ramon bulto gonzalvo

20
Resistència bacteriana als antibiòtics Nom: Ramon Bultó Gonzalvo Tutor: Jaume Broto Puig

Upload: crp-del-tarragones

Post on 13-Jul-2015

341 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Ramon Bulto Gonzalvo

Resistència bacteriana als antibiòticsNom: Ramon Bultó Gonzalvo

Tutor: Jaume Broto Puig

Page 2: Ramon Bulto Gonzalvo

MotiusPoder experimentarCrisi del Cogombre

Objectius Investigar si els bacteris es tornen resistents

als antibiòtics i això dificulta el tractament dels pacients.

Esbrinar si abusem dels antibiòtics.

Page 3: Ramon Bulto Gonzalvo

Estructura cel·lular dels bacteris Unicel·lular procariota Mesosomes: plecs de la membrana plasmàtica on trobem els

enzims que intervenen en la sínteis de l’ATP Flagels Nucleoide:zona on es condensa la majoria del ADN Plasmidis: fragments circulars d’ADN amb informació genètica

Page 4: Ramon Bulto Gonzalvo

Cocs (esfèrics) Bacils (bastonets) Vibris (coma ortogràfica) Espirils (espirals)

Page 5: Ramon Bulto Gonzalvo

Gramnegatius: capa peptidoglicans + liposacàrids Grampositius: capa peptidoglicans

Page 6: Ramon Bulto Gonzalvo

Antibiòtics

Els antibiòtics són substàncies químiques produïdes per microorganismes que maten o inhibeixen el creixement d’altres microorganismes

Bactericides: maten el bacteri. Hi ha dos tipus de bactericides: Els que només actuen durant la fase de creixement del bacteri Els que actuen tant en creixement com en repòs del bacteri.

Bacteriostàtics: inhibeixen el creixement del bacteri, però no el maten. Quan es deixen de prendre el bacteri pot recuperar-se, per això són necessàries les defenses del pacient

Page 7: Ramon Bulto Gonzalvo

Actuen seguint el concepte de la toxicitat selectiva: la inhibició selectiva del creixement dels microorganismes sense danyar les cèl·lules del pacient

Page 8: Ramon Bulto Gonzalvo

Resistència bacteriana Resistència: la resistència és la capacitat d’un microorganisme per

a romandre immune als efectes d’un antibiòtic o antimicrobià

Modificacions bacterianes que

impedeixen l’entrada de l'antibiòtic al bacteri Inactivació de l’antibiòtic per enzims Alteració per part del bacteri del

seu punt diana

Page 9: Ramon Bulto Gonzalvo

Mutacions cromosòmiques (transmissió vertical) Transferència genètica (transmissió horitzontal)

Conjugació Transducció Transformació

Page 10: Ramon Bulto Gonzalvo

Bacteris resistents

Els bacteris poden ser transportats per aliments d’origen animal o per aigües de consum humà i representen un problema per a la salut humana ja que poden originar resistències a antibiòtics en essers humans

Poden ser patògens i causar malalties a les persones. Si els bacteris no són resistents, es curarà sol, però si pel contrari són resistents es requerirà antibiòtic i el tractament s’allargarà.

CRISI DEL COGOMBRE

Els bacteris que no són patògens i no causen cap infecció a l’afectat, però si són resistents poden transmetre aquesta resistència a bacteris patògens i causar greus infeccions.

Page 11: Ramon Bulto Gonzalvo

Prevenció a la resistència

Impedir les infeccions Impedir l’automedicació Adquirir els antibiòtics de fonts legitimes Consultar amb experts Promoure el compliment del tractament amb antibiòtics Enfocar l’agent patogen Utilitzar dades locals Reduir l’ús de la vancomicina Tractar la infecció, no la contaminació o colonització Detenir el tractament amb antibiòtics

Page 12: Ramon Bulto Gonzalvo

Hipoteis

Els antibiòtics són unes substàncies que eliminen els bacteris, el seu ús no és aconsellable en excés, ni per compte propi, ja que a part d’eliminar els bacteris nocius per als quals estan destinats, també poden eliminar bacteris beneficiosos per a l’organisme, com per exemple la flora intestinal, i el més greu de tot: pot originar bacteris resistents a aquests antibiòtics. Quan comencem un tractament amb antibiòtics, si no l’acabem com ens indica el metge, pot ser que no eliminem tots els bacteris del nostre organisme, i els que hagin sobreviscut, es poden tornar a reproduir desenvolupant resistència a aquell antibiòtic en qüestió.

Page 13: Ramon Bulto Gonzalvo

Material utilitzat

Per a realitzar la part experimental disposo de 3 bacteris i 4 antibiòtics: Bacteris

Staphylococcus epidermis Pseudomonas fluorescens Escherichia coli

Antibiòtics: Eritromicina Amoxicil·lina Ampicil·lina Ciprofloxacino

Page 14: Ramon Bulto Gonzalvo

Cultiu de bacteris

Per comprobar l’estat dels bacteris vaig fer-ne uns cultius: El 1r no va sortir bé, la temperatura era massa alta Al 2n van crèixer 2 dels 3 bacteris Al 3r, per comprovar si estava en bon estat el bacteri que no

havia crescut, tampoc va crèixer.

Escherichia coliPseudomonas fluorescensStaphylococcus epidermis

Page 15: Ramon Bulto Gonzalvo

Tinció amb blau de metilè

Vaig fer una tinció amb blau de metilè per conèixer la forma del bacteri: El Pseudomonas fluorescens es veu clarament que és un bacil El Staphylococcus epidermis es veu clarament que és de la familia dels

cocs (no queda clar si és estreptococ o estafilococ)

Page 16: Ramon Bulto Gonzalvo

Tinció Gram

Vaig fer una tinció Gram per comprobar el tipus de paret dels bacteris: El Staphylococcus epidermis és grampositiu El Pseudomonas fluorescens i l’E. coli són gramnegatius

Tinció Gram de l’Staphylococcus epidermis Tinció Gram de l’E.coli Tinció Gram del Pseudomonas fluorescens

Page 17: Ramon Bulto Gonzalvo

Antibiograma

Vaig fer un antibiograma per veure la sensibilitat dels bacteris als antibiòtics de que disposava

Antibiograma

00,20,40,60,8

11,21,41,61,8

2

Staph

yloc

occu

s ep

iderm

is 1

Staph

yloc

occu

s ep

iderm

is 2

Pseud

omona

s flu

ores

cens

1

Pseud

omona

s flu

ores

cens

2

Bacteri

Halo

(cm

) Eritromicina

Ciprofloxacino

Ampicil·lina

Amoxicil·lina

Page 18: Ramon Bulto Gonzalvo

Resistència bacteriana Vaig anar fent diverses sembres de bacteris a partir dels previament

exposats a l’antibiòtic per demostrar el desenvolupament de resistència:

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

Hal

o (

cm)

Mitjana

Staphylococcus epidermis amb amoxicil·lina

Sembra 1

Sembra 2

Sembra 3

Sembra 4

0 cm0,463 cm0,867 cm1,315 cmMitjana

0 cm0,73 cm1 cmDisc 3

0 cm0,4 cm0,6 cm1,3 cmDisc 2

0 cm0,26 cm1 cm1,33 cmDisc 1

Sembra 4Sembra 3Sembra 2Sembra 1

Page 19: Ramon Bulto Gonzalvo

On hi ha bacteris?

Vaig demostrar que podem trobar bacteris al nostre cos i a l’aigua natural d’un pou, la qual vaig portar a analitzar i va ser qualificada de no potable.

Page 20: Ramon Bulto Gonzalvo

Conclusions El tipus de paret, és a dir, que el bacteri sigui Gram-positiu o

Gram-negatiu influeix en l’eficàcia de l’antibiòtic

Degut a que els bacteris estan en continu contacte amb l’antibiòtic, aquest actua de filtre i només sobreviuen aquells que gràcies a alguna mutació preadaptativa siguin resistents a aquell antibiòtic. Aquests supervivents es reprodueixen i es multipliquen

Podem trobar bacteris a tot arreu, per exemple al nostre cos, i conseqüentment a tots els objectes que toquem, a l’aigua, per més neta que sembli

Com a conseqüència de les conclusions 2 i 3, si no fem cas estricte a les instruccions del metge quan seguim un tractament amb antibiòtics o ens automediquem, poden aparèixer bacteris resistents al nostre organisme