repàs, reforç, ampliació coneiximent del medi

ndexAtenci a la diversitat

Atenci a la diversitat en el projecte Saba .............................................................................................. 3

Reps unitat 1 ....................................................................................................................................... 4Refor unitat 1. Estructures i tipus de plantes ....................................................................................... 6Refor unitat 1. La nutrici en les plantes ............................................................................................... 7Refor unitat 1. La reproducci en les plantes ........................................................................................ 8Ampliaci unitat 1. Nutrici i relaci ....................................................................................................... 9Reps unitat 2 ....................................................................................................................................... 10Refor unitat 2. Les cadenes alimentries .............................................................................................. 12Refor unitat 2. Les xarxes alimentries ................................................................................................. 13Refor unitat 2. Tipus decosistemes ...................................................................................................... 14Ampliaci unitat 2. Lsser hum canvia el medi .................................................................................... 15

Reps unitat 3 ....................................................................................................................................... 16Refor unitat 3. Els rgans dels sentits .................................................................................................. 18Refor unitat 3. El sistema nervis .......................................................................................................... 19Refor unitat 3. Lesquelet hum ............................................................................................................ 20Ampliaci unitat 3. El sentit del tacte ..................................................................................................... 21Reps unitat 4 ....................................................................................................................................... 22Refor unitat 4. La densitat .................................................................................................................... 24Refor unitat 4. Els efectes de les forces ................................................................................................. 25Refor unitat 4. Propietats i s dels materials ......................................................................................... 26Ampliaci unitat 4. Densitat i flotabilitat ................................................................................................ 27

Reps unitat 5 ....................................................................................................................................... 28Refor unitat 5. Tipus i propietats de lenergia ....................................................................................... 30Refor unitat 5. Les fonts denergia ........................................................................................................ 31Refor unitat 5. Els impactes ambientals ................................................................................................ 32Ampliaci unitat 5. Lenergia de laigua .................................................................................................. 33Reps unitat 6 ....................................................................................................................................... 34Refor unitat 6. Estructures ................................................................................................................... 36Refor unitat 6. s adequat de les mquines .......................................................................................... 37Ampliaci unitat 6. Les mquines ........................................................................................................... 38Ampliaci unitat 6. Les mquines de Leonardo ...................................................................................... 39

3Atenci a la diversitat en el projecte Saba

En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils daprenentatge dels alumnes. Per aix, el quadern dAtenci a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables per a cobrir les diferents necessitats:

Refor

Les fitxes de refor estan focalitzades en aquells aspectes de ms dificultat de cada una de les unitats didctiques.

Inclouen activitats que aborden els continguts bsics des de diferents punts de vista, per a daquesta manera fer-los accessibles a un major nombre dalumnes.

Ampliaci

Les fitxes dampliaci proposen activitats que van un pas ms enll del que sha vist a classe.

Estan plantejades amb un cert carcter ldic, de manera que lalumne que de veritat puga fer ms, es motive per a fer aquest tipus dactivitats.

Permeten aprofundir en continguts que ja shan treballat.

Reps

Les fitxes de reps inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-tals de tota la unitat.

Poden utilitzar-se per a afermar definitivament aquess continguts una ve-gada finalitzat lestudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els alumnes com a pas previ a lexamen.

Totes aquestes fitxes i els seus solucionaris estaran disponibles en Sabadigital. Si vol, el professor podr assignar-los des dall directament als alumnes que considere oport.

Atenci a la diversitat en el projecte Saba

MATERIAL FOTOCOPIABLE 4Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

REPS

Nom: Data: Curs: 1unitat

a

b

cd

1 Colloca la lletra on corresponga per a classificar les plantes segents.

2 Completa les taules segents.

3 En qu es diferencien la saba bruta i la saba elaborada?

4 Quina s la frase correcta? Explica per qu i corregeix la incorrecta.

FOTOSNTESI

Substncies necessries

Substncies de rebuig Produeix

a) Les plantes fan la fotosntesi tant de dia com de nit.

b) Les plantes respiren tant de dia com de nit.

Plantes amb flors

Plantes sense flors

Angiospermes

Gimnospermes

Amb arrel, tija, fulles i conductes

Sense arrel, tija, fulles i conductes

RESPIRACI

Substncies necessries

Substncies de rebuig Produeix


REPS


5 Observa aquests dos processos i descriu el que ocorre en cada un. Quina s la diferncia fonamental?

6 Relaciona cada imatge amb el tipus de fragment a partir del qual la planta es pot reproduir asexualment.

7 Explica en qu consisteixen les segents formes de relaci de les plantes amb el seu entorn.

Fototropisme:

Geotropisme:

a b

Estol Tubercle Bulb


REFOR Estructures i tipus de plantes


1 Busca una planta amb arrels i flor, i fes un dibuix esquemtic. Assenyala i anomena en el teu dibuix les parts que conegues. Desprs, relaciona els rgans que has identificat amb la seua funci.

2 Utilitza aquesta clau per a identificar les plantes segents.

s lencarregat de sostindre la planta. Per aquest rgan circulen substncies a travs de conductes.

s lrgan que capta lenergia del sol. Per mitj de la fotosntesi, fabrica els nutrients que la planta necessita.

s lrgan reproductor.

T flors?

Les llavors es troben a linterior dels fruits? T arrels, fulles i tija amb conductes?

S S

S

No

No

No

s lrgan de les plantes que capta del sl laigua i les sals minerals.

Angiosperma Gimnosperma Falguera Molsa

a) b) c) d)


REFOR La nutrici en les plantes


Desprs dhaver dedicat molt temps a lestudi de les plantes, no hi ha res millor que utilitzar els coneixe-ments per a preparar unes ensalades bonssimes. Aix que... cultivem tomaques!

Per a fer-ho, preparem quatre planters on sembrem les llavors. Dos dels planters se situen en una zona ben illuminada i els altres dos en un lloc amb poca llum. Dos dels planters es reguen abundantment i els altres dos, molt poc.

Observant els resultats, segur que pots trauren conclusions i respondre a les preguntes.

1 Qu necessiten les plantes per a crixer?

2 Com es diu el procs pel qual les plantes creixen?

3 Emplena les caixes amb els gasos que hi intervenen.

Saba bruta + + llum + Saba elaborada +

4 Per qu s important aquest procs per a lsser hum?


REFOR La reproducci en les plantes


1 Retalla les imatges i ordena-les, seguint una lnia de temps. Afig-hi tamb una explicaci del que repre-senta cada imatge.


Observa aquesta grfica. Shi representa, de manera aproximada, la variaci de dixid de carboni que hi ha en laire en un bosc de fajos.

1 Quan s mxima la quantitat de dixid de carboni? Quan s mnima?

2 Com ser a la tardor, major o menor que a lestiu? Explica per qu.

3 Per qu crees que varia la quantitat de dixid de carboni al llarg de les estacions?

4 Durant el dia i la nit tamb hi ha variacions en la quantitat de dixid de carboni de laire. Quan ser major? A qu crees que es deu?

AMPLIACI Nutrici i relaci


REPS


MATERIAL FOTOCOPIABLE 10Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2MATERIAL FOTOCOPIABLE 10Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

1 Observa aquesta illustraci i indica quins sn els seus components.

2 Classifica en la taula els ssers vius que apareixen en la illustraci anterior.

3 Com ser una cadena alimentria amb aquests ssers vius?

Productors coNsuMIdors dEscoMPoNEdors

Herbvors carnvors

REPS


MATERIAL FOTOCOPIABLE 10Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

4 Qu passaria en aquest ecosistema si desaparegueren els lleons? I si desapareguera lherba?

5 Quin tipus decosistema representa la illustraci de lactivitat 1? Indica el nom daltres ecosistemes terrestres i els factors dels quals depenen.

7 Qu tenen en com els organismes productors dels ecosistemes terrestres i dels ecosistemes aqutics?

6 Indica com es distribueixen els ssers vius en els ecosistemes marins.


REFOR Les cadenes alimentries


1 Classifica en la taula els segents components dun ecosistema.

Medi fsic ssers vius

Organisme productor:

Organisme consumidor herbvor:

Organisme consumidor carnvor:

Organisme descomponedor:

2 Classifica els ssers vius de lactivitat anterior.

3 Construeix una cadena alimentria amb els ssers vius de la llista anterior.

4 Qu passaria si desaparegueren els consumidors carnvors de la cadena?

MATERIAL FOTOCOPIABLECincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

REFOR Les xarxes alimentries


Organisme productor:

Organisme consumidor herbvor:

Organisme consumidor carnvor:

2 Quin s el paper dels ssers vius de lactivitat anterior en lecosistema?

3 Explica per qu els ecosistemes terrestres clids i humits, com la selva, alberguen ms formes de vida que els ecosistemes clids i secs, com la sabana.

1 Construeix una xarxa alimentria amb els elements segents.

Girafa Lleona

sser hum

Zebra Nyu Gasela

Accia

Herba


REFOR Tipus decosistemes


1 Numera aquests ecosistemes en ordre, segons apareixen, des del pol fins a lequador.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

2 Escriu el nom dels ecosistemes anteriors.

3 Quins factors fsics diferencien els diferents tipus decosistemes?

4 Indica per qu no hi ha algues a les zones marines profundes.


AMPLIACI Lsser hum canvia el medi


1 Com ja saps, algunes accions humanes poden provocar importants desastres ambientals. Observa aques-tes fotografies que illustren diferents accions humanes i indica quins desastres ambientals poden cau-sar.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

2 Ara associa les segents accions amb les solucions als problemes de les imatges anteriors.

Depuraci daiges

s de bicicletes i cotxes elctrics

Repoblaci de boscos

Selecci i reciclatge de residus

Contaminaci de sls

Desforestaci

Contaminaci daigua dola

Contaminaci de laire

REPS


MATERIAL FOTOCOPIABLE 16Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2MATERIAL FOTOCOPIABLE 16Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

a) Per a fer les funcions vitals noms necessitem el cervell.

b) Els rgans dels sentits reben informaci de lexterior.

c) Laparell respiratori pren loxigen de laire.

d) Els renyons fan que la sang es moga per tot el cos.

e) Els ssers humans som vivpars.

a) Escriu el nom dels segents rgans del cos hum i relacionals amb laparell al qual pertanyen.

b) Els quatre aparells intervenen en una de les funcions vitals. Indica en quina.

1 Escriu en la columna esquerra el nom de les tres funcions vitals dels ssers vius i relaciona-les amb les definicions que corresponga.

2 Fes les activitats segents.

3 Indica si aquestes afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les falses.

Permet als ssers vius captar el que ocorre al seu al voltant i reaccionar davant daquesta informaci.

Permet als ssers vius produir nous ssers vius semblants a ells.

Permet als ssers vius aconseguir les substn-cies i lenergia necessries per a portar a terme les funcions vitals.

Aparell respiratori Aparell digestiu Aparell circulatori Aparell excretor

REPS


MATERIAL FOTOCOPIABLE 16Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1

4 Observa les imatges segents i contesta les preguntes.

a) Numera en ordre les vinyetes segents i explica qu hi ocorre.

b) Utilitza les imatges anteriors per a explicar qu ocorre quan els nostres sentits capten un estmul.

5 Assenyala quins dels segents canvis sn estmuls i quin rgan dels sentits el percep.

6 Explica com respondries als estmuls de lactivitat anterior. Indica si sn respostes motores o glandulars.

s estmul? rgan dels sentits que el percep sentit que el percep

Baixa la temperatura 10 C. Sona un soroll a lhabitaci del costat. Tenim gana i fa olor de paella. Manel s ms alt que Anna. Sapaga la llum.

El menjar t massa sal.

Ens trobem una roca gran al cam.

respOsta

Baixa la temperatura 10 C. Sona un soroll a lhabitaci del costat. Tenim gana i fa olor de paella. Sapaga la llum. El menjar t massa sal. Ens trobem una gran roca en el cam.


REFOR Els rgans dels sentits


1 Observa aquesta imatge i contesta les qestions segents.

a) Quins rgans dels sentits est utilitzant Juan?

b) Quins estmuls capten aquests rgans dels sentits mentre veu la pellcula?

2 Anomena les parts de lull assenyalades. Explica el recorregut de la informaci que arriba al cervell.

3 Anomena les parts de lorella assenyalades. Explica el recorregut de la informaci fins que arriba al cervell.


REFOR El sistema nervis


1 Relaciona cada terme amb la seua funci.

4 Llusa sha punxat amb les espines de la rosa. Dibuixa sobre la imatge el recorregut de la informaci i de la resposta. El moviment de Llusa s voluntari o involuntari? Per qu?

3 Dibuixa el recorregut de lordre en el primer dibuix i el de la resposta en el segon. El moviment que fa Llusa s voluntari o involuntari? Per qu?

2 Llusa observa que comena a ploure. Numera les oracions segents per a explicar el procs que es porta a terme en el seu sistema nervis.

Els nervis motors transporten les ordres fins als rgans efectors.

Els rgans dels sentits capten la informaci.

Els nervis sensitius transporten la informaci captada pels sentits fins al cervell.

El cervell interpreta i processa la informaci i elabora ordres.

Encfal

Medulla espinal

Nervis sensitius

Nervis motors

Transmeten la informaci des dels rgans dels sentits fins al sistema nervis central.

Es troba dins del crani i t tres parts.

Transmeten les ordres des del sistema nervis central fins als msculs i glndules.

Elabora respostes automtiques i rpides.


REFOR Lesquelet hum


1 A Jaume li han regalat un esquelet hum de joguet, per en obrir-lo troba un munt de peces que no sap collocar. Podries ajudar-lo? Per a fer-ho, numera en la imatge de la dreta el lloc on va cada una de les peces de lesquerra.

3 Com es diuen les zones duni entre els ossos? Quins tipus hi ha?

2 Ara que has aconseguit collocar les peces de lesquelet, escriu el nom dels ossos assenyalats.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1

11

14

12

10

13

9

8

7 5

2

4

6

3

AMPLIACI El sentit del tacte



1 Els receptors del tacte perceben canvis en lambient, per a voltes ens enganyen. Per a comprovar-ho, fes el segent experiment. Fica durant una estona la m esquerra en un recipient daigua calenta, i la m dreta en un daigua freda. Comprovars que les sensacions de fred i calor disminueixen. Desprs, intro-dueix les dues mans al recipient amb aigua tbia.

3 Quins receptors del tacte estaven involucrats en lexperiment anterior?

2 Hi ha diversos tipus de receptors del tacte, grcies als quals podem percebre nombroses sensacions. Relacionals en la taula segent:

a) Com perceben les mans laigua tbia?

b) Podrem considerar al sentit del tacte com un instrument per a mesurar la temperatura, igual que si fra un termmetre?

4 Busca informaci i escriu el nom de les parts de la pell que veus en la imatge.

Receptors de calor

Receptors de fred

Receptors de pressi

Receptors de contacte

Textura

Pes

Humitat

Temperatura

Aigua calenta Aigua freda Aigua tbia

REPS



1 Completa els segents enunciats sobre les propietats generals de la matria.

La massa s

El volum s

Massa =

Volum =

5 Explica qu s la densitat.

4 Observa els dibuixos i respon. Quina s la massa i el volum daquests objectes?

3 Encercla els elements que no sn matria i explica per qu no ho sn.

aire

plstic

calor

so

tela

vapor

metall

paper

moviment

2 Relaciona les tres columnes.

Massa

Volum

Quilograms

Litres

Proveta

Balana

50 g100

150

200

250

50

300

350

450

400

500

100

150

200

250

50

300

350

450

400

500

100

150

200

250

50

300

350

450

400

500

100

150

200

250

50

300

350

450

400

500

150 g

Massa =

Volum = 200 ml

200 ml

220 ml

300 ml

REPS



6 Completa els enunciats segents amb les propietats de la dreta.

La matria s si, desprs daplicar-hi una fora, recupera la forma inicial.

La matria s quan es trenca amb facilitat.

La matria s quan s difcil de ratllar.

8 Utilitzant les conclusions de lactivitat anterior, indica quins materials senfonsaran i quins suraran si els fiques en un llibrell amb aigua.

7 En les balances segents es pesen diferents materials que tenen el mateix volum. Observa la massa de cada un i ordena els materials de major a menor densitat. Explica com els ordenes.

9 Si en un got daigua tires borumballes de suro i arena, a quina part del got es collocar cada material? Indica el resultat en el dibuix i explica-ho segons les propietats de la matria.

6 g 21 g 190 g

Ferro

Frgil

Dura

Elstica

PlsticSuro

Borumballes de suro

Arena


REFOR La densitat


1 Anna i Jlia estan investigant sobre la densitat. Per a fer-ho, tenen dos blocs de la mateixa grandria: un de suro i un altre de plom. Quin creus que t ms massa? Quin bloc s ms dens? Per qu?

2 Ara les nostres xiques han agafat dos blocs de plom, un moltssim ms gran i ms pesat que laltre. Anna diu que els dos blocs tenen la mateixa densitat. Creus que t ra? Explica per qu.

3 Fixat en els segents cubs, igual de grans, per fets de materials diferents, i contesta les preguntes.

A la superfcie Al mig Al fons

Alcohol etlic Aigua Oli

Aigua Oli Alcohol etlic

Alcohol etlic Oli Aigua

a) Ordena de major a menor els materials anteriors segons la densitat.

> > > > >

b) Assenyala amb un cercle els materials que surarien si els llanrem a un poal daigua.

Oli Suro Alcohol etlic Fusta Plom

c) Encercla ara els materials que surarien si els tirrem a un poal doli.

Suro Alcohol etlic Aigua Fusta Plom

d) Si tirem aigua, oli i alcohol etlic en un mateix recipient, en quin ordre quedaran?

Suro

Oli

massa = 0,92 g massa = 0,24 g massa = 1 g massa = 0,79 g massa = 0,9 g massa = 11,34 g

Suro Aigua Alcohol etlic Fusta Plom

Plom

Plom


REFOR Els efectes de les forces


2 Ratlla lafirmaci errnia sobre les forces i escriu-la correctament.

Les forces poden fer que un objecte es pose en moviment.

Quan, en cessar la fora, un material recupera la forma, es diu que s plstic.

Un material frgil es trenca amb facilitat quan shi aplica una fora.

1 Observa les diferents imatges i contesta les preguntes.

a) Relaciona els efectes que produeixen les forces amb els objectes de les imatges anteriors.

Canvis en la velocitat

Deformacions

a

b

c

d

e

f

g

h

b) Quin objecte pateix un canvi en la direcci del seu moviment?

c) En la imatge b, la carrosseria del cotxe est feta amb un material plstic o elstic? Per qu?

d) Fixat en les imatges dels materials que pateixen deformaci i classificals en plstics, elstics o frgils.

Elstics Plstics Frgils

a b c d

e f g h


REFOR Propietats i s dels materials


2 Qu passaria si el llit elstic fra de vidre i hi saltrem damunt?

1 Relaciona cada objecte amb les propietats del material utilitzat per a fabricar-lo.

3 Per qu la majoria dels cassons sn metllics? Podrem utilitzar-los si foren de plstic?

4 Relaciona aquests materials amb les seues propietats i usos adequats.

Formig

Vidre

Plstic

Suro

Impermeable

Allant

Resistent

Transparent

Ulleres graduades

Taps de botella

Canonada

Bigues

Cass metllic

Para-sol de tela

Impermeable de nil

Llit elstic

Flexibilitat

Impermeabilitat

Conductivitat

Opacitat


AMPLIACI Densitat i flotabilitat


2 Si en un recipient ple daigua de gom a gom tirem un bloc de metall, i en un altre recipient igual tirem un bloc de plastilina del mateix volum que lanterior, en quin dels dos shaur vessat ms aigua si els dos blocs shan enfonsat? Per qu?

1 Com va calcular Arquimedes el volum de la corona?

Diuen que el rei grec Hier (segle iii a.C.) va manar fer una corona dor a un joier. Per, quan la va tindre a les mans, va sospitar que el joier lhavia enganyat i que per a fer-la, el joier no havia utilitzat tot lor que ell li havia entregat.Llavors, el rei Hier va demanar a Arquimedes que calculara si la co-rona era dor masss o no. Amb aquest problema en el cap, Arquime-des volia saber la densitat de la corona calculant-ne el volum. Mentre pensava, Arquimedes va omplir la banyera completament i, quan shi va ficar dins, part de laigua sen va eixir. Arquimedes va eixir llavors de la banyera i va cridar eureka, que vol dir ho he trobat.

3 Maria i Joan han fet cada un petit vaixell amb la ma-teixa quantitat de plastilina. El de Maria sura, per el de Joan no. Joan diu que el seu vaixell surar en un re-cipient amb ms aigua. Maria creu que el vaixell de Joan senfonsa perqu no t la forma adequada.

Tu qu hi penses? Descriu un experiment per a demos-trar-los de qu depn la flotabilitat dels vaixells.

Vaixell de Maria

Vaixell de Joan

REPS



1 Quines sn les propietats de lenergia? Explica en qu consisteix cada una.

4 Classifica en la taula les fonts denergia que coneixes segons siguen renovables o no renovables.

3 Quina forma denergia es pot trobar en cada una daquestes fonts denergia?

Gas Energia qumica Carb Vent

Aigua Urani Biomassa

2 Escriu el tipus denergia elctrica relacionada amb les imatges segents.

Energia Energia Energia

Energia Energia

FONTS deNergia reNOvableS FONTS deNergia NO reNOvableS

REPS



5 Quines fonts denergia sn les ms utilitzades en lactualitat? Sn fonts inesgotables?

6 Relaciona cada imatge amb la capa de la Terra on es produeixen els impactes que hi observes.

7 Indica com podeu, tu i la teua famlia, afavorir lestalvi energtic a casa. Proposa almenys cinc mesu-res.

Impacte sobre la hidrosfera

Impacte sobre els ssers vius

Impacte sobre latmosfera

Impacte sobre la geosfera


REFOR Tipus i propietats de lenergia


1 Observa els objectes que apareixen en la imatge i contesta les preguntes.

2 Explica la transformaci de lenergia que t lloc en les mquines segents.

a) Una bicicleta

b) La televisi

a) Quins daquests objectes necessiten energia per a funcionar?

b) Escriu en la taula la forma denergia que utilitzen els segents objectes que hi ha a lhabitaci i en quina es transforma.

OBJECTE FOrma dEnErgIa quE uTIlITza FOrma dEnErgIa quE PrOduEIX

Joguet

Llanterna

Estufa

c) Escriu les propietats de lenergia que observes en cada un dels objectes anteriors.

Joguet:

Llanterna:

Estufa:


REFOR Les fonts denergia


Anna i la seua famlia van a passar un cap de setmana dacampada en un espai natural protegit. Solament poden portar sacs de dormir i motxilles amb els objectes segents.

3 Anna ha portat a lexcursi una llanterna que funciona amb piles. Per hi ha un altre tipus de llanternes que funcionen manualment fent girar moltes vegades una manovella. Les dues llanternes utilitzen la mateixa font denergia?

2 Anna relaciona les fonts denergia amb alguns dels elements que observa al seu voltant. Indica si sn renovables o no renovables.

Sol

Petroli

Vent

Carb

Biomassa

Aigua

Gas

Urani

1 Completa aquesta taula amb les fonts denergia que utilitza la famlia dAnna en lacampada.

OBJECTES FONT DENERGIA

Llanterna

Fogonet

Nevera

Telfon mbil

Capsa de mistos

16: 35

Una motxilla amb placa solar per a carregar una petita nevera elctrica i el telfon mbil.

Una llanterna amb piles per a illuminar de nit.

Una capsa de mistos per a encendre el fogonet.

Un fogonet de gas per a calfar el menjar.


REFOR Els impactes ambientals


1 Localitza en la segent imatge tots els impactes ambientals que trobes i indica quins efectes produeixen en el medi ambient.

2 Associa els impactes ambientals anteriors amb la capa de la Terra a la qual afecten.

El fum que emeten les centrals trmiques i els cotxes:

Els abocaments de les fbriques que van a parar al riu:

Les centrals eliques i les plaques solars:

Els peixos morts que apareixen al riu:

3 Quines mesures creus que shaurien dimplantar per a evitar aquests problemes?


AMPLIACI Lenergia de laigua


1 Investiga sobre les centrals hidroelctriques i contesta les qestions segents.

a) Relaciona mitjanant nombres cada part de la central hidroelctrica amb el seu nom.

b) Completa les segents oracions sobre el funcionament i producci de les centrals hidroelctriques.

Lenergia potencial s lenergia que tenen els cossos degut

La turbina es mou amb

El generador transforma lenergia

Els cables transporten lenergia elctrica fins a

Els embassaments emmagatzemen aigua per a proveir les ca-ses, les indstries i els cultius agrcoles, per, a ms, serveixen per a controlar el cabal dels rius i produir energia elctrica.Aquesta energia elctrica es produeix aprofitant els salts daigua situats a les preses dels embassaments. Les centrals que produeixen energia a partir de laigua sanomenen cen-trals hidroelctriques.

2 On es troben les principals centrals hidroelctriques a Espanya? Accedeix a lenlla www.e-sm.net/svcn-mf5ep01 i contesta les preguntes.

a) On hi ha ms concentraci de centrals hidroelctriques? Per qu?

b) Per qu creus que hi ha menys centrals hidroelctriques a la meitat sud dEspanya?

Turbina

Lnia elctrica

Embassament

Aigua en moviment

Generador

Aigua amb energia potencial

Aigua amb energia cintica

Presa

1

3

4

8

65

2

7

REPS



1 Identifica en la imatge els elements de lestructura. Explica per qu el pont s una estructura.

2 Per qu es diu que lesquelet s lestructura del cos hum?

4 Les imatges mostren mquines simples. Identifica-les i explica en qu consisteixen.

3 Assenyala en els esquemes segents cada una de les parts de les palanques: fora (F), punt de suport (PS) i crrega (C). Completa desprs amb el nom de cada tipus de palanca.

Palanca de classe Palanca de classe Palanca de classe

a)

b)

c)

a b c

REPS



6 La bicicleta s una mquina composta per diferents operadors. Situa els operadors segents en el lloc corresponent de la bicicleta.

7 Quines mesures de seguretat has dadoptar quan utilitzes aquestes mquines o thi situes prop?

5 Observa les imatges segents i indica quines sn mquines simples i quines sn compostes. En qu es diferencien aquests dos tipus de mquines?

Palanca Roda Roda dentada Manovella Cadena


REFOR Estructures


1 Observa la imatge daquesta muntanya russa i contesta les preguntes.

a) La gent i els cotxes pesen moltssim. Com s possible que es mantinga tot en peus?

b) Identifica en el dibuix els elements que formen lestructura.

1

2

3

c) Relaciona els elements de lestructura amb el que representen en la muntanya russa.

1

2

3

Sn les estructures verticals que suporten els rails.

s el pes dels cotxes amb la gent.

Sn les rails per on circulen els cotxes.

d) Explica quina daquestes dues estructures s ms resistent i per qu.

e) Observa lestructura dels pilars de la muntanya russa. Quin element hi han afegit per a donar-li ms estabilitat?

12

3


REFOR s dadequat de les mquines


Sovint utilitzem mquines per a mourens, per hem de tenir en compte que usar-les comporta riscos que hem de conixer per a prendre les precaucions adients. Observa la imatge i contesta les preguntes.

3 Respon verdader o fals a les mesures de seguretat relatives al bon s daquestes mquines.

Evita circular a la nit i, si ho fas, porta algun element reflector.

No utilitzes el casc llevat que vages per ciutat.

No fa falta que obesques les normes de circulaci, sempre tens avantatge.

La mquina ha destar en perfecte estat. Cal revisar les rodes, els frens, etc.

Pots utilitzar auriculars mentre patines.

Utilitza patins del tipus i la grandria adequats a la talla i nivell de la persona.

No portes passatgers al patinet, solament hi pot anar una persona.

2 De qu ens protegeixen cada un dels elements anteriors?

1 Escriu en la taula els elements de protecci que utilitza cada un dels xiquets.

Pat

Patinet

Monopat

PatPatinet

Monopat


AMPLIACI Les mquines


1 El dibuix segent representa el conjunt de mquines simples que formen la maquinria dun pont lleva-ds. Observa i contesta les preguntes.

a) Investiga i escriu el nom dels operadors mecnics de la maquinria.

1

2

3

4

b) Explica en qu consisteix cada una de les mquines simples anteriors.

1

2

3

4

c) El pont llevads s una mquina simple o composta? Per qu?

d) Explica com funciona un pont llevads.

Els ponts llevadissos sutilitzaven als castells medievals per a supe-rar un fossat i entrar al recinte fortificat i eixir-ne. Aquest pont salava o es baixava accionat per una interessant maquinria. Quan el castell patia un assalt, el pont era alat i la fortalesa es tornava inexpugnable. En situacions normals, el pont romania baixat sobre el fossat per a facilitar laccs al castell.

1

3

2

4


AMPLIACI Les mquines de Leonardo


1 Observa el disseny de la bicicleta de Leonardo i el duna bicicleta actual. Contesta les preguntes.

a) Compara lestructura de les dues bicicletes. Quines diferncies hi trobes? Quina creus que est millor dissenyada per a suportar un pes? Explica per qu.

b) Observa el mecanisme utilitzat en els dos models i explica les semblances.

2 Investiga sobre aquestes altres mquines ideades per Leonardo da Vinci. Escriu quina funci tenien i els mecanismes que utilitzava en el seu disseny per a fer-les funcionar.

Mquina Funci desitjada Mecanismes

Caragol helicodal

Grua giratria

Vaixell de pales

Draga

Leonardo da Vinci (1452-1519) va viure a Florncia i es va dedicar a mol-tes coses en la seua vida: va ser pintor, cientfic, mecnic, arquitecte, escrip-tor, escultor... i fins i tot inventor de mquines. La gran imaginaci de Leonardo el va portar a dissenyar multitud denginyoses mquines, des de mquines de guerra fins a mquines voladores. Totes eren dissenyades en tela i fusta, materials propis daquella poca. No obstant aix, Leonardo no va arribar a veure fabricats la majoria dels seus dissenys perqu, aleshores, no existien recursos tcnics ni econmics per a fer-ho.

Els recursos didctics de Cincies de la naturalesa per a 5 de Primria formen part del Projecte Editorial dEducaci Primria dSM Arrels. En la seua realitzaci ha participat lequip segent:

AutoriaIsabel Pueyo, Montserrat Gonzlez, Antonio Jos Hidalgo

Edici ngel Rubio, scar Cambra, Hctor Martnez

Coordinaci i assessorament lingsticsDons Segu / I ms. Serveis Lingstics i Editorials

Illustracingel Ovejero, Eduardo Rodrguez, Jess Gabn

FotografiaARXIU SM; THINKSTOCK; Ablestock; 123RF; SHUTTERSTOCK; GETTY IMAGES

Edici grficaReyes Gordo

Disseny de la coberta i dels interiorsEstudi SM

MaquetaciEquip SM; Equip I ms

Responsable del projecteMireia Casaus

Coordinaci de continguts digitalsMara Maas

Coordinaci editorial de CinciesLaura Prez

Coordinaci editorial de PrimriaPilar Menndez, Nuria Corredera

Direcci dArt del projecteMario Dequel

Direcci editorialAda Moya

SMImprs a la UE / Printed in EU

Aquest llibre est imprs en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible.

repàs, reforç, ampliació coneiximent del medi

Documents