rdt724 març-abril de 2012

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Març-abril 2012

R ÐT724 LA REVISTA DE RODA DE TER

mARç-AbRIL’12Any LXIII / 3,15 €

CuInA I pOESIA pER SAnT JORDI

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

RÐTEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

Col·laboradors d’aquesta edicióGabriela Arderiu, Arxiu fotogràfic “Desvetllem la me-mòria històrica de Roda”, Atlètic Rodenc, M. Carme Balmes, Pol Ballús, Pep Bas, Laura Bayer, Biblioteca Bac de Roda, Ester Camps, Jèss Carol, Raquel Castellà, El Casalot, Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, Escola de Música “El Faristol”, Joan Fradera, Fòrum Dona, Quico García, Alícia Gómez, Grup Fotogrà-fic Roda, Roda per la Independència, Sara Jordan Suriñach, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Alba Parareda, Miquel Pradell, Guillem Ramisa, Miquel Rovira, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Àlex Sánchez, Anna Sánchez Castro, Pep Sanglas, Pere Serra, Joaquim Solé, Mercè Viladecàs.

Fotografia de la portada. Àlex Sánchez.La fotografia de portada és un muntatge amb la minuta del menú degustació Miquel Martí i Pol de l’Hostal Sant Jordi, de fons, la taula amb els plats que conformen aquest menú i diversos llibres del poeta. S’hi ha sobreposat el cuiner Toni Gonzàlez i el seu ajudant Marçal Curriu.

Fotos. Josep Antoni Alonso Sánchez, Arxiu fotogràfic “Desvetllem la memòria històrica de Roda”, Pep Bas, Escola de Música “El Faristol”, Ester Camps, Joan Fradera, Ramon Grabalosa, Jordi Higueruelo, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Joan Parera i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. DIVERMATAdministració, publicitat i subscripcionsMontse Verdaguer (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats.

El Temps Demografia

TEMPERATuREs FEbRER’12 /MARÇ’12

Màxima abs. / ºC 24,4 (dia 26) / 25,8 (dia 30)Mínima absoluta / ºC -11 (dia 5) / -5,8 (dia10)Mitjana mensual / ºC 3,2 / 9,3Mitjana climàtica / ºC1996-2005 7 / 10,1

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 5,1 / 40,1 Precipitació mitjana 1996-2005 25,4 / 32,7 Jornada més plujosa 3,4 (dia 1) / 18,9 (21)Precipitació acumulada. Any 2012 12,8 / 52,9 Precipitació acumulada. Any 2011 26,1 / 189,3 Dies de pluja 3 / 4 Dies de boira 5 / 11 Dies de gelada 25/ 23 Dies de rosada 2 / 6 Dies de tempesta 0 / 1 Dies de neu 3 / 0 Vent fort>51 Km/h 3 / 3

VEnT

Ràfega màxima Km/h 71 NW / 64 NW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.acterweb.com

Secció meteorologiawww.svt.es/meteorodawww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

nAIXEMEnTs

24/02/2012Mar Diez Vallbona, filla de Jordi i Anna29/02/2012Alex Expósito Del Viso, fill de Rafael i Fuen-santa29/02/2012Sergi Nofuentes Peralta, fill de Manel i Anna28/02/2012Berta Prat Arimany, filla de Jordi i Ester26/02/2012Jordi Calvés Balmes, fill d’Eudald i Rosa03/03/2012Vinyet Aguilar Estrella, filla de Jordi i Verònica11/03/2012Laia Vaqué Molet, filla de Jacint i Núria07/03/2012Iu Vidal Marmol, fill de Marc i Olga25/03/2012Yassin Tadaght, fill de Samir i Kaoutar29/03/2012Marc Romero Sala, fill de Juan Carlos i Erica07/04/2012Yulde Diamanka, fill d’Ibrahima i Lorena02/04/2012Maria Picañol Jutglar, fill de Jordi i Anna11/04/2012Bernat Martín Rocamora, fill de José-Antonio i Clara28/03/2012Ozair El Founti, fill de Mohamed i Aicha13/04/2012Aicha El Marakchi, filla de Jamal i Hayat

DEFunCIons

05/03/2012Luis Tarabal Sola, 96 anys01/03/2012Francisca Martos Gutiérrez, 85 anys19/03/2012 Elias Anguita Garcia, 96 anys23/03/2012Francesc Rodriguez Damas, 53 anys

3 ~

RÐ

T


ÍndexAgenda04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. NOTÍCIES

28. COM LA VAIG FER

29. MUSEU DE L’ESQUERDA

30. ENTREVISTA

32. SALUT

33. OPINIó

41. ESPORTS

48. SAPS QUè VULL DIR?

ACTEs DE sAnT joRDIConsultar pàgines 10 i 11.

Diumenge, 22 d’abril21a Pedalada popular bTT Cases noves. Sortida a dos quarts de 9 del matí. 3 recorreguts de 49, 32 i 10 km. Esmorzar amb botifarra a la brasa. I una rosa per totes les noies participants. Organitza: www.bttcasesnoves.com

ACTEs FEsTA MAjoR DE lEs CAsEs noVEs 2012Diumenge, 29 d’abrilCaminada Popular. A dos quarts de 9 del matí. 15 quilometres planers amb esmorzar i record per a tothomDimarts, 1 de maig Xocolatada, a les 9 del matí.Missa i Homenatge a la Vellesa, a les 11 del matí. Acompanyats de la Coral Rocaprevera i Fina Alabern, al piano. Seguidament, petit con-cert per la mateixa coral. En cas de pluja, es farà a la carpa de la pista poliesportiva del barri.Café-sardanes, a dos quarts de cinc de la tarda, amb la Cobla Bisbal Jove.Acabarà la festa amb la música garrotxina de Manelic i Maia Valsos, polques, “passodobles”, americanes, pericons… En cas de pluja, a la car-pa de la pista poliesportiva del Barri.Organitza: Comissió de Festa de Les Cases No-ves.

Diumenge, 29 d’abril 161è aniversari concurs ocellaire. Al matí. Al barri Sant Sebastià de Roda de Ter. En cas de pluja es farà a la carpa municipal, situada al ma-teix barri. 48 magnífics premis. Hi haurà coca i vi per a tothom. Organitza: Unió Ocellaire de Roda de Ter.

Divendres, 18 de maigPresentació de la joia del Museu i concert de guitarra a càrrec d’Hernan Goti. A les 8 del vespre. Lloc: Museu de l’Esquerda. Organitza: Museu arqueològic de l’Esquerda.

Dissabte, 19 de maigContacontes a l’Esquerda. Floduc el bufó ex-plicarà el conte del Llop i la Guineu. A les 6 de la tarda. Lloc: Jaciment Arqueològic de l’Esquerda. Organitza: Museu arqueològic de l’Esquerda.

Dimarts, 22 de maigTaller de música per als escolars (a concretar). Organitza: Museu arqueològic de l’Esquerda.

Dijous, 26 d’abrilXerrada “Tipologies de venda”, a càrrec del servei de consum de la Diputació de Barcelona, dirigida a empresaris i treballadors del sector del comerç. Per donar a conèixer les característi-ques principals de diverses modalitats de vendes (rebaixes, liquidacions, saldos i ofertes). A les 3 de la tarda, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.

Per a més informació: www.rodadeter.cat

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

RĐT

Amb aires de Sant Jordi

Ens agradaria que oloréssiu aquesta revista i que sentíssiu l’olor d’una rosa vermella, amb gotes de gebrada. Però si no us és possible fer volar tant la imaginació, sí que ens agradaria que hi trobéssiu aires de Sant Jordi. És

per aquest motiu, que vam demanar als col·laboradors de la revista, que dins la seves possibilitats, adaptessin les seves col·laboracions al Sant Jordi i ens fessin arribar per aquesta edició escrits relacionats amb la diada. Des de propostes li-teràries que ens han fet arribar de la Biblioteca Bac de Roda fins a l’entrevista a un llibreter del poble, en són dos exemples. També us proposem una iniciativa en la que s’uneix cuina i poesia i que es porta a terme des del fogons de l’Hostal Sant Jordi.

Sant Jordi és una diada celebrada al cor de la primavera, un dia que si tenim la sort de poder-lo gaudir (deixant la feina i altres obligacions una mica a part), és un plaer poder passejar-se entre llibres i roses, regalar i ser obsequiat/da. Sant Jordi és un dia per llevar-se amb un somriure als llavis, un dia també per sentir-se orgullós de ser catalans i sentir, a peu de carrer, el moviment cultural del nostre país. Des de la revista Roda de Ter us animem a participar activament de la diada de Sant Jordi.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Montse Verdaguer i Mas Fotos. Àlex Sánchez

L’Hostal Sant Jordi ofereix un menú degustació Miquel Martí i Pol

Toni Gonzàlez i Marçal Curriu, amb els plats que formen el menú degustació.

L’Hostal Sant Jordi de Roda de Ter ha portat a terme una iniciativa en la que ha unit cuina i poesia. Ofereix un menú degustació dedicat al poeta rodenc Miquel

Martí i Pol, el qual s’ha elaborat a partir dels ingredients que més li agradaven, però donant-li a cada plat un aire més modern, adaptat a les tendències culinàries del moment. La idea s’ha cuinat als fogons de l’Hostal Sant Jordi, on hi treballa un nét del poeta: en Marçal Curriu i Martí, la idea del qual ha comptat amb la complicitat del cuiner Toni González, responsable del negoci. Per donar forma i con-tingut al menú, s’ha comptat amb l’estreta col·laboració de la família, la qual ha fet aportacions dels menjars que més agravaden a en Miquel. Amb aquesta iniciativa, s’ha afegit un atractiu més a la minsa oferta turística que ofereix el po-ble, sobretot, pensada per donar un alicient més a aquelles persones que es dirigeixen fins a Roda de Ter per fer la Ruta Literària Miquel Martí i Pol. De seguida que a la redacció de la revista RDT ens vam as-sabentar que l’Hostal Sant Jordi oferia aquest menú, ens en vam interessar perquè volíem publicar la notícia coincidint amb la revista que sortís als volts de Sant Jordi. Vam trucar en Toni González, responsable de l’hostal, i li vam demanar que ens expliqués tot el que feia referència a aquest menú. És clar que amb l’explicació no en teníem prou. També vo-líem les fotografies de cada plat, i una taula parada amb tots els plats, i les fotografies amb els cuiners, i sense els cuiners, i... En Toni va optar per convidar-nos a dinar. Va ser així com el dissabte 17 de març entràvem a l’Hostal Sant Jordi a les 2 del migdia i en sortíem a les 5 tocades de la tarda. Només arribar vam veure la minuta del menú, amb els 8 plats que s’hi inclouen, acompanyats del poema El Poble. Precisament, va ser un dissabte que el Sant Jordi estava ple de clients a dinar, i mentre esperàvem que en Toni i en Mar-çal poguéssin estar per nosaltres, preparàvem l’escenari per tirar les fotografies dels plats. Va ser un dinar servit i co-mentat pel nét del poeta, mentre en Toni era a la cuina, d’on en va sortir per servir-nos les últimes postres.

Són vuit plats elaborats a partir dels ingredients que més agradaven al poeta rodenc i s’han escollit en col·laboració amb els seus familiars

La proposta va sorgir d’un nét del poeta, Marçal Curriu, el qual estudia a l’Escola d’Hostaleria de Girona i que treballa al restaurant rodenc

6 ~

El t

ema

del

mes


Aperitiu

Cruixent de verduretes en tèmpuraCor d’escarxofa amb ou de guatlla i caviar d’arengada

Entrants

Cassoleta de bacallà brandant amb carbassó confitatRissotto de verdures

Segons plats

Rap amb ou d’ur i salsa de fruits secs al safràTac de vedella a l’oporto

Postres

Brotxeta de kiwi i fresonsCrema catalana

La minuta

Es tracta d’un menú degustació com-posat per un total de 8 plats, amb ape-ritius, entrants, segons plats i postres. La proposta que presenta actualment l’Hostal Sant Jordi és només un co-mençament perquè en Toni explica que “aniré variant plats perquè sinó seria massa repetitiu”. De fet, el gust culinari de Miquel Martí i Pol hi juga a favor ja que “a en Miquel li agradava tot, no tenia gustos especials”, explica la vídua del poeta, Montserrat Sans, la qual cosa els obre un gran ventall de possibilitats per anar renovant plats del menú. “El meu pare era poc siberi-ta, li agradava tot”, explica la seva filla M.Àngels, mare d’en Marçal, i ens re-corda que “a l’hora de menjar, a cau-sa de la malaltia que patia, es trobava limitat”. És per aquest motiu, que per exemple, les sopes no li anaven massa bé, afegeix la Montserrat. El festival de plats comença amb un aperitiu de “Cruixent de verduretes en tèmpura”, acompanyat per “Cor d’escarxofa amb ou de guatlla i caviar d’arengada”, amb les explicacions en exclusiva d’en Marçal. “Li vaig dir a en Toni que volia fer quelcom especial

per l’avi. I em va donar carta blanca”. Després de fer les indagacions opor-tunes entre els familiars més propers, van confeccionar un llistat “dels men-jars senzills que li agradaven al meu avi i que nosaltres hem portat cap a la cuina moderna”. Per exemple, a en Mi-quel li agradava molt l’esqueixada amb carbassó, gratinat al forn, que li feia la M. Àngels. I aquí entra la feina del cui-ner per donar-li un toc més modern: “Doncs vam decidir fer brandada i el carbassó confitat amb oli d’oliva. Ho muntem al plat amb la forma que li dóna uns aros, ho gratinem i hi afegim salsa de soja per donar-li un puntet es-pecial”, explica en Marçal. Arriba el rissotto de verdures, al que li afegeixen un cruixent de parmesà. I en aquesta alçada de l’àpat, el jove estudi-ant de l’Escola d’Hostaleria de Girona ens avança algunes idees que podri-en posar en pràctica, utilitzant algun llibre concret del poeta. “A Per molts anys hi ha aliments senzills com el pa amb tomàquet o la truita que voldríem oferir-los però deconstruïts”, explica. Heus aquí la grandesa de la cuina mo-derna. És a dir, que tindrà gust de pa

amb tomàquet o de truita, per posar dos exemples, però l’aspecte no serà el d’un pa amb tomàquet o d’una truita. A mesura que els comensals comen-cem a estar tips, continuen entrant els plats. Ara és el torn dels segons. Entra el rap amb ou dur i salsa de fruits secs al safrà. Si el comensal no està al cas de la minuta, pot pensar que després del rap entren ja les postres. En Marçal s’acosta amb el que podria semblar un pastís de xocolata. Però no. Es tracta d’un tac de vedella a l’oporto, un plat que combina el melós de la vedella amb el cruixent. I ara sí que venen les postres: broixeta de kiwi i fresons amb sorbet per ajudar-nos a pair i una boníssima crema catalana per acabar. Estem que ja no podem menjar més. I això que abans de començar, l’Àlex Sánchez, que ha fet les fotografies, es pensava que es quedaria amb gana. Un àpat exquisit, acompanyat d’una idea original, adaptada a la cuina mo-derna i que podem gaudir sense sortir del poble de Roda de Ter. Perquè “el poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort”.

7 ~

El t

ema

del

mes


8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

La Irene Llop i la Núria Sadurní, dues historiadores rodenques, han sigut les encarregades d’escriure el llibre d’en-guany que cada Sant Jordi presenta l’Ajuntament de les Masies de Roda. Sota el títol Les Masies de Roda i el patrimoni religiós. Recull històric i arquitectònic, han volgut explicar tots els llocs de culte que engloba la parrò-quia de Sant Pere de Roda, que com-pren les Masies de Roda, Roda de Ter i una part de l’Esquirol com és Sant Martí de Sescors. “A part de les esglé-sies parroquials, monestirs... també hem estudiat els llocs de culte privats”, expliquen les dues autores. “Són cases de pagès, que la gent no ho sap ni ho coneix, però que tenen la seva capella

‘Les Masies de Roda i el patrimoni religiós. Recull històric i arquitectònic’Irene Llop i Núria SadurníEdita: Ajuntament de Les Masies de Roda

Propostes literàries

La Biblioteca Virtual és el nou portal web de la Xarxa de Bi-blioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Neix per donar resposta a les necessitats d’informació, d’apre-nentatge i de lleure en un entorn virtual. Va entrar en funci-onament el passat 13 de desembre de 2011. El nou portal ofereix un servei ininterromput en línia, 24 hores al dia 7 dies a la setmana, amb accés a informació sobre temes especialitzats, com ara turisme, cinema, salut, còmics o cuina i vins; recomanacions de llibres, cinema i música; espais de participació per als usuaris, que poden valorar documents i compartir els continguts a les seves

xarxes socials; informació general dels centres, com serveis bibliotecaris, horaris, activitats, entre altres; accés a tràmits en línia, com renovació dels documents, i, un espai perso-nal on els usuaris poden organitzar-se i personalitzar-se a mida els continguts que més els interessen del portal. Tota aquesta informació està elaborada pels bibliotecaris de les 208 biblioteques i els 9 bibliobusos de la Xarxa experts en els temes proposats.Per accedir als serveis que ofereix la Biblioteca Virtual no-

(Continua a la pàgina 9)

Text. Gabriela Arderiu. Bibliotecària de la Biblioteca Bac de Roda. Foto. Àlex Sánchez

La Biblioteca Virtual: el nou portal de les biblioteques

o el seu oratori”. A més, han volgut re-marcar que “tot i parlar tota l’estona de conceptes religiosos, també és un lli-bre de patrimoni i història, ja que tots els llocs dels que parlem han jugat un paper important en la nostra evolució al llarg dels últims 2000 anys”. “Tam-bé cal destacar la col·laboració de to-tes les persones que ens han facilitat la documentació i que ens han cedit les fotografies” comenten la Irene i

Text i foto. Ester Camps

Les autores Núria Sadurní i Irene Llop.

la Núria. “Hem hagut de fer una llar-ga llista d’agraïments”. La presentació del llibre, que tindrà lloc el dissabte 21 d’abril a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala de Plens de l’Ajuntament de les Masies de Roda, anirà a càrrec de Ramon Buf í, mossèn de la Parròquia de Sant Pere de Roda. El llibre es podrà adquirir a les principals llibreries de la comarca i a les oficines del propi Ajuntament de Les Masies de Roda.

La portada del llibre.

9 ~

No

tície

s


Aquest any 2012 Emili Teixidor ha publicat un altre llibre de la Formiga Piga. En aquesta aventura, la Formiga Piga va a veure el Mussol Tot Sol, el bi-bliotecari. Li explica que la Reina ha de reposar després d’una malaltia que ha passat, i que vol uns quants llibres per llegir. El Mussol porta la Piga per les diferents sales de la biblioteca i li parla dels llibres que els lectors llegeixen des de fa molts i molts anys.

Blanca Busquets és de Cantonigròs i no se n’amaga quan reconeix que escriu sobre el lloc dels seus orígens. També queda ben clar que una part de la ficció abeura en les seves arrels i en les històri-es de família i veïns. La novel·la, distingi-da amb el “Premi Llibreter de narrativa 2011”, explica dues històries paral·leles: la de la Lali, una noia jove que sembla que no acaba de trobar el seu lloc fins que se’n va a La Carena, on trobarà els papers de la seva besàvia la Tònia, una dona marcada pel seu temps que tenia passió per escriure i ho feia d’amagat.

En aquest llibre s’hi barregen la foto-grafia, la poesia i la música. La poesia n’és el plat fort. Els dos creadors del projecte, amants de la poesia de Mi-quel Martí i Pol, li han volgut retre un humil homenatge escollint part dels seus poemes per ser musicats per alguns dels grups més actuals del panorama musical català i amb la col-laboració especial de Josep Guardiola. El pròleg és de Lluís Llach. El llibre va acompanyat d’un CD amb els enregis-traments.

BUSQUETS, BLANCA. La Nevada del cucut. BCN: Rosa dels Vents, 2011

Tribut sorra i fulles a Miquel Martí i Pol. BCN: Mediterrània, 2011

TEIXIDOR, EMILI. La Formiga Piga va a la biblioteca. Barcelona: Cruïlla, 2012

més cal disposar del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals i donar un correu electrònic.L’estructura del portal web es basa en quatre grans apartats: L’apartat Coneixement té estructurats els recursos en funció de la seva tipo-logia: bases de dades, recursos web, guies de lectura i accés al catàleg. Cal destacar els Prestatges Virtuals on hi trobareu tot tipus d’informació orga-nitzada en temes de novel·la, viatges, còmics, entre altres.L’apartat Biblioteques dóna informa-ció dels equipaments bibliotecaris de la Xarxa: biblioteques, bibliobusos i municipis. Tant d’horaris, serveis i ac-tivitats, com de recursos, fons especi-als, webs i notícies locals.A l’apartat “Recomanacions” hi troba-

reu recomanacions fetes pels professi-onals de la Xarxa, permet també veure on es troben els exemplars amb un ac-cés al catàleg de les biblioteques. L’apartat El Meu Espai. Aquest, pot-ser, és un dels més recomanables ja que permet gestionar els continguts de la Biblioteca Virtual a la teva mida. A mesura que navegues entre els dife-rents apartats pots anar guardant tot allò que et sembla interessant i col·-locar-ho als teus propis prestatges or-ganitzant la informació al teu gust. Com a usuari, un cop registrat, pots triar les teves biblioteques de referèn-cia per rebre’n les notícies i activitats. Pots, també, triar alguns dels recursos que s’ofereixen i valorar-los i fins i tot compartir-los a les teves xarxes soci-als.

L’objectiu final de la Biblioteca Virtual és aconseguir un major grau d’interac-ció usuari-biblioteca. Donant més vi-sibilitat als serveis que s’ofereixen. Tot això ho podeu trobar a http://bibliote-cavirtual.diba.cat

10 ~

No

tície


Aquest any la diada de Sant Jordi s’escau en un dilluns i el gruix més important d’actes a Roda de Ter s’ha concentrat el diumenge 22. Amb tot, el dissabte 21

ja hi ha programat un taller de dracs dirigit a aquells infants que vulguin participar a la Cercavila de Dracs del diumen-ge. Només cal portar una tela verda i una caixa de cartró. El taller es fa a l’Espai. I també el dissabte, hi haurà actuacions musicals al Teatre Eliseu, les quals es gravaran i s’emetran per Ràdio Roda, com a un programa especial Sant Jordi. És una iniciativa dels programes de l’emissora municipal Toc de vermut i Avui parlem de tu, presentats i dirigits per Joan Parera. Les persones que vulguin assistir en directe a la gra-vació del programa, ho podran fer el dissabte 21 d’abril, a dos quarts de 6 de la tarda. L’entrada és gratuïta. El actes del diumenge comencen ben d’hora, a les 8 del matí, amb la caminada organitzada per Caminem pels voltants de Roda i Encara hi som. És la quarta caminada d’aquest any 2012 i el recorregut és Roda-Sta. Magdalena-Roda. A partir de les 11 del matí, a la plaça Major de Roda hi haurà Fira d’intercanvi del llibre. I també a partir d’aquesta hora, es farà un taller de Sant Jordi, amb l’elaboració de titelles de paper per a la canalla. A la plaça, també hi haurà una parada informativa sobre l’Assemblea Nacional de Catalunya, fins a les 2 del migdia. En un matí ple d’actes de Sant Jordi, no hi poden faltar les sardanes. En motiu del centenari de l’Excur-sionisme a Roda, s’interpretarà la sardana escrita pel grup excursionista Fills del Ter, durant l’audició de sardanes amb la Cobla Principal d’Olot, que tindrà lloc a les 12 del migdia a la plaça Major. A partir d’aquesta hora, també hi haurà parada de llibres i roses per part del Museu Arqueològic de l’Esquerda. A les 5 de la tarda, comença la concentració de dracs a la plaça i la cercavila de dracs.Pel que fa els actes i activitats del mateix dia 23 d’abril, du-rant el matí es fa la Fira de l’Intercanvi de llibres per a es-colars, al passeig del Ter, una iniciativa del consell escolar municipal i les dues escoles d’infantil i primària. Cada nen i nena pot portar a l’escola entre 1 i 5 llibres vells que vul-gui canviar per altres. Els mestre hauran recollit durant la setmana els llibres i donaran els vals a cada nen i nena. Els dilluns el matí, podran veure tots els llibres i podran triar els que els interessin més. També es comptarà amb l’actuació de la Xaranga de l’Escola de Música El Faristol. A la tarda, hi haurà teatre per als escolars. La biblioteca Bac de Roda ha programat per l’Hora del conte del 25 d’abril de 2012, espe-cial Sant Jordi, les Llegendes de Jaume I, a càrrec de L’espina de la sardina. Té lloc a les 6 de la tarda, l’entrada és gratuïta i està dirigida a nens i nenes a partir de 3 anys.

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Fradera

Roda de Ter celebra un Sant Jordi amb activitats diverses

L’escola Mare de Déu del Sòl del Pont us desitja un bon Sant Jordi

11 ~

No

tície

s


12 ~

No

tície


Diuen que a la tercera va la ven-çuda, però a l’Ajuntament de Roda de Ter, ha estat al segon

intent que s’ha pogut aprovar el pres-supost municipal per a l’exercici 2012. El grup municipal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, que governa en minoria, va presentar una proposta de pressupost en el ple de desembre, el qual no va rebre el suport suficient de la resta de forces a l’oposició. Des d’aquell moment, ERC va seguir treba-llant per buscar la confiança dels altres grups que formen el consistori rodenc, la qual s’ha traduït amb les abstencions d’Independents per al Progrés de Roda (IPR), Convergència i Unió (CIU) i Plataforma per Catalunya (PxC), en la votació d’aquest punt de l’ordre del dia del ple celebrat el 20 de març.El regidor d’Hisenda, Roger Coromi-nas, va explicar que: “El pressupost que presentem avui representa un ajust glo-bal de la despesa del 15,45%, el que su-posa, en xifres absolutes, 953.507,38€ menys que l’any anterior. En concret, la baixada de les inversions reals és de 664.999,38€, el que representa una baixada del 56,13%, i la despesa cor-rent es disminueix en 288.508€, el que suposa un 5,79%”. Corominas va afegir que: “En números globals sí que les

L’Ajuntament de Roda de Ter aprova el pressupost municipal 2012 en el segon intentText. Redacció RDT. Foto. Àlex Sánchez

Un moment de la sessió plenària del març de 2012, en la que es van aprovar els pressupostos municipals de l’exercici 2012.

xifres respecte el desembre són simi-lars, únicament 16.630€ inferior, però sí que hi ha hagut canvis importants, molts d’ells imposats, com el fet de no poder sol·licitar crèdits per finançar inversió o el fet de decidir no pressu-postar ingressos en concepte de pla de barris per prudència. Fet que ha obli-gat a fer un esforç extra per quadrar el

INGRESSOS

EXERCICI 2012

TOTAL INGRESSOS

5.217.123,62

Capítol I Personal 1.733.720,00•Capítol II Compra de béns corrents i de serveis 2.070.185,00•Capítol III Despeses financeres 125.000,00•Capítol IV Transferències corrents 66.460,00•Capítol VI Inversions reals 519.733,62•Capítol IX Variació de passius financers 702.025,00•

DESPESES

EXERCICI 2012

TOTAL DESPESES

5.217.123,62

P R E S S U P O S T 2 0 12

Capítol I Impostos directes 2.124.400,00•Capítol II Impostos indirectes 30.000,00•Capítol III Taxes i altres ingressos 1.100.342,00•Capítol IV Transferències corrents 1.598.038,00•Capítol V Ingressos patrimonials 3.100,00•Capítol VII Transferències de capital 361.243,62•Capítol IX Variació de passius financers 00,00•

pressupost”. Corominas feia referència al fet que l’estat prorrogués un any més que els ajuntaments amb més del 75% d’endeutament no poden demanar crèdits. I a l’anunci que va fer la Ge-neralitat de Catalunya que no pagaria, de moment, els diners per actuacions

(Continua a la pàgina 13)

13 ~

No

tície

s


En el ple ordinari de febrer, es va fer la primera interven-ció d’una persona del públic al finalitzar la sessió plenària. I en el ple de març, ja van ser 2 els veïns que van intervenir. Aquestes intervencions s’han portat a terme després que l’Ajuntament de Roda de Ter aprovés recentment la modi-ficació de l’ordenança de Participació Ciutadana. En el ple de març, l’exregidor Esteve Franch, que havia encapçalat el grup municipal de Convergència i Unió, del qual ara n’està desvinculat, es va oferir com a defensor del ciutadà. Aques-ta és una figura que contempla el reglament de participació ciutadana. I també va proposar que l’ajuntament es donés de baixa de l’Associació Catalana de Municipis i també de la Federació de Municipis de Catalunya, i destinar els diners de les quotes a associacions del municipi. Esteva Franch va fer aquesta proposta després de les últimes notícies que han sortit els mitjans de comunicació sobre possibles irregula-ritats de béns públics vinculades a membres de l’ACM. L’al-calde, Jordi Serra, va dir que “les quotes que paguem rever-teixen en escrix el servei d’assessorament que rebem”.

L’exregidor Esteve Franch es proposa com a defensor del ciutadà i que l’ajunament es doni de baixa de l’ACM i la FMC

del Pla de Barris que es realitzessin el 2012. Abans d’acabar la seva exposició, el regidor d’Hisenda va afegir que l’Ajun-tament de Roda de Ter “amb la feina i gestions fetes estem al corrent dels pagaments de totes les factures”, fet que per-metrà no haver de notificar cap import a l’estat. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va agrair el vot de confiança de la resta de grups municipals a l’oposició.El grup d’IPR va explicar la seva abtensió: “Ens hem abs-tingut per donar via lliure a l’aprovació dels pressupostos obrint una finestra a possibles vies de col·laboració de les modificacions de crèdit que s’aniran produint al llarg de l’any 2012, intentant ajustar-se a les necessitats del pressu-post alternatiu d’IPR”, fent referència al pressupost alterna-tiu que van presentar al ple del desembre de 2011. IPR va demanar que s’incrementés la dotació pressupostada per part de l’equip de govern en ajudes i subvencions destina-des a les entitats esportives, entitats culturals, a la Fundació Privada l’Esquerda, entitats infantils i juvenils, l’entitat Fò-rum Dona de foment de polítiques d’igualtat Dona-Home i a les Associacions de veïns. I van afegir que “IPR vol ser una oposició útil en suport a les entitats i a les associacions de veïns que són qui en menor o major mesura pateixen la crisi, i que són l’essència de Roda”. Segons IPR, aquest ajustament s’ha aconseguit amb els diners que estaven pres-supostats a “despeses conjunturals” del capítol 2.Pel que fa a la resta de grups municipals de l’oposició, Con-vergència i Unió va dir que “no és el pressupost que nosal-tres presentaríem” però es va abstenir amb “el compromís de l’equip de govern de fer canvis en determinades partides de cara el segon semestre de l’any”. Pel que fa a Plataforma

per Catalunya, si en el ple de desembre va votar a favor del pressupost, en aquesta ocasió es va abstenir.

En el ple es van aprovar per unanimitat dues mocions. CiU va presentar una moció per demanar a l’estat espanyol la transferència del 0,7% dels fons provinents de l’IRPF desti-nats a programes de cooperació i voluntariat socials. I PxC, va presentar una moció en la que es demanava suprimir el registre municipal d’unions de fet i del reglament d’or-ganització i funcionament del registre municipal d’unions estables de parella. L’alcalde va estar d’acord en canviar el reglament però no en suprimir-lo. I la moció es va aprovar per unanimitat amb aquesta modificació.

Per part d’IPR, es van presentar dues preguntes. Una refe-rent a l’eliminació d’arbres en determinades zones de Roda prop del cementiri i en especial de la zona del passeig del Ter. I una segona pregunta referent al no funcionament de l’ascensor panoràmic del pont Vell, tot i “pagar-se el mante-niment a l’empresa responsable”.IPR va presentar també precs. En un dels quals es demana-va un esforç a l’equip de govern per tal que portés a terme la contractació de determinats serveis a empreses rodenques. També s’instava a l’equip de govern a no apagar punts d’il·-luminació en determinades zones de Roda. IPR va dir que aquest prec estava motivat per veïns de diferents barris que “atribueixen determinats furs en immobles i tallers indus-trials, i un augment considerable de la sensació d’insegure-tat per la manca d’il·luminació en determinades zones del poble”.

14 ~

No

tície


ADEQuACIÓ DE lA RuTA DEl GuRRIEl Consorci Alba-Ter porta a terme el projecte d’adequació de la Ruta del Gurri entre Vic i Les Masies de Roda. La Ruta del Gurri està pensada com a complement de la Ruta del Ter i es podrà fer tant a peu com en bicicleta. El recorregut total és de 12,5 km i s’ha prioritzat un traçat que ressegueix el curs fluvial del Gurri a través de camins existents propers a l’espai fluvial del riu. La Ruta del Gurri transcorre per Vic, Gurb, les Masies de Roda i Roda de Ter i l’enllaç amb la Ruta del Ter es realitza a Roda, a 500 metres de la desembocadura del Gurri amb el riu Ter en el municipi de les Masies de Roda. Les obres consisteixen en adequar i senyalitzar la ruta des de Roda fins al centre de Vic mitjançant la millora de camins, l’obertura d’un tram de camí nou i la construcció d’infraestructures de consolidació, estabilització i millora d’aquests camins.

s’EnGEGA lA CAMPAnYA DE lA PRoTECToRA D’osonA “sI l’EsTIMEs, PosA-lI El XIP”La Protectora d’animals d’Osona fomenta la tinença res-ponsable d’animals de companyia amb la campanya “Si l’es-times, posa-li el xip!”. Aquesta campanya, que es portarà a terme tot l’any 2012, permetrà que els responsables dels animals de companyia (gats, gossos i fures) puguin posar-los el microxip a preu de cost (25 €). A més, s’entregarà un lot de productes Nestlé Purina a tots els beneficiaris de la cam-panya. L’objectiu principal del xipatge és facilitar la identifi-cació dels animals per tal de censar-los a l’ajuntament cor-responent. Les dades de contacte de la protectora són les següents: Associació Defensa dels Animals d’Osona, Torre d’en Bosc, s/n, 628.195.225 / 628.195.227, de Gurb. Podeu trobar més informació a: www.protectoraosona.com

Tenint en compte la gran quantitat d’interessats en el son-deig realitzat el mes de març, la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter ha posat fil a l’agulla i ja compta amb una proposta concreta d’Horts Socials, que es-pera poder engegar el proper mes de maig. Així, els Horts Municipals de la Muntanyeta neixen en resposta a la de-manda social (més de 40 persones s’hi han interessat fins ara) i com a part d’un projecte que té la finalitat de facilitar l’accés de la població de Roda de Ter a parcel·les d’horta. La intenció és recuperar un espai públic sense ús fins ara, promoure la cohesió social i el treball intergeneracional, així com els valors del respecte i estima de l’entorn natural, el consum responsable i les bones pràctiques agrícoles. Els terrenys s’han seleccionat tenint en compte tota una sèrie de condicions que els fan òptims. En concret es troben si-tuats al carrer dels Molins (a darrere del garatge de la Col-lecta). S’han delimitat inicialment 26 parcel·les de 50 m2 per par-

L’Ajuntament de Roda tira endavant 29 horts socials que es situaran al peu de la MuntanyetaText. Redacció RDT

ticulars i 3 parcel·les una mica més grans, per entitats i cur-sets de formació en horticultura ecològica. Aquesta proposta es farà arribar a les escoles municipals i al Centre de Dia de la residència d’avis, per tal de que aquests col·lectius es puguin beneficiar tant de les ofertes formati-ves com d’algunes de les parcel·les de conreu.S’han consultat experiències semblants dels municipis ve-ïns, com Vic, Manlleu o Torelló i també es compta amb la col·laboració del Grup de Defensa del Ter.Per tal de garantir la possibilitat d’accés a tots els veïns i veïnes de Roda de Ter, l’adjudicació de les parcel·les es farà properament a partir d’un sorteig públic. L’Ajuntament atorgarà a les persones seleccionades una llicència d’ús temporal de la parcel·la d’hort per a 4 anys.Per tal d’informar en detall a les persones que s’han mostrat interessades en el projecte, es convoca una reunió per al proper 25 d’abril, a les 7 de la tarda, davant del garatge de la Col·lecta.

15 ~

No

tície

s


El 13 de setembre de 2009, la consulta sobre la indepen-dència de Catalunya realitzada a Arenys de Munt, sacse-java la política catalana i l’estatal. La riera d’Arenys, plena de gom a gom de catalans i catalanes que feien costat a la iniciativa, va ser el bressol de dos moviments paral·lels que han de convergir en la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).En aquell mateix moment, un grup d’independentistes de llarga trajectòria van decidir que calia superar tantes i tan profundes diferències del passat per aconseguir vertebrar un moviment, el Moviment per la Independència (MxI). Aquest grup va contactar amb d’altres militants històrics de l’independentisme i es va proposar de treballar ideològi-cament l’esquelet del MxI. El treball i l’esforç es va realitzar des de l’anonimat, condició sine qua non per garantir que l’esforç es centrés en les idees i no en els personalismes. D’aquest treball sobre les idees i les paraules en va sorgir la Declaració fundacional i el full de ruta. Ambdós textos van ser aprovats en la Conferència per l’Estat propi, un acte celebrat a Barcelona el 30 d’abril de 2011. Va ser també, a partir d’aquesta conferència, que es va organitzar un Secre-tariat i una Comissió permanent que s’han posat a treba-

Quasi 200 persones assisteixen a la presentació de “Roda per la Independència”

Text. Redacció RDT. Foto. Ramon Grabalosa

llar per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el qual va tenir lloc el passat 10 de març de 2012 en un acte solemne al Palau Sant Jordi de Barcelona, en el que hi va assistir una destacada presència de rodencs i roden-ques. Avui, l’ANC ja té personalitat jurídica, disposa d’un reglament, d’un full de ruta ampliat, etc.Què vol ser l’AnC? Vol ser una força de la societat civil amb arrels al territori (d’aquí la importància de les naixents assemblees territori-als que duen el nom del seu municipi amb l’afegitó: “... per la Independència”. Així: Sabadell per la Independència, Bla-nes per la Independència, o Roda per la Independència...), estesa als diferents àmbits o sectors de la nostra societat (Empresaris per la independència, Municipis per la inde-pendència, Actors per la independència,...), un gran movi-ment transversal que afavoreixi les condicions i l’èxit per la celebració del referèndum per la independència o de la de-claració unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya i es celebri després el referèndum ratificador. Els únics límits autoimposats a aquesta transversalitat són els principis democràtics i el respecte absolut pels Drets Humans.

Us encoratgem, doncs, a través de Roda per la Independèn-cia a treballar per aconseguir la majoria social favorable per la independència de Catalunya. Més informació a: www.assemblea.cat

Com neix l’Assemblea Nacional Catalana?

Text. Roda per la Independència

El 2 de març va tenir lloc al teatre Eliseu de Roda de Ter la presentació oficial de ‘Roda per la Independència’, dins el marc de l’Assemblea Nacional Catalana que es va constitu-tir el 10 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona. La pre-sentació va comptar amb dues ponències; Jaume Vallcorba, President de la Fundació Catalunya Estat, va donar detalls de l’impacte demolidor de l’actual situació d’espoli fiscal a la que està sotmesa Catalunya i dels avantatges que repre-sentaria tenir un estat propi que administrés directament les finances del nostre país i disposés dels 20.000 milions d’euros anuals adicionals que actualment se’n van a Espa-nya i no tornen. Carles Castellanos, professor i lingüista de la UAB, i fundador del Partit Socialista d’Alliberament Na-cional (PSAN) i l’MDT, va explicar el paper de l’Assemblea Nacional Catalana, i va engrescar a tothom a participar ac-tivament d’aquest moviment, en un moment que ell consi-dera històric i clau per avançar cap a la consecució de l’Estat propi. L’acte va finalitzar amb quasi 200 persones que van omplir el teatre dempeus, cantant Els Segadors. A l’assem-blea constituent de l’ANC, del dia 10 de març, hi van assistir diversos rodencs i va aplegar 6.000 persones.

Santi Pons, escollit secretariat de l’ANC

El 31 de març es van celebrar les eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). A la regió d’Osona-Ripollès es van habilitar 4 seus electorals, on van votar 127 persones, que representen un 38% dels electors amb dret a vot d’aquesta regió. Les persones escollides han estat Santi Pons, que es presentava per la llista de representació nacio-nal, i Ramon Sentmartí, Mª Teresa Casas i Ignasi Puig, que es presentaven per la llista de representació territorial de la regió Osona-Ripollès.

Diversos rodencs i rodenques van assistir a la constitució de l’ANC al Palau Sant Jordi.

16 ~

No

tície


Sense amnistia general pels afectats de les multes del radar de l’Eix Transversal a Gurb. Així ho va determinar el direc-tor del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, després que la mobilització ciutadana pretengués aconseguir una amnistia pels multats. La campanya massiva de sancions es va iniciar el passat 25 de gener i es va allargar entorn un mes. Aquest tram de l’Eix Transversal, a l’alçada de Chocovic, havia estat limitat a 80 km/h i el radar s’activava quan un vehicle pas-sava dels 100. A causa de les obres, es va baixar la limitació a 60 km/h i el radar es va començar a disparar a partir dels 80. Aquest fet va comportar nombroses sancions a diversos conductors d’Osona i també de Roda de Ter. Aquests, de se-guida es van organitzar a través de xarxes socials per tal de poder fer pressió a les administracions competents perquè es retiressin aquestes multes. Entre els mesos de gener i fe-brer es va sancionar a 3.426 conductors. Roda de Ter ocupa el tercer lloc entre els municipis amb conductors que van rebre més multes. La majoria de sancions estan tipificades com a “falta greu” i tenen un import de 100 euros.La pressió ciutadana va aconseguir que una delegació d’al-caldes d’Osona, entre ells el de Roda, Jordi Serra, s’entre-vistessin amb el director del Servei Català de Trànsit a Bar-celona amb l’objectiu que es replantegés la possibilitat de retirar les denúncies. Els representants locals van demanar a l’administració que el proper cop que es modifiqui el límit de velocitat d’un radar es promoguin campanyes de cons-cienciació. De la trobada però, no en va sortir una amnistia general. Es va determinar que els conductors reincidents tenen l’oportunitat de presentar al·legacions de forma indi-vidualitzada, tot i que després Trànsit tramitarà l’expedient. D’aquesta manera es pretén que els conductors reincidents només hagin de fer front a la primera de les sancions re-budes. Segons xifres del Servei Català de Trànsit, un 82% dels sancionats tenen una multa, mentre que el 18% restant tenen diverses multes acumulades al mateix punt.

Text. Jèss Carol

Sense amnistia general pels afectats de les multes de trànsit del radar de Gurb

unA oFICInA Al CosTAT DE l’AlTRAA principis del mes de març, es coneixia la notícia que el BBVA comprava Unnim Banc, al preu d’un euro, i que BBVA haurà d’assumir més de 1.000 milions d’euros en pèrdues. Es va anunciar que tancaria un 30% de les ofi-cines i també reduirà la plantilla de personal. La compra no quedarà tancada fins després de l’estiu i fa pocs dies s’ha constituït un comitè de seguiment. A Roda de Ter, hi ha quasi de costat una oficina de BBVA i també una oficina d’Unnim Banc, l’antiga Caixa Manlleu, situades a la plaça Major. Segons fonts consultades, encara està per determinar quin serà el futur de les dues oficines de Roda de Ter. L’oficina de l’antiga Caixa Manlleu és de propietat i la del BBVA, de lloguer.

REVIsIÓ DE lA ITV PER A CICloMoToRsUna unitat mòbil de la ITV es desplaça dos cops per any a totes les poblacions de més de 5.000 habitants per a realitzar la revisió obligatòria als ciclomotors de dues rodes de 49 cm3. El proper divendres 27 d’abril, una d’aquestes unitats mòbils es desplaçarà a Roda de Ter. La localització és el Passeig del Ter, sota el Pont Nou, tal com es va fer l’última vegada. L’horari de les revisions és de les 14.30 h a les 16h. Els interessats cal que demanin hora al web: www.citaprevia.cat. o al telèfon 902 31 32 31. S’aplicaran les tarifes d’ITV aprovades per la Gene-ralitat de Catalunya. Per a més informació, també poden trucar al 93 731 66 60.

RECollIDA DE TAPs DE PlÀsTIC PER A lA RE-sIDÈnCIA D’AVIs DE CAn PlAnolEsDes de la residència d’avis de Can Planoles de Roda de Ter s’ha organitzat una recollida de taps de plàstic a les botigues de la població. Amb els diners que es vagin aconseguint gràcies a la recollida de taps, la residència comprarà una grua o una bàscula per pesar els resident que vagin amb cadira de rodes o tinguin mobilitat re-duïda. Els taps poden ser d’ampolles d’aigua (de totes mides), dels bricks de llet, d’ampolles de sucs fruita, olis, detergents, etc.

PER Al DRET A l’HAbITATGEEl grup local de Roda de Ter de la Plataforma per al dret a l’habitatge d’Osona va organitzar una xerrada informativa sobre com participar a la Campanya per a la ILP, que va te-nir lloc el 23 de març, a Roda. Prop de 70.000 famílies Cata-lanes, i més de 300.000 a tot l’Estat, s’han quedat sense habi-tatge des de l’any 2007 fins ara, i amb deutes que després de sumar-hi els interessos de demora i les despeses judicials, sovint s’acosten al preu inicial de compra. S’ha iniciat una Iniciativa Legislativa Popular per tal que, amb la recollida de 500.000 firmes en un termini de 9 mesos, pugui entrar al Congrés dels Diputats una proposta de modificació de la Llei per tal que s’aturin els desnonaments.

17 ~

No

tície

s


Durant la 3a Marató de donació de sang de Roda i Les Masies de Roda, que es va fer el 31 de març, es va acon-seguir traspassar el llindar de les 200 donacions, tal i com el mateix eslògan deia: ‘Roda la sang x 200’. La jornada es va tornar a convertir en una festa amb actes i activitats per a tots els gustos i edats que van contribuir, també, que el marcador de la marató arribés a les 201 donacions, al finalitzar. Tal i com ens informen des de la delegació local de l’Associació de donants de sang de Roda i Les Masies de Roda i del Banc de Sang i Teixits, es van aconseguir 190 donacions, 11 oferiments, i hi va haver 29 nous donants. Des de la delegació local es vol donar les gràcies a totes les persones que com a donants van participar a la ma-

Text. Redacció RDT. Fotos. Ester Camps i Sabina Jufré

201 donacions, a la 3a Marató de sang de Roda i Les Masies

rató però també a totes les entitats i persones que s’hi van implicar d’una manera o altra. A les activitats de la plaça Major, hi havia inflable per a la canalla, pesca amb piscina inflable de la Societat de Pescadors Esportius de Roda, xocolatada popular, actuació de batucada a càrrec del grup Batutukè, actuació de country a càrrec de l’As-sociació de Country d’Osona, actuació castellera a càrrec dels Nyerros de la Plana. També es va fer una visita co-mentada al Museu Arqueològic de l’Esquerda. Al Teatre Eliseu es va po-der gaudir de actuacions musicals a càrrec de l’Escola de Música El Faris-tol, concert de guitarra clàssica a càr-rec d’Hernan Goti i concert amb Joan Escudero. També es va fer un concurs de dibuix.

18 ~

No

tície


Text i foto. Redacció RDT

Període de preinscripcions a la llar d’infants de Roda, del 24 al 27 d’abril

Una imatge d’arxiu de l’interior de la llar d’infants de Roda de Ter.

Totes les famílies interessades a portar el seu fill/a a la llar d’infants municipal de Roda de Ter el curs 2012-2013 han de reservar plaça, presentant una sol·licitud a la mateixa llar d’infants, en el període de preinscripció del 24 al 27 d’abril. L’hora-ri de preinscripció del centre és de dilluns a divendres de 10 a 11 del matí i de 2/4 de 4 a 2/5 de 5 de la tarda. Per a més informació, es va organtizar una jornada de portes obertes el dissabte 14 d’abril, de 10 a 12 del matí. Fins als tres anys els nens i les nenes poden anar a la llar d’infants on cursen el primer cicle de l’educació infantil (que té caràcter no obligatori). L’edat mínima que han de tenir per acce-dir-hi és de 16 setmanes, complertes el dia 1 de setembre de l’any que s’inicia el curs. La Llar d’infants municipal de Roda de Ter és un centre d’educació infantil per a nens/es de 4 mesos a 3 anys. El seu horari és de 8 del matí a 6 de la tarda. Ofereix també servei de menjador, amb cuina pròpia i ecològica. Pel que fa el període de preinscripció escolar per al curs 2012-2013 de segon ci-

RECollIDA DE sIGnATuREs PER REClAMAR lA 6a HoRALes dues Associacions de Mares i Pa-res d’Alumnes (AMPA) de les escoles d’infantil i primària de Roda de Ter, Emili Teixidor i Mare de Déu del Sòl del Pont, donen suport a la Federa-ció d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), la qual ha endegat una campanya a tra-vés de la qual es volen recollir 50.000 signatures per tal de modificar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i pro-moure la igualtat d’oportunitats en els sistema educatiu de Catalunya.Des de la FaPaC continuen treballant per re-clamar que s’incorpori la sisena hora als centres educatius de primària. A Catalunya hi ha pocs centres públics

EsPECTAClE InFAnTIlEl diumenge dia 25 de març des del Fòrum de Pares i Mares de la Llar d’Infants de Roda, es va organitzar un espectacle de pallassos a la Car-pa. 102 persones van gaudir de les aventures d’en Makuto, un pallas-so que ens va apropar al món del circ fent malabars, funambulisme, màgia… Sempre amb l’ajuda d’un públic que va riure moltíssim. L’espectacle és una més de les acti-vitats del Fòrum, que ja va organit-zar un altre espectacle pel gener, la carrossa de Carnaval, i ara està pre-parant les portes obertes de la llar d’infants i la festa de fi de curs. I és que, els més menuts de casa també han de gaudir i passar-ho bé!

cle d’Educació Infantil (P3), educació primària i ESO va tenir lloc del 19 al 30 de març. Per tal que els pares i mares amb fills d’aquestes edats puguin tenir informació i coneixement dels dife-rents centres escolars del poble també es van organitzar Jornades de portes obertes. La data de publicació de les llistes de sol·licituds amb la puntuació provisional és el 17 d’abril de 2012. Per terminis de tancament d’aquesta edi-ció, us n’informarem en el proper nú-mero de la revista.

PREus llAR D’InFAnTs DE RoDA DE TER

Matrícula (únic): 78.30 €Horari de matí o tarda fins a 3 hores (mensual): 84.15 €Horari complert fins a 6 hores (men-sual): 139.15 €Per cada hora de més tots els dies (mensual): 43.50 €Servei de menjador (diari): 7.05 €Servei de menjador (mensual): 123,40 €Servei de menjador infants que por-ten el menjar: 5.70 €Servei de menjador infants que no porten el menjar: 99.05 €

El mes de juliol es preveu la possi-bilitat de quotes setmanals a raó de 21,03 euros.

amb sisena hora. Encanvi, els centres concertats i privats sí que la fan. A Roda de Ter, els dos centres d’educa-tius de primària no compten amb la si-sena hora. Des de la FaPaC es reclama aquesta 6a hora per garantir la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu català. Les dues AMPA’s de les escoles de primària de Roda de Ter han asse-gurat que donen suport a la iniciativa i recolliran signatures entre les famí-lies dels alumnes. L’AMPA de l’escola Emili Teixidor va recollir signatures el 9 de març i tornarà a repetir la iniciati-va més endavant. Pel que fa l’AMPA de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, aprofitarà activitats que s’organitzin a la mateixa escola o al poble per dema-nar aquestes signatures a les famílies.

19 ~

No

tície

s


Alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol van participar a la prova Cangur que va tenir lloc a la Universitat de Vic el passat 15 de març. La Universitat de Vic, com cada any, va acollir a les se-ves instal·lacions els 260 estudiants provinents de set centres de la comar-ca d’Osona que van portar a terme la prova matemàtica, al mateix temps que ho van fer 21.493 estudiants de tot Catalunya i Andorra, en 137 seus diferents. La prova Cangur consisteix a resoldre 30 problemes matemàtics en una hora i quinze minuts sense utilitzar calcu-ladora. La prova té quatre nivells, cor-responents a 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat. Els guanyadors d’aquesta edició participaran a la pròxima edició de l’Olimpíada Matemàtica, que orga-nitza la Societat Catalana de Matemà-tiques. Els centres d’Osona que hi van participar són: IES Vic, IES La Plana, IES Jaume Callís de Vic, Col·legis Sa-grat Cor de Jesús i L’Escorial de Vic, IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i SES Tona. La pàgina Web del Cangur és: www.cangur.org. La Prova Cangur és un activitat impulsada per la soci-etat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la So-cietat Catalana de Matemàtiques que, per aquesta raó, és l’entitat titular del Cangur en llengua catalana.

L’IES de Roda participa a la prova Cangur

TV3 emetrà un programa especial de Sant Jordi, el dia 23, després del pro-grama de la tarda Divendres. Alguns programes de la cadena autonòmica han preparat per la diada espais amb aires de Sant Jordi relacionats amb el tipus de format que ofereixen. Aquest és el cas del programa Gran recorregut que presenta Marc de las Heras: “Per relacionar el Sant Jordi amb el nostre programa ho hem fet a través d’una ruta literària, amb dos autors tan im-portants i que eren “veïns” com Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol”. L’equip del programa va passar per Folgueroles i després va venir a Roda de Ter, el 12 d’abril, per gravar alumnes de les esco-les de primària recitant el poema Abril del llibre Per molts anys de Miquel Martí i Pol. En Marc ens ha explicat que els alumnes ho van fer d’allò més bé: “Sí, sí, ens van sorprende!”. La set-mana següent també van venir a gra-

Text. Redacció RDT

Un programa especial de Sant Jordi a TV3, amb protagonistes rodencsText. Redacció RDT. Fotos. Escola Mare de Déu del Sòl del Pont

Especialitats:PA D’OSONA

ESPIGUES D’OSONA PA GALLEC

PA ARTESÀAvda. Tecla Sala, 17 - Tel. 93 854 04 51

08510 RODA DE TER

CLÍNICA DENTALDr. JOAQUIM ROMA NOVELLAS

Col·legiat 3893

SERVEI D’ORTODÒNCIAMÀSTER EN IMPLANTOLOGIAODONTOLOGIA CONSERVADORACIRURGIA I PRÒTESIS C. Bac de Roda, 9, 1r, 3a

Tel. 93 850 03 96 - RODA DE [email protected]

var al germà del poeta, Ramon Martí i Pol. La sèrie documental GR comp-tarà amb nous capítols que s’emetran a partir del setembre. Recordem que el canal 33 va emetre un capítol del programa el 5 de novembre del 2010, en el que passava per Roda de Ter. El podreu recuperar a través de www.tv3.cat. En aquest capítol hi surten moltes cares del poble.

Durant la gravació a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont.

20 ~

No

tície


Text i foto. Escola de Música El Faristol

Alumnes de l’Escola de Música participen a la trobada de joves pianistes i a la cantata de la Catalunya Central

Un moment del concert de l’any passat en el que es va presentar el projecte de final de curs.

L’Escola Municipal de Música de Roda de Ter i l’Esquirol és membre ac-tiu de l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música) i participa cada curs en diverses activitats amb altres escoles de la zona 6 (Osona, Bages,

Solsonès i Berguedà). Des de l’EMM, considerem molt important que els nos-tres alumnes tinguin l’oportunitat de fer música amb altres nens i nenes, joves i adults formant part de formacions instrumentals i/o vocals més grans de les que tenim a l’escola. Durant aquest curs, hem participat amb els alumnes de 4 a 7 anys a l’estrena d’una cantata infantil al teatre Kursaal de Manresa, al concert de joves pianistes “sala piano” a la Garriga de Castelladral i participarem, també, al II +música que es farà el proper 22 d’abril a Vacarisses. Un espai de trobada amb més de 300 alumnes d’escoles de música on tots junts interpretaran peces musicals en format orquestral.

sAlA PIAno

El passat 25 de març va tenir lloc a la Garriga de Castelladral la Segona Trobada de Joves Pianistes sota el títol “El piano inspira creativitat”, en un entorn idíl·lic envoltat de natura i primavera efervescent. Els joves pianistes de l’Escola “El Fa-ristol” van interpretar dues peces a quatre i sis mans que van servir d’inspiració a l’il·lustrador de Navàs Valentí Gubianas per pintar un piano de principis del segle XX “in-situ”.La jornada, en forma de concerts temàtics, va durar tot el matí de diumenge, i hi van participar una vuitantena d’alumnes de les escoles de música de la Catalunya Central, fet que va donar un espai diferent i engrescador per als nostres petits pianistes per compartir la seva música d’aquest instrument tant bonic i sovint tant solitari.

FloRInDA, Al VACA PAllAssA

El dia 18 de març els alumnes de 4 a 7 anys de l’Escola van participar a la 5a Can-tata Infantil de la Catalunya Central que es va realitzar al Kursaal de Manresa. Enguany ha sigut: Florinda, la vaca pallassa. Aquesta iniciativa es va crear ara fa cinc anys i la nostra escola hi ha participat sempre. Des de la comissió organitza-

tiva de la cantata es proposen les par-titures, els textos i la infraestructura perquè tots els alumnes de les escoles de la Catalunya Central hi puguin par-ticipar. Després de treballar-ho durant dies hi ha un dia que es posa en comú entre totes les escoles. És el moment del gran espectacle, que a part de fer noves amistats i compartir tot cantant i fent música les experiències viscu-des, sempre hi ha algun element mo-tivador per a la canalla. En el cas de La Florinda, ens van acompanyar du-rant tot l’espectacle tres pallassos que representaven el conte que hem estat treballant.

Des de tres anys i aprofitant tota la fei-na feta durant el seguiment de la Can-tata, tot fent-ho coincidir amb l’activi-tat de l’escola del “taller amb famílies” que la realitzem durant el tercer tri-mestre, tornem a representar la canta-ta amb els alumnes de l’escola perquè en pugui gaudir tot el poble.

21 ~

No

tície

s


Objectiu complert: El rodenc Santí Serra, de l’empresa Ser-cam Shows, es va imposar a la

final del programa de descobriment de talents de Tele5, ‘Tu sí que vales’, amb un espectacle de doma que comptava amb la participació de tres cavalls, una burra i dos gossos. El premi consisteix en 30.000 euros i un contracte per incorporar-se a la gira de l’espectacle ‘Hall’.Segons el mateix Serra, “ens varem presentar al concurs per poder arribar a un públic que no conegués de prop el món eqüestre i veure les seves reac-cions davant de les nostres propostes”. També perquè “volíem saber les opi-nions d’un jurat tant mediàtic com el del programa amb persones com José Corbacho o Risto Mejide”. I el resultat; “va ser genial”. Confessa que “quan veig el vídeo de la final tinc clar que hem aconseguit el nostre objectiu; apropar el món dels cavalls a tothom”. De fet, aquest és un dels reptes de l’empresa Sercam Shows que gestiona conjunta-ment amb els seu germà, John Serra. Des del inicis han treballat per tal de fer espectacles on els cavalls siguin els protagonistes i on aquests animals mostrin diverses dots artístiques. Actuar amb cavalls en un plató de televisió no és fàcil, i menys si les di-mensions són reduïdes com en aquest cas. Segons Serra, una altra de les di-ficultats amb les que es van trobar va ser amb el terra ja que era alçat i feia

“Hem apropat el món dels cavalls a tothom”Text i foto. Jèss Carol

Santí Serra acompanyat dels protagonistes de l’espectacle que els va fer mereixedors del premi.

sentir insegurs els cavalls. Però, “tenim els cavalls molt acostumants a treba-llar en llocs com aquest i es van portar molt bé”.El triomf televisiu servirà, segons Ser-ra, “per ampliar el currículum de l’em-presa”. Es mostra especialment satisfet per la repercussió mediàtica que ha tingut el seu pas pel programa tot i que, confessa que, “no ens pensàvem guanyar, només quedar segons o ter-cers” ja que “hi havia un nivell molt alt”. Sercam Shows és una de les poques empreses espanyoles dedicades a la producció d’espectacles amb cavalls. Actualment compten amb 15, però

no descarten ampliar-ne el nombre. El primer que cerquen són trets de bellesa morfològics i a partir d’aquí comença el treball per tal de descobrir les habilitats artístiques d’aquests ani-mals. Segons Serra, el secret per entre-nar-los és “comportar-se com si jo fos el líder del ramat i estudiar molt bé els seu comportament”.En aquests moments ja s’està treba-llant amb noves propostes. Una d’elles és una obra de teatre on l’actor prin-cipal és un cavall. O també amb una altra producció on un cavall entra en escena volant. D’idees, segons Serra, “no en falten” i afirma que “no hi ha límit, és qüestió d’imaginació”.

22 ~

No

tície


Text. Laura Bayer

Sembla que quan arriba la primavera ens activem; comença el bon temps, els dies s’allarguen i sobrevenen les ganes de fer co-

ses. Coincidint amb l’arribada d’aquesta prima-vera, a L’Espai també ens hem posat les piles per intentar activar el poble. Per altra banda, ara ja fa força temps que a Roda no tenim escola d’adults i és cert que es troba a faltar una oferta formativa per a joves i adults des d’una vessant no formal, o diguem que més en la línia del lleure formatiu. És important que al poble hi hagi oferta d’activitats i que entre tots en fem un lloc per a viure-hi plena-ment, més enllà de la rutina diària, tot fomentant espais de trobada, d’oci i diàleg.Amb aquest argument doncs, des de l’Espai us presentem Espai’s Actius, un programa de tallers liderat des de la regidoria de Joventut, però desti-nat tant a la població jove com a la població adul-ta. Es tracta d’una oferta ben variada de tallers per a tots els gustos: Informàtica bàsica i xarxes socials, defensa personal, tennis taula, creació de webs, anglès de supervivència, Ioga, Speaking, ràdio, màgia, maquillatge, dansa del ventre, cuina i sardanes. Un total de 13 tallers que s’iniciaran la setmana del 23 d’abril i que amb una durada de 10 sessions cada taller, finalitzaran a finals de juny. Els tallers es duran a terme en diferents espais del municipi: L’Espai, Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, Pavelló Municipal d’Esports, Ràdio Roda, Teatre Eliseu, Can Planoles i Llar d’Infants; d’aquí el nom del programa Espai’s Actius. Un dels objectius inicials del programa ha estat intentar que els tallers siguin impartits per gent del poble, cosa que hem aconseguit en més de la meitat d’aquests. Ara resta a veure si el programa té èxit i quin nombre de tallers poden realitzar-se. De totes maneres, ja anunciem que la tardor vinent sortirà una altra programació, esperem que tant o més variada i atractiva com aquesta.Recordatori...No volem acomiadar-nos sense recordar que per aquestes dates L’Espai compleix dos anys de fun-cionament, i si bé és cert que tot i la curta trajec-tòria, estem en un moment de canvi, seguirem treballant per oferir el millor servei que sabem. Sabeu on trobar-nos, així que per a qualsevol consulta o per fer-nos arribar algun suggeriment, queixa o el que sigui, sereu benvinguts. Per últim, desitjar-vos a tots/es una feliç Diada de Sant Jordi!

Espai’s actius o el lleure formatiu

23 ~

No

tície

s


ARC Es FA MÉs VIsIblEARC ha pintat un mural al dipòsit d’aigua de l’entrada de Roda de Ter, venint de Vic, amb dos missatges que són: Jo estimo ARC i ARC, t’estimo. Aquesta és una manera de donar més ressò a la marca “ARC”, que és el nom que aglu-tina als botiguers, comerciants i empreses de Roda de Ter que estan adherits a l’Associació Roda de Comerciants. La iniciativa prové de la legislatura anterior i ha estat el març del 2012 que s’ha pogut materialitzar. Es va buscar un lloc visible del poble on pintar el mural i llavors es va dissenyar un missatge que “cridés l’atenció”. Des d’ARC, s’explica que amb aquesta iniciativa es pretén “fer veure a la gent que a Roda de Ter també hi ha comerços al poble”. Amb aquesta iniciativa, ARC també ha contribuït a que “el dipòsit quedi més arreglat”. Foto. M. Àngels Roviró

ACTIVITATs DEl DIA InTERnACIonAl DE lA DonA, A RoDA DE TERDes del Fòrum Dona i per commemorar el Dia Interna-cional de la Dona, es van dur a terme dues activitats. El dia 5 de març, a les vuit del vespre, a la sala poliva-lent de la Biblioteca Bac de Roda, es va fer una xerrada a càrrec de la Rosa Guitart, professora de la Universitat de Vic i Membre del CEID (Centre d’Estudis Interdisci-plinaris de la Dona). El tema de la xerrada era Ser nena, ser nen, avui que tractava sobre l’educació que donem a les nostres filles i fills, segons el seu gènere i com això in-flueix en el seu caràcter i la manera d’actuar a la vida. En resum, de com encara avui, malgrat tot, no els donem el mateix tracte si és nena o nen. El dia 11 de març va tenir lloc la caminada popular en homenatge a les dones de Roda. Juntament amb l’entitat Caminem pels voltants de Roda i Encara hi som es va fer la caminada habitual de cada mes però, dedicada a les dones. A l’arribar a la plaça Major, el Fòrum Dona va oferir un petit refrigeri i varen regalar una agulla de pen-jar amb una flor de roba a tots els participants. Abans de llegir el manifest com a cloenda de l’acte, Fòrum Dona va voler agrair públicament a la Rosa Roca i a l’Assump-ta Muns, responsables del Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) de Roda de Ter, la seva feina, dedicació i el suport a l’entitat.

AbEl ARDERIu PREsEnTA 5 PEl·lÍCulEs D’EsCAlADAEl rodenc Abel Arderiu i la productora Veu-off Films van presentar 5 pel·lícules d’escalada en un acte que va tenir lloc el vespre del 13 d’abril a la carpa de Roda de Ter. Els films van ser Vies (Som a casa); Camí vertical Pla d’Aiats; Sol de l’Ordiguer (Cadí); Hotel Via Vemur (Rupit); i El Morro de l’Abella. Durant la vetllada, a més de veure les pel·lícules en la pantalla gegant que es va instal·lar també es podia comprar el dvd, al preu de 14 euros. L’Abel també és notícia perquè el diumenge 22, a Ripoll, té lloc la projecció del curtmetratge que va dirigir fa 13 anys L’enterrament (d’un conte de Miquel Martí i Pol). La projecció tindrà lloc a les 7 de la tarda, a la Sala Abat Senjust.

ARC ha endegat el mes d’abril una nova campanya per pre-miar la fidelitat dels seus client, la qual substitueix la llu-mineta. Es tracta d’unes targetes que caldrà segellar en 8 establiments diferents per entrar en el sorteig de 5 premis de 100€. S’han repartit uns expositors amb les targetes i uns segells numerats per a cada un dels establiments. A la tar-geta el client hi haurà de fer constar el nom i cognom i el telèfon, i dipositar-la un cop correctament omplerta a qual-sevol establiment associat. El sorteig es continuarà fent al finalitzar cada trimestre per Ràdio Roda.

ARC premia la fidelitat dels seus clients amb una nova campanya

24 ~

No

tície


CRIs juAnICo, EnTREVIsTAT A RÀDIo RoDAEl programa ‘Avui parlem de tu’ va entrevistar l’excantant del grup Ja t’ho diré, Cris Juanico, que va venir als estudis de l’emissora convidat pel col·laborador Joan Parera. El progra-ma es va gravar el 8 de març i durant 60 minuts es va parlar de la trajectòria i del nou projecte ‘Dues pedras’, de Juanico.

400 programes de Cafè i Sardanes

El programa Cafè i Sardanes de Rà-dio Roda arribarà als 400 programes d’emissió el mes de maig de 2012. El programa, que dirigeix i presenta Jo-sep Verdaguer i Freixas, fa 8 anys que forma part de la graella de Ràdio Roda i el mes de març de l’any 2010 va arri-bar als número 300 de programa. Des de Ràdio Roda, volem agrair la tasca portada a terme per Josep Verdaguer durant aquests anys a l’emissora i ani-mar-lo a continuar col·laborant amb la mateixa dedicació que fins ara per sumar molts més programes.Cafè i Sardanes el podeu escoltar en directe els dimecres de 3 a 4 de la tarda i la repetició s’ofereix els diumenges de 9 a 10 del matí. Recordeu que també el podeu escoltar des del servei a la carta de Ràdio Roda: www.radioroda.cat.

Subscriu-te a la revista Roda de Ter per només 19,75 euros a l’any. Fes-te anunciant per només

98,67 euros a l’any. Contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al

carrer Ramon Martí, 42 baixos, de Roda de Ter

R ÐT

PRoGRAMA EsPECIAl MARATÓ DE sAnGCoincidint amb la marató de donació de sang de Roda de Ter i Les Masies de Roda, el 31 de març, Ràdio Roda va emetre un programa especial, de les 11 del matí a la 1 del migdia. Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Ester Camps i a l’Esther Clotet per la seva col·laboració desinteressada.

Dins el programa d’actes de Sant Jordi 2012 a Roda de Ter també s’hi ha in-clós una iniciativa del col·laborador de l’emissora municipal Ràdio Roda Joan Parera. El dia 21 d’abril s’han progra-mat un seguit d’actuacions musicals al Teatre Eliseu, les quals es gravaran i s’emetran per Ràdio Roda, com a un programa especial Sant Jordi. És una iniciativa dels programes de l’emisso-ra Toc de vermut i Avui parlem de tu, presentats i dirigits per Joan Parera. La actuaciona començaran a dos quarts de 6 de la tarda i es comptarà amb Àcid Úric, La Shinga, Germans Canal, Josep Montero i Les Oques Grasses, entre d’altres. L’entrada és gratuïta i oberta tothom.

Programa especial de Sant Jordi, des de l’Eliseu

Text. Redacció RDT

25 ~

No

tície

s


“Dones que somiaven un saxo” és el nou projecte de Pep Poblet que pre-senta juntament amb l’actriu Estel Solé. Es tracta de la fusió del seu úl-tim disc, “Saxology” i del llibre “Dones que somiaven ser altres dones”. “És la lectura teatralitzada dels seus poemes casats amb la meva música en directe” explica en Pep. En aquest nou espec-tacle, que van estrenar el passat mes de febrer al festival barnaSants, els dos artistes s’uneixen dalt de l’escenari per parlar de les múltiples dones que ha-biten dins la pròpia Estel, totes elles

“Dones que somiaven un saxo”, nou projecte de Pep Poblet que presenta juntament amb l’actriu Estel Solé

Text. Ester Camps. Foto. Cedida

acompanyades de la música de Pep Poblet. “Amb l’Estel ens vam conèixer a l’entrega de premis “D’Estil” a Figue-res. A ella la premiaven com a jove emprenedora i jo actuava” comenta Poblet. “Quan ella va pujar a l’escenari a recollir el premi, vam fer un tros del seu poema i vam veure que hi havia química”. I aquí va néixer aquest nou espectacle que esperem que tingui molt èxit. “Properament tenim actua-ció a Martorell i més endavant a TV3, al programa especial de la diada de Sant Jordi”.

El grup osonenc Ressaka Ska, amb alguns components ro-dencs, ha tret el seu primer disc al mercat sota el nom de “Greatest hits”. El primer pas per aquest grup jove ha sigut el canvi de nom, que ha passat a dir-se només Ressaka. “Amb aquest canvi de nom volem marcar l’evolució natural del grup: el canvi d’alguns dels components i el fet que no ens limitem només a tocar ska” ens expliquen. El disc, gravat a uns estudis de Torelló de la mà del produc-tor Enric Carbonell, inclou 9 temes de temàtica molt dife-rent on hi destaca la festa i la xerinola, però també algunes lletres compromeses amb la societat actual. Des del passat 7 de març ja es pot comprar o descarregar el disc per internet. També es pot comprar de forma f ísica als concerts de Res-saka o a altres punts de venda (consultar la pàgina web del

Ressaka treu el seu primer disc

Text. Ester Camps. Foto. Joan parera

grup: www.ressaka.cat). Per altra banda, cal destacar que des de finals de febrer es pot veure per internet (youtube) un vídeo del primer senzill del disc titulat “La ciutat” on hi col·labora la veu de la cantant osonenca Nuna.

Astrio ha tret nou disc aquest passat mes de març amb el títol “Don’t leave the planet”. El grup, format per Arecio Smith, Santi Careta, i el rodenc San-ti Serratosa, mostra en aquest disc la seva cara més electrònica. Val a dir, però, que es manté el fons jazzístic que els caracteritza, especialment en els frasejos de guitarra. En aquest disc trobem atmósferes molt més abstrac-tes i fosques, plenes de nit i futurisme, així com temes lluminosos i concilia-dors, com l’espectacular “Pasqua Flo-rida”. Cal fer menció també de les dues veus que s’hi poden trobar: una en la cançó “5 seconds”, de la mà del propi productor del disc, el nord-americà Dave Bianchi, i l’altre en el tema “Gun”, extreta d’un sampler original de Ms. Dynamite. Per últim, esmentar el canvi de nom del grup; ha passat de tenir dues es-ses a tenir-ne una, i recordar que per a més informació podeu visitar la seva web oficial www.astrio.es.

Astrio mostra en el nou disc la seva cara més electrònica

Text. Guillem Ramisa

26 ~

No

tície


Text i fotos. Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter. Biblioteca Bac de Roda

L’any 1969, durant el mes d’abril, tocant a la diada de Sant Jordi, es desen-volupaven activitats per celebrar el Dia del llibre. L’organitzador de l’esde-veniment era la Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, amb el suport de la

Diputació de Barcelona, a través de la Biblioteca Joan Riera Sala. El mateix dia 23 d’abril es convocava un concurs de dibuix a la plaça del poble destinat als escolars de Roda de Ter. Segons explica la revista Roda de Ter del maig de 1969: “uno de los actos más simpáticos fue el concurso para escolares de apuntes al natural, en plena Plaza del Caudillo”. A la imatge es pot veure un grup de nois en plena tasca de realització del dibuix amb tot de material per pintar. Un altre acte que complementava la festa va ser un recital de la cantant rodenca Dolors Laffitte, que va tenir lloc a la biblioteca Joan Riera Sala el 26 d’abril al vespre, amb un gran èxit de públic. La fotografia forma part de l’arxiu d’imatges que han recollit els participants als Tallers de Fotografia Històrica de Roda de Ter, organitzat per l’Ajuntament de Roda de Ter. Actualment, el taller segueix actiu amb el suport de la biblioteca Bac de Roda, amb l’objectiu de crear un arxiu informàtic que contin-

El 23 d’abril del 1969 es celebrava el “Día del Libro”

Foto de l’any 1969 d’escolars participant al concurs de dibuix organitzat el 23 d’abril en els actes del “Dia del Libro”

gui totes les fotografies obtingudes en les diferents edicions del taller, i fer-lo accessible i consultable des de la ma-teixa Biblioteca.

27 ~

No

tície

s


[email protected]

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

Com cada any, El Casalot també va fer la seva carrossa per al Carnaval de Roda de Ter. Tot i que des de la revista RDT els vam fotografiar, en el moment de fer l’especial fotogrà-fic del Carnaval 2012 no hi vam incloure la foto d’aquesa carrossa, que portava per nom “La primavera ha arribat a El Casalot”. Volem agrair a la gent d’El Casalot que ens en fessin adonar, i ens agradaria que amb aquesta pàgina quedi compensat el descuit involuntari.

El Casalot també va ser al Carnaval 2012

28 ~

Co

m la

vai

g fe

rRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

El GFR ens explica “Com la vaig fer”

El Grup Fotogràfic Roda (GFR) ens presenta dues fotografies en la secció “Com la vaig fer” d’aquesta edició. Són dues propostes d’Antoni Parareda i Xavier Teixidor. En cada edició, mem-bres del grup publicaran una de les seves fotografies i faran un comentari sobre la mateixa. El GFR és una entitat

oberta a totes les persones que esti-guin interessades en la fotografia. Per aquest 2012, el GFR ha organitzat un cicle formatiu de fotografia, la propera sessió és Estètica fotogràfica: compo-sició (Jordi Cervera i Fina Guitart), 25 d’abril. Tots els cursets es realitzen a L’Espai, a les 9 del vespre. El preu per

sessió és de 3 euros per aquelles per-sones que siguin de Roda de Ter i de 10 euros per les persones de fora del poble. Les sessions són gratuïtes per als socis del GFR. Les persones inte-ressades a assistir a les sessions cal que es dirigeixin a l’Espai el mateix dia i hora que s’imparteixen.

unA FoToGRAFIA D’AnTonI PARAREDAEl membre del Grup Fotogràfic Roda Antoni Parareda Font ens explica que: “La finalitat d’aquesta fotografia és que no fa falta que el tema principal surti a la foto si hi ha suficient informació per descriure’l. És fàcil imaginar que el final del tronc hi ha una rosa”.

unA FoToGRAFIA DE XAVIER TEIXIDoREl membre del Grup Fotogràfic Roda Xavier Teixidor ens explica que: “La meva manera de fer fotografies s’assembla una mica a anar a collir bolets: Amb el cistell-càmera a coll et passeges per algun indret que t’ha semblat escaient i, tot passejant, t’obres a l’entorn i en gaudeixes de la sensació. No tarda en aparèixer quelcom que et crida l’atenció o, com passa sovint, et roba el cor. Aleshores és quan participes del moment a través de l’objectiu, t’hi submergeixes, deixes que el dit prengui vida pròpia i comenci a prémer el dispara-dor. Agraeixes la oportunitat i segueixes passejant. Un cop a casa, igual que amb els bolets, t’asseus a triar la collita, sepa-rant les fotos mogudes, els bolets corcats, les fotos fosques, les cremades, les herbes i la terra que solen acompanyar a la collita. Després ve la cuina, la presentació, arreglar la taula o el marc, preparar-revel·lar les fotos per a poder compartir la collita del dia amb la teva gent, coneguts o inconeguts.Em permeto recordar-vos que a la pàgina http://grupfo-tograficrodadeter.blogspot.com.es/ hi trobareu mostres de les collites dels afeccionats de Roda i, potser, us ve de gust acompanyar-nos.”

Text i fotos. Grup Fotogràfic Roda

29 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Èxit de participació al cicle de conferències “Projectes singulars de l’arqueologia catalana”

Cadascuna de les sessions que aquest any composaven el cicle va omplir totes les cadires de què disposa la Sala Poli-valent de la Biblioteca i 236 persones varen seguir el cicle de conferències d’enguany, entorn a unes setanta persones per conferència. La procedència del públic era diversa, a ban-da de Roda, també hi havia públic de Vic, Manlleu, Cen-telles, Torelló i altres municipis de la comarca, així com de Barcelona. Totes les conferències van ser molt interessants perquè presentaven projectes vius, que encara no estan tan-cats i que aporten una informació molt interessant per a la

Als peus de la torre de l’homenatge del castell de Montsoriu.

Text i foto. Maria Ocaña. Museu Arqueològic de l’Esquerda

Dia Internacional dels MuseusEl 18 de maig és el dia Internacional dels Museus, enguany ja fa 35 anys que se celebra aquesta data a nivell mundial. Sempre hi ha un lema sobre el que tracta aquesta commemoració, enguany és “Museus en un món canvi-ant. Nous reptes, noves inspiracions”. Com cada any, el museu arqueològic de l’Esquerda vol sumar-se a aquesta celebració triant una peça o peces del seu fons per tal de posar-les en valor i destacar-ne les característiques. Com diu el lema hem buscat nova inspira-ció en un conjunt de cascavells d’èpo-ca medieval, que ens permetran parlar de música i que esdevindran per una setmana la Joia del Museu.

Agenda per al mes de maig

Els actes previstos són els següents:

Divendres, 18 de maigPresentació de la Joia del Museu i concert de guitarra a càrrec d’Hernan GotiHora: 20.00 h.Lloc: Museu de l’Esquerda

Dissabte, 19 de maigContacontes a l’Esquerda. Floduc el bufó explicarà el conte del Llop i la Guineu.Hora: 18.00 h.

Dimarts, 22 de maigTaller de música per als escolars (a concretar).

Com ja hem anat informant, l’Esquerda té una pàgina web nova. Des de fa un mes, en con-cret des del mes de març, po-dem comptabilitzar les visites que rep. Fins ara ha rebut 1923 visitants. Pel que fa al Facebo-ok, durant el mes de març hem superat els 400 Amics.

Ja ho sabeu, consulteu la nostra pàgina que inclou una secció de notícies i feu-vos amic del Museu.

història. Les tombes reials del Monestir de Santes Creus, el Temple d’August de Tarragona i la Cartoixa d’Escaladei foren els temes que es presentaren en el cicle.També la visita al castell de Montsoriu va agradar molt a les 36 persones que integraven el grup. Aquesta visita va anar a càrrec de Quim Mateu, conservador del Museu Etnòlo-gic del Montseny “La Gabella” i director de les excavacions. Igualment varem visitar un nou espai que s’ha museïtzat recentment i que explica els usos industrials de la riera d’Ar-búcies: La Farga Roquer.

Visitants web www.lesquerda.cat i Amics al Facebook

30 ~

L’e

ntre

vist

aRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

Un matí de principis de juliol de 2011 pujo a Ripoll. A can Casanova –una família molt coneguda al poble- he de parlar amb en Joan Antonio Pinar

Hernández (Múrcia, 1937). Em rep el seu fill i em fa pas-sar a casa, en Joan Antonio Pinar seu en una butaca al cos-tat d’uns grans finestrals que donen al riu Ter, al seu pas per Ripoll. Sense cap mena de dubte és una bonica imatge. S’aixeca per donar-me la mà i fer-me un parell de petons i torna a seure. Després de tantes converses telefòniques re-memorant el Roda de Ter de la seva joventut ja era hora que tinguéssim l’oportunitat de coneixe’ns. És un home seriós, amb una veu profunda, amb grans coneixements i molta saviesa en cada una de les seves paraules, tot plegat convida a escoltar-lo. M’assec a la butaca i comencem a parlar. El professor Pinar va estudiar magisteri a Múrcia i, després de fer les oposicions a Osca, el seu primer destí fou a la població de Sabiñánigo (Osca). Seguidament fou professor a l’Escola de Magisteri a Osca, allí donava classes als futurs professor de primària i d’institut. Va arribar a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter quan tenia 27 anys i va estar-hi quatre anys de professor, fins que es va casar. D’aquesta etapa de la seva vida a Roda de Ter n’explica molts aspectes que recorda encara vivament.Com és que va fer de professor a Roda?Vaig anar a fer oposicions a Osca. Va arribar un moment que havia de demanar un destí fix perquè ja havia fet dos anys de professor a l’escola de magisteri. I vaig demanar Roda que no sabia ni que existís, ni a on era, vaig demanar llocs inverosímils que ni els coneixia! I quan va sortir el destí al Boletin Oficial posava Roda de Ter. I jo estava amb uns companys allà a l’escola de magisteri a Osca i em deien: “I això on és?”. I jo els hi deia que no en tenia ni idea. I vam anar a agafar l’enciclopèdia Espasa i vam buscar Roda hi ha-via varies entrades per Roda fins que vam veure Roda de Ter i ens ho vam llegir. Recorda el moment en què va arribar a Roda?Era un 14 o 15 de setembre quan comença el curs, i vaig anar a prendre possessió del càrrec a l’Ajuntament on hi ha-via un alcalde que es deia Ribas i un secretari que era molt simpàtic i molt agradable i em van dir:”Aquí les classes no comencen fins a l’octubre perquè ara ve la Festa Major del poble”. I jo vaig pensar: “Que faig aquí a Roda sol?”. No co-neixia a ningú... era un lloc nou. Em vaig buscar una pensió que estava situada després del pont, pujant una mica a l’es-querra, crec que es deia Fonda Blasi. Vaig tenir una patrona

sensacional d’amable i de tot! Ara feia un fred allà, que jo te-nia l’habitació sota de teulada i la teulada era d’uralita i feia un fred...! l’aigua que et posaven en un gerro per rentar-te el matí es gelava dins del gerro, imagina’t si feia fred, però vaig ser feliç allà. Mira si tenia bona relació amb la mestressa de la fonda que quan es va retirar i se’n va anar a viure a Barce-lona, amb un dels seus fills, anava a veure-la i tot! Aquesta senyora cada any m’insistia perquè vingués abans per veure la Festa Major de Roda. I un any hi vaig anar i aquella matei-xa nit, amb els meus amics, vam conèixer un grup de noies i en aquell grup hi vaig conèixer la que seria la meva futura dona, que era de Ripoll. Això va ser el setembre i el juliol ja ens casàvem. I com van ser els primers dies a Roda?Me’n recordo com si fos ara que jo anava mirant pel poble buscant un bar i vaig acabar al mític bar Parramon. Jo no coneixia ningú i vaig entrar, i em vaig quedar a la porta del bar, ho recordo com si fos ara. De sobte va venir cap a mi un home que jo no sabia com es deia en aquells moments i em va dir: “Vostè és el nou mestre?”. I jo li vaig dir: “Sí, sí”. I em va contestar: “Què li sembla Roda?”. I jo li vaig dir: “Ho conec molt poc”. I em va dir: “Vol venir a casa? I així conèixer algú de Roda, el meu nom és Alfonso Buixó”. I li vaig dir: “Doncs sí, anem”. I vaig marxar amb ell caminant cap al carrer del Pont on ell vivia i tenia una carnisseria. Un cop a casa seva, em va presentar la seva dona, l’àvia, el seu pare, i bé, em van convidar a sopar. Imagina’t! Què et puc dir? Doncs una gent sensacional, sensacional... extra-ordinaris! Jo he sentit una gran estima per la família Buixó. Després, anant al bar amb ell, em va presentar en Ribas (el fuster), i d’altres, i jo em vaig integrar molt. Recordo que en el bar Parramon organitzàvem campionats de dòmino i jo dibuixava la casella dels resultats de la convocatòria del

Juan Antonio Pinar Hernández va arribar a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter quan tenia 27 anys i va estar-hi quatre anys de professor, fins que es va casar, l’any 1963.

Text i foto. Raquel Castellà Perarnau. Historiadora

Juan Antonio Pinar Hernández: “Vaig marxar de Roda perquè em vaig casar, sinó encara hi seria”

31 ~

L’e

ntre

vist

a


torneig. Allà hi jugàvem amb en Ribas, en Dot... i molta altra gent. A Roda vaig fer molt bones relacions. Roda era més aviat quiet en aquells anys per un noi jove com jo que tenia 27 o 28 anys i anava molt a Vic, on també vaig fer molts bons amics. Va tenir una bona acollida per part dels altres professors de l’escola de Roda?Va ser una acollida molt humana, molt afectuosa. A les escoles tenia un director fantàstic com a persona, era un fora de sèrie, que es deia Paco. I també un company, en Julio, era de Palència (Extremadura) i la seva dona era asturiana, després hi havia tres o quatre professores. Recordo la profes-sora Carmen Giménez, era jove i molt amable i a l’hora del pati ens reuníem professors i professores a xerrar. En aquella època l’escola tenia separa-da l’ensenyament masculí del femení però al pati coincidíem tots. A l’escola, quantes classes hi havia i vostè quines edats tenia?Normalment tenia els nens de set a deu anys. Hi havia tres classes que era de tres nivells diferents de coneixements i d’edat, i cada professor considerava quins havien de passar de curs segons els seus coneixements. Hi havia classes de reforç o extres?

Hi havia les permanències que eren voluntàries i era una hora extra al matí o a la tarda. A l’escola també s’havien fet classes d’alemany, venia una noia de Vic a fer-les. I jo havia fet classes particulars, per exemple, al fills del doctor Serra, als germans Molet, als germans Llach...Recorda alguna problemàtica a l’es-cola?Hi havia una escola religiosa de cape-llans i estàvem una mica de punta amb les nostres escoles. Hi havia una mica d’enfrontament, en certa manera, en-tre les públiques i les privades. Anaven molt a missa amb els alum-nes? Era obligatori?Hi havia uns controls d’assistència per l’alumnat anar a missa. Era una cos-tum però no estaven obligats. Però estava tan arrelat que se seguia al peu de la lletra. Tothom ho respectava i no s’ho qüestionava. Va ser feliç a Roda?Vaig ser molt, molt feliç a Roda per una raó: per la gratitud que vaig rebre dels meus alumnes, els quals van ser bons alumnes i em valoraven molt. I feliç també per les relacions d’amics que vaig tenir que eren sensacionals en tots els nivells. I va ser una situa-ció que sense donar-me’n compte, tot i ser un poble petit, i jo mai havia vis-

El professor Pinar va estudiar magisteri a Múrcia i, després de fer les oposicions a Osca, el seu primer destí fou a la població de Sabiñánigo (Osca).

cut en un poble, em vaig trobar molt a gust i molt bé de tal manera que vaig estar quatre anys a Roda i vaig marxar perquè em vaig casar sinó segurament encara hi seria perquè m’encantava Roda. Jo sempre ho he dit que el meu poble de Catalunya és Roda. La gent de Roda és encantadora, són extraor-dinaris. Els amics de Roda tenien unes tendències completament diferents a les franquistes que eren les de la zona on jo vaig créixer i estudiar. Tot i així mai vam tenir ni una discussió.Després de casar-se va continuar fent de mestre?Em vaig casar l’any 1963 i vaig anar a viure a Ripoll. Vaig demanar un any lliure perquè els meus sogres que eren ja una mica grans em van proposar de portar el negoci familiar. El principi per mi era una situació completament diferent perquè a casa meva sí que hi havia hagut negocis importants del meu pare. Però quan jo tenia setze anys el meu pare va morir i la meva mare, que era professora, s’ho va ven-dre tot. Vaig provar si m’agradava i em deuria agradar perquè he estat la resta de la vida aquí! Que és el què més li agradat de la seva etapa a l’ensenyament?Era molt feliç donant mitjans i conei-xements als meus alumnes.

32 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

Prevenció odontològica en l’infant

Després d’una primera aproximació al control de l’estat odontològic dels nostres fills des que neixen (ho podeu veure a l’article anterior publicat en l’edició de novembre- desembre de 2011), cal remarcar que en els propers anys d’evolució dels nens hauríem de fixar i reforçar els hàbits adquirits que conduiran a una total integració del control i manteniment del bon estat de salut bucal, com a fet inqüestionable per a aconseguir part del concepte de salut general (la falta de malalties evidents de l’infant). L’aproximació dels nens a l’odontòleg, ha de ser de forma progressiva i s’ha de considerar com un fet normal dins de la nostra quotidianitat. No és aconsellable portar-los al dentista tan sols quan hi hagi evidències clares de l’existència d’una lesió o patologia. Si la patologia és evident per als pares, serà segurament un estadi bastant evolucionat de la lesió. Sempre hem estat del parer que els infants, a partir dels 2 anys, acompanyin de tant en tant als pares en els seus controls dentals, ja que aquest contacte no intrusiu es considerarà per l’infant un fet normal i habitual que no comporta cap sofriment ni molèstia, així quan ells hagin de fer els controls corresponents, no tindran cap angoixa ni por. Si s’habituen als controls, en el moment que s’hagi de fer algun tractament, mai no serà tan estressant com si fos la primera vegada que veu a l’Odontòleg. Durant aquest període, hem de remarcar i reforçar els hàbits principals que els infants han d’assolir com a propis durant la resta de la seva vida, i que sintetitzem tot seguit. Cal evitar hàbits nocius (menjar a totes hores sense netejar-se les dents, xumar el dit o tenir hàbits d’ interposició de la llengua..). Després de cada àpat, cal netejar la cavitat bucal fent ús del raspall de dents a partir dels 18 mesos. Cal fer ús de dentífrics fluorats adequats a cada edat i a partir dels 2 anys. Fer un aprenentatge de la tècnica de raspallat i la seva freqüència. A partir dels 6 anys, cal fer revisions que incloguin a més de l’estat de d’higiene oral, el seguiment de les maloclusions dentals. I, també, fer controls periòdics

Text. Dra. Anna Sánchez Castro – Odontòloga - Clínica Dental Danoran

paella per encàrrec els caps de setmana

cada 3 mesos (si els hàbits d’higiene oral són adequats, fer controls cada 6 mesos).No hem d’oblidar que els infants són i seran segurament producte del que viuen i han viscut. Si a casa, amb els pares o avis, i a l’escola, amb els seus companys i mestres, no han tingut aquesta visió del manteniment diari de l’estat de salut bucal (i general de tot el nostre cos), segurament d’adults els hi costarà molt més agafar i mantenir els hàbits adequats. És una feina pesada molts cops per els pares, però quan veus als teus fills amb aquell somriure i una boca i dents sense cap lesió i que no han patit cap mena de dolor, segur que compensa amb escreix.Sabem que la gran majoria de lesions i patologies de la cavitat bucal són producte de gèrmens habituals que conviuen amb nosaltres, però que en estats normals d’equilibri no produeixen cap lesió. Quan tenen unes condicions adequades per a ells, es reprodueixen i actuen lesionant les peces dentals. Els microbis necessiten per a reproduir-se que les condicions els siguin favorables, i aquestes es produeixen quan coincideixen aquests quatre paràmetres:1. La temperatura els hi és adient (entre 35º-37º). Aquest fet realment no el podem manipular ja que la temperatura bucal normal és aquesta.2. La humitat hi és present. Aquest fet tampoc el podem manipular perquè la boca sempre està humida amb la saliva.3. L’existència de restes alimentàries (sobretot sucres) procedents del menjar que hem realitzat i que no hem tret. Si els retirem mitjançant el raspallat, aquest factor no afavorirà als microbis i no podran reproduir-se per falta de nutrients.4. L’existència de racons on amagar-se (lesions de caries, malposició dental, placa de carrall (“sarro”), pròtesis mal ajustades...) faran que no puguem accedir-hi ni tant sols amb el raspall, tot i fent una bona higiene oral.No dubteu en fer qualsevol consulta al respecte amb l’odontòleg, ell posarà els seus coneixements al vostre abast, aclarint-vos possibles dubtes i la facilitat per poder realitzar els tractaments adequats en cada cas. L’odontòleg és qui millor us pot aconsellar.

33 ~

Op

inió


Fòrum Dona, encara hi som

Des del Fòrum Dona ens hem propo-sat escriure un article a cada número de la revista Roda de Ter. En aquest espai volem informar a rodenques i rodencs de les nostres activitats, pro-jectes, inquietuds..., i com no, fer-nos sentir. Com ja vam comentar en el número anterior, ja no tenim el suport de les tècniques de l’àrea d’Igualtat i això complica qualsevol activitat que vulguem preparar. Som un grup de dones que, a banda de formar part del Fòrum Dona, treballem, tenim família i poc temps per dedicar-hi. Malgrat això, però, tenim il·lusió i ganes de tirar endavant i treballar per aquesta entitat. Volem aprofitar també aquest espai per animar-vos a venir a les nos-tres reunions i formar part del Fòrum Dona. I evidentment, que participeu a tots aquells actes que puguin ser inte-ressants per a vosaltres.En aquesta revista ja hi trobareu la Aquest és l’obsequi que es va entregar als caminadors.

Qui som l’Hospitalitat?

L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes és un moviment d’església i laic, sense ànim de lucre, que realitza una tasca social des del voluntariat, dirigida a persones amb alguna malaltia mental o discapacitat, amb l’objectiu d’aportar-los un enriquiment a la seva vida a través de les diverses activitats que realitzem.

Fundada l’any 1967, comptem amb un nombrós grup de persones de totes les edats, que dediquen part del seu temps lliure a realitzar una tasca vers els altres. És una tasca molt maca i agraïda, que el voluntari rep molt més del que es pugui aportar. Tothom hi té cabuda.

Ens distribuïm entre els bisbats de Vic i Solsona, els quals ja fa més de 40 anys que realitzem conjuntament els Pelegrinatges de Lurdes, essent, entre altres, la principal activitat que durem a terme les dues Hospitalitats.

Us convidem a conéixen’s una mica més, i us animem que alguna vegada proveu aquesta experiència tan positiva.

Tots hi sereu benvinguts.

Text. M. Carme Sallent

Al finalitzar la caminada pels voltants de Roda de l’11 de març, el Fòrum Dona va llegir un manifest a la plaça Major.

Text. Fòrum Dona. Fotos. Josep Antoni Alonso Sánchez

informació de les activitats que vàrem fer per commemorar el Dia Internaci-onal de la Dona.Ja estem treballant en futures xerrades, tallers i diverses activitats i preparant el sopar de dones. Ens agradaria que Fòrum Dona, con-tinués sent una entitat activa, però sobretot participativa i oberta a tot-hom.

34 ~

Op

inió


Amb ulls de drac

“El drac dormia plàcidament dins la seva cova. S’acabava de menjar una bona plata d’amanida de llenties, una olla de gaspatxo i un parell de melons. Estava molt tip i descansava mentre a fora picava un sol de justícia. Estava tan adormit que no va sentir el soroll del cavall que s’acostava cap el seu cau. Del cavall blanc en va descavalcar un cavaller de brillant armadura platejada, llarga llança i espasa afilada. Aprofitant que el drac estava immers al món dels somnis, el cavaller va matar el drac d’un cop d’espasa i va sortir a vanagloriar-se de la seva gesta a la princesa que l’esperava fora la cova. La princesa, molt contenta de la “proesa” del cavaller li va demanar que decapités el drac per fer-se un bonic barret amb la seva testa.”

També podria ser aquesta la història del nostre famós cavaller, la princesa i el drac que atemoria Montblanc. Moltes vegades em pregunto perquè tenim tendència a creure’ns unes versions determinades dels fets, sovint aquells que ens agraden més, que ens fan sentir millor o que ens expliquen aquelles persones en qui tenim més confiança. En el cas de Sant Jordi, ens hem preguntat mai quina seria la versió que el drac ens donaria dels fets? Evidentment que no, Sant Jordi és un valent cavaller que plasma els valors que com a catalans ens agraden i ens donen força: la lluita, l’amor, la constància, la feina ben feta. I el drac representa la maldat, la violència, el mal pel mal... és obvi, doncs, que ens creurem la versió que hem sentit sempre! Jo la primera... Però a vegades és bo plantejar-nos què ens creiem i de boca de qui, perquè no sempre la versió que més ens agrada ha de ser la bona!

Molt bon Sant Jordi, patró de Catalunya i de l’amor, a casa nostra!

Text. Sara Jordan Suriñach

Setmana SantaText. Mercè Viladecàs

Oh Déu, que del no res féu néixer tota criatura vivent, que el vostre alè ens ha deixat un món ple d’abundància, i la nostra responsabilitat és pobra i minsa. Digueu-nos que no vetlleu pel món, i així no pensarem que vetlleu per nosaltres, i no se’ns faran estranyes les desgràcies, ni els moviments de terra, ni les tempestes que arrasen els pobles ni tan sols deixar que les persones enterrin els seus morts sepultats dins d’unes runes o morin ofegats per una riuada. La gent no entén que la mare naturalesa sigui tan injusta i sempre amb els més pobres...Tot s’escapa de la nostra comprensió, a diferència de les guerres perquè aquí sí que hi intervé la mà de l’home. Veig un cosmos destruït, amb maldat, gent que plora absències que no tocaven. I avis carregats d’anys que viuen amb una pobra qualitat de vida, que desitgen la mort, i es troben sols, com abandonats, i encara sort de les residències que els donen una mica de caliu. Gent irresponsable que corre per la carretera. No són justes les morts que nosaltres precipitem, ja sigui per un grillat que mati la dona o que et llevi la vida a boca de canó. Les paraules de Jesús, quan diu “jo sóc el camí, la veritat i la vida”, no ens diuen res i ben cara que paguem la nostra desviació. La meva vida es va fonent, i em sap greu haver perdut la innocència i aquella bondat innata que em feia generosa, alegre...Em fan pena aquests nanos que han pujat sense control, doncs si ho pensem bé, la generació passada, i part d’aquesta, ens hem de sentir una mica culpables...No sé la manera de fer veure als polítics que no saben fer bones polítiques i menys per la joventut, ni tan sols els ajuntaments. Sempre hi ha algú que sobresurt i mira pel bé comú, podria posar l’exemple dels alcaldes de Sant Pere de Torelló i el de Badalona. Sort que n’hi ha que la balança també pesa per la gent que fa política pel poble, i no treballen per enriquir-se...!

35 ~

Op

inió


El temps

No s’enganyi el lector pensant que parlaré del temps que pugui fer aquesta primavera o si plourà o no. Vull parlar de la realitat o d’allò que creiem real però que ben mirat no ho és mai perquè tan prompte ens pensem que l’assolim ja no la tenim.Si ens abelleix parlar de l’ahir comentem només el somni d’una cosa que fou però que ja no és. Si pensem en el demà, solament és una quimera que no sabem si l’abastarem i quan creurem que ja serà nostra ja no ho serà, serà passat. Llavors, quan serà que tinguem present? Si ho raonem fredament no el vivim ni un instant. A tot estirar potser si en mil·lèssimes de segon que no podem retenir-les i resten fora de la nostra capacitat de comprensió.Em direu: D’aquest temps que sempre és passat sabem que ha sigut perquè n’hem fruït ja que en tenim proves materials d’objectes que hem usat i ens han estat útils, però només això perquè les sensacions anímiques i sensorials queden reduïdes als pensaments que poden donar-nos gaudi o alegria, però ni la més ínfima percepció corporal. En tot cas el record, i encara gràcies perquè amb temps i paciència es dilueix com un caramel a la boca d’un infant.

Text. Joan Sala i Pujols

Sempre hem sentit dir que el temps vola, qual cosa corrobora que no el podem guardar perquè si poguéssim almenys ho faríem dels moments més interessants capaços de complaure’ns, cosa que tampoc pot fer-ho l’univers, aquest ens inabastable que és sense consciència, al nostre criteri, de ser-ne. Quan pensem atényer el demà és perquè som avui i l’avui tampoc el tenim perquè temps de pensar-hi ja som ahir i l’ahir com a temps tampoc existeix, ja s’ha esgotat.I així ens anem enganyant nosaltres mateixos malgrat que, si comencem a pensar, veurem que potser ni nosaltres som res. En tot cas, i a l’extrem, un alè impalpable que s’infla com una bombolla prenent forma humana i que es desinfla cada mil·lìssima o mil·lionèssima de segon i que després de fer-ho infinites vegades una a una sense tenir-ne percepció i afegint-les mentalment a allò que som o pretenem ser i que ben mirat no som, per dir-ne alguna cosa en diem existència, idea virtual.No és això cap elucubració. Feu una mirada al vostre entorn i adoneu-se de tot allò que era i ja no és i allò que potser serà i ara encara no és i que quan sigui ja no serà perquè serà passat, mai present. Allò que no entenem és per nosaltres un misteri però no sabria dir-vos si a més que no el comprenem el volem entendre i si és millor saber-lo o ignorar-lo, cosa per altra part impossible per la nostra humana intel·ligència, aquella radical del si o el no i que ni ella ni nosaltres sabem si som o no som.

No m’ho podia creureText. M. Carme Balmes

No em podia creure el que veia per la televisió. Un grup de policies apallissant a nens d’institut a València. Per uns moments em va semblar que havíem reculat quaranta anys, Es veia clarament com la policia abusava de la seva força i superioritat i impunement, carregava contra els estudiants a cops de porres i empentes, fins i tot va quedar gravat com un policia tirava contra un cotxe a dues noies. Les imatges esgarrifaven i el resultat, un pilot de criatures detingudes i algunes més de ferides. Això ja s’havia vist fa poc, quan varen desallotjar la plaça de Catalunya l’any passat i fins i tot ara per la vaga general també hi va haver alguna càrrega que no calia. (no parlo dels disturbis posteriors).Tot això em va fer pensar en temps passats, quan era jo la que havia de córrer per no rebre cops de la policia. M’he parat a pensar en quines són les diferències amb el què passa ara i el que passava als últims temps de la dictadura i primers de la transició.Abans de manifestacions amb prou feina se’n parlava, estava vetat, els mitjans de comunicació si en parlaven era mitjançant comunicats proposats pel govern. Ara tots els mitjans en parlen i poden fer-ho sense censura, radio, diaris,

televisió, internet... I una altra diferència era el color dels uniformes policials: abans era gris, ara, blau marí o negre. Abans a l’institut s’hi anava a partir dels 14 anys i ara als 12 i, a més, en el meu cas anava a nocturn, és a dir, que jo ja era més gran i com molta gent treballàvem i fèiem el batxillerat. Ara l’ensenyament és obligatori fins al 16 anys i és molt més fàcil fer el batxillerat. En les manifestacions que fèiem a l’institut, al principi en les ciutats de províncies no hi havia grisos, ens perseguien el municipals i la guàrdia civil, primer els municipals i quan la cosa estava ben calenta apareixien els civils. Els universitaris abans eren una minoria, pocs tenien els diners suficients que valia una carrera i les beques escassejaven, només gràcies a què es feia el batxillerat nocturn i treballar de dia, que alguns varen poder anar a la universitat. Ara no hi ha batxillerat nocturn, tampoc hi ha feina.Segons deia el govern, abans els que anaven a les manifestacions eren els rojos separatistes que actuaven sota les ordres de comunistes maçons, enemics del règim. Ara, els manifestants són esvalotadors, sense raó, vàndals que només cremen i ho destrueixen tot. Però sempre es destaca el mateix, la policia sempre ha fet una feina impecable i si actua amb duresa és que ha estat provocada i s’ha vist obligada a carregar amb les porres, gasos i pilotes de goma, contra la majoria que els ataca mitjançant paraules.

36 ~

Op

inió


Serveis de: ODONTOLOGIA GENERAL, ODONTOPEDIATRIA, ODONTOLOGIA

PREVENTIVA, ORTODÒNCIA per a nens i adults, IMPLANTOLOGIA, CIRURGIA BUCAL,

PRÒTESI fixa i removible, PERIODÒNCIA

Plaça Major, 15, 2n - Tel. 93 854 04 53

Memòria històricaText. Joaquim Solé

Més encertat dir-ne la nostra trista Memòria històrica perquè, sense allunyar-nos molt, trobem els terribles versos d’Antonio Machado sobre els camps d’Espanya: “Son tierras para el Águila, un trozo de planeta por donde cruza errante la sombra de Cain”. Jo sempre m’he considerat un supervivent de la nostra Guerra Civil i, més d’un cop, amb la sort que cada vegada d’enfrontar-me amb Sant Pere aquest senyor digué: “Aquest torneu-lo a baix i doneu-li uns quants dies més de permís”.Vaig néixer en un petit poble de la Garrotxa, als peus del Pirineu, i als 14 anys ja em vaig trobar enmig de bastants republicans que creuaven la frontera –abandonaven la Pàtria-. Era un drama molt colpidor veure homes plorar i mares amb fills enfilant-se pels dif ícils canals de Sant Aniol. Jo coneixia molt bé el pas del ribas per haver-lo fet més d’un cop per anar a França a comprar queviures. Eren tres hores de camí d’anada i amb càrrega a l’esquena, de tornada. Durant la nostra Guerra Civil no teníem res per mossegar. (Crec que si puc presumir de quelcom és d’haver tingut bones cames ja que als 80 anys encara m’arriscava a córrer alguna mitja marató). Tornant amb els pobres republicans que ho abandonaven tot, es tractava sols d’una petita part del mig milió que creuava la frontera al llarg dels Pirineus. Jo, potser a causa de la meva edat, no arribava a copsar del tot la magnitud del drama i... Mare de Déu!... El que encara els esperava!Vaig parlar amb un jove que s’havia escapat del camp d’Argelés i les havia passat molt negres al perdre’s al mig dels Pirineus de tornada a casa, a Roda. Bé, aquest jove, que més tard fou amic meu a la feina, em va dir que aquell camp semblava més un camp de presoners que no de refugiats. Els alimentaven amb verdures bullides i havia arribat a veure, per diarrea, un budell colar arrossegar-se per la sorra i, sovint, a la matinada el sinistre d’un cadàver gronxant a les ones del mar. Estaven vigilats i controlats per uns africans negres damunt de cavalls negres talment com l’horror dels “Genets de l’Apocalipsi”.Vaig parlar amb un altre ex exiliat i em va inspirar a escriure per mi: “ Muntanya del Canigó hi pujo a la matinada, ajudat amb un bastó per veure el cantó de França, on hi vaig plorar jo, enyorant la Pàtria...! Vaig plorar amb la por de no poder tornar mai més a casa”. Tristament, per escapar-se del camp d’Argelés calia fer-ho també d’amagat de molts republicans que no permetien que ningú tornés a Espanya.Aquest rodenc que va tornar més aviat de l’exili era Ramon Esturi i Lluis, un jove decidit que als 15 anys se’n va anar de voluntari al front, a defensar la República. Era, sens dubte, el més jove de la Plana i potser, fins i tot, el més jove de Catalunya. Era més jove que els de la “Quinta del biberó”, havia nascut el 20 de desembre de l’any 20. Van ser molts els

que van deixar la feina i la família per anar al front. Perquè la Guerra Civil no va pas ser una conseqüència inevitable de la República i, malgrat tots els problemes i contradiccions que arrossegava la República, la guerra va esclatar pel cop d’estat del 18 de juliol contra un govern legítimament constituït.En Ramon Esturi, doncs, va arribar a Roda amb les mans a la butxaca, sense calers i sense feina. Totes les guerres en deixen molta de feina per fer i a Roda, com a tot arreu, no hi havia moneda per pagar-la. De fet, de moneda n’hi havia molta però no servia ja que era republicana.A Roda sempre hem pogut gaudir de bones persones com el senyor Pere Fontseré i Martí –de família amb els Martí i Pol- que va trobar feina per en Ramon Esturi i més tard, per un germà meu. Sempre li he demostrat que n’estic molt agraït. Eren temps molt dif ícils: jo d’aprenent cobrava 2 pessetes a la setmana, just per l’entrada del cine i un grapat de cacauets.Torno amb els republicans exiliats –que per l’impacte que em va causar la seva diàspora sempre vaig estar pendent d’ells- que amb la guerra mundial molts s’escamparen per Europa, alguns fent de pagesos, treballant per als alemanys, altres ajudant als francesos amb la resistència contra els alemanys o d’altres –crec que pocs- acabaren a l’horror d’Auschwitz. Un familiar meu, per sobreviure, va treballar 30 anys soterrat en mines de carbó.Ho sabem: en nom de la llibertat ha mort molta gent. Només perquè després els dictadors poguéssin acabar amb la llibertat dels qui els feien nosa. Sobre la nostra llarga i trista història hi ha molt per dir però ho deixo per un altre dia.

37 ~

Op

inió


Aquest any sí

D’entre totes les tradicions d’aquest meu país probablement sigui aquesta de Sant Jordi la que més m’arriba, sobretot si em deixeu que la interpreti a la meva manera que no seria d’altra que una mena de personificació del mes d’abril, on l’esplendor del ressorgir de la natura guanya a l’ensopiment de l’hivern. No us penseu, ja he tingut l’època d’interpretar-la com una estratègia per vendre roses a preus escandalosos i biografies de nois de vint anys, però és que un se’n cansa de carregar-s’ho tot i, els anys, em van tornant més sentimental o romàntic, una “bleda assolellada”, per dir-ho científicament.Ara bé, el problema que tenen això dels dracs és que tornen cada any per menjar-se altra vegada els nostres desitjos primaverals de plenitud. Jo em temo que no sigui que nostre senyor Sant Jordi se’m despisti amb les sargantanes de distracció que li envia la bèstia gran per així poder tornar, cada any, a burlar-se de tots plegats. Per tant, seria qüestió de trobar un heroi prou espavilat per saber trobar l’enemic i deslliurant-se’n per sempre mai més. I estic segur que ens pertoca als rodencs de trobar-lo entre nosaltres. Digueu-me exagerat si voleu, però tinc les meves raons. Per exemple, que em sabríeu trobar un altre poble amb més poetes nacionals “per càpita”? O més escriptors “honoris causa” que hagin arribat al mateix Hollywood per metre

Text. Miquel Pradell. Il·lustració. Infants Terribles

quadrat? Si, fins i tot, tenim la més alta proporció d’equips de futbol en una mateixa categoria per habitant que mai s’hagi donat enlloc. Tot això no ens farà més rics perquè de totes maneres, seguirem anant a comprar a Vic, però sí que ens va fent més savis que, tal i com va tot plegat, ja veureu com s’acabarà imposant per sobre de la riquesa.I és per això que estic convençut de trobar entre els meus veïns l’heroi capaç de fer entendre al cony de drac que no en traurà res de menjar-s’ho tot. Que ja ens explicarà de què voldrà viure quan s’ho hagi acabat tot. Que més li val deixar-nos disfrutar en pau de l’exuberància d’aquest planeta que n’hi hauria per tots si no fos que ell se’n volgués afartar tan desaforadament. Demano massa? Jo què sé! La veritat és que la història s’accelera i ja hem vist caure tantes veritats suposadament immutables que em permeto esperar que em quedi prou temps per conèixer el Sant Jordi definitiu per poder-lo encoratjar amb el crit de rigor: “Sant Jordi mata l’aranya”.

Estètica Maria

Exfoliació corporal, a partir de 25 euros

Posa a punt facial + corporal 40 euros

Tractaments anticel·lulítics, reafirmants, circulatoris...

Posa a punt el teu rostre i el cos per rebre l’estiu

VINE I ET FAREM UN DIAGNÒSTIC PERSONALITZAT

C. Pep Ventura, 12 - 08510 RODA DE TERTel. 93 850 01 99 - [email protected]

ConTInuA l’ACTIVITAT A El CAsAloTAcabada la Setmana Santa ja només queda pensar en el trajecte final d’aquest curs fins arribar a estiu. Abril i maig és quan s’estreny més el calendari i en el Casalot la cosa no canvia, comencem el tram final amb el Sant Jordi on els més petits participen al taller de Dracs i els grans, a la venta de roses i finalment encarar l’últim mes de curs on viurem la Mijacada i la Festa de Final d’any. Com a valoració d’aquest últims mesos, s’ha de destacar la gran festa que va ser el Carnaval. Com cada any, no ha passat desapercebut i ha estat una gran celebració. El Casalot vam procurar no faltar-hi i també ens varem encomanar d’aquesta gran festa. Tampoc vam passar per alt la Setmana Santa. Vam anar tres dies de colònies a l’estany de Banyoles on varem poder compartir i aprendre un munt de coses a través de jocs i activitats. Volem donar tota la força i energia necessària per poder acabar aquest curs, sobretot als infants i adolescents, però també a tots aquells que ja passades les petites vacances de setmana santa comencen a pensar en l’estiu. I és que amb aquests temps que corren és important no abaixar el ritme ni l’empenta en cap moment i ser constants amb el que tenim per tal de no deixar-ho escapar. Ànims a tothom i a gaudir també dels petits bons moments. Text. Pep Sanglas

38 ~

Op

inió


Anem avançant (II)

benestar socialUna de les regidories amb més activitat és la de Benestar Social. El seu equip de professionals està intentant donar resposta a les necessitats d’atenció que es van presentant. Un esforç d’atenció que compartim amb d’altres agents socials, com és el cas de Càrites Parroquial. Una col·laboració que va tenir molt d’èxit amb la Setmana Solidària, desenvolupada el passat desembre, on a part d’informar i sensibilitzar de la tasca social que es porta a terme al municipi, es van recollir forces aliments i donatius. Una col·laboració que estem intentant intensificar per tal de poder formar part del Banc d’Aliments. Però a més d’atendre les necessitats vitals des de la regidoria, hem posat fil a l’agulla a l’homenatge anual a la gent gran. Conjuntament amb la Junta del Casal d’Avis, hem cregut oportú agrupar l’homenatge de la gent gran i la festa del Casal, i així aquest any, el 9 de setembre festejarem conjuntament als avis homenatjats i la festa dels socis del Casal. Igualment el dissabte 8 de setembre farem l’homenatge a tots els matrimonis rodencs que aquest any compleixen les noces d’or. Entre d’altres, informem que hem pogut ampliar el servei de teleassistència, un sistema de protecció per a persones grans. Tot i tenir un gran nombre d’aparells de teleassistència instal·lats en el nostre poble, en cas de necessitat es podrà accedir a la teleassistència en sistema de servei privat fins a disposar d’un aparell públic lliure. És evident que en aquests moments l’atenció a les persones ha de ser una tasca, que a part de prioritària, ha de ser compartida entre tots, administracions públiques, agents socials, voluntaris, veïns... Tots podem ajudar i actuar solidàriament per tal de fer front a les necessitats que provoquen l’actual conjuntura econòmica.

EsPAI’s ACTIus: programació primeraFa pocs dies que totes les veïnes i veïns de Roda de Ter heu rebut a casa la proposta d’activitats d’oci, esports i formació que engega a finals d’aquest mes d’abril: ESPAI’S ACTIUS. A través de la regidoria de Joventut posem a l’abast de tota la ciutadania un calendari d’activitats que duraran gairebé tres mesos i que es realitzaran a diversos espais del poble. L’oferta de tallers va des d’esports com el tennis taula, la dansa del ventre i el ioga, passant per aprendre defensa personal o a ballar sardanes; hi ha tallers de màgia, ràdio, cuina i maquillatge; però també hi trobareu cursos de formació: anglès, informàtica i xarxes socials o web. Els tallers es realitzaran a diversos espais del poble, amb l’objectiu de donar vida i aprofitar les instal·lacions municipals. En aquesta primera proposta hem intentat que totes les persones formadores siguin o estiguin vinculades estretament al poble i que vulguin posar al servei de la gent els seus coneixements i experiència. La nostra voluntat és

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

que siguin els rodencs i rodenques els que s’impliquin en la difusió i formació de la ciutadania, perquè aquest calendari de cursos i tallers és el primer pas d’una llarga programació d’activitats dirigides a diverses edats i interessos. Està previst que es vagin programant activitats de forma continuada durant l’any.La coordinació de les activitats es porta des de l’ESPAI i us animem a totes i tots els que vulgueu participar en la programació de tallers i cursos a posar-vos en contacte amb la regidoria.

Hisenda Malgratque l’actual context econòmic no és favorable, la tasca realitzada els darrers mesos de contenció de la despesa, de millora de l’eficiència i eficàcia de l’Ajuntament, juntament amb les gestions realitzades per tal de cobrar part de les subvencions que la Generalitat devia a l’Ajuntament, ha permès que actualment s’estigui al corrent en el pagament de factures amb els proveïdors, la qual cosa era impensable uns mesos enrere quan l’actual equip de govern va fer-se càrrec de l’ajuntament. D’aquesta manera, s’ha evitat haver d’enviar un relació certificada al govern de l’Estat amb totes les factures pendents de pagar tal i com fixava un reial decret aprovat ja que es van poder pagar totes aquelles factures anteriors a 31/12/11 dintre del termini fixat. En l’actualitat treballem per seguir millorant la situació de tresoreria de l’Ajuntament i poder pagar els proveïdors en uns terminis que s’acostin cada vegada més als fixats per la llei. En aquest sentit, si bé el pressupost per aquest 2012, aprovat el passat mes de març, implica contenció en la despesa, estem segurs que entre tots serem capaços de tirar endavant el nostre poble.

“Si bé el pressupost per aquest 2012, aprovat el passat mes de març, implica contenció en la despesa, estem segurs que entre tots serem capaços de tirar endavant el nostre poble”

39 ~

Op

inió


Malgrat l’aprovació “in extremis” del pressupost, l’equip de govern continua sense tenir projecte

En el Ple del passat mes de març l’equip de govern d’ERC va poder aprovar finalment, amb l’abstenció de tots els altres grups municipals, els pressupostos del 2012, ( 5 vots a favor i 8 abstencions ), després de 3 mesos d’haver-los presentat, ja que en el Ple de desembre hi varen votar a favor ERC i PxC (6 vots) i en contra IPR i CiU (7 vots)

En el Ple de desembre, IPR va votar en contra dels pressupostos perquè considerava que eren uns pressupostos que estaven poc treballats, que eren poc realistes en quan a ingressos i a transferències corrents i, sobretot, eren uns pressupostos amb molt poc caràcter social, perquè no es posicionaven en absolut a favor de les persones i de les entitats de Roda, en un moment de crisi on, per sobre de tot, s’han de protegir les persones, sobretot les menys afavorides.

En aquell mateix Ple, el grup municipal d’IPR va presentar un pressupost alternatiu on es recollien les propostes que nosaltres consideràvem imprescindibles pel bé de tots els rodencs i rodenques. Un pressupost que tenia un caràcter marcadament social, que donava suport al teixit associatiu de Roda i que mantenia tots els serveis d’atenció a les persones, a diferència del que presentava l’equip de govern d’ERC.

Davant la impossibilitat de consensuar un pressupost que recollís de forma mínima les nostres propostes, sobretot les relatives a l’àrea social, i davant la incapacitat de l’equip de govern de tirar endavant els pressupostos consensuadament, el nostre grup va condicionar la nostra abstenció, indispensable per l’aprovació dels pressupostos, a que els pressupostos augmentessin considerablement les aportacions a les associacions de veïns i a les entitats esportives, culturals i socials, que són l’ànima del nostre poble. Malgrat no ser els pressupostos que nosaltres hauríem aprovat, i que continuem considerant inadequats pel nostre poble, la nostra abstenció ha suposat un acte de responsabilitat que ha permès a l’equip de govern poder aprovar-los, si bé sense el recolzament de cap grup municipal.

En el mateix Ple del mes de març, IPR va demanar que es restablís l’enllumenat original del poble i no es continués amb les apagades de llum, decidides unilateralment per l’equip de govern d’Esquerra, ja que diversos veïns ens han fet arribar el seu neguit i la seva preocupació per l’augment de la inseguretat al nostre poble, que s’ha notat especialment en aquest darrers temps de poca llum als carrers.

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

Des que el grup d’Esquerra va agafar les regnes de l’ajuntament, han dit per activa i per passiva que les finances municipals estaven molt malament, que la caixa era buida i que, per això, es veien obligats a no fer res, justificant d’aquesta manera la paràlisi municipal de l’ajuntament. Des del nostre grup, IPR, sempre hem dit que les finances municipals eren bones i que en l’anterior legislatura s’havia fet una gestió correcte del diners públics de l’ajuntament. La prova que IPR diu la veritat i que ERC falta a la veritat la varem tenir en el bisetmanari El 9 Nou, del divendres 23 de març, on s’examinaven les finances dels principals municipis de la comarca respecte de les resolucions del govern de l’estat en relació als municipis que volien acollir-se als crèdits ICO per pagar factures endarrerides. En l’article de l’esmentat bisetmanari es deia que l’Ajuntament de Roda de Ter era dels pocs ajuntaments de la comarca, juntament amb Centelles, Taradell i Torelló, on totes les factures del 2011 havien estat pagades en els terminis establerts, que no hi havia factures pendents de pagar del 2011, i que, per tant, l’ajuntament renunciava al crèdit ICO per pagar factures endarrerides, cosa que no s’hagués pogut fet si la situació econòmica de l’ajuntament hagués estat dolenta.

Per tant, ens trobem amb un ajuntament que no diu la veritat als ciutadans en les finances municipals. Un ajuntament que diu que van malament, quan ell mateix reconeix públicament, a través de la premsa, que no és així. Un ajuntament que diu que no pot fer inversions quan tothom sap que la Generalitat i l’Estat tenen compromesos més de 4,5 milions d’euros en subvencions per inversions en els propers anys, sense comptar el PUOSC i la subvenció de la Diputació per aquesta legislatura.

Per tant, si l’ajuntament està paralitzat, que certament ho està, no es pot donar la culpa a la crisi econòmica ni a l’equip de govern anterior, com ha fet reiteradament el grup d’Esquerra. La culpa és exclusiva de la manca de projecte de l’actual govern municipal, de la manca d’il·lusió i d’esforç dels regidors d’ERC i de la manca de lideratge del seu portaveu més pendent de la seva carrera política que dels interessos del nostre poble.

El grup municipal d’IPR us desitgem que tingueu una bona diada de Sant Jordi!

40 ~

Op

inió


La situació econòmica de l’Ajuntament

Estem immersos en una profunda crisi, que es va començar a manifestar la tardor del 2007, però que en el 2008 va esclatar definitivament, amb una intensitat

brutal i afectant, pràcticament, el 100% dels sectors.A dia d’avui, desprès de 4 anys d’aquesta crisi, que ha afectat i molt, a les administracions, com no podia ser d’altra manera, la situació en general és preocupant.Formem part d’un estat, en el que el “café para todos”, ens ha portat excessives complicacions i estem al mig d’un tsunami econòmic, que costarà de superar.A nivell d’Ajuntament, que és l’administració més propera i la que més ens afecta, volem fer especial èmfasi en que la situació econòmica actual, és relativament assumible. El nostre és un Ajuntament en una situació econòmica, que tot i que no permet afrontar grans despeses, si es gestiona amb responsabilitat i sentit comú, no ha de comportar grans problemes. En la reunió econòmica del mes de març, l’assessor econòmic, que afortunadament tenim en el nostre Ajuntament, va comentar que com a problemes econòmics, en aquests moments, tenim la pressió mensual del préstec de La Blava, el retard en el cobrament de les subvencions, per part de les diferents administracions, i si s’hagués de dur a terme, per al mateix problema de rebre ajuts i subvencions, el Pla de Barris, tot i que l’Ajuntament només a d’aportar-hi un 25%.Aquesta situació econòmica, relativament tranquil·la, és fruit de la gestió que es va dur a terme a l’anterior legislatura. Una de les prioritats que es va posar damunt la taula, des de el primer moment, va ser la reducció de l’endeutament i de la despesa.Si l’any 2006, el deute viu a 31 de desembre era del 107,65%, a finals del 2007 va quedar en un 95,17%, a finals del 2010 era un 88,12% i el tancament del 2011, ens dóna un resultat de deute viu del 77,61%.Quan varem accedir al govern de l’Ajuntament, el tancament de l’exercici anterior quedava en un 107,65% de deute viu, en aquets moments, el tancament del darrer exercici, 2011, dóna un endeutament del 77,61%, la qual cosa representa una rebaixa del deute del 30,04%.Els exercicis 2007 i 2011 són compartits, canvis de govern, però, evidentment, la línia de treball que varem marcar ha permès donar una relativa tranquil·litat a l’Ajuntament, en quant a la situació econòmica, en uns moments realment complicats.El control de la despesa, ha estat vital per obtenir aquests resultats i esperem i confiem, que en una legislatura, econòmicament complicada com aquesta, es continuï en

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió de Roda de Ter

aquesta línia, tot i que ho veiem dif ícil, donat que com varem apuntar en el ple de març, al gener hi ha partides que ja han superat la previsió anual.Des de l’oposició, oposició constructiva i en positiu, continuarem treballant i vetllant perquè no es perdi aquesta línia de control de la despesa, amb l’objectiu de mantenir una situació econòmica estable, encara que en aquests moments ens preocupa la incertesa de la gestió per part de l’equip de govern. Que no hi hagi notícies, en aquest cas, no vol dir que siguin bones notícies.

“Ens preocupa la incertesa de la gestió per part de l’equip de govern. Que no hi hagi notícies, en aquest cas, no vol dir que siguin bones notícies”

“El nostre és un Ajuntament en una situació econòmica, que tot i que no permet afrontar grans despeses, si es gestiona amb responsabilitat i sentit comú, no ha de comportar grans problemes.”

41 ~

Esp

ort

s


260 persones assisteixen a la festa de l’esport del CE RodaText. Redacció RDT. Fotos. Joan Parera

Com cada any quan arriba la primavera, el Centre Esportiu Roda organitza la seva festa particular amb un sopar de fa-mília i la gran quina de regals. En la novena edició celebrada el passat 17 de març, hi van participar unes 260 persones. Com és habitual, després del sopar es van repartir els pre-mis al fair play a un jugador de cada equip, i als nens de l’escola se’ls va entregar un regal a cada un d’ells. La novetat d’aquest any és que amb el tiquet de l’entrada hi havien dos sortejos. En adults, es sortejava un cap de setmana a An-dorra i l’afortunat va ser Toni Saborit. Pel que fa a infantils, el premi consistia en una quota anual gratis de cara la tem-porada vinent que va ser per a Gerard Vila. Després es van fer les quines i, com a fi de festa, el DJ David Sousa va posar música per als més animats.

Aquests van ser els jugadors guardonats:

Tercera Catalana - Eduard RoblesQuarta Catalana- Raul CanoJuvenil - Juan M. GonzálezCadet A - Marc ReyesCadet B - Adrià VilaltaInfantil A - Pol MasInfantil B - David NogueraAleví A - Gerard VilaAleví B - Àlex JiménezBenjamí A - Adrià SentiasBenjamí B - Ian FajardoBenjamí C - Naim IfkhiranPrebenjamí A - Alan ParraPrebenjamí B - Martí Mata

El proper dimarts 1 de maig, el Camp Municipal de Roda serà escenari de la Primera Trobada d’escoles de futbol que organitza el Centre Esportiu Roda. Una jornada perquè els nens i nenes de 4 a 6 anys, que comencen a practicar el fut-bol amb els seus clubs, puguin gaudir d’una jornada on competeixin amb altres equips encara que la finalitat no sigui la competitiva. No hi haurà classificació final, si bé tots els jugadors rebran un record de la diada. A 2/4 de 10 del matí començarà la festa amb una desfilada dels 14 equips participants i a partir d’aquí s’aniran disputant dos partits simultàniament de 10 minuts cadascú. Al migdia es farà un dinar popular al camp annex i es preveu que la jornada s’acabi al voltant de 2/4 de 6 de la tarda.

Primera trobada d’escola de futbol a Roda de Ter

Es van repartir els premis al fair play a un jugador de cada equip.

Als nens de l’escola se’ls va entregar un regal a cada un d’ells.

42 ~

Esp

ort


Objectiu: evitar el descensText. Jordi Sorts. Foto. Jordi Higueruelo

El mateix dia en que el poble celebrava el Carnestoltes hi va haver també un altre esdeveniment interessant al po-ble, i era la celebració del derbi entre l’Atlètic Rodenc i el CE Roda. Un der-bi que es presentava bastant desigual per la situació dels dos equips, si ve el Roda es presentava en una bona dinà-mica el Rodenc tot just començava a treure una mica el cap de moltes der-rotes consecutives en lliga. Però ja se sap que un derbi sempre es un partit especial i a on pot passar de tot, però aquest no va ser el cas, es va presen-tar un partit amb molt de respecte per part de tots dos equips i on va prevaler deixar la porteria a zero, i aquest de fet va ser el resultat final. Zero a zero, re-sultat que no servia de gaire el Rodenc però que almenys el feia continuar su-mant punts.El següent partit era potser el despla-çament més complicat de tota la lliga, ja que es visitava el camp del líder sòlid i invicte de la categoria, el Campdevà-nol. Un partit que es presentava molt desigual degut a la situació dels dos equips, però com sempre en el futbol no hi ha res escrit i tot es possible. El Rodenc va fer un partit immens defen-sivament i això sumat a que Aguilar va fer el gol del Rodenc en el minut 5 de partit va permetre al Rodenc posar les coses molt dif ícils al líder, que tot i els atacs constants que intentava no acon-seguia transformar cap ocasió degut a la gran feina feta sota pals per Ricard i per tot l’equip. Només en una jugada desafortunada permetia al Campdevà-nol empatar el partit, un resultat que ja no es mouria fins al final del partit, i permetia esgarrapar un punt en un camp on cap altre equip hi havia acon-seguit sumar cap punt.Després del cop de moral per l’empat aconseguit al camp del líder, ens visi-tava un rival directe, el Calldetenes, un partit on només valia un resultat, i era guanyar. I així va ser, el Rodenc cons-

cient del que s’hi jugava va sortir a per el partit i tot i que fins a mitjans de la segona part no es va aconseguir mar-car el gol, obra de Marc Verdaguer, el Rodenc va ser l’equip que va disposar de les millors ocasions de gol. Tres punts importantíssims i que permetia a l’equip sumar una victòria que feia molt de temps que se li resistia.El següent desplaçament era un altre camp complicat com es el del Caldes de Montbui. Un rival incòmode com tots els del Vallés, i on el Rodenc es presentava amb una bona moral des-prés dels últims resultats. El Rodenc si ve és cert que va començar el partit adormit es va despertar amb el marca-dor en contra i va aconseguir empatar el partit, i fins i tot en els instants finals hauria pogut guanyar el partit si hagu-és aprofitat les ocasions clares de gol de que va disposar. Novament s’acon-seguia sumar un punt i continuar en la bona dinàmica dels últims partits.El proper rival era novament un rival directe en la classificació, visitava el municipal el Centelles, i com el dia del Calldetenes només valia un resultat i era el de la victòria. I així va ser, nova-ment els homes d’Escarrabill van sor-tir endollats al terreny de joc consci-ents del que s’hi jugaven però fins ben entrada la segona part no van poder avançar-se al marcador i gràcies a Bur-gaya després d’aprofitar l’aturada de un

penal per part del porter visitant, però tot just després d’aquest gol el Cente-lles va aprofitar una badada defensiva per fer pujar l’empat al marcador. El Rodenc no es va donar per vençut i va seguir apretant i en el últim minut un magistral llançament de falta de Marc Verdaguer va fer pujar el definitiu 2 a 1 al marcador i fer esclatar l’alegria al municipal. Nova victòria davant un ri-val directe.El següent rival era el Santa Eugènia i tot i que el Rodenc va dominar tota la primera part i es va posar per da-vant en el marcador, a la segona part el Santa Eugènia va aconseguir empatar i en l’últim minut fer el gol de la victòria i així trencar una ratxa de set partits sense perdre de l’equip Rodenc. El par-tit va servir per veure el debut del nou jugador del Rodenc Gerard Creus.A manca de vuit partits per finalitzar la lliga el Rodenc es troba en posicions de fora del descens de categoria però amb molta feina per fer per evitar el descens ja que el cul de la classificació està molt apretat i tocarà lluitar fins al final per aconseguir l’objectiu de la temporada.Des de el club es vol donar ànims al seu jugador Ricard Comajoan que ha sofert una greu lesió al genoll i que el tindrà apartat dels terrenys de joc duran una llarga temporada. Molts ànims Ricard!

Els jugadors de l’Atlètic rodenc, en el moment de sortir al camp.

43 ~

Esp

ort

s


Club Patí Roda, esprint final amb bones perspectives

Text i fotos. miquel Rovira

Els infantils del CP Roda dominen amb autoritat a la Copa Federació.

No va poder ser. L’equip aleví A del Club Patí Roda es va quedar a les portes de classificar-se pel la final a 8 del Cam-pionats de Catalunya que aquesta temporada se celebraran a Vila-seca. Tot i que la majoria de jugadors de la plantilla de l’equip rodenc són de primer any, l’objectiu d’aquesta temporada era agafar l’experiència i fer el rodatge a la cate-goria, ja que és molt poc freqüent que equips que debuten, aconsegueixin bons resultats. Tot i així, els objectius s’han aconseguit amb escreix, la qual cosa fa previsible afrontar la propera temporada amb molt d’optimisme. Un altre dels equips protagonistes de l’hoquei base del Roda, el benjamí, té totes les opcions de classificar-se pels campionats de Barcelona, la qual cosa faria possible que el CP Roda estigui a les finals provincials per tercer any con-secutiu, després de ser campions l’any passat, sens dubte una fita molt important i que demostra el treball que es fa des de la base a l’entitat rodenca. L’equip benjamí depèn d’ell mateix per aconseguir la classificació per aquestes finals de la qual encara la federació no ha fet pública la seu on es disputarà. Seguint amb l’hoquei base, l’equip infantil és el líder indiscutible de la categoria en el seu grup de la Copa Federació, mentre que la formació juvenil també està tenint

El jove equip federat pre-benjamí está tenint un paper destacat a la Copa Barcelona.

bTT CAsEs noVEsAquest any la cursa de la BTT Cases Noves serà de les pri-meres pedalades populars de la temporada i gairebé coinci-deix amb la diada de Sant Jordi, es fa el 22 d’abril. Es regalarà una rosa a totes les noies participants, i hi haurà esmorzar amb botifarra a la brasa i tres recorreguts de 49, 32 i 10 qui-lometres. Més info: www.bttcasesnoves.com.

ConCuRs oCEllAIRELa Unió Ocellaire de Roda de Ter organitza el 161è concurs ocellaire. El dia és el 29 d’abril, i com sempre, té lloc al bar-ri de Sant Sebastià. En cas de pluja, el concurs es fara a la carpa municipal, situada al mateix barri. Hi ha 48 premis. També hi haurà coca i vi per a tothom.

un paper destacat i és segon del seu grup, també a la Copa Federació. El pre-benjamí i els dos comarcals han fet una exceŀlent progressió i en aquesta recta final de la tempora-da, s’han acostat de manera considerable als llocs d’honor. D’aquesta manera es demostra un cop més la feina que es fa des que els més petits fan els primers metres amb uns patins als peus a l’escola d’hoquei del CP Roda. Pel que fa als equips sèniors, el masculí i el femení, són la cara i la creu. No hi ha dubte que aquesta temporada les coses no han sortit de cara per les noies de l’equip rodenc. Molts re-sultats han estat sempre molt justos en el marcador, però negatius i això no ha permès de sortir de la part baixa de la classificació. Per altra banda, l’equip masculí, ha anat fent el rodatge, després de les múltiples incorporacions d’aquesta tempo-rada, i els últims resultats han estat molt bons i han empès l’equip als llocs capdavanters del competitiu grup B de la 1a catalana. El CP Roda es cinquè i amb opcions de guanyar encara una posició, ja que la distancia de punts amb els tres primers classificats és molt gran. Amb aquesta classificació, els rodencs poden assolir una de les millors classificacions en la història de l’entitat rodenca.

44 ~

Esp

ort


Fina Guitart és l’autora del logotip del centenari de l’excursionisme a Roda de TerText i foto. Sabina Jufré

El passat 24 de febrer va finalitzar el període per presentar les propostes pel concurs de logo que va organit-zar la comissió organitzativa dels 100 anys d’excursionisme a Roda de Ter. En total es varen presentar 6 logotips i els membres de la comissió varen ser els encarregats de triar el disseny guanyador. Entre les propostes el jurat va escollir el logo presentat per la Fina Guitart, resident a Manlleu, i que va estudiar disseny gràfic i actualment treballa en el món de les arts gràfiques. La seva idea per crear el logotip era molt clara. Volia una imatge dinàmi-ca com els excursionistes que són gent activa, per això està lleugerament in-clinat. També buscava elements molt simples de la natura i del significat de l’excursionisme, per això hi trobem una muntanya molt esquemàtica i tres excursionistes amb un element molt significatiu que és la gorra. Els tres ex-cursionistes representen les espelmes d’aniversari del número 100 i la parau-la anys dóna suport a tots els elements anteriors. Finalment, la Fina va escollir dos colors de la natura, el verd viu de l’herba i el blau. Si mirem les munta-nyes de lluny no es veuen verdes, sinó blaves, i és un color que dóna força a la imatge i denota natura.

Autor: Pere Serra Rovira

Autor: Arnau Devesa Gaja Autor: Jordi Cervera Solà

Autor: Fina Guitart

Autor: Pere Planas Vila Autor: Miquel Ruiz Rodríguez

Fina Guitart, amb el logotip que ha dissenyat pel centenari de l’excursionisme a Roda.

45 ~

Esp

ort

s


Text i foto. Sabina Jufré

L’Excursionisme de Roda de Ter celebra el seu centenari

Les autoritats locals amb Jaume Fluvià, Mingo Parramon i en Joan Targarona.

El 12 d’abril de 2012 es va celebrar a l’Esquerda de Roda un acte per commemo-rar el centenari del naixement de l’excursionisme de Roda de Ter, coincidint amb la data en què es va constituir el Grup Excursionista Roda, fundat per Jaume Ro-sanes i Parés i Joan Poblet i Estabanell, el 12 d’abril de l’any 1912. Es va comptar amb la presència de l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, la regidora de Cultura, Petra Martín Pero i el regidor d’Esports, Jordi Bonilla i també de l’alcalde de les Masies de Roda, Ramon Isern. Joan Sala, del Centre Excursionista Roda, i Jaume Fluvià, del Grup Excursionista Roda, varen fer uns parlaments, explicant vivènci-es i repassant la història de les diferents entitats i associacions que han continuat el moviment excursionista al poble. El moment més emotiu va ser quan es va homenatjar en Mingo Parramon Cirera, de 104 anys, i en Joan Targarona Roca,

El ConsIsToRI RoDEnC, A lA lloTjA DEl CoR-nEllÀ-El PARTEl passat 11 de març, en motiu de la iniciativa de la Federa-ció Catalana de Penyes de l’Espanyol (FCPE) i del propi club, l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, i el regidor d’esports, Jordi Bonilla, juntament amb el president de la penya local, Jordi Bou, van assistir a la llotja de l’estadi de Cornellà–El Prat per veure en directe el partit entre l’Espanyol i el Rayo Vallecano. Es va poder gaudir d’un gran matí de futbol, ja que el temps i el resultat van acompanyar. L’Espanyol va guanyar per 5 a 1. Text. Ester Camps. Foto. Josep Lara

de 91 anys, membres del Grup Excur-sionista Fills del Ter format l’any 1930. Se’ls hi va fer entrega d’un diploma i d’un trofeu en reconeixement a la seva trajectòria en el món de l’excursionis-me. També es va entregar un diploma a la guanyadora del concurs de logos per commemorar el centenari, Fina Guitart. L’Escola de Música “El Faris-tol” va tocar dues peces interpretades per piano i saxo. Aquest acte ha estat l’inici del què serà un any en què s’or-ganitzaran diferents activitats per ce-lebrar aquests 100 anys d’història.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, el Centre Esportiu Roda ha posat a la venda el llibre amb la informació i fo-tografies de l’exposició que va organitzar el club per com-memorar els 70 anys de l’aniversari de l’entitat. Aquesta és una edició limitada i numerada. El llibre té un total de 130 pàgines a color, editat amb tapa dura i enquadernat a mà. El preu és de 65 euros. Només es pot adquirir sota comanda i cal dirigir-se a les oficines del club o trucar al president, Pere Serra, al telèfon 636 23 63 23. Va ser la temporada 2010-2011, que el CE Roda va celebrar el 70 aniversari de l’entitat. Entre d’altres actes que va organitzar, es va inaugu-rar una exposició fotogràfica que no pretenia res més que simbolitzar el recorregut dels setanta anys de vida del club. Més de cent-vint fotografies ben datades i anècdotes que s’han publicat en un llibre del qual se n’ha fet una edició li-mitada i numerada. Una mostra fotogràfica que s’ha dividit en quatre apartats: futbol sènior, futbol base, vivències del club i pilota en joc. A més, s’anomenen els clubs que havíen precedit el CE Roda des del 1918 fins el 1940, i els actes de commemoració de l’aniversari.

A la venda, el llibre dels 70 anys del CE Roda

L’acte es va fer al jaciment de l’Esquerda.

46 ~

Esp

ort


Manel Amor és un jove rodenc de 34 anys. Treballa de re-partidor i és un gran aficionat a les curses atlètiques. Aquest any s’ha proclamat campió de la 1a edició de la Lliga Cata-lana de Curses d’Ultraresistència.Com comences a aficionar-te a aquest esport fins a ar-ribar al punt de guanyar aquest campionat? Cada prova té una distància mínima de 80 km i desnivells conside-rables. Això ja requereix un nivell de dedicació molt alt.La dedicació és molt alta. Quan estem dins de temporada, és d’un mínim de 20 hores setmanals d’entrenament. Vaig començar fent cros de petit però quan em vaig dedicar real-ment a córrer llargues distàncies va ser quan vaig conèixer Joan Colomer. Vam començar a entrenar junts i em vaig aficionar en aquest món.De les cinc proves que comprenia la competició, vas participar en quatre i en vas guanyar tres. Quines són les principals dificultats que trobes en aquest tipus de proves?Cada cursa és diferent i té les seves dificultats. T’has de pre-parar a consciència cadascuna. El que és molt important és la preparació mental, ja que en curses d’aquestes hi estem entre 10 i 12 hores. Per preparar-te mentalment has de des-connectar de tot i gaudir de la carrera. Has corregut les proves d’Emmona, Coll de nargó, Mont-sant i núria-Queralt. Assegures que la prova d’Emmona “va ser la més dura i muntanyosa de totes” i a la cursa de núria-Queralt et vas haver de retirar.A la de Núria-Queralt anava en primera posició i amb una bona distància respecte el segon. Però tal i com et deia abans, la fortalesa mental és molt important i en aquella carrera no pensava plenament en la cursa i em vaig retirar. En canvi la d’Emmona em va anar molt bé. Era conscient de la dificultat de la carrera i em vaig reservar bé les energies. Els teus pròxims reptes són l’ultra Trail d’Andorra i la cursa del Mont blanc. Tot això, després de ser seleccio-nat per la selecció catalana. l’esperit de superació i les ganes de córrer no s’acaben.Les ganes no s’acaben mai! Ara m’han seleccionat amb la selecció catalana i tinc moltes ganes de fer amb ells la del Mont Blanc i també la Transvolcànica. Està clar que ells es-tan en un altre nivell, ja que són professionals. Anar amb corredors tan bons com en Kilian Jornet ja serà tot un ho-nor.Hem continuat parlant del seu entrenament, les seves properes curses i dels grans corredors amb els que es trobarà. un rodenc molt simpàtic que ens demostra que amb esforç i sacrifici, es poden aconseguir moltes coses. un plaer.

Manel Amor és un jove rodenc de 34 anys. Treballa de repartidor i és un gran aficionat a les curses atlètiques. Aquest any s’ha proclamat campió de la 1a edició de la Lliga Catalana de Curses d’Ultraresistència

Text. Pol Ballús. Foto. Anna Prat

Manel Amor: “Competir al costat de corredors tan bons com Kilian Jornet serà tot un honor”

47 ~

RÐ

T


48 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Març-abril 2012

RÐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


encàrrec. I de tots, el més venut, Els Pilars de la Terra. Encara es va venent després de vint-i-cinc anys.Més en català o en castellà?El que són novetats sobretot, més en català. Hi ha molts catalanoparlants que són lectors en castellà. I també hi ha qui llegeix en castellà quan el llibre original ha estat escrit en castellà però s’estima més en català si és una traduc-ció d’un altre idioma. Quin és el comprador de llibres tipus?En tinc de tots, però per un general llegeixen més sovint les dones que els homes. I en recomano més a dones que a homes. Quant a edat, de joves també en vénen, però més els de mit-jana edat. Els pares saben transmetre l’hàbit lector?Normalment, i encara que no és ma-temàtic, si els pares llegeixen és més habitual que els fills tinguin més faci-litat i més inclinació per la lectura. A vegades també hi ha qui s’acostuma a llegir a partir d’un treball de l’escola o de l’institut o d’una lectura que els fan fer i els interessa el tema. Tot i que hi ha hores que els fan llegir cada llibre... Fa anys els tebeos creaven lectors jo-ves. Ara, entre que no n’hi ha gaires a l’abast i que els nanos tenen tants ca-nals de televisió, és més complicat.Mal anem si no atenem prou els fu-turs lectors.

Quins llibres recomanes?Haig de dir una cosa: tinc una xarxa de gent que compra els

llibres nous que m’arriben i me’n dóna l’opinió. Així puc recomanar llibres que ja els ha llegit gent i me n’han dit el què. Sóc incapaç de vendre un llibre que jo hagi llegit i no m’hagi agradat només per treure-me’l de sobre. Algun títol per aquest sant jordi.Per aquest any recomano L’Avi que te-nia 100 anys i va saltar per la finestra. Llegint-lo, m’hi he situat. És un senyor que viu en una residència i quan fa cent anys el poble vol dedicar-li una festa. Hi van l’alcalde, els familiars, els amics i, quan és l’hora, l’avi els marxa. També es vendrà molt el de Ruiz Za-fón en català: El presoner del cel. I per qui vulgui fer un regal d’en Martí i Pol, Pensaments és preciós. Algun autor a qui siguis fidel.No especialment de cap; però, per exemple, la trilogia de Stieg Larsson em va agradar molt. Tot el que és novel·la nòrdica m’agrada bastant.Comprem més les novetats?Si el llibre és de tirada molt llarga, lli-bres que seran populars, a qui li agrada llegir el compra de seguida. Però la ma-joria de gent espera que surti l’edició de butxaca, per preu i, segons diuen, per espai. L’avantatge que tens amb el de butxaca és que ara ja surt molt rà-pid. De clàssics, se’n venen pocs, i per

Ja hi ha alguna cosa per ells en el camp dels còmics; per exemple, el Cavall Fort, que només es ven per subscrip-ció, o la revista dels Súpers. Ah, i el que hauria de tenir un monument a cada poble és en Gerónimo Stilton. Va començar amb una col·lecció i ja en té cinc. Se’n regalen molts de llibres d’aquest per aniversaris i festes. Encara és un prestigi regalar llibres?Sí, i sempre ho he dit: fins i tot hi ha llibres que poden interessar als que no són lectors habituals; per exem-ple aquesta sèrie de pamflets, que en dic jo, que s’editen aprofitant la tirada d’un programa televisiu. Alguna sorpresa.Sí, per bé i per mal. De L’Ombra del Vent, de Zafón, el primer any en vaig vendre només dos! Després, tots sa-bem l’èxit que ha tingut sent dos Sant Jordi seguits el més venut. I, en canvi, tant que se’n va parlar, El Código da Vinci, tot i ser un best seller mundial, no em va entusiasmar tant com deien.Els llibres de temàtica local tenen una tirada especial?Sí, i és una de les meves debilitats. M’agrada tenir-los tots. Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: de futbol, de la seva època de jugador o d’entrenador; i d’es-criure, la seva altra afició descone-guda. saps què vull dir?

“Generalment, llegeixen més sovint les dones”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Ramon Vilar Ruano / Llibreter a Can ManolitoVaig néixer el 19 d’agost de 1963, al carrer de Dalt, com tots els germans / Des que vaig acabar 8è d’EGB m’he dedicat a la botiga / M’encanta vendre llibres! I evidentment, Sant Jordi és el dia bo del llibre / Sóc casat i tenim dues filles, la Maria i la Marta / De petit, volia ser futbolista / De gran sempre vaig tenir clar que volia despatxar a la botiga / Aficions? El futbol i llegir

rdt724 març-abril de 2012

Documents