Què és una ciutat?

1. Antecedents: Abans del segle XIX la ciutat té límits físics i jurídics

2. Criteris de definició actual:

nombre d’habitants i densitat, (En Espanya més de 10.000 habitants). [CRITERI QUANTITATIU]

L’arquitectura i l' urbanisme (forma, estructura, manifestació física de la ciutat). [CRITERI MORFOLÒGIC]

Activitats econòmiques o altres activitats [CRITERI FUNCIONAL] Organització i influència territorial (fluxos d’entrada i sortida de...). [CRITERI

ESPACIAL] L’estil de vida, (tolerància, dinamisme...) [CRITERI SOCIOLÒGIC]

Unitat Didàctica III. Població i sistema urbà a Espanya.

És un ESPAI...

COMPLEX construït a partir de criteris quantitatius com la població però també considerant les funcions, els comportaments...

DINÀMIC i en EXPANSIÓ, conseqüència d’una evolució que es reflecteix en els sistemes urbans actuals (en les ciutats actuals) però que elabora formes/àries/organitzacions noves...

CONFLICTIU, perquè la ciutat genera problemes (residus, comunicacions, estres...) i en ella conflueixen interessos diferents (propietaris de sol, poders públics, ciutadans, empresaris...) representats per grups de pressió, moviments socials, plataformes ciutadanes...

Espai urbà, sistema urbà

Ciutats compactes, ciutats difuses, zones metropolitanes, aglomeracions urbanes , conurbacions, regió urbana...

1.- La ciutat i allò que anomenem urbà. (1. Poblament urbà. A) Definició d’allò urbà i la Introducció anterior)

2.- Procés d’urbanització i evolució de les ciutats espanyoles. [B) El procés d’urbanització, pàgina 268. i els apartats 2 i 3 pàgines 270 i 272]

3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles)3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles)3.3 Xarxes urbanes (4. La ciutat actual: pàgina 274; 8. La xarxa urbana)

4.- Problemes d’urbanització. Urbanisme i medi ambient. (6. Planificació i problemes de la urbanització)

3.- La ciutat actual.

INDEX...

Hallan los primeros restos romanos de Castelló en Villamargo.Las excavaciones arqueológicas de las obras deencauzamiento del barranco de Fraga han sacado a la luz los primeros hallazgos romanos documentados en laciudad de Castelló. Se trata de una villa romana datada entre los siglos I y III d.C. encontrada en el CamíVillamargo.

Levante-emv.comEl mercantil valenciano26/11/2009

La construcción hallada enVillamargo, en el entorno delCaminàs, refuerza la tesis deque la Vía Augusta discurrió poresta calzada de origen íberoque conecta con otrosemplazamientos romanoslocalizados en la provinciacomo la villa de Benicató enNules, Vinarrajell en Burriana oel Mas d´Aragó en Traiguera.

VIA AUGUSTA

Miliari Carcaixent

Miliari Borriol

Arc Romà de Cabanes

CIUTAT DE CASTELLÓ (de la Plana)

CASTELLÓ SEGLE XVII

EL CREIXEMENT URBÀ

CREIXEMENT DESORDENATAl llarg del segle XVII i el segle XVIII que portarà a

ENDERROC DE LES MURALLES: En els inicis de la dècada dels anys 90 del segle XVIII

PLANIFICACIÓ URBANA: PRIMER: A càrrec d’Antonio Bermúdez de Castro (Cases en el lloc de la muralla i construcció de la Plaça Nova o del Rei).DESPRÉS: Planificació mitjançant EXAMPLES (1914)

PGOU de Vicent Traver 1928

CASC VELL; ZONA D’AMPLIACIÓ I, ZONA D’EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat

PGOU de Vicent Traver 1928

CASC VELL; ZONA D’AMPLIACIÓ I, ZONA D’EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat)

EDIFICIS/ESPAIS NOUS PER A NOVES NECESSITATS I NOUS SERVEIS

Enllumenament públic, escorxador, telègraf...

Escorxador. Cementiri. Estació de ferrocarril València-Castelló. Teatre. Passeig Ribalta. Plaça de bous. Hospital. Algunes fàbriques. Les cases barates. Edifici de Correus

El panyet (cases barates). Plaça de bous...

1900-1915

1792: construcció pel bisbe Climent del Palau del carrer Governador.1798: finalització de les obres de la Plaça Nova (del Rei), el primer mercat de dilluns es va realitzar el 28 d’octubre de 1800.1832: inauguració de la Plaça de bous (en l’avinguda del Rei, on està l’institutRibalta)1833: inauguració de l’enlluernament públic d’oli (en 1863 es va instal·lar el de petroli; en 1871 el de gas i en 1899 l’elèctric)1833: Castelló es declarada capital de província.1834: construcció de l’escorxador públic (al final del carrer Governador)1847: construcció del passeig de Campoamor.1846: creació de L’institut de segon ensenyament (en el convent de les monges de Santa Clara).1855: s’inaugura el telègraf1861: inauguració del nou cementiri.1862: inauguració del ferrocarril de València a Castelló.1869: es construïa en el lloc de l’antic cementiri, un passeig al qual es va denominar de Ribalta.1880: creació de l’Ateneu obrer.1882: primera pedra de l’Hospital Provincial.1890: primera pedra del teatre de la Plaça de la Pau1892: comencen les obres del port.1899: inauguració del nou telèfon urbà, el concessionari serà Joaquin Carpí Marmaneu.

CREIXEMENT URBÀ (1960-1980)

RONDES

Universitat

3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles)3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles)3.3 Xarxes urbanes (4. La ciutat actual: pàgina 274; 8. La xarxa urbana)

3.- La ciutat actual.

Madrid, Paseo de la Castellana

3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles)

PLANOLS DE LES CIUTAT (ciutat compacta)

És el resultat de l’evolució de la ciutat que queda reflectida en els plànols de les ciutats

Però...CENTRE HISTÒRIC –CASC ANTIC (carrers estrets, edificis amb valor patrimonial, caràcter turístic, degradació..) ;CENTRE DE NEGOCIS (edificis de gran altura, carrers amplis, situació de bancs, seus d’empreses, infraestructures).ZONA INDUSTRIAL (polígons industrials)erò també Hospitals, Universitat, grans superfícies, centres d’oci...) i, ZONES (?)RESIDENCIALS (Habitatges amb segregació social per barris...)

Barcelona, barri Gòtic

Eixample de Barcelona

Eixample València

Palma de Mallorca, Pla Calvet (finals segle XIX)

En 1897 se convocó un concurso para elaborar un plan de ensanche. En sus bases se especificaba que la nueva ciudad se habríade extender de forma radial en torno a la antigua ciudad. Los ejes de crecimiento habrían de ser las principales carreteras deacceso a la ciudad (…). Estas vías enlazaban el núcleo antiguo con los barrios (…). Además, las bases del concurso establecíanque las calles fuesen de tres órdenes diferentes. Las de primer orden tendrían 30 m. de ancho con edificios de 20 m. de altura;las de segundo orden, 20 m. de anchura, con edificios de 16 m; y las de tercer orden, 10 m. de anchura con edificios de 3 m. Encada manzana habría entre un 20 o 25% de espacio libre.

A este concurso sepresentaron dosproyectos, uno de EusebioEstada y otro de BernardoCalvet (…). El proyecto deCalvet, que fue el ganador(…) incorporaba una cuartaorden de calles quetendrían 40 m. de ancho yla construcción de uncinturón de ronda en ellugar ocupado por losfosos de las murallas.Además planificó una granzona verde.Elaborat a partir de:Traducción libre de "palma- la ciutat contemporània",pág. 198 de la GranEnciclopèdia de Mallorca,tomo 12.

Palma de Mallorca

NOVES REALITATS URBANES

Àrea metropolitanaConurbacióRegió urbana

Ciutat difusa

Zona suburbana: ciutat jardí

Zona periurbana: espais rurals+

habitatges treballadors urbans

Zona rururbana: difusió dels model de

vida urbà al medi rural

3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles)

Activitats mitjançant les quals la ciutat atrau la població d’altres localitats. La ciutat actua com a pol d’atracció de la seua AREA D’INFLUÈNCIA

3.3 Xarxes urbanes (8. La xarxa urbana, pagina 283)

Apartat 8 i activitats 1 i 2 de la pàgina 283

Palau de la Generalitat, València

Apartats 4 i 5 (pàgines 404 i 406) del TEMA 17: l’espai humà a la comunitat valenciana

Sistema Constituït per un conjuntde ciutats i les seues relacions.

Els elements a considerar en unsistema urbà són: les dimensions deles ciutats; les funcions; l’àread’influència i, la jerarquia urbana.

Les ciutats que organitzen la xarxaurbana espanyola: 15 aglomeracionsurbanes de més de 500.000 habitants.

Elevat nombre de ciutats entre400.000 habitants i 150.000 les queúltimament han tingut un creixementmés gran.

La xarxa espanyola és bipolar/bicefàlia. (Metròpolis nacionals amb enllaç amb els sistemes europeus i mundials).

La xarxa espanyola mostra undesequilibri entre centre i perifèria.

Metròpolis regionals que tenen relacions intenses amb les metròpolis nacionals.

La zona de major integració el quadrant nord-est: Madrid-Barcelona-València-Bilbao-Zaragossa.

(ACTIVITATS 1,2 PÀGINA 283)

Integració en el sistema europeude ciutats.

4.- Problemes d’urbanització. Urbanisme i medi ambient. (6. Planificació i problemes de la urbanització)

PROBLEMES

Necessitats d’habitatges,Demanda de sol,Elevat preu dels habitatges i els lloguers,Falta d’equipamentsNecessitats d’abastiment,Tràfic i transport,Socials,Ambientals

CONFLICTES entre

Propietaris del solPromotors immobiliarisEmpresaris/industrialsCiutadaniaPoders públics

SOLUCIONS

REGLAMENTACIÓ: Normativa sobre el sol (llei del sol 2007); Plans Generals d’Ordenació Urbana (P.G.O.U); Plans parcials; plans especials...

EDUCACIÓ: Ciutats sostenibles

POLÍTICA D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, PLANIFICACIÓ

URBANÍSTICA, GESTIÓ..

PROBLEMES DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ:•L’ENCARIMENT DEL SÒL•LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA•LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA•LA SEGREGACIÓ ESPACIAL•EL DETERIORAMENT DEL NUCLI ANTIC•GENERACIÓ DE RESIDUS

I POSSIBLES SOLUCIONS

•Rehabilitació casc antic•Política mobilitat sostenible

•Dotació equipaments i Infraestructures•Política de barris