quÍmica - montsebasart.files.wordpress.com · nomenclatura: • sistemàtica: prefix numeral + nom...

QUÍMICA 1r Batxillerat Científic – Tecnològic

Curs 2011-2012

1

1r Trimestre

• Formulació Inorgànica: Repàs

Examen de Formulació Inorgànica

• Unitat 1: La matèria

• Unitat 2: Classificació de la matèria

Examen unitats 1 i 2 + Formulació Inorgànica

• Unitat 3: Dispersions col·loïdals i dissolucions

Examen unitats 1 i 2 i 3 + Formulació Inorgànica

2

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

INORGÀNICA

• 1. Introducció

• 2. Combinacions binàries amb l’hidrogen

• 3. Combinacions binàries no-metall amb no- metall

• 4. Combinacions binàries de l’oxigen

• 5. Combinacions ternàries d’elements

• 6. Oxoàcids i oxosals

3

1. Introducció • Elements no metàl·lics: s’utilitza un prefix que indica el nº d’àtoms de la

molècula:

• Elements metàl·lics: s’utilitza el nom de l’element.

• Els compostos són neutres: els elements guanyen, perden o comparteixen electrons per ser estables.

• Per formular compostos neutres podem intercanviar els nombres d’oxidació de cada element, i passen a col·locar-se com a subíndex de l’altre element (el subíndex 1 s’omet). • Na (+1) Cl (-1) NaCl Compost neutre: 1 àtom Na per (+1) + 1 àtom de Cl per (-1) = 0

• H (+1) O (-2) H2O Compost neutre: 2 àtoms H per (+1) + 1 àtom O per (-2) = 0

• En les formules dels compostos l’element amb nombre d’oxidació positiu és a l’esquerra. En cas que contingui més d’un element positiu, es posa per ordre alfabètic d’esquerra a dreta.

1 Mono

2 Di

3 Tri

4 Tetra

4

1. Introducció

• Formes d’anomenar els compostos: • Sistemàtica: s’indica mitjançant els prefixes mono-, di-, tri-, tetra-, etc., la relació

en què intervenen els àtoms dels diferents elements d’un compost:

N2O5 pentaòxid de dinitrogen

PbS2 disulfur de plom

• Stock: S’anomena l’element de la dreta de la fórmula amb el sufix que correspongui i després el de l’esquerra indicant el nombre d’oxidació entre parèntesi i amb nº romans:

CoBr2 Bromur de cobalt (II)

CuO Òxid de coure (II) Com que l’oxigen sempre actua amb nombre oxidació -2, el coure ha d’actuar +2 per tal que quedi neutre. En

aquest cas doncs, s’ha pogut simplificar

MgBr 2 Bromur de magnesi Quan els elements només tenen un nº oxidació no cal indicar l’estat d’oxidació entre parèntesi

• Per anomenar l’element es recomana utilitzar el nom de l’element amb nombre d’oxidació positiu (esquerra) precedit de la preposició de.

5

2. Combinacions binàries de l’hidrogen

HIDRURS

- L’hidrogen actua amb nombre oxidació -1

- L’element amb nombre oxidació positiu és un Metall Me

Fórmula general: Me(+m) H(-1) MeHm

Nomenclatura:

• Sistemàtica: nombre àtoms hidrogen (mono-, di-, tri-, etc.) + hidrur de + nom del metall

• Stock: Hidrur de + nom del metall (nombre d’oxidació)

Hi ha alguns compostos amb nom comú (amoníac, fosfina, arsina, estibina...) que cal saber ja que no s’utilitzen amb nomenclatura sistemàtica o stock).

València Fórmula N. sistemàtica N. stock (la més freqüent)

1 NaH Monohidrur de sodi Hidrur de sodi

2 FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro (II)

3 FeH3 Trihidrur de ferro Hidrur de ferro (III)

4 SnH4 Tetrahidrur d’estany Hidrur estany (IV)

6


HIDRÀCIDS

- L’hidrogen actua amb nombre oxidació +1.

- L’hidrogen combinat amb els grups 16 i 17 (Cl, F, Br, I, S, Se, Te...)

- S’anomenen hidràcids ja que al dissoldre's amb l’aigua donen solucions àcides.

Fórmula general: H(+1) X(-n) HnX

Nomenclatura:

• Sistemàtica: nom no metall + -ur d’hidrogen

• Medi aquós: àcid + nom no metall + -hídric

Fórmula N. sistemàtica Medi aquós

HF Fluorur d’hidrogen Acid fluorhídric

H2S Sulfur d’hidrogen Àcid sulfhídric

HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric

HI Iodur d’hidrogen Àcid iodhídric

7


SALS BINÀRIES

- S’ha substituït l’hidrogen de l’hidràcid per un Metall.

- Es col·loca el Metall amb nombre oxidació + a l’esquerra.

Fórmula general: Me(+m) X(-n) MenXm

Nomenclatura: • Sistemàtica: prefix numeral + nom del no-metall + -ur de + prefix numeral + nom

metall

• Stock: nom del no-metall + -ur de + nom del metall (nombre oxidació del metall)

- El no-metall actua amb el nombre d’oxidació més petit.

Fórmula N. sistemàtica N. stock

AgBr Bromur de plata Bromur de plata

NaCl Clorur de sodi Clorur de sodi

V2 S5 Pentasulfur de divanadi Sulfur de Vanadi (V)

8

3. Combinacions binàries entre no-metalls

Fórmula general: Me(+m) Y(-n) MenYm

Nomenclatura: S’anomenen igual que les Sals Binàries, és a dir, es posa la terminació –ur a l’element de la dreta de la fórmula.

Fórmula N. sistemàtica Stock

BrF Monofluorur de brom Fluorur de brom (I)

NCl3 Triclorur de nitrogen Clorur de nitrogen (III)

B2 S3 Trisulfuro de dibor Sulfur de bor

BP Fosfur de bor Fosfur de bor

As2 Se3 Triselenur de diarseni Selenur d’arseni (III)

9

4. Combinacions binàries de l’oxigen

- El nombre d’oxidació de l’oxigen en els òxids és -2, per tant es situarà a la dreta de la fórmula.

Fórmula general: Me(+m) O(-2) Me2Om

X(+m) O(-2) X2Om

Nomenclatura:

• Sistemàtica: prefix numeral + òxid de + prefix numeral + nom de l’element

• Stock: òxid de + nom de l’element (nombre oxidació de l’element)


Li2O Òxid de diliti Òxid de liti

CaO Òxid de calci Òxid de calci

Cr2 O3 Triòxid de dicrom Òxid de crom (III)

CO2 Diòxid de carboni Òxid de carboni (IV)

NO2 Diòxid de nitrogen Òxid de nitrógen (IV)

10

5. Combinacions ternàries d’elements

HIDRÒXIDS

- Compostos formats per la combinació de l’ió OH- (anomenat hidròxid), amb un metall.

Fórmula general: Me(+m) OH- Me(OH)m

Nomenclatura: • Sistemàtica: prefix numeral + hidròxid de + nom metall

• Stock: hidròxid de + nom metall (nombre oxidació)


LiOH Hidròxid de liti Hidròxid de liti

Ba(OH)2 Dihidròxid de bari Hidròxid de bari

Fe(OH)2 Dihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (II)

11


PERÒXIDS

- Compostos formats per la combinació de l’anió (O2)2- (anomenat ió peròxid), amb un metall.

Fórmula general: Me(+m) (O2)2- Me2(O2)m

Nomenclatura: peròxid de + nom element (nombre oxidació)

En aquests compostos no simplifiquem els subíndexs


BaO2 Peròxid de bari Peròxid de bari

Na2O2 Peròxid de sodi Peròxid de sodi

CuO2 Peròxid de coure Peròxid de coure (II)

12


ALTRES COMPOSTOS TERNARIS

Anió Fórmula Nomenclatura

Cianurs (CN)- Ba(CN)2 Cianur de bari

Ozònid (O3)- NaO3 Ozònid de sodi

Amidur (NH2)- NaNH2 Amidur de sodi

Acidur (N3)- Pb(N3)2 Azidur de plom (II)

Disulfur CaS2 Disulfur de calci

13

6. Oxoàcids i oxosals

OXOÀCIDS - Compostos amb propietats àcides, que contenen àtoms d’hidrogen, d’oxigen i d’un

no-metall (X), o un metall de transició amb estat d’oxidació elevat. - El nombre d’àtoms d’hidrogen s’ajusta:

• El nombre d’oxidació de l’oxigen és -2, que s’escriu a la dreta de la fórmula. • El nombre d’oxidació de l’element X es pot deduïr segons el grup al que pertany i

l’escriurem enmmig de la fórmua. • El nombre d’oxidació de l’H és +1, que ñ’escriurem a l’esquerra de la fórmula. • La suma de tots els subíndex multiplicats per els estats d’oxidació ha de ser 0,

per tal que el compost sigui neutre. - La fórmula general és:

- H(+1) + (XOc)-a Ha (XOc)

- Per saber quina és la valència que actua l’element X:

c * 2 (nombre oxidació de l’oginen) – a = nombre d’oxidació de l’element X

14


Fórmula general: H(+1) + (XOc)-a Ha (XOc)

Nomenclatura: 4 estats d’oxidació de l’element X: - àcid hipo....-os - àcid ...-os - àcid ...-ic - àcid per...-ic 3 estats d’oxidació de l’element X: - àcid hipo....-os - àcid ...-os - àcid ...-ic 2 estats d’oxidació de l’element X: - àcid ...-os - àcid ...-ic Quan l’element X pot formar diferents oxoàcids amb el mateix estat d’oxidació: S’utilitza el prefix orto per indicar el compost amb major nombre

d’àtoms d’oxigen: - àcid orto...-ic S’utilitza el prefix meta per indicar el compost amb major nombre

d’àtoms d’oxigen: - àcid meta...-ic

15


OXOSALS - Compostos derivats dels oxoàcids en els quals els àtoms d’hidrogen s’han substituït

per un element metàlic.

- La fórmula general és:

- Me(+m) + (XbOc)-a Mea (XbOc) m

- Es formula tenint en compte el nom de l’anió que s’origina quan l’àcid perd els seus hidrogens. Es transformen de la manera següent(de major a menor estat d’oxidació):

Oxoàcid Anió de l’oxoàcid

Per …-ic Per …-at

…-ic …-at

-os -it

Hipo …-os Hipo …-it

16


DIÀCIDS I DISALS - Compostos que s’obtenen multiplicant per 2 els oxoàcids i restant una molècula

d’aigua.

- Per anomenar es posa el prefix di, seguit del nom tradicional de l’oxoàcid. El mateix per les sals.

Exemple: H2SO4 X 2 H4S2 O8 - H2O H2S2 O7

PEROXOÀCIDS I SALS - Compostos que s’obtenen substituint un Oxigen (-O-) per un grup peròxid (-O-O-).

- Per anomenar es posa el prefix peroxo seguir del nom tradicional de l’àcid.

Exemple: H2SO4 – (O2-) H2S O3 + (O2)2- H2S2 O5

17


TIOÀCIDS I SALS - Compostos derivats dels oxoàcids que s’obtenen substituint àtoms d’oxigen per

àtoms de sofre:

Exemple: H3PO4 - (O2-) H3P O3 + (S2-) H3PO3S

- Per anomenar-los s’anteposa el prefix tio al nom tradicional de l’oxoàcid.

HIDROGENSALS - Compostos en els que queda un àtom d’H substituible o més.

- La fórmula general és:

Me(+m) + (HxXaOb)n- Mn (HxXaOb)m

- Per anomenar s’anteposa ell prefix hidrogen- seguit del nom de l’anió.

18

7. Complexos

- Compostos que contenen un àtom central, generalment un metall, i al seu voltant hi han àatoms o conjunts d’àtoms, cadascun dels quals s’anomenen lligands.

- Fórmula general: [Metall Lligand]càrrega

- Poden ser aniònics, catiònics o neutres. Depèn de la càrrega resultant de la suma de totes les espècies que hi participen.

- Es formula de la manera següent:

Es col·loca l’ió central.

Després els lligands, començant pels aniònics, neutres i catiònics, per ordre alfabètic.

- Per anomenar:

Primer s’anomenen els lligands per ordre alfabètic sense tenir en compte els prefixos numerals dels lligands, i després l’ió central.

Cal saber que si el prefix és aniònic el sufix de l’ió central acaba en –at, mentre que si és catiònic o neutre no té cap terminació..

19

quÍmica - montsebasart.files.wordpress.com · nomenclatura: • sistemàtica: prefix numeral + nom...

Documents