tema 2 ramon llull
DESCRIPTION
ramon llull, sistema filosòfic,intenció, obres, llenguaTRANSCRIPT
COLEGIO ESCOLAPIASGANDIA
VALENCIÀ I –Tema 2: Ramon LlullC/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 [email protected]
www.escolapiasgandia.es
1
LA PROSA LITERÀRIA
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
2
PROSA LITERÀRIA
• La nostra literatura arranca amb la prosa, no amb la poesia
• Motius: les cançons de gesta són orals la poesia trobadoresca és en
occità• Primers textos daten del s. XI i XII• Són documents jurídics i
religiosos del s. XII • Furs de València• Llibre dels Feits, Jaume I• Crònica, Bernat Desclot
• Consolidació de llengua• Quatre grans cròniques• Ramon Llull
Creador de la prosa
catalana
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
3
SEGLE XII
• VISIO DE MÓN Teocentrisme
• Transformacions socials i culturals que fan trontollar
el sistema feudal
l’ hegemonia de l’ esglesia
el llatÍ com a llengua de cultura
CANVIS EN L’ ALTA EM
• Notable progrés de les llengües romàniques
• Aparició de les universitats
• Secularització del saber
• Primeres ciutats
• Aparició d’ una nova classe social la burgesia
• Pas de l’ art romànic al gòtic
• L’ obra literària = eina didàctica i moral
CONTEXT HISTORIC DEL SEGLE XIII
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
4
RAMON LLULL
VIDA OBRA LLENGUA
EDUCAT COM A CAVALLERSENESCAL DE JAUME I
VIDA CORTESANA30 ANYS CONVERSIÓ
MÉS DE 300 OBRESVARIETAT LITERÀRIA
EN CATALÀ I NO EN LLATÍINTENCIÓ DOCTRINAL I
PROPAGANDÍSTICA
ÚS PRAGMÀTICFER-SE ENTENEDOR
CREACIÓ LÈXICANEOLOGISMES
CULTISMESARCAISMES
PARAULES PATRIMONIALS
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
5
T R E S G R A N S I D E A L S
• Als 30 anys se li apareix cinc vegades Déu en somnis i és el moment de la seua conversió• Aprén llatí i àrab durant 9 anys que dura el període de formació• El seu sistema filosòfic ve recollit en L’Art abreujada d’atrobar veritat• Es proposa aconseguir :
TRES GRANSIDEALS
CONVERSIÓDELS
INFIDELS
COMPOSICIÓ DELLIBRES PER A DIVULGAR LA FE
CRISTIANA
FUNDACIÓ DE
MONESTIRS
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
6
DISPUTES ENTRE LES RELIGIONS RIVALS
EL MÓN MEDIEVALRELIGIONS
MÓN LLATÍ MÓN BIZANTÍ MÓN ISLÀMIC
RELIGIÓCRISTIANA
RELIGIÓJUEVA
RELIGIÓISLÀMICA
BASADA EN L’ANTIC TESTAMENT
BASADA TAMBÉ ENL’ANTIC TESTAMENT
BASADA EN EL CORAN
JESUCRIST=MESIESEL MESIES ENCARA NO
HAVIA VINGUT
TRINITAT L’ENCARNACIÓ
• Les disputes entre les religions rivals va donar lloc a la creació de tota una nova literatura apologètica per defensar cadascuna de les religions • Entre els cristians i jueus, que es basaven en la mateixa autoritat, l’Antic Testament, allò que es disputava erala seva interpretació • Però amb l’islam, no es podien emprar “arguments d’autoritat” ja que no compartien cap text, i per a demostrar la supremacia de la religió cristiana hi havia dos sistemes filosòfics: el de l’Art Lul·lià i el de Sant Tomàs d’Aquino• L’Art Lul·lià pretenia demostrar la fe amb “raons necessàries”
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
7
S I S T E M A F I L O S Ò F I C
GLÒRIA
VERITAT
VIRTUT
VOLUNTAT SAVIESA
PODER
DURACIÓ
GRANEA
BONEA
DÉU
• Déu es caracteritza per una sèrie d’atributs essencials i aquests són els principis substancials de totes les coses
• Aquestes Dignitats es reflecteixen en tots els aspectes de la Creació i constitueixen doncs tota l’estructura fonamental de l’univers.
• En Déu són una essència mateixa i són convertibles en altres. En les criatures ja no són convertibles, ja no poden ésser predicades una de l’altra recíprocament.
TEORIA DE LES DIGNITATS DIVINES
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
8
L A T E O R I A D E L S Q U A T R E E L E M E N T S
AIRE FOC
TERRAAIGUA
CONTRARIETAT
CONCORDANÇA
Calor(+)
Secor(-)
Fredor(+)
Humitat(-)
• Hi havia quatre elements i també quatre qualitats• Cada element participava més d’una que de l’altra de la seva parella, la qualitat primària l’anomenava pròpia i a la secundària apropiada • Totes les criatures que pertanyien al món material són elementals i el desequilibri entre ellsprovocava les malalties. Tota la medicina es basava en el quatre elements
Com a explicació de les coses observables damunt la terra
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
9
OBRA LUL·LIANA
OBRA FILOSÒFICA
I DOCTRINAL
OBRA NARRATIVA
OBRA MÍSTICA
OBRA POÈTICA
INTENCIÓ
Organitza el saber humà de forma al·legòrica per
demostrar racionalment la superioritat del cristianisme
Mostrar l’ideal de vida cristiana i el millor estat de l’home: l’ermità
Afavorir la meditació i el diàleg amb Déu
Expressar les experiències iles contradicions de la seua fe
Organitza el saber humà de forma al·legòrica per
demostrar racionalment la superioritat del cristianisme
Afavorir la meditació i el diàleg amb Déu
Organitza el saber humà de forma al·legòrica per
demostrar racionalment la superioritat del cristianisme
Afavorir la meditació i el diàleg amb Déu
Llibre de Gentil e los tres savisL’Arbre de la Ciència
Llibre de l’ordre de cavalleriaDoctrina pueril
Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill
(El Blanquerna)Fèlix o Llibre de les meravellesDins d’ell El llibre de les bèsties
Llibre d’Amic e Amat inclòs en el Blanquerna
Lo DesconhortCant de Ramon
Lo Concili
obres
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
10
IMPORTÀNCIA DE LA SEVA OBRA
• En la seva obra hi ha de forma constant una voluntat doctrinal i propagandística• Però sobretot, hi ha un aspecte que sorprén en el pensament de Llull:
Volia trobar les “raons necessàries”, és a dir,una justificació racional d’allò que es considera la fe,la creença en el dogma cristiàPretenia conjugar la fe amb la raó
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
11
• Exemples: – Llibre d’Evast, d’Aloma e de son fill Blanquerna – Fèlix o Llibre de meravelles.
• Característiques:– Caràcter biogràfic profund i exemplar. – En els personatges recull exemples de la seva pròpia
vida. – Els protagonistes empren un camí de realització
personals dins de la religió.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
12
• Exemples:– Llibres d’Amic e d’Amat (dins del Blanquerna).• Recull de 365 versicles (curts paràgrafs numerats).• Plantegen l’amor místic envers la divinitat / poden ser
llegits a banda de la intenció religiosa.
– Llibre del gentil e dels tres savis:• Llibre singular d’aquest terreny. • 3 savis, 3 arguments, 3 religions.
– Llibre de les bèsties.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
13
• Exemples:– Lo desconhort.– Cant de Ramon.
• Objectius:– Rerefons autobiogràfic: home desanimat, cansat
de tants obstacles en les seves activitats públiques.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
14
Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la relació entre l'home i Déu, i reflecteix una experiència personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinat amb elaboracions mentals i de raó.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
15
• Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.
• Setena part: Llibre de les bèsties (1288): És una breu novel·la inclosa al Llibre de Meravelles, protagonitzada per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica el comportament humà. Narra el procés que va de l'elecció del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard, víctima de les seves pròpies intrigues. El propòsit de l'obra és la salvació dels homes, i va dirigida, tant a modificar les conductes personals, com a la reforma de la societat de l'època, que oblidava els ideals cristians.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
16
• El símbol de l’arbre amb les seves arrels, tronc, branques, etc., canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle d’estructuració dels coneixements de l'època, en funció dels tres temes capitals del pensament humà: món, home i Déu.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
17
• Llull creu haver trobat un mètode infal·lible per a
l’adquisició del saber i per a convèncer els no creients de la veritat de la fe cristiana. El seu mecanisme logicomatemàtic està, al servei d'una finalitat doctrinal.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
18
LA LLENGUA DE RAMON LLULL
• Ramom Llull fa un ús pragmàtic de la llengua, i com necessita ser comprés, manifesta una obsessió per fer-se entenedor, per difondre el seu ideal, la fe cristiana.
• A més, és un pioner, en fer un ús primerenc d’una llengua vulgar per a escriure sobre matèries com la filosofia o les ciències.
• Davant la mancança d’un vocabulari tècnic per a anomenar un bon nombre de conceptes que fins aleshores només s’havien expressat en llatí o àrab, va haver de portar a terme una important tasca de creació lèxica amb la introducció de neologismes.
• La majoria del lèxic lul.lià està format per paraules patriononials o populars, però també fa ús de cultismes i d’arcaismes.
VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
19
SUFIXOS
LLATINS
NOMINALS -able, -ible, -al, -ança, -ença, –itat, -esa, -ment
VERBALS -ar, -ir, ejar
• Introdueix un gran nombre de paraules derivades amb sufixes llatins
• Però Llull també adopta un sistema de derivació inspirat en l’àrab, que permet la creació de paraules d’una mateixa família
Acció Agent Producte Agent potencial
Producte potencial
BO
AMOR
bonificar Bonificant o bonificador
bonificat bonificatiu bonificable
amar amant o amador
amat amable
• La sintaxi lul.liana empra elements cultes: construccions llatines, relatius, subordinades amb subjuntiu…; però també elements populars com ara les fórmules afectives.