Exploració Urbana

Quadern de Treball

Camp d’Aprenentatge de Barcelona

Nom: Cicle Superior

2

Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge de Barcelona i editat per a ús docent. Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat. Edició: febrer 2008 Camp d’Aprenentatge de Barcelona Pg. Mare de Déu del Coll 41-51 08023 Barcelona cda-barcelona@xtec.cat xww.xtec.cat/cda-barcelona

Fer, respondre, escriure durant l’activitat Cercar, consultar, investigar

Fer, respondre, escriure al cen-tre o a casa Dibuixar

Observar, mirar, examinar, llegir

Fer activitat TIC

Fotografiar

• Al llarg d’aquest dossier trobaràs diferents símbols per espe-

cificar quin tipus de treball has de fer a les activitats proposa-des:

3

Índex

1. El Medi Urbà: la ciutat

2. Explorem Barcelona

2.1 Barcelona: l’Eixample

2.2 El recorregut

2.3 Els transports a Barcelona

El Metro

El Bus

3. Exploració

3.1 El trànsit

3.2 El carrer

3.3 L’interior d’illa

3.4 El mercat

Material

Exploració del Medi UrbàExploració del Medi UrbàExploració del Medi UrbàExploració del Medi Urbà

Individual

• Estoig (amb llapis, boli, retoladors...)

• Carpeta de tapa dura

• Aquest dossier

Grup

• Càmera fotogràfica

• Plànol de Barcelona

4

1. El medi urbà: la ciutat La majoria d’habitants de Catalunya viuen a les ciutats. Només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona i ciutats del voltant) resideixen el 6 de cada 10.

Les ciutats són molt complexes i canviants. Es troben condicionades pel seu medi físic, per la seva història, la seva cultura... Tenen coses bones i coses dolentes, algunes es poden mesurar clarament (trànsit, contamina-ció, transports, entrades i sortides de productes...) i d’altres no tant (valors dels seus ciutadans, sentiments...). Si coneixem aquests aspectes podrem decidir quin tipus de ciutat ens agradaria, què ens agradaria can-viar i com ho podríem aconseguir. Generalment caminem pels carrers sense parar atenció al que ens envol-ta. Si ens acostumem observar d’una manera diferent els elements habi-tuals que ens podem trobar, tal com ho fan els exploradors, podrem des-cobrir els diferents aspectes que formen una ciutat, que no és pròpia-ment un organisme viu, sinó més aviat un gran habitacle o medi resul-tant de les activitats que fan els éssers que hi viuen, entre els quals les persones són els principals responsa-bles.

5

Un bon explorador ha de planificar molt bé la seva aventura, recollint tota la informació possible sobre el lloc que vol descobrir: • Com és el lloc on va. • Quins llocs vol estudiar i com es desplaçarà entre ells. • Quins mitjans de transport podrà fer servir. • Què farà a cada lloc a explorar i com ho farà.

Per fer-ho necessitarà: • Un mapa (en el cas de la ciutat s’anomena plànol). • Una guia per consultar i prendre notes (aquest quadern). • Una motxilla amb el material: per escriure, per observar, per

comptar, per fotografiar o dibuixar... Tot i que l’aventura resultarà molt agradable, també ha de tenir pre-sents els perills que s’hi pot trobar, per tant, explorant la ciutat esta-rà atent a: • No quedar-se mai sol: sempre anirà amb els seus companys i

amb el guia local (que som els professors...). • Accedir als mitjans de transport amb compte, assegurant-se

que és el que vol i no un altre. També ha de saber quin recorre-gut farà i a on haurà de parar.

• Caminar pels llocs adients, sempre per la vorera! • Creuar pels passos de vianants respectant els semàfors! • Ah! La motxilla és la seva possessió més important, així que la

tindrà vigilada en tot moment i no se la descuidarà en cap racó perdut...

Per tal de poder explorar la ciutat el més a fons possible, com que som molts, ens repartirem la feina: • Anirem en grups de 15 persones, que al mateix temps es dividi-

ran en grups de 5. • Cada grup de 15 farà un recorregut diferent i observarà i recolli-

rà les dades que li corresponguin. • Tots els grups de 15 es reuniran al final i compartiran les seves

dades per poder comparar-les i treure’n conclusions.

2. Explorem Barcelona

6

2.1 Barcelona: l’Eixample Barcelona és tan gran que és d’aquelles ciutats que se’n diuen metropoli, què vol dir que es considera formada per una ciutat principal i d’altres ciutats satèl�lits que estan al seu voltant. En aquest cas aquesta aglomeració urbana es diu Àrea Metropoli-tana de Barcelona.

Com que no podem abastar aquesta enorme extensió, ens limitarem a una zona del districte més característic de Barcelona: l’Eixample. Fins a finals del segle XIX (fa més de 100 anys!) Barcelona era una ciutat molt més petita i que, a més estava emmurallada. Per tant no podia créi-xer. Quan es van poder enderrocar les muralles i construir fins a la Ser-ralada de Collserola, es va urbanitzar un nou barri que és l’Eixample.

Aquest barri, planificat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, és un model d’urbanisme que, tot i el temps que fa que va ser pensat (no existien els cotxes!) i algunes reformes negatives que va patir, ha permès la ciutat adaptar-se a les necessitats actuals (ara sí hi ha cot-xes... I molts!). L’Eixample és un barri quadriculat, amb uns carrers am-ples que van del mar a la muntanya i uns altres que els travessen de Montjuïc al riu Besòs. Per poder creuar-lo més ràpidament té tres grans avingudes, que són la Dia-gonal, la Gran Via i la Meridiana.

Una de les característiques més genuïnes de l’Eixample són els xam-frans de les illes de cases. Això vol dir que les cantonades no formen an-gle recte, sinó que estan “retallades”. D’aquesta mane-ra els automòbils poden girar millor i aprofitar-les per carre-gar i descarregar, tal com ha-via previst Cerdà. Si les coses s’haguessin fet tal com s’havien pensat, a l’interior de cada illa hi hauria un jardí on la gent pogués descansar. Malauradament ai-xò no es va respectar, però per sort avui en dia s’han recuperat alguns d’aquests espais, anomenats Interiors d’Illa.

7

Com que la ciutat és molt gran, per millorar la seva organització cal divi-

dir-la en zones més petites: els districtes. Els districtes tenen compe-

tència en qüestions com ara l'urbanisme, la via pública, el manteniment

d'infraestructures, els serveis personals i la població, entre moltes altres.

Actualment l’Eixample és un dels deu districtes de Barcelona. Cada dis-

tricte està format per diferents barris.

Els districtes de Barcelona són:

Localitza en aquest mapa els deu districtes de Barcelona.

01. Ciutat Vella, 02. Eixample, 03. Sants-

Montjuïc, 04. Les Corts, 05. Sarrià-Sant Gervasi,

06. Gràcia, 07. Horta-Guinardó, 08. Nou Barris,

09. Sant Andreu, 10. Sant Martí.

1 2

3

4

5 6

9

10

7

8

8

2.2 Full de ruta Ens desplaçarem amb metro, línia 3, des del Camp d’Aprenentatge , si-tuat al barri de Vallcarca (districte de Gràcia) fins a l’estació Passeig de Gràcia. En aquest punt començarem un recorregut a peu. Cada grup de 15 en fa-rà un de diferent, fins arribar a La Pedrera, on hi farem una visita. Dinarem als jardins del Palau Robert (a Passeig de Gràcia / Diagonal) i, a la tarda, continuarem amb el recorregut d’exploració fins agafar l’autobús, a la parada del 28 de Pg. de Gràcia. Aquesta exploració ens portarà a descobrir coses sobre:

• Els transports públics. • El trànsit. • Els carrers. • Les places (interiors d’illa). • El mercat

Al llarg del recorregut anirem fent parades per observar atentament aquestes qüestions i recollir dades. En pàgines posteriors trobaràs les fit-xes necessàries per fer-ho.

Omple aquest full de ruta per planificar bé l’exploració:

SORTIDA Camp d’Aprenentatge de Barcelona Adreça:

METRO Línia: Baixar a Passeig de Gràcia

RECORREGUT A PEU Grup: � 1 � 2 � 3 � 4 Guíes (professors):

AUTOBÚS Línia: Recorregut:

ARRIBADA

Lloc: Camp d’Aprenentatge de Barcelona

9

2.3 Els transports a BCN Barcelona, com totes les grans ciutats, provoca cada dia un gran nombre de desplaçaments de persones que van a treballar, a l’escola, a la univer-sitat... Aquests desplaçaments es poden fer en diferents mitjans: autobús, cot-xe, taxi, bicicleta, metro, tren, autocar... Encara és molt gran la quantitat de persones que fan servir el seu cotxe per desplaçar-se per dins de la ciutat. Això provoca grans problemes a l’interior de la pròpia ciutat, ja que queda saturada de vehicles i a més a més, augmenta considerablement la contaminació. Una gran part dels contaminants de la ciutat provenen dels gasos allibe-rats pels motors dels automòbils. En una gran ciutat circulen diàriament un gran nombre de vehicles que deixen anar a l'atmosfera diferents agents contaminants. Per reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida cal potenciar l'ús dels mitjans de transport públics. Barcelona, com altres grans ciutats, compta amb molts mitjans de trans-port. Concretament a Barcelona ens podem moure en: metro, autobús, taxi, bicicleta, tramvia, ferrocarril, automòbil, motocicleta, i funicular. Per viatjar d’un lloc a un altre necessitem conèixer el recorregut dels di-ferents mitjans de transport. El plànol del metro i la guia de l’autobús ens faciliten la informació per poder triar el punt de destinació que més s’apropi al lloc on volem anar. També ens permeten seleccionar l’itinerari més idoni perquè el nostre desplaçament pugui fer-se ràpidament.

Relaciona cada definició amb el seu concepte

Transport públic

Transport privat És el mitjà que qualsevol persona pot utilitzar pagant un import

Són els vehicles que pertanyen a una persona particular

10

El Metro

Posa a sota de cada dibuix si és transport públic o privat

Barcelona, és la capital de Catalunya, una de les metròpolis més conegudes pel món. La ciutat no té dimensions extraordi-nàries (ja que només té 1,6 milions d’habitants). No obstant això, Barcelona i els seus municipis adjacents (incloent les ciu-tats de Montgat, Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet,

Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, Castelldefels, Gavà, Vilade-cans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobre-gat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat) formen una zona urbana enorme, que té 3,1 milions d’habitants. Aquesta és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Metro de Barcelona es mou per l’Àrea Metropolitana; hi ha nou línies de metro, sis (les línies L1, L2, L3, L4, L5 i L11) són explotades per

11

Transports Metropolitans de Bar-celona (TMB) i tres (les línies L6, L7 i L8) són explotades per Ferro-carrils de la Generalitat de Catalu-nya (FGC). La xarxa té una longi-tud de 104,8 km amb 144 estaci-ons. El servei de Metro és com-plementat pel Tram, una moderna xarxa de tramvies. A més, a Bar-celona hi ha també tres funiculars (el de Montjuïc, el del Tibidabo i el de Vallvidrera) i un tramvia d’època (el “Tramvia Blau”), però el Funicular del Tibidabo i el “Tramvia Blau” són només turístics i no es-tan integrats a la xarxa. Cada línia de metro té un número i un color, per exemple, la Línia 1 és la Línia Vermella o la Línia 3 és de color verd. Per obtenir una informació correcta del plànol cal que ens fixem en els símbols. Alguns dels més importants són els que ens indiquen el lloc on hi ha l’origen i el final de cada línia, l’indicador de cada estació amb el nom corresponent o el cer-cle que ens indica que aquella estació és de correspondència, és a dir que poden anar d’una línia a una altra circulant pels passadissos.

Observació d’una estació de metro

Nom de l’estació:

Es pot fer canvi de línia □ Amb quines línies?

Adaptada per a persones amb mobilitat reduïda □ Ascensor □ Escales mecàniques □

El vestíbul

Màquines de bitllets □ Màquines validadores □

Venda manual □ Cartells informatius □

Botigues □ Bar □

Oficina del cap d’estació □ Informació □

Línia:

12

L’autobús La xarxa d'autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l'à-

rea metropolitana. La xarxa de superfície està formada per 109 línies que

cobreixen una longitud total de recorregut de 920,62 quilòmetres

(semisuma d'anada i tornada).

El parc mòbil dels autobusos és de 1066 vehicles i el 100% ja incorpora

els últims avenços tècnics, de confort i qualitat. Tota la flota és accessible

a persones amb mobilitat reduïda (PMR) i la xifra de vehicles amb aire

condicionat és de 1062 autobusos, tret, lògicament, els 4 autobusos jar-

dinera del Barcelona Bus Turístic. La velocitat comercial mitjana dels au-

tobusos és de 11,68 km/h i la regulació del servei es realitza a través del

seguiment dels vehicles via satèl�lit mitjançant el Sistema d'Ajuda a l'Ex-

plotació (SAE).

Observació d’una parada d’autobús

Nom de la parada:

Línies d’autobusos que paren:

Marquesina □ Banc per seure □

Informació per SMS □ Hi ha gent esperant □

Quantes persones?

Inici Parades per on passo

d’aquesta línia

Canvi de línia Parades per on passo amb la no-

va línia

Final

Estació: Línia: Direcció:

Estació: Línia: Direcció:

Estació: Línia:

Una persona viu prop del metro de Rocafort i vol anar a la Sagrada Família per visitar l’església de Gaudí. Quin és l’itinerari més curt?

13

3. Exploració Sobre aquest plànol traça el recorregut que has fet conjunta-ment amb el teu grup. Assenya-la-hi també la localització dels punts d’interès: passatge, interior d’illa, observació del trànsit, carrer, mercat, estacions de <M> i BUS.

Localitza

ció dels p

unts d

’interès (fes servir n

ombres):

http://maps.google.com

/

14

3.1 El Trànsit Us heu d’organitzar molt bé i estar molt atents per poder recollir totes les dades! Per comptar els vehicles repartiu-vos de la següent manera:

1. Un s’encarrega de comptar els cotxes. 2. Un altre de comptar autobusos i taxis. 3. Un altre de les motos. 4. Un altre de les bicis i altres vehicles (camions, ambulànci-

es...). 5. Un s’encarrega de cronometrar (mesurar el temps i indicar

quan començar i quan acabar.

Heu de seguir aquest procediment: 1. Situar-vos al lloc que us indiqui el guia, de manera que veieu

els vehicles que travessin un semàfor. 2. Espereu que es tanqui el semàfor. 3. Comenceu a comptar quan s’obri i pareu quan passi un minut. 4. Repetiu un cop més.

Ompliu, entre tots, la TAULA de la pàgina següent >

A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:

• Com és el trànsit d’aquest carrer en comparació amb el de la vostra escola?

• Què proposaríeu per què el trànsit fos més tranquil? Feu 5 propostes.

15

Amplad

a (1)

Vehicles Nivell soroll (2)

COM T’HI HAS SE

NTIT?

Cotxes

Bus

Taxis

Motos

Bicis

Altres

TOTAL

Tem

ps

Baix

Alt

Molt alt

Dades:

1

Dades:

2

OBSERVACIONS:

☺☺☺☺ ���� ����

OBSERVACIÓ DEL TRÀNSIT CARRER:

(1) Amplada del carrer: GRAN, més de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril. Anoteu quants són carrils de circulació. (2) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil�lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar

� � � � � ����

16

3.2 El carrer En aquesta exploració observarem amb atenció un tram de carrer. Des-cobrirem quines coses hi podem trobar, com són els edificis que hi ha, quines activitats s’hi fan...

Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.

Fareu un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de: • La placa amb el nom del carrer • Algun objecte de mobiliari urbà (paperera, banc,...). • Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu. • Algun edifici que us cridi l’atenció.

A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:

• Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest car-rer?

• Us agradaria viure-hi? Per què? • Què faríeu per millorar-lo.

NOSALTRES PENSEM QUE...

17

AMPLADA (1) � GRAN � MITJANA � PETITA

EDIFICIS (2) � ALTS � MITJANS � BAIXOS

� MOBILIARI URBÀ � BANCS � PAPERERES � CONTENIDORS BROSSA � CONTENIDORS RECICLATGE

� FANALS � ESTÀTUES � PASSOS ADAPTATS (3)

� FONTS � JOCS INFANTILS � SEMÀFORS

� ALTRES (4) __________________ __________________ __________________

� TRANSPORTS � PARADES BUS � ESTACIÓ METRO

� ESTACIÓ TRAMVIA � BICING

� PARADA TAXIS � ALTRES _________________

� VEGETACIÓ � ARBRES Quins?

� ARBUSTS Quins?

� GESPA / PLANTES

FAUNA � DOMÈSTICA Quins?

� ACTIVITATS � COMERÇ � BANC � PETITA INDÚSTRIA

� ESCOLA / CENTRES EDUC. � RESTAURACIÓ / BARS

� OFICINES � SERVEIS SANITARIS

� SERVEIS PÚBLICS (5)

� SOROLL TRÀNSIT(6) � BAIX � ALT � MOLT ALT

� OLORS � FA OLOR DE...

� SE SENT PUDOR DE...

� CAP OLOR

ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:

� NO DOMÈSTICA Quins?

CARRER________________________________ entre els nombres ________ i ________ Entre els carrers_________________________________ i __________________________________

(1) Amplada del carrer: GRAN, més de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril.

(4) Bústies, telèfons, parquímetres, panells d’informació...

(2) Alts: més de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos.

(5) Centre cívic, casal, informació ciutadana, biblioteca, ...

(3) Passos de vianants adaptats per persones amb mobilitat reduïda. (6) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil�lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar.

18

3.3 L’interior d’illa Com hem dit abans, quan Cerdà va imaginar l’Eixample ho va fer pensant que a l’espai que hi haguès entre els edificis d’una illa hi hauria jardins i places. Malauradament això no es va complir i s’hi van posar indústries, tallers, magatzems, etc. Fa pocs anys que a Barcelona s’han creat alguns d’aquests interiors d’illa i els podem visitar!

Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.

Fareu també un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de:

• La placa amb el nom de l’interior d’illa. • Una foto general. • Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu. • Algun altre element que us cridi l’atenció.

A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:

• Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest interi-or d’illa?

• Com el milloraríeu? • Us imagineu com canviaria Barcelona si s’hagués respectat

la idea d’en Cerdà...? Expliqueu-lo una mica!

LES ILLES DE BARCELON

A

19

DIMENSIONS (1) � GRAN � MITJANA � PETITA

� FORMA � RECTANGULAR � TRIANGULAR � ALTRA

EDIFICIS (2) � ALTS � MITJANS � BAIXOS

� MOBILIARI URBÀ � BANCS � PAPERERES � CONTENIDORS ____________

� FANALS � ESTÀTUES � ACCÉS ADAPTAT (3)

� FONTS � JOCS INFANTILS

� VEGETACIÓ � ARBRES Quins coneixes?

� ARBUSTS Quins coneixes?

� GESPA / PLANTES

FAUNA � DOMÈSTICA Quins?

� NO DOMÈSTICA Quins?

� ACTIVITAT HUMANA � PASSEIG � JOC � REPÒS

� SOROLL TRÀNSIT (4) � BAIX � ALT � MOLT ALT

� OLORS � OLOR DE...

� PUDOR DE...

� CAP OLOR

ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:

COM T’HI HAS SENTIT? ☺☺☺☺ ���� ����

INTERIOR D’ILLA Adreça: c/

(1) Considerar “gran” un espai d’uns 100 x 100 m (aprox. una illa de l’Eixample). (2) Alts: més de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos. (3) Observar si l’accés és adaptat per persones amb mobilitat reduïda.

20

3.4 El mercat

C/ Aragó

C/ Giro

na

C/ Bruc

C/ València

www.laconcepcio.com

El mercat de la Concepció es va construir l’any 1888 al centre de Barcelona, al Dis-tricte de l’Eixample, en un edifici aïllat, entre els carrers d’Aragó, València, Bruc i Giro-na, amb els accessos principals per Aragó i València. Té una extensió de 4.010 m2, i fa 105 metres de llargària per 38 metres d’amplada.

Al mateix temps que s’anava edificant l’Eixample, i seguint la planificació urbanística pensada per Cerdà, es van anar construint els mercats necessaris per què els ciutadans hi poguessin fer les compres. La nova tecnologia de l’ús del ferro colat per aixecar aquestes construccions va facilitar molt l’aixecament de les estructures. Fins aleshores, a la Barcelona antiga, la compra es feia a mercats descoberts, a l’aire lliure, que s’instal�laven a les places; d’aquí l’expressió, encara usual, “anar a la plaça” per comp-tes d’anar al mercat.

Sobre el plànol següent marca el recorregut que heu fet dins el mercat. Marca també 2 o 3 parades que hagis observat i anota les dades a la tau-la. Feu-ne una foto de cada una.

Nom de la parada Productes

1

2

3

21

PRODUCTE PROCEDÈNCIA MITJÀ DE TRANS-

PORT PRODUCCIÓ (1) MATERIAL D’ENVASAT

CARN:

PEIX:

FRUITA:

VERDURA:

ALTRE:

ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:

PREU / KG

Lloc: (MERCAT) Adreça:

(1) Regadiu, secà, granja, pesca.

22

PLÀNOL DEL METRO DE BARCELONA

L1

L1

Pep Ventura

Paral�lel

Canyelles

Zona Universitària

Trinitat NovaTrinitat Nova

Can Cuiàs

La Pau

Fondo

Hospital de Bellvitge

Cornellà

Horta

GavarraSa ntIldefons

CanBoixeres

CanVidalet

PubillaCasas

Collbla nc

Badal

Plaçade Sants Sants

Estació EntençaHospitalClín ic

Diagona l

VerdaguerSagradaFamília

Hospital deSant Pau

Camp del'Arpa

G uina rdó

Sagrera

Clot

Congrés

Maragall

Virrei Amat

Vilapicina Llucmajo r

Via Júlia

Alfon s X

Joanic

Girona

Pa s se i gde G rà c i a

Urquinaona

Jaume I

Barceloneta

Ciutade llaVil�la Olímpica

Bog ate ll L lacuna

Poblenou

Selva de MarEl Maresme

Fòrum

Besós Mar

BesósGorgSant Roc

ArtiguesSant AdriàVerneda

Sant MartíBa c deRoda

Encants

Monumental

TetuanUniversitat

Sant AntoniEspanya

UrgellRocafort

Poble Sec

Para l� lel

Drassa nes

Lic eu

Catalunya

Fontana

Lesseps

Va llc arc a

Peniten ts

Va ll d 'Hebron

Montbau Mundet

Valldaura

Pa lau Reial

Maria Cris tina

Les Corts

P laça del Centre

TarragonaBellvitge

Av. Carrilet

Rambla Ju stOliveres

Can Serra Florida

To rrassa

SantaEulàlia

Mercat Nou

Hosta francs

Arc deTriomf

Marina

Glòries

Navas

Fabra i Puig Sant Andreu

Torra s i Bages

Tr initat Vella

Baró de Viver

Sa nta Coloma

Ciu ta t Meridiana

To rrebaróVa llbonaCasa de

l'Aigua

23