Recull de

Premsa

37

culturaara DIMECRES, 4 DE NOVEMBRE DEL 2015

El llegat del guitarrista Miquel Llobet ja és públic

1977 Fernando Alonso, fundador de l’acadèmia de música Casa Sors de Barcelona: prop de 1.500 docu-ments, entre els quals hi ha 879 par-titures (moltes manuscrites), 420 cartes, 146 fotografies i diferent ma-terial gràfic i fonogràfic. Tot aquest arxiu, sumat al que ja tenia el museu, suposa, en paraules d’Ayats, “el con-junt més important de documents” sobre un període “fonamental en el desenvolupament de la guitarra en l’àmbit clàssic”.

Un arxiu que explica una història El cost de l’adquisició de la col·lec-ció Alonso ha sigut de 227.000 eu-ros, sufragats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament de Bar-celona. A més, la Biblioteca de Cata-lunya hi ha col·laborat amb la cessió del manuscrit original de Recuerdos de la Alhambra de Francesc Tàrre-ga. “És un molt bon acord, perquè aquest fons es podia haver perdut fa anys però arriba indemne”, diu Jo-an Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Per a la comissionada de Cultura de

l’Ajuntament, Berta Sureda, “un museu és molt més que una experi-ència estètica, també explica histò-ries i inquietuds socials i culturals”. D’acord amb aquest compromís, Sureda assegura que des de l’Insti-tut de Cultura treballaran “al mà-xim” per fer accessible tot aquest fons documental, i que col·labora-ran en el procés de digitalització del material. La previsió d’Ayats és que tot estigui disponible en línia d’aquí un any perquè pugui ser consultat.

L’interès del museu per la col·lec-ció d’Alonso ve de lluny, concreta-ment de l’any 2001. “Ja teníem les

guitarres, i el museu semblava el lloc adequat per reunir la documen-tació sobre l’escola catalana de la guitarra. En aquests anys, el senyor Alonso ha tingut altres ofertes, pe-rò en tot moment ha manifestat la voluntat que aquest fons es quedés a Barcelona i d’arribar a un acord”, explica Ayats.

Res no hauria sigut possible sen-se la passió d’Alonso per l’obra de Llobet. “Va ser el Paganini de la gui-tarra!”, exclama. Tot va començar el 1977, quan Alonso va organitzar un concert d’homenatge a Llobet al Pa-lau de la Música. “La filla de Llobet em va facilitar algun objecte del pa-re que vam exposar en una vitrina al Palau. Va ser el primer pas”, recor-da Alonso. El següent va arribar quan, després de la mort de la filla de Llobet, un home li va vendre “al-gunes coses del llegat”. Alonso va se-guir comprant peces, però la part més important la va trobar “a casa d’una dona ben situada”. “Ella ho te-nia en un traster al jardí, i el dia que vaig anar a casa seva plovia. S’esta-va fent malbé, i la senyora, avergo-nyida, m’ho va donar tot”, explica.

Durant un temps tot el fons do-cumental el va tenir a casa, i després en una aula de Casa Sors. Ara ha ar-ribat al Museu de la Música per que-dar-s’hi. Una petita mostra ja es pot veure en unes maletes obertes ex-posades en una sala del museu. Tot just és un tast, però prou significa-tiu per restituir tot el seu valor a l’obra i la vida de Miquel Llobet.e

La sala del Museu de la Música on s’exposa material documental de Miquel Llobet. ACN

El Museu de la Música adquireix el fons documental del “Paganini de la guitarra”

MÚSICA

Una de les joies del Museu de la Música és la col·lecció de guitarres de Miquel Llobet: divuit instru-ments que formen part de la histò-ria d’un dels més grans guitarristes del país, deixeble de Francesc Tàr-rega i contemporani de músics com Enric Granados, Isaac Albéniz i Emili Pujol, i un dels protagonistes del “període més esplendorós de la guitarra de concert”, tal com va ex-plicar ahir el director del museu, Jaume Ayats. Tanmateix, Llobet (Barcelona, 1878-1938) és “una fi-gura oblidada, sovint deixada de banda”, recorda Ayats. “Llobet va morir durant la Guerra Civil, i du-rant la postguerra el seu record es va esvair”, afegeix.

Precisament preservar i explicar el patrimoni i donar-hi valor és una de les funcions del Museu de la Mú-sica, i ara ho podrà fer amb Llobet gràcies a l’adquisició del fons docu-mental que havia aplegat des del

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Talking Galleries: el repte de trobar els nous col·leccionistes

La galerista i artista Lisa Ruyter va dir, sobre la relació entre els ga-leristes i els seus artistes, que han de mantenir una “distància saludable”, i també va aparèixer un tercer actor en escena, l’agent, que ofereix asses-sorament legal i també serveis de relacions públiques. “Podria funci-onar per a artistes amb un nivell de producció alt, que tenen costos de producció baixos i que assisteixen a fires amb regularitat”, va explicar Adam Sheffer, cap de vendes de la galeria Cheim&Read.es

El Talking Galleries s’articula en taules de debat. TALKING GALLERIES

ART

La importància d’Instagram, la ne-cessitat de treballar amb artistes in-ternacionals, el nombre de fires a les quals cal assistir cada any i el paper dels agents d’artistes són alguns dels temes que van centrar la quar-ta edició de la trobada internacional Talking Galleries, impulsada pels galeristes i directors de la fira Loop Carlos Durán i Emilio Álvarez. La periodista de mercat de l’art de la revista The Financial Times Georgi-na Adams va ser l’encarregada de presentar les conclusions de les vuit taules de debat que es van celebrar dilluns i ahir a l’auditori del Macba.

Una de les necessitats del sector que va apuntar el director de la fira Art Basel, Marc Spiegler, és la iden-tificació “d’una nova raça de col·lec-cionistes”, una qüestió que va lliga-da en part a la importància que Ins-tagram comença a tenir en el sector. Actualment representa el 5% del mercat i es calcula que un 19% dels joves ja prefereixen comprar online. Però aquesta plataforma també po-sa damunt la taula el pes del factor emocional de les vendes i l’autenti-citat de les obres i qüestiona la pà-tina del col·leccionista, que apareix més aviat com un consumidor.

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

428 CM² - 51%

2269 €

37

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EIJitn, llto

E1 trbol

EI .Chivite

y,- a se van las ayes migratorias,

hemos recogido nueces y casta-fias, y el invierno ester al caer.

Pero el clan Pujol sigue sin entrar en pri-si6n. La justicia es una enorme maquina-ria de omisiones, compromisos y sutile-zas, Todos querriamos creer en ella. Dehecho lo necesitamos, supongo. Pero esdificil, hay que esforzarse mucho. JordiPujol tiene 85 afios, una edad dura paradejar de set honorable. Claro que hayuna relaci6n necesaria entre la corrup-ci6n y el tiempo. La corrupci6n no esdelito de una dia: es una larga suma, unacopio sistem~itico, una acumulaci6n.Requiere empefio, una extensa conni-vencia y un m~todo inflexible. Pot esolos mayores corruptos son ya viejos y seles queda ese gesto empedernido. E1tema de la corrupci6n de los politicossiempre me ha fascinado porque (ade-m~is de ser inagotable) se compone deingredientes muy literarios: el poder, laambici6n, el soborno, el lujo desmedi-do, la conspiraci6n, la amenaza, la cai-da. Y luego, claro, el efecto que causa laintensa radiaci6n de todas esas drogasen el alma de los personajes. Alma, ensentido amplio, se entiende, Cuando en2009 se destap6 el caso Palau y despu~sel caso Banca CatMana, Jordi Pujol,viendo que iban a pot 61, amenaz6 conaventar sus temibles dossieres. "Si sie-gan una rama del ~trbol caerSn lasdem~is", dijo, Y yo me lo creo. Y pot lovisto, tambi6n se lo cree Rajoy, todo sugobierno, el PP, la oposici6n y la judica-tufa en pleno incluidos abogados y fis-cales. ~Existe la justicia? Cada cual tie-ne su respuesta m~is o menos ir6nica,de acuerdo, A preguntas ret6ricas, res-puestas ir6nicas. Pero una cosa es lajusticia y otra los jueces, LIngresar~t elclan en prisi6n? Eso tiene que decirloun juez. Y si nadie dice nada, puesnada. Ya llegar~ la primavera y lasramas florecerfin de nuevo. ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

88000

13055

Diario

177 CM² - 19%

912 €

2

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CL.~SICA PATRIMONIO

EL GUITARRISTA SE QUEDA EN CASAE1 Museu de la Mfisica, con el apoyo de la Generalitat, adquiere un valioso fondo documental de Miquel Llobet

ANA MARIA DAVILA BARCELONAPudieron haber acabado en uncontenedor o malvendidos en cual-quier parada de los Encantes. Tam-bi6n pudieron haber sucumbidopor la acciSn de la humedad y lalluvia e incluso, acabar olvidadosen algfin destino lejano. Mortuna-damente unas manos amorosas,buenas conocedoras de su valorhist6rico y documental, los preser-varon y cuidaron y ahora, por fin,descansan a salvo en los archivosdel Museu de la Mfisica.

Despu6s de catorce afios de ne-gociaciones, el fondo documentaldel guitarrista y compositor MiquelLlobet (Barcelona, 1878-1938),conservado por el coleccionista yprofesor Fernando Alonso, ya es detitularidad pfiblica. La colabora-ci6n entre el Ayuntamiento de Bar-celona y el Departament de Cultu-ra de la Generalitat, que han sufra-gado a partes iguales los 227.000euros que ha costado la operaci6n,ha hecho posible que este valiosopatrimonio hist6rico permanezcaen Catalufia y se incorpore a la yavaliosa colecci6n de guitarras deLlobet que posee el museo.

E1 fondo, constituido pot unos1.500 documentos, incluye unas879 partituras, 420 cartas, 146 foto-grafias, programas de conciertos,postales y otros objetos pertene-cientes, en su gran mayoria, al quefuera el guitarrista m~is decisivo,tanto en la interpretaci6n como enla repercusi6n internacional de laguitarra catalana, durante el pri-mer tercio del siglo XX.

Alumno de Thrrega y maestro deSegovia, Miquel Llobet fue un at-

Documentos y fotografias del fondo de Miquel Llobet. EL MUNDO

tista de enorme fama que se prodi-g6 en conciertos por toda Europa yAm6fica Latina. Ricard Vifies le in-trodujo en la vanguardia artisticade Paris, donde le oyeron composi-tores como Faur6, Ravel o De-bussy, declarado admirador suyo.Retirado de la vida artistica en1932, falleci6 a causa de una pleu-resia en plena Guerra Civil, yenlos afios posteriores su recuerdoiria cayendo en el olvido.

En 1977, el coleccionista y pro-pietafio de la tienda y academia demfisica Casa Sors, Fernando Alon-

so, decidi6 rendirle homenaje orga-nizando un concierto en el Palaude la Mfisica que tuvo como prota-gonista a la que habia sido una desus discipulas, la guitarrista MariaLuisa Anido. En el marco de esteacto, la hija de Llobet, Miquelina,cedi6 algunos objetos de su padrepara, que fueran expuestos.

<<Ese fue el punto de partida dela colecci6m), cuenta ahora Fernan-do Alonso que, afios mils tarde, a lamuerte de 6sta, recibi6 la visita de<(un gitano que me ofreci6 algunascosas que habian sido de Hobet. Yo

indagu6 en el origen de esos obje-tos y asi llegu6 a una traperia delBarrio Chino donde estaba todo es-te materiab~.

Sin embargo, entre los objetosque Alonso adquiri6 no habia niuna sola partitura, t<Mis pesquisasme llevaron hasta una sefiora deBarcelona, que tenia todo lo quefaltaba. Cuando la fui aver me en-contr6 que todo el material estabaalmacenado en un trastero del jar-din. Aquel dia llovia y las cosas seestaban mojando. Supongo que esasefiora se sinti6 avergonzada por-

que me pidi6 que me lo llevara to-do>), recuerda el coleccionista, quecon el tiempo agrandaria y enri-queceria el fondo con nuevas pie-zas vinculadas a la historia de laguitarra de concierto.

Sin embargo, la adquisici6n, porparte de la administraci6n, de estevalioso legado no ha sido tarea fit-cil y, de hecho, las negociaciones,se han prolongado durante catorceafios, periodo durante el cual alfondo le salieron otros pretendien-tes. Entre ellos, la Universidad deAlicante, que hace afio y medio es-tuvo a punto de hacerse con estevalioso patrimonio.

Entre las piezas que conformanla colecci6n, y que dentro de unafio posiblemente puedan ser con-sultadas libremente via on line, seincluye la partitura original de Re-cuerdos de la Alhambra, de Fran-cesc Tfirrega, depositada en la Bi-blioteca de Catalunya y que ahorase reincorpora al fondo; un manualde guitarra de 1600; material degrandes figuras del instrumento co-mo Dionisio Aguado y Emili Pujoly, como fondo personal de Llobet,partituras y fotos dedicadas de Tho-mas Alva Edison, Arnold Sch6n-berg y de todos los grandes mfisi-cos de su 6poca.

La presentaci6n del fondo coinci-de con la celebraci6n de la 12 edi-ci6n del Certamen Internacional deGuitarra Miquel Llobet, iniciativaqueen los flltimos afios ha contri-buido de manera decisiva a divulgarla figura del mfisico, y que celebrar/~sus pruebas eliminatorias los dias 5y 6 en el Museu de la Mfisica y la fi-nal, en EAuditori, el pr6ximo dia 8.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

44000

8860

Diario

497 CM² - 48%

2880 €

49

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

10 ELPAÍS Miércoles 4 de noviembre de 2015

OPINIÓN

Elprogreso económico y las aerolí-neas de bajo coste han impulsadouna revolución turística que pue-

de estar enfrentándose a su propia bur-buja. Rusia es un buen ejemplo. La deva-luación del rublo, la crisis de Ucrania yel deterioro del poder adquisitivo handado la puntilla a un sector que ya nomoviliza las oleadas de viajeros de añosatrás. Esta riada se ha llevado por delan-te a la compañía privada rusa Transae-ro, especializada en rutas domésticas einternacionales.

Dos décadas atrás, Canal + emitió eldocumental Aeroflot, el descontrol aéreoque narraba, a camino entre el drama yla comedia, el declive de la emblemáticacompañía aérea soviética, una de lasmás antiguas del mundo, integrada poruna flota de 3.000 aviones y una planti-lla de 600.000 trabajadores. El desmoro-namiento de la URSS acarreó el fin de suimperio. Uno de sus veteranos pilotosrecordaba entonces los avatares que su-frían los empleados y losmétodos anties-tresantes antes de comenzar el trabajo:un largo trago de vodka.

La marca que fue orgullo de la avia-ción soviética fue desgajada sin piedad ytroceada en varios centenares de empre-sas. Este verano, Aeroflot tenía previsto

comprar Transaero, su principal rival.El precio era simbólico: un rublo. Trasesta aparente ganga se escondía unadeuda de 3.500 millones de euros. Aero-flot estaba dispuesta a asumirla, perofinalmente la operación no prosperó y laAgencia Federal de Transporte Aéreo deRusia decidió suspender la venta de bi-lletes de Transaero. El futuro de la aero-línea quedaba (nuncamejor dicho) en elaire, a la espera de su recuperación fi-nanciera y con la licencia para volar apunto de ser anulada.

Hace 10 días, pocas horas antes deque expirara el plazo para dejar de ope-rar, una veintena de aparatos despega-ban de Moscú rumbo al aeropuerto deTeruel, enclave que se ha convertido enun auténtico parking de aviones. Las ins-talaciones del viejo aeródromo militarde Caudé han dado cobijo a la flota deuna empresa en bancarrota situada amás de 3.000 kilómetros de distancia.Por sus condicionesmeteorológicas y suubicación, la Plataforma Aeroportuariaaragonesa se ha convertido en el alber-gue de compañías en apuros, un lugar(aparentemente) seguro en el que des-cansan las aeronaves a la espera de me-jores tiempos. Allí permanecen varadosmás de 60 aviones (entre ellos, varios dela también rusa UTair). Mientras tanto,los responsables del estacionamiento deCaudé se disponen a ampliar la zonapara acoger a más inquilinos ante losmalos augurios que se ciernen sobre laindustria turística.

Transaero ha trasladado a Palma deMallorca, Barcelona yMálaga amiles deviajeros procedentes de los Urales y Sibe-ria. Creada a principios de los años no-venta para competir con Aeroflot, asu-mía el 20% de los viajes internacionalesen el mercado ruso. Se ha ido a piquearrastrada por la debacle de los grandesturoperadores, pero siempre le quedaráTeruel.

Ladetención de tres sospechosos deestar listos para cometer atentadosy tener acceso a armas eleva a 60 el

número de presuntos yihadistas arresta-dos en España en lo que va de año, y 27más en otros países, pero relacionadoscon el reclutamiento de individuos para elEstado Islámico en España. Más de 600han sido detenidos en este país desde2004. Sorprende que con tal nivel de inter-vención antiterrorista no se produzca unaexplicaciónmás amplia del Gobierno acer-ca de si se trata esencialmente de actuacio-nes tempranas para poner fuera de lacirculación a elementos sospechosos —co-mo parece— o si es que se registra tam-bién ahora un aumento particularmentepeligroso de la actividad yihadista.

Los tres últimos detenidos lo han sidotras la interceptación de comunicaciones,con un esquema similar al de otros indivi-duos radicalizados que pueden actuar demodo autónomo siguiendo indicacionesemitidas desde bases en Siria, Irak o el

norte de África. Días antes había sido dete-nida una mujer de 22 años convertida alislam cuando intentaba viajar a Siria cap-tada por una red. Lo cual nos habla de lamultiplicidad de frentes en que están in-mersas las fuerzas de seguridad y nos per-mite felicitarnos de su grado de preven-ción contra el yihadismo españolizado oautóctono, que responde al elevado nivelvigente de alerta antiterrorista (4 sobre 5).

Sin embargo, la sociedad también debe-ría participar y ser consciente del riesgo.Comunicar un goteo de detenciones daidea de eficiencia por parte de los cuerpospoliciales, pero la conciencia social sobreeste peligro exige explicaciones de conjun-to respecto al alcance real de la moviliza-ción terrorista a la que nos enfrentamos yque, como se ha visto en París, Copenha-ge, Bruselas o Túnez, algunas veces consi-gue sus propósitos. Prepararse para esteriesgo en España no es asunto solo delministro del Interior, Jorge FernándezDíaz, por vigilante que se muestre.

Muchos militantes y votantes deConvergència Democràtica deCatalunya (CDC) votaron sus si-

glas el 27-Smás por tradición que por entu-siasmo. Con razón: habían tenido que dige-rir en el escaso espacio de un año tresdesagradables novedades de fuste.

La primera fue el derrumbe moral cau-sado por el engaño contra ellos (y el restode los catalanes) de su fundador, Jordi Pu-jol, cuando confesó el fraude fiscal perpe-trado durante décadas en comandita (élmismo, su esposa e hijos), a la manera deuna trama criminal. Luego vino la ruina dela federación CiU, con la democristianaUnió, que le aportó raíz histórica, conexióneuropea ymoderación, y fue envano centri-fugada. La tercera fue la secuencia de indi-cios de que la presunta corrupción sistémi-ca que corroía al nacionalismo bajo Pujolse repetía en otros saqueos de arcas públi-cas bajo su apadrinado Artur Mas: ya delPalau de la Música, ya de las obras públi-cas: una nueva y mejorada (supuesta) ex-torsión del 3% en los contratos nepotistas.

En aras de salvar la cabeza del fracasa-doMas—que no obtuvo lamayoría necesa-ria para ser investido—, los votantes con-vergentes asisten ahora, atónitos, a la polé-mica sustitución de su programa por el dela formación antisistema CUP, cuya prime-ra piedra es el anuncio de abrupto e ilegaldesacato general hacia el mismo Estadoque CiU tanto contribuyó a crear, comoponente de la Constitución (a través de lapersona de Miquel Roca) y como partidovotante de más del 80% de la legislaciónbásica (mucho más que el PP y el PSOE).

Conviene recordar, contra lo que propa-la la propaganda oficial, que eso no estaba

descontado. Al contrario, sorprende por-que ni siquiera figuraba en el programa deJunts pel Sí: nada dice este sobre desacatarlas leyes españolas, desobedecer al Tribu-nal Constitucional y disparates conexos. Ysu capítulo estratégico básico, el llamadoBloque I (Hoja de ruta hacia la independen-cia),ni siquiera alude a unaRepública cata-lana, contra lo que impetra la resoluciónparlamentaria formateada por la CUP.

De modo que al confiado votante con-vergente sus propios líderes le han secues-trado el programa que le indujeron a vo-tar, reemplazándolo por los dictados de unpartido antisistema, antieuropeo, antiOTAN y antioccidental. Peor aún, este nisiquiera garantiza públicamente a cambiola investidura de Mas. Es más, se sienteautorizado para eliminar como candidatosa repetir a distintos consejeros salientes.

Ese secuestro es más grave todavía porcuanto CDC comparte modelo de socie-dad, visión de la democracia y reglas de laeconomía con los grandes partidos PP yPSOE,mientras que el Estado independien-te que propugna la CUP exhibe contenidosantitéticos a los del nacionalismo: nadacomparten, en todo discrepan.

Todas estas súbitas precipitaciones—peligrosas porque ponen en peligro elnormal desenvolvimiento de la autonomíacatalana— contrastan con el secesionismode apariencia pausada y secuencial de lapropia CDC en su última fase. Y sobre todo,suponen una insólita quiebra de 40 añosde constitucionalismo, gradualismo,mode-ración, transversalidad y europeísmo quehicieron de esas siglasmotivo de voto parasus electores y de respeto —ya crítico, yaadmirativo— para el resto.

EL ACENTO

A las aerolíneas enquiebra siempreles quedará Teruel

Rosario G. Gómez

Alerta antiyihadista

A los convergentesMas cambia su programa por el de la(antisistema) CUP solo para sobrevivir

FORGES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

1504000

202165

Diario

305 CM² - 27%

11097 €

10

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 4 DE NOVEMBRE DEL 2015 69DIMECRES

1,1 MILIONS DE VENDES

‘Hello’, d’Adele, rècord de descàrregues Adele ha tornat a triomfar després d’aconseguir més d’1,1 milions de descàrregues de Hello, el primer sen-zill del seu últim disc, 25, en la seva primera setmana en el mercat. El rè-cord de descàrregues en la primera setmana de sortida estava en poder fins ara del canadenc Justin Bieber. El cantant en va aconseguir amb Sor-ry 276.800, segons Nielsen, molt per sota de la dada de la britànica. El rè-cord de descàrregues totals el tenia el raper Flo Rida (amb Right Round, el 2009, amb 636.000 descàrregues).

AMICS DEL LICEU

‘Arabella’, millor òpera del 2014-2015Arabella, representada al Liceu, va rebre el reconeixement de la críti-ca com a millor espectacle d’òpe-ra de la temporada 2014-2015. Els premis que convoca Amics del Li-ceu van distingir també Christof Loy com a millor director d’es-cena pel seu muntatge de l’obra de Strauss. D’entre els guardons, destaquen els d’Evelino Pidó (La traviata) i Maurizio Benini (Maria Stuarda), que van aconseguir exa-equo el premi al millor director musical.

REIVINDICACIÓ D’UN FAMÓS INTÈRPRET

El barceloní Miquel Llobet (1878-1938) va ser un grandíssim intèr-pret de guitarra clàssica admirat per compositors com Falla, Albéniz, Granados, Debussy i Schönberg. Deixeble de Tàrrega, Llobet va bri-llar a tot el món amb el seu art i va destacar també com a compositor i arranjador. Llobet va transcriu-

tan nefast. Entre 1977 i 1988 Alon-so va anar adquirint un ampli fons amb uns 1.500 documents que inclo-ïa 879 partitures, moltes de manus-crites, 420 cartes, 146 fotografies, en-tre altres objectes personals com el maletí i els baguls amb què Llobet va viatjar per tot el món. Fins al 17 de gener el públic pot apreciar al Mu-seu de la Música sis maletes que ex-posen una petita però significativa

part d’aquest llegat de Miquel Llobet, entre el qual es pot veure una partitura original manuscrita de Records de l’Alham-bra, una de les obres més famoses per a guitarra creada per Francisco Tàrrega, mestre i admirador de Llobet. «El primer que vaig tenir va ser una gui-tarra seva, una re-producció en guix de la seva mà i una partitura que la se-va filla em va cedir quan el 1977 vaig or-ganitzar al Palau de la Música un petit concert homenatge a Llobet que va in-

terpretar María Luisa Anido», recor-da. Anys després, un gitano va anar a la seva botiga per oferir-li part del llegat de Llobet. Va ser així com es va assabentar de la mort de Miguelina. I va començar a rastrejar on era la res-ta del material. El gitano li va donar la pista d’un drapaire del Raval. Allà, escampats per terra, va descobrir els records de tota una vida de l’artista.

MARTA CERVERABARCELONA

33 Exposició 8Sis maletes exhibeixen una petita però significativa mostra del llegat de Miquel Llobet.

RICARD CUGAT

pogut completar amb aquesta ad-quisició, després de 14 llargs anys de contactes i negociacions. «Amb aquesta col·lecció el Museu de la Música reuneix el conjunt més im-portant sobre l’escola catalana de guitarra, no només pel que fa a ins-truments, sinó en manuscrits i do-cumentació», va destacar Jaume Ayats, que dirigeix el museu des del 2012. Calcula que d’aquí un any tot el llegat serà accessible per a la seva consulta telemàtica. H

El fons consta d’uns 1.500 documents, entre ells partitures, cartes i fotografies

Al rescat de Miquel LlobetEl valuós llegat del guitarrista entra al Museu de la Música després d’una llarga negociació

«Em vaig endur tot el que hi havia, tres baguls plens de documents per 150.000 pessetes de l’època, la mei-tat del que em volien cobrar», recor-da. Però faltava el més important: No hi havia ni rastre de la seva mú-sica. «Les partitures les vaig trobar a casa d’una senyora, deixebla de la dona de Llobet, que era professo-ra de piano. Les guardava en un jardí i el dia que me les va ensenyar, com que plovia, s’estaven mullant. Se’n va avergonyir i m’ho va regalar tot». A partir d’aquí va començar a catalo-gar i restaurar el material. El Consorci de L’Auditori i l’Or-questra, integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha adquirit el llegat per 235.000 euros, pagats a parts iguals per la Generalitat (Departament de Cultura) i l’ajuntament (ICUB). El Museu de la Música ja posseïa una vintena de guitarres procedents de Llobet i altres documents manus-crits del músic. Sota la direcció de Romà Escalas, anterior director del museu, va ser adquirida una peti-ta part de la col·lecció que ara s’ha

33 Partitures 8Destacan valuosos manuscrits.

RICARD CUGAT

re per a guitarra nombroses obres, tant populars com cultes. El seu enorme llegat de records, fotos, cartes i partitures va estar a punt de desaparèixer després de la mort de la seva única filla, Miguelina, però l’interès de Fernando Alonso, fundador i ànima de Casa Sors, bo-tiga de música on també s’impar-teixen classes, va impedir un final

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

766 CM² - 72%

17718 €

69

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE NOVEMBRE DEL 2015 | Ciutats | 27

Barcelona Almeria Teatre ■ Sant Lluís, 64. Ay Carmela, de José Sanchis Sinisterra. Dir.: Victor Alvaro. Amb Savina Figueras i Frank Capdet. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 17:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. El molinet màgic, un conte fa-miliar. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 12:00 h. Ds. a les 17:00 h.

Antic Teatre ■ Verdaguer i Callís, 12. Ciclo Retro amb Carmelo Salazar. A partir del 5 de novembre fi ns al 8 de novembre, Dg. a les 20:00 h. Dv., ds. i dj. a les 21:00 h.

Biblioteca de Catalunya ■ Carrer Hos-pital 56. Al nostre gust, d’Oriol Broggi. Dir.: Oriol Broggi. Amb Laura Aubert, Jordi Figueras, Toni Gomila, Montse Vellvehí, Ramon Vila i Ernest Villegas. Fins al 27 de desembre, Ds. a les 21:00 h. Ds. i dg. a les 18:00 h. Dv., dc. i dj. a les 20:30 h.

Cincómonos Espai d’Art ■ Consell de Cent, 283. 10, el hombre perfecto. Dir.: Pablo Salinas. Amb Eneas Martínez. A partir del 5 de novembre fi ns al 26 de novembre, Ds. a les 21:00 h. Las aven-turas de Arco Iris. Amb Montse Penas i Xabyer Cámara. A partir del 7 de no-vembre fi ns al 28 de novembre, Ds. a les 19:00 h. Lula. Amb Karmen Sampalo. A partir del 7 de novembre fi ns al 21 de novembre, Ds. a les 17:00 h. Mi madre, mi psicoanalista y yo, de Jorge Salinas. Dir.: Jorge Salinas. Amb Christian Sali-nas i Pablo Salinas. A partir del 6 de no-vembre fi ns al 27 de novembre, Dv. a les 23:00 h. The Sex-función. A partir del 7 de novembre fi ns al 28 de novembre, Ds. a les 23:00 h. Verónica. Dir.: Pablo Salinas. Amb Bianca Palmisano, Agusti-na Santinelli i Pablo Salinas. A partir del 6 de novembre fi ns al 27 de novembre, Dv. a les 21:00 h.

Club Capitol ■ La Rambla, 138. 50 som-bras de Andreu. Dir.: Andreu Casanova. Amb Andreu Casanova i Rocío Gutiérrez. Fins al 28 de novembre, Ds. a les 23:59 h. Comedy Zoo Tour. Amb Santi Millán, Jose Corbacho i Javi Sancho. A partir del 5 de novembre fi ns al 15 de novembre, Dg. a les 20:00 h. Dv., ds. i dj. a les 22:30 h. Els homes són de Mart i les dones de Venus, de Paul Dewandre. Dir.: Edu Pericas. Amb Jordi Martínez. Fins al 29 de novembre, Ds. i dg. a les 18:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. Impro Barce-lona. Amb Mònica Ballesteros, Beatriu Castelló, Alba Florejachs, Sam Gutiér-rez, Alejandra Jiménez-Cascón, Franco Maestrini, Judit Martín, Jose Pérez-Ocaña, Mireia Scatti, Miquel Simó i Jordi Soriano. Fins al 12 de novembre, Dj. a les 22:00 h. Milagro en casa de los López, de Miguel Mihura. Dir.: Manuel Gancedo. Amb Nuria González, Carlos Chamarro, Elisa Lledó, Ana Mayo, Juan Antonio Mo-lina i Nacho del Valle. A partir del 4 de novembre fi ns al 29 de novembre, Ds. i dg. a les 18:00 h. Ds. i dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h. Peyu - Itime. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 19:30 h. Ds. a les 22:00 h.

Coliseum ■ Gran Via, 595. Onofroff , el fascinador. Fins al 24 de gener, Dg. a les 18:30 h. Ds. a les 18:00 h. Ds. a les 21:00 h. Dv., dc. i dj. a les 20:30 h. Patufet, el musical. Dir.: Alícia Serrat. Fins al 6 de desembre, Dg. a les 12:00 h. Dg. a les 16:30 h. Ds. a les 16:00 h.

El Maldà ■ Pi, 5. Balneari Maldà. Fins al 28 de desembre, Dl. a les 21:00 h. La mel, de Tonino Guerra. Dir.: Miquel Gór-riz i Xicu Masó. Amb Xicu Masó. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h.

Gran Teatre del Liceu ■ La Rambla, 51-59. Pau Alabajos en concert. Dj. 5 de novembre a les 21:30 h.

Jove Teatre Regina ■ Sèneca, 22. Les empreses es barallaran per donar-te feina. A partir del 5 de novembre fi ns al 29 de novembre, Dg. a les 20:00 h. Dv., ds. i dj. a les 21:00 h.

La Seca Espai Brossa ■ Flassaders, 40. El bon lladre, de Conor McPherson. Dir.: Xicu Masó. Amb Josep Julien. Fins al 22 de novembre, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h. F.A.M.Y.L.I.A Fo-llamos amando mucho y luego inten-tamos arreglarlo, de Paula Ribó. Dir.: Bàrbara Mestanza. Amb Enric Auquer, Guillem Gefaell, David Menéndez, Merit-xell Termes, Eduard Tudela i Èric Balbàs. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. Simfonia de silencis. Dir.: Hermann Bonnin. Amb Padi Padilla i Carles Arquimbau. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 20:00 h. Dv., ds. i dj. a les 21:00 h.

La Villarroel ■ Villarroel, 87. 1.001 gags. Amb Mònica Pérez i Jordi Rios. Fins al 28 de novembre, Ds. a les 22:30 h. Cuando todos pensaban que ha-bíamos desaparecido. Dir.: Damián Cervantes. Amb Diana Magallon, Mari Carmen Ruiz, Cristina Gámiz, José Rafa-el Flóres i Jorge Yammam-Serrano. Fins al 8 de novembre, Ds. i dg. a les 12:30

h. Diálogos en 3D. Amb Oswaldo Digón. Fins al 27 de novembre, Dv. a les 23:00 h. Marits i mullers, de Woody Allen. Dir.: Àlex Rigola. Amb Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Mon-clús, Mar Ulldemolins i Lluís Villanueva. Ds. i dg. a les 18:00 h. Ds. i de dt. a dj. a les 20:30 h. Dv. a les 21:00 h. Othelo, de William Shakespeare. Dir.: Gabriel Cha-mé Buendía. Amb Matias Bassi, Justina Grande, Hernán Franco i Martín López. Fins al 12 de novembre, De dt. a dj. a les 22:30 h.

Porta 4 ■ Església 4-6. L’arbre de la vida, d’Anna Serra. Dir.: Anna Serra. Amb Anna Serra i Mei Segarra. Fins al 22 de novembre, Dg. a les 12:00 h. Mirta en espera, d’Ángela F Palacios. Dir.: Án-gela F Palacios. Amb Ángela F Palacios. Fins al 21 de novembre, Ds. a les 18:00 h. No es país para negras, de Silvia Albert Sopale, Carolina Torres Topaga i Laura Freijo. Dir.: Carolina Torres Topaga. Amb Silvia Albert Sopale. Fins al 29 de no-vembre, Dg. a les 21:00 h. Partida. Dir.: Bárbara Becker. Amb Ailin Migliora i Al-bert Riera. A partir del 7 de novembre fi ns al 15 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 21:30 h.

Sala Atrium ■ Consell de Cent, 435. Himmelweg (Camino del cielo), de Juan Mayorga. Dir.: Jorge Eines. Amb Emilia-no Álvarez, Federico Figueroa, Lisette Garcia Grau, Victor Laplace, Renata Marrone, Ricardo Merkin, Eleonora Mó-naco, Pablo Razuk, Horacio Roca, Nata-lia Señorales i Martín Slipak. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h.

Sala Beckett ■ Ca l’Alegre de Dalt, 55. La col·lecció, de Harold Pinter. Dir.: Al-bert Prat. Amb Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs i Sergi Torrecilla. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 18:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:30 h.

Sala Muntaner ■ Muntaner, 4. En tu mente. Amb Luis Pardo. Dg. a les 20:30 h. Dv., ds. i dj. a les 22:45 h. Zona franca, de David Desola. Dir.: Israel Solà. Amb Lluís Marco i Pau Vinyals. A partir del 4 de novembre fi ns al 13 de desembre, Dg. a les 18:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Akadèmia ■ Buenos Aires 47-49. Troianes 15, de Jean-Paul Sartre. Dir.: Anna Estrada. Amb Ramon Bonvehí, Queralt Casassayas, Anna Estrada, David Ortega, Magda Puig i Lavinia Vila. Fins al 8 de novembre, Ds. i dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Apolo ■ Paral·lel, 59. Los Mo-rancos. Fins al 19 de desembre, Dg. a les 18:00 h. Dv. i ds. a les 20:30 h.

Teatre Borràs ■ Urquinaona, 9. Una altra pel·lícula, de David Mamet. Dir.: Julio Manrique. Amb Mireia Aixalà, Julio Manrique i David Selvas. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 18:30 h. Ds. a les 21:00 h. Dv., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Condal ■ Paral·lel, 91. Caiguts del cel, de Sébastien Thiéry. Dir.: Ser-gi Belbel. Amb Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez i Anna Barrac-hina. Fins al 22 de novembre, Ds. a les 21:00 h. Ds. i dg. a les 18:00 h. Dv. i de dt. a dj. a les 20:30 h. Las noches del club de la comedia. Fins al 28 de no-vembre, Ds. a les 23:30 h.

Teatre del Raval ■ Sant Antoni Abat, 12. Hoy puede ser un gran día, mo-nòneg. Amb Dani Pérez. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 20:30 h. Dv. i ds. a les 23:30 h. Màgia Junior. Dir.: Borja Rabanal. Amb Nano Márquez, Rapha-el Capri, Eva la Dama Inquieta, Pablo Superstar, Brando i Silvana, i Cia. Mag Edgard. Fins al 8 de novembre, Dg. a les

12:00 h. Ds. a les 18:00 h. Van Gogh. El musical, de Joan Olivé i Roc Olivé. Dir.:Joan Olivé i Roc Olivé. Amb Roger Pera, Mingo Ràfols i Miquel Malirach. Fins al 8de novembre, Dg. a les 18:00 h. Dv. i ds. a les 21:00 h.

Teatre Gaudí Barcelona ■ Sant An-toni Maria Claret, 120. Discordants, de RetorCia Teatre. Dir.: David Marín. Amb David Teixidó, Irene Hernández i Mª Ángeles Sánchez. Fins al 3 de de-sembre, Dg. a les 20:30 h. De dt. a dj. a les 20:45 h. El Mag d’Oz, de L. Frank Baum. Dir.: Albert Pueyo. Amb Cristina Codina, Onofre Rojo, Laura Yvars, Jordi Fornieles i Marina Schiaffi no. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 12:00 h. Vis a visa Hawaii, de José Luís Alonso de Santos. Dir.: Miquel Murga. Amb Màrius Hernán-dez, Pep Vidal i Marta Codina. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Dg. a les 20:30 h. Dv. i ds. a les 21:30 h. Dv. i ds. a les 19:00 h.

Teatre Goya ■ Joaquín Costa, 68. Oli-via y Eugenio, de Herbert Morote. Dir.: José Carlos Plaza. Amb Concha Velasco, Rodrigo Raimondi i Hugo Aritmendiz. Fins al 15 de novembre, Ds. a les 21:00 h. Ds. i dg. a les 18:30 h. Dv., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Lliure: Gràcia ■ Montseny, 47. Ser-ho o no, de Jean-Claude Grumberg. Dir.: Josep Maria Flotats. Amb Josep Ma-ria Flotats i Arnau Puig. Fins al 6 de de-sembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 21:00 h. Dv. i de dt. a dj. a les 20:30 h.

Teatre Lliure: Montjuïc ■ Santa Ma-drona, 40-46. Vilafranca, un dinar de festa major, de Jordi Casanovas. Dir.: Jordi Casanovas. Amb Marta Angelat, Manel Barceló, David Bagés, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, David Vert i Anna Ycobalzeta. A partir del 5 de no-vembre fi ns al 29 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 17:30 h. Ds. a les 21:00 h. Dv., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Nacional de Catalunya ■ Pl. de les Arts, 1. Molt soroll per no res, de William Shakespeare. Dir.: Àngel Llàzer i Manu Guix. Amb Clara Altarriba, Lloll Bertran, Oriol Burés, Enric Cambray, Jordi Coll, Bernat Cot, Àngel Llàzer, Albert Mora, Òscar Muñoz, Aida Oset, Victòria Pagès, Marc Porciello, Albert Triolla i David Verdaguer. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 17:00 h. Ds. a les 21:30 h. Dv. i dj. a les 20:00 h. Només són dones, de CarmenDomingo. Dir.: Carme Portaceli. Amb Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h.

Teatre Poliorama ■ La Rambla, 115. Bits, de Tricicle. Dir.: Tricicle. Amb Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia. A partirdel 6 de novembre fi ns al 20 de desem-bre, Ds. i dg. a les 18:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h.

Teatre Romea ■ Hospital, 51. El largoviaje del día hacia la noche, d’Euge-ne O’Neill. Dir.: Juan José Afonso. Amb Mario Gas, Vicky Peña, Alberto Iglesias, Juan Díaz i María Miguel. Fins al 8 denovembre, Dg. a les 18:00 h. Ds. a les 20:30 h. Ds. a les 17:00 h. Dv. i de dt. a dj. a les 20:00 h. Patatu, d’Àngels Bas-sas. Dir.: Benjamí Conesa, Lluís Juanet i Àngels Bassas. Amb Moi Aznar, Ramon Balasch, Toni Figuera, Àngels Bassas, Aina Quiñones i Cris Vidal. Fins al 8 de novembre, Dg. a les 12:00 h.

Teatre Victòria ■ Paral·lel 67-69. Mari cel. Dir.: Joan Lluís Bozzo. Amb Roger Berruezo, Ana Sanmartín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández. Fins al 29 de novembre, Dg. a les 18:00 h. Dj. a les 20:30 h. Ds. a les 17:30 h. Dv. i ds. a les 21:30 h.

El teatre

DiscordantsBARCELONA TEATRE GAUDÍ BARCELONAElla té VIH, i ell no. Un retrobament, un sopar, i la notícia. A partir d’aquí neix una relació que reivindica la seva normalitat. Una relació que sembla la primera, que revela als dos la possibilitat de construir una relació sòlida però desconeguda.

BARCELONACINEMAIn-Edit Beefeater. Finsal 8 de novembre se cele-bra una altra edició d’In-Edit Beefeater, el festivaldedicat als documentalssobre el món de la música.En aquesta ocasió, s’ofe-reix una programació de45 títols repartits en di-verses seccions; aquestavegada, l’homenatjat és elcineasta Tony Palmer. Ales sales Aribau Club i Ari-bau Multicines.

BARCELONAARTS VISUALSFestival Mira. Fins al 7de novembre, diversos es-pais –Fabra i Coats, ArtsSanta Mònica, Razzma-tazz– són escenaris delfestival MIRA, dedicat ales arts visuals. Fins avuila seu del festival serà laFabra i Coats, on es farandiferents workshops i ta-llers relacionats amb l’ex-periència creativa.

BARCELONA19.45 CONCERTZero Band. A partir detemes inclosos en el discZero, la formació que con-dueix el baixista XavierGrau busca un enfoca-ment personal del baixelèctric, interpretant pe-ces pròpies i versions, cer-cant l’emoció i una formasingular d’apropar-se a lamúsica. La formació quelidera Grau comptaràamb la participació de Mi-quel Àngel Cordero, con-trabaixista que ha treba-llat amb artistes com Ma-rina Rosell, Joan ManuelSerrat, Miguel Poveda,Eduard Iniesta, EladioReinón i el recent projec-te Eva Fernández Group.A la sala Jazz Sí Club, dinsel festival Connexions.

BARCELONA21.00 CONCERTBarcelona Guitar Trio& Dance. Tres guitarris-tes fusionen el so de lesguitarres espanyola i fla-menca i s’uneixen a unaparella de ball al ritme decompositors com ara Fa-lla, Lorca, Chick Corea iPaco de Lucía en el marcdel Palau de la Música Ca-talana.

BARCELONA20.00 / 22.00CONCERTMayte Alguacil Quar-tet. En el seu primer disccom a líder, la vocalistaMayte Alguacil confirmaels millors auguris que ha-vien suscitat els seus pri-mers passos en l’escenajazzística del país, amb

referents contemporanisque van d’Anita O’Day aChet Baker. A la sala Jam-boree mostra els fruits dela seva associació ambmúsics com el pianistanord-americà Mike Ka-nan, el contrabaixistaportuguès Pedro Camposi Jordi Rossy.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENC‘Almonaster’. Són tressessions de música i ballen directe, en unentarimat a la sala Taran-tos de la plaça Reial, queés, des de fa anys, escena-ri de joves talents.

BARCELONA21.00 CONCERTMans Zemerlöw. El re-cent guanyador del Festi-val d’Eurovisió que va re-

presentar Suècia presen-ta a la sala Razzmatazz elseu disc Perfectly Dama-ged.

Joanna Newsom presentael disc ‘Divers’

El ‘soul’ de BarrenceWhitfield & The Savages

Barrence Whitfield ■ ARXIU

Joanna Newsom ■ ARXIU

BARCELONA21.30 CONCERTEl cantant de soul i rythm’n’blues Barrence Whit-field, acompanyat de la seva banda The Savages,presenta a la sala Marula el seu nou disc, Under thesavage sky.

BARCELONA20.30 CONCERTEl Teatre Barts és l’escenari d’un concert de la can-tant californiana Joanna Newsom, representantdels nous corrents de la música indie-folk. Newsompresenta el disc Divers.

L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda

1167

37-1

1106

67A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

133000

23625

Diario

515 CM² - 48%

3941 €

27

España

4 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TV3

Telenotícies Migdia

3-11-2015

Reportatge de l’assaig de Cecilia Bartoli, el dia 2 de novembre a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, del concert de Palau 100 del dia següent. La peça inclou declaracions de la cantant.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/cecilia-bartoli-al-palau-de-la-

musica/video/5561757/#