quadernderepas2neso

Institut Tarragona 2n d'ESO Quadern de reps Llengua catalana Nom i cognoms ____________________________________________ curs ___

AVALUACI DE LA UNITAT

1. El text expositiu. Estructura

1. Indica a quina tipologia textual corresponen les definicions segents:

a) T com a finalitat narrar fets, reals o ficticis. _________________________________________________________

b) T com a finalitat explicar com s qualsevol element de la realitat.______________________________________

c) T com a finalitat informar i transmetre coneixements.________________________________________________

d) T com a finalitat reproduir una conversa entre dues o ms persones en una situaci comunicativa con-creta.___________________________________________________________________________________________

e) T com a finalitat produir un efecte esttic i treballa la llengua per aconseguir bellesa.

__________________________________________________________________________________________________

f) T com a finalitat convncer, influir en el receptor mitjanant una opini raonada.

__________________________________________________________________________________________________

g) T com a finalitat donar consells i instruccions.______________________________________________________

h) T com a finalitat anticipar fets que poden tenir lloc en un futur._______________________________________

2. Indica quins passos shan de seguir en el procs de construcci del text:

a) Reflexi entorn al ttol

b) ___________________________________________

c) ___________________________________________

d) ___________________________________________

e) ___________________________________________

f) ___________________________________________

3. Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:

Els Mossos dEsquadra han detingut dos homes acusats del robatori duna tona de coure duna empresa deSant Juli de Ramis (Girons) que treballa en les obres de lAVE que es porten a terme en aquesta zona. Elsarrestos dels dos individus, vens de Badalona i de nacionalitat romanesa, van tenir lloc diumenge, desprs queuns vens alertessin la policia que havien aparcat una furgoneta en una finca daquesta localitat.

Els agents que shi van desplaar van comprovar que el cotxe, en qu no hi havia ning, tenia les claus posa-des i que a linterior hi havia una tona de material de coure, valorada en 46.000 euros aproximadament.

Els Mossos hi van dur a terme tasques de vigilncia i unes quantes hores ms tard dos homes es van acostaral vehicle. Al no poder determinar la procedncia del metall, van ser detinguts. Les investigacions van permetredescobrir que el material havia estat sostret dunes obres del tren dalta velocitat.

El Peridico de Catalunya, 24/04/2008

a) Digues quin s el tema del text.

__________________________________________________________________________________________________

b) Digues quina estructura presenta aquest fragment? Senyala-la en el text.

__________________________________________________________________________________________________

8

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion 11/7/08 17:00 Pgina 8

4. Llegeix el text i fes les activitats que hi ha a continuaci:

Vaig sortir de casa per anar a escalar. Aquesta vegada, per, en Joan no vindria. Mhavia trucat dient que la nitanterior havia sortit amb uns amics i havia acabat gat. Em vaig endur el Pelut, el meu gat.

LAnna mhavia deixat el cotxe. Abans dengegar vaig comprovar el material: mosquetons, cordes, peus de gat...Tot era a punt.

Quan era a punt darribar, sem va punxar una roda. Ara s que lhavia feta bona: no sabia on tenia el gat aquellcotxe. El vaig buscar pertot arreu i res.

Sem van acostar uns quants passerells. Tothom volia dir la seva. Semblava un orgue de gats. Vam desballestarel cotxe entre tots, i del gat, res de res. Quan quedvem quatre gats, va sonar el meu mbil. Era lAnna. Shaviaoblidat de dir-me que el gat del cotxe era a cal mecnic.

a) Explica qu s un mot polismic.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

b) Busca el mot polismic que hi ha en el text, subratllal cada vegada que surti i explica els diferents significatsque t.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

5. Explica qu sn els mots homnims. Escriu-ne dos exemples.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

6. Substitueix cada mot destacat amb un sinnim que sadeqi al context:

a) Tescric aquesta carta perqu estic indignada.

b) El pati era espais i assolellat. En aquell lloc hi vaig passar hores inoblidables.

c) Aquells plats eren una delcia per als sentits, tan exquisidament preparats, daspecte tan apetits, tan aro-mtics i de sabors tan variats...

7. Escriu un hipnim per a cadascun daquests hipernims.

9

Hipnim Hipernim Hipnim Hipernim

ocell arbre

peix flor

eina fruita

Instrument musical verdura

aliment joguina



2. El text expositiu. Models

1. Determina quines estructures pot presentar un text expositiu.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Justifica lestructura del segent text expositiu:

LAjuntament de Terrassa ha decretat el tancament provisional de la sala Faktoria dArts, al carrer de la Rasa,entre els prxims 14 i 20 dabril. Aquesta mesura afectar la programaci cultural de la sala i les sessions de barmusical i discoteca que sofereixen de dilluns a diumenge.

Mrius Massall, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, relata que al local se li va obrir un expedient informa-tiu a principis de febrer, en qu es van detectar una srie dirregularitats que finalment han provocat diferentssancions. En una de les inspeccions, se sobrepassaven els lmits de so. Aquesta circumstncia ha generatuna multa de 1.500 .

Per altra banda, a Faktoria se li havia sollicitat la installaci dun limitador de so per evitar les queixes venals,per en una de les inspeccions es va detectar una manipulaci o una mala utilitzaci daquest aparell, fet queha motivat una altra multa de 1.500 ms.

La tercera circumstncia irregular ha sigut la que, finalment, ha provocat el tancament provisional. Faktoria dArtst llicncia per dues activitats, de bar musical i de discoteca, repartides en dues zones de la sala separades peruna porta corredissa. Lespai que dna al carrer de La Rasa s bar musical, i lespai de la discoteca correspon ala zona ms prxima al carrer Pau Claris. A partir de les tres del mat, noms es permet el funcionament de lazona de la discoteca. En una inspecci, arran de la queixa dun ve, es va detectar la realitzaci simultnia de lesdues activitats ms enll del tancament del bar musical.

Diari de Terrassa, 3/04/2008

12


3. Defineix els segents conceptes:

a) Fontica ________________________________________________________________________________________

b) Grafia __________________________________________________________________________________________

c) Ortografia _______________________________________________________________________________________

4. Quins sn els tres criteris que ens permeten classificar els sons consonntics?

a) ________________________________________________________________________________________________

b) ________________________________________________________________________________________________

c) ________________________________________________________________________________________________

5. Digues si els sons en negreta sn oclusius, fricatius, africats, nasals, laterals i vibrants, i tamb fes-ne latranscripci fontica.

- cruspir _______________________________________ - bena _______________________________________

- llavors _______________________________________ - raonar ______________________________________

- immillorable __________________________________ - canya ______________________________________

- safareig ______________________________________ - fesomia ____________________________________

- despatx ______________________________________ - patata ______________________________________

6. Quina diferncia hi ha entre les segents parelles de sons?

a) p/b _____________________________________________________________________________________________

b) t/d _____________________________________________________________________________________________

c) k/g ____________________________________________________________________________________________

d) s/z ____________________________________________________________________________________________

7. Diferncia entre narrador intern i narrador extern.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

8. Copia les formes verbals en negreta del text de lexercici 1 i assenyala el temps, el mode i la persona decada una delles.

9. Puntua el segent text, sense oblidar-te les majscules.

lAlsan va sortir de la cambra i va deixar-lo enrere en Jack es va quedar immbil tremolant de rbia se sentiahumiliat i per damunt de tot trat no va trigar a percebre aquella mena dondulaci que sotragava laire quan algabandonava Limbhad i va saber que lAlsan i en Shail se nhavien anat sense ell

13

VERB TEMPS MODE PERSONA



3. El text expositiu. Recursos

1. Enumera quins recursos sutilitzen en un text expositiu per presentar la informaci.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Fixat que la definici consisteix a explicar el significat dun mot. Explica els dos tipus de definici queexisteixen i posan un exemple.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

3. Llegeix atentament el text i fes les activitats segents:

La Terra, com hem dit, gira al voltant del Sol; per mentre fa aquest moviment tamb gira sobre ella mateixacom si fos una baldufa. Per tant, la Terra fa dos moviments:

El moviment de rotaci, que s el moviment que fa la Terra quan gira sobre ella mateixa. La Terra gira al voltantdun eix imaginari, anomenat eix de rotaci, que passa pel centre del planeta i que determina dos punts en laseva superfcie: els pols. Hi ha dos pols: el pol nord i el pol sud.

El moviment de rotaci s el responsable del fet que el Sol aparegui i desaparegui en el cel, s a dir, de la suc-cessi del dia i la nit, i ens ha perms establir una mesura de temps: el dia. Un dia s el temps que tarda la Terraa donar una volta completa sobre ella mateixa.

El moviment de translaci s el moviment que fa la Terra quan gira al voltant del Sol. Lrbita que descriu la Terraal voltant del Sol no s una circumferncia, sin una ellipse. El temps que tarda laTerra a descriure una ellipsecompleta al voltant del Sol ens ha servit per establir una altra mesura de temps: lany. Un any s el temps quetarda la Terra a descriure una rbita completa al voltant del Sol.

Leix de rotaci de la Terra est inclinat respecte al pla de lrbita solar, i aquesta inclinaci, que es mant fixa alllarg de tot el recorregut, s la causa del fet que se succeeixin les estacions de lany amb els respectius equi-noccis i solsticis.

a) Determina el tema.

__________________________________________________________________________________________________

b) Digues quin model dorganitzaci de les idees presenta el text.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

c) Localitza dues definicions que apareguin en el text i digues de quin tipus sn.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

d) Subratlla en el text cinc paraules que tinguin so oclusiu a final de mot.

17


18

4. a) Explica quina finalitat tenen els textos expositius.

__________________________________________________________________________________________________

b) Escriu tres recursos lingstics diferents que hagis trobat en el text de lactivitat anterior. Subratllals en el text.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________


Els avenos de lenginyeria permeten, cada cop ms, fer construccions que se sobreposen o sinsereixen deforma rellevant sobre el paisatge natural modificant-lo. El benefici que comporten aquestes construccions potsuposar danys en lentorn natural. Per exemple:

El traat de carreteres destrueix el territori i lhbitat de molts animals, destrossa boscos i conreus i incremen-ta la contaminaci acstica.

La xarxa de torres de distribuci de lelectricitat s un greu perill per als ocells que poden topar amb elscables elctrics i morir electrocutats a ms si les installacions no es mantenen en un estat de conserva-ci ptim comporten un major risc dincendis forestals

Els aeroports causen greus trastorns a les poblacions venes a causa del soroll dels avions.

La construcci dembassaments suposa la inundaci de terres destinades a lexplotaci agrcola i ramadera ofins i tot habitades. La societat i els governs sn cada vegada ms conscients daquests problemes, i avui esmira de prendre mesures per atenuar o compensar limpacte produt per les obres.

a) Assenyala el tema del text.

__________________________________________________________________________________________________

b) Afegeix els punts i les comes que falten al pargraf que est en negreta. Escriu les majscules necessries.

c) Fes un resum del text, redactat sense numeraci, amb organitzadors textuals. No copis el text, intentaexpressar-te amb altres paraules.

6. a) Explica qu passa amb els sons oclusius quan es troben a final de mot.

__________________________________________________________________________________________________

b) Escriu en cada cas la grafia que convingui (p/b, t/d, c/g) i justifica la tria a partir de les normes:

solitu__ : ______________________________________________________________________________________

nebo__ : ______________________________________________________________________________________

rpi__ : ______________________________________________________________________________________

ra__ : ______________________________________________________________________________________

gro__ : ______________________________________________________________________________________

alber__ : ______________________________________________________________________________________

llampe__: ______________________________________________________________________________________


26


5. El text argumentatiu. Estructura

1. Explica la diferncia que hi ha entre opinar i argumentar.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Classifica els verbs segents segons que serveixin per expressar idees o gustos i preferncies:

Exposar, fascinar, disgustar, agradar, opinar, creure, considerar, molestar, irritar, manifestar, pensar, encantar,expressar, seduir, plaure, comunicar, molestar, captivar, enutjar, complaure.


s ben cert que les dificultats amb qu et trobes poden esdevenir formatives i que un home amb una mica deseny en traur ms profit que consultant les obres erudites de molts pedagogs. La dificultat endureix, estimula iens obliga a trobar solucions. Sobre aquesta qesti mhan explicat que els infants que pateixen el mateix tipusde discapacitat, molt sovint progressen de manera diferent, segons com sigui lentorn familiar de cadascun dells,cosa que, daltra banda, tothom pot constatar. Recordo el cas duna mare a qui van criticar durament. Volent ferconfiana al seu fill, li havia deixat agafar el tren tot sol, malgrat que la seva manera de caminar era ms semblanta la dun autmat que a la del com dels mortals. Mimagino que ella el va deixar marxar sol amb lai al cor. Hemvist mares que, per amor, no deixen mai sol el seu fill. Lamor, com el menyspreu, pot constituir tamb un fre peral progrs. Si constreny, ofega les capacitats de linfant. Noms parlo de la meva experincia personal, no cre-guis que vull generalitzar. Simplement, vull aclarir que en el meu recorregut la confiana ha estat vital.

ALEXANDRE JOLLIEN, Elogi de la feblesa

a) Digues a quin mbit et sembla que pertany aquest text i raona la resposta.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

b) Assenyala la tesi.

__________________________________________________________________________________________________

c) Escriu lexemple que utilitza com argument.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

d) Assenyala la conclusi.

__________________________________________________________________________________________________

IDEES GUSTOS, PREFERNCIES


27

e) Forma el plural de les paraules que estan en negreta.

__________________________________________________________________________________________________

4. Argumenta la teva opini sobre aquesta frase del text:

La dificultat endureix, estimula i ens obliga a trobar solucions.

5. Completa els mots daquest fragment amb s, ss, c, o z:

Una vegada el lle es va can__ar danar a ca__ar per a__ i per all i es va fer el prop__it de fer anar totes lesb__ties a la __eva cova, fent veure que estava malalt i que, com a rei que els era, lhavien danar a vi__itar. Esva po__ar al llit i fu crrer la veu que lane__in a veure. Per heus a__ que quan va tocar anar-hi a la guilla totera preguntar-li com se trobava i com ho pa__ava, des duna hora lluny de la porta i sense aco__tar-se a la __ona.El lle li pregunt:

I com s, guilla que ni taco__tes i tothom que em ve a veure sa__eu al costat mateix del llit?

Oh, mon rei! s que veig molt b les petjades dels qui han entrat a la vostra cova, per no en veig cap delsqui nhan __ortit.

6. Completa cada espai buit amb s, ss, c o segons convingui:

a) grand__im e) for__s i) esponjo__a

b) a__imetria f) enfon__ar j) duque__a

c) feli__ g) tran__itar k) can__

d) po__ible h) belle__a l) deca__llab

7. Conjuga el present dindicatiu dels verbs:

Llenar: ___________________________________________________________________________________________

Comenar: ________________________________________________________________________________________


30


6. El text argumentatiu. recursos

1. Explica quina s la finalitat dun text argumentatiu i digues, tamb, quina s la seva estructura.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Llegeix el text i fes les activitats segents:

En primer lloc, els nostres fills, en termes generals i segons la gran majoria dopinions expertes, estan sobre-protegits. La sobreprotecci s, sobretot, una actitud afectiva que t diverses causes socials. En destacar algu-nes. Duna banda, la sobreprotecci neix duna situaci de fet, de carcter prctic: de lescs nombre de fills engeneral, i dels pocs fills que es tenen per famlia, en particular. [] En conseqncia, el fet de tenir els fills enedats ms avanades afavoreix laparici dunes expectatives ms elevades dels pares respecte els estils devida i les condicions materials que volen donar als fills. I, a ms de les ms altes expectatives materials, hi halobjectiu de lincrement notable de la diferncia dedat entre pares i fills. [] tot i la gran importncia daquestfet, s poc freqent que es prenguin en consideraci els canvis que aix ha produt en els costums socials i enles formes de relaci entre pares i fills. []

Hi ha causes dun altre ordre molt diferent, que no tenen a veure amb ledat duns i altres, com s ara el fet quea la manca de criteris educatius clars de qu parlvem al captol anterior crea grans inseguretats que poden serprojectades sobre els fills en la forma de sobreprotecci.

SALVADOR CARDS, El desconcert de leducaci

a) Assenyala la tesi. ________________________________________

b) Enumera exemples que donen suport a la tesi.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

c) Determina si lltim pargraf funciona com a cloenda o el que fa s afegir un altre raonament que justifiqui latesi.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

d) Subratlla i escriu tres connectors que apareguin en el text.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

3. Completa amb j, g, x o ix els espais en blanc de les segents paraules:

In__ecci, __erani, xau__a, ca__a, en__elosir, __euen, pun__, pen__at, pro__ecte, __erogfic, a__itar, engan__ar.


4. Conjuga el present dindicatiu del verb desitjar.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

5. Escriu, a partir dels substantius que tens a continuaci, linfinitiu corresponent:

Sacseig: __________________________ Titubeig: ________________________

Bloqueig: _________________________ Estoig: __________________________

Enuig: ____________________________ Festeig: ________________________

Rebuig: __________________________ Estiueig: ________________________

6. Completa amb tg, tj, tx o ig:

Pu___, despa___, gara___e, to___o, mi___a, encora___ar, bate___, me___a, me___e, pla__es, mi__, mi__es.

7. Subratlla cinc connectors que trobis en aquest text i escriu, a sota del text, les preguntes retriques quehi trobis:

No sabia per qu, per mai no li havien agradat les festes daniversari. Per contra, lentusiasmaven les festes

sorpresa. A ms a ms, el que sobretot li agradava era organitzar-les: on es farien, a qui shauria davisar, qu

hi hauria per menjar, quina decoraci caldria posar-hi...

Ja ho veieu, era una persona molt activa i inquieta. Per aix les seves amistats tenien molt clar a qui calia avi-

sar per organitzar qualsevol cosa. Ara b, tamb sabien que si tenia un mal dia, ms valia no dir-li res i deixar-

ho per ms endavant. De totes maneres, era una persona encantadora. Si tenia la sospita que no havia estat

correcta amb alg, de seguida es disculpava. s clar que tamb tenia els seus defectes. I qui no en t? Per qui

no voldria tenir alguna amiga com ella? Em pregunto jo. En resum, era una persona estimada per tothom.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

8. Puntua el text segent:

La trentena de convidats estava exultant la verema daquell any havia estat esplndida tots homes dones i cria-

tures havien treballat de sol a sol primer recollint el ram i desprs trepitjant-lo sense permetres una jornada de

descans

fins que el vi no estava disposat per bullir a les btes i no shavia emmagatzemat la pellofa per destillar aiguar-

dent durant els tediosos dies dhivern els pagesos no celebraven les festes de setembre i Bernat Estanyol havia

triat aquells dies per contraure matrimoni

I. FALCONES, Lesglsia del mar

31



7. El text instructiu i el text predictiu

1. Explica quina s la finalitat dun text predictiu i digues quines sn les seves caracterstiques lingstiques.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Llegeix el text que tens a continuaci i respon les preguntes segents:

__________________________________________________________________________________________________

Llana el dau.

Avana. Sempre has davanar el nombre complet de caselles que has tret amb el dau.

Quan caiguis en una casella, respon a una pregunta!

Un dels altres jugadors treu la tarja que est a la primera posici de la baralla corresponent i llegeix la pregun-ta que correspon al color de la casella on ha caigut la teva fitxa. Cada color correspon a una categoria dife-rent. Les respostes a les preguntes surten al darrere de les fitxes. Si caus a la casella central durant la parti-da, la pots considerar com una casella comod: que vol dir que pots seleccionar qualsevol categoria per la tevapregunta.

a) Digues si el text s predictiu o instructiu.

__________________________________________________________________________________________________

b) Justifica la resposta tenint en compte la finalitat, lestructura i les caracterstiques lingstiques.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

34


3. Completa les paraules segents amb la lletra o lletres que els correspongui: n, m, nn, mm, mp.

Co___table, i___adur, an___ex, co___ectar, impre___ta, Betle___, pere___e, exe___ci, Jerusale___,circu___ferncia, a___fibi, i___flar, si___fonia, s___toma, i___fecci, e___alaltir.

4. Construeix noves paraules aplicant el prefix in- a aquestes paraules:

5. Forma infinitius a partir de les paraules que tens a continuaci, tot collocant el prefix en-:

6. Completa el text segent amb les paraules adients:

anular/anullar, vila/villa, revelar/rebellar-se, eludir/alludir

A la _____________ de Vallromanes, el poble es va _______________ perqu loposici havia ________________

que lalcalde volia _____________________ la justcia _______________________ un ban de lAjuntament que

_____________________ a la bona educaci com a qualitat imprescindible per esdevenir alcalde.

7. Construeix un derivat de cada paraula amb els sufixos: -er, -dor, -ar.

clau: _________________________ jard: ________________________ caa: ___________________________

tallar: ________________________ fred: ________________________ correcte: ________________________

lladruc: ______________________ enginy: ______________________ alarma: _________________________

8. Puntua els fragments segents:

a) Magraden de primer plat les patates larrs els macarrons i tamb la sopa

b) Com que avui Mercuri la Lluna i Nept uniran els seus braos csmics tot intentant arribar a construir el cer-cle ms llumins us sentireu ficats en una bona trama argumental

9. Determina a quina tipologia textual pertany el text de lapartat b de lactivitat anterior. Justifica la res-posta.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

35

coherent mbil

millorable civil

prescindible permeable

bevible diferent

vertebrat perfet

mirall cola

vell botella

bell paper

cadena paquet



12. Les llenges dEuropa

1. Digues quines de les afirmacions segents sn certes (V) i quines sn falses(F):

a) Europa s un dels continents de la terra i est organitzat en 48 estats.

b) Un estat s el mateix que un poble.

c) Un poble s una comunitat de persones que tenen una histria i unes tradicions comunes.

d) LEuropa de les llenges es correspon amb lEuropa dels estats.

e) Les fronteres sn divisions poltiques que no sempre reflecteixen la histria dels pobles que hi con-viuen.

f) La major part de les llenges parlades a Europa provenen duna mateixa famlia, lindoeuropeu.

g) Les llenges romniques sn aquelles que provenen del llat, les ms importants sn: el catal, el cas-tell, el francs, el basc i el portugus.

h) A cada estat noms es parla una sola llengua.

2. Respon les preguntes segents:

a) Quan es diu que una llengua t vitalitat?

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

b) A lactualitat, totes les llenges romniques tenen el mateix grau de vitalitat? Justifica la resposta.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

c) Escriu un text sobre el grau de vitalitat que et sembla que t el catal.

57


3. Segons la mitologia, don ve el nom dEuropa:

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

4. Separa el subjecte i el predicat de les oracions segents. Encercla els nuclis del subjecte i del predicat:

a) Els afeccionats a les motos tenen una cita a Montmel aquest cap de setmana.

b) El conjunt de lleis del dret rom s la base del dret actual.

c) Els romans van deixar de banda la cultura grega.

d) Un jutge colonial angls va descobrir de manera casual la famlia lingstica de lindoeuropeu.

e) Sempre compleixes fidelment les meves ordres, tu.

5. Assenyala el subjecte de cada oraci i indican el nucli i els seus complements. A continuaci, digues siels complements estan constituts per un adjectiu, un sintagma preposicional o una oraci:

a) Les llenges que es parlen avui sn llenges vives.

b) Els estats europeus es formen cap a ledat moderna.

c) La histria dels estats s relativament recent.

d) La dominaci romana supos canvis transcendentals en tots els mbits de la vida.

e) La llengua que parlaven es va imposar en els territoris conquerits.

6. Indica si els complements destacats sn complements verbals o circumstancials:

a) He trobat dos euros al mig del carrer.

b) Cada dia prenc un caf.

c) A linstitut, a final de curs, faran un homenatge als professors que es jubilen.

d) Aquest estiu anirem a Sardenya.

e) Ahir vaig menjar un entrep de tonyina.

f) La setmana vinent els alumnes de segon aniran al teatre.

58


Unitat 4. Els sons fricatius i africats. Grafies

Activitats de refor

Llengua catalana i literatura 2n ESO 1 Editorial Crulla

1. Indica si el so de essa daquests mots s de essa sorda o de essa sonora: a) pua e) cassola f) onze j) msica b) presa f) cntim g) massa k) zero c) sol g) enze h) pesat l) ceba d) fcil e) ase i) fermesa m) molsa

2. Indica si la grafia x representa el so o en cada cas:

a) xtasi e) exigent f) exasperaci j) boxa b) exagerar f) excedncia g) excellent k) executar c) taxi g) exaltar h) exemplar l) exhaust d) exacte e) txic i) praxi m) nexe

Unitat 4. Els sons fricatius i africats. Grafies

Activitats de refor


3. Destria els mots segons continguin el so o :

a) xiulet e) gebre f) penjador j) eixam b) moixa f) pluja g) ginebra k) peixera c) mgia g) jeure h) xiquet l) marge d) xarxa e) xumet i) jugador m) xocolata

4. Classifica els mots segents segons continguin el so , , o :

a) potser e) dotze i) magatzem m) senyalitzaci b) metxa f) petjada j) patge n) mitj c) fetge g) urbanitzaci k) trets o) bretxa d) cotxe h) crits l) escletxa p) variats

Unitat 8. El text narratiu. La llegenda

Activitats de refor


1. Escriu en cada cas la forma de larticle que correspongui:

a) ____ orgue e) ____ humiliaci i) ____ identitat

b) ____ humanitat f) ____ intenci j) ____ erra

c) ____ nec g) ____ estranger k) ____ hum

d) ____ intensitat h) ____ alarma l) ____ hematoma

2. Escriu en singular cada un dels sintagmes segents:

a) els estruos e) les ambulncies i) les intimitats

b) les oques f) els humoristes j) les unitats

c) les indstries g) les amigues k) les histries

d) les ungles h) les esperances l) els indgenes

3. Completa cada una de les frases segents amb la forma del pronom feble / dels pronoms

febles que convingui:

a) em: ____ aplaudeix, ____ roba, ajuda ____, va mirar ____.

b) et: ____ oblida, ____ pinta, pentina ____, va trucar ____.

c) es: ____ avorreix, ____ distreu, va descriure ____, va dutxar ____.

d) el: ____ observa, ____ dibuixa, escolta ____, va criticar ____.

e) la: ____ interroga, ____ toca, convida ____, va ajudar ____.

f) els: ____ interpella, ____ colloca, homenatja ____, va penjar ____.

g) me + el: ____ ofereixen, ____ regalaran, dna ____, va preparar ____.

h) me + en: ____ enamoro, ____ treuen, deixa ____, va afegir ____.

i) te + el: ____ escriu, ____ trenca, omple ____, va fer ____.

j) se + el: ____ imagina, ____ pensava, va beure ____, va posar ____.

4. Completa el text segent amb la combinaci de preposici i article que convingui:

La versi (de + la) ________ llegenda ms popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de

Barber) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bsties. Per apaivagar-lo, s'escollia

per sorteig una persona que era donada en sacrifici (a + el) ________ monstre. Un dia la sort va

assenyalar la filla (de + el) ________ rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagus estat (per +

el) ________ aparici d'un bell cavaller que es va enfrontar (a + el) ________ drac i el va matar. La

tradici afegeix que (de + la) ________ sang vessada va nixer un roser de flors vermelles.

Extret del web gencat

Unitat 8. El text narratiu. La llegenda

Activitats de refor


5. Completa cada una de les frases segents amb la combinaci de preposici i article que

convingui:

a) Com que passvem (per + el) ________ cam vam anar (a + el) ________ hort a buscar enciams.

b) Vam passar (per + la ) ________ autopista per anar (a + el ) ________ aeroport.

c) Lamic (de + la) ________ Imma s (de + el) ________ Vendrell.

d) Vaig a (ca + el) ________ Ernest (per + el) ________ carrer de dalt.

e) A (ca + la) ________ ngela sempre hi trobes algun (de + els) ________ vens.

f) Va anar de (ca + el) ________ metge (a + el) ________ hospital a peu coix.

g) (de + el) hotel (a + el) ________ hivernacle hi ha cinc minuts a peu.

Unitat 9. El text potic. El metre i la rima

Activitats de refor

Llengua catalana i literatura 2n ESO Editorial Crulla

1. Indica, en cada cas, qu substitueixen els pronoms destacats: Molt ms tard vaig exposar el quadre, i em van dir que uns parents havien demanat preu. Eren uns cosins, i vaig anar-los a trobar. Pobra gent! Potser volien tenir un record de la pobra noia morta! Ja veur va dir-me; la casa que vost sap, la tenim en venda, i, com que uns coneguts d'Amrica ens han parlat de comprar-la, volem enviar la vista que vost en va treure (si fos barateta) perqu veiessin la finca. I la noia? La noia..., la noia..., rai: esborri-la.

SANTIAGO RUSIOL, El pati blau, Antoni Lpez, Barcelona, 1903 (adaptaci)

2. Indica si els elements destacats sn determinants o pronoms: a) Aquest se la sap molt llarga, els nostres amics ja ho saben. b) Ning pensava que ell pogus ser tan valent. c) Qui demana per la meva nta? d) Aquest gos s molt gros, el meu s ms petit... e) Ell sempre igual. Quines penques! f) Magraden molt ms aquells! g) Es pensa que ho sap fer b.

3. Indica, en cada cas, de quin tipus sn els pronoms destacats: a) Molts la tenen. b) Vosaltres sou tercers. c) Qu diu aquell? d) Bastants el llegeixen. e) Jo vaig primer. f) Cadasc fa el seu. g) Com les portar?

4. Indica qu poden substituir els pronoms destacats de lexercici anterior. ________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

Unitat 9. El text potic. El metre i la rima

Activitats de refor

Llengua catalana i literatura 2n ESO Editorial Crulla

5. Completa cada una de les oracions segents amb un pronom que hi vagi b: a) El meu amic s _____. _____ s el meu cos. b) Els meus fills estan _____ malalts. I _____ on sn? c) _____ no vol venir amb _____. d) _____ passa amb _____? e) _____ far un pasts per a _____? f) _____ no ho trobo gens b. I _____? g) _____ _____ acabars?

Unitat 10. El text potic. Les figures literries

Activitats de refor


1. Classifica els segents adverbis o locucions adverbials segons el tipus: a) tamb e) no gens i) de cap manera b) tal vegada f) fora j) si fa no fa c) a dalt g) sobretot k) enfora d) a hores dara h) en breu l) tal vegada

TEMPS LLOC MANERA QUANTITAT AFIRMACI NEGACI DUBTE

2. Completa cada frase amb ladverbi o locuci que hi vagi b: al capdamunt a misses dites per descomptat pel cap baix a collib almenys tal vegada

a) El pare porta el seu fill _____ perqu ho pugui veure tot.

b) Sempre arriba _____ i tots lhem desperar.

c) _____ pots comptar amb el meu suport. Ja saps que confio molt en tu.

d) Si no has de venir, _____ digues-mho.

e) Hem caminat durant dues hores, per al final hem arribat _____.

f) A la festa de la Marina hi havia _____ 50 persones!

g) Jo no mho creuria; _____ et vol prendre el pl.

3. Assenyala els adverbis i les locucions adverbials que hi ha en les oracions segents i indica en cada cas de quin tipus sn: a) Pensa a venir-me a veure aqu desprs de dinar.

b) Fa els exercicis rpidament per anar amb els amics al camp de darrere.

c) Tranquilla, tampoc vull anar a veurel mai ms.

d) Efectivament, dem ens visitar el nostre cos del Marroc.

e) A hores dara, qui sap qu est fent.

f) Potser ell tampoc sabia que les seves amigues shavien amagat.

g) Ho trobo massa correcte, perqu ho hagi fet en noms cinc minuts.

Unitat 10. El text potic. Les figures literries

Activitats de refor


4. Relaciona cada locuci amb el seu significat:

LOCUCI SIGNIFICAT Dalta volada Sincerament Amb el cor a la boca Ms del just De mal grat Ambicis Amb escreix A laire lliure dia i nit Sense al Contra la voluntat En mala hora Cansat A sol i serena En un moment inoport

Unitat 11. La preposici

Activitats de refor


1. Assenyala les preposicions que hi ha en les frases segents: a) Totes les coses tendeixen a gastar-se amb el pas del temps.

b) Avui el sol llueix amb una esplendor ms potent que ahir al mat.

c) La fortalesa de les persones ens permet superar qualsevol entrebanc que trobem pel cam.

d) El record de la infantesa amb nostlgia s inevitable.

e) No juguis amb els ginys de les golfes, que estan plens de pols.

f) Els ulls de llaut de la nina que et vaig comprar em recorden la lluna dels dies plujosos.

g) Amb el fred incrustat als ossos, em costa molt articular qualsevol paraula.

2. Completa cada frase amb la locuci preposicional que hi vagi b: amb relaci a en lloc de a desgrat de per tal de per por de grcies a a causa de arran de

a) El sol es pon cada dia _____ deixar pas a la nit.

b) Lamentablement no podr venir _____ la feinada que mespera quan arribi a casa.

c) Sort que _____ terra va aconseguir agafar el gerro i evitar que es trenqus.

d) Si tho penses massa no ho fars _____ no sortir-ten.

e) No pateixis _____ fer-ho avui ho farem dem.

f) Hi anirem _____ la teva opini.

g) _____ lamistat dels teus amics, creus que s sincera?

h) Si ho aconsegueixo ser _____ la teva confiana en mi.

3. Indica, en cada cas, si es tracta duna preposici o dun adverbi: a) Lanimal ferit es dirigeix cap aqu.

b) Abans sempre pensava molt en les coses que ms el preocupaven.

c) He deixat els llibres al pis de dalt perqu no facin nosa.

d) No s qu et passa, no estar tants dies fora.

e) Visc a la casa de davant, sc la vostra vena.

f) Ara ja estem molt lluny de la ciutat.

g) Avui tinc moltes activitats extraescolars, no s si ho podr fer abans de les deu.

h) He trobat les meves ulleres dins de la bossa desport.

Unitat 11. La preposici

Activitats de refor


4. Relaciona cada verb amb la preposici ms adient per acompanyar-lo:

VERB PREPOSICI

batres de

mofar-se sobre creuar-se a

recaure a favor de

renunciar en creure contra (alg) sentenciar amb

5. Escull, en cada cas, lopci correcta: a) (Des que / Des de que) _____ he arribat que hi penso, per no hi caic. b) (Baix / Sota) He anat al pis de _____ per parlar amb lscar. c) (Pel / Al) Cada dia _____ mat trec a passejar el meu gos. d) (Per / A) Ens tornarem a veure _____ la tardor. e) (Per / Al) _____ Cap dAny anirem al mas que tenen els meus tiets a la Garrotxa. f) (En / A) Dem he danar _____ Terrassa a veure un amic. g) (Des d / Desde) _____ ahir que no puc evitar tarallejar la can que vaig sentir a la rdio. h) (En / Amb) Ja the dit tot el que sabia _____ relaci a aquest assumpte tan gris.

Unitat 12. Loraci

Activitats de refor


1. Separa el subjecte i el predicat de les oracions segents: a) Els vens del barri antic shan organitzat per queixar-se de lestat lamentable dalguns carrers. b) Els propietaris dels cotxes de ms de trenta anys rebran una ajuda per comprar-sen un de nou. c) Ning vol reconixer que la situaci s lamentable. d) Els locutors de televisi ho van advertir moltes vegades. e) Les persones de ms de trenta anys que visquin amb els seus pares collaboraran econmicament

per seguir-ho fent.

f) Les actuals fonts denergia es debatran el proper dimarts a les 20.00 de la tarda al sal de plens de lAjuntament.

g) Els enemics dels ssos pirinencs que van portar des dEslovnia els francesos continuen lluitant per aconseguir fer-los fora.

2. Assenyala els nuclis del subjecte i del predicat de les oracions de lexercici anterior. 3. Assenyala, en cada cas, el complement del subjecte i indica si s un adjectiu (A), un sintagma

preposicional (SP) o una oraci (O): a) Les lentes tortugues vnen cap aqu. b) Els llibres que vas demanar a la llibreria encara no han arribat. c) Els dies de pluja continuada tenen un no s qu de malenconia. d) Els plats que vas utilitzar ahir per sopar encara estan per rentar. e) Les perruqueres del meu barri sha mobilitzat. f) Els fanals que han posat al meu poble utilitzen energia solar. g) Els refrescos que ms magraden sn els de cola i els de llimonada.

4. Assenyala els nuclis del subjecte i del predicat de les oracions de lexercici anterior. 5. Assenyala, en cada cas, els complements circumstancials:

a) La gent ha sortit de lestabliment de pressa. b) Mhe tallat el dit amb el ganivet del pa. c) Les obres del meu carrer mhan deixat ben bruta avui. d) Els dijous a la tarda tinc classe dangls a lacadmia. e) Els mesos destiu passen volant. f) Una parella ben empolainada passeja pel carrer. g) La rdio no funciona massa b.

6. Assenyala els nuclis del subjecte i del predicat de les oracions de lexercici anterior.

Expressi escrita Escriu un text argumentatiu (dentre 10 i 15 lnies), com si fos una carta al director per publicar-se en un mitj de comunicaci, al voltant del tema Tarragona i els Jocs del Mediterrani 2017.

Expressi escrita Saps que en el futur no perdrem mai les claus de casa? Aviat les portes s'obriran amb un lector de les nostres empremtes dactilars: noms haurem de posar el dit al sensor. Escriu un text predictiu (dentre 10 i 15 lnies) al voltant de la relaci futura entre la tecnologia i la vida de les persones.

Expressi escrita Llegeix aquest petit text i redacta una carta al director (text argumentatiu) al voltant del tema que shi desenvolupa. Lextensi sha de situar entre 10 i 15 lnies. Un grup de cientfics, entre el quals diversos investigadors de l'Estat, descriu a la revista 'Nature' els cinc canvis climtics ocorreguts a la Terra i traa un pla d'emergncia per a l'actual situaci del planeta, amb mesures que passen per reduir la taxa de creixement de la poblaci i el consum de recursos. La taxa de creixement anual de la poblaci s d'uns 77 milions de persones. Aquest increment de la poblaci ha transformat quasi la meitat (43%) de la superfcie terrestre en rees urbanes i agrcoles. L'estudi conclou que s bsic no superar el 50% de transformaci del planeta perqu, en aquest cas, no es podr evitar el collapse de la Terra. Els investigadors alerten que si la poblaci continua creixent al ritme actual, les conseqncies es notaran cap al 2025, i els recursos entraran en un moment crtic el 2045.

Dictat 1 Dictat 2

Dictat 3 Dictat 4

Dictat 5

portada2nESO_catala.pdfrecuperacio2nESOQuadern avaluaci-3.pdf

Activitats refor U4Activitats de refor U8-1Activitats de refor U9Activitats de refor U10Activitats de refor U11Activitats de refor U12

Expressi escrita

quadernderepas2neso

Documents