Recull de

Premsa

abc.es/cultura JUEVES, 5 DE NOVIEMBRE DE 2015 ABC54 CULTURA

NATIVIDAD PULIDO

MADRID

Se enteró ayer de que le habían conce-dido el premio Nacional de Artes Plás-ticas en la feria Artissima de Turín, don-de hay obra suya y desde donde habla telefónicamente con ABC. Concha Je-rez nació en Las Palmas de Gran Ca-naria en 1941 y vivió hasta los 14 años en África. Desde entonces reside en Madrid. —Visto lo visto en los últimos años, es pregunta obligada si acepta el pre-mio. —Sí, claro que lo acepto. Se lo agradez-co a quienes me lo han dado y además me viene muy bien el dinero. —El Jurado ha destacado que usted ha sido pionera de las nuevas tecno-logías. ¿Sigue siendo hoy una asigna-tura pendiente de los museos? —Sí, pero dependen de presupuestos y estos son escasos o nulos. Ello impi-de que compren este tipo de obras, por-que suelen tener unos costes mayores. —Pero ni siquiera los coleccionistas con poder adquisitivo se decantan, habitualmente, por este tipo de arte. —Yo he vendido muy poca obra en mi vida. Y menos aún obras de contenido tecnológico. Tengo una línea de traba-jo personal y otra en coautoría con José Iges, con el cual he hecho este año una retrospectiva en Tabacalera. De nues-tro trabajo en común hay solo una obra en un museo: el Vostell-Malpartida. —El Jurado también ha valorado que usted ha transformado el lenguaje ar-tístico. Ha sido pionera en nuestro

país de la instalación, la performan-ce... —Ha sido para mí una necesidad ir bus-cando distintas vías. A comienzos de los años 70 me interesaba trabajar con la idea del lugar específico. En otro mo-mento tuve la necesidad de utilizar mi propia presencia a la hora de desarro-llar una obra y así surgió la performan-ce. Todo ha sido un proceso lógico. —¿Cómo acaba una licenciada en Cien-cias Políticas y con la carrera de pia-no en el mundo del arte? —Por una serie de circunstancias no pude dedicarme profesionalmente al arte visual hasta los 30 años. —En su trabajo aborda la censura, la crítica, la manipulación. ¿Entiende el arte sin compromiso social o políti-co? —Hay muchos tipos de arte, no solo político. Existe también el compromiso de querer cam-biar el mundo con imágenes abstractas. El arte es muy complejo. —¿Se considera bien tratada por los museos españoles? Pongamos, por ejemplo, el Reina Sofía. —Hay obra mía ex-puesta en el ReinaSo-fía. Me parece fantásti-co el rumbo que ha co-gido. —En 2014 el Musac le de-dicó una retrospectiva, «Interferencias en los medios». ¿A qué se debe ese interés por los medios de comunica-ci ón? —La interferencia en los medios es impor-tantísima en mi obra. He reflexionado mu-

cho sobre los periódicos, la televisión, la radio... Siempre me ha apasionado. En Artissima estoy presentando una obra del año 80 realizada a partir de una portada del «New York Times». —¿Sabe ya a qué va a dedicar los 30.000 euros del premio? —A cubrir muchos gastos. Yo no vivo de la venta de mi obra. Afortunada-mente, me permito el lujo de conser-var mi obra. —¿Ser artista tiene algo de heroico? —Estamos locos por dedicarnos a esta profesión. Para hacer una obra de arte tomamos más decisiones y en menos tiempo que un ejecutivo de una empre-sa. Y no está remunerado como cual-quier otro empleo. El arte en este país está absolutamente infravalorado. La creación, en general, lo está. Un futbo-

lista, con todos mis respetos, ¿qué crea para el futuro? Un artista, un

escritor, un científico, un músi-co... sí crean para el presente y para el futuro. Dan muchísimo a la sociedad. Hoy se premia la

banalización. —¿Sigue siendo machista el

mundo del arte? —Yo no hablaría de ma-

chismo. Pero, cuando ves las colecciones de

los museos de arte en el mundo, hay un

tanto por ciento muy reducido de

obras de mujeres artistas: un cin-co, un diez o un quince por cien-

to como mucho. Y hay artistas muy buenas. Sin embargo, en las Faculta-des de Bellas Artes y en este gremio la mayoría

son mujeres.

Concha Jerez «Se infravalora la creación y se premia la banalización» ∑ Pionera de las nuevas

tecnologías, obtiene el Nacional de Artes Plásticas

Bartoli en estado de gracia

CECILIA BARTOLI

Obras de Vivaldi, Raupach, Araia,

Galuppi, Hasse y Porpora. C. Bartoli, mezzosoprano. I Barochisti. Dirección: D. fasolis.

Ciclo Palau 100 – Grandes Voces. Lugar: Palau de la Música Catalana,

Barcelona. Fecha: 03-11-15.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

En cuanto se anunció que Cecilia Bar-toli comparecería constipada cundió el pánico, pero bastó que ella abrie-ra la boca en su primera aparición para espantar los malos pensamien-tos. La mezzo romana regresó en es-tado de gracia ante sus incondicio-nales del Palau que agotaron hace se-

manas las entradas para este concierto en el que la intérprete mi-raba a Vivaldi y a sus tesoros descu-biertos en los archivos de San Peters-burgo. Arrancó la velada con una de-licia vivaldiana, la obertura de la ópera «Farnace», una introducción perfec-ta para el aria de entrada llena de co-loratura en la que Bartoli sacó pecho. De «Ottone in Villa» al «Orlando fu-rioso», una belleza contemplativa junto a la prodigiosa flauta de Jean-Marc Goujon.

Después de la impresionante «Agi-tata da due venti» llegó «Gelido in ogni vena», de «Farnace», que recor-dó a ese popular «Invierno» de las cé-lebres «Cuatro estaciones» del genio veneciano. El clima conseguido se rompió con una «arietta» de dudoso gusto que la Bartoli acompañó con la pandereta, pero que encantó al pú-blico. Y llegó una de las propuestas más interesantes de la noche, una se-lección de obras del alemán afinca-

do en San Petersburgo Hermann Rau-pach, primero en ruso y después en italiano, coronado todo ello por ese auténtico terremoto que es «O placi-do il mare», de «Siroe». Impresionan-te es poco. La hermosa «Pastor che a notte ombrosa», de Domenico Araia, llegó adornada de ruidos de natura-leza –prescindibles y que no apare-cen en el disco– y después de dos es-cenas de Sesto de «La clemenza di Tito» de Hasse, la última aria del pro-grama fue «Nobil onda», de la ópera «Adelaide» de Porpora,, un dechado de ornamento que Bartoli convirtió en oro puro causando el delirio del público y preparando el terreno para las propinas: un aria de Steffani y, ya vestida de zarina, otra en ruso de Ru-pauch. I Barochisti, bajo la dirección de Diego Fasolis, arroparon a la can-tante con mucho más que mimo, im-presionando por la acción de conjun-to y por el virtuosismo de sus miem-bros

Canto

SE VENDE EN MADRIDLOTE DE INMUEBLE

MEDIANTE CONCURRENCIA DE OFERTAS

Nave industrial sita en Calle Cañas, nº 7, Planta Sótano yEntreplanta; Plaza de aparcamiento sita en Calle RafaelCalvo, nº 18, Piso 2º Sótano, Plaza nº 28, Local comercialsito en Plaza Alcira nº 13, Planta Baja, propiedad de“CLÍNICA CISNE, MUTUA DE PREVISIÓN SOCIAL YASISTENCIA SANITARIA”.

Precio mínimo de salida por el lote completo:246.197,81 €.

Los interesados en conocer el Pliego de Condiciones,podrán dirigirse a las oicinas de la Dirección deLiquidación y Saneamiento de Entidades Aseguradorasdel CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS, en Pºde la Castellana, nº 32, 5ª planta - 28046 MADRID. Tfno.91/339.56.48, y en el apartado de actividad liquidadoraventa de inmuebles y otros activos de su página web:www.consorseguros.es

Presentación de ofertas: Se admitirán ofertasindependientes por alguno de los inmuebles, si bientendrán preferencia las ofertas que contemplen latotalidad de las incas del lote.

Se admitirán las ofertas enviadas por correo certiicado olas recibidas en mano, de 8’00 a 14’00 horas de lunesa viernes, en la Subdirección de Régimen Económicode la Dirección de Liquidacióny Saneamiento de EntidadesAseguradoras del Consorcio deCompensación de Seguros.

El plazo de presentación deofertas inaliza el día 11 denoviembre de 2015.

IPH, S.A.Anuncio transformación de sociedad anónima ensociedad limitadaDe conformidad con lo dispuesto en el artículo 14 de la Leysobre Modificaciones Estructurales de las SociedadesMercantiles, se hace público que la Junta General,extraordinaria y universal de IPH, S.A., con fecha 15 dejunio de 2015, acordó por unanimidad la transformaciónde la misma en Sociedad de Responsabilidad Limitada,aprobándose asimismo el balance de transformación ylos nuevos Estatutos sociales.Por tanto, en lo sucesivo, la Sociedad girará con ladenominación IPH,S.L..

Madrid, 2 denoviembrede2015D.GermánSerranoEchevarría, AdministradorÚnico

UNITED LABORATORIES MADRID, S.A.U.(Sociedad Absorbente)

HEMOS, S.A.U. / LABIPATH, S.A.U.UNILABS DIAGNÓSTICOS, S.A.U.

UNITED LABORATORIES DIAGNÓSTICA MADRID, S.L.(Sociedades Absorbidas)

De conformidad con lo dispuesto en el art. 43 de laLey 3/2009, de 3 de abril, sobre ModificacionesEstructurales de las Sociedades Mercantiles, se hacepúblico que las Juntas Generales Universales deaccionistas y socios de las sociedades UnitedLaboratories Madrid S.A.U. (sociedad absorbente)y Hemos, S.A.U.; Labipath, S.A.U.; UnilabsDiagnósticos, S.A.U.; y United LaboratoriesDiagnóstica Madrid, S.L. (sociedades absorbidas)celebradas el 31 de octubre de 2015, han acordado porunanimidad, la fusión de las mencionadas sociedadesmediante la absorciónpor parte deUnitedLaboratoriesMadrid S.A.U. (sociedad absorbente) de Hemos, S.A.U.;Labipath, S.A.U.; Unilabs Diagnósticos, S.A.U; y UnitedLaboratories Diagnóstica Madrid, S.L. (sociedadesabsorbidas) con la transmisión a título universal desus patrimonios íntegros a la sociedad absorbente,y disolución sin liquidación de las sociedadesabsorbidas, todoellodeconformidadconelProyectodeFusión suscrito por los Órganos de Administración delas sociedades intervinientes, de fecha 23 de junio de2015. De conformidad con lo establecido enel art. 43.1 dela Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre ModificacionesEstructurales de las Sociedades Mercantiles, se haceconstar el derecho que asiste a los accionistas, socios yacreedores de las sociedades participantes en la fusióna obtener el texto íntegro de los acuerdos defusión adoptados, así como de los Balances de fusión.Asimismo, se hace constar, en cumplimiento delo dispuesto en el art. 44.2 de la citada Ley 3/2009,el derechoque asiste a los acreedores de cada unade las sociedades que se fusionan a oponerse a lafusión,duranteelplazo deunmes, contado a partir dela publicación del último anuncio de fusión.

EnMadrid,a2denoviembrede2015.D.JoséLuisMasedaGarcía,SecretarionoConsejerodeUnitedLaboratoriesMadridS.A.U.(sociedadabsorbente),Hemos,S.A.U. (sociedadabsorbida), Labipath, S.A.U.(sociedad absorbida), Unilabs Diagnósticos,S.A.U. (sociedad absorbida)yUnitedLaboratories

DiagnósticaMadrid,S.L.(sociedadabsorbida).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

200 CM² - 22%

815 €

54

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34

cultura DIJOUS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

La mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli triomfant al Palau de la Música. ANTONI BOFILL

A la tsarina Bartoli no l’atura

ni un refredat

CLÀSSICA

Cecilia Bartoli PALAU DE LA MÚSICA 33 DE NOVEMBRE

Al cicló Bartoli no l’atura ni un molest refredat. El públic del Palau de la Música es va tornar a rendir davant una fórmula, no per coneguda, menys diabòlicament efectiva. La

mezzosoprano italiana combina en quantitats industrials una curiositat insaciable per desco-brir els racons més arcans del repertori, una ex-pressivitat abrusadora en tot el ventall emoci-onal imaginable (del plany a l’exultació, de la fúria a la picardia) i una tècnica abracadabrant que li permet resoldre de forma fulgurant els passatges de virtuosisme més embogit així com desplegar un fil de veu durant el que sembla una eternitat, tot plegat coronat per un hàbil sentit de l’espectacle. Tots aquests ingredients van estar presents en un programa que, aquest cop, no era tant la presentació d’un dels concept albums dels quals Bartoli té el secret de l’èxit ar-tístic i comercial, com un repàs a diversos dels seus interessos.

Excepte error, Bartoli no ha cantat cap òpe-ra sencera de Vivaldi, però el seu exemple ha estat decisiu en l’atenció que el corpus líric del prete rosso ha rebut als últims anys. Ja fos en deliciós diàleg amb la flauta de Jean-Marc Goujon a Orlando furioso o en un corprenedor Farnace, la mezzosoprano va estar tan magis-tral com en la recreació de l’art dels castrats en peces de Hasse o Porpora, o en el duel amb la trompeta de Thibaud Robinne en l’ària de Steffani que va servir de primera propina.

L’entusiasme del conjunt suís I Barocchisti L’epicentre de la sessió, durant la qual el con-junt suís I Barocchisti de Diego Fasolis va ex-hibir el mateix entusiasme que la seva estre-lla canora, era el darrer recital editat per Bar-toli, St. Petersburg, centrat en exemples poc coneguts de la penetració de l’òpera a la Rús-sia del segle XVIII. Destacaven les àries en rus de l’alemany Hermann Raupach, com la que va tancar la vetllada, amb Bartoli, amb abric i bar-ret de pell, passejant-se per l’escenari com el que és: una tsarina del cant.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Les tres lleis de Dani de la Orden per no enamorar-se

dar-t’hi, la tercera és no caure bé als companys de pis o als pares”. Aquesta tríada de lleis és el leitmo-tiv d’una de les sis històries de Bar-celona, nit d’hivern, seqüela de l’èxit sorpresa del cinema català del 2013, Barcelona, nit d’estiu, que aquesta nit s’estrenarà en la inauguració del Most Festival de Vilafranca del Pe-nedès. Sempre que De la Orden aca-bi la pel·lícula, esclar, perquè fa pocs dies encara estava embolicat en el muntatge. “El problema és que no sé dir que no i, enmig de Barcelona, nit d’hivern, he rodat una altra pel·lí-

cula”, explica referint-se a El pre-gón, la comèdia que protagonitzen Berto Romero i Buenafuente.

Barcelona, nit d’hivern ja no està feta amb quatre duros i voluntaris-me, sinó que és una producció con-vencional on repeteixen Joan Dau-sà a la banda sonora i alguns perso-natges de la primera part, com la pa-rella formada per Miki Esparbé i Bárbara Santa-Cruz. “Si allà els dei-xàvem amb un predictor a les mans, ara els retrobem amb una nena pe-tita”, avança De la Orden. Un dels nous fitxatges és Alberto San Juan en la pell d’un rei Melcior que, en-mig de la Cavalcada, reconeix entre la gent un amor de joventut i surt a buscar-lo. “La pel·lícula parla d’oportunitats perdudes i d’aprofi-tar les noves –diu el director–. I si amb la primera el missatge era “dei-xa que l’amor et foti una hòstia”, ara és “no deixis escapar el que real-ment t’importa: i si has de córrer a un aeroport darrere d’algú, fes-ho”. Després de Barcelona, nit d’estiu, De la Orden, un fan del cinema d’acció i els blockbusters, va assegurar que no tornaria a rodar un altre petó so-ta la pluja. “Aquí els petons són so-ta la neu, però la neu és falsa, que consti”, diu per disculpar-se.

L’estrena al Most és també la pri-mera cita d’una gira de presentació del film –amb actuació inclosa de Joan Dausà– que, abans de l’estre-na del 4 de desembre, passarà per Palma, Tarragona, Girona, Terras-sa i Barcelona. Al Most, a més, els assistents podran fer un tast de vins i formatges, una regla d’or d’un fes-tival que, en la seva programació, in-clou curtmetratges, documentals de temàtica vinícola i una secció de fic-ció amb títols inèdits com Mia ma-dre, de Nanni Moretti, i l’adaptació de Lorca La novia, que tancarà el festival el 15 de novembre.e

Bárbara Santa-Cruz i Miki Esparbé són dos dels actors que repeteixen a Barcelona, nit d’hivern, seqüela de Barcelona, nit d’estiu. EL TERRAT

El Most Festival estrena ‘Barcelona, nit d’hivern’, seqüela de ‘Barcelona, nit d’estiu’

CINEMA

Enamoradís de mena, Dani de la Or-den ha dissenyat amb els seus gui-onistes una sèrie de lleis per no cau-re enamorat la primera nit que te’n vas al llit amb algú. “La primera llei: mai no et quedis a dormir –explica el cineasta–. Marxa, fuig, no miris enrere. En cas que t’adormis, la se-gona llei és no quedar-se a esmor-zar; vés al bar de la cantonada i lle-geix el diari. I si no pots evitar que-

BARCELONAXAVI SERRA

Sopa de Cabra obriran el Suite Festival

llyday). El cartell segueix la línia ar-tística del 2014; segons Guiu, “pri-meres espases de diferents estils i que puguin omplir el Liceu”. Això inclou el rock de Chris Cornell i el xou a l’estil Las Vegas de Paul An-ka. Per al Liceu, que lloga l’espai, el Suite és “una eina important del Li-ceu social”, tal com explica el direc-

tor general, Roger Guasch, que in-sisteix en la necessitat d’atreure nous públics i “desenvolupar noves línies de negoci per tenir recursos” que, per exemple, permeten portar produccions com Benvenuto Celli-ni i Riccardo Muti. El benefici net del Liceu en la primera edició del Suite va ser de 115.597 euros.e

El grup gironí Sopa de Cabra començarà al Liceu la gira de presentació del disc Cercles, que es publica aquest divendres. SUITE FESTIVAL

MÚSICA

La segona edició del Suite Festival començarà el 17 de gener amb l’es-trena en directe del nou disc de So-pa de Cabra, Cercles. A més de l’ini-ci de la gira del grup gironí, la pro-gramació inclou, fins al 23 de maig, concerts de Paul Anka, Johnny Ha-llyday, Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra, Julieta Vene-gas, Manuel Carrasco, Chris Cornell (exvocalista de Soundgarden), Mi-chel Camilo i alguns noms més en-cara per confirmar.

“El nostre objectiu és fer un mí-nim de dotze concerts, tres més que l’any passat”, diu Juli Guiu, presi-dent de Clipper’s, la promotora que organitza el Suite Festival i també el Festival de Cap Roig. El pressupost d’aquesta edició és d’1,5 milions d’euros (300.000 més que a l’ante-rior), i un dels propòsits és superar el 81% d’ocupació del 2015, amb en-trades que van dels 15 als 190 euros (el concert més car és el de Ha-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

285 CM² - 34%

1370 €

34

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

—¿Qué le reporta mayores pla-ceres: aprender o enseñar?—Es lo mismo. Yo aprendo muchoenseñando. Vengo de una familiadonde aprendí de una manera mu-cho más directa, en mi casa, mien-tras mi padre regaba las plantas delpatio y cantaba, y mi madre hacíaun potaje. Aunque también fui a laacademia de mi abuelo Farruco.—¿Qué le pide Farruquito a unbailaor?—Mi abuelo Farruco me decía: túhaz lo que yo te diga y no lo que yohaga. Por mucho que uno intentecopiar nunca se expresará como esrealmente. Eso siempre lo compar-to con mi gente. Les puedo mostrarunos pasos, unas palabras, peroellos con esas palabras, técnica y rit-

mos tienen que contar lo que sien-ten. Les pido dedicación, afición albaile, al flamenco.—Aterriza en Mallorca tras triun-far en el Palau de la Música. ¿Eléxito le vuelve a sonreir?—Estoy en un momento álgido demi carrera, de nuevo ilusionado, yesa ilusión el público la está agra-deciendo. Es importante sentirserealizado con lo que uno hace perotambién sentir que emocionas. —El año que viene participará enel Festival Flamenco de Mallorca.¿Ya ha decidido con qué?—Con un espectáculo en el que es-tamos mis dos hermanos, Farrucoy El Carpeta, y yo, por primera vezjuntos. Se llama flamencosy lo es-trenamos en Málaga el pasado mesde septiembre. Reivindicamos laformación flamenca aunque no seaprenda en un conservatorio.—¿Qué ventajas e inconvenientes

tiene el bailar en familia?—Es fácil porque nos conocemos ycon una mirada cambiamos unacoreografía y es difícil porque a ve-ces a tu familia tienes que pedirle oexigirle puntualidad, formalidad,entrega... —¿Por qué Farruquito siempre seasocia con la tensión y la impro-visación?—La tensión sirve para estar muyatento, alerta y concentrado y dar-le al público lo mejor de ti, cada día.En la vida hay que encontrar unequilibrio, un orden, pero siemprehay que encontrar un momento enque decir: pues ahora me apetecehacer esto, y por qué no. El baile escomo la vida, necesita tensión e im-provisación.—Cuenta la leyenda que su parti-cipación en Flamenco (), lapelícula de Saura, respondió a unejercicio improvisado.

—Todo. Y más con mi abuelo, me-nudo era. Decía: yo voy a bailar unavez, si lo grabáis bien y si no, pues oslo habéis perdido. A lo que le con-testaban: maestro, es que esto hayque hacerlo otra vez, para dirigir lascámaras. Y él: ¿usted cree que yo sécómo me voy a mover? El equipo:¿No tiene preparado el baile? Miabuelo: yo llevo toda la vida prepa-rándome pero no sé lo que voy a ha-cer en este momento. El flamenco deorigen, el único que conozco, es así.— años después Farruquito havuelto al cine, debutando comoactor con Buscando el compás. —Aunque el papel es muy peque-ño, ha sido muy grande para mí. Esla historia de una muchacha quepierde a su marido y cae en unahonda depresión. Gracias al fla-menco ella encontrará el compásde la vida. En la película hago de Fa-rruquito, y a través del baile trato de

ayudarla. Estoy loco por verla. —¿Qué pone a su alma en movi-miento?—La emoción; la inquietud pordescubrir cosas; la necesidad de co-nocer espacios, lugares, gente; elamor a mis niños, a mi mujer y a mifamilia; la música, sobre todo. Mialma siempre está en movimiento.—¿Qué ganarían los niños si el fla-menco entrara en las aulas?—Tengo un proyecto en esta líneaque quiero desarrollar en Sevilla,donde vivo. Creo que es necesarioque los niños conozcan a Paco deLucía y Camarón, como conocen aMozart y Beethoven.—¿Qué huella le dejó Paco de Lu-cía?—Viví muchos buenos momentoscon él, uno de ellos en Mallorca, enel Casino, con mi familia. Bailé conél en Montreal, grabación que con-servo. Era un maestro, tambiéncomo persona, y único en el mun-do. Siendo el más revolucionario yel que más evolucionó la guitarraflamenca, siempre fue un guitarris-ta flamenco. —Otro maestro, Jorge Pardo, aca-ba de recibir el Premio Nacionalde las Músicas Actuales. ¿Cuándotrabajarán juntos?—Estoy loco por trabajar con él. Elotro día, en Pamplona, me dijo:cuando tú quieras. Un regalo.—¿Qué ha cambiado en el flamen-co desde su reconocimiento comoPatrimonio de la Humanidad?—Nada. Todo sigue igual. Las cosasauténticas están al margen de estetipo de reconocimientos. El fla-menco es un tesoro que tiene estepaís y no cuidamos. La gente debe-ría tomar conciencia de esto.—¿Le gustan las telenovelas?—No, siempre hablan de lo mismo.—El otro día escuché a un sevilla-no que decía que el proceso inde-pendentista catalán es como unatelenovela: un aburrimiento.—Tengo la misma sensación. Eso esaburrido, largo y absurdo. Todosnos necesitamos. La independen-cia no entra en mi educación. A míme gusta la hermandad, la hospita-lidad, el compañerismo. Ayudar ypedir ayuda. La unión hace la fuer-za, no la independencia. —¿Con qué sueña?—Artísticamente, con una películasobre la vida de mi abuelo, que paramí fue un genio, y mi familia. Llevotiempo escribiendo de eso.—¿Las peores pesadillas ya pasa-ron?—Sí, gracias a Dios.

BOCAS

CONTRALUZ COORDINANG. R / M. E. V.

SARA CARBONEROSerá madre por segundavez en primavera

Sara Carbonero e Iker Ca-sillas serán padres por segun-da vez en la próxima primave-ra. Así lo asegura !Hola!, en suedición de papel, citando fuen-tes cercanas, aunque la revistamatiza que la pareja “no lo haconfirmado ni lo ha desmenti-do”. La revista publica unas fo-tografías de la periodista, “trassaberse que está de nuevo em-barazada”, paseando porOporto. EFE MADRID

�

MORTADELO Y FILEMÓNSe meten en política en elnuevo álbum de Ibáñez

Mortadelo y Filemón com-parten viñetas con caras co-nocidas del panorama políti-co en el nuevo álbum deFrancisco Ibáñez, ¡Eleccio-nes!, en el que los agentes dela T.I.A. entran en política ycrean el Partido MortadelistaFilemonero. El autor del có-mic ha explicado que decidióhacer un Mortadelo sobreelecciones, “porque era caside lógica”. EFE BARCELONA

�

Sociedad y Cultura

Diario deMallorcaJUEVES, 5 DE NOVIEMBRE DE 201548

Gabi RodasPALMA

“A mí me gusta lahermandad, la hospitalidad.La unión hace la fuerza, no la independencia”

FarruquitoBailaor. Desde ayer y durante tres días imparte unas clases magistrales en la Academia de baile La Carmeta, enPalma. Una actividad enmarcada en el VIII Festival Flamenco de Mallorca, que será presentado este viernes, en elXesc Forteza, a las 21 horas, con el artista sobre el escenario. En 2016 volverá con sus hermanos para actuar

El bailaor y coreógrafo Farruquito, ayer en la tercera planta del hotel Costa Azul del Passeig Marítim. GUILLEM BOSCH

“Estoy en un momento álgido demi carrera, de nuevo ilusionado”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

103000

14242

Diario

861 CM² - 75%

2902 €

48

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

I~PERA PALAU DE LA MOSICA

CECILIA BARTOLIENLOQUECE AL

¯

PALAU DE LA MUSICAJAVIER BL~NQUEZ BARCELONA

Tiene Glenn Close en la pelicula Lasamistadzs peligrosas una de esas fra-ses lapidarias, rotundisimas, que conel tiempo se han vuelto c61ebres y re-currentes: <<no se aplaude a un ter-nor por aclamrse la garganta~>, decia.Lo que pasa es que entonces llegaCecilia Bartoli, mezzosoprano ga-l~ictica, y se inventa un giro inespe-rado de esta mezcla de talento yfluidos. Yes que hasta cuando sesuena la nariz recibe aplausos.

Lo cierto es que hay que tener unglamour especial, un carisma supe-rior, para sacarse un pafluelo del ca-nalillo, proceder al desatasco de lasfosas nasales -como minimo tres ve-ces, primem con disimulo y luego sinpudor, con fuerza- y entonces lan-

zarse a cantar una coloratura endia-blada, con todos los trucos que ellaha convertido en resortes de suspi-ros, vitores y gestos de incredulidad.

E1 resfriado de Bartoli viene a sig-nificar que no estaba en la plenitudde sus condiciones, que accedi6 acantar por respeto al ptiblico-asi sehizo saber antes de empezar su reci-tal del mattes en el Palau de la Mfisi-ca, primera parada espaflola de sugira basada en su tillkno disco, St Pe-tersburg-, pero pidiendo indulgenciapor si alguna cosa no salia del todobien. Es cierto que le faltaba un pun-to de frescura, y algo de volumen, yqueen otras condiciones habriapuesto a la gente de mdillas, pero in-cluso una Bartoli resfriada es muyfuerte para el cuerpo. Bartoli, emocionada. A. BOFILL

E1 repertorio del Palau tenia dospartes separadas, pero complemen-tarias. E1 primer bloque estaba cen-trado en Vivaldi, dirigido con pulcri-tud por el maestro Diego Fassolis yla formaci6n que comanda, I Ba-rocchisti: un armnque bajo control ysin forzar, como tiene que hacerse-si a una cantante ya le cuesta calen-tar la voz, mils afin si la tiene mer-mada por el resfriado-, para alcan-zar un primer momento efectivo enAgitata da due venti (aria de la 6pe-ra Griselda) y otro absolutamentedesarmante en los diez minutos te-rrorificos de Gelido in ogni vena, lacima de la mfisica vocal de Vivaldi.

Este momento culminante de Far-nace, un clilsico redescubierto, esmaterial perfecto para que Bartoli seluzca en su vertiente menos aprecia-da, pero mils pulida: la de los movi-mientos lentos, necesitados de unaintensidad meticulosa y un ~nfasisen la dramatizaci6n. Hubo una cuar-ta ocasi6n en que Cecilia se sac6 elpafiuelo, y fue al acabarla. Tuvo quesecarse una furtiva ligrima.

E1 segundo bloque lo centr6 en StPetersburg y su desenterrada selec-ci6n de piezas de autores italianos

para la corte rusa del siglo XVIII.Acab6 en la propina final vestida dezarina o de heroina de Tolst6i, en unestilo ilustrado y nupcial, de blancoarmifio y gorro de piel, cantando conla autoestima por las nubes el mo-mento mils veloz y pirot6cnico deldisco, Ravzerdi pyos gortani, Laya,aria en ruso atropellado que compu-so el compositor Raupach para la6pera A/tsesta. Ahi fue cuando llega-ron las flores, las reverendas, la ren-dici6n definitiva a una voz tensada almfiximo y una presencia c/flida. ConCecilia Bartoli el pdblico rio chistes,conect6 con su simpatia y vibr6 consus piruetas en lo m~is alto de su ex-tensi6n aguda.

Para llegar a ese punto, el recitalhabia pasado por momentos de todotipo. Esta gim de Bartoli no es en ab-soluto convencional ni complaciente-la selecci6n de piezas esti fuera decualquier repertorio habitual en elcircuito operistico-, y en muy pocosmomentos puede jugar la carta de lafamiliaridad. Asi que cada mimeroes un descubrimiento-incluso ha-biendo escuchado el disco-, un saltoal vacio, y cada ejecuci6n brillante untriunfo. En fin, que nadie le tose.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

44000

8860

Diario

279 CM² - 27%

1620 €

58

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Els papers de Barralper C. G.

COMPRAR I BEUREBotiga Nauticaper Carlos Orquín

À

E l miracle econòmic ale-many es va plasmar al car-rer en tres accions: pelar

una taronja (menjar ja no era cal-mar la fam), conduir un cotxe (lareconstrucció industrial assegura-va sous, béns de consum i mobili-tat) i enganxar al cotxe una rulot(l’estalvi arribava per fer turis-me). L’atzarosa vida de MariaBraun, el personatge creat perRainer Maria Fassbinder el 1979,és la transcripció cinematogrà-fica de les dues primeres fases, lescompreses en l’arc de temps en-tre 1943 i 1954.

El 2007 Thomas Ostermeierreescriu el guió original de PeterMärthesheimer i Pea Fröhlichd’El matrimoni de Maria Braunper a l’escenari del Kammerspie-le de Munic. El muntatge va en-trar fa un any en el repertori de laSchaubühnedeBerlín, aquesta ve-gada protagonitzat per UrsinaLardi. Aquesta és la produccióque es veurà, en funció única, elproper dissabte 7 de novembre alTeatre Municipal de Girona. ElTemporada Alta és l’última para-da d’una gira internacional queva començar el 2014 a Avinyó perdesprés recalar a París i a la Bien-nal de Venècia de l’estiu passat.

Quan Fassbinder obre ambaquesta pel·lícula la seva trilogiafemenina sobre el país renascutdesprés de la derrota a la SegonaGuerra Mundial —seguida de Lo-la i L’ansietat de Veronika Voss—,Alemanya ha passat per la seva

primeragran crisi econòmicades-prés d’anysd’una imparable carre-ra cap a la prosperitat. Adenauerés història, fins i tot Willy Brandt,i certa intel·lectualitat comença aqüestionar-se el comportamentdels seus compatriotes i l’ètica deldiscurs de l’èxit col·lectiu, com sifos la prova d’un perdó universalpels seus pecats del passat, com amínimd’omissió i silenci. Fassbin-der esquinça la cortina de fumamb el retrat amoral de MariaBraun, meitat prostituta, peròtambé encara meitat heroïna.

La visió d’Ostermeier —recol-zada en una distància més gran

en el temps i en el coneixementcrític de la seva història— ésmolt menys condescendent. Ésuna radiografia dramàtica. Nirastre de l’heroïcitat de la super-vivència en aquesta dona que as-cendeix en l’escala social usantamb freda eficàcia el seu cap i elseu cos. Una figura de gel —ele-gant com Tippi Hedren vestidaper a l’èxit per Hitchcock i He-ad—, immune a les conseqüèn-cies tràgiques dels seus actes. Noserà fins al final quan es desco-breixi la gran mentida del seusacrifici per amor. Però el direc-tor no li concedeix l’aura de

l’heroïna tràgica. Durant tota lafunció es dedica aminar aquestaimatge amb una calculada demo-lició de l’estàtua, envoltant la se-va bella figura amb una salvatgei coreografiada farsa que, de ve-gades, s’inspira directament enla slapstick-comedy. Amb quatreactors —transvestits quan és ne-cessari—, construeix tot l’uni-vers humà que acompanya Ma-ria Braun en la seva ascensió icaiguda.

El contrast entre la falsa tra-gèdia i la farsa se subratlla a mésamb un espai de cuidada estèticadels anys cinquanta; decorat únicen el qual caben tots els episodisd’una vida. Una caixa de resso-nància més per a documentalsd’una infància ignominiosa (ne-nes rosses saludant el Führer),discursos ambigus d’Adenauer, elnou pare de la pàtria, i d’anunciscomercials de la nova prosperitatque ho tapa tot, també els pecatsde pensament i obra.

Dijous 5The Cinematic Orchestra. Mú-sica per a pel·lícules que nonecessita obligatòriamentimatges. És la propostad’aquesta singular banda anglesa.Apolo. 20,30 h (30 euros).

Estrella Morente. Interpreta ElAmor Brujo amb orquestra enaquest concert solidari per a laFundació Vicente Ferrer. Palaude la Música. 20,30 h (18 a 68euros).

Élena. La banda barcelonina pre-senta el seu cinquè disc,Concepte Vitrina, el més coral

pel que fa a compositors.L’Auditori. 21 h (15 euros).

Mario Biondi. Debut a Barcelo-na d’aquest cantant italià de jazzsoul amb una dilatada carrera.Presenta Beyond, darrer resultatd’aquesta. Barts. 21 h (22 a 36euros).

Divendres 6Raúl Rodriguez i Coetus. El gui-tarrista i el grup de percussióexpliquen musicalment la històriade la música fronterera que esva desenvolupar entre Sevilla,Cadis i els ports americans.Apolo. 21 h (14 euros).

Ana Torroja. Mai ha tornat a serel mateix des de la dissolució deMecano, però Ana Torroja téveu, escenari i ganes depresentar Conexión. Palau de laMúsica. 21 h (26 euros).

Rapsuskley. Doble cita hip-hope-ra. Un de consagrat, Rapsuskley,i l’altre en vies de ser-ho, Suko.La Capsa. 22,30 h (10 euros).

Dissabte 7Buika. Vivir sin Miedo és el seudarrer treball, ambcol·laboracions amb Jason Mrazi Meshell Ndegeocello. Palau dela Música. 21 h (20 euros).

Iron &Wine. Un clàssic de butxa-ca del folk rock independent, oncombina subtilesa i passió.Sempre, malgrat tot, delicat SamBean. Barts. 21 h (20 euros).

Marlango. La sala Cotton Clubdel Casino de Barcelona ofereixl’actuació del grup de LeonorWatling en un context ideal.Cotton Club. 21,30 h (65 euros).

Diumenge 8Fatoumata Diabara & RobertoFonseca. Una aproximació dedos mons, el de Cuba i el deMali, servida per aquests dosartistes. Barts 21 h (18 euros).

PASOLINIANAFilmoteca de CatalunyaFins diumenge 8www.filmoteca.cat/web/pro-gramacio/cicles/pasoliniana

EL MATRIMONI DE MARIA BRAUNThomas OstermeierTemporada Alta. Girona7 de novembre

“Barcelona ha aconseguit reinven-tar-se obrint-se al mar”. MarcoPalmero, responsable de la marcaNautica, explica amb aquestes pa-raules que la vinculació de la ciu-tat amb la Mediterrània és l’excu-sa perfecta per desembarcar aBarcelona. La marca americanas’ha instal·lat als baixos de la casamodernista Dolors Cam. Els seusimpulsors creuen que “el chicnàutic clàssic”, amb el qual defi-neixen l’estil de les peces masculi-nes que venen, és perfecte per a

les temperatures habituals d’a-quest punt del mapa. El poloDeck i la caçadora són les sevesicones en els colors que des desempre representen l’ambient ma-

riner: blaus,verds i blancs.Tot i això, la mar-ca es compro-met a oferir tam-bé roba més “detendència”. Elspolos més bà-sics estan en els22 euros. A par-tir d’aquí, la gam-ma de preus pu-ja fins als 300d’alguns abrics.

L’horari, de dilluns a dissabte de10 a 20.30 h.

Rambla de Catalunya, 54Barcelona

F

Concerts

Ostermeier presenta Maria Braun

E

A utor d’una obra cinema-togràfica reconeixible i

única, amb títols com L’evan-geli segons sant Mateu, ÈdipRei, Teorema, Medea, ElDecameró, Els contes de Can-terbury, Les mil i una nits i lainclassificable Saló o els 120dies de Sodoma, Pier Paolo Pa-solini vamorir el 2 de novem-bre assassinat en estranyescircumstàncies al portd’Òstia, ara fa 40 anys.

Coincidint amb aquesta da-ta, el grup Projecte PasoliniBarcelona ha programat totun seguit d’activitats per rei-vindicar un dels personatgesque més ha qüestionat la so-cietat de forma crítica. En elcas del cinema, a part d’elabo-rar el documental Pasolini aBarcelona, s’ha preparat, jun-tament amb la Filmoteca deCatalunya, el cicle Pasolinia-na, que es pot veure a la seudel Raval.

No es tracta d’un cicle depel·lícules delmalaguanyat di-rector —una retrospectivaque ja es va programar el2013—, sinó que s’han progra-mat films d’altres directorsque han tractat temes i argu-ments pasolinians. Algunsdels títols previstos fins diu-menge són: I Magi Randagi,de Sergio Citti (1996), que seràpresentada per Josep Torrell;Oliete, un pueblo de otra Espa-ña, de Pere Alberó (2003), queanalitza l’esvaïment del mónrural; Three sisters, de WangBing (2012), sobre el món an-tic, avui, que presentarà Ma-nel Ollé, i Sette operi di miseri-cordia, de Gianluca i Massimi-liano De Serio (2011). Mentreque el cicle es tancarà diumen-ge endinsant-se en el paper dePasolini i el cinema modernamb títols com Un lugar en elcine, d’Albeto Morais (2007)L’extinció de les lluernes i Or-lando ferito, de Vincent Dieu-tre (2013).

Un moment de la representació d’El matrimoni de Maria Braun.

El cinema inspiratper Pasolini, 40anys desprésdel seu assassinat

Un esquema del poema La dame àla Licorne, de Figuración y fuga; unafelicitació conjunta de 1964 d’Octa-vio Paz, Valentino Bompiani i Gian-giacomo Feltrinelli pels 200 núme-ros de Biblioteca Breve, o la noti-ficació del seu escó al Senat el 1984són alguns dels documents originalsque la Biblioteca de Catalunya expo-sa fins al 2 de desembre de la mag-nètica figura de l’editor i poeta Car-los Barral. Per a parpelles fines.

J. Á. M.

Juan Carlos Olivares

El Temporada Altaacull la versió teatralde la Schaubühne de lapel·lícula de Fassbinder

QUADERN Dijous, 5 de novembre del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1504000

202165

Semanal

226 CM² - 20%

2122 €

7

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles / cultura DIJOUS54 5 DE NOVEMBRE DEL 2015

La temperamental Bartoli pot amb totCRÒNICA La carismàtica diva conquista el Palau malgrat actuar baixa de facultats

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

Esforçada, generosa, virtuosa, seduc-tora i amb una natural capacitat per imposar-se a les circumstàncies ad-verses. Quan Joan Oller, director ge-neral del Palau de la Música, va comu-nicar que Cecilia Bartoli compliria el seu compromís amb el públic a pe-sar dels seus problemes de salut, un murmuri va recórrer la sala. ¿Podria fer front la diva romana a l’exigent programa barroc amb què s’anava a enfrontar amb les facultats minva-

des? Aviat es va veure que sí, tot i que el molest refredat que arrossegava li fes treure més d’una vegada el moca-dor i utilitzar-lo d’esquena al públic. L’enorme teatralitat de l’artista i la seva saviesa en l’administració dels recursos li van fer superar les dificul-tats que suposava una menor brillan-tor en la projecció del color del seu expressiu instrument vocal. El recital es va edificar sobre àri-es de Vivaldi i d’autors que van treba-llar per a les tsarines del segle XVIII. Els músics d’I Barocchisti, dirigits per

Diego Fasolis, van posar la seva exqui-sida sonoritat al servei de la carismà-tica mezzo tot adaptant-se a la seva afectada tessitura, a més de brillar en les recreacions orquestrals. El viatge de la Venècia del Prete Rosso a la cort imperial russa va trans-córrer per un tobogan d’emocions. Preciosos laments i peces amb en-dimoniades agilitats van comparèi-xer a la cita sense que Bartoli renun-ciés a cap de les seves més reconegu-des arts dramàtiques i exhibint el seu gran domini de la pirotècnia vocal.

Moments com els d’Agitata da due venti de Vivaldi, l’explosiva ària de bravura Nobil onda de Porpora o la marxosa A facile vittoria, en un diver-tit duet amb l’instrumentista Ales-sandro Denaiban, van provocar el de-liri. La desesperada Idu na smert, en rus, de Raupach, o la dolguda Se mai senti spirarti sul volto de Hasse van re-sultar molt commovedores. El que va començar amb inquietud va acabar en clam i ofrena de flors dels seus en-tregats fans. I és que la temperamen-tal Bartoli pot amb tot. H

Concha Jerez, distingida pel seu art tecnològic

EL PERIÓDICOBARCELONA

A Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941) li agrada defi-nir-se com a conceptual, tot i que atípica, ja que la seva obra parteix sempre d’un concepte. Normal-ment crític. També li agrada de-finir-se com a artista intermèdia perquè utilitza diferents suports en els seus treballs: performance, instal·lacions, àudio, vídeo, inter-net, imatges, textos de premsa i també objectes. Les dues quali-tats, la de «pionera en l’ús de tec-nologies» que ha transformat «el llenguatge artístic en l’ús de di-ferents formats, des del que està escrit fins al que és audiovisual passant pel que és sonor» i «la se-va constant consciència crítica», són les habilitats que ha destacat el jurat del Premio Nacional de Artes Plásticas 2015 per concedir-

PREMI NACIONAl

li el guardó. Una distinció dotada amb 30.000 euros que Jerez ha re-but treballant en el muntatge de la seva obra a la fira d’art contem-porani Artissima que s’inaugura demà a Torí (Itàlia). El premi arriba en un moment d’especial reconeixement de la creadora que va començar a Es-panya als 70, amb la primera ge-neració d’artistes conceptuals, i que ha obtingut més reconeixe-ments a fora que a casa. El 2011 se li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, el 2014 el MUSAC li va dedicar una àmplia antològica, Interferències en els mit-jans, i la primavera passada va ex-posar, amb José Iges, els seus úl-tims treballs a Madrid. Llicenciada en Ciències Políti-ques i amb la carrera de piano, Je-rez es va començar a dedicar a l’art el 1970 amb instal·lacions en es-pais de gran envergadura. Als 80 va començar a explorar amb la per-formance i des d’aleshores la seva obra se centra en l’art sonor i en la premsa. A més col·labora habi-tualment amb el també artista in-termèdia José Iges. H

33 Concha Jerez.

dia passar quan vam començar a to-car», afirmen. Però volen créixer, ar-ribar a més gent sense trair la seva es-sència. Entre els seus somnis figura donar-se a conèixer més i tocar en al-tres països. «L’avantatge de ser inde-pendents és que podem llicenciar i editar el nostre treball en altres llocs. Volem saltar l’oceà, anar a Mèxic i a l’Argentina». També els agradaria repetir en el cine després de participar en la ban-da sonora de Solo química, d’Alfon-so Albacete, per a la qual van crear dues cançons: Nueva sensación i Hori-zonte naranja. «Allò va ser un repte. Ens va treure de la nostra rutina», recorden. «Nueva sensación ens va quedar una mica estranya però amb l’altra, en canvi, ens vam identificar més. De fet la portem en els nostres directes». H

Second, grup de rock murcià que lidera Sean Frutos, tenia ganes de tornar als orígens, tornar a ser una banda independent com quan van iniciar la seva aventura musical fa 18 anys. Així és com han gravat el seu setè disc d’estudi, Viaje iniciáti-co, una aventura que ha sigut pos-sible realitzar amb els 30.000 euros recaptats a través del micromece-natge. Demà el presenten a la sa-la Bikini. «Vam aconseguir el doble del que necessitàvem, cosa que ens ha permès fer el disc amb més cura i més detall. Això es nota en el so», comenten. El to de l’àlbum, molt diferent del seu anterior, Montaña rusa, con-vida a endinsar-se en llocs misterio-sos a través de cançons guitarreres a vegades, més atmosfèriques unes altres. «És un disc molt enigmàtic i emocional però també hi ha can-çons reivindicatives», apunta Sean Frutos. Cada una de les onze peces submergeix l’oient en un univers diferent. «Aquest disc està fet des de la sinceritat. Per això també és reivindicatiu. Vivim uns moments en què s’ha de parlar clar», diu en referència a peces com Nos miran mal i Pueblo submarino, on critiquen «la por al canvi», comenten. A EL PE-RIÓDICO van cantar Primera vez, un bell tema de desamor. «Els desen-ganys sempre inspiren més que les històries felices».

Noves sonoritats

El procés creatiu ha sigut més ex-perimental i pausat que en ante-riors treballs. «Volíem buscar no-ves sonoritats. El procés s’ha ba-sat molt en els assajos i ens hem permès provar i experimentar sons nous. Aquí hem donat curs a les

cançons a veure on ens portaven. Diguem que ha sigut una mica més artesà. Les cançons tenen moltes capes». En aquesta ocasió el productor, el seu amic Juan Antonio Ross, va assistir des del primer dia als assa-jos com si fos un més del grup. «És la primera vegada que hem tingut el productor tan a prop, aportant ide-es des del primer moment o catalit-zant les nostres. Ha sigut un procés molt natural». El dia 30 passat van iniciar la gira a Múrcia i encara que a Barcelona no són tan populars com a la zona de Lle-vant d’on procedeixen, aspiren a om-plir la sala Bikini amb el seu potent i energètic directe. «No ens podem queixar. Fa 18 anys que estem en el món de la música i vivim d’això, una cosa que ni ens imaginàvem que po-

MARTA CERVERABARCELONA

33 Units 8 El grup, després d’interpretar un tema en la seva visita a EL PERIÓDICO.

XAVIER GONZÁLEZ

«l’àlbum està fet des de la sinceritat. Parla clar», manifesta Sean Frutos

Second torna a començarEl grup de rock presenta demà a Bikini ‘Viaje iniciático’, amb peces enigmàtiques, emocionals i reivindicatives H És el seu primer disc després de tancar el contracte amb una multinacional

GRAVAT GRÀCIES AL MICROMECENATGE

Vegeu l’acústic de ‘Primera vez’ amb el mòbil o a e-periodico.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

234 CM² - 22%

4247 €

54

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Cultura i Espectacles | 41EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2015

8695

36-1

1115

02w

A

La periodista Milagros Pé-rez Oliva (Benasc, 1955)és la guanyadora del premiMargarita Rivière al rigorperiodístic amb visió degènere, en la seva primeraedició. Aquest guardó estàorganitzat per l’Associa-ció de Dones Periodistesde Catalunya (ADPC) perrecordar la figura de la pe-riodista barcelonina Mar-garita Rivière (Barcelona,1944-2015). El jurat havalorat el rigor periodístic,l’exigència i el compromíscrític de Milagros PérezOliva envers els poders.Tanmateix s’ha tingut encompte la seva visió de gè-nere i de defensa delsdrets de les dones en la se-va actuació professional.El treball de Milagros Pé-rez Oliva en el periodismecientífic, la defensa delslectors del diari i la docèn-cia són els pilars de la sevatrajectòria. ■

Premien laperiodistaMilagrosPérez Oliva

RedaccióBARCELONA

La Fundació Gala-Salva-dor Dalí ha guanyat, persegon any consecutiu, elpremi d’Avicom –seccióaudiovisual del Consell In-ternacional de Museus–,pel documental Dalí, ladarrera gran obra, de Da-vid Pujol, que s’estrenarà aFigueres el juny vinent. ■

La FundacióDalí, premiadaper un film

RedaccióFIGUERES

na sola ària del reci-tal de Cecilia Bartolijustificava de sobres

haver-la anat a sentir.L’ària de Farnace de l’òpe-ra de Vivaldi del mateixnom, va commoure i almateix temps va convèn-cer que no es pot cantarmillor. La tristesa del per-sonatge masculí, sovint in-terpretat per una contralt,davant del cadàver del seufill, s’expressa en les pa-raules inicials de l’ària“Gèlida, en totes les venesm’hi sento escolar lasang...”. En contrast, l’emo-ció ens encenia el cor. Lamúsica de Vivaldi, tan des-criptiva, ja abans del cantens situava en un dur es-tat de desolació. La Bartoliva cantar exquisidamenttambé altres àries del ma-teix compositor, entre ellesSol da te, mio dolce amorede l’Orlando Furioso i d’al-tres de Fancesco Araia i deHermann Raupach, retro-bades als arxius de SantPetersburg. Eren de l’èpo-ca en què tants composi-tors van residir a Rússiaacollits per una cort culta.Va finalitzar la primerapart amb dues àries del’esmentat Raupach, unaen rus, molt dolguda, “Vaigcap a la mort”, i una delleugera, brillant i optimis-ta, O placido il mare, enquè defensa la inconstàn-cia com a virtut. Va cloureel recital amb la Nobil on-

U

da de l’Adelaide del granNicola Porpora, mestre deHaydn. Abans ens va de-lectar amb dues àries deJohann Adolf Hasse, nas-cut prop de Hamburg peròque va cultivar l’òpera ita-liana a partir de la seva es-tada a Nàpols, per estu-diar precisament amb Por-pora i també amb Ales-sandro Scarlatti, i que,amb Domènec Terrade-llas, que signava les sevesòperes com a DomenicoTerradeglias, va iniciar elpas operístic del barroc al

classicisme. Amb el fervordemostrat pel públic deBarcelona a cada visita deBartoli, italianista militantdedicada a recuperar òpe-res oblidades, que assu-meix i interpreta magis-tralment, ens mereixeríemque algun any ens oferísalguna bella ària d’Arta-serse o de Sesostri delbarceloní.

El director del Palau,Joan Oller, ens va avisar dela indisposició que sofria lacantant i va agrair-li que,malgrat tot, hagués volgut

cantar. Efectivament unaveu una mica nasal i unaornamentació de les àriesmolt ben feta però moltcenyida, sense la llumino-sitat habitual, ho van cor-roborar. Tot i això, els dotscomunicatius van restarintactes i el caràcter decada peça va quedar re-flectit per la gran intèrpret,que va jugar, a vegades di-vertidament i amb gransentit teatral, amb els so-los de flauta, oboè i trom-peta que dialogaven ambella. A la fi del recital, amb

la veu escalfada, es va pro-digar plenament i va oferirun bis esplèndid amb Lafacile vittoria d’AgostinoSteffani. El conjunt I Ba-rocchisti, que va interpre-tar obres instrumentals deVivaldi, Galuppi, Hasse iAraia, amb un directoramatent, va acompanyaresplèndidament la cantanti entre les peces a orques-tra sola, ens van sorpren-dre amb una marxa d’Alt-sesta de Raupach que laBartoli va sortir a celebraramb vel de núvia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica

Commovedora BartoliCecilia Bartoli i elConjunt I BarocchistiDirector: Diego FasolisCicle Palau 100. Palau de laMúsica. 3 de novembre

Cecilia Bartoli, tot i la indisposició que sofria, va tornar a enlluernar dimarts el públic del Palau ■ ANTONI BOFILL

Jordi Maluquer

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

643 CM² - 60%

4926 €

41

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 5 NOVEMBRE 2015

Sòfocles, Txékhov,Shakespeare o Ibsenes barregen en ungran homenatge a laparaula i els actors

El director es llança a la dramatúrgia amb ‘Al nostre gust’,un passeig pels grans referents de la història del teatre

Algust d’OriolBroggiJUSTO BARRANCOBarcelona

Un passeig per la història delteatre. Pels grans referents.Amb una intensitat escènicaenorme. Gairebé una batalla al’escena. Un passeig que va desde l’Antígona de Sòfocles fins alaCordèlia delRei Lear i el boscd’Ardend’Alvostre gustdeSha­kespeare. Des de la Casa de ni­nesd’Ibsen, ambel copdeportafinal de Nora, fins a la tombad’Incendis deWajdi Mouawad.I que passa per Eduardo de Fi­lippo. IperHandkeielsseusIn­sults al públic. I per l’Eleuteri dela Primera història d’Estherd’Espriu. I per descomptat, nocal dir­ho, per Txékhov. Mo­ments teatralsqueperunaraóouna altra a Oriol Broggi i elsseus actors –“perquè l’obra lacrees amb ells encara que des­prés la firma un de sol”, asse­nyala– els hanmarcat i que hanfilat per construir la nova pro­posta del director, tituladamoltgràficamentAl nostre gust i ques’estrena el proper dia 10 a l’es­pai teatral que Broggi i la sevacompanyia La Perla 29 hanconsolidat a laBibliotecadeCa­talunya.Aixòsí, el títolnonomésfare­

ferència al fet que Broggi i elsseus sis actors–ErnestVillegas,Toni Gomila, Laura Aubert,Montse Vellvehí, Jordi Figue­ras i Ramon Vila– hagin teixitl’obra totalment com volien. Esrefereix tambéal fet que en rea­litat el projecte original deBroggi per obrir la temporadaeraAlvostregustdeShakespea­re. Però pensant en com mun­tar­lo, i malgrat que li agradamolt l’obra, a Broggi li va agafarmandra. Perquè en realitat vo­lia fer una altra cosa. I va dir alsseus actors de fer una cosa unamica diferent. I ha acabat sentun canvi important, perquè, re­coneix, mai no havia fet de dra­maturg. Ja havia creat 28 i mig,recorda, però tot estava centraten un tema i era molt visual.Aquíhihaunviatgesenseunar­gument definit i volen que sigui

així, que el públic no esperi unahistòria típica.Hi trobaran, diu,“uns actors perduts en un mónde somnis i que pateixen i es di­verteixen passant d’un senti­ment a un altre i explicant­ho”.De les idees inicials, com es­

criure una escena per al quepassa després queNora dóna elcop de porta a Casa de nines,n’ha quedat poc, referències,moments. L’espectador mitjàreconeixerà fragments de Sòfo­cles, Shakespeare, Txékhov oIbsen, encara que no és el mésimportant, remarca el director,que explica que un 50 per centdels materials provenend’obres que ha muntat i l’altrameitat d’obres que li agradariafer. “Són les coses que hem vis­cut i que ens agradaria haverviscut.D’onvenim,onanem, ialmigunaespèciedebarallaescè­nica”, una obra que, apunta, co­mença per un desig indefinit, elde l’espectador que va al teatre,i s’acaba, no se sapgairebécom,amb una mort. Una obra en laqual els actors van d’una bandaa l’altra de l’escenari comunbi­dó deixat anar a la coberta d’unvaixell en un mar agitat, en laqual canten o fan música senseacabarde tenir èxit i es refugienenlaparaula,a laqualhomenat­ja l’obra, diu Broggi. Un granhomenatge a la paraula i a l’ac­tor, al teatre, i, a través del tea­tre, a la vida.c

ITZIAR ORTEGA ERRASTIBarcelona

Música i solidaritat, ingre­dients que barrejats creen lasinergia perfecta per tocar laconsciència de la societat. Lad’avui combina un espectacleeclèctic, amb la veu d’EstrellaMorente com a fil conductor iamb l’objectiu de finançar elPrograma de Nutrició per apersones amb sida que la Fun­dació Vicenç Ferrer duu a ter­me a Anantapur (l’Índia).Sota l’incomparable moder­

nisme del Palau de la Música,a les 20.30 hores es dóna citala veu d’una de les millorscantaores de flamenc amb el

destacat violinista Gonçal Co­mellas com a director de l’Or­questra Amics Unesco Bar­celona i Antoni Besses, pianis­ta d’ampli repertori. I ho fancelebrant el centenari de lacomposiciód’El amorbrujo, deManuel de Falla, com a eixd’un espectacle que serveix depunt de trobada entre la músi­ca catalana i andalusa amb larepresentació de la Rapsodiasinfónica de Joaquín Turina,les Canciones populares de Fa­lla i Federico García Lorca, iAnna Frank, un símbol de Jor­di Cervelló.Organitzat per la Fundació

Música Solidària, acabada decrear, aquest tour que també

farà parada a Sant Sebastià,Saragossa i Bilbao els properstres dies, respectivament, tél’objectiu de recaptar fons permillorar la qualitat de vida deles persones amb sida mitjan­çant l’accés a una dieta equili­brada i d’alt valor nutricional.Amb una entrada que va

dels 18 i els 68 euros, el públicté l’oportunitat de formar partd’aquesta lluita impulsada perun Vicenç Ferrer que tenia laprofunda convicció que s’had’actuar com si fóssim a Occi­dent, i no a Orient. Una emo­cionada Estrella Morente re­coneix: “No vaig conèixer Vi­cenç Ferrer, però m’agradariaassemblar­m’hi”. c

EstrellaMorente actua al Palaude laMúsica ambun ‘Amorbrujo’ solidari

LARA ALONSO

Ernest Villegas a l’obra

La força de ‘Vilafranca’ arriba al Lliure

]Vaarrasara l’estrenaalfebrer i avui aterraaBarce­lona.AlLliuredeMontjuïc.A la salagran,nimésnimenys.L’estrenavaser,perdescomptat, a la ciutatquedónael títol a l’obra:Vilafranca (undinardefestamajor). I el seuèxit,ambbonapartdelpúblicdret, i la sensacióqueel seuautor idirector, JordiCa­sanovas,haviaaconseguitunaobrarodona idegran

públic, l’hacatapultat alLliure.Vilafranca tanca latrilogia sobre la identitatcatalanadeCasanovasanantalnucli bàsicde lasocietat, auna famíliaqueviuels anysdepelotazourbanístic.L’autorbarrejalagranhistòriaamb lagelosia i amorspreferentsqueescuinena l’interiordecada família, convertintundinarde festamajorenunaemocionantbatalla campal.

GASTRONOMIA

CLUB SUBSCRIPTORS

Avantatges exclusius. Porta sempre la teva targeta de SubscriptorI si no la tens, sol·licita-la a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Truca al 93 183 26 26Encara no ets Subscriptor? Tenim una oferta per a tu!

• 20% de descompte al restaurant japonès ShibuiCreacions pròpies, innovadores i avantguardistes.

www.shibuirestaurantes.comTel. 93 321 90 04C/Comte d’Urgell, 272Barcelona

SHIBUI20Dte.%

• 15% de descompte en els menús degustacióCuina d’estacionalitat amb productes de La Garrotxa.

www.lescols.comTel. 972 269 209Mas les Cols - Ctra. de la Canya, s/n,Olot - Girona

RESTAURANT LES COLS15 Dte.%

• 20% de descompte a URA RESTAURANT & LOUNGEURA RESTAURANT & LOUNGE un nou lloc de culte a Barcelona.

www.urabcn.comAvingudaDiagonal, 477, baixosBarcelona

URA RESTAURANT20Dte.%

• 20% de descompte al restaurant ESPAISUCREL’únic restaurant de postres del món.

wwww.espaisucre.comC/ Princesa, 53Barcelona

ESPAISUCRE20Dte.%

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

181 CM² - 16%

4480 €

44

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIJOUS, 5 NOVEMBRE 2015

La dona del president delsEstats Units, de visita ofi­

cial a Qatar, va fer un discurs fe­minista quan va sol∙licitar que sesuperin les tradici­ons mil∙lenàries queoprimeixen les do­nes i els neguen sermembresdepledretde la societat. VIURE

LA SEGONA

Estranys companys de llit

RAÜLRomevavaser lapersonaquevaafavorirla trobadaentreAnnaGabriel iBenetSalellas(CUP) iArturMasper intentaracostarposi­cionsa fiqueaquesta legislaturanomoriabans

d’havernascut.Hodeviaveuremoltmalamentelquevasernúmeroude la llistadeJuntspelSíperconvidarelpresidenta la reunió.Tampocnoera fàcilperaMasdiscu­tirunasolucióambelsquidurant lacampanya, lanit elec­toral i les setmanessegüentshanmantingutquenoelfarienencapcaspresidentde laGeneralitat.L’indepen­dentismedelsuns ielsaltresnoésproucimentperunirduesrealitatsquerepresentendosmons: el sistema ielsantisistema.

Peròaixí i tot,Masvaacceptard’assistir aaquesta tro­badasecretaperexplorar sihihaviacapmargedenego­ciació.S’explicaqueelmomentmés intensd’aquestcaraacaresvaserquanel líderconvergentelsvadir sense im­postar laveuniclavar lamirada:“Jonomésserépresident

oexpresidentde laGeneralitat”.Hihavia ideesperegrinesposadesdamunt la taulaper laCUP(desde tornsrotatorisal capdavantde la institució finsaoferiraMasuncàrrecdenovacreació, comaconsellerplenipotenciari).Aquestdissabte, laCUPprendrà ladecisió finalenuna

assemblea.Difícilment investiràArturMasalParlamentla setmanavinent.Aixíques’obriràunparèntesidedosmesospersondejarunacord.Mentrestant, s’arribaràal20­D,quepermetràsaberquimanaràalpaís i ambquinesaliances.El sobiranismecatalà,pendentde l’Espanyasobirana.Després jaesveuràcomPPoPSOEaconseguei­xenarribara laMoncloa.GrouchoMarxvaescriureen lessevesmemòriesqueelque faestranyscompanysde llitnoés lapolítica, sinóelmatrimoni.Però tot i això,ho tindriencomplicatelsdosgranspartitsperbuscaracomodamentalssobiranistes sotaels llençols.

v

Malgrat estar visiblementrefredada i haverdemocar­

se dissimuladament en algunmo­ment, la mezzosoprano CeciliaBartoli va tornar aconquerir el Palaude la Música ambpeces de to contin­gut i profundamentlíric. PÀGINA 42

v

Victor Ponta, primer minis­treromanès,va llançarahir la

tovallola. Socialdemòcrata, de 43anys, s’aferrava al càrrec des deljuny, quan la Fiscaliava començar a inves­tigar­lo per corrup­ció. L’incendi de ladiscoteca li ha donatelcopdegràcia.PÀG.3

v

Llorenç (52), germà petit delrei dels belgues, s’ha queixat

que no en té prou amb els 300.000euros anuals que repde l’Estat i peraixò ha intentat pas­sarcomadespesesderepresentació factu­res de supermercat,de material escolar oviatgesd’esquí.VIURE

v

De nou sota la lupa. KarimBenzema (27) va afegir un

altre episodi vergonyós al seucurrículum.Ahirvapassarlanitenun calabós de Ver­salles, acusat de ferxantatge a MathieuValbuena, companyde la selecció france­sa.PÀGINA56

v

INTERNACIONAL

Les dues XinesPer primera vegada des de laguerra civil de 1945­1949, elsprimers ministres de la Xina iTaiwan es reuniran a Singapur,en un intent del gran gegantasiàtic d’influir en les pròximeseleccions taiwaneses. PÀGINA 12

POLÍTICA

Recuperar els idiomesAmb els nous governs autonò­mics, València i les Balears handerogat les normatives que blo­quejaven la difusió i desenvolu­pament de la llengua. PÀGINA 22

EDITORIALS

Els temes del diaLa dimissió del primer ministreromanès, Victor Ponta, perl’incendi en una discoteca, i laproposta d’un salari variableper als docents. PÀGINA 24

OPINIÓ

Eleccions veneçolanesKevin Casas­Zamora plantejaels seus dubtes sobre la trans­parència de les pròximes elec­cions: “Veneçuela té una llargatradició d’acurada selecció delsobservadors per a les elecci­ons. Ni l’OEA ni la Unió Euro­pea no han estat convidades aobservar les eleccions a Vene­çuela des del 2006. El CentreCarter, que va emetre informesamablement redactats, peròindubtablement crítics desprésde les eleccions del 2012 i el2013, no ha estat convidataquesta vegada”. PÀGINA 25

TENDÈNCIES

Contra l’FP taurinaUn col∙lectiu ha reunit a travésd’internet 425.000 firmes encontra de la instauració deltítol de tauromàquia en la for­mació professional. PÀGINA 33

CULTURA

Mortadel∙lo i PodemEls pròxims comicis han entrata les vinyetes del gran dibui­xant Ibáñez a través d’Eleccio­nes, el nou àlbum deMorta­del∙lo i Filemó, on fan la sevaaparició els principals líderspolítics espanyols. PÀGINA 45

ESPORTS

L’altre RossiAbans de xocar ambMarcMárquez en el gran premi deMalàisia, Valentino Rossi jahavia protagonitzat nombrososenfrontaments amb altres pi­lots des dels seus primers pas­sos en la cilindrada reina, quanva xocar dins i fora de la pistaamb un altre gran ídol italiàcomMax Biaggi. PÀGINA 58

ECONOMIA

Treballar als 45Si ja és difícil trobar feina avuidia, encara ho és més per ales persones que tenen mésde 45 anys, que per l’edat esveuen apartades de més dela meitat de les ofertes d’ocu­pació actualment, una situacióque també afecta els menorsde 25 anys. PÀGINA 65

Allò que elmars’enduguéEl pla Litoral 2015 que elMinisteri deMedi Ambientva impulsar per a la recupe­ració de les platges afectadespels temporals ha fracassaten el primer assalt que unallevantada li ha plantejat. Elsespigons de tela plens desorra que es van instal∙lar fauns mesos al delta de la Tor­dera han desaparegut.

Qüestió de graduació Canvi d’hàbits al taxi

E l fitxatge de Podem per a les seves llistes electoralsdel general Julio Rodríguez, excap de l’Estat Ma­jor de la Defensa (Jemad) durant el segonmandat

de José Luis Rodríguez Zapatero, va ser rebut ahir ambgran sorpresa al PSOE. I just en unmoment d’especialinquietud a les files socialistes per les diferents enquestesque, un dia sí i l’altre també, apunten que tant el partitde Pablo Iglesias com sobretot ara la formació d’AlbertRivera, Ciutadans, se’ls continuenmenjant terreny i vots–i, per tant, futurs escons– enmolts territoris. Algunsdirigents socialistes van pensar immediatament, i vanlamentar, que el fitxatge de Julio Rodríguez sí que ésun autèntic cop d’efecte de la formació lila, mentre queel que va fer Pedro Sánchez de l’excomandanta ZaidaCantera va passar més aviat sense pena ni glòria. Alguncrític fins i tot va ironitzar amb la graduació militar delsnous candidats: “Nosaltres fitxem una comandanta, iPodem el Jemad!”.

E l sector del taxi viu en un permanent estat d’agi­tació: intrusisme professional, desacords ambles administracions, laments pels efectes que la

crisi ha tingut i continua tenint en el sector... El nougovern municipal de Barcelona ha arribat amb ideesnoves en aquest àmbit. Una d’elles, que avança avuiLuis Benvenuty a les pàgines de Viure, podria suposar,en el moment que es comenci a aplicar, tot un canvide costums entre els usuaris d’aquest servei i els taxis­tes. Es tracta de posar fi a la pràctica comuna que per­met aturar un taxi a qualsevol lloc, una opció que en­torpeix el trànsit i que fa que els vehicles estiguin cir­culant permanentment buscant passatge, ambl’increment de contaminació que això comporta. Lamesura, que també té inconvenients (certa pèrdua decomoditat per a l’usuari, que s’hauria d’anar acostu­mant a desplaçar­se fins a les noves microparades),mereix un estudi detallat.

EI web de

E­KONOMIAPer què espanta invertir enborsa?

VIDEONOTÍCIESObligats a emancipar­se als 18anys.

El guacamole viatger del xefEnrique Olvera.

NOTÍCIAOtegi, detencions i doctrinaParot: la primera legislaturasense víctimes d’ETA.

BARCELONA SECRETAL’aquari oblidat.

Internacional 3Política 15Opinió 24Tendències 30Necrològiques 36Cultura 38Cartellera 47Esports 52Anuncis classificats 60Economia 61

PÀGINES 88

Michelle ObamaPRIMERADAMADELS ESTATSUNITS

Cecilia BartoliMEZZOSOPRANO

Victor PontaPRIMERMINISTRE DE ROMANIA

Llorenç de BèlgicaGERMÀ PETIT DEL REI FELIP

Karim BenzemaFUTBOLISTA DEL REIALMADRID

ÍNDEX

SUMARI

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

El vestuari de‘la Dama de Ferro’Dos anys des­prés de la sevamort, els ves­tits, bosses demà i joies deMargaretThatcher se­ran subhastatsa Christie’s.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

683000

141874

Diario

192 CM² - 17%

4760 €

2

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 5 NOVEMBRE 2015

CRÍTIQUES

Flotats sense cantarellaSer­ho o no

Autor: Jean­Claude GrumbergTraducció: Salvador OlivaDirecció: JosepM. FlotatsLugar y fecha:Teatre Lliure deGràcia (28/X/2015)

JOAN­ANTON BENACH

En una coproducció del TeatreLliure i delTaller 75, JosepMa­ria Flotats ha dirigit, dramatit­zat i interpretatSer­ho ono (Peracabar amb la qüestió jueva)delfrancès Jean­Claude Grum­berg, autor desconegut aquí toti haver escrit una cinquantenade peces i haver estat distingitamb els premis més notablesdel seu país. Grumberg va néi­xer a París de pares jueus el1939, l’any que començà la Se­gonaGuerraEuropea, durant laqual el seu progenitor va morirquan els nazis el deportaven aun camp de concentració. Enun epíleg a l’obra tot just estre­nada, escoltem Flotats en el pa­per de Grumberg que fa aques­ta afirmació: “(...) la deportaciói la mort d’un pare (…) no ajudagaire l’autor, fins i tot jueu, quevol escriure comèdia”. L’obser­vació era una rèplica a una in­terpel∙laciódelirant que li haviafet una oient després de la lec­tura pública que acabava d’ofe­rir el dramaturg.Heus aquí una mostra de la

ironia més descarnada que éscapaç de desplegar Jean­Clau­de Grumberg quan li plantegen“la qüestió jueva”, nucli de Ser­ho o no, per bé que la comèdia

es desenvolupi, tot s’ha de dir,en un clima de comprensió,cordialitat i bonhomia que elpúblic de l’estrena va agrairefusivament. L’obra, com s’hainformat, és una conversa­dis­cussió entre dos veïns d’unma­teix immoble parisenc, que estroben amb molta freqüència al’escala. Un dels veïns és Flo­tats, en unamolt bona interpre­tació quehedequalificar d’ his­tòrica, i l’altre l’actor barceloní,de 30 anys, Arnau Puig, segur,convincent, esplèndid. Flotatsés un jueu descregut però que,si cal, reivindica la seva condi­ció jueva i Puig és un addicte ainternet, tocat per les fòbies iles fúries antisemites, que elmenen a voler esbrinar, costi elque costi, la veritable identitatdel veí i, aviat, amic.

Ja dic, la cordialitat i les bonesmaneres presideixen tots elsepisodis del llarg diàleg, i lesdesavinences quasi mai convo­quenparaules forade to.Grum­berg no podia eludir la situacióa Israel ni el conflicte entrejueus i palestins i, en aquest ca­pítol, la lleugeresa de la conver­sa pateix, al meu entendre,d’una frivolitat que incomoda.D’altra banda, crec inevitable lairritació que sens dubte provo­carà a alguns espectadors–pocs omolts– les respostes deljueu sobre els territoris ocupatsi la remissió del problema a unavisió historicista no gens com­promesa. És aquest el vessantpolèmic de la comèdia que nos’ha demenysprear.Ara bé, estimades lectores,

estimats lectors, faig aquí unpunt i apart per anunciar­losque, a Ser­ho o no, aquella nosa,aquella reiterada, enutjosa iblasmada cantarella, més omenys afrancesada, que JosepMaria Flotats arrossegavatothora, fos quin fos el perso­natge que ens havia d’entrete­nir, aquí, dic, em complauanunciar que ha desaparegutdel tot. La nota exòtica que talvegada potenciava la melositatromàntica del Cyrano, la tona­da que quasi va ser vençuda aPer un sí o per un no però quetornà rejovenida i inclementper molts anys, el gran actor ihome de teatre, a la fi, ha acon­seguit foragitar­la. A Ser­ho onohemaplaudit unnouFlotats,a qui ens agradaria veure parlarsempre amb la bona dicció ambquè ho fa a la comèdia deGrumberg. Quin descans!c

T E A T R E

Refredadaperòprofessional Bartoli

CeciliaBartoli

Intèrprets:IBarocchistiDirector:DiegoFasolisLlocidata:Palaude laMúsica(3/XI/2015)

ROGER ALIER

Elsquealseumomentvamteniralesmans el llibre deRobertAloysMoosersobrelamúsicaaRússiaal’època de les grans tsarines Ro­mànov–Anna(1730­1749), IsabelI (1741­1762) i Caterina II (1764­1796)–, que van impulsar a SantPetersburg una vida operística imusical de primer nivell euro­peu, no pensàvem que arribariaun dia que assistiríem a un con­cert amb peces d’autors ara migoblidats, com Francesco Araia,Hermann Raupach, Nicola Por­pora ialtresautorsquevantreba­llar en aquesta època daurada deSantPetersburg. Imalgratqueunrefredat inoportú de Cecilia Bar­toli va estar a punt deprivar­nos­en, la immensa professionalitatde la diva italiana ens va salvard’anar­nos­enacasasotalaplujaisense les riquesesmusicalsque lacantant va vessar a dolls sobre elpúblicqueompliaelPalaufinsalateulada.No era un pretext: visiblement

refredada,imocant­sedissimula­dament en algun moment, des­prés de l’obertura vivaldiana deFarnace (1737), la Bartoli va ini­ciar el recital ambpecesdeVival­di (entre les quals la prodigiosaAgitata da due venti, de l’òperaGriselda) i vaanardesgranantpe­çadarrerapeça,moltesde tocon­tingut i profundament líric quevan anar suscitant un clamorcreixentdelpúblic.PerquèlaBartoliésl’únicacan­

tantqueconecqueéscapaçdeseraclamada cantant tot un recitalamb peces operístiques que nin­gú no coneix, ja que amb la sevaespecial manera d’interpretar fadescobrir els valors ignorats d’un

repertori que inclou recursos so­norsqueelsmembresdelconjuntI Barocchisti, sota l’àgil batuta deDiego Fasolis, van fer brillar ambuna eficàcia especial, des delsefectes de tempesta fins a la sua­vitat del més intens lirisme, quevan provocar una allau d’ova­cionsquelacantantvaagrairambunaàriaenquèvafingirunamenade combat musical amb l’àgiltrompetistaThibaudRobinne.Diversos espectadors van ofe­

rir florsa lacantantquevaaprofi­tar per lluir tresmodelets durantel recital, un dels quals era l’abricdepellsque llueixa laportadadeldisc dedicat a aquest repertoriquehapublicat fapoc.c

Ò P E R A

ANTONI BOFILL / AB

LamezzosopranoCeciliaBartolienunmomentdelconcertalPalau

KIM MANRESA

JosepMaria Flotats

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

294 CM² - 26%

7280 €

42

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CAP DE SETMANA IDEAL

CLASSE MAGISTRAL DETONY PALMERPot una ’master class’ set un pruducteaudiovisual en ell matelx? S’ho vanpreguntar al Beefeater In-Ed~ i larssposte els va pertar a la creasi~d’lr~Edit Films, la ssva produoteraaudiovisual. Ara ~s el tom del directorTony Pa/mer. ¯Palau de la M~s~ca. 12 i~ i procasseaL Aquesta actMtat f~rma pe~t del semlnafl ’Gillas Deleuze i lah. Cal inssdure-s’hi a v~w.in-edit.or~, i ~eolo~a de la creaci(~’. ̄ Masba. 19 h. 5 euras.

PALO ALTO MARKET: APEflOL¯ 6111rEET MUSIC EXPERIENCEA beuda de d~eay i ’food tracks’,

pmpeaa ueaPASCALE CRITON I DE~OIEAH WALKER i esped~ncla Interas~va arab mdsica’Chaossacc~a per a violcacal’ ~s uea ’per~emal~e’ musical de ta comlx~,tora i de c~rrer. Corn? Arab una ssleca~ dePassale Critea I la vloloncaHIsta Deberah Wallcer. Es tracta de capear el ~ast qulnze mQslcs de latin jazz dlstdbu/tsmusical ea la s~a dimensi6 d’esdevealment, de bussas-ea la Idea motfiu entre las dlferente parades del

mercat. ¯ Palo Alto, Pellaires, 30.Ds. 7 i (1~ B. D’tt a 21 h. 3 eums.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

182 CM² - 35%

1285 €

26

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

FATOUM ATA DIAWARAI ROBERTO FONSECA

02.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

98 CM² - 19%

697 €

42

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

01.

algun dia el Liceu presenti ’Les

Berlioz. benvingut sigui el retorn

02.TRIO ZIMMERMANNAnlb Tamestit i Pol~ra forma un

13arts per separat. ~" L’AuditodD] ~2.

03.JEAN-CHRISTOPHE SPINOSI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

93 CM² - 18%

760 €

45

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Ilibertat no fa porBuika publica ’Vivir sin miedo’, I’~lbum en qua diu que m6s ha fet la seva. A la MartaSail©hi li costa creure que algG pugui gosar dir a aquest tros de dona qua ha de fer"La Ilibertat (~s molt guapa, perbas molt di~cil, perqua estemacostumats a fer el queensdiuen", diu Concha Buika. Lamallorquina d’origen guinea nosembla alg~ a qui se la pugul fercreure sense pmtestar, perb ellainsisteix que mai no ha fet tantla seva corn a Vivirsin miedo, elseu nou blbum, que presenta al

¯ 47 VolI-Damm FestivalI ntarnacional de Jazz deBarcelona. "Et juro queen algunmoment he desitjat que emtornessie a donar ordres!’,

"Quanja tens una carrem,poder fer el que vulguls fa moltaper, perqu~, i si t’equivoques? ".Perb Buika ha triat plantar cara a

No est~ b~ quese senti la feinadel productoren comptes dela tevala per. Ili ha sortit un album enqu~ el regEae guanya l a partidaal flamenc, i I’angl~s al castella.=El meu recorregut musicalsempre ha homenatjat diferentsestils i diferents sons".Menciona tradicions musicalscorn [’espanyola, la mexicana, lacubana, perb es resistaix adefinir Vlvirsin miedo corn unhomenat~e a la m~sicajamaicana. =Sempre herepresentat el que realmentsom, una amalgama de sons",un sentiment covat per unesarmls mestisses, i enfortit peruna trajectbria nbmada. "Tenimmoltes coses a dlntre, sipoguassim abocar-les totes capenfora ens adonari’em quesabem moltas m~s coses delqueens pensem. Aquest so de

m~aetamb6 estava a dintre, ino ho sabia".

Per Buika, fer mOsica ~s feraflorar una cosa queja hi ~s. "Elque esta en I’obscuritat ha desortir a la I lum ", diu. Perb aix~)nom~s as el principi. "Devegades els m~1sics xerrem un[lenguatEe que no ~s facitd’entendre per tothom, i aquf6son la feina del productor emsembla molt important", en elcas de Vivirsit~ toledo, elIondinenc Martin Terefe, qui t~entre els clients habituals RoeSexsmith, KT Tunstall i Jason

Mraz (arab qui Buika faun duet I’~lbum). ° Hi ha productors ques’imposen alteu so,al teuprojecte, a la teva m~lsica. I aifinal el que se sent (=s la feinadel productor, perb no la teva, iaixb no est& b~. Quan treballesamb un productar que ~s unaestrella, no ~s facil". La carrerade Buika va estar durant untemps associada a la delproductor flamenc Javier Lim6n.

I per qua I’angles? Perqu~ ~s

que a penes hi sigui). "Hemsuperat el c~stig de D~u deseparar~nos amb els idiomes ",diu en refer6ncia a la torte deBabel b~blica i a I’anEl~s erigiten fingua franca global. "Aquestdisc ha estat per fer unhomenat~e a aquesta IlenEuaunit~ria, universal", que permetque Buika es faci entendrearreu, sobretat quan puja a unescenad. "¢s molt aEradableque quan cantes t’entenEuin".

la Ilengua en qua viu Buika, quan .....................................................est~ de gira, que ~s sempre, i a Bulka canta~ el dlssabte 7 alMiami, on te casa seva (encara Palau de la M,~slca.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

395 CM² - 76%

3209 €

41

España

5 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIADA DEL FARMACEUTIC 2015El Colegio Farmac~uticos de Barcelona volvi6 a rendir homenaje a los profesionales de la Farmacia durante la Diada delFarmac~utic 2015, al otorgar las insignias de plata a los que cumplian 25 a~os de colegiaci0n, y las insignias de oro a losque alcanzaban el medio siglo. Se celebr0 el pasado 7 de octubre en el Palau de la M0sica y fue presidido por Jordi deDalmases.

En su discurso, Dalmases reivindic0 la figura del Colegio como nexo de union de los profesionales y destac0 al pacientecomo centro de sus actuaciones, siendo el bienestar una de sus principales motivaciones.

Ademas, se aprovech~ para hacer entrega de los diplomas acreditativos a los proyectos becados pot la Instituci0n duranteel curso 2014-2015, a trav~s de los que se promociona la investigaci0n en el ~mbito farmac~utico.

Nuestra Presidenta Beatriz Artalejo fue testigo de este tradicional encuentro.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Bimestral

97 CM² - 16%

261 €

104

España

1 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 5 NOVEMBRE 2015 LAVANGUARDIA 47

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

AmamaESPANYA. 2015. DIR.: ASIER ALTUNA. INT.: IRAIA ELIAS I KANDIDO URANGA. 12 A

Drama: El mas representa un món antic. Els tres fills del Tomas, i la Isabel experimen-ten el conflicte entre el món antic i el nou. L’Amaia fa front a aquests dos mons quehabiten a través de l’art. Mentrestant, l’àvia de la familia observa tothom. 103 min.c Boliche 18.00c Méliès 20.00

AmyREGNE UNIT. 2015. DIR.: ASIF KAPADIA. 12 A

Documental: L’Amy va saltar a la fama internacional amb el seu segon àlbum, Backto black. Va ser admirada per molts i va col·laborar amb diversos artistes. Va morir el2011 a causa d’una sobredosi d’alcohol, amb només 27 anys. 90 min.c Méliès 20.00

Aprenent a conduirEUA. 2015. DIR.: ISABEL COIXET. INT.: JAKE WEBER I BEN KINGSLEY. 12 A

Comèdia dramàtica: La Wendy és una escriptora de Manhattan que decideix treure’sel carnet de conduir mentre el seu matrimoni es dissol. Per això pren classes amb elDarwan, un refugiat polític sikh. 105 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00

Ático sin ascensorEUA. 2014. DIR.: R. LONCRAINE. INT.: MORGAN FREEMAN I DIANE KEATON. APTA

Comèdia romàntica: Narra un llarg cap de setmana a la vida d’una parella gran deNova York que intenta vendre el seu apartament de l’East Village, on han viscut mésde 40 anys. La Ruth és una professora retirada i l’Alex és artista. 92 min.c Cinemes Maldà 14.30

Gran Sarrià Multicines 18.05 22.10

Atrapa la banderaESPANYA. 2015. DIR.: ENRIQUE GATO. APTA

Animació: Per poder reconciliar la seva família, Mike Goldwing ha d’atrapar la bande-ra més significativa de la història. 91 min.

Cinesa Diagonal Mar 18.10

BernieEUA. 2013. DIR.: R. LINKLATER. INT.: JACK BLACK I MATTHEW MCCONAUGHEY. 12 A

Comèdia: A Carthage, un poble petit i tranquil de Texas, Bernie Tiede, un enterra-morts extremament estimat per cadascun dels veïns d’aquesta comunitat, entaulauna bona amistat amb una vídua adinerada i malvada. 99 min.n Cinemes Texas 22.00

Black mass. Estrictamente criminalEUA. 2015. DIR.: SCOTT COOPER. INT.: JOHNNY DEPP I JOEL EDGERTON. 18 A

Acció: Als anys 70, al sud de Boston, l’agent de l’FBI John Connolly convenç el gàngs-ter irlandès James Whitey Bulger per col·laborar amb l’FBI per eliminar un enemic encomú: la màfia italiana. Narra la història real d’aquesta aliança infernal. 122 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.45 21.45Aribau Multicines 20.00 22.20

c Balmes Multicines 16.15 19.00 22.00Bosque Multicines 16.05 19.10 22.00Cinesa Diagonal 16.15 19.15 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.35 19.20 22.00Cinesa Heron City 3D 16.45 19.45 22.15Cinesa La Maquinista 16.00 18.45 21.30 00.15Gran Sarrià Multicines 20.00 22.15Palau Balaña Multicines 19.30 21.55

c Renoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45c Verdi HD 16.45 19.45 22.15

Yelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.20

Cròniques diplomàtiques. Quai d’OrsayFRANÇA. 2013. DIR.: B. TAVERNIER. INT.: T. LHERMITTE I R. PERSONNAZ. APTA

Comèdia: El jove Arthur Vlaminck es contractat per escriure els discursos d’AlexandreTaillard de Vorms, ministre d’Afers Exteriors de França. 113 min.c Boliche 20.30

De Rolling por ColombiaCOLÒMBIA. 2013. DIR.: H. TROMPETERO. INT.: A. LÓPEZ I N. DURAN. APTA

Comèdia: Es mostra com, durant la crisi del 1952, dos amics locutors de ràdio de-cideixen salvar el seu negoci transmetent en directe la segona edició de la Vuelta aColombia en bicicleta. 78 min.

Cinemes Girona 20.00

EdénFRANÇA. 2014. DIR.: M. HANSEN-LOVE. INT.: F. DE GIVRY I P. ETIENNE. 16 A

Drama: A la dècada dels 90, el moviment de la música electrònica francesa avançamolt ràpidament. El Paul està fent els seus primers passos com a discjòquei enl’emocionant vida nocturna parisenca. 126 min.c Balmes Multicines 16.30 19.30c Zumzeig Cinema 19.40

Educació siberianaITÀLIA. 2013. DIR.: G. SALVATORES. INT.: J. MALKOVICH I A. FEDARAVICIUS. 16 A

Drama: Al sud de la Rússia soviètica, hi ha una ciutat que ha esdevingut una mena degueto, un enclavament que alberga una barreja de bandes multiètniques enfrontades

entre elles i formades per perillosos malfactors. En aquesta ciutat, dos nens de 10anys creixen junts sent amics inseparables. 110 min.n Cinemes Girona 22.00

El bailarín del desiertoREGNE UNIT. 2014. DIR.: R. RAYMOND. INT.: N. BONJADI I F. PINTO. 16 A

Drama: En el difícil clima polític de l’Iran de 2009, Afshin Ghaffarian, apassionat delball i la música, decideix reunir un grup de joves disposats a arriscar la vida peraconseguir el seu somni. 98 min.c Cinemes Maldà 19.15

El becarioEUA. 2015. DIR.: NANCY MEYERS. INT.: ROBERT DE NIRO I ANNE HATHAWAY. APTA

Comèdia: Ben Whittaker és un vidu de 70 anys que descobreix que la jubilació noés el que esperava. Llavors aprofita l’oportunitat de tornar a treballar i esdevé becarisènior en una empresa de moda en línia fundada i dirigida per Jules Ostin 121 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

c Balmes Multicines 16.30 19.20 22.10Bosque Multicines 16.20 19.15 22.10Cinesa Diagonal 16.15 18.00 20.10 22.35Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.25 20.00Cinesa Heron City 3D 15.45 18.15 19.55 22.30Cinesa La Maquinista 15.30 18.05 19.20 22.20 00.05Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00 20.20 22.40Comèdia 16.30 19.20 22.00Gran Sarrià Multicines 16.10 19.00 22.00

c Verdi Park HD 18.00 20.20 22.35

El cadáver de Anna FritzESPANYA. 2015. DIR.: H. HERNÁNDEZ. INT.: ALBA RIBAS I CRISTIAN VALENCIA. 18 A

Thriller: Anna Fritz és una famosa i bella actriu que acaba de morir. Tres joves deci-deixen colar-se al dipòsit de cadàvers per veure el seu cos nu i no poden evitar tenirsexe amb ella. Víctimes dels seus instints més primitius, baixen a un infern del qualés molt difícil sortir. 76 min.

Cinemes Girona 16.30Cinesa Diagonal Mar 16.40 18.40 20.50 22.50

El caso HeinekenBÈLGICA. 2015. DIR.: D. ALFREDSON. INT.: A. HOPKINS I J. STURGESS. 12 A

Thriller: El 1983, el magnat de la cervesa Alfred Henry Heineken és segrestat, jun-tament amb el seu xofer, per una banda que exigeix 50 milions de dòlars per la sevallibertat. 95 min.c Cinemes Maldà 17.40

El clubXILE . 2015. DIR.: PABLO LARRAÍN. INT.: ROBERTO FARÍAS I ANTONIA ZEGERS. 18 A

Drama: Quatre homes viuen junts en una casa aïllada d’un petit poble de la costa. Elshan enviat a aquest lloc perquè expiïn els pecats que han comès en el passat. Viuensotmesos a una disciplina fèrria sota l’atenta mirada d’una vigilant. 97 min.c Boliche 16.00 18.05

Renoir Floridablanca 16.10 20.40 22.35Yelmo Cines Icaria 17.35 19.35

El coroEUA. 2014. DIR.: FRANÇOIS GIRARD. INT.: DUSTIN HOFFMAN I KATHY BATES. 7 A

Drama: Un nen orfe de 12 anys d’edat és enviat a un internat musical per un mece-nes anònim. Ningú esperava que aquest noi solitari pogués assolir els estàndardsrequerits per formar part del Boy Choir. 103 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00c Balmes Multicines 16.00 18.10

Bosque Multicines 16.00Cinesa Diagonal 17.30Cinesa Heron City 3D 16.30Comèdia 16.20 18.20 20.20 22.20Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

c Verdi HD 16.10

El corredor del laberinto: Las pruebasEUA. 2015. DIR.: W. BALL. INT.: DYLAN O’BRIEN I THOMAS BRODIE-SANGSTER. 12 A

Ciència ficció: El Thomas i la resta de clarians s’han d’enfrontar al seu desafiamentmés important fins al moment: buscar pistes sobre la misteriosa i poderosa organit-zació coneguda com a CRUEL. 102 min.

Cinesa Diagonal Mar 19.10 21.45Cinesa Heron City 3D 19.25Cinesa La Maquinista 21.15

El crepúsculo de los diosesEUA. 1950. DIR.: BILLY WILDER. INT.: W. HOLDEN I G. SWANSON. 18 A

Drama: Joe Gillis és un escriptor de segona que, assetjat pels seus creditors, esrefugia a la mansió de Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut que viu allun-yada de la realitat, acompanyada del seu criat, el Max. 106 min.c Phenomena 16.00

El cumpleaños de ArianeFRANÇA. 2014. DIR.: R. GUÉDIGUIAN. INT.: J. BOUDET I J.-P. DARROUSSIN. 12 A

Fantàstica: Avui és l’aniversari de l’Ariane i està més sola que mai en la seva bonicacasa. Les espelmes del pastís ja estan enceses, però tots els convidats han cancel·lat,ningú acudeix a la celebració. 86 min.c Balmes Multicines 16.30

El desconocidoESPANYA. 2015. DIR.: D. DE LA TORRE. INT.: LUIS TOSAR I JAVIER GUTIÉRREZ. 12 A

Thriller:ElCarlos,executiudebanca,començaelmatírutinariportantelsfillsal’escola,cosaexcepcional, ja que sol fer-ho la dona. Quan arrenca el cotxe, rep una trucada.98min.

Arenas de Barcelona 17.45Balmes Multicines 22.10

Cinesa Diagonal 22.50Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.10Cinesa La Maquinista 15.40Yelmo Cines Icaria 22.45

El legadoESPANYA. 2015. DIR.: J.-P. ARGENTER. INT.: XAVIER SERRAT I FABIÁN MATAS. 7 A

Curtmetratge: Un incident fortuït porta Juan Sánchez, el veterà planxista d’un con-corregut bar de frankfurts, a prendre la que podria ser l’última decisió important de laseva vida. 15 min.

Méliès 22.00

El marido de mi hermanaEUA. 2014. DIR.: TOM VAUGHAN. INT.: PIERCE BROSNAN I SALMA HAYEK. 12 A

Comèdia romàntica: De dia, Richard Haig és un professor d’anglès d’èxit i respectatque imparteix classes al reconegut Trinity College de Cambridge. De nit, cedeix a lesseves pròpies fantasies romàntiques amb una contínua onada de belleses universi-tàries. 100 min.

Cinesa Diagonal Mar 20.50 22.50Cinesa Heron City 3D 20.25

El nostre últim estiu a EscòciaREGNE UNIT. 2014. DIR.: G. JENKIN, A. HAMILTON. INT.: R. PIKE I D. TENNANT. APTA

Comèdia: Després de separar-se, una parella viatja amb els fills de Londres a Es-còcia per celebrar l’aniversari de l’avi, malalt. Per no disgustar-lo, la família decideixsimular que tot és harmonia. 95 min.n Cinemes Texas 16.00 20.10

El nuevo nuevo testamentoDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: J. VAN DORMAEL. INT.: BENOÎT POELVOORDE. 12 A

Comèdia: Déu existeix i viu a Brussel·les. És groller i odiós amb la dona i amb la filla.La nena, l’Ea, s’avorreix a casa i no pot suportar estar tancada en aquest petit aparta-ment en què viuen, fins que un dia decideix rebel·lar-se contra el seu pare. 113 min.c Boliche 20.00

Yelmo Cines Icaria 22.00

El rey de La HabanaESPANYA, REPÚBLICA DOMINICANA. 2015. DIR.: A. VILLARONGA. INT.: M. TORTOLO.18 A

Drama:Desprésd’escapolir-sed’uncorreccional,elReinaldomiradesobreviurealsca-rrers de l’Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades pels cubans.120 min.

Arenas de Barcelona 21.45Boliche 21.45Méliès 17.30Yelmo Cines Icaria 22.15

El rostro de un ángelDIVERSOS PAÏSOS. 2014. DIR.: M. WINTERBOTTOM. INT.: DANIEL BRÜHL. 16 A

Drama: Basada en un fet real. La jove Melanie és acusada, juntament amb el xicot,d’haver matat la seva companya de pis. 101 min.c Cinemes Girona 21.30

El último cazador de brujasEUA. 2015. DIR.: BRECK EISNER. INT.: VIN DIESEL I MICHAEL CAINE. 16 A

Acció: El món modern amaga molts secrets, però el més sorprenent de tots és el deles bruixes que segueixen vivint entre els humans. 120 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.45 22.15Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa La Maquinista 16.45 19.15 21.45 00.10Cinesa Maremàgnum 16.10 18.20 20.30 22.15Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 20.00 22.10

El virus de la porESPANYA. 2015. DIR.: VENTURA PONS. INT.: ROSER BATALLA I RUBÉN DE EGUÍA.12 A

Drama: El dia que el grup infantil de natació de la piscina municipal comença a nedarsense bombolla, s’acusa un dels monitors, el Jordi, de fer un petó a un nen. 73 min.C Cinemes Texas 22.00

EverestDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: B. KORMÁKUR. INT.: J. CLARKE I J. BROLIN. 12 A

Aventura: Descriu l’impressionant recorregut de dues expedicions que s’enfronten auna de les pitjors tempestes de neu mai conegudes per l’home. 121 min.

Arenas de Barcelona 18.45c Balmes Multicines 19.10 22.10

Cinesa Diagonal 22.40Cinesa Diagonal Mar 22.30Cinesa Heron City 3D 19.30 22.00Cinesa La Maquinista 21.00Yelmo Cines Icaria 21.40

Francisco, el padre JorgeESPANYA, ARGENTINA. 2015. DIR.: B. DOCAMPO FEIJÓO. INT.: D. GRANDINETTI.APTA

Biopic: A través d’una periodista que està escrivint un llibre sobre el Papa Francesc,es repassa la vida del pare Jordi. 110 min.

Balmes Multicines 18.00

GravityEUA. 2013. DIR.: A. CUARÓN. INT.: SANDRA BULLOCK I GEORGE CLOONEY. 16 A

Ciència ficció: La doctora Ryan Stone, una brillant enginyera especialitzada en Medi-cina, participa en la seva primera missió en un transbordador, amb el veterà astron-auta Matt Kowalsky, al comandament del seu últim vol abans de retirar-se. 90 min.c Phenomena 18.10

Hotel Transsilvània 2EUA. 2015. DIR.: GENNDY TARTAKOVSKY. APTA

Animació: Tot sembla estar canviant a millor a l’Hotel Transilvania. La rígida política denomés per a monstres establerta pel Dràcula s’ha relaxat per fi i s’han obert les portesdel lloc també a hostes humans. No obstant això, el Dràcula està preocupat.89 min.

Arenas de Barcelona 15.45 17.45 19.45 22.00¶Arenas de Barcelona 16.00

Aribau Multicines 16.00 18.00c Balmes Multicines 16.10 18.10

Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal 16.00 18.05 19.30Cinesa Diagonal 17.25 18.40 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.05 17.30 19.35 22.20Cinesa Diagonal Mar 17.00 18.10 20.15 22.35

¶Cinesa Diagonal Mar 19.05C Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.25 20.30

Cinesa Heron City 3D 15.45 17.00 18.25 22.20Cinesa Heron City 3D 16.20 17.50 20.15

¶Cinesa Heron City 3D 19.05Cinesa La Maquinista 16.05 18.35 20.15Cinesa La Maquinista 18.10 19.05 22.45

¶Cinesa La Maquinista 16.30Cinesa Maremàgnum 16.00 18.20 20.15Cinesa Maremàgnum 17.00 19.00 22.40Glòries Multicines 16.15 18.15 20.15 22.15Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00Palau Balaña Multicines 15.55 17.50 19.45 22.10

C Palau Balaña Multicines 15.50 17.40C Verdi Kids HD 16.15 18.10

Yelmo Cines Icaria 18.00 20.00

In-Edit Beefeater. 2015.. SC

Del 29 d’octubre al 8 de novembre se celebra l’únic festival al país dedicat íntegramental documental musical, el primer a Europa i, possiblement, el de més envergadura delmón. 0 min.

Aribau Club 17.30Aribau Multicines 17.30

Irrational manEUA. 2015. DIR.: WOODY ALLEN. INT.: JOAQUIN PHOENIX I EMMA STONE. 12 A

Drama: El professor de filosofia Abe Lucas ha tocat fons a nivell emocional. Poc des-prés de començar a fer classe a la universitat d’una petita localitat, comença a rela-cionar-se amb dues dones: Rita Richards, una professora que se sent molt sola i quevol que la rescat d’un matrimoni infeliç, i Jill Pollard, la seva millor estudiant.96 min.

Arenas de Barcelona 15.45c Balmes Multicines 16.10 20.10

Bosque Multicines 18.10Gran Sarrià Multicines 16.05 18.05 20.10 22.10

c Méliès 18.10c Renoir Floridablanca 18.10c Verdi HD 18.15 20.25 22.35

Yelmo Cines Icaria 17.45 19.45 21.45

It followsEUA. 2014. DIR.: D. R. MITCHELL. INT.: JAKE WEARY I OLIVIA LUCCARDI. 12 A

Terror: Després d’una trobada sexual aparentment innocent, el Jay, de 19 anys, co-mença a tenir visions horribles. No aconsegueix lliurar-se de la sensació que algú oalguna cosa el persegueix. 100 min.c Cinemes Maldà 22.15

La cumbre escarlataEUA. 2015. DIR.: G. DEL TORO. INT.: MIA WASIKOWSKA I TOM HIDDLESTON. 16 A

Terror: Com a conseqüència d’una tragèdia familiar, una escriptora és incapaç detriar entre l’amor que sent pel seu amic de la infància i la temptació que representa unmisteriós desconegut. 119 min.

Arenas de Barcelona 21.45c Balmes Multicines 18.05 22.20

Bosque Multicines 16.10 19.10 22.10Cinesa Diagonal 20.00 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.45 19.30 22.10Cinesa Heron City 3D 16.40 19.35 22.15Cinesa La Maquinista 16.30 19.00 21.30 00.00Cinesa Maremàgnum 16.15 19.00 22.15Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Palau Balaña Multicines 15.50 19.55

c Phenomena 22.45c Verdi Park HD 20.00 22.25

Yelmo Cines Icaria 17.40 20.00 22.35

La luz con el tiempo dentroESPANYA. 2015. DIR.: A. GONZALO. INT.: TAMARA ARIAS I ANA FERNÁNDEZ. APTA

Drama: Viatge per la vida i l’ànima del Nobel de Literatura espanyol Juan RamónJiménez, des del segle XIX a finals dels anys 50. Es coneix la seva obra i la sevacomplexa personalitat. 107 min.

Cinemes Girona 20.00

ALEMANY

forma

c

c

c

c

c

LEU

Dramaun aspirc

MandarinesESTÒNIA. 2013. DIR.: Z. URUSHADZE. INT

Dramamandarinesde casa.n

MarEU

Cièncianeviolenta tempesta.

¶

c

c

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Trio Arriaga

El Trio Arriaga, format perFelipe Rodríguez (violí),David Apellániz (violoncel)i Daniel Ligorio (piano),estrena al Petit Palau elTrio Albumblatt für Arriaga deBenet Casablancas iinterpreta obres de Parra,Haydn, Granados i FernándezArbós. 20.30 h. 10 euros.

Cinematic Orchestra,banda anglesa que es mouentre el nu jazz i l’electrònica,actua a l’Apolo per presentarel seu nou treball que incorpo-ra noumaterial, així comels seus grans clàssics, dinsd’una gira europea querecorre dotze països diferents.20.30 h. 30 euros. Cinematic Orchestra

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

IDEESNOVETATS Direcció

Truman*** Cesc Gay

La verdad** James Vanderbilt

3 corazones** Benoît Jacquot

The Propaganda Game** Álvaro Longoria

El cadáver de Anna Fritz** Hèctor Hernández Vicens

El becario* Nancy Meyers

Educación siberiana* Grabriele Salvatores

El último cazador de brujas* Breck Eisner

El club**** Pablo Larraín

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTELERA

683000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

47

España

5 Noviembre, 2015