Quin és I'origen del problemaenergétic?EDUA¡D PuNsEr

Parlar d energra equival encara que no és comLi que ocofi aüj a parlar de lesqual¡e forces que mouen I u,rivers conegut La forqa de la gravetat la fona, I e

lectromag¡é¡ca i la débil En els temps primordials aquestes qualre forces esta

ven unides i es desconeixen amlr precisió els motius que var ler que se

separessin en lo¡ces drterenls i independents Tota I'energia totes Les forces dela natura es deuen a les inleraccions de les paiicules de forea o bosons podadorc, com els gluons folons o $avitons

La lorla fo¡1a ]a més r,rtensa no alecta eL món macroscópic a causa deL seu cufabast. La forQa foña conñna quarks en protons i neutrons ma¡tenint unlts els protoB en el nucli en contra de la lorqa eléctica que els repel leix

La gravelat en canvi tot i que és la lorqa de menys intensitat és 1a més cone'gruda. Aquesla lorqa és la qüe ens ma¡té els peus a Terra i els pldeles en movi-ment al voltant del Sol

Una altra forea moll més lona I electromagBGtica lliga electrons i nuclis a I i¡teíor dels átoms aixÍ com a djversos átoms qüe formen molécules i liquids Els

electrons es repel Lel-]{en i per axd no se ns engolel{ la Terra perqué camrnemsobre un nrivol d eleclrcns

La lorqa débjl és .esponsable de la desmtegnació de neutrons i allres parllcllespero lambé d'aiqDes interaccio¡s en els nuclis de les esllelles

La relació enlre aquesies nteraccioG és responsable que el.rror gxr om-srq -ospos- oe - o - s.r.s'"Aixj que quan parlem de cisi energélica ho fem lldirectament, d aqueles interaccions que sustenten tota font d energia combustibles fóssils nuclear eolica, sol¡r, hidrállica ..

Hj ha dues coses ve(ader¡ment sorprenents en el tema de lac.isi energétrca Qua¡ s examna tot el que diuen els especi¡hstes s'amba a la conclusió que o bé ¡r haur¿L un col lapseenergétic en a]$m moment en els próxims cenl a¡ys , o béhr haurá u¡a cnsi cljmátjca, I LL'1o l áltra peró estem real,nenlentre dues desagradables possibilitats.

I la segona cosa que sorprén és que no hi ha molt debat enaquest tema tra¡scendental j qua¡ n ln ha es concentra enels resdus de l'energ1a nuclea¡ que represenla solament un6% de les enerqres prim¿ries

fús nlensú de qúálselolfoni energélca téinconvenients en malor o menorqEu.

Oué prefeeixes, un proble¡na energétlc o un problema climátic?És molt aclaridor conversa¡ amb Jean-N¡arc Jancovici, un enginyer francés expert en clima i en recursos energétics,Jancovici, autor del llibre l:avenir cl¡rnátic, no creu en les energies netes i sí en I'estalvi energ¿tic. Qualsevol font d'e-nergia suposa problemes, aixíque en la seva opin¡ó "estem una mica entre I'espasa i la paret: o bé tenim un problemaenergétic o bé tenim un problema climátic; i l'única manera d'escapar dels dos és aconseguir ser feliQos consumintmolta menys energia que ara".

lr" "l'"" momenr dels'l

l';:mi:r''l;;tr!:mlL

cnsi climndco, l'ua o I'olta.l

}EjEÉ=¡¡¡-***-**-.-- --

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

La pregunta és a part r de qlan passarem per aquest rnáx m

torna¡em a ba xar? Perqué aqul entrarem en un periode en equal tndreia cada vegada n'renvs petro peraunapobacócada veqada r¡és qran aq!ícomencen e s problenres. No es

tracta d esperar que no en qLred gens en abso ut

E. PuNsFr: Pe que fa a carbó es reserves só¡ enornres, ¡o? Es

podria ut itzar menys petro i més carbó, perb, és clar lindriaconseqúénc es negaives

E. PuNsEr: Comence¡¡ pe petroli: aqui h ha Lrn acord bastant

raonable.

J M. JANcovrcr: Avu a quantitat total de petroli que l home po

dra exlraure de la Terra des de i nic a linalde a hist¿,r¡a delpetro , es pensa que és d'aprox r¡ adame nt 350000 m io¡s detones de petro . , d'aixo, hem co¡sLlr¡ t Lrna m ca menys d'!nsI oo 000 ml ons

E. PuNsFr: Aixo és. e que queda arnb e n vell de consum actua, per a quanls a¡ys ens donara?

J-lV. JaNcovcr: E probema és que sovint, quan es presenta e

pefo en ¡ombre d anys és una dada enganyosat per exer¡p e

s d c que ara les reserves són quaranla vegades e consum de2004, crea una usió estarem tranqu s durant quaranla anys

i solameni despÉs comenqaran les preocupacons.

No és aixb en abso ut el qlre passará. En realitat, el consum, laproducc ó de petro segu rá lrna corba en forma de campana:ai pinc p puja, arr bará a un rnáx m i després balxará lmpor-tant és el r¡oment en qué comenQarer¡ a tocar sosfe es baixara, perqué -.xtraure I será mot costós. Perqué qué és un d pósil

de pefo ? No és com Lrna banyera. un dipósit de pefo s'assemblaria a una pedra tosca a a qua has afegt o , itot axó ho

co loques en un gran trcs de terra argilenca. una vegada fet

aixb, excaves u¡ petit forat amb una agulla de cos r intentesextraLre elque hiha d ns Axíés exlracc ó de petrcli. Noéstanfác .

l, a cap d un temps a geo og a es posa en conlra teu ja potstenirtécn ques cada vegada més avanQades elpre!de pefocada vegada més amunt, qLre arbar¿ !n rnoment en qué aproducció de petro baxará nexorablemenl. De fet espotfnst.t.lemostrar m¿temáti.añ-reni

I unv perqué produeixen e 600/0 de electr citat a partir de

Aixó explca rnolt mi or que altres coses e fet que no hag n s g

fat que ¡o hag n ratficat e Protocol de Kyoto. De carbó, efec

tvament nh ha mol a a slpeficie terrestre, aproxmadanrenideu vegades més que petrol. El prob erna de carbó és queqLran elcremem es produex encaÉ més d oxd de carbon que

aanb el petro e dloxid de carboni és e primer responsable del

canv c mát c futur.

És a d r estem una mica entre lespasa I a paret: o bé teninr unproble¡¡a e¡erg¿lic. o bé len m un problema c mAtc lún ca

mane€ d'escapaf de s dos és aconsegu r sefleliqos consumintmolta menys energ a que a¡a.

E. PuNsEr: Hi ha una tercera possibi tat, que és le¡erg a nu

c ear no té em ss ó de d dxid de carboni que pLrgui afeciar el

c ima. Pero, paÉdoxalment, els rnarges d-o cre xer¡ent de leneru a nuc ear aparexen rnolt fed! ls pefqu¿ la gent considefa,com als anys setanta era época de les grans proves alomques que e prob ema dels res¡dus és insosten¡b e, que és unacosa qLle cadfia evtar per tots es ¡ritlans. o!é en pensa,

l€an-Marc Iancovici

F¡anga,1962. ¡s un en8inye. especialÉlaen I erudi del clima i en recursos e¡ds¿lics. T.eballa coln a consullo¡ pei a diIe¡enls olganismes públics i privak. És

cone8ut pels seus lreballs de ilivül8aciói de se¡Bibililzació sobre I decle d hivemacLe. eL canvi cli¡nálic i la c¡úi ener

Jean-Marc Jancovici

J-N/. JaNcovrcr: La vertat és qle avui la gent no nota la crsen-"rgética en si mateixa. Actua ment no hi ha problema de disponib tat energ¿tica els efectes de canvi c imálic no ens afec

ten d rectarnent i e preu actua de pelro en ¡noneda constant,

és mot més baix que e 1979.

Per fer se |na dea, avu a Franqa, amb e salar min m d'unaho¡a de treball, es poden comprar lns s s l¡es de gaso ina; e

I979, amb el salari min m d u¡a hora de treball es podien cor¡-prar dos tres de gasol na L avors de fetd/rro,,a-ióotrp-r drqó.or

'.ns one¿cans otoaue¡xen eta J-M. Ja\'o\,: ..-I7dtd ol "bó

dre, o- qL 'niAr o-épd..doó " I ÁoE" á. tl"iiit,¡"in|" "ii¡, aa I -r .* oó óé"oróo'ó d r-d^rarl¡LrL, oAroiópó. ' ", I ",,¡¿. ti,i "i"t;"i'ii" ¡ol "r '"'oo ó ó 2qoooó'"ro.o 1¿i¿

"t"""tt"t"t-*"-"-::: -::' li;'"[';;T"';ai*tá'aa"l:i;;,:,:i::;'fi":ili;,;preolupa motes persones E

btant ar mon só¡ es amencans de mo*

J M. JANcovrc: Penso que tot aixb desaparexer¿ mot ¡ápida

ment quan el preu de gas de pefo pugi. Penso que tota agent qle té frgorif c prefer rá es cenfas nuc ears i continua¡ten nt lrigoaífc abans que viure sense residus nucleals sense

fÍgorifc. Quan es m¡ren e s probernes mediar¡benta s als quase món s'ha d enfrontar Lrn s'adona que e problerna de es de -

xales nuceaTs és un problema molt petrt cor¡parat arnb Lln

m¡rnt d atres prob emes, com els prod¡rctes quim cs agricoles,..m e .anv c mái c

E. PuNsFr: H ha lna qüest ó de totes maneres innegab e que

és el creixer¡ent de a pobac ó..

tat, les primeres energ es que utilitzem lglral va ocórrer amb la

geotérr¡ia. La geotérm a ha estal utilitzada també pe s habtantsde es zones volcániques perqué allá hi ha a liberaments natu

ra s de calof

E, PuNsEri qué podriem fer per Ienergia solar en els prbx ms

c¡nquanta anys? Duplicar a? Trplicara? Ouadrplicar a?

J-l\,4. JaNcov c : Més que a x¿. De fet es dues uti tzac ons r¡ésrnportants de lenergia so ar són, d'!na ba¡da, per a escalfaÉ

se. F ns j tol en e s pal¡os ndrdics ai nord d'Eu¡opa, s aconsegueix escalar es cases a hivern ambenefg a so ar. N h lra prou a te¡if les f nes

lres en e lloc adeqlat les cases r¡olt ben

all ades

I la sego¡a cosa que es pol fer amb e soés elecf citat, per¿, la forma més interes

sant de produ r energ¡a soar no són e s pa

nels fotovolta cs que veiem avui s nó e que es denominaar ega oofd- o pf rf¿'ó I .ddx.oJ. n1dL ¡g"f 'ri

ralls que escalfen un liquid que servelx a cont nuació pe¡ a ali

meniar un generador de vapor com en una central eléctrcacl¿rssica laquestes seren centras que podren ser mot ¡nte

ressants pe¡ a tot el qLre está situat en les zones tropca s.

En paircu ar lols e s pásos que estan en aquest moment enves de desenvohpament podren produir lna gran paa( de laseva e ectr clat amb dispos lilrs com aquest.

J- [/. JANL ovrc . s. I Ata tetze atrys són suficients p* a'la oúómPnlof.n ñ11mt110ns el nom- a

i"::j'Jl '^ "" :;,:, ':. ::; [i'""""t :::::::::iH;:*" **

Jc enls per ¿ Tabrcar m I r¡ on9 de per Lsones, qLan abans e¡en necessaTis

onze mil afys És axó molt importa¡l? És una dada l¡anscen

J-M. JaNcovrcr: És lna dada de gran mportáncia. Tota a fis ca

cons steix en sistem-os diná¡n cs i, per lant no es pot prendre

una foto e¡ Lrn moment donat drquelahemvsttoteslesconseqüéncies de I evoluc¡ó en curs. Pe qLre fa a la pob ació, es

coraet sov nt l'error de d I la que la Tera ha supodat des de fa

uns a¡ys s¡s m m ons d éssers humans també podrá fer ho e¡e l!tur." Peró no en lenm n deal Pot perfectament provocar

greus probler¡es.

No fa n u¡ seg e, érem 1 500 m lions a la superfície de paneta,

és a d r quatre vegades menys que avLri, l'evoluc ó actua dea poblac ó no permet en abso ut concolrre que la Tera pugusupoirar a guns m ers de millons d'éssers humans més, sobreo.r\ r lol¡¿ olp o rr --oppr¿ Ld. ¿ródopr o-

que és impossible. una pregunta sobre la qua esrefexonar¡otpoc és "Sóc e doble de fe iA perqué consume xo el dob e d e

nergia que eis meus pares?" Crec qLre és una pregunta bastantnteressant que no ens p anlegem molt sov nt.

F. PU\c-T f. ' or, lol roT p J¿ " la or dó ó p_lótg é pr o o

bles, peró qué passa? ésfactbe?, en qun grau? Prenguem e

J -l\,4. JaNcovrcr: f. . or q-p ó ¿ .iblé - r'. ¿

vables, ja que són es qLé es van ut tzar pr mef el ve¡t és elque va servi per a fer avanaar els primers vaixells energ a solar

és a qle es va ui¡ltzar qlan vam comenQar a praclcar agr

cu tura energia de les marees es va poder uiiltzar també per

exer¡p e per a la pesca. Les energ¡es renovab es són, en rea

EDUARD PUNSET ENTREVISTA ]EAN-MARC IANCOVICI

E, PINSET:ll'energ a eolica? Sé que no es pot pobar a Terra de

milers, m ers i milers de r¡o ns, perb es possibilitats de cre xe_

ment són molt grans també, no és axí?

J M. JaNcovrc: Les poss b litats de crelxement són rfo t gÉns,

póoqr¿-l plótgt¿ éolt.d ol¿gi t... r -noll onoo, roatr-bará a ser a so ucó. Perqu¿ una eó ca no produeix molta ener-

gia, en comparació ar¡b el que consLlmim

av!¡. A FranQa, s vo guéss m produ r tota la

nostra electricitat amb fonts eoliqlres, es ne

cesstarien des d alguns centenars de milelsf ns a un milló de mo ins.

E, PUNSET: quan no fa vent?

.i-M JANcovrd:Juslament Ouan no fa vent cal utilitzar 'energ a que s'ha emmagatzemal quan sí que en feia emmagalzematge d energ a avui no és lna tasca fácil de fer La fuslaés de tota manera a pr mera de les energ es renovab es que

es consume¡x al món, i a segona és la h dráulca , de fet, quan

es pensa en les enefg es fenovab es, ffrot poca gent pensa en'energia h¡drau ca a pesar de ser, ¡ de rnot lluny la prmera

font d energ¡a renovab e després de a fusta. Ouanl a produc-

c ó d e ectric¡tat, és de mot lluny a primera font d'orige¡ Íeno-vable.

E P-\srT oF o oó loL ó Il¿radn"01 d61órq¿qLepovoca cedes reticénces de l'opinió pÚblica cap a probema que

comporta la lnundac ó de valls...

i no ¡¡ ¡a enen¡es netes. il'acord?1I vno dp tcs i¡t""¡o"" o," """ I

lí'!i,"Y¡ ttT

"'

;tt' ̂r "r":: l

J M. JaNcovcr: Sí. I tenen lota la raó. I e d a que h hagi r¡ ons

d'eó ques pertol e món ens adonarer¡ també que suposa pro_

bler¡es. No hi ha enerc es neies, d'acord? lJna de les illusionsqle ens creem és pensar a cada momenl que hem trobat la

font d energia neta.. i no existe xl Fixa't en els ¡nterminab es re_

tards de la fusió nuclear

Pe que fa a l'energ a, actua ment e850/0 de l'energia que es consumeixal mó¡ és gas pefo carbó Són

energ¡es que s esgotaran, encaraque de¡xem de costat e problema

c r¡átic,,. són energies que s esgoiaran. Llavors I ún ca cosa de que

estem absoluiament segurs és que

un dia hauíem de consumrr ne molta menys.

faternativa és simple peró dlfic l: podem preparar nos-h o bé

rebutjar a idea de preparar nos hi perqué no tenim ga¡es d as

)ln -sé lor\o 10.e¡¡of) r''npol¿-_é sdoefo.'o olé¿que passará de totes maneres, passará sense que se ns de'man opinió. Grans ceniíÍcs cons deren que l'opin ó pública so

lament es r¡ourá quan no t ngu r¡és rer¡e toqu¡ fer ho enp e¡a crsi d adaptacó. Evdentment que ens hi adaptaremr la

noslra espécie s'hi adaptad a qúesió és saber quantes per

son-os s'h adaptaran en qu nes condicons viLrran. Aquesta és

a pregunta.

> REFLEXIONA

1. Per qué hi ha relació enlre lene¡qia disponib¡e iles relacionsentre les forces fonamentals de la natura?

2. Oué vol dir Jean-Marc Jancovici qua¡ indica que cal riarenire un problema enersétic o un probema climátc?

3. Reilexiona sobre els pros i €ls conircs de les difereñis fontsd'enercia. Hi ha alquna font d enercia sense i¡convenienis?

> ACIUA4. Planleja a classe el debat Qué prefereixes: un problema

energéiic o un problema cljmdlic?" per reco lir d ferenisopinions i punls de v sia ¡ e aborar un docurnenl d estu_di amb les conclusions del debat i una proposla sobrequé es poi fer en el pla individua per milorar la slua

a. Es divideix la classe en grups cadascun represe¡ta uni pus d enerqia: combusiibles róssils (pet¡oli, carbó, gas

natural, nucear), eó ca, hidrá! ica altres lipLrs denersia.

b. Cada grup argumentará sob¡e aspectes posiiius de laseva enersia i neqat !s de La resta de¡ergies.