¿quÈ És la bibliometria?

¿QUÈ ÉS LA BIBLIOMETRIA?

L’anàlisi estadístic i sociomètric de la literatura científica és una nova vessant de la investigació bibliogràfica...

Els seus objectius poden xifrar-se en dos grans epígrafs:-l’anàlisi de la grandària, creixement i distribució de la bibliografia científica -l’estudi de l’estructura social dels grups que la produeixen i l’utilitzen

Característica distintiva de la seva metodologia és l’ús de models matemàtics, superant el nivell merament descriptiu de l’estadística bibliogràfica tradicional...

(LÓPEZ PIÑERO, JM, 1972)

CIÈNCIA DE LA CIÈNCIA (1)

Què és la ciència de la ciència?

Més que una disciplina nova, la “ciència de la ciència” és un programa, una zona de convergència de varies disciplines.

El seu nucli central és l’intent d’aplicar els recursos de la ciència a un anàlisi de la ciència mateixa, de nivell i de significació diferents als estudis humanístics i filosòfics a que està habitualment sotmesa.


CIÈNCIA DE LA CIÈNCIA (2)El punt de partida immediat generalment acceptat es el llibre The Social Function of Science (1939) del britànic J.D. Bernal.

Bernal va abordar tres aspectes fonamentals: -L’estudi quantitatiu de la literatura i el personal científics -L’ús de models temàtics -L’anàlisi objectiu de la política i l’administració científiques

Les seves aportacions més importants han sigut, el llibre del nord-americà D.J. de Solla Price, Little Science, Big Science (1936), el tomo col·lectiu The Science of Science (1964), publicat en homenatge a Bernal al complir-se un quart de segle de la primera edició de The Social Function of Science y la Nauka o nauke (1966) del soviètic G.M. Dobrov.


BIBLIOMETRIA: DESCRIPTIVA (1)

Estadística descriptiva de les publicacions científiques. Llibres i revistes

Quin propòsit persegueix l’estadística descriptiva?

1. L’estadística descriptiva respon a preguntes

Quant es publica? Com evoluciona? Sobre què matèries?En quins països? Quines institucions? Quina relació hi ha entre el nombre de professionals o d’habitants?, etc...

2. L’estadística descriptiva no proporciona explicacions. Les explicacions requereixen hipòtesi sociològiques

NÚMERO DE LLIBRES I FOLLETS DE MEDICINA (TÍTOLS) PUBLICATS A ESPANYA (1968),

RESSENYATS PER EL “I.N.E.”

Font: Estadística de la producción editorial de libros. Año 1968. Madrid, I.N.E., 1969.

LibrosFolletos

Total

14.180 5.828

20.008

2’63’8

3’02

381224

605

Todos los temas

Medicina Porcentajede Medicina

(TERRADA, ML, 1973)


Generales 84 38’00Anat. Embr. Hist. 3 1’35Fisio. y Bioq. 1 0’45Microbiología 2 0’90Genética 1 0’45Anat. Patol. 1 0’45Farma y Ter. Fis. 6 2’70Pat. Gen. Med. Int. 20 9’04Cirugía 13 5’88Pediatría 15 6’78Neuro. y Psiq. 14 6’33Dermatología 3 1’35Tocoginecología 8 3’60

O.R.L. 2 0’90Oftalmología 2 0’90Análisis Clínicos 2 0’90Hematología 2 0’90Cancerología 2 0’90Radiología 2 0’90Geriatría 1 0’45Medicina Prev. 13 5’88Hª Medicina 4 1’81Deontología -- --Odontología 11 4’97Enfermería 5 2’26Divulgación 4 1’81Totales 221

Nº Revistas

%Nº

Revistas %

DISTRIBUCIÓ PER MATÈRIES DE LES REVISTES DE MEDICINA PUBLICADES A ESPANYA (1968)

Fonts: Bibliografía Española (1968) Índice Médico Español (1968)

(TERRADA, ML, 1973)


ÀREES GEOGRÀFIQUES DE COBERTURA DE GRANS REPERTORIS (%)

Gran Bretaña 6’0 9’0 9’4 16’3Alemania 8’2 9’8 9’2 8’5Italia 8’8 4’9 7’9 1’8Francia 7’7 5’9 6’3 4’3Unión Soviética 2’6 3’9 3’4 2’9Resto Europa Occidental 12’7 8’7 8’7 9’2Resto Europa Oriental 6’0 7’3 6’2 3’3Total Europa 55’0 51’7 56’0 50’7Estados Unidos 15’6 35’4 28’9 39’6Iberoamérica 15’8 1’0 4’0 0’6Total América 32’8 38’8 34’2 42’4Japón 5’8 3’8 5’7 3’2India 1’5 1’2 1’1 1’1Países Árabes 1’1 0’4 0’5 0’04Israel 0’2 0’6 0’1 0’4Total Asia y África 10’7 7’2 8’8 5’2Australia y Nueva Zelanda 0’8 1’9 0’8 1’5Total Oceanía 1’3 2’0 0’9 1’5

PeriódicosMédicos

del Mundo

ExcerptaMedica

IndexMedicus

ScienceCitationIndex

(TERRADA, ML, 1973)


PAÍS/ANYS TOTAL FILOSOFIA CIÈNCIES SOCIALS CIÈNCIES PURES CIÈNCIES APLICADES

FRANÇA1991 43.682 770 11.741 1.986 5.0301992 45.379 755 13.062 2.038 5.0941993 41.234 731 7.893 1.971 5.5781994 45.311 1.029 8.306 2.140 6.2261995 34.766 706 7.315 1.576 4.120

ALEMANYA1991 67.890 3.173 15.177 2.224 10.3531992 67.277 3.132 15.104 2.141 9.4411993 67.206 3.403 14.816 2.326 9.6881994 70.643 3.594 16.259 2.532 10.0621995 74.174 3.861 16.816 2.637 10.410

ITÀLIA1991 27.751 1.506 5.854 997 3.7351992 29.351 1.678 6.223 1.042 3.6131993 30.110 1.623 6.134 1.111 3.5901994 32.673 1.751 6.039 1.140 3.6871995 34.470 2.045 6.572 1.265 3.663

ESPANYA1991 39.082 1.226 6.976 2.444 5.1151992 41.816 1.447 7.638 2.512 5.8731993 40.758 1.509 8.334 2.101 5.5711994 44.261 1.562 8.482 2.483 5.9251995 48.467 1.761 9.423 2.790 6.711

PRODUCCIÓ DE LLIBRES A EUROPA: NÚMERO DE TÍTOLS, PAÏSOS I MATÈRIES SELECCIONADES

(UNESCO, Anuari Estadístic, 1999)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001Filosofia, Psicologia 1.509 1.562 1.761 1.744 1.807 2.314 2.455 2.402 2.215Medicina, Sanitat 1.903 1.975 2.114 2.118 2.465 2.580 2.860 2.973 3.082Enginyeria 1.273 1.627 2.101 2.308 2.717 3.129 3.512 3.817 3.617Total 40.758 44.261 48.467 46.330 48.713 55.774 59.174 62.011 62.525

PRODUCCIÓ DE LLIBRES A ESPANYA: NÚMERO DE TÍTOLS PER A MATÈRIES SELECCIONADES,

ANYS 1993-2001

(INE, Resum de Resultats)

BIBLIOMETRIA: MODELS/LLEIS

LLEI DE PRICE

LLEI DE LOTKA

LLEI DE BRADFORD

ÍNDEX DE BURTON I KOBLER

ÍNDEX SIGNATURES/TREBALLS

DESCOBRIMENTS MÚLTIPLES

COL·LEGIS INVISIBLES

ÍNDEX DE VISIBILITAT I IMPACTE-IMPACT FACTOR

LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (1)

Sobre la base d’un abundant material estadístic, Price va formular una llei general aplicable a la ciència moderna, des de el segle XVII fins l’actualitat, segons la qual la forma normal del seu creixement és exponencial.

La taxa de creixement de la ciència en un moment donat és, proporcional a la grandària total adquirida fins al moment.


Una característica de gran importància del creixement exponencial de la ciència es que el seu ritme és molt més ràpid que el de la majoria dels fenòmens socials.

Mentre que la població es duplica cada 50 anys i la renda dels països desenvolupats cada 20, la grandària de la ciència -i concretament la literatura científica- es duplica només en 10 o 15 anys.

Cada 15 anys, es duplica el número de revistes científiques i de “abstracts” de tots els camps de la ciència pura i aplicada.

LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (3)Creixement exponencial del número de revistes científiques i de

repertoris de resums o “abstracts”

Contemporaneïtat: Contemporaneïtat: La primera conseqüència que trau Price d’aquesta forma de creixement exponencial és la aplicació de la “contemporaneïtat” característica de la ciència moderna.

Anomenant coeficient de contemporaneïtat al percentatge que significa la ciència actual respecte del conjunt de la de totes les èpoques.

ObsolescènciaObsolescència::Un problema inseparable del creixement de la ciència és el ràpid envelliment de la literatura científica, es dir, l’accelerada tendència a que les publicacions científiques caiguin en desús (obsolescence).


LLEI DE LOTKA: Productivitat dels autors (1)

A. J. Lotka (1926) demostrà que la distribució treballs/autors obeeix a una llei similar a la comprovada en la productivitat biològica.

Independentment de la disciplina científica i amb la condició de que la bibliografia recollida siga lo més completa possible i comprenga un període ample de temps, el número d’autors que publiquen n treballs és inversament proporcional a n2.

Núm

ero

de a

utor

es q

ue p

ublic

an e

xact

amen

te e

stos

trab

ajos

Número de trabajos publicados por autor

LIEI DE LOTKA: Productivitat dels autors (3)La llei de Lotka aplicada a les Philosophical Transactions de la Royal Society (S. XVII-XVIII) i als Chemical Abstracts (1907-16)

LLEI DE BRADFORD (2): La formulació de Bradford (1948)

“ Si les revistes científiques es disposen en ordre decreixent de productivitat d’articles sobre un tema determinat, pot distingir-se un nucli de revistes més específicament consagrades al tema i varis grups o zones que inclouen el mateix número d’articles que el nucli, essent el número de revistes en el nucli i en les zones següents com 1: n: n2...”

Formulació oral

LLEI DE BRADFORD (3): Verificació de la literatura científica mèdica

espanyola (ML. Terrada, 1973)

Articles sobre leucèmia

Zones Nº revistes Nº articles Constants deBradford (n)

1 (Nucli) 1 17 --2 3 14 33 6 17 24 16 16 2’3

Totals 26 26

Articles sobre leucèmia recollits al Índice Médico Español (1965-69) màxima divisió en zones de Bradford

Articles sobre leucèmia recollits al Índice Médico Español (1965-69) màxima divisió en zones de BradfordZona 1 (Nucli)Revista Clínica Española

Zona 2Tribuna MédicaGalicia ClínicaMedicina Clínica

Zona 3Trabajos de Hematología y HemoterapiaFolia Clínica InternacionalLecciones de CátedraSangreReviata Española de Enfermedades del Aparato DigestivoMedicina de MadridAnales Hosp. General de Santiago

Zona 4(16 revistas con un solo artículo)

Font: Índice Médico Español

LLEI DE BRADFORD (4):

¿quÈ És la bibliometria?

Documents