REIAL ACADÈMIA DE FARMÀCIADE CATALUNYA

DISCURS SESSIÓ INAUGURALDE L’ANY 2020

“La importància de l’alimentació per la salut i el benestar de la societat, l’Agenda 2030

i el compromís de Catalunya amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS)”

Excel·lentíssim Sr. Dr. Màrius Rubiralta i AlcañizAcadèmic numerari

L’Acadèmia no es fa solidària de les opinions científiquesexposades en les seves publicacions.

Edita: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Carrer de l’Hospital, 56 08001 Barcelona

Imprimeix: TIRO Y RETIRO

Dipòsit legal: B 28101-2019

3

Excel·lentíssim Senyor President de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Excel·lentíssims Senyors i Senyores AcadèmiquesDigníssimes AutoritatsSenyores i Senyors

Pròleg

El 16 de juny de 2003 la Junta de Govern de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya va nomenar-me “Acadè-mic de número” al complir els requisits dels estatuts i regla-ments vigents en relació als estudis i investigació realitzats en les Ciències Farmacèutiques. Coincidia aquell moment amb el reconeixement, que per part de la Generalitat de Catalunya vaig tenir, del Premi Narcís Monturiol al mèrit científic i tec-nològic i dels treballs de creació del concepte de “parc cien-tífic” que van culminar amb el càrrec de director del Parc Ci-entífic de Barcelona (PCB) (2002-2005). Cal entendre aquella etapa com la culminació d’un període intens de recerca en el Laboratori de Química Orgànica del Departament de Farma-cologia i Química Terapèutica, amb el Dr. Joan Bosch com a

4

impulsor, i després d’una creativa activitat com a vicerector de recerca en el rectorat d’Antoni Caparrós i Benedicto, que va estendre’s des de 1994 al 2001 com una etapa activa de cons-trucció del Sistema Universitari de Recerca i Transferència. Voldria recordar aquí la col·laboració amb el Dr. Joan Albaigés, com a Director General de Recerca de la Generalitat de Cata-lunya (1994), en el disseny del programa del Mapa de Recerca en base als nou concepte de Grup de Recerca Consolidats, que s’estendria més tard a la resta dels Sistemes Universitaris auto-nòmics, i posteriorment, com a Comissionat per a Universitats i Recerca (1994-1999) i president de la CIRIT, quan va impulsar el Primer i Segon Pla de Recerca de Catalunya.

El nomenament d’Acadèmic Numerari va coincidir amb un període extraordinari de dedicació a la gestió universitària, al més alt nivell, com a rector de la Universitat de Barcelona (2005-2008), com a Secretari d’Estat d’Universitats al Govern d’Espanya i posteriorment Secretari General d’Universitats (2008-2012), període que no em va permetre la dedicació ne-cessària a les activitats i obligacions de l’Acadèmia.

L’any 2012, de tornada a la Universitat de Barcelona, el rector Dídac Ramírez em posa davant d’un nou repte com era la continuació de les activitats de desenvolupament del Cam-pus de l’Alimentació de Torribera, un nou campus de la UB ubicat a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, i que tenia la voluntat d’imaginar-se com un concepte integral de campus especialitzat en alimentació.1 Cal recordar que aquest projecte havia tingut una llarga gestació des de la primera idea del Dr. Josep Boatella, i que havia evolucionat durant la meva estada a Madrid a partir de la dedicació i impuls de diversos acadè-mics com el Dr. Miquel Morató, el Dr. Claudi Mans i la Dra. M. Carmen Vidal.1 Rubiralta, M. (2019), “Santa Coloma Ciutat Universitària. Importància de les Ciutats Mitjanes Universitàries per Articular el Territori”, Gramenetum, 2, 10-21.

5

Com a director del Campus de l’Alimentació de Torri-bera (2012-2016) vaig realitzar una intensa activitat per poten-ciar i difondre la fortalesa multidisciplinar de la UB en l’ampli sector de l’agroalimentació. Va ser una etapa d’alineació de les prioritats de la Diputació de Barcelona (propietària del Re-cinte Torribera), de l’Ajuntament de Santa Coloma de Grame-net (amb la creació de la marca Santa Coloma Ciutat Univer-sitària) i de la Facultat de Farmàcia. Fruit d’aquests treball es culmina la signatura de la Modificació del Pla General Metro-polità en relació al Recinte Torribera on s’especifica la com-binació de les activitats de salut mental (Centre Assistencial Emili Mira) i d’alimentació amb la Universitat de Barcelona, amb el Campus de l’Alimentació de Torribera, i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb l’Escola de Restauració de Grameimpuls. Un acord que proporciona a la Universitat de Barcelona un creixement del Campus amb un nou sostre constructiu de fins a 40.000 m2 dedicat a desenvolupar un pla estratègic en alimentació i gastronomia.2

El dia primer de desembre de 2016, en la jornada final de les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona, la meva candidatura perd, per un petit marge de vots, les eleccions da-vant del professor de la Facultat de Matemàtiques i Informà-tica, Dr. Joan Elias. S’inicia d’aquesta forma una nova etapa, segurament ja la darrera abans de la meva pròxima jubilació a l’any 2022, en que retorno completament a l’activitat docent 2 Edicte del Departament de Territori i Sostenibilitat de 8 de setembre de 2015 sobre la resolució referent al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Modificació del Pla Ge-neral Metropolità del Recinte Torribera. DOGC 6957 de 16 de setembre de 2015. Vegi’s “document complet” pag 8: El desenvolupament del Campus de l’Alimentació de Torri-bera a càrrec de la Universitat de Barcelona és la gran aposta de futur del recinte Torri-bera. D’acord amb el “Pla Funcional dels Edificis Docent, de Recerca i Empresarial del Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona” el futur campus comptarà amb els següents edificis dins del Recinte Torribera: ... Nou edifici Docent (9.200 m2), Nou edifici de Recerca (8.700 m2), Nou edifici Empresarial i d’Institucions (10.800 m2), Nou edifici “Centre d’Estudis i Recerca Gastronòmica de Catalunya (4.000 m2) i nou Edifici de Serveis Tecnològics Agroalimentaris (7.500 m2)”.

6

de Química Orgànica als ensenyaments que s’imparteixen en el Campus de l’Alimentació de Torribera.

És en aquest moment de la creació i consolidació d’aquest nou marc organitzatiu de la Universitat de Barcelona, amb la creació de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i del nou Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia, al que m’incorporo en 2016, que cal entendre la present dissertació en el Discurs de la Sessió Inaugural de l’any 2020 de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Agraïments

Permeti’m que agraeixi amablement a la Dra. Rosau-ra Farré Rovira, com a secretària de l’Acadèmia, que em va recordar i tramitar l’oportunitat que em dona l’Estatut, que tipifica l’obligació dels Acadèmics de número de llegir el dis-curs d’inauguració del curs acadèmic de l’any que, per ordre d’antiguitat, li correspongui a cadascun els acadèmics, i espe-cialment al President de l’Acadèmia, el Dr. Jaume Casas Pla.

Igualment voldria agrair a totes les persones que m’han acompanyat durant la darrera etapa de la meva vida acadèmica on l’alimentació, la salut i la gastronomia, han sigut eixos de l’activitat docent i de les polítiques universitàries. Finalment, un agraïment especial als meus companys de la Facultat de Farmàcia, especialment del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica i del Laboratori de Fisiologia Vegetal, dels que en tinc un gran record, tal com ho vaig manifestar en el discurs d’ingrés a l’Acadèmia.

7

“La importància de l’alimentació per la salut i el benes-tar de la societat europea en l’horitzó 2030 i el compro-mís de Catalunya amb els Objectius del Desenvolupa-ment Sostenible (ODS)”

La relació de la Farmàcia amb l’Alimentació

Una part important de les aportacions a partir de confe-rències, discursos i recomanacions de l’Acadèmia de Farmà-cia són realitzats per experts de farmàcia de la pròpia Facultat, i una part petita d’aquestes aportacions s’han referit a temes relacionats amb la salut, l’alimentació i l’activitat professional farmacèutica.

Entre els discursos inaugurals relacionats amb l’alimen-tació he de mencionar els que van realitzar els Acadèmics nu-meraris Dr. Miquel Salgot, l’any 2018, el del Dr. Josep M. Suñé, l’any 2015, en el que es descriu com la indústria far-macèutica i alimentària requereix de la universitat un major esforç de relació i interacció per augmentar la translació del coneixement a innovació i progrés econòmic i social, així com el del Dr. Josep Boatella, l’any 2001.

Per altra part, els esforços de l’Acadèmia per difondre a la societat missatges clars en temes d’actualitat, en el marc del programa “les Recomanacions de l’Acadèmia”, tenen en l’any 2017 un bon exponent a través de la publicació de les “Interaccions Aliments-Medicaments en la Població Geriàtri-ca”, publicació coordinada per la Dra. Rosaura Farré.

Les Facultats de Farmàcia espanyoles han incorporat, de forma habitual, la nutrició dins dels seus ensenyaments de farmàcia, i a partir de la nova normativa de l’EEES es van

8

obrir els nous graus de Nutrició Humana i Dietètica i les do-bles titulacions de Farmàcia i Nutrició Humana i Dietètica. Fins i tot, algunes facultats com la “Facultad de Farmacia y Nutrición” de la Universitat de Navarra han incorporat aquest terme en el seu nom.

Cal recordar que la Facultat de Farmàcia de la Universi-tat de Barcelona ha concentrat, fins molt recentment, aquesta activitat docent en el Departament de Nutrició y Bromatolo-gia, una denominació que en altres facultats, com per exemple a la Facultat de Farmàcia de la Universidad Complutense de Madrid, es determina com Departament de Nutrició i Ciència dels Aliments.

L’alimentació ha sigut un aspecte integrat en la profes-sió farmacèutica a partir d’aquesta incorporació en la forma-ció universitària. La introducció d’assignatures troncals de Nutrició, d’Anàlisi d’Aliments i de Bromatologia en els en-senyaments de Farmàcia, aproximadament en un 10-15%, i la investigació en Nutrició i Alimentació Humana que s’han realitzat principalment en els laboratoris dels departaments corresponents de les facultats de farmàcia, en són algunes de les característiques generals.

D’aquesta manera els graduats en Farmàcia han adquirit les competències que es relacionen amb la nutrició i l’alimen-tació com: (i) Prestar consell terapèutic en farmacoteràpia i dietoteràpia, així com en l’àmbit nutricional i alimentari en els establiments en que prestin serveis”; (ii) Conèixer la re-lació existent entre l’alimentació i la salut, i la importància de la dieta en el tractament i la prevenció de malalties”; i (iii) Desenvolupar anàlisis higiènics-sanitaris (bioquímics, broma-tològics, microbiològics, parasitològics) relacionats amb la salut, els aliments i el medi ambient.

9

Finalment, voldria recordar en aquest apartat, el discurs d’ingrés com Acadèmica numerària de Montserrat Rivero i Urgell, el 20 de setembre de 2010, sobre les aportacions dels experts farmacèutics en l’educació nutricional, en general, i en el model d’Educació Nutricional a Catalunya, en particular.

El compromís de la Facultat de Farmàcia de la Univer-sitat de Barcelona amb l’Alimentació: La nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

1. La Facultat de Farmàcia (1845-1957) i (1957-2015)

Abans de fer una mirada al procés de creació de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació voldria re-cordar les explicacions del Dr. Josep Boatella, en el seu discurs inaugural de l’Acadèmia de l’any 2001 on descriu l’evolució de la Facultat de Farmàcia i els ensenyaments de Farmàcia fins a la data del discurs, de l’escrit de M. Dolors Gaspar i García, “Apunt històric de la Facultat de Farmàcia de Barce-lona des de la seva creació en 1845” publicat en 1995, i del posterior document “La Facultat de Farmàcia. Avatars d’un projecte universitari” de la mateixa autora, publicat per Publi-cacions i Edicions UB en 2008, amb un pròleg del Dr. Antoni Díez Noguera, degà de la Facultat, en la celebració del 50è aniversari de l’inici oficial de l’activitat docent al nou Edifici de Farmàcia a la Zona Universitària de Pedralbes.

Per altra part, el Dr. Joan Esteva ens aporta una nova mirada a la Facultat, quan va escriure l’apartat “Els Ensenya-ments de Farmàcia” en el llibre “La Universitat de Barcelona. Història dels Ensenyaments (1450-2010)” publicat per Publi-cacions i Edicions UB en 2010.

10

La Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona té una llarga història des de la seva creació el 25 de setembre de 1845. Es va traslladar des de l’Edifici Històric, on va roman-dre 85 anys, al nou Campus Diagonal, denominat Pedralbes, i va iniciar la seva activitat als espais remodelats que havien estat dissenyats com a col·legi major l’any 1957.3 Des d’aquell moment fins a l’actualitat és l’única Facultat de Farmàcia de Catalunya. L’Estatut de la Universitat de Barcelona, aprovat per la Generalitat de Catalunya l’1 de juliol de 1985, va incor-porar la nova organització de les divisions com a nou ens que agruparia facultats d’àrees temàtiques pròximes. La Facultat de Farmàcia s’incorpora en aquesta nova organització dins de la Divisió de la Salut (Divisió IV) i durant alguns anys hi ubi-ca la seva direcció compartint espais amb el Deganat. L’apro-vació de la Llei d’ordenació universitària (LOU) va obligar a redactar nous estatuts a les universitats. Com a resultat de l’aprovació dels nous Estatuts de la UB, Decret 246/2003 de 8 d’octubre, durant l’exercici 2004 l’estructura administrativa de la UB va quedar modificada amb la desaparició de les divi-sions, que es consideraven unitats de gestió de l’activitat de la Universitat. En el seu lloc es van crear quinze administracions de centre com a unitats de gestió administrativa.

En la nova proposta de modificació de l’organització de la UB de 2015, especificada en el document Reforma d’es-tructures acadèmiques i d’organització administrativa de la UB, es promouen les agregacions estratègica de facultats afins amb l’objectiu de simplificar l’organització i millorar-ne la governança. És en aquesta nova etapa en què la Facultat de Farmàcia, a través del lideratge del degà i el seu l’equip, i amb el suport dels responsables departamentals, va decidir que el millor camí per a la conservació dels valors de Facultat 3 Per Decret de 13 de juny de 1951, el Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort es convertí en la nova Facultat de Farmàcia a la Diagonal de Barcelona.

11

i per assegurar el futur d’una nova àrea acadèmica dirigida a l’alimentació, era la visualització en el nom de la nova facul-tat d’aquests dos àmbits professionals i procedir a crear les modificacions i ajustos en l’estructura de funcionament de la nova Facultat, cosa que es concretava en un nou reglament de funcionaments d’acord amb la nova situació que es va propo-sar reiniciar.

La Junta de Facultat ordinària del 4 de juny de 2015 va aprovar la proposta de denominació de la nova Facultat en els termes en què va ser proposada per l’equip rectoral i va quedar finalment definida com a Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquesta nova facultat ha presentat finalment un nou reglament de funcionament al Consell de Govern de la UB de 6 de novembre de 2019.

A més a més, la proposta de Reforma d’estructures acadèmiques i de l’organització administrativa presentada al Claustre, el dia 18 de febrer de 2015, va contemplar que aquesta reforma havia d’anar acompanyada d’un nou model d’organització administrativa. És en aquest marc que a partir del Consell de Govern del 8 d’octubre de 2015 es va treballar en el Pla d’Ordenació de les Estructures Administratives i de Gestió de les Administracions del Campus Mundet i de la Fa-cultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, com a dues de les primeres accions prioritàries.

2. La Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (2016)

En el Consell de Govern de la UB del 2 de febrer de 2016 es va presentar a aprovació el canvi de denominació de la Facultat de Farmàcia per Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació a partir d’una carta del degà Dr. Joan Esteva de

12

Sagrera on es feia constar l’acord de la Junta de Facultat de 4 de desembre de 2015, juntament amb la nova estructura de departaments, entre ells la proposta del Departament de Nu-trició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Cal recordar que la proposta del canvi de denominació de la Facultat va ser realitzada per l’equip de Govern de la UB en el punt 3 del Consell de Govern del 20 de abril de 2015, tot i que en aquell moment es feia la proposta definida com Facultat de Farmàcia i Alimentació.

En el mateix punt de l’Ordre del Dia del Consell de Govern de la Universitat de Barcelona de febrer de 2016 es va aprovar el “Pla d’ordenació de les estructures administratives i de gestió de les Administracions del Campus Mundet i de les Facultats de Dret i de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació”. A la pàgina 14 d’aquest document aprovat pel Consell de Go-vern es determina una proposta per la nova Administració de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

13

La voluntat del Consell de Govern definia clarament que la proposta organitzativa de la nova Facultat considerava i reflectia la peculiaritat del projecte estratègic del Campus de l’Alimentació de Torribera “que va més enllà de la nova Facultat” tal com queda reflectit en la Modificació del Pla General Metropolità del Recinte Torribera de la Diputació de Barcelona aprovat per la Generalitat de Catalunya.

14

El degà de la Facultat de Farmàcia i el director del Cam-pus de l’Alimentació de Torribera havien presentat conjunta-ment un document justificatiu, dirigit a la Junta de Facultat del dia 4 de desembre de 2015, amb la finalitat que s’aprovés la tramitació de la Memòria de creació del Departament de Nu-trició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia en el marc de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, cre-ada a proposta del Consell de Govern de la UB de 20 d’abril de 2015 i aprovada definitivament en el Consell de Govern del 15 de febrer de 2016. Aquest nou departament quedava aprovat definitivament en el Consell de Govern del 12 de maig de 2016 al modificar-se en “afers de tràmit” el nom, on consta-va “departament transversal”, pel definitiu de Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia.

Els corresponents “reglaments de funcionament” del nou Departament i de la Facultat van ser aprovats en les Jun-tes de Facultats de 29 de setembre de 2016 i de 7 d’octubre de 2019, respectivament.

3. Campus de l’Alimentació de Torribera

El Campus de l’Alimentació de Torribera, en el seu con-cepte actual, neix a començaments de la primera dècada dels

15

2000 com un concepte nou que aprofita l’experiència històrica de la Universitat de Barcelona a nivell organitzatiu, temàtic i sectorial. Paral·lelament, aprofita l’experiència de la Fundació CESNID, sota la direcció de la professora Pilar Cervera, que en diferents acords amb la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera (conveni de 29 de setembre de 1995 i addenda de 31 de maig de 2001) promou millores dels espais docents fins a la seva ubicació a l’edifici de la Masia del recinte de Tor-ribera on desenvolupa la diplomatura de Nutrició i Dietètica.

El nou marc de l’espai europeu d’educació superior (EEES), que permet la creació, per part de les diferents uni-versitats, de nous ensenyaments universitaris de grau i màster, va facilitar la transformació de la diplomatura de Nutrició i Dietètica en un nou grau de Nutrició Humana i Dietètica i l’absorció, de l’activitat de la Fundació CESNID i de part del seu professorat i personal, per part de la Universitat de Barce-lona. La Fundació CESNID va estar dirigida des de l’any 1985 fins al 2006 per Pilar Cervera i posteriorment, després de la seva jubilació, per la catedràtica Rosaura Farré.

El disseny del projecte d’un campus ubicat al recinte de Torribera de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, que representava el sisè campus universitari metropolità de la UB, va ser encarregat pels diferents rectorats de la Universitat a equips dirigits per diversos delegats del rector: els professors Josep Boatella, en l’etapa conceptual del projecte, i posterior-ment Claudi Mans, Màrius Rubiralta (2012-2015), Josep Boa-tella (2015-2017) i M. Carmen Vidal fins l’actualitat.

Durant l’etapa 2009-2011 el campus va estar dirigit per una “comissió gestora” i un delegat del rector (el professor Claudi Mans), juntament amb la direcció del centre adscrit CESNID, fins a la seva transformació en estudis oficials de la UB. Durant aquesta etapa, i per encàrrec del rector de la Uni-

16

versitat, Dídac Ramírez, es va redactar un document Propos-ta de model organitzatiu per al Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona (juny 2012) per part d’una àmplia comissió formada per S. Atrián, M.T. Anguera, C. Mans, M.C. Vidal, M. Morató, E. Mata, A. Juárez amb la base jurídica d’Àlvar Sánchez. El document es dividia en tres capítols, “Bases per a la creació del Campus de l’Alimentació de Torribera”, “El Campus de l’Alimentació de Torribera des d’una situació de facto a una de iure” i “Estructura organitzati-va i competencial del Campus de l’Alimentació de Torribera”.

La proximitat de la redacció d’aquest document amb la presentació per part del Rectorat d’una proposta de nou esta-tut per la Universitat acompanyat d’una reorganització dels centres i departament va obligar a no desenvolupar els acords indicats en el document pactat tot i que algunes de les seves idees van ser utilitzades com a eix de la gestió del campus, de forma transitòria, fins a la creació de la nova Facultat de Far-màcia i Ciències de l’Alimentació.

Recentment, la Universitat de Barcelona ha aprovat ofi-cialment la creació del Campus de l’Alimentació de Torribera com un nou espai organitzatiu i especialitzat en el Consell de Govern de 6 novembre de 2019, finalitzant així una situació de provisionalitat.

4. Diputació de Barcelona, el Recinte Torribera i el Campus de l’Alimentació de Torribera

El 25 d’abril de 2007 la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona signen un conveni de col·laboració amb l’objecte d’actualitzar entre ambdues institucions els te-mes de caràcter i contingut patrimonial. En el pacte cinquè es regula la relació entre ambdues institucions en tot allò que

17

fa referència al recinte de Torribera; en l’apartat A, s’indica la constitució d’un dret d’usdefruit a favor de la UB sobre diversos edificis (pavellons Verdaguer 2.028 m2, Gaudí 2.025 m2, Marina 3.268 m2 i l’edifici de la Masia plantes primera i segona amb 1.400 m2) amb una durada de 75 anys.

Com a finalitat de l’usdefruit la UB hi determina la ubi-cació, en aquests espais cedits, d’un nou campus universitari denominat Campus de l’Alimentació de Torribera on “hi po-drà ubicar centres o unitats pròpies de la UB, de les unitats que componen el Grup UB, dels seus instituts de recerca i de qualsevol de les entitats relacionals de la UB”.

La Diputació de Barcelona es compromet a possibilitar la construcció de nous edificis de caràcter acadèmic (docent, de recerca i de transferència de coneixement i tecnologia) amb un sostre màxim de 40.000 m2 a través de la redacció d’un Pla especial d’ordre urbanístic, paisatgístic i ambiental. Com a compensació per la construcció dels nous edificis en el recinte de Torribera i per a la rehabilitació dels existents, la Diputació de Barcelona es compromet a aportar la quantitat de 12 M€ en quatre anualitats 2007-2010. Aquesta planificació es modifica de comú acord com a conseqüència del retard en la redacció del pla especial que havia de facilitar la construcció d’un au-lari d’un cost aproximat de 6,5 M€. Aquest conveni descriu també la transformació de la cessió d’espais, que s’havia fet a la Fundació CESNID a l’edifici de la Masia, parcialment a càrrec de la Universitat de Barcelona.

El Recinte Torribera, en la denominació de la propietat, queda descrit en el document de Modificació del Pla Gene-ral Metropolità on hi consten els actuals usos i institucions, així com la projecció d’un programa de creixement que en el cas de la Universitat de Barcelona li proporciona un sostre addicional de 40.000 m2. Es priorització també en aquest do-

18

cument altres activitats relacionades amb l’alimentació com les Vinyes de Can Sabaté, l’Hivernacle Torribera de 2000 m2 de la UB -en col·laboració amb Grameimpuls-, l’Escola de Restauració de Santa Coloma (fase 1, Edifici Canigó) i fase 2 (en projecte, ampliació).

El projecte de la Universitat de Barcelona situat al Re-cinte Torribera agafa el nom de Campus de l’Alimentació de Torribera i és en aquest espai on la nova Facultat de Farmà-cia i Ciències de l’Alimentació hi ubica un dels seus depar-taments. Per altra part, el Vicerectorat de Recerca de la UB aprova la ubicació de la seu administrativa del seu centre pro-pi de recerca INSA (Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària) coincidint amb la concentració d’una part dels seus grups de recerca a l’Edifici Gaudí. El caràcter estratègic d’aquest Campus es posa de manifest també amb la ubicació de la seu d’ODELA per part de la Facultat de Geografia i His-tòria com a Observatori de l’Alimentació. Des de l’any 2017 el rectorat de la UB incorpora a l’Edifici de la Masia el Torri-bera Mediterranean Center (TMC) com a resultat de l’acord signat el 31 de novembre de 2017 entre el rector Joan Elias, i el provost de The Culinary Institute of America (CIA), Mark Erickson. Finalment, el Campus de l’Alimentació de Torribe-ra és la seu proposada per l’Observatori del Science & Coo-king Barcelona, per acord de la UB, la Universitat de Parma i l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest caràcter transversal i interfacultatiu del Campus de l’Alimentació de Torribera ha permès a nivell docent obrir nous horitzons com el que representa el nou ensenyament ofi-cial de grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, adscrit a l’Escola CETT-UB, com acord interuniversitari UB-UPC, i que realitza parcialment les activitats docents al Campus de l’Alimentació de Torribera i al Campus de Castelldefels de la

19

UPC-ESAB. Un exemple anàleg a nivell de màster es posa de manifest amb la col·laboració amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, compartint al Campus Torribera, la seu del Màster propi de Nutrició en l’Activitat Física i l’Esport.

Les prioritats de la nova Facultat i l’Agenda 2030.

La coincidència de la data de creació de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació amb l’aprovació per part de l’Organització de Nacions Unides de l’Agenda 2030 i els disset objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) comporta l’oportunitat d’alinear el Pla Estratègic de la nova Facultat amb les prioritats de Nacions Unides interpretades i prioritzades des de la Unió Europea, el Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i de forma més pròxima les Uni-versitats, en especial la UB a través de diversos acords de seu Consell de Govern.

La fortalesa de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, en especial a través de tots els seus departa-ments i centres de recerca, es deu a la coincidència d’objectius amb l’Agenda 2030 en els àmbits de salut, alimentació, nu-trició, sostenibilitat, i biodiversitat, entre d’altres, i especial-ment en la seva funció d’educació i formació, de recerca i de responsabilitat social amb la transformació del coneixement en innovació i en respostes als grans reptes de la Humanitat descrits en l’Agenda 2030 des de la mirada de la Farmàcia i l’Alimentació.

A nivell de Farmàcia s’ha de tenir present que el Conse-jo General de Colegios Oficiales Farmacéuticos amb la finali-tat d’expressar el seu compromís amb els objectius de l’Agen-da 2030 ha publicat el document “La farmàcia en España: un

20

valor Social” on descriu les accions més importants i les bones practiques dels Col·legis Oficials de Farmacèutics en relació al compliment dels 17 objectius ODS i les seves corresponent fites repartits en tres seccions: (i) Què ens mou?; (ii) Què fem? Una Farmàcia compromesa amb els ODS; i (iii) Què oferim? Propostes des de la Farmàcia per una societat millor. La nostra contribució a les fites dels ODS. Iniciatives per optimitzar la Xarxa de Farmàcies.

Com a òrgan professional representa a Espanya uns 72.000 farmacèutics col·legiats i més de 22.000 farmàcies co-munitàries i impulsa un model de farmàcia orientada al paci-ent, des d’una mirada humanitària de l’atenció sanitària inclo-sa la farmacèutica. La Farmàcia i els farmacèutics, impulsats per la seva vocació de servei, junt amb els principis d’equitat i igualtat, diversitat, sostenibilitat i benestar social i econòmic, es poden presentar davant de les Administracions amb una po-tent Agenda Social de la Farmàcia que contribueix a complir els diferents objectius ODS i les corresponents fites.

A nivell internacional el paper del farmacèutic i els ob-jectius inicialment relacionats amb els Objectius de Desenvo-lupament del Mil·lenni van ser descrits per l’American Aso-ciation of Colleges of Pharmacy en 2014 estructurant-se en el Programa “Healthy People 2020” que posteriorment quedaria modificada per la més àmplia proposta de l’Agenda 2030 y els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les universitats han adaptat recentment els curricula per ajudar als estudiants a entendre els reptes que tenen com a societat compromesa amb els ODS i com poden col·laborar dins dels campus, com a futurs professionals i com a part de la societat. Una societat amb unes característiques de salut pública que han d’abordar, de forma específica, juntament amb tot el conjunt de membres interprofessionals del seu Sistema de Salut Pública.

21

Els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS): Agenda 2030.

L’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a la seu de Nova York, va aprovar el 25 de setembre de 2015 la re-solució titulada “Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per el Desenvolupament Sostenible” coincidint amb el 70è aniversari de l’Organització. Aquesta agenda s’ha d’entendre com un pla d’acció en favor de les persones, el planeta i la prosperitat agafant com a eix conductor el principi de la pau dins d’un concepte més ampli de la llibertat del pobles i les persones. L’Agenda 2030 va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2016 amb la voluntat de promoure la seva translació a les decisions i les polítiques dels països i les regions, i en general amb totes les institucions.

Es considera que per arribar a un necessari desenvolupa-ment sostenible de les regions del planeta, cal construir sobre una base on s’hagin eliminat les causes de la pobresa. És en aquest camí que es van aprovar els 17 Objectius de Desenvolu-pament Sostenible (ODS) i les 169 fites en que es divideixen. Aquests objectius i fites han de considerar-se integrades en un procés continu amb les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmic, el social i l’ambiental. En altres parau-les, hauríem de alinear els nostres objectius estratègics, com a país, com a institucions claus de la societat del coneixement que són les universitats, com a Facultat i com Acadèmia, i de forma important com a persones, amb l’Agenda 2030 si volem que aquesta estratègia sigui efectiva.

Aquesta iniciativa va arribar com a conseqüència de l’anàlisi dels resultats obtinguts de l’anterior iniciativa “Ob-jectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)” sobre la base de la Declaració Universal dels Drets Humans. Es mante-

22

nen però, les prioritats d’eradicar la pobresa i la fam, d’univer-salitzar l’educació i la salut, afavorir la nutrició i la seguretat alimentària, entre d’altres, tot incorporant els objectius neces-saris per a la creació d’un creixement econòmic sostingut, in-clusiu i sostenible i per fer societats més tolerants, pacífiques i inclusives, tot lluitant contra les desigualtats dintre dels di-ferents països.

En aquesta declaració es realitza una definició de la vi-sió de futur en la que apareixen a més de les aspiracions a l’accés equitatiu i generalitzat a una educació de qualitat en tots els nivells, inclosa la universitària i la de formació profes-sional, l’atenció sanitària i la protecció social garantint el ben-estar físic, mental i social, el compromís sobre el dret a l’aigua potable, al sanejament i a la major higiene, i als aliments que siguin suficients, innocus, assequibles i nutritius. Aquestes aspiracions estan emmarcades en la voluntat que cada país ob-tingui un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible que proporcioni treball de qualitat i decent per tothom i que el desenvolupament i aplicació de les tecnologies respectin el clima i la biodiversitat.

En l’àmbit de la salut es promou el benestar físic i la salut mental i prolongar l’esperança de vida per a totes les persones i obtenir la cobertura sanitària i l’accés a una atenció mèdica i farmacèutica de qualitat. A més, en l’àmbit de la re-cerca traslacional i la innovació mèdica una atenció especial a les malalties que afecten especialment als països en desen-volupament.

En l’àmbit de l’alimentació, es posa la atenció en posar fi a la fam i arribar al màxim nivell de seguretat alimentària, així com eliminar totes les formes de malnutrició i malbara-tament dels aliments, sense oblidar de potenciar als profes-sionals dedicats al món rural, l’agricultura, la ramaderia i la

23

pesca, especialment en els països en desenvolupament. La de-claració de l’Agenda 2030 es reafirma en el paper del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial i en la Declaració de Roma sobre la Nutrició i el Marc d’Acció (OMS EB 136/8).

Taula 1. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fites més relacionades amb la Salut i l’Alimentació dins dels anteriors ODS.

Objectiu 2. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentà-ria i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

Fites: (1). Eliminar la fam i assegurar l’accés a l’alimen-tació en especial als pobres i persones en situació de vulnera-bilitat. (2). Posar fi a les formes de malnutrició, especialment en el nens menors de 5 anys, i abordar les necessitats de nu-trició dels adolescents, dones embarassades i lactants i perso-nes d’edat avançada. (3) Duplicar la productivitat agrícola i promoure l’accés segur i equitatiu a les terres. (4) Assegurar

24

la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments. (5) As-segurar la diversitat genètica. (6) Augmentar les inversions en infraestructures rurals i en investigacions que millorin la qua-litat i la capacitat de producció. (7) Eliminar les distorsions comercials via subvencions a les exportacions. (8) Assegurar un bon funcionament dels mercats de productes bàsics alimen-taris i derivats i de la informació als usuaris.

Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benes-tar de tots a totes les edats.

Fites: (1) Garantir l’accés universal als serveis de sa-lut sexual i reproductiva, inclosa la planificació familiar. (2) Assolir la cobertura sanitària universal i l’accés a serveis de salut essencials de qualitat, i l’accés als medicaments i vacu-nes innocus, eficaces assequibles i de qualitat. (3) Reduir el nombre de morts i malalties causades per la contaminació de productes químics perillosos i la contaminació de l’aigua, l’ai-re, i el sol. (4) Augmentar considerablement el finançament de la salut i la contractació, el perfeccionament, la capacitació i la retenció del personal sanitari, inclosos el professionals de la farmàcia, especialment en els països en desenvolupament.

Objectiu 4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per tothom.

Fites: (1) Assegurar l’accés en condicions d’igualtats d’oportunitats per a tots els homes i dones a una formació tèc-nica, professional i superior e qualitat, inclòs l’ensenyament universitari. (2) Augmentar substancialment el nombre de jo-ves i persones adultes que tenen les competències neces-

25

sàries, en particular tècniques i professionals, per accedir a l’ocupació, el treball decent i l’emprenedoria. (3) Eliminar les disparitats de gènere en l’educació i garantir l’accés en condi-cions d’igualtat de les persones vulnerables, incloses les per-sones amb discapacitat a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional. (4) Garantir que en tots els nivells de formació s’incorporin coneixements i competències relacio-nades amb el desenvolupament sostenible.

Objectiu 6. Garantir la disponibilitat i la gestió sosteni-ble de l’aigua i el sanejament per a tothom.

Fites: (1) Aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’ai-gua potable a un preu assequible per a totes les persones. (2) Aconseguir l’accés equitatiu a serveis de sanejament i higiè-nics relacionats amb l’aigua. (3) Millorar la qualitat del aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l’eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de descarrega de productes químics, entre d’altres. (4) Protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua.

Objectiu 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Metes: (1) La gestió sostenible i l’ús eficient dels re-cursos naturals. (2) Reduir a la meitat el malbaratament dels aliments per capita mundial en la venda minorista i a nivell de consumidors i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloent-hi les pèrdues post collita. (3) Gestió ecològica racional dels productes químics per minimitzar els seus efectes adversos en la salut humana i el medi ambient.

26

El Programa Marc Horitzó Europa 2021-2027 de la Unió Europea i els ODS: Per una Europa Sostenible d’aquí al 2030. Contribució de la Comissió Juncker.

1. La Contribució de la Comissió Juncker als ODS

Des de l’any 2014 en que va iniciar el seu mandat4, la Comissió Juncker ha integrat el desenvolupament sostenible en els principals programes transversals, així com en les polí-tiques i iniciatives sectorials. Totes les avaluacions d’impacte de la Comissió previstes a les propostes legislatives inclouen un anàlisi de les repercussions socials, ambientals i econòmi-ques amb la finalitat de considerar correctament les exigències del desenvolupament sostenible. Actualment, tots els acords econòmics i comercials de la UE inclouen un capítol sobre desenvolupament sostenible. La Comissió ha proposat avaluar totes les activitats de recerca i innovació cofinançades per la UE en relació al seu impacte mediambiental i social i adoptar un objectiu de despesa més ambiciós per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest sentit, es va presentar la visió estratègi-ca europea a llarg termini per assolir una economia prospera, moderna, competitiva i neutra des del punt de vista climàtic (Horitzó 2050) i que facilitarà un canvi estructural de l’eco-nomia europea.

La proposta de la Comissió de cara al proper pressu-post europeu plurianual pel període 2021-2027 consisteix en un projecte guiat pels principis de sostenibilitat, prosperitat, solidaritat i seguretat. El desenvolupament sostenible ocupa un lloc central en les propostes, i cal que aquest es consideri una prioritat transversal.

4 Jean-Claude Juncker, President del Parlament Europeu 2014-2019. Actualment la presidenta electa és Ursula von der Leyen des de l’1 de novembre de 2019.

27

La sostenibilitat es promou a través de la integració transversal en nombrosos programes i instruments de despe-sa: (i) Instruments d’Acció Exterior com Desenvolupament i Cooperació Internacional (90.000 M€) i Fons Europeu de Suport a la Pau (10.500 M€). (ii) Instruments de promoció de la Investigació i Innovació com el Programa Horitzó Eu-ropa (100.000 M€) que està dissenyat d’acord amb els ODS. (iii) Instruments d’integració de consideracions climàtiques i energies netes en tots els programes amb un pes del 25% de la despesa. (iv) Instruments de Polítiques de Cohesió reformada que busca conferir una dimensió local als ODS com Fons So-cial Europeu (FSE+, 101.000 M€). (v) Instruments d’inver-sió estratègica com InvestEU (15.200 M€). (vi) Una Política Agrícola comuna simplificada i modernitzada (365.000 M€) per garantir l’accés a una alimentació segura, d’alta qualitat, assequible, nutritiva i diversa per 500 milions de consumidors de la UE. (vii) Programa de Medi Ambient i Acció pel Clima (LIFE, 5.500 M€). (viii) Programa Erasmus (30.000 M€). (ix) Programa del Mecanisme “Connectar Europa” 2021-2027 adreçat als sectors transport, energia i digital. (x) Instruments de transformació Digital com “Europa Digital” (9.200 M€) prioritzant la computació d’alt rendiment, la intel·ligència ar-tificial dedicada a oferir noves oportunitats per avançar en els objectius de desenvolupament sostenible com la reducció de CO2. (xi) Programa Fons Europeu Marítim i de Pesca simpli-ficat i més específic (6.140 M€).

En relació als objectius i reptes del desenvolupament sostenible, la Comissió Juncker indica per l’ODS 2, entre d’al-tres, una iniciativa específica denominada ALIMENTS 2030 amb la finalitat de desenvolupar un programa de recerca i in-novació coherent en pro d’uns sistemes alimentaris i nutricio-nals sostenibles.

28

Les funcions del “Alto Comisionado para la Agenda 2030” del Gobierno de España.

L’any 2018, el Govern espanyol crea una estructura de-nominada “Alto Comisionado para la Agenda 2030” com a resposta a la pressió dels agents socials i a les conclusions dels treballs de la Comisión Internacional de Senado en relació a la “Ponència d’estudi per a la definició, l’elaboració i la co-ordinació de l’Estratègia espanyola per aconseguir els Objec-tius de Desenvolupament Sostenible”. L’encàrrec que el Cap de l’Estat espanyol fa a l’Alto Comisionado para la Agenda 2030, entre d’altres, és impulsar l’elaboració i desenvolupa-ment de plans i estratègies necessàries per l’assoliment per Espanya de l’Agenda 2030, impulsar un sistema d’informació estadística i avaluar i difondre el resultats de l’assoliment dels objectius ODS per part d’Espanya.5

A nivell dels objectius relacionats amb l’alimentació, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación realitza la principal activitat de suport en especial a través de les accions relacionades com l’impuls a les iniciatives d’innovació i digi-talització com a eines imprescindibles per a l’agricultura del futur; la lluita contra la despoblació; el suport als joves i les dones rurals i la millora de l’eficiència de l’ús de l’aigua en els regadius; l’impuls a la qualitat de les produccions la promoció de la dieta mediterrània; la lluita contra el malbaratament ali-mentari; l’impuls de la pesca sostenible; les campanyes d’in-vestigació científica i les activitats de cooperació pesquera.

El Govern espanyol va presentar de forma voluntària un informe sobre el desenvolupament del “Plan de Acción para la implementación de la Agenda 2030” en la reunió del Foro

5 Cristina Gallach, és nomenada com l’Alta Comisionada para la Agenda 2030, el 6 de juliol de 2018, amb un encàrrec de vigilar l’adopció de mesures per desenvolupar el “Plan de Acción para la implementación de la Agenda 2030”.

29

Polític d’Alt Nivell de l’Organització de Nacions Unides a Nova York el 18 de juliol de 2018 i va reafirmar el suport en la reunió del 26 i 27 de febrer de 2019 a Sevilla sobre “Fortaleci-endo un movimiento local-global para localitzar los Objetivos de Desarrollo Sostenible” on es van explicitar diversos acords i compromisos en una declaració denominada “Compromiso de Sevilla para los ODS”.

Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, amb la participació de tots els seus departa-ments, i l’impuls de l’Aliança Catalunya 2030.

La Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Nacional de l’Agenda 2030 de Catalunya el 25 de setembre de 2019 com un mitjà que cal vetllar perquè s’apliqui en tota l’acció de Govern i aconseguir així el potencial transformador de l’Agenda 2030. El Pla es concreta en 920 compromisos o objectius programàtics. La seva gestió està encomanada a un Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS Catalunya)6, creat en 1998, que depèn actualment del Departa-ment d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparèn-cia, i que va publicar al 2018 el document “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món” que s’ha agafat com a base del Pla Nacional. Per aquesta transposició a Catalunya cal entendre que els ODS son 1) integrals i indivisibles; 2) globals i d’aplicació universal; i que s’han d’aplicar conside-rant 3) les diferents realitats, capacitats i nivells de desenvo-lupaments nacionals, i 4) respectant les polítiques i prioritats

6 A proposta de la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transpa-rència i per acord de Govern 112/2019, d’1 d’agost de 2019 es va nomenar president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya al Sr. Ramon Roca i Enrich.

30

nacionals. Què ha de fer Catalunya per contribuir a un món més just i solidari? Quins són els reptes globals i locals més urgents? Com ho han de fer les administracions, la les univer-sitats, les empreses i la societat, en general, per incloure els ODS en les seves estratègies?

En relació al que ens ocupa avui cal considerar de forma es-pecial:

L’objectiu 2: Posar fi a la fam, assolir la seguretat ali-mentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

L’objectiu 3: Garantir una vida sana i promoure el ben-estar per a tothom a totes les edats.

L’objectiu 4: Garantir una educació inclusiva, equitati-va i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.

En cada cas es concreten les fites de l’Agenda 2030 de Nacions Unides específicament relacionades, el context inter-nacional, el context europeu, el context català amb la diagnosi i els reptes generals i específics per a Catalunya en relació a cadascun dels ODS implicats, i finalment unes referències.

En el context internacional cal considerar en primer lloc el problema de la desnutrició que tot i que la prevalença a dis-minuït del 18,6% al 10,9% entre 1990-92 al 2014, encara hi ha 795 milions de persones, un 60% dones (1 de cada 9 persones) desnudrides. Al mateix temps, 1.400 milions de persones al món tenen sobrepès , de les quals 500 milions són obeses. La OMS alerta que al menys 41 milions d’infants, més petits de

31

cinc anys, tenen excés de pes amb una prevalença que ha pas-sat de 4,8% al 1990 a 6,1% al 2014.

Per altra part, per abastir els 9.700 milions de persones que es preveu habitin el planeta en 2050, la producció d’ali-ments hauria d’augmentar en un 60%, considerant que ens tro-bem en un moment històric de limitació de recursos naturals (sòl, aigua i biodiversitat) i de canvi climàtic.

La major part de les llars europees tenen a accés a una quantitat suficient d’aliment de qualitat, tot i això, 50 milions de persones (un 9% de la població) té dificultats per accedir-hi i aquesta situació ha empitjorat des de la darrera crisi econò-mica del 2008. Per altra part, un dels principals problemes de la societat europea és l’excés de pes i l’obesitat amb una pre-valença segons els països que va entre 37% i 57% en dones i d’entre 51% a 70% en homes. Amb una societat que envelleix aquests problemes i d’altres lligats a l’alimentació han de ser considerats prioritaris.

En el context català aquests problemes comporten defi-nir els següents reptes en relació a l’Agenda 2030:

1. Per a 2030, posar fi a la fam i assegurar l’accés de to-tes es persones, en particular de les persones pobres i en situ-acions vulnerables, inclosos lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any.

En aquest sentit cal tenir en compte els informes del Síndic de Greuges sobre malnutrició infantil a Catalunya, i les dades del Banc dels Aliments i de Creu Roja comparant 2008, inici de la crisi, i 2014, en que de les 58.381 persones ateses en el primer cas es va passar a 152.489.

2. Per a 2030, posar fi a totes les formes de malnutrició i abordar les necessitats de nutrició de les adolescents, dones embarassades i lactants, així com les persones grans.

32

A Catalunya, l’any 2014, 227.700 persones (un 3,1% de la població) no van poder fer un àpat de carn o peix almenys una vegada cada dos dies per motius econòmics. Per a perso-nes aturades la proporció augmenta fins el 6,5%.

3. També relacionats amb les activitats departamentals de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació cal tenir presents els reptes 3 a 5 que tracten sobre la millora de la pro-ductivitat agrícola, assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la producció i contribueixin al manteniment dels ecosistemes, i protegir la diversitat genètica de les llavors, cultius i espècies silvestres a través d’una bona gestió i diversificació dels bancs de llavors i plantes.

La Global University Network for Innovation (GUNi) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La xarxa internacional GUNi (Global University Network for Innovation) es va fundar l’any 1999 per iniciati-va de la UNESCO, The United Nations University (UNU) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)-Barcelona Tech (UPC). Des de l’any 2014 la secretaria permanent i la presi-dència està ubicada en l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) però disposa d’oficines regionals en tot el món ja que està formada per uns 220 membres de 78 països. Des del 2015, GUNi ha incorporat un segon objectiu general a la seva missió que és contribuir al pensament sobre el paper de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Soste-nible en l’Educació Superior amb la finalitat de tenir un futur millor i més sostenible. Per acomplir amb aquest objectiu dis-posa de dos instruments: (i) la International Conference on

33

SDGs and Higher Education, que es va organitzar per primer cop en 2017 i com a segona edició a Barcelona en 2019; i (ii) la creació del Grup d’Experts en ODS & Educació Supe-rior. El resultat de les activitats de 2017 va ser la publicació del document “Approaches to SDG 17: Partnerships for the Sustainable Development Goals” i el segon document “Imple-menting the 2030 Agenda at Higher Education Institutions: Challenges and Responses” es va publicar en 2019.

GUNi va adoptar una línia d’acció estratègica al voltant de l’Agenda 2030 i els ODS, centrada en les associacions, el coneixement i la investigació. Després d’una exitosa primera edició de la Conferència Internacional sobre ODS: Actors i Implementació, GUNi celebrarà una segona edició de la Con-ferència Internacional GUNi sobre Objectius de Desenvolupa-ment Sostenible i Educació Superior, que tindrà lloc a Barce-lona els dies 5 i 6 de març de 2020 .

El repte d’aquesta segona trobada anava encaminat a aconseguí un canvi de conducte de les universitats que en ge-neral actuen en dos o tres dels objectius de desenvolupament sostenible en lloc de construir una política transversal en l’ac-ció i holística en el pensament.

El 4 d’octubre de 2019, el Grup d’Experts va presen-tar la seva segona publicació dedicada a la implementació d’ODS a les Institucions d’Educació Superior, en un acte públic a l’Ateneu Barcelonès organitzat amb el suport de l’ACUP. En les conclusions de l’acte s’indicà: “considerant l’agenda 2030 des d’una perspectiva d’educació superior, la seva fortalesa principal és que ens ha donat l’oportunitat de pensar sobre la importància d’incorporar determinats valors i pràctiques en les principals missions de les nostres institu-cions. L’Agenda 2030 ens ha donat l’oportunitat de repensar el paper de les institucions d’educació superior, tal com es re-

34

flecteix en la declaració de la missió de GUNi. També fa un pas més, fent que tots siguem responsables i demanem una ac-ció col·lectiva. Les universitats tenen un paper molt important en això (en educació, investigació i com a institucions en un ecosistema econòmic i social específic)”.

Estratègia Mediterrània en l’Educació per un Desenvolupa-ment Sostenible.

Una bona oportunitat per les nostres universitats va ser que en la Declaració Ministerial d’Atenes es va acordar ampli-ar el concepte de The Mediterranean Strategy for Sustainable Development (MSSD) 2016-2025 a la funció de formació de les universitats de forma específica en el marc del desenvolu-pament del 17 objectius de desenvolupament, creant-se així la estratègia educativa Mediterrània (MSESD) en desenvolupa-ment sostenible conduïda a partir de les iniciatives i prioritats dels països de la Mediterrània per donar resposta al desen-volupament sostenible. El Pla d’Acció va ser aprovat en la Conferència de Ministres d’Educació de Nicòsia (Xipre) el 8 i 9 de desembre de 2016.

Una de les iniciatives regional promoguda en aquesta regió és el Egyptian Sustainable Development Forum (ESDF) format per 18 universitats egípcies, amb l’objectiu de propor-cionar les competències i habilitats als estudiants universitaris encaminats cap a l’Agenda 2030 del 17 ODS. Aquestes activi-tats universitàries estan d’acord amb la “National Strategy on Sustainable Development: Egypt’s Vision 2030”.

Per analitzar la situació de les universitats i del Sistema Universitari Català, en particular, en relació a les iniciatives sobre les ODS i avaluar-ne el seu impacte, Carme Gual, Di-rectora de l’Agència Catalana per la Cooperació en el Desen-volupament de la Generalitat de Catalunya, es fa la pregunta:

35

Les Universitat estan preparades per tenir un impacte real en el desenvolupament dels ODS?

Universitat Europea & Universitat Global i l’Agenda 2030

Molts Sistemas Universitaris, en el marc de la seva res-ponsabilitat social, han desenvolupat estratègies basades en els ODS i en l’Agenda 2030. La European University As-sociation (EUA) ha publicat en 2019 un petit document di-vulgador amb el títol “Universities and Sustainable Develop-ment Towards the Global Goals” en el que comprometen la universitat Europea amb els principis de l’Agenda 2030 amb la finalitat d’assegurar la cohesió social, la prosperitat econò-mica i la protecció ambiental a través de les seves funcions: educació, recerca i innovació. Puntualitza de forma clara que les estratègies de sostenibilitat (social, econòmica i ambiental) han de incloure a tota la organització universitària en el seu conjunt, implicant a tota la comunitat universitària interna i als actors socials i econòmics externs del corresponent àmbit territorial d’influència.

Han dividit els 17 objectius en tres grans blocs on les universitats i tenen un paper important:

Grup d’objectius (Benestar Social): 1-6 , 10 i 11.Grup d’objectius (Sostenibilitat Ambiental): 7 i 13-15.Grup d’objectius (Economia): 8, 9,12.

A nivell general, les universitats com a institucions his-tòriques basades en l’educació, la recerca i la promoció de la innovació i que es basen en els principis de la Magna Charta

36

Universitatum (Bolonya), autonomia, llibertat de càtedra i re-timent de comptes a la societat (accountability), han acceptat de l’Agenda 2030 l’objectiu 16 de compromís amb la pau i l’objectiu 17 (a nivell estructural i de governança) on la EUA forma part de la plataforma ODS de la Comissió Europea des de 2017. Altres institucions Europees, com la European As-sociation for International Education (EAIE), s’han mobilitzat per establir un model propi per abordar un futur més sosteni-ble per tothom, basat entre d’altres en dos iniciatives: Inter-national Sustainable campus Network (ISCN) i el document Educating for Sustainability, com una aproximació holística a través de diferents bones pràctiques entre les que destaquen Stuttgart University of Applied Sciences (Alemanya), Co-llege of London (Regne Unit), University of Oxford, Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suïssa), University of Geneva.

Cal indicar que la Universitat de Bolonya oferta un On-line Course on Higher Education for Sustainable Develop-ment Goals en el que explica als alumnes la següent indicació: “L’educació superior té un paper principal en aquest repte de l’Agenda 2030 i té una gran responsabilitat a l’hora de conduir el canvi que promouen els ODS. Educar els futurs líders de la societat a la sostenibilitat és una necessitat i ha de impregnar tots els aspectes de la vostra futura carrera i vida personal. Volem que els nostres estudiants siguin ambaixadors per a un desenvolupament sostenible. Promovem coneixement i cons-ciència sobre la sostenibilitat, descobrint la riquesa i les con-nexions interdisciplinàries que es poden establir entre diver-sos temes, almenys entre els 17 ODS, introduint els conceptes i definicions principals, acompanyarem l’ODG amb exemples pràctics, des de resultats de recerca fins a aplicacions del cam-pus. Per tant, una imatge completa de tots els reptes ajuda a

37

obtenir una visió holística dels reptes globals i a situar-nos en les competències teòriques i professionals adquirides”.

Les universitats australianes i del Pacífic han publicat recentment “Getting Started with the SDGS in Universities” on ens interpel·len sobre el per què els ODS ens incumbei-xen a les universitats i als universitaris, i com poden les uni-versitats contribuir als objectius de l’Agenda 2030. Els ODS cobreixen un ampli ventall de reptes socials, econòmics i am-bientals encoratjant a les societats i les economies a buscar un nou diàleg amb el planeta. És en aquest sentit que l’educació, la recerca i la innovació, sota el lideratge de la Universitat, i incorporant nou coneixement a la societat, pot ajudar a la so-cietat en aquests reptes.

El Sistema Universitari al incorporar el concepte de la Responsabilitat Social Universitària, en els anys 2000,7 que va produir una gran millora en la modernització de les insti-tucions universitàries, es transforma ara en l’Agenda 2030 en la Responsabilitat Global Universitària. És així, independent-ment del fet que l’educació i la recerca apareix directament explicitada en algun dels ODS, ja que la universitat en base a les seves funcions actua de forma transversal segons tres aproximacions:

1. A nivell de l’aprenentatge i l’ensenyament superior pot ajudar a canviar la mentalitat dels estudiants a partir dels coneixements transversals, les habilitats i la motivació dirigits a la incorporació d’una “educació pel desenvolupament soste-nible” en les diferents especialitats acadèmiques.

L’objectiu 4 indica explícitament la promoció d’una educació inclusiva i de qualitat per tothom i una formació con-7 Barañano, M. “La Responsabilidad Social de la Universidad y el Desarrollo Soste-nible”, documento elaborado por la Comisión Técnica de la Estrategia Universidad 2015. Septiembre de 2011. Ministerio de Educación. Gobierno de España. https://sede.edu-cacion.gob.es/publiventa/la-responsabilidad-social-de-la-universidad-y-el-desarrollo-sostenible/universidad-espana/14925

38

tinua al llarg de tota la vida. Altres objectius com la igualtat de gènere i reduir les desigualtats (objectiu 5) i la promoció d’un societat justa, pacífica i inclusiva (objectiu 16) requereixen també una educació evolucionada i d’alta qualitat.

2. A nivell de la recerca, conferint a la societat el neces-sari coneixement objectiu i contrastat, les solucions potencials i les innovacions que permetin la implementació dels diferents objectius des de mirades científiques interdisciplinars, trans-disciplinars i sostenibles; promoure accions publico-privades en favor de la innovació dirigida a buscar solucions del rep-tes dels ODS i implantar, en els treballs de recerca formativa (TFG o TFM) o dirigits al doctorat, els objectius de desenvo-lupament sostenible.

Per altra part, la inversió en recerca, dirigida a buscar solucions als 17 objectius de l’Agenda 2030, ha de ser una ne-cessitat per tots els països compromesos amb la declaració de l’Agenda 2030 ja que només amb el nou coneixement podrem abordar els extraordinaris reptes socials i econòmics que ens hem plantejat.

En aquest sentit cal fer esment del recent document del Consell per l’Educació Doctoral de l’European University Association (EUA-CDE) titulat “Educació doctoral i els Ob-jectius de Desenvolupament Sostenibles”, de juny de 2019, en el que posa en valor els canvis organitzatius del doctorat a través de les Escoles de Doctorat i del Programes de Doctorat i el compromís efectiu de l’Educació Doctoral Europea amb els principis de l’Agenda 2030 i els 17 ODS. A més a més, un dels principis bàsics del nou model d’Educació Doctoral es el treball sobre els reptes fonamentals de la societat des d’una aproximació transversal i interdisciplinària, i especialment internacional. Així, en 2018 des de la EUA CDE s’ha pogut concloure que un 40% de les universitats Europees organit-

39

za els estudis d’educació doctoral interconnectant la gestió de l’aigua, l’energia i les migracions. A més, entre un 20% i un 40% dels candidats d’aquestes Escoles de Doctorat són ex-terns del país promotor fet que ve impulsat pel gran nombre de projecte conjunts interuniversitaris o de “co-tutelles”. Les Es-coles de Doctorat són un del llocs on es poden abordar millor els ODS ja que és en aquest marc d’educació doctoral on es plantegen els dilemes transversals, bioètics i ètics dels riscos de les noves tecnologies i en comuniquen a la societat les cor-responents conclusions. Els principis de responsabilitat sobre la recerca i la innovació aporten un espai propici per abordar els reptes dels ODS. A nivell de bones pràctiques s’han in-dicat, entre d’altres, les desenvolupades pel DAAD Alemany amb la creació de la “SDG Graduate School” que es dedica a la recerca en col·laboració en els Objectius de Desenvolu-pament Sostenible entre universitats europees i no Europees. Finalment, i en aquest mateix camp cal indicar la preocupació relacionada amb l’objectiu d’igualtat social i accés universal per l’educació doctoral, una barrera avui poc atesa per les or-ganitzacions i administracions, on hi ha un nivell baix d’ajuts en aquest camp.

3. A nivell de la governança de la Universitat i dels Sis-temes Universitaris cal entendre la responsabilitat en l’Agenda 2030 com un element estructural de la institució, transversal a totes les unitats i incorporat a l’estratègia de modernització, i hi ha de constar en la declaració de principis de Responsabili-tat Social Universitària.

Exemples d’accions en que les universitats poden con-tribuir als ODS a través de la seva organització interna són:

Objectiu 2: (a) Promoure una alimentació saludable ba-sada en aliments nutricionals, sostenibles i de proximitat en tots els espais dels campus de forma planificada i amb indica-

40

dors. (b) Facilitar que alumnes, professors i PAS puguin acce-dir a espais de producció en els campus. (c) Col·laborar amb productors per oferir productes frescos i establir jornades de promoció d’una alimentació sana, p.e. fruita. (d) Introduc-ció de mesures per reduir el malbaratament en els campus. (e) Establir acords amb altres actors del territori d’influència per establir ponts de participació en projectes del tipus Banc d’Aliments o Menjadors Social.

Objectiu 3: (a) Promoure estils de vida als campus amb principis d’una alimentació i un estil de vida saludable. (b) Programes d’atenció i de reducció d’incidències sobre les ma-lalties mentals relacionades amb les dels campus i riscos psi-cosocials.

Per a la revisió de la resta d’objectius ODS cal consi-derar la Taula 3 del treball “Getting Started with the SDGS in Universities”.

4. A nivell de lideratge territorial i social de la Univer-sitat, la responsabilitat en les ODS va més enllà de la pròpia institució i projecta aquest repte al conjunt dels agents i actors en que es relaciona a través d’un diàleg universitat-societat-empresa.

Programa “European Universities” ERASMUS+

La política Europea universitària ha donat recentment un tomb quan en 2018 apareix una nova modalitat de coope-ració interuniversitària en forma d’aliança estratègica en la que diverses universitats creen un campus comú amb la fi-nalitat de potenciar la mobilitat entre el seu alumnat a través de l’espai que comprèn aquest consorci. Aquest programa va tenir una primera crida amb 54 agrupacions o consorcis universitaris europeus dels que a final del mes de juny de

41

2019 se’n van aprovat 17. Aquestes noves 17 Universitats Europees representen a 24 estats europeus i han rebut un fi-nançament de 85 M€ el que significa 5 M€/projecte pels tres anys d’activitat.

És important indicar que en les memòries de molts d’aquest tipus de consorci s’han utilitzat les prioritats de l’Agenda 2030 i s’han centrat, en general, en alguns dels 17 objectius dels ODS. A tall d’exemple, l’aliança UNAEURO-PA coordinada per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), junt amb altres sis universitats europees, s’ha centrat en incorpora la sostenibilitat com a eix general en la docència i prioritzant-la en les activitats de recerca a partir de la inter-connexió del 17 ODS.

Una segona aliança de “Campus Transnacional Univer-sitari” és ARQUS coordinada per la Universidad de Granada, junt amb altres sis universitats dedicades entre d’altres priorit-zacions a nivell d’especialització a la diversitat i la integració, juntament amb un defensa del paper de gènere. Igualment, el consorci 4EU+ European University Alliance, format per 6 universitats cap d’elles espanyoles, entre les que destaquen Heidelberg i la Sorbonne que en els seus respectius països ja van obtenir un important finançament en el marc del progra-mes estatals de Campus d’Excel·lència (Iniciativa per l’excel-lència a Alemanya i l’Operació Campus i IDEX a França), s’han centrat en la Biodiversitat i els Objectius de Desenvolu-pament Sostenibles.

De manera similar, hem de fer-nos ressò de l’èxit, en aquest programa Europeu, de la Universitat de Barcelona, que ja havia obtingut un bon reconeixement internacional en el programa espanyol dels Campus de Excel·lència Internacio-nal (CEI) 2008-2012 amb dos CEI especialitzats diferenciats

42

(BKC Campus i HUB Campus)8. En aquest programa Euro-peu, la UB és la institució coordinadora del projecte CHARM European University que es realitza en col·laboració estratègi-ca amb el Trinity College de Dublin, la Universitat d’Utrech (Holanda), la Universitat L.E. de Budapest (Hungria) y la Uni-versitat de Montpeller (reconeguda igualment com a Campus d’Excel·lència pel govern de França). Com en els anteriors consorcis, el liderat per la UB va centrar-se, entre d’altres acci-ons, en l’Agenda 2030, els 17 objectius ODS, i la diversitat cul-tural i lingüística Europea promovent la innovació i la mobilitat des estudiants dins del nou campus interuniversitari Europeu.

El Sistema Universitari Espanyol i l’Agenda 2030

El sistema universitari espanyol es troba representat per la CRUE Universidades Españolas i des del mes de març de 2019 està implicat en el acompliment de l’Agenda 2030 i pels Objectius de Desenvolupament Sostenible a través de les ini-ciatives estratègiques gestionades des de la “Comissió per a la Incorporació de l’Agenda 2030 a les Universitats”, un es-pai de coordinació intern per la implementació dels objectius i fites dels ODS en el conjunt de les universitats espanyoles. Aquesta Comissió està presidida pel president de la sectorial CRUE-Sostenibilidad, actualment el rector de la Universidad de Oviedo, Santiago García Granda.

La creació de la Comissió CRUE Agenda 2030, el 15 de març de 2019, va comptar amb el suport de l’Alta Comisionada del Gobierno para la Agenda 2030, Cristina Gallach, que va ratifi-car el paper fonamental de les universitats, especialment a través

8 Luque-Martínez, T., Doña-Toledo, L., Docampo, D., “Influencia del programa Campus de Excelencia Internacional (CEI) en la posición de las universidades españolas en el ranking de Shanghái”, Revista Española de Documentación Científica, 39 (3): e143. doi: http://dx.doi.org/10.3989/redc.2016.3.1339

43

de les tres missions fonamentals, però també pel paper educatiu sobre la societat a través dels seus 1,6 milions d’estudiants a tot el territori espanyol. Con a conseqüència de la creació de la Co-missió les XXVIII Jornades de la sectorial CRUE-Sostenibilidad, celebrades al campus de Mieres de la Universidad de Oviedo el 24 i 25 d’octubre de 2019, han estat centrades en “La Universidad en la transición social hacia la Agenda 2030” amb una ponència central sobre “The Role of Universities in Chieving Sustainable Development Goals: Compelling Examples of Smart Eco-Cam-puses” de Riri Fitri Sari, presidenta del Ranking Mundial de les Universitats “GreenMetric”.

El compromís de la Universitat de Catalunya amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’any 2017 les universitats catalanes membres de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) van signar la declaració “El compromís de les universitats catala-nes amb els objectius de Desenvolupament Sostenible: cap a una educació transformadora per un món nou” i es va presentar la web ODS Universitats (www.ods.cat) un portal que recull la feina realitzada pel conjunt del Sistema Universitari Català. Aquest objectiu busca “la coordinació en les línies d’actuació vinculades a l’agenda i ha de contribuir a crear espais d’inter-canvi i de discussió col·lectiva que promoguin la implicació dels diferents agents a través de processos participatius entre els diferents sectors universitaris, ja que la participació i el debat són part de l’aprenentatge cap a un model de societat orientat al desenvolupament sostenible.”

Posteriorment l’ACUP va co-organitzar en col·laboració amb diverses institucions, activitats sectorials, com la realit-

44

zada amb la Fundació Autònoma Solidaria el mes de març de 2019 amb la voluntat d’elaborar propostes docents encamina-des a incorporar els ODS.

En el mes d’abril de 2019 la Universitat de Barcelona va posar en funcionament la Comissió de Desenvolupament Sos-tenible que havia estat aprovada pel Consell de Govern el 29 de març del mateix any. Aquesta comissió té funcions a nivell am-biental i de responsabilitat social i va rebre l’encàrrec d’establir el mapa de les actuacions relacionades amb la implementació dels ODS a la UB. Per altra part, el fet d’apostar per les ODS a nivell transversal en la docència i la recerca i a nivell inte-runiversitari amb el Programa Erasmus+, a través del Projecte CHARME EU, ha comportat que de forma innovadora la Uni-versitat de Barcelona dediqués l’any 2019 a un conjunt d’activi-tats encaminades a concretar la “Construcció de l’Agenda 2030 de la UB” i a invitar al conjunt de Facultats i Centres a partici-par-hi. Es ecessita trobar respostes innovadores als problemes identificats en els ODS pels que avui no tenim solució. Aquesta innovació ha d’afrontar-se des de tots els àmbits incloent-hi la innovació social (grassroots innovations) i es necessita pro-moure indicadors de seguiment de les accions proposades.

Cal remarcar la bona feina del Centre CERCA ISGlo-bal (Institut de Salut Global Barcelona) participat per la UB i la UPF, l’Hospital Clínic i l’Hospital de Salut Mar al pre-sentar els ODS i la salut global com un tot transversal més enllà de l’ODS 3 “Salut i Benestar”, com una oportunitat per promoure la salut pública a través d’una estratègia integrada de polítiques públiques en diferents sectors. Paral·lelament, ISGlobal participa en projectes internacionals dirigits especí-ficament a reptes dels ODS com “Sustainable Development Solutions Network” i la Xarxa de Think Tanks de Salut Global pels ODS, liderada pel Geneve Institute of Global Health.

45

Altres universitats catalanes segueixen amb accions si-milars el compromís de tot el Sistema Universitari Català amb l’Agenda 2030 i els objectius i fites relacionats amb els ODS.

Consideracions finals

La volguda descripció de fets que promouen en el nostre entorn el desenvolupament de l’Agenda 2030 de Nacions Uni-des i ens determinen els 17 objectius i les seves fites de Des-envolupament Sostenible, vol ser una crida d’oportunitat a la nostra recentment creada i estructurada Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona per liderar un model d’abordatge dels ODS des d’una innovadora mirada que aglutini la salut, l’alimentació i la sostenibilitat des d’una mirada integral de les tres funcions (docència, in-vestigació i innovació). Un projecte que no està lluny de les dinàmiques seguides des de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya què, com no pot ser d’un altra manera, evoluciona estratègicament a partir de les preocupacions dels seus mem-bres amb una mirada interprofessional, des de la responsabili-tat local a la global, com ens reclama l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’Agenda 2030.

El Campus de l’Alimentació de Torribera com a projec-te de la Universitat de Barcelona que desenvolupa una mirada interfacultativa, relacionada amb els reptes de l’alimentació, té ara una gran oportunitat per avançar-se com a projecte in-novador internacional creant, coordinadament amb tots els departaments relacionats de la Universitat, una nova visió a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sosteni-ble en base als dos eixos fonamentals: Farmàcia i Alimentació.

Moltes gràcies per la seva atenció.

46

Bibliografia

1. Asamblea General de Naciones Unidas. “Transformar nuestro Mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sos-tenible”. Resolución (70/1) aprobada por la Asamblea General, el 21 de septiembre de 2015.

2. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Generalitat de Catalunya. (2016) “L’Agenda 2030: Transformar Catalunya, Millorar el món. Els rep-tes per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupa-ment Sostenible a Catalunya. 3, 1-25.

3. (a) Comisión Europea. “Hacia una Europa Sostenible en 2030”, Documento de reflexión, 30-1-2019, Bru-selas, COM(2019)22final. (b) Comisión Europea. “La Contribución de la Comisión Juncker a los Objetivos de Desarrollo Sostenible”. Anexo I. (2018)45-65 & COM(2018)773 final. https://ec.europa.eu/commission/files/annex-i-juncker-commissions-contribution-sustai-nable-development-goals_en

4. Wassellkowski, L., Ed. “Sustainable development in the European Union. Overview of progress towards the SDGs in an EU context” (2018) EUROSTAT.

5. Universities and Sustainable Development. Toward the Global Goals. European University Association. https://eua.eu/issues/24:sustainable-development-goals.html

6. Global University Network for Innovation (GUNi) (2019) “Implementing the 2030 Agenda at Higher Edu-cational Institutions: Challenges and Responses, Eds., Barcelona. http://www.acup.cat/en/project/globlal-uni-versity-network-innovation-guni

7. Global University Network for Innovation (GUNi) (2018) “Sustainable Development Goal 17: Partners-hips for the Goals”, http://www.guninetwork.org/news/

47

launch-publication-approaches-sdg-17-partnerships-sustainable-development-goals-sdgs

8. Kestin, T., van den Belt, M., Denby, L., Ross, K., Thwai-tes, J., Hawkes, M., SDSN Australia/Pacific (2017), “Getting started with the SDGs in universities: A guide for universities, higher education institutions, and the academic sector”, Australia, New Zealand and Pacific Edition. Melbourne. https://apo.org.au/node/105606

9. International Association for Universities (IAU) (2019). Higher Education and Research for Sustainable Deve-lopment Portal http://www.iau-hesd.net/

10. Pennington, H. J. & Ugalde, Y. A., Universidad de Costa Rica (2019), “Desarrollo Sostenible. Aportes de la Uni-versidad de Costa Rica para el alcance de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030. Editorial UCR. San José de C.R.

www.rectoria.ucr.ac.cr › site › uploads › 2019/0711. Agenda Social y Sanitaria de la Farmàcia. Consejo Ge-

neral de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2019), “La Farmacia en España: Un valor social. Innovando en Compromiso”,

https://www.portalfarma.com › Documents › 201912. Addo-Atuah, J., “Making a case for a public health

orientation in global pharmacy education and practice in the context of the Millennium Development Goals (MDGs), Currents in Pharmacy Teaching and Learning, (2014) 6, 723-729.

13. Borges, J. C., Oranges, L., Capellaro T., Travençolo, O., Lehr Unglaub, D., Ferreire A.C., “Students organizati-ons and Communities of Practice: Actions for the 2030 Agenda for Sustainable Development”, Int. J. Manage-ment Education, (2017) 15, 172-182.