Recull de

Premsa

Las adjudicaciones p blicas,el punto flaco de la politicaDEBE DE ser el punto m~s vul-nerable del sistema, pero desdeluego el m6todo de adjudicaci6nde obra pfiblica o contratas deservicios para la Administraci6nse ha convertido en un coladerode actuaciones corruptas. Adjudi-caciones irregulares de serviciosest~in detr~s del caso Palau, quehabria acabado financiando aCDC. Tambi6n se investigan losconcursos ptiblicos de Infraes-tinctures.cat, antes denominadaGISA. Cambian los colores de laAdministraci6n pero siempreaparecen las pr/tcticas clientela-res, el trato de favor acompafiadode intereses para nada pfiblicos,sino todo lo contrario: sobornosen forma de regalos, desvio de di-nero para otros fines.

EL MUNDO publica hoy nue-

vas revelaciones de la causa delllamado cdrtel del fuego, dedica-do a sobornar a administracio-nes para obtener adjudicaciones.Entre los afectados, el Departa-ment d’Interior: un ex jefe deBomberos facilit6, segfin se des-prende de las pesquisas, infor-maci6n privilegiada a un empre-sario para que optara con mejo-res condiciones a los concursos.A cambio, se llev6 dinero. La Ad-ministraci6n no puede controlarlos comportamientos particula-res de sus manzanas podridas,pero si puede responder con ce-leridad ante cualquier atisbo decorrupci6n. Interior destituy6 alex jefe investigado tras ser dete-nido. La Justicia dir~ su filtimapalabra, pero la politica debe darel primer paso.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

38000

8860

Diario

103 CM² - 10%

600 €

5

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS 371 DE MARÇ DEL 2016

Tres moles de 200 metres d’alça-da seguiran presidint l’skyline de Sant Adrià de Besòs si la justícia no diu el contrari. La petita ciu-tat del Barcelonès nord dester-ra les amenaces d’una demolició imminent que planava damunt les tres xemeneies després que ha prosperat un dels requisits imprescindibles perquè el con-sistori adrianenc pugui conser-var intactes els edificis propie-tat d’Endesa, que pretén ender-rocar-los. La Diputació de Barcelona ha emès un informe que avala la pretensió del consistori de decla-rar l’icònic emplaçament Bé Cul-tural d’Interès Local (BCIL). L’ens supramunicipal ha certificat «el

FUTUR EQUIPAMENT

Sant Adrià blinda la pervivènciade les tres xemeneies

VÍCTOR VARGAS LLAMASSANT ADRIÀ DE BESÒS

valor històric, tècnic, paisatgís-tic i identitari» de l’espai, segons Xavier Menéndez, responsable de l’estudi. Un requisit impres-cindible perquè l’ajuntament culmini el procés administratiu de blindatge de les tres xemene-ies, inactives des del 2011. Atès que es disposa del dictamen, es presentarà formalment la decla-ració de BCIL «en un ple entre el març i l’abril», segons fonts mu-nicipals. Endesa i qualsevol altra part que ho estimi oportú hi pot presentar al·legacions en el pe-ríode que obrirà el consistori, al voltant de 15 dies. Un nou ple ser-viria per aprovar definitivament la declaració. Endesa manté la voluntat de desmantellar les instal·lacions, i no ha volgut confirmar si optarà per la via judicial si, com tot sem-bla apuntar, s’acaba aprovant la declaració. H

33 Les tres xemeneies.

Era ric, filantrop i sobretot era discret. Tan poc aficio-nat a figurar que sent un mecenes privat amb una

trajectòria comparable o superior a la de Francesc Cambó, a diferència del polític, que gaudeix d’avinguda i estàtua als carrers de Barcelona, a més de galeria pròpia al MNAC, Rafael Patxot (1872-1964) és invisi-ble a la ciutat. Ni carrer ni bust. Les úniques pedres que el recorden són les que formen el mirador que ell mateix va construir en una de les fin-ques que tenia a Pedralbes i que en-cara persevera en el que ara són els jardins del col·legi Betània Patmos. I les que es van utilitzar per erigir una casa per a la seva filla al carrer del Bisbe Català. Una finca que porta per nom Casal Monsterrat i per firma, la de Lluís Bonet i Garí deixeble de Gau-dí i Puig i Cadafalch. Tampoc té un espai en l’imagina-ri col·lectiu del país que, amb més o menys afecte, sí que recorda el lí-der de la Lliga. Però és que al mece-nes desconegut, i ara en vies de re-cuperació, ni li anava la política (va rebutjar la presidència de l’Orfeó Català i del Centre Excursionista de Catalunya i va caure malalt quan el seu nom va sonar com a successor de Prat de la Riba) ni es va dedicar a col·leccionar art (un dels pocs camps culturals que no va finançar). D’aquí ve part del seu ostracisme. Així que per posar remei a aquest oblit, el 2014, es va posar en marxa l’Any Pat-xot que, amb alguns mesos de pròr-roga, va tenir la guinda final dissab-te amb un concert coral a l’Auditori.

Poca memòria per a molta filantropia

Hi van sonar peces conegudes, com La Balanguera i El rossinyol, i al-tres de menys escoltades. Però totes recollides en la magna (21 volums) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La seva iniciativa, juntament amb l’Estudi de la Masia Catalana i l’Atles in-ternacional dels núvols i dels estats del cel, més coneguda i ingent. Però n’hi va haver més: hi va haver tota una vida dedicada a la filantropia. «No hi ha hagut cap mecenatge tan vast, tan profund, tan intencionat i tan intel-ligent com el que va oferir a la cultu-ra catalana Rafael Patxot i Jubert», assegurava el 1963 l’escriptor Josep Iglésies. I és que hi va dedicar la se-va existència: «Vaig posar a disposi-ció dels nostres intel·lectuals tots els mitjans materials necessaris», deia el filantrop a les seves memòries. De manera que Patxot va sufragar des de beques universitàries per a dones (la reconeguda botànica Creu Casas en va ser una de les moltes be-neficiades) fins a la supervivència de l’Institut d’Estudis Catalans durant la dictadura de Primo de Rivera. Sen-se oblidar els nombrosos concursos i premis que va instaurar o el seu pa-per en la creació del Servei Metereo-lògic de Catalunya. A més de donaci-ons a tota mena d’institucions cul-turals: a la Biblioteca de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, la Reial Acadè-mia de les Bones Lletres, el mones-tir de Montserrat... Una tasca hercú-lia que alguns han comparat amb la d’un ministeri. De tot això en parla, fins al maig, la mostra que li dedica el Palau Robert, i de forma permanent l’ex-

posició que acull Masia Mariona, ara seu del Parc Natural del Montseny i antany residència d’estiu de Patxot. Va ser allà on el va enxampar el 18 de juliol del 36. I des d’allà es va exiliar. O més ben dit, el van exiliar. El mece-nes era blanc dels dos bàndols de la contesa. Per a uns era un ric burgès clerical i per a altres un catalanista de pro anticlerical. Mal assumpte. Així que el Govern de la Generalitat, a través de Ventura Gassol, el va pro-tegir simulant-ne l’arrest i el va em-barcar en un torpediner de l’armada francesa camí de Portvendres. El seu destí final va ser Ginebra.

Menyspreu a FrancoPerò això de la filantropia formava part de l’ADN Patxot, així que el des-terrament no va suposar la fi del seu mecenatge. Des de Suïssa va ajudar els exiliats a Mèxic i Argentina i va patrocinar investigacions de cata-lans expatriats, com l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines o les composicions musicals de Robert Gerard. Però el desterrament sí que va suposar el seu adéu definitiu a Catalunya. Mai hi va tornar. Tot i que d’oportunitats no n’hi van fal-tar. El règim franquista li va oferir el retorn i el rescabalament del patri-moni a canvi de sotmetre’s a un pro-cés de depuració: «El vostre general Franco no té cap jerarquia, ni autori-tat, ni força sobre la meva conscièn-cia, ni la seva Espanya Imperial eter-na té prou pessetes per comprar un sol dels meus cabells blancs». Va ser la seva categòrica resposta. H

Rafael Patxot va ser un mecenes amb una obra comparable a la de Francesc Cambó

ROBERT RAMOS

33 Un dels moments del concert coral en homenatge a Rafael Patxot, dissabte a l’Auditori.

NATÀLIA

FarréBARCeLOneJAnT

Tot i la seva ingent tasca en pro de la cultura, no té ni un carrer ni una estàtua que el recordi

33 El mecenes Rafael Patxot.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

513000

89305

Diario

851 CM² - 80%

19687 €

37

España

1 Marzo, 2016

ORFEO CATALA

16 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 1 MARÇ 2016

Marcel Surià,exalcalde deSantaFe, ingressaaCanBriansL’exalcalde de Santa Fe del Pe­nedès, Marcel Surià, va ingres­sar ahir al centre penitenciariBrians 1 per complir la penade presó de dos anys i tres me­sos imposada pel jutge desprésque Consell de Ministres lidenegués l’indult que haviasol∙licitat. A la porta l’acompa­nyaven alguns amics i famili­ars, que li van regalar un llibrede Neus Català, Cel de plom.Surià va ser condemnat per fir­mar falsos informes d’arrela­ment d’immigrants per, segonsaddueix, motius humanitaris.La mateixa sentència asseguraque no es va acreditar queSurià percebés cap contrapres­tació econòmica per haver fir­mat aquests informes i que vacol∙laborar amb la policia perdesmantellar l’organitzacióde tràfic de persones que vaabusar de la seva confiança.No obstant això, l’11 de desem­bre passat el Consell de Minis­tres li va denegar l’indult, fetque l’ha obligat a ingressar a lapresó. / Redacció LLIBERT TEIXIDÓ

L’Audiència envia a judiciel cas del Palau de laMúsicaLa vista no serà immediata perquè falten tràmits per complir

SANTIAGO TARÍNBarcelona

L’Audiència de Barcelona ha re­butjat els últims recursos quequedavenpendentspel casdel sa­queigdelPalaude laMúsica, cosaque implica que es tanca la inves­tigació definitivament. Ara bé, eljudici no serà immediat, perquèqueden per complir tràmits rela­cionats amb les empreses suscep­tibles de rescabalar la instituciócultural i que poden demorar lavista encara uns quants mesos.El juny del 2009, la Fiscalia va

presentar una querella per unapresumpta desviació de fons alPalau de la Música. Llavors es vainiciar aquesta causa, que ara,més de sis anys després, es tanca.

Què quedava pendent? El julioldel 2015, el titular del jutjat d’ins­trucció número 30 de Barcelonava donar per concloses les inda­gacions, i va definir que s’haviend’asseure al banc dels acusats16 persones, entre les quals hiha Félix Millet, Jordi Montull,Daniel Osàcar (extresorer deConvergència Democràtica deCatalunya i de la Fundació Cat­Dem), dos directius de Ferrovial,personal vinculat al Palau i repre­sentants d’una sèrie d’empresesque van facturar amb mentides ala institució.Així mateix, es declaraven res­

ponsables civils (o sigui, que encas de condemna hauran de res­cabalar el Palau) onze empreses, ies declarava CDC partícip a títol

lucratiu (que s’havia beneficiatde la desviació però no n’era res­ponsable penalment).Doncs bé, CDC, Osàcar, dos di­

rectius de Ferrovial i dues perso­nes vinculades al Palau van re­córrer aquesta interlocutòria. Lasecció21de l’AudiènciadeBarce­lona, en una sola interlocutòria,ha rebutjat tots els recursos i de­clara que la decisió del jutge ésferma. D’aquesta manera, les 16persones acusades per la Fiscalias’asseuran al banc dels acusats.Com es recordarà, l’assumptegira entorn de la sortida de fonsdel Palau de la Música a favor deFélix Millet i Jordi Montull, i pelcobrament de comissions perpart de CDC a canvi de la conces­sió d’obra pública utilitzant coma intermediari el Palau.La interlocutòria significa que

el judici serà immediat? Doncsno. Encara queden per compliruns tràmits, que consisteixen acomunicar a les empreses que es­tan com a responsables civils queestan acusades i citar­les perquèpresentin els seus escrits de qua­lificació.Hihaungrupqueperta­nyienaMillet,Montull o les sevesfamílies, i això no representaràun gran problema. Però n’hi haalgunes que van entrar en con­curs de creditors, comMail Rent,NewLetterMarket iLetterGrap­hic. Aquests tràmits de notifica­ció es poden endarrerir encaraunsmesos, i després l’afer anirà arepartiment, se li adjudicarà auna sala de l’Audiència de Barce­lona i aquestahauràdebuscarda­tes per a un judici que segur queserà llarg.c

LAURA GUERRERO

Millet iMontull durant el judici per l’hotel del Palau

ÀLEX TORTMAITE GUTIÉRREZBarcelona

LaCUPno aconsegueix atreurecom li agradaria Catalunya Síque es Pot al procés indepen­dentista. L’esquerra alternativase sent sola en el seu suport aJxSípertirarendavantelprocéscatalà i culpa un altre grupprogressista, CSQP, d’aquestasituació. Tant, que ahir els deudiputats cupaires van enviar alsonze parlamentaris de Catalu­nya Sí que es Pot una carta en laqual denuncien una “estratègiaclara” contra la seva organit­zació i que estan sotmesos a un“linxament”alesxarxessocialsial Parlament. Malgrat les fortescrítiques, la CUP reclamatreballar “colze a colze” amb laconfluència d’esquerres percanviar lescondicionssocialsdelaciutadania.“Per nosaltres es fa encara

més difícil el procés de cons­trucció de la república catalanasensepartdel’esquerrad’aquestpaís que representeu”, afirmenels diputats cupaires. Desprésdel 27­S, l’esquerra alternativaindependentista ha intentatatreure els de Lluís Rabell alprocés constituent a Catalunya,però només ha aconseguit reu­nir­s’hiencomptadesocasionsapartirdemitjansdenovembre.Tot i això, les relacions entre

els dos grups s’han refredat. ACatalunyaSíqueesPotconside­ren que ells no han de legitimarla CUP en la seva decisió de do­nar suport a un Govern lideratperCDC.LadiputadadeCSQPiportaveud’Iniciativa,MartaRi­bas, va atribuir la situació queviu laCUPalpacte subscrit ambJunts pel Sí. “Mà estesa per im­pulsarpolítiquesd’esquerra,pe­ròmai ens trobaranper aprovarestratègies de la dreta que re­presentaCDC”,vaassenyalar.c

LaCUP lamenta quel’esquerra lamarginaal Parlament

RAFA GARRIDO / ACN

Eulàlia Reguant, de la CUP, i Joan JosepNuet, de CSQP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

657000

141874

Diario

408 CM² - 36%

10080 €

16

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIMARTS, 1 MARÇ 2016

ElscomerciantsdelaViaLa­ietana estan impulsant un

projectedereformad’aquestacèn­trica avinguda perquè en un futurimmediat sigui mésagradable,menysso­rollosa i permeti quehi hagi una dinamit­zació social i comer­cialmésgran.VIURE

LA SEGONA

Recordant els laietans

ELSprimershabitantsdelpladeBarcelonavanserels laietans,unpobleiberqueesdedicavaalacaça, lapescai l’agricultura.Vivienencasesdepedrai treballavenelbronzeiel ferromésbéque

laceràmica.Elshistoriadorsassegurenqueerencapaçosd’elaborarvinsacceptablesfadosmilquatre­centsanys.Aquestsantecessorshanquedat immortalitzatsenunaavingudadelacapitalcatalana,queseguramentésundelscarrersmésinhòspits: laViaLaietana.IldefonsCerdàvaplanificarel1859unaartèriaperco­

municar l’Eixampleielport,perònovaserfinsalcanvideseglequeesvaimpulsar l’execuciód’unaàmpliaavingudaquecomportavalademolicióde2.199cases, inclososalgunspalausmedievals. Mésde10.000personesvanserdespla­çadesad’altrespuntsdeBarcelonaperobriruncarrerde80metresd’amplei900dellarg.Hivahaverprotestesdeveïnsid’artistes il∙lustres,quevanserreprimidessensecontemplacions.L’obravasuposarunaferidaalnucliantic

delaciutat,peròalhoravacomportarnonomésunamilloradelacirculació,sinótambélasalubritatdelazona,amésdefervisibles lesmurallesromanesielpatrimonigòtic.LaViaLaietanaésavuiunaavingudadevoreresestretes,

sensecaparbre,ambunmobiliaridegradat iunaaltaconta­minació.ÉsmésunafronteraentreelBarriGòtic ielsbarrisdeSantPere,SantaCaterinai laRibera,queunnexed’unió.ElscomerciantsdelaViaLaietanavolenque,coms’hafetalaDiagonal, laGranVia,BalmesoAragó,recuperi lacondi­ciódepasseig,senseexpulsar­neel trànsit.ElConsistorinotéentrelesprioritats laViaLaietana,peròambuncostas­sumibleespodriaconvertirunaavingudahostilenuncar­reragradable.SiPlinielVell livadedicarelseutempsalslaietansenlaHistòrianatural,Colauelspodriadestinarunapartdelseualsseusdescen­dents,quenoméspretenenunaciutatméshabitable.

reragradable.SiPlinielVell livadedicarelseutempsals

v

Ala cinquenanominació (laprimera va ser el 1993) Leo­

nardo DiCaprio es va alçar diu­menge a la nit amb l’estatueta del’Acadèmia gràciesal seu paper a El re­nacido, un guardóque corona la prolí­fica carrera d’aquestactor. PÀGINA 30

v

El mexicà Alejandro Gon­zález Iñárritu s’uneix a la

selecta llista dels directors quehan guanyat l’Oscar en dues edi­cions consecutivesen aconseguir el se­gon de la seva carre­ra pel treball al cap­davant d’El renaci­do. PÀGINA 30

v

La policia de Macedònia, elmàxim responsable de la

qual és el ministre de l’Interior,Oliver Spasovski, va dissoldre ahiramb gasos lacrimò­gensungrupderefu­giats que van inten­tar forçar la frontera,oberta amb compta­gotes.PÀGINA3

v

Katsumata i dos exdirec­tius més de l’empresa que

opera la central nuclear de Fuku­shima aniran a judici per la sevaresponsabilitat en eldesastre del 2011.Se’ls acusa de no ha­ver adoptat proumesures de segure­tat. PÀGINA 9

v

Protegir lesxemeneiesDemonument aldesarrollis­mo, les tres xemeneies quecoronenel perfil de la costadeSantAdriàdelBesóshanpassat a convertir­se enunbécultural defensat per les insti­tucionspúbliques, queprete­nenconservar la instal∙lació,convertint­la enuncentrecultural al voltant del qual s’hivol construir unnoubarri.

Confeti i pastís per a Sánchez LaVia Laietanamés humana

Pedro Sánchez, el líder del PSOE que avui es pre­senta al debat de la seva incerta investidura com apresident del Govern, es va despertar ahir amb tota

la cara i els cabells plens de confeti i serpentines per cor­tesia de les seves dues filles. Un despertar, segons confes­sió pròpia, també regalat ambmolts petons i abraçades.Ahir era 29 de febrer i, per tant, va ser el seu aniversari:44 primaveres va fer Sánchez. Ja a la tarda, i mentreestava tancat al seu despatx de Ferraz ultimant el discursque pronunciarà avui al Congrés, el seu equip el va sor­prendre amb un pastís de llimona i amb les correspo­nents dues espelmetes en forma de quatre que l’aspiranta laMoncloa es va afanyar a bufar. Una cosa que no ha deser gaire habitual per a ell, perquè als que neixen en anysde traspàs –Sánchez ho va fer el 1972– ja se sap que no­més els correspon bufar espelmes cada quatre anys. Aixíles coses, en realitat, el dirigent socialista hauria fet ahironze anys... just els que complirà una de les seves filles.

La Via Laietana necessita un lífting urgent. Aquestcèntric carrer, nascut fa pocmés de cent anys ambla intenció d’esponjar la Barcelona vella i obrir una

connexió directa entre l’Eixample i el port, s’ha convertiten una via poc agradable per al vianant, a qui no resultagens fàcil moure’s per les seves voreres estretes. Davant lainacciómunicipal, els comerciants de la Via Laietana handecidit plantejar una reforma necessària i suau, que si esdu a terme servirà per humanitzar­la i per cosir en part lacicatriu oberta entre els dos barris de Ciutat Vella quesepara i entre els quals s’interposa a tall de barrera. Unaampliació de les voreres, que no suposi una reduccióexcessiva de l’espai destinat al trànsit, eliminant un carrilde circulació, i acompanyada demillores almobiliari urbài en la il∙luminació, sembla una solució raonable i no gairecostosa. Una intervenció d’ aquestamena ajudaria a dig­nificar un carrermaltractat i a dinamitzar­lo des del puntde vista comercial i ciutadà.

EI web de

NOTÍCIALa vida discreta deRafaMedi­na Abascal, duc de Feria, aBarcelona.

ENTREVISTA“La voluntat de Catalunya desuprimir les diputacions ésantiga”, afirma l’exalcalde deSant Cugat.

REPORTATGELes novetats de les Falles deValència 2016.

DE MODACopia el look beauty d’Inés Ar­rimadas.

Internacional 3Política 11Opinió 18Tendències 24Necrològiques 28Cultura 30Cartellera 45Esports 50Economia 55Anuncis classificats 61

PÀGINES 80

Xavier GonzálezCOMERCIANTSDE LA VIA LAIETANA

Leonardo DiCaprioACTOR

Alejandro Glez. IñárrituDIRECTOR DE CINEMA

Oliver SpasovskiMIN. DE L’INTERIOR DEMACEDÒNIA

Tsunehisa KatsumataEXPRESIDENTDE TEPCO

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Encara hi ha quicreu en el paperPer primercop en 30anys, un noudiari en papersurt a la vendaal Regne Unit,el The NewDay, del grupTrinityMirror

SUMARI

INTERNACIONAL

Mala maror francesaEl primer ministreManuelValls ha notat que s’està forjantuna onada de protestes socials iper evitar­la ha anunciat queajorna la tramitació parlamen­tària de la reforma laboral queprepara. PÀGINA 8

POLÍTICA

Corrupció orquestradaL’Audiència de Barcelona tancala investigació sobre el saqueigdel Palau de laMúsica, però eljudici encara haurà d’esperaralguns tràmits. PÀGINA 16

EDITORIALS

Els temes del diaEl desmantellament del campa­ment de refugiats que esperencreuar la Gran Bretanya cone­gut com la jungla, a Calais; i lainexplicable actitud de la sena­dora i exalcaldessa de ValènciaRita Barberá, que es nega adeclarar a les Corts Valencianessobre la seva presumpta vincu­lació a una trama de finança­ment il∙legal. PÀGINA 18

OPINIÓ

Rebel∙lió a les aulesJordi Amat es fa ressò de lesidees del professor de secundà­ria Andreu Navarra: “Podem serl’encarnació d’una excepció:una excepció amorosa amb lacultura, malgrat tot. I és que,per una hora, tots estem en pau,treballem en pau, a la mevaclasse”. PÀGINA 22

TENDÈNCIES

L’esport com a teràpiaPracticar activitat física té unefecte d’immunoteràpia queprevé l’aparició de càncers i, enel cas que ja hagin aparegut,ajuda a frenar­ne la progressió.PÀGINA 26

CULTURA

Divina òperaRoger Alier ressenya El capves­pre dels déus: “Llargament espe­rada, aquesta última part de latetralogia wagneriana ha estatunamagnífica culminació delcicle en què tots els componentshi han abocat esforç, ganes iprofessionalitat en unes propor­cions que feia temps que no esveien en una obra tan comple­xa”. PÀGINA 42

ESPORTS

La punteria del geniLa present temporada és la mésprolífica de LeoMessi a pilotaaturada: sis dels 30 gols que hafet els ha marcat de llançamentdirecte de falta, i tots sis hanentrat enganxats a l’escaireesquerre. PÀGINA 52

ECONOMIA

Reconversió industrialLes autoritats de la Xina bus­quen redreçar l’excés de capaci­tat de producció de la seva in­dústria i es plantegen, entrealtres mesures, reduir 1,8 mi­lions de llocs de treball als sec­tors del carbó i de l’acer en elspropers anys. PÀGINA 56

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

657000

141874

Diario

340 CM² - 30%

8400 €

2

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

RAMON SUÑÉBarcelona

Aquests últims anys Barcelonaha reformat i millorat l’aspectede la majoria dels carrers princi­pals. Les intervencions han hu­manitzat artèries com el passeigde Gràcia, Diagonal, Balmes, Ge­neral Mitre, Gran Via, Aragó...però s’han oblidat de la Via Laie­tana. El corredor que connectal’Eixample amb el Port Vell i laBarceloneta i que parteix per lameitat el districte de Ciutat Vellaha estat el gran oblidat. Un rerel’altre, els governs municipalsque s’han anat succeint els últimsvint anys s’han plantejat, sense

gaire convicció, de remodelaraquest carrer centenari –el dia 10demarç farà 108 anys que van co­mençar de les obres d’obertura–,una remodelació que no ha arri­

bat a concretar­semai. Les inten­cions del govern d’Ada Colau en­cara no estan clares. El docu­ment inicial del Programad’Actuació del Districte (PAD)

de Ciutat Vella només proposade “revisar el projecte existentde la Via Laietana a partir d’unprocés participatiu ampli, per talde convertir­la en un eix cívicque serveixi per connectar elsbarris”. Com a principi no estàgaire allunyat del que inspira lainiciativa de l’Associació de Co­merciants de la Via Laietana, unaentitat que reuneix més de 30agents d’aquest carrer i que està apunt d’engegar una campanyaperquè aquest cèntric carrer notorni a ser ignorat en els projec­tes de transformació urbana del’Ajuntament de Barcelona. Jaestan escarmentats.Els comerciants de la Via Laie­

tana, encapçalats per un grup debarcelonins amb interessos enaquest carrer, entre els quals hiha el president de l’associació,Xavier González, i l’empresari

hoteler Pau Guardans, tenen apunt la seva pròpia proposta deremodelació. La seva és una re­forma suau, perfectament assu­mible per la ciutat i per l’Ajunta­

ment, ja que el cost de les obresseriamolt inferior al que han tin­gut les remodelacions d’altrescarrers emblemàtics.Els comerciants de la Via Laie­

tana demanen a l’Ajuntamentque elimini undels cinc carrils detrànsit actuals, cosa que perme­tria ampliar, a banda i banda,unes voreres que avui són massaestretes i, en alguns trams, poctransitables per als vianants.La proposta d’aquesta reforma

inclou, lògicament, la substituciói millora del mobiliari urbà, del’estat de les voreres i d’un enllu­menat públic que avui ofereix

LA REDEFINICIÓ PENDENT D’UNA ARTÈRIA DE BARCELONA

Esperant canvis.Aspecte actual de la Via Laietana, un dels carrers principals de Barcelona que famés anys que necessiten una reformaCÉSAR RANGEL

L’hora de laVia Laietanam Els comerciants proposen una reforma suau perquè deixi de ser un carrer hostil

LA REMODELACIÓ

La iniciativa preveuampliar les vorereseliminant un dels cinccarrils de trànsit

UNA AVINGUDA OBLIDADA

El corredor que uneixl’Eixample i el portha estat oblidat perl’urbanismemunicipal

Dimarts, 1 demarç del 2016

Christopher Forbes ven 3.000de les seves peces napoleòniques

PÀGINA 8

m PANTALLES

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

141874

Diario

2214 CM² - 200%

59600 €

1-3

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIMARTS, 1 MARÇ 2016

Millores perfrenar el declivi

LA REDEFINICIÓ PENDENT D’UNA ARTÈRIA DE BARCELONA

una imatge trista, de semi­penombra. L’objectiu, segonsexplica el manifest que han re­dactat els comerciants –l’asso­ciació ha començat a buscar ad­hesions no només a l’avingudamateix sinó també al seu ric en­torn– és que la Via Laietana “tor­ni a ser un eix cívic per a la nostraciutat”.Els promotors d’aquesta inici­

ativa lamentenque “després d’unllarg període de declivi, el batecde la Via Laietana es troba im­mers en un ambient hostil al ciu­tadà, amb una intensitat de tràn­sit que genera nivells altíssimsd’emissions de diòxid de carbonii unes voreres que expulsen lesrelacions humanes i disminuei­xen el seu potencial de barri, co­sa que influeix en un progressiuabandonament dels seus majes­tuosos edificis”. En definitiva,afegeixen, la Via Laietana s’haconvertit en “una barrera física”,“una ferida al cor de la ciutat”,“una anomalia inexplicable enple centre”. Però té remei: unasolució relativament fàcil, pocagressiva i, a més, barata. Segonsels comerciants, ambunparell demilions d’euros n’hi podria haverprou per eixamplar les voreres icanviar el mobiliari urbà.Els impulsors d’aquesta refor­

ma, però, han advertit que la re­

modelació d’aquest carrer nosembla ser una prioritat per algovern d’Ada Colau. L’objectiude la seva campanya és, precisa­ment, posar aquesta qüestió al’agenda de l’Ajuntament per aaquest mandat.La reforma de la Via Laietana

podria incloure algunes actuaci­ons com les que es van dur a ter­me o es van planificar durant el

A la confluència amb l’avinguda de la Catedral, la Via Laietana forma la plaça AntoniMaura

PlaçaUrquinaona

Ausiàs Marc

Fontanella

Jonqueres

Ortigosa

Sant PereMés Alt

Avinguda de laCatedral

Pl. AntoniMaura

Passeig Colo

m PasseigIsabel

II

Jaume I Princesa

Llotja de Mar

Argenteria

Pl. de l’Àngel

Comtal

JoanMass

ana

ViaLaietana

Edificis d’interès

Via Laietana,un corredor que uneixl’Eixample amb el port

Edificis emblemàticsd’un carreramb història

Consolat de

Mar

CorreusSeu de la companyia postaldels anys 1926-1927 (núm. 1)

TrasmediterrániaSeu de la companyia navilieraconstruïda el 1921 (núm. 2)

Hispà Colonial 1Obra d’Enric Sagnier. La seu delbanc que va finançar l’operacióva ser el primer edifici construït a laVia Laietana, el 1913. Avui BarcelonaHotel Colonial (núm. 3)

TabaqueraAquest conjunt d’oficines va ser lacasa de la companyia tabaquera.Després va allotjar serveis de lesdelegacions d’Hisenda i Justícia i laseu de diversos sindicats (núm. 8-16)

Escola BaixerasCol·legi que porta el nom de l’autorde la reforma que va originarla Via Laietana (núm. 11 bis)

Casa Josep SantanaObra projectada per Albert Juan,va ser el primer edifici d’oficinesde la Via Laietana (núm. 17)

Casa CambóEdifici d’oficines i residencialprojectat per Adolf Florensael 1923 per al polític imecenes Francesc Cambó. AvuiGrand Hotel Central (núm. 30)

Casal del MetgeD’estil classicista i obra de Florensa(núm. 31)

Foment del TreballObra d’Adolf Florensa i JosepGoday (1931) d’estilnoucentista que serveix de seua la patronal catalana (núm. 32-34)

Antiga casa VilardellAvui hotel Ohla(núm. 49)

Catalunya CaixaEdifici del 1933 que abans va serseu del Banc d’Espanya (núm. 35)

Casa Luis GuarroObra de Josep Puig i Cadafalchdel 1922 per encàrrec de l’històricindustrial paperer (núm. 37)

EnginyersEdifici administratiu decomençaments dels anys trenta.Seu del Col·legi, l’Associació i la Caixad’Enginyers Industrials (núm. 39)

Direcció Superior de PoliciaEdifici construït abans del’obertura de la Via Laietana (1878)(núm. 43)

La CaixaObra d’Enric Sagnier (1917)Seu de l’entitat d’estalviscatalana (núm. 56-58)

Antiga seu de GovernacióAvui hotel Cubik (núm. 69)

Palau del CinemaEdifici erigit el 1923 per a l’actriuElena Jordi, una de les figures del’escena catalana. Tancat des del’any 2001 (núm. 53)

Casa dels VelersEscola d’Art Major de la Seda.Edifici neoclàssic del segle XVIIIque es caracteritza pels seusesgrafiats (núm. 50)

N.º 2

N.º 3

N.º 11 B

N.º 17

N.º 1

N.º 8-16

N.º 30

N.º 32-34

N.º 50N.º 49

N.º 31

N.º 35

N.º 37

N.º 39

N.º 43

N.º 53

N.º 69

N.º 56-58

LA VANGUARDIAFONT: Elaboració pròpia

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR mandat de Xavier Trias, com arala redefinició de la plaça RamonBerenguer, que aquests dies s’es­tà enllestint amb les obres d’en­jardinament de l’espai públic.Aquest canvi ha estat possibledesprés que comencés a aplicar­se unamesura queha resultat en­certada: prohibir­hi l’estaciona­ment d’autocars turístics.Una altra intervenció destaca­

Soroll i edificis infrautilitzats]Un estudi de contamina­ció acústica encarregat pelscomerciants de la Via Laie­tana arriba a la conclusióque en els mesuraments quees van fer a la finca número45 d’aquest carrer es vansuperar tots els valors límitfixats per a l’objectiu dequalitat tots els dies i entots els horaris (diürn, ves­pertí i nocturn). Efectiva­ment, la Via Laietana, com aconseqüència de la sevaconfiguració i de la intensi­tat de trànsit, és un delscarrers més sorollosos deBarcelona. És una de lescaracterístiques d’una artè­ria ciutadana que aquestsúltims anys ha vist com, abanda i banda, apareixien

hotels d’alt nivell –cosaque no tornarà a passarsi s’imposen els criterisdel pla d’allotjaments turís­tics del govern municipal–però que, alhora, concentrauna sèrie d’edificis buits(el Palau del Cinema, tancatja fa 15 anys; l’immoble veíde la seu de La Caixa, al’embocadura del carrerJonqueres, on fa molts anyses va projectar un hotelque no s’ha arribat a cons­truir mai), infrautilitzats(les oficines administrativesde la part baixa de la via)o majestuosos, però de futurincert (les seus de Catalu­nya Caixa i Correos), aquè en un futur immediatcaldrà donar nous usos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

141874

Diario

2214 CM² - 200%

59600 €

1-3

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 1 MARÇ 2016 V I U R E LAVANGUARDIA 3

CÉSAR RANGEL

FEDE CEDÓSant Adrià de Besòs

Unargumentari tècnicextenshadonatpeual’informequeelstèc­nics de la Diputació de Barcelo­nahanelaboratperdonarsuportal fet el conjunt dels tres edificisdecalderes ixemeneies i l’edificide turbines de la central tèrmicade Sant Adrià del Besòs siguindeclarats conjunt monumentalsota la protecció de la qualifica­ció de bé cultural d’interès local

(BCIL), una consideració quehaurà d’aprovar el pròxim ple­naride l’Ajuntament.Ahir, durant l’acte de lliura­

mentdeldictamentècnic, capdeles administracions no va aven­turar un ús per a la instal∙lació,que encara és propietat d’Ende­sa i, una part, de Banco Santan­der, però sí que van mostrar lessevespreferènciesperquèespu­guiarribaraconvertirenungrancentre cultural de referència alsudd’Europa.Per elevar la transcendència

del conjunt arquitectònic, Juan­jo Puigcorbé, diputat de Culturai regidor d’ERC a Barcelona, vaenaltir les Tres Xemeneies a lacategoria de “catedral”, quan siva referir com el futur epicentred’una nova dinàmica per a la

ple municipal mitjançant la tra­mitaciód’unexpedientenquèesfarà constar l’informe favorabled’un tècnic de patrimoni cultu­ral. Prèviament, ja que una partde la sala de turbines s’ubica entermemunicipal de Badalona, elseu Ajuntament va delegar lescompetències enaquest àmbit alde Sant Adrià, pel que fa a la lli­cènciadedemolició.L’acord, aprovat per unanimi­

tat de tots els grups municipals,comportava la suspensió, per unany, de l’aprovació i tramitacióde llicències de demolició de lesconstruccionsde lesTresXeme­neies i lasaladeturbines, talcomva intentar tramitarEndesa.Fonts de la companyia elèctri­

ca, d’altra banda, van assegurarque “tot està igual”. Res no hacanviat des que el Consistori vaparalitzar les llicències. Tampoc

la seva predisposició a negociaruna compravenda, l’única fór­mula que demoment podria im­pedir la demolició de les TresXemeneiesenel futur.Enaquestsentit, Callau va admetre queno ha mantingut contacte ambEndesa, ja que no li correspon aell negociar, sinó a qui acon­segueixi els terrenys que ara te­nen una qualificació de sòl in­dustrial.L’Ajuntament facilitaràla transformació urbanística dela zona en un nou barri, del qualva destacar “la recuperació delaplatja ielpasseigmarítim”queconnectarà Badalona i Barcelo­na, al seupas per SantAdrià. Totaixò després de la resolució delscontenciosos que pogués inter­posar l’elèctrica per defensar elsseus interessos.c

da, i que ha tingut bons resultats,és la reurbanització i conversióen zona de vianants de la conflu­ència de la Via Laietana amb elcarrer Comtal. Aquesta actuacióva ser el resultat d’una fórmula(Contracte per Ciutat Vella) queconsistia que entitats privades esfeien càrrec del finançament deles obres de remodelació d’undeterminat espai. En aquest llocconcret, la conquesta d’una novaplaceta pública va ser pagada enpart per l’hotel Ohla. El governd’Ada Colau ja ha anunciat queno pensa recórrer a aquest tipusde contractes. En qualsevol cas,en algunes interseccions de laVia Laietana (per exemple ambels carrers Princesa i Argente­ria), una obra relativament sen­zilla faria aparèixer nous espaisper als vianants.Els impulsors d’aquest projec­

te de reforma estan convençutsque la intervenció que proposenfacilitaria el flux ciutadà entre elGòtic i el barri Sant Pere, SantaCaterina i laRibera. Aquest últimha experimentat una gran revita­lització en els últims anys com aconseqüència, en part, de l’apari­ció d’un nou teixit comercial i deles millores urbanístiques ques’hi han dut a terme, com la delcarrer Sant Pere més Baix. Tam­bé afirmen que aquesta reformasuau dinamitzaria el comerç dela zona i facilitaria l’accés a edifi­cis d’alt interès com el museu Pi­casso, el Palau de la Música o elmercat de Santa Caterina.c

Estractadeposaral’agendamunicipalunaactuacióqueurgeix,peròqueelgovernnoconsideraprioritària

Blindatge patrimonial persalvar les TresXemeneies

URBANISME

gran Barcelona, que va estendredesdeCastelldefelsfinsaTorde­ra. “Sónuna altra Sagrada Famí­lia”,vadireldiputatperaccentu­ar la importància d’una instal∙la­ció ambprojecció internacional.Puigcorbé va identificar a les

TresXemeneies elements histò­rics, arquitectònics, culturals,paisatgístics i identitarisque jus­tifiquen la seva protecció. Estracta, va dir, “d’un element clauen l’electrificació de país” ambun disseny estructural pioner,amb estructures de 200 metressobre les calderes, fins fa poc lesmésaltesdel’Estat,ques’hacon­vertit en el perfil del paisatgemetropolità, cosa que impedeixque es posi endubte el valor cul­tural que té.La llei 9/1993, del Patrimoni

CulturalCatalà,permetals ajun­taments protegir jurídicament,

de manera singular i específica,qualsevol immoble que el con­sistori consideri que té determi­nats valors històrics, artístics iculturals, mitjançant la figuradel BCIL. La llei exigeix l’apro­vaciódeladeclaracióatravésdel

L ’ABAST DEL PACTE

L’acord comportala suspensió perun any de llicènciesde demolició

LA IMPORTÀNCIA DEL CONJUNT

Puicorbé vaqualificar l’edificiindustrial com l’“altraSagrada Família”

LaDiputacióesrefereixal simbolismede la tèrmicaperpromoure laprotecciódelsedificis comabéculturald’interès local

No a una novaDiagonalMar]La plataforma ciutadanasorgida el 2007 per lluitarper la preservació de lesTres Xemeneies mostra laseva disconformitat a qual­sevol pla que suposi un nouplanejament urbanístic percrear un nou barri. Noentenen que la transforma­ció de la tèrmica en unequipament cultural hagid’implicar una nova barre­ra, després de cent anys depatir la duresa d’una zonaindustrial en primera líniademar. “No pot ser que espassi a la barrera residen­

cial fruit d’una urbanitza­ció banal”, protesten. Ambla protecció de la tèrmicatambé s’obre el debat. Així,l’alcalde de Sant Adrià,Joan Callau, es va referirahir al procés participatiuper consultar la preferèn­cia d’usos de les TresXemeneies, una consultaque ampliaran a Badalona,que ahir va estar represen­tada per la regidora deCultura, Laia Sabater.Paral∙lelament el procés seseguirà des d’un organismede control polític.

ANA JIMÉNEZ

La llei de Protecció de Patrimoni permet protegir jurídicament, d’unamanera singular, qualsevol immoble amb valor històric

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

141874

Diario

2214 CM² - 200%

59600 €

1-3

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

HORITZONTALS: 1. Donarà testimoniatge. Suc-cés. 2. Desordenarà la cosa que estava arreglada.3. Arbre d’una omeda. Pela dels fruits, crosta delpa. Color obscur i negrós. 4. Coneix un fet. Devosté, si és italià. Sec i estèril. 5. Suècia. El reni.Sentència d’excomunió. 6. Infondré temor. Edició7. Metall de símbol Ru. Corrent d’aigua cap a lamar. L’electró. 8. Irritacions contra les persones.Faig una fortuna corruptament. 9. Sortir fora.Proposta de modificació d’un projecte. 10. Nas-cut. Inquietuds angoixoses. El sud.

VERTICALS: 1. Farien habitatges uns junts a al-tres. 2. Matèria d’un discurs. Riu de València. 3.Existeix. Raó que hom dóna per a amagar la ver-dadera raó. 4. Receptacle de tela gruixuda i gran.Vòmit. 5. Repulsiu personatge del folklore escan-

dinau (molt semblant a Werth). En quin lloc. Déuegipci. 6. Posaria arreus al cavall. Noruega. 7.Torní a fer més fi. Part de l’any. 8. Cap militar ocivil turc. Enderroquí fins arran de terra. 9. Cin-quanta romans. Doctrina que nega l’existència deDéu. 10. Tindre cabuda. Utilitzes. 11. Pose unacosa junt a una altra. Tractament masculí. 12.Malenconia i tristesa portuguesa. Campió.

Per Josep Pitarch Josep.l.pitarch@uv.es

SOLUCIÓ A L’ENCREUAT NÚMERO 5.719

el nou treball discogràfic dePellikana, Moltes llums, és una al-tra invitació a l’alegria. el seu ter-cer àlbum és un gran salt quali-tatiu, un canvi notable de rumbmusical.

amb l’ajuda del productor da-vid rosell (txarango, els catarres,Brams, dept), que ha pogut treu-re el millor d’ells mateixos, els se-guidors de la banda de castallaquedaran sorpresos. ara els ventsi el violí guanyen protagonisme enles composicions que partint d’u-na base situada en el mestissatge,van des de l’energia de ritmes bal-cànics i llatins fins a diferents es-tils com ska, reggae, funky o rock.

Una combinació exclusiva que

portarà llum al panorama musicalvalencià.

Moltes llums realitza un viatgeque va des de melodies captiva-dores fins a enèrgics ritmes que nopodrem evitar ballar. És possibleque els Pellikana facen plorar, riu-re o fins i tot cridar, però serà sem-pre amb la finalitat de pintar de co-lors la vida. la força dels alcoiansés innegociable.

La giraamb les nombroses col·labora-cions, el disc dels Pellikana haquedat molt sòlid. al llarg dels noutalls es pot trobar l’empremta demúsics com Èric vergés i rosercruells d’els catarres, Gabri da-kidarria (veu a Ella), mireia vives

(veu a Al poble de les rondalles),david rosell (guitarra i veu a Mol-tes llums), miguel esteve (trombóa Prim i estirat i Flora sempere(veu a Prim i estirat).

la gira de presentació del disc,que el grup l’han batejat com a

«il·luminem la foscor tour», elsdurà a demà a castelló, dins delfestival d’animació i música de lamagdalena, amb els catarres. eldia de sant Josep estaran a valèn-cia, amb Herba negra; mentre queel 23 de març actuaran al Paellas

live d’alacant, amb narco, la Pul-queria, aspencat i los chicos delmaíz.

el 2 d’abril estaran a casa, a laFábrica de castalla, sense dubte,un dels concerts de la gira de Pe-llikana.

M. ESPÍ VALÈNCIA

«Moltes llums», de Pellikana

PANORAMA Correu electròniclevante.cultura@epi.es

Encreuat

LA BANDA DE CASTALLA PUBLICA EL SEU TERCER TREBALL, ONQUEDA CLAR UN CANVI DE RUMB AMB NOVES COMBINACIONS

Número 5.719

EL CENTRE LA NAU DE LA UNI-VERSITAT DE VALÈNCIA, acull desd’ahir, les jornades Intervenció So-cial des de les Pràctiques Artísti-ques. Cultura Inclusiva, en les quals,referents en gestió cultural, educa-ció artística, conservació o comuni-cació abordaran les possibilitatsque l’art i la cultura ofereixen per ala intervenció social. Durant el diade hui les jornades tractaran d’a-proximar-se a les connexions entreaquests dos àmbits de la mà d’espe-cialistes procedents d’universitats,governs autonòmics, mitjans de co-municació o museus com el Thys-sen-Bornemisza.

La intervenciósocial a travésde la cultura

La banda de Castalla al complet, Pellikana. LEVANTE-EMV

el projecte musae reclama lapresència de la música en els mu-seus, i per això el museu de cerà-mica González martí de valènciaacull les píndoles musicals del sa-xofonista Javier linares. l’intèr-pret realitzarà sis actuacions alllarg del dia (a les 12 h, 12.30 h,13 h, 17.30 h, 18 h i 18.30 h, ambuna durada de 10 a 15 minuts).

Javier linares (churriana de lavega-Granada, 1987) va estudiarmúsica en els conservatoris decadis i sevilla, llicenciant-se ambmatrícula d’honor. És màster eninterpretació musical per la Uni-versitat internacional d’andalu-sia, i ha ampliat estudis amb so-listes internacionals, com claudedelangle, arno Börnkamp, vincentdavid, Johan van der limiten, Ju-lienPetit i Juan m. Jiménez, entrealtres.

com a solista ha estrenat nom-broses obres en el Festival inter-nacional de música i dansa deGranada, el Festival de música desantander, l’auditori nacional, elPalau de la música catalana, el tea-tre de la maestranza. en l’àmbit pe-dagògic, ha sigut convidat per aoferir diverses masterclass en di-ferents conservatoris del nostrepaís i actualment és el saxòfonsolista de la Unitat de música delregiment d’infanteria immemo-rial del rei n.º 1.

LEVANTE-EMV VALÈNCIA

El González Martíacull sisminiconcerts del saxo Javier Linares

E. MAÑEZ

Levante el mercantil valencianodimarts, 1 de març de 201662

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

275000

21067

Diario

117 CM² - 10%

553 €

62

España

1 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DOS reusencs,premiats a La Festade [a MOsica Coral a[PaLau de [a MOsica

E1 Palau de la Mfisica Catala-na va acollir ahir la Festa dela Mfisica Coral, en la qual esvan lliurar els premls del con-curs intemacional de compo-sici6 hom6nim organitzat perI’Offe6 CataFa. Enguany, doscompositors reusencs van setguardonats en la mateixa cate-goria. Es tracta del/osep MafiaGuix i el loan Magran~, queva guanyar el premi a Ia millorcomposici6 per a cor mixt perCome fontana piena, Madri-gale. Guix, per la seva banda,va set guardonat arab unamenci6 especial als VI PremisIntemacionals Catalunya deComposici6 Coral que atorgala Federaci6 Catalana d’gnti-tats Corals, en Ia categoria decot mlxt i amb Why is my ver-se, basada en un sonet de Sha-kespeare. De let, per Guix, elfet que dos reusencs hagin co-incidit corn a guardonats a tinspremis intemacionals posa derelleu que ~*de I’b.mbit de Reushi ha un cert grup de personesque estem fenr alguna cosaen el tema de la composici6,,.Ambdues composicions esvan estrenar ahir en el trans-curs a Barcelona de la Festa deIa Mfisica Coral.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REUS

51000

24010

Lunes a viernes

116 CM² - 10%

390 €

9

España

29 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Domingo 28.02.16 LA VOZ14

El deportista Nolito, el cantaor David Palomar y el director Juan Manuel del Castillo entre otros, han sido distinguidos a nivel provincial :: LA VOZ CÁDIZ. Cádiz suma un nuevo Hijo Pre-dilecto a su lista de personas que cuen-tan con el más alto reconocimiento que ofrece la Comunidad Andaluza. Una lis-ta que se engorda con el portuense Án-gel Salvatierra, jefe de servicio de Ciru-gía Torácica del Hospital Reina Sofía de Córdoba y especialista en trasplantes reconocido a nivel nacional e interna-cional. Realizó su formación en el ám-bito de los trasplantes de pulmón y car-diopulmonar en centros estadouniden-ses y parisinos y cuenta con más de cien artículos publicados en revistas espe-cializadas.

Con esta distinción, cuya candidatu-ra ha sido presentada por sus compañe-ros del sistema público de salud de An-dalucía, desde el Gobierno andaluz se quiere poner énfasis en que Andalucía es referente nacional e internacional en donaciones y trasplantes de órganos, así como que goza con grandes profesiona-les dentro de la Sanidad pública, ya que cuenta con personas comprometidas con este sistema, como es el caso de Sal-vatierra, que ha incluso rechazado ofer-tas para trabajar en diferentes centros de todo el mundo.

Pero no ha sido el único gaditano re-conocido dentro de los actos de celebra-ción del 28 de febrero, ya que como es habitual, cada año, se han realizado di-ferentes distinciones provinciales con la entrega de banderas andaluzas.

De esta manera, en el apartado de Ac-ción Empresarial se ha querido poner en valor la labor de la Cooperativa Unión de Viticultores Chiclaneros, que se cons-tituyó en 1992, tras la disolución de la antigua cooperativa de Chiclana ‘San Juan Bautista’, logrando asociar a todos los viticultores que tras la quiebra de la anterior no abandonaron su viñedo. La casi totalidad del viñedos de Chiclana y Puerto Real pertenece a socios de esta cooperativa.

La cooperativa ha conseguido la difí-cil tarea de estabilizar la superficie de viñedo, parando el descenso que se ve-nía produciendo debido a la alterna-tiva inmobiliaria de la zona. En estos momentos lidera la industria vitiviní-

cola de Chiclana, siendo su fino uno de los vinos más vendidos en la Bahía de Cádiz. Comercializa más del 60% de su producción con sus propias marcas: Fino Chiclanero, Moscatel Don Matías, Vi-nagre La Ermita, etc.

Con 120 socios activos, se trata de la cooperativa del Marco de Jerez que ma-yor porcentaje de su producción comer-cializa embotellado, y en Chiclana han logrado que su Fino Chiclanero sea líder. Ha sido la primera asociación en Chicla-na y la segunda del Marco de Jerez en ob-tener una acreditación de calidad.

La cooperativa se dedica al 100% a la actividad vitivinícola y, al estar ubica-da en zona de producción, está recono-cida como bodega de producción por el Consejo Regulador, por lo que sus mos-tos son amparados por la Denomina-ción de Origen.

Al cantaor David Palomar se le ha re-conocido dentro de la categoría de Pro-moción de Cádiz en el exterior. David García Palomar nace en el barrio de La Viña en 1977, lo que ha impregnado su cante del sabor flamenco de su tierra natal. Inicia su carrera artística a los 17 años en tablaos y academias de la ciu-dad. Posteriormente se incorpora a la compañía del bailaor Javier Barón, y participa en el estreno de ‘Sólo por arte’en la Bienal de Sevilla 1998 y en la posterior gira del espectáculo. Acom-pañando a artistas como Isabel Bayón y Fernando Romero o Rafael de Utre-ra y Carmen Lozano, actúa en varios escenarios europeos. Además de traba-jar con bailaores, también lo ha hecho junto a guitarristas de la talla de Vicen-te Amigo.

Numerosos son los premios y distin-ciones conseguidos por el cantaor gadi-tano. Destacan por ejemplo: el premio Manolo Caracol, el premio Camarón de la Isla, Premio Joven otorgado por la Cá-tedra de Flamencología de Cádiz, etc. En 2012 es nombrado ‘Gaditano del año’ por el Ateneo Literario, Artístico y Cien-tífico de Cádiz.

Su paso por la compañía de Cristina Hoyos marca un antes y un después en su carrera como cantaor, ya que Cristi-na se convierte en su maestra dentro y fuera de los escenarios.

Ha colaborado con figuras de la mú-sica como el cantautor catalán Lluis Llach en el Palau de la Música de Barce-lona y en el Teatro Real de Madrid, o en el Lope de Vega de Sevilla, o Alejandro Sanz.

En enero de 2015, estrenó su tercer trabajo discográfico, ‘Denominación de

origen’, en el que igual que sus dos tra-bajos anteriores, su mayor compromi-so es la recuperación de la escuela gadi-tana del cante y su idiosincrasia. David Palomar ha triunfado de nuevo con su último trabajo, difundiendo su arte por todo el mundo, traspasando las barre-ras de su barrio de La Viña, que sin em-bargo le acompaña en todos sus viajes.

Representando a España El reconocimiento deportivo ha recaí-do en Manuel Agudo Durán, un joven sanluqueño de 29 años, conocido fut-bolísticamente como Nolito. En la ac-tualidad juega como extremo izquier-do en el Real Club Celta de Vigo de la liga BBVA de España.

Nolito comenzó su carrera futbolís-

tica en la cantera de la UD Algaida de Sanlúcar (club sanluqueño ya desapa-recido), en la categoría de alevín. Se in-corporó a las filas del Atlético Sanluque-ño, donde entrenado por Manolo Mos-cosio, coincidió con jugadores como José Manuel Jurado. Jugó posteriormente para el CD Mestalla.

De ahí pasó al Écija Balompié en el cual estuvo durante dos temporadas. En julio de 2008 se incorporó a la discipli-na del FC Barcelona para actuar en su equipo filial, el Fútbol Club Barcelona B. En octubre de dicho año fue convo-cado por primera vez con el primer equi-po barcelonista por Pep Guardiola, para un encuentro de Copa del Rey ante el Benidorm y el 3 de octubre de 2010 de-butó con el primer equipo azulgrana sus-

Un hijo predilecto y variedad entre El especialista en trasplantes Ángel Salvatierra obtiene el máximo reconocimiento andaluz

El doctor Ángel Salvatierra, nuevo Hijo Predilecto de Andalucía. :: LA VOZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

13000

5741

Diario

2730 CM² - 300%

9300 €

46-48

España

28 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Domingo 28.02.16 LA VOZ 15

las banderas

El cantaor viñero David Palomar. :: LA VOZ

Visita institucional a las instalaciones de Movex. :: LA VOZ

tituyendo al lesionado Pedro en el mi-nuto 78.

A finales de junio de 2013 Nolito fir-mó por cuatro temporadas con el Real Club Celta de Vigo, con quien ha reno-vado contrato hasta 2019. Comenzó la campaña 2014/15 a un ritmo fulguran-te, marcando cinco goles durante los pri-mero diez encuentros, siendo además el mejor de su equipo, lo que le valió para ser nominado a mejor jugador del mes de septiembre por la LFP y a ser lla-mado por primera vez por la selección española.

Desde entonces ha seguido cosechan-do triunfos deportivos, siendo el 7 de noviembre de 2014, convocado por pri-mera vez para jugar con la selección ab-soluta de España en el partido clasifica-

torio ante Bielorrusia y el amistoso ante Alemania.

En el apartado de Inclusión Social ha sido reconocido el Comité de Entidades Representantes de Personas con Disca-pacidad (Cermi), que surge en el año 1998 como plataforma para la representación y defensa de los ciudadanos andaluces con discapacidad.

Más de setecientas mil personas, jun-to con sus familias, deciden unirse para defender sus derechos, a través de las diez organizaciones andaluzas más re-presentativas de personas con discapa-cidad. En la actualidad, son 16 las enti-dades que forman parte de Cermi-An-dalucía.

El objetivo del Cermi es conseguir que las más de 700.000 personas con

discapacidad alcancen los mismos dere-chos que el resto de los ciudadanos. Esto sólo será posible desde la unión y el con-vencimiento de que son muchos los pro-blemas comunes que afectan a los dis-tintos sectores. Así, Cermi-Andalucía es el foro desde el que se definen estra-tegias de políticas globales para dar a co-nocer las dificultades de las personas con discapacidad y luchar por una socie-dad en la que prevalezcan las consignas de justicia, igualdad, solidaridad y bie-nestar.

Un sector en auge La Trayectoria Asociativa ha recaído en la Fundación Centro Tecnológico de la Piel de Andalucía ‘Movex’, una funda-ción privada, sin ánimo de lucro, que tiene por objeto principal el impulso, dinamización y promoción del sector de la marroquinería en Andalucía a tra-vés de la innovación y el desarrollo tec-nológico.

El Movex (M de marroquinería, MO de Moda, MOV de Movimiento y EX de expansión) pretende convertirse en toda una herramienta para aquellas marcas, diseñadores, fabricantes y artesanos que deseen innovar en el sector del acceso-rio de moda, de la piel y de la marroqui-nería.

Para aquellas empresas que no cuen-tan con un laboratorio de experimenta-ción o un equipo para la innovación pro-pios, Movex pone a su disposición en Ubrique todo un conjunto de espacios, recursos tecnológicos y profesionales que les ayudan a conseguir nuevos aca-bados así como acercar el material piel a otras disciplinas creativas más allá del diseño de moda donde ya ocupa un lu-gar protagonista.

La poetisa Pilar Paz Pasamar ha sido reconocida dentro del apartado cultu-

ral. Pilar Paz Pasamar, nace en Jerez en 1933 y está considerada por la crítica como una de las voces más representa-tivas de la poesía española contempo-ránea. Licencia en Filosofía y Letras, ya desde muy joven se sintió cautivada por la poesía cultivando también otros gé-neros como el teatro infantil. Amiga del poeta onubense galardonado con el Pre-mio Nobel de Literatura, Juan Ramón Jiménez, comenzó su labor literaria con tan sólo doce años, colaborando en un diario jerezano.

De su época universitaria en Madrid (donde estudió en la Universidad Com-plutense) data su amistad con varias fi-guras literarias de la época como Juan Ramón Jiménez, Dámaso Alonso, Fran-cisco Maldonado.

Su primer poemario ‘Mara’ lo publi-ca a los dieciocho años, obteniendo una favorable acogida por la crítica del mo-mento. Con su obra ‘Los buenos días’ Pi-lar Paz obtiene el accésit del Premio Ado-nais del año 1954. Le siguen otros poe-marios como ‘Ablativo amor’ (1955) y ‘Del abreviado mar’, en homenaje al poe-ta Luis de Góngora.

En 1957 Pilar Paz Pasamar fija su resi-dencia en Cádiz. Tras publicar ‘La sole-dad contigo’ el ensayo ‘Poesía femenina de lo cotidiano’ y ‘Violencia inmóvil’ abandona por un tiempo su producción literaria y es en 1982 cuando regresa con ‘La torre de Babel’, ‘La alacena’ en 1986, ‘Textos lapidarios’ y ‘La dama de Cádiz’ en 1990. En 1994 publica ‘Philomena’.

En 2008 presentó en Madrid el que es hasta ahora su último libro de poe-mas ‘Los niños interiores’. En 2013 sa-len a la luz los libros ‘Marinera en tierra adentro’, que reúne la mayor parte de su obra narrativa, y ‘Ave de mi palabra fugitiva’, con toda su producción lírica desde 1951 hasta 2008.

El futbolista gaditano Nolito. :: LA VOZ La poetisa Pilar Paz Pasamar. :: LA VOZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

13000

5741

Diario

2730 CM² - 300%

9300 €

46-48

España

28 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Domingo 28.02.16 LA VOZ16

La Promoción de la igualdad ha sido concedido a Gala Gallego Soro que nació en La Línea. Después de cursar estudios en esta ciudad y tras superar las diferen-tes pruebas de acceso, ingresa en 1995 en la Academia General Militar. En el año 2000, y ya como teniente del Ejér-cito de Tierra, supera una selección, con-virtiéndose en piloto de helicópteros. Su primer destino es el Batallón de he-licópteros de Ataque I en Almagro (Ciu-dad Real), donde durante un tiempo manda una compañía de helicópteros contra-carro. Ya como capitán pasa al Batallón de Helicópteros de Maniobra IV con sede en Dos Hermanas (Sevilla).

Ha participado en cuatro misiones en el extranjero, una en Bosnia y Herzego-vina y tres en Afganistán, donde fue la primera mujer en dirigir una Unidad de Vuelo del destacamento de helicópteros del Ejército de tierra español en una zona de operaciones.

Además de las correspondientes con-decoraciones recibidas por su partici-pación en las misiones internaciona-les, hay que destacar que su interven-ción como comandante del Ejército de tierra en Bosnia y Herzegovina, fue re-conocida con la Cruz conmemorativa de la paz del Ministerio de Defensa de Italia. Actualmente como comandan-te, además de piloto, es jefe de la uni-dad de mantenimiento del Batallón de Helicópteros de Maniobra IV, tenien-do bajo su cargo a unas 70 personas, de las que sólo tres son mujeres.

Innovación a nivel mundial El reconocimiento a la Innovación, In-vestigación y Aportación científica ha sido para Javier León, un joven isleño que desde San Fernando dirige la empresa León Studio, convertida ya en referente dentro de la industria digital. León, que ha desarrollado con éxito su proyecto de realidad virtual, animación electrónica, diseños en tres dimensiones o programa-ción informática, se hizo famoso con su participación en películas como ‘Ágora’ y ‘Camino’. En la película de Alejandro Amenábar construyó parte de la biblio-teca de Alejandría.

También ha trabajado en publicidad para grandes marcas, destacando la re-creación que hizo en un anuncio de la figura del piloto Dani Pedrosa. Recien-temente ha colaborado en el corto ‘Lily y el muñeco de nieve’, que ha triunfa-do en la pasada Navidad. Ahora está abriendo nuevas vías con la realidad vir-tual y el trabajo en tres dimensiones para sectores como el de la fotografía para joyas y moda.

La empresa isleña que dirige Javier León ganó el año pasado el concurso mundial de realidad virtual del concur-so organizado en Estados Unidos por

‘Otoy y Oculus Rift’, empresas líderes y pioneras del sector. Su trabajo gana-dor fue una original propuesta que tras-lada al usuario al interior de una casa de muñecas.

El Instituto San Juan de Dios de Me-dina ha sido reconocido dentro del Com-promiso ambiental. El centro desde siempre ha destacado por sus innova-dores programas de estudios y activida-des complementarias. Actualmente está integrado por unos 500 alumnos y 43 profesores, siendo una de las caracterís-ticas del centro la implicación de la co-munidad escolar en las distintas activi-dades y propuestas educativas que se planifican. El centro ofrece las enseñan-zas de ESO, FPB y Agraria, segundo ci-clo de ESPA Ciclo Medio de Aprovecha-miento y Conservación del Medio Na-tural y Ciclo Superior de Gestión Fores-tal y del Medio Natural.

Los objetivos del centro son: fomen-tar la lectura, promoviendo la compren-sión lectora y animando a leer; seguir po-tenciando el respeto al entorno más pró-ximo y al medio ambiente; trabajar la convivencia como forma de promover el respeto y la tolerancia; y fomentar el aprendizaje significativo mediante el ra-zonamiento lógico.

Uno especial Y por último, el Reconocimiento Espe-cial recayó en Juan Miguel del Castillo, di-rector y guionista jerezano cuyo largo-metraje ‘Techo y comida’ ha sido prota-gonista de la edición de los Goya de este año, al haber conseguido la estatuilla como mejor actriz su protagonista, Natalia de Molina. Ha sido el broche de oro de una colosal carrera que ya ha llevado a la cin-ta, rodada en Jerez y financiada por dece-nas de mecenas a través de ‘crowdfun-ding’, a cosechar un total de 23 premios.

Algunos de los galardones más impor-tantes de esta han sido el premio Asecan ópera prima, la Biznaga de plata del pú-blico y Biznaga de plata a la mejor actriz para Natalia de Molina logrados en el Fes-tival de Málaga de cine español 2015. O los cinco galardones que obtuvo en los Premios del Cine Andaluz 2016.

Del Castillo estudió dirección y reali-zación de cine en el centro de estudios cinematográficos de Cataluña. Es técni-co superior en imagen y autor y director de una docena de cortometrajes. Ha ob-tenido más de 40 premios en distintos festivales. En 2005 destacó por el guión y dirección del cortometraje rodado en 35 mm ‘Rosario’ protagonizado por Asun-ción Balaguer.

Juan Miguel del Castillo ha trabajado también como realizador y productor de la serie de diez capítulos ‘Curso Danda-lú’, emitida en Canal Sur tv. Además ha sido montador y ha realizado numero-sos vídeoclips. Formador de montaje y postproducción en escuelas taller de la Junta de Andalucía, en la actualidad es-cribe el guión de su segundo largometra-je de ficción.

Gaditanos que no solo destacan en sus campos, sino que además no dudan en sacar pecho tanto de su tierra como de la bandera andaluza.

La comandante Gala Gallego. :: LA VOZ El empresario Javier León. :: LA VOZ

Cermi busca la integración. :: LA VOZ Juan Miguel del Castillo. :: LA VOZ

Uno de los premios ha recaído en las bodegas chiclaneras. :: LA VOZ

En total hay diez reconocimientos a nivel provincial al que hay que sumar el hijo predilecto

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

13000

5741

Diario

2730 CM² - 300%

9300 €

46-48

España

28 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 18 de desembre de 2015

Restaurado el templete modernista de Can BuxeresLa alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín,

visitó el 27 de noviembre las obras de restaura-ción del templete modernista del parque deCan Buxeres. La construcción ocupa unasuperficie de 8 m2 y se trata de un elemento quefue construido entre los años 1911 y 1912 porel arquitecto Manuel Joaquim Raspall comoornamento del jardín que rodeaba la finca delPalacete. Este jardín se convirtió más tarde enel actual Parque de Can Buxeres.

La alcaldesa destacaba "la recuperación deeste elemento patrimonial coincidiendo con laampliación del parque, que ofrecerá más zonaverde y nuevos espacios de ocio". El proyectode reforma ha llevado a cabo la restauracióndel templete reproduciendo con fidelidad eloriginal deteriorado. La decoración de sumosaico fue realizada por Luis Moreno, quienya trabajó para el Palau de la Música Catalanao la Casa León y Morera de Barcelona.

Las personas con discapacidad reivindican sus derechosEl alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, partici-

pó en la conmemoración del Día de las Personascon Diversidad Funcional, que organizó la asocia-ción ASDIVI el pasado 12 de diciembre en elcentro de recursos para jóvenes Can Xic.

Durante la celebración hubo diferentes actua-ciones de jóvenes locales y de otros procedentes

de municipios vecinos como Castelldefels y Gavà,relacionadas con el mundo del circo. ASDIVI tra-baja desde hace tiempo para conseguir la mejorade la calidad de vida de las personas que sufrenalgún tipo de discapacidad y por su integración enla sociedad. El evento sirvió para reivindicar losderechos de este colectivo.

VILADECANS

Los jóvenes muestran su interés por la cienciaEn la imagen, el alcalde de Sant Joan Despí,

Antoni Poveda, posa con los estudiantes que toma-ron parte en el concurso que clausuró los actos dela Semana de la Ciencia, que se celebró del 23 al 28de noviembre en el municipio y que contó conunos 2.000 participantes en las diferentes activida-des organizadas (gincama de matemáticas, charlas,

monólogos, etc.). En el Concurso de Ciencias com-pitieron 50 alumnos que presentaron en el TeatreMercè Rodoreda 33 proyectos en las modalidadesde experimento, robótica, estudio teórico y obser-vación. La intención no era otra que fomentar elinterés científico entre los jóvenes y darles unaoportunidad de mostrar su trabajo a la ciudadanía.

SANT JOAN DESPÍ

Abacus Cooperativa celebra su cuarto de sigloAbacus de Cornellà celebró el pasado 4 de diciem-

bre los 25 años de la cooperativa en la población, en unacto que contó con la presencia, entre otras autorida-des, del alcalde de la ciudad, Antonio Balmón; lastenientes de alcaldeMontserrat Pérez y Emilia Briones;el presidente de Abacus Cooperativa, Miquel Cabré, ysu director general, Miguel Ángel Oliva.

Durante la jornada se organizaron diversas activi-dades infantiles, y se presentó una exposición sobre lahistoria de la cooperativa y los momentos más emble-máticos de su establecimiento en el municipio. La pri-mera tienda Abacus en Cornellà abrió sus puertas en1990, en la calle Bellatera, hasta que en 2011 se trasla-dó a su actual ubicación, en la avenida San Ildefons.

CORNELLÀ

Gran expectación en el estreno de MercaGavàCentenares de ciudadanos, incluida la alcalde-

sa, Raquel Sánchez, se acercaron el 24 de noviem-bre al nuevo MercaGavà, que tras más de un añoen obras abría finalmente sus puertas. La nuevainstalación de la plaza Catalunya suma 2.500 m2

destinados a la venta, superficie que duplica a laanterior, y refuerza la oferta comercial de la ciu-

dad, que ya recibió un impulso con la remodela-ción, hace unos años, del Mercado Municipal delCentre. En el recién estrenado equipamiento con-viven las paradas tradicionales del mercado, queocupan una superficie de 1.000 m2, con unMercadona, de otros 1.500 m2. Todo ello se com-plementa con un bar y locales exteriores.

GAVÀ

L’HOSPITALET

La Puríssima exhibe su alto poder de convocatoriaEl Ayuntamiento de Sant Boi ha hecho un

balance “muy satisfactorio” de la 69a edición de laFira de la Puríssima, que se celebró como es habitualdel 6 al 8 de diciembre. El certamen, uno de los másarraigados de Catalunya, contó nuevamente conuna gran afluencia de público, similar a la de ante-riores ediciones (alrededor de 260.000 personas), a

lo que contribuyó el buen tiempo. En total, partici-paron 481 expositores (algunos de los cuales fueronvisitados por la alcaldesa, Lluïsa Moret) y muchastiendas locales situadas a lo largo del recorrido abrie-ron esos días sus puertas. El Mercadal Gas-tronómico, una de las grandes novedades de estaedición, fue muy bien acogido por el público.

SANT BOI

El Consell d'Infants creará un jardín para las familiasEl Consell d’Infants de Esplugues del curso esco-

lar 2015-2016 se constituyó el 30 de noviembrepara trabajar en el nuevo encargo: diseñar un jardíninfantil para las familias. Una treintena de niños yniñas, los consejeros y consejeras, en representa-ción del alumnado de sus aulas, participaron en esteprimer acto, que tuvo lugar en el Salón de Plenos

del Ayuntamiento y que presidió la alcaldesa, PilarDíaz, quien les animó recordando los buenos resul-tados de anteriores ediciones, con las propuestas defomento de la lectura del año pasado o la fiesta deconmemoración Esplugues City del curso 2013-2014. La alcaldesa no quiso concretar cómo debe-ría ser este jardín: “No os limitamos”, les dijo.

ESPLUGUES

LA CO M A R C A E N IM ÁG E N E S

CR

IST

INA

DIE

ST

RO

El Far del Llobregat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

Mensual

150 CM² - 17%

231 €

4

España

1 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA