LITERATURA:RAMON LLULL

MARIA COS HUGAS JUDITH FERNNDEZ ALEIX LLUS ERIC PENIZ IGNASI ALVARADO IES. MONTGR CATAL // 4t ESO

ndex1.Introducci...................................................................................................................................2 2.Qui s Ramon Llull?....................................................................................................................1 3. de Llull..............................................................................................................................1 4.Objectius que tenia.......................................................................................................................2 5.Obres............................................................................................................................................3 5.1.Obres principals...................................................................................................................3 6.Mestres de l'exemple....................................................................................................................4 7.Aspectes interessants de la seva vida...........................................................................................5 8.Comentari d'una obra de Llull.....................................................................................................6 8.1.Cant de Ramon.....................................................................................................................6 8.2.Comentari + informaci de l'obra........................................................................................7 9.Conclusi.....................................................................................................................................8 10.Bibliografia................................................................................................................................9

1. Introducci

En aquest treball els membres del primer grup explicarem qui s Ramon Llull i altres aspectes de la seva vida com per exemple aspectes interessants, obres importants... Aquest treball l'hem hagut de fer per a l'assignatura de catal, l'apartat de literatura. L'exposarem a davant tota la classe el dia tres de novembre, per tal de que els altres puguin agafar apunts de Ramon Llull, ja que aquest apartat sortir a l'examen de la literatura catalana del segle XI al segle XV.

2

2. Qui s Ramon Llull?Un rellevant escriptor, filsof, mstic, teleg i missioner mallorqu del segle XIII. Va nixer el 1232 a la Ciutat de Mallorca i va morir el 1315/1316 a la Ciutat de Mallorca. s considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romnica per transmetre coneixements filosfics, cientfics i tcnics, a ms de textos novellstics. Llull s el fill de Ramon Llull i Elisabet d'Erill. Tots dos eren privilegiats i provenien de Barcelona.

3. de LlullLArt de Ramon Llull, comen com un mtode per convertir els infidels. Llull shavia adonat que els mtodes tradicionals basats en lautoritat dels textos sagrats eren intils, s a dir, que inevitablement desembocaven en discussions inacabables sobre com calia interpretar aquells textos, eren unes discussions que no duien enlloc i cadasc s'acabava creient la seva versi. Llull va decidir substituir aquestes ineficaces discussions per un sistema basat en principis generals acceptables en les tres religions ( Cristiana, jueva i musulmana ). Totes tres, per exemple, coincidien en lexistncia dun sol Du necessriament bo, gran i etern, que, a ms, possea aquestes qualitats en el major grau possible. Totes tres religons tamb admetien el mn fsic de la cincia grega, aix com el marc conceptual de la lgica i de la metafsica aristotliques. Per aix Llull va crear un mtode per a combinar aquests i daltres conceptes considerats generalment acceptables amb la intenci de mostrar, entre daltres coses, quines combinacions eren concordants les unes amb les altres i quines no. Aquest mtode implica una tcnica combinatria capa de generar arguments per a confirmar o desmentir una suposici original. La suposici posada a prova podia ser un article de la fe, qualsevol altre punt de la doctrina o, fins i tot, una pregunta relacionada amb la filosofia, la medicina, el dret, o qualsevol altre camp del coneixement contemporani. Un mtode com aquest no noms tenia aplicacions ms generals, sin que, com Llull de seguida va comprovar, el seu abast general el transformava en una eina de persuasi, ja que esdevenia un parany per als adversaris que acceptaven consideracions aparentment inncues rere les quals samagaven implicacions doctrinals insospitades. LArt t dues fases, la quaternria i la ternria, que reben el nom del fet que la majoria dels seus components bsics sn respectivament mltiples de quatre o de tres. A letapa quaternria, els 1

arguments lullians es basaven en les tpiques comparacions neoplatniques, en qu la bondat, la grandesa, la virtut, etc., concordaven amb lsser, i els seus contraris amb el no-sser o la privaci. Aquesta tcnica comparativa es pot estendre a les analogies entre els diferents nivells de lsser i tamb als exemples de les obres narratives de Llull, majoritriament produdes durant aquest perode. En la fase ternria els seus arguments es basaven en definicions com Bonea es aquella cosa per ra de la qual el bo fa el b, i Granea es aquella cosa per la qual bonea, duraci, etc. sn grans. Aquestes definicions corresponen a una realitat dinmica en la qual all que una cosa fa s gaireb ms important que all que s, un dinamisme que sarticula mitjanant la doctrina dels correlatius de Llull. Aquestes definicions eren, a ms, unvoques, pel fet que eren aplicables indistintament al mn div o al mn creat. Per aix es podia aplicar la combinatria de Llull a la creaci darguments per mitj de la mescla daquestes definicions.

4. Objectius que teniaL'objectiu principal de la seva tasca va ser la creaci d'un sistema filosfic d'abast universal capa d'explicar i justificar d'una manera racional i objectiva els principis i misteris de la fe cristiana, que ell mateix va anomenar Art. Des d'aquesta perspectiva, la literatura no va ser mai una prioritat per Llull, sin un mitj com qualsevol altre del qual servir-se de tant en tant per tal d'aconseguir els seus objectius missionals. TENIA 3 OBJECTIUS: Convertir els infidels al cristianisme. Escriure llibres per difondre les seves creences. Crear escoles d'idiomes per a la formaci de predicadors.

2

5. Obres5.1.Obres principals Llibre de contemplaci en Du. Llibre d'Amic e Amat (part del Blaquerna). Text allegric i mstic que desenvolupa la relaci entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjanant l'amor. El text est format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en cont exactament 365. Arbre de filosofia d'amor Llibre de les bsties (part del Flix), que critica els costums humans a travs d'una faula. Llibre dels mil proverbis Flix, o Llibre de les meravelles. Flix, que representa l'sser hum, viatja per tot el mn per admirar la creaci divina. Blaquerna Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatria per poder parlar de tot all rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llenges. Ars brevis 'Art breu', una versi abreujada de l'Ars magna.

3

6. Mestres de l'exempleL'obra de Ramon Llull s fonamentalment la d'un mestre que vol donar llions de bon comportament i donar llions morals i doctrina cristiana (tecnologia). Per aconseguir-ho, sap utilitzar els recursos literaris ms efectius. Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle dexpressi per poder transmetre millor el seu pensament. Un exemple es una narraci breu que l'autor utilitza per tal de transmetre al lector un ensenyament. s una narraci breu (una faula) que Llull usa per tal de transmetre al lector un ensenyament. Llull s capa de trobar l'exemple ms colpidor per tal de retenir l'atenci del seu deixeble; quan haur aconseguit despertar-li l'inters. Llull pretn ensenyar la importncia i la transcendncia d'un dels manaments bsics del cristianisme Estimars a deu per sobre de totes les coses.

4

7. Aspectes interessants de la seva vida Ramon Llull va abandonar la seva cort, la seva esposa i els seus fills per fer un pelegrinatge a Santiago de Compostela. Quan els deixa es dedica simplement a la verdadera fe cristiana i a la seva obra. Ramon Llull va influir en els pensaments d'alguns savis i filsofs, com per exemple Leibniz. Molts parapsiclegs i cientfics li han atribuit prediccins, ja que es diu que era un visionari. En una de les seves obres diu que va tenir la visi de la crusificci de Crist. Va fer varis viatges: a Roma, a Montpellier (Frana), Gnova, Npols, Pars, etc.

5

8.Comentari d'una obra de Llull8.1. Cant de RamonNovel saber ay atrobat, pot nhom conexer veritat e destruir la falsetat. Serrains seran batejat, tartres, jueus e mant errat, per lo saber que Deus mha dat. Pres ay la crots: tramet amors, a la Dona de peccadors que dela maport gran secors. Mon cor esta casa damors e mos huyls fontanes de plors: entre gaug estag e dolors. Son hom veyl, paubre, meyspreat, no ay ajuda dhome nat e ay trop gran fait emparat. Grans res ai de lo mon cercat, mant bon exempli hai donat: poc son conegut e amat. Vuyl morir en pelec damor. Per esser gran non ay paor de mal princep ne mal pastor. Tots jorns consir la desonor que fan a Deu li gran senyor qui meten lo mon en error. Prec Deus trameta missatgers devots, sciens e vertaders a conexer que Deus hom es. La Verge on Deus hom se fes e tots los sants dela sotsmes prec quen infern no sia mes. Laus, honor al major Senyor al qual tramet la mia mor que del reeba resplendor. No som digne de far honor a Deu, tan fort son peccador, e som de libres trobador! On que vage cuit gran be far, e a la fi res no y pusc far, per que nay ira e pesar. Ab contricio e plorar vuyl tant a Deu merse clamar que mos libres voylexalsar. Santetat, vida, sanitat, gaug, me do Deus e libertat, e guard me de mal e pecat. A Deu me son tot comanat: mal esperit ni hom irat no ajen en mi potestat. Man Deus als cels e ls elements, plantes e totes res vivents que nom fassen mal ni tormens. Dom Deus companyons conexens, devots, leials, humils, tements, a procurar sos honraments.

Son creat e esser mes dat a servir Deu que fos honrat, e son caut en mant pecat e en ira de Deu fui pausat. Jesus me venc crucificat: volc que Deus fos per mi amat. Mati ane querre perdo a Deu, e pris confessio ab dolor e contricio. De caritat, oracio, esperansa, devocio, Deus me fe conservacio. Lo monestir de Miramar fiu a frares Menors donar per sarrayns a preicar. Enfre la vinya el fenolar amor me pres, fem Deus amar, e nfre sospirs e plors estar. Deus Paire, Fil, Deus Espirat, de qui es Santa Trinitat tracte com fossen demonstrat. Deus Fill, del cel es davalat, de una Verge esta nat, Deu e home, Crist appelat. Lo mon era n damnacio; mori per dar salvacio Jesus, per quil mon creat fo. Jesus puja l cel sobrel tro, venra a jutjar li mal el bo: no valran plors querre perdo.

6

8.2.

Comentari + informaci de l'obra

Aquesta obra la va escriure Ramon Llull quan ja era vell, el 1299. Vindria a ser un recull de coses que li vol dir a Du i ho fa en els ltims anys de la seva vida. s un text autobiogrfic compost per catorze estrofes de sis versos. Cada vers t 8 sllabes:Son creat e esser mes dat------- (8) a servir Deu que fos honrat,----- (8) e son caut en mant pecat--------- (8) e en ira de Deu fui pausat.------- (8) Jesus me venc crucificat:-------- (8) volc que Deus fos per mi amat.- (8)

6 versos.

L'obra ens permet veure com parla de Du i com l'adora. Exemple: -volc que Deus fos per mi amat. (vers 6) --- Que Llull estima a Du. s com si li estigus explicant. Tamb podem veure en el text que li demana (Llull a Du) que el protegeixi i que sigui sempre estimat.

7

9. ConclusiEn aquest treball hem aprs qui era Ramon Llull. L'hem conegut ms i hem sabut de quin segle era, l'importncia que ha tingut en la literatura catalana, fins a quin punt era cristi, el nivell de les seves obres, etc. Sabem que era noble i que es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Llull ha volgut crear un punt mig entre tres religions: la cristiana, la musulmana i la jueva. Llull era un home molt religis.

8

10.

BibliografiaLlibre de text Nou Estmul de l'editorial Barcanova www.ramonllull.cat www.escriptors.cat www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llull.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull http://www.phistoria.net/reportajes-de-historia/Ramon-Llull_47.html http://ca.wikisource.org/wiki/Lo_cant_de_Ramon

9