Minyons Escoltes i Guies de CatalunyaHivern 2014

CALAIX DE PROJECTES:

CAMPAMENTS INTERNACIONALS?

CONSELLS AQUÍ!PÀG. 12

EIX DEL CURS: EL JOC COOPERATIU

PÀG. 14

MEG OPINA: EL “PROCÉS”? QUIN

“PROCÉS”?SÓC DE CAU

PÀG. 19

ESPAI MUNTANYA:UNA CAP A

L’HIMÀLAIAPÀG. 20

JO JET:“PER A FER ELS

CONCERTS, BUSCO ‘EL LLOC BO’ DE L’ESCOLTISME”

PÀG. 28

Reportatge:Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

pàg. 6

Núm.

Sumari>> Editorial

>> Notícies>MEG

>> Reportatge:>Bon>lideratge,>qualitat>humana>i>espiritualitat

>> Coneixent>la>TAEX:>Albert>Catà

>> Coneixent>l’OSG:>Gemma>Vendrell>·>Joaquim>Delclòs

>> Maneres>de>fer:>Dues>bessones>com>a>caps>en>una>mateixa>branca

>> Calaix>de>projectes:>Campaments>internacionals?>Consells>aquí!>·>

Desperta!

>> InForma’m:>Estrenem>les>noves>“formigues”!

>> Eix>del>curs:>El>joc>cooperatiu

>> Informacions>dels>àmbits:>III>Jornades>Catalanes>de>l’Infant>·>Gata-

moix>·>PIOCAM>2014

>> Tira>còmica

>> MEG>Opina:>El>“procés”?>Quin>“procés”?>·>Sóc>de>cau

>> Espai>muntanya:>Una>cap>a>l’Himàlaia

>> Xarxes>socials

>> A>Campaments>i>Més>estrenem>nou>web>en>el>nostre>10è>aniversari!

>> Campaments>i>Més:>Deu>anys>creixent>en>qualitat>i>quantitat

>> Xarxameg>és>la>teva>opció

>> Xarxameg:>Entrevista>a>Ricard>Masó>i>Llunes

>> Grup>d’Antics>Escoltes>i>Guies>de>la>FJS:>Les>valls>del>Montcau,>Mura>

i>Talamanca

>> Gent>de>Moviment:>Jo>Jet

3

4

6

10

10

11

12

13

14

16

18

19

20

21

22

23

24

25

26

28

El>CorreuHivern 2014

Edita:>Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció,>administració>>i>subscripcions:Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · ValldoreixTel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció>anual:>10 EurosEdició,>coordinació>i>correcció: Taula Executiva (Lluís Marco), Àmbit de Comunicació (Àdam Peribáñez) i Servei de Disseny i Comunicació (Elisenda Rovira)Fotografia>de>portada: AEiG Ben Enllà Disseny>i>maquetació:>>Servei de Disseny i Comunicació (Mar Serra)Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat

Dipòsit>Legal: B-4858-81El>Correu>és>membre>de:

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.

Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

cc

Amb la col·laboració de:

Núm.

Un dels trets que defineix l’escoltisme i el guiatge és el seu caràcter voluntari. Fem de caps, de forma-dors o de responsables associatius a l’entitat de for-ma desinteressada, des de la gratuïtat i el servei. Per aconseguir que aquest voluntariat sigui de qualitat, un element essencial és disposar d’un bon programa formatiu per a totes les persones voluntàries, amb l’objectiu d’adquirir els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per oferir el millor de nosaltres en aquesta aventura.

A l’edició passada d’El Correu ens fixàvem en els can-vis realitzats a l’Escola de Formació per adaptar-los a la nova normativa de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició continuem parlant de formació, dedi-cant el reportatge al Seminari d’Hivern de la Formació de Responsables Associatius (FORA), celebrat al des-embre i dedicat com cada any al lideratge.

La FORA és el programa formatiu de MEG adreçat als membres dels equips de demarcació/sector i equips generals. Té per objectius aportar coneixements i habilitats en lideratge, així com conèixer millor la nos-tra entitat i la seva cultura organitzativa. Per a nosal-tres la FORA és un projecte estratègic i il·lusionant. En una entitat gran i complexa, que volem que sigui lide-rada per persones voluntàries, és imprescindible un espai formatiu de màxima qualitat que contribueixi a realitzar la tasca associativa amb garanties.

La FORA consta d’un primer bloc anomenat FORA Bàsica, adreçada a persones que ocupen per primera vegada un càrrec de responsable associatiu, i de dos seminaris al llarg del curs, el d’hivern i el d’estiu. En els seus 4 anys d’història, hem participat a la FORA 503 responsables associatius. Hem gaudit també de la participació de professors universitaris, representants d’entitats i organitzacions i exmembres de MEG que ens han ofert la seva expertesa i coneixements en les temàtiques tractades.

La FORA d’hivern d’enguany ha tingut un al·licient molt especial. Vam aprofitar el context que ens ofe-ria un seminari sobre lideratge per fer la presenta-ció del nou quadern de MEG, Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat, escrit per Raimon Ribera, professor de Ciències Socials a ESADE, i editat a la col·lecció “Parlem-ne”.

Aquest Seminari d’Hivern ens ha permès aprofundir en els bons lideratges, que són aquells basats en la quali-tat humana i exercits des d’una espiritualitat profunda. Des de l’escoltisme i el guiatge ens cal seguir construint i promovent aquests lideratges per continuar aportant el nostre gra de sorra a deixar un món millor de com l’hem trobat.

Taula Executiva

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

En motiu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el passat 7 de febrer ens vam sumar al comunicat

de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge a favor del model d’immersió lingüística en català i d’escola catalana.

Des de la comunitat escolta i guia ens vam sumar a la mobilització impulsada per Somescola el 10 de febrer davant del TSJC

a Barcelona, per garantir la continuïtat de l’actual model d’immersió lingüística com a eina de cohesió social fonamental de la

societat catalana. Així, l’escoltisme i el guiatge van mostrar el seu rebuig a aquesta sentència que cerca afeblir la comunitat edu-

cativa catalana, i com a peça integrant d’aquesta comunitat, van defensar el model lingüístic i educatiu, element vertebrador

i cohesionador del nostre país.

Seguim defensant el model d’immersió lingüística amb Somescola

Juntament amb 58 entitats de l’economia solidària, hem

participat al balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària,

per mesurar les aportacions socials, laborals, professionals

i ecològiques de la nostra associació i del conjunt del sector

durant el 2012.

Aquest balanç serveix perquè les empreses i les organitza-

cions de l’economia social descriguin i mesurin les aporta-

cions socials, laborals, professionals i ecològiques que han fet

al llarg de l’any. Des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

hi participem des de l’any 2008.

Mitjançant 28 indicadors, el balanç social avalua sis grans

àmbits: democràcia, igualtat, compromís ambiental, compro-

mís social, qualitat laboral i qualitat professional. Els indica-

dors recollits permetran dur a terme una anàlisi qualitativa

amb l’objectiu d’identificar tendències i recollir dades sobre

l’acompliment de les organitzacions de l’economia social

i solidària (ESS) a Catalunya en els diferents àmbits que té en

compte el balanç social.

Els agrupaments i demarcacions de MEG van organitzar 800 activitats l’any passat

“Ensenyem el cor” amb l’economia solidària

Durant la Setmana Santa i l’estiu de 2013, els agrupaments

i les demarcacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

van organitzar 800 activitats entre campaments, rutes, casals,

camps de treball, etc. Hi van participar 14.869 infants i joves i

3.369 caps (incloent-hi les activitats obertes a altres infants

i joves que no van al cau durant la resta del curs).

En total, 222.355 joves van participar en 4.906 activitats

d’educació en el lleure durant el 2013, segons dades del Depar-

tament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Cata-

lunya. L’any passat es van notificar un 5% més d’activitats que

el 2012. En general, les rutes (16%) i les acampades (5%) són les

activitats que més han augmentat.

Not

ície

s M

EG

__4 Què ens ha passatQuè ens ha passat

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Not

ície

s M

EG

__5

Del 15 al 16 de març:

FORMIGA II (torn 2)

FORMIGA III

Del 22 al 23 de març:

FORMIGA II (torn 3)

Març

FORMACIÓ AMB PLACES DISPONIBLES!

Inscriu-t’hi al Portal de l’Escola de Formació

www.escoltesiguies.cat/pef

Del 5 al 6 d’abril:

Monogràfic Orientació

i astronomia (1a part)

Del 12 al 13 d’abril:

Monogràfic Orientació

i astronomia (2a part)

Del 26 al 27 d’abril

Monogràfic Balls i danses

Abril

Del 10 a l’11 de maig:

Monogràfic Pionerisme

Monogràfic Pujarem dalt

dels cims

Maig

Formacions generals

Agenda trimestral

10 i 11 de maig: Trobada d’Escoles de Formació de 4vents

Les Escoles de Formació d’entitats escoltes de Catalunya,

València, Mallorca, Menorca i l’Alguer es trobaran a València.

5 i 6 d’abril: L’Objectiu

1.500 infants i joves i 500 caps de la Demarcació de Girona es

trobaran a la Bisbal de l’Empordà a fi de mostrar, una vegada

més, que l’escoltisme gironí està més viu que mai!

29 i 30 de març: Trobada de la Cançó

Amb el lema “Sempre endavant, sempre cantant”, la

Demarcació de la Catalunya Central celebrarà a Súria la

13a edició de la trobada.

24 de maig:

FORA: Seminari d’estiu

24 i 25 de maig: FESTRINORD

La trobada del Sector III i Nord tindrà lloc a la casa de colònies

Mas Suro, a Sant Gregori (Gironès).

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat, escrit per Raimon Ribera, és el títol del setè quadern de la col·lecció “Parlem-ne” que es va presentar el desembre en el marc de la Formació per a Responsables Associatius (FORA). L’acte va coincidir en una setmana en la qual el lideratge era a l’ordre del dia a les notícies a causa de la mort de Nelson Mandela. Ho van destacar els comissaris generals, Trini Molist i Lluís Marco, en la introducció de la presentació, que en la segona part va comptar amb una taula rodona-focus grup amb Laia Pineda, sociòloga i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Anna Ramis, mestra i pedagoga a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Salvador Juncà, ex-comissari general i membre del CETR, i el mateix autor.

La col·lecció “Parlem-ne”, una de les dues que té Min-yons, pretén generar debat i coneixement a l’entitat, reflexionar sobre com fomentar el diàleg sobre temes d’actualitat i reforçar el compromís col·lectiu en la tas-ca educativa del moviment. En aquest cas, s’ha comp-tat amb Raimon Ribera, professor d’ESADE, que en els últims tres anys ha acompanyat la formació dels res-ponsables associatius de l’entitat. De fet, és en aquest espai on els últims anys s’ha donat molta importància al tema del lideratge. A la primera FORA, al 2009, es van començar a apuntar els elements que configu-ren un bon lideratge. Els comissaris van recordar que precisament, la formació es va acabar anant a veure la pel·lícula Invictus, que té com a protagonista Mandela i que posa èmfasi en el seu paper de bon líder. Alguns dels trets característics d’un bon lideratge són que es fa des de la humanitat i des de l’amor, trascendeix el líder per un bé comú superior, el líder té sensibilitat a

la diferència i té capacitat de visionar i transformar-se ell mateix i als altres. Els comissaris generals van remarcar que la societat actual, marcada per una crisi econòmica i de valors, necessita líders per encapça-lar la transformació i el canvi cap a “un escenari de futur que il·lusioni”. Van reforçar la idea afegint que és imprescindible la societat organitzada, i que el lide-ratge és “el catalitzador” que porta a aquests canvis. El líder però, abans de posar-se al capdavant d’un grup, ha de ser capaç de liderar la seva pròpia vida i fer “un salt cap a una vida lliure”. A l’escoltisme s’impulsa un model de bon lideratge basat en la qualitat humana i que requereix una sensibilitat conscient, i es crea l’espai idoni per desenvolupar aquests tres elements, tant en els infants i joves com entre els caps. Un dels objectius del setè quadern del “Parlem-ne” és que els caps prenguin consciència de la seva responsabilitat i de l’oportunitat que tenen en el marc de l’escoltisme de fer créixer i promoure una generació de futurs bons lideratges necessaris per la societat.

Marco i Molist van acabar la seva intervenció recordant una frase que va dir Nelson Mandela referint-se al movi-ment escolta i guia: “el moviment és un líder mundial en l’educació dels joves. L’escoltisme inspira el patrio-tisme, els valors morals sòlids, la formació del caràcter, l’autosuficiència i la sensibilització de la comunitat. També motiva els joves a assolir el seu ple potencial”.

Presentació del quadern

>Text:>Núria>Montanyà>(comissària de la Demarcació de l’Alt Ter, responsable de l’Àmbit d’Agrupaments).

Rep

orta

tge

__6

Raimon Ribera, autor del quadern, explicava a la presentació que el que recull és un diàleg entre ell i l’escoltisme, i el considerava “una partitura”, en el sentit que el contingut “pot donar de sí quan algú ho interpreta”. El text pot “engrandir-se” ja que té preguntes que es pot fer un mateix o en un debat en grup. Segons l’autor, es pot llegir d’una tirada, però són importants els punts de parada i reflexió i conté, a més, exemples con-crets i matisos.

El llibre es desenvolupa al voltant de cinc con-ceptes. Comença amb una definició de lideratge, que porta a plantejar-se què és el bon lideratge i quins criteris es poden fer servir per discernir-lo de la resta. Un d’aquests és la qualitat humana involucrada en el procés, és a dir, no tant sols del líder, sinó també dels seguidors. Hi ha dos ele-ments més que estan íntimament relacionats amb la qualitat humana, que són la sensibilitat i l’espiritualitat.

Amb el text, Ribera ha volgut contribuir a alimen-tar sis mirades: endarrere (missió), endavant (on anem, quins recursos i il·lusions tenim, visió), avall (natura), amunt (espiritualitat), endins (interior i enfora (país, què podem aportar a la societat?). A la presentació va voler remarcar la responsabili-tat que té el moviment escolta a la societat actual.

En la intervenció que va fer Ribera en la primera part de la presentació va explicar el contingut del llibre i que l’havia enfocat com un diàleg entre ell i l’escoltisme.

Posteriorment es va encetar la taula rodona i focus grup, durant el qual la setantena d’assistents van poder plantejar preguntes als ponents. En resposta a la pregunta de si un líder ho és o es fa, Pineda, Ramis, Juncà i Ribera van estar d’acord en què el lideratge no s’ensenya, però que es pot potenciar creant contex-tos que l’afavoreixen, i que l’escoltisme és un lloc bo per educar-lo, ja que va implícit a observar la realitat i l’entorn per detectar-ne les necessitats, al treball en equip, a la voluntat de transformació i és un espai fèrtil en qualitat humana i treball de l’espiritualitat.

Què és la FORA?La Formació per a Responsables Associatius es divideix en tres grans blocs, estructurats en una part troncal i una formació continuada. L’objectiu és conèixer l’organització de l’entitat i reflexionar sobre la cultura organitzativa. La part troncal, anomenada FORA bàsica, és obligatòria per a les persones que per primera vegada assumeixen un càrrec de responsable associatiu. També en aquest mateix bloc, hi ha una part voluntaria que és el programa de mentoratge, en el qual qui vol se li assigna un mentor, una persona que ocupa el mateix càrrec però en una altra demarcació o sector, que l’acompanya durant el primer any de la seva tasca. Pel que fa a la formació continuada, es divideix en dos seminaris durant el curs, el d’hivern i el d’estiu. En el primer, s’aposta per treballar el lideratge des d’òptiques, visions i perspectives diferents. Tenint en compte els tres anys que té un càrrec d’aquestes característiques, s’ofereix un itinerari de tres anys en el que a partir d’un treball interior de reflexió basat en la capacitat que un mateix ha de tenir per liderar la seva pròpia vida, seguint el camí cap a una lideratge basat en una millora organitzativa del grup, del col·lectiu i per últim com i de quina manera s’assumeix o es marca una via de lideratge a la societat. A la FORA d’estiu es pretén fer una mirada més enllà de l’associació i del propi escoltisme fixant-se sobretot en temes educatius.

Autor: Raimon Ribera Col·laboradora: Irene AlermCol·lecció: ”Parlem-ne”Núm. col·lecció: 7 Edita: MEG Any: Desembre 2013

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

Irene Alerm i Raimon Ribera

Ponència de Noemí Rocabert

#bonlideratge

La situació on una persona es relaciona amb un grup (equips, seguidors) a través d’una visió que el líder proposa i que la veuen amb engrescament i moti-

vació. Tres elements es troben i funcionen, la relació és operativa.

Aquesta situació segons Raimon Ribera és el lideratge. Això permet assolir objectius i fites a través d’una dinàmica creativa i que acon-segueix anar més enllà del que un s’espera.

Ribera apuntava que l’escoltisme té l’estructura i la dinàmica, dins el marc d’uns valors, per afa-vorir aquests processos. L’autor posava com a exemple de referència Nelson Mandela, però afegia que “els lideratges van i venen”, i en aquest sentit, comentava com a exem-ple Obama. “Abans de les eleccions ho era i ara, que ja és president, ha deixat de ser-ho”. Concloïa que “és una situació que es produeix en un moment determinat”.

El bon lideratge segons ...

Segons Anna Ramis el lideratge és “la capacitat

que tenen algunes persones de fer-se càrrec del

que està passant a la gent que les envolta, captar

una necessitat de canvi i posar-se al capdavant,

amb una visió transformadora cap a quelcom

millor”. Ramis deia que el líder ha de tenir una

dimensió espiritual desenvolupada

i llibertat per traçar camins nous.

Tot i així, deia que no ha de ser un

personatge d’acció, sinó “de missió

i visió”. Afegia que pot ser que hi

hagi capacitat innata en algunes

persones que esdevindran líders, però

que hi ha situacions que els fan més

susceptibles i que el lideratge s’ha

de guanyar. Per Ramis, a Minyons

hi ha líders per la missió mateixa

que té l’escoltisme i els valors que

tenen en comú, com el compromís,

la transformació, el respecte i la mirada cap a

l’entorn. Com a exemple de lideratge actual, Ramis

destacava Ada Colau, “una persona que es mou

entre la massa crítica, però amb capacitat de donar

la cara davant de qui ha calgut”.

Laia Pineda definia el lideratge com una actitud que es concreta en una manera de fer. Hi ha d’haver uns valors de com fer i s’ha d’assumir la responsabilitat, pren-dre decisions i encapçalar el grup amb uns

valors, parlar-ne, integrar, repartir responsabilitats, donar oportu-

nitats i avançar junts cap a una fita concreta”. Segons Pineda, a Minyons hi ha líders a “cada una

de les capes de l’agrupament” i destaca que tots són importants

perquè hi hagi un bon lideratge, tots donen “el cos real perquè no es que-di només en una idea i sigui real”. Per Pine-da, una part dels caps que són líders no en són conscients, i és necessari que ho siguin perquè tenen l’oportunitat de fer créixer els altres, escoltar-los, donar-los oportunitats i donar-los “l’empenteta” per empoderar-los.

A més, tenen la responsabilitat de prendre decisions que no sempre agradaran però que són importants per ajudar a avançar el conjunt del moviment. Afegia que, tot i que hi ha líders que són “superherois”, n’hi ha molts d’altres que fan feines no tant visibles, que no arrosse-garan a tanta gent, però que generaran una massa crítica que permetrà arribar allà on es vol. Reconeixia que actualment es parla molt de lideratge ja que “el moment social ho necessita i perquè cal repensar el pro-pi lideratge, adaptar-lo a les noves formes, eines i coneixements que tenim els joves. Pot cristal·litzar energies que ara estan disperses i que han de transformar un sistema que està en decadència i hem de transformar entre tots perquè som conscients que no és soste-nible i que hi hem de fer canvis importants”.

Rep

orta

tge

__8

Salvador Juncà definia el lideratge com

“una funció dins dels valors socials i

que té per missió ajudar a tirar enda-

vant projectes i visions que si no les

lidera ningú es quedarien frustrades”.

El lideratge també és comprensió

i decisió, i la funció del líder és “aglu-

tinar i dirigir aquelles energies que

ja hi són”. Ha de tenir capacitat de

“gestió polivalent” i ha de trobar

moments de reflexió.

Per Noemí Rocabert el líder és “una

persona que assumeix, perquè la vida

l’ha posat en una situació, de moti-

var un grup i fer-lo anar més enllà

del que és pròpiament el dia a dia, té

la visió que completa la tasca, que la

fa transcendir, sap detectar els tempos de

l’activitat i el compromís”. El líder aprofita els errors i

fracassos per fer-los aprenentatge. Rocabert defensa

que, sí ve el líder ha de tenir unes qualitats humanes,

unes característiques, és la vida qui ensenya a ser-ho

i les situacions hi porten. Aprèn a escoltar, a dirigir, a

aprendre a aprendre, en la soledat i és “en la batalla”

que creix. Posava com a exemple, els líders a l’escola:

no és una qüestió verbal, sinó la capacitat de conta-

giar als altres d’alguna qüestió que necessiten i n’hi

ha de molts tipus, visibles, ocults, posi-

tius, negatius, etc. Feia el paral·lelisme

a la societat, ja que segons ella hi ha

líders espirituals que marquen el

nord i hi ha líders d’acció, que també

són necessaris.

Més de seixanta persones amb càrrecs de responsabilitat associativa, és a dir, membres dels equips de demarca-ció, de sector, àmbits, Taula Executiva i també formadors, van participar a la FORA d’Hivern, el desembre passat.

A la FORA d’Hivern d’aquest curs, Salvador Juncà, ex-comissari general de MEG entre els anys 1975-1978, es va encarregar de parlar del lideratge personal. Va posar èmfasi en què no serveix l’acció per l’acció, i en una ponència en la qual no va fer servir cap suport visual, va remarcar que tot el que es faci ha de tenir un sentit i ha d’anar d’acord amb uns valors i ha de tenir uns motius clars. La ponència de lideratge organitzacional del matí va anar a càrrec de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana (Barcelona). Rocabert va explicar la seva experiència en tirar endavant una esco-la que és una eina per millorar i transformar l’entorn més proper, el barri. Dos dels ponents previstos pel grup de lideratge a la societat, Itziar González i Jordi Porta, final-ment no van poder-hi assistir i al matí, els participants de tercer any es van reubicar en les altres dues ponències.

A la tarda, els espais que s’oferien eren en format taller. En el lideratge personal, els dinamitzadors del Taller d’Espiritualitat, l’Inma Ferrer i en Manel Sellarès,

van saber crear un ambient tranquil i de confiança per treballar la coherència interna i fer un bon treball introspectiu, com apuntaven alguns dels participants. D’altra banda, pels responsables associatius de segon any es va comptar de nou amb Espai Crit, que es dedi-ca al creixement de les persones i organitzacions mit-jançant processos de coaching. Les dues integrants d’aquest grup, Mercè Serrabassa i Laia G. Massagué, van crear una dinàmica per treballar el procés d’unitat de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. L’espai va servir sobretot per conèixer els diferents punts de vista que tenien els participants i empatitzar amb les altres entitats, però també amb membres de MEG que el viuen diferent. Per últim, en el lideratge a la societat, Josep Torrico va explicar l’experiència de la Fundació Marianao, d’on va sorgir el projecte i com amb pocs anys ha anat creixent i dóna resposta a les necessitats de l’entorn.

Seminari d’Hivern

Rep

orta

tge

__9

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

“M’agrada molt la muntanya, sobretot planificar les rutes mirant plànols i estudiant-ne tots els detalls. Estudio Arquitectura Superior i una de les meves grans aficions consisteix en passar les hores mortes a un estudi de fotografia analògica que hem muntat amb unes amigues.”

“Sóc d’aquelles persones que quan agafo una sèrie puc mirar-ne cinc episodis seguits, tot i això també m’agrada sortir de casa per anar a fer una cervesa, anar a la muntanya o jugar un partit de futbol. Molt aficionat als castells, sóc membre dels Castellers de la Vila de Gràcia, el meu barri natal.”

Gemma Vendrell Secretària tècnica de la Demarcació

de Tarragona

Joaquim DelclòsTècnic del Servei de Secretaria

Membre de l’AEiG Pau Claris des de Llops i Daines fins a

ser cap d’agrupament, un any com a membre de l’Equip de

Branques del Sector IV i actualment formador de FORMIGA I

a la Demarcació del Barcelonès.

Membre de l’AEiG Alverna des de Llops i Daines, on després

ha estat cap de Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies i Pioners

i Caravel·les. Actualment és cap de suport i formadora de

FORMIGA I.

Nascut el 23 de setembre de 1985 a Tarragona, però ha viscut sempre a Reus.

Quants>anys>portes>a>l’escoltisme?13 anys, des dels 15. A>què>et>dediques>professional-ment?Treballo en un celler.A>part>de>la>feina>i>MEG,>>a>què>dediques>el>teu>temps?Als amics, als vins i a descobrir l’entorn que ens envolta. Per>què>MEG?Per canviar el món. Un>moment>a>la>teva>vida>escolta?Els campaments com a cap de Ràn-gers i Noies Guies a la Vall Fosca.Camisa>o>fulard?Fulard.“Esterilla”>o>màrfega?Màrfega.

Defineix-te>en>una>paraula:>Sociable. Si>has>d’escapar-te,>on>et>trobarem?Al Priorat.Una>paraula>que>fas>servir>sovint:>“Perfecte”(amb la segona e oberta).Un>llibre:Elogi de la lentitud.Una>pel·li:>Origen.Una>cançó:“Nothing else matters” de Metallica. Una>llei>escolta:Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.

Coneixent la TAEX Albert Catà, secretari general de MEG

Coneixent l’OSG

Donar suport al Comissariat

General, ajudar a portar

l’agenda dels membres de la

Taula Executiva i gestionar

les assegurances dels afiliats

de MEG són les tasques que

desenvolupa el Quim al Servei

de Secretaria. Dins l’Escola

de Formació, controla les

inscripcions i dóna suport

als membres dels equips de

formació general.

La seva feina consisteix en

donar suport als agrupaments

i equips de la Demarcació,

ja sigui resolent dubtes com

també generant documents

formatius, cartells per als

equips, gestionant el servei

de préstec de la Demarcació...

Una mica de tot.

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Mònica Rabassa Vázquez

Penseu que no és possible treballar amb un germà en una mateixa branca? Penseu que dos bessons poden conviure en una mateixa unitat com a caps? Les bessones Laura i Mònica Rabassa demostren que la compenetració entre germans pot ser molt útil a l’hora de resoldre problemes i tirar endavant amb motivació una unitat com la de Pioners i Caravel·les.

aeiG Pinya de Rosa (Dem. Girona). 21 anys. infermeria. cap de Pic.

LauRa Rabassa Vázquez

>Text:>Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)

aeiG Pinya de Rosa (Dem. Girona). 21 anys. Grau d’estudis de català i espanyol. cap de Pic.

La manera de fer ‘cauera’

La comunicació entre germanes bessones és gairebé màgica?

una anècdota que hagueu compartit

què et diferencia de la teva germana quan treballeu a l’agrupament?

La proximitat en el món de cada infant. M’acosto a les seves preocupacions i alegries per entendre’ls millor. conèixer què viuen i com ho viuen dóna més sentit als objectius que em proposo com a cap.

empatia i observació. el cau em permet canviar les imposicions pels anhels o somnis de cadascú. Jo vull que el cau sigui això i per això treballo.

És fàcil treballar amb la germana a la branca?

Tenim una base comuna a l’hora d’educar que fa que les nostres maneres de treballar connectin. La Mònica és una persona flexible i tolerant. ens comuniquem mirant-nos als ulls.

ens estem entenent bé. quan discrepem en alguna cosa encetem un debat fins que trobem el punt en comú.

La Mònica utilitza el temperament amb més freqüència que jo. Té una il·lusió que es manté ferma gairebé sempre. en el que més coincidim és en l’esperança de moviments que impliquen la transformació social.

sap separar molt bé les coses. això li fa agafar les distàncies mentals que jo sóc incapaç d’aconseguir. coincidim en la intenció de voler-nos complementar. sempre està disposada a incloure en les seves idees les meves idees.

És la relació més especial que tinc però imagino que també podria existir una relació màgica entre germans/es, amics/gues...

quan vam anar amb els RinG a la tomba d’antonio Machado. es va treure el barret, els nens es van asseure pels voltants i va recitar amb un respecte escandalós els seus versos.

noto una connexió especial amb ella. Forma part de l’experiència d’haver crescut i viscut en paral·lel. sovint sé què vol dir o què pensa sense que abans m’ho expliqui, són molts anys de conversa i convivència.

L’arribada a cala Tavallera. em vaig marejar en arribar a la sorra i ella va saber actuar amb serenitat. Vaig veure-hi la cap, la germana i la professional, tot en una.

el que més t’atrau de l’escoltisme

L’escoltisme considera a la persona com la màxima protagonista de qualsevol aprenentatge. ens falta treballar per ser inclusius amb persones que ens queden llunyanes.

L’alegria en la implicació. quan els joves m’expliquen els projectes en què estan posats els miro als ulls i sempre brillen. L’escoltisme et demostra que només amb implicació pots canviar les coses.

què diries a tots els germans que no volen treballar junts en una mateixa branca?

exactament el mateix que els diria a dues persones que no volen treballar juntes a la mateixa branca. De moment, per mi, ha estat sempre una experiència sensacional.

els donaria suport en la decisió. quan una persona diu que prefereix no treballar amb algú penso en la paraula tolerància, però quan algú treballa amb qui no s’entén i hi ha altres persones afectades, la canviaria per la paraula franquesa. una retirada a temps és sempre una victòria.

Maneres de fer: Dues bessones com a caps en una mateixa branca

Calaix de projectes

El projecte “Desperta!” consisteix en una campanya de conscienciació i denúncia social. Cada mes volen tractar sobre un tema d’actualitat, com ara el consumisme, la dis-criminació de gènere o l’ecologisme, per tal de generar anàlisi i opinió crítica.

A través de les xarxes socials fan difusió de cartells, cites i vídeos que ells mateixos han dissenyat, i pengen cartells per la ciutat per tal d’arribar a tothom.

Al mes de febrer van començar amb el con-sumisme, i van obtenir una resposta força positiva de la ciutat. El mes de març treba-llaran el tema de la dona, ja que el 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Just ara que el projecte s’acaba de posar en marxa és quan necessiten fer-ne més difu-sió, i per tal que aquest projecte no es quedi petit, us proposen que vosaltres també hi digueu la vostra.

Podeu visitar la seva pàgina de Facebook i el seu blog:https://www.facebook.com/desperta.tgnhttp://desperta-tgn.blogspot.com.es

AEi

G X

aloc

(Dem

. Tar

rago

na)

Projecte: Desperta! Unitat: Truc 2

Ca

laix

de

pro

ject

es__

12

Després de participar en una trobada inter-nacional, els pioners i les caravel·les de l’AEiG Cavall Bernat de Manresa van crear un web amb recomanacions per ajudar altres unitats que vulguin fer una aventura similar.

L’estiu passat van anar a Meerssen, Holanda, per participar a la Marsna Jamborette 2013. Durant tota l’estada van anar pensant coses que haurien pogut fer millor. Se’ls va acudir una fantàstica idea: fer un web amb les seves vivències i recomanacions. “El nostre objectiu és ajudar a tots aquells agrupaments que tinguin ganes de fer uns campaments internacionals i no sàpiguen gaire per on començar”, expliquen ells mateixos al web. El web està organitzat en diverses seccions, referents a l’abans, el durant i el després de la Jamborette, entre altres. Hi trobareu un relat de la seva experiència i també informa-ció molt pràctica, com el material a portar o les extrajobs que ells van fer per finançar el viatge. Podeu consultar-lo a: http://consellsperjamborettes.weebly.com

AEi

G C

aval

l Ber

nat

(Dem

. Cat

alun

ya C

entr

al) Projecte: Campaments

internacionals? Consells aquí! Unitat: PiC

Expliqueu-nos el vostre projecte i el publicarem!

Envia’ns un correu a comunicacio@escoltesiguies.cat

amb: nom del projecte + unitat i agrupament que l’ha

dut a terme + explicació d’entre 600 i 1000 caràcters

(amb espais inclosos) + una fotografia gran.

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Aquest curs ha començat la nova estructura dels cursos de l’Escola de Formació a causa del canvi en la normativa de la Direcció General de Joventut. La FORMIGA passa de 2 cursos a 3 i incorpora alguns canvis en el contingut de la formació.

Estrenem les noves “formigues”!

Àlex García-Miguel, cap a l’AEiG Garbí (Dem. BLL/G/AP). Participant de FORMIGA III.A finals de gener un grup de 29 formigaires i 5 formadors travessàvem una paret de pedra que ens conduïa a l’Andana 9 i 3/4, on agafaríem un tren que ens portava cap a una famosa escola de màgia on realitzaríem la nostra formació. I justament érem els pioners que estrenaríem un nou curs de l’escola! Se n’havia parlat força per tot el Moviment: hi havia pors, recels i desconfiança per allò desconegut. Fins i tot hi ha qui proposava contractar alguna empresa de control de plagues... que patia perquè no fóssim envaïts per tantes formigues. Però el cert és que la nova FORMIGA III, que tot just estrenem, s’ha convertit en l’espai de trobada, intercanvi i aprenentatge que tots esperem de les nostres formacions. I entre tallers i debats, activitats i dinàmiques, jocs i reflexions, hem descobert que la màgia és, simplement, estar sempre apunt per a noves aventures i nous aprenentatges.

Míriam Morell, cap a l’AE Montnegre (Dem. Girona).

Maria Vila, cap a l’AEiG Joan Ros (Dem. Catalunya Central). Participants de FORMIGA II.FORMIGA II torn 1 ha estat una formació molt motivadora i enriquidora. Per primera vegada ens trobàvem amb caps de tot Catalunya, i això obre molt la visió que tens de l’escoltisme. Veus que, tot i treballar de formes diferents, tots tenim punts comuns i això fa que la motivació a seguir treballant més i millor al cau et corri per les venes. Hem passat junts dos caps de setmana i un pont, que han estat plens de debats, ponències, dinàmiques molt gracioses, moments de gresca i, sobretot, molt de glamour! Volem agraïr als formadors i a les formiguetes la super-producció que vam crear tots! Visca Hollymeg productions!

Eduard Pujol, cap a l’AEiG Comte Jofre i Verge de Rocaprevera (Dem. Alt Ter). Participant de FORMIGA III.FORMIGA III, una formació que com és natural a aquestes alçades, se centra més en el rumb i l’encaminament d’un agrupament o entitat que no pas en eines, dinàmiques i recursos per treballar amb els joves i infants al cau (que també).Cada formació et desvetlla noves inquietuds, nous reptes i desafiaments, però hi ha una cosa que tenen en comú totes elles; la gent, gent amb la qui comparteixes moments curts però intensos, gent inconformista, crítica, lluitadora i compromesa. Us diré que deixant a banda tots els coneixements adquirits, marxo d’aquesta FORMIGA III il·lusionat i content de saber que el Moviment, i el món en general, està en tan bones mans.

Carlos Hernàndez, administrador i cap de PiC de l’AEiG Pius Xè (Dem. Barcelonès, Sector II). Participant de FORMIGA I. La veritat és que per a mi va ser una casualitat això d’aventurar-me a fer FORMIGA. No tenia pensat fer-la, però al nostre cau va arribar que al Barcelonès havien sobrat quatre places, i va ser així com tres “piusites” (gentilici per a la gent del Pius) i jo ens vam animar a apuntar-nos-hi! El que em va empènyer a fer-me formigaire, però, no va ser la perspectiva de treure’m el carnet de director (encara m’estic plantejant si faré la segona i tercera part de la formació), sinó les bones referències que havia sentit: és una gran experiència, coneixes gent molt “guai”… I encara que no em posaré a fer apologia de les formacions de MEG, com sol passar en aquest tipus de notícies, he de reconèixer que sí, que m’ha agradat molt! La pinya que fas amb tot el grupet de formigaires, el caliu i el “bonrotllisme”, els jocs de cartes, la guitarreta i l’estufa de llenya… però també els debats, el plantejar-te aspectes de la nostra tasca com a educadors en el lleure des de la base, la reflexió i la introspecció que ens fa créixer com a persones… I el millor és que tot això ha estat només el primer cap de setmana! Encara em queda molta FORMIGA per gaudir! :)

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

InF

orm

a’m

__13

www.projectes.escoltesiguies.cat/eixdelcurs

Una de les nostres lleis escoltes i guies, que apareix en aquest títol, ja posa de manifest que apostem per la cooperació i el treball conjunt, una manera de fer les coses que ens defineix com a Moviment i que es reflecteix de forma transversal en tot allò que fem. Així doncs, és en el joc on també trobarem un espai propici per a desenvolupar aquesta manera de fer i de ser que tant ens caracteritza.

Els jocs cooperatius són una proposta que intenta desconstruir la mirada individualista-competitiva per pensar junts la construcció d’una mirada soli-dària-participativa. Els jugadors estableixen pautes de joc que permeten la participació de tothom i la

El joc cooperatiu

construcció d’oportunitats per tal que el grup en la seva totalitat assoleixi els seus objectius.

Segons Orlick i Zitzelsberger, “els jocs cooperatius són jocs amb una estructura alternativa on els participants juguen amb l’altre i no contra l’altre. Es juga per a superar reptes i no als altres; es juga simplement per a gaudir del joc. Són jocs en els quals l’esforç cooperatiu és necessari per orientar-se cap a un objectiu comú i no per a finalitats mútuament exclusives. En el procés s’aprèn a considerar a l’altre, a prendre consciència dels seus sentiments, a actuar cap a interessos comuns.”

Podem observar la importància educativa dels jocs cooperatius tot observant aquesta taula elaborada per F. Brotto, on ens mostra una comparativa amb els jocs competitius.

Text:>Pol Ruiz Clivillé (tècnic del Servei de Projectes)>

“Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots”

Eix

del

cu

rs__

14

JOCS COOPERATIUSJOCS COMPETITIUS

Són divertits només per alguns

La majoria experimenta un sentiment de derrota

Alguns són exclosos per falta d’habilitat

S’aprèn a ser desconfiat, egoista o, en alguns casos, la persona se sent acovardida pels altres

Els jugadors no es solidaritzen i són feliços quan alguna “cosa dolenta” els succeeix als altres

Comporten una divisió per categories, creant barreres entre les persones i justificant les diferències interpersonals com una forma d’exclusió

Els perdedors surten del joc i simplement es converteixen en observadors

Els jugadors perden la confiança en sí mateixos quan són exclosos o quan perden

La poca tolerància a la derrota desenvolupa en alguns jugadors un sentiment d’abandonament davant les dificultats

Són divertits per a tothom

Tots tenen un sentiment de victòria

Hi ha una barreja de grups que juguen junts creant un alt nivell d’acceptació mútua

S’aprèn a compartir i a confiar en els altres

Els jugadors aprenen a tenir sentit de la unitat i a compartir l’èxit

Hi ha una barreja de persones en grups heterogenis que juguen junts creant un elevat nivell d’acceptació mútua

Ningú abandona el joc obligat per les circumstàncies. Tots junts inicien i donen per finalitzada l’activitat

Desenvolupen l’autoconfiança perquè tots són ben acceptats

L’habilitat de persistir davant les dificultats s’enforteix amb el suport dels altres membres del grup

Creixemjugant

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

El pont solidariEs formen diverses parelles, situades cara a cara i s’entrecreuen les mans. Totes juntes, una al costat de l’altra, formen un pont amb els braços. Un/a company/a ve corrent i es llança contra aquest pont format pels braços de tot el grup. Després el balancegen en grup traslladant-lo fins a un lloc determinat. L’objectiu és confiar que el grup podrà sostenir al que es llança.

Cadires cooperativesEs col·loquen cadires en rotllana i, al so de la música, tots els participants donen voltes al voltant de les cadires. Quan la música para s’han d’asseure. Es van traient cadires progres-sivament i el grup ha d’aconseguir que tothom pugui seure en les cadires que queden. L’objectiu és incorporar-se mútua-ment en funció de l’espai que va quedant.

La fotoA través d’una frase o comentari motivador, es demana a un dels participants que representi allò relatat a través d’una pos-tura corporal. La resta de participants s’han d’anar incorporant a la foto per a composar una imatge. D’aquesta manera, podran organitzar-se i consensuar conceptes al voltant d’una temàtica.

La teranyina de llanaTotes les persones formen una rotllana, es selecciona una perso-na a l’atzar i aquesta agafa l’inici d’un cabdell de llana i llança la resta a un altre participant que hagi escollit. Abans de llençar-lo haurà de dir el seu nom, “hobbies”, interessos o una frase que s’haurà de continuar. Al llançar-lo, l’altre participant haurà de repetir la presentació del company que li ha passat i fer la seva pròpia i tornar a llançar el cabdell, quedant-se’n també una part i així fins arribar a l’últim participant i formar una teranyina. Des-prés toca desfer-la seguint el mateix desenvolupament, però dient una altra cosa dels participants (per exemple, alguna cosa positiva sobre la persona) retornant-li el cabdell i així fins arribar a la primera persona.

A quin número arribemL’objectiu és arribar a comptar el nombre més alt en grup. Una per-sona comença amb l’u, una altra de forma espontània diu el dos i així successivament sense cap ordre preestablert. L’obstacle del joc és si dues persones diuen el mateix número alhora, moment en què el joc ha de tornar a començar.

Aixecar-se en grupEs fa una rotllana de persones assegudes amb l’esquena cap a dins de la rotllana i en contacte amb els colzes. El repte és aixecar-se tots junts sense recolzar les mans al terra i sense parlar.

“Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots”

PETIT “TASTET” DE MINI-JOCS COOPERATIUS

Eix

del

cu

rs _

_15

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Info

rma

cion

s d

els

àm

bit

s__1

6

Del 12 al 20 de juliol tornam a Gatamoix!

Gatamoix és un camp de treball organitzat per la Fundació Maria Ferret en col·laboració amb 4vents, destinat a trucs de les diferents entitats.

El camp es realitza a l’antiga colònia anglesa de Gatamoix, situada a Alcúdia, al nord de la illa de Mallorca. Es tracta d’una colònia agrícola de 1876.

El camp permet descobrir i viure les tradicions mallorquines, compartint l’experiència amb escoltes i guies de Mallorca, Menorca, País Valencià i l’Alguer.

Algunes de les activitats que es faran durant la trobada són: construir instruments de música tradicional, fer sabó, preparar confitura, cuinar amb foc de llenya, tenir cura dels animals, cor-dar cadires, visita a s’Albufera a fer-hi feina, cantar gloses, expli-car rondalles, fer llatra i moltes coses més.

La inscripció es pot fer fins el dia 28 de febrer. El preu del camp són 100€ i inclou: alimentació, allotjament, excursions i activi-tats; no inclou el transport fins la Colònia.

Gatamoix (Àmbit de 4vents)

Coneixeu l’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant? Sabíeu que aquest estableix “el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts”?

La importància dels contextos educatius fora dels centres educatius i, en especial, en les entitats del lleure fa que sigui convenient plantejar-nos com responem als drets dels infants. L’escoltisme i el guiatge són uns espais ideals perquè infants i adolescents exerceixin el dret de participació i opinió i el dret a ser format com a ciutadà. Trobem però molts aspectes que ens limiten en l’exercici de la nostra tasca, molts dels quals són compartits per altres entitats: la manca de reconeixement de la importància del joc i el lleure, les desigualtats en l’accés, la distribució desigual de l’oferta en el territori, la manca d’espais adequats, la visió poc exigent de la participació, la priorització de la continuïtat de l’associació per sobre de les necessitats individuals o el baix coneixement i aplicació de la pròpia Convenció.

Podem plantejar mesures i accions per resoldre aquestes deficiències; fomentar una nova mirada cap a la infàn-cia, garantir l’accessibilitat, recuperar l’espai públic, promoure un canvi institucional o impulsar el treball en xarxa.Totes aquestes i moltes altres mesures han estat incorporades en un diagnòstic sobre els infants i el lleure edu-catiu que es va debatre a les III Jornades Catalanes de l’Infant. L’àmbit d’Infància i Adolescència va participar en la seva elaboració, que es va debatre els passats 13 i 14 de febrer a Barcelona. Les jornades eren obertes perquè tothom qui volgués pogués aportar la seva visió i proposar mesures per donar resposta a les necessitats reals de la infància al nostre país.

III Jornades Catalanes de l’Infant (Àmbit d’Infància i Adolescència))

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

PIOCAM2014 és una trobada de Pioners i Caravel·les organitzada per 4vents i en coordi-nació amb Eurotrànsit.

L’objectiu de 4vents és reforçar el treball que fa cadas-cuna de les associacions en el seu territori, buscant sinergies i potenciant aquelles característiques cultu-rals, lingüístiques i metodològiques que compartim i que poden conferir més qualitat a les actuacions de cadascuna de nosaltres.

A fi de donar més visibilitat al projecte, es prioritza la promoció i organització de trobades de caps, infants i joves de les diferents entitats integrants del projecte. Proporcionant així espais i temps d’encontre, de coneixença, d’intercanvi d’experiències, de recursos i de vivències.

Les diferents trobades que s’ha organitzat són:Ullastre Esbrancat: Mallorca 1995Tro de Bac: País Valencià 2002Xàldiga: Catalunya 2009Calabruix: Menorca 2010Borumballa: País Valencià 2012Sa Travessa: Mallorca 2013

Aquest estiu, PIOCAM2014 obre la trobada a la participació internacional treballant coordinadament amb Eurotransit, la xarxa d’organitzacions escoltes i guies europees que treballen conjuntament per construir vin-cles europeus a través de projectes i intercanvis entre agrupaments.

Amb el lema ‘Explora el passat per entendre el present i construir el futur’, es farà una mirada cap enrere, per conèixer els nostres orígens i reviure diferents moments. Per poder fer una aturada i reflexionar sobre el pre-sent, en quin punt estem, quins són els punts forts i els punts dèbils. Per així poder plantejar nous projectes i reptes per a l’escoltisme i el guiatge.

La trobada serà a S’Hort de Son Serra de Marina, Santa Margalida, al nord de Mallorca, del 6 al 17 d’agost de 2014.

La quota dels participants és de 220€ i inclou les menjades, les activitats, el transport necessari per les activitats i un kit de participant; no inclou el transport fins al camp.

A part de les branques de Pioners i Caravel·les, els majors d’edat, de forma individual o en grup, també poden participar-hi com a part de l’Equip de Servei Internacional (IST), tot realitzant tasques bàsiques del camp (com intendència, logística i suport a les activitats) o proposant un taller i liderant-lo. Els tallers han de tenir vincula-ció amb alguna de les següents temàtiques: la vida en el passat, la vida actual, la vida futura.

Teniu temps per inscriure-us fins el 15 d’abril, a través de la pàgina web de la trobada.

Tota la informació a: www.piocam2014.cat

__12

__18

PIOCAM 2014 (Àmbit de 4vents)

Info

rma

cion

s d

els

àm

bit

s __

17

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Paraula d’scout

Ditades

MOCS · campament de joguina

Nadratx i L luku

bada

www .paufarell . c at

WWW . CARGOLS .ORGhttp : / / l at i r adecargols . blogspot . com

Busquem noves tires còmiques!

Jo mai mai... Arnau Solà V i l a i S a lvador Grané · www . arnausolav i l a . com

Paraula d’scout b ada

www .paufarell . c at

Tira Còmica

campament de joguina

www .franchu .com

Tira

Còm

icael

Cor

reu__

87__

hiv

ern

És igual d’on siguis o que no ens coneixem, tan sols fa falta dir un frase per crear un vincle que va més enllà de limitacions físiques: “sóc de cau”.

En aquest moment importa una experiència com-partida, un sentiment mutu. Es reviuen experièn-cies pròpies i l’afany per compartir amb l’altre allò que ens ha marcat poderosament, que ha deter-minat qui som i com som a mesura que canviàvem de branca. Aquest lligam no entén d’entitats, no l’importa ser de MEG, Escoltes Catalans o Acció Escolta de Catalunya, és una unió més profunda arrelada a la identitat escolta.

Aquesta identitat no només és un producte de l’empatia, sinó també de la simpatia. Simpatia per un model de vida compartit, estructurat des d’una visió del món oberta i inclusiva; amb principis i conductes estretament lligades. Aquesta identi-tat és el que realment ens defineix a tots i totes; és una identitat multicultural, global i, sobretot, apàtrida perquè no entén de fronteres ni països.

Vivim un temps incert, la unió dels tres moviments dóna problemes i pot portar a la desconfiança, a la creença de perdre part “del que som”; però no crec que sigui així. La identitat escolta es manté, aquest reconeixement que ens uneix en el diàleg no can-via ni desapareix, perquè està més enllà.

El procés d’unió ha de ser obert i democràtic; però no ens hem d’aferrar a antics mètodes i “maneres de fer”. S’ha d’optar per una fonamentació nova de l’escoltisme català, evitant errors i dogmes del pas-sat que podrien ser exclusius.

Fem el que fem, cada agrupament conservarà -com ha estat sempre i ha de seguir sent- la seva independència. Aquesta llibertat és el que fa que l’escoltisme sigui gran, que s’adapti al seu entorn segons les seves necessitats. No hem de perdre mai de vista el motiu principal de ser escolta: el compromís, la crítica, la millora i la revolució.Sempre a punt!

Fran FernándezMembre de l’Equip de Relacions (Dem. Barcelonès, Sector II)

Segons el DIEC, “procés” significa, en lèxic comú, “manera de descabdellar-se una acció progressiva”, és a dir, l’evolució d’un fet que avança, que es desenvolupa, per tant, el nom ja condiciona. Aleshores per què hem de debatre un “procés” que sembla ser que ja està decidit i que passarà? I pels escoltes de Catalunya què és el “procés”? És la unió (tot i que això no es pugui dir) de les associacions que estan sota el paraigües de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Perso-nalment ho veiem difícil. Creiem que ha que-dat bastant demostrat que ser una entitat de la mida de MEG (ja prou grossa) aporta força problemes (i alguns avantatges, òbviament). Però més enllà dels problemes logístics, ens exposem a una dissolució de la nostra idio-sincràsia, a un poti-poti de les associacions renunciant a allò que ens fa especials, a allò que ens fa únics. L’escoltisme, però, ho té molt clar: el petit grup, un dels 5 dinamismes. Som un “petit grup” que forma part d’un gran pro-jecte, la FCEG, on ja estem agrupats.

Així doncs, la Taula Executiva (TAEX) i algunes demarcacions no poden concloure una cosa tan transcendent i decidir que ha de passar sí o sí. Aquest, possiblement, és el proble-ma actual que fa que aquest “procés” sigui rebutjat per una part de MEG. També queda palès que una grandíssima part de MEG ni el segueix, ni l’interessa, però hi fa confiança cega sense saber perquè. Ja fa 5 anys que en parlem i no queda clar l’horitzó. Cal aquesta pèrdua d’energia i de temps? El dia a dia dels agrupaments millorarà? Clarament, no.

La petita sort de tot això és que tothom pot dir-hi la seva i hi ha espais per poder-se expressar, tot i que a vegades et xiulin.

Siguem crítics, pensem el que estem a punt de fer. Realment ens interessa aquest canvi? I el més important, ens hi va el futur.

Pere i Àngel Badalló i CañellasCaps d’agrupament de l’AE Montnegre de Calella (Dem. Girona)

El “procés”?

Quin “procés”?

ME

G o

pin

a__

19

Sóc de cau

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Una cap a l’Himàlaia

>Text:>Eloi>Guerrero>i>Sònia>Calvó>(membres de l’Àmbit de Comunicació)

que el nostre cos s’adaptava de forma òptima a les condicions d’altura, de fred i d’oxigen.

Com van ser l’ascens i el descens?L’Island Peak es localitza dins la regió de Khumbu, al Parc Nacional de Sagarmatha. És una muntanya que s’aixeca completament aïllada i està rodejada per glaceres, d’aquí prové el nom: és una illa que s’eleva sobre un mar de gel. L’última nit que vam fer nit en un refugi va ser a Chhukung, una petita agrupació de cabanes de pastors de iacs a 4.700 m. El dia següent vam avançar fins el camp base de l’Island Peak, a la cara sud de la muntanya, situat a 5.050 m d’altitud. L’atac va ser el tercer dia, de matinada, que vam enfi-lar i desfer el cim en un mateix dia.

Quins consells donaries a algú que volgués fer un cim així?A part de consells de seguretat bàsica, és molt important la part mental de la persona. Si desitges amb molta força fer una cosa i lluites per aconse-guir-ho, tens tots els punts per arribar-hi! Com diu el lema, “una dificultat deixa de ser-ho tant bon punt li somrius a la cara i t’hi enfrontes sense por!”. Jo mai a la vida havia estat tan terriblement cansada i, a la vegada, tan immensament feliç!

Lluna Martí (Pineda, 1993) estudia Educació Primària a la Universitat de Girona i actualment porta Llops i Daines a l’AEiG Montpalau de Pineda. A finals de novembre va fer el cim d’Island Peak (6.189 m) a l’Himalaia amb l’Equip Montaltreck.

Com vas afrontar el repte de fer un cim de més de 6.000 metres?L’Island Peak és un dels sis mils amb menys dificultat tècnica, aquesta és una de les raons per les quals ens vam plantejar assolir-lo, tot i així, en la seva ascensió es ressegueix tot un recorregut de neu amb una cresta final molt afi-lada, una paret vertical de gel de 200 m d’altura i pendents de gel i neu de 45º. Una altra de les raons de pes que ens atreia a fer aquest cim són les meravelloses vistes que s’admiren des de les altures: una panoràmica impressionant de l’Eve-rest i davant el Lohtse, de 8.501 m.

Quina preparació vas fer? És molt important mantenir un entrenament constant i continuat al llarg de molt temps abans d’aventurar-se. També és important familiaritzar-se bé amb el material de neu per poder-te sentir còmode i segur a l’hora de caminar per trams amb més dificultat tècnica. Pel què fa la meva experiència en alta muntanya, mai abans el meu cos havia estat exposat a tants metres d’altura en unes condicions de fred extremes i, fins que no hi ets, no saps com respondràs.

Cal fer una aclimatació abans de fer el cim?I tant! Durant el trekking vam fer 3 cims. Els dos primers, el Gokio, de 5.337 m i el Kala Pattar, de 5.580 m. Fent aquests dos cims ens asseguràvem

Esp

ai

mu

nta

ny

a__

20

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Xa

rxes

Soc

ials

__2

1

+ de 4.100persones els agrada la pàgina www.facebook.com/minyonsescoltesiguiesdecatalunyaEl més vist al mur de MEG

Ja som 4.000 persones a qui agrada aquesta pàgina! Moltes gràcies!!! Us proposem compar-tir aquesta imatge i suggerir als pares i mares de l’agrupament que facin “m’agrada” a la pàgi-na de MEG. Junts fem créixer l’escoltisme i el guiatge!

A 455 persones els agrada, 104 ho han compartit, 6.792 ho han vist

Segueix el compte @EscoltesiGuies i cita’ns en els teus tuits sobre el cau!Ja som més de 2.700 seguidors

Recordem el darrer missatge de Baden Powell, fundador de l’escoltisme, als nois i noies d’arreu del món: www.escoltesiguies.cat/noticia/21108/el-testament-de-baden-powell

A 199 persones els agrada, 29 ho han comentat, 1.277 ho han vist

Aina Màdico @Aina5r (3 gener)Aprofitant que treballo de nit, preparo una ponència per uns PiC que marxen de #IntCamp #femescoltisme i #femguiatge pic.twitter.com/OX5pwG6Pg1

A.E.i.G.RocaGuillera @RocaGuillera (14 gener)Gràcies per fer que la caminada contra la MAT fos tot un èxit! @AEiGPuigdAfrou @aeigpinyaderosa @aeigsantmiquel @AEiGSantNarcis @aeigxots AEiG Josep Masclans @AEJosepMasclans (23 gener)

Ara fa uns quants anys, uns joves de Vallbona d’Anoia... @EscoltesiGuies @Dem_CatCentral pic.twitter.com/aO6t9dZJdK

Domènech @Domenekk (3 febrer)Una cosa així entre classes et fa despertar un somriure. @EscoltesiGuies pic.twitter.com/ZGHwXsQXe3

#sócdecau ‏@fceg_cat (14 febrer)+ de 30 caps d’ @accioescolta, @EscoltesCat i @EscoltesiGuies participen a la #Trinca. Formació per fer projectes internacionals! #sócdecau

ESPECIAL #BONLIDERATGERecordem alguns tweets sobre la FORA d’Hivern i la presentació del quadern Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat:

lluís marco @lluismarco_Què millor que en una setmana que es parla tant de #bonlideratge tinguem la #FORA @EscoltesiGuies a tocar!

ÀmbitComunicacióMEG @comunicacio_meg“Liderar és proposar i provocar situacions noves que portin a canvis personals i socials” Noemí Rocabert #FORA @EscoltesiGuies

Àmbit Infància @ambitinfancia“Sense l’opció del lleure l’ensenyament és asfixiant” diu Noemí Rocabert a la #ForaHivern d@EscoltesiGuies #sócdecau

Marsal @JR_MarsalEs dibuixen 3 escenaris possibles x al futur inmediat d pais: triomfant destroçada o frustada on @EscoltesiGuies te molt a dir Raimon Rivera

MinyonsEscoltesGuies @EscoltesiGuies Parlem de Finlàndia, país sense grans recursos que es va adonar que la seva millor riquesa són les persones. I si a Cat féssim el mateix?

Josep Torrico @JosepTorrico Amb @jvallso @lluismarco_ a les jornades #lideratge @EscoltesiGuies un plaer compartir amb vos els nostres aprenentatges #joves #valors

Anna Ramis Assens @annaramisassens Esperança en la gent jove per fer País. El lideratge entre els escoltes i guies: el nou article al meu blog www.annaramis.cat/2013/12/vida-plena-i-bon-lideratge-lescoltisme.html …

Avui, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Us recomanem els materials pedagògics del projecte “Llum de la Pau” per deixar sentir les nostres veus des de tots els agrupaments, esplais, escoles, etc., aprenent dels que ja s’han posat drets abans que nosaltres, ajuntant les nostres accions a les seves per tal de, com sempre diem, “deixar el món una mica millor de com l’hem trobat”.Podeu descarregar els materials gratuïtament aquí: www.projectes.escoltesiguies.cat/llum-de-la-pau-de-betlem-2013/estatic/materials-per-treballar-al-cau

A 101 persones els agrada, 26 ho han comentat, 2.148 ho han vist

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

A Campaments i Més estrenem nou web www.campaments.cat en el nostre 10è aniversari! .......................................................................................................

Nou cercador de terrenysBuscar el teu terreny et serà més àgil i fàcil!

Ara pots registrar-te com a usuariI fer un seguiment personalitzat de la teva petició i reserva

Nova secció de recursos Des de dades pràctiques fins al Projecte Fem Servei, incloent-hi un munt de recursos pedagògics sobre educació ambiental i medi ambient.

I molt més, no t’ho perdis!Campaments i Més, 10 anys acampant amb tu!Segueix-nos a les xarxes socials!

Tota l’actualitat a la secció notíciesEstigues al dia detotes les novetats!

.............................................................................................................

.............................................................................................................

.............................................................................................................

Campaments i Més

Des que es va crear Campaments i Més, el nombre de reser-ves a la xarxa de Campaments i Més s’ha multiplicat per 2,3, superant les 700 reserves durant el curs 2012-2013. I ha permès a més de 20.500 persones fer ús dels terrenys.

Deu>anys>creixent>en>qualitat>i>quantitat

300

400

500

600

700

800

301

448

493

551

602

657 640 622 610645

702

Núm. reserves

2012-13

2011-12

2010-11

2009-10

2008-09

2007-08

2006-07

2005-06

2004-05

2003-04

2002-03

La majoria de les acampades es concentren durant la tem-porada d’estiu (57%), els caps de setmana (29%) i Setmana Santa (14%). La tendència indica un augment en el número de reserves de l’estiu i, en menor mesura, per Setmana Santa.

Inicialment, el servei comptava amb un total de 51 terrenys d’acampada. Durant el primer any de funcionament es van signar 21 convenis, de manera que la xarxa de terrenys va augmentar en un 39%, assolint així la xifra de 72 terrenys. Des de llavors el nombre d’instal·lacions que gestiona Campaments i Més ha anat creixent gradualment fins arri-bar als 110 terrenys actuals.

Núm. reserves

0

50

100

150

200

250

300

350

400

EstiuSetmana santaCaps de setmana

2012-13 2011-12 2010-11 2009-10 2008-09 2007-08 2006-07

Núm. terrenys

40

60

80

100

120

2012-13

2011-12

2010-11

2009-10

2008-09

2007-08

2005-06

2004-05

2003-04

2002-03

51

75

9599 102

95 96102

109 110

Text:>Núria>Martínez>(tècnica del servei de Campaments i Més)

__23

NOUS TERRENYS D’ACAMPADA

Municipi Nulles

Comarca Alt Camp

Preu 3,00€ persona/nit

Places 15 / 60

Descripció

Es tracta d’un terreny pla, amb ombra i molt bona ac-

cessibilitat. A tocar de l’Aula de Natura Les Esplanes

juntament amb tots els recursos que aquest espai pro-

porciona: activitats per a infants i adults, activitats a

l’horta i a la bassa, tallers (educació creadora, energies

renovables, aula de ciència i natura) i els espais de

formació.

Des del terreny hi ha accés a rutes senyalitzades com el

GR-172 i a camins veïnals de Nulles. A més a més, l’àrea

presenta zones d’escalada i espeleologia al riu Gaià

(4kms), així com rutes en btt, entre d’altres activitats.

Les Esplanes

Municipi Capolat

Comarca Berguedà

Preu 2,70€ persona/nit

Places entre 20 i 150

Descripció

Capolat és un municipi de molt pocs habitants situat

a l’Alt Berguedà, entre Berga i Solsona. Allà trobarem

la finca Torneula, on situem un conjunt de terrenys

d’acampada. Les característiques comuns d’aquests

terrenys són la seva grandària i el fet d’estar situats a

10 minuts d’un llac on es pot gaudir de les més varia-

des activitats aquàtiques.

Tots els terrenys d’acampada estan situats en una

zona plana, totalment embolcallada de bosc i amb

unes vistes magnífiques.

Els Tossals, Les Tombes, La Bòfia, Emprius i Torneula (5 terrenys)

Acabes>de>plegar>de>l’agrupament,>de>l’equip>de>demarcació>o>d’un>equip>general?T’agradaria>continuar>col·laborant>amb>MEG>però>ja>no>tens>temps?

Col·labora>amb>nosaltres>

Junts>farem>un>Moviment>més>fort!

xarxameg de la FJS

Com?Fent-te donant i col·laborant econòmicament:

» 15€ / any (exclusiu per a menors de 30 anys)

» 30€ / any » 60€ / any » 90€ / any » 120€ / any » Altres (+ de 120€/any)

__24

Per>què?Per poder obrir noves línies de finançament que permetin:

» Reforçar el sosteniment econòmic de l’entitat

» Obtenir independència del finançament públic

» Crear xarxa econòmica al voltant de MEG » Crear altres eines de vinculació a l’entitat

Per reforçar-nos com a Moviment, disposant d’una base social i de micromecenatge sòlida.

Quins>projectes>es>finançaran?

» Centres Escoltes » Terrenys d’acampada » L’Escola de Formació de MEG » Publicacions » Altres projectes estratègics de MEG

Què>t’oferim? » Els més de 70 serveis

vinculats al carnet de xarxameg (consulta’ls a www.xarxameg.cat)

» Retorn dels projectes finançats

Com>puc>fer-me>donant?•>Envia’ns>un>correu>electrònic>a>info@xarxameg.cat

•>Consulta>el>web>www.xarxameg.cat•>Truca’ns>al>93>590>27>00

és la teva opció!

Accés>a>les>assegurances>

de>la>FEEC

NOVETAT!

Text: Equip coordinador

del Grup d’Antics Escoltes

i Guies de la Fundació Josep Sans

Entrevista>a...>

Ricard>Masó>>i>Llunes

Va>entrar>a>l’escoltisme>fa>60>anys>i>hi>segueix>actiu:>ha>estat>membre>de>l’equip>organitzador>de>la>darrera>Trobada>d’Antics>Escoltes>de>Catalunya,>Mallorca>i>València,>celebrada>a>Girona.

Quan>vas>conèixer>l’escoltisme/guiatge?Quan es va crear l’Agrupament Sant Narcís, a Girona, el primer de la post guerra. Va ser pels volts de 1950. Devia tenir uns tretze o catorze anys.

Quines>responsabilitats>has>tingut>dins>l’escoltisme/guiatge>fins>ara?En el marc de l’agrupament, primer vaig ser cap de patrulla i, més endavant, cap de Clan. Uns anys més tard passaria a ser el primer comissari de la Demarcació de Girona, en el Comissariat General presidit per Jordi Bonet. Després d’una pausa per atendre obligacions professionals i familiars, al final de la dècada dels 70 vaig reprendre la funció de comissari per la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE) de Girona.

Vas>dedicar>uns>quants>anys>de>la>teva>vida>a>l’escoltisme/guiatge.>Quins>són>els>valors>que>més>et>van>marcar?El respecte sobre la fe, les creences i el pensament dels altres, el treball en equip i la voluntat permanent de servei.

De>quina>activitat>en>guardes>més>bon>record?>De les sortides a muntanya i de les vetllades a l’entorn dels focs de camp.

Alguna>situació>concreta>de>la>teva>vida>personal>o>professional>ha>estat>resolta>utilitzant>els>punts>de>la>Llei>Escolta?Tant en el decurs de la meva activitat professional com en l’exercici de les meves responsabilitats d’ordre social, sempre he procurat ser fidel a la meva promesa escolta. El meu pas per la política, com a diputat al Parlament, em va donar múltiples ocasions de servir Catalunya, sense oblidar el que m’havia proporcionat l’escoltisme.

Alguna>anècdota>que>vulguis>recordar?Als setze anys, en una llarga ruta fins la Pica d’Estats, varem començar-la amb una visita a Pau Casals, a Prada de Conflent. Estava assajant i ens va advertir que, en la vida, calia treballar i formar-nos permanentment. En aquesta mateixa ruta, al passar per Andorra, vaig tenir ocasió de tractar Batista i Roca, per primera vegada.

L’escoltisme>i>el>guiatge>han>anat>evolucionant>en>el>decurs>del>temps.>Com>valoraries>els>canvis>que>has>viscut>més>de>prop?Malgrat el pas dels anys i en la mesura que m’ha estat possible, he procurat seguir l’evolució del moviment. Personalment, crec que els responsables del Comissariat General han sabut, en cada moment, adaptar-lo a les exi-gències del moment i a l’evolució de l’entorn social.

Et>sembla>que>tres>anys>és>un>període>adequat>per>liderar>el>moviment>com>a>comissaris,>valorant>les>circumstàncies>d’edat,>evolució>de>la>societat,>etc.?No; la meva opinió és que els períodes de responsabili-tat haurien de ser de quatre anys. Tres són massa pocs. Aquestes funcions requereixen un temps inicial per emprendre el rodatge.

Sembla>que>la>societat>en>general>i>en>especial>la>catalana>tendeixen>cada>cop>més>cap>a>una>laïcitat>més>gran.>Què>penses>sobre>el>paper>de>l’Església>en>l’escoltisme>i>si>continua>tenint>sentit>la>diferenciació>entre>escoltisme>laic>i>escoltisme>catòlic?>És un tema complex, que cal gestionar-lo en el dia a dia. Sigui quina sigui la opció presa, sempre caldrà basar-la en el respecte entre uns i altres.

Vols>dirigir>alguna>recomanació>als>caps>actuals>de>MEG?Una observació: l’escoltisme ha format molts nois i noies, i els ha ensenyat a servir el País, fidels a la Llei escolta. Ara, més que mai, Catalunya necessita una ciu-tadania que tingui en compte aquells valors. Una reco-manació: senzillament, no defallir.

Entrevista>publicada>originalment>a>la>revista>Caliu,>

el>butlletí>informatiu>del>Grup>d’Antics>Escoltes>i>Guies>

de>la>FJS,>núm.>18,>de>novembre>de>2013.

Podeu>trobar>l’entrevista>completa>a:>

http://ves.cat/jmjA

xarxameg

__25

__25

25 de gener 2014A Mura ens va rebre en Pere Fabrés, del Molí del Mig, per fer-nos de guia. Va descriure l’entorn natural de la zona i la seva economia: la vinya fins a l’arribada de la fil·loxera; el carbó vegetal, la calç i una incipient indústria tèxtil. Actualment Mura està força abocada al turisme. Els principals productes agrícoles són, ara, els de l’horta a l’estiu - amb els coneguts cigronets com a element característic - i les olives i l’oli a l’hivern. També s’aprofita la llenya d’alzina dels seus boscos. Mura és un municipi amb infinitat de fonts i amb moltes coves, donada la naturalesa del subsòl.

Baixant per carrers esglaonats arribàrem a l’església parroquial, dedicada a Sant Martí. És bàsicament romànica, amb diverses ampliacions i reformes. La façana té una portalada amb un timpà on hi ha representada l’adoració dels Reis Mags i unes columnes amb capitells que mostren passatges de la vida de Sant Martí. L’interior sor-prèn, d’entrada, per dues enormes arcades lon-gitudinals que unifiquen l’espai de tres cossos o naus de diferents èpoques: segles XI, XII i XVII.

El Molí del Mig és un veritable museu de la maquinària i les eines necessàries per a moldre el blat, per a l’elaboració de l’oli i el vi i fins i tot per produir electricitat. És el molí més antic de Cata-lunya i va estar en actiu fins fa uns trenta anys.

Acomiadats del guia, ens vàrem dirigir al Puig de la Balma, on estava previst de dinar. Paratge sor-prenent: una antiquíssima construcció (té parts del segle X, del XIII i del XVII), la més complexa i més ben conservada de la zona, sota una enor-me i espectacular balma. Consta de tres plantes edificades i actualment conté una gran quantitat d’aparells, objectes i eines del camp.

A quarts de cinc érem a Talamanca. El guia ens va donar tota mena d’explicacions sobre el castell i les seves dependències, les parts originals i les reconstruïdes o restaurades, les tombes antro-pomòrfiques... Des de dalt vàrem poder observar la vall - entre La Mussarra i el propi castell - on va tenir lloc la famosa batalla de Talamanca durant la guerra de Successió, la darrera victòria de les tropes catalanes sobre les borbòniques un mes abans de la caiguda de Barcelona. Prèviament, havíem pogut contemplar un interessant audio-visual expositiu de la batalla i de les circumstàn-cies que l’envoltaren.

En definitiva, una descoberta molt completa i profitosa per als qui hi vàrem participar.

Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS

Les>valls>del>Montcau,>Mura>i>Talamanca>Text:>extracte>d’un>article>de>Josep>Badosa>(membre del grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS) · Fotos: J. M. Badiella, J. Badosa i J. Gascó

__26

el C

orre

u__

87__

hiv

ern

Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.netBrownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net

DESCOMPTES

per a GRUPS!

Consulta’ns

(IVA no inclòs)

Nilo 4*

107NILO 4

NILO 4 (4 places)

PINETA P5 (5 places)

211 07PINETA P5

(IVA no inclòs)

Pineta P5*

(IVA no inclòs)

Nilo 6*

138NILO 6

NILO 6 (6 places)

35

* Fins a exhaurir existències

11

Marxa de

campaments

amb el millor

material!

Entrevista: Gent de Moviment

“Per>a>fer>els>concerts,>busco>‘el>lloc>bo’>de>l’escoltisme,>un>espai>adequat>per>fer>les>coses>més>espirituals>i>crear>un>clima>bonic”

Jo Jet En>Jordi>‘Jet’>Serra>(Barcelona,>1990)>i>la>Maria>Ribot>(Manresa,>1990)>són>caps>de>l’AEiG>Cardenal>Lluch>i>l’AEiG>Cavall>Bernat,>respectivament.>A>part>del>seu>amor>pel>cau>tenen>una>altra>passió,>la>música.>Acaben>de>finalitzar>un>Verkami>que>els>permetrà>treure>el>llibre-CD>‘Viatges>i>Flors’>on,>entre>altres,>hi>ha>una>cançó>que>parla>dels>seus>anys>al>cau.>

D’on ve el nom de Jo Jet?

Ve del meu nom, Jordi, que és el nom que

m’han posat de casa, i Jet, que és el nom que

m’ha posat la societat, en aquest cas el cau.

El primer dia que vaig anar al cau vaig portar

una joguina d’una avioneta i anava dient que

era un súper jet i se’m va quedar el nom.

Fa poc has fet un Verkami amb la Maria

Ribot amb el qual heu aconseguit 5.759 €.

Com ho heu fet? Per a què us serviran

aquests diners?

Al llarg d’aquests anys hem anat sembrant

molts lligams i el Verkami els ha fet aflo-

rar. Tot i això amb 5.759 € pots fer poca

cosa... Als dos CD anteriors ja vaig inten-

tar que el format físic fos una mica més

elaborat i amb més valor del que tenen

normalment els CD pelats, per això sem-

pre he fet llibre-CD. Això fa que d’entrada

la impremta sigui molt cara i se’n vagin

uns 3.000 €. Volíem fer un conte perquè

totes les lletres són més paisatgístiques

i primaverals. Acaba sent un viatge a

través de diversos paisatges a la recer-

ca de la primavera. A part volem que hi

hagi un videoclip, una web, unes fotos...

i volem pagar a la gent que ens ho fa, no

que ho facin perquè són amics!

Alguns dels concerts que feu són en terrats.

Això va ser una paranoia meva, fer els con-

certs a pèl. No crec gaire en aquests con-

certs en bars a les deu de la nit d’un diven-

dres quan la gent vol sortir de festa o vol

xerrar, perquè trenques tota la màgia que

pots crear amb la música i amb l’ambient

de la gent. Això em va fer buscar concerts

que fossin en espais més reduïts, on no

hi hagués cables entremig i que fossin a

pèl, i on el lloc tingués una importància,

fos maco. És com “el lloc bo” que es diu

en l’escoltisme, buscar el lloc adequat per

fer les coses més espirituals. Realment

s’aconsegueix crear un clima molt bonic.

La cançó “Cançons”, que parla sobre el

cau, la vas escriure fa temps però ara l’has

reeditat.

“Cançons” la vaig escriure en el meu pri-

mer any com a cap amb dues persones

que per mi al cau eren especials i amb

tot un cor de Llops i Daines. A la darrera

festa a Manresa la vam tornar a tocar i

vam demanar a sis amics si volien cantar

amb nosaltres a l’escenari i també vam fer

el vídeo a l’estudi. Per mi el primer any

com a cap és l’any en que ets conscient

d’allò que l’escoltisme està suposant per a

tu, sobretot pel traspàs que suposa i que

has d’actuar davant dels nens. Per mi és el

moment en què t’adones que l’escoltisme

afecta la teva manera de ser i d’actuar.

També parla de les coses que m’he anat

adonant al llarg dels meus anys al cau,

de totes les coses que et van ensenyant

o que et van fent veure. Parla d’aquesta

sensació que quan ets petit et volen fer

veure que no estàs sol al món, que hi ha

molta altra gent i que tenim una respon-

sabilitat. Després tot depèn de nosaltres:

poder canviar el món una miqueta, ni que

sigui un petit gir de clau, però que al final

acabarà sent més gran.

Com és que vas entrar al cau?

Vaig entrar a primer de Llops i Daines. Els

meus germans hi anaven i el meu pare

també hi havia anat. Jo no hi volia anar

perquè pensava que no faria amics. Al

final vaig fer tota l’etapa fins a segon de

Truc. Aleshores vaig portar tres anys Ràn-

gers i Noies Guies, després vaig fer un any

sabàtic perquè vaig venir a viure a Giro-

na i només estava a algunes comissions, i

aquest any he entrat de cap d’agrupament

i de cap de Pollets, una branca que hem

obert al cau abans de Castors i Fures (Cas-

tors i Llúdrigues). També estic a un equip

de demarcació de la Catalunya Central

per renovar el cançoner.

Veus una evolució en el món de

l’escoltisme?

Jo crec que sí. M’emmirallo en el meu

agrupament i la meva demarcació i em

fa la sensació que s’està agafant mol-

ta força, molta embranzida i en general

molta consciència del que estem fent.

Cada vegada els caus estan més con-

nectats amb la demarcació, que és una

cosa que costava fa uns anys, i crec que

és perquè agafem consciència del Movi-

ment. En el moment en què ens trobem

crec que és important que es camini cap

a un lloc comú. Jo m’emociono molt amb

l’escoltisme, veus realment que és un

món brutal. Penso en tota la gent a qui

l’escoltisme l’ha ajudat a fer les coses bé i

a canviar les coses pas a pas.

www.jojetimariaribot.cat

Text:>Sònia>Calvó(membre de l’Àmbit de Comunicació) Foto:>Josep>Maria>Serra

el C

orre

u__

87__

hiv

ern