Número 6 - segona època - gener 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

A més, he demanat al P.Carles un canvide feina, també en relació amb la mateixasensibilitat. Amb la seva reconeguda ca-pacitat i força creativa, des d’ara tindràl’encàrrec de promoure i d’organitzar elnostre projecte institucional delaïcat, confiant del tot que, ambel mateix encert i eficàcia ambquè ha dut a terme la tasca deSecretari General, sabrà ajudar-nos a tots a trobar camins de fu-tur per a una Escola Pia de tots,de religiosos i de laics, herevad’aquella gloriosa missió educa-tiva que va néixer ara fa 400anys.Vull expressar públicament elmeu agraïment personal i insti-tucional a tots dos, per la sevagenerosa disponibilitat personal,per la feina feta fins ara i per laque faran en endavant.Andreu Trilla, Provincial

Ramon Francolí,nou secretari generalUna nova implicació dels laics.

Coincidint amb el primer diade l�any, començarà el seumandat de cinc anys el recent-ment nomenat per a aquestcàrrec, Sr. Ramon Francolí,després que el P. Carles Mas-caró l�ha exercit durant gaire-bé deu anys.

En unes poques línies vull resumir la raód’aquest canvi. Ens hi ha dut la progressi-va presa de consciència i valoració del pa-per del laïcat dins l’Escola Pia. Volem su-perar qualsevol reserva i fer un signe clari evident de la nostra sinceritat institucio-nal quan afirmem que l’Escola Pia creuen el paper dels laics dins de la comunitateclesial i, evidentment, dins de casa nos-tra. Posar un laic com a Secretari General,al front de les institucions escolars de l’Es-cola Pia, vol ser un signe d’aquesta sensi-bilitat, i espero que tothom ho pugui in-terpretar així.

v El relleu (pàgs.2 i 3)

v L'entrevista ambNarcís Vives.(pàg. 4)

v RecursosInternet. (pàgs.5-8)

v Espai, temps iInternet.(pàg. 9)

parlem de:parlem de:

2

escola pia MoltesgràciesUna decisió i un canvi

rent del nostre compromís amb l’EscolaPia del futur, en la qual hi haurà molts laics.Fa anys que caminem per aquesta senda itanmateix, si per pors o per prudènciesesperem fins a la darrera hora per donarles passes definitives, quan ja no quedi mésremei... com si fóssim incapaços de llegirels senyals dels nous temps... aleshores,quin sentit tindrien tants documents sobreels laics, tants discursos de confiança?Calia, doncs, aquest pas. Això sí, seguintun procés normal que, a més, permetéscelebrar els 400 anys amb tota intensitat.Ara és el moment que un laic assumeixi laresponsabilitat de la secretaria general.Espero que rebi el mateix suport que jo hetrobat. El futur serà el fruit d’aquesta col-laboració.Aquesta decisió permet empènyer un campnou. Ja sabeu que, de fa temps, molts cer-quem una nova forma de ser escolapi. Endiem la missió. Tot i que no és la paraulamés feliç -pot sonar a “cosa de capellans”o aixecar reticències- aquest àmbit és im-portant pel futur proper. L’Escola Pia del’any 2050, la imagino diferent de l’actu-al, però sento la remor del mateix esperit.Aquest “nosaltres”, que som tots els quidesitgem l’Escola Pia del futur, ha de cap-tar la tercera generació, la d’aquells qued’aquí a vint-i-cinc anys seran els conti-nuadors del projecte.Aquesta és la feina encomanada a la qualvull dedicar-me amb entusiasme. Allibe-rat de “poder social”, podré ocupar-me’nde company a company. És una feina decreació de cultura col.lectiva, de fomentde la nostra identitat entre el professoratmanifestada en realitzacions concretes devoluntariat, de potenciació de grups de jo-ves, d’adults, d’atenció als antics alumnes.Ja veieu, doncs, que a l’hora d’acomiadar-me, agraït d’una confiança, d’una col.la-boració i d’una feina que, tot plegat, m’hadonat moltes satisfaccions en vosaltres, usconvido a encarar un nou repte. Estic se-gur que puc comptar amb vosaltres.Gràcies, doncs, i a la feina!Carles Mascaró

Dir moltes gràcies és el meu primer senti-ment en acomiadar-me de tots per iniciaruna nova singladura: als P. Provincials,Josep Liñan i Andreu Trilla, que m’hanmanifestat constantment la seva confian-ça; a cadascun dels membres de l’Equipde Gestió per la col.laboració, discreció i

fidelitat amb què m’han enri-quit; a tots els directors i coor-dinadors que han secundatmoltes de les iniciatives al ser-vei dels alumnes i que les hansabudes millorar a l’hora de lapràctica; a tots els claustres ipersonal d’administració i deserveis que cada dia feu possi-ble l’Escola Pia que volem.Voldria dir a cadascú l’energiaque m’ha donat, l’admiracióque ha suscitat en mi. Han es-tat anys de treball, però sobre-tot d’alegria. De tot, en donogràcies a Déu.Tot encert? No. És clar! En elmeu compte hi ha errors nas-cuts de la pròpia fragilitat, però

també d’una voluntat d’ajustar la nostraorganització als temps que corren, potser,en els inicis, sense massa experiència degestió. Si, en algun cas, això ha afectat lespersones, n’he demanat excuses quan hohe comprès: puc dir sincerament que heactuat sense cap malevolença.Tanmateix, si considero el camí fet, unagran joia m’envaeix perquè som molts mésescolapis que en començar; la nostra visióde l’educació, amb l’obertura al món deltreball, té futur; la dedicació als més fe-bles d’entre els nostres alumnes està benencarada; els recursos tenen un tractamentprofessional i sòlid; la formació ens hadonat més eines, més seguretat; hi ha mésgrups de nois i noies interessats per la nos-tra proposta de fe, malgrat la creixent in-diferència ambiental, molts d’entre nosal-tres ens sentim cada dia més implicats.La decisió d’aquest canvi va ser presa du-rant el Capítol General a Roma per la cla-ra necessitat de donar un signe transpa-

3

escola piaUn agraïment,una esperança, un desig

Una primera salutació

En adreçar-me per primera vegada com aSecretari General als lectors de “Papers”,voldria -abans que res- agrair a l’EscolaPia de Catalunya la confiança que em ma-nifesta en fer-me l’encàrrec d’aquesta fun-ció de coordinació de les institucions es-colars. Faré tot el que estigui a les mevesmans per estar a l’alçada d’aquest repteque assumeixo amb voluntat de servei ide disponibilitat.Espero poder-vos saludar a tots en el de-curs dels propers mesos, però caldrà anarcercant els moments més adients per fer-me present en les escoles de manera queno alteri la vida ordinària; alhora la podrécopsar amb tota la vitalitat i plenitud. Emposo -això sí, ja des d’ara- a la vostra dis-posició.Podeu comprendre que aquests primerstemps seran ben plens de novetats i dedescobertes per part meva, però confio quetot adaptant-me a les noves situacions po-dré trobar espais per expressar-vos aques-ta salutació de forma personal.També vull manifestar-vos l’esperança queel camí que vam emprendre col·lecti-vament fa deu anys amb la creació delSecretariat de les Institucions Escolars ens

acosti cada vegada més al missatge de Jo-sep de Calassanç.No en va, una de les finalitats del Secreta-riat és precisament aquesta: maldar per talque les escoles esdevinguin cada vegadamés fidels a la seva finalitat fundacionalperò, alhora, més properes a les personesdel seu entorn. Avui, aquesta fidelitat allema ben conegut de “Pietat i lletres” lapodríem llegir com el suport, l'acostament,la presència i l'atenció a les realitats i alstemps que ens toca de viure.És en aquesta línia que us encoratjo a con-tinuar amb la bona feina de cada dia, alservei de cada alumna i de cada alumne.Només des de la relació personal és pos-sible el creixement i només des de la con-fiança es pot educar. La nostra gran feina-aquella que sovint no es veuni se sap massa com es mesu-ra- és ajudar a fer créixer lespersones. Des del Secretariat ides de l’Equip de Gestió hemde treballar per empènyer to-tes les accions possibles enaquesta línia i ser imaginatiusen generar noves possibilitats.Ja comprendreu que no faci de-claracions programàtiques nillistats d’intencions. Per unabanda, perquè encara he d’a-prendre maneres de realitzaraquesta nova funció que m’haestat encomanada però, tambéperquè hem de continuar en labona línia portada a terme tanten les escoles com en la tascaque ha realitzat el P. Carles Mascaró.Finalment, un desig ben sincer: poder con-tinuar comptant amb la col·laboració detots aquells que fem dia rere dia Escola.Una col·laboració que entenc que ha deser oberta, generosa, constructiva, dispo-sada i que, tanmateix, se’ns fa imprescin-dible –les persones som les que fem avan-çar les realitats– per al projecte de futurde l’Escola Pia que entre tots hem de tirarendavant.Ramon Francolí

A manera de presentacióVaig néixer a Barcelona l’any 1956. Sócpare de tres fills. Poc amic de certesformalitats, però alguna cosa he de dir,per als qui no em coneixeu. Sempre dic-i m’agrada de dir- que sóc un mestre ique em trobo molt a gust amb els alum-nes, sobretot els més petits.Des del 1980 sóc a l’escola. A Terras-sa vaig començar a aprendre l’ofici.Després he fet altres serveis: la coordi-nació pedagògica de la infantil i de laprimària a Balmes i la direcció geren-cial de l’escola de Terrassa.Espero saber mantenir la il·lusió quem’ha empès tots aquests anys.

4

entrevista

experiència

Internet,un recurs pedagògicEntrevista amb Narcís Vives

bo de navegar sen-se massa rumb. Ésimportant orientarbé, saber identificarla informació relle-vant i convertir elgran univers infor-matiu en una einaútil per al professori l'alumne.

Internet. Què apor-ta de nou al profes-sor?Primer, la necessitat d’una reflexió quemolts educadors ja fa temps que han fet.No dic res de nou afirmant que la tascadel professor no és la de transmetre conei-xements, sinó orientar els alumnes en elseu procés d’aprenentatge. Amb Internettenim la informació que volem al nostreabast i la possibilitat de comunicar-nosamb experts de qualsevol tema de tot elplaneta. Hem d’aprendre a treballar ambprofessors i alumnes que no hem vist maiperò que sentim a prop pel contacte tele-màtic. Internet també aporta la sensacióde tenir el món al nostre abast i que la nos-tra aportació pugui incidir molt més en lespròpies iniciatives que poden moure pro-fessors i alumnes dels indrets més remotsi un mateix, també, pot reaccionar davantd'una proposta forana.

Quines són les pàgines Web més interes-sants per a l'educador?Ningú no respondria igual, ja que el quepermet Internet és personalitzar la infor-mació de manera que s'ajusti al perfil decadascú. Us vull donar a conèixer espaisWeb que a mi em semblen molt interes-sants per a un educador:• The City of Bits• The Virtual Library• Gerben• Altavista• Les xarxes educatives del nostre país.• I la llista de distribució Liszt.

Al final del recull hi trobareu les adreces.

Narcís Vives i Ylla, llicenciat en Eco-nòmiques i en Filologia Catalana, haguanyat el premi Pallach de Pedago-gia per “Escola i Noves Tecnologies”.Coautor del Thesaurus Català d’Edu-cació i Membre fundador de la Xarxatelemàtica Internacional I*EARN. Diri-geix l’empresa Espais Telemàtics icol.labora amb el Centre Educatiu Pro-jecte, amb l’Escola Pia Ntra.Sra. i ambel programa Calidoscopi de CatalunyaRàdio.

Què aporta Internet si pensem en el tre-ball amb els alumnes?L’obertura de l’escola cap a l’exterior afa-voreix el coneixement d’altres cultures apartir del contacte directe i immediat, elconeixement de llengües estrangeres i elcontacte entre persones que viuen en in-drets molt allunyats. Internet es presentacom la gran biblioteca on es pot trobar in-formació actualitzada sobre qualsevoltema i permet publicar els resultats delstreballs o donar a conèixer iniciatives per-què d'altres s’hi afegeixin. És el primergran mitjà de comunicació autènticamentinteractiu. Qualsevol, professor o alumne,pot crear el seu espai a la gran xarxa. Laintroducció d’elements multimèdia comàudio, video o videoconferències, la con-verteixen encara en una eina més interes-sant per al treball amb els alumnes.

Quina és l’edat més aconsellable per ini-ciar-se en l’ús d’Internet?No cal córrer, els nens i les nenes tenenmoltes coses a aprendre del món real iencara no hi ha la tecnologia ni els contin-guts pensats per als més petits. A partirdels deu anys he detectat un gran interèsper a la comunicació amb nens i nenes dela mateixa edat que viuen en d’altres in-drets. Per al professor això és una gran sortperquè hi ha interès per escriure i per fer-ho bé. Tot el món amagat o virtual que re-presenta Internet genera curiositat. No és

5

recursosinternetRecursos

internetUn canal més de comunicació

INTERNET:UN CRÈDIT VARIABLE MÉS?Joan Torrent - Escola Pia d'Igualada

Quan l’escola es planteja un crèdit varia-ble dins del seu disseny curricular es pre-senta sempre una sèrie de dubtes. Quinainstal·lació informàtica es necessita? Dequina manera es treballaran els continguts?És un crèdit lúdic o de treball?És important que els nostres alumnes sa-piguen comunicar-se tant a nivell oral comescrit, també ho és que aprenguin la utili-tat i l’ús de les eines telemàtiques.Voldria acostar-me a alguns dels dubtes iintentar d’explicar com donar-los respos-ta:Instal·lació informàtica: Si pensem en lasituació ideal cal disposar d’un ordinadorper alumne i que cadascun tingui conne-xió a Internet. Encara que aquesta situa-ció no és pas l’única ni la indispensable.Si a l’escola es disposa d’una aula ambordinadors treballant sota Windows 95,connectats en xarxa i amb algun lector deCD-ROM ja podem treballar la Internet.Com? Aprofitant que podem trobar CD-

ROM’s amb pàgines gravades per a con-sulta off-line i utilitzant el correu internde la xarxa de W95. D’aquesta manera estreballa tot l’aspecte d’e-mail i web d’unaforma força realista. Per tant, per ferl’aproximació a la Internet només cal quel’escola disposi d’un ordinador amb con-nexió on-line a disposició dels alumnes.Treball de continguts: Es pot organitzarde diverses formes i dependrà dels recur-sos informàtics de què es disposi. En elcas d’una xarxa cal aprofitar les web off-line per aprendre totes les funcions delnavegador, des de la visualització a la im-pressió i l’obtenció de fitxers i imatges,utilitzar el correu intern per enviar-seaquesta informació, imatges, etc...Tot i elsmolts aspectes que es poden treballar ésimportant de centrar-se en determinats pro-cediments clau i, aprofitant la pràctica,aconseguir que quedin assimilats.El professor, en un crèdit d’Internet, ha de

valorar tant l’equip informàtic disponiblecom la diversitat d’alumnes que pot teniral crèdit (alumnes amb connexió a casa ialumnes que no).Un crèdit lúdic o de treball? El crèdit téun component lúdic inevitable. Però, quècomporta la Internet i què es treballa:La llengua important és l’anglès. Intentarnavegar per Internet utilitzant el català il’espanyol és com intentar donar la voltaal món amb tricicle, ens mourem però qua-si no sortirem de casa.La Internet és una gran ciutat amb milionsde persones comunicades entre si. No exis-teix cap control policial i això fa que hihagi informacions i persones de tot tipus.Cal comunicar-se amb les persones ade-quades i accedir a les informacions ade-quades. No es tracta de prohibir, sinó deformar.En resum podríem dir que un crèdit d’apro-ximació a la Internet és molt aconsellableper les possibilitats que té però comportaun compromís per al professor que ha d'es-tar disposat a seguir i a acceptar que elsesdeveniments de la tècnica, el programa-ri d’accés i sobretot la imprevisible situa-ció d’Internet aniran canviant dia a dia.Allò que és vàlid avui per a Internet, demàja està obsolet.La meva adreça: jtorren2@pie.xtec.es

UNA AULA EUROPEAXavier Dalmau - Escola Pia de Mataró

Ben segur que tots els docents hem pensatmoltes vegades que els resultats aconse-guits a la nostra aula podrien donar-se aconèixer més enllà de les parets de l’esco-la.És per això que les expectatives d’algunsprofessors de l’EP de Mataró es van veu-re gratament sobrepassades en entrar enun projecte de caire europeu a tres ban

6

recursosinternet

des: Catalunya, Bèlgica i Itàlia amb l'ob-jectiu d’estudiar l’estructura de disseny ide llengua de les “Pàgines Grogues”. Icomparar els resultats amb els dels altresdos països esmentats. El resultat de totsaquests estudis es publicarà i se'n farà unconjunt d’activitats per desenvolupar al’aula.Per primer cop, un grup de professors po-dem estudiar un tema real des de diferentsàrees i publicar i intercanviar els resultatsde les investigacions.Amb tot aquest marc em trobo dins la clas-se d’informàtica amb 20 alumnes, ambl’objectiu d’ensenyar-los la cultura bàsi-ca d’Internet i d'explicar-los la tasca de ferconèixer els resultats del nostre estudi a

alumnes estrangers. La pregunta immedi-ata: Com?És senzill: mitjançant pàgines Web (Inter-net) i el correu electrònic (e-mail). El pri-mer mitjà és el que ens permetrà publicara nivell mundial i el segon farà possiblemantenir comunicació amb els nostrescol·legues mentre desenvolupem la nostrafeina. Per tant, les eines didàctiques quecalen són un programa de confecció de pà-gines Web (Internet), un navegador (pro-grama que permet consultar informació aInternet) i un programa de correu electrò-nic per enviar i rebre missatges.Vaig tenir un sentiment de sorpresa enveure la rapidesa amb què els alumnesxuclaven els coneixements necessaris percomençar la feina. Els alumnes, engres-cats, em diuen que estan impacients perintroduir la seva feina a Internet i els fa

il·lusió que la pugui veure qualsevol delsmilions de persones que naveguen per laXarxa. Més tard es passa a l’entusiasmequan dos nois reben un missatge d’alum-nes belgues preguntant-nos com ens va elprojecte… De mica en mica, els missatgescomencen a agafar un contingut menys tèc-nic per convertir-se en més amistós i quo-tidià. Estem convertint l'intercanvi tècnicen un intercanvi cultural i de costums, es-tem arribant a un altre objectiu: La tècnicacom a medi, no com a finalitat.La conclusió és ràpida. Les eines telemàti-ques poden donar dimensió mundial a lanostra feina i poden convertir una classe,fins ara normal, en tota una experiènciaenriquidora fent que el nucli d’aquesta girial voltant del fet de sentir-se dins d’unaAula Europea.

PER QUÈ INTERNET?Eugeni Pérez - Escola Pia de Sitges

Una allau constant d’informació cau da-munt nostre i afecta molt especialmentaquells i aquelles que no saben com fer-ne una selecció útil. En ser els joves undels grups més afectats per aquesta man-ca de capacitat de selecció, correspon al’escola el difícil paper de programar unscontinguts que impliquin l’aprenentatgetant de tècniques de selecció de la infor-mació com de contacte amb aquests mè-todes. Els beneficis que reporta l’ús de no-ves tecnologies per a la transmissió de lainformació s’ha convertit en un dels para-digmes de la metodologia de l’ensenya-ment. D’ara endavant l’escola que es pre-tengui capdavantera en mètodes didàcticshaurà de demostrar que usa programarisavançats i interactius a tots els nivells.Actualment, a totes les Escoles Pies deCatalunya es disposa de connexió ambInternet. Hi ha, a més de la possibilitat d’úsdel correu electrònic general, una xarxainterna (Intranet). En aquest escrit descriu-rem com hem començat a posar en pràcti-ca aquestes tecnologies.L’Escola Pia de Sitges està integrada desde fa quatre anys en la xarxa ScienceAcross Europe i Science Across the World.El projecte consisteix en treballar a classe

7

recursosinternet

una sèrie d’unitats preparades per a alum-nes d’entre 13 i 18 anys sobre temes d’im-plicació científica, tecnològica i social1.L’objectiu és posar en contacte alumnesd’arreu del món de manera que es puguinintercanviar els resultats dels treballs. Pera aconseguir aquest contacte amb les es-coles usem el correu electrònic.El professor que treballa a l’aula la unitattria una sèrie d’escoles d’altres països dinsla base de dades subministrada per l’orga-nització del projecte i després agrupa elsalumnes de la classe. Cada grup es fa res-ponsable del bescanvi d’informació ambuna escola, enviant primer una salutació idesprés els resultats del treball. Al mateixtemps, altres escoles ens envien els seusresultats. El correu electrònic és una einamolt còmoda i ràpida per aquest tipus d’in-tercanvis.En posar en pràctica aquest projecte to-pem, actualment, amb una sèrie de difi-cultats: l’existència d’una única línia tele-fònica i d’un sol ordinador amb mòdem.Part de l’objectiu que ens hem proposatencara no es pot assolir perquè ha de serel mateix professor qui introdueixi la in-formació a l’ordinador i s’encarregui dela seva tramesa. Els alumnes, per tant, noentren en contacte directe amb el maqui-nari. Esperem que en un futur proper, unaxarxa d’ordinadors i una línia telefònicaindependent permeti que siguin els matei-xos alumnes els qui puguin enviar i rebreel correu.Després d’uns anys de treball i d’experi-ència podem treure algunes conclusions:• El fet que alumnes de diversos païsostreballin idèntics continguts amb diferentsllengües proporciona una idea d’unitat dela ciència que juntament amb el fet de po-der comparar dades ajuda a una compren-sió mútua entre els futurs ciutadans.• L’ús de diferents llengües (anglès, fran-cès per l’intercanvi i català pel treball al’aula) obliga a crear interrelació i col·la-boració entre els professors de les àreesde ciència, tecnologia i llengües estrange-res i, al mateix temps, l’ús de l’equip in-formàtic de l’escola necessita el suportdels professors especialistes en informà-tica, tant per establir comunicacions compels detalls tècnics referents a la manerad’enviar i rebre arxius.Aquesta metodologia pot millorar-se ex-traordinàriament i apuntar cap a metes

molt ambicioses tal i com hem dit a l’ini-ci. El fet de disposar de connexió amb In-ternet proporciona una eina poderosa pera la recerca d’informació. Posem el cas queels alumnes necessitin unes dades climà-tiques dels últims cinc anys de la seva co-marca, del país o d’un indret qualsevol delmón. Aquestes dades estan al seu abastamb un mínim d’esforç.

L’exemple anterior no és més que una pe-tita idea de les grans utilitats pedagògiquesque en podem treure de les noves tecnolo-gies de la informació.Si voleu més informació:epiasitglix.intercom.es

1 SAE i SAW: Unitats publicades: “L’ús de l’energiaa la llar”, “Energies renovables”, “Què mengem?”,“Aigua per beure”, “Deixalles domèstiques”, “Se-guretat vial”, “L’efecte hivernacle”, “Pluja àcida”.

UNA EXPERIÈNCIA DE LECTURAPau Córdoba - Escola Pia de Granollers

És innegable la popularització d’interneten tots els àmbits de la nostra societat. Finsi tot els més petits tenen l'oportunitat deveure milers i milers de pàgines web adre-çades directament a ells (des de pàginesde joguines o pel·lícules i grups musicalsde moda, fins a les de programes infantilso juvenils de la televisió).L’escola ha d’oferir als alumnes la possi-bilitat de conèixer aquestes noves tecno-logies de comunicació i d’informació, comja ho ve fent amb d’altres mitjans: el vi

8

recursosinternet

deo, la premsa, les biblioteques i les aulesde recursos… Hem d’ensenyar als nostresalumnes a utilitzar un navegador, a buscarinformació a la WWW, a rebre i a enviarcorreu electrònic... Però hem d’anar un pasmés enllà: els nostres alumnes han de serusuaris actius d’aquestes tecnologies. Nopodem quedar-nos en una internet d’usu-aris passius, de navegants “mirons”, quaninternet ens ofereix la possibilitat de co-municar-nos tant com la d’informar-nos.Si no és així, tindrem naufragis abans desortir del port.Des de l’escola hem de descobrir la possi-bilitat d’interactuar i de cooperar amb d’al-tres que ens ofereixen aquestes eines; lapossibilitat de conèixer altres punts de vis-ta i maneres de fer; la possibilitat d’opi-nar, d’escriure i dibuixar… o de cantar!La possibilitat, en fi, que els alumnes di-guin la seva a internet. Si ho enfoquemaixí, estarem reforçant valors com la ca-pacitat crítica, la solidaritat, l’autoestima,la cooperació, el treball en equip, el saberescoltar, el saber posar-se en lloc de l’al-tre… I la millor forma de fer possibleaquesta interacció amb els altres és, al meuentendre, participant en algun dels projec-tes que, avui en dia, circulen per internet.Des de ja fa una bona colla d’anys, un grupde treball del Casal del Mestre de Gra-nollers, el «PATI», preparem un seguit d’ac-tivitats cooperatives, adreçades a alumnestant de primària com de secundària. Sóntan senzilles com escriure un text, resol-dre un problema, fer un dibuix o cantaruna cançó. Totes aquestes activitats tenenun caire marcadament cooperatiu, on es

valora el debat, la comunicació i el treballque es genera a l’aula o amb els altresgrups, tant o més que l’activitat en ella ma-teixa. Totes elles estan inserides en el cur-rículum de diferents àrees, i per tant, noens donen més feina extra, sinó que allòque ja fem resulta ser més enriquidor iobert als altres i al món. En totes elles,internet és simplement el mitjà de comu-nicació, el vehicle dels nostres treballs iopinions.Algunes de les activitats que es poden re-alitzar aquest curs són:• Conte De Tots, un conte col·lectiu redac-

tat entre diversos grups d’alumnes.• Fes la teva Web, dirigida a iniciar-se en

el disseny senzill de pàgines web.• La Història Interminable, una novel·la

interactiva escrita pels mateixos nois inoies.

• El Flautista Rodamón, on els alumnesens expliquen, cantant, quin món voldri-en tenir.

• Els Problemes de la Vida, on es debat lasolució de problemes i enigmes mate-màtics.

• La Revista PatiNet, un noticiari interac-tiu i multilingüe.

• La volta al món en 35 Webs, un passeigper les millors webs del món.

• El mercat virtual, on els alumnes disse-nyen i treballen a la seva pròpia empre-sa.

Podeu veure el projecte detallat de les di-ferents activitats o consultar les activitatsrealitzades en cursos anteriors a:http://www.vallesnet.org/pati/

* El proper número anirà dedicat a «Tutoria personalitzada».

NOTA: L'article «Internautes de 1r d'ESO», de G. Martínez i A. Lagrera, de Caldes, el trobareu a la webde l'Escola Pia.

• The City of Bits com a mostra de llibre electrònic interactiu a la xarxa. Els lectors dialoguen ambl’autor a partir de fòrums associats a cada capítol:

http://mitpress.mit.edu/e-books/City_of_Bitts/index.html

• The Virtual Library: La biblioteca virtual organitzada en arbre a partir de grans temes:http://vlib.stanford.edu/Overview.html

• Gerben: Enllaç a les notícies del dia de milers de diaris del món:http://www.cs.vu.nl/gerben/newws.html

• Altavista: El buscador que m’ha donat millors resultats buscant en qualsevol llengua:http://www.altavista.com

• I les xarxes educatives de casa nostra: http://www.xtec.es/, http://www.pangea.org i la de l’Escola

per saber-ne mésper saber-ne més

9

estudiemper millorar

Espai, tempsi internet

Dediquem-nos temps

Que els avenços tecnològics nofacin ombra a la riquesa de larelació personal i humana.

La sorprenent i brutal invasió de les mo-dernes tècniques de comunicació, les xar-xes, els mòdems, les web, els servidors... itot el que penja d’aquests mots ofereixpossibilitats espectaculars però tambéplanteja interrogants molt seriosos en elmón educatiu. Al costat d’una possibilitatinnegable de comunicar apareix l’amena-ça de deixar-nos seduir com a babaus, obli-dant que la peça central de l’educació ésl’aprenentatge de la fortalesa d’ànim, elrespecte i la capacitat de comunicació per-sonal. Fins i tot crea el risc, ja definit en-tre els professionals de la psiquiatria, degenerar un nou gènere d’addicció que po-dríem anomenar “internepatia”.L’acceptació de qualsevol dels avençosque la humanitat fa en la seva aventurahumanitzadora queda mediatitzada per lescoordenades bàsiques de l’experiènciahumana: l’espai i el temps. L’espai, quemarca la proximitat o l’allunyament, és adir l’accessibilitat i el temps que assenya-la els ritmes bàsics de viure, sense els qualsla vida perd el “tempo”. Un dels riscs quela “família internet” presenta és la d’alte-rar l’experiència humana superant els mar-ges de tolerància de l’espai i el temps hu-mans.L’espai de les relacions humanes quedanotablement alterat per internet. Tot estorna proper, però només “virtualment”.Es tracta d’una proximitat freda i allunya-da. La persona humana viu de proximitatsque estiguin a l’abast d’uns sentits bencoordinats. L’internet acosta però no brin-da la brillantor dels ulls, la tremolor, latendresa, la passió de l’interlocutor. I sen-se això, l’altre és una notícia freda tan co-municadora com aïllant. Besar, acariciar,fer l’amor, acollir, compadir... demana“presències reals”, no virtuals. L’operadord’internet pot estar a prop de tot i terrible-ment aïllat.El cèlebre “temps real” és un temps ata-

balador perquè li manca abans i després.Li falta record i espera. Li falta la frisançade la memòria i el desig. El “temps real”és humanament irreal. Aquell “temps quetot ho cura”, que no és el temps real con-centrat en el present, sinó un temps ambperspectiva, un temps que “dóna temps altemps” perquè les ferides es curin, el quehom espera que s’acosti i que les ofenseses puguin oblidar; aleshores és quan la vidaagafa el relleu del temps i no queda apla-nada en una mena de projecció plana delviure contra l’horitzó.Saltar-se l’espai i el temps podrien fer per-dre la capacitat de badar, de reflexionar,d’obrir-se al silenci o d’estimar. Lliurar-se acríticament a les tècniques pot alterarl’equilibri ecològic entre els humans i l’en-torn, com ja s’ha comprovat amb els ab-surds lliuraments a la TV, el viatge siste-màtic, el telèfon mòbil o el mateix ordina-dor.Caldrà tenir presents aquests límits de to-lerància en la pedagogia de les noves co-municacions. La presència de l’altres’anuncia i s’enyora, no és disponible através d’un botó, sinó que es fa pregar osorprèn agradablement o desagradable.L’ordinador pot produir la il·lusió de po-der controlar l’altre, refredant-lo en unapantalla. Les màquines són molt valuosesper al progrés humà com ho demostra lahistòria. Caldrà, però, vigilar les possiblesdissociacions que les màquines puguinproduir en el delicat art de la relació per-sonal, no fos cas que la riquíssima presèn-cia de l’altre i la seva gràvida proximitatquedessin reduïdes a un perfil informàticdel que podem disposar a voluntat. Ales-hores la intel·ligència i la capacitat emo-cional corren el risc de dissociar-se i s’obrela possibilitat que, en comptes de la pre-sència d’una persona que altera profunda-ment el meu món intern per laseva (i la meva) màgia, sinto-nia de raó i emocionalitat, mol-ts acabessin preferint un ordi-nador i un gos.Ramon Mª Nogués.

10

Noticiari breuactualitat

L�ESCOLA PIA I L�EUROEl dia 1 de gener de 1999 l’Euro entrarà envigor en aquells països que compleixin els cri-teris de convergència per entrar a la UnióEconòmica i Monetària. L’Euro exigeix unasèrie de canvis en els diferents departamentsde les empreses i en els sistemes informàtics.A fi d’identificar els impactes i d’avaluar elprocés que la implantació de l’Euro tindrà enel nostre col·lectiu, el Secretari General i al-guns membres de l’Equip de Gestió han co-mençat a elaborar les estratègies que permetina l’Escola Pia afrontar les repercussions quecomportarà aquest canvi amb el màxim de ri-gor i d’eficàcia possible.

VILANOVA I LA GELTRÚ

INAUGUREMNOVES DEPENDÈNCIES

El passat 30 de novembre es va fer la inaugu-ració oficial de les noves dependències del’escola.Amb gran goig, vam comptar amb la presèn-cia del P. Provincial i del Secretari General del’Escola Pia de Catalunya i amb la de l’Alcaldede la ciutat, de la sotsdirectora general de cen-tres i de la regidora d’ensenyament; del direc-tor gerent i de l’equip directiu del centre, delsdirectors d’altres centres i dels professors ipersonal de l’escola. Hi hagué una gran presèn-cia de pares, d’alumnes, d’exalumnes i una grancolla d’amics .

Va ser una diada lúdicofestiva que, coincidintamb la celebració dels 400 anys d’Escola Pia,representa un vot d’actualització, un símbol derejoveniment i una afirmació de voluntat derenovació pedagògica i de permanència.Escola Pia de Vilanova: Per molts anys!

PAMA partir de ben aviat podreu fer vostres aques-tes sigles: PAM (Projecte per Aprendre Mi-llor). El dia 4 de desembre es va reunir l’equipde docents que juntament amb en Marià Ba-

qués ha anat preparant, pensant i experimen-tant el Pai a l’ESO. En la sessió de treball esfan els últims retocs al material que s’editarà afinals de juny batejat amb el nom de PAM. Elcurs vinent ja tindreu editat el PAM per a se-cundària.

EL CAS DE LA Mª ANTÒNIAA DEBAT

A la web de l’Escola Pia hi trobareu un debattelemàtic. Entreu-hi per opinar. Què faríeu enla situació de la Mª Antònia, tutora de 4rtd’ESO que intentant educar la responsabilitatdels seus alumnes, en un moment determinat,no pot acceptar una proposta que li fan. Cadados mesos en trobareu un de diferent.

ES PREPARA NADAL A LES AULESTotes les escoles han ambientat les festes na-dalenques. Bé, ambientant? De fet ambientarno deixa de ser senzill: el pessebre, l’amic in-visible, els guarniments a les aules. Però am-bientar i preparar els cors d’aquests infants iadolescents que tenim a l’aula, conduir xerra-des i reflexions, desvetllar actituds, trobar sentita les campanyes de recollida de joguines, deroba i de menjar, despertar la solidaritat, lacompanyonia i el servei deu ser molt més com-plex!

TERRASSA

UN PREMI LITERARIEls alumnes de primària de l’Escola Pia de Ter-rassa guanyen el premi literari i artístic en ho-menatge a Josep Pla convocat a tot Catalunyaper les Delegacions Territorials d’Ensenya-ment. Cal felicitar-los i animar-los perquè noperdin l’estímul de comunicar les seves idees ide dir les coses ben dites.

PREMI JOAN PROFITÓSEl proppassat divendres 12 de desembre secelebrà la Nit de les Lletres Catalanes a la lo-calitat de Vilanova i la Geltrú. La FundacióJoan Profitós atorgà el seu 8è premi al Sr. Jau-me Trilla i Bernet per l’obra «Pedagogia delgrup i del projecte. Una aproximació a l’obraeducativa de Joaquim Franch».

SITGES

PARTICIPACIÓ EN PROJECTESL’Escola Pia de Sitges, juntament amb d’altrestres escoles europees -França, Suècia i Àus-tria-, forma part d’un dels projectes Comeniusdins el programa europeu Sòcrates. Quans’acabi el projecte l’any 1998 s’elaborarà una«maleta pedagògica» que contindrà dos llibressobre el làser i les seves aplicacions, un CD-ROM, una web a Internet i material auxiliarcompost per pòsters i un làser d’ultraviolats

11

Noticiari breu actualitat

construït amb material molt assequible i sen-zill. Per més informació:epiasitg@lix.intercom.es

PREMIS CIRITL’Oriol Roqué, en Jordi Llonch i en Pau Pujolde Mataró amb l’Estudi del Biogàs; la SaraVillegas de Granollers amb l’Estudi de la con-taminació ambiental a St. Celoni; l’Aleix Ponsde Terrassa amb Elements feixistes en la prem-sa local (Boletín informativo, diario de Terras-sa), Gener 1940, i la Maite Lucas de Terrassaamb Treball d'identificació en l'obra «Els cincsentits» de Jon Brueghel, han guanyat els pre-mis Cirit d’enguany.

CONSELL DE LES INSTITUCIONSEn la darrera sessió del 24 de novembre s’in-corporaren al Consell dos alumnes, la Laia Ari-sa i el Lluís Rafael Lozano, per cobrir les va-cants produïdes. Els consellers foren informa-ts de la situació de les escoles i de l’Equip deGestió en l’inici de curs, del tancament de l’e-xercici econòmic del curs 1996-97 i de totesles accions realitzades i previstes en comme-moració dels 400 anys de l’Escola Pia.Una bona part de la sessió es destinà a pre-veure elements per a l’Assemblea del 1999.També es creà una comissió per estudiar pos-sibles modificacions als Reglaments del’Assemblea i del Consell.El P. Provincial feu una consulta amb la finali-tat de conèixer l’opinió dels consellers sobreles principals funcions i característiques delSecretari General, abans d’un eventual relleuen aquest càrrec.

CANVI EN LES DIRECCIONSDE LES ESCOLES

Coincidint amb l’inici de trimestre, s’han fetpúblics alguns canvis de Directors Gerents: elSr. Jaume Font passa a ocupar aquestes fun-cions a Granollers, la Sra. Rosa Mª Sànchezassumeix aquesta tasca a Igualada, i el Sr. Jo-sep Alemany ho fa a Sant Antoni. Els desit-gem molt d’encert en la nova tasca, alhora quecal agrair-los la disponibilitat en emprendre elnou repte. També s’ha d’agrair al Sr. Pep So-ler i al P. Àngel Cuevas -que marxa a Cuba perenfortir l’acció dels escolapis en aquesta illa-la dedicació de tant de temps i els esforços perfer avançar les escoles que els han estat enco-manades.

PUBLICACIÓSOBRE EL CARÀCTER PROPI

De gairebé totes les escoles hi ha hagut apor-tacions al document “Per aprofundir en el Ca-ràcter Propi” fruit del seu treball en claustres ogrups de docents. Sembla clar que, de cara a la

seva edició definitiva, s’ha de diferenciar lapublicació dirigida als pares de l’adreçada alsdocents. Per als primers, es prepararà un tríp-tic divulgatiu i per als mestres s’elaborarà untext que ajudi a reflexionar sobre el CaràcterPropi i com aplicar-lo en les situacions con-cretes d’avui.

UNA JORNADA COMUNAA TOTES LES ESCOLES PIES

El 27 de novembre va ser un dia d’esclat i vi-sualització de les activitats que des de les au-les s’havien anat gestant a poc a poc amb ladestresa del professorat perquè l’alumnat fesseu el sentit de la festa actualitzant el missatgede Sant Josep de Calassanç d’una escola per atots. Diferents actes -conferències, xerrades,col·laboracions- i activitats -enlairada de glo-bus, sopa de lletres gegant, murals, pàginesWeb, debats, premis i concursos, grups de re-flexió, retallables, jocs, danses i pel·l.ícules,pancartes a les façanes, celebracions i pre-gàries, caminada per l’esperança- van omplirla jornada escolar del 27 de novembre de totesles Escoles Pies de Catalunya.

PREMIS DEL CONCURSSOBRE CALASSANÇ

El concurs, adreçat a l’alumnat de 2n i 3r d’ESO,per tal que elaboressin propostes sobre compresentarien Sant Josep de Calassanç i la sevaobra als seus companys i companyes, ha tingutmolt de ressò en les escoles, presentant-se moltstreballs i de molta qualitat. El treball premiat acada centre prengué part en la fase interesco-lar, amb exposició pública del projecte realitzatper part del seu autor o autors. El Jurat, quevalorà la qualitat de tots els treballs, concedícinc premis a Jordi Cruañas i Ferran Lahoz,del Calassanci; Anna Estefanell i Marta Gila-na, de Calella; Anna Alonso i Marta Torras, deSabadell; Rosa Capdevila, de Tàrrega; i JosepValls, de Terrassa. El premi consisteix en unviatge a Roma, amb totes les despeses paga-des, del 19 al 23 de desembre.També s’ha fet un dinar i una tarda de cinemaper a tots els finalistes.Moltes felicitats a tots.

12

contrapunt Apunteu,"cliqueu"Una visita a la web de l'Escola Pia

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Que l’Escola Pia sigui a Internet no és caporiginalitat: hi és tot quisqui; però què hihan posat? Ah sí, la revista “Papers” delmaig ho explicava. Afino, doncs, el ratolíi de clic en clic hi arribo: ja té més mèritpoder-s’hi connectar, tal com van d’em-bussades aquestes línies... La presentació,fa patxoca, oi? (Per cert, tot i que això sem-bla tant de futur no s’anticipa en res a totsels canvis de personal en les més altes es-feres; tan bé que hauria anat de saber-hoamb temps!).Hi fan un debat.M’agrada això que es pugui debatre untema pedagògic, sobretot perquè aquí nopassa com en les converses de cafè. Allàtothom xerra sobre temes dels que no enté opinió -vull dir que no els ha pensatgens-, improvisa un discurs contundent,se l’emporta el vent, i... Aquí hom s’ha demullar: escriure per no dir res, quan no ésper guanyar-se la vida fent articles de dia-ri, queda malament. I trobo que això deconstruir cultura pedagògica col·lecti-vament és atractiu. A veure si arribem a

algunes conclusions!Caram, això de les proves d’avaluació en-cara perdura, malgrat l’ESO. I quin dra-ma que té aquesta tal Mª Antònia. I aixòque és una mestra ben autèntica, que creuque ho té clar; però què passa quan l’alum-nat expressa els seus interessos a travésd’altres coses que sembla que siguin elsseus interessos? I pateix per l’angoixa desempre de l’escola: els docents fan acci-ons a llarg termini amb una jovenalla quenomés valora l’immediat. I encara més, ésvíctima d’haver d’explicitar en públic allòque no es planteja ni en privat: massa ve-gades s’actua -adolescents i més adults-en funció dels models típics i tòpics de lapoderosa cultura? mediàtica. Perquè, espot educar la sensibilitat des de la forma-litat? O, des de l’escola podem ajudar aexpressar el món dels sentiments i els an-hels més pregons? Va, Mª Antònia, ani-ma’t a fer alguna cosa en aquest camp; notinguis tantes pors si ets sincera amb tumateixa!Zum-zum

GENER

• 13 Reunió PAI 5è, de les 10 a 2/4 de 2 delmigdia.

• 15 Formació administradors, de 2/4 de 10 a2/4 de 2 del migdia.

• 19 Coordinadors de pastoral. Presentació ma-terials, de 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• 20 Àrees ESO, de 4 a 6 de la tarda. Tecnologia.

• 23-26Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

• 27 Reunió PAI 6è, de les 10 a 2/4 de 2 delmigdia.

• 29 Formació batxillerats, de 4 a 2/4 de 7 de latarda.

• 30 Dia escolar no-violència (DENIP), a Cale-lla.

FEBRER

• 3 Àrees ESO, de les 4 a les 6 tarda. Música.

• 7 Curs iniciació Voluntariat - 1a. part, de les10 a la 1 matí i de les 3 a les 6 tarda.

• 12 Reunió coordinadors 1r cicle d'ESO, de 4 a2/4 de 7 tarda.

Reunió coordinadors PIRMI, de 4 a 6 tarda.

• 13 Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 matí a les6 tarda.

• 14 Curs iniciació Voluntariat -2a part, de les10 a la 1 matí i de les 3 a les 6 tarda.

• 16 Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 matí a les6 tarda.

• 17 Àrees ESO, de 4 a 6 tarda. Ll. castellana.

• 18 Visita FP Calassanci. Tarda.

• 19 Reunió coordinadors 2n cicle ESO, de les 4a 2/4 de 7 tarda.

• 23 Reunió coordinadors informàtica, de 2/4 de4 a 2/4 de 7 tarda.

• 25 Visita FP Terrassa, tarda.

• 26 Reunió coordinadors batxillerats, de 4 a 2/4de 7 tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.