CLUB DE LECTURA ALTERNATIU POESIA EUROPEA

ABRIL 2017

Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver

CEL EMBOIRAT Del teu esguard, diríem, que és de vapor cobert; el teu ull enigmàtic (¿és blau, és gris, és verd?) adés i ara tendre, somniador, cruel, reflecteix la indolència i el pàl·lid to del cel.

Recordes aquests dies blancs, tebis i velats, que fan desfer-se en plors els cors encativats, quan, agitats, retorts per un mal insabut, els nervis escarneixen l’esperit abatut.

Ets sovint com aquests horitzons esplendents que il·luminen els sols dels tardorals rellents… Tal com tu resplendeixes, ¡paisatge plujós que incendien els raigs caient d’un cel boirós!

¡Oh dona perillosa, oh climes seductors!, ¿adoraré, de tu, nevades i gelors, i sabré aconseguir d’aquest hivern tenaç uns plaers més aguts que el metall i que el glaç?

Charles Baudelaire

CONTRA LA SEDUCCIÓ

1 No us deixeu seduir! No hi ha resurrecció. El dia és a les portes; sentiu ja el vent nocturn: no tornarà el matí.

2 No us deixeu enganyar: la vida no és tan breu. A glops l’heu d’engolir! No n’haureu tingut prou quan l’haureu de deixar!

3 No us deixeu consolar! No teniu gaire temps! Els redimits, que es fotin! La vida és el més gran: no sempre la tindreu.

4 No us deixeu reduir per ser esclaus i explotats! De què heu de tenir por? Morireu com les bèsties i res més no hi haurà.

Bertolt Brecht

ULLS DE SATÈL·LIT El terra és rugós, no és un mirall. Només els esperits més grossers s’hi emmirallen: la Lluna i l’Era Glaciar. Endinsa’t més a la nebulosa del drac! Núvols densos, carrers atapeïts. Remor d’una pluja d’ànimes. Patis de casernes.

Thomas Tranströmer

SALMO T. El más escéptico de todos es el Tiempo, que con los Nos hace Sis y con el odio amor y al contrario. Y si el río no remonta su fuente, y si la manzana caída no salta y se reúne a su rama es porque te falta paciencia para creerlo.

Paul Valery

UN DESTÍ DE DONA Com passa quan el Rei, anant de caça agafa un vas per beure, un qualsevol, i com després aquell de qui era el vas l’aparta i se’l guarda com si res: així, algunes vegades, el destí se’n duia Una a la boca i bevia, i una petita vida, patint per si es trencava, l’apartava perquè no es fes servir, posant-la en la vitrina temorosa on guardava el que és el més preat (o bé el que creia que era el més preat). Allí s’estava ella, estranya, com en préstec, només tornant-se cega i fent-se vella sense ser especial ni preciosa.

Rainer Marie Rilke

A UNA RAZÓN Un golpe de tu dedo sobre el tambor descarga todos los sonidos y comienza la nueva armonía. Un paso tuyo es el alzamiento de los nuevos hombres y su avance. ¡Tu cabeza se aparta: el nuevo amor! ¡Tu cabeza se vuelve: el nuevo amor! "Cambia nuestra suerte, acribilla las plagas, comenzando por el tiempo", te cantan esos niños. "Levanta no importa adónde la sustancia de nuestras fortunas y de nuestros dedos", te suplican. Llegada de siempre, tú irás por todas partes.

Arthur Rimbaud

HE DESEADO APARTARME

He deseado irme lejos del silbido de la mentira gastada y el incesante grito de los antiguos terrores haciéndose más terribles mientras el día camina sobre la loma hacia el insondable mar; he deseado irme lejos de las repeticiones de los saludos, porque hay fantasmas en el aire y ecos fantasmales en el papel, y el trueno de llamadas y notas.

He deseado apartarme pero he sentido miedo; alguna vida, aun no gastada, podría explotar saliendo de la patraña antigua que arde sobre los campos, y, restallando en el aire, dejarme medio ciego,

ni por el terror antiguo de la noche, sombrero que se aparta del pelo, labios en cucurucho sobre el receptor, caeré yo ante el plumaje de la muerte; por todo esto no me importaría morir, a medias convención y a medias mentira.

Dylan Thomas

NOCTURNO Noche lunar de plateado tul, onda azul de la noche, rielar de las olas en infinita cabalgata. Las sombras caen sobre el camino, quedas lloran las matas en los ribazos, negros gigantes velan en la orilla de plata. honda quietud en el estío, sueños y sueño, la luna se desliza sobre el mar amante y blanco.

Edith Södergran

MI PRESENCIA NO ESTÁ AQUÍ... Mi presencia no está aquí Estoy vestido de mí mismo No hay más planeta que el tuyo La claridad existe sin mí. Nacida de mi mano en mis ojos Y desviándome de mi sendero La sombra me impide caminar Sobre mi corona de universo En el gran espejo habitable Donde la costumbre y la sorpresa Una tras otra crean el hastío.

Paul Éluard

Charles Baudelaire (francès)

1821-1867

Bertolt Brecht (alemany)

1898-1956

Thomas Tranströmer (suec)

1931-2015

Paul Valery (francés)

1871-1945

Rainer Marie Rilke (austríac)

1875-1926

Arthur Rimbaud (francès)

1854-1891

Dylan Thomas (gal·lès)

1914-1953

Edith Södergran (finesa)

1892-1923

Paul Éluard (francés)

1895-1952

CLUB DE LECTURA ALTERNATIU POESIA EUROPEA

ABRIL 2017

Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver