anàlisis sistema energètic bolivia

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

PROGRAMA 30-10 A BOLÍVIA

Tecnologia Energètica

Marc Carrillo

Miquel PirisJoan Ramis

Ignasi TaltavullGrup 7

04/12/2015

Programa 30-10 a Bolívia – Tecnologia energètica

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.........................................................................................................3

1.1 Objectius.............................................................................................................3

1.2 Informació general..............................................................................................3

1.3 Geografia i clima.................................................................................................3

2. SISTEMA ENERGÈTIC DE BOLÍVIA........................................................................5

2.1 Energia primària..................................................................................................5

2.2 Energia secundària.............................................................................................5

2.3 Energia final........................................................................................................6

3. SISTEMA ELÈCTRIC DE BOLÍVIA...........................................................................7

3.1 Sistema Interconnectat Nacional (SIN)...............................................................8

3.2 Sistemes Aïllats (SA)..........................................................................................8

4. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ELÈCTRIC EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS.........................9

4.1 Evolució de la demanda d’energia elèctrica........................................................9

4.2 Evolució de la potència instal·lada....................................................................10

4.3 Evolució de la cobertura elèctrica.....................................................................10

5. PROGRAMA 30-10.................................................................................................11

6. CONCLUSIONS......................................................................................................16

7. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................16

2


1. INTRODUCCIÓ

1.1 ObjectiusAquest informe es centrarà en el sistema energètic i de generació elèctrica de Bolívia. En primer lloc es durà a terme un anàlisi del sistema actual i de l’evolució que ha sofert en els últims 15 anys. Una vegada analitzat, es definiran les línies generals d’un programa per tal de garantir un augment del 30% de la generació elèctrica del país en els pròxims 10 anys de forma sostenible tant ambiental com socialment.

1.2 Informació generalL'Estat Plurinacional de Bolívia, que es troba en la part central de sud Amèrica, té una superfície de 1098580 km2 (el doble que la espanyola), una població al voltant dels 11,216 milions d’habitants (quatre vegades menys que Espanya) i una densitat poblacional de 10,21 hab/km2, la més baixa de Llatinoamèrica i una de les més baixes del món (Figura 1.1).

Tot i que la població creix lentament, en els últims anys el creixement s’ha vist desaccelerat. Mentre que en la primera dècada del segle XXI, la taxa anual mitjana de creixement es mantenia lleugerament superior al 2%, en els últims anys aquesta ha disminuït per sota del 2%.

El Producte Interior Brut ha crescut a una mitjana anual del 5,34% en els últims cinc anys, el que suposa una relativa estabilitat en el ritme de creixement, que és gairebé dos punts superior a la mitjana de la primera dècada del segle. Pel que fa a la intensitat energètica, al 2014 va ser de 1,17.

Malgrat aquest fet, la població boliviana registra nivells de pobresa relativament alts, particularment a l'àrea rural, en la qual la incidència de la pobresa és del 60%. En canvi, en l’àrea urbana la pobresa es redueix a la meitat estant en un 29%. Cal destacar que tot i que aquests percentatges són molt alts, Bolívia va ser el país sud-americà que va presentar una major reducció de la pobresa, un 32% entre els anys 2000 i 2012.

1.3 Geografia i climaLa geografia de Bolívia presenta tres regions geogràfiques diferenciades (Figura 1.2): la Regió Andina (28% del territori), La Regió Subandina (13% del territori) i la Regió dels Plans (59% del territori). Degut a les enormes diferències entre les parts baixes i les altes del país, el clima a Bolívia és molt variat. El clima zonal és l'equatorial plujós, però també es veu afectada per l'anticicló del Pacífic sud i pels canvis en el clima que introdueix regularment “El Niño”. Els vents principals són els alisis, però la major part del país es troba a sotavent de la Serralada dels Andes. En definitiva, el clima bolivià està condicionat per la latitud, la proximitat al tròpic, l'altitud, la varietat de relleus, la circulació dels vents alisis i el fenomen de “El Niño”.

Com a país situat al centre de Sud Amèrica, Bolívia és part de tres grans conques: la de l’Amazones, la de l’Altiplà i la del riu de la Plata. Aquestes conques, al seu torn estan, constituïdes per 10 sub-conques, 270 rius principals i 184 llacs i llacunes. De fet, Bolívia es troba entre els països amb major quantitat de recursos hídrics del planeta.

3


Figura 1.1 – Densitat de població de Bolívia

Figura 1.2 – Zones geogràfiques de Bolívia

4


2. SISTEMA ENERGÈTIC DE BOLÍVIA

2.1 Energia primàriaA Bolívia, la producció d’energia primària està composta bàsicament per quatre fonts energètiques: gas natural, petroli, biomassa i hidràulica. De forma simbòlica i per primera vegada al 2014 s’ha generat energia elèctrica a partir de energia eòlica i energia solar. Tot i així, la Figura 2.3 mostra la gran importància i a la vegada dependència que té el gas com a font d’energia primària. Aquesta dependència s’ha anat accentuant durant els últims 15 anys degut a que la privatització del sector durant els primers anys del s. XX dels hidrocarburs va facilitar l’execució d’importants inversions per part de companyies estrangeres en exploració i explotació de nous jaciments. Aquesta privatització del gas es va acabar amb la nacionalització del recursos energètics per part d’Evo Morales degut al gran malestar social que havia creat la liberalització i a gran importància que té el gas en el desenvolupament social a Bolívia. Tot i així, el gas natural ha passat de representar un 57% de l’energia primària produïda l’any 2000 a representar més del 80% al 2014. Durant aquests darrers 15 anys, la producció d’energia per part de recursos renovables s’ha mantingut en un valor baix i constant. Bolívia és clarament un país exportador d’energia: dels 165000 Kbep que va produir al 2014, 113000 Kbep (principalment gas d’alta qualitat, sense líquids) els va exportar (Figura 2.3). La línia roja representa la demanda d’energia primària del país, molt per davall de l’oferta.

Figura 2.3 – Evolució i estructura de l’energia primària

2.2 Energia secundàriaEn 15 anys s’ha incrementat en un 51% la producció d’energia secundària (Figura2.4). Principalment està formada per gasolina, dièsel (incrementat per inversions de YPFB) i cru reconstituït. Tot plegat demostra la capacitat tecnològica en el refinament dels hidrocarburs.

5Figura 2.4 – Evolució energia secundària


2.3 Energia finalEn el consum energètic bolivià predominen el gas natural i el dièsel (Figura 2.5). Aquest alt consum de combustibles fòssils es deu a que l’estat bolivià subvenciona el consum d’hidrocarburs. No només el gas natural per tractar-se d’un producte local sinó que també d’altres com la gasolina i el dièsel, que són d’importació. D’aquesta manera, al subvencionar-ne el gas natural per a la producció d’electricitat, el preu d’aquesta també està indirectament subvencionada per al consumidor final.

Figura 2.5 – Evolució i estructura de l’energia consumida

Figura 2.6 – Flux energètic al 2014

Degut a que es tracta d’un país en vies de desenvolupament, a Bolívia existeixen certes deficiències en l’accés a formes modernes d’energia en l’àrea rural. El 70% de les llars s’utilitza llenya com combustible per cuinar i només el 52,7% té accés a l’energia elèctrica. El consum

6


bolivià d’energia primària es centra bàsicament (més de dues parts del total) en el transport i la indústria. El sector del transport utilitza principalment la gasolina com a font d’energia (41%), seguit pel diesel (31%) i, en tercer lloc, el gas natural vehicular. El sector industrial, en canvi, té com a combustible més utilitzat el gas natural i, en segon lloc, la biomassa. Ambdós representen el 83% de l’energia utilitzada en aquest sector (Figura 2.6).

3. SISTEMA ELÈCTRIC DE BOLÍVIAA l’any 2014, el sistema elèctric bolivià va tenir una potència instal·lada de 1960 MW que ha permès una producció anual de 8560,4 GWh. Així mateix, el pic de màxima potència va ser de 1298 MW fet que implica que a Bolívia hagi un 66% de sobrecapacitat de potència instal·lada. Un 73,6% de la producció correspon a centrals termoelèctriques (de biomassa, dièsel i sobretot gas), un 26,3% a hidroelèctriques i tan sols un simbòlic 0,01% a energies alternatives (eòlica i solar fotovoltaica). Més de la meitat de la demanda correspon als sectors residencial (38%) i industrial (27%) que són els que més han crescut en els darrers anys.

D'altra banda, una de les deficiències més importants que presenta el sistema és el grau de cobertura de la demanda (Figura 3.7) que actualment es troba en un 88%, essent especialment crític en l'àmbit rural (66%). El govern té previst impulsar l’electrificació del país per tal d’arribar a cobrir el 100% dels habitatges l’any 2025.

Un dels problemes que també té Bolívia és el gran nombre de talls, programats o no, del subministrament elèctric, cosa impensable en els països desenvolupats. Això és degut a la precarietat de les línies de distribució i a la falta de planificació.

Figura 3.7 – Percentatge de llars amb electricitat Figura 3.8 – Distribució del sistema elèctric de Bolívia

7


El sistema elèctric de Bolívia està dividit en el Sistema Interconnectat Nacional (SIN) i els Sistemes Aïllats (SA). A la (Figura 3.72) es mostra la distribució de ambdós sistemes, amb colors les xarxes d’alta tensió del SIN i amb rodones discontínues les zones dels SA. Des de l’any 2009, quan es va nacionalitzar tot el sistema energètic del país, el 76,8% de la infraestructura existent està en mans de l'Estat a través de ENDE Corporación i només el 23,2% restant en mans del sector privat (principalment l'empresa ISA).

3.1 Sistema Interconnectat Nacional (SIN)A l’any 2014, el SIN va tenir una potencia instal·lada de 1755 MW (Figura 3.3), el que equival al 90% de la potència instal·lada al país. Això va permetre una generació de 7888,7 GWh (Figura3.35), proveint d'energia elèctrica les principals ciutats del país: els departaments de La Paz i Beni (nord, 21% de la demanda), Oruro i Cochabamba (central, 20% de la demanda), Santa Cruz (oriental, 34% de la demanda) i Potosí i Chuquisaca (sud, 17% de la demanda), que representen el 91,6% de l’electricitat produïda a Bolívia. Pel que fa a infraestructures, el SIN conta amb 25 centrals hidroelèctriques 19 centrals termoelèctriques (una de les quals de cicle combinat) i 1 parc eòlic, amb unes línies de transmissió de 5647,9 km, 3657,2 km dels quals es corresponen amb instal·lacions d'Alta Tensió (69, 115 i 230 KV).

Figura 3.3 – Potència instal·lada al SIN Figura 3.4 – Generació d’energia elèctrica per fonts SIN

3.2 Sistemes Aïllats (SA)Els Sistemes aïllats són tots aquells que no estan connectats al SIN. Subministra energia a 211 mil usuaris aproximadament, que es troben zones aïllades, principalment rurals. Aquestes zones corresponen a 5 departaments principals: Tarija (sud), àrea rural de Santa Cruz (est), sistemes aïllats de la Paz i Beni (nord) i sistemes rurals de Chuquisaca (centre).

La potència instal·lada al 2014 va ser de 205 MW, quasi el 100% de termoelèctrica ja que degut a no tenir connexió a la xarxa principal s’ha d’assegurar el subministrament. La generació d’electricitat aquest mateix any va ser de 671,7 GWh distribuïts segons la (Figura 3.9). Destaca la gran diferència d’energia hidràulica tot i estar a zones més propenses per la seva explotació. També és de destacar que

8

Figura 3.9 - Generació d’energia elèctrica per fonts SA


durant el 2014 es va instal·lar la primera planta fotovoltaica de 5,1 MW a Cobija que va generar 400 MWh. A més a més, el SA estava format al 2014 per 33 centrals termoelèctriques de petites característiques i una central hidroelèctrica.

4. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ELÈCTRIC EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS

4.1 Evolució de la demanda d’energia elèctricaDurant l'última dècada la tendència de creixement de la demanda d'energia elèctrica a Bolívia ha passat per dos períodes clarament diferenciats. El primer, del 2000 al 2005, on es va tenir un creixement mitjà de l'ordre del 3,98% anual, impulsat principalment pel creixement vegetatiu de la població i un segon període, del 2006 al 2012, on el creixement mitjà va ser del 9,04%.

El punt d’inflexió d’aquest canvi va ser un Pla Nacional de Desenvolupament que es va promulgar l’any 2006 que consistia en la nacionalització del sector energètic. L’objectiu d’aquest pla era que servís com a instrument de planificació, gestió i control del desenvolupament del país. Com a conseqüència, es va concedir la prioritat a l'Estat per prendre les decisions en el sector elèctric, ja que es considerava un sector estratègic de l'economia i de la societat boliviana.

Això va reorientar la visió del sector, el qual es va centrar en aconseguir la universalització de l'accés al servei d'electricitat, considerat per primera vegada en l’Estat bolivià com a un servei bàsic. D’aquesta manera, també es garantia que la cadena productiva no quedés subjecte a interessos privats, com havia succeït al llarg de la història.

Figura 4.10 – Evolució de la demanada d’energia elèctrica

Per tant, aquest increment tant accentuat en la taxa de creixement anual de la demanda elèctrica es deu en gran part a una nova política agressiva per part de l'Estat, destinada al desenvolupament de la infraestructura elèctrica necessària per sostenir el creixent aparell

9


productiu del país i incrementar l'accés al servei bàsic d'electricitat. La demanda en els darrers 15 anys del SIN i dels Sistemes Aïllats es mostra en la Figura 4.10.

4.2 Evolució de la potència instal·ladaPel que fa a la potència del SIN i dels Sistemes Aïllats, durant el segon període de 2006-2012 es va produir un creixement significatiu del 6,4%. Cal destacar que aquest creixement ha estat menor al de l'energia, a causa de la implementació de la política d'eficiència energètica impulsada pel Govern Nacional a través del Programa Nacional d'Eficiència Energètica.

Si es mira l’evolució que ha tingut la potència en els últims anys es veu clarament que, igual que la demanda energètica, s’ha vist influenciada per la nacionalització del sector elèctric. Durant els aproximadament quinze anys en els quals el sector elèctric estava en mans d’empreses privades (1995-2009), es va invertir un total de 470,1 milions de dòlars en l'activitat de generació, que varen servir per incorporar una potencia mitjana anual de 43,4 MW. No obstant això, en els tres primers anys en què la nacionalització del sector va començar a ser significativa (2010-2012) la inversió va ser d’un total de 329,8 milions de dòlars, incrementant la potència en 97 MW de mitjana anual. Això representa un increment de 2,2 vegades la mitjana anual de potència efectiva de l'anterior període i, en termes d'inversió, representa un creixement de 4,1 vegades. Amb aquestes dades queda reflectit un passat marcat per l’absentisme d'inversions per part del sector privat que estava més pendent dels seus beneficis que del desenvolupament del sector, enfront d'un present representat per un aparell estatal dinàmic i inversor.

4.3 Evolució de la cobertura elèctricaEl Programa d'Electricitat per Viure amb Dignitat és una altra iniciativa iniciada l’any 2008 amb l’objectiu d’universalitzar el servei d'energia elèctrica a Bolívia, amb horitzó l’any 2025. El 2001 la cobertura era del 25% a l'àrea rural i del 89% a l'àrea urbana, per a l'any 2005 la cobertura a l'àrea urbana es va reduir a 87% mentre que a l'àrea rural va pujar un 8%. En general, la cobertura a nivell nacional va aconseguir el 64% el 2001 i 67% l'any 2005. Les dades abans assenyalades mostren la falta d'una política pública d'accés al servei elèctric en aquest quinquenni.

Aquestes polítiques van permetre incrementar de manera efectiva i dinàmica la cobertura en el quinquenni 2005 – 2010, especialment a l'àrea rural. D'acord a projeccions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el creixement poblacional va ser de 796786 habitants i l'increment de llars amb electricitat va arribar a 530656, reflectint un augment significatiu en la cobertura nacional. En només 5 anys, es va aconseguir incrementar en 1,6 vegades la cobertura a l'àrea rural del 33% (any 2005) al 53% (any 2010) i a l'àrea urbana es va aconseguir una cobertura del 90%. Seguint amb la dinàmica de creixement, actualment la cobertura en l’àrea urbana és pràcticament total (98%), mentre que en l’àrea rural, s’ha seguit incrementat i a 2015 és del 66%. Queda encara el desafiament d'avançar de forma molt més dinàmica fins a aconseguir la universalització. En aquest context, la política del sector té com a objectiu arribar al 2025 amb una cobertura total.

10


5. PROGRAMA 30-10Si en els pròxims anys s’ha d’incrementar un 30% la generació elèctrica, i prenent com a punt de partida la producció de 8650 GWh al 2014, al 2025 es consumiran 2800 GWh més. S’ha de tenir en compte que un augment d’un 30% de la generació elèctrica no implica el mateix augment de la potència instal·lada. En sistemes elèctrics amb més penetració d’energies renovables cal que l’augment de potència sigui superior per la seva característica erràtica i aleatòria, mentre que en sistemes amb centrals nuclears o tèrmiques podrien produir sempre treballant a potència nominal. Per aquest motiu, cal tenir en compte el factor de càrrega o capacitat nominal de les energies utilitzades.

El sistema actual és molt fiable en el sentit que degut al tipus de potència instal·lada (bàsicament combustibles fòssils i amb una sobrecapacitat del 66%) si cal es pot treballar a la potència nominal i no dependre de condicions climatològiques. Per tant, aquest sistema es pot flexibilitzar bastant permeten un augment en la penetració d’energies renovables.

Figura 5.11 – Potencial d’energies renovables a Bolívia

11


A més a més de les grans reserves de gas que té Bolívia, també té un gran i variat potencial d’energies renovables Figura 5.11 entre les que destaquen la biomassa, l’energia hidràulica, l’eòlica, la solar i la geotèrmica.

Fins ara la biomassa havia estat una font d’energia perfecte a les zones aïllades ja que n’hi ha en abundància i perquè no requereix de una alt nivell tecnològic permetent a nombroses famílies cuinar i generar electricitat i aigua calenta. No obstant això, no es considera que pugui tenir un futur rellevant per dos motius: el seu ús massiu contribueix al canvi climàtic degut a la desforestació dels boscos (cosa que no ajudaria a complir amb els compromisos de París), molts dels quals són reserves naturals, i al seu baix rendiment.

En canvi, l’energia hidràulica (que avui en dia és relativament poc utilitzada a Bolívia i fa anys que està estancada) és una solució a llarg termini per l’enorme potencial hidràulic que es calcula que té el país (uns 40 GW), i la durabilitat de les centrals hidroelèctriques. Gran part d’aquest potencial es troba a la Regió Subandina que gràcies als grans salts d’aigua permetrien instal·lar turbines Pelton. A més a més, el factor de càrrega seria molt alt (80%) ja que no tindrien el mateix paper regulador que tenen a Espanya i al no haver-hi estacions marcades sempre circularia aigua. Degut a la gran inversió en temps i diners que suposa, el disseny del model elèctric no pot estar basat sols en aquesta energia ja que suposaria massa inversió inicial i temps de posada en marxa.

Figura 5.12 – Factor de càrrega de l’energia eòlica a Bolívia

12


Tant l’energia eòlica com l’energia solar estan presents simbòlicament en el sistema elèctric actual i per primera vegada en aquest 2014. Tanmateix, això pot ser la primera passa per la generalització d’aquest tipus d’energia ja que les condicions climatològiques són òptimes. La Figura 5.12 mostra les zones de més vent amb el seu coeficient de càrrega teòric (arriba fins a un 60%) i la Figura 5.13 la radiació solar que arriba a la superfície. S’ha de tenir en compte que, sobretot per l’energia solar, les condicions climatològiques són ideals perquè es tenen zones de gran altura on tant la radiació com les hores de Sol són molt elevades i la temperatura baixa. A més a més, aquestes zones al sud-est del país són grans extensions muntanyoses sense arbres i amb poca població.

Figura 5.13 – Irradiació mitjana anual a Bolívia

S’ha descartat l’energia nuclear per diversos motius:

- gran activitat sísmica que incrementaria els costos d’inversió- a tota l’Amèrica del Sud tan sols hi ha 4 centrals nuclears i Bolívia, que és un dels

països més pobres, no té el nivell tecnològic suficient- la instal·lació de, per exemple, una central de 1000 MW produiria anualment 8760 GWh,

molt per sobre les necessitats

13


Es per aquesta activitat sísmica que Bolívia té un gran potencial geotèrmic (estimat en 2,5 GW) situat a la Regió Andina. L’aprofitament de part d’aquesta energia suposa un gran repte per al país i un bon exemple per a la resta del món. La seva instal·lació durant els pròxims 10 anys s’ha considerat com un experiment i la seva participació en el mix energètic serà simbòlica.

Pel que fa als combustibles fòssils, i més concretament al gas, s’ha considerat que el més adient és mantenir el ritme actual d’extracció que permet abastir les centrals que ja funcionen i exportar el restant a altres països tot i que existeixen unes grans reserves per explotar. La construcció de noves plantes, totes elles de cicle combinat (actualment tan sols n’hi ha una en tot el país) s’ha limitat a permetre la substitució d’antigues centrals i a mantenir l’equilibri de la matriu energètica per evitar dependre tan sols de les energies renovables. Així doncs, s’han dut a terme els següents càlculs per estimar l’energia generada per cada font considerada Taula5.1:

Energia hidràulica: s’ha considerat repartir 10 centrals de 10 MW cadascuna per tota la Regió Subandina.

Energia eòlica: s’han projectat dos parcs eòlics de 40 MW a l’est del país i de 120 MW a la zona central.

Energia solar: amb la irradiació anual a la Regió Andina s’ha calculat que es necessiten 1,2 km2

de terreny per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques amb una eficiència del 10%.

Energia geotèrmica: s’ha considerat que la seva instal·lació es farà de manera simbòlica i experimental amb tres centrals de 5 MW.

Energia termoelèctrica: la penetració de les energies renovables s’ha de dur a terme conjuntament amb centrals que permetin generar electricitat quan no ho facin les primeres. Les més eficients en aquest cas són les de cicle combinat de gas. S’ha calculat que amb tres centrals de 50 MW distribuïdes uniformement pel territori serà suficient.

Tipus d’energia Nombre Centrals/Parcs

Potència instal·lada per central [MW]

Factor de càrrega

Energia generada

anual [GWh]Hidràulica 10 10 MW 0,9 800

Eòlica Aerogeneradors de 4 MW, 1 parc amb 10 unitats i 1 parc amb 30 unitats

0,6 1000

Solar I = 2500 kWh/m2 i 1,2 km2 0,1 (eficiència)

300

Geotèrmica 3 5 MW 0,8 100Termoelèctrica

(cicle combinat de gas)

3 50 0,9 600

Taula 5.1 – Dimensionament de les centrals elèctriques

14


A la Figura 5.14 es mostra on s’han situats els parcs eòlics i solars i les centrals de cicle combinat, les geotèrmiques i les hidràuliques segons el que s’ha explicat abans sobre les condicions ambientals i topogràfiques en els cas de les renovables, i fent una distribució equitativa en el cas de les centrals de cicle combinat.

Figura 5.14 – Distribució de les centrals previstes a Bolívia

Val a dir que malgrat haver fet el dimensionament considerant una pujada del 2,6% anual de la generació elèctrica, en el cas de Bolívia, un país en vies de desenvolupament i amb gran potencial energètic, aquesta pujada podria ser bastant superior ja sigui per un creixement més gran del que s’esperava o simplement per permetre exportar l’excedent d’electricitat als països

15


veïns. Tanmateix, no s’ha de descuidar el subministrament interior amb d’aconseguir un marc legal que afavoreixi el creixement energètic sostenible, una xarxa elèctrica segura i universal.

6. CONCLUSIONSBolívia és un país en vies de desenvolupament que en els darrers 15 anys ha patit un canvi social a gran escala que ha permès sortir de la pobresa a una gran part de la població. Això ha estat gràcies, en part, a l’explotació i exportació d’un gas de gran qualitat a altres països del món, a la ràpida evolució del sistema elèctric i a un creixement demogràfic sostenible.

L’anàlisi de les condicions ambientals i topogràfiques del país mostra el gran potencial d’energies alternatives (hidràulica, eòlica, solar i geotèrmica) que té el país. L’aprofitament d’aquests recursos pot suposar un gran repte tecnològic i una bona oportunitat de crear nous llocs de treball qualificats que modernitzin el país i redueixin la pobresa.

Per dur a terme tots aquests objectius de creixement econòmic i energètic, serà de vital importància universalitzar l’accés a la xarxa elèctrica, mantenir les exportacions de combustibles fòssils (sobretot gas) i incentivar l’entrada de capital i tecnologia estrangeres per poder instal·lar tota la potència requerida d’energies renovables.

Bolívia té una oportunitat única de mostrar al món com un país en vies de desenvolupament pot créixer econòmicament i de manera sostenible pel medi ambient.

7. BIBLIOGRAFIA

[1] Ministerio de hidrocarcuros y energía, Estado Plurinacional de Bolívia. Balance energético nacional 2000-2014. La Paz, Bolívia, setiembre 2015.

[2] Ministerio de hidrocarcuros y energía, Estado Plurinacional de Bolívia. Anuario Estadístico 2014. La paz, Bolívia, setiembre 2015.

[3] Ministerio de hidrocarcuros y energía, Estado Plurinacional de Bolívia. Plan de desarrollo energético. La paz, Bolívia, julio 2009.

16

anàlisis sistema energètic bolivia

Documents