energia de dos sistemes per a climatització i aigua calenta sanitària per a habitatges unifamiliars.

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0Demandaenergètica

Produccióenergètica

Consumd’energia

Demandaenergètica

Produccióenergètica

Consumd’energia

Habitatge de referència (kWh/any) Habitatge eficiència energètica geotèrmica (kWh/any)

ACS

CALE

FACC

IÓRE

FRIG

ERAC

IÓ

ACS

CALE

FACC

IÓRE

FRIG

.

Estalvienergètic

75%

Sistema tradicional:Caldera convencional estanca per a calefacció i ACS, calefacció per radia-dors, aire condicionat de sostre per conductes (aire/aire) per a tota lacasa, equip solar tèrmic per a ACS, sistema de regulació de temperaturaper habitacions (calefacció i aire condicionat).

Sistema d'eficiència energètica:Bomba de calor geotèrmica (sòl/aigua) per a calefacció, refrigera-ció i ACS, sòl radiant per a calefacció i refrigeració, fancoil de sos-tre per a suport de la refrigeració (zona sud), sistemes de regula-ció de temperatura per habitacions (calefacció i refrigeració).


L’empresa Daisalux va impartir el 9 demarç passat la conferència “Valorsmínims de luminància en enllumenatd’emergència”. Aquesta conferència la vaimpartir David Pérez d’Albéniz, enginyertècnic industrial i assessor tècnic del’empresa Daisalux.

Al llarg de la jornada es va presentarla darrera versió del programa de càlculDAISA 5.0, així com la nova sèrie “Lisu”de lluminàries d’emergència i senyalitza-ció a través de LED per complir els nouscriteris de luminància i uniformitat quemarca el Codi Tècnic d’Edificació.

Abans s’havia fet una anàlisi comple-ta i exhaustiva de tota la normativa queafecta la il·luminació d’emergència, i esvan proposar solucions tant en fase deprojecte (programari DAISA 5.0) com demanteniment (Sistema Daisatest).

El programari DAISA permet complirels actuals requisits de la normativa comara 1 lux de luminància en recorregutsd’evacuació, 5 lux en instal·lacions deprotecció contra incendis d’ús manual,0,5 lux d’antipànic i 15 lux o el 10% dela il·luminació normal en zones d’alt risc,etc. DAISA 5.0 permet optimitzar costos iestalviar temps en mostrar la coberturade cada lluminària abans de fer el càlcul.El programari també permet introduirtrams d’abalisament i lluminàries desenyalització. Es pot descarregar demanera gratuïta al web de Daisalux.

El manteniment adquireix més impor-tància cada dia. No serveix de res fer uncàlcul i una gran inversió en il·luminaciód’emergència, si no es garanteix que fun-cioni en el moment requerit. El SistemaDAISATEST, basat en la norma UNE-EN-50172, i desenvolupat íntegrament enDaisalux, fa tests de funcionament i d’au-tonomia a les lluminàries d’emer-gència,vigilant i informant l’usuari en totmoment de les tasques de mantenimentque ha de dur a terme. Aquest sistemapermet garantir la seguretat de la ins-

tal·lació i suposa una eina molt eficaç persuperar els problemes que genera la veri-ficació de les lluminàries (errors de tub,errors d’autonomia, càrrega de bateria,etc.). Així mateix, permet optimitzar elsrecursos econòmics i humans de mante-niment en generar les propostes de man-teniment en funció dels nivells de segure-tat que poden ser configurats per l’usuari.

L’empresa Daisalux, dedicada al dis-

seny, fabricació i comercialització d’il·lu-minació d’emergència, abalisament isenyalització, mostrarà les seves novetatsi solucions a la fira CONSTRUMAT delproper 20 a 25 d’abril a Barcelona (Pave-lló 3, Il·luminació, 481, carrer D).

Més informació:www.daisalux.comwww.comptailuminacion.com

DAIS

ALUX

PUBLIREPORTATGE

Jornada tècnica al CETIB, 9 de març de 2009

Valors mínims d’il·luminànciaen enllumenat d’emergència

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

39


THEK

NO

S · N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

41

L’11 de febrer passat, l’empresa belgaJaga va fer la seva presentació en lesinstal·lacions de l’ITeC, dins del seuWorld Tour Experience, sobre economiacreativa, impacte mediambiental delproducte, la producció i la seva aplica-ció en els seus radiadors a baixa tem-peratura.

A càrrec d’una de les seves personesmés rellevats, Jan Kriekels, director deR+D+I, ens va introduir en la seva filo-sofia sobre el futur de l’economia crea-tiva, la importància de crear sistemeseficients, compaginant la creativitat,l’estètica i la innovació, sense repercutirdirectament en el cost final. Fundada enels anys 60, Jaga ofereix des de llavorsen el mercat internacional, i des de fa sisanys a Espanya, les solucions de radia-dors d’alta eficiència energètica. Basatsen el seu concepte Low H2O, sota con-tingut en aigua, proporcionen calor qua-si immediata i permeten treballar a bai-xes temperatures d’impulsió, àdhuc finsa 35º C. Això els fa ideals per a sistemesd’energia solar, bomba de calor aire,aigua, geotèrmica o calderes de con-densació a 75 ºC. Això millora claramentel LCA (life cycle analises) dels produc-tes, dels quals Jaga és pioner en dispo-sar del seu LCA en mPts.

“Del bressol al bressol” va serl’expressió més emprada durant la tar-da. Reciclar, canviar el concepte quetenim de brossa o deixalla pel d’unanova matèria primera reutilitzable a fide crear sistemes nous que siguin útilsmés enllà de la seva pròpia garantia de30 anys i que després es tornin a apro-fitar al 100%.

L’avantatge dels radiadors Jaga LowH2O és que no escalfen per radiaciósinó per convecció, amb la qual cosapermeten utilitzar materials diversos icrear radiadors (o embolcalls) fets dereciclats d’ampolles de polietilè, DM oqualsevol altre material.

Les solucions que va presentar Jagapel que fa a producte van ser diverses.Radiadors de paret o amb peus, de con-vecció natural o dinàmica, amb 1080mesures diferents en un sol model,encastats a terra, microcanals de tansols 6 de profunditat, 13 cm d’ample i

que emeten 1350W per metre lineal i22dBA, sistemes de fred i calor encas-tats a terra de 8,5 cm d’altura, fancoilsde només 14 cm de profunditat, ambfrontals de xapa d’acer o Corian. Siste-mes de renovació d’aire sense conduc-tes, sota demanda, que s’integren en elsradiadors Jaga i que modulen el cabalaportat sobre la base dels ppm de CO2

de cada estança, i extracció equilibradaamb l’entrada, per tenir una perfecta cir-culació que ens asseguri una òptimaqualitat d’aire interior en totes lesestances.

Eficiència energètica, disseny, pres-tacions, varietat de solucions i cost tro-ben el seu just equilibri a Jaga, peròsempre seguint fidel a la seva filosofiade sostenibilitat i de fabricació de pro-ductes que encaixin en el concepte“del bressol al bressol” i alta qualitatper a un mínim impacte ambiental.

Més informació: www.jaga.es

Per veure’l en viu a Construmat:Pavelló 3 | Nivell 0 Stand: E 525

JAGA

JAGA

PUBLIREPORTATGE

Jornada tècnica al CETIB, 11 de febrer de 2009

Calefacció, confort i qualitat de l’aire interior en el marc del CTE

Radiador de baixa temperatura amb refrigeració futur model Briza Corian

Sistema intel·ligent per a radiadors a baixa temperatura


THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

43

NORMES UNE

UNE 60670-6:2005 ErratumInstalaciones receptoras de gas suminis-tradas a una presión máxima de opera-ción (MOP) inferior o igual a 5 bar.Observaciones: Este erratum modifica ala Norma UNE 60670-6:2005.

UNE-EN 12016:2005+A1Compatibilidad electromagnética. Nor-ma de familia de productos para ascenso-res, escaleras mecánicas y andenes móvi-les. Inmunidad. Observaciones: Estanorma anulará y sustituirá a la NormaUNE-EN 12016:2005 el 2009-12-29.

UNE-EN 12464-2Iluminación. Iluminación de los lugaresde trabajo. Parte 2: Lugares de trabajo enexteriores.

UNE-EN 13015:2002+A1Mantenimiento de ascensores y escalerasmecánicas. Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a la Norma UNE-EN 13015:2002 el 2009-12-29.

LEGISLACIÓ EUROPEA

2315/130DOUE núm. L 45 (14.02.2009)Reglament núm. 100 de la ComissióEconòmica de les Nacions Unides per aEuropa (CEPE/ONU) – Disposicionsuniformes relatives a l’homologació devehicles elèctrics amb bateria en relacióamb els requisits en matèria de fabrica-ció, seguretat de funcionament i emis-sions d’hidrogen.

2316/130DOUE núm. L 46 (17.02.2009)Reglament (CE) núm. 134/2009 de laComissió de 16 de febrer de 2009 pelqual es modifica el Reglament (CE)núm. 1907/2006 del Parlament Europeui del Consell relatiu al registre,l’avaluació, l’autorització i la restricció deles substàncies i preparats químics(REACH) quant al seu annex XI.

2317/130DOUE núm. L 48 (19.02.2009)Decisió de la Comissió de 10 de febrerde 2009 relativa a la no publicació de lareferència de la norma EN 3-9:2006“Extintors portàtils d’incendis. Part 9:Requisits addicionals a la Norma Euro-pea EN 3-7 relatius a la resistència a lapressió dels extintors de CO2”, d’acordamb la Directriu 97/23/CE, sobre equi-ps a pressió (2009/140/CE).

2318/130DOUE núm. C 46 (25.02.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 97/23/CEdel Parlament Europeu i del Consell rela-tiva a l’aproximació de les legislacions delsEstats membres sobre equips a pressió.

LEGISLACIÓ ESTATAL

23199/130BOE núm. 41 (17.02.2009)Reial Decret 103/2009, de 6 de febrer, delMinisteri de la Presidència, pel qual esmodifica el Reial Decret 866/2008, de 23de maig, pel qual s’aprova la llista de subs-tàncies permeses per a la fabricació dematerials i objectes plàstics destinats aentrar en contacte amb els aliments i esregulen determinades condicions d’assaig.

2320/130BOE núm. 43 (19.02.2009)Resolució de 17 de febrer de 2009, de laDirecció General de Política Energètica iMines del Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç, per la qual es fixa, per a l’any2009, el calendari aplicable al sistemaestacional tipus 5 de discriminació horà-ria en el Sistema Integrat Peninsular i enels sistemes extrapeninsulars de Ceuta,Melilla, Arxipèlag Balear i ArxipèlagCanari, de la tarifa elèctrica.

2321/130BOE núm. 44 (20.02.2009)Ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer,del Ministeri de Ciència i Innovació, perla qual s’estableixen els requisits per a la

verificació dels títols universitaris oficialsque habilitin per a l’exercici de la profes-sió d’enginyer tècnic industrial.

LEGISLACIÓ AUTONÒMICA

2322/130DOGC núm. 5328 (27.02.2009)Decret 32/2009, de 24 de febrer, delDepartament de Medi Ambient i Habi-tatge, sobre la valorització d’escòries side-rúrgiques.

2323/130DOGC núm. 5333 (06.03.2009)Ordre IUE/71/2009, de 25 de febrer, delDepartament d’Innovació, Universitats iEmpresa, per la qual s’aproven les basesper a la concessió d’ajuts per a la contra-ctació de consultors en l’assessorament ales pimes Industrials fabricants de subs-tàncies químiques per a la dinamitzaciódel compliment del reglament REACH,i s’obre la convocatòria per a l’any 2009.

LEGISLACIÓ LOCAL

2324/130BOPB núm. 47 (24.02.2009)Ajuntament de L’Hospitalet de Llobre-gat. Edicte d’aprovació amb caràcterdefinitiu de l’Ordenança reguladora de laintervenció integral de l’administraciómunicipal en les activitats i instal·lacions.

2325/130BOPB núm. 50 (27.02.2009)Ajuntament de Sitges. Edicte d’apro-vació definitiva de la modificació de ladisposició transitòria primera sobrel’intervenció integral de l’administraciómunicipal en les activitats i ins-tal·lacions.

2326/130 BOPB núm. 53 (03.03.2009)Ajuntament de Sobremunt. Anuncid’aprovació definitiva de dues Ordenan-ces municipals sobre instal·lació de siste-mes de captació d’energia renovable aSobremunt.

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF alServei de Biblioteca i Documentació de l’àrea privada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.


�Tot i que és una fruita de procedèn-cia xinesa, ara ja es cultiva amb nor-malitat en molts llocs d’Espanya i hapassat de la classificació de fruita tro-pical a ser una fruita de casa.

La millor manera de prendre elkiwi és partir-lo en dues meitats imenjar-lo amb una cullereta; d’altresd’interessants són acompanyat depoma, ja que d’aquesta manera enreduïm l’acidesa, o de làctics com lanata, que li afegeixen calci.

A qui convé menjar kiwi- Als qui es refreden amb assiduïtat,

així com als qui pateixen conjunti-vitis de repetició, ja que és unagran font de vitamina C; dos kiwiscobreixen les necessitats diàriesd’aquesta vitamina. Recordem quela vitamina C cal repartir-la al llargdel dia i resulta més eficaç si enprenem una peça a cada menjadaque no pas dos de cop.

- Als qui tenen colesterol, els 3 g defibra que contenen 100 g de kiwisels seran de gran eficàcia per nete-jar les artèries de greixos.

- Als hipertensos, per la bona quanti-tat de potassi que té és recomanableincloure’l en la seva alimentació.

- Per millorar l’alegria de viure, laseva riquesa en àcid fòlic fa quecontribueixi de manera especial alfuncionament del sistema nerviós,sobretot en la part que té a veureamb la formació de neurotransmis-sors cerebrals lligats a l’ànim.

- A tots aquells que prenen analgè-sics, anticonceptius i alcohol ambassiduïtat, ja que han de reforçar laseva alimentació amb vegetals queels aportin àcid fòlic, com el kiwi,els espinacs, la col, etc.

- També per a tots aquells que patei-

xen càncer o malalties cardiovascu-lars, hi ha estudis científics (Uni-versitat d’Oslo) en què es reconeixel paper important d’aquesta frui-ta, petita però potent, en la preven-ció de malalties d’aquest àmbit.

El kiwi, com també altres fruitesde la nostra horta, té la potència sufi-cient per fer que el matí no se’ns esca-pi sense almenys haver donat o rebutun somriure.

SALUT

El kiwi

Escollir la freqüència d’onaLa majoria de vegades la felicitat està més lligada a un estat d’ànim que a cap altra cosa, per tantningú pot triar per nosaltres, i de vegades tan sols cal buscar la nostra pròpia freqüència d’ona a laràdio que cadascú porta engegada al cor. Un aliment que contribueix de manera espectacular a lasensació de felicitat és el kiwi.

“El kiwi és ric en àcid folic icontribueix de manera espe-cial a millorar el funciona-ment del sistema nerviós”

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

44

‘Fruits de la vida’Pilar Senpau

Pilar Senpau és llicenciada en medicinai cirurgia i s’ha especialitzat en dietètica.Compagina la seva consulta de medici-na amb col·laboracions a la premsa, laràdio i la televisió.

Altres títols de l’autora:- Aliments que fan bategar el cos- Raons de pes

www.proa.catwww.grup62.cat


�Vedanthangal es troba a l’estat deTamil Nadu, 80 quilòmetres al sud-oest de Chennai (Madràs). La localitatde Vedanthangal consta de set aldees,amb una població d’uns 7.000 habi-tants, el 90% dels quals es dediquen al’agricultura de subsistència centradaen l’arròs i el farratge.

El projecte de construcció de formasostenible a Vedanthangal, realitzat perla Fundació Laia Mendoza i que comp-ta amb una aportació de 7.880 eurosprocedents del 0,7% del pressupostanual del CETIB, està pensat perincorporar un antic procés constructiua l’Índia i que ha quedat desbancat pelmaó cuit.

La tècnica constructiva usada és ladesenvolupada per la màquina Auram3000. La producció del maó és la delbloc de terra comprimit estabilitzatamb un 3 o 5% de ciment. La mateixamàquina, segons els motlles, ja portadesenvolupat tot un sistema construc-tiu propi per al desenvolupament delsprincipals detalls constructius. Aquestatècnica permet construir sense utilitzarel maó tradicional, cuit, que provocauna gran desforestació dels boscos. Al’Índia encara es fan servir els anticsforns de llenya per coure els maons.

El projecte està plantejat ambestructura murària a través del blocproduït per la màquina. La coberta ésventilada, amb forjat de formigó.

Tots els materials utilitzats sónd’origen local. La terra per a la produc-ció dels blocs s’extreu d’una zona pro-pera, en la qual les anàlisis realitzadesaportaven una barreja òptima de sorra,argiles i llims per només haverd’introduir el 3% de ciment per arribaral percentatge òptim de barreja de sòlsper a la producció. Pel que fa al ciment

i les armadures, es compren a Madura-takam, una població situada a 20 km.

El disseny de l’edifici es planteja deltot amb principis bioclimàtics. Ja deper si el sistema constructiu a partir dela terra permet una transpiració queafavoreix la salubritat de l’edifici.

El mes d’octubre de 2008 es va dura terme el moviment de les terres percomençar després la fonamentació. Aprincipis de novembre van arribar elsprimers monsons, que entre pluges iventades duren uns dos mesos, i es vadecidir esperar fins a desembre-generper començar amb la construcció.

El projecte té dues vessants, la de laconstrucció pròpiament i la de forma-ció a la gent local en aquest sistema pera properes construccions tant particu-lars com municipals.

La finalitat de la construcció és evi-tar els problemes de salubritat existentsa la zona, les altes radiacions (anàlisisfetes donen que les tipologies actuals

tenen unes temperatures nocturnesinternes de 34º, mentre que les exter-nes són de 28º a causa de les cobertesdeficients). Per tal de resoldre aquestsfactors, s’actua sobre cobertes ventila-des, porxos i patis que afavoreixin laventilació.

A escala local es compta amb unaplantilla de treballadors, homes i dones,i des de Barcelona hem comptat ambl’ajut de mestres i alumnes d’arquitec-tura i professions tècniques, tant al’hora de planificar com d’executar elprojecte. Alguns han estat sobre el ter-reny supervisant i ajudant.

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

45

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Fundació Laia Mendoza

Construcció sostenible a l’ÍndiaLa Fundació Laia Mendoza és una organització laica compromesa amb el procés de transformació d’una deles zones més pobres i necessitades de l’Índia, Vedanthangal. Amb tres anys de vida, primer com a associa-ció i des de 2007 com a fundació, està intentant millorar les condicions de les comunitats més pobres iexcloses del planeta, els dàlits o intocables, els grups tribals i les denominades backward castes.

PEP

ÀVIL

A

La Fundació Laia Mendoza treballa en la millora de les condicions de les comunitats més pobres de l’Índia

Més informacióFundació Laia MendozaTel. 616 968 [email protected]


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�La història de Grabados Arévalo és lad’un treballador-oficial-artesà que,gairebé sense proposar-s’ho, es trobaformant una empresa, creixent ambella i adaptant-la als canvis que com-porten les modes i el pas dels anys.Juan Arévalo és gravador, una feinaartesana que requereix habilitat manu-al i dots artístics. El 1969 aprofitàl’oportunitat de llogar un petit local aCan Batlló per 1.500 pessetes al mes,treure la feina de casa i fer un petit peròdecisiu salt endavant. Engegat el taller,aviat va fer-se càrrec del gravat de lespeces amb els gravadors que ell mateixelaborava. Aquí comença el final del’artesà i s’inicia la història de l’empre-sari, una història estretament lligada alpolígon i al barri on viuen ell i la sevafamília.

De la petita empresa unipersonal,avui poc en queda: fa molt que elsburins de gravar deixaren pas als pro-cessos químics, i la maquinària auto-màtica i una quinzena d’operariss’encarreguen de la producció, en unlocal més espaiós al bloc setè del polí-gon de la Bordeta. El camí no haestat fàcil de recórrer i ha requeritesforços continuats i el suport d’unequip preparat.

Arévalo dirigeix la producció jun-tament amb el seu gendre. La sevadona, Conxita, s’encarrega de la fac-turació, les compres i les expedicions.Les tres filles dels Arévalo treballentambé a l’empresa i, en el petit peròaprofitat despatx, no tan sols s’hi ate-nen els clients: a la tarda hi fa guàrdiala tercera generació dels Arévalo, dosnadons que passen les tardes descan-

sant en llurs cotxets, aliens al tràfecproductiu que regna a la fàbrica. Finsi tot el gos, espectador indiferent delfeinejar diari, té el seu lloc assignat enun racó del taller.

Quatre dècades donen per a molt,i Arévalo ha gravat tot tipus de pro-ductes fent ús de les tècniques mésdiverses, adoptant noves tecnologies –iabandonant les que queien en desús–i fent les necessàries inversions (de ve-

gades molt elevades i no sempre reeixi-des). La fàbrica disposa d’instal·lacionsautomàtiques de serigrafia, tampogra-fia, termotransferibles i brodat. Qual-sevol material i superfície poden serdecorats a Grabados Arévalo: bolígrafs,para-sols, samarretes, calculadores, jer-seis..., fins i tot la superfície esfèrica iirregular d’una pilota de golf pot mar-car-se mitjançant els tampons de silico-na de les instal·lacions de tampografia.

Grabados Arévalo ha tirat endavanti ha superat moments difícils gràcies alcompromís derivat dels vincles deparentiu, tal com passa amb tantesaltres petites empreses de Can Batlló.Com en el cas del semisoterrani delbloc 11, que comparteixen dos tallersmetal·lúrgics propietat de pare i fill.Una de les premses d’excèntrica que hiha fou un regal de reis de l’àvia, un feliçesquitx de solidaritat fabril-familiar.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (III)

Grabados Arévalo, família i empresa

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Brodadora de quinze colors controlada per ordinador

No són poques les empreses de Can Batlló que han tirat endavant amb la complicitat que donen elsllaços familiars. Germans o parelles que s’associen, fills que comencen d’aprenents, esdevenen ofi-cials i finalment gerents... El cas de Grabados Arévalo, el negoci familiar degà del polígon, dedicat agravar tot tipus d’objectes emprant les tecnologies més dispars, n’és un cas paradigmàtic.

46

THEK

NO

S· N

úm. 1

30 A

BRIL

de

2009

“Moltes petites empreseshan tirat endavant gràciesal compromís derivat delsvincles de parentiu”


revista 130.qxp:revista92ctp4.qxd 24/3/09 15:20 …...swap (cds)–, si ningú no suspèn pagaments,...

Documents