Taula de contingut

Salvador Brotons evoca Llull amb aires medievalsAra - 19/01/2017

RepuSalvador Brotons estrena una cantata sobre la vida de LlullLa Vanguardia - Catalán - 19/01/2017

Brotons dirigirá el estreno de la ‘Cantata de Randa’, homenaje a Ramon LlullDiario de Mallorca - 18/01/2017

Isabel-Clara Simó: «A menudo no me he sentido querida, ahora sí»Información - 18/01/2017

AMMA RECOGE EL PREMIO AVEDIS DONABEDIAN 2017Diario de Navarra - 19/01/2017

Stravinski obre la temporada de cambra amb «La história d''un soldat»Diari de Sabadell - 19/01/2017

3

4

5

6

8

9

P.2

Salvador Brotons evoca Llull amb aires medievals

L’obra evoca un moment molt dolç de la nostra història. Neix amb la in-tenció de mostrar el millor de la nostra terra, i amb vocació interna-cional”, assegura Dalmau, que ha mantingut contactes amb l’Institut Ramon Llull perquè l’obra tingui més vida després d’aquests con-certs. “També m’agradaria que l’Or-feó Català l’assumís com a obra prò-pia del seu repertori”, afegeix Dal-mau. Al cap i a la fi, la cantata s’es-trena dins de la programació que el Palau de la Música dedica a Brotons com a compositor convidat.

Del més carnal al més místic La cantata, cantada en el català lul·lià, s’estructura en nou parts. Co-mença recordant “els trobadors, la croada contra els càtars, la trista-ment cèlebre Batalla de Muret i el regnat de Jaume I”, i després recor-re els diferents estadis de la vida i l’obra de Llull, inclosa la il·luminació al puig de Randa que dona títol a la cantata. “Del Llull més carnal al més místic”, precisa Brotons, que ha tre-ballat conjuntament amb Dalmau perquè tot plegat estigués contrastat i mantingués la continuïtat.

Sílvia Bel, com a narradora, és el fil conductor d’una obra en què el cor i els solistes van intervenint en diferents moments, com ara el di-àleg entre tres religions de la quar-ta part. Per exemple, Marta Ma-théu té tres moments destacats. “Faig de la Mare de Déu en un dià-leg amb l’altre solista. Quan s’ajun-ten les tres religions, soc la veu de la intel·ligència. I també interpre-to el Cant de la Sibil·la”, explica la soprano tarragonina.e

‘Cantata de Randa’ neix d’un llibret de Neus Dalmau

La vida, l’obra i el temps de Ramon Llull protagonitzen la Cantata de Randa composta per Salvador Bro-tons i amb llibret de Neus Dalmau. “M’ha costat vuit mesos acabar-la”, diu Brotons sobre una obra que s’es-trenarà aquest dissabte a l’Audito-ri de Manacor i que també s’inter-pretarà al Palau de la Música el 28 de gener. Es tracta d’una peça sim-fonicocoral de 42 minuts en què participen l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, l’Orfeó Català, la soprano Marta Mathéu, el baríton Josep-Ramon Olivé i l’actriu Sílvia Bel, que farà de narradora.

“Serà bastant més medieval que altres obres meves”, explica Bro-tons, que en la preparació de la can-tata ha fet una recerca de “melodies de tota mena” però que tinguessin un to que evoqués “l’època de Llull”. “Per exemple, hi ha melodies del Llibre Vermell de Montserrat har-monitzades a la meva manera però buscant aquest ambient antic”, diu Brotons. No es tracta d’una immer-sió historicista, però sí d’una com-posició que mira de recordar les músiques medievals.

El punt de partida de la Cantata de Randa és una idea de l’artista Neus Dalmau, que de seguida va anar a buscar Brotons per tirar en-davant una peça que presentés Llull en el seu context històric, perquè “és fruit del seu temps”. “Gaudí sen-se la industrialització no hauria po-gut construir. I Llull no existiria sense un país molt potent darrere.

BARCELONAX.C.

L’actriu Sílvia Bel serà la narradora de la Cantata de Randa que dirigirà Salvador Brotons a l’Auditori de Manacor i al Palau de la Música. MANOLO GARCIA

Narradora L’actriu Sílvia Bel serà el fil conductor entre les diferents parts de l’obra

Calendari La cantata s’interpretarà a Manacor i després al Palau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

328 CM² - 39%

1736 €

33

España

19 Enero, 2017

P.3

34 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 19 GENER 2017

Rafel Nadal torna a escenaris de Girona al seu nou llibre, ‘La senyora Stendhal’

Fills de la guerraJOSEP MASSOTBarcelona

Alaseva novel·la an-terior, La maledic-ció dels Palmisano,Rafel Nadal ja haviaapuntat, embolca-

llada en una història de guerra inissagues familiars, la qüestió delcoratge moral que permet a unindividu mantenir-se fidel a lesseves conviccions ètiques senseescudar-se en el grup, o en elscondicionants del lloc de naixe-ment ode la classe social.A La se-nyora Stendhal (Columna) em-marca aquest dilema a la Gironade la guerra, el franquisme i elsmaquis. La novel·la començaamb els records d’un nen, els pa-res del qual han mort durant laGuerra Civil, i que ha estat adop-tat per la dona que dona títol alllibre. A mesura que s’hi fa adult,va perdent la seva mirada inno-cent. Els abusos i les injustícies elfan prendre consciència i el por-ten a la rebel·lió.“Si torno a la guerra –diu l’au-

tor– és perquè això empermet si-tuar els meus personatges en si-tuacions extremes. El nen alprincipi té una mirada neta, sen-se apriorismes, parteix de zero.Jo em declaro hereu de la Repú-blica i la República tenia la legiti-mitat, això és indiscutible. Peròaquella legitimitat no és traspas-sable automàticament als indivi-dus i a cada una de les accions,com les barbaritats que van co-metre els comitès de milícies an-tifeixistes, com els assassinats de280 sacerdots a Girona o els de lameitat dels monjos de Monser-rat, que, per a més oprobi, s’havi-en declarat lleials a la República.Com cal anomenar això? Mataralgú simplement perquè és unmissaire o perquè no està d’acordamb les teves idees? Sense judici isense possibilitat de defensar-se.En aquella època no existia la pa-raula genocidi, però el quevan fer s’acosta molt a aquestadefinició”.Un dels personatges, gat vell i

lluitador humanista, exclama,

vista la violència desencadenadapels comitès de milícies locals:“Aquesta guerra acaba de co-mençar i ja la tenim perduda”.“No hem de caure –adverteixNadal– en l’error de considerar

que els dos bàndols van cometreles mateixes atrocitats. Sempreés pitjor la repressió que s’exer-ceix des de la impunitat del po-der. I és esgarrifós com es van ra-bejar els vencedors amb els repu-

met per mitjà de l’educació i laformació i no per la força i la vio-lència.Un dels personatges es llança a

lamuntanya i, amb el temps, pas-sa del maquis al contraban, so-bretot de penicil·lina. “Arribavaamb vaixell des de Mallorca, pe-rò també hi havia tràfic de peni-cil·lina al Pirineu. Molta gent esva fer rica”.Dona per tancat el capítol de la

Guerra Civil? Nadal creu que sí,però no s’atreveix a jurar-ho.“Aquests anysmoltes persones sem’han acostat i m’han explicathistòries de la guerra. Algunes leshe incloses en la narració”. Peraquest motiu, té l’aire de memò-ria col·lectiva i alimenten de rea-litat la seva ficció.

ÀLEX GARCIA

Rafel Nadal, autor de La senyora Stendhal (Columna), ahir a Barcelona

Salvador Brotonsestrena una cantatasobre la vida de LlullJUSTO BARRANCO Barcelona

Malgrat el canvi d’any, les com-memoracions pels 700 anys de lamortdeRamonLlullnos’hanaca-bat. A les exposicions i debats del2016 ara s’hi afegeix una cantatasobre la vida, l’obra i el temps delsavimallorquí. És una obra titula-da Cantata de Randa –la munta-nya on es va retirar Llull–, que hacompostSalvadorBrotonsapartirdel llibret de la pintora Neus Dal-mau i que s’estrena aquest dissab-te aManacor i el dia28alPalaudelaMúsica,onBrotonséselcompo-sitorconvidat.Brotons confessa que li agrada

ferobresgranscomaquestacanta-ta amb cor –l’Orfeó Català-, solis-tes –la sopranoMartaMathéu i elbarítonJosep-RamonOlivé- i unanarradora –l’actriu Sílvia Bel–, amés de l’Orquestra Simfònica deles Illes Balears. Però reconeixquenohaestatfàcilpresentarl’ex-tensa vida de Llull en 42 minuts.Havolgut buscar acció, queno fosuna obra contemplativa,mística, iha bussejat en les melodies del’època, gregorianes, sefardites,trobadoresques: “Qui coneix lameva música pot quedar sorprès;volia que tingués aroma de l’èpo-ca,iseràbastantmésmedievalquealtres obres meves simfonicoco-rals”. Les visions del savi i la sevaconversió, els seus llibres i crisi esbarregen amb les vespres sicilia-nes i la croada contra la Coronad’Aragó permostrar, diuDalmau,que va ser fruit de la seva època,“ambunpaísmolt poderós darre-resenseelqualnohauriapogutserquivaser,unmomentmoltdolçdelanostrahistòria.”

blicans demòcrates, perquè erenels més perillosos. Defenso ques’identifiquin les fosses comunesi s’enterrin dignament els repu-blicansmorts. Però també esperoun homenatge dels meus a les

persones que van morir injusta-ment”.La senyora Stendhal és el refe-

rent moral al llarg de tota la his-tòria. Tot i això, guarda silencisobre uns fets que, si els hagués

comunicat, haurien evitat algunamort. És culpable per omissió? Ala novel·la, el narrador va apre-nent la realitat com es pelen lescapes de ceba. El silenci de la se-nyora Stendhal és una estratègianarrativa de l’autor per donarmés efecte al desvetllament, la-crimogen, de l’última capa? Na-dal diu que no. “Si calla és perquèespera que els personatges actuïnper simateixos ambètica, tinguino no tinguin aquesta informació,perquè de vegades la realitat noés la que creus”. Perquè els bonsde la història fan incursions im-previstes en la violència i el mal.L’autor afirma que hi ha un límitque no es pot traspassar. La se-nyora Stendhal és la bellesa mo-ral, la creença que la raó es trans-

DEUTE

“Esperoqueelsmeus,elsrepublicans, facinunhomenatgealsmorts injustament”

TRÀFIC DE MEDECINES

El llibre al·ludeix,al passatge final,al contrabande penicil·lina

Una nena d’11 anysestrena òpera aVienaBARCELONA Redacció

Amb tot just 11 anys, la britànicaAlma Deutscher ha vist estre-nada la seva primera òpera alCasino Baumgarten de Vienaamb el patrocini de grans mes-tres i els afalacs de la crítica.Malgrat que és molt jove,Deutscher té un ampli currícu-lum com amúsica, ja que va co-mençar a tocar el piano ambdosanys i el violí amb tres. Un anymés tard la nena va escriure unaòpera sobre un pirata que esdeia Don Alonzo, i als sis anysva compondre la seva primerasonata per a piano i la seva pri-mera òpera curta.Aquest talent precoç és el que

ha portat Deutscher a ser com-

parada amb el gran compositoraustríac Wolfgang AmadeusMozart, que també va mostrarel seu talent a una edatmolt pri-merenca, ja que va compondreel seuprimeroratori als 11 anys ila seva primera òpera als 12.

Cinderella, el títol de l’òpera,es va estrenar el 29dedesembrepassat sota l’auspici del presti-giós director Zubin Mehta, queva assenyalar Deutscher comun dels grans talents musicalsde l’actualitat. Segons el seuprofessor Tobias Cramm, “ja éspart de la història de la música,se li il·lumina la cara quan trobauna melodia que li agrada”.

.

Ramon LlullLLEGIU LA INFORMACIÓ COMPLETADE JOSEP FITA Ahttp://bit.ly/2jxsYt3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

204 CM² - 18%

5292 €

34

España

19 Enero, 2017

P.4

Los próximos días y deenero, en el Auditori de Mana-cor y el Palau de la Música Ca-talana, respectivamente, Salva-dor Brotons dirigirá el estrenode la Cantata de Randa. Unaobra simfónica-coral para dosnarradores, soprano, barítono,coro mixto y orquesta com-puesta por el que fuera directorde la Simfònica de Balears –conlibreto de Neus Dalmau– en ho-menaje a Ramon Llull con mo-tivo del aniversario de sumuerte.

“Una obra creada de maneraorgánica, muy viva, que ha idosurgiendo como fruto de lectu-ras, de conversaciones con es-pecialistas y de un fluído diálo-go entre el compositor y la li-bretista”, explica Dalmau.

El Orfeó Català, la OrquestraSimfònica de les Illes Balears ylos solistas Marta Mathéu y Jo-sep-Ramon Olivé serán los en-cargados de estrenar la piezatanto en Manacor como en Bar-celona. La actriz Sílvia Bel ejer-cerá de narradora.

El estreno de esta obra se ofre-cerá durante la segunda partedel concierto, mientras que enla primera la orquesta tambiénestrenará Reflecting Hamlet, deDavid León, e interpretará Latempestad de Tchaikovsky y laobertura de Romeo y Julieta.

REDACCIÓN PALMA

Brotons dirigiráel estreno de la‘Cantata deRanda’, homenajea Ramon Llull

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

96000

12451

Diario

115 CM² - 10%

387 €

52

España

18 Enero, 2017

P.5

PRECIO: 1,30 EUROS CON ÓPERA: +7,95 €MIÉRCOLES, 18 DE ENERO, 2017 AVENIDA DEL DOCTOR RICO, 17 | DIRECTOR: TONI CABOT | AÑO 77 / III ÉPOCA | NÚMERO 11.752

www.informacion.es Este diario utiliza papel reciclado al 80,5% ALICANTE

ÓPERAPARA NIÑOS

HOY

BOHÈME

GalardónP51

La alcoyana Isabel-Clara Simó, Premio delas Letras Catalanas por su «inmensa obra»

Hoy, especial

FITUR2017P Cuadernillo central

Hoy, suplementoP Centrales

ÚLTIMAENTREGA

Un desahucio descubreuna red ilegal de alquiler depisos vacíos de los bancosUNA PAREJA CON DOS HIJOS QUE PAGABA 150 EUROS AL MESA UN HOMBRE QUE OCUPÓ LA VIVIENDA EVITA SER DESALOJADA

La trama suele ocupar las vivien-das que son propiedad de las enti-dades financieras dándole una pa-tada a la puerta y a continuación

las alquilan como si fueran suyas.El intento de desahucio ayer deuno de estos pisos puso al descu-bierto esta práctica delictiva. P8

RAFA ARONES

La pareja junto a sus dos hijos en el piso donde viven.

Entidades sociales repartieron anoche mantas, forros polares, café y caldo caliente a las personas sin hogar. PILAR CORTÉS

La ola de frío polar desploma las temperaturas y dejará lluvias hasta el viernes P 3 a 6

Climatología prevé que la nievealcance hoy el nivel del mar envarias comarcas de la provincia

Consumo. La venta decalefactores, antibióticos yabrigos se duplica en unos días

Ayudas. Entidades socialesreparten alimentos y ropa deabrigo a los «sin techo»

Nevadas. L’Alcoià, El Comtat ylos picos más altos de la MarinaBaixa se cubren de blanco

Una mujer pierdela custodia de susdos hijos y su casapor morder a sumaridoP21

PUIG PIDE 16.000 MILLONES POR LA INFRAFINANCIACIÓN QUEHA PADECIDO LA COMUNIDAD

Rajoy pacta conlos presidentesuna reforma dela financiaciónautonómica

Felipe VI saluda a Ximo Puig.

El nuevo sistema se aplicará conefecto retroactivo desde enero de como mínimo.P14, 15 y 40

SERG

IO B

ARRE

NEC

HEA

/ E

FE

Natxo Bellidocarga contraEchávarri y elevamás la tensiónen el tripartito

El líder local de Compromís cul-pa al alcalde de frenar el diálogoentre los socios de gobierno.P9

El suelo paraconstruir seagotará en laprovincia enmenos de 5 años

Un informe alerta de que Dénia,Calp, La Vila y Torrevieja tienensuelo para dos años.P 34

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

206000

17080

Diario

528 CM² - 46%

2743 €

1,51

España

18 Enero, 2017

P.6

AGENCIAS

El profesor Mojica. REDACCIÓN

REDACCIÓN

■¿Cuál es su origen? ¿Cómo fun-ciona? ¿Qué más se puede hacer?Estas son solo algunas de las cues-tiones planteadas en el último ar-tículo sobre CRISPR publicado enuna de las más prestigiosas revis-tas científicas a nivel mundial, Na-ture, el pasado de enero de. Bajo el titular Five big myste-ries about CRISPR’s origins, Natu-re vuelve a destacar el trabajo delmicrobiólogo de la Universidadde Alicante, Francis Mojica, pre-cursor de la técnica de edición ge-nética más revolucionaria de lasúltimas décadas y dos veces can-didato al Nobel.

Científicos de distintas univer-sidades y centros internacionalesapuntan las ventajas de CRISPRpero plantean cómo este descu-brimiento es sólo el comienzo deuna gran revolución. «Sé que esuna gran herramienta para curarenfermedades pero mi objetivo essaber cómo funciona el sistemadesde el principio hasta el final»,afirma Mojica.

A. P.

■ El diputado de Cultura, CésarAugusto Asencio, se declaró ayer«satisfecho con el archivo» de lacausa abierta tras la denuncia porpresunta prevaricación presenta-da por uno de los aspirantes a di-rigir el ADDA en el concurso delque salió elegido Josep Vicent.

«Estamos contentos porquedice que no se ha infringido la leyni que hay dolo especial», apuntóAsencio, que evitó entrar en deta-lle respecto a las irregularidadesadministrativas que el fiscal JoséLlor apunta fuera del ámbito pe-nal «susceptibles de ser alegadasen la jurisdicción Contencioso-administrativo», para la que ya haexpirado el plazo.

El diputado socialista Carlos Gi-ménez, que se abstuvo en la vota-ción, indicó que «si se ha archiva-do, no hay más que decir» y LluisPastor, de Compromís, cree que elproceso fue «correcto» aunque«quizá los criterios para la selec-ción deberían ser más objetivos».

La revista Naturedestaca el trabajodel profesor de la UA Francis Mojica

La Diputación,«satisfecha» porel archivo de lademanda del ADDA

EFE VALENCIA

■ La Biblioteca Valenciana orga-nizará este año exposiciones parahomenajear a los escritores Vi-cente Blasco Ibáñez, José Martí-nez Ruiz Azoríny Miguel Hernán-dez, además de talleres literariosy recitales poéticos para difundirla poesía de Joan Fuster. Así lo haanunciado la Generalitat tras in-dicar que las exposiciones recor-darán el aniversario del naci-miento de Blasco Ibáñez, el aniversario de la muerte de Azo-rín, y el aniversario de la muer-te de Miguel Hernández, mientrasque el taller de Fuster coincidecon años de su fallecimiento.

Homenajes a BlascoIbáñez, Azorín,Fuster y Hernández

REDACCIÓN

■ El Museo de la Universidad deAlicante inaugura hoy en la sala elCub la muestra El vigilante de lanieve, exposición que incluye fo-tografías de José Antonio Robés,una colección que el autor hacreado exclusivamente para estamuestra, en torno a una de lasobras poéticas más emblemáticasdel escritor Antonio Gamoneda(Premio Cervantes ) publica-da bajo el mismo título de la ex-posición, que se podrá ver hastael de febrero. Ambos autoreshan querido compartir su obra yfusionar sus creaciones realizadassobre un mismo eje.

El MUA une las fotosde Robés y la poesíade Gamoneda

EFE BARCELONA

■ La escritora alcoyana Isabel-Clara Simó fue distinguida ayercon el Premio de Honor de lasLetras Catalanas por una «obra in-gente», que ha sido traducida auna decena de idiomas, a la vezque se ha tenido en cuenta su lu-cha durante años en favor «de lalibertad, las mujeres o la infan-cia». Aún aturdida por la conce-sión del premio y después de queel exconseller de la GeneralitatCarles Solà glosara su figura, la au-tora de Júlia mostró su profundoagradecimiento por la distinción,que calificó como el «Premio No-bel catalán», aunque aseveró queno siempre se ha sentido tan que-rida como ayer. «Para mucha gen-te del país -precisó- he dado laimagen de que, por el hecho deser mujer y mayor, escribo paratietes, que escribo historias deamor, lo que no he hecho en lavida (...). Me he sentido rechazadaen muchas ocasiones y, sin em-bargo, no he parado de escribir.No me he sentido querida a me-nudo, ahora sí. Esto es un acto deamor completo».

Cree que el premio le ayudaráa tener más confianza en sí mis-ma, además subrayar que es laquinta mujer que lo recibe: «Hoypuedo decir que es una suerte sermujer, porque habitualmentedigo que desgraciadamente losoy». Añadió que no entiende suvida sin escribir y advirtió que nopiensa tirar la toalla porque «nome sentiría jubilada, me sentiríacadáver».

La escritora recordó a su mari-do fallecido, Xavier Dalfó, funda-dor de la revista Canigó, al que

cuidó en su enfermedad, y revelóque fue durante ese período en elque, por primera vez en su vida,utilizó la literatura como terapia yescribió unos cuentos cortos hu-morísticos. Sin embargo, resaltóque la literatura «no sirve paranada, es una obra de arte, un ins-trumento para pensar, sentir».

Siempre política, muy críticacon la «estafa de la Transición», ycon palabras de recuerdo para sumaestro Joan Fuster y para OvidiMontllor, Simó remarcó que esuna independentista con ganasde dejarlo de ser. «Soy una inde-pendentista -agregó- de los Paï-sos Catalans, pero no soy anties-pañola, no odio a España, quieroque seamos buenos vecinos yquiero que España sea plural, conmezclas, como yo, que soy de Al-coy, con un apellido judío, que se-guro tengo algo de árabe y tam-bién de cristiana».

El jurado valoró la obra «in-mensa y extensísima», publicadapor Simó a lo largo de años enlos que ha cultivado novela, poe-sía, ensayo, periodismo, guionesde radio y televisión, teatro, des-tacó el miembro del jurado CarlesSolà, exconseller de Universida-

des e Investigación. Para Solà, elpremio «habla muy bien de unacultura viva y dinámica por todoel territorio».

Nacida en Alcoy (Alicante) el de abril de , Isabel-ClaraSimó lleva más de cuarenta añosresidiendo en Cataluña y es auto-ra de una cincuentena de títulos,de diferentes géneros, aunquemayoritariamente se ha decanta-do por la novela.

En su larga trayectoria de

cascuatro décadas, también haobtenido otros reconocimientos,como el premio Sant Jordi de no-vela por La salvatge. La distinciónobtenida ayer, el Premio de Honorde las Letras Catalanas, tiene unadotación económica de .euros y la ganadora recibirá, asi-mismo, una escultura, obra deFrancesc Altés, durante un actoinstitucional que se celebrará eldía de febrero en el Palau de laMúsica Catalana.

Isabel-Clara Simó: «A menudo nome he sentido querida, ahora sí»La escritora alcoyana recibe el Premio de Honorde las Letras Catalanas, dotado con 20.000 euros,por su obra «inmensa y extensísima»

La autora Isabel-Clara Simó. EFE/TONI ALBIR

«Soy independentista delos Països Catalans, perono soy antiespañola, noodio a España, quiero queseamos buenos vecinos»

REDACCIÓN

■Juan Andrés y la Escuela Univer-salista Española es el título de laexposición que, organizada por elGrupo de Investigación Huma-nismo-Europa de la UA, se inau-gura hoy, a las horas, en la Bi-blioteca Histórica de la Universi-dad Complutense de Madrid. Lamuestra se organiza con motivodel bicentenario de la muerte del

insigne alicantino, autor de la pri-mera Historia Universal y Com-parada de las Letras y las Ciencias.

La exposición, que se podrá verhasta el de junio, incluye pri-meras ediciones del siglo XVIIIque llenan varias salas de la bi-blioteca. Además, del al deenero, el Grupo Humanismo-Eu-ropa de la UA organiza el Congre-so Internacional Juan Andrés y laEscuela Universalista Española,también en la UCM, con la parti-cipación de profesores de la Uni-versidad de Alicante. La conferen-cia inaugural del congreso la im-partirá el rector honorario Anto-nio Gil Olcina.

Exposición por el bicentenariode la muerte de Juan AndrésLa Universidad Complutensede Madrid recuerda alhumanista alicantino tambiéncon un congreso internacional

Cultura y Sociedad

INFORMACIÓN MIÉRCOLES, 18 DE ENERO, 2017 51SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

206000

17080

Diario

528 CM² - 46%

2743 €

1,51

España

18 Enero, 2017

P.7

AMMA RECOGE EL PREMIO AVEDIS DONABEDIAN 2017La Directora General Adjunta del Grupo Amma, Lourdes Rivera, fue la encargada de reco-ger el pasado 11 de enero en el Palau de la Música de Cataluña (Barcelona) el Premio Avedis Donabedian 2017 (XVIII edición), en su categoría Dr. Ignasi Aragó Mitjans a la mejor Memo-ria de una institución sanitaria y social. Amma es la primera compañía del sector residencial en ser premiada en esta categoría de los premios CEDIDA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PASARELA

167000

34315

Diario

135 CM² - 15%

1060 €

77

España

19 Enero, 2017

P.8

Stravinski obre la temporada de cambra

amb ((La hist )ria d’un soldat>>Joventuts Musicals recupera I’obra escrita el 1918 de la del Murtra Ensemble

Una actuaci6 del Murtra Ensemble amb <<La hist~)ria d’un seldab>, arab I’actor Jaume Comas de narrador. A la dreta, igor Stravinski, mort a Nova York el 1971

No es el primer cop que Joventuts Musicals pro-grama La histeria d’un soldat d’[gor Stravinski(Oranienbaum, 1882 - Nova York 1971). Aquestdivendres, dins la Temporada de Cambra, el Mur-tra Ensemble interpreta al Principal el que es unade les obres mes importants i apassionants delrepertori per a ensemble del segle XX.

C. CASCON

La coneguda faula d’Stra-vinski d’un soldat que torna dela guerra i, de camf cap a casa,es troba arab el diable -arab elqual far~ un mal negoci- ~s elpretext perqu~ el compositorrus (m~s tard arab nacionalitatfrancesa i nord-americana) nohomes faci gala del seu estilpersonal, tot incorporant md-siques inspirades en generesmusicals de diferents partsdel men, sin(~ tambe perqu~serveixi una reflexie sobreI’alienacie de la cultura mate-rialista i superficial.

Instrumentaci6 singular

Una obra emblem&tica del se-gle XX, arab una particular ins-trumentacie i notable dificultattecnica per interpretar-la, quearriba al Teatre Principal diven-tires (21h) de la m~ del Mur-tra Ensemble. L’actor JaumeComas assumeix el paper denarrador interpretant el textde C.E Ramuz, A molts els so-nard, perque al cinema es laveu catalana de Roger Moore,Burt Lancaster, Liam Neeson,Raul Julia, Jack Nickolson,Dustin Hoffman i molts al-tres. A rues d’una ~mplia tra-

jecteria teatral, ha participata un grapat de series de TV3(Nissaga de poder, Laberintd’ombres, Majoria absoluta,Porca miseria, Ventdelpl~, LaRiera...).

De mdsics figuren BernatBofarull (violl’), Ximo Clemente(contrabaix), Miquel Ramos(clarinet), Marfa Jose Rielo(fagot), Radl Calvo (trompeta),

La diversitat d’estilsde I’autor rus amb

una reflexi6 sobre elmaterialisme

Alba Pujals (trombe) i Pere Cor-nudella (percussie).

Bofarull es tambe membredel Quartet Qvixote (com viola), que compagina ambprojectes corn ia companyia Tf-teres Etcetera. Clemente tocahabitualment de solista arreud’Espanya i el Regne Unit, idestaca el seu enregistramentper Naxos de I’estrena absolu-ta Humoresca para contrabajoy orquesta, del compositor Lo-renzo Palomo.Tambe integra labanda de mdsiques del men

Muyayos de Ra~z, amb la queha gravat per a la discogr~ficaEMI i realitza gires internacio-nals. La majoria dels compo-nents del Murtra han formatpart d’orquestres juvenils comla JONC i JONDE abans decol-laborar arab importants or-questres.

Ramos ho ha fet amb I’Or-questra del Gran Teatre delLiceu, I’Orquestra Simfenicade Barcelona o la Philharmo-nisches Orchester LObeck, i vadebutar corn a solista al Palaude la Mdsica acompanyat deI’Orquestra Camera Musicae.

Rielo ha col.laborat arab or-questres corn I’StaatskapelleDresden, WDR Keln i I’Orques-tra Mozart, on ha treballat sotala direcci(~ de Claudio Abbado.Corn a concertista ha tocatamb formacions alemanyes

i I’Orquestra de RIVE, entred’altres. Ames del treballamb orquestres, Pujals i Calvotambe s’han obert al jazz, perexemple.

Argument

A L’Histoire du soldat, Stravins-ki hi introdueix tocs de tango,I’eleg~ncia del vals, I’alegriadel ragtime i reminisc~nciesde mdsica espanyola arab aFgun petit homenatge a Falla (a

la Marxa reial). El soldat, cornse sap, es deixa enganyar peldiable, al qual dena el seu vio-If a canvi d’un Ilibre misteriesque prediu el futur. El soldat ""descobrir~ que ha venut la se-va 9nima: cap amic ni cap fa-miliar el reconeixer~ mai mes,veient-se obligat a fugir. Quanva a veure la princesa malalta recupera el vioF i gr~cies alseu so ella es cura.., perO eldiable surt guanyant ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

712 CM² - 77%

847 €

25

España

19 Enero, 2017

P.9

TVE-La 2

Programa Tinc una idea

18-1-2017

Reportatge sobre la indústria dels mosaics modernistes, amb imatges dels mosaics

hidràulics del Palau de la Música Catalana. Minut 11:19

Enllaç:

http://www.rtve.es/television/20170116/moda-solidaria-tornen-els-mosaics-

modernistes-nous-conceptes-sobre-turisme-barcelona/1474021.shtml

18 • REVISTA MUSICAL CATALANA 19

Ens trobem al Palau de la Música Catalana i

sembla que ja s’ha fet seus l’espai i les tasques

designades, així de gran és la confiança i se-

guretat que desprèn en parlar. L’educació i so-

brietat propis de la seva formació britànica es

veu en ell balancejada amb el rigor i l’ordre

germànics i una extraversió purament ameri-

cana. Un còctel explosiu que cisella una personalitat mag-

nètica que ja està començant a donar els seus fruits amb els

dos assajos oberts en què l’Orfeó Català va convidar els can-

taires interessats a provar l’experiència de viure un assaig i

la preparació d’una audició amb Simon Halsey. Al Requiem de Mozart que es va programar al novembre, s’hi van ins-

criure prop de 300 cantaires. Per a Simon Halsey, treballar

amb grups vocals d’aquestes dimensions és quelcom habi-

tual: “La meva feina diària consisteix a treballar amb cors simfònics en un repertori eminentment simfònic. Quan tenia 21 anys vaig tenir la sort de ser convidat per Simon Rattle a esdevenir el director del Cor de la City of Birmingham. Des de llavors he fet aquesta feina durant trenta-sis anys i això m’ha portat a viatjar arreu del món, des dels Països Baixos, a Bèl-gica, Austràlia, Amèrica, Alemanya...” i ara a Catalunya: “No fa gaires anys vaig visitar Barcelona com a convidat, enviat per la Filharmònica de Berlín, per preparar el Requiem de Fauré que havia de dirigir Simon Rattle i la veritat és que no vaig imaginar mai que més endavant tindria contacte amb la institució. Vam passar uns moments fantàstics amb l’Orfeó

Català, i vaig gaudir moltíssim de la ciutat i de la seva gent, i de la magnífica sala que és el Palau de la Música. Per tant, quan vaig saber que estaven interessats a tornar a col·laborar amb mi i vaig comprendre quin magnífic grup de persones hi ha aquí i la història tan inusual que té aquest cor, vaig pensar que aquesta era una proposta diferent de les habituals. Perquè a la gran majoria de ciutats l’orquestra simfònica ve primer i després als anys seixanta, la gran majoria d’orquestres fun-den un cor.”

UN PROJECTE GUANYADOR

Simon Halsey dóna molta importància al fet que l’Orfeó Ca-

talà és una entitat independent, que no està lligada a cap

orquestra, un fet que, sumat a la comunitat i estructura que

l’Orfeó Català ja té construïda, li fa pensar que “aquí arribo amb la batalla ja guanyada! El cor ja hi és, té la millor sala de concerts del món i, a més, tot allò que sempre he de construir quan arribo a un nou cor –un projecte educatiu, un cor jove, un projecte social...– aquí ja s’ha fet! I per reblar el clau, hi ha moltes institucions que no es poden permetre tenir un cor pro-fessional, i fins i tot aquí hi és! La sala, la gent, la història... això és el paquet complet.” I si això fos poc, Halsey afegeix:

“La següent cosa que faig quan arribo a un lloc nou és posar èmfasi en la necessitat d’establir col·laboracions internacio-nals per atreure grans conferències i congressos, però un cop més, això aquí ja s’ha fet, perquè la FCEC té presència impor-tant en la federació internacional i el 2017 acollirà el proper

CONTRACTAT COM A DIRECTOR DELS CORS DE L’ORFEÓ CATALÀ, LA SEVA ES PREVEU UNA ETAPA DE COHESIÓ, CONSOLIDACIÓ I OBERTURA AL MÓN. VOL POSAR AQUESTA FAMÍLIA CORAL I EL SEU PATRIMONI MUSICAL A LA PRIMERA DIVISIÓ CORAL. UN PRO-JECTE AMBICIÓS QUE, A LES SEVES MANS, ES POT FER REALITAT.TEXT Mercedes Conde Pons · FOTOGRAFIES Ricardo Rios i Antoni Bofill

“VULL QUE TOTHOM SE SENTI CONVIDAT A CANTAR AMB L’ORFEÓ CATALÀ”

CORAL

HALSEY

Simon Halsey al Palau de la Música Catalana, on ja se sent com a “casa”.

SIMON

26 DE DESEMBRE CONCERT

DE SANT ESTEVE AL PALAU DE LA MÚSICA

20 • REVISTA MUSICAL CATALANA 21

Simposi Mundial de Música Coral, a Barcelona! Per tant, aquí ja s’ha fet tot! O sigui que jo només puc venir a donar energia, aju-dar a moure, i fer connexions tot aportant aquests contactes que tinc amb Barenboim, Rattle, Dudamel i tots aquests bons direc-tors amb els quals, de fet, l’Orfeó Català ja té relació. Vull pensar que el que puc aportar és una consolidació, i una acceptació per part de la resta del món que l’Orfeó Català és un cor amb el qual és necessari col·laborar.”

En aquest afany internacionalitzador, Simon Halsey no pot

evitar fer al·lusió a les conseqüències que el Brexit té a nivell

ideològic en el context europeu: “Crec que la decisió de sortir de la Unió Europea és un desastre absolut. I si puc mantenir con-nectat Londres amb Barcelona, voldria que els britànics veiessin què s’està fent aquí. En aquests moments això és molt important. La relació que s’estableix entre l’Orfeó Català i la London Sym-phony Orchestra té quelcom de simbòlic, com ho tindrà en el fu-tur la relació d’aquesta orquestra amb els altres cors de l’Orfeó.”

Una de les coses que més defineixen la personalitat de Si-

mon Halsey és la vehemència amb què s’explica, una vehe-

mència que es tradueix també a l’àmbit musical. Aquest caris-

ma amb què Halsey atrapa el cantaire als assajos és extensible

a tots els àmbits, en els quals sembla capaç de convèncer

qualsevol de la importància de la música i, sobretot, del cant

coral: “Quan estem preocupats per quin és el futur dels nostres països, les úniques dues coses que ens poden ajudar són, d’una banda, els esports, amb uns Jocs Olímpics com a prova icòni-

ca, i la música. I amb la música coral és més fàcil, perquè si un nouvingut en aquest món vol fer música, només per tocar el violí en una orquestra amateur necessita com a mínim cinc anys. En canvi, per cantar en un cor amateur, ho pot fer pràcticament de manera immediata. Cantar pot curar la por; hi ha massa por al món en aquests moments i poder fer sentir un grup de gent ben avinguda, i cohesionada, això és el més important.”

El director britànic és optimista i es mostra molt satisfet i

il·lusionat amb l’equip que actualment treballa per a l’Orfeó

Català. Les seves línies de treball se centren en la formació de

directors corals, per la via d’una escola de direcció per a cors

de tots tipus (des dels cors infantils als cors de gent jubilada):

“La gent mai no hauria de sentir-se sola. Recordo que quan era jove, al cor de la universitat, hi havia un home molt gran que tenia més de 65 anys i un dia li vaig preguntar com era que havia decidit unir-se a aquell cor, i em va contestar: «La meva dona va morir l’any passat, els meus fills viuen a Austràlia, i em sen-to sol. Però els dijous a la nit em reuneixo amb dos-cents joves, plens d’expectatives i alegria i després prenc una birra amb ells i la meva vida es transforma». Recordo que vaig acabar plorant i vaig pensar: «Algun dia aquest home puc ser jo.» El més impor-tant d’un director és saber transmetre a la gent les ganes de can-

tar. Ens hem d’assegurar que els joves tinguin ganes de cantar amb l’Orfeó Català, i m’agradaria poder contribuir a engran-dir-ne la família, perquè els que entrin de nens, vulguin passar tota la vida cantant amb l’Orfeó Català, fins que es retirin amb vuitanta anys. Igual que passa a Birmingham!”

UN BON NIVELL INTERNACIONAL

Un altre dels punts importants en els quals Halsey vol centrar

la seva activitat és la creació coral: “Tenim el deure envers els nostres mestres fundadors de fer obres històriques, però també hem d’aprendre a fer un repertori ampli, que inclogui el repertori antic i també l’actual. Hem de contribuir a construir l’escola de música catalana i animar compositors internacionals perquè po-sin música a textos en català. Per exemple, el cas del nord-ameri-cà David Lang, de qui vaig descobrir que la seva mare va viure a Barcelona a les darreries dels anys trenta fugint d’Alemanya, on esperava obtenir un bitllet de Liverpool a Nova York. Ja s’ha mostrat voluntari a escriure una obra amb text en català en me-mòria de la seva mare. Crec que trobarem milers de connexions com aquestes amb veus internacionals. I entrarem a formar part també d’encàrrecs internacionals, potser en col·laboració amb altres institucions de Berlín o Londres, amb qui, de fet, ja hem co-mençat a treballar en una obra encarregada tant en anglès com en alemany. Això, de fet, ja es feia al segle XVIII. Quan Haydn va escriure La Creació, aquesta va aparèixer en diversos idiomes al mateix temps. Per tant, nosaltres farem les estrenes catalanes de grans obres internacionals, tot i que traduïdes al català.”

Halsey té idees molt clares respecte del paper que l’Orfeó

Català ha de tenir a la societat catalana i que estan alineades

amb el rol que aquesta formació coral tenia quan es va fundar:

“Vull que tothom se senti convidat a cantar amb l’Orfeó Català i que tothom que vulgui cantar pensi com a primera opció en l’Or-feó Català”, però sense oblidar que l’Orfeó Català viu en ple se-

gle XXI: “És temps de tenir més dones compositores, més dones directores. Quan vaig veure la meva foto al costat de la dels altres vuit directors que m’han precedit, vaig pensar: la següent ha de ser una dona!” El director britànic vol potenciar tot allò de bo que

té l’Orfeó Català per tal de fer un salt qualitatiu que li permeti

entrar a la Champions League de l’àmbit coral: “Necessitem te-nir un sentiment de competitivitat per poder assolir un bon nivell internacional. Tota la resta és una continuació del que Josep Vila i el seu equip han estat fent i fan fins ara. No cal fer cap revolució al cor. Només ens hem de preguntar: com de bons podem ser, com de bonic i expressiu podem cantar. Cal revisar les coses que són im-portants en la vida coral: entonació, balanç, escolta, color..., coses que es poden desenvolupar en endavant. Vull que la raó de fer un concert amb una orquestra de renom, amb aquestes col·labora-cions que puguem establir amb directors i formacions de prestigi, sigui el cor. Encara que la raó per fer una Novena de Beethoven sigui el mateix Beethoven, per a nosaltres ho ha de ser el cor.”

Simon Halsey considera simptomàtic de la bona salut d’una societat l’existència de cors professionals. Com a director del Cor de

Cambra del Palau de la Música, creu que aquest ha d’estar situat al cim de la piràmide en l’estructura de l’Orfeó Català, igual que un

equip de futbol professional ho està respecte de l’estructura del club que representa, sempre que “aquest equip professional sigui

el millor equip del món”. Els cors professionals, “han de liderar i mantenir l’estàndard d’excel·lència. I una de les maneres d’aconseguir

això i que esdevinguin imprescindibles, és que siguin líders pel repertori que interpreten”. En el cas del Cor de Cambra, Simon Halsey

té molt clar els precedents i lloa la feina feta durant els darrers anys per Josep Vila, i creu que la línia que cal seguir és l’existent, per

aconseguir “que siguin absolutament famosos pel que fan, de manera que la gent viatgi a Barcelona o bé on sigui, només per sentir-los”.

Per això, considera que la reflexió que cal fer és cap a on s’han de dirigir: “¿Ens hem de centrar en un únic repertori? O ¿volem ser una

finestra d’un repertori ampli per a un públic només català? ¿Volem ser un referent nacional o també internacional? Aquesta primera

temporada el Cor de Cambra treballarà amb molt bons directors internacionals per tal de centrar-se en el so del conjunt i en la forma de

comunicar-se. I també provarem repertori variat per veure on som d’aquí a dos o tres anys.”

EL VÈRTEX DE LA PIRÀMIDE: EL COR DE CAMBRA

5 D’ABRIL ORFEÓ CATALÀ REQUIEM DE DURUFLÉ

AL PALAU DE LA MÚSICA

Simon Halsey en els primers assajos com a nou director de l’Orfeó Català, al Petit Palau.