recomanacions i normes per als visitants l’alzinar de...

Bernat pudent de bosc (Pentatoma rufipes) sobre menta boscana (Mentha longifolia) a la Font del Deport

Marcòlic (Lilium martagon)

Fagina (Martes foina)

Teix (Taxus baccata)

Dip

òsit

lega

l: T-

2.15

2-20

07

Dis

seny

i fo

togr

afie

s: J

oan

Roi

g i P

alau

No embruteu les fonts.

No embruteu els cursos d’aigua.

Prohibida l’escalada excepte les vies permeses.

És prohibit d'encendre foc fora dels llocs especialment preparats. Només es pot fer foc a les barbacoes.

No es permet la circulació de bicicletes per senders.

Itineraris a peu

L’alzinar de la Pena

Departament de Medi Ambienti Habitatge

1

Recomanacions i normes per als visitants

Centre de Gestió i Informació del PNIN de Poblet

Alberg de Joventut Jaume ILes Masies, s/n · 43440 L’Espluga de Francolí(la Conca de Barberà)Tel. 977 87 17 32 - Fax: 977 87 01 [email protected]

Per a més informació: http://www.gencat.cat/parcs/poblet/En cas d’emergència truqueu al 112

Departament de Medi Ambienti Habitatge

Per a una informació més completa, adreceu-vos als centres d’informació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.

El Paratge disposa de diversos itineraris a peu senyalitzats. Es recomana seguir-los per tal de conèixer els indrets més significatius.

És prohibida la circulació rodada amb vehicles fora de les pistes obertes a l’ús públic. Respecteu la senyalització.

No llenceu escombraries. Emporteu-vos-les.

L’acampada lliure no és permesa.

Respecteu la fauna. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge.

Respecteu la vegetació. El grèvol i el teix són espècies protegides i la recol·lecció n’és prohibida.

Seguiu les normes bàsiques de recol·lecció de bolets a fi de no malmetre'n el sistema regeneratiu.

Durant el recorregut és possible seguir el rastre d’alguns mamífers com l’esquirol (Sciurus vulgaris), que deixa les menjadores de pinyes rosegades a la base dels pins com a senyal de la seva presència. Igualment, es troben llocs remenats pel senglar (Sus scrofa), molt abundant a la zona. El mamífer carnívor més abundant en la massa forestal és la fagina (Martes foina), que deixa els excrements negres de l’amplada d’un dit petit o bé en forma d’una massa pastosa. Pel que fa als ocells, es pot sentir cantar el pinsà, el pit-roig, el bruel, el raspinell comú, diferents mallerengues i amb una mica de sort, el tamborinar del picot garser gros, el crit sec del gaig, o el fort batre d’ales d’algun tudó sorprès per la nostra presència.

L’enginyer visqué al pou de gel fins el 1910, any en que s’acabà de construir la casa forestal de la Pena (3400 m / 1 h 10 min). Si s’hi accedeix, es veuen les terrasses de l’antic viver de planter forestal i una gran varietat d’arbres autòctons i exòtics plantats cap als anys seixanta. Entre els exòtics destaquen les sequoies, els pinsaps, els làrixs, les pícees i diferents espècies de cedres, xiprers i avets. Es continua per la pista fins a la font del Deport o Albaport (3700 m / 1 h 15 min). L’origen d’aquesta font, junt amb les altres deus de la zona, és el contacte entre les calcàries de la cinglera i els conglomerats i gresos que formen el saldó de color vermellós que esteu trepitjant. A pocs metres, es puja pel sender fins al mirador de la Pena (4500 m / 1 h 25 min) trobant arbres típics de roureda, com el roure martinenc (Quercus humilis), l’auró negre (Acer monspessulanum), la blada (Acer opalus), la moixera (Sorbus aria), la servera (Sorbus domestica), el til·ler (Tilia platyphyllos), acompanyats pel pi roig (Pinus sylvestris) i la pinassa (Pinus nigra).

Es pot gaudir d’unes bones vistes tant del bosc de Poblet, del monestir, com de la Conca de Barberà. En dies de bona visibilitat, és possible veure el Pirineu. Baixant del mirador i ja a la pista es passa pel costat d’unes basses que recullen l’aigua d’una cascada.Abans de l’antic pou de gel, al costat de la pista s’agafa la senda del Mata-rucs on es creuen més tarteres granítiques per on de ben segur més d’un ruc carregat amb les sàrries plenes de carbó o de gel (que s’havia de transportar de nit) deuria caure per la tartera, d’aquí el seu nom. Durant la baixada es passa de l’alzinar de més altitud amb teix (Taxus baccata), grèvol (Ilex aquifolium), marcòlic (Lilium martagon) i diferents arbres caducifolis a un alzinar més mediterrani. Després de la senda del Mata-rucs es passa per unes pedreres abandonades i es retroba el sender de l’inici. Una vegada creuat el barranc de Sant Bernat, el camí porta fins a la Font de la Magnèsia (9200 m / 2 h 40 min).

Àlber (Populus alba)

Pissarres grafitoses del Silurià

Fals aladern (Phillyrea media) Tarteres als vessants del Mata-rucs

També s’hi troben diferents falgueres i les lianes típiques d’alzinar, com ara l’arítjol (Smilax aspera), que s’enfilen pels arbres i arbustos buscant la llum que escasseja arran de terra. Més amunt, s’arriba a la plaça de la Llibertat (1800 m / 35 min), una antiga plaça carbonera on s’alçaven les piles de llenya que eren cremades en una combustió lenta per transformar-la en carbó vegetal.Continuant pel sender es creua el torrent dels Boixets, l’aigua del qual prové de la font amb el mateix nom, i es van trobant restes d’antigues carboneres fins arribar a una altra plaça on s’hi troba una reproducció (2300 m / 45 min). El carboneig fou un aprofitament que perdurà fins als anys cinquanta. Després es voreja una gran tartera, producte de l’erosió de la roca a causa del gel i la neu. A les tarteres s’hi pot descobrir una comunitat vegetal de roquissar, composta per diferents espècies de falguera i espècies com l’herba del nord (Saxifraga corbariensis) i una de protegida: el crespinell rupestre (Sedum forsterianum).Al final del sender es torna a la pista passant per la Trona (2700 m / 55 min). Més endavant es troba l’antic pou de gel (2800 m / 1 h), una construcció visiblement modificada, fins al punt que gairebé només se’n conserva part de l’estructura original.

Es troba descobert i s’hi veuen les restes d’una antiga vivenda, on visqué l’enginyer forestal Josep Reig que fou director de la repoblació del bosc de Poblet a començaments del segle XX.

Llegenda

Oficina de Turisme

Font

AparcamentMirador

Casa Forestal

Itinerari

Pista o camí no asfaltat

Centre d’informaciódel PNIN de PobletCarretera

T-700

A l’E

splug

a de

Fra

ncolí

A Prad

es

Monestir de Poblet

Les Masies

Font de la Magnèsia

Pedrera de l’EscoltaPedrera dels AubinsPedrera del Pi

Plaça de la LlibertatCarbonera

La TronaAntic pou de Gel

La CascadaFont del Deport

Mirador de la Pena Font dels Boixets

Casa forestalde la Pena

TV-7

007

Alberg de Joventut Jaume I

TV-7002

A Vimbodí iPoblet

Itinerari1 L’alzinar de la PenaFo

nt de

la M

agnè

sia

Font

de la

Mag

nèsia

1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000

600

700

800

900

1000

Pedr

era d

els

Aubin

s

Pedr

era d

el Pi

La ca

scad

aMirad

or de

la P

ena

Font

del D

epor

tca

sa fo

resta

l de l

a Pen

a

Antic

pou d

e gel

Carb

oner

a

Plaça

de la

Llibe

rtat

Pedre

ra de

l’Esc

olta

Punt de partida: Font de la Magnèsia Tipus de recorregut: circularLongitud del recorregut: 9,2 kmDesnivell: 467 mTemps de marxa: 2 h 40 minDificultat: mitjana

S’agafa la pista, ubicada damunt mateix del punt d’informació, i es segueix fins a la corba on es troba un sender senyalitzat. En aquest punt, s’abandona la pista i es continua pel sender.Durant aquest tram, es travessa la falla de Poblet, que només s’intueix pels canvis de coloració. En pocs metres, es passa d’unes roques més aviat clares, a unes altres amb coloracions fosques, gairebé negres. A aquests materials els separen més de 300 milions d’anys i es troben junts a causa de la presència de la falla, originada quan es formaren els Pirineus.El camí continua fins a creuar el barranc, enmig de vegetació de ribera i plàtans, i s’enfila cap a l’antiga pedrera de l’Escolta (1000 m / 20 min), que juntament amb la dels Aubins i la del Pi, és el resultat visible dels antics aprofitaments que es feien a la zona. En aquest punt s’observa la textura i composició del granit que es troba oxidat (color rovell) a causa de la presència de pirita.

A continuació s’entra dins l’alzinar litoral on s’observen espècies típiques d’aquesta comunitat vegetal: l’alzina (Quercus ilex) barrejada amb diferents pins, arbustos com ara el marfull (Viburnum tinus), l’arboç (Arbutus unedo), el fals aladern (Phillyrea media) o el galzeran (Ruscus aculeatus).

A la Font de la Magnèsia s’inicia un recorregut que va ser un dels primers itineraris de natura senyalitzats a Catalunya. En aquest punt s’hi troba el barranc de Sant Bernat amb una vegetació de ribera típica de cursos d’aigua. S’hi veuen àlbers (Populus alba), freixes (Fraxinus angustifolia), pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor). Precisament el nom de Poblet prové del llatí populetum, que significa bosc d’àlbers o albereda.

Recomanacions i normes pels visitants

Per a una informació més completa, adreceu-vos als centres d’informació del Paratge Natural de Poblet.





Respecteu la fauna. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge


Al bosc de Poblet la recol·lecció de bolets està regulada, informeu-vos abans de collir-ne.



L’escalada està regulada, informeu-vos-en abans.

És prohibit d’encendre foc fora dels llocs especialment preparats. Només es pot fer foc a les barbacoes.


Itinerarimicològic pel bosc de Castellfollit

4

Centre de gestió i informació del Paratge Natural de Poblet

Alberg de Joventut Jaume ILes Masies, s/n · 43440 L’Espluga de FrancolíTel. 977 87 17 32 • [email protected]

Per a més informació: www.gencat.cat/parcs/poblet/

entre els pilons de fusta que impedeixen el pas a la circulació motoritzada. El sender s’enfila pel vessant, on podem gaudir de la vegetació típica de l’alzinar muntanyenc, les rouredes i les pinedes. El sender puja fins arribar a la Caseta dels Civils, una construcció de pedra seca enrunada. Antigament, era un punt estratègic de vigilància del bosc. De seguida el camí s’eixampla i s’evidencia un canvi en el material geològic. S’avança ara per sobre pissarres negres que es varen formar a l’Era paleozoica juntament amb les roques granítiques que predominen a la resta del recorregut i en general a la vall de Castellfollit. Després de caminar una estona, s’arriba al capdamunt del recorregut. Arribats al tallafoc, cal seguir cap a l’esquerra fins a un senyal que indica que som al coll d’en Perroi, on cal seguir la direcció de retorn a Castellfollit.

Peu de rata (1). Fredolic (3). Apagallums (5).

Imat

ges:

Ric

hard

Mar

tin (D

AA

M).

Foto

por

tad

a: O

u d

e re

ig (4

)

De baixada, es passa a prop del racó dels Avellaners, un lloc ombrívol per gaudir de la diversitat d’espècies arbòries que s’hi poden veure: roure martinenc, aurons, moixeres, avellaners, boix grèvol i algun teix. Passat aquest tram, el sender es transforma en un camí ample, una antiga pista de desembosc, i més endavant l’alzinar de muntanya esdevé una admirable pineda de pi roig. En aquest bosc, es pot observar una numeració en els troncs dels pins, ja que en aquesta zona es duu a terme un projecte forestal demostratiu. Tot seguit, cal travessar el plana del Misser i continuar fins a arribar a un encreuament de la pista forestal, el qual agafarem a la dreta. Tot baixant pel camí principal, a uns 500 m a la dreta, trobem uns arbres amb un apagallums pintat (5) i, més endavant, un pinetell (6). De retorn a la casa forestal de Castellfollit, cal seguir baixant per la pista forestal tot travessant diverses barrancades.

Arribats en aquest punt, cal decidir si es vol continuar per completar l’itinerari o bé iniciar el camí de retorn per la pista forestal per on veníem (itinerari curt). La pista forestal ens durà fins al punt de sortida: la casa forestal de Castellfollit. Si es vol completar l’itinerari, cal deixar la pista principal i seguir pel sender que passa per davant de l’ou de reig, travessant

El sender continua pla, davalla una mica i lentament tornarà a agafar pendent fins a arribar de nou al camí forestal. Una vegada a la pista forestal principal, cal seguir cap a la dreta. Per sobre del camí hi ha el fredolic (3). Una mica més enllà de la pista forestal, hi ha pintat l’ou de reig (4), un dels bolets amb més alt valor culinari.

Plana delMisser

SERRA DEL BOSC

Pista

Pista

TV-7004

TV-7003

TV-7002

T-700

TV-7007

TV-7001

TV-7042

TV-7044

TV-7005

N-240

T-700

621

892

594

742

730

903

613

871

668

903

666

1203

10631111

1103

1156

1032

1043

1009

1072

1052

1122

1106

10

1087

SE

RR

A L

LA

RG

A

Prades

Tossal Ras

Riu de Milans

l’Anderó

els Sagners

la Cova dels Fresos Molí del Salt

Peguera

Vimbodí(Vimbodí i Poblet)

Castell de Milmanda

Mare de Déu dels Torrents

l’Espluga de Francolí

Plans de Jori

el Francolí

l’EsteparSant Miquel

Masia del Fartet

la TossaSant Joan

les Masies

Balneari de l’Espluga

la Santíssima Trinitat

SOLÀ DE LA MATARiu Sec

Mas del SolerRiudabella Mata de Riudabella

la ReclotaVallclaraColl de Targa

Pla de Ruau

L E S G A R R I G U E S

L A C O N C A D E B A R B E R À

Biern

Bosc de la Vila

Planes de Montagudell

Punta del Sales

el Puig

Tossal Gros

Casa forestaldel Tillar

SERR

ET

DE

LA

MIN

A

Barra

nc d

el T

illar

SERR

A A

LTA

Bar

ranc

de

Cas

tellf

olli

t

Barra

nc d

els

Torn

ers Castellfollit

la CucurullaTossal de la Baltasana

Coll de la Font del Dineral

Tossal Galliner

Prades Roca dels Corbs

Riu de Prades CANTAGUIN

EUS

CA

NTAC

ORBS

Solanes del Ferreró

SE

RR

A D

’EN

BA

RD

INA

Bosc Gran

Mola del Guerxet

Ref. els Cogullons

Mola dels Quatre Termes

el Brugent

L ’ A L T C A M P els Picons

Pic de l’Àliga

Casa Forestal de la Pena

Plans de Sant Joan

els Bressons

els Plans

Comellarde les Cent Fonts

Montblanc

Rojalons

Coll de Rojals

Rojalsla Baridana

Mas de Noguers

Les Garriguesla Bartra

Farenael Castell de Ganyes el Pinetell

E L B A I X C A M P

Punta de Curull

Coll de la Mola

Prades

RN BARRANC DEL TILLAR

RN BARRANC DE LA TR

INITA

T

Barranc de les Fargues

Barranc de la Argentada

Mirador de la Pena

Font de la Teula

Barranc de la Vall

Roca de Ponent

Tossal de la Creu

Bar

ranc

de

la P

en

a

Barranc d

e la

Santíssim

a Trinitat

774

Roca de l’Abella

A Lleida

A Tarragona

0 5 km

Barcelona

Girona

Lleida

la Seu d’Urgell

Manresa

TarragonaTortosa

335000 340000 345000

4585

000

4580

000

340000335000

330000

330000

4580

000

4585

000

345000

Itinerari micològic pel bosc de Castellfollit

Sortida: Casa forestal de Castellfollit.Terme municipal: Vimbodí i Poblet.Tipus de recorregut: Circular. Permet optar per un recorregut llarg o un de curt. Ambdós itineraris permeten veure tots els bolets pintats.

Itinerari llarg: Adequat per a amants de l’excursionisme que vulguin coronar la vall de Castellfollit i gaudir de la diversitat d’ambients forestals que ofereix aquest itinerari. Durada: 3h30’ Distància: 6,5 km Desnivell: 391 m Dificultat: mitjana

Itinerari curt: Adequat per a famílies. Tot i que a l’inici hi ha un tram amb fort pendent, permet un retorn per la pista principal. Durada: 1h15’ Distància: 3 km Desnivell: 190 m Dificultat: fàcil

L’itinerari comença a l’àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit on hi ha un aparcament, taules i una zona de jocs infantils. S’hi accedeix des de la carretera T-700 (Poblet-Prades). Al punt quilomètric 6,5 hi ha un trencant que entra a la vall de Castellfollit (just on hi ha una creu de terme). Per arribar a la casa forestal de Castellfollit, cal seguir la pista principal asfaltada durant 3 km. De camí a la casa forestal hi ha el Centre d’Interpretació del Paratge Natural de Poblet i un punt d’informació obert segons temporada.

Casa forestal de CastellfollitLa casa forestal de Castellfollit, d’estil modernista, va ser construïda a començaments del segle XX perquè en fessin ús els enginyers i treballadors que van executar els treballs de restauració del Bosc de Poblet, el qual està inclòs al catàleg d’utilitat pública.

RecorregutDes de la casa forestal de Castellfollit, cal seguir la pista forestal (Castellfollit-el Tillar), tot creuant la cadena que prohibeix la circulació motoritzada. El camí transcorre cobert per una filera de til·lers; apareix a mà dreta un sender senyalitzat que cal enfilar. El primer tram de sender puja força dret. Cal creuar una pineda centenària de pinassa i pi roig que forma part de l’inventari de boscos singulars de Catalunya. Continuant pel sender, ben aviat s’arriba als primers arbres amb un bolet pintat, el peu de rata (1). En un desviament a l’esquerra del sender principal, hi ha el segon bolet pintat, la farinera borda (2), un bolet mortal. Totes les pintures han estat realitzades pel Sr. Genís Colell.Tornant al sender principal, aviat es travessa el pla dels Esbarzerals i es creua un camí de desembosc per llavors reprendre el sender senyalitzat.

4

Itinerari curt

Bolet pintat Ou de Reig Plana del MisserColl d’en Perroi

Itinerari llarg

Pinetell o rovelló (superior, 6). Farinera borda (inferior, 2).

N

Monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet)

Casa forestal de Castellfollit



Per a una informació més completa, adreceu-vos als centres d’informació del Paratge Natural de Poblet.





Respecteu la fauna. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge


Al bosc de Poblet la recol·lecció de bolets està regulada, informeu-vos abans de collir-ne.



L’escalada està regulada, informeu-vos-en abans.



Itinerarigeològic del Bosc de Poblet

5Centre de gestió i informació del Paratge Natural de Poblet



Una vegada superat el Roc de Ponent, l’itinerari continua guanyant

alçada progressivament i ofereix en certs punts molt bones vistes sobre

la depressió Central i les serralades Prepirinenca i Pirinenca.

Superat el coll de Baselles, l’itinerari va perdent alçada fins a arribar

a la zona de les Setcases, indret on podem veure tant el filó de barita

Atrevida com les restes d’una cisterna d’aigua i de construccions

associades a l’explotació minera.

L’explotació de baritaLa barita o sulfat de bari és un mineral que al Paratge és de color

blanquinós, però que es pot presentar incolor o amb variacions

importants de color segons les impureses que conté. Es tracta d’un

mineral pesant que s’explotava sencer o mòlt principalment per fer

cimentacions en bases de ponts.

Reprenem l’itinerari que ens durà a un descens enmig de roures, alzines

i algun teix, espècies indicatives de l’orientació frescal en què ens

trobem, fins als Frares Encantats.

Els Frares EncantatsAquest indret és un clar exemple de modelat de la roca. Es tracta d’uns

conglomerats fracturats i erosionats pels agents meteorològics que

han donat com a resultat una forma majestuosa i encisadora per als

excursionistes que hi passen a prop.

Imat

ges:

Pat

rick

Viñ

as (C

TFC

) i a

rxiu

PN

IN. F

oto

por

tad

a: R

oca

filos

a

Seguint l’itinerari per dins d’un bosc d’alzina i pi roig, ens endinsem

al barranc de les Fargues, indret que ens durà a poder veure de prop

l’explotació al vessant nord del filó de barita. Arribem a una cabana

lligada a l’explotació de barita, al voltant de la qual podem veure restes

de barita dispersa pel sòl, i també petites prospeccions en el filó.

Davant d’aquesta cabana, veurem els fonaments de la primera pilona

d’un telefèric que es va construir per transportar barita des d’aquesta

zona d’explotació fins a les proximitats del monestir de Poblet.

A partir d’aquest punt, es recomana no sortir de l’itinerari, perquè

l’explotació minera va dur a excavar diverses prospeccions i boques

d’aeració que poden suposar un perill en cas de no veure-les.

Seguint l’itinerari, arribem a una placeta amb diverses restes de cabanes

que servien d’allotjament als miners a la zona. Just a escassos metres,

podem apreciar la galeria d’explotació Tacha.

La galeria Tacha Aquesta galeria representa

un dels punts d’explotació

més importants de barita a

la cara nord del filó. Com es

pot veure des de l’entrada

mateixa, s’ubica enmig del

filó per aprofitar al màxim

la prospecció. Les galeries

podien començar sent

explotacions a cel obert

i, a mesura que s’anava

progressant seguint el filó,

passaven a ser subterrànies

i, en certs casos, a requerir

boques de ventilació.

Abandonem la galeria i

continuem el descens.

Trobem uns cedres i arribem

a la pista de l’antic camí miner construït per transportar el material un cop

inutilitzat el telefèric; just en la intersecció, es poden apreciar les restes

ben conservades de l’antic carregador de barita.

Seguim baixant per la pista, al voltant de la qual es pot veure alguna

prospecció en la part baixa. Ja arribant a terreny pla, reprenem un sender

que surt a l’esquerra i ens durà a passar sobre una vinya mentre tornem a

guanyar alçada. Al cap d’uns metres, comença el descens fins a l’àrea de

lleure de la Roca de l’Abella, punt de finalització de l’itinerari.

Els Frares Encantats

Galeria Tacha

Itinerari geològic del Bosc de Poblet

Sortida: Àrea de lleure de la Roca de l’Abella

Terme municipal: Vimbodí i Poblet

Tipus de recorregut: Circular

Durada: 4 h Distància: 8,1 km

Desnivell: 385 m Dificultat: alta

L’itinerari s’inicia i finalitza a l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella. Des

d’aquí, cal seguir la pista en direcció a la casa forestal de Castellfollit des

d’on podem anar adquirint una visió global de la geologia del barranc de

la vall de Castellfollit.

Posteriorment, des de la pista, s’agafa un trencant a l’esquerra, per on

baixem fins a la llera del torrent. Cal seguir per la mateixa llera fins a

creuar el barranc (en cas d’avinguda del torrent cal renunciar a creuar-lo).

En aquest punt, s’inicia l’ascens cap a la pedrera de la font del Ginebre.

En pocs minuts, passem per davant de les restes de la farga, on es

reparaven les eines dels treballadors de la pedrera, i arribem fins a la

placeta de treball de la pedrera.

L’explotació de pedreresEn la placeta de la pedrera, els picapedrers modelaven el granit i en feien

llambordes que anomenaven “adoquins”, que després eren utilitzades

principalment per a l’empedrat de carrers. Actualment, encara s’hi poden

observar els munts de residu de material sobrant fruit del modelat de les

llambordes, i també les zones de treball dels “adoquinaires”, consistents

en empedrats de poca alçada que servien per protegir-se del vent i el

fred, i a l’estiu del sol, en estar situats sota arbres o branques d’alzina.

Les llambordes tenien diverses destinacions, des d’empedrats en

poblacions locals fins a empedrats a les ciutats de Tarragona i Lleida.

Deixem la pedrera i recuperem l’itinerari per començar l’ascensió al cim

del Roc de Ponent; al cap de poca estona, l’itinerari s’endinsarà en una

tartera granítica de roca grossa i fort pendent que exigeix una certa

forma física i experiència per superar-la. En el cas de trobar dificultat

a progressar en aquest tram, es recomana retrocedir fins a recuperar el

vehicle. A mesura que s’avança per la tartera, es va guanyant alçada i

es va apreciant millor la bellesa del modelat granític del Roc de Ponent.

El Roc de PonentEl Roc de Ponent és una de les expressions de modelat granític de major

bellesa i encant del barranc de Castellfollit, amb uns tallants i arrestes

imponents propicis per a la seva apreciació i també per a la pràctica de

l’escalada. Es tracta d’un cim d’uns 900 metres d’altitud coronat per una

gran creu de ferro que el caracteritza.

5

Restes treball pedrera

Roc de Ponent

71

23

4

5

6

T-700

Àrea de lleure de laRoca de l’Abella

Torre delMoro

Coll de Baselles Pic de

l’Àguila

Roca del’Abella

Poblet

Prades

Pista forestal de Castellfollit

Pista forestal de la Pena

774

717

832

762

906

1.052

TV-7004

TV-7003

TV-7002

T-700

TV-7007

TV-7001

TV-7042

TV-7044

TV-7005

N-240

T-700

621

892

594

742

730

903

613

871

668

903

666

1203

10631111

1103

1156

1032

1043

1009

1072

1052

1122

1106

10

1087

SE

RR

A L

LA

RG

A

Prades

Tossal Ras

Riu de Milans

l’Anderó

els Sagners


Peguera


Castell de Milmanda



Plans de Jori

el Francolí


Masia del Fartet

la TossaSant Joan

les Masies






Pla de Ruau



Biern

Bosc de la Vila


Punta del Sales

el Puig

Tossal Gros


SERR

ET

DE

LA

MIN

A

Barra

nc d

el T

illar

SERR

A A

LTA

Bar

ranc

de

Cas

tellf

olli

t

Barra

nc d

els

Torn

ers Castellfollit



Tossal Galliner



EUS

CA

NTAC

ORBS


SE

RR

A D

’EN

BA

RD

INA

Bosc Gran

Mola del Guerxet

Ref. els Cogullons


el Brugent


Pic de l’Àliga


Plans de Sant Joan

els Bressons

els Plans


Montblanc

Rojalons

Coll de Rojals

Rojalsla Baridana

Mas de Noguers



E L B A I X C A M P

Punta de Curull

Coll de la Mola

Prades


RN BARRANC DE LA TR

INITA

T



Mirador de la Pena

Font de la Teula

Barranc de la Vall

Roca de Ponent

Tossal de la Creu

Bar

ranc

de

la P

en

a

Barranc d

e la

Santíssim

a Trinitat

774

Roca de l’Abella

A Lleida

A Tarragona

0 5 km

Barcelona

Girona

Lleida

la Seu d’Urgell

Manresa

TarragonaTortosa

335000 340000 345000

4585

000

4580

000

340000335000

330000

330000

4580

000

4585

000

345000


Àrea de lleure de la Roca de

l’Abella

Inici

FiPedrera

Filó Atrevida

Frares Encantats

Galeria de la minaRoc de Ponent

Tram de dificultat alta

1. Inici. Àrea de lleure de la Roca de l’Abella

2. Pedrera3. Roc de Ponent4. Filó Atrevida5. Els Frares Encantats6. Galeria de la mina7. Fi. Àrea de lleure de la

Roca de l’Abella


Itinerariforestal terapèutic

9

Centre de gestió i informació del Paratge Natural de Poblet



Aigües amunt de nou, la traça del senderó travessa dues vegades el barranc fins que arriba a una plana on hi ha els vestigis d’una carbonera i d’una cabana de carboner. A la dreta del camí, una petita obertura del rodal que es troba enmig de l’alzinar convida a asseure’s, parar-se o jeure. És un lloc perfecte per escoltar el cant dels ocells.

Seguint pujant, l’itinerari arriba al pla dels Esbarzerals on hi ha un encreuament. Cal continuar en sentit descendent, seguint els senyals. En aquest tram no hi ha una traçada definida: tothom pot escollir el camí que li sembli més oportú per baixar i continuar immersos al bosc. És recomanable aturar-se, i mirar enrere per observar el contrast de l’alzinar amb les imponents pinasses. Es tracta d’arbres esvelts amb molt diàmetre i molta alçada, i unes capçades que omplen el bosc d’ombres.

El recorregut de baixada porta a creuar un petit barranc a través d’un pont de fusta. Seguint el senderó, ara de pujada, s’arriba a un antic camí de desembosc que permet contemplar, de nou, el cel. Descendint per la dreta, el camí s’endinsa en un tram flanquejat per un alzinar frondós que dibuixa un túnel de branques que porta fins a la pista forestal de Castellfollit. Tot baixant i gaudint d’una filera de til·lers arribarem a l’àrea de lleure de Castellfollit.

Imat

ges:

Lim

oniu

m i

Ric

hard

Mar

tin

És recomanable informar-se abans de realitzar un «bany de bosc» per beneficiar-se d’aquesta activitat terapèutica.

Aquest itinerari no és per a ciclistes. Respecteu les persones que van a peu.


L’escalada està regulada. Cal informar-se’n abans de practicar-la.

No s’han d’embrutar els cursos d’aigua.

No s’han d’embrutar les fonts.

Al bosc de Poblet la recol·lecció de bolets està regulada. Cal informar-se’n abans de collir-ne.


Respecteu la fauna. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge.




El Paratge disposa de diversos itineraris senyalitzats per fer a peu.Es recomana seguir-los per descobrir els indrets més significatius.

Per a una informació més completa, cal dirigir-se als centres d’informació del Paratge Natural de Poblet.

Seguim l’antic camí de desembosc que puja fins arribar a una zona coneguda com el Bosc Gros. Es continua aigües amunt fins que el camí s’eixampla i s’arriba a una placeta que convida a fer una parada. Dempeus, seient o estirant-se a terra, es percep la majestuositat dels troncs de les pinasses i el tancament de les seves capçades.

Seguint pel camí de desembosc, s’arriba al barranc de la Roca Pintada, que es pot travessar sense dificultat. Es continua ascendint lleugerament en direcció sud creuant el pla de l’Ossa i, durant una bona estona, el camí queda submergit en un ambient forestal tancat, aïllat i silenciós, on dominen les pinasses i algunes alzines.

Aviat es troba un senyal que indica que, cap a la dreta, es pot tornar al punt d’inici, baixant per un sender fins a l’àrea de lleure de la casa forestal. Si es vol continuar i fer el recorregut sencer, cal seguir pel sender principal, fins a trobar la pista forestal de Castellfollit.

Durant uns 200 metres cal seguir per la pista, oferint una perspectiva diferent del bosc i de la part de cel que no queda amagada darrere les capçades. Just havent passat el pont, cal girar a l’esquerra i seguir pel senderó que s’enfila pel vessant sud del Tossal Rodó per iniciar un segon tram de «bany de bosc».

Itinerari forestal terapèutic

Sortida: Àrea de lleure de la casa forestal de CastellfollitTerme municipal: Vimbodí i PobletTipus de recorregut: Circular. Permet l’opció d’escurçar el recorregut.

Recorregut sencer: Adequat per a tothom que vulgui fer una caminada tranquil·la, sense presses i silenciosa, tot travessant boscos madurs i gaudint de la natura en un entorn forestal singular. Es pot fer en família, però respectant-ne la quietud.

Durada: El temps no comptaDistància: 3,2 kmDesnivell: 150 mDificultat: fàcil

Recorregut curt: Adequat per a famílies i per a tothom que vulgui reduir la longitud de la caminada silenciosa. El retorn a l’àrea de lleure de la casa forestal transcorre per un tram amb pendent moderat.

Durada: el temps no comptaDistància: 1 kmDesnivell: 50 mDificultat: molt fàcil

L’itinerari s’inicia a l’àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit, on hi ha un aparcament, taules per a pícnic, una font i una zona de jocs infantils. L’accés fins a l’àrea de lleure es fa per la carretera T-700 (Poblet-Prades). Al punt quilomètric 6,5 hi ha un trencall que s’endinsa a la vall de Castellfollit (just on hi ha una creu de terme). A partir d’aquí, cal seguir la pista principal asfaltada durant 500 metres fins a trobar l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella, on hi ha el Centre d’Interpretació del Bosc de Poblet, amb un punt d’informació obert segons temporada. Continuant per aquesta pista, al cap de 2 km s’arriba al punt d’inici.

La finalitat terapèutica de l’itinerari: els banys de boscAquest itinerari transcorre per boscos amb arbres en un estat de maduresa avançat o de grans dimensions que destaquen enfront del modest però extens alzinar que recobreix el bosc de Poblet. Aquest entorn, juntament amb la presència de fusta morta i d’una alta diversitat d’espècies i estructures, és ideal per submergir-se en un ambient forestal tan singular i fer un «bany de bosc». Amb aquesta pràctica d’origen japonès, que s’ha estès arreu, es busca la connexió amb la natura, cadascú al seu nivell, tot caminant silenciosament i realitzant parades per descansar i observar l’entorn. D’aquesta manera també es millora l’estat de salut i s’obté benestar personal, entre molts altres beneficis.Les persones interessades en els «banys de bosc» s’han d’informar prèviament de com aprofundir en aquesta activitat terapèutica.

RecorregutDes de la zona de taules de l’àrea de lleure, cal seguir per la llera esquerra, aigües avall, fins a trobar el rètol que indica l’inici de l’itinerari. De seguida s’arriba al llit del barranc de Castellfollit, es travessa per primera vegada i es continua per un sender que s’enfila enmig d’un bosc mixt d’alzines, roures i pinasses. Més endavant, un senyal indica l’inici d’un tram d’itinerari difús, on cal escollir lliurement i intuïtivament la traça del camí que puja per sota les capçades, fins a trobar un antic camí de desembosc.

9

Fontdel Rei

Coll

de la

Cova

FumadaColl d’enPerroi

Molad’Estat

al

S E R R D E B

Mola dels

Quatre Termes

941

742

1112

1105

1102

1032

997

889

1064

1071

1117

1074

1136

1052 10771113

1128

A

GR® 171

Camí forestal de Castellfollit al Tillar

TossalRodó

Pla dels Esbarzerals

Pla delMisser

Racódels Avellaners

Coll de la Caldereta

Era deNoguers

Ser

ra L

larg

a

Pla de l’Ossa

Casa forestalde Castellfollit

0 0,25 0,50,125 Km

Barra

nc d

e Ca

stel

lfollit

TV-7004

TV-7003

TV-7002

T-700

TV-7007

TV-7001

TV-7042

TV-7044

TV-7005

N-240

T-700

621

892

594

742

730

903

613

871

668

903

666

1203

10631111

1103

1156

1032

1043

1009

1072

1052

1122

1106

10

1087

SE

RR

A L

LA

RG

A

Prades

Tossal Ras

Riu de Milans

l’Anderó

els Sagners


Peguera


Castell de Milmanda



Plans de Jori

el Francolí


Masia del Fartet

la TossaSant Joan

les Masies






Pla de Ruau



Biern

Bosc de la Vila


Punta del Sales

el Puig

Tossal Gros


SERR

ET

DE

LA

MIN

A

Barra

nc d

el T

illar

SERR

A A

LTA

Bar

ranc

de

Cas

tellf

olli

t

Barra

nc d

els

Torn

ers Castellfollit



Tossal Galliner



EUS

CA

NTAC

ORBS


SE

RR

A D

’EN

BA

RD

INA

Bosc Gran

Mola del Guerxet

Ref. els Cogullons


el Brugent


Pic de l’Àliga


Plans de Sant Joan

els Bressons

els Plans


Montblanc

Rojalons

Coll de Rojals

Rojalsla Baridana

Mas de Noguers



E L B A I X C A M P

Punta de Curull

Coll de la Mola

Prades


RN BARRANC DE LA TR

INITA

T



Mirador de la Pena

Font de la Teula

Barranc de la Vall

Roca de Ponent

Tossal de la Creu

Bar

ranc

de

la P

en

a

Barranc d

e la

Santíssim

a Trinitat

774

Roca de l’Abella

A Lleida

A Tarragona

0 5 km

Barcelona

Girona

Lleida

la Seu d’Urgell

Manresa

TarragonaTortosa

335000 340000 345000

4585

000

4580

000

340000335000

330000

330000

4580

000

4585

000

345000



Llegenda

Mapa d’aproximaciófins al punt d’inici

Aquest senyal indica l’inici del tram difús

Tram d’itinerari difús

9

4

Itinerari forestal terapèutic

Itinerari micològic

Pista forestal

recomanacions i normes per als visitants l’alzinar de...

Documents