qh - habitatge.barcelonajosep maria montaner , regidor d’habitatge ajuntament de barcelona. 5...

19FEBRER 2016

Repensar el Patronat Municipal de l’Habitatge

QHQüestions d’Habitatge

/////////////////////////////////////////////

/////////////////////////////////////////////

Jornada “Repensar el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona” (27.10.15)

IntroduccióJosep Maria Montaner, regidor d’Habitatge Ajuntament de Barcelona. 5

Presentació Ricard Fernández, gerent Drets Socials 7Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge 10

Repensar el PMHB. Objectius 17Ferran Sagarra, arquitecte 18

Eugeni Forradellas, president del PMHB (1995-2007) 21Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 25Xavier González, gerent del PMHB (2011-2015) 31

Repensar el PMHB. Arquitectura 35Zaida Muxí, arquitecta 36

Marta Peris, arquitecta 39Carme Ribas, arquitecta 47Arnau Andrés, arquitecte 53Josep Bohigas, arquitecte 57David H. Falagán, arquitecte 63

Cloenda 69Javier Burón, gerent d’Habitatge Ajuntament de Barcelona. 70

Annex 75Dades del Pla d’Habitatge 2008-2016. Juny 2015.Balanç de seguiment del Pla d’Habitatge 2008-2016 77El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona 87

*La publicació recull les ponències de la jornada “Repensar el Patronat Municipal de l'Habitatge”, que es va dur a terme al COAC el 27 d’octubre de 2015.

Qüestions d’HabitatgeNúmero 19. Febrer 2016

Col·leccióQüestions d’Habitatge

Textos:Josep Maria MontanerRicard FernándezJavier BurónFerran SagarraEugeni ForradellasXavier GonzálezCarme TrillaZaida MuxíMarta PerisCarme RibasArnau AndrésJosep BohigasDavid H. Falagán

Coordinació:Jaume BarnadaImma Santos

Fotografies:Adrià Goula, Jordi Surroca, Marta Peris,Pablo Tena

Edició:Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Habitatge (Josep MariaMontaner, Vanesa Valiño, Javier Burón,Jaume Barnada, Eva Jou, Merche Montilla)

Patronat Municipal de l’Habitatge

Reservats tots els drets d’edició

Disseny gràfic:Gerard Medina

Correcció: Treeloc

Producció editorialDirecció d’Imatge i Serveis EditorialsISSN:Dipòsit Legal: B-4847/99

Índex

/////////////////////////////////////////////


Torre Júlia (Via Favència, 350). Arquitectes: Sergi Pons, Ricard Galiana, Pau Vidal

L’any 1999 el Patronat Municipal de l’Habitatge deBarcelona publicava el primer Qüestions d’Habitatge.Amb la voluntat d’aprofundir en temes relacionats amb

el món de l’habitatge, es concebia com un fòrum de debat quehavia de permetre elaborar material i conclusions diverses pertal de definir futures polítiques d’habitatge. Eren moments decanvis profunds i de reptes importants, com ara el manteni-ment del sòl productiu, la invenció de noves tipologies d’habi-tatges o l’ús d’energies alternatives. Des de llavors se n’hanpublicat dinou números de temàtica variada, però tenint sem-pre l’habitatge col·lectiu com a eix central.

Ara, divuit anys després, tornem a trobar-nos en un momentde grans reptes. L’esclat de la bombolla immobiliària ha tingutcom una de les seves conseqüències més visibles l’agreuja-ment de l’emergència habitacional a Barcelona. El gran repteque ara se’ns planteja és com podem donar una resposta aaquest problema i fer efectiu el dret a l’habitatge. Cal buscar elsmecanismes per defensar i garantir l’accés a un habitatgedigne i als subministraments bàsics de les persones en situacióde risc d’exclusió residencial i evitar que hi hagi desnona-ments. Ja s’han començat a fer les primeres passes en noveslínies de treball, com ara impulsar la promoció d’habitatge noui que aquest sigui de lloguer assequible, recuperar habitatgesbuits per a donar-hi un ús social, rehabilitar i millorar elsbarris, etc. En aquesta etapa, el Qüestions d’Habitatge torna arecuperar el sentit pel qual es va crear, i es converteix en unaplataforma de treball multidisciplinari que aportarà nou mate-rial per a les noves polítiques d’habitatge. Volem donar un fortimpuls a la publicació per fer-la més dinàmica, i per aquest

motiu n’hem redefinit el disseny. Volem apropar el Qüestions ala ciutadania i, en aquest sentit, disposarem d’una versió digi-tal a la nostra pàgina web, mentre que la versió en paper espodrà trobar en diferents punts de venda a un preu simbòlic.

Iniciem una nova etapa, i la comencem amb un nou númeroque recopila les ponències de la jornada Repensar el PatronatMunicipal de l’Habitatge, que es va celebrar al Col·legid’Arquitectes el 27 d’octubre del 2015, amb la intenció defomentar aquesta activació del Patronat.

Esperem que gaudiu tant d’aquest com dels pròxims núme-ros i que aportin coneixement i alternatives per aconseguirincrementar molt sensiblement l’habitatge assequible aBarcelona. Å

////////////////////////////////////////////////////////

Introducció

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Josep Maria MontanerRegidor d’Habitatge

Torre Júlia (Via Favència, 350). Arquitectes: Sergi Pons, Ricard Galiana, Pau Vidal

Interior dels habitatges de Torre Júlia (Via Favència, 350). Arquitectes: Sergi Pons, Ricard Galiana, Pau Vidal

///////////////////////////////////////////////////////////////////////Ricard Fernández OntiverosGerent de Drets Socials

Bona tarda. Ens toca al regidor Josep Maria Montaner i ami mateix fer la inauguració d’aquest acte. Agraeixo aldegà del Col·legi l’organització amb el Patronat d’aques-

ta jornada. Estem molt contents pel fet que hi hagi tantíssimaquantitat —i sobretot, qualitat— d’assistents, entre els qualstrobem molta gent que haaportat moltes coses a lespolítiques d’habitatge desdels moviments socials, desde les institucions i des de laprofessió d’arquitecte. La lluita pel dret a l’habitatgeés una lluita necessària en laqual necessitem la coopera-ció de la societat civil i la qualvolem renovar davant els nous problemes generats per l’esclatde la bombolla financera i immobiliària.

L’última vegada que vaig venir a aquesta sala va ser per unacte en què vàreu oferir la paraula com a candidata a la senyo-ra Ada Colau, actual alcaldessa, al senyor Montaner, actualregidor d’Habitatge, i a la senyora Merche Vidal, actual regido-ra de Mobilitat del districte d’Horta-Guinardó. Llavors, des dela meva cadira, em vaig entusiasmar perquè s’obria una novapossibilitat d’avançar en la lluita pel dret a l’habitatge.

Efectivament, el nou equip de govern de l’Ajuntament haentrat la bandera de la reducció de les desigualtats amb moltsprojectes, i és innegable que els projectes socials estan al bellmig d’aquest impuls, que crec sincerament que pot ser com-partit pel conjunt de l’Ajuntament de Barcelona. I una demos-tració d’això, no sols simbòlica, és que la responsabilitat d’ha-bitatge social s’hagi encabit per primer cop dins l’àrea de DretsSocials. No dins una àrea econòmica, no dins una àrea urba-nística, sinó dins l’àrea de Drets Socials. Al costat de la salut, del’educació, de les responsabilitats de Cicle de vida, Feminismes

i LGTBI i dels serveis socials.I això ja és una proclama:entendre que la política d’ha-bitatge és una política debenestar social, i entendre-ho en un moment de crisi, deduríssima crisi econòmica,d’exclusió social, que té enl’habitatge una de les sevesprimeres manifestacions, i

necessita, com es comentarà durant tota la tarda d’avui, buscarnoves eines per fer real el dret a l’habitatge, reconegut per laConstitució, reconegut per l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006i successivament violat en les pràctiques dels governs duranttantíssims anys.

Jo vaig tenir l’honor de ser molt breument, el 2003, a sol·lici-tud del regidor Eugeni Forradellas, gerent del PatronatMunicipal de l’Habitatge de Barcelona, després d’haver estatgerent de REGESA i abans de ser secretari d’Habitatge. Recordo

////////////////////////////////////////////////////////

Presentació

///////////////////////////////////////////////////////////////La lluita pel dret a l’habitatge és una lluita necessària en

la qual necessitem la cooperació de la societat civil i laqual volem renovar davant els nous problemes generats

per l’esclat de la bombolla financera i immobiliària.///////////////////////////////////////////////////////////////


que llavors vàrem fer un acte, també molt concorregut, a la seudel Patronat, a Doctor Aiguader, en què presentàvem un llibreamb participació de molts dels que esteu avui a la primera o aaltres files, que feia un recordatori del que havien estat els pri-mers anys, cinquanta anys, del 1929 al 1979, del Patronat.

El Patronat ha estat, com qualsevol institució pública, unreflex durant la seva història de les llums i de les ombres de laciutat i el país de què forma part, i hem de reconèixer que lahistòria d’Espanya té més ombres que llums al segle XX, per-què va haver-hi més anys de dictadura que de democràcia. ElPatronat va néixer amb la dictadura del Primo de Rivera i vaconviure quatre dècades amb la dictadura del General Franco.I les polítiques d’habitatge social en aquests períodes no vanser mai polítiques socials, com ara defensem. Van ser políti-ques, inicialment, en les pri-meres actuacions delPatronat, de façana, per treu-re de Montjuïc i d’altres llocsaquella gent que havia vinguta treballar a l’Exposició iencabir-la a les cases barates.Van ser polítiques més dereproducció de la força detreball que no pas polítiquessocials durant el franquisme,amb aquella política d’habi-tatge que segregava espacial-ment —i, per tant, també socialment— la població.

Però també hi havia llums: també aquell Patronat, fins i toten aquells anys, es va dotar de professionals que van adoptarcriteris urbanístics en aquell moment revolucionaris en algunsdels polígons d’habitatge que es van fer. El Patronat reflecteixtant les llums i les ombres de la nostra història que fins i totpodem veure en les publicacions que ha fet el mateix Patronatcom ha hagut d’esmenar i com continua esmenant algunes deles errades que es van fer, com va haver de reinventar el quehavien estat les cases barates a través de les successives remo-delacions, o com a Can Peguera ha donat una altra solució derehabilitació amb la participació de les famílies que hi viuen. Ocom ara —i n’estem molt orgullosos— s’està avançant en larecuperació del barri del Bon Pastor amb l’impuls i la partici-pació, llavors i ara, dels veïns i veïnes d’aquest barri de

Barcelona, a la vora del Besòs, en l’entorn on eren tres delsquatre grups de cases barates.

El Patronat reflecteix aquestes llums i ombres quan s’ha vistobligat a millorar i rehabilitar aquells habitatges que s’havienfet amb altres criteris i amb altres qualitats en altres temps.Paradoxalment, el Patronat tampoc no pot estar gaire content,no de la feina que va fer —la va fer de la millor manera possi-ble—, sinó de la feina que se li va encarregar en els primersanys de la democràcia. Diguem-ho clar perquè tots ho sabem:els primers anys de la nova democràcia espanyola, des de l’any1977 fins ben entrats els anys noranta, no van prioritzar la polí-tica d’habitatge; no la van prioritzar com a política de benestar.Potser perquè no es reclamava com a prioritat des de la socie-tat, que tenia altres necessitats més urgents, com ara l’educa-

ció, la sanitat o l’urbanisme. A Barcelona vàrem comen-

çar a rectificar a mitjan anysnoranta, però deixeu-medestacar tant la qualitat demolt del que va fer elPatronat als vuitanta i noran-ta com l’impuls renovador deles polítiques d’habitatge apartir de mitjan anys noran-ta, i encara ara, amb unacontinuïtat remarcable. ElPatronat sí que va tenir un

paper de lideratge en fer coses noves, en la ubicació dels habi-tatges, en la manera de fer ciutat, en les morfologies, en els cri-teris de sostenibilitat, en l’habitatge dotacional per a joves igent gran... Estic veient aquí molts professionals que van com-partir aquest projecte i que van fer que aquest habitatge socialfos el millor habitatge que es feia a la ciutat de Barcelona; com,d’altra banda, ho era també l’habitatge social a tot Catalunya. Itambé va ser —i m’enorgulleix dir-ho— el primer que va fer unesforç, un esforç importantíssim contra vent i marea, per recu-perar l’habitatge de lloguer social. I no únicament, tot i que síprincipalment en aquell moment, per la política dels més de400 habitatges de les construccions de les vores del Cinturó. Esva fer, i es va fer amb fortes dificultats, perquè no se’ns perme-tia l’endeutament, perquè no hi havia quotes de lloguer alsplans d’habitatge estatals, perquè no hi havia política catalana

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////8

///////////////////////////////////////////////////////////////El Patronat sí que va tenir un paper de lideratge en fer

coses noves, en la ubicació dels habitatges, en la manerade fer ciutat, en les morfologies, en els criteris de

sostenibilitat, en l’habitatge dotacional per a joves i gentgran... I també va ser el primer que va fer un esforç, un

esforç importantíssim contra vent i marea, per recuperarl’habitatge de lloguer social.

///////////////////////////////////////////////////////////////

d’habitatge, perquè en un sol any el Patronat va esgotar totesles quotes del Pla d’habitatge estatal a Catalunya, amb unaconvicció que és bo reconèixer en aquells que la van impulsar,en aquells professionals que la van fer i la van administrar i lacontinuen administrant en un Patronat que avui té 6.500 habi-tatges de lloguer; és a dir, a penes l’1 % de l’habitatge familiar ala ciutat de Barcelona. Un percentatge certament ridícul si elcomparem amb els estàndards europeus o els objectius mar-cats a la Llei del dret a l’habitatge, però que és molt més del queteníem quan vam engegar aquesta política.

El Patronat era i continua sent una referència en els tipusd’habitatge que construeix, en els règims en què ho fa, en lesinnovacions que aporta, en l’exercici del dret de l’assaig i errorque ha manifestat en els últims anys i que veurem pròxima-ment si resulta en encerts o enerrors. El Patronat ha estatbuscant noves formes d’accésa l’habitatge: en propietat, enlloguer, en lloguer dotacional,en dret de superfície, en usde-fruit, en allotjament temporal,etc. El Patronat era, és i volseguir sent una referència pera tots nosaltres. Però ja us hedit que no em toca parlar del futur, perquè d’això en parlaràJosep Maria Montaner, com també en pot parlar tot elPatronat, molt ben dirigit per l’amic Xavier Gonzàlez, i per aixòsom aquí, per fer un debat.

Permeteu-me ara que recordi ara unes paraules de CarmeTrilla que em va dir a començaments del 2004, quan ella i jo itants d’altres ens vam embarcar en el projecte de construir laprimera Secretaria d’Habitatge i posar la política d’habitatgeon tocava en el govern de Pasqual Maragall, amb el consellerMilà. Doncs bé, Carme Trilla, quan estàvem decidint què anà-vem a fer, em va dir: «Ricard, hem de fer una refundació de lespolítiques d’habitatge». Ho vàrem fer aprofitant experiènciesque es feien des del món local, entre les quals les que haviaendegat el Patronat a Barcelona. Crec que també ara hem derefundar les polítiques d’habitatge. Llavors ho vàrem fer tirantendavant la Llei del dret a l’habitatge, que després va patirgreus retallades però de la qual ara resulta que gairebé tothom,dreta i esquerra, fins i tot aquells que la van retallar dràstica-

ment, s’enorgulleix, patrimonialitza i demana aprofitar-la.Doncs bé, aprofitem-la, aprofitem-la al màxim, com fa perexemple la ILP convertida en Llei 24/2015, interessantíssima,aprovada a finals de juliol per pràctica unanimitat delParlament de Catalunya. I constituïm-la amb un cos diferentde com la vam constituir fa uns anys, perquè no és el mateixuna política social, de qualsevol tipus, d’una societat que s’a-costa — encara que no hi hagi arribat mai— a la plena ocupa-ció, que una política social d’una societat com l’actual que viuclarament i dissortadament la consagració de la pobresa i ladesigualtat. Avui la política d’habitatge és sobretot una políticaque ha de lluitar contra la desigualtat i la pobresa i que ha d’a-tendre prioritàriament els sectors socials més vulnerables.

I us demano, als qui ens heu acompanyat, als que com joteniu més edat i ens heuacompanyat abans, amb odesprés que nosaltres enaquest esforç, us convocodes de l’Ajuntament deBarcelona perquè participeua refer les polítiques d’habi-tatge, que altres comentaranavui, però si us plau, no hofem nosaltres sols. Fem-ho

amb els nous agents socials que estan revelant les nostresmancances, fem-ho amb les diverses plataformes pel dret al’habitatge, especialment la PAH i les associacions de veïns,que porten una promesa de futur i tots hauríem de saber estara la seva alçada; fem-ho també amb la gent jove i fem-ho ambla gent vulnerable, que és la que actualment estem prioritzanten les polítiques de creació d’habitatge nou i de mercat secun-dari; fem-ho encara més activament de com ho hem fet en elpassat amb els veïns i veïnes dels barris; fem-ho amb aquestaprofessió tan torturada i tan digna com és la professió de l’ar-quitectura i altres professions tècniques; fem-ho amb totsaquells que ens podeu ajudar, però deixant pas als nous agentsinteressats. Espero que durant quatre anys ens convoqueudiverses vegades aquí mateix i ens digueu si hem complert o nohem complert allò que estem prometent. La convocatòria estàfeta: canviarem les polítiques d’habitatge, i les canviarem ambvosaltres. Tenim la porta oberta a tots vosaltres.

Gràcies. Å

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////9

///////////////////////////////////////////////////////////////El Patronat ha estat buscant noves formes d’accés a

l’habitatge: en propietat, en lloguer, en lloguerdotacional, en dret de superfície, en usdefruit, en

allotjament temporal, etc. ///////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////10

///////////////////////////////////////////////////////////////////////Josep Maria MontanerRegidor d’Habitatge

Bona tarda. En primer lloc dono les gràcies al degà delCol·legi d’Arquitectes i agraeixo la intervenció de RicardFernández. Val a dir que tenim la fortuna i el privilegi

que en el nou Ajuntament el gerent de la gran àrea de DretsSocials sigui Ricard Fernández. És a dir, tenim de gerent un delsmés grans experts en polítiques d’habitatge, una persona queen la seva preocupació per tot el que són els drets socialscol·loca en un lloc preeminent el dret a l’habitatge. És una sortimmensa i una oportunitat única.

També voldria agrair moltíssim l’interès que ha despertataquesta jornada, amb tanta assistència. Hi ha més de 250 inscrits,la sala està plena, la qual cosa voldir que era oportú que el primeracte —entre d’altres que ja tenimpensats— del nou Ajuntament alCol·legi d’Arquitectes estigui rela-cionat amb l’habitatge i que laprimera qüestió sigui repensar elPatronat Municipal de l’Habitatgede Barcelona. De fet, ja ho ha dit el Ricard, és una herència de gai-rebé noranta anys de funcionament. La història del Patronat estàcompletament lligada a la història de la ciutat, de la nostra socie-tat i també dels arquitectes, de les polítiques d’habitatge i de lesobres d’arquitectura relacionades amb l’habitatge. Per aixòaquesta gran responsabilitat del Patronat.

El públic procedeix de molts llocs: hi ha moltíssims arquitec-tes, hi ha representants de serveis socials, hi ha molts repre-sentants també de les institucions que estan a l’Agència del’Habitatge Social de Barcelona i, sobretot, hi ha molts treballa-dors i treballadores de les dues empreses que intervenen en laconstrucció d’habitatge social a Barcelona. Hi ha BAGURSA,que és l’encarregada de gestionar tot el procés de preparació icessió del sòl, després intervé el Patronat, que s’ocupa d’unapart important de les obres residencials municipals, i després,de nou, BAGURSA torna a intervenir en la fase final de la urba-nització. Per això aquesta diversitat de persones que assistiu, ievidentment se us ha convidat a tots i totes aquells que heu tin-

gut alguna relació amb les polítiques d’habitatge a Barcelona ia Catalunya. Entenem que, d’aquesta herència del Patronat, entota la seva història, amb les seves qualitats, també lògicamentamb les coses millorables, la nostra responsabilitat és treure’nel màxim partit durant quatre anys de mandat; aprofitar almàxim les oportunitats i possibilitats.

Després de les presentacions que estem fent el Ricard i jo, lasessió l’hem dividida en dues parts clarament diferenciades:una que parla dels objectius i de la gestió i fa una recapitulacióque serà moderada per Ferran Sagarra, autor d’un dels llibres so-bre el Patronat. Hi són presents Eugeni Forradellas, un dels pre-sidents que més temps va estar en el Patronat, i que hi va deixarmés petjada; Xavier González, que és l’actual gerent del Patro-nat, i Carme Trilla, una de les persones que més ha definit lespolítiques d’habitatge a Catalunya i a Barcelona. Després hihaurà un torn d’intervencions, en el qual hi ha una fila zero con-

vidada, i hi ha també represen-tants dels diversos partits polítics,de les àrees d’Urbanisme i Habi-tatge, etc. I hi ha una altra part,que mira més cap al futur, i ésuna part en la qual es parlaràd’arquitectura, de com són elsconcursos, de com poden ser els

futurs projectes. Aquesta segona part estarà moderada per ZaidaMuxí i hi seran presents cinc arquitectes: Marta Peris, amb obresen aquest moment en construcció pel Patronat; Carme Ribas,professora d’urbanisme i també autora en aquest moment d’unaltre projecte d’habitatge dotacional per a gent gran a Sarrià-Sant Gervasi; Arnau Andrés, que representa els joves arquitectes,la cooperativa d’arquitectes LaCol i també la cooperativa d’habi-tatges La Borda; Josep Bohigas, polifacètic, que en aquest casparlarà des de la posició crítica i l’exposició «Piso Piloto», i DavidH. Falagán, que té l’encàrrec d’analitzar les característiques deflexibilitat i igualtat de gènere dels últims projectes que està fentel Patronat. A la segona part hi haurà també una ronda d’inter-vencions, que tancarà el nostre gerent d’Habitatge, Javier Burón.

Com deia, doncs, tornant a l’explicació, ara toca repensaraquest Patronat del qual volem treure el màxim partit i que ésl’operador més important per fer habitatge social, que és la clauper abordar el problema de l’habitatge a Barcelona. I entenem,doncs, que aquesta herència comporta enormes qualitats, al-

/////////////////////////////////////////////////////////Ara toca repensar aquest Patronat del qual volem

treure el màxim partit i que és l’operador mésimportant per fer habitatge social.

/////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////11

gunes de les quals ja ha assenyalat el Ricard; per exemple, haverinventat una línia que és modèlica i que funciona tan bé com ésels habitatges dotacionals per a gent gran. Al mateix temps, elPatronat rep algunes crítiques d’alguns dels seus usuaris reco-llides pel Síndic de Greuges... També som conscients que tot elprocés de rehabilitació i reallotjament al Bon Pastor ha generat iencara pot generar alguns problemes i algunes polèmiques.Però, sens dubte, quan anem a visitar els habitatges dotacionalsper a gent gran, la immensa majoria de la gent n’està agraïda idemostra que aquesta política ha estat ben encertada. Per tant,calen més projectes d’habitatges dotacionals per a gent gran.

El Patronat el caracteritza haver definit un estàndard de qua-litat, un mínim d’exigència, un nivell de qualitat recognoscible,que potser en part també es podrà replantejar, i posa moltd’èmfasi en la cultura del manteniment. Les mateixes deci-sions dels concursos i de com es trien els projectes també espodrien revisar: es té molt encompte els materials, les ins-tal·lacions, les tipologies quemés facilitats poden donarper dur a terme un correctemanteniment d’aquests edi-ficis.

I, lògicament, el Patronatcada cop és més responsable—i més ara que l’Ajuntamentestà comprant habitatges apartir d’exercir els drets de tanteig i retracte i lluitant per la ces-sió per part dels bancs— en gran part de les inspeccions i de larehabilitació d’aquests habitatges. I quan hi ha rotació es dedi-ca a rehabilitar els seus propis habitatges.

No em vull allargar molt, però us vull passar algunes imatges,entre les quals hi ha una que és clau. Ja s’ha dit que estem a lasegona tinença de l’alcaldia, a l’àrea de Drets Socials, que calposar èmfasi en l’habitatge com a dret essencial, i que d’algunamanera la nostra obligació és recuperar, refer aquest maltractatdret a l’habitatge que recull la Constitució i que, en canvi, s’in-compleix d’una manera tan flagrant. Bàsicament, aquestes sónles qüestions: la crisi immobiliària i l’incompliment d’aquestdret, que ha fet que la que aleshores va ser la fundadora i cap dela Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH) sigui ara l’al-caldessa de Barcelona. Això és singular i és un reflex del paper

que ha tingut la crisi immobiliària, amb gran repercussió socialque se n’ha derivat, i l’exigència d’una societat que es planta ique defensa que el dret a l’habitatge és irrenunciable.

Avui parlarem del Patronat, que és l’operador que ha fet i quefarà habitatge en el futur. Li acabem de traspassar 10 solars per fernoves obres; en total, 1145 habitatges, essencialment pisos de llo-guer social. Prèviament, però, hem d’explicar que la nostra regi-doria té quatre línies de treball. La primera, que és la més urgent,és la d’afrontar l’emergència habitacional, intentant que ja no hihagi desnonaments. En aquest sentit, tot i que no ho hem aconse-guit encara al cent per cent, n’hem aturat moltíssims. Estem por-tant a terme un treball de coordinació amb jutges per tenir les da-des pertinents, amb Drets Socials perquè les persones estiguinben informades dels mitjans que hi ha per resoldre els seus pro-blemes, essencialment mitjançant els ajuts al lloguer. Aquesta ésla part que d’alguna manera és més activa, junt amb la segona, la

de recuperar els habitatgesbuits i donar-los un ús social.Aquests pisos, com ja sabeu,són una quantitat gran: 31.000segons l’estadística oficial del’anterior mandat a Barcelona.D’aquests n’hi ha 2.500 de de-clarats, propietat de les enti-tats financeres, que fa més dedos anys que estan buits i delsquals el principal tenidor és la

SAREB. Els altres dos eixos són, d’una banda, la promoció d’habi-tatge nou, que és del que parlarem avui, junt amb la innovació, i,de l’altra, la rehabilitació i la millora de barris.

Barcelona en general i el Patronat en particular es basen enla continuïtat i es desenvolupen en una societat acomodada,però al mateix temps sempre han tingut una actitud avant-guardista. Per tant, tot això ho intentarem fer innovant, inven-tant noves formes de tinença, noves tipologies, noves maneresde gestió, facilitant que hi hagi nous operadors, fent rehabilita-ció energètica, etcètera.

Una de les mesures que hem pres parteix d’entendre que elproblema de l’emergència social està molt relacionat amb laimpossibilitat de pagar els lloguers, fins i tot en casos d’unitatsde convivència i famílies que tenen recursos però no podenarribar a pagar el lloguer. Ja fa un mes que hem activat uns

///////////////////////////////////////////////////////////////Una de les mesures que hem pres parteix d’entendre que

el problema de l’emergència social està molt relacionatamb la impossibilitat de pagar els lloguers, fins i tot en

casos d’unitats de convivència i famílies que tenenrecursos però no poden arribar a pagar el lloguer.

///////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////12

Rodalies Renfe (Dr. Aiguader, 15-17). Arquitecte: Conxita Balcells

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////13

ajuts al lloguer, amb un pressupost de 7 milions d’euros, ambla finalitat que en el procés del problema de l’habitatge, el deno poder pagar el lloguer, hi hagi els ajuts necessaris perquèaixò es pugui resoldre. Això soluciona una part del problema,però encara no l’hem pogut resoldre per complet. Aquesta ésuna de les primeres mesures adreçades a garantir aquest dret al’habitatge.

Hem dit la xifra d’habitatges de lloguer social que hi ha aBarcelona. Els habitatges en totalde lloguer protegit, d’una manera oaltra —no tots gestionats pelPatronat, sinó també per altresentitats— en aquest moment són10.300. Doncs bé, el nostre repte ésaugmentar en un percentatge benalt aquest nombre d’habitatgespúblics, que representa nomésl’1,5 % del parc d’habitatge deBarcelona. Carme Trilla ho sapmolt bé —i tots ho sabem— que elnivell de les altres ciutats europeesés més alt i que, a més a més, hi hauria d’haver moltes polítiquesdurant aquests quatre anys perquè aquest percentatge d’habi-tatge de lloguer social arribi a equiparar-se al de les altres ciutats.Encara que per aconseguir aquest objectiu es tardaran diverseslegislatures, en la nostra intentarem que aquest número aug-menti.

Hi ha 28.850 unitats de convivència o famílies que estan ins-crites en el registre únic, que correspon a unes 52.000 persones,i d’aquestes hi ha 4.788 famílies en situació de gran fragilitat. Aaquestes s’hi afegeixen, evidentment, les persones que estan en

situació de major vulnerabilitat, com són els sense sostre, comsón les 80 famílies que avui encara no hem pogut allotjar a par-tir de la taula d’emergència, etcètera.

El quadre que teniu sota aquestes línies pot explicar moltescoses. Si no tenim aquesta imatge no s’entén la crítica quenosaltres vàrem fer des de l’Eix d’Habitatge i Urbanisme aBarcelona en Comú. Lògicament, hi ha molts arguments, peròaquest és indiscutible; Eugeni Forradellas ens en pot fer una

bona explicació. És a dir, la clauestà en els habitatges públics quel’Administració promou en cadamoment per intervenir en certamanera en el mercat de l’habitat-ge, en la forma de la ciutat, en lescondicions socials. Aquest ésl’objectiu: aconseguir al final ferhabitatges. Lògicament, el resul-tat és acabar-los, però per aca-bar-los s’han d’haver començat.

Llavors, aquí tenim les xifresdel 2002 al 2014, que són ben cla-

res. Al principi d’aquest període s’iniciaven més de mil habitat-ges per any: 1.500, 1.100... Després, cap al 2010 i 2011, el creixe-ment s’atura, i durant el 2012, el 2013 i el 2014 —alguns diranque és per la crisi econòmica; nosaltres diríem que és per unaintencionalitat política de no fer habitatge social— la xifra baixadràsticament. És a dir, pràcticament no es prepara sòl ni pro-jectes per fer més habitatge social. El nombre d’habitatges aca-bats varia, perquè és un procés que pot tenir moltes vicissituds,que pot anar més o menys lent o que pot anar lentíssim —ràpidno hi va mai, sobretot si és de promoció pública. Llavors això fa

Evolució de la construcció d’habitatge protegit a Barcelona

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Iniciats 1.742 1.328 879 1.519 1.442 1.650 1.174 1.919 893 1.077 306 225 305

Acabats 1.328 845 1.806 855 898 925 1.915 739 926 1.154 1.036 172 378

///////////////////////////////////////////////////////Els habitatges en total de lloguer protegit, d’unamanera o altra —no tots gestionats pel Patronat,

sinó també per altres entitats— en aquestmoment són 10.300. Doncs bé, el nostre repte és

augmentar en un percentatge ben alt aquestnombre d’habitatges públics, que representa

només l’1,5 % del parc d’habitatge de Barcelona.///////////////////////////////////////////////////////


que un any se n’acabessin 1.800... És clar, i que el 2011 i 2012encara hi hagués tota una inèrcia de projectes d’edificis ques’estaven fent. Però veiem que el 2014 són 378, i que el 2015també n’acabarem pocs, perquè d’alguna manera hi ha hagut laintencionalitat política de fer que no acabi de funcionar tota lamaquinària per preparar sòl públic que hi ha disponible enaquest moment, preparada per construir 5.000 habitatges.

Aquesta és la voluntat que tenim. Ens hi hem compromès iho intentarem aconseguir, apassionats per l’opció política quehem pres. Hem assumit un repte, hem d’aconseguir pisos buitsi donar-los un ús social. I nosaltres ens comprometem —tot ique lògicament ara no podem agafar aquest ritme, perquè elritme s’ha perdut, però intentarem incrementar-lo— a cons-truir 500 habitatges nous, flexibles, amb igualtat de gènere,sostenibles, etc. Amb les qualitats que ha de tenir l’habitatgecontemporani, perquè no n’hi ha prou d’utilitzar el que ja exis-teix o refer-ho: s’ha de fer habitatge adequat a les exigències dela nostra època. Uns 500 per any, més uns altres 500 per anyrealitzats per altres entitats, com ara cooperatives, entitatssense ànim de lucre i, fins i tot, en algun cas, societats o opera-dors amb un ànim de lucre limitat. Amb això arribaríem aaquests 4.000 habitatges que, si no estaran acabats, almenysestaran en obres al final del mandat.

Per acabar la meva introducció, encara que serien moltes lescoses que podríem dir, i per donar la paraula a alguns delsactors i algunes de les persones que han tingut més paper enels últims anys i ens poden donar noves idees, acabo presen-tant com està la situació. Aquests serien els habitatges de fron-tera de mandat, de gran qualitat, sens dubte. El primer és elprojecte de Conxita Balcells, al carrer Doctor Aiguader, que ésde dret de superfície. Alguns dels de dret de superfície estemintentant que puguin passar a ser de lloguer social. En aquestcas hi ha 30 pisos reservats per a gent gran que viu a pisos de laBarceloneta sense ascensor. Aquest seria un projecte com eldel final de l’anterior mandat, que en aquest moment s’estàurbanitzant, i s’estan adjudicant els habitatges. És un projecteque marca molt clarament les característiques: com es cuida laplanta en aquests habitatges mínims, la construcció, la situa-ció urbana d’aquests projectes. I el segon és un projected’Esteve Bonell, Josep Maria Gil, Marta Peris i José Toral queestà en construcció. Són 105 habitatges dotacionals per a gentgran, just al bell mig de la plaça de les Glòries, que seran una de

les primeres obres que podran acabar-se, suposem a finals del2016. Compta amb aquests tres blocs orientats en funció de lesvistes i de la ubicació urbana, i també amb aquesta planta fle-xible que gira i circula entorn del bany i que té una flexibilitatmàxima. En aquests escassos 40 metres quadrats, d’algunamanera, gaudeixen de les màximes qualitats espacials.

Mentrestant, aquesta espera, aquesta ànsia per fer tirarendavant el procediment i la promoció de l’habitatge social aBarcelona, per a la qual cosa, repensar el Patronat és clau.Moltes gràcies. Å

////////////////////////////////////////////////////////////////Hem assumit un repte, hem d’aconseguir pisos buits i

donar-los un ús social. I nosaltres ens comprometem —tot ique lògicament ara no podem agafar aquest ritme, perquè

el ritme s’ha perdut, però intentarem incrementar-lo— aconstruir 500 habitatges nous, flexibles, amb igualtat de

gènere, sostenibles, etc. ////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////14

Glòries I (Badajoz, Bolívia, Ciutat de Granada). Arquitectes: Esteve Bonell, Josep M. Gil, Marta Peris, José Toral

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////15

Glòries I (Badajoz, Bolívia, Ciutat de Granada). Arquitectes: Esteve Bonell, Josep M. Gil, Marta Peris, José Toral

›››››››››››

›››››››››››Repensar el PatronatObjectius

Molt bona tarda. En aquesta primera taularodona de la jornada hi intervindran trespersones relacionades amb el Patronat

Municipal d’Habitatge de Barcelona. En primerterme, un protagonista de les polítiques d’habi-tatge a Barcelona, Eugeni Forradellas, regidor deSòl i Habitatge i president del Patronat durant dosmandats. En els dotze anys que va ser al càrrec, imalgrat disposar d’un pressupost limitat, vapoder endegar una sèrie de noves polítiques ireforçar molts aspectes relacionats amb la infor-mació, com són l’arxiu i les publicacions. Ensegon lloc, una economista referent en qüestionsd’habitatge, Carme Trilla, que abans de ser secre-tària d’Habitatge del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat va ser unacol·laboradora imprescindible en aquella política,i especialment en la publicació que porta el nomde Qüestions d’Habitatge. Posteriorment, va teniruna participació important en el Pacte nacionalper a l’habitatge el 2007, i en la Llei del dret a l’ha-bitatge que se’n va derivar. Finalment, XavierGonzález, gerent del Patronat actualment i en elsdarrers tres mandats, coneix molt a fons la insti-tució i pot aportar aquest coneixement a la refle-xió sobre les possibilitats futures. Pel que fa almoderador, sóc professor d’urbanisme a laUniversitat Politècnica, vaig participar en l’equipdel regidor Forradellas i, per encàrrec seu, vaig

tenir cura de l’edició d’un parell de llibres sobre lahistòria el Patronat.

El Patronat és una eina de la política municipald’habitatge. De manera molt succinta voldria recor-dar que va néixer l’any 1927 arran de la problemàti-ca de les barraques i d’acord amb la Llei de casesbarates. Aquesta va ser la primera llei sobre habitat-ge de l’estat, que tingué l’origen en la idea anglesade ciutat jardí, promoguda a casa nostra per Cebriàde Montoliu, si bé es va simplificar dràsticamentabans d’aprovar-se en temps del primer dictadorper donar una resposta immediata al problema deles barraques. Concretament, el Patronato de laHabitación va ser la resposta per «netejar» Montjuïcde barraques i poder fer-hi l’Exposició Universal.Després, el gruix de l’activitat posterior del Patronati, en general, de les polítiques d’habitatge social aEspanya fins als anys vuitanta van tenir aquestobjecte d’erradicación del barraquismo, cosa que aBarcelona es va aconseguir a costa de deixar unreguitzell de pràctiques irregulars i un cert mare-màgnum administratiu amb el consegüent descrè-dit que, al Patronat, els primers responsables delsajuntaments democràtics van aconseguir posarordre, no sense molt d’esforç. Posteriorment, elshabitatges que es van construir pretenien majorità-riament allotjar afectats per actuacions urbanísti-ques. És a dir, que van estar d’una manera o altra alservei de la política urbanística, aquest cop no pel

›››››››››››››››››››››››››››››FerranSagarraArquitecte

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Repensar el Patronat. Objectius. 00

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

creixement, ans per alimentar la màquina de lareforma interior de la ciutat.

Tot just fa vint anys, precisament durant elsmandats d’Eugeni Forradellas, va obrir-se pas lapreocupació per l’equilibri social al municipi cen-tral de l’Àrea Metropolitana, en constatar-hi laprogressiva tendència a marginar i expulsar gentsegons classes socials, edats, gèneres, etc. La ciu-tat, més que créixer, s’estava acomodant mala-ment a això que ara en diem la globalització i elneoliberalisme. L’exacerbació de les rendes dife-rencials estava produint grans desigualtats entre elmunicipi central i la perifèria, tot i que encara nohavien arribat els creuers ni el monocultiu delturisme. Eren anys en què es va anar imposant laparaula gentrificació i, per tal d’evitar que laBarcelona central deixés de ser part de la ciutat i esconvertís en un «parc temàtic» o en una «marca» igarantir habitatges per a aquells grups amb mésrisc d’exclusió, el Patronat va començar a fer habi-tatges per a joves i per a gent gran, dins de les limi-tacions dels pactes dels governs de coalició.

En aquests anys de crisi —no només econòmi-ca—, el repte ha crescut i la qüestió de l’exclusiós’ha fet més punyent, de manera que s’ha estès aamplis sectors, a tota mena de famílies i ciuta-dans. El problema ja no és tant com es faran méscases i de quins tipus arquitectònics seran, mal-grat la importància d’ambdues discussions. Ara la

qüestió és què es fa amb l’estoc d’habitatge de laciutat, no només del Patronat —que cal rehabili-tar i adequar—, o amb l’estoc objectivament mortde riure que tenen alguns bancs que hem reflotatentre tots, o amb el que tenen alguns propietarisque poden esperar a posar-los en joc en aquestmoment de grans mancances d’habitatge. Unaqüestió gens menor amb relació al que diem és lad’aconseguir polítiques metropolitanes de sòl id’habitatge que responguin a problemes que,com dèiem, són metropolitans.

De moment, acabo aquesta introducció propo-sant als ponents que, a partir de la seva experièn-cia, facin un diagnòstic i ens diguin com pensenque s’haurien d’instrumentar actuacions adequa-des, siguin del tipus que ara suggeria o siguin d’al-tra mena. Å

19

Bona tarda. Vull agrair la invitació a aquestajornada, Repensar el Patronat Municipal del’Habitatge.

El primer objectiu que volia plantejar ja està asso-lit, i és que l’accés a l’habitatge sigui una prioritat perl’Ajuntament. És evident que ho és per l’actual equipde govern, començant per l’Alcaldessa, però tambéés obvi que no sempre ha estat així. Ara fan falta elsinstruments, els recursos i la continuïtat de les políti-ques. En una publicació del Patronat Municipal del’Habitatge de Barcelona (PMHB) vaig escriure fatemps que, quan vaig arribar, «ningú no m’espera-va». Em referia al fet que era un regidor acabat d’es-collir, d’un grup minoritari dins l’equip de govern —cosa que tindria les seves conseqüències—, i no eraarquitecte, a diferència d’anteriors presidents.

Vaig descobrir que era regidor-president delPMHB i que la meva signatura era la darrera, ambla qual cosa assumia totes les responsabilitats.

Quines limitacions vaig trobar-me? La primera,no disposar conjuntament de les polítiques de sòli habitatge.

Existia la primera tinença d’urbanisme, peròtambé hi havia altres organismes o empreses comara Paisatge Urbà (rehabilitació), o PROEIXAM-PLE, PRONOBA o PROCIVESA, que, si bé no cons-truïen —excepte aquesta última—, sí que estavenimplicades en les polítiques d’habitatge. No m’o-blido tampoc de BAGURSA-IMU.

Conclusió: cal que les polítiques estiguin unifi-cades sense dispersió i amb uns objectius clars.Calen polítiques coordinades de sòl i habitatge.

En aquells moments, 1995, Barcelona ja notenia barraques, objectiu assolit en gran part perla feina feta des del PMHB. L’accés a l’habitatge noes considerava una prioritat, però també és certque no apareixia en els baròmetres d’opinió queelaborava el mateix Ajuntament.

El PMHB era un organisme ben gestionat isanejat econòmicament, i entre les seves funcionstenia facilitar l’habitatge als sectors de la ciutatamb menys recursos. D’aquesta manera, existia elque podríem anomenar «un públic PMHB», moltvinculat també als serveis socials municipals.

S’administrava el parc d’habitatges municipal, iuna gran part de l’obra nova anava adreçada aafectats urbanístics, força nombrosos en aquellmoment. S’estaven completant les remodelacionsd’Eduard Aunós i el Baró de Viver, i s’atenien elspolígons afectats per patologies diverses quenecessitaven rehabilitació.

Vaig poder configurar —gràcies a l’alcalde PasqualMaragall— un consell d’administració, cosa que enels següents mandats ja no vaig aconseguir. Enaquest hi havia fins i tot un representant de la FABV.

Ens vàrem proposar la construcció d’habitatgesper a un sector que començava a tenir dificultatd’accés: els joves.

Havíem de construir habitatges de lloguer per ajoves de fins a 35 anys seguint uns criteris mediam-bientals. Van ser els 433 habitatges de les vores delCinturó, per als quals es va comptar amb un plecde condicions mediambientals en una època notan llunyana en què no s’instal·laven plaques

›››››››››››››››››››››››››››››Eugeni ForradellasPresident del PatronatMunicipal de l’Habitatge de Barcelona (1995-2007)

›››››››››››››››››››››››››››››Havíem de construir habi-tatges de lloguer per a jovesde fins a 35 anys seguintuns criteris mediambien-tals. Van ser els 433 habitat-ges de les vores del Cinturó,per als quals es va comptaramb un plec de condicionsmediambientals en unaèpoca no tan llunyana enquè no s’instal·laven pla-ques solars, no hi havia or-denança en aquest àmbit iels criteris de sostenibilitateren a les beceroles.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››El PMHB i el dret de l’habitatge.Aportacions i entrebancs.01


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

solars, no hi havia ordenança en aquest àmbit i elscriteris de sostenibilitat eren a les beceroles.

Aquests pisos eren de lloguer per cinc anys pro-rrogables, sempre que no sobrepassessin elsingressos estipulats o l’edat establerta.

La bombolla va fer impossible aquests criteris ivàrem haver d’introduir modificacions en els con-tractes.

L’adjudicació, amb una important assistència iamb un elevat nombre d’inscrits, indicava quel’accés a l’habitatge afectava cada cop més sectorsde la nostra ciutat.

El plec de condicions mediambientals crec queha estat un dels senyals d’identitat del PMHB. Lainnovació i la voluntat de construir tipologiesd’habitatge innovadores. És mèrit tant dels serveistècnics del PMHB com dels equips guanyadorsdels concursos corresponents, que es plantegenels nous usos que té avui l’habitatge com a novesunitats de convivència existents.

Un altre aspecte significatiu és que en els plansd’habitatge de la Generalitat vigents en aquellmoment pràcticament no es tenia en compte ellloguer. Amb les Vores vam esgotar nosaltres solsles quotes de lloguer.

Finalment, fer lloguer significava incrementarl’endeutament de l’Ajuntament, cosa que subratllala dificultat de fer promocions d’aquestes caracte-rístiques. A més, cal recordar que en aquellsmoments la població bàsicament volia pisos decompra, fet que ens porta a un altre element bàsic:retenir la propietat del sòl per prioritzar el lloguer.

El PMHB és un autèntic termòmetre —o, devegades, un sismògraf— del que passa a la ciutat.Recordem que no hi havia oficines d’habitatge,excepte la de PROCIVESA a Ciutat Vella. Per tant,era al Patronat on venia cada cop més gent perinscriure-s’hi; gent que quedava exclosa de lesofertes d’habitatge privat. Cada cop era més granl’escletxa entre els salaris i els preus de l’habitat-ge. Això reclamava noves polítiques davant unasituació cada cop més preocupant.

Abans, però, voldria explicar que vam intentarpropiciar tot un seguit de reflexions sobre l’habi-tatge, sobre la història del PMHB i les seves apor-tacions a l’habitatge públic, coordinades, entred’altres, per Ferran Sagarra, amb la intenció derecuperar a la vegada el valuós arxiu i fons docu-mental del PMHB.

Cal fer també esment de les Dinàmiques resi-dencials a la ciutat de Barcelona, de Joan Ràfols,en què per primera vegada, es parlava dels habi-tatges buits a Barcelona.

Així mateix, vàrem impulsar la col·lecció«Qüestions d’Habitatge», en la qual la Carme Trillava contribuir a elaborar bastants números, o Xifresd’Habitatge, on periòdicament es recollien les dadesmés significatives de la construcció i els preus del’habitatge a Barcelona, entre altres informacions.

Continuem amb les polítiques del PMHB d’a-quells moments, en els quals els preus dels immo-bles es van disparar i cada cop més gent quedavaexclosa de poder accedir a un habitatge. Això vaprovocar un canvi en els sol·licitants habituals delPMHB. Entre el 2004 i el 2008, en els estudis delCentre d’Estudis d’Opinió l’habitatge apareix enel primer lloc de la llista de preocupacions. Lapetició de sol·licitants era enorme i va quedar clarque només construint no es podia fer front alsproblemes de l’accés a l’habitatge.

Els plans de l’habitatge estaven pensats per lacompra, no pel lloguer. I, a més, a Barcelona l’acti-vitat constructora de la Generalitat era molt baixa.Es van iniciar construccions relacionades amb elsjoves i amb la gent gran, on els baixos dels edificisestaven destinats a equipaments sense ús comer-cial. En els apartaments per a gent gran, ubicats enquasi tots els districtes de Barcelona, les personespagaven en funció de les seves possibilitats, que, enalguns casos, eren pràcticament nul·les. Això emsembla de justícia, tenint en compte que són gentque han contribuït a construir la nostra ciutat.

Malgrat l’enorme esforç econòmic i tècnic que vasignificar aconseguir adjudicar 1.000 pisos, es crea-

›››››››››››››››››››››››››››››Un altre aspectesignificatiu és que en elsplans d’habitatge de laGeneralitat vigents enaquell momentpràcticament no es teniaen compte el lloguer. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Els plans de l’habitatgeestaven pensats per lacompra, no pel lloguer. I, a més, a Barcelonal’activitat constructora dela Generalitat era moltbaixa. Es van iniciarconstruccionsrelacionades amb els jovesi amb la gent gran, on elsbaixos dels edificisestaven destinats aequipaments sense úscomercial. ›››››››››››››››››››››››››››››

22

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

va frustració entre tots els que es quedaven sense.Un altre element clau de la política municipal de

l’Ajuntament de Barcelona durant aquests anys vaser, no únicament fer habitatges, sinó fer barriconstruint equipaments, zones verdes, etc., lligatsa les polítiques de cohesió pel conjunt de la ciutat.És a dir, l’habitatge com a eina de cohesió social.

Aquesta concepció va ser especialment impor-tant en remodelacions com la del Bon Pastor permillorar les condicions de vida d’aquest barri. Jas’hi ha referit el Ricard Fernández, així que m’es-talvio d’allargar-me.

Una de les propostes que és bàsica i imprescin-dible és la construcció d’un parc social de lloguer.Això sí que és una autèntica «estructura d’estat».Això és el que s’ha de fer en els propers anys, per-què l’habitatge requereix temps i continuïtat enles seves polítiques.

Cal mantenir la propietat del sòl, element fona-mental. Aquest és un objectiu ara més fàcil d’as-solir perquè la immensa majoria d’habitatges deprotecció oficial (HPO) són de lloguer.

Per tant: parc social de lloguer i mantenimentde la propietat del sòl.

També es va impulsar el que es denominava Plade Suport a l’Habitatge per tal de disposar d’unaborsa de pisos de lloguer social procedents delmercat secundari, en els quals s’asseguri el paga-ment del lloguer al propietari i una assegurançaque garanteixi l’estat de l’habitatge.

No és fins al 2004, amb l’arribada del tripartit iamb la Llei pel dret a l’habitatge, que es disposadels instruments legals i els recursos per poder dura terme una política d’habitatge amb cara i ulls.

El Registre de Sol·licitants o els ajuts al llogueren són alguns exemples.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona va in-crementar les reserves de sòl per a HPO. Conscientsque calia donar resposta al greu problema del dret al’habitatge, en el període del 1996 al 2003 un terçdel sostre generat es va destinar a HPO, fet que varepresentar la construcció d’uns 12.000 habitatges

protegits, dels quals l’Ajuntament va construir demanera directa un 64 %, amb el que això implicavaen inversió municipal.

També vàrem organitzar jornades, entre d’altres,sobre la mobilització del parc d’habitatges secun-daris recollint experiències europees, moltes deles quals incorporades després a la Llei pel dret al’habitatge, com ara la Llei de solidaritat urbana deFrança. Es va intentar crear un grup de reflexiósobre l’habitatge i es va crear, des del PMHB, elConsell de l’Habitatge Social com un instrumentde participació que segueix acostant els temes del’habitatge a les entitats i associacions que hi estanrepresentades amb l’objectiu de fer-ne debat.

Es va impulsar la memòria social de l’habitatgecom a balanç de les reserves d’HPO que s’havienfet en els diferents plans urbanístics.

Qualsevol política d’habitatge que en aquestsmoments es plantegi a Barcelona ha de ser en l’àm-bit metropolità i ha d’aprofitar l’existència d’organis-mes com és el Consorci Metropolità de l’Habitatge oel Consorci de l’Habitatge de Barcelona, conjunta-ment amb la Generalitat, per plantejar polítiquesd’abast metropolità.

No descobreixo res si plantejo que la rehabilita-ció energètica o la instal·lació d’ascensors són ele-ments bàsics per millorar els nostres barris i laqualitat de l’habitatge.

Finalment, l’ocasió històrica que precisamentsurt avui en els mitjans: que l’Ajuntament treballiperquè els pisos buits en mans de la banca siguindestinats a habitatge social.

Seria un gran error que aquests pisos no espoguessin utilitzar com a habitatge social.

Acabo. Poques feines donen tantes satisfaccionscom poder treballar en temes com és l’habitatge.

Hi ha moments molt durs, difícils i complicats,amb moltes crítiques; tenen, però, la recompensade la satisfacció de veure que hi ha ciutadans quepoden accedir a aquest dret bàsic, que és el dret al’habitatge. Res més i moltes gràcies. Å

›››››››››››››››››››››››››››››Un altre element clau de lapolítica municipal del’Ajuntament de Barcelonadurant aquests anys vaser, no únicament ferhabitatges, sinó fer barriconstruint equipaments,zones verdes, etc., lligats ales polítiques de cohesiópel conjunt de la ciutat. Ésa dir, l’habitatge com aeina de cohesió social.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Conscients que calia donarresposta al greu problemadel dret a l’habitatge, en elperíode del 1996 al 2003un terç del sostre generates va destinar a HPO, fetque va representar laconstrucció d’uns 12.000habitatges protegits, delsquals l’Ajuntament vaconstruir de maneradirecta un 64 %, amb elque això implicava eninversió municipal.›››››››››››››››››››››››››››››

23

Can Cortada (Av. Estatut de Catalunya, 57). Arquitectes: Ramon Martí, Antoni Miralles

Moltes gràcies al nou consistori per haver-me convidat a aquesta taula de reflexiósobre el futur del Patronat Municipal de

l’Habitatge de Barcelona (PMHB). M’agradariaapuntar unes breus línies al voltant de les raons

per les quals ens trobem en el moment actualdavant la contradicció entre una caiguda extraor-dinària del nombre d’habitatges construïts i unapressió forta de demanda d’habitatge per atendrenecessitats socials punyents, i sobre el paper quepot jugar el PMHB amb relació a aquest interro-gant.

Els diversos ponents han donat una excel·lentvisió històrica de la trajectòria del PMHB; és cert,és clar, que en la història hi ha clars i hi haombres, però les coses de vegades tenen una raóde ser, tant pel que fa als clars, com pel que fa a lesombres. Podríem dir, en aquest sentit, que la his-tòria del PMHB és un reflex —no del tot precís,però un reflex, tanmateix— del que ha anat fentfalta en matèria d’habitatge a la ciutat al llarg de lahistòria del segle xx i principis del xxi, i de comaixò s’ha anat atenent, també, amb clars i ombres.El PMHB, a finals dels anys vint o durant els anyscinquanta, seixanta o setanta, havia de fer front al’arribada massiva de població, mà d’obra neces-sària però sense recursos residencials previs:400.000 persones del 1910 al 1930 (+ 69 %) i670.000 del 1940 al 1970 (+ 61 %). El parc d’habi-tatges també creixia en els mateixos períodes, en110.000 habitatges (+ 79 %) i en 200.000 (+ 77 %),respectivament.

1. LÓPEZ GAY, Antonio. «175 años de series demográficas en la ciudad de Barcelona: La migración como componen-te explicativo de la evolución de la población». A: Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales,vol. XIX, núm. 1098 [en línia]. Barcelona, Universitat de Barcelona. 15 de novembre del 2014.http://www.ub.es/geocrit/b3w-1098.htm.

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels censos de població i habitatgedes de l’any 1981, i de població d’Antonio López Gay.1

›››››››››››››››››››››››››››››Carme Trillapresidenta de la Fundació Hàbitat3

Habitatges principals i persones per llar a Barcelona

800.000 —————————————————————————————————————————————————————————700.000 —————————————————————————————————————————————————————————600.000 —————————————————————————————————————————————————————————500.000 —————————————————————————————————————————————————————————400.000 —————————————————————————————————————————————————————————300.000 —————————————————————————————————————————————————————————200.000 —————————————————————————————————————————————————————————100.000 —————————————————————————————————————————————————————————

0 —————————————————————————————————————————————————————————1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011

————— Habitatges principals ————— Persones per llar

5,04,54,03,53,02,52,01,51,00,50,0

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››El PMHB davant els seus reptes02

Can Cortada (Av. Estatut de Catalunya, 57). Arquitectes: Ramon Martí, Antoni Miralles

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

Objectiu prioritari, per tant, durant més de 50anys: construcció d’habitatges nous (de 200.000 a500.000) per allotjar famílies, per eradicar barra-ques, per dur a terme millores urbanístiques ambreubicacions de residents. En definitiva, el PMHBcom a instrument d’una política d’habitatge decaràcter fonamentalment quantitatiu, per cobrirdèficits d’oferta.

Amb l’aturada econòmica de mitjan anys setan-ta, també s’aturen els moviments immigratoriscap a Barcelona, però això no es tradueix enmenors necessitats de construcció del PMHB,perquè, d’una banda, apareixen encara les man-cances d’habitatge per als que havien anat arri-bant darrerament i, de l’altra, es fa evident la pès-sima qualitat urbanística i constructiva de moltsbarris desenvolupats precipitadament en els anysanteriors, cosa que obliga, en molts casos, aremodelar-los o substituir-los.

Durant tot un molt dilatat període de temps(1930-1985), podríem dir que la responsabilitatdel PMHB va ser la de complementar l’oferta pri-vada de la ciutat amb una oferta pública fona-mentalment adreçada a llars amb recursos escas-sos, amb poca capacitat d’estalvi previ i dificultatsper obtenir préstecs per a l’adquisició d’un habi-tatge en el mercat lliure. Les diferències de preusentre l’habitatge promogut pels privats i el del

PMHB no serien, però, l’element diferencial subs-tancial de l’oferta pública en aquells moments,atès que la major part de l’oferta privada es feiadins el marc de les diverses modalitats d’habitat-ge emparades en normatives públiques (subven-cionats, de renda limitada, bonificables, protegits,etc.). La funció principal del PMHB era la de pro-moure habitatge per a aquells que no podienaccedir a l’oferta privada, sobretot per manca desolvència financera.

Des de finals dels anys vuitanta, però, la situacióde la ciutat i, en conseqüència, el paper que se lidemana que faci el PMHB és un altre. Els fluxosmigratoris massius s’aturen, el crèdit del sectorfinancer per a la compra d’habitatge esdevé unactor més, amb una transcendència de futur difícilde calibrar i preveure en els primers moments —fins i tot la modalitat de «promoció pública d’ha-bitatges», basada en la idea que era el mateix sec-tor públic el que suportava el finançament de l’ac-cés, se substitueix per la modalitat anomenada«habitatge de protecció oficial de règim especial»,que no és altra cosa que l’acceptació per part delsector financer privat de deutors situats en tramsd’ingressos baixos—, i la capacitat de creixementresidencial de la ciutat comença a minvar.

No és casual que, amb aquests canvis i singular-ment el del marc financer, el rol del PMHB es reo-rienti cap a dos nous requeriments: d’una banda,cap a la ja comentada remodelació i millora delsbarris ja construïts i, de l’altra, cap a la promociód’habitatges públics de lloguer adreçats a col·lec-tius «no admesos» o considerats «no solvents» pelsector financer. Són un exemple clar d’aquestasituació els joves, menors de 35 anys, que es volenemancipar. Recordem que és precisament elPMHB el primer promotor que s’implica enaquesta nova política, a finals dels anys noranta.

Tot i l’esforç constructiu important, des d’unpunt de vista quantitatiu (100.000 habitatgesentre els anys 95 i 2010), i malgrat les puntes d’ac-tivitat del període de bombolla immobiliària, la

›››››››››››››››››››››››››››››Durant tot un molt dilatatperíode de temps (1930-1985), podríem dir que laresponsabilitat del PMHBva ser la de complementarl’oferta privada de laciutat amb una ofertapública fonamentalmentadreçada a llars ambrecursos escassos, ambpoca capacitat d’estalviprevi i dificultats perobtenir préstecs per al’adquisició d’un habitatgeen el mercat lliure. ›››››››››››››››››››››››››››››

26

Evolució preus de l’habitatge lliure i de l’IPC a Barcelona. Base 100: 1997

500 ————————————————————————————————————————————————————————————————400 ————————————————————————————————————————————————————————————————300 ————————————————————————————————————————————————————————————————200 ————————————————————————————————————————————————————————————————100 ————————————————————————————————————————————————————————————————0 ————————————————————————————————————————————————————————————————

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013

————— Preus habitatge lliure ————— IPC

Font: elaboració pròpia a partir de sèries de preus del DTS.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

tendència dels darrers anys ha estat a un descensanual en la construcció, en el sentit que la ciutatha anat exhaurint les seves capacitats urbanísti-ques i de nou sòl de creixement residencial. Pertant, estem substituint, gradualment, una políticaquantitativa per una política qualitativa, substi-tuint la idea de nova construcció i de creació denou parc per la d’optimització i millora del parc jaconstruït. Són temes que ens marquen des de ja faanys, però de cara al futur segur que aquesta seràla tònica dominant de la política d’habitatge, siens mantenim dintre les fronteres de la ciutat.

Quina és la situació de la ciutat avui, després del’esclat de la bombolla immobiliària i després deset anys de dura crisi? Per determinar-ho bé, elprimer que cal és diagnosticar adequadament lesnecessitats; si ja no són de creixement massiu, dequin caràcter són? D’una banda, constatem lesnecessitats més evidents —són les més denuncia-des i més difoses mediàticament— de l’anomena-da «emergència habitacional», que no és altracosa que el fatal resultat d’una crisi econòmica ide la consegüent caiguda d’ingressos de les llarsamb sobreendeutament i dificultats de pagamentde l’habitatge de moltes d’elles.

De l’altra, però, com a necessitats cal mirar lademografia de la ciutat. Aparentment som davantd’una demografia bastant plana des de fa deu oquinze anys si considerem les xifres globals depoblació: 1.600.000 persones. Tanmateix, noresulta tan plana si ens capbussem en les dades: lamida mitjana de les llars baixa, de 2,85 personesper llar (1991) a 2,45 (2014); s’incrementa el nom-bre de llars unipersonals, del 18,1 % al 33,4 %;augmenta la població estrangera, del 3,2 % al22 %; creix la part de població de més de 65 anys,del 17, 4 %, al 21,4 %, i baixa la de menys edat (persota de 25 anys), del 30 % al 21,2 %. Per tant, sotauna aparença immòbil de la població s’hi ama-guen moltes variables demogràfiques que influei-xen en l’habitatge, i totes ens demanen accionsespecífiques.

Les necessitats de la gent gran són una realitatque en molt bona mesura resta oculta, no esvisualitza, tot i que la llista de demandants d’ha-bitatges o allotjaments tutelats és creixent a laciutat. I serà un dels vectors de demanda d’habi-tatge en el futur si es manté la tendència conti-nuada a l’envelliment abans comentada. Lesnecessitats dels joves que s’han d’emancipar sónuna altra dada oculta; no només d’avui, sinó desde la meitat del període de la bombolla immobi-liària, en el sentit que molts d’ells ni tan solspoden formular-les per manca de recursosmínims. En conseqüència, sota la problemàticade l’emergència habitacional, s’hi amaga tot unseguit de problemes de ciutat que també s’ha d’a-bordar si es vol avançar en la garantia del dret al’habitatge i no caure en un tractament nomésassistencial o pal·liatiu de danys de la poblacióafectada per la crisi.

Això no obstant, tant si es tracta de problemesd’emergència com de problemes estructurals, eldenominador comú de tots ells, des del meu puntde vista, és la problemàtica fonamental a la qualha de fer front avui la nostra ciutat: la bretxa ques’ha obert, de manera dràstica, des de finals delsanys noranta entre ingressos i costos que fa quel’habitatge hagi esdevingut una llosa que moltesllars no poden suportar. Seria aquest, doncs, elgran repte, relacionat amb fer assequible el preude l’habitatge per a totes les llars de la ciutat.

I, com ho podem fer, si davant les punyentsnecessitats ni volem ni podrem construir moltsnous habitatges? Com ho hem de fer perquè l’ha-bitatge de la ciutat sigui assequible per a tothom?Com ho hem de fer per atendre demandes decol·lectius concrets que no troben resposta en elmercat lliure? Aquestes són preguntes clau en eldisseny de les polítiques i també en la definiciódel rol que pugui tenir en el futur el PMHB.

Probablement el PMHB, igual que el conjunt deles polítiques d’habitatge de la ciutat, ha d’apro-fundir en la reflexió ja iniciada des de finals dels

›››››››››››››››››››››››››››››Tot i l’esforç constructiuimportant, des d’un puntde vista quantitatiu(100.000 habitatges entreels anys 95 i 2010), imalgrat les puntesd’activitat del període debombolla immobiliària, latendència dels darrersanys ha estat a un descensanual en la construcció, enel sentit que la ciutat haanat exhaurint les sevescapacitats urbanístiques ide nou sòl de creixementresidencial. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Sota la problemàtica del’emergència habitacional,s’hi amaga tot un seguit deproblemes de ciutat quetambé s’ha d’abordar si esvol avançar en la garantiadel dret a l’habitatge i nocaure en un tractamentnomés assistencial opal·liatiu de danys de lapoblació afectada per lacrisi.›››››››››››››››››››››››››››››

27

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

anys noranta, sobre el parc ja construït. Compodem millorar, com podem optimitzar aquestparc? Quin paper podria tenir el PMHB amb rela-ció als propietaris privats de parc a la ciutat? Quinpaper més actiu pot tenir?

Evidentment, l’habitatge buit és un tema fona-mental en l’àmbit de les possibles respostes; desdels anys noranta fa que parlem de l’habitatgebuit de propietaris particulars, al qual darrera-ment s’hi ha afegit l’estoc i les «recuperacions» deles entitats financeres, que segons les darreresdades serien uns 2.600 habitatges. L’habitatgebuit o desocupat pot ser i hauria de ser la font peralimentar l’oferta d’habitatge assequible —de llo-guer social— que necessita la ciutat. Però, malau-radament, la xifra d’aquests habitatges a la ciutat

de Barcelona tampoc no és de les més elevades deCatalunya, fins i tot si aconseguíssim els 2.600habitatges de les entitats financeres el parc público social que tindríem seguiria sent insuficient.

L’altre àmbit d’actuació és el de la rehabilitació,en el sentit que molts habitatges no s’utilitzen perquè no compten amb condicions d’habitabilitat.En aquest àmbit el PMHB pot fer un paper mésactiu, no només en qualitat de rehabilitador delparc mateix, sinó també com a instrument desuport a les llars, d’orientació i d’assessorament i,fins i tot, d’intervenció directa, si cal. Ajudardeterminades comunitats de veïns i determinatsbarris a dur a terme les obres de rehabilitació és,en molts casos, la única fórmula perquè aquestaactivitat es dugui a terme efectivament. No cal dir

›››››››››››››››››››››››››››››Probablement el PMHB,igual que el conjunt de lespolítiques d’habitatge de laciutat, ha d’aprofundir enla reflexió ja iniciada desde finals dels anys noranta,sobre el parc ja construït.Com podem millorar, compodem optimitzar aquestparc? Quin paper podriatenir el PMHB amb relacióals propietaris privats deparc a la ciutat? Quin papermés actiu pot tenir? ›››››››››››››››››››››››››››››

28


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

que dins l’estratègia de rehabilitació s’hi hauriend’incloure les accions per a la millora energèticadels edificis. No hauríem de caure en el paranyque la pobresa energètica la combatrem nomésdonant ajuts a les famílies perquè puguin pagar elrebut i d’aquesta manera les companyies no tin-guin dèficit, sinó al contrari, aconseguint que elsedificis siguin més eficients i, per tant, el consumenergètic sigui menor.

Tanmateix, pel que fa a aconseguir incrementarel parc de lloguer social, o el parc destinat a polí-tiques socials, com dèiem en la Llei 18/2007, deldret a l’habitatge, es poden utilitzar —i s’hauriend’utilitzar— els diversos instruments que lamateixa Llei va preveure i que no s’han fet servir.Podríem dir que en els darrers anys, la Llei haestat esmentada i aprofitada sobretot amb relacióa la qüestió dels habitatges buits (sancionador,expropiació de l’usdefruit, etc.). Però la Llei con-tenia altres instruments que valdria la pena espré-mer més: el principi de la solidaritat urbana, quepretenia que, en vint anys, els municipis deCatalunya disposessin d’uns parcs d’habitatge pera polítiques socials del 15 % dels seus parcs d’ha-bitatge principal (això, a Barcelona, suposariaarribar a unes xifres de 90.000 habitatges). Lesreserves de sòl per a habitatge protegit, que aBarcelona ja s’havien introduït mitjançant laCarta municipal a mitjan anys noranta, de capmanera no haurien de tirar enrere; al contrari,haurien de ser preservades com a béns preciososde cara al futur. I, és clar, no només a les zones decreixement, que ja hem dit que són relativamentpoques, sinó en tot allò que és el teixit urbà. I aquícaldria recuperar la idea de les reserves de sòl enurbà consolidat, així com el tempteig i retracte,com a mecanisme de control de preus de les ope-racions de compravenda d’habitatges de la ciutati de generació d’oportunitats d’adquisició d’im-mobles per part de l’Ajuntament per tal de desti-nar-los a finalitats d’habitatge social. També, lesajudes directes a les famílies per al pagament de

l’habitatge (lloguer just), la masoveria urbana,com a fórmula de rehabilitació assequible, etc. I,finalment, el Pla local d’habitatge, com a eix ver-tebrador de les estratègies i les tàctiques de totsaquests instruments, per aconseguir els objectiusfixats. Es fa difícil pensar una política per a la ciu-tat de Barcelona que no sigui una suma de moltsinstruments.

No voldria acabar sense fer una breu referènciaa un punt que crec que és avui —i ho serà en elfutur— un nus gordià de la política d’habitatge decara a poder oferir lloguer assequible a la pobla-ció que ho necessiti. Em refereixo a les greus pro-blemàtiques de finançament del lloguer. Les sub-vencions i els subsidis de préstecs del Pla d’habi-tatge estatal han desaparegut, quan es vandemostrar com a condició indispensable per ferviables aquests tipus de promocions. I les possibi-litats d’endeutament del sector públic estan cla-rament exhaurides. És per això que crec que elsproblemes que té la ciutat no es podran resoldrenomés amb algunes de les línies d’intervenció,sinó amb la suma de totes elles i, sens dubte, uti-litzant al màxim aliances publicoprivades perpoder fer entrar les entitats privades en àrees definançament i de gestió a les quals li està essentmolt difícil entrar al sector públic.

Moltes gràcies, novament, per deixar-me inter-venir en aquesta interessant jornada, de la qual —n’estic segura— sortiran reflexions i propostes decara a enfortir una política pública i el seu instru-ment de gestió principal, el PMHB, imprescindi-bles tots dos per avançar cap a la garantia del dreta l’habitatge per a tots. Å

›››››››››››››››››››››››››››››Les subvencions i elssubsidis de préstecs delPla d’habitatge estatal handesaparegut, quan es vandemostrar com a condicióindispensable per ferviables aquests tipus depromocions. I lespossibilitatsd’endeutament del sectorpúblic estan claramentexhaurides. És per això quecrec que els problemes queté la ciutat no es podranresoldre només ambalgunes de les líniesd’intervenció, sinó amb lasuma de totes elles i, sensdubte, utilitzant al màximaliances publicoprivadesper poder fer entrar lesentitats privades en àreesde finançament i de gestióa les quals li està essentmolt difícil entrar al sectorpúblic. ›››››››››››››››››››››››››››››

29

La Clota (Av. Estatut, 1-13). Arquitecte: Lluís Comerón

La Clota (Av. Estatut, 1-13). Arquitecte: Lluís Comerón

Benvinguts a totes i a tots. El títol de la jorna-da convida en primer lloc a revisar i refle-xionar sobre la història del Patronat

Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB).En aquest sentit, fóra bo tenir en compte que

estem parlant d’un organisme que té quasi noran-ta anys d’història i que ha construït més de 31.000habitatges a tota la ciutat, dels quals aproximada-ment 5.000 es mantenen en règim de lloguer i, pertant, la resta (uns 26.000) s’ha adjudicat en règimde compravenda. Cal fer un aclariment: el PMHBgestiona avui un parc de lloguer d’aproximada-ment 6.300 habitatges, dels quals, com deia, uns5.000 corresponen a patrimoni propi del PMHB(és a dir, construïts pel PMHB) i la resta són titula-ritat o bé de l’INCASOL o bé de l’Ajuntament, lamajor part provinents de l’antiga PROCIVESA.

Si analitzem cronològicament la història delPMHB, podem observar-hi diferents etapes: enuna primera etapa que comença l’any 1927, el lla-vors Patronato de la Habitación va construir qua-tre grups de les anomenades «cases barates» —així es deia la llei de protecció oficial de l’època:Llei de les cases barates— amb l’objectiu d’elimi-nar les barraques de la muntanya de Montjuïc idonar una bona imatge davant l’ExposicióUniversal del 1929. Són les promocions d’EduardAunós, Bon Pastor (llavors Milans del Bosch),Baró de Viver i Can Peguera (llavors Ramon Albó).

Més endavant, als anys quaranta, el que llavorsera l’Institut Municipal d’Habitatge va començara construir habitatges per a reallotjar afectatsurbanístics. D’aquesta època són les promocionsde Torre Llobeta, Passeig Calvell, Verdum, elPolvorí, la Verneda o Trinitat.

Els anys cinquanta i seixanta, i ja com aPatronat Municipal de l’Habitatge, són l’èpocadels grans polígons d’habitatge a la Barcelonaperifèrica, que tenien com a objectiu donar res-posta a la necessitat d’allotjament davant la fortaonada migratòria. Són els polígons de Montbau,S. O. Besòs, la Mina i Canyelles.

Durant els anys vuitanta i noranta es va treba-llar per eradicar el barraquisme i es van centraresforços en les grans remodelacions de barrisdegradats que s’havien construït amb deficiènciesen el seu origen. Es tracta de l’època preolímpica.Són promocions d’aquesta època les de Can Clos,La Capa, Llevant Sud, Can Carreras, Can Farrero,la remodelació de Baró de Viver o la remodelaciód’Eduard Aunós.

A partir de l’any 2000 apareixen els plans d’habi-tatge estatals i autonòmics, que durarien fins al2012 i que fomenten especialment la construccióde promocions en règim de lloguer mitjançantimportants subvencions al promotor i subsidis deles quotes dels préstecs. Atenent la demanda de lapoblació que hi havia en aquell moment, es porta a

›››››››››››››››››››››››››››››Xavier GonzálezGerent del PatronatMunicipal de l’Habitatge de Barcelona (2011-2015)

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››El PMHB, sempre en constanttransformació03

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

terme la construcció d’un seguit de promocionsdestinades a habitatges amb serveis per a gent grani habitatges per a joves. Algunes promocions d’a-questa època són les de les vores de les Rondes,Entença, Tucumán, Balboa, Gran Via, Marina,Andreu Nin, Selva de Mar, Via Favència, ReinaAmàlia o Navas, entre d’altres.

L’any 2007, l’Ajuntament aposta per introduir lafigura del dret de superfície com una nova fórmu-la per accedir a l’habitatge protegit. L’objectiu ésdonar resposta a la demanda d’habitatge protegiten compravenda per a un segment de la poblacióque no té accés al mercat d’habitatge lliure, mit-jançant una figura que preserva la titularitatpública del sòl. Són promocions d’aquesta èpocales de Fluvià, Reina Amàlia, Roc Boronat, La Clotao Can Cortada, per exemple.

El PMHB, doncs, ha estat sempre en una cons-tant transformació per adaptar-se i respondre ales necessitats i a les realitats socials de cadamoment: eliminar el barraquisme, reallotjar afec-tats urbanístics, oferir solucions a les onadesd’immigració, remodelar barris, satisfer les neces-sitats de la gent gran amb la construcció d’habi-tatges adaptats a les seves característiques, ajudarals joves que es volen emancipar, els que volencomprar un habitatge però no poden, etcètera.

A partir de l’esclat de la bombolla, el 2008, i ambl’empobriment de la societat, les perspectivescanvien radicalment. Es genera una forta deman-da de lloguer social, que és la que encara perdura,atès que no s’ha acabat de superar aquesta crisi,malgrat alguns indicadors que generen un certoptimisme.

És evident, doncs, que ara també ens toca fer unesforç d’adaptació per donar una resposta satis-factòria al que ens demana la societat. La situaciód’emergència habitacional a Barcelona ens porta,sens dubte, a donar un impuls més fort al lloguersocial per facilitar l’accés a l’habitatge als col·lec-tius econòmicament més vulnerables.

Ara em centraré, per tant, en el lloguer i en la

manera en què diferents normatives condicionenel PMHB en aquesta activitat.

En primer lloc, voldria dir que l’activitat de llo-guer del PMHB és deficitària.

Com ja he apuntat, el PMHB gestiona actual-ment un parc de 6.300 habitatges de lloguer, delsquals uns 5.000 són de la seva propietat. Si analit-zem els lloguers que el PMHB cobra per aquestshabitatges, podem observar el següent:>el 12 % dels lloguers està per sota d’1 ¤/m2 útil,>el 23 % està per sota de 2 ¤/m2 útil,>el 31 % està per sota de 3 ¤/m2 útil.

Si tenim en compte el lloguer mensual per habi-tatge, les dades són les següents:>l’11 % dels habitatges té lloguers per sota de

50 ¤ mensuals,>el 20 % té lloguers per sota de 100 ¤ mensuals,>el 28 % té lloguers per sota de 150 ¤ mensuals,>el 57 % té lloguers per sota dels 200 ¤ mensuals.

I per quin motiu són tan baixos, aquests lloguers?Per donar resposta a aquesta pregunta he de fer

referència a la LAU del 1964, a la qual s’acull lamajor part d’aquests contractes de lloguer.

Hi ha dos factors en aquesta llei que influeixendecisivament en aquests lloguers:>El primer és que aquesta llei no permetia les

actualitzacions de les rendes d’acord amb l’in-crement de l’IPC. A tall d’exemple, cal dir quel’increment d’aquest índex de l’any 1964 al 1994és de l’1,815 %; és a dir que un lloguer de 6 ¤ del1964, un cop actualitzat segons l’IPC, haguésestat de 114 ¤ el 1994.

>El segon factor és que aquesta llei permet fins adues subrogacions en cas de defunció del titu-lar i permet subrogar el contracte al descendentmés jove d’entre els existents, tant si és el fill, elnét o el besnét.La combinació d’aquests dos factors dóna com

a resultat que durant trenta anys s’hagin tingut lesrendes congelades, perquè no és fins a la LAU del

›››››››››››››››››››››››››››››El PMHB, doncs, ha estatsempre en una constanttransformació per adaptar-se i respondre a lesnecessitats i a les realitatssocials de cada moment:eliminar el barraquisme,reallotjar afectatsurbanístics, oferirsolucions a les onadesd’immigració, remodelarbarris, satisfer lesnecessitats de la gent granamb la construcciód’habitatges adaptats a lesseves característiques,ajudar als joves que esvolen emancipar, als quevolen comprar unhabitatge però no poden,etcètera.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Ara també ens toca fer unesforç d’adaptació perdonar una respostasatisfactòria al que ensdemana la societat. Lasituació d’emergènciahabitacional a Barcelonaens porta, sens dubte, adonar un impuls més fortal lloguer social perfacilitar l’accés al’habitatge als col·lectiuseconòmicament mésvulnerables. ›››››››››››››››››››››››››››››

32

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

1994 que es permet l’actualització de les rendesper increment de l’IPC.

Molts d’aquests contractes segueixen vigentsperquè no han esgotat encara les dues subroga-cions que els permet la llei del 1964.

A tot això cal afegir-hi que fins no fa gaire comp-tàvem amb els ajuts al lloguer protegit previstos enels diversos plans d’habitatge estatals i autonò-mics, en forma de subvencions i subsidis, quemilloraven els comptes d’explotació de les promo-cions de lloguer. Doncs bé, ara aquesta situació hacanviat. Amb la crisi, es van suprimir les subven-cions i els subsidis dels préstecs al promotor delloguer. Avui, pràcticament no hi ha ajuts al llo-guer, i els que hi ha només serveixen per finançarl’IVA, que en el lloguer és no deduïble.

En segon lloc, parlaré de les restriccions norma-tives actuals.

El PMHB és una entitat pública empresarial i ésuna entitat considerada productora de mercatperquè té uns ingressos de mercat que cobreixenmés del 50 % dels seus costos de producció.

Per tant, té la consideració de societat no finan-cera a efectes del Ministeri d’Hisenda, la qual cosasignifica que no té la consideració d’administra-ció pública.

La consideració de societat no financera impli-ca que té capacitat d’endeutament i que aquest noes consolida amb el de l’Ajuntament. Per tant, elsnivells de dèficit i endeutament del PMHB no escomptabilitzen en el dèficit i endeutament del’Ajuntament de Barcelona.

En relació amb la classificació com a societat nofinancera, hi ha, doncs, un condicionant norma-tiu molt important que cal tenir en compte per alPMHB: la LOEPSF (Llei orgànica 2/2012, de 27d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitatfinancera), que estableix que una societat nofinancera adscrita a una administració pública estrobarà en una situació de desequilibri financerquan el resultat de l’exercici reflecteixi l’existènciade pèrdues i el sanejament d’aquestes pèrdues

exigeixi l’aportació de recursos per part del’Administració titular.

L’incompliment d’aquesta condició d’assolirl’equilibri financer comporta la «sectorització»; ésa dir, la classificació com a societat financera noproductora de mercat, i, per tant, el seu dèficit i elseu endeutament passa a consolidar-se amb eldèficit i endeutament de l’entitat local de la qualdepèn, i per tant, perd la seva capacitat d’endeu-tament.

Per acabar i com a conclusió, diré que tenim,d’una banda, que el lloguer és deficitari per lescauses que hem comentat, i, de l’altra, que enaplicació de la Llei d’estabilitat pressupostària nohi podem tenir pèrdues.

En aquestes condicions, aconseguir l’equilibrique exigeix la normativa passa per dos punts:

>Aconseguir ingressos per vendes i lloguers delocals i aparcaments en condicions de mer-cat, si és possible.

>Seguir mantenint la transmissió de dret desuperfície d’habitatges protegits en unesxifres suficients per cobrir aquest dèficit.

Moltes gràcies. Å

›››››››››››››››››››››››››››››Amb la crisi, es vansuprimir les subvencions iels subsidis dels préstecsal promotor de lloguer.Avui, pràcticament no hiha ajuts al lloguer, i elsque hi ha només serveixenper finançar l’IVA, que enel lloguer és no deduïble.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››La consideració de societatno financera implica que técapacitat d’endeutament ique aquest no es consolidaamb el de l’Ajuntament. Pertant, els nivells de dèficit iendeutament del PMHB noes comptabilitzen en eldèficit i endeutament del’Ajuntament de Barcelona.›››››››››››››››››››››››››››››

33


›››››››››››

›››››››››››Repensar el PatronatArquitectura

Intervinc per introduir aquesta segona taulaenfocada més des de la professió d’arquitecte,des de l’arquitectura. Una taula que pretén

reflectir des de les diferents pràctiques professio-nals la diversitat d’abordatges sobre aquesta jor-nada titulada Repensar el Patronat, des del projec-te més arquitectònic de concurs fins a repensartambé la manera de gestionar o de produir habi-tatge i fins a l’anàlisi de quines són les condicionsper les quals podem considerar més o menys ade-quat un habitatge.

De toda la mesa de debate retomo cuestionesque se han dicho y que me parecen importantes, yalgunas de ellas han atravesado de alguna maneralos cinco discursos. El usuario, las personas usua-rias, el sujeto en el centro, o sea: para quién esta-mos construyendo, cómo viven, cómo deseanvivir, opciones, maneras de vivir... Sin duda, lacooperativa es una opción que se ha de incorporary que debe crecer en proporción, sin llegar a sertampoco la única, porque ninguna solución esbuena cuando es universal e ineludible. Lo másimportante de estas cinco ponencias es la demos-tración de que hay opciones de tenencia, opcionestipológicas y opciones constructivas, y el idealsería alcanzar la máxima variedad y combinaciónentre ellas.

Un tema planteado han sido las normativas, queinfluyen de infinitas maneras, aunque es impor-tante reconocer que siempre se pueden encontrarbuenos proyectos que a pesar de la normativalogran proponer muchísimas cosas. Sin embargo,hay normativas o parámetros con los que se hande cumplir, como son las ratios de relación entresuperficies, como decía Carme Ribas, o, comodecía David H. Falagán, las relaciones entre espa-cio público e interior, las densidades, la invariabi-lidad en la gestión, u otras gestiones que dificultanla experimentación y la capacidad de albergarotras maneras de vivir o de obtener mejores rela-ciones entre el edificio y la ciudad.

También me parece muy importante el papeleducador que se ha de tener desde las entidadespúblicas. Cuando ha habido un gran cambio en laspolíticas de vivienda que ha resultado exitoso en tér-minos urbanos, sociales, tipológicos… en definitiva,propositivo, como fue el primer gran caso modernode la ciudad de Fráncfort en los años veinte, es queha habido un proceso de elaboración, de difusión,de educación y de colaboración con la ciudadanía.Si no se puede explicar, sino se hace pedagogía, si nohay diálogo, no se producirá ningún gran cambio enpolíticas de vivienda por mucho que desde las insti-tuciones públicas y los espacios profesionales serealicen propuestas. Hay que salir de los espacios deprofesionales que se entienden en sus discursos,

›››››››››››››››››››››››››››››Zaida MuxíArquitecta

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Repensar el Patronat. Arquitectura. 00

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››37

hay que poder hablar, escuchar, explicar y recibirinformación, tal como sucede en la experiencia de lacooperativa de vivienda de La Borda, en la cualtodas las personas, y no solo las que han estudiadoarquitectura, explican y participan de las decisionesreferentes a la arquitectura (como de otras áreas dela promoción).

Son importantes las innovaciones en la legisla-ción, entre ellas la necesaria creación de lasdobles o triples calificaciones de suelo como hareclamado Carme Ribas, que permitirían unagran innovación urbana y tipológica. Hay quegenerar nuevos espacios de relación y usos inter-medios para el conocimiento entre habitantes yentre generaciones.

Obviamente, la rehabilitación es una cuestiónfundamental y de la que se pueden obtener resul-tados inesperados e interesantes arquitectónica-mente; como decía Marta Peris, la rehabilitaciónpermite saltarse restricciones normativas porqueel corsé que tienes ya está dado y aparecen confi-guraciones nuevas. Es el caso, por ejemplo, de lasviviendas del PERI de Santa Catalina: el nuevoprograma se adecua a un límite existente y esoresulta en una riqueza de espacios que alteran larigidez de la normativa.

Obviamente, las dos escalas principales de eva-luación de una vivienda son la relación con sushabitantes y la relación con la ciudad, con el espa-

cio público. Por lo tanto, de qué manera la vivien-da responde a las necesidades cambiantes de lavida de las personas es una cuestión no siempreconsiderada, que nuevamente nos lleva a laimportancia que el sujeto, las personas, sea elcentro del proyecto resolviendo lo cotidiano real.Y de qué manera construimos ciudad con lavivienda, cómo es el encuentro físico y visual delos edificios con el espacio público y con qué acti-vidades son todas ellas cuestiones de vital impor-tancia para el buen funcionamiento de lo privadoy de lo público.

Otra cuestión que propuestas como La Bordaevidencian, tal como Arnau Andrés ha menciona-do, es que el modelo de unidad de convivencia hacambiado y, sin embargo, la manera de conside-rar al grupo plausible de ser considerado benefi-ciario de una vivienda pública no. Las UEC, o uni-dades de convivencia, son cada vez más diversasen su composición y en sus condiciones econó-micas. Porque las normativas hablan de familias,pero hoy la diversidad de los posibles habitantes—de la que también hablaban Marta Peris yCarme Ribas— incluye unidades de convivenciaque no tienen ninguna calificación normativiza-da. No son familia, no son parejas, no son unapersona que vive sola, son otra cosa, y cómo esose teje con las condiciones para poder tener unavivienda es también un tema a repensar. Å

Navas de Tolosa, 310. Arquitectes: Txema Onzain, ONL Arquitectura

Un punto de inflexión en la trayectoria delPatronat fue a finales de los años cincuen-ta, cuando López Iñigo y Subías visitaron

la Interbau, inaugurada en 1957, y volvieron fasci-nados. Tras la visita a Berlín, ensayaron nuevastipologías y sistemas de agregación que cristaliza-ron especialmente en el polígono de Montbau,que además destaca por la calidad del diseño dela ordenación urbana y del espacio público. Otrode los factores claves del éxito de Montbau fueque todo se gestionó a través de cooperativas.1

Desde mi punto de vista, uno de los objetivosdebería ser conocer el usuario, saber a quién vandirigidas las viviendas. Actualmente el Patronattrabaja con dos tipologías: viviendas para gentemayor y viviendas de dos o tres habitaciones, conuno o dos baños y sala de estar-comedor. En elprimer caso, si bien no se conoce al usuario final,sí que hay un perfil bastante definido. En cambio,en el segundo se trata de viviendas genéricas paraun usuario genérico. Esta indefinición ofrecepoco margen a cambios tipológicos, pues difícil-mente se podrá apostar por nuevas formas dehabitar si se desconoce el perfil cultural y socialdel usuario. A partir de aquí, creo que hay tresconceptos que podrían introducir cambios en lastipologías, y en los tres es fundamental el conoci-miento del perfil de usuario.

Colectivización de serviciosEl primer concepto es la colectivización de servi-cios. Tal y como sugiere el dibujo,2 se trata de dis-poner estratégicamente en el edificio de una seriede servicios comunitarios: lavandería, salas com-partidas, huertos urbanos, incluso cocinas… Esdecir, todo aquello que construya una verdaderacomunidad de vecinos. De hecho, el Patronat, en elprograma de viviendas para gente mayor, ya inclu-ye muchos de estos servicios. Dentro del panora-ma conservador que domina tanto la vivienda

›››››››››››››››››››››››››››››Marta PerisArquitecta

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Repensar el Patronat desde la vivienda01

1. TENA, Pablo. Universalidad y adecuación en la obra de LIGS: Pedro LópezIñigo, Guillermo Giráldez Dávila y Xavier Subías Fages 1956-1966. Barcelo-na: Universitat Politècnica de Catalunya, 2010.


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

pública como la privada, en parte por inerciasocial, como también por falta de conocimientodel usuario final, se puede reconocer en el Patronatcierta búsqueda tipológica precisamente en aquelperfil más conocido, el de gente mayor. Y no dejade ser sorprendente que la gente mayor sea el sec-tor social más abierto al cambio y al ensayo de nue-vas soluciones. Tiene una explicación, testada porlos técnicos del Patronat: la gente mayor no tieneni la presión del día a día de sacar a una familiaadelante y, sobre todo, tiene la visión en perspecti-va de las cosas, que, en general, les hace estar másreceptivos a los cambios. Además, esta búsquedatipológica se va testando promoción tras promo-

ción y, de la mano de servicios sociales, se vanintroduciendo matices y variaciones.

El último 48h Open House Barcelona incorporó,como novedad, que en los cuatro edificios devivienda para gente mayor del Patronat que sepodían visitar el usuario era quien explicaba de pri-mera mano el edificio. Gracias al extraordinarioevento tuve la oportunidad de visitar la Torre Júlia.Se trata de un edificio especialmente interesante

›››››››››››››››››››››››››››››Dentro del panoramaconservador que dominatanto la vivienda públicacomo la privada, en partepor inercia social, comotambién por falta deconocimiento del usuariofinal, se puede reconoceren el Patronat ciertabúsqueda tipológicaprecisamente en aquelperfil más conocido, el degente mayor. ›››››››››››››››››››››››››››››

40

2. IMPROVISTOS. «Propuestas de revitalización urbana en el barrio Orba». En:Improvistos [en línea]. Valencia: 2014. http://www.improvistos.org/pro-puestas-de-revitalizacion-urbana-en-el-barrio-orba/.

3. Plano de los autores del proyecto: Pau Vidal, Sergi Pons y Ricard Galiana.Fotografía de Adrià Goula.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

porque saca las escaleras a fachada, de manera quelos recorridos verticales enlazan espacios comuni-tarios que permiten al usuario lugares de estanciamás allá del perímetro de su casa.3 Los serviciossociales se encargan de dinamizar estos espacios: aveces lo hacen montando talleres y actividades,otras simplemente atendiendo a las situacionesque surgen. Por ejemplo, la gente mayor acumulalibros a lo largo de la vida de los que le cuesta des-hacerse y que por otro lado ocupan mucho espa-cio. Al colocar simplemente una estantería de Ikea,aparece una improvisada biblioteca que generauna ocupación del espacio comunitario. Pero, ade-más, quizá es más interesante cuando los usos sur-gen solos como reacción en cadena, pues junto a lalibrería aparece una máquina de coser que una

41

4. Fotografía de la autora.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

vecina ofrece a la comunidad. También apareceuna colección de objetos que encontraron unsoporte y una mesa, menos desangelada cuando seacerca a la esquina habitada.4

También la cubierta es un lugar de oportunidad,ya que el proyecto reconocía este lugar privilegia-do para ser habitado en lugar de ser solo el espaciodestinado a instalaciones. Sin embargo, ahoramismo, por lograr una neutralidad que permitamuchas cosas, igual pasan pocas. La gente expli-caba que tienen que subirse sillas o alguna mesa.Quizá entonces se debería pensar en algún espa-cio de almacenaje en la planta de cubierta quefácilmente active el espacio sin condicionarlo.

Si visualizamos todos los electrodomésticos deuna vivienda juntos, casi la mitad suelen concen-trarse en la cocina; si además los multiplicamospor el número de viviendas, la imagen hace pen-sar. Durante la visita a la Torre Júlia, al preguntar ala gente mayor sobre el uso del horno, la mayoríareconoce un uso ocasional, coincidiendo con visi-tas familiares; en los casos de uso habitual es ensustitución de la cocina. El balance final es lainfrautilización de electrodomésticos. Si superpo-nemos a esta imagen la obsolescencia programa-da, se hace evidente que algo tendría que cambiar.Evidentemente no parece un cambio fácil deintroducir porque implica menos comodidad.Pero quizá gradualmente se podría probar enpequeñas promociones y confiar que paralela-mente la sociedad evolucione hacia un cambio dementalidad que priorice la conciencia ambiental.Esto es impensable en la vivienda privada, y eneste sentido, la vivienda pública tiene la oportuni-dad y el deber de ser ejemplarizante. Una fórmulaintermedia podría contemplar una cocina colecti-va que concentre la mayoría de electrodomésticos,complementada con una kitchenette individual.

En el caso de la lavandería de la Torre Júlia,muchos habitantes tienen la lavadora en lavivienda, además de la dotación colectiva. Esto sedebe a dos motivos: la movilidad reducida de sus

habitantes y, en otros, por pudor, pues se trata deuna generación que en muchos casos no quiereque su ropa íntima se tienda en espacios colecti-vos como la cubierta, donde además se prevénotros usos. Este es otro ejemplo de la importanciade conocer de cerca al usuario.

Por lo tanto, la clave del éxito de los lugarescolectivos es triple: el conocimiento del usuario,la dinamización de los espacios y un soportemínimo que permita la apropiación del espaciopor parte del usuario. Estos espacios, que soloaparecen en la vivienda pública, muchas veces nofuncionan por alguno de estos tres motivos. Y nosolo no funcionan, sino que pueden llegar a serfuente de conflictos, especialmente cuando nohay una estrategia de adjudicación ni antes nidespués de la promoción. La solución no es evi-tarlos, sino encontrar estrategias de adjudicaciónque combinen sectores sociales. Al final, la garan-tía del funcionamiento de estos lugares es unacuestión de educación y cultura.

Todo esto trasciende al ámbito del diseño ar-quitectónico. El arquitecto puede soñar con luga-res intermedios que promuevan la vida en comu-nidad, pero si esa comunidad no nace a priori locierto es que los habitantes se confinan en sus ca-sas y esos espacios parecen sobrantes.

Estrategia energética El segundo aspecto sería la estrategia energética,indispensable para cumplir el consumo casi cero,según la directiva europea sobre edificios de con-sumo de energía casi nulo, que próximamenteentrará en vigor. Los dos caminos para lograr estameta son mediante sistemas activos, optimizan-do los sistemas de producción de energía o redu-ciendo la demanda energética con sistemas pasi-vos. En un clima como el de Barcelona, si no setiene claro el usuario y su conciencia ambiental—que puede ser muy diversa—, se corre el peligrode la infrautilización de los sistemas activos. Encambio, invertir en recursos pasivos y en aisla-

›››››››››››››››››››››››››››››La clave del éxito de loslugares colectivos estriple: el conocimiento delusuario, la dinamizaciónde los espacios y unsoporte mínimo quepermita la apropiación delespacio por parte delusuario. Estos espacios,que solo aparecen en lavivienda pública, muchasveces no funcionan poralguno de estos tresmotivos. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››En un clima como el deBarcelona, si no se tieneclaro el usuario y suconciencia ambiental —quepuede ser muy diversa—,se corre el peligro de lainfrautilización de lossistemas activos. Encambio, invertir enrecursos pasivos y enaislamiento no dependetanto del usuario y noimplica tanta inversióneconómica.›››››››››››››››››››››››››››››

42

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

miento no depende tanto del usuario y no impli-ca tanta inversión económica.

Otro aspecto es introducir el aire como criteriode diseño arquitectónico, que pasaría por visuali-zar el movimiento del aire dentro de la vivienda ypensar distribuciones lo más permeables posible.Esto es menos intuitivo de lo que parece. Dos ven-tanas alineadas del mismo tamaño ventilan peorque dos ventanas de tamaño diferente, donde elhueco de salida es menor y produce un efectoembudo que aumenta la velocidad del aire ymejora la ventilación.5

Nuevos programas: cohabitaciónEl tercer aspecto sería la introducción de nuevosprogramas habitacionales que se adapten a la rea-lidad social. Frente al modelo de núcleo familiarconvencional, se trata de encontrar fórmulas decohabitación. Desde mi punto de vista, la clave deestos programas reside en encontrar sistemas deagregación que permitan el acceso múltiple a lasviviendas y tipologías que permitan dobles circu-laciones. Ambos mecanismos permiten reducir el

número de cruces entre habitantes y, por lo tanto,tener más sensación de libertad de elección parael usuario, facilitando la convivencia.6

El progresivo envejecimiento de la poblacióngenera la necesidad de trascender los programasde viviendas para gente mayor e investigar lacohabitación intergeneracional: abrir un abanicode posibilidades donde la gente pueda elegir vivirsola o convivir con otras personas de distintasedades. Partiendo de que toda convivencia escompleja, entre distintas generaciones con hábi-tos y costumbres muy distintos a primera vista el

›››››››››››››››››››››››››››››Frente al modelo de núcleofamiliar convencional, setrata de encontrarfórmulas de cohabitación. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››El progresivoenvejecimiento de lapoblación genera lanecesidad de trascenderlos programas de viviendaspara gente mayor einvestigar la cohabitaciónintergeneracional: abrir unabanico de posibilidadesdonde la gente puedaelegir vivir sola o convivircon otras personas dedistintas edades. ›››››››››››››››››››››››››››››

43

5. Fotografía de Adrià Goula.

6. VELASCO, Luis. El movimiento del aire como condicionante de diseñoarquitectóni co. Madrid: Centro de Publicaciones del Ministerio de Fomen-to, 2011 [Original: OLGYAY, Víctor. Arquitectura y clima: Manual de diseñobioclimático para arquitectos y urbanistas. Barcelona, Editorial GG, 1998].

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

reto parece aún mayor. Los estudios sociológicossostienen que el buen funcionamiento de estetipo de convivencia pasa por el concepto de soli-daridad intergeneracional. Si se piensa en estaidea de solidaridad aplicada a la casa, entoncesaparecen nuevos nombres: habitación de inter-cambio. Se trata de un espacio de tangencia entredos viviendas o entre el espacio privado y el espa-cio comunitario, pero sobre todo entre dos perso-nas o, incluso, grupos de personas. Este programano solo puede deconstruir el orden habitual de laplanta y generar nuevas tipologías, sino que enesa habitación donde se comparten cosas nace elrespeto y el enriquecimiento mutuo. Por lo tanto,no solo cambiamos las tipologías arquitectónicas,sino que al introducir este intercambio intergene-racional podemos cambiar la sociedad, actual-mente estratificada en sectores de edad estancos.

Al formular nuevas preguntas aparecen nuevosconceptos. La fragilidad de la convivencia cohabi-tacional sugiere pensar en entornos de privacidadcon distintos grados de intimidad que superen ladualidad entre lo privado y lo comunitario. Así, enel proyecto de viviendas Hunziker Areal Haus I deFuturafrosch GmbH, en Zurich, no sorprende queaparezcan varias cocinas; una muy grande, lacolectiva, y pequeñas kitchenettes individuales enel resto de las unidades habitacionales. Aparecendos tipos de espacio: el espacio compartido queinterconecta distintas unidades habitacionales yel espacio íntimo, reservado a la unidad familiar.7

Las normativas de vivienda (el Código Técnicode Edificación, el Decreto de Habitabilidad y lasnormas urbanísticas), todas ellas necesarias,dejan poco margen a la experimentación. Quizáse trataría de encontrar un marco jurídico másflexible para encajar estas nuevas tipologías. Estees el caso de los alojamientos temporales de lapromoción del Patronat de Alí Bei, que no ten-drán cédula de habitabilidad y, sin embargo,cumplirán su función como equipamiento dota-cional.

›››››››››››››››››››››››››››››Las normativas de vivienda(el Código Técnico deEdificación, el Decreto deHabitabilidad y las normasurbanísticas), todas ellasnecesarias, dejan pocomargen a laexperimentación. Quizá setrataría de encontrar unmarco jurídico más flexiblepara encajar estas nuevastipologías. ›››››››››››››››››››››››››››››

44

7. REGUSCI, Nicola; BUSTOS, Xavier. Connection_Import Zurich: Cooperative Housing: New Ways of Inhabiting. Barce-lona: dpr-barcelona, 2015.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

¿Obra nueva o rehabilitación? De entrada, es indiscutible priorizar la rehabilita-ción por muchos motivos: menor huella ecológi-ca, menos emisiones, menos consumo de suelo…pero también como oportunidad tipológica. Enlugar de buscar la manera más conveniente deorganizar un programa ideal, partir de lo existen-te, de divisiones sobrantes, de lugares muertos, delargos pasillos… En definitiva, partir del error per-mite deconstruir estructuras heredadas y carga-das de inercia y, a través de un proceso de adapta-ción a nuevos programas, llegar a solucionesimprevisibles capaces de sugerir nuevas formasde habitar que permitan ver más, sentir más, ytener más en un mismo espacio.8

La rehabilitación del parque de pisos vacíos enBarcelona puede y debe contribuir a solucionar laurgencia habitacional. Esta rehabilitación podrácubrir deficiencias energéticas, pero la Ley dePropiedad Horizontal de 1960 atomizó el parquede vivienda en España; por lo tanto, las estrategias

de rehabilitación son mucho más limitadas al aco-tarse a escala de vivienda que si se actuara sobreinmuebles enteros. En este sentido, también sereduce el potencial de la rehabilitación comooportunidad. De esta forma, desde mi punto devista, para poder incorporar todos los conceptoscitados anteriormente es imprescindible la obranueva. Eso sí, creo que la obra nueva debe realizarun papel ejemplarizante a todos los niveles.

Si el desfase entre la necesidad de la vivienda porparte del usuario y el proceso de la construcción yadjudicación de la vivienda por parte de laAdministración impide trabajar con el usuario finalconcreto, debería perfilarse cuidadosamente elusuario genérico. Para ello se hace imprescindibleuna colaboración interdisciplinar entre sociólogos,antropólogos, psicólogos y arquitectos que, ade-más, garantice la constante atención a lo que pasaen la sociedad. En los últimos años no se han cons-truido viviendas para jóvenes porque durante lacrisis no se consideró un sector social de prioridad.Como consecuencia se han producido procesos dedesemancipación en que los jóvenes, después devivir de manera independiente, vuelven a casa por-que no pueden encontrar trabajo o no puedenmantener una hipoteca. Vuelven pero ya no son losmismos, como tampoco lo son sus familiares, y lascasas tampoco están preparadas para estos proce-sos. Por consiguiente, se hace tan necesario diver-sificar los regímenes de tenencia como encontrarnuevas tipologías intergeneracionales.

El Patronat hace un seguimiento de las promo-ciones que consiste en la monitorización de lasviviendas, que facilita mucha información tantoen aspectos de optimización de recursos energéti-cos como respecto a la observación de los patro-nes de comportamiento de los usuarios. Todosestos datos se deben cruzar, interpretar y superpo-ner al perfil del usuario genérico, y creo que la uni-versidad podría aportar y participar en este proce-so. Es una oportunidad de acercar la universidad ala realidad y las viviendas a la sociedad. Å

›››››››››››››››››››››››››››››La rehabilitación delparque de pisos vacíos enBarcelona puede y debecontribuir a solucionar laurgencia habitacional. Estarehabilitación podrá cubrirdeficiencias energéticas,pero la Ley de PropiedadHorizontal de 1960atomizó el parque devivienda en España; por lotanto, las estrategias derehabilitación son muchomás limitadas al acotarsea escala de vivienda que sise actuara sobreinmuebles enteros. ›››››››››››››››››››››››››››››

45

8. Renovación del Bloque XII de Camp Redó, Palma de Mallorca, a cargo de NIU Arquitectura.

Crec que tots coincidiríem a demanar-li alPatronat Municipal de l’Habitatge deBarcelona que lideri una actuació modèlica

en la promoció d’habitatge públic, que pugui servird’exemple per a altres actuacions de caràcter privato inclús per a promocions públiques endegadesdes d’altres estaments de l’Administració. Quan dic«modèlica» em refereixo al caràcter experimentalde les seves actuacions, que obren noves maneresd’enfocar la gestió, però també pel que fa a la defi-nició tipològica i els sistemes constructius.

He centrat la intervenció en tres aspectes alvoltant dels quals voldria argumentar la necessi-tat d’innovació o experimentació, d’acord ambels requeriments de la societat actual. Per il·lus-trar-los he utilitzat bàsicament exemples de pro-jectes recents duts a terme per les cooperativesd’habitatge de Zuric presents a l’exposició«Import Zurich/Export Barcelona», al Col·legid’Arquitectes de Catalunya.

El programaPartint de la base que la nostra ciutat és cada vega-da més diversa, complexa i canviant, l’estructuraorganitzativa del nostre parc d’habitatge ha de sercapaç de donar resposta a diferents maneres deviure i possibilitar l’adaptació als canvis que apa-reguin al llarg del temps. Cal, doncs, experimentaramb el programa i treballar la flexibilitat. Un alt

percentatge de les nostres llars no estan ocupadesper una família tradicional i, per tant, els habitat-ges han de donar resposta als diferents grups con-vivencials que actualment tenim. Per altra banda,augmenta de manera exponencial el percentatgede gent gran respecte al total de la població.

Així, l’habitatge públic hauria d’experimentaren l’agrupació d’unitats habitacionals diferencia-des que comparteixin espais comuns o de troba-da. L’actual Ajuntament de Barcelona, que haintroduït una nova regidoria anomenada Cicle deVida, Feminismes i LGTBI, hauria de potenciaragrupacions mixtes i fomentar la convivènciaentre edats, gèneres i models de vida diferents.

Els edificis de la cooperativa Mehrs als Wohnenconstruïts a la Hunziker Areal de Zuric-Oerlikon(imatges 1 i 2) són un bon exemple del que esticexplicant. Quatre o cinc unitats habitacionals dediferents tipus comparteixen espais comuns des-tinats a zones d’estada, cuina, menjador, estudi,magatzematge o bugaderia. Totes les unitatspoden subsistir sense la necessitat de compartir,però gaudeixen de la possibilitat d’utilitzar leszones comunes, fet que possibilita i fomenta laconvivència i la trobada entre tots els habitants.Per altra banda, les unitats bàsiques tenen encompte situacions diverses que van des de laparella fins a la persona que viu sola, passant perdues persones que comparteixen habitatge sense

›››››››››››››››››››››››››››››Carme RibasArquitecta

›››››››››››››››››››››››››››››Partint de la base que lanostra ciutat és cadavegada més diversa,complexa i canviant,l’estructura organitzativadel nostre parc d’habitatgeha de ser capaç de donarresposta a diferentsmaneres de viure ipossibilitar l’adaptació alscanvis que apareguin alllarg del temps. Cal, doncs,experimentar amb elprograma i treballar laflexibilitat. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Habitatge públic a la ciutat. Tres acotacions.02


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

ser parella o el petit grup familiar. A més, aquesttipus de planta permet flexibilitat al llarg deltemps, perquè possibilita la reconversió de lesagrupacions adaptant-se a altres demandes con-vivencials. A l’exemple de Zuric, projectat perFuturafrosch GmbH (imatge 2), veiem com endiferents plantes del mateix edifici, i sense variarla distribució dels espais, es pot obtenir agrupa-

cions mixtes o habitatges més grans que no com-parteixen espais. Això fa pensar que, tan sols ambpetites modificacions de sectorització, l’edificipot anar evolucionant d’acord amb la demandadels seus usuaris en cada moment.

Quan parlo de «programa», però, no només emrefereixo estrictament a l’ús residencial. La mixtici-tat i la diversitat per les quals apostem només po-den venir garantides per la convivència de l’ús resi-dencial amb les altres activitats que componen laciutat. I aquesta convivència que reclamem per alsnostres barris també comença per la unitat edifica-tòria. Els grans edificis destinats a habitatge podenincorporar en el seu interior barreges d’usos (co-mercial, serveis, productiu...) i, d’aquesta manera,funcionar com a petites unitats complexes, a imat-ge del que és la ciutat. A Barcelona, aquesta barrejaqueda molt restringida pel planejament i la qualifi-cació del sòl. Cal treballar en les qualificacionsmúltiples per permetre la coincidència de les dife-rents activitats en un mateix solar.

En l’exemple de la cooperativa suïssa Kalkbreite(imatges 3 i 4), l’edifici incorpora en el seu interiorunes cotxeres existents de tramvia, diverses oficinesi una superfície comercial, de manera que desenvo-lupa en alçada el programa residencial. A més, obtéun espai públic de nova creació, sobre la platja devies, relacionat directament amb el carrer i en con-tinuïtat amb la coberta final del conjunt. És un bonexemple d’edifici-ciutat, tant per la mixticitat d’u-

48

Imatge 1. Hunziken Areal. Cluster House. Zurich - Oerlikon. Cooperativad’habitatges “Mehr als Wohnen”. Duplex Architekten

Imatge 2. Hunziken Areal. House I. Zurich - Oerlikon. Cooperativa d’habitatges “Mehr als Wohnen”. Futurafrosch GmbH

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

sos que conté com per l’establiment de continuï-tats amb l’espai públic urbà. Per altra banda, calvalorar la capacitat de reciclatge de les infraestruc-tures existents: en lloc de desmantellar-les o tras-lladar-les, les inclou en l’operació, de manera quemanté la intensitat urbana del conjunt i evita esfor-ços inútils tant des del punt de vista econòmic comdel d’eficiència ambiental.

Els espais de transició privat-públicLa idea de ciutat entesa com a espai que fomentala convivència entre persones diverses començaen la manera en què s’aborden les relacionshumanes en l’interior de les agrupacions d’habi-tatge i en l’espai delimitat entre aquestes i la restade ciutat. L’habitatge és l’activitat principal queconforma la ciutat i que, per tant, alimenta l’acti-vitat a l’espai públic. És a dir, habitatge i espaipúblic són dos conceptes indissociables; no hi haespai públic de qualitat sense la presència d’habi-tatge que li dóna la raó de ser.

La rendibilitat econòmica i la dificultat en lagestió dels espais comuns ha tendit a reduir amínims els espais de transició entre el carrer i

49

Imatge 3. Kalkbreite, Zürich. Cooperativa d’habitatges “Kalkbreite”. Müller Sigrist Architekten AG

Imatge 4. Kalkbreite, Zürich. Cooperativa d’habitatges “Kalkbreite”. Müller Sigrist Architekten AG

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

l’habitatge pròpiament dit. Les ràtios exigides ales promocions donen lloc a porteries mot escas-ses i a la pràctica desaparició dels espais de tran-sició entre el carrer i la porta de l’habitatge.Voldria posar l’atenció en la desaparició delscorredors o carrers elevats d’accés als habitatges idels replans de planta. A causa del fracàs de diver-ses promocions endegades en la segona meitatdel segle passat, hem acabat veient aquests espaiscom a llocs hostils i difícils de mantenir, mentreque si es tracten adequadament es converteixenen extensions del mateix habitatge, espai de jocper als infants i entorns per a la trobada i l’inter-canvi.

A la promoció d’habitatges per a gent gran de lacooperativa suïssa Baugenossenschaft Zürichsee(imatge 5), l’accés a les unitats d’habitatge es pro-dueix a través de corredors oberts a l’exterior, enun entorn molt més fred que el nostre. Fixem-nosque la relació entre els interiors i el corredor és

molt simple, però és rica. La cuina-menjador del’habitatge s’obre francament cap al corredor através d’una finestra situada sobre un banc exte-rior. S’ofereix al mateix temps un lloc d’estada forade l’habitatge i una relació voluntària entre la vidainterior i la comunitària que té lloc a l’exterior.

A la façana principal, les sales d’estar comptenamb una terrassa de generoses dimensions, ente-ses com una habitació exterior, que construeixenuna relació intensa entre privat i públic.

L’eficiència energètica i la petjada ecològicaAvui som ja tots molt conscients que cal insistir enla rehabilitació del parc d’habitatges existent, tantper aconseguir una millor eficiència energètica ien conseqüència treballar contra la pobresa ener-gètica, com per evitar els enderrocs innecessaris.Des d’aquest punt de vista, m’agradaria anar mésenllà reclamant també la possibilitat de reconver-tir en habitatge edificis que en el seu origen no hoeren. Moltes construccions industrials en desús

50

Imatge 5. Lanzelenweg, Stafa. Apartaments per a gent gran. Cooperativa d’habitatges “Zu�richsee”. Ernst NiklausFausch Architekten

Imatge 6. Kobenhavn, Dinamarca. Habitatges “Boliger”. Holgaard Arkitekter

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

són capaces de ser reconvertides en habitatge,sobretot si som més flexibles en les tipologies pro-posades. La promoció d’habitatges Boliger aKobenhavn (Dinamarca) (imatge 6) és un anticedifici industrial reconvertit, que manté íntegra-ment l’estructura existent i que proposa uns habi-tatges molt flexibles, amb la possibilitat de serperfeccionats en el futur. Aquest és un camí mol-tes vegades anunciat però que en el nostre país nohem acabat d’assumir, sigui per l’excés normatiusigui per una idea preconcebuda del que entenemper habitatge acabat.

Per altra banda, hauríem de reclamar a l’Admi-nistració pública que sigui capaç de liderar pro-cessos de renovació en els sistemes constructius ide rehabilitació d’habitatges, encaminats a unamillora del comportament energètic i de la petja-da ecològica derivada de la seva construcció. ElPatronat Municipal de l’Habitatge ja ho està fenten algunes promocions, per exemple intentantaconseguir edificis passius en el comportamentenergètic. Cal, però, posar molt interès en el se-guiment de les dades que aportin aquestes novesconstruccions, per poder extreure’n coneixementi compartir-lo, i corregir els errors que s’hagin po-gut cometre.

Fins aquí he estat apuntant aspectes quasiestrictament arquitectònics i hem de tenir clarque aquests són imprescindibles per aconseguirun bon comportament del parc d’habitatge.Tanmateix, aquests aspectes per si sols són inca-paços d’aconseguir l’èxit. Cal treballar des de dife-rents perspectives que aconsegueixin combinaraquests elements més «físics» amb aspectessocials i econòmics que acompanyin aquestespropostes, les facin possibles i en mantinguin lespotencialitats un cop hi visquin les persones i elscol·lectius que s’hi vulguin implicar. Molts cops,bones idees arquitectòniques acaben amb resul-tats lluny dels esperats per manca d’articulació deles diferents perspectives necessàries. No és untema senzill, però al mateix temps em sembla una

perspectiva clau quan parlem de posar al dia con-ceptes i maneres de fer.

Finalment, no voldria deixar de banda les difi-cultats que presenten els temes exposats. Finsavui, els problemes de gestió i manteniment delsedificis han portat a minimitzar els costos i, pertant, a evitar molts dels aspectes aquí mencio-nats. La venda dels habitatges ha estat sovint lasolució, i més quan cal tancar balanços positiuseconòmicament. Si estem d’acord que no hem deprivatitzar el patrimoni públic o comú, hem detreballar bàsicament a partir del lloguer, i aquítopem amb la manca de coresponsabilització delsusuaris, en un país on la propietat de l’habitatgeestà molt arrelada i el lloguer comporta sovint unsentiment d’estar de pas, relegant tota la respon-sabilitat a l’Administració. Cal treballar ambnoves fórmules de tinença, com ara el dret desuperfície o la cessió d’ús, incentivant la creacióde cooperatives, capaces de coresponsabilitzar-seen el bon funcionament de l’edifici i fomentant laconvivència entre els habitants. Només a tall d’e-xemple caldria reconsiderar la presència constantde persones de manteniment en les operacionsde més volum, recuperant o renovant oficis tradi-cionals com són els de porter o masover en unanova clau que barregi especialitzacions i respon-sabilitats.

Tots els exemples de les cooperatives suïssesaquí exposats poden ser un camí a seguir, però caltenir en compte que Suïssa és un país amb unagran tradició cooperativista que aquí encara notenim. Segurament, una de les tasques que hauriade fer el Patronat de l’Habitatge és la facilitació il’acompanyament per a la gestació d’aquestescomunitats destinades a la creació d’habitatge.Les incipients experiències de noves cooperativesapareixen en espais on hi ha una consciènciasocial treballada des de fa molt de temps, i moltade la gent que ha d’accedir a l’habitatge no té elslligams ni les possibilitats per trobar-se en aquestespai cooperatiu. Å

›››››››››››››››››››››››››››››Hauríem de reclamar al’Administració públicaque sigui capaç de liderarprocessos de renovació enels sistemes constructius ide rehabilitaciód’habitatges, encaminats auna millora delcomportament energètic ide la petjada ecològicaderivada de la sevaconstrucció. El PatronatMunicipal de l’Habitatge jaho està fent en algunespromocions, per exempleintentant aconseguiredificis passius en elcomportament energètic. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Cal treballar amb novesfórmules de tinença, comara el dret de superfície ola cessió d’ús, incentivantla creació de cooperatives,capaces decoresponsabilitzar-se en elbon funcionament del’edifici i fomentant laconvivència entre elshabitants. ›››››››››››››››››››››››››››››

51

Bona tarda, en primer lloc gràcies per la invi-tació. Em dic Arnau Andrés Gallart, formopart de la cooperativa d’arquitectes LaCol,

des de la qual col·laborem en el projecte de lacooperativa d’habitatges de cessió d’ús La Borda,que s’està gestant a Barcelona, a l’entorn de CanBatlló, al barri de La Bordeta. Tot i tractar-se d’unprojecte en desenvolupament, ara per ara ja enspermet aprendre moltes coses del procés. Enaquest sentit, des de l’inici s’ha volgut que elmodel impulsat a través del projecte de La Bordasigui un model replicable, reproduïble en el terri-tori. Per aquesta raó, al llarg del procés mirem d’a-nalitzar-ne les característiques i ser conscients dequins són els elements principals del model pro-posat. En la trobada d’avui ens semblava interes-sant explicar breument aquestes característiques,i posteriorment compartir algunes idees de compensem que el Patronat Municipal de l’Habitatgede Barcelona (PMHB) podria relacionar-se ambaquest tipus d’iniciatives.

Situem ràpidament el context en el qual sorgeixla iniciativa. El projecte neix en el marc del movi-ment per la recuperació del recinte fabril de CanBatlló, en el qual a partir del 2012 es comença aimpulsar tota una sèrie de projectes basats enl’autoorganització veïnal per resoldre diferentsnecessitats de la vida quotidiana; entre les quals,l’habitatge. En aquest cas, un grup de veïns i veï-

nes, persones vinculades al cooperativisme i a l’e-conomia social del barri de Sants, s’ajunten percomençar a impulsar aquest projecte i, des delcooperativisme, prenent com a referència elmodel escandinau Andel, difós els darrers anysper Sostre Cívic, implementar aquesta alternativad’habitatge assequible i no especulatiu, a la vega-da que intenten repensar maneres de relacionar-nos i conviure en l’habitatge col·lectiu.

Identifiquem set elements que caracteritzen elmodel que es planteja a través de l’experiència deLa Borda.

Per començar, parlem d’autopromoció. És a dir,que les futures usuàries dels habitatges, agrupa-des i constituïdes com a cooperativa, sòcies de lacooperativa, són les qui dirigeixen i desenvolupenla promoció. Hi ha, per tant, un volum importantde treball voluntari de les persones sòcies, tot ique també es compta amb el suport d’equips tèc-nics contractats, que permeten anar resolent lestasques que excedeixen la capacitat tècnica delgrup humà i/o de dedicació de les sòcies. Escompta amb equips jurídics, econòmics i d’arqui-tectura, entre altres.

El segon element és la cessió d’ús, la maneramitjançant la qual els socis i sòcies disposen d’undels habitatges. Les sòcies, agrupades en unitatsde convivència, tenen un dret d’ús indefinit sobreun dels habitatges. En el cas que es vulgui deixar

›››››››››››››››››››››››››››››Arnau Andrés GallartArquitecte

›››››››››››››››››››››››››››››Per començar, parlemd’autopromoció. És a dir,que les futures usuàriesdels habitatges, agrupadesi constituïdes com acooperativa, sòcies de lacooperativa, són les quidirigeixen i desenvolupenla promoció.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Impuls del model de cooperatives d’habitatge de cessió d’ús a Barcelona03


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

l’habitatge, es renuncia a aquest dret d’ús i la coo-perativa el torna a oferir als socis i sòcies expec-tants. Es manté, doncs, la propietat col·lectivadels habitatges, i es tracta d’un model no especu-latiu perquè l’habitatge es posa a disposició d’unaaltra sòcia amb les condicions econòmiques id’assequibilitat inicials.

El tercer i quart elements crec que són un «afe-git» d’aquest model. Per una banda, repensar i ex-plorar altres maneres de viure en col·lectiu: com-partint espais i serveis, plantejant modelsd’habitar més comunitaris, repensant la tipologiadels habitatges i buscant mecanismes de flexibili-tat que permetin adaptar l’edifici als canvis que alllarg de la vida van vivint les diferents unitats deconvivència. Per l’altra, incorporar criteris de sos-tenibilitat: mitjançant el disseny, ús i gestió poste-rior de l’habitatge, garantir les condicions de con-fort generant un baix impacte ambiental i unareducció de consums que incideixi en la reducciódel cost global d’accés a l’habitatge.

Un altre element que creiem que és molt impor-tant és la promoció de l’economia social. Conside-rant que el projecte genera una activitat econòmi-ca, es vol impulsar una economia que posi en elcentre de l’activitat el benestar i la qualitat de vidade les persones i la cura del medi ambient, enfrontd’altres criteris com són la rendibilitat econòmicao la reproducció del capital. Aquesta decisió té re-lació amb la definició de la mateixa organitzaciócooperativa, les vies de finançament que s’inten-ten articular i els equips professionals que s’impli-quen en el procés, entre d’altres.

Un sisè element: l’accés al sòl. En aquest cas s’a-rriba a un acord amb l’Ajuntament de Barcelonaque facilita que es pugui accedir a un sòl de titu-laritat pública amb qualificació d’habitatge prote-git a través d’un contracte de dret de superfície de75 anys i el pagament d’un cànon anual. L’accés aaquest sòl implica tota una sèrie de condicions,recollides en el contracte de dret de superfície,com són les condicions d’ús del sòl per part de la

superficiària, o la obligació de complir amb lescondicions d’accés a l’habitatge protegit per partde les usuàries, entre altres.

I en relació amb això, l’última característica quevolem destacar: quina és l’accessibilitat de la pro-posta que s’està desenvolupant? Avui en dia, l’ac-cessibilitat de l’habitatge està determinada, d’unabanda, per les condicions de finançament de lapromoció. Per finançar el 80 % dels costos esrequereix que la cooperativa aporti el 20 % de fonspropis. Aquest capital l’aporten les sòcies a travésde les unitats de convivència en concepte d’entra-da inicial. Això demanda una certa capacitat d’es-talvi per part d’aquestes i, per tant, suposa untopall d’accés. De l’altra, l’accessibilitat ve condi-cionada per les condicions derivades de l’equipa-ració del règim cooperatiu de cessió d’ús al règim

›››››››››››››››››››››››››››››Considerant que el projectegenera una activitateconòmica, es vol impulsaruna economia que posi enel centre de l’activitat elbenestar i la qualitat devida de les persones i lacura del medi ambient,enfront d’altres criteriscom són la rendibilitateconòmica o la reproducciódel capital. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Per finançar el 80 % delscostos es requereix que lacooperativa aporti el 20 %de fons propis. Aquestcapital l’aporten les sòciesa través de les unitats deconvivència en concepted’entrada inicial. ›››››››››››››››››››››››››››››

54

Jornada “Repensar el Patronat Municipal de l’Habitatge”(27.10.15)

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

general de lloguer de 25 anys. Això determina elmòdul aplicable a la quota d’ús i, a més a més, lesfutures usuàries no poden superar un topall derenda màxima, ni disposar d’un habitatge en pro-pietat, entre altres condicions.

Aquests serien els set elements que ens sem-blen més característics de la promoció. I, tornanta l’inici, el repte o la pregunta que ens anem fentés: quina és la capacitat de replicació d’aquestmodel? En aquest sentit, detectàvem tres condi-cions rellevants.

En primer lloc, creiem que és molt importantque es vagin consolidant les experiències en cursque posen en pràctica el model, com ara La Bordao la promoció que està dinamitzant Sostre Cívic alcarrer Princesa. Que es posin en pràctica i generinaprenentatge a la vegada que permetin visualit-zar, a través de casos reals, altres models d’accés al’habitatge.

Un segon aspecte és la possibilitat d’activacióde noves organitzacions al territori. En l’actuali-tat, a Barcelona hi ha molts nodes on es practical’autoorganització (en la gestió d’equipaments,per exemple) i moltes experiències cooperativesper donar resposta a les necessitats quotidianes.Ens sembla, per tant, que existeix un teixit socialamb prou potencial perquè sorgeixin noves ini-ciatives en aquest sentit.

I, per últim: la possibilitat de mobilitzar finan-çament que doni suport a aquest tipus d’iniciati-ves, que garanteixi la viabilitat econòmica de lespromocions a la vegada que les condicions d’ac-cés a l’habitatge a un cost assequible, la qual pre-missa és una condició imprescindible del model.

És a l’hora d’encarar aquests reptes que ens pre-guntàvem de quina manera s’hi podria relacionarel PMHB. En aquest sentit, ens sembla interessantmirar d’aprofitar l’experiència del PMHB en lapromoció i gestió d’habitatge. Identifiquem duespossibles iniciatives.

En primer terme, facilitar l’activació de novesorganitzacions i processos en el territori, mitjan-

çant la facilitació de suport tècnic en la fase inicial.Creiem que el suport es podria donar en la fase decreació d’aquestes organitzacions, en el procés demaduració i arrancada del projecte, entre que escrea el col·lectiu i es constitueix definitivament lacooperativa. Aquesta col·laboració permetria a lesnoves organitzacions rebre assessorament tècnicper donar forma i impuls al projecte, sense queaixò suposi una càrrega econòmica important d’i-nici, en aquesta fase d’apoderament i consolidaciódel grup.

En segon lloc, ens semblava interessant estu-diar la possible participació del PMHB en promo-cions mixtes amb cooperatives d’habitatge decessió d’ús. Caldria treballar en la governança delprocés per part dels diferents agents o en la con-ciliació d’altres condicionats i interessos. En totcas, però, la finalitat d’aquesta participació hauriade ser facilitar l’equilibri entre la viabilitat econò-mica de la promoció i el manteniment de les con-dicions d’accessibilitat. La gestió posterior delparc d’habitatges podria recaure en la mateixacooperativa, de manera que s’alliberés d’aquestatasca el PMHB.

Creiem que el suport a la promoció d’habitatgeassequible a través d’aquest tipus d’iniciatives potser interessant per al PMHB en el sentit que per-met introduir elements que sovint són difícilsd’incorporar en les promocions pròpies, com sónla participació de les usuàries des de la fase inicialdel procés, i el fet de traslladar la gestió dels habi-tatges i l’edifici a les organitzacions mateixes.Pensem que són dos factors molt importants al’hora de plantejar-nos la innovació en programesd’habitatge col·lectiu, tipologies o flexibilitat delsedificis, o estratègies de millora l’eficiència ener-gètica. El procés de participació, apoderament icoresponsabilització de les usuàries en la defini-ció del model d’habitatge creiem que són fona-mentals per tal de garantir el confort i la bonaconvivència de les persones habitants i garantir elbon funcionament i l’ús eficient de l’edifici. Å

›››››››››››››››››››››››››››››En l’actualitat, a Barcelonahi ha molts nodes on espractica l’autoorganització(en la gestiód’equipaments, perexemple) i moltesexperiències cooperativesper donar resposta a lesnecessitats quotidianes.Ens sembla, per tant, queexisteix un teixit socialamb prou potencial perquèsorgeixin noves iniciativesen aquest sentit.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Creiem que el suport a lapromoció d’habitatgeassequible a travésd’aquest tipus d’iniciativespot ser interessant per alPMHB en el sentit quepermet introduir elementsque sovint són difícilsd’incorporar en lespromocions pròpies, comsón la participació de lesusuàries des de la faseinicial del procés, i el fet detraslladar la gestió delshabitatges i l’edifici a lesorganitzacions mateixes. ›››››››››››››››››››››››››››››

55

ABarcelona vivim un moment de canvisengrescadors, en què es preveuen novespolítiques per encarar les urgències deriva-

des d’una greu crisi que ha afectat el conjunt de lasocietat i, molt especialment, el sector de l’habi-tatge i l’arquitectura. El gran interès que ha des-pertat aquest acte entre els arquitectes de Col·legid’Arquitectes de Catalunya (COAC) és la constata-ció de la rellevància del moment per repensar elpaper que el Patronat Municipal de l’Habitatgepot tenir en un canvi estructural en les polítiquessocials, i també el paper que els arquitectes podrí-em assumir en aquesta nova etapa.

Durant els prop de noranta anys d’existència, elPatronat ha estat el principal instrument munici-pal en la promoció d’habitatge protegit, així comtambé ha estat el principal administrador del parcpúblic d’habitatges de la ciutat. Una responsabili-tat que ha portat a terme posant un accent espe-cial en la investigació tipològica i en la qualitat deldisseny. Només cal repassar els premis que hanobtingut algunes de les seves promocions (PremisCiutat de Barcelona, Premis FAD, etc.) per ado-nar-nos de l’esforç i de l’enorme diferència dequalitat que hi ha entre el patronat i altres promo-tores d’habitatge públic de l’estat. En aquest sen-tit, no és estrany que el 2010 es reconegués lafeina del Patronat amb el Premio Nacional deVivienda concedit pel Ministeri de Foment.

Per molts arquitectes, el Patronat ha estat unbon aliat. Els que hem tingut la sort de col·labo-rar-hi, podem assegurar que en cap altre lloc se’nsha permès investigar tan a fons en tipologies niproposar solucions innovadores en la integracióurbana dels edificis.

Els èxits són evidents, però potser les «ombres»que entelen la feina del Patronat encara ho sónmés, i això té a veure, no tant en la indiscutiblequalitat de la feina feta, sinó més aviat amb l’e-quilibri entre la qualitat i la quantitat. Aquestatarda Xavier Gonzàlez repassava les dades i con-firmava el que m’imaginava: el patronat només haconstruït 31.000 habitatges durant la seva llargahistòria; gairebé la mateixa xifra que es necessita-ria per atendre la urgència d’habitatges actual.Però el que és més greu és que en els darrers tresanys ha fet tot just 200 habitatges l’any, unsnúmeros preocupants, que confirmen la irrelle-vància social de la seva acció.

I si les dades són preocupants és sobretot per-què la inanició del Patronat s’ha accentuat justa-ment quan més urgent era la seva autoritat peratendre una ciutadania ofegada per la crisi. És enaquests moments quan podíem esperar delPatronat la revisió dels processos per posar aprova noves i innovadores solucions que abordes-sin quantitativament els problemes. Sabem queles realitats són diverses i no es resolen de la

›››››››››››››››››››››››››››››JosepBohigasArquitecte i directorgeneral de BarcelonaRegional

›››››››››››››››››››››››››››››Durant els prop de norantaanys d’existència, elPatronat ha estat elprincipal instrumentmunicipal en la promociód’habitatge protegit, aixícom també ha estat elprincipal administradordel parc públicd’habitatges de la ciutat. ›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››L’arròsde la paella04


››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

mateixa manera, però també sabem que estemvivint un moment d’emergència excepcional queexigeix tot el talent —sobretot dels qui tants pre-mis han rebut— per revertir la situació.

Com diu Alex Giménez, un dels comissaris del’exposició «Piso Piloto», «Si la ciutat fos una pae-lla, l’habitatge seria l’arròs». Doncs bé, Barcelona

fa massa anys que cuina escamarlans, sèpies,gambes i tot tipus de condiments que donen gusta la paella, però malauradament s’ha oblidat d’a-fegir-hi el més substancial del plat.

La ciutat no ha parat de «posar-se guapa», nete-jant façanes i repassant els acabats dels pavi-ments i del mobiliari urbà, fins a passar-se de fre-

Jornada “Repensar elPatronat Municipal del’Habitatge” (27.10.15)

58

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

nada endreçant l’espai públic. Durant el primergovern democràtic, la urgència era recuperar elcarrer per a la ciutadania, i es creia que aquest fetpositiu enllaçaria en una sort de «metàstasi posi-tiva» —així en deien!—, en què l’Ajuntamentcomençava pavimentant una plaça i el ciutadàseguia netejant la façana i arreglant el pis on viu,en un camí virtuós que va de l’espai públic a laintimitat de la casa.

Però això mai no va passar, o almenys mai ambprou eficàcia per resoldre els problemes realsamagats darrere de les façanes maquillades. Elresultat, doncs, ha estat incomplert i poc estratè-gic quan s’ha hagut d’afrontar una crisi de dimen-sions esfereïdores, que ara ens hauria de fer rever-tir els processos, posant les persones al centre deles polítiques municipals per anar reconstruintl’entorn al voltant d’elles: de dins enfora, i no pasde fora endins, com s’ha fet durant tants anys.

Els reptes que el Patronat avui té al davant sóndiversos i variats. I dubto molt que es puguinresoldre seguint només els criteris de qualitat dedisseny dels darrers temps. Per començar, s’ha depoder quantificar l’emergència, identificant imillorant les solucions que la ciutadania ja estàfent operatives, encara que en molts dels casossiguin il·legals o no compleixin les normes míni-mes d’habitabilitat.

Molts d’aquests reptes ja s’han esmentat enponències anteriors, com és el tema de l’habitat-ge informal en les seves múltiples varietats: elssubarrendaments, els pisos sobreocupats, elsassentaments informals, les okupacions (amb k),l’autoconstrucció... Són formes de vida que avuiestan fora de la legalitat i per a les quals s’hauriade flexibilitzar les normes per poder produir solu-cions temporals d’emergència, en comptes d’es-tigmatitzar els col·lectius afectats. Avui, la infor-malitat no només la trobem en els casos extrems imés visibles de la pobresa: també s’amaga enpisos convencionals que reclamen més flexibilitata l’hora de compartir espais i despeses, des d’on

s’opera implementant certs graus d’autocons-trucció. Cada cop més gent —i més arquitectes!—demana poder viure en pisos que no estiguintotalment acabats i pensats «des de fora». El bri-colatge i l’autoconstrucció han de permetre unamirada més optimista i coresponsable de la digni-tat que exigeix la Constitució, i les normatives hande permetre aquests tipus d’adaptacions, fentcases perfectibles i reversibles perquè els ciuta-dans puguin viure-hi com desitgin.

S’ha de seguir aprofundint en l’oferta de novestipologies. Fins a un 67 % de les famílies es com-ponen d’una o dues persones, però es continuaoferint la sala con tres habitaciones. És cert que elPatronat ha engegat els habitatges dotacionalsque aborden noves solucions per a joves i grans,però també hi ha els separats, els solters, elsmonoparentals, els transitoris... que podrien viureen peces més petites i combinables, en habitatgescomplementaris on podrien generar major com-plicitat amb el veïnat i amb la ciutat. La casa no ésnomés l’espai entre les parets que tenim hipote-cades: també és el replà de l’escala, la porteria, elcafè del carrer i la parada de metro.

Un dels reptes més urgents és el de «gent sensecasa i cases sense gent», que deriva de la greusituació de desnonaments i pisos buits. No es potestar satisfet amb la política d’habitatge delsdarrers anys, quan es podria haver sistematitzat elque fa molt poc ha començat a fer la Taulad’Entitats del Tercer Sector: detectar pisos buits iposar-los en règim de lloguer social.

El primer que s’hauria de fer, però, és compu-tar els pisos buits que hi ha a Barcelona. És moltsimptomàtic que encara no ho sapiguem:l’IDESCAT diu que són 88.000, l’Ajuntament12.000 i Càritas 120.000. El mateix passa amb elsdesnonaments: Barcelona ostenta el vergonyósrècord de desnonaments diaris a Espanya, peròtampoc se sap amb exactitud quants són.L’Ajuntament diu que són 10 diaris i, en canvi, laPAH diu que són 15. Com podem afrontar el pro-

›››››››››››››››››››››››››››››Per començar, s’ha depoder quantificarl’emergència, identificanti millorant les solucionsque la ciutadania ja estàfent operatives, encaraque en molts dels casossiguin il·legals o nocompleixin les normesmínimes d’habitabilitat.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Un dels reptes més urgentsés el de «gent sense casa icases sense gent», quederiva de la greu situacióde desnonaments i pisosbuits›››››››››››››››››››››››››››››

59

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

blema si no tenim les dades aproximades? Totsestem d’acord que ara toca rehabilitar i que, ambtants pisos buits i amb un parc d’habitatges tanenvellit, s’ha promogut per fi un canvi de tendèn-cia. Les dades sembla que ho confirmin, teninten compte que la rehabilitació ha passat perdavant de l’obra nova. Però la mala notícia és queen realitat la rehabilitació no ha augmentat, sinóque l’obra nova ha baixat un 66 %. En els últimsanys la rehabilitació ha davallat un 7 %, i aixòagreuja encara més el mal estat dels edificis, cosaque provoca un augment alarmant de pobresaenergètica.

La pobresa energètica potser és un dels reptesmés urgents. Un 10 % de la població d’aquestaciutat, que s’ha «posat guapa» i que tant admirenels turistes, viu amagat darrere de les façanespatint el fred de l’hivern. Espanya és el segon paíson mor més gent de fred a Europa després dePortugal, amb xifres superiors a les morts de tràn-sit (de 2.300 a 9.000 morts, segons les fonts). Imorir, a part de dramàtic, és caríssim. Altres paï-sos, com ara Anglaterra, ja fa dotze anys que hosaben i traspassen diners de la seguretat social ala rehabilitació dels habitatges per pal·liar els ruï-nosos efectes de la pobresa energètica.

Cal invertir en la millora dels aïllaments, formarels ciutadans en l’ús més eficientment de l’habi-tatge, usar energies renovables, promoure l’auto-suficiència i establir nous pactes amb les granscompanyies energètiques... Tota una sèrie demesures urgents per millorar el confort dels habi-tants, estalviar diners i, sobretot, anar menys alCAP o, en última instància, evitar la mort. Cadamort per malalties derivades de la pobresa ener-gètica provoca una mitjana de vuit hospitalitza-cions prèvies... Un drama social que, a més a més,ens costa una fortuna.

Tanmateix, els problemes de salut a causad’una deficient planificació no s’acaben amb lapobresa energètica. N’hi ha d’altres tant o mésdramàtics derivats de la situació d’estrès en la

qual viu molta de la població a causa de factorsrelacionats amb dificultat d’accés a l’habitatge.Parlem de malalties de salut mental i físiques quevan de la migranya a la depressió, problemesemocionals, patologies cardiovasculars i neurolò-giques, etcètera.

Més enllà dels que tenen fred o viuen amb elneguit de perdre la casa, hi ha els que ja l’han per-duda. A Barcelona hi ha 3.500 sense sostre, delsquals el 50 % són assistits i 900 són crònics quedormen al carrer. Algú diria que és poca cosa si hocomparem amb altres indrets del món. Però, pre-cisament, una ciutat que presumeix de ser una deles ciutats amb millor nivell de vida no s’ho potpermetre. Associacions com són Càritas o Arrelsporten la davantera al Patronat investigant i fentuna feina ingent per intentar pal·liar el problema,aplicant fórmules com el «Housing First» o inven-tant-ne de noves, com és el cas del «Pis Zero» o«Hoteless», amb la incipient col·laboració del’Ajuntament i de l’Escola Superior de Disseny iEnginyeria de Barcelona (ELISAVA).

Un altre dels aspectes més urgents que calafrontar és el tema de la galopant gentrificació demolts dels nostres barris. El Patronat podriaampliar el seu abast d’influència per ajudar aequilibrar els processos demogràfics que estempatint i que fan que s’estiguin despoblant els cen-tres. Ciutat Vella ha perdut 12.000 habitants desdel 2007, i estaríem d’acord que el Born, el Gòtic ila Barceloneta estan cada cop més en mans d’o-peradors turístics i no pas de la ciutadania. Lamanera de canviar aquesta tendència depèn demoltes eines urbanístiques que no formen part deles funcions específiques del Patronat: plans d’u-sos eficaços, control sobre l’especulació delslocals, control sobre els preus del lloguer, mésequipaments de proximitat per als veïns, majorcontrol dels operadors turístics... Hi ha, però,altres accions que el Patronat sí que podria liderari que tenen a veure directament amb les políti-ques d’habitatge, que són les següents: la millora

›››››››››››››››››››››››››››››Tots estem d’acord que aratoca rehabilitar i que, ambtants pisos buits i amb unparc d’habitatges tanenvellit, s’ha promogutper fi un canvi detendència.›››››››››››››››››››››››››››››

›››››››››››››››››››››››››››››Cal invertir en la milloradels aïllaments, formar elsciutadans en l’ús méseficientment del’habitatge, usar energiesrenovables, promourel’autosuficiència i establirnous pactes amb les granscompanyiesenergètiques...›››››››››››››››››››››››››››››

60

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

dels pisos existents i l’ampliació del parc sociald’habitatges amb fórmules diverses de tinençaadaptades a les circumstàncies del barri i dels ciu-tadans.

I això ens porta a la dada que, a parer meu, és lamés escandalosa de totes. Tenim un parc d’habi-tatges en què el 63,8 % és de propietat i només el30,3 % és de lloguer, la qual cosa per si mateixa jaés molt greu. El pitjor, però, és que de tot aquestparc només un 2 % és habitatge públic i un mise-rable 0,1 % representa altres tinences intermè-dies, com ara la cessió d’ús, les cooperatives, lamasoveria urbana o el dret de superfície.

Algú de l’Ajuntament em deia l’altre dia que aBarcelona no hi havia interès a crear cooperativesni masoveria urbana, que ningú ve a demanarinformació sobre res que no sigui de compra o llo-guer. Tanmateix, tal com suggeria l’Arnau deLaCol en la ponència anterior, és urgentíssim queel Patronat, a part de fer edificis, també faci peda-gogia i creï plataformes per fomentar, per expli-car, per dotar de coneixement a la ciutadania i ferentendre que no només hi ha dues maneres deviure a la ciutat. A Copenhaguen fins a un 31 % dela població viu en cooperatives; tothom sap elsavantatges que això té i, si hi ha algú que no hosap, hi ha llocs on pot preguntar per informar-se’n. A Barcelona no hi ha prou espais de trobadaper compartir l’experiència dels que ho han fetamb els que hi estan interessats, la qual cosa con-verteix els que ho intenten en activistes solitarisen lluita constant.

No fa gaire, Coque Claret m’explicava l’esforçtitànic que estan fent els cooperativistes de LaBorda per convèncer l’Ajuntament que no elsobliguin a tenir 1,5 places de pàrquing per pis. Estracta d’una cooperativa que ha acordat que capdels seus membres no tindrà cotxe i d’una ciutatque hauria de reduir dràsticament el vehicle pri-vat. Imagino que és difícil canviar les normes i ferexcepcions, però el moment que vivim exigeixcanvis en la manera d’operar per fomentar noves

respostes a nous reptes. Formar una cooperativaen cessió d’ús hauria de poder passar d’heroic anormal, i d’excepcional a hegemònic. Cal posartotes les eines a l’abast del ciutadà per promoureels seus propis projectes.

Tot plegat, són molts els reptes que cal atendre,i sabem que tots formen part de l’agenda del’Ajuntament, però és evident que potser cal ferun salt quantitatiu important per ser més deter-minants. El Patronat s’ho ha de creure de veritat irevertir les tendències que hi ha hagut fins ara.Abans de venir, m’he connectat al web delPatronat i m’ha sorprès molt llegir el bàner quepresideix la pantalla inicial, on hi diu: «Ara potsser propietari d’un habitatge a preu de lloguerprotegit». Però que no és exactament el contraridel que hem estat dient tota aquesta jornada? Queno havíem de canviar la tendència cap al lloguerprotegit i altres urgències? Em provoca una certainquietud pensar que les dinàmiques d’aquestsúltims anys hagin arrelat massa i que estiguemencara encallats en un model equivocat.

Avui hem vingut aquí a escoltar i opinar al vol-tant d’un nou projecte polític que proclama que«sí que es pot» canviar el model. El que seria dra-màtic és que vagin passant els dies i es comprovique no es pot. És molt important el suport de totsper evitar-ho: de LaCol, de Sostre Cívic, de la PAH,d’Arrels, de les universitats, del COAC... i de totsels equips d’arquitectes que hem estat, estem,esteu involucrats en aquesta transformació.Ajudem el Patronat per tal que el canvi es faci tande pressa com sigui possible perquè està clar queno és massa difícil millorar l’estat en què es trobal’habitatge en aquesta ciutat, que, sense exagerargaire, és gravíssim.

Gràcies i bona tarda. Å

›››››››››››››››››››››››››››››Cal posar totes les eines al'abast del ciutadà perpromoure els seus propisprojectes.›››››››››››››››››››››››››››››

61

Can Cortada (Av. Estatut de Catalunya, 57). Arquitectes: Ramon Martí, Antoni Miralles.

Continuamos con el tono más crítico inicia-do en la ponencia anterior, aunque en estecaso podríamos hablar de autocrítica. Lo

que voy a explicar es un informe que está en pro-ceso, encargado por el propio Patronat. Es un tra-bajo en el que hacemos un análisis específico, encierta manera acrítico, de proyectos de viviendacolectiva que ha desarrollado el Patronat durantelos últimos años; estamos hablando aproximada-mente de los últimos veinte proyectos.

Es una mirada parcialmente acrítica porque noentra a valorar muchos temas que se han comen-tado ya en esta mesa: conceptos que tienen quever con lo colectivo, con la ciudad, con la sosteni-bilidad... El informe se centra en observar cómose habitan estas viviendas, la mayoría de las cua-les todavía no están construidas. Es decir, es untrabajo desarrollado desde lo doméstico que ana-liza si los modelos tipológicos funcionan o no.

Aunque decimos que es crítico, no lo es explíci-tamente contra el Patronat, o autocrítico desdeesta institución, sino que muy probablemente escrítico hacia la normativa o la coyuntura legislati-va que obliga a que las viviendas sean de unadeterminada manera. El grupo de conceptos quese analizan en este trabajo se mueven en dosáreas: por una parte, se analizan aspectos que tie-nen que ver con la flexibilidad y, por otra, aspec-tos que tienen que ver con las jerarquías de géne-

ro y otros tipos de jerarquías espaciales que seproducen dentro de las viviendas.

Desde el punto de vista de la flexibilidad, elacercamiento se aproxima al concepto de «adap-tabilidad» tal y como lo definió Steven Groák. Elque fue durante mucho tiempo jefe de investiga-ción de Ove Arup definió los conceptos de «adap-tabilidad» y «flexibilidad» en The Idea of Building,uno de sus textos más conocidos. Se refiere a«adaptabilidad» cuando un espacio es apto paraacoger diferentes usos, y se refiere a «flexibilidad»cuando un espacio tiene la capacidad de modifi-carse para acoger esos usos. Por lo tanto, un espa-cio es adaptable cuando acoge varios usos, y esflexible cuando necesita incorporar algún tipo demecanismo para acoger esos usos. Nosotros nosfijamos en si las viviendas y los espacios que lascomponen admiten o no esa multiplicidad deusos, cosa que no siempre pasa.

Por otra parte, enfocamos esta mirada desde elpunto de vista de las jerarquías, algo que tiene quever con la visibilidad de los usos que se desarrollanen la vivienda, su previsión real en el diseño, sucondicionamiento en la propia ocupación de lavivienda, o la accesibilidad no restringida a esosusos. En cierta manera, resumiendo el objetivo deeste enfoque, se puede decir que es la mirada delhabitante. Se contempla la vivienda en los mismostérminos en los que Kevin Lynch se refería a la ciu-

›››››››››››››››››››››››››››››David H. FalagánArquitecte

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››Flexibilidad e igualdad de género05

Can Cortada (Av. Estatut de Catalunya, 57). Arquitectes: Ramon Martí, Antoni Miralles.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

dad, al definirla como una construcción definidapor una parte fija y por una móvil. En la viviendapasa igual. Como arquitectos, estamos demasiadoacostumbrados a pensar la vivienda desde las par-tes inmóviles, cuando seguramente lo más impor-tante es lo que se mueve: las personas y los usos.No es una mirada nueva; Christopher Alexanderen los patterns o N. John Habraken en su teoría desoportes ya hicieron estos enfoques en los añossesenta y setenta y, sin embargo, por algún motivo,la esfera legislativa no ha recogido esta orienta-ción que debe tener la vivienda.

De una manera resumida, como ya he señalado,los conceptos que nosotros analizamos se dividenen dos grupos: flexibilidad y sistemas de jerar-quías. A la vez, hacemos una mirada doble, de lamisma forma que Lynch: por una parte, observa-mos cuáles son los ámbitos que configuran lavivienda, los espacios específicos (con las deno-minaciones que podemos encontrar en el Decretode Habitabilidad o en cualquier manual). Porotra, nos fijamos en los usos cotidianos, en lasfunciones. Es algo tan sencillo como habitar elespacio, colocarse sobre la planta de la vivienda yver cómo se habita de manera cotidiana. Y merefiero a la planta porque, como comentaba ante-riormente, muchos de los proyectos están en dife-rentes fases de proyecto.

En cuanto a los espacios, nos fijamos específi-camente en los dormitorios, en la relación entresala-comedor-cocina, observamos cómo funcio-nan en diversos aspectos los espacios de baño yen cómo funcionan los espacios exteriores, balco-nes y terrazas. Por otro lado, en lo referente a losusos, miramos específicamente los espacios dealmacenamiento: cómo funciona lo que conoce-mos como el ciclo de la ropa —todo lo que tieneque ver con la vida doméstica de las prendas devestir o la ropa blanca que utilizamos—, lo mismoen relación con el eje de la comida —todo lo quetiene que ver con la nutrición y alimentación den-tro de la vivienda. Y también algo tan básico como

los espacios de trabajo que se proponen o que senecesitan dentro de la propia vivienda para dife-rentes finalidades.

Voy a especificar alguno de estos puntos pero lovoy a hacer sobre ejemplos. Aunque traigo variosmodelos (ejemplos de tipología familiar y de tipo-logía dotacional), veremos solo uno por la limita-ción de tiempo.

Identificamos los proyectos por sus autores,pero hemos de insistir en que el contenido críticode este análisis no se dirige tanto a los propiosproyectos —que son propuestas ganadoras deconcursos y de calidad alta— como a la normati-va que determina la definición de esos proyectos.

Veamos el caso de las viviendas en DoctorAiguader, de la arquitecta Conxita Balcells. Es una

64

Dormitoris

Sala/Cuina

Imatge 1

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

promoción de 150 viviendas, de las cuales 120corresponden a la tipología que revisamos. A con-tinuación seguiremos punto por punto los aspec-tos analizados. Las fichas que veremos reprodu-cen la planta varias veces, analizándose un aspec-to específico en cada una de ellas. En relación conel análisis gráfico hay que decir que todas las indi-caciones en color rojo son notas de atención,cosas que a priori podrían mejorarse, en algunoscasos muy ostensiblemente.

Fijándonos en el primer punto, vemos que haydos círculos rojos que representan los dos dormi-torios que habría en esta vivienda. Esos dos círcu-los sirven para identificar los diámetros máximosque tienen cabida en esos dormitorios y que seacomodan escrupulosamente a lo que especifica

la normativa. Estas dimensiones son insuficientespara que esos espacios sean adaptables, para quepuedan acoger usos diferentes. Para empezar,hacemos el ejercicio gráfico de intentar modificarla posición de la cama. Simplemente al cambiar ladisposición de los muebles ya empezamos aencontrar problemas: o literalmente es imposible,o cuando es posible no hay un cambio real en lasposibilidades de la habitación. Por diferentesmotivos, la adaptabilidad queda muy limitada: aveces no podemos mover el mobiliario porque lafachada impide la disposición de la cama, por laposición de la ventana, a veces porque aparece unpilar o un ensanchamiento de la tabiquería, quepuede ser algún tipo de instalación, que haceimposible otro tipo de utilización de ese espacio. A

65

Cambres de bany

Balcons/Terrasses

Imatge 2

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

veces el propio acceso de alguno de los dormito-rios obliga a hacer un tránsito por toda la vivienday condiciona el uso; algo que en ocasiones sepodría resolver proponiendo más de un acceso aalguno de estos espacios. Así elaboramos unesquema de jerarquías dimensionales de los dor-mitorios. En el desarrollo de este trabajo, llegamosa la conclusión de que todos los dormitorios quequedan por debajo de un diámetro aproximado de2,80 m tienen muchas dificultades para conseguirque se puedan utilizar de maneras distintas. Conlo cual hacemos una llamada de atención: ¿Secumple el Decreto de Habitabilidad? Sí. ¿Se habitala casa de una manera flexible? No. (Imatge 1)

A continuación observamos la relación entresala y cocina. Nosotros evaluamos tres aspectos.Por una parte, la visibilidad entre ambas estancias.Se considera que la persona que está trabajandoen casa, utilizando la cocina, no puede ser unapersona marginada dentro de la vivienda. Por esotiene que ser una ocupación visible, que haga par-tícipe al resto de habitantes de la vivienda de esaactividad. Consideramos que cuando no se hacevisible aparece una jerarquía en el uso de los espa-cios, que evaluamos negativamente. Por otra, esconveniente que, a la vez que existe la visibilidad,sea factible algún tipo de cerramiento, algunaobertura flexible, que permita que el uso de lacocina sea simultáneo con una ocupación ociosade la sala (teniendo en cuenta también que la visi-bilidad de un espacio de trabajo no debe ser per-manente para quien trabaja). Y, por último, plan-teamos si la posición de la cocina con relación conel conjunto de la vivienda es suficientemente cen-tral. En este caso, una indicación en rojo de la cen-tralidad indica que la cocina acaba ocupando unentorno muy reducido y apartado, aunque sí quese consiga visibilidad y simultaneidad en los usos.

Fijándonos en las cámaras de baño, aparecencircunstancias similares. Simplemente cumplien-do el Decreto de Habitabilidad y dejando un diá-metro libre de 1,20 m no conseguiremos que ese

lavabo disponga de usos simultáneos (comparti-mentables), ni que se pueda utilizar con un usoasistencial en el futuro. El único aspecto positivodel ejemplo es el hecho de que no hay un usoexclusivo de ese baño por ninguno de los miem-bros de la unidad familiar, cosa que sucede cuandoel lavabo se incorpora a un dormitorio. (Imatge 2)

En cuanto a los aspectos que tienen que ver conlos balcones o las terrazas, el ejemplo muestra unpequeño espacio que como mucho admite tareasreproductivas (espacio para la lavadora, safareig).No es un lugar habitable que aporte usos comple-mentarios a la vivienda, ni siquiera se plantea unuso específico como lugar de almacenamiento,pero sí se consideran los usos reproductivos.

66

Cicle de la roba

Emmagatzematge

Imatge 3

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

Fijándonos ahora en las funciones, específica-mente en el almacenamiento, hacemos un peque-ño esquema identificando los lugares en los queconsideramos que se coloca la ropa, la comida, losinstrumentos de cocina, los productos de limpie-za, los residuos (tal y como recoge el CódigoTécnico) u objetos de gran formato. Al hacer esteregistro, vemos que en este caso no hay un espacioespecífico para objetos grandes y que el volumentotal por habitante —teniendo en cuenta que estavivienda tiene dos dormitorios dobles y, por lotanto, la habitan cuatro personas— es de 1,5 m3.Considerando que un volumen óptimo se aproxi-maría a 2,5 m3 por habitante, el ejemplo muestrauna cifra bastante escasa. (Imatge 3)

En cuanto al ciclo de la ropa, se percibe quenormalmente no pensamos explícitamente enespacios para el almacenamiento de la ropa sucia,igual que no planteamos espacios para el plegadoo planchado. Suele pasar que en las viviendas máspequeñas, como es el caso de las viviendas dota-cionales, hay un espacio comunitario para des-arrollar estas funciones, cubriéndose muchasveces mejor que en los modelos tipológicos fami-liares.

En relación con el eje de la comida, hacemos unamirada específica a la propia cocina. Aparecen diá-metros de uso y dimensiones de lo que llamamosel «triángulo de trabajo en la cocina»: cocción,lavado y guardado. Al ser mínimos, se dificulta quehaya más de una persona trabajando en la cocina,y eso es algo que jerarquiza su uso. En ese sentido,analizamos otros aspectos: si ese triángulo estásuficientemente iluminado (en el ejemplo la ilumi-nación es algo precaria), o si la disposición delequipamiento es correcta. (Imatge 4)

Finalmente, identificamos los posibles espaciosde trabajo previstos en la tipología. En el ejemploque vemos no hay previsión en este sentido.Como mucho, se puede interpretar el safareigcomo un pequeño ámbito de trabajo reproducti-vo. Sin embargo, no hay un lugar previsto paratrabajos productivos, ni siquiera ninguno de losdormitorios podría acoger esta función (no hayprevista ni una mesa de trabajo).

Acabamos aquí la mirada a esta vivienda que haservido como ejemplo para ilustrar el objetivo delconjunto del trabajo que estamos elaborando:habitar virtualmente la vivienda sobre el planopara identificar la flexibilidad de sus espacios olas jerarquías espaciales que se pueden detectaren su uso. Å

67

Eix del menjar

Espais de treball

Imatge 4

›››››››››››

›››››››››››Cloenda

Este es el turno de los yonquis o de los muer-tos. Es decir: hasta esta hora (más de 4 horasde sesión) solo aguanta el que está muerto

de sueño o el que es un verdadero yonqui. Porotra parte, yo no hablo catalán, no soy barcelonésy no soy arquitecto. Con lo cual estoy asumiendo,y también vosotros, un ejercicio de riesgo bastan-te importante. Me abstendré de hacer comenta-rios sobre la segunda parte de la sesión, pero sícomparto con vosotros algunas notas (vamos allamarlas apuntes al natural), que han sido toma-das sobre el terreno, sobre la primera parte de lasesión, que, como gerente de Habitatge, me afec-ta más. Son diez notas, pero que no salga todavíanadie corriendo porque hablo bastante rápido yacabaré con las diez en poco tiempo.

El primer sentimiento, o la primera nota que yohe tomado, es la siguiente: respeto. Respeto por-que el Patronat es una institución que nace entorno a 1924 y, después de poder hablar en unasesión como esta, lo único que podría superarloes estar hablando ahora mismo ante el Patronatode Bilbao, que nació en 1918. Ahora en serio: res-peto por una trayectoria colectiva, no solo delPatronat, sino de la sociedad a la que representa,con luces y sombras. Pero no pocas serán las lucesque ha habido, dado que sigue en pie y, si estuvié-semos en algún otro lugar de España, no estaríaen pie porque, desgraciadamente, lo habríancerrado.

La segunda nota tomada tiene que ver con quetenemos que hacer más y mejor. Después dehaber escuchado todas las ponencias, no tengomuy claro qué es “más” y qué es “mejor”. Perobueno, entendamos que hay que hacer más y quehay que hacer mejor porque estamos en una situa-ción de emergencia habitacional presente y vemosgenerarse futuros problemas que podrían llegar aser nuevas emergencias. Y, por otra parte, tambiéndebemos hacer más y mejor, pues lo que ocurra enBarcelona no es irrelevante a efectos de lo queocurra en el resto de Cataluña y del Estado, o deEspaña, podéis llamarlo como más os apetezca.

La tercera nota tiene que ver con que, aunquesoy gerent d’Habitatge, no sufro de autismoviviendil, que es una enfermedad muy peligrosa.Es la de los gestores públicos de vivienda queentienden que solo hay que gestionar la vivienday que el resto de asuntos es secundario. Yo noestoy en esa posición mental, aunque puedocometer los errores que comete todo el mundo.

La cuarta nota: cuando se ha hablado de cons-truir parque de vivienda pública en alquiler, a míesta expresión me produce ciertos elementos deempatía y ciertos elementos de rechazo. Porque yocreo más en generar un parque de vivienda afectaal interés general o al bien común, que no sé muybien, a ciencia cierta, lo que es. Pero, a veces, elparque público de alquiler no es una viviendaafecta al bien común o al interés general, y algunas

›››››››››››››››››››››››››››››Javier BurónGerent d’Habitatge

›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

Cloenda

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

expresiones privadas de vivienda sí lo son. Asípues, tenemos que manejarnos en esa ambigüe-dad de obtener vivienda (que no siempre es cons-truirla), de gestionarla bien, de usarla adecuada-mente, de la diversidad de operadores, de itinera-rios en el uso, etc., que son cosas que creo que máso menos se han ido tocando a lo largo de la sesión.

Quinta nota: un poquito de ambición. Los esco-ceses, hace unos cuantos años (pero no tantos),cuando recuperaron la capacidad de promulgarleyes, se plantearon el “Objetivo 2012”, con diezaños de adelanto, consistente en garantizar que lasadministraciones públicas llegaran a ser capacesde atender a la población que tuviese necesidadesde vivienda, estableciendo un calendario en el quediferentes tramos poblacionales iban siendo prote-gidos y generando un derecho subjetivo a esa pro-tección. Se ha hablado antes de que en Barcelonanecesitaríamos 50.000 viviendas de alquiler ase-quible (llamémoslas como queramos: públicas,sociales, cooperativas, del bien común, con ánimode lucro limitado, etc.), pero que sean verdadera-mente asequibles para mucha gente. Eso no sepuede conseguir en cinco días, y el que diga que lopuede conseguir en cinco días es un demagogo.Pero quizá la ciudad sí se pueda plantear que, parael 2025, pudiésemos estar en esas 50.000 disponibi-lidades. Y este reto, evidentemente, no puede serun reto solo del Ayuntamiento (deben involucrarsetodos los actores económicos, sociales, políticos,

etc.) o estar centrado solo en la ciudad, sino quetambién debe procesar el área metropolitana.

En sexto lugar (y ya estamos más cerca de quepodamos salir todos por la puerta), a mí me hanparecido especialmente interesantes algunasreflexiones que ha habido sobre el hecho de quetenemos que hacer más, pero que a la vez hay quehacerlo con un enfoque quirúrgico; es decir, quehay que producir más cuantitativamente peroque tenemos que ser capaces de adaptar cualita-tivamente las soluciones a las necesidades de lagente, de los barrios y de los colectivos. Esto no esnada fácil; es bastante fácil decirlo en una mesacomo esta, pero producirlo después en un entor-no de procedimiento administrativo, de mercado,con sus restricciones, y de sistema financiero…Supongo que no hay ningún financiero entre nos-otros ahora mismo, pero hay que reseñar que elsistema financiero vive completamente al margende todo esto. Por todo ello, el reto de lo cualitati-vamente quirúrgico en un contexto de expansióncuantitativa de las políticas públicas de viviendano es un reto sencillo.

Otro asunto (séptima nota) que es bastantecomplicado de gestionar internamente, pero quees un reto que tenemos que afrontar, es que lavivienda (pública o del bien común), el acompa-ñamiento social y la inserción laboral son unpaquete que en el resto de Europa básicamentefunciona desde el punto de vista operativo de una

71

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››72

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››

esto no quiere decir que no tengamos que cons-truir un parque público de alquiler asequible per-manente en el tiempo; lo tenemos que hacer. Pero,además, tenemos que ser conscientes de que enotros lugares de la Unión Europea ese esfuerzo deconstruir un parque público se ha podido privati-zar en tres segundos, simplemente con un decre-to. Y, sin embargo, las lógicas de creación de par-ques públicos, públicos-privados o privados conánimo de lucro limitado (todos ellos, en muchoscasos, utilizando técnicas cooperativas), no es tanfácilmente privatizable.Y, en último lugar (décima nota), y antes de queme empecéis a tirar zapatos y cosas parecidas,quiero deciros que, cuando se ha hablado de la vi-vienda protegida vinculada a procesos de malareputación, yo, como gestor público, en esta, misegunda etapa, lo que siento es orgullo. Orgullode la vivienda pública, de su aportación a deter-minados barrios, de su papel como instrumentode cohesión (no sé si formando estructuras de es-tado o no, eso ya no me corresponde a mí). Perome siento orgulloso y, a los que también se sien-ten orgullosos de lo que puede aportar lo públicoy lo que puede aportar el tejido social, lo únicoque os puedo decir, desde el equipo que va a pele-ar los próximos meses y años, es que todo el mun-do que quiera sumarse al curro es francamentebienvenido o bienvenida. Y nos volveremos a ver;supongo que no tardaremos mucho. Å

73

manera conjunta y, entre nosotros, no. Y tenemosque conseguirlo, aunque es bastante más fácildecirlo que conseguir hacerlo.

Recojo muchas de las intervenciones que hahabido en relación a las reservas de vivienda prote-gida (octava nota) y añado alguna cosa con relacióna la calificación. Para provocar: no sé por qué notenemos reservas de alquiler protegido. O no sé porqué no hacemos reservas de vivienda libre, en vezde reservas de vivienda protegida; si la ciudad estáen un momento de emergencia habitacional, quizásea necesario. No sé por qué hacemos reservas solosobre suelo, y no sé por qué no hacemos calificacio-nes permanentes sin esperar a que lo decida laGeneralitat, porque la combinación de derechoadministrativo y derecho civil nos permitiría ciertascosas, ahora mismo aquí, en esta ciudad.

Y, en noveno lugar, quiero apuntar que está bientodo este discurso que hacemos muchos sobre lascooperativas, la urgencia de otro tipo de adminis-tración, la necesidad de unos nuevos tipos definanciación, etc. Y nosotros creemos firmementeen ello. De hecho, hemos puesto en marcha hacepoco la mesa para la vivienda cooperativa, a laque, dado el entusiasmo que evidencia la sesiónde hoy, habrá bastante más gente que aportará aesa mesa, a la que, desde luego, estáis todos invi-tados. Pero tenemos que ser conscientes de que enmuchos lugares de Europa están volviendo de sumodelo cuando nosotros queremos ir al suyo. Y

Jornada “Repensar elPatronat Municipal del’Habitatge” (27.10.15)

)))))))))))))))))))))))

)))))))))))))))))))))))Annex

)))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))

Balanç de seguiment del Pla d’Habitatge 2008-2016 01

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))

Les dades que presentem a continuació corresponen al juny de 2015, i donen una visió global dels prin-cipals indicadors del Pla d’Habitatge 2008-2016 en el moment d’inici del nou mandat i constitució delnou equip municipal.


1. Promoció de sòl i habitatge protegit

Des del 2008 fins al 30 de juny de 2015, s’han iniciat els tràmits de construcció de 9.371 habitatges, que actualment es troben en diversos estats.

ESTAT HABITATGES TOTAL

Finalitzats 6.750

En construcció 935

Amb llicència i previsió d’inici al 2015 102

Resten amb llicència atorgada 757 9.371

Llicències en tràmit 21813.819

Projecte de redacció 609

Estoc A planejaments i gestió amb aprovació definitiva. Inclou els solars amb gestió executada (disponibles) 4.448

Habitatges a altres planejaments aprovats, gestió en tràmit / pendent 6.887 6.887

S’ha assolit un 69% dels 30.000 previstos al Pla 2008-2016 20.706

EXECUCIÓ

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))78

Solars disponiblesL’any 2012 es va fer una preselecció de solars per a la construcció d’habitatge públic i el se-guiment dels passos necessaris per a completar la titularitat per part de l’Ajuntament.

• Tenim un potencial de 2.000 habitatges en 28 solars disponibles.• Actualment està en preparació el model de plec de condicions per a la concessió a pro-

motors experts en habitatge social.

2. Diversificació de l’oferta d’habitatge protegit

3. RehabilitacióLa convocatòria d’ajuts a la rehabilitació 2015 incorpora una nova línia de subvencionsdels costos de redacció d’informes tècnics dels edificis (IITE). Al mes d’abril es va aprovarl’ampliació de la dotació econòmica per a la convocatòria, en què es va destinar un total de36,9 milions d’euros per atorgar subvencions per a la rehabilitació del parc d’habitatgesde Barcelona i també per als ajuts específics dels barris de Canyelles i Sud-oest del Besòs.Els programes prioritaris poden arribar a tenir una subvenció de fins al 50 % (màxim60.000 €).Les obres que incorporin millores de rehabilitació energètica podran optar a una subven-ció del 50 %.La instal·lació d’ascensors té un 50 % de subvenció .Patologies estructurals. Sense límit a l’import de la subvenció.Rehabilitació arquitectònica d’elements comuns. Les obres que no incorporin millores enl’eficiència energètica de l’edifici podran optar a una subvenció del 25 % (màxim 60.000 €).

ESTAT DOTACIONALS LLOGUER DRET DE SUPERFÍCIE VENDA REALLOTJATS TOTAL

Finalitzats 1.773 1.236 834 1.926 981 6.750

En construcció 134 37 106 367 291 935

Amb llicència 336 36 83 240 164 859

Llicència en tràmit 49 39 130 218

En redacció de projecte 175 0 13 137 284 609

2.467 1.309 1.075 2.800 1.720 9.470

Dades fins al juny del 2015

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))

Al primer semestre de 2015 s’han aprovat ajuts per a beneficiar 1.181 habitatges. Des del 2008 fins al 2014, 129.978 habitatges, un 17,2 % dels habitatges de la ciutat,han rebut algun tipus d’ajut per a dur a terme una actuació de rehabilitació.

79

Les cèdules d’habitabilitatDes del quart trimestre de l’any 2013 es pot sol·licitar a les Oficines de l’Habitatge la conces-sió de cèdules d’habitabilitat (document necessari perquè un edifici pugui ser habitat). LaXarxa d’Oficines fa totes les gestions necessàries, inclosa la realització d’inspeccions i l’e-missió de requeriment de dades, per elevar una proposta de resolució a l’òrgan competentde l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

PROGRAMA PRESSUPOST D’INVERSIÓ SUBVENCIÓ HABITATGES EDIFICIS

Ajuts a la rehabilitació 2008-2014 550.880.730,53 € 157.817.168,21 € 129.978 8.877

Previsió Pla d’Habitatge 800 milions d’€ 240 milions d’€ 100.000

Compliment 69 % 66 % 130 %

Programa per a la instal·lació d’ascensors 2008-2014

PROGRAMA PRESSUPOST D’INVERSIÓ SUBVENCIÓ HABITATGES EDIFICIS

Ajuts a la instal·lació d’ascensors 119.686.319,17 € 48.639.325,87 € 18.917 1.354

Cèdules 2012-2014 Juny 2015 Total

Sol·licitades 31.213 8.277 39.490

Atorgades 28.228 8.505 36.733

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))80

4. Foment del lloguerEn total s’han atorgat més de 106.100 ajuts al lloguer gestionats fins al 1r semestre del2015, un 84 % dels previstos al Pla d’Habitatge.

Davant de la problemàtica actual envers l’habitatge, s’han potenciat els serveis i mesures decaràcter preventiu per fer front als desnonaments, tant en temes hipotecaris com de llo-guer.L’Ofideute dóna atenció a les consultes respecte a les dificultats relacionades amb el paga-ment dels préstecs hipotecaris destinats a la compra d’habitatge habitual i sobre les respon-sabilitats contractuals.Des del juny de 2012, les Oficines de l’Habitatge atenen els ciutadans, analitzen la situaciófinancera i, si s’escau, realitzen la proposta de solució més adequada a cada cas per derivar-la al servei Ofideute que, alhora, s’encarrega d’intercedir amb l’entitat financera que corres-pongui en cada cas.

ATENCIONS OFIDEUTE

2013 2014 juny 2015

Total 602 468 234

PROGRAMES D’AJUTS 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 JUNY 2015 TOTAL

Lloguer Just 4.199 5.232 5.645 4.315 3.670 2.993 2.535 pendent resolució 28.589

Renda Bàsica d’Emancipació (vigents) 9.551 12.017 15.424 17.506 5.579 3.148 1.491 pendent 64.716

Prestacions econòmiques d’especial urgència 341 343 610 951 485 488 868 325 4.411

Pagament fiança i primer mes de lloguer 124 70 79 20 4 5 19 3 324

Ajuts al lloguer dels habitatges gent gran 609 905 923 925 1.200 1.210 1.210 1.210 8.192

Total 14.824 18.567 22.681 23.717 10.938 7.844 6.123 1.538 106.232

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))81

El servei de mediació en lloguerPosat en marxa l’octubre de 2012, aquest servei té per finalitat atendre aquelles situacionsde ciutadans amb dificultats de pagament del lloguer, amb la intenció d’iniciar, si s’escau,una negociació amb la propietat a l’efecte de buscar la solució més adient amb l’objectiu demantenir l’habitatge.Durant el 2014 s’han implementat noves eines de negociació per a aquest servei.• Assegurança de rendes durant el període d’un any per al propietari que acordi una reduc-

ció del lloguer.• Un ajut per al llogater durant el període d’un any, que forma part de la negociació amb el

propietari de l’habitatge.

L’any 2015, fins al mes de juny, es van gestionar 243 mediacions.

MEDIACIONS FINALITZADES (2012-2014)

Favorable177

53,31 %

No favorable155

46,69 %

Total 332

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))82

Parc d’Habitatges Protegits de lloguer protegitBarcelona disposa de 10.438 habitatges protegits de lloguer fins al 1r semestre de 2015.D’aquests, 6.044 són administrats pel PMHB i la resta, per altres operadors públics com Fo-civesa, AHC i Regesa, a més de fundacions i altres entitats.

PARC D’HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER A LA CIUTAT DE BARCELONA

Gestor Total d’habitatge lloguer protegit

PMHB 6.044

Qualitat i Vida, Patrimoni 56

FOCIVESA 446

Agència de l’Habitatge de Catalunya 1.996

REGESA 384

Fundació Família i Benestar Social 142

CÀRITAS, Fund. Foment Habitatge Social 44

Fundació Nou Lloc 53

Foment Immobiliari Assequible S.A.U. La Caixa 246

LAZORA 381

Colón Viviendas 298

VISOREN 53

CX immobiliària 114

FIDERE Residencial S.L. 181

TOTAL 10.438

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))83

Habitatges de lloguer socialHabitatges en lloguer social: fins al juny de 2015 disposàvem de 2.385 habitatges de llo-guer social, la majoria administrats pel PMHB i per als quals l’Ajuntament de Barcelona, através de l'Àrea de Qualitat de Vida, va destinar (fins al 2014) una subvenció de 10,9 M€des del 2011, per tal que el lloguer no superi el 30 % dels ingressos.

Ajuts directes a les famílies: l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports augmenta cadaany la partida pressupostària destinada al pagament de despeses vinculades a l’habitatge.

L’ Àrea ha destinat 8.547.487 € per ajudar 20.970 famílies des del 2011 fins al 2014.

Xarxa d’Habitatges d’inclusió Social: actualment hi ha 470 habitatges d’inclusió, gestio-nats per entitats que fan un acompanyament social a persones amb risc d’exclusió residen-cial. S’han incrementat un 86 % des del 2009.

5. Disfuncions del mercat immobiliariCreixen els assessoraments jurídics per temàtiques relacionades amb l’habitatge.

DISTRICTE POBLACIÓ

Ciutat Vella 104.334

L’Eixample 264.851

Sants - Montjuïc 182.353

Les Corts 81.570

Sarrià - Sant Gervasi 145.934

Gràcia 12.097

Horta - Guinardó 167.940

Nou Barris 165.737

Sant Andreu 146.539

Sant Martí 233.856

1.614.090

Font: Cens de Població i Habitatges 2011. Instituto Nacional de Estadística

TEMÀTICA DE L’ASSESSORAMENT 2009 2010 2011 2012 2013 2014 JUNY 2015 TOTAL

Lloguer 1.651 3.104 3.818 4.190 5.594 5.911 3.491 27.759

Comunitat de propietaris 242 462 504 911 1.047 1.057 608 4.831

Compra 46 176 117 208 154 113 90 904

Expedients d’emergència social 116 214 229 215 325 311 211(1) 1.621

Assetjament 82 42 26 18 30 22 16 236

Ofideute — — — 292 602 466 234 1.594

Mediació en el lloguer — — — 37 169 180 243 592

Total 2.137 3.998 4.694 5.871 7.921 8.060 4.682 37.363

(1) Dades provisionals

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))84

Habitatges adjudicats per a emergències socialsLa Mesa d’adjudicació d’habitatge per a emergència social ha estimat des de 2009 la peticiód’un habitatge a més de 1.000 sol·licitants d’habitatge per a emergència social.

La Borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona ha captat més de 1.400 habitatges des del2009; fins al juny de 2015 n’administra 705.

En relació amb el servei de Borsa d’Habitatge de lloguer de Barcelona i dins de la Convo-catòria d’ajuts a la rehabilitació, s’ha previst una subvenció del 100 % del valor de lesobres amb un màxim de fins a 10.000 €, per a l’arranjament de l’interior dels habitat-ges que es posin a disposició de la Borsa.

6. Innovació i sostenibilitatCom a reconeixement a les seves tasques en aquests temes, les promocions delPMHB han obtingut les següents certificacions energètiques.Van obtenir la certificació energètica B les promocions ja finalitzades:

• Can Cortada, amb 160 habitatges en dret de superfície.• Dr. Aiguader, 150 habitatges en dret de superfície i per a afectats urbanístics.

A més, es troben en obres:• Bon Pastor, 161 habitatges a 3 blocs. Certificació energètica B.• Pere IV, 83 habitatges, dels quals 54 són per a gent gran. Certificació energètica B.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 JUNY 2015 TOTAL

Habitatges per a emergències socials 75 140 138 177 213 198(1) 132 1.073

(1) En 7 sol·licituds més, s’hi ha trobat una solució alternativa

BORSA D’HABITATGES 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 JUNY 2015

Contractació vigent per any 1.150 958 1.103 1.081 1.064 764(1) 751 705

(1) La davallada de la contractació vigent va ser provocada per l’alt nombre de resolucions sol·licitades pels llogaters (155 contractes) i pel compliment dels 5 anys dels 345 contractes signats al2008, molts dels quals no han estat prorrogats per voluntat de les parts.

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))85

7. Proximitat i atenció al ciutadàMés de 6,4 milions de consultes i tràmits mitjançant el sistema d’ atenció multicanal a dis-posició dels ciutadans i ciutadanes.

ATENCIÓ MULTICANAL 2008 -2011 2012 2013 2014 JUNY 15 TOTAL

Consultes a la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge 672.043 150.093 152.596 146.152 95.370 1.216.254

Visites pàgines web 2.521.952 703.861 740.903 664.536 350.292 4.981.544

Consultes ateses telefònicament 214.021 27.267 21.255 16.733 9.190 288.466

Total 3.408.016 881.221 914.754 827.421 454.852 6.486.264

Taller de flors realitzat a la promoció per a gent gran del carrer Camí Antic de València.

)))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))

El Registre de Sol·licitants d’Habitatgeamb Protecció Oficial de Barcelona02

Fins al juny de 2015, 32.359 unitats de convivència tenien inscripció vigent al Registre.A continuació es faciliten les dades tancades del perfil dels inscrits al Registre i els processosd’adjudicació duts a terme fins a l’any 2014.

Sol·licituds per ingressos

0,37 a 1,40 IRSC(3.976,07€ a 14.910,28 €) *IRSC: Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya

1,40 a 2,33 IRSC(14.910,28€ a 24.850,48€)

2,33 a 3,27 IRSC(24.850,48€ a 34.790,67€)

3,27 a 4,21 IRSC(34.790,67€ a 44.730,86€)

231 (0,8 %) 4,21 a 5,14 IRSC(44.730,86€ a 54.671,05€)

60 (0,2 %) 5,14 a 6,08 IRSC(54.671,05€ a 64.611,24€)

1 (0,003 %) 6,08 a 7 IRSC(64.611,24€ a 74.365,48€)

0 a 0,37 IRSC(>0 a 3.976,07€)

14.458 (48,6 %)

7.418 (24,9 %)

4.635(15,6 %)

2.229(7,5 %)

693 (2,3 %)

Taller de flors realitzat a la promoció per a gent gran del carrer Camí Antic de València.

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))88

Sol·licituds inscrites per nombre de membres de la unitat de convivència

Perfil del demandant

6.303(21 %)

2 membres

16.848(57 %)

1 membre3.346(11 %)

3 membres

422 (1 %)6 o més membres

878 (3 %)5 membres

1.928 (7 %)4 membres

18 a 35 anys11.685 (39 %)

>35 a <65 anys14.515 (49 %)

Dones 16.475(55 %)

Homes 13.250(45 %)

DNI 24.326(82 %)

NIE 5.399(18 %)

65 anys3.525 (12 %)>=

Infrahabitatge i amuntegament17.000 infrahabitatges a Barcelona i unes 20.000 persones vivint en condicions d’amuntegament.

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))89

Sol·licitants inscrits per districte (desembre 2014)

DISTRICTE UNITATS DE SOL·LICITANTS POBLACIÓ % SOBRE POBLACIÓ

CONVIVÈNCIA INSCRITS TOTAL (1) DISTRICTE

Ciutat Vella 2.989 6.259 104.334 6,00 %

Eixample 3.612 5.816 264.851 2,20 %

Sants - Montjuïc 3.204 6.047 182.353 3,32 %

Les Corts 903 1.393 81.570 1,71 %

Sarrià - Sant Gervasi 1.085 1.564 145.934 1,07 %

Gràcia 2.175 3.358 120.976 2,78 %

Horta - Guinardó 3.486 6.450 167.940 3,84 %

Nou Barris 3.928 8.054 165.737 4,86 %

Sant Andreu 3.181 5.845 146.539 3,99 %

Sant Martí 5.162 9.504 233.856 4,06 %

29.725 54.290 1.614.090 3,36 %

44 PROCESSOS D’ADJUDICACIÓ

16 convocatòries per sorteig 3.155 habitatges 62.171 participants(1)

4 convocatòries per baremació 640 habitatges 17.035 participants

20 convocatòries en total 3.795 habitatges 79.206 participants

(1) S’inclouen els 466 participants de la convocatòria de RENFE-RODALIES, iniciada l’any 2014, malgrat que és una xifra provisional atès que la convocatòria d’adjudicació es troba encara en pro-cés de gestió.

(1) Dades de població a 30 de juny de 2014

Adjudicació d’habitatgesDes de la posada en marxa del Registre, s’han dut a terme quaranta-quatre processos d’ad-judicació d’habitatges de diferents tipologies en vint convocatòries.

))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))90

Processos d’adjudicació realitzats el 2014

PROMOCIONS RÈGIM DE TINENÇA HABITATGES

Baremació Persones vulnerables socialment i econòmicament Lloguer social 20

Can Cortada Dret de superfície 160

Vores del cinturó Dret de superfície 29

Sorteig Habitatges Dotacionals Lloguer dotacional 35

Habitatges Lloguer Lloguer 10

Casernes de Sant Andreu Lloguer 21

Addicionalment, habitatges de segones adjudicacions gestionats 262

Total 2014 537

Resum de l’estat d’adjudicació d’habitatges

HABITATGES ADJUDICATARIS ADJUDICATS PENDENT RENÚNCIES DESISTIMENTS DENEGACIONS

CITATS D’ADJUDICACIÓ

3.795 23.209 3.295 4 8.324 7.273 4.313

HABITATGES ADJUDICATARIS ADJUDICATS PENDENT RENÚNCIES DESISTIMENTS DENEGACIONS

CITATS D’ADJUDICACIÓ

Per sorteig

3.155 21.503 2.646 2 7.883 7.018 3.954

Per baremació

640 1.706 649 2 441 255 359

PROMOCIONS RÈGIM DE TINENÇA HABITATGES

Sorteig Renfe - Rodalies Dret de superfície 120

Processos iniciats l’any 2014 i finalitzats el 2015


Nota: La diferència entre la xifra d’habitatges i la xifra d’adjudicats i pendent d’adjudicació correspon a adjudicacions dutes a terme directament pels promotors i no a través del Registre.

››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››92

qh - habitatge.barcelonajosep maria montaner , regidor d’habitatge ajuntament de barcelona. 5...

Documents