puntcoop10

10 Tardor 2011

EntrEvista a Joan subirats · La rEsposta és coL·LEctiva · assEmbLEEs més participativEs Junts, moLt miLLor · micromEcEnatgE · LEs coopErativEs rEsistEixEn miLLor La crisi

sposta és co s més participativ

LLars per a La inserció

P. V. P. 2 €

Setena edició

PremisAbacus

EducacióCulturaCooperativismeActe de lliurament*

27 d’octubre de 2011Auditori de l’ONCE*Per assistir-hi, cal confirmar assistènciaa [email protected] o al 93 217 81 66

www.abacus.coop

ACTUALITATS 3

ActuAlitAtsLa resposta és col·lectivaCrear una cooperativa és una alternativa seductora per als joves emprenedors 4

Cooperativa, veïnal i cultural 7 • Junts, molt millor 8 • Cap a una economia humana 10 • Entrevista a Joan Subirats 11 • Llars per a la inserció 14

opinionsassemblees més participativesQuatre cooperativistes d’ETCS, HOBEST, Lanki i GrupActel donen claus per millorar la participació de les organitzacions 18

Pinzellades del 15-M 16 • Fets i no paraules 17

informAcionssom Energia ja ven energia verdaEl mes de setembre la cooperativa gironina va començar a comercialitzar electricitat certificada verda 25

Les cooperatives resisteixen millor la crisi, segons CICOPA 21 • Micromecenatge: quan poc es converteix en molt 29 • Tornar als orígens 32

propostescultura des de baix Tres Branques i Sant Feliu Viu aposten per la cultura local 35

Mobles de fusta i llum natural a l’oficina 33 • La recuperació d’empreses, al cine 36

Consell ediTorial:Perfecto alonso, antoni Comín, Miquel a. Corna, Mercè Fluvià, Carles Garcia, Jordi Garcia, Josep Maria Gasch, santos Hernández, daniel Jover, Xavi lópez, Jordi Marí, Miquel Miró, Jordi Panyella, Josep Parce-risa, david Pérez, Verònica Platas, Joseba Polanco, Jesús ricou, eva salvà, Joan subirats, Jordi Valls i Jordi Via.

equiP de redaCCió:Jordi Garcia, Miquel Miró, Joseba Polanco, olga ruiz i Marta salinas.

Persones Col·laboradores:Jordi borràs, Gemma Casamajó, Juana Ferrer blasco, Carme Giménez, alba Gómez, Carles Masià, esther navalón Wamba, igor ortega sunsundegi, Guillermo rojo, Mario sánchez, Joan subirats, quechua i ester Vidal Pujol-Xicoy.

disseny GràFiC:ara llibres, sCCl

direCCió d’arT:Cristina serrano

redaCCió, CoordinaCió, MaqueTaCió i reVisió linGüísTiCa:l’apòstrof, sCCl

PorTada:esther navalón Wamba

iMPressió:el Foli Verd, sCCl

PubliCiTaT:[email protected]

ConTaCTe:Confederació de Cooperatives de CatalunyaTel. 933 323 [email protected]

Fundació seira per a la innovació i projecció del cooperativismeTel. 933 188 [email protected]

C/ Premià, 15, 08014 barcelona

dl: b-29493-2009

revista impresa en paper ecològic

Llicència Creative CommonsReconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciadorcompartir igual — si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

ediTen:

aMb el suPorT de:

puntcoopNúmero 10 · Tardor 2011Revista trimestral

C om apunta l’Observatori de la Joventut, d’ençà de l’esclat de la crisi (a l’inici de 2007), a Catalunya han desaparegut més

de 270.000 llocs de treball per a menors de 30 anys. Entre els joves que treballen, el sou mitjà brut supera de ben poc els 15.000 euros l’any, i el 40% tenen una categoria laboral inferior al nivell d’estudis. Si bé és cert que el mapa que estem esbossant és preocupant, és un dels més negres de tota la UE, també és un dibuix amb molts matisos.

Per exemple, mentre les llistes de joves aturats creixien, aquest darrer any la cooperativa de promoció del cooperativisme Ara_Coop registrava un increment del 20% de negocis cooperatius creats per menors de 35 anys. Crear una empresa cooperativa, doncs, és una alternativa seductora per als joves emprenedors, especialment si tenim en compte que les cooperatives generen més de 100 milions de llocs de treball arreu del món. A més, es tracta de llocs de treball de qualitat, com recordava el president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (Coceta), Juan Antonio Pedreño, en el marc del Comitè Econòmic i Social Europeu: “El 74% dels treballadors de les societats de

4 PUNTCOOP • TArdOr 2011

arkenova desenvolupa projectes vinculats a les energies renovables.

Avui, al món hi ha 81 milions de joves aturats. A casa nostra l’atur també és una llosa important per als més joves: més de 235.000 catalans de 16 a 29 anys no troben feina, i gairebé la meitat dels qui treballen tenen contractes precaris. L’erosió del món laboral, fruit de la crisi, no desencoratja, però, tothom. Alguns joves han espremut la crisi i l’han convertit en una oportunitat per reinventar-se en el món laboral: per crear empreses, llocs de treball més sòlids i resistents, més democràtics i flexibles, sovint, per la via cooperativa. Text: Alba Gómez

LA rESPOSTA éS COL·LECTIVA

ActuAlitAts 5

l’economia social tenen un tipus de contracte indefinit”.

L’impuLs deLs fogonsPerò, què empeny els joves a crear negocis cooperatius en un moment de dificultats com el nostre? Per a David Carbonero, de la cooperativa Dosotres de Mollet del Vallès, es tracta d’un impuls nascut arran de territori: “Vam crear el restaurant La Molleta perquè volíem constituir un espai al nostre municipi que combinés restauració amb altres espectacles”. Ara fa dos anys aquests tres joves que no arriben a la trentena van demanar un crèdit ICO per obrir un negoci restaurador. “Assessorats per l’Ajuntament de Mollet i per Ara_Coop, vam optar pel model cooperatiu, el que més ens interessava, sobretot perquè érem tres socis”, explica Carbonero, i recorda com ha crescut el seu projecte originari: “Avui oferim un menú diari i una carta nocturna amb més de 40 plats, guarnits amb una salsa que té forma d’espectacle: actuacions en directe, màgia, jazz...” D’aquesta manera, La Molleta s’ha convertit en un espectacle total.

També entre fogons, quatre joves ripollesos van començar a imaginar un negoci cooperatiu arrelat al territori. Amb dues hectàrees de terreny, un mas, un paller i una nau, el passat agost l’Albert Lambert, el Marc Mora i l’Anna Mestres constituïen Riembau, SCCL, la cooperativa de treball que donava vida al restaurant La Barricona, ubicat entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Tot i la breu trajectòria, La Barricona ja s’ha fet un lloc en el mapa gastronòmic del Ripollès i ha esdevingut un revulsiu per a la comarca, copejada per la crisi i amb menys de deu cooperatives de treball en marxa, segons l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya. El projecte de La Barricona, doncs, és una mostra de com la creació de llocs de treball i el rejoveniment del món rural català són dues llavors que, juntes, poden ser molt fèrtils.

fiLons teCnoLògiCsL’emprenedoria juvenil també bull en el camp de les noves tecnologies. Un cas paradigmàtic és la cooperativa bTAC-TIC, una consultora del món de les TIC, amb orientació al programari lliure i al cloud computing, creada per 4 joves. Com explica Òscar Ortega, un dels socis, el negoci sorgí gràcies a la

necessitat de capitalitzar l’atur de dos dels socis inicials i a l’assessorament d’Ara_Coop i de la Fundació Catalana de la Co operació. De mica en mica, ha anat prenent forma i sentit: “A mesura que ens introduíem al mon cooperatiu, comprovàvem que tenim moltes coses en comú amb aquest model, perquè el programari lliure es basa en el treball comunitari, com les cooperatives de treball”, reflexiona Ortega.

També en el camp de l’enginyeria, però adscrits en un altre camp, quatre enginyers a cavall de la trentena constituïen una cooperativa, Arkenova, per treballar plegats en projectes d’energia solar tèrmica i fotovoltaica. La idea va aflorar quan els quatre companys d’una distribuïdora de material d’energies renovables s’assabentaren que l’empresa tancava. “En aquell moment ens vam mirar als ulls i vam decidir crear una empresa pròpia per no desaprofitar el caliu humà, els coneixements tècnics i la bona entesa”, comenta l’enginyer Angelo Zinni. A partir de llavors, els companys van capitalitzar l’atur i van decidir donar la volta a l’enfocament empresarial de la distribuïdora on havien treballat per dedicarse a allò que realment desitjaven: els serveis de consultoria, assessoria i acompanyament en el camp de les energies renovables. “Vam apostar per la qualitat i pels projectes innovadors, i ens vam convertir en partners en lloc de proveïdors”, apunta Zinni, conscient que aquesta aposta els ha ajudat a esquivar la crisi del seu sector.

des de dins de La CuLtuRa“Si la recepta no és col·lectiva no s’aconseguirà res”, sentencia el Miquel, de la cooperativa Acció Cultural, referintse a la crisi actual. Aquest projecte, amb seu al barri barceloní de Gràcia, fou impulsat ara fa dos anys per tres joves provinents de diferents grups de distribució de material editorial vinculat al moviment llibertari. L’assessorament d’Ara_Coop els va permetre donar forma al model cooperatiu, “el que més s’ajustava a l’esperit autogestionari”, i donar llum a la llibreria Aldarull i al segell editorial, que duu el mateix nom. Així van començar a rodar.

Al mateix carrer, també al barri de Gràcia, hi roda el barllibreria Lenoir, la seu de la productora cooperativa Démodé. Aquesta aventura, iniciada

Focus

Pocs mesos abans del llançament de l’any internacional de les Co-operatives, decretat per l’onu el 2012, l’aliança Cooperativa inter-nacional (aCi) aprofitava una data especial, el dia internacional de les Cooperatives 2011, per dedicar-lo als més joves. “Massa sovint, els joves no coneixen el model cooperatiu d’empresa”, apuntava l’aCi en el manifest oficial. i afegia: “no obstant això, les cooperatives ofereixen als joves oportunitats orientades a les seves necessitats pràctiques i es-tratègiques. els ofereixen un model d’empresa idoni per crear els propis negocis; una oportunitat de feina en empreses que comparteixen les seves preocupacions relacionades amb una gestió empresarial més democràtica, responsable i ètica”. en un context com l’actual, marcat per la irrupció de les xarxes socials, que connecten els joves d’una manera nova, les cooperatives poden esde-venir oportunitats sense precedents per a aquesta generació, avesada al treball col·laboratiu. especial-ment si tenim present que cada any generen més de 100 milions de llocs de treball arreu del món. l’única peça que manca perquè encaixi el trencaclosques i perquè la crisi esdevingui una oportunitat per als més joves és, en paraules de l’aCi, que es duguin a terme mesures per capacitar aquest col·lectiu per tal que pugui beneficiar-se del model cooperatiu. el futur, doncs, l’escriuran els joves, però també els governs capaços d’incentivar l’emprenedoria cooperativa.

EL compromís dE L’aci


formalment ara fa dos anys per cinc joves instal·lats a Gràcia, és una suma de moltes inquietuds i de moltes hores de gestació cooperativitzades. Avui Démodé compta amb un segell discogràfic i un petit estudi de gravació, té dos bars i moltes potes. Els seus socis impulsen, conjuntament, projectes musicals i artístics i recerques històriques en un mateix marc en què la cultura i la cooperació transcendeixen el sentit tradicional. Segons Fernando Paniagua un dels impulsors de Démodé, els socis ja fa temps que funcionaven de manera cooperativa: “Abans de constituirnos formalment, amb l’ajut d’Ara_Coop, ja socialitzàvem els nostres sous. Una hora de feina al bar valia el mateix que una hora de treball produint un documental”, explica l’historiador.

Uns quilòmetres més enllà, a la localitat de Mataró, hi roda també una productora cooperativa, aquesta també de creació recent. Es tracta de Claraboia Audiovisual, nascuda el 2010 de la mà de tres antics treballadors de la televisió municipal mataronina (TVM), que es van quedar a l’atur, amb la reconversió de la cadena en Maresme Digital. Per aquests professionals, la fórmula cooperativa és la que més s’assimila a allò

que volen fer: “El model cooperatiu ens aporta motivació, la certesa de saber que som els responsables tant dels encerts com dels errors, el plaer de desenvolupar projectes basats en l’autoorganització i l’autogestió, i l’alegria de veure que és possible ferho amb antics companys de feina i amics”, expliquen.

CuRses d’obstaCLes“Els joves avui són carn de canó de l’economia. La nostra economia no és productiva i, per tant, tot el coneixement d’una generació ben formada no serveix de res”, manifesta el Miquel d’Acció Cultural. Per a ell, aquest context de dificultats unit a la inexperiència en la gestió d’empreses han complicat la subsistència del projecte. “Hem hagut d’afrontar les despeses típiques d’una

economia expansiva, mentre baixaven els ingressos”, resumeix. Amb tot, els joves editors i llibreters d’Acció Cultural són optimistes: “Si augmenta la conscienciació de la població, ens assegurarem la viabilitat”, apunten. El seu somni de futur consisteix a consolidar l’aventura que van començar fa dos anys, tot aplicant una solució particular: “Reduir les despeses col·laborant entre nosaltres i incrementar els ingressos creant comunitat”. Això vol dir intercooperar i treballar en xarxa amb altres cooperatives. “Si trenquem l’atomització habitual de les cooperatives, en possibilitarem la supervivència”, conclouen.

Per als socis de la veïna Démodé, les dificultats per mantenir viva la cooperativa són com un peix que es mossega la cua: la manca de recursos provoca la precarietat laboral, però també vital dels cooperativistes, que sovint es veuen abocats a autoexplotarse per obtenir més recursos i defugir la precarietat. Com ells, els socis de Claraboia també estan preocupats pel que anomenen “la dictadura dels diners”, que els ha dut a acceptar projectes que no els motiven del tot. La clau per subsistir entre els centenars de productores que existeixen a Barcelona és diferenciarse. “Un dels nostres trets diferencials és la

“ningú no neix emprenedor. Ens vam fer emprenedors a còpia de formar-nos, d’assessorar-nos i de creure en el projecte.”

voluntat de posar el llenguatge audiovisual a l’abast de les cooperatives i del tercer sector”, comenten.

Els problemes formen part de l’agenda diària de gairebé tots els projectes. A Mollet del Vallès, els responsables de La Molleta també lluiten per fer front als problemes de finançament. “El crèdit ICO no era tan avantatjós com ens havien dit, i a això cal sumarhi la tendència de la gent de gastar menys, que ha fet davallar la facturació”, afirmen inquiets. Amb tot, els joves restauradors també tenen una recepta per encarar el futur: “Oferir un producte potent que atrapi la gent. No deixarnos endur per la frustració, posarnos les piles i reactivar l’economia des de baix”, apunten, convençuts que “en una cooperativa, la gent forma part de la solució i no del problema”.

bons auguRisEls consultors de bTACTIC tenen el convenciment que la dificultat del seu negoci prové de la “manca d’inversions en R+D+I”, el problema que ha empès molts joves a marxar del país. Segons aquests emprenedors, el futur dependrà de la creativitat a l’hora de captar recursos: “Avui hi ha moltes portes obertes per als joves emprenedors, el problema és que no vénen soles. Nosaltres anem a buscar els recursos, no esperem que vinguin”, manifesta l’Òscar Ortega. I vaticina amb optimisme: “Malgrat els problemes de finançament, ara és l’hora de les noves idees i dels nous reptes empresarials, sobretot perquè el mercat ja no és local. Per això, tenim la ferma voluntat de ser una de les empreses de referència al nostre país durant els propers dos o tres anys”.

La mateixa lectura optimista és compartida pels quatre socis d’Arkenova, que resumeixen la seva estratègia empresarial així: “Fer bullir les idees, ser àgils i orientarnos al mercat en funció dels canvis de normatives i dels canvis sociològics”. Per a aquests enginyers “ningú no neix emprenedor”, i recorden que ells van ser emprenedors “a còpia de formarse, d’assessorarse i de creure en el projecte” •nota:1: Moltes informacions recollides a l’article han estat extretes de l’“Informe dels resultats de l’EPA del 1r trimestre de 2011”, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut (OCJ).

El restaurant cooperativa La barricona, al ripo-llès, ofereix cuina de mercat i de temporada.

ActuAlitAts 7

COOPErATIVA, VEïnAL I CuLTurALEl barri de Sants de Barcelona alberga diversos edificis emblemàtics que recorden el seu passat cooperativista. Al carrer Olzinelles, 31, n’hi ha un, el de La Lleialtat Santsenca, que el segle passat va acollir una cooperativa obrera de consum. Fa gairebé dos anys, veïns i entitats del barri van començar a organitzar-se per reclamar que aquest edifici esdevingui un espai per a usos veïnals, cooperatius i de cultura popular.Text: Redacció

Pel que fa als usos, a través d’una enquesta que va fer la Plataforma es va constatar que moltes entitats del barri tenen dificultats d’espai per desenvolupar les seves activitats. A partir d’aquí, els veïns i les entitats han començat a definir la nova Lleialtat: el projecte comptarà amb sales de reunió, magatzems, espais de creació artística i zones on es puguin fer exposicions, projeccions de cinema, representacions teatrals o presentacions; acollirà també una biblioteca, un centre de documentació, serà la seu d’algun projecte econòmic alternatiu, etc. La voluntat és que els espais siguin dinàmics i polivalents.

Respecte a la rehabilitació de l’edifici, la Plataforma treballa perquè les obres vagin a càrrec de l’Ajuntament, ja que n’és el propietari. El mes de març d’enguany, el darrer ple de la legislatura del Districte de SantsMontjuïc va aprovar una declaració institucional a favor recuperar l’edifici. L’objectiu és que la rehabilitació s’inclogui en el Pla d’Actuació del Districte de SantsMontjuïc. Ara el projecte està pendent

l a Lleialtat Santsenca és un edifici de propietat municipal, abandonat des del 2009 i catalogat com a equipament protegit. Disposa

de 1.600 metres quadrats. Antigament, quan la cooperativa de consum funcionava, hi havia una botiga de queviures, un teatre, una biblioteca, un gimnàs i una sala de juntes.

La Plataforma Recuperem la Lleialtat Santsenca, formada per una seixantena d’entitats i nombrosos veïns, treballa perquè l’immoble es torni a obrir i tingui un ús social i col·lectiu. Per aconseguirho, ha constituït un grup de treball obert per definir el model de gestió de l’equipament, confeccionar un pla d’usos i fer propostes arquitectòniques de rehabilitació de l’edifici.

autogestionada i poLivaLentEl model de gestió de la nova Lleialtat Santsenca és un dels elements centrals del debat del projecte. Els participants de la iniciativa aposten per l’autogestió, ja que aquest sistema d’organització fomenta la participació, la implicació, la responsabilitat i la transparència. Un dels exemples amb els quals s’emmirallen és l’Ateneu de 9Barris, un dels equipaments més vius de la ciutat de Barcelona en què la gestió va a càrrec de les mateixes entitats i usuaris.

de la valoració del nou equip municipal.•

panorames

veïns i entitats de sants fa dos anys que treballen perquè l’edifici de la Lleialtat esdevingui un espai col·lectiu i cultural.

la lleialtat santsenca va ser cabdal en el moviment cooperativista del barri de sants. Fundada el 1894, el 1927 es va traslladar a l’actual edifici del carrer olzinelles, una joia noucentista projectada per l’arquitecte Josep alemany que constava de dues plantes i terrat. Va ser una co operativa de consum molt important, alhora que va desenvo-lupar una intensa activitat cultural i va acollir destacats actes polítics. l’exposició “Memòria cooperativa”, produïda per La Ciutat invisible, sCCL, retrata molt bé l’ambient cooperativista de principi del segle passat. després de la Guerra Civil, la lleialtat santsenca va ser expropiada i anys més tard, quan va ser absor-bida per la Flor de Maig, va perdre la seva personalitat jurídica.

La LLEiaLtat, un rEFErEnt


Crear un grup cooperatiu és un procés que, amb riscos limitats, permet assolir noves fites, com ara arribar a nous mercats i millorar les prestacions dels productes i els serveis. A continuació, coneixerem l’experiència de tres grups: un que ja té rodatge (Xarxa Gedi), un altre que ja ha començat a treballar (Encís) i un tercer que acaba de néixer (Ecos). Text: Redacció; Foto: Cooperativa ETCS

JunTS, MOLT MILLOr

trobada prèvia a la constitució d’ecos a la casa golferichs (barcelona) el passat mes de març.

ActuAlitAts 9

l a constitució d’una cooperativa ja implica fer un acte d’emprenedoria. Algunes en tenen prou amb petites vari

acions de la seva estructura inicial per desenvolupar el seu fi al llarg dels anys, però moltes altres estan en construcció permanent, ja sigui per buscar noves prestacions (serveis, productes) o per ampliar la seva estructura. La manera més natural per aprofitar les potencialitats de creixement del cooperativisme és a través de la intercooperació, que té diverses formes: és molt comú arribar a acords concrets amb altres cooperatives afins per buscar complementarietats, però també es poden crear grups de més abast.

Aquesta segona opció de mutació permanent és la que fa anys que practica la Xarxa Gedi, que prové de Consop, fundat el 1998 com a grup sectorial d’atenció a les persones. La cooperativa va optar per anar ampliant el camp d’actuació mitjançant la creació de noves empreses, tot aprofitant el bagatge de la cooperativa mare pel que fa a assessorament i capacitat d’inversió. Després de desenvolupar un pla d’empresa, si els nous projectes empresarials són viables es poden acabar independitzant i fins i tot comptar amb NIF propi, però sempre sota el paraigua del grup.

Avui, aquesta estratègia ha cristallitzat en els deu nodes que formen la xarxa. “Es treballa per empoderar tothom empresarialment, el poder està aplanat de forma horitzontal igual que els sous, la qual cosa dóna confiança, motivació i esperit emprenedor als socis i treballadors, que se senten lliures d’autogestionar el seu lloc de treball”, explica Lluís Camós, soci de la cooperativa. A mitjà termini, la Xarxa Gedi vol entrar en el món de la gestió cultural i de continguts digitals, i fomentar la promoció de l’economia social a Catalunya.

La cooperativa mixta de treball i consum Encís, producte de la fusió de 6Tell i Entorn, també treballa en l’àmbit de la gestió d’equipaments, i ja tenia una aliança empresarial per gestionar conjuntament diversos projectes, com la gestió d’una escoleta a les Illes Balears. Després que els socis aprovessin la fusió per unanimitat la primavera passada, la cooperativa es troba immersa en

un ambiciós procés de creixement, que preveu doblar la facturació (de 10 a 20 milions d’euros) i el nombre de treballadors, entre directes i indirectes (de 500 a 1.000), durant els propers tres anys.

Encís té presència a 22 municipis de Catalunya, on se centra en la gestió de 25 escoles bressol, i en un període de tres anys preveu posicionarse com el primer operador del país en aquest sector. De la mateixa manera que Gedi, Encís també ha iniciat l’expansió internacional, amb converses per aplicar el model cooperatiu al Brasil.

El grup més jove és Ecos, que es va començar a gestar a partir d’un debat de la Comissió d’intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) entre abril i setembre del 2009, que va veure la necessitat de potenciar eines d’intercooperació orientades a reforçar l’estratègia de desenvolupament del mercat social.

L’objectiu del grup és convertirse en un referent empresarial d’economia social i solidària, ja que “en un context de crisi estructural són necessàries propostes des d’aquest àmbit pel que fa a la prestació de serveis”, explica Jordi Via, d’Arç Cooperativa.

El grup Ecos té la voluntat de teixir complicitats amb les entitats i les organitzacions que treballen amb formes alternatives de produir, consumir i finançarse, tot concebent l’economia social i solidària com a moviment transformador.

Crear un grup cooperatiu, com qualsevol procés que implica canvis d’estructura, també té els seus inconvenients, com la pèrdua d’una part d’autonomia o la necessitat d’esmerçar temps i recursos per coordinarse, especialment si parlem de col·lectius grans i diversificats. Amb tot, les perspectives que obre superen de llarg aquests obstacles, ja que ofereix la possibilitat d’obrir camps d’acció (més serveis, nous mercats, innovació i aprenentatge permanent), es poden compartir els riscos financers i es racionalitzen els esforços en administració •

gediXarxa cooperativa formada per 10 no-des, alguns amb forma jurídica pròpia i d’altres treballant sota la forma jurídica de Gedi, sCCl. Proporciona un ventall de serveis variat arreu de Ca-talunya, com ara gestió alimentària, d’atenció a les persones i d’enginyeria i construcció. s’ha internacionalitzat amb un centre a la ciutat marro-quina de Tànger. actualment, Gedi està integrat per: esport6, sCCL; une Cohesió social; frescoop, sCCL; aid – Tassyer Marroc; une infància i Famí-lia; empresa d’inserció gd’ai, sCCL; project-Haus, sCCL; une acollida de menors; une inserció i Formació, i une Gestió i administració. són 250 persones entre socis i treballadors.www.xarxagedi.coop

encísCooperativa mixta de treball i con-sum, nascuda de la fusió de 6tell i entorn l’abril de 2011. especialitzada en gestió d’equipaments socials, com casals de gent gran, bibliote-ques i escoles bressol, així com en el desenvolupament de programes socioeducatius i culturals adreçats a les persones, l’administració, les empreses i les entitats de lleure. Té oficines a barcelona, la seu social és a Manresa i compta amb més de 500 professionals.www.encis.coop

ecosCooperativa de segon grau constitu-ïda la tardor de 2011. integrat per arç co operativa (corredoria d’asseguran-ces), arç intercooperació (consum res-ponsable), trèvol (neteja i missatgeria ecològica), etCs (intervenció comuni-tària), barnaciber (informàtica), Cos (salut), Complementum (consultoria social) i ex-Libris i l’apòstrof (comu-nicació). Totes juntes sumen uns 90 treballadors.www.grupecos.coop

trEs grups coopEratius: qui és qui

Les perspectives que obre la creació d’un grup cooperatiu superen de llarg els seus obstacles.


l a Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) va ser l’organitzadora del Congrés Fundacional de la Xarxa RIPESS que

va tenir lloc a Barcelona els dies 9 i 10 de setembre i que va reunir 150 representants de l’economia social i solidària d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos o Suïssa. Culminava així un llarg camí de trobades que va començar a Lima el 1997 i que va seguir al Quebec el 2001, a Dakar el 2005 i a Luxemburg el 2009.

Construir una economia i una societat més justes i menys depredadores i excloents és l’horitzó de la nova xarxa RIPESS, que aplega 5.000 empreses i entitats que

mouen més de 100.000 persones de tot Europa. Es tracta d’un potencial humà que ja fa anys que treballa per canviar l’actual sistema capitalista, caracteritzat pel mercat desregulat i el consum depredador, i per construir una nova economia més justa i sostenible en què l’eix central siguin les persones i s’aprofundeixi en la participació, la democràcia i el compromís per la comunitat.

Tal com s’afirma al manifest fundacional, la Xarxa Europea de l’Economia Solidària desitja superar els efectes de la crisi actual i promoure formes d’organització des de l’àmbit local al global que afavoreixin la llibertat, la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari.

miLeRs d’iniCiativesEls valors que defensa RIPESS fa molts anys que els practiquen nombroses iniciatives de l’economia social que estan actualment en marxa. Entre aquests projectes, hi trobem cooperatives de treball, cooperatives de consum ecològic, xarxes d’intercanvi, col·lectius del tercer sector, bancs de temps, banca ètica, associacions de desenvolupament local, iniciatives de gènere i pedagògiques, etc.

Es tracta, doncs, d’un ventall d’experiències que cal desenvolupar i articular per anar avançant cap a un nou model. Per assolirlo, la Xarxa RIPESS proposa, d’una banda, crear institucions alternatives paral·leles, i de l’altra, pressionar els governs perquè facin les reformes estruc

El 10 de setembre va ser un dia històric per a l’economia solidària: després de molts anys de gestació i en el marc d’un congrés que es va celebrar a Barcelona, es va constituir formalment la Xarxa Internacional de Promoció de l’Economia Social i Solidària RIPESS Europa. El lema: hi ha una altra forma de fer economia. Text: Redacció

CAP A unA ECOnOMIA HuMAnA

més inFormaciÓ www.ripesseu.nethttp://noumodeleconomic.wordpress.com

construir una economia i una societat més justes i menys depredadores i excloents és l’horitzó de la xarxa ripEss.

turals necessàries per acostarnos a una nova societat.

meRCat soCiaLUna peça cabdal per assolir l’horitzó de RIPESS és impulsar l’anomenat mercat social, és a dir, crear circuits alternatius al comerç convencional des de la perspectiva del consum responsable. Segons la Xarxa RIPESS, “el mercat social és la solució que impulsa la democràcia econòmica, l’equilibri ecològic i la implicació de la societat en el desenvolupament d’un món més just, social i solidari”.

“El mercat social”, es va dir durant el Congrés, “afavoreix l’aparició i la integració de noves iniciatives de comerç just, finances ètiques, serveis de proximitat, consum responsable, empreses socials, així com iniciatives de solidaritat nordsud i de conservació del medi ambient” •

El congrés de ripEss va tenir lloc a la casa del mar de barcelona.

ActuAlitAts 11acTUaLiTaTs 11

Entrevista

“Cal aliar-se amb els sindicats i el tercer sector”

JOAnSuBIrATS

Joan Subirats és doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Ciència Política i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment dirigeix el postgrau en Economia Cooperativa. Subirats subratlla que el cooperativisme és una cruïlla important per articular la societat, l’economia i el territori, tres elements que no es poden desvincular. Text: Carles Masià; Fotos: Juanfra Álvarez


en quina mesura les entitats de finances ètiques, les empreses cooperatives, el consum responsable o el comerç just –és a dir, tot el que anomenem economia social i solidària– poden ser una alternativa a l’economia actual? Per parlar d’alternatives, a vegades faig servir un triangle amb els vèrtexs “incidència”, “dissidència” i “resistència”. Moviments com el cooperativisme poden incidir sobre la realitat per intentar canviarla i defensar uns drets i unes condicions de vida. Al mateix temps, però, mitjançant la dissidència haurien de ser capaços de construir formes alternatives de producció, distribució, consum, etc. A això, cal sumarhi noves formes de compartir, com ara el peer to peer en l’àmbit de la producció de coneixement i cultura lliure o, més, recentment, el micromecenatge. Aquest escenari té una potencialitat molt important, ja que és una via per renovar l’economia social i solidària. Finalment, hi ha la resistència, que és dir “no” al que no t’agrada, que és complementària a la dissidència: pots treballar perquè no s’aprovi la llei Sinde i, al mateix temps, crear mecanismes alternatius per compartir coneixements.

La crisi del sistema financer convencional explica el creixement de la banca ètica? Hi ha una sèrie de dinàmiques que han reviscolat perquè hi ha persones que han perdut la confiança en el sistema. Caldria fer un salt endavant i que algunes organitzacions i empreses només treballessin amb aquest sistema financer diferent per enfortirlo. Això crearia una situació d’amenaça cap al sistema tradicional, que es veuria obligat a canviar.

Què caldria fer per promoure sistemes més cooperatius a Catalunya? El cooperativisme creixerà en la mesura que el mateix sector sigui capaç de ferlo créixer, generar aliances amb altres sectors i tenir prou influència social per canviar les coses. Tot això no vindrà determinat per la bona voluntat del mercat ni dels poders polítics. En aquest sentit, és obvi que el cooperativisme hauria d’establir ponts importants amb el món sindical –que està en una crisi significativa, de regeneració– i amb el tercer sector social. Són moviments que van en paral·lel i han tingut massa poca connexió. En alguns dels llocs del món en què s’ha avançat més –i penso en el Quebec i algunes zo

nes de França– aquestes interaccions han reforçat la capacitat de transformar el sistema. En canvi, aquí hi ha molta desconfiança i desacords històrics: el sindicalisme veu amb mals ulls el tercer sector perquè creu que erosiona les condicions de treball, i el cooperativisme no acaba d’estar ben vist pels sindicats perquè consideren que les relacions laborals són diferents. Penso que hi ha un terreny comú que si s’explorés permetria fer avançar més aquest programa, que en el fons és polític. No s’ha de desvincular el debat econòmic del polític, en què territori, economia i societat estan relacionats.

en aquest punt, quin paper han de jugar les institucions? A Catalunya, les forces polítiques que governen segueixen la línia de residualitzar les polítiques públiques i utilitzar el tercer sector com una forma barata de proveir serveis, no els interessa el cooperativisme ni l’economia social que és transformadora. I a l’Estat, tenim exemples de mesures que tampoc no afavoreixen el cooperativisme. Així, Madrid i CastellaLleó han atorgat concessions a ACS, propietat de l’empresari Florentino Pérez, i al grup Eulen per tal que gestionin escoles bressol i serveis socials per a persones grans i immigrants, ja que diuen que ho fan millor aquestes empreses que les cooperatives o el tercer sector.

Si els poders públics estiguessin interessats en el tercer sector, podrien posar unes clàusules socials –semblants a les clàusules ambientals que ja existeixen– que afavorissin el sector de l’economia social en comptes del mercantil en la contractació pública. S’ha demostrat que l’economia social té més arrelament al territori, no es deslocalitza i genera més sostenibilitat social. En definitiva, acaba sent rendible perquè genera dinàmiques d’intercooperació, reciprocitat i solidaritat que després no obliguen a fer polítiques socials complementàries. Podem posar un cas real: quan un ajuntament per fer la neteja contracta la cooperativa Feines de Casa, formada per dones en risc d’exclusió social, evita que aquestes persones vagin a la cua del PIRMI, ja que estan treballant, se senten millor i no són dependents dels poders públics. En canvi, quan per qüestions d’eficiència econòmica teòrica les administracions donen la concessió a empreses com Eulen, no tenen en compte el cost de la no existència de cooperatives com Feines de Casa.

“L’economia social és rendible perquè genera dinàmiques d’intercooperació, reciprocitat i solidaritat que després no obliguen a fer polítiques socials complementàries.”

ActuAlitAts 13

Llavors, la solució és pensar més a llarg termini? Cal tenir una visió més global de desenvolupament territorial. En aquests moments, el lloc de l’Estat espanyol amb menys atur és la comarca de Mondragon, prop d’un 3%. En canvi, hi ha pobles d’Andalusia on l’atur supera el 40%. Hi ha molts factors que expliquen aquesta diferència, però segurament hi té alguna cosa a veure l’economia social impulsada des de baix pel Grup Mondragon, independentment de si el seu model ens agrada més o menys. Podríem analitzar els impactes sobre el territori que té l’existència de xarxes cooperatives potents, que són capaces de vertebrar el territori i fan que el desenvolupament sigui més sostingut en el temps, en definitiva, més resilient. És necessari pensar en noves dinàmiques de desenvolupament territorial que vagin més enllà de la construcció d’infraestructures.

D’altra banda, el cooperativisme també té un paper molt important en l’àmbit mediambiental. Cal demostrar que hi ha una relació molt directa entre la sostenibilitat ambiental i social, ja que això pot generar unes formes diferents de plantejar el desenvolupament respecte de les empreses que tendeixen a buscar la competitivitat i el benefici a curt termini. De fet, a Europa hi ha un moviment molt interessant, que és el de les ciutats en transició, que posa molt èmfasi en l’economia social i el cooperativisme. En aquest sentit, s’ha d’anar tancant el cercle, per això és important l’aparició de cooperatives de producció energètica com Som Energia, i d’educació, que donin importància al treball col·lectiu.

Els poders públics haurien de ser capaços d’entendre que impulsar polítiques que afavoreixin el cooperativisme i l’economia social és un element de sostenibilitat a llarg termini. Això és difícil que ho facin perquè estan molt influenciats pel curt termini.

arran de la crisi, ha fet fortuna el terme “emprenedoria”, normalment associat a iniciatives individuals amb poca incidèn-cia sobre les comunitats. Què cal fer per potenciar l’emprenedoria col·lectiva? No hem de caure en el perill de confondre l’emprenedoria social amb alguna cosa que és fer el de sempre, però disfressada. És clau entendre que la bona emprenedoria social és la que modifica les

relacions de poder, és com la seva prova del nou. I si en una cosa té influència el cooperativisme és en la idea que tothom és igual i que el poder a dins de l’empresa ha de ser equitatiu.

un dels problemes del cooperativisme és que li ha costat entrar en l’àmbit educatiu. Com a docent, què en penses? Es tractaria d’anar més enllà de l’àmbit educatiu i tenir la capacitat de connectar necessitats socials i formes organitzatives. S’ha d’entendre que la millor manera de crear coneixement compartit és a través de fórmules cooperatives, en què la cooperativa esdevé una forma moderna de plantejarse problemes, compartir la producció i els beneficis, i tenir un equilibri democràtic a l’interior de l’empresa. I no crec que això es resolgui únicament incorporant una assignatura de cooperativisme a l’escola. Amb tot, és evident que la manca de presència del cooperativisme a la universitat també s’explica per la marginalitat que ha tingut el moviment durant molts anys al Principat. A França, el Quebec i Itàlia la presència del cooperativisme és força més important perquè han sabut mantenir el vincle entre la influència social i la influència en el camp del coneixement i de l’acadèmia. Aquí hem començat a fer un postgrau d’Economia Cooperativa, i hem anat una mica a contracorrent per raons més ideològiques que no pas pràctiques •

“La bona emprenedoria social és la que modifica les relacions de poder, és com la seva prova del nou.”

14 PUNTCOOP • TArdOr 201114 PUNTCOOP • TArdOr 2011

angular

l’accés a l’habitatge de les perso-nes amb discapacitat intel·lectual ha estat una prioritat per a Teb des de l’inici de la seva activitat, el 1974. un any després, ja es van comprar dos pisos a la barceloneta, amb previsió de futur, i a mitjan anys vuitanta la diputació va ce-dir a la cooperativa 4 habitatges al barri barceloní de sant andreu. l’any 2001 es va fer un salt per in-tegrar tota aquesta activitat a Teb Habitatge, una cooperativa mixta de consum i treball associat, d’ini-ciativa social i sense ànim de lucre. què passarà quan nosaltres no hi siguem?, es pregunten les famílies. la llar-residència i els pisos assistits de Teb donen resposta a aquesta preocupació des de l’esforç col-lectiu i la solidaritat. Fotos: esther navalón Wamba

1. Els objectius de tEb Habitatge són fomentar l’autonomia de les persones amb disminució psíquica i millorar la seva qualitat de vida dins d’àmbits familiars i quotidians. 2. La cooperativa busca per als seus usuaris un habitatge que es trobi en un entorn veïnal semblant al que han viscut amb les seves famílies. 3. tEb Habitatge s’organitza com a cooperativa d’usuaris amb socis de treball. actualment hi ha 120 socis usuaris. 4. La cooperativa ofereix dos tipus d’habitatge: la llar-residència, amb un acompanyament les 24 hores del dia, i el servei d’autonomia a la pròpia llar, per a les persones més autònomes. 5. de les 71 places de què disposa, 41 són de llar-residència, i les previsions són començar el 2012 amb 55 places noves. 6. aquest 2011, tEb Habitatge ha posat en marxa nous pisos assistits als dis-trictes barcelonins de sarrià-sant gervasi i sants-montjuïc i està enllestint 24 places més de llar-residència a badalona.

1

2

3

Llars per a la inserció

ActuAlitAts 15acTUaLiTaTs 15

5

6

4

CooPeraTiVa Teb HabiTaTGe


de l’“això és el que hi ha” al “no és la nostra crisi”, “units pel sentit comú” El 15M és un cop d’aire fresc en un moment en què es feia irrespirable. De forma contundent, creativa i urgent, posa nom i acciona un malestar. Un malestar que ja no és només el meu, sinó que el posa en comú, és el teu i el meu.

“no som mercaderia en mans de polítics i banquers” El 15M és un moviment de persones. Davant d’un missatge omnímode, únic i monocord, davant de la dictadura del mercat (que ho justifica tot i que ningú no ha votat ni elegit, un mercat abstracte), el 15M torna a posar la persona en el centre del discurs i l’acció, l’ésser humà és i ha de ser protagonista de la seva vida i de la història.

“no ens representen” El 15M és construir autonomia, recuperar i posar en el centre la nostra capacitat de crear, innovar, pensar, fer, recuperar el foc promoteic davant dels déus del mercat i uns poders fàctics que buiden de sentit la democràcia representativa.

Aquests són uns quants dels elements significatius del 15M. No podem, ni volem, fer una descripció exhaustiva del 15M, perquè ja hi ha força literatura interessant sobre el tema: @galapita@hibai@zzzinc@ivanmiro, santiagolopezpetit, amadorfdezsavater, carlostaibo, @raimundoviejo...

“error del sistema. Reinicia” De quina manera afecta el cooperativisme el 15M? No tenir por de pensar ni de fer. D’alguna manera, apel·la a la radicalitat democràtica. Les places i el 15M ens interpel·len directament; de fet, hi ha una aproximació i un interès creixent amb tot el que té a veure amb el cooperativisme, l’economia social i solidària i les finances ètiques, de les quals hem de participar. De fet, són valors i principis perfectament nostres.

Repte a l’engròs. El moviment cooperatiu i l’economia social i solidària tenen davant el repte de pensarse i construirse en clau d’alternativa econòmica, guanyarse un protagonisme i un paper, o bé seguir com una empresa més dins del mercat on allò cooperatiu és només un adjectiu que de vegades fa nosa. Tornar a arrelar l’economia (K. Polanyi) a unes relacions socials, les persones, etc.

Repte a la menuda i entre iguals. Un dels encerts i a la vegada de la complexitat del 15M és la conjunció fins a convertirse en la mateixa cosa de les xarxes socials i la plaça. La comunicació esdevé central, és forma i substància, és distribuïda, horitzontal i en xarxa. És la que permet generar intel·ligència col·lectiva, sabers compartits i construcció col·lectiva de coneixement, innovació i creativitat des d’una comunitat d’iguals. Una interpel·lació a la nostra organització i cultura cooperativa per veure com aprofundim en una gestió més democràtica i participada no com una assumpció automàtica d’uns principis cooperatius més o menys amables i romàntics, sinó com a principis vertebradors d’una forma de fer pròpia, cooperativa.

Ara com ara, la resposta del cooperativisme en general a la crisi ha estat merament convencional. Hem cercat solucions de finançament, la fusió i aliança (obsessió per la grandària), fernos més empresa convencional per ser més eficients i eficaços (amb una assumpció acrítica de totes les convencions i els conceptes), plans estratègics, gestió del canvi, etc. La visió ha de ser una altra a partir d’un concepte de desenvolupament relocalitzat, sostenible (econòmicament, socialment, ambientalment) i del procomú, establir un camí de transició mitjançant la resiliència on la intercooperació signifiqui un quelcom més que obrir i ampliar mercats, i que serveixi per construir i fer mercat social, generar xarxes de complicitats, etc. (J. Via, J. Garcia) •

Pinzellades del 15Mpunt de vista

Text: Guillermo Rojo. Cooperativa ETCSIl·lustració: Jordi Borràs

opinions 17

Fets i no paraules Editorial

Il·lustració: Jordi Borràs

pliments en els pagaments per part de l’administració, activant mesures de finançament des dels propis recursos.

Ara que estan de moda les metàfores marines, sentim sovint que “estem tots en el mateix vaixell” o que “hem de remar tots cap a la mateixa direcció”; d’acord, ho acceptem, però a canvi demanem respostes a algunes preguntes: quants rems tenim?, tots anirem a rem o alguns tindran motor?, sabem a quin port anem?, què farem amb els que ja no tenen força per remar? •

L es retallades, els ajustos pressupostaris o altres eufemismes més o menys creatius utilitzats per alguns per amagar la crua realitat estan generant un estat d’opinió i un clima que no ajuden gens als qui

cada dia aixequen la persiana de la seva empresa o negoci amb voluntat de continuar generant riquesa i ocupació.

En paral·lel, els discursos dels nostres governants, reforçats per les proclames de la cohort d’opinadors oficials, aquells que saben de tot i tenen la veritat absoluta, ens diuen que les solucions han de venir de la implicació i l’aportació de les empreses i de la iniciativa privada, que la iniciativa pública no dóna per a més i que ara és el moment dels emprenedors.

Sense entrar a valorar si aquests plantejaments no són més que una excusa per desfer l’estat del benestar que tants anys i esforços va costar, fet que podria ser objecte d’anàlisi en un altre editorial, no és un contrasentit demanar l’esforç i posar al capdavant de la recuperació aquells a qui s’està ofegant?

En èpoques de bonança i també durant crisis anteriors, el teixit empresarial català ha donat mostres de fermesa tirant endavant la seva activitat; i, dins d’aquest, el sector cooperatiu ha treballat fort per contribuir, des de propostes diferents de les clàssiques, però eficients i modernes, a fer créixer l’economia catalana i a col·laborar amb les administracions des de plantejaments d’emprenedoria col·lectiva.

Però, què hem de fer quan és la mateixa administració amb retallades en l’assignació a projectes o amb retards i incompliments en els pagaments la que posa en perill la viabilitat de moltes empreses? Cooperatives que treballen en sectors com la salut, els serveis socials o l’educació viuen el dia a dia amb un ull a la caixa, l’altre a fer que l’activitat funcioni i les orelles atentes al bombardeig diari de notícies i globus sonda que anuncien, de manera esglaonada, noves retallades.

No tenim clar a quins interessos respon aquesta estratègia de fiblada diària, o potser simplement no tenim temps per perdre interpretant els estranys moviments dels nostres polítics. El que sí que sabem les empreses cooperatives és que aixecar la persiana cada dia demana confiança i il·lusió, i aquestes passen, d’entre altres, per tenir interlocutors a l’administració que, de manera professional, responsable i madura, ens expliquin els seus plantejaments, alhora que compleixen els seus compromisos i obligacions.

No calen mitges veritats; no calen bones paraules; només cal demostrar amb fets que s’aposta pel teixit empresarial i afrontar de manera valenta les dificultats des de la coherència i la sinceritat. No som infants ni ciutadans anestesiats als quals cal amagar la veritat; som empresaris responsables que hem fet una aposta per crear ocupació, arriscantnos i implicantnos des del cooperativisme, cooperativisme que sap i vol buscar solucions, com hem demostrat darrerament davant els incom


1 com dinamitzar les assemblees de les cooperatives i fer que siguin més participatives?

L’assemblea mostra la salut democràtica de la vostra cooperativa, com té el cor, el cap i el fetge. De quin mal pateix, la vostra assemblea? Sempre parlen els mateixos? Sempre callen els mateixos? Els especialistes i els cooperativistes donen algunes claus per dinamitzar les assemblees i millorar-ne la salut. Text: Redacció; Il·lustració: Jordi Borràs

Assemblees més participatives

a debat

opinions 19

iGor orteGA sunsunDeGi

1 La participació dels socis es presenta com un dels grans reptes de les

cooperatives en l’escenari actual. A Mondragon, per exemple, les cooperatives s’han fet molt grans però, en canvi, l’arquitectura organitzativa i els processos que es van articular en el seu moment per canalitzar la participació dels socis no han conegut modificacions importants. És cert que s’han implementat una sèrie de millores en la transmissió de la informació. Per exemple, les xerrades informatives prèvies a l’Assemblea General, en grups de 4050 socis i amb la presència d’algun membre de l’equip de direcció i del Consell Rector, han millorat la qualitat de la informació.

No obstant això, és evident que aquestes millores parcials no són suficients. Segons les percepcions dels protagonistes de les cooperatives de Mondragon, les assemblees no tenen vitalitat ni atractiu: pateixen d’un excessiu formalisme en què, any rere any, es repeteix un mateix guió ritualitzat: la informació, per efecte de les xerrades informatives, es fa repetitiva, els actors són també sempre els mateixos, no existeix espai per a la deliberació, i la participació dels socis és pràcticament inexistent, en part per la dificultat de pren

igor ortEga sunsundEgiinvestigador de l’institut d’Estudis coope-ratius Lanki i professor a la universitat de mondragon

dre la paraula en un aforament d’unes 500 persones. (“Les assemblees són per als valents!”, afirma un veterà cooperativista).De fet, són els mateixos socis els que ofereixen una sèrie de propostes per millorarne la dinàmica. Proposen, d’entrada, una millor gestió de l’exposició de la informació en l’assemblea: d’una banda, obrint el ventall d’aquesta informació cap a la dimensió social de la cooperativa. De l’altra, proposen un nou tractament de la informació empresarial, incidint en una interpretació qualitativa i estalviant temps en les descripcions quantitativistes amb les quals es dispersa i es difumina la visió més integral del projecte cooperatiu. També suggereixen trencar amb el formalisme obrint la participació a altres protagonistes que, al seu torn, reflecteixin la feina que els òrgans socials i diferents comissions tiren endavant al llarg de l’any. Proposen, finalment, la implementació d’espais de reflexió i comunicació que transcendeixin la mera transmissió d’informació, la qual cosa requereix conceptualitzar l’assemblea no com un esdeveniment concret de l’any, sinó com la culminació d’un procés de deliberació metodològicament dinamitzat •

1 Per fer més participativa l’assemblea cal, en primer lloc, garantir la

presència dels socis i això passa, sovint, per recordar, via SMS, la convocatòria pocs dies abans de la celebració. És molt important fer un o dos recordatoris al marge de la convocatòria oficial, que s’ha fet amb quinze dies d’antelació com a mínim.

En segon lloc, cal saber comunicar bé la informació al soci i això passa, sovint, per adaptar el discurs i ferlo més directe i clar. És molt freqüent que els professionals que prenen la paraula a les assemblees utilitzin un llenguatge massa tècnic, la qual cosa no facilita la comprensió.

Finalment, crec que cal que el Consell Rector i l’equip gestor de la cooperativa tingui clar que l’assemblea és molt important i ho sàpiguen transmetre. Els consells rectors són els que, d’igual a

igual, han de fer una tasca d’explicar als altres associats la importància d’assistir a les assemblees, ja que aquests són els autèntics fòrums de debat, l’espai on s’han d’exposar totes les opinions referents a la cooperativa. És aquí, i no en altres espais més públics, on s’han de fer aquelles preguntes de vegades incòmodes, però que han de ser contestades amb la transparència i credibilitat que la resta de socis espera i mereix.

Aquestes tres recomanacions, penso, poden ajudarnos a dinamitzar les assemblees. Tanmateix, de vegades em pregunto si no ens trobem amb una manca de voluntat de ferho. Preferim mostrar obertament i pública els encerts i els errors comesos o preferim la tranquil·litat que dóna un quòrum limitat? Realment, es vol que les assemblees siguin multitudinàries i participatives? •

mario sáncHEzdirector cooperatiu de grupactel

mArio sÁncHeZ


1 A l’hora d’organitzar la dinamització de l’assemblea, establim tres

tipus d’objectius. Per una banda, els objectius de tasca: informar, debatre, consensuar decidir, avaluar.... De l’altra, els de participació: aconseguir que els socis tinguin un espai i moment diferenciats per expressarse, intercanviar, debatre... Finalment, els de clima com, per exemple, generar un clima òptim per a la reunió.

Per a cada un d’aquests tipus d’objectius ja hi ha tècniques i estratègies adequades. Tanmateix, no podem oblidar que és bàsic tenir definits quins seran els objectius de l’assemblea condicionats per les característiques, el procés i el moment de la nostra empresa cooperativa. No sempre seran els mateixos ni sempre hauríem d’utilitzar les mateixes maneres de treballar dins del nostre espai assembleari.

Cal pensar que una assemblea mostra la nostra “salut participativa” com a organització: la manera d’organitzar les vostres assemblees es repeteix indepen

dentment del tema que tracteu?, heu pensat a canviar l’entorn?, i a utilitzar altres llenguatges més enllà de la veu i el debat? Són només algunes preguntes a l’hora de dissenyar la gestió participativa de l’assemblea.

On comença la dinamització de l’assemblea? Convé pensar en la gestió de tres moments: abans, durant i després. En l’abans, és clau concretar amb quins recursos comptem per a la dinamització i preparar bé la convocatòria: treballar la documentació prèvia, animar la participació, en especial dels “no participatius” i assegurar el lloc i el context adequat. Durant l’assemblea, cal transmetre clarament els objectius, les dinàmiques i el temps a les persones participants. Qui s’encarregui de la dinamització de l’assemblea ha d’estar pendent que la informació arribi, que tothom pugui explicarse, de l’ordre de les aportacions i de les decisions. També és important obtenir una valoració de les persones que hi han participat. Després, cal sistematitzar i difondre •

Juana FErrEr bLascosòcia treballadora fundadora d’Etcs, sccL, Estratègies de transformació comunitària sostenible

1 Més que proposar metodologies per dinamitzar l’assemblea, plantegem

la necessitat d’avançar cap a estructures i dinàmiques organitzatives que facin a les persones protagonistes no sols el dia de l’assemblea, sinó de la construcció i gestió del dia a dia de la cooperativa. Estructures i dinàmiques organitzatives que facilitin que les persones estiguin connectades amb les grans línies estratègiques de la cooperativa, amb les opcions d’organització interna adoptades, que entenguin com funciona el negoci que duen a terme i, sobretot, que tinguin ganes de formarne part i de contribuir en tot allò que estigui al seu abast.

Dit això, podríem també preguntarnos sobre el grau d’interès que els temes tractats a l’assemblea tenen per als assistents, la connexió amb el seu dia a dia, el tipus d’informació i les claus d’interpretació sobre el tema a tractar i l’actitud sincera de voler construir acords i projectes comptant amb la participació

de les persones i creient amb les seves potencialitats.

Per dinamitzar les assemblees proposem oferir informació comprensible i clara, acompanyada d’una anàlisi profunda i sincera i cercar una dimensió del grup que convidi a parlar –qui crida més no té més raó, però sí que pot “espantar” la resta a parlar i, si és el nostre cas, ho haurem de tractar. També proposem incorporar espais per discutir i tractar temes de fons; utilitzar sistemes que facilitin la posada en comú –ordinador, mapes conceptuals, murals, notes adhesives...– i, en definitiva, ser creatius, cuidar l’ambient, l’espai, els horaris... Cal creure en l’assemblea com a espai d’aprenentatge organitzatiu i generar eines de seguiment i de retorn sobre els temes tractats, el progrés i la valoració dels resultats.

I, a més, és imprescindible reflexionar sobre tot el que cal fer no sols durant, sinó abans i després, perquè desperti interès i les persones vinguin a prendre’n part •

EstEr vidaL puJoL-xicoyconsultora d’organització de HobEst, sccL

ester ViDAl puJol-XicoY

JuAnA ferrer BlAsco

informAcions 21

L’informe anual sobre els efectes de la crisi en les cooperatives de treball elaborat per CICOPA, una confederació que agrupa cooperatives de treball associat de 21 països de tot el món, revela que les cooperatives estan més ben posicionades davant la crisi que les empreses convencionals.Text: Redacció

Les cooperatives resisteixen millor la crisi, segons cicopa

d es de l’any 2009, CICOPA (Organització Internacional de les Cooperatives de Producció

Industrial, Artesanal i de Serveis), a través de la seva organització regional CECOPCICOPA Europa, fa una consulta als seus membres per conèixer els efectes de la crisi sobre les seves cooperatives afiliades. Aquest tercer informe que publica, i que correspon a la situació de les cooperatives l’any 2010, revela tres conclusions importants: la primera, que les característiques pròpies de les cooperatives ajuden a afrontar millor la crisi que les empreses convencionals; la segona, que un dels principals esculls que hi ha ara és el finançament, i la tercera, que calen més mecanismes de solidaritat i el suport de polítiques públiques per tirar endavant.

Quan CICOPA parla de resistir millor, es refereix que pel que fa a resultats econòmics, a taxes d’ocupació i a taxes de supervivència, l’impacte de la crisi per a les cooperatives socials i de treball associat és inferior al de les empreses convencionals. Fins i tot l’informe apunta alguns signes de recuperació, sobretot en països amb més implantació i experiència cooperativa. I aquí CICOPA assenyala Itàlia, França i l’Estat espanyol.

CoopeRatives CReativesSegons l’informe, això és així perquè “les cooperatives representades per CICOPA, amb la seva gestió o governabilitat democràtiques, mostren cada vegada més la seva tendència a proposar un tipus i

un nivell organitzacional que contribueix significativament a la sostenibilitat econòmica de l’empresa”. Tal com remarca CICOPA, les cooperatives de la seva xarxa han estat molt creatives a l’hora d’adoptar mesures específiques per limitar la pèrdua de llocs de treball i el tancament, i per desenvolupar més les seves activitats. Entre les mesures que han pres es distingeixen les de curt termini (reducció de salaris i hores de feina, esforços per reduir costos, ús de reserves de les cooperatives, etc.) i les de llarg termini (inversió en la formació de treballadors i en noves tecnologies, canvis en els productes i en els processos de producció per satisfer els criteris ecològics, inversions en noves tecnologies de comunicació, etc.).

La segona conclusió de l’informe de CICOPA es refereix als problemes de finançament de les cooperatives. Aquí es remarquen les actituds desfavorables de les institucions bancàries a l’hora d’atorgar préstecs i els retards de pagament que han de suportar moltes empreses cooperatives. En aquest capítol, CICOPA reconeix que les empreses convencionals estan afectades pel mateix problema.

Pel que fa a les mesures per afrontar l’escenari actual, l’estudi de CICOPA apunta que l’establiment de consorcis i

grups cooperatius és un instrument eficaç perquè té nombrosos avantatges: millor accés a la contractació pública, més competitivitat en el mercat, creació de marques comunes per ser més visibles en el mercat, etc. També assenyala que calen mecanismes de solidaritat cooperativa, així com polítiques públiques adequades i eficients, per donar suport a les PIME, per poder accedir a crèdit, per solucionar el problema del retard de pagaments, per facilitar la internacionalització de les cooperatives, per tenir un millor accés a la contractació pública, etc. •

treballar

segons cicopa, les cooperatives han adoptat mesures efectives per limitar la pèrdua de llocs de treball i el tancament.

Les cooperatives del sector industrial, com mol-matric, resisteixen la crisi i les seves conse-qüències.


impulsen un programa d’innovació cooperativa

Sis entitats representatives de l’economia social i cooperativa han impulsat un programa que busca la construcció d’empreses amb alta vocació innovadora, generadores d’ocupació estable i centrades en les persones com a element estratègic clau per al seu desenvolupament.

El programa, que es va presentar el 5 d’octubre a Barcelona davant unes 200 persones integrants de cooperatives, ens locals i representants del moviment coope-ratiu, ha estat articulat per la federació de Cooperatives de treball de Catalunya, la federació de Cooperatives agràries de Catalunya, la Federació de Societats Laborals de Catalunya, aposta, ara_Coop i la Fundació Seira, amb el suport del Servei d’Ocu-pació de Catalunya (SOC).

L’objectiu del programa, amb la participació de 3.000 persones, 300 empreses i 25 ens locals de les comarques catalanes, ha estat desenvolupar l’activitat empre-sarial amb vocació innovadora. Per fer-ho, s’han posat en marxa accions adreçades a l’alumnat i als equips docents dels centres d’educació secundària, s’han acompa-nyat projectes empresarials innovadors amb voluntat de constituir-se en realitat empresarial cooperativa, i per a les empreses ja consolidades el programa innovació cooperativa treballa per afavorir la creativitat i la intercooperació per afrontar nous reptes organitzatius, de producte, serveis o procés.

Durant la presentació Xavier López, director general d’Economia Social, Coopera-tiva i Treball Autònom, va parlar d’una aposta clara per la consolidació de les empre-ses cooperatives i va reconèixer que “les administracions publiques es troben en un moment dramàtic de canvi de paradigma” •

El programa compta amb la participació de 3.000 persones, 300 empreses i 25 ens locals de les comarques catalanes.

El programa FesCoop!, impulsat per l’escola de cooperativisme aposta, és una proposta per difondre el model d’empre-sa cooperativa entre l’alumnat de segon cicle d’ESO, de Batxillerat i de cicles for-matius. Així, uns 2.000 alumnes i els seus professors s’estan familiaritzant amb la fórmula empresarial cooperativa a través d’aquest programa, que difon els valors

del cooperativisme com a model de crea-ció d’empreses socialment responsables, que fomenten una ocupació estable i de qualitat basada en la cooperació com a forma d’aconseguir un objectiu comú. El programa funciona a partir de tallers presencials, amb materials específics i un entorn virtual propi per a alumnes i professorat •

suara gestiona serveis d’orientació familiar a girona La Diputació de Girona ha donat el tret de sortida oficial a la quarta edició del Servei Local d’Orientació Familiar, gestionat per suara, la cooperativa d’atenció a les persones més gran de Catalunya. Enguany, el servei fa un pas endavant i creix per donar cobertura a 59 municipis de les comarques giro-nines de menys de 5.000 habitants. D’aquests municipis, 36 ofereixen el servei directament, i els altres 23 són municipis derivats, és a dir, que ofereixen el servei als seus habitants a través dels municipis inscrits. El Servei Local d’Orientació Familiar és un recurs de la Secció d’Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona d’orientació i assessorament familiar, per donar suport al treball amb famílies i a les polítiques munici-pals d’atenció a les persones •

2.000 alumnes participen a Fescoop!

informAcions 23

mba d’Empreses cooperatives

E l proper mes de novembre començarà l’MBA d’Empreses Cooperatives en modalitat en línia, sorgit de la col·laboració

entre la Fundació IL3-UB i aposta escola de Cooperativisme. És una proposta formativa singular, perquè és l’única amb nivell de màster oficial que es pot cursar actualment en una universitat catalana.

L’MBA d’Empreses Cooperatives reuneix la visió global i integradora de la gestió i direcció de l’empresa cooperativa i de l’economia social. Amb una metodologia pràctica i participativa i mitjançant la docència en línia, el màster està impartit per professionals del món cooperatiu i de la investigació i el desenvolupament empresarial, actius en cada àrea de coneixement.

La formació i professionalitat directiva que ofereix el programa és fruit d’una equilibrada confluència de múltiples disciplines agrupades en

àrees de continguts o mòduls en què s’estructura el programa.

El màster analitza i reflexiona sobre els aspectes més importants del mo-del d’empresa cooperativa; de la direc-ció i gestió d’empreses, on s’integren nou matèries, i obre una última fase amb la presentació de bones pràcti-ques i l’elaboració d’un projecte final.

Aquest programa reforça les habili-tats i capacitats dels professionals de l’empresa cooperativa tant en l’àmbit social com en el de la gestió empresari-al, per tal de consolidar i optimitzar tant els objectius socials com els empresari-als, que a l’empresa cooperativa hi han de confluir de manera natural.

Les persones que superin la for-mació rebran la titulació de Màster MBA en Empreses Cooperatives per la Universitat de Barcelona. Per a més informació i matriculacions, consulteu els webs següents:

www.il3.ub.eduwww.aposta.coop

amb una metodologia pràctica, el màster està impartit per professionals del món cooperatiu.

garbet es consolida amb nous projectesla cooperativa d’iniciativa social garbet ha consolidat el seu creixement durant els últims mesos gràcies a la gestió del servei de manteniment del Cosmocaixa, de l’obra social la Caixa, i els serveis de neteja dels equipaments municipals dels ajuntaments de la Garriga (Vallès oriental) i Palafrugell (baix empordà). aquests tres serveis, juntament amb altres de més petits, suposen la cre-ació d’una seixantena de nous llocs de treball.

primer edifici d’alta eficiència energètica a barcelonagrup Qualitat està construint el primer edifici de la ciutat de barcelona amb la qualificació energètica “a”, segell que certifica que s’ha assolit el nivell màxim d’eficiència energètica i la mínima emissió de Co2. a més, l’edifici, ubicat al districte de sants-Montjuïc en règim de protecció oficial, també opta a la certificació verda en tipologia residen-cial atorgada pel Green building Council espanya.

180cooperatives ha contribuït a crear ara_Coop des del seu naixement l’any 2005, la majoria de treball.

La xiFra

L’objectiu del màster és aprofundir en els principis cooperatius i formar persones directives.

acord per emmagatzemar olila federació de Cooperatives agràries de Catalunya (FCaC) va expressar la seva satisfacció per la decisió de la Comissió europea d’activar l’emmagatzematge privat d’oli d’oliva, amb l’objectiu de pal·liar la crisi de preus que travessa el sector. es tracta d’una petició de les co-operatives des de l’inici de la campanya 2010-2011 i que contribuirà a alleujar la situació dels productors.

informAcions 25

En els darrers números de Puntcoop ens hem fixat en una iniciativa pionera al nostre país: Som Energia, la primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya que, amb menys d’un any d’activitat, ha començat a comercialitzar electricitat certificada verda. Text: Redacció

som Energia ja ven energia verdaconsumir

d es del juliol, som energia consta oficialment a la llista d’entitats comercialitzadores de la CNE. Aquest pas ha estat

imprescindible perquè la cooperativa hagi esdevingut, el passat mes de setembre, venedora d’electricitat 100% verda i renovable. Amb la col·laboració de l’empresa AE3000, de Mollerussa, Som Energia compra electricitat i la fa arribar als seus socis sense que aquests hagin de canviar el comptador ni haver de fer front a sobrecostos. I ho fa a un preu semblant a la tarifa TUR.

Tot i que tècnicament no és possible que al nostre domicili ens arribi, per exemple, electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica determinada, sí que és factible que un comercialitzador compri energia a un generador d’energia neta. I això és el que fa Som Energia: compra energia verda al mercat amb la garantia que prové d’una instal·lació productora d’energia renovable i la ven als seus socis, que ja són més d’un miler.

més enLLà de La ComeRCiaLitzaCióA banda de la seva activitat comercialitzadora, Som Energia ha començat a desenvolupar també projectes de producció pròpia d’energia renovable, incorporant criteris de desenvolupament sostenible i social, a través del finançament dels mateixos socis –que, per serho, fan una aportació de 100 euros al capital social. Els projectes que té previst impulsar la cooperativa són de totes les tecnologies madures possibles: fotovoltaica, eòlica, biomassa, minihidràulica, etc. Aquesta tardor es posarà en marxa el primer projecte propi de Som Energia: una coberta solar fotovoltaica de 100 kW a Lleida.

Les previsions són que en els propers anys funcionin un ampli ventall de projectes que mostrin les diferents fonts energètiques.

Tot el projecte de Som Energia té com a filosofia de fons apropar la producció al consum energètic. Els socis de Som Energia volen avançar cap a la sostenibilitat energètica, i per això volen que l’energia es consumeixi a prop del lloc on es produeix. En aquest sentit, creuen que Catalunya és un indret immillorable per a les fonts renovables: hi ha prou vent, molts boscos i molts dies de sol tot l’any i a tot el territori •

som Energia va estar present a la Fira de cultura ecològica de girona, Eco-sí, que es va celebrar el passat mes de juny.

aquesta tardor som Energia posarà en marxa el primer projecte propi: una coberta solar fotovoltaica de 100 kW a Lleida.

més inFormaciÓ www.somenergia.cat

som energia es va presentar pública-ment el mes de desembre de 2010 a la Casa de Cultura de Girona en un acte que va reunir més de 150 persones. el febrer, la cooperativa ja comptava amb 480 socis, una xifra que ara ja s’ha duplicat, i iniciava una marató de xerrades per diverses poblacions catalanes per difondre el projecte. a final de setembre de 2011, tenia gairebé un miler de socis, entre particulars i empreses, i iniciava la seva activitat comercialitzadora. l’1 d’octubre d’enguany, som energia va organitzar una festa a la platja de Marató que va aplegar nombro-ses persones compromeses amb el desenvolupament local i sostenible per celebrar el començament de la seva activitat comercialitzadora d’electricitat verda certificada.

un any d’èxits


abacus i La Fageda: llibres i iogurts al mateix aparador

D es d’aquest mes d’octubre, abacus ven iogurts i La fageda material pedagògic. Les dues cooperatives, cofundado-res del grup Clade amb altres quatre entitats, aprofiten sinergies comercials i estratègiques per tirar endavant una

iniciativa innovadora.Abacus cooperativa, especialitzada en distribució cultural, i La

Fageda, cooperativa de productes lactis, han iniciat un programa d’intercanvi en la seva activitat comercial. La Fageda ha posat en marxa el racó Abacus a la seva botiga del servei d’atenció als visi-tants, a Santa Pau (La Garrotxa). Al mateix temps, Abacus cooperati-va disposa d’un espai de fred per oferir iogurts i productes lactis de La Fageda a la seva principal botiga, al carrer Còrsega de Barcelona.

Aquesta acció no té només una finalitat comercial, sinó que vol aprofitar les sinergies entre les dues empreses cooperatives així com sumar el prestigi i la qualitat de productes i serveis, aprofundint en el coneixement que entre els seus socis i clients tenen ambdues empreses. L’èxit de l’acció es mesurarà per la millora en la percepció de les marques i els seus valors de referència entre els clients i socis, tant d’Abacus cooperativa com de La Fageda.

Ambdues cooperatives van començar a treballar conjuntament en la intercooperació amb la fundació del grup cooperatiu català Cla-de. Des d’aleshores, s’han fet projectes en comú de caire institucional, i aquesta és la primera iniciativa conjunta adreçada a clients •

La Fageda ha posat en marxa el racó abacus, mentre que abacus ofereix iogurts a la botiga del carrer còrsega.

segona convocatòria dels premis manuel arroyoL’escola sant gervasi ha convocat la se-gona edició dels Premis Manuel Arroyo per donar suport i impulsar projectes empresarials cooperatius de joves emprenedors. Els premis estan dividits en dues categories: reconeixement a la millor iniciativa d’un exalumne de l’es-cola (amb una dotació de 2.000 euros) i reconeixement a joves emprenedors de l’àmbit cooperatiu (amb una dotació de 6.000 euros). La convocatòria s’adreça a joves entre 18 i 35 anys, amb voluntat emprenedora, interessats en l’economia social, especialment en les cooperatives, i que vulguin iniciar o estiguin iniciant projectes empresarials sota el model cooperatiu. Les candidatures es poden presentar a través del web d’aquesta cooperativa escolar de Mollet del Vallès fins al 30 de desembre•

alternativa 3: el pòsit del cafè respectuósLa cooperativa alternativa 3, fundada l’any 1992 a Terrassa, va celebrar el 19è aniversari amb una jornada de portes obertes el passat 3 d’octubre, que va incloure un tast de cafès de comerç just. Aquesta activitat va permetre conèixer de manera dinàmica i atractiva les diferències entre el cafè de comerç just i el del comerç tradicional, des del seu origen fins que arriba a la tassa, tot aprenent a detectar l’aroma, el sabor i el cos d’aquest producte. A l’aniversari també hi va assistir una productora de cafè de Nicara-gua, l’Exolina Aldana, que va explicar com treballen les cooperatives del seu país i la im-portància de consumir productes respectuosos amb el medi ambient i l’entorn social.•

informAcions 27

Eroski obre a barcelo-na el supermercat a internetarriba a barcelona el supermercat internet d’eroski, on els consumidors poden adquirir tots els productes de venda habitual en un supermercat. són més de 10.000 productes i marques de la compra diària per a la llar els que es posen a la venda a través d’aquest canal en línia. el web està dissenyat perquè buscar-hi productes i comprar-los resulti molt fàcil.

El comerç just creix malgrat la crisi

la facturació total per la venda de productes de comerç just a Espanya ha augmentat un 24% el 2010 respecte a l’any anterior,

amb un valor de 22,5 milions d’euros, i un 33% en comparació amb el 2008, malgrat de la crisi econòmica, segons va fer públic a finals de setembre la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).

Durant la presentació de l’informe anual El Comerç Just a Espanya el 2010. Crisi, impactes i alternatives, la CECJ va explicar que aquest increment suposa “un augment lineal” de les vendes, “que s’han triplicat des de l’any 2000”. Així, la coordinadora va matisar que “cal relativitzar aquesta dada perquè el consum mitjà del ciutadà de l’Estat en articles de comerç just és de 0,48 euros a l’any”.

Igualment, ha afegit que l’Estat encara es troba lluny de la mitjana europea, ja que la despesa mitjana anual és de 478 euros per cada mil habitants, mentre que a Europa és “aproximadament deu vegades més”. A més, mentre que les vendes de pro-ductes certificats han augmentat un 82% en l’últim any, les vendes de les 34 organitzacions membres de la CECJ han baixat un 10,8%.

Aquest fet és degut a l’existència de models diferenciats de comerç just i, concretament, a la presència de productes certificats pel segell Fairtra-de, que certifica quins articles com-pleixen amb els requisits per poder incloure en aquest tipus de comerç, però que són posats a la venda per organitzacions que no pertanyen a la coordinadora•

La venda de productes de comerç just a l’Estat espanyol s’ha triplicat des de l’any 2000.

conveni de servicoop amb la ctacla federació de Cooperatives de serveis i de Cooperatives de transportistes de Catalunya (servicoop) signarà un conveni amb la Confederació de Treba-lladors autònoms de Catalunya (CTaC) per adherir-se al projecte reinicia’t, que té com a objectiu principal crear i aplicar la metodologia i les eines d’atenció a les persones emprenedores i empresàries que hagin viscut una experiència empresarial o professional fallida.

vistiplau al pla d’igualtat de consumel pla d’igualtat de Consum ha rebut el vistiplau de la direcció General de la dona de la Conselleria de Justícia i ben-estar social del País Valencià. aquest pla, negociat pel comitè social de la coope-rativa de consum i que es va posar en marxa el 2009, té, entre altres objectius, establir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes com un valor estratègic i integrar-la en la gestió de les persones de la cooperativa.

696.276 socis i sòcies de consum té abacus

La xiFra

Servei de Prevenció Aliè acreditat en totes les especialitats (SP-063-B)

SePrAservei de prevenció

T. 93 457 41 45Trinxant 98-100, 08026 Barcelona [email protected]

informAcions 29

El micromecenatge s’està obrint camí com a sistema compartit de finançament, producció i distribució, generalment vinculat a llibres, música o peces audiovisuals. Diverses cooperatives estan desenvolupant projectes gràcies a aquesta eina que posa tot el potencial de les noves tecnologies al servei de la creació col·lectiva. Text: Redacció

micromecenatge: quan poc es converteix en molt Finançar

“de mica en mica s’omple la pica” és una bona expressió per entendre ràpidament el concepte de mi

cromecenatge (en anglès, crowdfunding) o, si ho preferim, “sistema de finançament d’una iniciativa empresarial o d’un projecte de creació basat en petites aportacions d’un ampli col·lectiu de persones, generalment per mitjà d’un lloc web, les quals reben alguna mena de compensació relacionada amb el projecte que es finança”, segons la definició del centre de terminologia de la llengua catalana.

La recompensa pot ser material (exemplars del llibre o CD finançat) o no material (que aparegui el nom de la persona col·laboradora en els crèdits d’una pel·lícula). A Catalunya ja hi ha algunes plataformes com ara Verkami –fundada a Mataró–, Goteo –vinculada al CCCB– i Lánzanos –vinculada al diari Público– que ofereixen aquests serveis. El mètode és senzill: els promotors difonen les característiques i les necessitats econòmiques del projecte, i després s’activa un període de quaranta dies (en el cas de Verkami) per recollir els diners. A canvi, les plataformes es queden una part de les aportacions, que sol oscil·lar a l’entorn del 5%.

Diversos artistes, com els músics Cesk Freixas i Miquel Gil, han optat per aquesta via a l’hora de produir els seus discs. I és que la lògica d’Internet facilita la connexió directa entre els creadors i les persones que senten afinitat per la seva obra, una dimensió que encara agafa més força si hi afegim un caràcter

col·lectiu. “És un procés molt interessant, una forma de captar una mena de socis col·laboradors, però per a projectes concrets”, resumeix Hernán Córdoba, de La Ciutat Invisible. Aquesta cooperativa barcelonina, juntament amb Clara-boia (Mataró) i el setmanari d’actualitat i reflexió Directa, està acabant d’enllestir el llibre RT #15M, que recopila material gràfic i textos enviats per persones que van participar en el moviment de les acampades per reclamar un sistema polític i social més just. A més, Claraboia està treballant en dos projectes més sufragats a través de petites aportacions: el documental El plat o la vida, per promoure els menjadors escolars ecològics, i un DVD per commemorar el desè aniversari del grup de música tradicional La coixinera.

Per la seva banda, la societat laboral El Tinter també ha tirat endavant l’edició d’Avui actius... o demà radioactius. Ideat

amb la col·laboració de Pol·len edicions, es tracta d’un llibre de divulgació científica amb infografies sintètiques per mostrar aspectes poc coneguts sobre l’energia nuclear.

A més d’innovar en l’aspecte del finançament, el micromecenatge té altres potencialitats, com ara l’ús de llicències lliures (Creative Commons) i la possibilitat que la gent interessada en els projectes aporti suggeriments mentre encara s’estan gestant •

“és un procés molt interessant, una forma de captar una mena de socis col·laboradors, però per a projectes concrets”

El llibre RT #15M també ha recollit aportacions per la via convencional.


Foment de tecnologia amb finalitats solidàries

La cooperativa de crèdit Caixa d’enginyers i l’Ong d’enginyeria solidària Ongawa han subscrit un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar programes de coope-ració al desenvolupament.

La primera acció consistirà a donar su-port a un projecte hidrosanitari per reha-bilitar els sistemes d’abastiment d’aigua que aquesta organització desenvolupa a Kigoma (Tanzània) des de l’any 1996. La

El moviment del 15-m fa créixer l’interès per la banca ètica

l es males pràctiques del sector bancari convencional, sumat a moviments com el del 15-M, han propulsat la banca ètica arreu de Catalunya. Així ho confirma l’organització FETS (Finançament Ètic i Solidari), que ha detectat un increment de l’interès per part de la ciutadania envers les finances ètiques durant els

darrers quatre mesos. A través de webs com www.fets.org o www.bancaetica.cat, l’entitat ha recollit dubtes i preguntes de ciutadans, i la majoria volen saber quina és la millor entitat per tenir-hi diners o a on poden dirigir-se per obrir un compte corrent.

Amb tot, encara queda molta feina de difusió per fer, tal com mostra una en-questa elaborada el mes d’abril per detectar el coneixement de la població catalana sobre les finances ètiques. El resultat va ser que una part molt petita (3%) en tenia coneixement, i alguns enquestats fins i tot afirmaven que la banca ètica era només un concepte de màrqueting.

Des que va començar el moviment del 15-M i les acampades, FETS i altres entitats han fet xerrades informatives a diferents poblacions, entre d’altres a Barcelona, Giro-na, Tarragona, Montmeló, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Sant Feliu de Llobregat.

Segons assegura FETS, “el moviment dels indignats reclama més democràcia, més participació i més transparència en la política. A les entitats de finances èti-ques existeix aquesta transparència, democràcia i participació, gràcies al fet que la majoria es basen en models cooperatius on els clients són socis i propietaris del projecte” •

segons una enquesta de FEts, només el 3% de la població catalana coneix la banca ètica.

aliança per pal·liar els pagaments ajor-nats de la generalitatLa Fundació Seira, especialitzada en eines financeres per a les cooperatives, ha acti-vat recursos propis per tal de minimitzar l’impacte dels impagaments per part de la Generalitat a les cooperatives, sobre-tot les que pertanyen al sector d’atenció a les persones. Es calcula que unes 100 cooperatives catalanes, que ocupen unes 4.000 persones i n’atenen unes 18.000, estan afectades per la congelació de pagaments anunciada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) a finals de setembre. Per tal de contrarestar aquesta situació, Fiare, Coop 57 i Caixa d’enginyers han acordat amb la Fundació Seira oferir línies bonificades per a les cooperatives que, malgrat tenir el reconeixement del deute, no puguin obtenir el finançament necessari.•

iniciativa, que es vehicularà mitjançant la Fundació Caixa d’Enginyers, pretén millorar l’accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament i, en darrer terme, reduir la pobresa extrema de la població en les zones d’actuació definides. Per la seva banda, Ongawa té cinc línies de treball (aigua, TIC, energia, empresa i agroali-mentari) amb un enfocament basat en els drets humans•

informAcions 31

Fiare: cinc anys de progressió continuada

l a banca ètica Fiare va presentar el balanç dels seus cinc anys d’activitat a l’Estat espanyol, en què ha tingut un creixement

important del nombre de projectes als quals ha donat suport i en extensió territorial.

Segons recull el seu butlletí, durant l’any 2010 l’entitat ha finan-çat un total de 19 milions d’euros, un augment de gairebé el 50% més respecte de l’any 2009. Aquest import s’ha destinat a iniciatives d’economia social i solidària (65%) i comerç just (19%), i a altres projectes d’alt valor social, com ara els relacionats amb l’agroecologia.

Pel que fa als destinataris de les inversions, majoritàriament són coo-peratives (29%), seguides per les fun-dacions (28%) i les associacions (19%), mentre que les societats mercantils han suposat el 14% dels fons totals.

En un context de dificultats per accedir al fiinançament, Fiare recorda que “el criteri fonamental perquè el projecte seguexi endavant és el seu germen tranformador, la seva forma de fer les coses, diferent de les habitu-als, que permet construir una societat més equilibrada”.

L’any passat, la destinació del finançament va ser sobretot el País Basc (44,8%) i els Països Catalans (33%, amb un 24% al Principat), tot i que l’entitat també compta amb delegacions a Andalusia, Madrid i Castella-Lleó. Fiare, que té una oficina a Barcelona, opera amb la llicència de la Banca Popolare Etica italiana. Actu-alment, està immers en un procés de captació de capital social per conver-tir-se en una cooperativa de crèdit d’abast europeu a partir de 2012. En principi, aquesta captació hauria de superar els 5 milions d’euros •

un 65% del finançament de Fiare s’ha destinat a iniciatives d’economia social i solidària.

nova línia de finança-ment de caja LaboralCaja Laboral, pertanyent al Grup Mondragon, ha subscrit amb el banc europeu d’inversió (bei) una línia de finançament de 150 milions d’euros per facilitar, en condicions preferents, el finançament de projectes d’inversió que tinguin com a objectiu l’enfortiment de la productivitat i la posició competitiva de les PiMe, empreses de capitalització mitjana i administracions públiques.

quatre cooperatives, al momentum projectquatre cooperatives catalanes van par-ticipar al Momentum Project, una inicia-tiva conjunta del bbVa i esade celebrada el 10 d’octubre que té com a objectiu que les empreses d’iniciativa social entrin en contacte amb inversors que els puguin permetre accedir a finança-ment. Concretament, les cooperatives que van presentar els seus projectes van ser moltacte, Roba amiga, sostre Cívic i teixidors.

Jornada dedicada al finançament cooperatiuuna jornada impulsada per la Confede-ració de Cooperatives de Catalunya amb el suport de les estructures federatives va servir per exposar el funcionament i els productes que ofereixen l’institut Català de Finances, sicoop i les societats de garantia recíproca, avalis i oinarri, a les empreses cooperatives. a l’acte, celebrat el passat 27 de setembre, hi van assistir uns 60 cooperativistes.

8 milions d’euros d’estalvi social i popular ha recollit l’entitat de finances ètiques Coop 57 des de 1995.

La xiFra


Un pagès de soca-rel que viu en un poble petit i creu en un model cooperatiu “també petit”. Així és Joan Segura, vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, president de la denominació d’origen Les Garrigues i president de la cooperativa Fruits Secs de Les Garrigues. Tres càrrecs, aquests, que els exerceix –“com ha de ser”– amb implicació i responsabilitat. Es queixa, tanmateix, que no sempre es faci així: “El món cooperatiu es mereix més implicació de les estructures que el representen”.

tornar als orígens

cooperativistes “l ’ofici de pagès és, per a mi, el més bonic del món perquè és molt variat. No faig mai el mateix. Ara birbar, ara podar,

ara collir”, explica. Compta amb prop de 50 hectàrees d’oliveres i ametllers. Nascut i viscut a Maials, Joan Segura és un home de poble que reconeix “no poder viure a la ciutat”, tot i que, a Barcelona, s’hi passa tres matins a la setmana. Les presidències li ho obliguen: “Quan em comprometo amb alguna cosa, m’hi dedico, i ara el meu compromís com a vicepresident de la FCAC i com a president de la Denominació d’Origen Les Garrigues m’obliga a passar part del temps a la ciutat gran”. A passar però no pas a estars’hi, reconeix amb satisfacció. Amb la mateixa satisfacció que explica que els seus fills grans han volgut tornar a viure al poble perquè “a la ciutat falten més espais de trobada. Espais, d’altra banda, que bé podrien oferir les cooperatives amb les seves seus socials”.

LLop de CampJoan Segura es va plantar al món cooperatiu ara fa 30 anys. En tenia 26 quan va començar a treballar al Consell de Vigilància del Camp Foment Maialenc, la cooperativa agrària del seu poble, a la comarca del Segrià. Aquella llavor no trigà a convertirse en un arbre d’arrels cooperatives gruixudes, i Joan Segura no trigà a ser un llop de camp que defensava a tort i a dret el model cooperatiu d’adés. A Maials i al món.

“Estic molt content del que vaig aprendre llavors”, confessa. I el que va aprendre llavors ho defensa avui i ho porta per bandera: “El cooperativisme d’avui no hauria de ser diferent del cooperativisme de fa vint o de fa cent anys”. I això és el que transmet a aquells que vénen darrere seu, que no són pocs: “Tots els pagesos de Maials són socis del Camp Foment Maialenc, que és la cooperativa agrària que té els socis més joves del territori i de la qual he estat president durant més de vint anys”. A tots ells, els transmet que cal recuperar l’esperit de les cooperatives agràries centenàries, amb una botiga, un local social i una secció de crèdit: “Per a mi, està claríssim que el cooperativisme de base hauria de recuperar els serveis de temps enrere”.

Després del cooperativisme de base, Joan Segura parla, sense pausa, del cooperativisme agrari de segon grau: “Les cooperatives de segon grau cal que facin una bona feina perquè la comercialització és a hores d’ara la pedra a la sabata del món cooperatiu; la globalització està trinxant el sector agrari”. Ho confirma amb coneixement de causa i amb el cor a la boca igual que confirma que “la forma més natural d’organització és la cooperativa. Si les persones s’haguessin agrupat en cooperatives, el món aniria millor”. Ho té clar i també ho explica clar. Amb poques paraules, que són paga i senyal del seu convenciment •

segons segura, la cooperativa és la forma més natural d’organització.

Text i foto: Gemma Casamajó

propostes 33

Empresasostenible

Per millorar la qualitat de vida a la nostra oficina, podem potenciar la llum natural i emprar l’artificial només quan sigui necessari, i utilitzar mobles sense resines nocives. D’aquesta manera, a més de reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat, treballarem més a gust i en un entorn més agradable.

mobles de fusta i llum natural a l’oficina

d e la mà d’Ikea, el consumisme ha entrat també al sector dels mobles. Per no caure en el sobreconsum

de mobles, cal que els escollim de qualitat perquè durin. I perquè siguin de qualitat, és preferible que siguin de fusta massissa, ja que aquesta dura més. També hem de tenir en compte que els mobles fets a mà per un fuster acostumen a ser de més qualitat.

A l’hora de comprar mobles de fusta, hem d’excloure la compra de fustes procedents de tales il·legals o de països en guerra. Hem de ser conscients que l’extracció de fusta pot contribuir a la desforestació de boscos, per això n’hem de triar una amb el segell FSC (Forest Stewardship Council).

Més consells:l Millor que les peces dels mobles

estiguin encaixades que no pas encolades. Si estan encolades, es desuniran molt abans.

l Armaris: la peça del fons és la que aguanta tota l’estructura, per això ha de tenir un cert gruix i no ha d’estar agafada amb grapes.

l Taules: les potes i els travessers millor que siguin de fusta massissa, i no han de ballar en rebre empentes laterals.

l Taulers: cal evitar els que tinguin resines nocives. Els taulers de tipus DM (“densitat mitjana”) i aglomerat són fibres o partícules de fusta compactades que poden provenir en part de residus de fusta aprofi

tats de fusteries o de jardineria. Per formarlos, s’utilitza una resina sintètica que conté urea i formol, una substància irritant. Per moderar el consum de fusta verge, és preferible buscar mobles de DM o aglomerat amb baix contingut en formol. Per tractar la fusta, se solen fer

servir productes amb dissolvents que alliberen compostos orgànics volàtils, contaminants i tòxics. És preferible triar mobles que estiguin tractats amb productes naturals que, com a màxim, contenen una proporció petita de substàncies lleument tòxiques.

una bona iL·LuminaCióLa llum natural és imprescindible perquè tot l’organisme funcioni bé: ens permet formar la vitamina D, estimula la ment, indueix a l’optimisme... Si estem moltes hores exposats a llum artificial, no es duen a terme aquestes funcions biològiques. A més, estar moltes hores amb llum artificial cansa. Per tot això, i per estalviar electricitat, cal aprofitar al màxim la llum solar. Com? l Les estances on treballem han d’es

tar orientades cap al sud.l Hem d’utilitzar persianes o cortines

per regular la intensitat de la llum i evitar els rajos de sol directes.

l Allà on no hi hagi finestres, hi podem posar vidrieres.

l Cap finestra no ha de trobarse davant o darrere de les pantalles.Quan ens veiem obligats a fer ser

vir llum artificial, tinguem en compte el següent: l Per treballar, necessitem llum

freda i abundant; per relaxarnos, llum càlida i tènue. Les bombetes incandescents fan llum càlida, les halògenes llum neutra, la resta poden fer llum càlida o freda (cal fixars’hi en triar el model). Les bombetes que més alteren el color dels objectes són les de baix consum o fluorescent i les LED.

l Per tenir en compte una bona salut visual, és tan important la quantitat de llum com el color.

l Per a sales de reunions, es recomana la instal·lació de fluorescents que presentin una llum blancavermellosa que proporcionen una sensació de més calidesa.

l Cal fer servir bombetes de baix consum, excepte en espais on es fa servir poc la bombeta o s’apaga de seguida •

En la mesura que sigui possible, cal aprofitar la il·luminació natural organitzant els llocs de treball perquè rebin llum solar.

Text: Redacció

inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depe-nem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu ben-e�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen acti-vitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que contro-len el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · són els culpables de la crisi mundial · �nancian activitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a deci-dir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen activitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · in-verteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen ac-tivitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen activitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant

Informa-te’n a www.bancaetica.cat

la qüestió és per quèencara no pertanysa la banca ètica

Amb el suport de:

propostes 35

Tres Branques i Sant Feliu Viu són dues cooperatives que dinamitzen la cultura local. Tres Branques ho fa a Berga, gestionant el teatre municipal, i Sant Feliu Viu ho fa a Sant Feliu de Llobregat a través d’un diari digital d’informació general. Text: Redacció

cultura des de baix

L a cooperativa de treball Tres Branques, creada el 2007, s’encarrega de gestionar la part tècnica del teatre municipal de

Berga. Sebastià Prat, un dels socis fundadors de Tres Branques, afirma que la cooperativa era el model empresarial que més s’ajustava als seus principis: “Per posicions ideològiques i per eficiència, vam triar ser cooperativa. Tots aportem el mateix i cadascú té el mateix vot”. Prat ressalta que ser cooperativa els aporta transparència i responsabilitat: “Transparència perquè cada hora que fem per a l’Ajuntament està justificada; cada factura té un concepte amb una hora i un temps. Responsabilitat perquè tots els treballadors que tenim estan assegurats i tots cobren puntualment”.

A més de gestionar el teatre municipal de Berga, Tres Branques ha creat una altra cooperativa, Som Especta-cles, que s’encarrega de representar grups musicals i d’assessorar músics i tècnics de so en qüestions laborals i fiscals. I té també un tercer eix d’activitat: oferir assessorament a l’administració en promoció econòmica. Actualment, tota la feina la cobreixen entre set persones sòcies: tres a Tres Branques i quatre a Som Espectacles. Disposen, a més, d’una vuitena persona que actua com a sòcia col·laboradora.

“El balanç que fem d’aquests anys és positiu”, manifesta Prat, “perquè continuem i les expectatives són de seguir”. Malgrat tot, Sebastià Prat no amaga les dificultats: el 7080% de

la facturació depèn d’un sol client, l’Ajuntament de Berga, que a més triga molt a pagar. Amb els nous projectes que han engegat, esperen capgirar la situació. “La cooperativa té la capacitat d’implicar molt la gent”, recorda Sebastià Prat. “Si no fóssim cooperativa, no hauríem pogut aguantat aquests mesos d’impagament”.

de beRga a sant feLiuDe la mà d’una altra cooperativa, en aquest cas de consum, funciona des des fa més d’un any Fet a Sant Feliu. “L’objectiu de Sant Feliu Viu és bastir un projecte comunicatiu a la ciutat, primer com a diari digital i després també en suport paper”, explica Jordi Ferrer, un dels socis fundadors de la cooperativa que ha impulsat el diari digital Fet a Sant Feliu, el primer mitjà de comunicació del país gestionat per una cooperativa de consum. “El fet de ser cooperativa i a més de consum”, continua Ferrer, “ens porta a un plantejament totalment nou en el camp dels mitjans de comunicació, ja que implica la participació dels lectors i lectores en el projecte”. Es tracta, doncs, d’un model de gestió democràtica d’un mitjà de comunicació. Actualment, Sant Feliu Viu compta amb cent socis de consum.

Fet a Sant Feliu és avui el web més vist de la ciutat, fins i tot més que el del mateix ajuntament, i s’ha convertit en el mitjà de referència per informarse de tot el que passa a Sant Feliu de Llobregat. Un dels reptes que té el projecte és fer una revista a paper que aporti més anàlisi, més reflexió i més articles i entrevistes a fons sobre la ciutat. L’altre gran repte és augmentar la participació de les sòcies i els socis en el projecte. “La sostenibilitat del mitjà passa per la vinculació amb una comunitat de lectors”, afirma Jordi Ferrer. “Nosaltres entenem que una cooperativa de consum és un model ideal per gestionar un projecte comunicatiu com aquest”.

Tres Branques i Sant Feliu Viu: dos exemples inspiradors que demostren un cop més que es poden construir projectes compromesos, sòlids i transparents en els camps la cultura i la comunicació, i que el cooperativisme té molt a aportar en la dinamització sociocultural dels nostres municipis.•

més inFormaciÓ www.tresbranques.catwww.fetasantfeliu.cat

viure millor

‘Fet a sant Feliu’ és el primer mitjà de comunicació del país gestionat per una cooperativa de consum.

Una pel·lícula argentina, Industria argentina. La fábrica es para los que trabajan, i una altra francesa, Entre nos mains, se centren en el procés de recuperació d’empreses en fallida per part dels treballadors.

organitza: Centre d’estudis socials de la universitat de Coïmbra

Lloc: auditori de la Facultat de Ciències econòmiques de la universitat de Coïmbra (Por-tugal)

Més informació: www.ces.uc.pt

11, 12 i 13 de novembRei JoRnada d’eConomia soLi-dàRia a ComposteL·Laal llarg de tres dies, es donarà a conèixer l’economia solidària en totes les dimensions: xarxes, finançament solidari, produc-ció, comercialització i consum. Hi haurà exposicions sobre pro-

3 i 4 de novembReCoL·LoQui “eConomia soLi-dàRia: una LLavoR de futuR”la conferència, que se celebrarà a Coïmbra (Portugal), té com a objectiu oferir a la comunitat científica i als activistes dels projectes d’economia social una àmplia reflexió sobre els aspectes més rellevants de l’economia solidària.

ducció i sobirania alimentària, comerç just i consum respon-sable, així com estands infor-matius sobre les organitzacions d’economia solidària.

organitza: Panxea, amb la col-laboració de reas i la usC

Lloc: santiago de Compostel·la (Galícia)

Més informació: http://panxea.org/panxeablog/

17 de novembReConfeRÈnCia “CoopeRatives i desenvoLupament”l’aliança Cooperativa interna-cional, juntament amb CiCoPa (organització internacional de

les Cooperatives de Produc-ció industrial, artesanal i de serveis) i iHCo (organització internacional de Cooperatives de salut), organitzen a Cancun (Mèxic) aquesta conferència que serà el tret de sortida per inaugurar oficialment l’any internacional de les Cooperati-ves 2012

organitza: aCi, CiCoPa i iHCo

Lloc: Cancun (Mèxic)

Més informació: www.ica2011.coop/ica/index.aspx

punt de trobada

La recuperació d’empreses, al cine

a questes no són les úniques pel·lícules que tracten sobre la recuperació d’em-preses. Per posar només un exemple, ja el 2004 Naomi Klein, autora de No

logo i La doctrina del xoc, juntament amb el seu marit, Avi Lewis, va fer el documental The take (La Toma), que descriu el procés de recuperació d’empreses a l’Argentina per part dels treballa-dors. The take narra la lluita d’un grup d’obrers de la metal·lúrgia que s’adhereixen al moviment de recuperació d’indústries per ocupar les instal-lacions abandonades de la seva antiga empresa.

La pel·lícula Industria argentina. La fábrica es para los que trabajan té un argument semblant. Els treballadors d’ una fàbrica metal·lúrgica es resisteixen a perdre la seva feina i es comencen a organitzar com a cooperativa per mantenir en funcionament l’empresa abandonada pels seus amos. D’aquesta manera, prenen el camí de construir una empresa sense els seus empresaris.

A cavall entre el documental i la pel·lícula, Entre nos mains explica la història real d’una empresa de roba interior que està a punt de fer fallida. Per salvar els seus llocs de treball, les treballadores decideixen reflotar el negoci creant una cooperativa. El llargmetratge de Ma-riana Otero mostra tot el procés d’organització i creació de la nova societat, les dificultats que travessen i la solidaritat que mostren per tirar endavant la seva idea.

Les tres pel·lícules són tres bones mostres d’autogestió i de democràcia participativa. Per saber-ne més:

Industria argentina. La fábrica es para los que trabajan: http://www.indargentina-film.com.ar/indexar.html

Entre nos mains: http://diaphana.fr/film/entre-nos-mains

The take: http://www.thetake.org/index.cfm?page_name=buy_the_take •

Fotograma de la pel·lícula industria argentina, del director Ricardo Díaz Iacoponi.

recomanem


radiografia de les cooperatives d’iniciativa socialCuando se trata de personas, las cooperativas llevan la iniciativa és un estudi publicat per CoCeTa que analitza aquestes coopera-tives des de diverses variables: facturació, ocupació, formació, equitat de gènere, relacions amb les administracions, etc. les conclusions assenyalen que aquest tipus de cooperatives són les eines que necessiten els ajuntaments per dur a terme les seves polítiques socials i que sobresurten de la resta d’empreses per-què desenvolupen els serveis amb més qualitat i economia.Títol: Cuando se trata de personas, las cooperativas llevan la iniciativaEd.: COCETA

manual de comptabilitatla comptabilitat és més que una obligació anual de dipositar els comptes i calcular adequadament els impostos. És una eina de gestió bàsica de la nostra empresa a l’hora de prendre decisions. el manual que acaba de publicar ara_Coop és una eina pràctica al servei tant de les cooperatives que emprenen la seva activitat, com de les assessories que els donen suport en l’execució de tots els processos formals relacionats amb la comptabilitat de l’economia de la cooperativa.Títol: Manual de comptabilitat per a les societats cooperatives catalanes de nova creacióEdició: Institut per a la Promoció i la Formació CooperativesAutor: Ara_Coop, SCCL

Cuando se trata de personas,las cooperativas llevan la iniciativa

Cooperativas de trabajo de iniciativa socialRadiografía de un sector en evolución

Cuando se trata de personas,las cooperativas llevan la iniciativaCooperativas de trabajo de iniciativa social

Radiografía de un sector en evolución

COCETAConfederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado

COCETA

CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DECOOPERATIVAS DE TRABAJO ASOCIADOC/ Vallehermoso 15, Madrid 28015Telf.: 91 446 97 50 / Fax: 91 593 87 [email protected]

Colabora:

Portada Origen y Evolucion COCETA:Maquetación 1 1/2/11 12:34 Página 1

eLaboRaCió1. Foneu la mantega i afegiu-hi el cacau i el cafè.2. barregeu el sucre i la farina i afegiu-los a la mescla anterior. afegiu-hi el iogurt, el llevat en pols, els ous, la vainilla i barregeu-ho tot. 3. Col·loqueu la mescla en un motlle untat i enfarinat.4. Fiqueu-ho al forn preescalfat a 280 graus de 15 a 20 minuts.5. un cop cuit, podeu empolsar el pastís amb sucre glacé i tallar-lo en quadres de 6 X 6 cm aproximadament. Podeu acompanyar-lo amb una mica de nata muntada o amb una bola de gelat de vainilla.

Aquesta recepta ha estat extreta del llibre una altra cuina és possible. Cent receptes amb ingredients de comerç just, de Manuel Almirall Vall (Ecos, Barcelona, 2006, 212 pàgines).

pRopietatsla vainilla té un efecte euforitzant i contra l’astènia sexual; actua al sistema nerviós cen-tral i, per la seva olor, actua indirectament en l’estimulació sexual.

ingRedients250 g de mantega75 g de cacau de comerç just en pols125 cc de cafè fort de comerç just250 g de sucre morè de comerç just5 g de llevat en pols500 g de farina125 cc de iogurt natural2 ous5 g de vainilla

difiCuLtatBaixa

La recepta

broWniE dE caFè

propostes 37

onu 2012Web oficial de l’any internacio-nal del Cooperativisme. s’hi troba informació sobre els actes progra-mats durant tot l’any 2012, així com suggeriments sobre com participar-hi. l’any pretén posar en relleu els punts forts de les empreses coope-ratives com a forma alternativa de fer negocis i fomentar el desenvolu-pament socioeconòmic.http://social.un.org/coopsyear/

notíciEs dE LEs coopErativEsWeb que recull articles, reportatges i opinions enviades per les coopera-tives i els cooperativistes de tot el món. es tracta d’un lloc web multi-lingüe, creat i gestionat per Co-operative Press, amb seu a la Gran bretanya. allotja també imatges, arxius d’àudio, vídeos i nombrosa documentació com informes anuals i articles acadèmics.http://www.thenews.coop/es/node

WEbsLLibrEs

punt volat

HoRitzontaLs: 1. Cooperativa barcelonina de producció cultural. / sant Feliu _____, cooperativa

responsable de la revista digital d’aquesta població. 2. ocell palmípede semblant a un ànec. / al revés, ciutat del Txad. 3. Cooperativa de consum d’energia. 4. animal gros i pelut. / allò que el nas pot inspirar d’un sol cop. 5. aquesta lletra surt al senyal de telepeatge. / ______ Cultural, cooperativa que

treballa en aquest mateix àmbit, tal com indica el seu nom. / la lletra que sembla un cuc.

6. Pensi detingudament i repetides vegades. / Partit Galleguista. 7. el portal de l’educació social. / la Xarxa _______ és un grup cooperatiu. 8. la ___ ellen era un pendó (o això deia en Jr). / netejar el nas. 9. Cooperativa de producció audiovisual. 10. la lletra ____, revista. / quan s’està de mal humor es diu que s’està “de ____”. /

una altra vegada la lletra-cuc!

veRtiCaLs: A. Cooperativa de Mollet dedicada a la restauració. / la mateixa revista que a la 10

horitzontal. B. Grup cooperatiu nascut a l’aixopluc de la Xarxa d’economia solidària. / al revés,

antílop de bosc que viu a les parts oriental i meridional d’àfrica. C. així en diem sovint de la beguda. / al revés, que és fluix de caràcter. D. la lletra dels focs artificials. / Grup cooperatiu de creació recent. / ocell. E. obsequi. / ràdio televisió. F. Vòmit. / Molta aigua. G. l’animal gros i pelut en portuguès. / desert asiàtic. H. rema. / a les pel·lícules de l’oest tot era al sud d’aquest riu. I. abreviatura d’ibidem. / Cooperativa dedicada a la inserció sociolaboral. J. la lletra de l’esglai. / agrupació astronòmica de sabadell. / al revés, gran peça

de tela en què s’enrotllen les dones índies.

mots encreuats

can seixanta

C. G.

soLuCions

Horitzontals: 1. démodé, Viu. 2. oca, omuob (boumo). 3. som energia. 4. ós, nassada. 5. T, acció, s. 6. rumiï, PG. 7. eduso, Gedi. 8. sue, Mocar. 9. Claraboia. 10. a, Futris, s.

Verticals: a. dosotres, a. b. ecos, uduC (Cudú). C. Mam. amuelF (Fleuma). d. o, encís, au. e. donació, rT. f. emesi, Mar. g. urso, Gobi. H. Voga, Pecos. i. ibid, Gd’ai. J. u, aas, iras (sari).

a B C D E F G H I J12345678910


Passatge El Miró, 7 . 08304 Mataró t. 93 757 48 24 . f. 93 757 36 41 [email protected]

INFORMÀTICA

SISTEMES DE GESTIÓI ESTRATÈGIES DE NEGOCI

WWW.VHEC.NET

SERVEIS PROFESSIONALS COMPROMESOS

FORMACIÓ

NIF

F-58

3020

01 –

Reg

istre

DGS

PF J

-267

0. C

once

rtad

a as

segu

ranç

a de

Res

pons

abili

tat C

ivil

prof

essi

onal

s i c

apac

itat f

inan

cera

seg

ons

la le

gisl

ació

vig

ent

Assegurancesper a l’economiasocial i solidària

www.arccoop.coop

Valors i preus cooperatius

PREMIS MANUEL ARROYO

ESCOLA SANT GERVASI

2012

II PremiManuel Arroyoper a joves emprenedors de l’economia cooperativahttp://www.premismanuelarroyo.coop

PREMISMANUEL ARROYO

ESCOLA SANT GERVASI

2012

II PremiManuel Arroyoper a joves emprenedorsde l’economia cooperativahttp://www.premismanuelarroyo.coop

Organitzadors

Patrocinadors

DE LA TEOrIA A LA PràCTICA

contrapunt

primitive films, sCCLbarcelona658 439 700www.primitivefilms.es

Primitive Films és una productora audiovisual i cultural nascuda a Barcelo-na el novembre de 2010 amb el suport d’Ara_Coop. Aquesta cooperativa de treball associat produeix continguts audiovisuals de creació pròpia, ofereix serveis audiovisuals a tercers mitjançant la marca Compacto Producciones i està començant a editar música.

El projecte va néixer gràcies a l’empenta d’un grup d’antics alumnes de l’Es-cola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que van veure el co operativisme com una forma de donar valor al seu treball. En altres pa-raules, van convertir en realitat tota la teoria que havien après a l’aula sobre les empreses culturals, partint d’un projecte de classe d’un dels integrants de la cooperativa.

Actualment, Primitive Films està formada per tres socis i diversos col-laboradors que dominen tots els aspectes que tenen a veure amb el procés de producció audiovisual. Tal com mostra la imatge, aquests últims mesos estan centrant els esforços en dos llargmetratges documentals relacionats amb el món de la música i que aviat veuran la llum.

text: Redacció; foto: primitive films

puntcoop10

Documents