reflexionem sobre coeducació.pdf
DESCRIPTION
Reflexionar sobre la coeducació.Un passeig sobre reflexions al voltant de l'educar com un procés de creixement personal.Un serie de diapositives que ilustres els pilars bàsics del que entenem per coeducacióTRANSCRIPT
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
SE
SS
IÓ
1.C
ON
CE
PT
ES
BÀ
SIC
S2.
DE
SIG
UA
LTA
TS
DE
GÈ
NE
RE
A
L’A
CT
UA
LIT
AT
3.Q
UÈ
ÉS
LA
CO
ED
UC
AC
IÓI
RE
CU
RS
OS
PE
R T
RE
BA
LLA
R-L
A
�S
EX
E:
conj
unt d
e di
ferè
ncie
s fís
ique
s, b
iolò
giqu
es i
anat
òmiq
ues
que
divi
deix
en e
ls in
divi
dus
d’un
a es
pèci
e en
mas
cles
i fe
mel
les.
�G
ÈN
ER
E:
cons
truc
ció
soci
al i
cultu
ral b
asad
a en
les
dife
rènc
ies
biol
ògiq
ues
entr
e el
s se
xes
que
assi
gna
dife
rent
s ca
ract
erís
tique
s em
ocio
nals
, int
el·le
ctua
ls i
com
port
amen
tals
a d
ones
i ho
mes
, var
iabl
es
sego
ns la
soc
ieta
t i l’
èpoc
a hi
stòr
ica.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Le
s do
nes
pare
ixen
, els
hom
es n
o�
Les
nene
s só
n am
able
s i p
rude
nts,
els
ne
ns s
ón fo
rts
i aud
aços
�Le
s do
nes
guan
yen
men
ys d
iner
s qu
e el
s ho
mes
�Le
s do
nes
pode
n al
leta
r a
les
seve
s cr
iatu
res
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Le
s do
nes
s’en
carr
egue
n de
la c
ura
de le
s pe
rson
es�
Els
hom
es s
ón e
ls q
ue p
rene
n de
cisi
ons
�La
veu
del
s ne
ns, c
anvi
a am
b el
cre
ixem
ent,
la d
e le
s ne
nes
no�
Hi h
a m
enys
don
es p
resi
dent
es d
el g
over
n qu
e ho
mes
.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Q
uèés
est
ereo
tip d
e gè
nere
?
ES
TE
RE
OT
IP D
E G
ÈN
ER
E:
conj
unt d
e cl
ixés
, con
cepc
ions
, opi
nion
s o
imat
ges
gene
ralm
ent s
impl
iste
s qu
e un
iform
en le
s pe
rson
es i
adju
diqu
en c
arac
terí
stiq
ues
i co
mpo
rtam
ents
det
erm
inat
s a
les
done
s i a
ls
hom
es.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
Est
ereo
tip
mas
culí
�A
rque
tip d
e vi
rilita
t per
exe
rcir
el p
oder
�Jo
ve�
Arr
isca
t�
Dur
�V
alen
t�
Con
tund
ent
�F
erm
�In
depe
nden
t�
Afr
onta
rep
tes
�R
eprim
eix
empa
tia i
rela
cion
s af
ectiv
es
Est
ereo
tip
de
fem
ení
�D
epen
ents
�S
ubm
ises
�S
ubje
ctes
pas
sius
�T
ranq
uile
s�
Bel
les,
gua
pes,
jove
s,
estu
pend
es
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Q
uèés
rol
de
gène
re?
RO
L D
E G
ÈN
ER
E:
com
port
amen
t que
en
una
soci
etat
con
cret
a, s
’esp
era
d’un
a pe
rson
a pe
r ra
óde
l seu
sex
e.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�E
l sis
tem
a se
xe/g
èner
e co
nstr
ueix
un
sist
ema
de r
elac
ions
de
pode
r i s
ubor
dina
ció
on le
s do
nes
són
les
disc
rimin
ades
�E
n el
s ro
ls d
e gè
nere
, el g
enèr
ic m
ascu
lího
en
glob
a to
t, és
l’un
iver
sal(
and
roce
ntr
ism
e)
�L’
assi
gnac
ióde
rol
s di
fere
ncia
ts h
a ge
nera
t es
pais
seg
rega
ts p
er a
hom
es i
done
si u
na
divi
sió
sexu
al d
el tr
ebal
l
Co
m a
qu
esta
div
isió
del
tre
bal
l i d
e ro
ls d
ifer
enci
ats
estr
uct
ura
le
s d
esig
ual
tats
avu
i dia
?
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
ED
UC
AT
IU�
2/3
part
s de
la p
obla
ció
anal
fabe
ta é
s do
na�
Mag
iste
ri és
una
pro
fess
iófe
min
itzad
a (9
6%
prof
esso
res
infa
ntil
són
done
s)�
Maj
or n
ivel
l d’e
stud
is p
erò
men
or c
ateg
oria
pr
ofes
sion
al�
Les
posi
cion
s de
pod
er d
e le
s un
iver
sita
ts
són
ocup
ades
maj
orità
riam
ent p
er h
omes
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
LA
BO
RA
L�
Maj
or
atu
r
�S
egre
gac
ióh
ori
tzo
nta
l i v
erti
cal
�P
reca
riet
at la
bo
ral,
men
or
sala
ri
�D
ob
le jo
rnad
a�
Ass
etja
men
t se
xual
, est
ereo
tip
s i s
exis
me
�S
ub
rep
rese
nta
ció
en ll
ocs
de
dir
ecci
ói
dec
isió
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
DE
SA
LUT
�P
itjor
s in
dica
dors
�
Des
igua
ltats
en
l’ass
istè
ncia
a ig
ual
diag
nòst
ic�
Les
inve
stig
acio
ns in
corp
oren
un
gran
bia
ix
mas
culí
�A
bús
dels
psi
cofà
rmac
s (9
5% s
ón r
ecep
tats
a
les
done
s)
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ALT
RE
S À
MB
ITS
�F
emin
itzac
ióde
la p
obre
sa
�V
iolè
ncia
de
gène
re
�S
obre
càrr
ega
en la
cur
a de
per
sone
s de
pend
ents
CO
ED
UC
AC
IÓ
�E
duca
r co
njun
tam
ent a
nen
es i
nens
afir
man
t qu
e hi
ha
dife
rent
s m
irade
s i v
isio
ns d
el m
ón,
dife
rent
s ex
periè
ncie
s i a
port
acio
ns fe
tes
per
a do
nes
i per
a h
omes
que
con
form
en la
re
alita
t col
·lect
iva,
sen
se le
s qu
als
no e
s po
t in
terp
reta
r ni
con
èixe
r el
món
�E
duca
r en
la ig
ualta
t des
de
la d
iferè
ncia
CO
ED
UC
AC
IÓ
�S
uper
ar le
s re
laci
ons
de p
oder
que
sup
edite
n un
sex
e a
inco
rpor
ar e
n ig
ualta
t de
cond
icio
ns le
s re
alita
ts i
la h
istò
ria d
e le
s do
nes
i del
s ho
mes
per
pod
er a
ctua
r en
ig
ualta
t, i r
econ
èixe
r al
hora
les
dife
rènc
ies
pròp
ies
de c
ada
gène
re
CO
ED
UC
AC
IÓ
�R
ecur
sos
pràc
tics
per
treb
alla
r la
coe
duca
ció:
JOG
UIN
ES
CO
NT
ES
CA
NÇ
ON
SP
EL·
LÍC
ULE
SP
UB
LIC
ITA
T
JOG
UIN
ES
�E
l joc
és
una
activ
itat b
àsic
aen
la v
ida
de le
s no
stre
s fil
les
i fill
s, ja
que
a tr
avés
del
joc
veue
n, to
quen
exp
erim
ente
n, s
ente
n,
imag
inen
, des
envo
lupe
n le
s se
ves
capa
cita
ts
pers
onal
s. E
l joc
és
mol
t im
port
ant e
n el
de
senv
olup
amen
t de
nene
s i n
ens.
És
una
bona
form
a de
div
ertir
-se,
rel
acio
nar-
se i
apre
ndre
des
envo
lupa
nt a
ctitu
ds i
habi
litat
sne
cess
àrie
s pe
r a
la v
ida
JOG
UIN
ES
�Q
ue u
n ne
n ju
gui a
mb
una
case
ta d
e ni
nes
o un
a ne
na a
mb
un c
amió
, no
dete
rmin
a ca
p ro
l fut
ur d
e co
mpo
rtam
ent
�N
enes
i ne
ns h
an d
e ju
gar
junt
s, h
an d
e co
mpa
rtir
els
seus
jocs
i jo
guin
es. L
es
pers
ones
adu
ltes
hem
d’o
ferir
jogu
ines
va
riade
s pe
r es
timul
ar d
ifere
nts
aspe
ctes
de
la s
eva
pers
onal
itat
JOG
UIN
ES
�Le
s di
ferè
ncie
s en
el d
esen
volu
pam
ent d
e ne
nes
i nen
s te
nen
la s
eva
base
, ent
re
d’al
tres
, en
la p
etita
par
ticip
ació
de n
enes
i ne
ns e
n jo
cs c
onsi
dera
ts in
apro
piat
s pe
l seu
gè
nere
�N
o es
trac
ta q
ue e
ls n
ens
hagi
n de
juga
r am
b ni
nes
i les
nen
es a
mb
cotx
es, s
inó
supe
rar
la
dual
itat t
radi
cion
al “
això
és
de n
ens”
i “ai
xò
és d
e ne
nes”
i per
met
re q
ue a
mbd
ós s
exes
ga
udei
xin,
indi
stin
tam
ent,
de to
tes
les
jogu
ines
JOG
UIN
ES
�M
itjan
çant
el j
oc, e
s po
den
evita
r co
nduc
tes
disc
rimin
atòr
ies
en e
l fut
ur, é
s a
dir,
un
trac
te
desi
gual
tat e
ntre
don
es i
hom
es
#
CO
NT
ES
�E
l con
te, t
rans
mès
ora
lmen
t o d
e fo
rma
impr
esa,
és
un r
ecur
s àm
plia
men
t util
itzat
a
l’aul
a i/o
esp
ais
educ
atiu
s.
�La
func
ióde
l con
te é
s la
del
gau
dir
d’hi
stòr
ies,
del
s pe
rson
atge
s, d
e la
màg
ia,
dels
fets
inte
mpo
rals
, etc
PE
RÒ
NO
ÉS
LA
S
EV
A Ú
NIC
A F
UN
CIÓ
CO
NT
ES
�S
ocia
litze
n, in
culq
uen
idee
s, c
reen
ces
i va
lors
soc
ials
�Le
gitim
en in
stitu
cion
s o
inst
ànci
es s
ocia
ls,
func
ions
i ro
ls�
Ofe
reix
en m
odel
s d’
actu
ació
�O
fere
ixen
mod
els
d’id
entif
icac
ióde
s de
l pun
t de
vis
ta e
moc
iona
l
CO
NT
ES
�E
nsen
yen
com
sol
ucio
nar
conf
licte
s�
Ofe
reix
en u
n m
ón m
àgic
que
el n
en i
la n
ena
viue
n, i
en e
l qua
l pod
en d
esca
rreg
ar
l’agr
essi
vita
t, l’a
nsie
tat,
i les
por
s re
als,
�O
fere
ixen
una
font
d’im
agin
ació
i cre
ació
. A
part
ir d’
ells
, l’a
lum
nat c
rea
les
seve
s pr
òpie
s hi
stòr
ies
i im
agin
a el
seu
mod
el id
eal
CO
NT
ES
�E
ls c
onte
s de
fade
s o
cont
es d
e tr
adic
iópo
pula
r m
ostr
en u
n al
t con
tingu
t sex
ista
.
�C
al d
oncs
apr
endr
e a
esco
llir
cont
es i
apre
ndre
a d
etec
tar
i a e
limin
ar e
l bia
ix
sexi
sta
i els
ele
men
ts v
iole
nts
dels
con
tes
que
expl
ique
m
CO
NT
ES
EL
LE
SE
sper
en, c
usen
, net
egen
, pl
oren
Pod
er fe
men
í: m
àgia
at
orga
da p
er a
lgú
o al
guna
cos
a (f
ada)
Mal
ícia
: gel
osia
, lle
tjor
Bon
ique
s, d
olce
s,
delic
ades
, pob
res,
in
gènu
es, n
egad
es
inte
l·lec
tual
men
t, in
tuïti
vam
ent,
volu
bles
EL
LS
Sem
pre
lluite
n, s
alve
n,
resc
aten
, via
tgen
…P
oder
mas
culí:
rad
ica
en
la s
eva
savi
esa
(mag
)M
alíc
ia: p
oder
, ava
ríci
aV
alen
ts, c
ovar
ds, a
stut
s,
agre
ssiu
s, e
ficàç
os
FIN
AL
S P
ER
FE
CT
ES
CO
NT
ES
�L’
este
reot
ip m
és u
tilitz
at i
peril
lós
en la
id
entit
at d
e gè
nere
és
el P
RIN
CE
P B
LAU
(Ken
t per
la B
arbi
e).
“Am
b u
n p
etó
pro
voquem
la m
eta
morf
osi del lle
ig i
fastigós g
ripau e
n e
l vale
nt
i pro
tecto
r prí
ncep. N
om
és
hem
d’e
stim
ar-
lo, entr
egar-
nos
com
ple
tam
ent…
l’am
or
ho p
ot to
t”
CA
NÇ
ON
S
�Le
s ca
nçon
s ta
mbé
eduq
uen
i tra
nsm
eten
va
lors
.�
La m
ajor
ia d
e ca
nçon
s d’
actu
alita
t par
len
de
l’am
or.
�S
ón u
na b
ona
eina
per
treb
alla
r el
s M
ITE
S
DE
L’A
MO
R R
OM
ÀN
TIC
CA
NÇ
ON
S
�L’
AM
OR
RO
MÀ
NT
IC: i
deol
ogia
de
l’am
or
que
impe
ra a
la n
ostr
a cu
ltura
�G
ust p
er le
s de
sgrà
cies
�P
els
amor
s im
poss
ible
s (R
omeu
i Ju
lieta
)�
Hip
erid
ealit
zaci
óde
l’am
or i
de la
per
sona
es
timad
a�
L’am
or fe
liçno
téhi
stòr
ia�
Nom
és tr
iom
fa l’
amor
am
enaç
at i
cond
emna
t
CA
NÇ
ON
S
TR
AN
SM
ET
EN
ELS
MIT
ES
DE
L’A
MO
R
RO
MÀ
NT
IC
Els
mite
s de
l’am
or r
omàn
tic s
ón c
reen
ces
soci
alm
ent c
ompa
rtid
es s
obre
la s
upos
ada
“nat
ura
lesa
de
l’am
or”
i com
a m
ites
que
són
sole
n se
r fi
ctic
is, a
bsu
rds,
en
gan
yoso
s, ir
raci
on
als
i im
po
ssib
les
de
com
plir
AP
AR
EL
LA
ME
NT
�La
par
ella
és
lo n
atur
al, t
roba
r pa
rella
és
l’obj
ectiu
de
la v
ida.
Con
tra
la s
olta
t
GE
LO
SIA
�P
ensa
r qu
e la
gel
osia
és
un
sign
e d’
amor
. Ju
stifi
ca
com
port
amen
ts,
egoi
stes
, inj
usto
s,
repr
essi
us,
cont
rola
dors
i de
veg
ades
vio
lent
s
OM
NIP
OT
ÈN
CIA
�C
reur
e qu
e l’a
mor
ho
pot t
ot i
el fe
t d’e
stim
ar
és s
ufic
ient
per
sol
ucio
nar
els
prob
lem
es
PE
L·L
ÍCU
LE
S
�Le
s pe
l·líc
ules
com
a e
lem
ents
soc
ialit
zado
rsi t
rans
mis
sors
de
valo
rs p
erm
eten
treb
alla
r di
vers
es te
màt
ique
s:
Est
ereo
tips
de g
èner
eV
iolè
ncia
de
gène
reC
onci
liaci
óla
bora
l, fa
mili
ar i
pers
onal
RE
CU
RS
OS
�w
ww
.mol
insd
erei
.cat
/igua
ltat
�w
ww
.obs
erva
torid
eles
done
s.or
g�
ww
w.x
tec.
cat/i
nnov
acio
/coe
duca
cio