CreixentQUART

DE SANTA MARIA DEL CAMÍ PUBLICACIÓ LOCAL GRATUÏTA D’INFORMACIÓ I OPINIÓ NÚM. 16 GENER - FEBRER 2010

Campanya pel tren trinxera. Pàg. 6 i 7.

Excursióreivindicativa a

Petra

Punt negre alpoligon

Entrevista aLlorenç Rodríguez

Conversa amb en Llorenç Rodríguez, dirigent del’AMIPA, sobre l’escola nova. Pàg. 2 i 3.

Desapareix un arbre singular Ja només en queda un dels tresestancassangs que donaven nom alcreuer de camins. Pàg. 14.

Pàg. 13

2ESCOLA NOVA

«El meu sentiment és de satisfacció»Entrevista amb Llorenç Rodríguez, representant de l’AMIPA

Lourdes Miralles

Quasi acabant el segon trimestre d’aquest curs escolar, les obres demillora a l’escola nova estan enrera. Mentrestant, el dia a dia delsnostres infants, se succeeix dins unes instal.lacions que, de moment,deixen molt que desitjar. Per conèixer de primera mà quin és l’estatactual de les gestions orientades a realitzar aquestes millores, parlamamb Llorenç Rodríguez, membre de la junta directiva de l’Associacióde Mares i Pares del Col.legi Públic Melcior Rosselló i Simonet.

-Llorenç, vuit anys d’espera per a allòque havía de ser un gran projecte, ambunes infraestructures més quenecessàries. Quina és la valoració quefa l’AMIPA dia 11 de Septembre, quans’obren les portes del nou centreescolar?

La pregunta tal i com me la plantegesrequereix una paraula, i dins aquestaparaula, implícitament hi caben moltescoses, però jo diria que és «satisfacció».Tenint en compte que, malgrat tot elprocés que va dur, malgrat totes lesempentes i totes les traves, tota laproblemàtica que va generar el fet detirar envant i veure la realitat de l’escola,és més que evident que el sentiment quetenc és de satisfacció, tant pel camí queha recorregut com pel fet de laconsecució d’una nova infraestructuraper Santa Maria i, sobretot pels nostresfills.

- Però sembla que hi ha alguna gent queno es mostra tan satisfeta com tu hoplateges...

Jo t’ho planteig des del coneixementpersonal. Com t’he comentat, tot vacomençar fa molt d’anys, quan es vadetectar que l’escola vella se’ns quedavapetita, i, a partir d’aquí, totes les partsinteressades vàrem començar aempènyer. Això va crear un debat tant anivell de comunitat educativa com a nivellde poble, que, evidentment es va valorarcom a bo. Varen sortir idees paral.leles,idees divergents, idees confrontades,però que, al cap i a la fi això és lo quegenera la riquesa, lo que fa que aquestdebat pugui tirar endavant. Que a lallarga, això, de vegades pugui donar lasensació de que s’enderrereixen, de queno hi manera d’estirar el carro? Ésevident, però està molt clar que lanaturalesa dels fets justificava lapreocupació que va causar aquell debat.

-Hi ha hagut millores, però hi ha cosesmales d’entendre al projecte, com perexemple que els finestrals de les aulesd’infantil no tenguin persianes i elsprofessors i alumnes hagin hagut de patirtanta calor els primers mesos de cursper un fet tan senzill com que no hi haviarés per tapar l’entrada de sol a dins lesaules...

Sí, mira, jo ara te parl des d’un punt devista com a membre de la junta del’AMIPA, i és que, des de fa molt detemps, vàrem tenir reunions més o

manco periòdiques amb totes les partsimplicades en la construcció i adaptacióde l’escola. És necessari tenir una visiódel que és l’estructura governamental,del que són els estaments polítics, delque és l’administració per fer-te dequalque manera una idea de, no del quevoldríem, sinó del que es pot fer enaquestes condicions. I això costa veure-ho. Amb això vull dir que, mentress’estaven executant les obres, nosaltresvàrem detectar una sèrie de punts queconsideràvem que s’havien de rectificar.Ens va costar molt solventar aquestspunts. Alguns es varen aconseguir,d’altres no hi ha hagut manera.

El fet en concret al que et refereixes, laposada en marxa de tot el que és laclimatització, tancaments, etc. malgrattu, com a ciutadà, com a pare, vulguisque tot funcioni com un engranatge derellotge i al moment que pertoca,desgraciadament, les nostresinstitucions (i nosaltres feim aquestesinstitucions), no permeten que se puguinexecutar en aquest espai de temps quenosaltres voldríem.

«Ho volem ara, ja, ben fet iaixí com mos agradi, i de

vegades, això és moltdifícil»

Vàrem començar amb una sèried’irregularitats, de deficiències dins lainfraestructura, que era necessariresoldre. N’hi ha de resoltes, n’hi ha queen aquest moment s’estan resolent i n’hiha que estan detectades i que

demanarem que se resolguin, peròdesgraciadament, estam immersos dinsun sistema que necessita el seu temps,i, per altra banda, la mentalitat quetenim, és de que ho volem ara, ja, benfet i així com mos agradi, i de vegades,això és molt difícil.

- Dic jo que, en vuit anys...ja n’hi ha...

Sí, és veritat, és evident. No vull justificaren cap moment aquest fet. No el vulljustificar. El que vull és entendre-ho perajudar a solucionar-ho. És a dir, unacrítica a toro passat, a mi, personalment,no m’és vàlida. Per tant, intent defensaraquesta postura. Que s’hauria pogut fermillor? És evident que sí, però la cosaestà feta. A partir d’aquí hem d’empènyerperquè les coses vagin endavant i

intentar millorar-les. Dins la mevafilosofía és així com ho entenc i,juntament amb altres pares, estamcreant aquest debat intern per feraquestes millores.

-Una de les deficiències més importantsque s’han assenyalat és la delspassadissos de l’àrea d’infantil, queestan oberts a la intempèrie amb totsels problemes que això comporta.Sabem que es varen fer dues sol.licitudsd’audiència a la Consellería per tractaraquest problema però fins ara no hi hahagut resposta, i que, fins i tot se varenhaver de recollir signatures per intentarque ens escoltassin. Com està aquesttema? Quines són les gestions que s’hanfet des de l’AMIPA?

Al projecte de l’escola nova, tal i com vaser redactat, la part d’infantil no teniatancaments. Ningú va fer cap observacióa aquest fet. Bé, això no justifica que nos’hagi de fer, però clar, posar en marxatota la maquinària perquè això es duguia terme desgraciadament és costós. Hoés tant pel que fa a una modificació comper veure qui pagarà aquest tancament,qui no el pagarà...

«S’està a una passa decomençar a executar

aquestes obres»

Això es una necessitat que es vadetectar pràcticament a la primeria. Esvaren fer sol.licituds a la Conselleria,llavors, juntament amb vosaltres, els

3

Dipòsit Legal: PM-2327-2007Edita: Associació Quart Creixent de Santa Maria del Camí.

Quarter V, nº 19 - 07320 Santa Maria del Camí - Tel 654 01 81 91 - quartcreixent@yahoo.esCreixentQUART

DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

PUBLICACIÓ LOCAL GRATUÏTA D’INFORMACIÓ I OPINIÓ

Els articles només expressen l’opinió dels seus autors. S’autoritza la reproducció dels continguts de la revista sempre que s’indiqui la seva procedència

pares, es varen fer adhesions perquèaixò tiràs endavant. Ara això està a lesportes de que s’estigui realitzant. Quèha passat durant aquest impàs detemps? Lo típic, com que és una questióde pagament, qui paga això? LaConsellería diu que l’Ajuntament,l’Ajuntament que la Consellería, laConselleria que l’Ibisec. Es van passantla pilota fins que, en un moment donat,després d’entrar en negociacions,després de pressionar, algú diu: «Bé, joho pag i endavant». En aquest moment,tal i com està la qüestió, tenim plantejatque l’Ibisec, juntament amb l’arquitecte,o més aviat, amb el departament tècnicde l’Ibisec, dissenyaran un projecte i espresentarà a l’Ajuntament perquès’executi. L’Ajuntament ja ha acceptat laseva part i s’està a una passa decomençar a executar aquestes obres.

Nosaltres, la paraula que tenim és quel’Ajuntament s’en fa càrrec, que l’Ibiseccol.laborarà a efectes que no hi hagi unadistorsió arquitectònica entre aquestanova intervenció que es farà, perquèestigui conjugat dins tot el que és l’espai.És més que evident, que no és ara ques’havia de començar, era abans del’hivern. Val, d’acord. Com a mínim volemsuposar i quedar-mos amb la part de labotella mig plena, que l’any que ve,almanco ho tendrem millorat, sobretotde cara a l’hivern que és quan realmentés més notori i més necessari aquestfet.

- Hi ha més coses a demanar a l’Ibisec?

L’obra no està totalment recepcionada ihi ha moltes cosetes que s’han de fer.Una de les coses que vàrem detectar,és que l’escola necessita unadescalcificadora. L’aigua de Santa Mariaés molt forta i això ens causa problemesa la maquinària d’hoteleria. S’han hagutde fer diverses intervencions perquè lesresistències s’omplen de calç. Demoment ho hem apedaçat amb unadescalcificadora d’unitat, però estàplantejada de cara a l’ús de la cuina.Volem i hem demanat unadescalcificadora per a tot el centre.

Per altra banda s’ha fet una modificaciódel que serà el lloc de tancament delscontenidors de fems. No estavacontemplat i hem adequat un raconetque no és el més idoni perquè justamentens queda a l’entrada i sortida del pati,però intentarem que aquest tancamentsigui dissimulat i s’integri dins l’espai.

També s’ha de col.locar una xarxadeportiva al pati perquè les pilotes se’nvan al veinat. De cara a l’estiu, ja era unproblema que teníem a l’escola vella, ésla manca d’ombra. El sol pegarà a matar,hem de fer un «toldo». Haurem deconsultar com ho podem fer perquè és

una vela que ha d’estar enmig del pati ino tenim suports de subjecció en aquestmoment. Haurem de cercar qualquemanera que, a més de ser efectiva, quenoltros també hi poguem arribarjuntament amb l’escola o la Conselleria,perquè hi ha el tema del finançament.

Cada any s’ha de fer una renovació deles activitats extraescolars i crec ques’hauria de crear un debat, per part de lagent sensible a aquests temes i que,tots aportem un granet d’arena perquèl’educació no sigui una mesurad’educació de quatre parets, que siguimolt diferent a que col.loquem els infantsen horari lectiu i amb això ensconformem. L’escola és molt més.

«Tenim la gran sort detenir un director que, a mésde santamarier, és mestre

vocacional.»

- De fet, malgrat l’estat de lesinstal.lacions podem afirmar que tenimdavant una gran projecte educatiu...

Vull fer una especial menció a que, esmés que evident, els primers puntals del’escola són els infants, però en segonlloc, hi ha els educadors i, actualment aSanta Maria, i com a membre de l’AMIPAhem de reconèixer-ho, tenim la gran sortde tenir un director que, a més desantamarier, és mestre vocacional. Aixòha fet que la relació que s’ha mantingutamb l’ AMIPA ha estat, en tot moment,una relació de col.laboració. Podemestar molt satisfets, atès que hi hacol.legis que tenen vertaders problemesen les relacions entre la part docent i larepresentació de pares. Nosaltres, ambla participació de tots, hem pogut crearun clima on la col.laboració és mútua,es a dir, en Pere [director de l’escola]

ajuda tant a temes de l’AMIPA com atemes docents i l’AMIPA s’implica orecolza temes docents juntament ambgestions que ha de fer dins l’Associació.I això serà més coneixedor quan arribiun dia, suposem que sigui enfora, en quèles tornes canviïn. Els professionals quehi ha són gent jove, emprenedora, i tenimla gran sort que viuen l’educació no coma professió, sinó com a un elementvocacional que els pot donar un mitjà desubsistència. I això crec que és moltimportant.

- Ara hi ha pocs infants, però n’hi ha,que van a l’escola en bicicleta. Arribaren cotxe ja és caòtic en dies de bontemps. Cal esperar que, si es construeixfinalment l’institut, seran molts més elsqui optin per aquest mitjà de transport.Creus que hi ha possibilitats que se facincanvis als accesos, un tant perillosos, oque s’afegeixi un carril per a bicicletes?

Jo plantejaria el tema amb unamentalització cap als pares perquèemprem de cada vegada menys el cotxe,que creem un ambient de poble, tenintel poble i els carrers com a elementsocial. Els nostres infants, al cap i a lafi, copien els nostres mals costums inosaltres hem de fer aquestamentalització. Que després demanemque s’adeqüin aquests accessos? Ésevident, però primer de tot anem perparts. Crec que, individualment si ensdemanàvem a cada un si, el plantejamentque tu fas, hi estam d’acord, no hi hauriacap pare que digués que no, però el queés evident és que cada día hi haembossos per mor dels cotxes. No enscentrem en voler adeqüar segons quinescoses, centrem-nos primer amb lamentalització nostra.

-Jo mateixa vaig començar a anar-hi enbicicleta i he acabat anant-hi en cotxe.De cada vegada és més perillós.

-Podríem demanar, si la cosa anàs tanenvant, la peatonització de tots elscarrers del poble, però jo no vull entraren aquest debat. Anem a crear unamentalització de que nosaltres, pares,anem a comprar a peu amb la senalla,que ens aturem a parlar amb els veinats,ino que, anem a comprar al Syp, deixemel cotxe davant el Syp i haguem dedemanar bosses perque no hem duit lasenalla. No t’aturis d’anar en bicicleta.

«La seguretat és unaqüestió i una valoració

personal.»

- Però duc un infant a darrera i crec quel’accés podría millorar perque fós méssegur...

Jo també duc un infant a darrera de labicicleta, i supòs que tu deus tenir unquatre per quatre, amb airbags a devanti a darrera....

- No, no tenc 4x4 perquè no el necessit.Necessit, com altres pares, poder arribaren bicicleta a l’escola amb certaseguretat.

Perfecte, jo també. La seguretat és unaqüestió i una valoració personal. Ambaixò no vull dir que no es facin milloresper a bicicletes, em remet al que he ditabans. Però comencem des de canostra, anem fent pinya i que siguemmolts els que, en un moment determinat,poguem sol.licitar que se facin aquestsaccessos.

«Demanam als pares quees ajudin, que venguin a

l’AMIPA»

- Llorenç, abans d’acabar, hi ha qualquecosa que vulguis afegir?

Voldria recalcar que, si existeix qualquesentiment de preocupació a nivelleducatiu, que per favor no quedi a lesportes, que els pares ens ho facin arribara l’AMIPA, que ens aportin les sevesidees, perquè sense els pares, l’AMIPAno existiría.

A vegades, dins la junta hem hagutd’aguantar enfrontaments amb pares.Simplement volem dur endavant unprojecte amb el que sabem, que éspoquet. Per això demanam que els paresens ajudin, que venguin. Que ésnecessari fer una inversió de temps?Crec que els nostres fills ho justifiquen.

Una imatge poc freqüent: anar a cercar els nins a l’escola amb bicicleta(Foto F. Doblas)

4ESCOLA NOVA

Necessitats de milloraLourdes Miralles

Als pocs dies de l’estrena del’escola nova, al començamentdel curs, el Consell Escolar java manifestar a l’Ibisec(organisme dependent de laConselleria d’Educació iresponsable de la construcciódel centre) algunes necessitatsde millora a les instal.lacions.

La més important és la que fareferència al tancament depassadís de la zona d’EducacióInfantil. A una carta del 21 desetembre signada pel Presidentdel Consell Escolar, en PereVich, i adreçada al Gerent de

l’Ibisec, s’explica que «aquestpassadis té un trespol ambrajoles d’interior i està obert pelsquatre costats. Els dies depluja, gran part d’aquest trespolqueda banyat i amb aiguaestancada que arriba a entrar aalguna aula. Això comporta ungreu perill per les persones (ninsi adults) ja que rellisca molt. Sia això afegim que a l’hivern seràuna zona molt freda, consideramque és necessari dur a termeun tancament el més aviatpossible»

Al mes de novembre, davant lafalta de resposta a aquestasol.licitud, l’Associació de

Mares i Pares va demanar unareunió amb la directora generalde Planificació i Centres per tald’exposar-li la necessitat. Tornàa passar el temps senserespostes i l’AMIPA va posar enmarxa una recollida de firmesentre els pares, que es varenenviar al Conseller d’Educació iCultura el 12 de gener.

A la mateixa data, el director del’escola va presentar davant ladirectora general de Planificaciói Centres un informe «de lasituació de les obres del nouedifici amb algunes possiblesmillores a realitzar». A aquestinforme s’insisteix en el

problema de la manca detancament dels passadissos,amb fotos on es poden veure elsbassiots dins de l’escola, a lavegada que senyala nousinconvenients constatats ambl’arribada de l’hivern: «A més,hi ha un gran contrast detemperatura entre les aules i elpassadís. L’acumulació d’aiguatambé ha provocat que la portade l’aula polivalent hagi revinguti ja tenim dificultats per obrir-la» .

Al mateix informe també esparla dels problemes queprovoca l’excés de calç del’aigua, explicant que «persegona vegada, la calderad’aigua calenta ha deixat defuncionar degut a l’acumulacióde calç a la resistència». Peraixò se sol.licita la instal.laciód’un descalcificador.

L’altra millora que es demana al’informe és una solució al’excessiva insolació a les aulesd’Educació Infantil, on en un

principi no hi havia res que tapàsel sol que entra els matins perles grans vidrieres que donen allevant. Per intentar pal.liaraquest problema, explical’informe «es va instal.lar unsistema de cortines subjectesamb cables. Aquests cables nopermeten la completa oberturade les portes. A més, elsesmentats cables es rompenamb molta freqüència.»

Segons ens ha senyalat eldirector de l’escola, Pere Vich,des de la Conselleria han dit queel tancament dels passadissoses farà aquest estiu però demoment no hi ha hagut capreposta oficial a totes aquestesreclamacions. Per això hi haconvocada una reunió delConsell Escolar el dia 24 deMarç, on fa comptes proposarque es demani una reunió ambl’Ibisec, l’empresa constructora,la Direcció de Planificació iCentres i l’Ajuntament, per tald’informar d’aquestesnecessitats.

Passadissos oberts a la intempèri

Aules ben assolellades i sense persianes

Calendari de matriculació

INFANTIL I PRIMÀRIA

ESO BATXILLERAT

Presentació de sol.licituds

26-Abril / 7-Maig 26-Abril / 7-Maig 14-Juny / 30-Juny

Llistes provisionals

28-Maig 28-Maig 8-Juliol

Reclamacions 31-Maig / 2-Juny 31-Maig / 2-Juny 8-Juliol / 12-Juliol

Llistes definitives

16-Juny 16-Juny 16-Juliol

Matriculació 17-Juny / 18-Juny 1-Juliol / 7-Juliol 17-Juliol / 21-Juliol

CreixentQUART

DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

el periòdic que arriba a TOT EL POBLE.també íntegrament a INTERNET:

http://www.santamariadelcami.net/quartcreixent

5

Inaugurada la novaescola

M.V.

El passat 25 de gener a migdia va tenirlloc la inauguració del nou col·legiMelcior Rosselló i Simonet, situat alsafores de Santa Maria. El nou centreeducatiu entrà en funcionament el passatmes de setembre, al començament decurs, en substitució de l’antic edifici dela plaça Andreu Torrents, aquest dins elcasc urbà.

Inaugurà el nou col·legi el President delGovern, Francesc Antich, juntament ambel conseller d’Educació i Cultura,Bartomeu Llinàs, acompanyats també dela directora general de Planificació iCentres, Elvira Badia; el director delcol·legi, Pere Vich Salom; així comdiverses autoritats municipalsencapçalades per la batlessa Rosa Vich.

A l’acte assistiren també unes quantesdotzenes de persones convidades, tantde mitjans de comunicació locals iinsulars, com de diverses associacionsi col·lectius del poble, membres del’oposició municipal, així comsantamariers a títol particular.

El grup congregat va fer una volta pelcentre educatiu, a fi de visitar-ne les

euro, perquè en comptes de cercar unsterrenys adequats, optà per oferir unafinca rústica aportada pel bisbat deMallorca. Això obligà a l’Ajuntament afer arribar els serveis urbans fins al nou

diverses instal·lacions, i finalment va tenirlloc l’acte protocolari de la inauguració,amb els discursos del President delGovern, del conseller de Cultura, deldirector del col·legi i de la batlessa.Després, com no podia ser d’altramanera, tengué lloc un refrigeri almenjador de la nova escola, on elspresents tengueren ocasió d’intercanviarimpressions i salutacions.

Una inversió de quasi 3milions d’eurosEl nou col·legi de Santa Maria del Camíés un dels projectes impulsats pelGovern de les Illes Balears dins del Plad’infraestructures educatives a fid’ampliar i modernitzar la xarxa decol·legis i instituts de la comunitatautònoma. L’escola ha suposat unainversió de gairebé 3 milions d’euros i téuna capacitat de 450 places (300d’educació primària i 150 d’educacióinfantil).

Aquest gran esforç pressupostari per partdel Govern contrasta amb la minsadespesa feta per l’Ajuntament, quenomés havia d’aportar els terrenys. Enaquest aspecte no s’hi ha gastat ni un

col·legi, així com a una requalificacióurbanística que allargà encara més elllarg temps d’espera per poder disposar,a la fi, d’una escola nova en molt millorscondicions que l’antiga.

Opinió d’unamare

Una mare

Sóc mare d’un alumne de P4 del col.legi públicMelcior Rosselló i Simonet, i, si bé ja s’hapuntualitzat prou sobre s’estat actual de s’escolanova, voldria, com a mare, fer incidència, ja nosobre ses instal.lacions, sinó sobre sanecessitat que ens escoltin i que, d’ una vegada,es posi solució i es facin ses millores oportunes.

Avui he tengut s’ocasió d’assistir a sainauguració oficial d’es nou centre, i, francament,només estic d’acord amb dues de ses cosesque s’han exposat davant es mitjans decomunicació:

1º: Que tenim una comunitat escolar repleta degrans professionals que, dia a dia, lluiten perdur endavant un gran projecte educatiu.

2º: Que necessitam un institut, tema que la Sra.Batlessa ha tornat a ressaltar davant sesautoritats competents.

De la resta, crec que s’ha ignorat sa realitat,però vull creure que, fora de protocol, lluny deses càmeres de televisió, s’haurà exposataquesta realitat diària que han de viure esnostres fills. Com vull creure també que, desprésde tantes sol.licituts i signatures que hem recollitpares/mares, i la resta de sa comunitat escolar,arribarà es dia en què algú ens escoltarà.

Des d’aquí vull agrair s’esforç d’ AMIPA i de tots’equip de mestres i professionals que, dia adia, lluiten per s’ensenyança des nostres fills.

La necessitat d’un institutLourdes Miralles

El passat mes de gener es va mantenir una reunió entre l’AMIPA i el nou grup directiu de la Conselleríad’Educació, juntament amb l’equip tècnic, on es va posar de manifest la necessitat que té Santa Maria dedisposar d’un Institut d’Ensenyança Secundària.

Segons Llorenç Rodríguez, membre de la junta d’AMIPA, des de la Consellería es valora la possibilitat d’executarun projecte per dotar al nostre poble d’aquestes noves instal.lacions, per a les quals l’Ajuntament ja ha cediti presentat el solar per a la seva construcció (es tracta dels terrenys al costat de l’escola nova).

«S’ha elaborat un projecte bàsic, que no és més que una manifestació de bones intencions, però que ja ésun començament. Se’ns ha explicat aquest projecte s’iniciaria al 2011, al marge de la dotació econòmica quenecessita, i ara és aquí cap a on hem d’empènyer. Cal no baixar la guàrdia i seguir fent pressió perquè elprojecte es faci realitat.»

Així mateix, Llorenç consideraque s’ha de crear un debatdins el poble que signifiqui unaunitat per aconseguir aquestinstitut : «Això vol dir que,possiblement, hi hauràaportacions i, crec, ara és elmoment de fer aquestesaportacions i empènyer cap al’objectiu perquè els nostresfills puguin tenir l’institut. Devegades, les personespensam que les qüestions lespodem aconseguir perquèconsideram que és un dretadquirit. L’administració ésmolt més complexa. Ésnecessàri fer un debat? Sí,però tenint clar el que volem,i, de vegades, ens embullampel camí.» El terreny que l’Ajuntament ha cedit per construir un institut

6SUPRESSIÓ DELS PASSOS A NIVELL

Bones expectatives per al tren en trinxeraReunió de santamariers pel tren en trinxera amb el Consellerde Mobilitat Gabriel Vicenç

Grup de santamariers pel Tren entrinxera

El dijous 14 de gener horabaixa vàremtenir una reunió a la Conselleria deMobilitat un grup de santamariers enrepresentació de la gent que volem eltren en trinxera. En concret: en LlorençSantamaria, en Pedro Molinera, naTeresa Grau, en Toni Isern i en MartíCanyelles.

L’objectiu de la reunió era exposar a laConselleria una vegada més lanecessitat de suprimir els passos a nivelli fer que el tren passi a través d’unatrinxera pel nostre poble. Aquesta solucióés fruit de llargues reunions a s’Estacióde gairebé totes les entitats socials delnostre poble. Pràcticament totes lesassociacions s’han sumat a la demandadel tren en trinxera. A més, el plenari del’Ajuntament s’ha pronunciat ambunanimitat per a demanar a la Conselleriael tren en trinxera.

Després de més d’una hora de debatamb el conseller i el seu equip tècnic,finalment, pareix que hi ha possibilitatsque el tren en trinxera sigui una realitat.Així ho ha exposat el conseller. Enprimer lloc, els tècnics han reconegutque no hi ha problemes tècnicsirresolubles per a obrir la trinxera. L’únicpetit inconvenient serien les molèstiesals veïns mentre durin les obres, que peraltra part es veurien amplamentcompensats pels passos a nivell sobreel tren.

Per acabar de perfilar els aspectestècnics, el Conseller es va comprometrea tenir una reunió amb en Toni Pericàs iel seu equip d’enginyers que estan apunt d’acabar el projecte definitiu

d’obertura de la trinxera.

L’altre problema que hi podria haver ésel dels diners. A hores d’ara encara nohi ha un pressupost tancat, però semblaque no és tan car, ja que estam parlantd’uns 8 milions d’euros (menys de 1.600• per santamarier, per un projecte defutur). A més, NO ES TRACTA D’UNADESPESA, SINÓ D’UNA INVERSIÓ. Il’Ajuntament està disposat a aportar unapart del cost de les obres.

Va quedar clar a la reunió el desastreque suposaria obrir dos ponts o dospassos subterranis fora del poble, quecomunicarien amb la carretera deBunyola, a l’altura de Son Montserrat, iamb la carretera d’Inca, a l’altura de CanCadufa. Desviar el trànsit de Foravila capaquests dos punts provocaria una greucongestió de trànsit rodat, ja de per siben saturats a les hores punta.

Santa Maria necessita urgentment eltren en trinxera, en primer lloc per evitarels embossos als passos actuals,sobretot el del camí de Son Company(Camí de Can Franco) i al camí deCoanegra, cada vegada que ve un tren.Aquests problemes s’agreujaran quans’electrifiqui el tren, ja que la freqüènciai velocitat dels trens serà major. A méses preveuen trens ràpids que no tinguinaturada a Santa Maria, la qual cosasuposarà un greu perill pels vianants –pensem en els nins i gent gran que cadadia passa caminant o en bicicleta perles vies- i trànsit rodat.

El que no va quedar clar és si ho faranen aquesta legislatura, ja que de momentel que si fan és electrificar el tren. Aixòés una autèntica «xapussa» que no técap ni peus. Si s’electrifica el tren així

com està ara, MAI TENDREM EL TRENEN TRINXERA. És ben hora que elspolítics es plantegin sol.lucions raonablesa llarg termini i no només pensar en elsquatre anys de legislatura i la fotod’inauguració. Volem POLÍTIQUES DEQUALITAT

El moment en què ens trobam és clau,amb un temps limitat. És l’únicaoportunitat que tindrem. És necessariaconseguir-ho ara. El tema no estàtancat per tant. Tenim moltespossibilitats de guanyar el tren entrinxera.

Segons el Conseller, «si no hi haconsens, no farem res». On el consellerdiu que hi ha d’haver consens..» hemd’entendre: SI ACTUAM TOTS JUNTS IAMB FORÇA, HO ACONSEGUIREM!QUI ESTIMA SANTA MARIA NO LADESTRUEIX!

Pancartes per totarreuEl grup promotor de l’alternativa del «Tren trinxera» proposa a tots elsveinats de Santa Maria que vulguin donar suport a aquest projecte, laparticipació a la campanya de col.locació de pancartes.

L’idea és que a poc a poc el poble es vagi omplint de pancartes per talde fer sentir l’opinió majoritària dels seus habitants, que no volenveure el seu poble divit per una barrera que afectaria molt negativamenta la mobilitat i a la convivència.

La primera tirada de pancartes es va exhaurir en poques setmanes ija s’ha fet una segona tirada. Tots els que vulguin participar a lacampanya poden adquirir les pancartes, al preu de 5 Euros, a laBotiga Solidària de la Plaça Nova, a la Tenda de Pinsos de laPlaça de Can Orell o al Supermercat Spar.

Volem es tren en trinxeraNo volem es poble dividitEs politics han deciditEs cotxe a sa cotxera

Gas-oil o benzinaJo voldria esborrarSa qüestió es ahorrarS’electricitat molt bé combina

Quan un baixa a PalmaPerque hi té sa feinaS’ho pren amb molta eimaI també amb molta calma

Es tren es un medi de locomocióQue afavoreix l’economiaI es govern de s’autonomiaN’hi l’apoia n’hi en fà promoció

Quan veig venir es trenI he de pasar ses viesTenc pressa com ses noviesI aposta mai fren

Es tren mai frenaDiu que va pes seu carrilCuida sa cervesa des barrilI de lo que ell berena

Quasi sempre va amb retardMai es puntualHauria de fer es ritualI es darrer tren sortir més tard

Un des seus malsEs que no hi deixen dur mascotesBesties de quatre potesni cap mena d’animals

Joan de Son Credo

Volem eltren entrinxera

7SUPRESSIÓ DELS PASSOS A NIVELL

Excursió reivindicativa a PetraJ.V.

El dia 13 de Març tingué llocuna excursió d’un grup desantamariers a Petra,convocats pel grup de suport al’alternativa «Tren TrinXera».

L’objectiu d’aquestaconvocatòria era visitar latrinxera del tren a Petra imanifestar, una vegada més,l’oposició majoritària del pobleal projecte del SFM i lareivindicació de l’alternativa del

tren en trinxera per Santa Maria.Recordem que SFM vol suprimirels passos a nivell del tren iconstruir dos ponts als dosextrems del poble, fora del cascurbà, amb les greusconseqüències que aixòocasionaria a la mobilitat de lespersones i dels vehicles.

A l’excursió reivindicativa hiassistiren prop d’un centenar depersones, entre d’elles labatlesa Rosa Vich, el regidord’UM Antoni Oliver, el regidor

La trinxera de Petra

d’EU-EV Guillem Ramis i laregidora del PP AntòniaEstarelles. No hi va haverpresència de cap membredestacat del PSOE.

Després de recórrer l’antictraçat del tren i la nova trinxera,els assistents varen fer unatorrada a davora l’antiga estaciódel tren on el batle de Petra,Jaume Font, va saludar alsparticipants i els va donar totesles explicacions i aclarimentsque aquests sol·licitaren sobrecom es va aconseguir la trinxeraen contra de la voluntat deSFM.

Grup de suport al TrenTrinxera

L’any 2006 amb el govern delPP, s’inicià l’execució de la líniaferroviària Inca-Manacor. SFMhavia projectat utilitzar (al seupas per Petra), la línia antiga quecreuava el poble i l’antigaestació, però el consistorimunicipal al capdavant i unsector ampli de la població s’hivaren oposar fermament. Lalluita duita a terme il’apropament de les eleccionsautonòmiques provocà larectificació del projecte delGovern/SFM. Van acceptarexecutar un nou pas en trinxeravorejant el poble per l’exterior ireubicar l’estació als afores.

Aquest fet va implicar obrir unnou traçat situat en sòl rùsticque motivà un bon grapatd’expropacions i un impactemediambiental en el sòl rùstic.

El cost inicial de la ditaactuació, segons fontsextraoficials, fou de 6 milions

d’euros, dels quals 2 milionsforen destinats a lesexpropiacions. Segons lopublicat a la premsa, el cos dedita actuació es valorà finalmenten 9 milions.

Cal afegir que el planejament ol’execució d’aquest obra noforen del tot correctes, ja que alpoc temps de la posada en

El batle de Petra, Jaume Font, conversà amb els assistents à l’actereivindicatiu

Els santamariers de manifestació per Petra

servei es va produir unesllavissament que provocà unaccident del tren. Ditacircumstància obligàaddicionalment a executar unmur de contenció de 2,2 md’alçada i a ampliar el talús pertal d’evitar mésdesprendiments.

La trinxera de Petra

Avantatges de latrinxera de Santa Maria

Grup de suport al TrenTrinxera

1. No implica cap expropiació.El tren soluciona les sevesnecessitats de servei dins el seuel propi espai sense desbaratarel poble ni el camp.

2. La repercussió econòmicade la línia de Petra és molt mésgran, ja que el seu traçat és de1.800 m i només té una via ambel pas de 2 trens cada hora. Lade Santa Maria tindrà unalongitud inferior (1.100m) i duesvies amb un pas de 6 trens cadahora en l’actualitat, per tanttriplica el de la nostra proposta.

3. És una solució definitiva, jaque permetrà cobrir la trinxera iconvertir l’espai que ocupa enun espai públic urbà, perexemple un parc verd, places,etc. Per tant la inversió esprofitosa i definitiva.

4. A llarg termini el cost socialserà inferior, fins i tot, a lasituació actual amb els passos

a nivell, ja que elimina el tempsd’espera dels cotxes quan lesbarreres estan baixades, el quales xifra en més d’un 20%. Lareducció del cost social implicaalleujar les nostres butxaquesperò també contaminar mancoi per tant millorar el mediambient.

5. Disminueix l’impactemediambiental.

6. Elimina els problemes i perills(passos a nivell, retencionsquan baixen les barreres,renous, impacte de la líniaeléctrica, vibracions, etc.), quecausa actualment el pas deltren per dins el poble.

7. Permetrà la lliure circulacióde vianants, inclosos elsdiscapacitats, i de vehicles dequatre i dues rodes.

8. El poble podrà recuperar unespai que, convertit en urbà,podria enllaçar diferentsbarriades com ho fa actualmentel passeig de Petra.

9. Evita construir nous ponts quel’únic que fan és espanyarencara més la empitjoradasilueta del poble i a més,causaran un impactemediambiental encara noavaluat.

10. Presenta clars avantatgestècnics, es reduiran lesmolèsties (vibracions i renous)amb la via en placa, tenint encompte que s’augmenteran lesfreqüències i la velocitat de pasper el poble dels trens directes.

11. Cal tenir en compte quesuprimits els passos a nivell,

SFM molt probablementaumentarà les freqüències detrens i fins i tot passaran trensdirectes a gran velocitat i senseaturada a Santa Maria, lo qualincrementarà els perills i lesmolèsties (més renou ivibracions) dels ciutadans.Aquesta solució ho minimitzarà.

12. No es crearan passospirates amb el perill que aixòimplica.

13. Augmenta el valor de taxacióeconòmica global del poble imolt especialment de lesbarriades properes. Per tant és

una inversió econòmica, ja queel poble sortirà revalorat.

14. Ara és el moment idoni perexecutar-la, ja que el 2010s’electrificarà tota la línia(implica encarir encara l’obra),s’augmentaran les freqüènciesamb pas de trens directessense aturada (implica encarirmés l’obra, s’hauran d’executardues vies provisionals encomptes d’una)... A més enprincipi tenim el mateix colorpolític a les dues institucions ila crisi conòmica fa que lesconstructores afinin els seusguanys...

8

J.O.

Una veinada de Santa Maria hanecessitat 5 anys perquèl’Ajuntament reconegui el seudret d’accés a ca seva.

Na Sebastiana M. té una camaamputada i, des de fa anys,només es pot desplaçar encadira de rodes i des de llavorsté problemes per entrar i sortirde ca seva, malgrat que viu auna casa de planta baixa. Al seucarrer, el de Joan Mesquida, lesvoravies són molt estretes, coma la majoria de carrers anticsdel poble, i durant sis mesos del’any,quan als cotxes els tocaaparcar al costat del carrer onviu ella, li resulta impossibleentrar o sortir de casa amb lacadira de rodes cada vegada

que hi ha un cotxe davant caseva.

Per aquest motiu els seusfamiliars a l’Octubre de 2005varen solicitar a l’Ajuntamentque prohibissin aparcar elscotxes davant el seu portal, pertal de no obstruir l’entrada isortida en cadira de rodes.

Malgrat la gravetat del problema,l’Ajuntament no va fer res i unany més tard, al 2006, la famíliava presentar un recurs alDefensor del Poble espanyol,demanant la seva intervenció enaquest assumpte. El Defensordel Poble va considerar justa laseva petició i va remetre unescrit oficial a l’Ajuntamentdemanant que fes el necesariperquè aquesta dona pogues

5 anys sense dret de pas a ca sevasortir de casa seva en voler. Lamediació del defensor del Pobletampoc no va servir de grancosa i més tard varen recorreral Consell de Mallorca, que, perla seva banda i com és logic, vainstar l’Ajuntament a resoldreels problemes de mobilitatd’aquesta veinada.

L’Ajuntament seguia sense ferres i el problema continuava.Fins i tot en algunes ocasionsla familia de na Sebastiana hahagut de cridar a la PoliciaMunicipal perquè anassin acasa seva per ajudar-la a entraro a sortir aixecant-la a pes. Algener de 2009 la família va tornarpresentar una sol.licitud perescrit davant l’Ajuntament. Aixòsi, aquesta vegada amb registred’entrada.

Tot plegat no va servir de res.L’Ajuntament no trobava o novolia trobar solució a aquestproblema. Pintar una retxagroga davant ca na Sebastianano era possible perquè, segonsva declarar la Batlesa al darrerplenari de l’Ajuntament, no hi hacap ordenança que reguliaquests casos i només espoden posar guals a lescotxeries. El cas és quel’Ajuntament ha pintat fa estonaretxes grogues davant elsportals de botigues i bars arreudel poble, no se sap molt bé encompliment de quinaordenança. En tot cas és lamateixa Batlesa la que tépotestat de fer i desferordenances i, més encara, percol.locar un disc de prohibició

Botigues i bars tenen reconegut un dret que no té una veinada ambcadira de rodes

d’aparcament no se necessitacap ordenança. No cal més queuna decisió d’aquesta autoritatmunicipal.

Al darrer plenari del’Ajuntament, els regidors del’oposició tornaren plantejar elcas, acusant la Batlesa de faltade sensibilitat. «Hi hagi o noordenança, l’Ajuntament haguéspogut fer qualque cosa perajudar a aquesta veinada»,declarava Antònia Estarellas,regidora del PP. Finalment laBatlessa es va comprometre apintar una retxa groga davant elportal de na Sebastiana abansdel 1er de juliol, data en què elscotxes tornaran a aparcardavant ca seva.

RECICLA EL PAPERD’AQUESTA REVISTARECORDA QUE LARECOLLIDA SELECTIVADE PAPER ES FA ELSDIVENDRES

9

«Una» Targeta de Transport PúblicGuillem Ramis

Membre de l’Associaciód’Usuaris del Tren

Una de les reivindicacions delsusuaris del transport públic aMallorca és poder disposard’una targeta que permeticombinar tots els serveis públicsde transport.

Una targeta que faciliti lautilització del transport públic,el faci més pràctic i mésatractiu.

Però el que ens ofereixl’Administració Pública són«dues» targetes de transportamb dos sistemes diferents,que les fa incompatibles entreels dos serveis públics detransport més importants deMallorca, la EMT de Palma(targeta ciutadana) i ServeisFerroviaris de Mallorca (TargetaIntermodal).

El Consorci de Transport deMallorca (CTM), és qui hauriade resoldre la qüestió i optar pelsistema que ofereix mésavantatges als usuaris, però lamanca de consciència de ServeiPúblic i una visió massa

comercial i mercantil deltransport de passatgers,l’impedeix actuar en aquestsentit i s’aferra al seu sistemarígid de Targeta Intermodal queno és adaptable al sistema dela Targeta Ciutadana, la mésacceptada per part dels usuaris.

Els Usuaris del TransportPúblic, volem:

1- Una Targeta de Transport útilper a tot el Transport Públic deMallorca.

L’actual Targeta del CTM noserveix per a viatjar en elsautobusos de la EMT de Palma,ni en el Tren de Sóller.

2- Una Targeta que permetirealitzar i combinar diferentstrajectes.

Amb l’actual Targeta del CTM,abans de carregar-la s’had’escollir un únic destí per a unabonament de 20 o 40 viatgesque permet carregar. Volem elsmateixos avantatges que laTargeta Ciutadana de Palma en

els autobusos de la EMT dePalma, que permet fertransbordaments i canviar deruta lliurement.

3- Una Targeta que el saldocarregat no caduqui.

La propaganda de la Targeta delCTM explica que no caduca. Molts d’usuaris de SFM hanperdut el saldo de molts deviatges per no saber que elsaldo carregat sí que caduca,que el que no caduca és elplàstic de la targeta.

4- Una Targeta bona d’entendre,senzilla, eficient i pràctica.

Per canviar d’abonament i en

comptes de 40 viatges passara 20 viatges, per evitar quecaduqui el saldo, és necessariesperar a tenir la Targeta delCTM sense saldo, en cascontrari l’única opció possibleés seguir carregant l’abonamentanterior.

5- Una Targeta que tots elscol·lectius de persones quedisposen de tarifes bonificadespuguin carregar-la.

Aquests col·lectius(pensionistes, menors de 25anys, famílies nombroses) nopoden carregar la Targeta delCTM amb la tarifa bonificada, sila volen carregar han de pagarl’abonament de tarifa general.

Accident per un camí en mal estatJoan Vich

Wilfred Schuter, un veinat deSanta Maria que acostuma apassejar en bicicleta pelscamins del terme, va ser víctimael passat mes de febrer, d’unaccident ciclista que li vaocasionar importants ferides icontusions a tot el cos. Com aresultat d’aquest accident vahaver de rebre assistènciamèdica durant més de tressetmanes.

L’accident es va produir al camíde Coanegra, quan el ciclista vapassar per damunt un sotracque no va veure perquè estavacobert per un gran bassiot. Estracta de un bassiot benconegut que inunda un tram delcamí prop de Son Torrella cadavegada que plou. Això passadesde que, fa uns anys, es varestaurar la síquia de Coanegrai es va quedar un tram del camísense possibilitat d’evacuacióde l’aigua de pluja, de maneraque es forma un petit llac perpoc que plogui. Un tempsdesprés es va construir unconducte d’evacuació de pluvialsque no ha servit de molt, ja quedisposa d’una petita reixa queamb quatre fulles queda benaviat tapada.

La víctima d’aquest accident esmostra indignat pel poc interèsde les autoritats en l’estat delscamins per on transiten moltsde ciclistes. «Pel camí deCoanegra hi passen tambéciclistes professionals quevénen a entrenar a Mallorca –ens comenta en Wilfred-. Fados anys m’hi vaig topar l’equipTelecom. Si un d’aquestciclistes tingués un accidentcom el meu, és clar que laindemnització que reclamariaseria molt més gran que el costd’un asfaltat nou.» També esdemana perquè aquestsexcursionistes que surten alsdiaris protestant per les reixesdel torrent, no ho fan també pelmal estat del camí. «Deu serque només hi van quan fa bontemps?»

En Wilfred està estudiant lamanera de denunciar al’autoritat competentresponsable del mal estat delcamí i demanar unaindemnització pel mal que hapatit. La indemnització que rebila donarà a l’Ajuntament amb lacondició que la inverteixi en lareparació del camí.

10

Guillem Ramis,Regidor de EU-EV a l’ajuntament de

Santa Maria del Camí

Sense disposar de les actes dels tresplenaris ordinaris anteriors, celebrats elspassats dies 30 de juliol, 1 d’octubre i26 de novembre de 2009 i per tant sensepoder-les aprovar, a les 21h. es va iniciarel plenari municipal.

1.- Sol·licitud al Fons Estatal per al’Ocupació i la Sostenibilitat Localper a Projecte de Reforma Interior iadaptació de l’Escola Graduada pera traslladar-hi l’Escoleta municipal.va ser aprovada la proposta perunanimitat.

2.- Sol·licitud al Fons Estatal per al’Ocupació i la Sostenibilitat Localper a Subministrament d’equips isistemes informàtics. (13 ordinadors)Va ser aprovada la proposta amb els votsfavorables del equip de govern GPSM,PSOE, UM i l’abstenció de PP i EU-EV.

3.- Sol·licitud al Fons Estatal per al’Ocupació i la Sostenibilitat Localper a Finançament ProgramaEscoleta Municipal. va ser aprovada laproposta amb els vots favorables delequip de govern GPSM, PSOE, UM il’abstenció de PP i EU-EV.

4.- Modificació dels estatuts delPatronat de la Residència « CasMetge Rei « article 13 lletra F. (sobrela gestió i control dels fons econòmicsde la Residència) Va ser aprovada laproposta per unanimitat.

L’Ajuntament vol reduir les emissions deCO2. Apunts del plenari de dia 28 de Gener

5.- Moció de Batlia: Foment del’Energia Sostenible. Es proposa:reduir les emisions de CO2 al manco enun 20%, en el termini d’un any presentarun pla d’acció per l’energia sostenible,presentar un informe d’execució almancocada dos anys, organitzar «Dies de

l’energia» en cooperació amb la ComissióEuropea i amb altres parts interessades,assistir i contribuir a la conferència anualde batlles de la UE. Va ser aprovada laproposta per unanimitat.

6.- Proposició EU-EV: Rebuig alConsell de Ministres de Defensa dela UE. Aprofitant que els dies 24 i 25 defebrer, es te prevista una reunió de totsels Ministres de Defensa de la UE aMallorca, exposàrem en el plenari unaproposta per demanar a la Unió Europeai a l’Estat Espanyol, la retirada de lestropes militars d’Afganistan i la reinversióde les despeses d’actuacions militars al’exterior en polítiques socials i d’ajudaals països empobrits. La proposta solsva ser votada favorablement per EU-EV.La resta de grups municipals mostrarenmolt poca sensibilitat en contra de laguerra, es declararen convençuts que elsgovernants europeus juntament amb laONU i els Estats Units actuencorrectament implicant-se en aquestconflicte entre talibans i cacics corruptes.Els dotze regidors i regidores de PP,PSOE, UM i GPSM es manifestaren afavor de mantenir l’ocupació militar i pertant en contra de la petició de retiradade les tropes d’Afganistan.

La ubicació de l’escola fora del casc urbà és un factor important d’augment de lesemissions de CO2

Guillem Ramis,Regidor de EU-EV

Sense disposar de les actes delsplenaris anteriors (de 30 de Juliol de 2009,fins avui)i per això sense poder-lesaprovar, a les 21h. es va iniciar el plenarimunicipal.

Aprovació Comptes GeneralsPressuposts 2006, 2007 i 2008.S’aprovaren amb el vot favorable del’equip de govern, PSOE, GPSM i UM il’abstenció de PP i EU-EV.

Moció PP: Rebuig pujada IVA, tots elsGrups Municipals, amb algunesdiferències de criteri i també d’opinions,varen recolzar la moció que fou votadapunt per punt i aprovada amb la retiradadels punts que no obtingueren el suportmajoritari.

Moció EU-EV: Laïcisme a L’ajuntament,partint de la necessitat de separar lareligió i la vida política del poble, es vapresentar la moció amb la intenció queels membres del consistori que participinen actes religiosos, ho facin a títolpersonal, no com autoritats polítiques en

funció del seu càrrec institucional ipresidint els actes. També se sol·licitavaque la creu de la basílica paleocristianade Cas Frares fos retirada de la sala desessions, per entendre que el lloc queocupa actualment li aporta un lloc derellevància en la vida política del pobleque no li correspon. El rebuig a laproposta fou total i absolut per part de laresta dels membres del consistori. Totsels grups municipals manifestaren la sevavoluntat de participar com autoritatsmunicipals en els actes religiosos a onsiguin convidats i ni tant sols admeterenla possibilitat de canvi d’ubicació de lacreu bizantina a dins de la mateixa salade plens, al costat de l’altre peçaarqueològica que hi ha, procedent delmateix jaciment paleocristià de CasFrares.

Moció EU-EV: Targeta Ciutadana, lamoció respon a la voluntat d’acabar ambla discriminació de tarifes que pateix lagent de Santa Maria respecte a la dePalma o d’altres pobles que tenensignats convenis amb l’Ajuntament dePalma. Fa molts d’anys que el GovernBalear es resisteix i no vol assumir elTransport Públic Urbà de Palma com a

La Creu continuarà presidint els plenarisApunts del plenari de dia 25 de Març

una necessitat social que afecta tots elsmunicipis de Balears i per tant noassumeix el seu dèficit com hauria deser. A partir d’aquí, diferents ajuntamentsde Mallorca han signat acords ambl’Ajuntament de Palma suplint la nointervenció del Govern balear iassumeixen el finançament de ladiferència tarifaria per tal d’evitar la

discriminació tarifària entre la poblacióde Palma i la respectiva de cadamunicipi. La moció fou aprovada ambuna esmena de GPSM, afegida al finalde la proposta que diu «un cop s’hagi fetun estudi de necessitats i viabilitateconòmica».

La Creu, a la dreta del Borbó, presidint el Consistòri

11

Laïcisme a l’AjuntamentEU-EV

El grup municipal Esquerra Unida - ElsVerds, a l’Ajuntament de Santa Mariadel Camí, va sotmetre a la consideraciódel darrer Ple Municipal la següentProposició:

Atès que la constitució espanyola al seuarticle 16.3 diu «Cap confessió tindràcaràcter estatal. Els poders públicstindran en compte les creencesreligioses de la societat espanyola imantindran les conseqüents relacions decooperació amb l’església catòlica i lesaltres confessions.»

Atès que és convenient la separació odistinció entre el poder polític i lescreences religioses, el laïcisme afavoreixla convivència en el pla d’igualtat entretotes les possibles opcions espirituals

de la ciutadania, sense oposar-se a capi respectant-les totes.

Atès que les administracions públiques,entre elles els Ajuntaments, no hand’identificar-se amb cap creençareligiosa, i que al consistori estàrepresentada tota la ciutadania ambindependència del seu color, gènere,orientació sexual o religió.

El laïcisme exigeix la separació entrel’àmbit polític, que regeix l’organitzaciógeneral de les societats humanes il’àmbit religiós, que permet escollir elsentit que es dóna a la pròpia vida. Elprimer domini pertany al dret públic,mentre que el segon pertany al dretprivat. La convivència en societat ha depermetre l’assoliment d’un equilibri entreles esferes pública i privada. L’àmbit ol’espai públic defineix allò que és comú.

Representants de l’autoritat municipal ide la noblesa presidint la processó del

Divendres Sant

Les conviccions espirituals, religioses ono, pertanyen a l’àmbit privat, en el sentitque no són compartides per tothom.

El laïcisme preserva l’espai públic de lesingerències de qualsevol creença,ideològica, filosòfica o religiosa. Ellaïcisme defensa la societat democràticade la seva fragmentació en comunitatsoposades i preserva la unitat de l’espaipúblic, al qual tothom hi pertany.

Proposta d’acord

- Separar les actuacions pròpies de lagestió municipal de qualsevolmanifestació de caire religiós.

- La retirada del crucifix de la Sala deSessions de la Casa Consistorial.

30 anys de difusió de la llengua catalana a travésde l’associació de Premsa Forana de Mallorca

APFM

L’Associació de Premsa Forana deMallorca va començar a funcionar l’any1978, encara que la seva legalització nova arribar fins l’any 1980. L’Associacióva néixer amb l’objectiu de representar,gestionar i defensar els interessoscomuns de les publicacions i, també, depotenciar el foment i la difusió de lallengua catalana.

L’Associació de Premsa Forana deMallorca (APFM), va néixer sota l’impulsd’algunes publicacions històriquesdavant la necessitat dels seusrepresentants d’establir relacions itambé, per tractar les possiblessolucions de les problemàtiquescomunes que tenien dites publicacions.

Al llarg de tots aquests 30 anys de vidaassociativa, han format part del’Associació més d’un centenar depublicacions. N’han estat presidents, perordre cronològic: Santiago Cortès, BielMassot, Carles Costa, Miquel Companyi Gabriel Mercè qui ho és en l’actualitat.

La consolidació de l’APFM s’haaconseguit gràcies a la constant

dedicació de les successives juntesdirectives i les diverses publicacionsd’arreu de l’illa de Mallorca, a les qualstambé s’hauria d’afegir la col·laboracióde les institucions autonòmiques iinsulars. Un element que ha definit laconsolidació de l’APFM, va ser laconsecució de la seu social a Sant Joan,de la qual destaca l’hemeroteca de mésde 500 volums, bàsicament formada perles publicacions que han estat i sónmembres de l’APFM, i que contínuamentes va actualitzant, arribant-se ara mateixa tenir més de 700.000 pàgines en total.

En l’actualitat formen part de l’APFM,42 publicacions d’arreu de l’illa deMallorca, de les quals 6 són deperiodicitat setmanal, 6 són quinzenaris,18 revistes mensuals, 8 de bimestrals i5 trimestrals. Tot aquest movimentperiodístic està sustentat per més de1.100 persones, i representa un volumanual d’unes 30.000 pàgines decontinguts, repartides en 780 edicions.El tiratge global relatiu d’aquestespublicacions (considerant un sol númerode cada publicació) és de 52.000exemplars. El tiratge global real(considerant-hi tots els números que

surten a l’any) és de més d’1.400.000exemplars. D’acord amb aquestesdades, la difusió periòdica, en relacióamb la població dels municipis on s’edita,passa el 60%, el que correspon a unes300.000 persones.

Les publicacions de l’APFM tenen unaincidència extraordinària en els seusàmbits de difusió respectius. L’ampladifusió, la seva gran popularitat i la sevaproximitat i accessibilitat fa que siguinmitjans molt llegits, molt tinguts encompte i fins i tot estimats per la poblaciólocal. S’editen majoritàriament en catalài és freqüent que aquestes publicacionssiguin presents a quasi totes les llars ique es llegeixin i rellegeixin fins que surtel pròxim exemplar.

Els mitjans associats a Premsa Foranaviuen avui un procés d’adaptació a lesnoves tecnologies i de creixement.L’hemeroteca de l’APFM està en procésde digitalització, havent-hi ja una partimportant del fons inclosa a la BibliotecaDigital Científica de la Universitat de lesIlles Balears.

Hemeroteca de l’Associació de la PremsaForana de Mallorca

La proposta va ser rebutjada amb el votcontrari de tots els altres grups.

Bernat de Santa Eugènia, 53tel. 971 62 00 54

Santa Maria del Camíwww.bujosatextil.com

Artesania Tèxtil

Bujosa

12EL REPARTIDOR

Decisions indecisesM.V.

Santa Maria, a més de poblesense llei ni ordre, és lloc desituacions veritablementabsurdes. Veinats de CanColom ens han fet arribat el seudescontent per una situacióinsòlita i incomprensible.

Resulta que aquest mes demarç fa un any (!!) ques’instal·laren al carrer de SantaMargalida, cantonada ambArquitecte Fortesa i en sentitcap a la guarderia, uns senyalsindicadors de sentit prohibit.Aquests senyals obligarien eltrànsit a voltar cap a la dreta, isi volen anar cap al camp

Ni una paraula sobre idees tansubversives com eixamplarvoravies, peatonitzar carrers ocrear carrils bici. És a dir, méscotxes als nostres carrers icirculant més aviat. Un mónideal pels automobilistes i alsvianants que els ventin. Delsciclistes ja ni em parlam, unaespècie en extinció.

L’estudi es va concloure alGener de 2005 i oferia dues otres alternatives diferents, enfunció dels barris, d’ordenaciódels sentits de circulació. Cincanys després no s’ha adoptatcap de les alternativesproposades per l’informe, quedeu haver quedat oblidat peralgun calaix d’algun despatx dela Casa de la Vila. L’Ajuntamentha anat fent modificacionspuntuals a diversos carrers, devegades contràries al queaconsellava l’estudi.

Tot plegat ens planteja algunespreguntes:

- Per què s’encarrega un informea un suposat especialista, sidesprés no se li fa ni cas?

- Què ens ha costat alscontribuents aquesta feinainútil?

- Quins criteris de quinespecialista s’han tingut encompte per fer les reformespuntuals de circulació delsdarrers anys?

Al gràfic adjunt podeu veure lesalternatives plantejades perl’estudi de 2005 al barri de CanColom. L’Ajuntament encaras’ho està pensant.

Un estudi dins un calaix

d’esports o la guarderia agafarel carrer Josep Far, paral·lel alde Santa Margalida i situat apocs metres. D’aquestamanera el tram de SantaMargalida entre Andreu Torrentsi Arquitecte Fortesa quedariad’un sol sentit, i a més obligariael trànsit provinent de JoanMesquida a reduir velocitat.

I hem dit «obligaria» i «quedaria»perquè, encara que ja fa un anyque els senyals varen serinstal·lats, de llavors ençà estantapats amb unes bossesnegres, i per tant inutilitzats, enuna espècie de situacióprovisional que ja fa un any quedura. Mentrestant, els cotxes imotos que provenen del carrerJoan Mesquida tenen a davantuna llarga recta, de dos sentits,

que fa que els més brusquersaccelerin de mala manera, ambel consegüent renou, i sobretotperill per a les persones ivehicles.

Quan fa un any s’instal·laren elssenyals volia dir -pensen ambbon criteri els veinats- quequalcú havia estudiat la mesurade posar el carrer d’un sol sentit,i que qualcú havia aprovat lainstal·lació dels senyals i l’haviaduita a terme. Per què, idò, unany després els senyalscontinuen vergonyosamenttapats? Si per desgràcia hihagués cap denou en aquesttram de carrer a causa de ladoble circulació, seriaresponsabilitat -o millor ditirresponsabilitat- de qui prendecisions tan indecises.

Encarregar estudis que noserveixen per res, pagats ambdoblers públics evidentment,sembla un costum molt estèsal nostre país.

A l’any 2004 el grup EU-EV,encapçalat pel seu regidorGuillem Ramis, va llançar unacampanya en favor de lamobilitat dels vianants. Una deles iniciatives de la campanyava ser la de proposar al’Ajuntament la creació d’unaComissió de Mobilitat on hiestaven convidades totes lesentitats locals. Aquestacomissió havia d’estudiar lespossibles alternatives depeatonització de places icarrers, per tal de reduir eltrànsit motoritzat i facilitar elsdesplaçaments a peu i enbicicleta.

La Comissió va desaparèixerdesprés de dues o tresreunions, principalment per faltade suport del partit governant.En contrapartida, el governmunicipal va encarregar unestudi del trànsit a un enginyerde camins, que no va ser altracosa que una propostad’ordenació dels sentits decirculació dels cotxes. Elsobjectius de l’estudi erentotalment oposats als quepretenia EU-EV: en comptes deproposar solucions per alsvianants o per a les bicicletes,l’objectiu declarat era el de«Millorar la fluïdesa de lacirculació» (dels cotxes sesobreentén) i «incrementar lesplaces d’estacionament alcarrer».

L’informe proposa crear sentitsúnics de circulació per tal deguanyar places d’aparcament.

Les tres alternatives circulatòries plantejades per l’informe de 2005

13

Punt verd i punts negres al polígon

J.O.

L’entrada a Santa Maria per lacarretera de Bunyola és un delscarrers on els vehicles circulena major velocitat, amb el perillque això suposa.

Alguns veinats reclamen des defa més de 10 anys la

Reclamen mesures contra l’excés de velocitatcol.locació de badens perobligar els cotxes a reduir lavelocitat. Una mesura que s’haadoptat a altres carrers delpoble però que el carrer AntoniGelabert sembla que no hitengui dret. Els veinats diuenque si l’Ajuntament no hi técompetències, al manco hauriade informar d’aquest problema

a les autoritats competents pertal de posar-hi remei.

«Un radar fix seria una bonasolució i a la vegada un bonnegoci per l’administració» ensmanifesta un veinat del carrer.«No entenem perquè a algunesentrades del poble es limita lavelociat a 30 km/h, mentre queaquí fa poc que es va canviar eldisc de limitació a 60 km/h perun altre de 70 km/h. Volem unasolució abans de que passi unadesgràcia».

També considerenimprescindible que seprohibeixin els adelantaments atot el carrer per el perill que aixòsuposa, atesa l’amplària de lacalçada.

En Pere de Sa Favera

El «Punt Verd» de Son Llaüt es veu superat pels seus «PuntsNegres».

El Polígon de Son Llaut és després de molts d’anys de la sevaconstrucció una «terra de ningú». Encara ara l’Ajuntament no harecepcionat les obres i per tant, oficialment, cap de les empresesque hi estat ubicades disposa de llicència d’activitats.

L’empresa que el va construir i que no el va acabar del tot, el GrupDrac, ara es troba en fallida. No se sap molt bé en mans de quiestà ara la patata calenta. El cas és que abans que el polígonexisteixi oficialment, se va deteriorant de forma evident sense queningú hi posi remei.

Abocadors de fems, cotxes abandonats, faroles que cauen, ...

14

Cal una intervenció urgent al camí de CoanegraJosep Maria Estarellas Torrens

President de l’associació «amics de lavall de Coanegra»

La convocatòria de la marxa de Coanegradel ja llunyà 15 de novembre aconseguíque es retirassin les barreres basculantsde la finca de Son Oliver que obstruïenel curs d’aigua del torrent de Coanegra.Ens felicitam per aquesta fita i felicitamtambé a la Conselleria de Medi Ambientper la seva intervenció, però el mal jaestava fet: aquestes barreres causarengreus desperfectes al camí de la vall. Enconcret, varen rebassar un tram empedratbastant antic i consolidat. S’hi ferensuccesives reparacions, només ambterra i pedra solta, del tot insuficients ique també foren arrossegades per laforça de l’aigua.

Rèquiem per un arbresingular

Mateu Vic

L’últim estanca-sang ha quedat tot sol.

Ja feia dues primaveres que el seucompany no treia fulla, mort de pena perl’absència del tercer de la colla, quesucumbí fa pocs anys víctima d’unaatacada d’asfalt, a l’altre costat de lacarretera. Durant dos anys el cadàver del’arbre va fer companyia al supervivent,en un intent de simular vida allà on nomésquedava l’espectre en forma de branquesseques.

Finalment la brigada d’obres públiquesprocedí a la retirada de l’arbre, encaradempeus plantant cara a la pròpia mort.Un amable lector ens avisà del’esvedeniment, de tal manera que n’hempogut deixar constància gràfica.

La retirada de les barreres nomésrepresenta un alleujament del problemaminvant la força i la freqüència delsarrossegaments. Com es pot comprovara la foto adjunta, presa a mitjans dedesembre, creuar el torrent és moltdificultós i perillós per als caminants, isenzillament impossible per als vehicles,inclosos els 4x4. I les nombroses plugesque s’han produït després hauranagreujat el problema.

Es necessària una intervenció méscontundent i ens demanam sil’Ajuntament de Santa Maria del Camí oqualsevol altra institució no podriarealitzar-la a pesar de la titularitat privadadel camí. El pas del temps demostra quela propietat causant del problema no estàdisposada a fer-la.

En comptes de cotxe fúnebre, un camió.L’estanca-sang fou estrossejat, il’esquelet, peça a peça, desaparegué delportell de Son Seguí. Amb dignitat, aixòsí. El cap de la brigada és una personaque coneix i estima els arbres, malgratel seu treball o gràcies a ell. Ensmanifestà la seva decepció perquè ningúno ha pensat en sembrar nous estanca-sangs en un indret tan emblemàtic, al’únic creuer de camins amb nom propivegetal: ets Estanca-sangs.

No podria el Consell, l’Ajuntament, osimplement qualsevol persona o grupamant de la natura i de la terra sembraruns quants arbres nous perquè facincompanyia a l’últim supervivent i refacinaquell bosquet perdut? Mentrestant...

L’últim estanca-sang ha quedat tot sol.

Targeta ciutadanade Palma

EU-EV

El grup municipal Esquerra Unida - Els Verds, a l’Ajuntament de SantaMaria del Camí, va sotmetre a la consideració del darrer Ple Municipal lasegüent Proposició:

L’Ajuntament de Palma en els darrers anys, està realitzant un esforç moltseriós per a potenciar el transport públic, els desplaçaments a peu o enbicicleta i reduir l’impacte ambiental del trànsit motoritzat a la Ciutat.

Entre d’altres mesures ha creat la xarxa de carrils bici urbans i ha implantatla gratuïtat dels autobusos per a menors de 16 anys.

En els darrers anys diferents ajuntaments ( Santa Eugènia, Algaida,Esporles, Sineu, Mancor de la Vall, Escorca, etcètera) s’han adherit al’esforç de Palma, signant convenis perquè tots els habitants dels respectiusmunicipis puguin gaudir de les mateixes tarifes que els habitants de Ciutat,adquirint la Targeta Ciutadana de Palma.

Per això EU-EV proposa a l’Ajuntament de Santa Maria realitzar les gestionsnecessàries amb l’Ajuntament de Palma, perquè tots els habitants de SantaMaria, puguin gaudir del transport públic urbà de la nostra capital.

Aquesta proposta va ser aprovada amb una esmena de GPSM, afegida alfinal de la proposta que diu «un cop s’hagi fet un estudi de necessitats iviabilitat econòmica». No se va especificar qui ni quan se faria aquestestudi.

Bernat de Santa Eugènia, 18 Santa Maria del CamíTel. 971 140 232

Horari:dilluns a dissabtesde 10 a 20 h.

15 METEOROLOGIA

Miquel Cabot ParetsEstació meteorológica B-269-ASon Borreó, Santa Maria

La importància de menjar béMontse Moré

Com ho feim? Com podem adaptar elnostre temps, per tal d’organitzar-nos, imenjar bé tots els de casa?

Hem de pensar en tots els membres dela família: el que té sobrepès, el que nomenja gens, el que té colesterol, el quetot li va bé ... De complicat, ho és unaestoneta!

El primer de tot ens cal conèixer un pocde la dieta equilibrada -de la famosa dietaequilibrada- i després tenir-ho ben clar.MMMMMMmmmmmmmmans a l’olla!!

El plat únic és una bona opció sempre iquan la dieta de tot el dia, juntament ambla dieta setmanal, sigui correcta.

Tots amb molta gana i jo amb poc temps?

La intendència és fonamental per tal dedur la dieta equilibrada: s’ha de tenirmenjar saludable i després s’had’aprofitar el moment. Si encenc un fogó,per què no tres a la vegada? I el forn,també?Si faig el sofregit dels macarrons,puc bullir per fer un puré de carabassó ipreparar uns llegums de verdures? A méspreparar per fer una pizza, o unes coquesde trempó per sopar, per exemple...odeixar preparats uns llagostins ambceba, pastanagues i pebres per fer unsfideus xinesos?

Ei, tranquis que si ens hi posam de bon

de veres, no és tan difícil!!!!!!!!!!

Salut i bon profit

Racions/setmana/diaQuantes racions haurem de menjar enun dia i quantes a la setmana? De formaorientativa i adaptant-se als nostrescostums i preferències , els consellsdels professionals són:

- grup de lactis, formatges, iogurts 2/dia

- grup de carns, peix, ous, llegums, 2/dia

- verdures i ensalades 2/dia

- cereals: pa , pastes, arròs, patates, 5/dia

- grup de fruites 2 /dia

Cal saber també què hi ha a cada grup icom son les racions, també i moltimportant adaptar les racions , fer-lesmés grans o més petites, això dependràde l’edat, la constitució, la gana (els quetenim gana, augmentar les racions defruita i verdures) i , i adaptar-nos al’activitat que feim.(si avui no em moc,he de menjar les racions més petites, otot al contrari)

Grup de lactis, formatges, iogurts: 2al dia.

- ració de llet: 250 ml.,

- ració de iogurt: 2 iogurts

- ració de formatge: variarà, depèn deltipus de formatge!

Grup de carns, peix, ous, llegums:2 al dia.

- Ració de carn/ 2 a la setmana:

100 gr carn vermella, ¼ de pollastre.

- Ració de peix: 2 a la setmana:

1 peça de 250 gr.; 2 rodanxes

- Ració d’ous: 3 racions a la setmana

2 ous són una ració

Ració de llegums: 2 a la setmana

1 plat és una ració

Grup de verdures i ensalades / 2 aldia

- Ració de verdures i ensalades

1 plat de verdura bullida

½ plat d’ensalada

Grup de cereals, pa, pastes, arrós,patates: 5 al dia

- Ració de pa: 60 gr.

- Ració d’arròs: 1 plat

- Ració de patates: 1 patata mitjana

- Ració de pasta: 1 plat

JOAN FORTEZAMóvil 629 609 439FRANCISCO FORTEZAMóvil 629 675 450

Instal·lacions de cafeteria,bars, restaurants...

Equipament de cuina, hotels...Mobiliari, aire condicionat

Francesc Suau, 8 -Palma

Tel. 971 20 94 68Felanitx:

Tel. 971 58 21 02www.shatbalear.com

MÉS DE 25 MÉS DE 25 MÉS DE 25 MÉS DE 25 MÉS DE 25 ANYANYANYANYANYSSSSS

D’EXPERIÈNCIAD’EXPERIÈNCIAD’EXPERIÈNCIAD’EXPERIÈNCIAD’EXPERIÈNCIA

AL AL AL AL AL VVVVVOSTRE SEROSTRE SEROSTRE SEROSTRE SEROSTRE SERVICIVICIVICIVICIVICI

Plaça Nova, 5tel. 971 620 263 - fax. 971 140 215santamaria@viatgescoanegra.comwww.viatgescoanegra.com