publicació p u musical ’alaquàs mayo · pdf fileel treball, repartir-se...
TRANSCRIPT
PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE LA UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS Mayo 2008
2
EDITEDITORIALORIAL
Edita:Unió Musical d’Alaquàs, Avda. País Valencià, 9 - 46970 Alaquàs - Tel. 96 151 52 50 - Fax 96 150 50 00
Àrea de Comunicació:Rafael Esteban, Mª Teresa Estreder, Silvia Salvador, Carlos Zarco, Pep Alós, Pablo Navarro.
SUMARISUMARI
2
3
4
5
6
7
8
9
10
12
14
15
16
18
19
20
Editorial - Racó www ....................
Acomiadament de Juan Navarro ..
Maça p’a la carabassa ..................
El cant del Valencià.......................
Història de l’Escola Bolera ............
El piano a la U.M.A. ......................
Entrevista: Pep Alòs......................
Xé, quin temps..! ..........................
2on Concurs Arturo Parra.............
Previndre i curar en els músics .....
Coneixent-los ...............................
Música i Cine ...............................
Pàgina de música .........................
El Musical ......................................
Tota la vida amb la música............
Programa d’activitats ...................
¡JA HA PASSAT UN ANY!
Des del passat, en el present i… cap al futur,caldria dir que caminant endavant ha passat unany, tan el Concurs de Joves Intèrprets ArturoParra i el Cicle per a Piano de Joves IntèrpretsVila d’Alaquàs ja van per la segon edició, i nopodem oblidar la nostra revista que en el seuformat actual enceta també el segon any.
Però, a part dels concursos, totes les seccionssegueixen treballant; el Grup de Dançes del’Olivar, la nostra Escola amb les seues bandesde Iniciació i Juvenil, la Danza Clàsica i Espanyola,sense oblidar-se de l’Orquestra de Corda, totesrealitzen unes tasques de aprenentatge i formació,que ens projecten ja des del present cap al futuren una brillantor prometedora, i la nostra BandaSimfònica que ens ha introduït fa poc en elmeravellós món de la música al cinema i planejael concerts que interpretarà dintre del viatge quereatlizarà al gener vinent a terres italianes, enconcrec, a Cremona.
El present ens ha deparat el canvi de direccióa la nostra cafeteria.., Manuel sen và i li donemla benvinguda al tio Boro?.
No podem tancar aquesta editorial senseacomiadar-se de Juan Navarro, fins fa poc pre-sident de la nostra societat, per la qual ho hadonat tot, hores de somni, de familia i damuntde tot de infinit treball, per aixó, i per que t’estimem¡Moltes gracies, Juan!.. Et desitgem el millor idonem la benvinguda a la presidència a un músicque ha estat des de molt xicotet treballant peraquesta societat, Lute.
i… treballant, treballant, seguim endavant...
Racó wwwwww.radiobanda.com
estarà a tu disposición todo el“Concurs de Joves Intèrprets
Arturo Parra”.
www.lenmus.orgDentro del proyecto LenMus,
programa gratuito que tepermitirá realizar diversos
ejercicios de teoría yeducación del oído con el
grado de dificultad que desees.
www.radiobanda.comestarà a tu disposición todo el“Concurs de Joves Intèrprets
Arturo Parra”.
www.lenmus.orgDentro del proyecto LenMus,
programa gratuito que tepermitirá realizar diversos
ejercicios de teoría yeducación del oído con el
grado de dificultad que desees.
Racó www
ACOMIADAMENT DE JUAN NAVARROACOMIADAMENT DE JUAN NAVARRO
3
Després de dos anys com a president emdirigísc a tots els socis per mostrar el meusincer agraïment i acomiadar-me com a presi-dent de la societat.
Tot i que, la majoria de vosaltres ja souconeixedors, per motius personals i sobre totprofessionals, vaig prendre la decisió de deixarel càrrec de president per no disposar deltemps material necessari per exercir aquestatasca.
Tan sols tinc paraules d’agraïment per atot el cos social incloses les seccions i alsseus membres pel recolzament i comprensiórebuda, contribuint al clima de serenitat quehem mantingut en aquests anys i fer d’aquestamanera el treball més senzill i a més a més,molt més agradable. Me’n vaig amb dos granssatisfaccions; la primera i més important el fetd’haver segut el president de la Societat, laqual cosa em plena d’orgull i m’ha realitzatpersonalment; i la segona perquè crec ques’ha mantingut un mínim de serietat i rigor enla gestió i treball realitzat.
Però l’agraïment més especial és per a lameua Junta Directiva, sense la qual res, insisteixres, haguera segut possible: Lute, Tere, JoséVicente, Paco, Quique, Oscar, David, Mª Car-men, Rafa, Pep, Ximo i Xavi, als quals demaneles meus excuses, doncs no em lleve el senti-ment d’irresponsabilitat des que vaig prendrela decisió.
Estic convençut de les perspectives futuresde la nostra societat, i que la seua trajectoriacontinuarà destacant en l’entorn de les societatsmusicals de la nostra Comunitat, perquè laseua estructura organitzativa actual, així com
les seues instal·lacions tan sols han començata donar els seus primers fruits, sempre que,es mantinga l’entusiasme, on tots podem ideguem contribuir amb una actitud positiva,responsable i solidaria.
Des d’ací, us anime, a que s’involucreu enla societat, per experimentar el treball desinte-ressat, sense esperar res a canvi, l’entregaaltruista per millorar una parcel·la del món,passant per ell i sentit que s’entrega més, delque es rep.
Una abraçada.
4
Hola de nou als lectorsd’aquesta revista musical, jaa l’anterior edició vos con-tàrem les nostres inquietutsi el projecte, que per fi hasigut un fet real i exitòs.
L’espectacle que presen-tarem va ser els dies 11 i 12d’abril a l’Auditori Noud’Alaquàs, que varem plenarels dos dies, fins i tot el dis-sabte es quedà públic sensepoder entrar. Estigueres no?Què et va parèixer?, volemla vostra opinió, inquietuts ipodeu enviar-la al nostrecorreu: [email protected]
Ara volem donar aconèixer la nostra experièn-cia de l’espectacle de per-cussió i el trajecte per a dura terme aquest projecte. Laveritat, doncs és prou costòsformar part d’un grup i dur-lo endavant, perquè portamolt de treball, esforç i vo-luntat.
Com sabeu, només somcinc percussionistes i el prin-cipal problema es juntar-se
per a fer els assajos, deixar-les coses personals i anar almusical un diumenge de ves-prada a assajar, mare deDèu!!!, altra vegada a assa-jar!!. Hem estat assajantdurant sis mesos, hem pas-sat molta son, hem estatcansats de repetir sempre elmateix, a vegades no teníemganes d’assajar, algún quealtre ha faltat a assajar, s’hemenfadat perquè no eixien béles obres, però sobretot hemaprès que sempre havíem deestar units, concentrats enel treball, repartir-se les ta-rees de grup, tindre pacièn-cia però tot açò s’ha dut aterme perquè hi havien mol-tíssimes ganes, a més volienfer algo innovatiu i creatiu, ieixir-se’n de lo quotidià. Nopodeu imaginar-se quantesvegades s’hem rist. Ara entre
nosaltres ens fa falta conti-nuar, vorens a sovint, traurei recordar coses dels assajosi de l’espectacle, i hem creatun ambient d’amistat moltgran.
Des de aquestes línies vo-lem donar les gràcies al re-colçament de la Unió Musicald’Alaquàs, sense les instal·la-cions prestades haguera si-gut impossible dur a termeels assajos i concert. També,ha hagut una persona moltpresent als assajos, és laprofessora de teatre Lola DeVico, incansable, que ens haajudat a la posta en escena.
Bé ens despedim i espe-rem que hi haja un especta-cle prompte per oferir-vos.
Els percussionistes:Vicent, Patxi, Eduard,Jordi i Paco.
GRUP DE PERCUSSIÓ DE LA U.M.A.“MAÇA P’A LA CARABASSA”
ELS NOSTELS NOSTRRES GRUPSES GRUPS
5
GRUP DE DANCES L’OLIVGRUP DE DANCES L’OLIVARAR
EL CANT DEL VALENCIÀDes de fa uns anys, el Grup l’Olivar oferix
en el seu repertori d’actuacions el cant d’estilo cant del valencià. Els cantandors, Lluïsa,Lluís i de vegades Javi, sorprenen els espec-tadors amb les veus de notables característi-ques, les difícils execucions, i el bon gust enla interpretació, amb melismes interminablesi increïbles. Estos melismes es definixen comla substitució d’una nota de llarga duració peruna sèrie de variades notes més breus simulantel gorgolleig d’una au.
Però volem explicar a què denominem cantdel valencià. S’anomenen així els cants queinterpretaven antigament els llauradors valen-cians i alguns arte-sans en ocasionscom rondes amo-roses, festives i ballspúblics o familiars.En l’esmentat cantvalencià podemdistingir el cantd’estil pròpiamentdit, que es cantaa c o m p a n y a td’instru-ments decorda i les albades,popularitzades ambel nom d’albaes,que es canten ambacompanyament dedolçaina i tabalet,p a r t i c u l a r m e n tusades per a rondes nocturnes. En ambdóscasos intervé quasi sempre un versador queinventa, de vegades improvisadament, lescobles que s’han de cantar i que les va dictantvers a vers a l’orella dels cantadors.
Coneguem prou bé les albades perquè aAlaquàs s’ha recuperat el costum d’usar estetipus de cant. Per exemple, en falles, per retrehomenatge a les falleres i a la falla s’oferix unaronda nocturna, i bé el Grup l’Olivar o un altregrup de cantadors foraster passeja pels carrersles vespres de les falles fent que el cantd’albades trenque el silenci dels blocs de
finques i emmudisca el soroll dels casals enacostar-se la comitiva mixta: homenatjadors,cantadors, versadors, colla de dolçainers itabaleters, aficionats i simpatitzants. El fredde les nits de març no es nota.
Altra cosa és el cant d’estil pròpiament dit,la recuperació del qual a Alaquàs és ben recent:apenes fa dos o tres anys que podem escoltara l’escenari una o dues intervencions per ac-tuació del Grup l’Olivar. També són cants deronda o balls que es canten amb acompanya-ment d’instruments de corda. I, com diu CarlesPitarch (UNED) “En l’execució del cant valenciàd’estil és imprescindible una certa expressivitat
vocal virtuosista,d’aspecte lliure imelismàtic anome-nat estil–, la qual,trobant-se subjectaa certes pautessancionades per latradició, exigix del’intèrpret notablesaptituds vocals iuna cuidada espe-cialització. El cantvalencià guarda peraixò certes analo-gies amb altres re-pertoris mediterra-nis de tradició oral,t ambé d ’ i n te r -pretació individual i
expressió virtuosista, molt més coneguts iàmpliament estudiats i divulgats, com perexemple del cant flamenc i la jota aragonesaparada o d’estil.”
Doncs bé, pareu atenció en les pròximesactuacions del Grup l’Olivar, de forma especialquan s’anuncia la intervenció anomenada cantd’estil. Escoltareu una prodigiosa veu que enarribar a una nota determinada, es llança, puja,baixa, baixa, puja i torna al mateix punt delcomençament, amb una habilitat extraordinària,sense que el cantador es pare per a respirar.Quasi un miracle.
HISTÒRIA DE L’ESCOLA PISTA DE BIRLESHISTÒRIA DE L’ESCOLA PISTA DE BIRLESHISTÒRIA DE L’ESCOLA PISTA DE BIRLES
6
L’Escola Pista de Birles es considera comel vertader ballet clàssic espanyol i diuen elshistoriadors que va començar a gestar-se enel s. XVII, es va classificar en objectius en els. XVIII i finalment va tindre la seua gran difusiói reconeixement a mitjan del s. XIX, amb èpocade ressorgiment en el segon terç del s. XX.
L’Escola Pista de Birles constituïx una deles joies més valuoses del riquíssim patrimonide la dansa a Espanya.
En l’últim terç del s. XVIII i principis delXIX a Espanya hi ha tres ciutats amb granactivitat en dansa teatral: Madrid, Barcelonai Sevilla, que comptaven amb uns quantsteatres cada una de diferent entitat, ambrepresentacions de ballet i opera decompanyies estrangeres sobretot de Françai Itàlia, la qual cosa s’aprofite per a difondreel vocabulari del ballet clàssic en lanomenclatura tècnica de l’Escola Pista deBirles amb la castellanització dels termes delballet davant de la similitud de certesevolucions i combinacions de passos entreun i un altre.
Ja en el s. XIX, mort Carles IV, l’últim reide la casa dels Àustria, ascendix al trond’Espanya Felipe d’Anjou, nét del Rei Sol,creador a França de l’acadèmia de la Dansa,i porta amb ell mestres que ensenyen lacontradansa i el minuet. Aquest monarca vaestablir a Espanya 3 acadèmies de dansa,una a Madrid una altra en Cadis i una terceraa Cartagena i aquestos mestres francesosensenyen els seus mètodes a mestresespanyols que els utilitzen donant-los lescaracterístiques pròpies de la nostra formade dansar naixent així la nostra Escola Pistade Birles.
Aquest encreuament entre el ball populari la dansa culta ha permés crear unescoreografies i un estil peculiar espanyol queha transcendit fora de les nostres fronteres iinclús moltes companyies franceses incloïenballs d’Escola Pista de Birles dins del seurepertori. França va ser el centre difusor del’Escola Pista de Birles, no obstant això a
Espanya a la dansa no se la considerava ambel rang d’Art que adquiria en altres països.
Podem parlar de 3 etapes per a laintroducció de l’Escola Pista de Birles en lahistòria de la dansa espanyola :
1a etapa: segles XVII, XVIII i XIXEl bolero era un ball acceptat per totes
les classes socials. En este període espubliquen diversos tractats de dansa al’espanyola i aquestos ens demostren: queel mestre de dansa és un personatgeimportant en la vida social i cultural de l’època.Calderó de la Barca va escriure una obra deteatre titulada “El Mestre de Dansa” i en laposada en escena d’obres de teatre hi haviaintermedis de ball. Que arreplegaven unanaixent d’escola internacional de BalletEspanyol en el repertori de la qual eraimprescindible el Bolero. Que feien referènciaexpressa als balls nacionals, els seus estils,la seua interpretació i fins a les seuesmúsiques. Que en els seus apèndixs incloïenles acadèmies de ball on l’interessat podiaanar a prendre classes. Que el caràcter delball espanyol va ser fent-se patent dins i forade les nostres fronteres com a font de dansa.Els ballarins de tota europa fan seus elsnostres balls i obtenen triomfs amb ells.
2a etapa: finals del s. XIX i principis del XX
Aquesta seria la de la seua entrada en elteatre a un nivell semblant als minuetos icontradanses.
ELS PIANISTES ES PERFECCIONEN A LA U.M.A.ELS PIANISTES ES PERFECCIONEN A LA U.M.A.
7
Amb l’objectiu fonamental i constant dela Unió Musical d’Alaquàs d’aconseguirl’adequada formació de l’alumnat, l’AuditoriNou va acollir en el mes de Gener el “II Cicled’activitats de Piano d’Alaquàs”, que en estaocasió va comptar amb les activitatssegüents:
• El “II Cicle de Joves intèrprets de PianoVila d’ Alaquàs” en col·laboració ambels alumnes del Conservatori “José Iturbi”de València, que cada vegada presentenun major nivell interpretatiu.
• La “I Màster Class de Piano”, impartidaper Ricardo Roca Padilla.Concert en homenatge al conegut músicvalencià Eduardo López Chavarri que vainterpretar Ricardo Roca Padilla, en elque també es van interpretar obres deI. Albéniz, M. de Falla, M. Ravel i C.Debussy.
L’objectiu d’aquestes iniciatives és elfoment de la cultura musical i pianísticad’Alaquàs així com potenciar especialmentels alumnes que es formen en el CentreProfessional “Vicent Sanchis i Sanz” de lanostra població, col·laborant amb les millorsescoles musicals i pianístiques de la Comu-nitat.
Cal destacar l’alta participació d’alumnaten la “I Màster Class” amb un número entornde trenta alumnes pertanyents a distintesescoles de música i conservatoris de Valèn-cia, amb una gran acollida per part delsmateixos.
Tots aquestos actes, que des de fa anyshan tractat de realitzar-se, han sigut tot unèxit, i per tant ja poden considerar-se comuna realitat arrelada entre les activitatsque cada any organitza la Unió Musicald’Alaquàs.
8
JOSÉ ALÒS I FORMENT
ENTENTRREVEVISTISTEM A LA NOSTEM A LA NOSTRA GENTRA GENT
JOSÉ ALÒS I FORMENT o “Pep” com liagrada que el criden, va nàixer a Alaquàs en1947. Mestre d’escola i llicenciat en psicologia,ha exercit com a mestre fins setembre de l‘any2007, actualment aprofita la jubilació per aestudiar. Inmers entre llibres i documents anticsen pos de coneixer un poc més la nostrahistòria sense adonar-se que, sense voler, ellja forma part d’aquesta història de la músicaen Alaquàs.
Pep es una persona de parla pausada quedes de les primeres paraules ensenyen a esti-mar la música. “El Musical es la meua segonacasa”. Crec que mai ho vaig a deixar, formapart de mi.
José Alòs és una de les moltes personesque avui en dia treballen desinteresadamenten la Unió Musical per a que la música nodeixe de sonar.
P: Com arriba un mestre d’escola, senseconeixements de música, a la Unió Musical?
R: Era soci perque les filles estudiavenmúsica, i de la mà d’en Josep Mª Planells,amic personal m’ho va dir i en les primereseleccions que hi haveren vaig sortir elegit perl’Assemblea de Socis.
P. Quines eren les teues funcions dintre ladirectiva?
R: En vaig fer càrrec de la secretaria del’escola, d’omplir els documents de les sub-vencions, possar els faristols i cadires quanassajaven la banda simfònica o banda juvenil..,un xic per a tot!
P: Què recordes dels primers anys?
R: Que passavem molt de fred a l’hiverni calor a l’estiu. L’edifici era vell i el nostrepresident, Josep Mª, començà a moures perremodelar-lo.
P: Supose que va ser complicat portar aterme un projecte d’aquesta envergadura. Comho aconseguireu?
R: Demanarem ajuda per a la reforma del
antic edifici, mitjançant un projecte pel qualaconseguirem de la Conselleria de Cultura unquantia econòmica per a la refoma de l’escolai, després cridant a la porta de l’Ajuntament,que en aquella època estava encapçalat perAdrià Hernández. Es signà el primer conveniper a la promoció de la cultura. Adrià apostàper aquest projecte. Si mal no recorde, el queal principi no es pensava fer, es va convertiren un projecte en el que l’Ajuntament apostàuns 350 millons de pessetes.
P: Dotze anys en la directiva dona per amoltes anècdotes, segur que tens més d’unaanécdota que contar.
R: Anècdotes? Poques.., crítiques moltes.Per a mi el principal problema era la meuamuller. Vaig passar de sopar a les nou a soparquan arribava del musical que igual podia ésserles deu i mitja que les onze, clar sopava sóls.
Tindre que anar a comprar instruments enel meu cotxe a Benaguassil, o a València, oTorrent a dur els instruments de corda al luthier.
P: Molts anys i moltes hores dedicadesdesinteressadament, per a què?
R: Donar un sevei al poble es lo més impor-tant. La música es un plaer. Llavors en aquestaèpoca vaig començar també a estudiar músicaamb l’amic i mestre Paco Serrano, i no imagi-nava el que anava a trobar. És un element mésde la cultura la qual ja estimava. Et fa veure lamúsica d’una altra manera i entendre-la unpoc més.
P: Per què creus que és bò per als xiquetsque estudien música?
R: Pel desenvolupament auditiu, la memòria,la sensibilitat i agilitat psicomotriu.., És unllenguatge distint…
Reconec que no ès pas fácil. Quan les xi-quetes i xiquets arriben a Secundària moltagent deixa d’estudiar música per falta de temps,doncs tenen feina de l’institut i inclós hi hapares que els animen a deixar-la i que vagena jugar a futbol.
XÉ, QUIN TXÉ, QUIN TEMPS..!EMPS..!XÉ, QUIN TXÉ, QUIN TEMPS..!EMPS..!
Conèixes qui són?Envia la resposta a:
9
SEGON CONCURS DE JOVSEGON CONCURS DE JOVES INTÈRPRES INTÈRPRETETSSSEGON CONCURS DE JOVSEGON CONCURS DE JOVES INTÈRPRES INTÈRPRETETSS
10
“ARTURO PARRA”MODALITAT DE VENT-METALL
Quan iniciem un nou projecte tenim eixe graude nerviosisme i de preocupació lògica sobrecom eixirà, ens preguntem si tindrà èxit, si agra-darà, si hem pensat en tots els detalls perquèvaja bé,… i a més, aquesta preocupació ésdirectament proporcional al grau d’esforç i pre-paració del mateix. Per això, quan s’acostavenles dates de la realització del segon concurs dejoves intèrprets “Arturo Parra” d’Alaquás, elsmembres de la junta directiva de la U.M.A. ensanàvem posant més nerviosos, sabíem queenguany era decisiu per a la consolidació delconcurs, el que ocorreguera anava a definir l’estildel mateix: el nivell dels concursants, l’objectivitatdel jurat, l’organització, la convivència. Per fi, vaarribar el moment, del dia 28 al 30 de març, esva celebrar la segona edició del Concurs enhonor al D. Arturo Parra Martínez, una iniciativaen què la directiva de la Unió Musical d’Alaquàshem posat molta il·lusió i molt d’esforç, comptantamb la inestimable col·laboració de l’Ajuntamentd’Alaquàs, entitats bancàries com La Caixa,Caixa Popular, i botigues de música com RiveraMúsica i el diari Levante.
Amb el record a D. Arturo, s’inicia aquestaedició que a més persegueix altres objectius:
- Oferir una oportunitat als joves intèrprets- Dignificar la condició de músic, sinònim deprecarietat laboral, dotant no sense un granesforç per part de la Unió Musical d’Alaquàs,d’uns premis dignes en quantia econòmica,amb la intenció de millorar-los en els pròximsanys.- Consolidar el concurs en el temps i con-vertir-lo en un concurs de referència en elpanorama musical nacional i en un futur anivell internacional. Per a això, l’organitzacióha extremat les mesures de control per agarantir al màxim la independència i impar-cialitat del jurat.A l’igual que l’any passat, en la seua primera
edició, enguany s’han mantingut els parabans queimpedeixen que el jurat puga saber la identitat delsconcursants durant la prova l’eliminatòria, valorantnomés la seua interpretació.
Com a anècdota i en la mateixa línia, el primerdia de concurs, l’organització va requisar elsmòbils als components del jurat.
El Jurat va estar compost per tres professio-nals de reconegut prestigi en la matèria, nohabituals en els concursos semblants que esdesenvolupen en la Comunitat Valenciana.
-FERNANDO PUIG PARRA-VICENTE SENA MARTÍ-ANTONIO CAMBRES RODRÍGUEZ
La valoració que fem des de la Junta directivaés molt positiva, per un costat tenim les dadesquantitatives: s’han inscrit un total de 33 intèrpretsparticipant finalment 28, originaris de distintes
Francisco Estreder
Avd. País Valencià, 3Tel. 96 150 11 78
46970 ALAQUAS (Valencia)A L A Q U A S
Nº 2Nº 2ADMINISTRACION
Su Suerte en...
11comunitats autònomes; com a Balears, CastellaLa Manxa, Castella Lleó, Madrid, Múrcia, Anda-lusia, La Rioja, Comunitat Valenciana i de païsoscom Veneçuela i Mèxic.
D’altra banda, des del punt de vista humà, laconvivència de tots els músics, concursants iamants de la música que han participat en majoro menor mesura durant d’intens cap de setmanamusical, ens ha aportat un enriquiment no solsa nivell musical sinó també personal, aspecteque descobrim gratament des de la seua primeraedició i que ens proposem siga també un objectiuper a les futures edicions.
En quant al desenvolupament del concurs, elprimer dia (divendres 28) va estar destinat a quetots els participants tingueren l’oportunitat derealitzar un assaig de l’obra obligada de cadaespecialitat, amb el pianista oficial. Es va co-mençar a les 10:30 hores, realitzant-se la pre-sentació del concurs i el sorteig de l’orde departicipació dels concursants, finalitzant a les21:00 hores.
La primera prova va començar el dissabte 29a les 10:30, on van participar per aquest orde:5 trompes, 4 tubes, 3 bombardins, 6 trombonsi 7 trompetistes. Accedint a la final 1trompa, 2 tubes, 1 bombardí, 1 trombói 4 trompetistes.
El diumenge, a les 11:00 hores vadonar començament la gran final delConcurs. Cal destacar l’alt nivell detots els finalistes i la dificultat que açòva suposar per al jurat a l’hora dedecidir un guanyador.
A les 18:00 hores, es va realitzarel concert de cloenda, per part de:Vicente López Velasco (tuba) i AdolfoGarcía Baraja (piano). Aprofitemaquestes línies per a felicitar a Vicentei a Adolfo per la magnífica interpretació
de “Escorzo” de Héctor Oltra i “Sonata nº 2” deXimo Cano.
Finalment desprès de la cerimònia de cloenda,es van fer l’entrega dels premis d’aquesta segonaedició, en l’orde següent.
1r PREMI: 3.000 € i Concert amb la bandasimfònica de la U.M.A el 20 de desembre de2008: CRISTIÀ IBÁÑEZ FERRER (Trompeta).
2n PREMI: 1.600 €: SERGIO REI TURIÉGANO(Tuba).
3r PREMI: 1.000 €:¤JOAQUÍN DÍAZ LÓPEZ(Bombardí)
PREMI AL MILLOR INTÈRPRET LOCAL:1.000 €: MIGUEL ANGEL ARTERÓS RODRI-
GO (Tuba).
Igual que per als músics una de les principalspreocupacions és perfeccionar sempre les seuesinterpretacions, la junta directiva té un clar ob-jectiu de millora contínua i ens proposem conti-nuar perfeccionant el tercer concurs de jovesintèrprets “Arturo Parra” en la modalitat de ventmetall i animem als intèrprets locals a participaren aquesta experiència, que sens dubte contri-buirà al seu desenvolupament com a músics.
12
SALUT MUSICALSALUT MUSICAL
PREVINDRE O CURAR EN EL MÚSICS?
Pau Casals deia que el verdader artista passaper una lleugera malaltia abans d’eixir a actuar,però que, per sort, es curava a l’entrar encontacte amb el públic. I és que l’exerciciprofessional d’un músic igual que el d’altresprofessions comporta factors de risc que sónimportants conéixer ja que poden conduir aproblemes de salut però que al seu torn sóntambé prevenibles. Així, el 76% dels músics hatingut en algun moment de la seua vidaproblemes mèdics provocats per tocar uninstrument. A més, l’ansietat i l’estrésacompanyen el músic permanentment en laseua carrera, als que cal afegir sobretot quedos de les principals causes de les malaltiesdels músics són les tensions innecessàries iles males tècniques. la música, igual quequalsevol altra activitat artística compromet latotalitat de la persona. Totes estes qüestions amés tenen a veure amb l’evolució de la tècnicadels instruments, dels sistemes pedagògics ila pròpia situació física i metgessa de lespersones en este temps, molt diferent de l’actual.
Per a previndre tot això, un alumne abansque res ha de ser capaç d’escoltar el ritme delseu propi cos, i adaptar-se, deixant-se ajudarper pares i professors els que poden conduir-los a adonar-se d’això i a portar hàbits méssans.
Si seguim les indicacions del professorbressolat ens indica la manera d’assentar-se,de prendre l’instrument, així com qüestionsde relaxació, respiració i distribució del treball,podrem millorar el rendiment en totes lesmatèries: perquè un alumne que aprén aassentar-se de manera natural al piano,s’assentarà també de forma natural en unpupitre i en la taula d’un menjador, si aprén adistribuir l’estudi del seu instrument (dedicantun temps a les escales i estudis, a treballarl’afinació o l’entonació, després a millorar elrepertori) serà capaç també de distribuir l’estudi
de les matèries de l’educació obligatòria, etc.El mateix ocorre al tractar de portar la motxillao l’instrument recolzat correctament, bé en elsdos muscles, bé alternant l’un i l’altre (si lafunda té una única ansa o una sola banda),evitar les presses i practicar les activitatsfísiques amb moderació i control de la pròpiarelaxació. En l’àmbit concret de l’estudi del’instrument és útil fer descansos cadaquaranta-cinc minuts, per espai de cinc o deuminuts, i aprofitar els descansos per a ferestirades suaus i respiracions.
També els pares poden ser una gran ajudaen este procés. Poden corregir la posició delseu fill a l’hora d’estudiar, assegurar-se querespecta temps de repòs en la pràctica delseu instrument i inclús plantejar sessionsd’estirades o relaxació amb diversos membresde la família etc.
Hui se sap que l’activitat esportiva o lapràctica de certs exercicis són i han de ser uncomplement a la classe d’instrument.Concretament hi ha esports que ajudenmoltíssim a previndre sobretot les lesions detipus musculoesquelètic i també d’ajudapsicològica com són el Tai-chi i el mètodepilates.
“El verdader instrument no és el violí, la bateria o la guitarra, sinó elnostre cos, que hem de controlar i preparar per a una tasca queexigix moltes hores de treball i dedicació"
J. Solé
13Algunes recomanacions específiques
1.-Veu
Respecte a la veu, és important que el cantantdescobrisca i s’ajuste al seu tipus de veu, i que nocante durant la muda de veu o durant períodesmenstruals.
2.-BocaLa forma de la boca influïx molt en la manera (i
fins en les possibilitats) de tocar un instrument devent, i de la mateixa manera, l’instrument en si potafectar la morfologia de la boca i provocarmaloclusiones (dents mal col·locats). Per això si encarano s’ha triat l’instrument, no està de més que lespersones que tenen una d’estes deformacions pernaturalesa consulten amb el seu dentista perquè elsaconselle sobre el tema. A més, una persona que nopuga encaixar les dents, és a dir, que sempre li quedeuna obertura davantera de la dentadura al tancar laboca (el que s’anomena una mossegada oberta) hauriade triar un instrument que no fóra de vent. Si noencaixen tampoc els molars, el cas és més greu is’anomena mossegada encreuada. En este cas, ésdifícil que l’individu poguera tocar bé la trompeta, pera la qual cosa es necessita una bona simetria delsmúsculs dels llavis, segons Autrán i Barrachina.
3.-Músculs
Els moviments repetitius realitzats a costa d’ungrup de músculs concret, o tindre un mateix repertoride música agreuja la situació de la síndrome desobrecàrrega però encara més al canviar de tècnicao de repertori de sobte.
Són recomanables puesejercicios de relaxació, ialtres que activen la circulació, abans d’iniciarl’entrenament diari.
4-VisióLa revisió periòdica amb l’oftalmòleg és bàsica,
així com les proves funcionals respiratòries, en el casde instrumentistes de vent.
5.-PellPer a evitar les dermatitis de contacte es recomana
la neteja de les embocadures amb solucionsantisèptiques i netejar la fusta sobre la qual pressionala barbeta en els casos del violí i la viola, per a evitarla infecció de la regió.
Per a millorar les lesions de hiperceratosi en lespalmes de les mans d’alguns percussionistes de latumbadora i els bata es recomana no emprar locionsassecants ni cremes que continguen glicerina, peròsí l’ús de cremes d’ametla, vaselina i sagí de cacau.
6.-Eliminació urinàriaEls músics dedicats a la percussió afrocubana,
per a evitar l’hematúria han de rotar les actuacions idisminuir el nombre d’hores sotmesos a l’activitat.Ingerir abundant líquid i no retindre els desitjos d’orinar.No deuen automedicar-se, sinó acudir al metge alprimer símptoma.
La música és i serà part de les cultures delspobles i això només pot mantindre’s gràcies alsque ajuden a desenvolupar: els músics. Cuidant iprevenint no sols protegim la salut sinó que tambémillorarem els nostres resultats i evitarem problemesinnecessaris. Per això CUIDEM-NOS i CUIDEN-LOS perquè, com deia Shopenhauer, “La salut noho és tot però sense ella tota la resta és res”.
Francisca Anaya Cintes
CONEIXENTCONEIXENT-LOS-LOS
14
Avda. País Valencià, 25 - 46970 Alaquás - Tel. 96 183 67 90 - Fax 96 198 56 42
VICENT TÁRREGA MARTÍ.1. El teu compositor preferit: Ludwig van Beethoven.2. Una obra de música: Simfonia Pastoral de
Beethoven o qualsevol peça de cant gregorià.3. Un quadre: “La gitana adormecida” d’Henry
Rousseau.4. Un llibre: “La Hermandad de la Sábana Santa”,
de Júlia Navarro.5. Un personatge: Jesus de Natzaret.6. Un instrument: Després de la veu, el bombardí.7. Una causa: Lluitar sempre per la veritat.8. Un lloc: Evidentment, Alaquàs.9. El millor moment del dia: Qualsevol moment del
dia és bo, sobre tot si es te temps d’escoltarmúsica (interna o externament).
10. Un menjar: La paella.
SALVADOR GONZÁLEZ.1. El teu compositor preferit: Dimitri Schostakovich.2. Una obra de música: L’obra de Música preferida
(no és de Shostakovich), “El rincón de los niños”de Claude Debussy, Goliwogg’s Cakewolk.
3. Un quadre. Com a quadre, qualsevol delsimpressionistes francesos, sense predileccióexpressa.
4. Un llibre: El llibre de capçalera és la Biografia deD. Shostakovich, escrita per Krystof Meyer.
5. Un personatge. El meu personatge preferit ésuna persona que de tant en tant em sol visitar,Euterpe, encara que a vegades no es deixaveure!
6. Un instrument: La Veu.7. Una causa: Com a causa contínua i diària: fer el
bé, i si és per mitjà de la Música, dos vegadesbé.
8. Un lloc: Sant Petesburgo (encara no he anat).
9. El millor moment del dia: El millor moment del diaés l’esmorzar amb els amics.
10. Un menjar: La fideuá, i si és possible feta per mi.
VICENT SENA MARTÍ.1. El teu compositor preferit: Chaikovsky.2. Una obra de música: Madama Butterfly.3. Un quadre: El primer quadre que em va
impressionar va ser “Los fusilamientos del 2 deMayo” de Goya.
4. Un llibre: Acabe de llegir “Ensayo sobre laceguera” de Saramago.
5. Un personatge: “El Quijote”.6. Un instrument: El piano i la tuba com a base de
qualsevol conjunt.7. Una causa: La tolerància, o qualsevol que ens
enriquisca com a persones i ens ajude a sermillors.
8. Un lloc: La Plaza de Oriente en Madrid.9. El millor moment del dia: L’alba.
10. Un menjar: La paella que fa ma mare cada vegadaque vinc.
FRANCISCO ROSELLÓ FORRIOL.1. El teu compositor preferit. Strauss.2. Una obra de música. 4ª de Malher.3. Un quadre. Pescadors de Sorolla.4. Un llibre. Maestro, de Helena Matheopoulos.5. Un personatge. Mare Teresa de Calcuta.6. Un instrument. Trompa.7. Una causa. Aconseguir la felicitat.8. Un lloc. La sala d’Assajos de la U.M.A..9. El millor moment del dia. Quan et despertes.
10. Un menjar. Paella.
10 preguntes curtes per a conéixer de forma ràpida unes pinzelladesde músics vinculats d’alguna forma a la Unió Musical d’Alaquás.
No se si s’han parat a pensar la dificultat que té fer una cosa dues vegades iguals, enrealitat és impossible, però el que si que es pot fer és repetir-ho molt paregut. Això és el queels passa als músics quan interprenten varies vegades un fragment d’una obra, ja que hi hamoltes variables que els afecten: l’estat d’ànim, les condicions de l’instrument, l’acústica dela sala, l’ambient, etc. En el cas dels directors la cosa és molt més complexa per la quantitatde factors extra que hi poden intervindre, com la resposta dels músics al gest, la inèrciarítmica d’alguns fragments, l’individualisme interpretatiu, etc.
En un concert qualsevol la interpretació d’una obra musical és responsabilitat del directorde l’orquestra o banda, deixant certs màrgens als solistes. Ara bé, en un concert on la duradad’un fragment o de l’obra completa no depén del director, com és el cas dels concerts demúsica i cine, el director té una responsabilitat afegida, la d’ajustar-se al minutatge delsfragments i de l’obra que s’està interpretant, al temps que, com a la resta de concerts,s’encarrega de dirigir. Ací és on ve la dificultat, on cada segon més ràpid o més lent, compta,i cal rectificar-ho abans d’arribar al final de l’obra. Vostés mateixos poden fer la prova: intentendonar-li una volta al castell mentre que escolten una cançó sencera, de manera que en elmoment just en que acaba la cançó deuen d’estar al punt de partida. Si, ja ho sé, és moltdificil, però no impossible, només cal tindre eixa percepció privilegiada del temps, que nomésels grans directors, com el nostre, tenen.
La tercera edició dels concerts dedicats a la música i el cine celebrada el passat 14 deMarç ens ha fet gaudir de fragments de pel·lícules molt bonics com: Piratas del Caribe, RobinHood, La vida es bella entre altres, que al barrejar-se amb les respectives bandes sonores,adquirixen encara més encant. No es pot negar que fer un concert d’aquestes característiquesporta molt de treball de muntatge i coordinació, però una vegada acabat se n’adonem queval la pena l’esforç.
Aprofite l’ocasió per a agraïr la col·laboració a Carlos Zarco, David Amoraga, Jose Vte.Dols, a mon pare, a la banda per la seua il·lusió i als incondicionals d’aquests concerts, peròsobretot a Enric Parreño per la seua amistat i professionalitat, sense ell, aquest projecte potserno s’hauria fet mai. Moltes gràcies a tots i fins a una altra ocasió.
Juan Miguel Lladosa Soriano
MÚSICA I CINEMÚSICA I CINEMÚSICA I CINE
15
Assaig general amb poca llum. Preparació del concert.
PàGINeS DE MÚSICAPàGINeS DE MÚSICAPàGINeS DE MÚSICA
16
UN INSTRUMENT. LA GUITARRA
Franz va nàixer en 1797 i va tindre una mare que li cantava cançons debressol i un pare que va voler que el seu fill es convertirà en professor comell (a vegades els pares volen que els fills facen el mateix que ells). El seupare era músic i també els seus dotze germans que feien classes de violí ipiano. Prompte Franz seria millor que el seu mestre i va començar a compondre.
Els seus amors van ser “Teresa”, una cantant del seu barri i després unacomtessa Maria Esterhazy però cap de les dues, el van correspondre... o talvegada no van tindre temps perquè Schubert als 25 anys va agafar una malaltiamolt greu i ni tan sols tenia forces per compondre. I aquesta tasca va ser laseua major il·lusió, durant els sis darrers anys de la seua vida.
Va viure en l’època de Beethoven a Viena, tot i que va tenir èxit no genscomparatiu amb ell.
Les seues obres semblen alegres, a sovint melangies o també dramàtiques, però sempre suau i agradable.
UN COMPOSITOR. FRANZ SCHUBERT (1797-1828)
La guitarra és un instrument de corda pinçada que disposa de sis cordes; tres més gruixudes,de so més greu, fetes de seda i recobertes d’un filat metàl·lic i tres més primes que abans esfeien de tripa i en l’actualitat de niló.
L’instrument consta d’una caixa de ressonància i un mànec amb un diapasó dividit en 19 trastsmitjançant unes tires metàl·liques que permeten escurçar les cordes amb la pressió del dit fentque només vibri una part de la corda i produint d’aquesta forma les diferents notes.
Representacions d’instruments que es puguin associar amb l’actual guitarra ja es troben 1000anys abans de la nostra era. En general es tracta d’instruments que no disposen d’un mànec,com succeeix amb un grec i un altre assiri, “la Keitarah”, dels quals sembla provenir el mot: guitarra.
La guitarra existia ja en el segle XI a la Península Ibèrica eren de dos tipus; unes les anomenades“guitarres moresques” amb la tapa posterior bombada i per tant més emparentades amb elsllaüts, i unes altres, les guitarres llatines, amb la tapa plana. En el segle XVI varen estar demoda les vihueles que a poc a poc i durant aquest mateix segle van anar essent substituïdesper les guitarres llatines. El seu millor moment serà durant el període barroc.
És un instrument de grans possibilitats expressives i tècniques que permet diferentssonoritats i maneres de ser tocat.
La guitarra ha sabut adaptar-se a les diferents necessitats de variats estils musicals.Així podem trobar des de la guitarra de concert fins a les guitarres de folk, de jazz,elèctriques…
AUDICIONS SUGGERIDES:Concert per a guitarra de A. VivaldiPreludi núm. 1 de H. VillalobosDansa espanyola núm. 2 de I. AlbénizEl Decamerón negro de L. BrokerEstudis de F. Sors
PODEM ESCOLTAR:Moment Musical, op. 94Marxa Militar núm. 2 en sol major, op. 51
Impromptu núm. 3, op. 90Quintet per a piano “La Truita”Simfonia núm. 8 en si major “Inacabada”
PASSATEMPS MUSICALS DE LA U.M.A.
PàGINeS DE MÚSICAPàGINeS DE MÚSICAPàGINeS DE MÚSICA
17
...SABÍES QUÈ..?
Va ser el 14 de març, finalment, les obres escollides van ser les bandes sonores de “Piratesdel Caribe”, “Robin Hood”, “El Fantasma de la ópera”, “La vida es bella”, “James Bond 007”i de bis “La máscara” i tot gràcies a la nostra banda simfònica i a Juan Miguel Lladosa, fagoti trombó de la banda que a més a més de ser músic ens va fer un muntatge visual amb lesimatges de les pel·lícules, que ens va fer gaudir més d’aquest concert. GRÀCIES!
RECORDEM UN CONCERT DE PEL·LÍCULA
“Antonio Stradivarius, conegut pels violinsva construir altres instruments, com violes,violoncels i contrabaixos, però, a més amés “guitarres”. Es conserven dos guitarresstradivarius, actualment.
Escolta una de les obres més conegudes deSchubert que la va començar i no la va aca-bar, deixant-la en un calaix. Als vint anys dela seua mort, el seu germà la va trobar i lava editar. Es la “Simfonia núm. 8 en si menor,Inacabada”.
CONTINUA LA SÈRIE...
? q
h. h
INVESTIGA
“Lectura a cop d’ull”
Consisteix en tocar amb elvostre instrument o cantar unapeça que no coneguem, que nohem estudiat abans. Aquestexercici s’anomena “Repentitzar”.Practica alguns exercicis delectura a cop d’ull i gaudiràs.
En els temps de Schubert, les famoses “shubertiades”eren conegudes també com “Vetlades de Canevas”.El origen de la primera denominació d’aquestes reunionssocio-musicals es evident, però el de la segona mereixuna explicació. Canevas es la corrupció de l’expressióalemanya “Kann er was”, que significa: té talent?, doncsaquesta era la pregunta que Schubert feia als seusamics quan apareixia un nou participant a les reunions.
TÉ TALENT?
Franz Schubert va compondreles seues primeres obres en unaguitarra perquè no tenia dinersper compra un piano.
“La Guitarra en la historia”. MariaIsabel Osuna. Editorial OperaOmnia. Col·lecció dirigida perRodrigo de Zayas.
UN LLIBRE
GUITARRES STRADIVARIUS
18
LLIBRLLIBRE DE POEMESE DE POEMES
És la terra valenciana,cresol de bandes de música,on tots els amants d’este art,gojen la seua cultura.
En la comarca de l’Horta,es troba l’Unió Musical,que en el poble d’Alaquàs,es un bastió de sa historia.
Els nostres avantpassats,visqueren dies de gloria,quan nostra banda portava,del certamen la victoria.
Guardons omplin les urnes,conseguits per tota Espanya,gracies al gran noble esforç,d’aquells artistes én raça.
Del taller, de l’oficina,de l’horta o el rajolar,cansats pero en il·lusió,tots anaven a assajar.
EL MUSICAL
Luis Crespo Ródenas,AMIGOS DE LA MÚSICA
En suor i sacrifici,feren els aficionats,“El Musical” emblematic,d’este poble d’Alaquàs.
Una Secció Femenina,orgull d’esta Societat,recoltzaren a aquells homens,a lluitar pel Musical.
Les Directives, exemple,de treball y voluntat;les Comisions Musicals,a la Banda feren gran.
Tots units i agermanats,feren gran la nostra terra,la música fon la gloria,de l’impronta alaquasera.
I així, les generacions,han engrandit nostra història,brodant un preciós blasó,ple d’amor i de memòria.
I… ahí está el Musical.Plé d’activitats i vida,difundint nostra cultura,per eixe mon que l’admira.
Directors i instrumentistes,músics de la nostra banda,embaixadors d’esta Vila,es proclamen per Españya.
I anirem fent més història,d’este Musical que avança,perque ho demanen aquells,que passaren fent Patria.
Aquells que huí recordem–abraçant la nostra Banda–,que s’uniren per a fondre,la música alaquasera.
A ells rendim homenatge,d’ells guardem la memòria,volem ara seguir fent,lo que ells feren, fent història.
TTOTA UNA VIDA EN LA MÚSICAOTA UNA VIDA EN LA MÚSICATOTA UNA VIDA EN LA MÚSICATOTA UNA VIDA EN LA MÚSICA
19
Buenavista, 8 BajoALAQUÀS(Valencia)
Telf. 96 150 81 24
Mdo. Rojas ClementePtos.: 23, 24 y 25
VALENCIATelf. 96 392 43 71
CARNICERIA-CHARCUTERIATRADICIONAL
Vaig naixer en la ciutat d’Algemesí,on comencí els meus primers passosmusicals –als set anys–, én AmparoTeruel, pianista, i Ernesto Francés,violiniste. Al poc temps, la meua familiatraslladà la seua residència a Benifayó,on vaig estudiar solfeig i mija carrerade piano. A diari anava a Valéncia pera estudiar en el ConservatoriProfessional de Música i Declamació.Allí vaig tindre el privilegi de serdiscípula dels professors LeopoldoMagenti, Pedro Sosa, Eduardo López-Chavarri, Manuel Palau, José Roca,José María Cervera i León Tello. Acavíla carrera als quinze anys, puix en elsmessos d’estiu alvançava un atre curs;pero, segons les normes que regienen aquells anys, no em donaren el títulde Professora de Piano hasda complirels vintiun anys. Com ampliació d’estosestudis, vaig fer orgue i gregorià énJosé María Climent; direcció de corsén José María Machancoses, i un curssuperior de Historia de la Música énEduardo López-Chavarri Andujar.
Recent acabada la carrera, vaigeixercir de professora de música en uncolege, i, al mateix temps, estiguí deprofessora en l’Institut “Sant VicentFerrer” de Benetusser, hasda que mecasí, succes que motivà el que metraslladara de Benifayó, que es on yovivía, a Alaquàs, on ara visc, on residixcdes de l’any 1962.
Actualment me dedique a lacomposició i eixercixc d’organistad’esglesia.
Encara que no he naixcut enAlaquàs, me senc molt vinculada aesta vila, puix quarantacinc anys de lameua vida els he vixcut ací. Tambeestic, per diversos motius, moltrelacionada en la Unió Musicald’Alaquàs. Als pocs mesos d’arribarací, en el primer Nadal, la nit de Capd’Any se celebrà un sopar-ball en lanostra societat musical.
L’orquesta contractada per aquellball no aparagué. Se presentaren enma casa, el mestre don José Medina(persona molt volguda per nosatros), ipart de la Directiva, proponent-me que,per a no tindre que suspendre el ball,anara yo a tocar el piano eixa nit, itraurer-los del compromis. En principiem vaig negar, puix, al ser yo organistad’esglesia, no em veïa amenisant unball. Entonces intervingué el meu marit,Justo Llorca, conscienciant-me que,com a músic que yo era, debia acceptarla proposta. I aixina fon. Nos verem,fets orquesta improvisada, el “tío”Florencio en la batería, un saxofó, unclarinet i yo al piano. Est acte es vacelebrar en el pati de la Societat, que,per a estes ocasións, el cobrien én untoldo. Recorde que aquella nit fon unexit, i tots ho passarem molt be.
Posteriorment, vaig colaborar envaries ocasions, sempre que la nostrasocietat musical m’ho ha demanat.Ferem sarsueles, dirigides pel mestreMedina, én la Banda, yo al piano i lesnotables veus que hem tingut enAlaquàs, com ho son: Carmen Ros (LaMolinera), Ricardo Guillot, AlfredoMartínez Català, Chelo March, elsgermans Francisco García i VicenteGarcía (Santi), etc; tambe, ferem
velades musicals én instrumentistessolistes, com el molt volgut PacoSerrano, flauta; Vicente Gil, oboe; LuísMengod, requint; Alfredo Lorente,flauta; Juan Ramón Barberá, saxofó;Ricardo Campos, clarinet; Paco RosellóJr., trompa i María Teresa Estreder,flauta. A tots ells tinguí el gustd’acompanyar-los al piano.
Ara perteneixc de ple a la nostrasocietat musical, puix, ademes de sersocia, estic matriculada en l’Escola deMúsica “Mestre Medina”, enl’instrument de violonchelo.
Actuant un día én el gran professorde violonchelo que es Oscar Abad, iel seu quartet de corda, li vaigcomentar: “No voldría morir-me sensesaber tocar, encara que nomes fora unpoquet, el teu instrument. El “chelo”ha segut, sempre, l’ilusió de tota mavida; o siga: la meua asignaturapendent”. La resposta d’Oscar fonrápida: “¡Matriculat!”… I ací me teniu,ya jubilada, com “alumna de primaria”en chelo.
Me senc molt afortunada per havertingut l’oportunitat de trobar unprofessor én el saber pedagógic iartístic que demostra Oscar Abad. Énell l’esforç realisat per l’alumne esmultiplica. No sols ensenya, sino queincita, a l’estudiant, a tindre respectei amor a la Música i al seu instrument.
Esta experiencia m’encanta, ya quetorne a reviure els meus anys d’estudiantde piano. Me senc molt féliç, i notel’efecte positiu que a una persona majorli produix involucrar-se en l’estudi delgran art que la Música es.
¡Qué la Música ompliga, per asempre, els vostre esperits i les vostresansies de Felicitat!... Est es el meudesig.
EMÉRITA CARDONAOrganista
24 de maig, 22:30 hores:Concert de la Banda Simfònica
de la U.M.A.
30 de maig, 18:30 hores:Concert de Fí de Curs alumnes
de “Musica i Moviment”
30 de maig, 19:30hores:Concert de Fí de Curs alumnes
“d’Iniciació Musical”
15 de juny:Casa Àfrica
20 de juny, 19:00 hores:Concert Cor Gavota
21 de juny, 19:00 hores:Gala Escola de Dansa de la
U.M.A.
23, 24, 25 i 26 de juny,18:30 hores:
Audicions alumnes d’instrumentdel Centre Professional de
Música “Vicent Sanchis i Sanz”de la U.M.A.
27 de juny a 19:30 hores:Concert de l’Orquestra
d’Iniciació i Banda d’Iniciacióde la U.M.A.
28 de juny, 19:30 hores:Concert de la Jove Orquestra i
Banda Juvenil de la U.M.A.
19 de juliol, 22:30 hores:Concert de la Banda Simfònica
de la U.M.A.