propostes programÀtiques per a un pla estratÈgic de … · deteriorada, que cal reconstruir en...

PROPOSTES PROGRAMÀTIQUES PER A UN PLA ESTRATÈGIC DE LA CULTURA

Aquest document és el resultat de l’encàrrec per part de la Conselleria d’Educació, Cultura, Esport i Investigació, a la Unitat d’Investigació ECONCULT del Departament d’Economia

Aplicada de la Universitat de València, sota la responsabilitat de l’investigador principal Pau Rausell Köster.

A la fase de consultes i discussions han participat 156 persones vinculades als sectors culturals i 155 internautes han participat en les enquestes telemàtiques.

Direcció i redacció final. Pau Rausell

Recerca, documentació i anàlisi de dades: Oscar Blanco, Julio Montagut, Raül Abeledo

Comunicació, enregistrament audiovisual: Joan Sanchis, Júlia Sorribes

Logística. Juan Castaño, Chwan Li, Julio Montagut

Correcció i assessorament lingüístic: María Rosa Grau

Control gestió i administració: Soledad Cucó

El document va ser finalitzat en Març de 2016

RESUM EXECUTIU I SÍNTESI ............................................................................................................ i

1. Context pla estratègic cultural 2016-2020 ....................................................................... i

2. Objectius i eixos del pla estratègic cultural ...................................................................... ii

3. Indicadors d’impacte ....................................................................................................... iii

4. Desenvolupament econòmic del plec 2016-2020 ........................................................... iii

5. Accions ...............................................................................................................................iv

RECONSTRUCCIÓ I ENFORTIMENT DEL TEIXIT ECONÒMIC DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS PER CONTRIBUIR AL CANVI DEL MODEL ECONÒMIC VALENCIÀ. ......................... v

DEMOCRATITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CULTURAL MITJANÇANT LA CONNEXIÓ AMB L’ECOSISTEMA EDUCATIU I LA PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE ........................... vii

INTERNACIONALITZACIÓ, VISIBILITZACIÓ I PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA I LA CREATIVITAT VALENCIANA .................................................................................................. viii

OBERTURA A NOUS MODELS DE COOPERACIÓ I GOVERNANÇA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS ............................................................................................................................ x

PART I. CONCEPTES I VISIONS ....................................................................................................... 1

1. Principis ............................................................................................................................. 1

DEFINICIÓ DE POLÍTICA CULTURAL. ABAST I LIMITACIONS ...................................................... 1

POLÍTICA I CULTURA .................................................................................................................. 3

2. Visió ................................................................................................................................... 4

3. L’arbre d’objectius............................................................................................................. 5

LA DIMENSIÓ INTRÍNSECA DE LA POLÍTICA CULTURAL: LA SATISFACCIÓ DEL DRETS CULTURALS DE LA CIUTADANIA ................................................................................................ 5

ELS IMPACTES ECONÒMICS DEL FUNCIONAMENT DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS..... 6

IMPACTES SOCIALS I ALTRES ..................................................................................................... 7

4. La jerarquització dels objectius ........................................................................................ 9

ELS AGENTS CULTURALS...................................................................................................... 10

LA PROPOSTA PROGRAMÀTICA DE LA CONSELLERIA DE CULTURA .................................... 13

LA PARTICIPACIÓ OBERTA. .................................................................................................. 13

5. Una proposta de síntesi al voltant dels objectius de la política cultural ....................... 15

ELS OBJECTIUS CENTRALS ................................................................................................... 15

LA PRIMERA CORONA D’OBJECTIUS .................................................................................... 17

LA SEGONA CORONA D’OBJECTIUS ..................................................................................... 17

ALTRES OBJECTIUS INTERNS. ............................................................................................... 18

LA FUNCIONALITAT D’UNA LLISTA ORDENADA D’OBJECTIUS ............................................. 18

LA CONVERSIÓ DE LA LLISTA D’OBJECTIUS EN UN CONJUNT VERTEBRAT EN EIXOS ESTRATÈGICS ....................................................................................................................... 20

6. Escenaris pressupostaris plausibles .................................................................................. 21

PART II. LA DIMENSIÓ PROPOSITIVA ....................................................................................... 28

1. Propostes des d’una perspectiva no sectorial ................................................................. 28

CULTURA RENDA I OCUPACIÓ ............................................................................................. 28

EDUCACIÓ I CULTURA ......................................................................................................... 30

CULTURA I PERSPECTIVA DE GÈNERE .................................................................................. 32

CULTURA I SISTEMES D’INFORMACIÓ. ................................................................................ 33

CULTURA I COMUNICACIÓ .................................................................................................. 35

LA REGULACIÓ DE LA CONDICIÓ DELS PROFESSIONALS DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS ............................................................................................................................. 36

ELS MODELS D’ÚS DELS ESPAIS PÚBLICS. ............................................................................ 37

CULTURA I EUROPA. INTERNACIONALITZACIÓ I PROJECCIÓ EXTERIOR .............................. 37

TERRITORIALITZACIÓ DE L’OFERTA CULTURAL. .................................................................. 39

CULTURA I INNOVACIÓ ....................................................................................................... 41

COOPERACIÓ INTERINSTITUCIONAL ................................................................................... 42

2. De la lectura i el llibre ..................................................................................................... 45

SÍNTESI DIAGNÒSTICA ......................................................................................................... 45

PROPOSTES. ......................................................................................................................... 47

3. Del Patrimoni, museus, arxius i biblioteques .................................................................. 51


PROPOSTES .......................................................................................................................... 54

4. De les Arts Escèniques ..................................................................................................... 58


PROPOSTES .......................................................................................................................... 62

5. De les Societats Musicals i la música tradicional ............................................................ 67

SÍNTESI DIAGNÒSTICA ....................................................................................................... 67

PROPOSTES .......................................................................................................................... 69

6. De la música en viu......................................................................................................... 70


PROPOSTES .......................................................................................................................... 73

7. Del sector audiovisual, multimèdia i els videojocs ......................................................... 75


PROPOSTES .......................................................................................................................... 77

8. De les arts visuals, els serveis d’arquitectura i el disseny ................................................ 81


PROPOSTES .......................................................................................................................... 83

Llistat de Propostes:

Proposta 1. Creació de 10.000 llocs de treball i recuperació dels nivells de producció cultural de 2008 ............................................................................................................................................. 30 Proposta 2. Programa "Una Motxilla de cultura" ....................................................................... 31 Proposta 3. Programa d’incentius per a propostes innovadores de relació entre les institucions culturals i el sistema educatiu ..................................................................................................... 32 Proposta 4. Compliment de l'article 26 de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes .. 33 Proposta 5. Observatori de la cultura i la creativitat. NS ............................................................ 34 Proposta 6. Pla d'enquestes d'avaluació dels usuaris dels servies culturals ............................... 35 Proposta 7. Pla d'accions de comunicació .................................................................................. 36 Proposta 8. Elaboració d'un marc regulador de les condicions laborals dels treballadors i treballadores dels sectors culturals i creatius ............................................................................. 36 Proposta 9. Harmonització de les ordenances que afavoreixen i faciliten l’ús dels espais públics per a les manifestacions artístiques i culturals ........................................................................... 37 Proposta 10. Creació d'una Oficina de Projectes Europeus ........................................................ 38 Proposta 11. Pla Valencià d’internacionalització de les industries culturals i creatives ............. 39 Proposta 12. Constitució dels Consells Comarcals de les Arts la Cultura i la Creativitat ............ 40 Proposta 13. Elaboració d'un "Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura" ........................................... 41 Proposta 14. Programa PACTE. Programa d'Art i Cultura per als Territoris................................ 41 Proposta 15. Integració del SCC en el model de governança de les polítiques d'innovació ....... 42 Proposta 16. Promoció d'un Forum Anual sobre l'estat de les Arts ........................................... 43 Proposta 17. Constitució de la MECUV ....................................................................................... 43 Proposta 18. Creació d'un premi anual per a aquelles administracions locals innovadores i implicades en cultura .................................................................................................................. 43 Proposta 19. Pla de negociació amb l'Administració General de l'Estat per als grans equipaments ............................................................................................................................... 44 Proposta 20. Programa de formació i intercanvi d’experiències de tècnics i policymakers ....... 44 Proposta 21. Assolir que el VAB del sector del llibre valencià arribe al 7,5% del nacional ......... 47 Proposta 22. Bonificació per la compra de llibres per al programa "una motxilla de cultura” .. 47 Proposta 23. Adaptació del programa LECXIT ............................................................................. 47 Proposta 24. Estudis de seguiment aspectes relacionats amb la lectura ................................... 48 Proposta 25. Programa d'ajudes a l'edició en valencià ............................................................... 48 Proposta 26. Mesures d’internacionalització al sector del Llibre ............................................... 48 Proposta 27. Programes de formació per a agents rellevants en el marc de la promoció lectora ..................................................................................................................................................... 49 Proposta 28. Contractes programa amb llibreries i biblioteques per a la promoció lectora ...... 49 Proposta 29. Accions perquè els indicadors sobre biblioteques, usuaris, fons i personals arriben a la mitjana espanyola ................................................................................................................. 54 Proposta 30. Pla d'educació artística .......................................................................................... 54 Proposta 31. Territorialització de l’oferta de les grans institucions museístiques ..................... 54 Proposta 32. Programa de digitalització de continguts culturals ............................................... 55 Proposta 33. Plataforma de participació ciutadana per a l’assignació de recursos a la preservació del patrimoni ........................................................................................................... 55

Proposta 34. Programa per habilitar espais patrimonials infrautilitzats .................................... 55 Proposta 35. Connexió del Patrimoni amb el sector turístic ...................................................... 56 Proposta 36. Experimentació de noves formes de valoració i ús del patrimoni ......................... 56 Proposta 37. Desenvolupament del Pla de Mecenatge .............................................................. 56 Proposta 38. Pla pel Sistema Arxivístic Valencià ......................................................................... 57 Proposta 39. Pla per a arribar a 6 milions de visitants als museus ............................................. 57 Proposta 40. Increment de les produccions pròpies .................................................................. 62 Proposta 41. Creació d’una Oficina de Desenvolupament d’Audiències i Didàctica de les Arts Escèniques ................................................................................................................................... 62 Proposta 42. Reforçament i millora circuit Culturarts ................................................................ 62 Proposta 43. Pla d'estabilització i internacionalització de companyies escèniques ................... 63 Proposta 44. Pla de promoció de la pràctica amateur ................................................................ 63 Proposta 45. Programa "Butaca Solidària" ................................................................................. 63 Proposta 46. Projecció de festivals escènics ............................................................................... 64 Proposta 47. Recuperació del festival Dansa València ............................................................... 64 Proposta 48. Acord per a la creació de quatre centres de referència escènica, un d’ells orientat al Circ i les Arts Escèniques de carrer .......................................................................................... 64 Proposta 49. Recolzament de propostes emergents .................................................................. 65 Proposta 50. Calendari de compliment de les demandes del moviment associatiu musical valencià ....................................................................................................................................... 69 Proposta 51. Pla per a la incorporació de la música tradicional en la formació reglada ............ 69 Proposta 52. Programa d’etiquetatge i finançament de propostes de música en viu................ 73 Proposta 53. Fira de la música en viu .......................................................................................... 73 Proposta 54. Regulació i simplificació dels intèrprets de música en viu ..................................... 73 Proposta 55. Catàleg d'espais per a la música en viu.................................................................. 74 Proposta 56. Programa de Foment de la Creació, la Producció i la Formació cinematogràfica i audiovisual .................................................................................................................................. 77 Proposta 57. Programa d'incentius per a incrementar a dimensió mitjana de les empreses audiovisuals i de videojocs .......................................................................................................... 78 Proposta 58. Territorialització de l'oferta de la Filmoteca .......................................................... 78 Proposta 59. Xarxa/Circuit d’exhibició audiovisual valenciana i en valencià .............................. 78 Proposta 60. Programa de formacions per competències específiques orientat al sector audiovisual .................................................................................................................................. 79 Proposta 61. Programa de formació d'excel·lència per al sector de videojocs .......................... 79 Proposta 62. Fira internacional del sector de videojocs .............................................................. 79 Proposta 63. Programa d'alfabetització en la producció audiovisual ......................................... 80 Proposta 64. Redefinició dels objectius del Consorci de Museus ............................................... 83 Proposta 65. Programa de formació en competències ............................................................... 84 Proposta 66. Redacció d'un estatut de l'artista visual ................................................................ 84 Proposta 67. Visibilització i valorització del col·leccionisme ...................................................... 84 Proposta 68. Descentralització de les accions relacionades amb les arts visuals ....................... 85 Proposta 69. Pla de Foment de nous espais per a la creació ...................................................... 85 Proposta 70. Incorporació al CVC del disseny i l'arquitectura .................................................... 86 Proposta 71. Bonificació de la demanda d’empreses per serveis creatius ................................. 86

i

RESUM EXECUTIU I SÍNTESI 1. Context pla estratègic cultural 2016-2020

La crisi ha tingut uns efectes devastadors sobre el teixit cultural valencià, i en molta major mesura que a la resta d’Espanya. Aquest efecte diferencial ve explicat en part per una brutal reducció dels recursos destinats a la cultura, tant des del sector públic com des de la despesa privada, també per la concentració dels recursos en projectes especulatius en aproximacions ocurrencials i de resultats fallits i finalment per la manca de directrius i criteris clars que possibilitaren una aproximació integral, eficaç, eficient i justa de la política cultural.

Il·lustració 1. Evolució en nombres índex del VAB dels sectors culturals, Comunitat Valenciana enfront d'Espanya

En termes de valor afegit, els càlculs més recents sobre l’aportació dels sectors culturals i creatius al PIB valencià presenta una davallada conjunta de quasi el 40% del seu valor econòmic. Especialment sagnat resulta en els subsectors de les arts visuals i en l’audiovisual i multimèdia, en aquest cas agreujat per la desaparició de la televisió pública a finals de 2013. En aquest sentit, la caiguda de la importància econòmica del sector cultural a la Comunitat Valenciana supera àmpliament el comportament a la resta d’Espanya.

La política cultural assumeix la funcionalitat primordial de tractar de transformar la realitat en la qual se situa l’ecosistema cultural valencià, amb la intencionalitat de contribuir a la millora de la satisfacció dels drets culturals de la ciutadania, que tenen a veure amb l’expressió, la participació i la construcció de les identitats individuals i col·lectives. A més a més, intencionalment recorrem a la planificació cultural com a estratègia per a coparticipar en el canvi del model productiu, en l’increment de la innovació i la productivitat de la nostra estructura econòmica i en la generació de valor afegit i de llocs de treballs.

A més, som conscients del paper de la cultura com a eina amb capacitat d’afectar els aspectes relacionats amb la salut, l’educació, la inclusió social o la capacitat per transmetre valors positius en relació a la democràcia, la sostenibilitat ambiental, o la igualtat de gènere, entre d’altres.

Finalment aquest document interioritza el paper comunicatiu de l’art i la cultura, i vol fer-lo servir com a mecanisme de diplomàcia cultural i de projecció d’una imatge valenciana deteriorada, que cal reconstruir en una nova recepta que incloga els ingredients del talent, la creativitat, el valor de les tradicions i de la història, la capacitat d’innovació i d’emprenedoria individual i col·lectiva, el rigor i l’esforç, els models de sociabilitat, la sensibilitat estètica i

100

9696

92

85

100

8884

79

7072

60

70

80

90

100

110

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Índe

x. 2

008=

100

Espanya Comunitat Valenciana

ii

expressiva, la relació equilibrada amb la natura, els paisatges visuals i literaris de les valencianes i els valencians.

2. Objectius i eixos del pla estratègic cultural

En aquest context, després d’una aproximació diagnòstica i un procés participatiu amb agents dels sectors culturals i creatius i una representació de la ciutadania, arribem a una ordenació del objectius a assolir per part de la política cultural valenciana i des de esta posició proposem 5 eixos vertebradors de una nova política cultural.

Il·lustració 2. Objectius jerarquitzats

Il·lustració 3. La translació dels objectius jerarquitzats en eixos estratègics

1. Reconstrucció i enfortiment del teixit econòmic dels sectors culturals i creatius.

2. Democratització de la participació cultural mitjançant la connexió amb l’ecosistema educatiu i la promoció de la igualtat de gènere.

3. Internacionalització i projecció exterior de la cultura i la creativitat valenciana.

iii

4. Territorialització, integració i descentralització de les dinàmiques culturals i creatives i normalització de les propostes en llegua pròpia.

5. Obertura a nous models de cooperació i governança de les polítiques culturals.

3. Indicadors d’impacte

En termes de consecució d’objectius d’implantació efectiva d’aquests criteris i directrius, significarà per al període 2017-2020:

- La creació de 8 a 10 mil llocs de treball en els sectors culturals i creatius, l’increment de la dimensió mitjana de les empreses culturals a 4,5 treballadors i l’augment del nombre d’empreses culturals fins a arribar a les 12000 (actualment són 10.000).

- Amb l’aplicació de les mesures centrals del Pla de Foment de la lectura assolir els indicadors de la mitjana espanyola el que significaria incorporar 200.000 lectors. El sector del llibre assoliria el 7,5% del VAB nacional.

- Per al cas de les biblioteques significaria la creació de 80 nous punts de lectura, la incorporació de 300.000 usuaris i la contractació d’almenys 500 ocupats equivalents a temps complet en la xarxa de biblioteques.

- Per al cas dels museus, l’objectiu se situa en aconseguir passar dels actuals 4,8 milions de visitants als 6 milions.

- L’assoliment de 2 milions d’ espectadors teatrals anuals i incorporar a 8.000 persones en la pràctica amateur d’arts escèniques (teatre, dansa i circ).

- La recuperació d’1,2 milions dels espectadors de música actual en viu fins a arribar als 2,5 milions, recuperant el nombre de 10.000 concerts de música actual (en aquests moments 4.900).

- La recuperació de la despesa en cultura de les llars al nivell del 2008, el que significaria l’increment de 200 milions d’euros destinats a béns i serveis culturals.

- La recuperació de la producció audiovisual almenys fins al 5% de la producció nacional, centrant-se en aquelles produccions en què la indústria valenciana mostra algun avantatge competitiu (animació, documentals).

- En conjunt tots aquests impactes poden generar un increment estimat de la productivitat del conjunt del sistema econòmic del 7%.

4. Desenvolupament econòmic del plec 2016-2020

Per fer operatiu el pla estratègic de cultura proposat es requereixen almenys entre l'1% i l'1,5% del pressupost de la Generalitat Valenciana. Entre 500 i 700 milions d'euros orientats i invertits en cultura en els pròxims 4 anys.

A. Model de benestar: Retornem durant el període a la situació abans de la bombolla prèvia a la crisi (1% del pressupost)

(milions d’euros) 2016 2017 2018 2020 La cultura incrementa la utilitat social d'una comunitat, però en termes de cost d'oportunitat suposa un cost/càrrega net per garantir la seua provisió des d'una perspectiva transformadora. L’expansió de la despesa està condicionada per les condicions de provisió d’altres serveis públics (serveis socials, sanitat, educació...).

99,9 120 150,4 171,6

iv

B. Model competitiu: L'aportació del pressupost s'ajusta a la dimensió en termes de PIB de les activitats del sector culturals i creatius (1,5%)

(milions d’Euros) 2016 2017 2018 2020 La cultura és un sector més. Així canvis en la grandària de la indústria creativa té efectes sobre el conjunt de l'economia, però en la proporció de la seua grandària, i és estructuralment neutral sobre la dinàmica global. Els efectes sobre la renda, la productivitat o el benestar no són diferents dels de qualsevol altre sector. En termes de polítiques públiques mereix o desmereix les mateixes ajudes que la resta de les activitats productives.

99,9 151,0 201,0 257,3

Hi ha, no obstant això, altres aproximacions possibles a les dimensions pressupostàries de la política cultural, si considerem que els sectors culturals i creatius són elements estratègics per al creixement o la innovació.

5. Accions

Tot i que en la proposta de les accions s’estructuren en dos conjunts; un d’ells relatiu a les accions transversals i un altre amb una aproximació sectorial, també podríem agrupar les accions en conjunts de mesures que podrien estructurar diverses estratègies. Així aquestes directrius poden considerar-se com la combinació de distints plans d’accions com:

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. (Pla que recull la majoria de les propostes formulades en el sector del llibre)

PLA DE DEMOCRATITZACIÓ CULTURAL (amb la territorialització, el compliment de la Llei d’igualtat, l’esforç per la creació de nous públics i la butaca social).

PLA PER LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS I CREATIVES.

DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE MECENATGE (Previst en la Llei 9/2014).

PLA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES (Que recull la majoria de les propostes plantejades per les propostes de l’Observatori).

PLA DE REORDENACIÓ DE LA GOVERNANÇA DE LA POLÍTICA CULTURAL (Amb l’enfortiment del Consell Valencià de la Cultura, la constitució de la Mesa de la Cultura Valenciana i els Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creativitat, així com la celebració del Forum Anual sobre l’Estat de les Arts.

v

RECONSTRUCCIÓ I ENFORTIMENT DEL TEIXIT ECONÒMIC DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS PER CONTRIBUIR AL CANVI DEL MODEL ECONÒMIC VALENCIÀ.

Eix Proposta Enunciat Sector 1 1

TRANSVERSAL

1 8 Creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’una proposta, si es donés el cas, d’un marc regulador autonòmic de la modificació de la regulació estatal, per al reconeixement, protecció i regulació de les condicions laborals i fiscals dels treballadors i les treballadores dels sectors culturals creatius.

TRANSVERSAL

1 15 Integració estructural de la Secretaria Autonòmica de Cultura o altre actor de la política, orientats als sectors culturals i creatius en el model de governança de l’Agència Valenciana de la Innovació, i desenvolupament de propostes que connecten aquestes dues dimensions.

TRANSVERSAL

1 21 Assolir que el VAB del sector del llibre valencià arribe a significar el 7,5% del total d’Espanya.

LECTURA I LLLIBRE

1 25 Programa d’ajudes a l’edició en valencià.

LECTURA I LLLIBRE

1 29 Assolir que els indicadors del nombre de biblioteques, usuaris, fons i personal arriben almenys a la mitjana espanyola en la present legislatura.

PATRIMONI, MUSEUS, ARXIUS I BIBLIOTEQUES

1 32 Programa específic amb finançament suficient per potenciar la digitalització de continguts culturals, de catàlegs i del patrimoni documental, així com per a la incorporació d'arxius, biblioteques i museus a la xarxa, de titularitat pública i privada.


1 37 Desenvolupament del Pla de Mecenatge previst en la LLEI 9/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, d'impuls de l'activitat i del mecenatge cultural a la Comunitat Valenciana.


1 39 Assolir al final de la legislatura 12 produccions/coproduccions anuals amb els criteris artístics plantejats per la proposta de NOTES PER A LA IMPLANTACIÓ UN PLA ESTRATÈGIC I D’UNA POLÍTICA ESCÈNICA A LA COMUNITAT VALENCIANA 2015.2020.

ARTS ESCÈNIQUES

1 41 Creació d’una Oficina de Desenvolupament d’Audiències i Didàctica de les Arts Escèniques, amb l’objectiu de comunicar al públic en general, connectar amb nous públics i investigar i avaluar per millorar les barreres en l’accessibilitat i la democratització. L’objectiu és assolir la xifra de 2.000.000 d’espectadors escènics per a 2019.

ARTS ESCÈNIQUES

1 42 Pla plurianual d’ajuda i finançament per a la professionalització, estabilització i internacionalització de companyies escèniques amb trajectòria i projecció contrastada (contractes programa per objectius amb models de finançament decreixents).

ARTS ESCÈNIQUES

vi

Eix Proposta Enunciat Sector 1 46 Elaboració d’un pla per a la consolidació, recolzament i

projecció dels festivals i fires relacionats amb les Arts Escèniques, especialment en aquells aspectes relacionats amb la gestió de la comunicació, la gestió econòmica-financera i la connexió nacional internacional.

ARTS ESCÈNIQUES

1 49 Pla plurianual d’ajudes per a companyies emergents, fires i sales, i la creació d’una línia específica per al circ.

ARTS ESCÈNIQUES

1 52 Generar, a partir d’un sistema participat per experts i a partir d’un sistema d’indicadors, una etiqueta que qualifique i avalue les propostes de música en viu i festivals en funció del grau de compliment dels objectius de política cultural, i a partir de la sol·licitud i proposta dels promotors de l’esdeveniment, i en el seu cas orientar els recursos per al seu recolzament.

MÚSICA EN VIU I FESTIVALS

1 53 Creació i promoció d’una FIRA anual o bianual per a la promoció de la música valenciana i en valencià en el festival TROVAM.


1 54 Estudiar i proposar fórmules de relacions laborals, administratives i fiscals per al reconeixement professional dels creadors i intèrprets de la música en viu, tractant de diferenciar les propostes professionals i les amateurs, dignificant el reconeixement professional, simplificant i augmentant la transparència i reduint els requisits burocràtics i administratius.


1 55 Creació coordinada d’un catàleg d’espais públic i privats susceptibles de ser utilitzats per a esdeveniments de música en viu, explicitant les condicions d’ús o cessió.


1 56 Manteniment del Programa de Foment de la Creació, la Producció i la Formació cinematogràfica i audiovisual, amb la simplificació dels processos i l’increment de la transparència.

AUDIOVISUAL MULTIMÈDIA I

VIDEOJOCS 1 57 Programa de finançament en condicions favorables per a

promoure l’increment de la dimensió mitjana de les empreses de producció audiovisual i videojocs.


VIDEOJOCS 1 60 Programa negociat específic per a la formació d’aspectes

connectats a la producció audiovisual (p.e assessorament per a la creació de projectes) i orientat al sector professional (beques, estades, intercanvis internacionals).


VIDEOJOCS

1 61 Programa per millorar les opcions formatives d’excel·lència (puntuals o reglades) en el sector dels videojocs.


VIDEOJOCS 1 65 Incentius per a programes individualitzats de formació en

competències (especialment les relatives a la gestió, mediació i funcionament dels mercats de les arts visuals i la gestió de la pròpia carrera professional, d’internacionalització) per als agents participants en els sectors de les arts visuals, el disseny, i l’arquitectura.

ARTS VISUALS, SERVEIS

D'ARQUITECTURA I DISSENY

1 71 Creació d’un programa de bonificació dirigit a empreses valencianes per a la contractació de serveis creatius. (disseny, producció audiovisual, serveis de valor afegir basats en TIC’s, gaming).



vii

DEMOCRATITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CULTURAL MITJANÇANT LA CONNEXIÓ AMB L’ECOSISTEMA EDUCATIU I LA PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE

Eix Proposta Enunciat Sector

2 2

Creació, en col·laboració i mediació del Consell Escolar, del programa “Una motxilla de cultura”. Una proposta de portafolis curricular per als estudiants de primària i ESO, confeccionat en un context d’elecció lliure per part dels estudiants i intervingut pel sistema escolar.

TRANSVERSAL

2 3 Programa d’incentius per a propostes innovadores de relació entre les institucions culturals i el sistema educatiu. TRANSVERSAL

2 4

Totes les accions i ajudes públiques orientades als sectors culturals i creatius hauran de vetllar per fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i homes, en tot el concernent a la creació i producció artística i intel·lectual i a la difusió de la mateixa, donant compliment a la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

TRANSVERSAL

2 22 Incorporar la venda de llibres a un programa bonificació per finançar el programa “Una motxilla de cultura.”

LECTURA I LLIBRE

2 23 Adaptació del programa LECXIT (Seguir les recomanacions de Lluch, G. et al. (2016): El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades. Universitat de València).

LECTURA I LLIBRE

2 27

Programa de formació orientat a Bibliotecaris, famílies, professors, estudiants. Seguir les recomanacions de Lluch, G. et al. (2016): El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades. Universitat de València.

LECTURA I LLIBRE

2 28 Programes-contracte/programes amb biblioteques i llibreries a partir de propostes de programes de promoció/animació lectora i animació cultural.

LECTURA I LLIBRE

2 30

Elaborar un pla coordinat i integral entre les grans institucions museístiques i les universitats, així com amb qualsevol altre organisme o institució implicats, de didàctica, educació artística i divulgació científica, orientat tant al sistema educatiu reglat com a totes les altres experiències d’educació no formal al llarg de la vida.

PATRIMONI, MUSEUS, ARXIUS I

BIBLIOTEQUES

2 34 Programa per habilitar espais patrimonials infrautilitzats per a ús de promoció i creació artística i artesana, residència, emprenedoria, difusió i distribució de béns i serveis culturals.


BIBLIOTEQUES

2 39 Pla de comunicació i visibilització de la xarxa de museus per a assolir la xifra de 32.000 visitants per museu obert i arribar al 6.000.000 de visitants als museus valencians.


BIBLIOTEQUES

2 44

Elaboració d’un programa d’incentius i promoció de la pràctica amateur de les Arts Escèniques en coordinació amb la Direcció General Educativa i al món associatiu. (Falles, Societats Musicals, altres associacions culturals), en col·laboració amb les corporacions locals, amb propostes formatives per part dels professionals. Incorporar entre 8 i 10 mil persones en la pràctica amateur per assolir els nivells de pràctica amateur d’Arts Escèniques similars a la mitjana espanyola.

ARTS ESCÈNIQUES

viii


2 45

Programa “Butaca Solidària”. Programa per connectar a ciutadans amb risc d’exclusió social a l’oferta cultural, mitjançant la disseminació de la informació i la provisió d’entrades a preus subvencionats a la xarxa d’intervenció social.

ARTS ESCÈNIQUES

2 47 Recuperació del festival Dansa València. ARTS

ESCÈNIQUES

2 63 Programa coordinat amb el sistema educatiu per a programes d’alfabetització en la producció audiovisual, en col·laboració amb micro productores valencianes.

AUDIOVISUAL MULTIMÈDIA I VIDEOJOCS

INTERNACIONALITZACIÓ, VISIBILITZACIÓ I PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA I LA CREATIVITAT VALENCIANA


3 7 Pla d’accions de comunicació per a la promoció i difusió cap a dins i fora del territori de la dimensió, la qualitat i la rellevància dels sectors culturals i creatius.

TRANSVERSAL

3 10

Activació en el si de la Conselleria de Cultura d’una Oficina de Projectes Europeus, amb la funció d’assessorar a agents públics i privats per a la participació en les convocatòries europees relacionades amb la cultura, així com promoure la participació de la mateixa Conselleria o les seues organitzacions adscrites en projectes europeus.

TRANSVERSAL

3 11

Pla Valencià d'Internacionalització de les Indústries culturals i Creatives. • Finançament anual per a la participació en mercats i festivals consensuats amb el sector. • Finançament de propostes de celebració d’esdeveniments de dimensió internacional a la CV. • Acords de col·laboració amb agències de promoció i internacionalització (Instituto Cervantes, AC/E, Ramón Llull, Agència Valenciana de Turisme, IVACE, ICEX).

TRANSVERSAL

3 26

Desenvolupament dels vincles de la producció creativa, literària i editorial de la Comunitat Valenciana en l’àmbit nacional i internacional. (Seguir recomanacions del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura.)

LECTURA I LLIBRE

3 35

Estudi i promoció en col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme i la Direcció General de Comerç d’un Pla per aconseguir una major eficiència entre l’entramat dels béns patrimonials valencians i les estratègies turístiques i comercials (cooperació públic-privada, millora de la competitivitat empresarial, promoció i comunicació). Creació d’una marca de “Patrimoni Valencià”.


BIBLIOTEQUES

3 51

Disseny d’un Pla per a: - Implementar l'ensenyament reglat ( instrumental, harmonia, musicologia..) de la música de transmissió oral valenciana en tots els cicles, i la creació d’un itinerari de Música tradicional, en l’especialitat d’interpretació, al Conservatori Superior de Música. - Creació d’alguna estructura administrativa a la Conselleria

SOCIETATS MUSICALS I

MÚSICA TRADICIONAL

ix

Eix Proposta Enunciat Sector de Cultura per coordinar el caràcter polièdric i transversal de la cultura tradicional i dialogar amb els agents del sector. - Creació d'un centre educatiu i pedagògic de referència des d'on coordinar la xarxa associativa que ja existeix.

3 53 Creació i promoció d’una FIRA anual o bianual per a la promoció de la música valenciana i en valencià en el festival TROVAM.


3 62 Promoció i organització d’una reunió/fira per al sector dels videojocs que el faça visible i facilite la connexió internacional.


VIDEOJOCS

3 67 Campanya de visibilització, reconeixement i valorització de les persones col·leccionistes d’arts visuals.



TERRITORIALITZACIÓ, INTEGRACIÓ I DESCENTRALITZACIÓ DE LES DINÀMIQUES CULTURALS I CREATIVES I NORMALITZACIÓ DE LES PROPOSTES EN LLEGUA PRÒPIA


4 12

Elaboració d’un “Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura”, que determine les mancances en dotació d’infraestructures, que potencie la cultura de proximitat i oriente les inversions per al període 2018-2025 (arxius, biblioteques, museus, equipaments escènics i musicals, espais per a les arts visuals, centres culturals, equipaments de nova generació, espais públics i usos culturals). Programes específics per a municipis de menys de 10.000 habitants.

TRANSVERSAL

4 13

Elaboració d’un “Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura”, que determine les mancances en dotació d’infraestructures, que potencie la cultura de proximitat i oriente les inversions per al període 2018-2025 (arxius, biblioteques, museus, equipaments escènics i musicals, espais per a les arts visuals, centres culturals, equipaments de nova generació, espais públics i usos culturals).

TRANSVERSAL

4 14

Finançament del programa “Projectes d’Art i Cultura pel Territori”. (PACTE). Programa de finançament i cofinançament d’activitats culturals en espais no centrals, negociades amb els Consells Comarcals (veure proposta 6.NS) o altres institucions i agents locals. PACTE té com a objectiu aconseguir una més àmplia difusió cultural per arribar a noves audiències, donant suport a les activitats creatives i culturals en les zones on siguen insuficients o inexistents, especialment en les zones rurals i desfavorides. Finançament i cofinançament d’almenys 300 activitats/any, de xicotet i mitjà format.

TRANSVERSAL

x


4 31

Territorialitzar mitjançant un programa coordinat l’oferta expositiva de les grans institucions museístiques dependents de la Generalitat i aquelles altres que vulguen adherir-se. L’objectiu és que almenys a les 10 ciutats més grans (exceptuant les capitals) es puga comptar amb 5 propostes expositives de les grans institucions museístiques.


BIBLIOTEQUES

4 36

Exploració i experimentació de noves formes de valorització i ús del patrimoni, especialment als espais rurals, mitjançant els ecomuseus, la custòdia compartida, la masoveria, els apadrinaments, els itineraris patrimonials, etc.


BIBLIOTEQUES

38

Nova línia de convenis per al desplegament de serveis mancomunats d’arxius municipals. Increment de les ajudes a les entitats locals. Reforçament de les plantilles dels centres d’arxius gestionats per la GVA. Propiciar el compliment de la Llei d’arxius per a municipis de més de 10.000 habitants. Vertebració territorial del sistema arxivístic valencià.


BIBLIOTEQUES

4 42

Reforçament de l’actual Circuit Culturarts, amb l’ampliació de les dotacions assignades i simplificació dels procediments. L’objectiu és doblar el nombre de propostes que hi participen.

ARTS ESCÈNIQUES

4 48

Estudi, detecció i acord per a la creació d’un centre/espai de referència escènica a cadascun dels espais territorials, entesos aquests com a centres espais d’experimentació de les noves dramatúrgies, i noves relacions, per consolidar programes de residència, mobilitat i intercanvi amb altres centres territorials del món. Models de col·laboració públic-privada. Facilitació per a l’habilitació i instal·lació de carpes de circ.

ARTS ESCÈNIQUES

4 58 Territorialització amb la col·laboració de les corporacions locals de l’oferta de difusió de la Filmoteca.


VIDEOJOCS

4 59 Xarxa/circuit d’exhibició i difusió amb la col·laboració de les corporacions locals de producció audiovisual valenciana i en valencià.


VIDEOJOCS

4 68 Territorialització de l’oferta expositiva per igualar les opcions d’accés a les arts visuals per part de la ciutadania valenciana, independentment del seu lloc de residència.



OBERTURA A NOUS MODELS DE COOPERACIÓ I GOVERNANÇA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

xi


5 5

Articulació d’un sistema de generació, recopilació i disseminació d’informació relativa als sectors culturals i creatius (a manera d’observatori), en consorci amb el Consell Valencià de Cultura i en coordinació amb el sistema d’estadístiques del Ministeri de Cultura.

TRANSVERSAL

5 6

Projecte pilot de passar al públic participant d’enquestes d’avaluació a totes les propostes d’oferta cultural que hagen estat finançades totalment o parcialment per les administracions públiques. Els resultats seran incorporats a una base de dades open acces per a gestors, emprenedors culturals, policymakers o investigadors.

TRANSVERSAL

5 9

Creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’una proposta indicativa d’harmonització de les ordenances municipals per facilitar l’ús artístic i creatiu dels espais públics.

TRANSVERSAL

5 16

Organització per part del Consell Valencià de la cultura d’un Fòrum Anual sobre l’Estat de les Arts, les Cultures, la Creativitat i el Talent, amb l’objectiu d’establir un espai per compartir llenguatges, coordinar estratègies, generar oportunitats per a les fertilitzacions creuades i realitzar una avaluació compartida sobre l’Estat de la Cultura, anticipant canvis i proposant recomanacions. Premis anuals de reconeixement cultural per a tots els sectors.

TRANSVERSAL

5 17

Creació d’un òrgan de participació social (MESA PER LA CULTURA VALENCIANA) per al disseny, l’avaluació i el seguiment de la política cultural, que valore el paper de la cultura per a la construcció d’una societat millor, i que procure una relació transversal entre la cultura i altres àmbits de la vida social i econòmica, especialment en la relació amb el sistema educatiu.

TRANSVERSAL

5 18

Creació d’un premi/reconeixement anual (etiquetat com a“Capital Cultural Valenciana”) per a aquelles corporacions locals que proposen despeses en cultura al voltant del 10%, i/o que proposen models innovadors en el marc de les polítiques culturals locals.

TRANSVERSAL

5 19 Pla de negociació amb l’AGE per a l’aprofundiment del grau de cooperació en el funcionament i finançament dels grans equipaments culturals.

TRANSVERSAL

5 20

Disseny d’un programa de formació i intercanvi d’experiències entre personal tècnic de gestió cultural i policymakers dels distints nivells d’administració, amb l’objectiu de millorar la qualitat tècnica i democràtica de les polítiques culturals.

TRANSVERSAL

5 24

Elaboració en el marc de l’Observatori d’estudis sistemàtics i recopilacions sobre pràctiques lectores, edició, llibreries, autors, biblioteques públiques i escolars i catàlegs de bones pràctiques. (Seguir recomanacions del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura).

LLIBRE I LECTURA

5 33 Articular una plataforma integrada per la ciutadania per proposar l’assignació dels recursos amb usos alternatius orientats a la protecció del patrimoni.


5 50 Negociació d’un calendari realista i coordinació i interlocució unificada per assolir les demandes de la FSMCV ja presentades en diverses ocasions.

SOCIETATS MUSICALS I

xii

Eix Proposta Enunciat Sector MÚSICA

TRADICIONAL

5 64

Utilització del programa del Consorci de Museus per a: a) Transformar el Centre del Carme en un espai dedicat als artistes emergents i a la investigació, creació i formació artística. b) Promoure el Consorci com a nexe dels diferents centres museístics i expositius. c) La democratització i captació de nous públics. d) L’establiment de sinergies amb la societat civil per al foment de l’art i la cultura. c) L’establiment de relacions amb centres de referència en l’educació artística.



5 69

Redacció d’un model de pla incentiu, amb col·laboració de les corporacions locals, per a la concepció i gestió d’espais de creació col·laborativa, coworkings, fàbriques de creació, fab labs i altres formes innovadores en els processos creatius i que faciliten la mobilitat i l’intercanvi internacional, i l’emprenedoria en el camp de les arts visuals, la fotografia, l’artesania, el disseny o l’arquitectura.



5 70

Proposta al Consell Valencià de Cultura de la creació d’una Comissió permanent de Disseny i Arquitectura (i recomanació d’incorporació de propers membres relacionats amb aquestes activitats) que funcione com a òrgan consultiu per a aquelles qüestions relacionades amb les intervencions públiques, l’arquitectura i el disseny.



1

PART I. CONCEPTES I VISIONS

1. Principis

DEFINICIÓ DE POLÍTICA CULTURAL. ABAST I LIMITACIONS La política cultural és una acció col·lectiva de les administracions públiques amb l'objectiu de transformar la realitat en la qual s'ubica i les condicions en què funciona l'ecosistema cultural.

Habitualment aquesta transformació afecta a la forma en què els individus es relacionen amb el fet cultural i artístic, la manera en què s'articulen les pràctiques socials al voltant de la cultura i el funcionament dels espais de regulació (laboral, fiscal, ...) per a l'intercanvi professional de béns i serveis (el mercat) relacionats amb la cultura, l'art i la creativitat.

L'ecosistema cultural és el complex entramat de relacions d'una comunitat amb la seua dimensió simbòlica i inclou tant les actituds, habilitats i capacitats expressives, creatives i artístiques dels individus; les interaccions de pràctiques artístiques i culturals dels diferents grups que componen una comunitat, així com el funcionament dels mercats de béns i serveis creatius, culturals i artístics.

La política cultural, com totes les polítiques públiques, ha d’estar orientada a satisfer la necessitat de participació, accés, expressió i comunicació en el marc artístic i d’expressió simbòlica de la ciutadania. Per al compliment d’aquestes necessitats és essencial comptar amb un ecosistema cultural el més sòlid i consistent possible, compost per un dens teixit de creadors i creadores, amb condicions laborals dignes, que possibiliten la seua tasca creativa;

POLÍTIQUES CULTURALS

Mercats de béns i serveis

culturals

Models de relacions de

grups socials o comunitats amb

les pràctiques culturals

Models de relacions

individuals amb les pràctiques

culturals i artístiques

Il·lustració 4. Àmbits d’ afectació de les polítiques culturals

2

d’estructures empresarials sòlides en el marc de la producció i distribució de béns i serveis culturals, i una atapeïda xarxa d’estructures associatives al voltant del fet cultural.

Cal tenir en compte, però, que l’ecosistema cultural des del punt de vista conceptual és preexistent i en certa mesura independent de la mateixa política cultural, i la conformació de les seues dinàmiques, trajectòries i composicions ve donada per moltes variables que tenen a veure amb la dimensió econòmica, social i política d’una determinada comunitat.

La “política cultural”, tal com queda definida en els paràgrafs anteriors, té una capacitat limitada per a conformar les característiques bàsiques de l’ecosistema cultural. Aquesta capacitat, òbviament, vindrà determinada per la quantitat de recursos financers, físics, de capital humà o de comunicació que dediquem a la tasca, però a més, atès que finalment estem incorporant a la fórmula, emocions, sentiments, necessitats expressives i models de comunicació, es tracta d’una química molt inestable, en el sentit que determinades accions en un moment i espai concret poden tenir impactes transformadors molt potents; en altres moments i en altres espais els efectes poden ser innocus o fins i tot tenir conseqüències col·laterals no desitjades Així queda ben clar, tal com recull l’Agenda 21 de la cultura, que “el desenvolupament cultural es basa en la multiplicitat dels agents socials. Els principis d’un bon govern inclouen la transparència informativa i la participació ciutadana en la concepció de les polítiques culturals, en els processos de presa de decisions i en l’avaluació de programes i projectes”.

Som conscients que una acurada aproximació a la “política cultural” en sentit integral, és a dir a tot allò que afecta la dimensió simbòlica d’una comunitat, abasta a molts més àmbits de les polítiques públiques dels que queden definits en l’àmbit competencial de les unitats polític-administratives, que des del punt de vista nominal assumeixen el nom de “cultura”. Així abordar la política cultural implica tenir en compte les relacions amb l’ecosistema educatiu (política educativa), el model de comunicació públic i privat (política comunicativa), els models de promoció de la innovació (política d’innovació), la mateixa política reguladora del sistema productiu (política industrial, laboral, fiscal, comercial, turística) o la política territorial en el seu conjunt. Fins i tot el tipus de funcionament de l’ecosistema cultural queda profundament afectat pel funcionament d’altres espais de regulació, com les ordenances d’ús de l’espai públic, la gestió del soroll o les normes de seguretat. Tot i aquesta clara i indiscutible xarxa d’interaccions, la perspectiva d’aquest document se circumscriu principalment al camp d’intervencions i competències de la Secretaria Autonòmica de Cultura de la Generalitat Valenciana.

També tenim clar que parlar de política cultural és abordar tot el model de relacions interinstitucionals entre els distints nivells d’administració, des de la influència de les directrius de la Unió Europea i les seues polítiques culturals (programa Creative Europe) així com de les polítiques de desenvolupament regional (Interregi altres), i també de les polítiques de l’Administració General de l’Estat, com principalment de les polítiques de l’administració local valenciana, que en termes quantitatius aporten en aquests moments el gruix dels recursos públics orientats a la política cultural. Les reflexions i les orientacions, que es plantegen en aquest document, referides a la cooperació interinstitucional han de ser enteses en sentit orientador i respectant sempre l’autonomia dels distints nivells d’administració als quals fa referència.

3

POLÍTICA I CULTURA La política cultural és política en tant que assenyala quins són els problemes o les oportunitats (objectius finals) que poden ser coberts amb l’acció col·lectiva; prioritza i jerarquitza la seua importància i en conseqüència determina els instruments d’intervenció; assigna recursos i organitza l’administració per assolir els objectius amb el màxim nivell possible d’eficàcia i eficiència.

En una democràcia representativa com la nostra, és la classe política elegida qui assumeix les funcions de govern, la qual té la legitimitat, com a resultat d’un contracte electoral, de determinar el model de política cultural. Distints marcs valoratius i concepcions ideològiques donen com a resultat, tal com es pot observar en els exercicis de l’anàlisi comparada de polítiques culturals, models diversos de relacions entre les administracions públiques i l’ecosistema cultural.

Aquest document no pretén substituir la legítima responsabilitat política de determinar quins han de ser els objectius ni predeterminar quin ha de ser el model concret, sinó que tracta d’aportar un dibuix construït de manera compartida entre agents culturals, analistes del sistema cultural, administradors públics de la cultura i el conjunt de la ciutadania, sobre els possibles escenaris d’intervenció a partir de certs diagnòstics percebuts de manera consensuada. No es tracta de construir una edulcorada cultura del consens, que faça invisible l’espai dels conflictes i el qüestionament de l’statu quo, que necessàriament ha de mostrar el camp cultural, sinó d'emmarcar un perímetre democràtic on tot es pot discutir amb tothom, sempre que tots assumim el respecte i la legitimitat “dels altres”, i en el que la “prova de resistència” definitiva, en termes de racionalitat instrumental, siga el fet de trobar arguments que correlacionen les propostes plantejades amb l'interès general.

Definir certs espais on es puguen establir acords a mitjà i llarg termini i visions compartides facilita notablement la coherència i consistència dels processos d’intervenció. La voluntat és enriquir la qualitat tècnica de les decisions en el marc d’aproximació de certa racionalitat instrumental, buscant la concordança entre mitjans i finalitats, i aprofundir en la seua dimensió democràtica i participativa en tractar d’explicitar la cadena causal de les eleccions que prioritzem de manera conjunta. Aquesta aproximació, no obstant això, no desdibuixa l’evident dimensió política de les decisions de l’administració cultural, que com totes les decisions públiques tenen la capacitat d’assignar (què i què no promoure amb els recursos col·lectius) i de distribuir (què prioritzar, què deixar en un segon pla).

La ciutadania valenciana, en un procés de construcció social, troba referents comuns en l’àmbit simbòlic, que van des de les representacions macro esquemàtiques en els refugis muntanyencs de la Marina i el Maestrat; les figures ibèriques trobades a Elx, Edeta o Moixent; el llegat patrimonial romà o àrab; les lletres àrabs dels poetes de Xarq al-Andalús, fins a l’art i l’arquitectura gòtics, aquesta última pot considerar-se la inspiradora del creixent interès i l’aposta per arquitectes contemporanis.

També resulten un llegat indiscutible les aportacions escèniques i musicals de les representacions litúrgiques medievals, des d’Elx a Morella, i la creació artística i literària del Segle d’Or valencià en llengua pròpia. L’esplendor de la seda valenciana dels segles XVI i XVII aporta imatges referencials adoptades per Europa i Amèrica i la producció artística dels segles XVIII i XIX, manifestacions que originen acadèmies com la de Sant Carles que omplin palaus de porcellana, esglésies de retaules i decoren corts i palaus. Tot això conformant un patrimoni

4

visual i expressiu que acompanya als principals autors de les avantguardes del XIX i el XX i que nodreix també la fèrtil tradició de la ceràmica, el disseny, o la il·lustració gràfica.

Juntament amb aquest patrimoni visual cal adherir tot el patrimoni etnològic, que reflecteix la relació i la interacció dels habitants del territori valencià amb la natura, els paisatges, i els cultius, condicionant des de la gastronomia, als models de sociabilitat, la conformació urbana dels pobles i ciutats, i una percepció pròpia de la realitat global.

I finalment, l’existència d’una tradició musical, veritablement diferencial, que des de manifestacions individuals com Martí i Soler o Matilde Salvador adoben una herència cultural, que s’expressa musicalment per tota l'extensió del seu territori mitjançant el fenomen de l’associacionisme musical i explica l’excel·lència de l’elevat nombre de directors, directores i solistes d’orquestres simfòniques i agrupacions musicals de tot caire i arreu del món.

Aquests referents, completats amb els oblits que per raons de gènere o altres discriminacions, s’han produït al llarg de la història, constitueixen l’espai simbòlic compartit que pot millorar la cohesió i reforçar el sentiment d’identitat comuna. Però com ja avancem en els paràgrafs anteriors l’espai cultural és també l’espai del dissens, la crítica i la innovació i té l’objectiu de qüestionar l’estatu quo i per tant cal també generar contextos que faciliten l’expressió de les “diferents cultures” valencianes connectades a moviments artístics, generacionals, territorials, lingüístics o culturals no majoritaris o particulars i que són el germen de la diversitat cultural i el motor de la vitalitat del nostre ecosistema cultural.

2. Visió

La política cultural del govern valencià per tant assumeix la funcionalitat primordial de tractar de transformar la realitat en la qual se situa l’ecosistema cultural valencià, amb la intencionalitat de contribuir a la millora de la satisfacció dels drets culturals de la ciutadania, que tenen a veure amb l’expressió, la participació i la construcció de les identitats individuals i col·lectives.

A més a més, intencionalment recorrem a la planificació cultural com a estratègia per a coparticipar en el canvi del model productiu, en l’increment de la innovació i la productivitat de la nostra estructura econòmica i en la generació de valor afegit i de llocs de treballs que són percebuts com a ocupació de qualitat. Tot seguint les recomanacions, directrius i consideracions de les institucions supranacionals, com la Comissió Europea, l’OCDE o la UNESCO, sobre les relacions entre els sectors culturals i creatius i el desenvolupament de les regions.

Addicionalment som conscients del paper de la cultura com a eina amb capacitat d’afectar els aspectes relacionats amb la salut, l’educació, la inclusió social o la capacitat per transmetre valors positius en relació a la democràcia, la sostenibilitat ambiental, o la igualtat de gènere, entre altres.

Finalment, aquest document interioritza el paper comunicatiu de l’art i la cultura, i vol fer-lo servir com a mecanisme de diplomàcia cultural i de projecció d’una imatge valenciana deteriorada, que cal reconstruir en una nova recepta que incloga els ingredients del talent, la creativitat, el valor de les tradicions i de la història, la capacitat d’innovació i d’emprenedoria individual i col·lectiva, el rigor i l’esforç, els models de sociabilitat, la sensibilitat estètica i expressiva, la relació equilibrada amb la natura, els paisatges visuals i literaris de les valencianes i els valencians.

5

Sintetitzant, podem dir que la visió sobre el paper de la cultura en el desenvolupament de les societats europees contemporànies i les possibilitats de les polítiques culturals, hi beu de diferents fonts. En primer lloc de la llarga trajectòria d'investigació que des de les universitats valencianes s'ha realitzat en les últimes dècades des de diferents camps disciplinaris i relacionats amb la política cultural1. El segon conjunt de fonts que inspiren la visió prové d'alguns documents claus desenvolupats pel Consell Valencià de Cultura, que d'acord amb la seua posició en l'estatut d'autonomia valencià esdevé en el legítim òrgan assessor de la política cultural de la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, cal destacar la importància de l'informe de 2012 "Informe sobre un canvi de paradigma. La cultura i la ciència, oportunitat davant la crisi"2 i que situa a la cultura -com a factor determinant del canvi social i econòmic, en un moment en què la crisi econòmica obliga a replantejar als elements més tradicionals de la competitivitat i a reformular el model de desenvolupament sostenible a Europa-

En tercer lloc, en un moment de poques certeses, i en el qual una via necessària és el procés de prova i error, l'equip redactor ha estat, i està, molt atent al fet que passa en altres regions espanyoles i europees i com es posicionen i resolen problemes i reptes, en alguns casos molt similars als valencians. El paper de la cultura en els processos de transformació social apareix a totes les propostes programàtiques de les agrupacions polítiques participants en el denominat “pacte del Botànic”, que articula la acció de govern

Finalment el document incorpora, sense complexos, perspectives, visions, propostes i accions elaborades pels mateixos agents culturals, ja siga de forma organitzada com les propostes de L'Observatori per al cas de l'univers de les arts escèniques, la MESAV per al cas del sector audiovisual, de la FSMCV per a les bandes, o de la Fundació Full per al cas del llibre i la lectura. També incorporem, moltes altres inquietuds que de manera més informal ens han arribat, a partir de les interaccions amb quasi 130 agents culturals de diversos àmbits i perspectives i 155 ciutadans als quals hem interpel·lat a través de les xarxes socials.

3. L’arbre d’objectius

La perspectiva teòrica de la qual parteix aquest document és que la política cultural bàsicament pot assolir un conjunt d’objectius que podem agrupar en tres tipus. Aquest mapa possible d’objectius ha ordenat tant la interlocució amb els representants dels sectors culturals, com adjectiva i qualifica cadascuna de les intervencions concretes que es proposen en aquest acord.

LA DIMENSIÓ INTRÍNSECA DE LA POLÍTICA CULTURAL: LA SATISFACCIÓ DEL DRETS CULTURALS DE LA CIUTADANIA

- A) Els objectius relacionats amb la satisfacció dels drets culturals de la ciutadania. Aquesta seria la dimensió intrínseca de la política cultural, i des del punt de vista operatiu hem diferenciat tres tipus de drets culturals:

1 De fet, el sistema universitari valencià, amb els equips del camp de la Sociologia (com Antonio Ariño, Gil Manuel Hernández, Joaquim Rius), l'Economia (Pau Rausell, Raül Abeledo, Rafael Boix, Ezequiel Uriel) l'Estadística (Salvador Carrasco, Vicente Coll. Olga Blasco, Luis Vila), el Màrqueting (Manuel Cuadrado), el Dret (Reis Marzal), les relacions entre Cultura i Didàctica (Ricard Huerta, Paloma Rueda, Remigi Morant), el llibre i la promoció lectora (Gemma Lluch, Anna Esteve, Dari Escandell, J. M. Baldaquí), Patrimoni i desenvolupament rural (pel nombrós grup del PEU de l’UJI) de o la mateixa gestió cultural (Beatriz Santamarina, Albert Moncusí), és un dels espais de coneixement més significats i competitius en la investigació socioeconòmica dels sectors culturals i creatius i sobre les polítiques culturals. 2http://cvc.gva.es/archivos/Canvi_Paradigma_cultural.pdf

6

A.1 SATISFER EL DRET A L'ACCÉS A LES MANIFESTACIONS CULTURALS I A LA PARTICIPACIÓ EN LA DEFINICIÓ DE LA MATEIXA POLÍTICA CULTURAL D'UNA COMUNITAT

-

A.1.1. Facilitar els processos educatius pel que fa a les arts i les humanitats per ampliar l'accés als béns i serveis culturals.

A.1.2 Facilitar l'alfabetització digital per a l'accés als béns i serveis culturals i la pràctica dels processos creatius.

A.1.3 Democratitzar la participació en la definició de la mateixa política cultural.

A.1.4 Millorar l'accessibilitat a la cultura i a la creació cultural a aquells que mostren nivells menors d'accés per raons de diversitat funcional, raons econòmiques, raons d'identitat culturals, territorials i de mida d'hàbitat o per raons de gènere.

A.2. VALORAR ELEMENTS SIMBÒLICS AMB CAPACITAT PER ACTIVAR LA CONSTRUCCIÓ DE LES IDENTITATS COL·LECTIVES I / O INDIVIDUALS

A.2.1 Dotar de capacitats i oportunitats als individus per construir les seues pròpies identitats individuals.

A.2.2 Promoure l'existència de relats propis i amb referents culturals autòctons i expressats en llengües i gramàtiques pròpies.

A.2.3 Afavorir l'autoestima individual i col·lectiva a partir d'elements simbòlics.

A.2.4 Possibilitar la persistència d'expressions culturals i pràctiques creatives minoritàries o minoritzades.

A.2.5 Facilitar l'associacionisme en l'àmbit de les pràctiques i manifestacions culturals amb capacitat de generar sentit de pertinença i identitat.

A.3. SATISFER EL DRET A UTILITZAR ELS LLENGUATGES ARTÍSTICS PER EXPRESSAR, COMUNICAR, COMPARTIR, EMOCIONAR I SENTIR.

A.3.1 Millorar el desenvolupament integral i la satisfacció intel·lectual, afectiva, moral i espiritual dels individus a través de la pràctica i el consum de les expressions artístiques.

A.3.2 Millorar la capacitat creativa i crítica dels individus.

A.3.3 Millorar les capacitats expressives i comunicatives dels individus.

A.3.4 Garantir la llibertat d'expressió.

A.3.5 Afavorir la interacció i la sociabilitat entre individus a partir de la participació en pràctiques culturals, artístiques i festives.

ELS IMPACTES ECONÒMICS DEL FUNCIONAMENT DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS

- B) Els objectius connectats a l’ús instrumental del funcionament de l’ecosistema cultural permeten obtenir: impactes econòmics a través de la generació d’ocupació i

7

renda; impactes sobre l’ecosistema d’innovació i la productivitat o la capacitat de les intervencions culturals per engegar processos de renovació urbana o rural; i finalment la capacitat de la dimensió cultural d’afectar a l’atractivitat dels territoris, tant mitjançant el turisme com també mitjançant els fluxos d’inversions i de persones qualificades.

B. IMPACTES ECONÒMICS

B.1 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per generar riquesa i ocupació.

B.2 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per millorar la competitivitat del sector turístic.

B.3 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per millorar la innovació i la productivitat del conjunt de l'economia.

B.4 Utilitzar els sectors culturals i creatius per renovar zones urbanes o rurals.

B.5 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per millorar la marca del territori i la seua projecció a l'exterior.

IMPACTES SOCIALS I ALTRES - C) Un altre conjunt més difús d’objectius de caràcter social i altres, entre els quals

incloem, la cohesió social i territorial, les estratègies d’inclusió, la recerca de nous llenguatges artístics, la diversitat cultural o l’aplicació d’estratègies de pràctiques i consum culturals amb objectius terapèutics o de millora del rendiment acadèmic.

C. IMPACTES SOCIALS I ALTRES

C.1 Utilitzar les activitats culturals i creatives per afavorir la inclusió social de grups / o comunitats amb riscos d'exclusió.

C.2 Utilitzar les activitats culturals i creatives per afavorir les relacions interculturals i promoure la diversitat cultural.

C.3 Utilitzar les activitats culturals i creatives per promoure la cohesió entre comunitats i territoris.

C.4 Utilitzar les activitats culturals i creatives per difondre els valors de la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la solidaritat.

C.5 Utilitzar les activitats culturals i recreatives com a eines terapèutiques per millorar la salut o millorar el rendiment acadèmic.

C.6 Utilitzar les activitats culturals i creatives per promoure la innovació en els llenguatges artístics.

8

Il·lustració 5. Arbre d'objectius de política cultural

9

4. La jerarquització dels objectius

L’articulació d’una política pública –en aquest cas la política cultural- requereix la definició d’una funció d’objectius, que bàsicament deriven de la percepció de què hi ha alguns aspectes del funcionament de l’ecosistema cultural que, des de la lògica de l’acció pública, no operen adequadament o que no aprofiten de manera eficient algunes de les oportunitats que potencialment podrien plantejar. Una de les fites més substancials d’aquest document és precisament establir algun sistema d’agregació de preferències, per construir un mapa relativament estable i amb un grau elevat de consens de la trama d’objectius principals. Des de la proposta metodològica plantejada, que queda sintetitzada en la següent il·lustració, podem arribar a una proposta de jerarquització d’objectius que puga congregar un grau acceptable d’acord.

Il·lustració 6. Esquema metodològic per elaborar una proposta d'objectius

10

ELS AGENTS CULTURALS Per tal de plantejar un procediment que permetera agregar preferències sobre els objectius en un termini relativament curt, l’equip redactor va dissenyar una metodologia a partir d’un conjunt de focus grups sectorials als qui plantejàrem un qüestionari inicial en un context controlat (aula amb accés a ordinadors) en el qual es qualificava, en termes numèrics, per una banda la determinació del grau de rellevància de cadascun dels objectius plantejats en l’arbre d’objectius, i d’altra banda es forçava a la priorització a partir de la distribució de 15 punts sobre el llistat d’objectius. Per assegurar que les decisions d’assignació de valors es prenien en un context informat i reflexiu, el qüestionari es tornava a passar via telemàtica uns dies després de les sessions presencials. Resulta sorprenent, però, el grau d’estabilitat de les valoracions en un moment i altre, la qual cosa li atorga una tremenda robustesa als resultats obtinguts.

Per a poder jerarquitzar i prioritzar entre objectius, a la fase participativa del treball plantejàrem als participants un exercici perquè repartiren un nombre limitat de punts entre el llistat d’objectius presentat. El resultat és que els objectius queden ordenats de la manera que es presenta a la següent il·lustració.

Il·lustració 7. Jerarquització d'objectius. Distribució de punts entre alternatives

En conseqüència podem afirmar que hi ha dos objectius que es destaquen enfront de la resta; el primer té a veure amb la consolidació de la capacitat, la fortalesa dels sectors culturals i creatius per generar riquesa i ocupació, i el paper que ha de jugar el sector educatiu per ampliar l’accés als béns i serveis culturals.

En termes de coherència de les eleccions podem assenyalar que en general els resultats són molt coherents en el sentit que els objectius que assoleixen més punts, en termes absoluts de rellevància, també són els que més punts en la distribució de la jerarquització obtenen. En la següent il·lustració la majoria dels valors s’ubiquen molt prop de la línia tendència.

B1

A11

A32A34A14A22

A13

A21

A31

B5

A25

B3C4C1

C2

A24

A35

B4

C6B2C3

A23

C5A33

A120

20

40

60

80

100

120

140

160

10 20 30 40 50 60 70

Nom

bre

de p

unts

ass

olit

per l

'obj

ectiu

Nombre de persones que li han atorgat punts

11

Il·lustració 8. Jerarquització d'objectius. Correlació entre rellevància i prioritat

Els dos objectius més prioritzats concentren molts més punts que els que correspondrien per la línia de tendència, amb la qual cosa queda clar que els agents culturals han focalitzat l’atenció sobre dos objectius que marquen clarament la prioritat.

Per altra banda, hi ha un parell més d’objectius que s’allunyen de la línia de tendència per sota com són el A.3.5: “Afavorir la interacció i la sociabilitat entre individus a partir de la participació en pràctiques culturals, artístiques i festives” i el A.3.3: “Millorar les capacitats expressives i comunicatives dels individus”, que si bé obtenen puntuacions elevades en la rellevància, es queden en situacions molt baixes en termes de priorització. Probablement aquesta circumstància puga ser explicada per la difícil concreció d’eixos objectius en programes i projectes concrets.

En conclusió podem afirmar que en un grau molt elevat de consistència i coherència la Taula 1 representa de la jerarquització d’objectius plantejats pels agents culturals. Naturalment els valors presentats representen la mitjana i podem observar notòries diferències entre els distints grups sectorials que poden observar-se en els annexos dels resultats.

A la taula següent podem observar l’ordre dels objectius en termes de prioritat, i les dues columnes de la dreta representen els valors que de mitjana han obtingut en termes de rellevància. V1 correspon al valor mitjà obtingut a les sessions presencials (129 participants), i el V2 (100 participants) correspon al valor mitjà obtingut de les respostes dels qüestionaris telemàtics. Com podem comprovar les diferències són mínimes.

B1

A11

A32 A34A14A22

A13

A21

A31

B5

A25

B3C4C1

C2

A24A35

B4

C6B2C3

A23

C5A33A12

0

20

40

60

80

100

120

140

160

3 3,2 3,4 3,6 3,8 4 4,2 4,4 4,6 4,8 5

Nom

bre

de p

unts

ass

oilts

per

l'ob

ject

iu

Grau de rellevància mitjana

12

Taula 1. Ordenació dels objectius en funció dels punts obtinguts en l’exercici d’assignació de punts i valors obtinguts en l’escala de rellevància en la fase 1 (V1 presencial) i en la fase 2 (V2, telemàtica)

Objectius jerarquitzats V1 V2


4,53 4,58

A.1.1. Facilitar els processos educatius, pel que fa a les arts i les humanitats, per ampliar l'accés als béns i serveis culturals.

4,44 4,34

A.3.2 Millorar la capacitat creativa i crítica dels individus. 4,59 4,60

A.3.4 Garantir la llibertat d'expressió. 4,74 4,72

A.1.4 Millorar l'accessibilitat a la cultura i a la creació cultural a aquells que mostren nivells menors d'accés per raons de diversitat funcional, raons econòmiques, raons d'identitat cultural, territorials i de mida d'hàbitat o per raons de gènere.

4,13 4,27


3,94 3,84

A.1.3 Democratitzar la participació en la definició de la política cultural pròpia. 4,10 4,07


4,10 4,02


4,31 4,37


4,32 4,41


4,01 3,72

B.3 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per millorar la innovació i la productivitat del conjunt de l'economia.

4,28 4,31


4,23 4,22

C.1 Utilitzar les activitats culturals i creatives per afavorir la inclusió social de grups o comunitats amb riscos d'exclusió.

4,29 4,14

C.2 Utilitzar les activitats culturals i creatives per afavorir les relacions interculturals i promoure la diversitat cultural.

4,27 4,14

A.2.4 Possibilitar la persistència d'expressions culturals i pràctiques creatives minoritàries o minoritzades.

4,05 3,89

A.3.5 Afavorir la interacció i la sociabilitat entre individus a partir de la participació en pràctiques culturals, artístiques i festives.

4,06 4,32

B.4 Utilitzar els sectors culturals i creatius per renovar zones urbanes o rurals.

4,15

C.6 Utilitzar les activitats culturals i creatives per promoure la innovació en els llenguatges artístics.

4,19 4,03

B.2 Augmentar la capacitat, la fortalesa i la dimensió dels sectors culturals i creatius per millorar la competitivitat del sector turístic.

3,94 3,94

C.3 Utilitzar les activitats culturals i creatives per promoure la cohesió entre comunitats i territoris.

4,05 4,06

A.2.3 Afavorir l'autoestima individual i col·lectiva a partir d'elements simbòlics. 3,98 3,63

C.5 Utilitzar les activitats culturals i recreatives com a eines terapèutiques per millorar la salut o millorar el rendiment acadèmic.

4,15 3,98

A.3.3 Millorar les capacitats expressives i comunicatives dels individus. 4,36 4,28

A.1.2 Facilitar l'alfabetització digital per a l'accés als béns i serveis culturals i la pràctica dels processos creatius.

3,74 3,45

13

LA PROPOSTA PROGRAMÀTICA DE LA CONSELLERIA DE CULTURA Si els paràgrafs anteriors tracten de resoldre el problema de l’agregació de preferències d’entre els participants en els focus grups, cal tenir en compte que també a aquesta fórmula cal afegir les preferències programàtiques expressades pels “policymakers” de la política cultural i en aquest cas, després d’un exercici de reflexió i síntesi del conjunt d’objectius que caldria assolir des de la perspectiva de l’equip polític de la Conselleria de Cultura, serien:

- Construir una cultura valenciana que siga el motor industrial, font de recuperació i innovació econòmica i de millora de la competitivitat.

- Una cultura al servei de la democratització i que satisfaça els drets culturals de la ciutadania, independentment de la condició econòmica o el lloc de residència.

- Per construir i reconstruir l’imaginari col·lectiu que refaça l’autoestima individual i col·lectiva.

LA PARTICIPACIÓ OBERTA. El procés de participació oberta ha estat canalitzat mitjançant una enquesta telemàtica en la qual es preguntava: a) els objectius a perseguir per la política cultural; b) el diagnòstic percebut sobre el funcionament dels sectors culturals en particular o el conjunt de les activitats culturals i creatives en general, i en la part final, si fos el cas, les propostes que considerarien prioritàries, les quals es podrien aplicar en el marc de les polítiques culturals orientades als sectors culturals i creatius.

En l’anàlisi de la rellevància resulta sorprenent el grau de similituds amb la perspectiva dels agents culturals, i així, tal com es pot comprovar a la il·lustració següent, sols podem constatar algunes diferències en la valoració dels objectius que arriben al voltant del 10% de diferència.

Il·lustració 9. Jerarquització d'objectius. Comparació entre la valoració oberta i la valoració dels agents culturals

A11

A12

A13

A14

A21A22

A23

A24

A25

A31

A32

A33

A34

A35B1

B2

B3B4

B5C1C2

C3

C4C5

C6

3,4

3,6

3,8

4

4,2

4,4

4,6

4,8

5

3,4 3,6 3,8 4 4,2 4,4 4,6 4,8

Valo

raci

ó de

la c

iuta

dani

a

Valoració dels agents culturals

14

Taula 2. Diferències entre la valoració oberta i la dels agents culturals

En aquest sentit sembla que podem detectar una major sensibilitat de la ciutadania envers qüestions relacionades amb el desenvolupament del sentit d’identitat (A.2.3 i A.2.5), la democratització en l’accés a la cultura (A.1.4) i l’alfabetització digital (A.1.2). En canvi els agents culturals mostren una major sensibilitat sobre els efectes de la cultura al voltant de les capacitats individuals (A.3.1, A.3.2) i finalment aprecien més els efectes de la cultura com a elements generadors de renda i ocupació (B.1).

Si atenem als resultats obtinguts en l’exercici de jerarquització d’objectius, podem comprovar que les preferències de la ciutadania es troben prou regularment distribuïdes entre les distintes dimensions.

15

Il·lustració 10. Distribució per grups d'objectius. Participació oberta

5. Una proposta de síntesi al voltant dels objectius de la política cultural

Tractant de sintetitzar de manera coherent i estructurada els resultats expressats als paràgrafs anteriors, i incorporant les tendències en matèria de política cultural arran d’Europa, l’equip d’Econcult fa la proposta d’orientar les polítiques culturals a partir de dos objectius centrals de caràcter més integral, un conjunt de 5 objectius que compondrien la primera corona d’objectius, més un altre conjunt de 6 objectius que constituirien la segona corona. A continuació argumentem amb més detall aquesta proposta.

ELS OBJECTIUS CENTRALS Tenint cura d’integrar les diverses perspectives, nodrint-nos de les tendències en l’àmbit europeu i espanyol al voltant de la formulació de les polítiques culturals i atenent a les especificitats de l’ecosistema cultural valencià, proposem una arquitectura d’objectius de política cultural que ubica, en un primer nucli central, dos objectius principals:


A.1.1. Facilitar els processos educatius pel que fa a les arts i les humanitats per ampliar l'accés als béns i serveis culturals.

El primer dels dos objectius proposats respon en primer lloc a donar una resposta de xoc cap a unes activitats que han estat especialment castigades per la crisi i pels processos de reformulació de les polítiques públiques. Però per damunt d’aquesta aproximació més d’emergència, cal albirar un alineament amb les recomanacions de la Unió Europea sobre el paper que poden jugar els sectors culturals i creatius en el disseny de models de desenvolupament sustentats en la innovació, la inclusió i la sostenibilitat, i per tant esdevé en una opció estratègica que ha de contribuir a una aproximació més integral de canvi del model productiu.

En concordança amb el marc europeu, La Comissió Europea ha traduït el reconeixement dels diversos papers de la cultura en les seues polítiques. Això significa en la pràctica que els

16

programes més enllà dels específicament dedicats al sector culturals (per exemple Europa Creativa, Capitals Europees de la Cultura) estan cada vegada més presents en els documents de polítiques i iniciatives desenvolupades per altres direccions generals, reconeixent la importància de les indústries culturals i creatives per a la competitivitat i la innovació europees3. La Direcció General d'Empresa i Indústria també ha posat en marxa l'Aliança Europea d'Indústries Creatives (EIA) en el 2012, que té per objecte provar i millorar les mesures de suport locals per a les ICC en més de 15 ciutats o regions. També la Direcció General de Política Urbana, en la seua Comunicació de 2010 (C0M (2010) 533) sobre "Política regional contribuint al creixement intel·ligent a Europa", posa en relleu el potencial de la cultura per impulsar les economies locals, estimular noves activitats, crear nous jaciments d’ocupació, influir en altres indústries (per l’efecte desbordament –spillovers-), millorar l'atractiu de les regions i ciutats, així com també per actuar com un catalitzador per al canvi estructural en les zones industrials i zones rurals, rejovenint així les seues economies, reforçant la cohesió social i contribuint a un canvi de la imatge pública de les regions.

El segon objectiu central, “facilitar els processos educatius pel que fa a les arts i les humanitats per ampliar l'accés als béns i serveis culturals”, enfront de la visió més d’emergència de l’objectiu anterior, representa la connexió amb el llarg termini i suposa la peça de càrrega per a la sostenibilitat global de la proposta. No cal aprofundir molt en els vincles entre el sistema educatiu i els models de relació dels individus amb l’ecosistema cultural. En totes les experiències i discussions plantejades a la fase participativa dels focus groups, tots els participants de pràcticament tots els sectors assenyalaven la rellevància central de les intervencions en el sistema educatiu. Les darreres reformes educatives posterguen l’educació artística, i hi ha un clar consens de què és bàsicament l’efecte del sistema educatiu el que explica l’interès i la receptivitat enfront de les expressions artístiques i culturals i els comportaments i les pràctiques. Si ens preguntem al voltant de si als darrers 30 anys i a la realitat espanyola s’ha ampliat l’accés i la participació de forma generalitzada, i si aquelles pràctiques minoritàries i elitistes hi han ampliat la seua base social, “la conclusió ha de ser forçosament que aquestes dinàmiques no s’han produït ni sembla que vagen a produir-se”. Podem constatar com assenyala Ariño 4, que hi ha altres canvis que s’albiren amb l’aparició i consolidació de nous grups demogràfics i socials, com els nadius digitals, els joves adults, els jubilats i prejubilats, o el creixent paper de les dones a tots els estrats demogràfics. Totes aquestes transformacions, però, “deixaran les estructures de distribució dels béns culturals intactes si la principal política cultural no és una política educativa.

No hi ha per tant que limitar la dimensió educativa als espais d’educació formals, sinó que cal que integrem la visió en una perspectiva ampla en espais educatius no formals i en les propostes educatives al llarg de la vida. El problema operacional per facilitar els processos educatius pel que fa a les arts i les humanitats és que els efectes superen el mitjà i curt termini, i és per això que no resulten d’excessiu interès donada la tirania del cicle polític. És el moment

3 Un dels més recents ha estat la Comunicació de la Comissió: “Por un Renacimiento industrial Europeo”, COM(2014) 14. En eixe document enumera les indústries creatives entre els sectors emergents, que jugaran un paper decisiu en l'economia del futur. Però també cal subratllar el paper especial que li atorga a les indústries culturals i creatives en el mateix document guia per a l’elaboració de les RIS3 (ESTRATEGIAS NACIONALES Y REGIONALES PARA LA ESPECIALIZACIÓN INTELIGENTE). 4 Ariño, A. (2016): “Participación cultural y políticas públicas en España”. En Rius-Ulldemolis, J., Rubio, J.A (Eds): Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales. PUV. València.

17

de disseny d’un projecte a llarg termini que implique el desenvolupament de programes i projectes d’intervenció, però també de programes a llarg termini per a la seua avaluació.

LA PRIMERA CORONA D’OBJECTIUS La primera corona d’objectius inclou els següents:

A.1.4 Millorar l'accessibilitat a la cultura i a la creació cultural a aquells que mostren nivells menors d'accés per raons de diversitat funcional, raons econòmiques, raons d'identitat cultural, territorials i de mida d'hàbitat o per raons de gènere.



A.2.3 Afavorir l'autoestima individual i col·lectiva a partir d'elements simbòlics.


En aquesta primera corona d’objectius, tractant d’afegir les preferències expressades en un context de certa coherència global, incloem dos grups d’objectius: aquells que articulen la política cultural al voltant de la construcció de sentiments d’identitat, pertinença i autoestima a través de la projecció exterior i per una altra banda, aquells que impliquen l’ampliació i la democratització dels ciutadans implicats en les cultures compartides, així com la recerca de l’impacte de la cultura sobre el desenvolupament integral de les persones. El primer grup d’objectius dona resposta tant a la formulació de les línies programàtiques dels responsables de la Conselleria de Cultura, com certes demandes expressades en la participació oberta de la ciutadania. El segon grup d’objectius, relacionats amb la democratització, és una demanda prou compartida, i en certa manera també prou tradicional en la formulació de les polítiques públiques. Respecte a la identificació sobre en quins col·lectius i grups cal identificar les mancances en l’àmbit de la democratització, hem de constatar que, tant en la mesura dels indicadors de rellevància com en moltes de les discussions en els focus groups, han versat sobre la necessitat de caminar cap a nivells majors d’igualtat de gènere, especialment en l’àmbit de la creació, gestió, i direcció. En aquesta voluntat de democratització també queda recollida la línia programàtica dels responsables de la política cultural que expressen la voluntat d’incloure en la participació cultural a tota la ciutadania, independentment del lloc on habiten o de les seues condicions econòmiques.

LA SEGONA CORONA D’OBJECTIUS La segona corona recull un grup més divers d’objectius com són:

A.1.3 Democratitzar la participació en la definició de la mateixa política cultural.



A.3.2 Millorar la capacitat creativa i crítica dels individus.

18

C.1 Utilitzar les activitats culturals i creatives per afavorir la inclusió social de grups o comunitats amb riscos d'exclusió.


Com podem comprovar en aquest grup incloem objectius que pertanyen al conjunt dels drets culturals relacionats amb la democratització, però també dels grups relacionats amb el paper de la cultura com a element per construir la identitat individual i col·lectiva i contribuir a la capacitat crítica i creativa. I finalment, comptem amb dos objectius relacionats amb la inclusió social, o com a elements per a difondre els valors positius de la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la solidaritat.

ALTRES OBJECTIUS INTERNS. Altres objectius de caràcter i perspectiva interna no han esta considerats en aquest document, però som conscients que per a l’aplicació d’aquestes propostes programàtiques resulta essencial l’existència d’un nombre suficient i amb motivació de personal assignat al seu desenvolupament. En aquest sentit el desenvolupament de la política cultural valenciana ha de assolir, al menys, la proporció de despesa de personal efectiva (i nos sols comptable) que mostren com a mitjana el conjunt de les polítiques de les CCAA, que s’aproxima al 33%. Però també, caldrà fer les modificacions adients als reglaments orgànics. i l’estructura haurà d’adequar-se als nous objectius. Resulta necessari replantejar-se l’existència dels organismes autònoms. Els organismes autònoms han d’acomplir funcions concretes que es fan amb dificultats des de l’administració i aportar més flexibilitat i agilitat, però han d’enfortit-se els mecanismes de coordinació.

LA FUNCIONALITAT D’UNA LLISTA ORDENADA D’OBJECTIUS Una llista ordenada i jerarquitzada d’objectius planteja un escenari desitjable de compliment, que per una banda clarifica els plantejaments programàtics en un camp tan complex (des del punt de vista de la definició dels objectius) com és el de la política cultural, però d’altra banda permet també articular criteris més clars. En les discussions sobre els diagnòstics en les sessions participatives, pràcticament la totalitat dels participants estaven d’acord (33% ) o molt d’acord (61%) en què un dels problemes dels sectors culturals i creatius a la Comunitat Valenciana és la manca de criteris clars a les polítiques culturals.

Així, la llista proposta d’objectius, en cas que siga interioritzada per la política cultural, compliria una primera funcionalitat circumstancial i hauria de servir per ordenar com a criteris centrals, en una primera aproximació, les baremacions de les convocatòries d’ajudes a programes i projectes per part de l’administració de la Conselleria de Cultura i de qualsevol altres institucions i administracions culturals que volgueren adherir-se i participar.

Per altra banda i amb una mica més de consistència instrumental, a llarg termini, el llistat jerarquitzat d’objectius hauria de permetre reconstruir de manera integral i des del principi, el disseny de la política cultural determinant/condicionant els instruments d’intervenció, els recursos destinats al desenvolupament de les polítiques (pressupostos), l’elecció, el disseny de les institucions i/o unitats organitzatives, i persones que haurien d’implementar els programes. Finalment, el llistat d’objectius també permet la construcció d’un sistema d’indicadors (de diagnòstic, de recursos, de processos, de resultat i d’impacte) que possibilite el seguiment i l’avaluació dels programes.

19

Il·lustració 11. Proposta ordenada d'objectius de política cultural

20

LA CONVERSIÓ DE LA LLISTA D’OBJECTIUS EN UN CONJUNT VERTEBRAT EN EIXOS ESTRATÈGICS Una correcta recombinació dels objectius pot derivar en un esquema articulat d’eixos estratègics d’intervenció, que poden estructurar de manera horitzontal el conjunt de propostes que, en els paràgrafs següents, es presenten de manera sectorial:

Eixos estratègics

1. Reconstrucció i enfortiment del teixit econòmic dels sectors culturals i creatius.

2. Democratització de la participació cultural mitjançant la connexió amb l’ecosistema educatiu i la promoció de la igualtat de gènere.

3. Internacionalització i projecció exterior de la cultura i la creativitat valenciana

4. Territorialització, integració i descentralització de les dinàmiques culturals i creatives i normalització de les propostes en llegua pròpia.

5. Obertura a nous models de cooperació i governança de les polítiques culturals.

Il·lustració 12. Transformació de la llista d'objectius en eixos estratègics

En termes funcionals podríem afegir que els eixos 1 i 3 principalment afecten els nivells d’eficàcia en la capacitat transformadora de la cultura, les arts la creativitat i el talent; els eixos 2 i 4 tenen a veure amb qüestions relatives a l’equitat i la justícia, mentre que l’eix 5 apel·la al grau d’eficiència en el desenvolupament de la política cultural.

21

6. Escenaris pressupostaris plausibles

Som absolutament conscients de les enormes dificultats pressupostàries a les quals fa front en aquests moments la Generalitat Valenciana, però una política pública ho és per definició si té capacitat efectiva per transformar la realitat sobre la qual s’orienta, i per això resulta imprescindible la disposició de recursos que facen possible dita transformació. D’acord amb la nostra anàlisi, l’actual dotació pressupostària de la Generalitat Valenciana, orientada als sectors culturals i creatius, té una limitada capacitat d’afectar el funcionament de l’ecosistema cultural. L’evolució dels recursos públics i privats orientats als sectors culturals i creatius pot observar-se al gràfic següent 5.

En conjunt, des de 2008 fins a 2014 la caiguda de la demanda orientada als sectors culturals ha

caigut en un 26%, que significa en termes absoluts 436 milions d’euros, dels quals 185 milions corresponen a la davallada de la despesa pública mentre que 251 corresponen al sector privat.

Si comproven, en termes comparatius, la situació de la despesa del Govern Regional, podem comprovar que la situació de la Comunitat Valenciana ha passat de ser una de les que mostrava en l’any 2000 un major nivell de despesa, tant en termes per habitant com en proporció de la despesa total del Govern Regional, a passar a una de les situacions més endarrerides.

5 Per completar el conjunt de recursos orientats als sectors culturals caldria afegir la demanda corporativa d’inputs dels sectors culturals i creatius, però les dades no estan disponibles.

Il·lustració 13. Despesa pública i privada en cultura. 2008-2014. Font: elaboració pròpia de diverses fonts

22

Il·lustració 14. Despesa Governs Regionals. Any 2000. Font: Estadística de Financiación y Gasto Público en Cultura

Il·lustració 15. Despesa Governs Regionals. Any 2014. Font: Estadística de Financiación y Gasto Público en Cultura

23

Com es pot comprovar la despesa de la Comunitat Valenciana és una de les que mostra una major regressió des de principis de l’any 2000. Si atenem al cas dels ajuntaments, la seua despesa suposa unes 2,3 vegades la despesa de la Generalitat, tot i que els 15 municipis més grans realitzen una despesa global d’una dimensió similar a la Generalitat Valenciana.

Il·lustració 16. Pressupostos en cultura. Corporacions locals 2014. Font: MHAP

El percentatge sobre el conjunt de la despesa municipal ha suposat una notable davallada entre 2010 i 2014 com es pot comprovar a la següent il·lustració.

24

Il·lustració 17. Proporció de la despesa en cultura respecte a la despesa total. Dades per als principals municipis 2010 i 2014. Font. MHAP i elaboració pròpia

En el cas dels ajuntaments caldria retornar a proporcions més normalitzades: al voltant del 6%, com a proporció en la franja inferior, entre el 7 i el 9% per aquells municipis actius en l’àmbit de les polítiques culturals i al voltant o per damunt del 10%, en aquelles corporacions que consideren als sectors culturals i creatius com a estratègics per al desenvolupament local.

Si hem de plantejar una hipòtesi raonable sobre la dimensió adequada dels recursos financers destinats a la cultura, caldrà posicionar-se en alguna de les hipòtesis sobre la percepció del paper dels sectors culturals i creatius en el conjunt del funcionament del sistema socioeconòmic.

Així podem plantejar una taula resum que podria dibuixar tots els escenaris plausibles entorn del finançament de la política cultural per part de la Generalitat Valenciana.

25

Taula 3. Escenaris pressupostaris

(Els valors monetaris expressats en Milions d’euros) 2016 2017 2018 2020 1. Model actual: Variacions incrementals que simplement mantenen les condicions actuals.

Pressupost en milions d'Euros.

La provisió de béns i serveis culturals per part del sector públic es limita a un efecte cosmètic i de compensació pels agents culturals. Els graus d’eficàcia, eficiència i equitat són irrellevants.

99,9 102,9 106,0 109,2

2. Model de benestar: Retornem durant el període a la situació abans de la bombolla prèvia a la crisi (1% del pressupost).

La cultura incrementa la utilitat social d'una comunitat, però en termes de cost d'oportunitat suposa un cost/càrrega net per garantir la seua provisió des d'una perspectiva transformadora. L’expansió de la despesa està condicionada per les condicions de provisió d’altres serveis públics (serveis socials, sanitat, educació...)

99,9 120 150,4 171,6

3. Model competitiu: L'aportació del pressupost s'ajusta a la dimensió en termes de PIB de les activitats del sector culturals i creatius (1,5%).

La cultura és un sector més. Així canvis en la grandària de la indústria creativa té efectes sobre el conjunt de l'economia, però en la proporció de la seua grandària, i és estructuralment neutral sobre la dinàmica global. Els efectes sobre la renda, la productivitat o el benestar no són diferents dels de qualsevol altre sector. En termes de polítiques públiques mereix o desmereix les mateixes ajudes que la resta de les activitats productives.

99,9 151,0 201,0 257,3

4. Model de creixement: L’aportació del pressupost, almenys arriba a la dimensió de l'any 2000 (1,8% del pressupost total de la Generalitat).

En aquest model, les indústries creatives són un vector de creixement, de la mateixa manera que l'agricultura a principis del segle XX o les manufactures elaborades en els anys 1950-60. Hi ha moltes explicacions possibles, però totes són una variació sobre la idea que l’activitat cultural i les indústries creatives generen externalitats que provoquen variacions en la productivitat o en la competitivitat d'altres sectors (per exemple, el disseny dirigit a la innovació), o que faciliten l'adopció i retenció de noves idees o tecnologies en altres sectors (per exemple, les NTIC) o que atrauen talent.

99,9 170,0 255,0 306,0

5. Model d'innovació. El pressupost supera el 2% del pressupost de la Generalitat Valenciana.

Les indústries creatives no són un sector en si, sinó que constitueixen una part estructural del sistema d'innovació del conjunt de l'economia. La cultura condueix el procés de canvi en l'economia. La cultura és un bé públic però en sentit dinàmic.

99,9 190,0 280,0 350,0

26

Representat de manera visual tindríem el següent resultat:

Il·lustració 18. Representació visual dels escenaris pressupostaris. Milions d’euros

Òbviament, la proposta de l’equip d’Econcult, defensa la necessitat de situar-se en l’escenari, almenys del model de creixement, per variades raons:

- El nivell actual de dotació pressupostària està molt per sota de la mitjana de les CCAA i tal com està ara té una minsa capacitat de transformar la realitat de l’ecosistema cultural valencià. Cal assenyalar que en aquests moments la principal beneficià de la política cultural és la mateixa administració cultural i que més del 60% dels impactes es concentren als grans espais metropolitans. Amb els actuals nivells de despesa, la política cultural es limita a il·lustrar una voluntat cosmètica sobre el paper de la cultura com a element de transformació social. El tema central que cal plantejar-se no té sols a veure amb la disponibilitat dels recursos sinó també amb l’estructura de les prioritats que s’evidencien en una proposta pressupostària. Com hem vist en els gràfics anteriors a l’any 2000, amb un govern conservador, es dedicava l’1,8% del pressupost total.

- Estem absolutament convençuts del fet que els sectors culturals i creatius han de ser protagonistes en el canvi del model productiu de la Comunitat Valenciana, i que els impactes sobre la dinàmica econòmica estan fonamentats en evidències empíriques i contrastades sobre els efectes diferencials (enfront d’estratègies de composició productiva alternatives) al voltant de les dinàmiques de la innovació, la productivitat i finalment també en la seua capacitat de satisfer en major mesura els drets i les necessitats de la ciutadania.

Finalment proposen que les aportacions als sectors culturals i creatius s’han de completar amb uns 20 milions anuals d’aportacions del Govern Central als grans equipaments, per tal d’equiparar-se a les aportacions en altres territoris i procurar que una part dels pressupostos del Pla Operatiu de la Unió Europea, siga destinat a les activitats dels sectors culturals i creatius (30 milions anuals per al període 2016-2020).

Model cosmètic.Model de benestar

Model competitiuModel de creixement

Model d'innovació

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

2016 2017 2018 2019

99,9102,9 106,0 109,2

128,6154,4

171,6151,0

201,0

257,3

170,0

255,0

306,0190,0

280,0

350,0

27

Com a directriu per a les corporacions locals i com a elements per establir models de cooperació interinstitucional entre la política autonòmica i la local, cal apuntar la conveniència de retornar a proporcions més normalitzades: al voltant del 6%, com a proporció en la franja inferior (MODEL DE BENESTAR), entre el 7 i el 9% (MODEL COMPETITIU) per aquells municipis actius en l’àmbit de les polítiques culturals, i al voltant o per damunt del 10% per aquelles corporacions que consideren als sectors culturals i creatius com a estratègics per al desenvolupament local (MODEL DE CREIXEMENT O D’INNOVACIÓ).

28

PART II. LA DIMENSIÓ PROPOSITIVA

1. Propostes des d’una perspectiva no sectorial

CULTURA RENDA I OCUPACIÓ Un dels objectius prioritaris, clarament indicats, tant pels agents dels sectors culturals participants en els “focus groups” com per la Conselleria de Cultura, és el de convertir els sectors culturals i creatius en un motor de recuperació econòmica, i per tant l’ocupació al sector es converteix en un element clau. El nombre d’ocupats en el sector cultural mostra uns valors creixents a partir del 3r trimestre de 2014, com es pot comprovar a la següent il·lustració.

Il·lustració 19. Evolució de l'ocupació als sectors culturals. Comunitat Valenciana. Valors trimestrals. Font EPA

Il·lustració 20. Aportació de les activitats culturals al PIB per sectors. Comunitat Valenciana. Font elaboració pròpia

41,9

46,1 45,4

40,8

43,6

38,4

45,242,1

45,8

37,6

43,1

47,449,1

48,7

0

10

20

30

40

50

60

1T20

11

2T20

11

3T20

11

4T20

11

1T20

12

2T20

12

3T20

12

4T20

12

1T20

13

2T20

13

3T20

13

4T20

13

1T20

14

2T20

14

3T20

14

4T20

14

1T20

15

2T20

15

3T20

15

4T20

15

Mile

rs

29

L’objectiu a final de la legislatura (a mitjans de 2020), amb polítiques actives de promoció i activació dels sectors culturals i creatius seria que s’ubicara entre els 58.000 i 60.000 ocupats, el que suposaria una taxa de variació anual acumulada d’entre el 4% i el 5%, entre el període 2016 i 2020. Amb aquests nivells d’ocupació i mantenint la productivitat mitjana dels sectors culturals i creatius, arribaríem a recuperar el nivell de producció del PIB d’abans de la crisi entre l’any 2018 i 2020.

En termes de valor afegit, els càlculs més recents sobre l’aportació dels sectors culturals i creatius ens mostren l’efecte devastador de la crisi sobre la dimensió econòmica dels sectors culturals i creatius, provocant una davallada conjunta de quasi el 40% del seu valor econòmic. Especialment sagnat resulta en els subsectors de les arts visuals i en l’audiovisual i multimèdia, en aquest cas agreujat per la desaparició de la televisió pública a finals de 2013. En aquest sentit, la caiguda de la importància econòmica del sector cultural a la Comunitat Valenciana supera àmpliament el comportament a la resta d’Espanya6, tot i que sembla que des de 2013 hi podem observar cert procés de convergència.

Il·lustració 21. Evolució comparada del PIB cultural, Comunitat Valenciana enfront d’Espanya. 2008=100

Així un increment de 10.000 treballadors als sectors culturals i creatius tindria efectes sobre la productivitat conjunta del sistema econòmic valencià i, segons les darreres aproximacions, podria significar un increment de la productivitat global del sistema del 7%.7 Però cal afegir, a partir de l’evidència europea altres efectes molt diversos, sobre la resta de l’ecosistema socioeconòmic, relatius a la densificació de la dimensió de la societat del coneixement afectant tant als aspectes com a les actituds, la propensió a la innovació i la creativitat en distints àmbits, la penetració de les TIC, i a la cohesió social (Fleming, T., 2015)8.

Entre estos treballadors cal incloure aquells que cal ampliar des de la pròpia administració pública per al adequat desenvolupament de les polítiques culturals, tractant d’adequar la dimensió efectiva de la despesa de personal de la administració cultural a la mitjana de la resta de les CCAA (33%)

6 Les dades per a Espanya sols arriben fins a 2012 i les de la CV fins a 2013. 7Boix, R., Palomino, J., Rausell, P.(2018): Creative service industries and MED regions: is there a differential effect of creativity on the productivity of the Mediterranean European regions? Versió no definitiva. 8Fleming, T. (2015): “Cultural and creative spillovers in Europe: Report on a preliminary evidence” review. TFCC.

100

9696

92

85

100

8884

79

7072

6065707580859095

100105

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Índe

x. 2

008=

100

Espanya Comunitat Valenciana

30

Proposta 1. Creació de 10.000 llocs de treball i recuperació dels nivells de producció cultural de 2008

SECTOR PROPOSTA TERMINI

TRANSVERSAL

Generar les condicions per a la creació de 10.000 llocs de treball en els sectors culturals i creatius (arribar a 60.000), retornant a les xifres del PIB dels sectors culturals de 2008 (2100 M €) a final de la legislatura.

2016-2020

Indicadors per al seu seguiment OBJECTIUS ALS

QUALS AFECTA

EIX: 1

• Evolució dels indicadors d’ocupació de l’EPA o altres fonts d’ocupació dels sectors a 3 dígits CNAE (900 910, 476, 581, 582, 591, 592, 601, 602, 711, 712, 731, 732, 741, 742, 743, 749, 620, 631, 639, 181,182,264, 322).

• Seguiment del PIB cultural.

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

EDUCACIÓ I CULTURA Una de les demandes més generalitzades i que arreplega un dels majors nivells de consens, tant en l’àmbit dels agents culturals com en conjunt de la ciutadania en general, és l’enfortiment de la perspectiva humanística en l’àmbit educatiu. Però, com assenyala Gemma Carbó9, el diàleg entre el món de l’educació i el de la cultura no és fluid. També mostra que el diàleg entre educació i cultura és un objectiu explícit de les tendències més innovadores de la política cultural, com l’Agenda 21 de la Cultura, que proposa com a objectiu “Generar instàncies de coordinació entre les polítiques culturals i educatives, impulsant el foment de la creativitat i la sensibilitat, i la relació entre les expressions culturals del territori i el sistema educatiu”. La mateixa Comissió Europea recomanava ja en 2007 “Promoure la creativitat en l’educació, a través de la participació del sector cultural en el procés d’aprofitament del potencial de la cultura com aportació concreta i eina, per a l’aprenentatge permanent i del foment de la cultura i les arts en l’ensenyament formal i no formal.”

L’educació en les arts i les humanitats compleix variades funcions. En primer lloc, dota als individus, mitjançant la formació sobre la història de la cultura de les prèvies condicions cognitives per apreciar l’art i la cultura; en segon lloc la formació específica en tècniques artístiques i culturals possibilita la pràctica creativa; en tercer lloc el sistema educatiu genera contextos socials on és possible l’accés a la cultura en sentit ampli.

Les últimes evidències 10mostren que el fort impacte del capital cultural heretat (mesurat com l’exposició a la cultura durant la socialització primària a la infància -llibres, instruments a casa, assistència a esdeveniments culturals, pràctiques) determina de manera molt forta el consum cultural. Així, la probabilitat de ser un consumidor cultural habitual per a un individu amb capital cultural alt, és 6 vegades superior a la d’un individu amb un capital cultural mitjà-baix.

9Carbó, G. (2013). Polítiques culturals i educatives a Catalunya: dificultats de la interrelació. Tesi Doctoral Girona. Universitat de Girona. 10 Panel de Hábitos Culturales. Observatorio Vasco de la Cultura. 2016.

31

Barbieri11 assenyala que la presència de la cultura en l’àmbit educatiu es pot analitzar des de les línies fins ara tradicionals de la intervenció pública: d’una banda, en les estructures formalitzades d’ensenyament, tant pel que fa als currículums escolars com als ensenyaments artístics; i d’altra banda, en els serveis educatius dels equipaments i institucions culturals, com ara museus, teatres, etc. Cal esmentar i no deixar al marge la importància que adquireix la cultura en l’educació no formal —tot i no ser estrictament dependent del finançament públic— com ara en l’oferta d’activitats extraescolars i en programes educatius i d’oci impulsats per entitats de lleure.

Molts especialistes coincideixen en la falta de connexió integral entre les estratègies educatives i les culturals. En aquests moments, però, el cas de la Comunitat Valenciana amb una Conselleria única, podria ser un bon context per tractar d’articular estratègies conjuntes. Compartim la visió de què les paraules clau són reconeixement i col·laboració entre els interlocutors educatius i culturals, i avaluació, tant en el sentit de rendició de comptes i anàlisi d’eficiència i eficàcia com a element d’aprenentatge col·lectiu.

En aquest context, plantegem un projecte que consisteix en l’articulació intervinguda pel sistema escolar (a través d’una comissió tècnica entre Educació i Cultura) d’un catàleg d’ofertes culturals –un portafolis cultural- que els estudiants de primària i secundària, cicles formatius i formació d’adults, han d’assolir, triant lliurement entre el catàleg ofert12. L’objectiu és possibilitar que tots els participants en processos educatius puguen gaudir d’un context cultural el més ric possible, independentment dels seus condicionaments socioeconòmics i familiars.

Proposta 2. Programa "Una Motxilla de cultura"


TRANSVERSAL

Creació, en col·laboració i mediació de la Direcció General de Política Educativa el programa de “Una Motxilla de cultura”. Una proposta de portafolis curricular per als estudiants de primària i ESO, confeccionat en un context d’elecció lliure per part dels estudiants i intervingut pel sistema escolar.

Proves pilot, curs 2016-17. Programa ampliat, curs 2017-

18


QUALS AFECTA

EIX: 2 Creació d’un sistema de base de dades i d’indicadors per al seguiment específic del “currículum cultural” i sobre els impactes del programa.

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

També proposem incentius específics perquè institucions culturals públiques o privades proposen intervencions innovadores de relació i interacció entre l’ecosistema cultural i l’educatiu.

11 Barbieri, N. (2015): “Cultura i educació: cap a una aproximació integral.” En CONCA (2015); ESTAT DE LA CULTURA I DE LES ARTS03_2015Repensant les polítiques culturals .Reptes i reflexions. Pp (33-40) 12 La concreció i la mecànica de la proposta està desenvolupant-se en col·laboració amb el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.

32

Proposta 3. Programa d’incentius per a propostes innovadores de relació entre les institucions culturals i el sistema educatiu


TRANSVERSAL

Programa d’incentius per a propostes innovadores de relació entre les institucions culturals i el sistema educatiu.

Primera convocatòria 2017


QUALS AFECTA

EIX: 2 Nombre de propostes incentivades

Nombre d’estudiants/alumnes afectats Avaluació específica de les propostes

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

CULTURA I PERSPECTIVA DE GÈNERE Com en altres àmbits de la vida social, també en l'àmbit de la cultura es presenten notables desequilibris en la participació dels diferents gèneres. Les dones només són majoria entre la població consumidora de certes formes de cultura - llibres, teatre, dansa, però no en la creació i gestió de la cultura en general. Com assenyalen alguns estudis, tant entre els que creen (cineastes, novel·listes, artistes visuals, poetes/esses, compositors/es, dramaturgues/us ...) com entre la resta d'agents culturals (productores/s de cinema i arts escèniques, editores/s, crítiques / us ...), les dones són minoria. Existeixen en el camp cultural algunes professions amb majoria femenina, però són molt poques: agents literàries, galeristes i les relacionades amb la dansa (ballarines, coreògrafes, professores).

Si la presència és escassa, el reconeixement encara és menor, així el seu reconeixement social a través de premis o presència en institucions canòniques encara és menor (les dones són el 20% de la creació escrita, i sols arriben a rebre el 13% dels Premis Nacionals; representen el 12% de la creació i composició musical no assoleixen cap dels Premis Nacionals; suposen el 7% de la creació cinematogràfica i reben 0% dels Premis Nacionals; encarnen el 29% de la creació visual i només el 16% de les exposicions en els museus d'art contemporani).

És per això que si la voluntat de les accions de política cultural tenen la intencionalitat de satisfer els drets culturals de la ciutadania, necessàriament han d'articular mesures específiques per a fer visible la creació, producció i exhibició de les dones, adoptant iniciatives destinades a afavorir la promoció específica de les dones en la cultura, promovent polítiques actives d'ajuda a la creació i producció artística i intel·lectual d'autoria femenina, respectant la presència equilibrada de dones i homes en l'oferta artística i cultural pública, garantint la representació equilibrada en els diferents òrgans consultius, científics i de decisió existents en l'organigrama artístic i cultural, generant informació sobre la situació de les dones en tots els àmbits de la creació i de la cultura. En definitiva donant compliment a l’article 26 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

33

Proposta 4. Compliment de l'article 26 de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes


TRANSVERSAL

Totes les accions i ajudes públiques orientades als sectors culturals i creatius hauran de vetllar per fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i homes, en tot el concernent a la creació i producció artística i intel·lectual i a la difusió de la mateixa, donant compliment a la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 2 Informe anual sobre el compliment de les accions

incloses a l'article 26 de la Llei de la Igualtat (Unitat d’Igualtat de la Conselleria de Cultura).

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

CULTURA I SISTEMES D’INFORMACIÓ. D'acord amb les noves visions sobre el paper de la producció simbòlica, la cultura i la creativitat compleixen noves funcionalitats en les estratègies de desenvolupament territorial, és per això que resulta necessari aportar intel·ligència i coneixement als processos de decisió tant en l'àmbit públic i privat. En línies generals, aquest són els beneficis que reportaria un sistema eficient de generació, recopilació i disseminació d’informació relativa als sectors culturals i creatius:

• Constituiria un instrument que possibilitaria la planificació i avaluació de polítiques i projectes sobre el territori i afavoriria la prospecció i detecció sistemàtica de necessitats actuals i futures.

• Afavoriria l'optimització dels recursos públics i privats i l'eficiència en la seua assignació.

• Podria recollir percepcions de la ciutadania i per tant contribuiria a la detecció dels objectius compartits per una comunitat.

• Afavoriria la determinació d'objectius concrets i verificables en el marc del compromís de l'acció política amb el conjunt de la ciutadania i per tant incrementaria la confiança mútua, la transparència i l'escrutini social com a part del compromís col·lectiu en els projectes comuns.

• Permetria fer visible les relacions causals entre el fet cultural i l'individu i/o els grups, i per tant revelaria les implicacions entre les decisions i els seus efectes, el que configuraria comunitats més informades i responsables en els seus processos de presa de decisions, atorgant major profunditat democràtica als processos socials.

Un Observatori constituiria una estructura permanent, amb capacitat per generar informació sobre els sectors culturals de la Comunitat Valenciana, aportant coneixement i intel·ligència per a la presa de decisions públiques i privades, així com generant metodologies d'avaluació sobre el disseny, la implementació i els impactes de les accions desenvolupant l’acció pública. En definitiva, el seu objectiu principal serà oferir un servei d'anàlisi i informació tant subjecte

34

als objectius de la mateixa Conselleria de Cultura com per a operadors, programadors, agents i emprenedors del sector cultural.

En aquest sentit les funcions de l'Observatori serien:

- Delimitació, identificació, harmonització i homogeneïtzació de les classificacions internacionals sobre activitats i productes culturals i creatius. Per a això s'utilitzaran les propostes més recents de ESSnet-CULTURE (European Statistical System Network on Culture).

- Compilació i divulgació de les operacions estadístiques sobre les activitats culturals existents en el Pla Estadístic Nacional, territorialitzant les dades per a la Comunitat Valenciana i possibilitant la contrastació territorial i la comparació.

- Elaboració d'informació pròpia d'aquelles activitats que resulten d'interès per a la Conselleria i que no siga recollida per les fonts disponibles.

- Elaboració d'Informes trimestrals, semestrals o anuals sobre activitats i/o sectors culturals, d'acord a la demanda de sectors específics, departaments de la mateixa Conselleria o altres organismes dependents de la mateixa Conselleria o del Consell Valencià de Cultura.

- Elaboració d'un sistema d'indicadors que permeta el seguiment dels plans d'acció en els sectors culturals que siguen de l'àmbit de competència del Govern Regional.

- Realitzar investigacions específiques i desenvolupar metodologies innovadores per a l'anàlisi de les activitats culturals i creatives i la seua relació amb els individus i el territori.

- Generar espais de reflexió i anàlisi sobre les dinàmiques dels sectors i les polítiques culturals, provocant processos d'investigació i desenvolupament i innovació.

- Generar bases de dades conjuntes a l’estil de biblioteques i museus

Proposta 5. Observatori de la cultura i la creativitat. NS


TRANSVERSAL

Articulació d’un sistema de generació, recopilació i disseminació d’informació relativa als sector culturals i creatius (a mena d’observatori), en consorci amb el Consell Valencià de Cultura i en coordinació amb el sistema d’estadístiques del Ministeri de Cultura.

2017-2018


QUALS AFECTA

EIX: 5 Creació/activació de l’observatori

Indicadors d’impacte

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

35

Proposta 6. Pla d'enquestes d'avaluació dels usuaris dels servies culturals


TRANSVERSAL

Projecte pilot de passar al públic, participant d’enquestes d’avaluació, totes les propostes d’oferta cultural que hagen de ser finançades totalment o parcialment per les administracions públiques. Els resultats seran incorporats a una base de dades open acces per a gestors, emprenedors culturals, policymakers o investigadors.

2017. 30% de l’oferta 2020. 100% de

l’oferta


QUALS AFECTA

EIX: 5 Creació/activació de l’observatori

Indicadors d’impacte

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

CULTURA I COMUNICACIÓ Resulta evident que la comunicació de la producció cultural valenciana esdevé una de les variables claus per a una efectiva satisfacció dels drets culturals de la ciutadania, i un element tractor de moltes activitats professionals i formatives en els sectors culturals i creatius; i en aquest camp queda completament inserida la necessitat d’un sistema públic de comunicació que assumesca les funcions habituals d’exercir d’altaveu i difusor de l’ecosistema cultural. En aquest sentit, els redactors del present document defensen l’existència d’una radiotelevisió pública que hauria de ser eix vertebral del sistema cultural valencià. Tot i aquestes consideracions, com que el desenvolupament de les característiques de la nova radiotelevisió valenciana està dirimint-se al Parlament Valencià, aquest document no farà més que referències genèriques al nou model comunicatiu. Així, les propostes que es plantegen es fan al marge i amb certa independència de la necessària existència d’una xarxa comunicativa pública valenciana.

Una de les consideracions que més consens ha arreplegat en els grups de discussió amb els agents culturals ha estat la consideració de què els mitjans de comunicació li presten escassa atenció a l’ecosistema cultural valencià, i aquesta circumstància li detrau molta visibilitat, generant un cercle viciós en el qual l’escassa atenció mediàtica genera desconeixement per part de la demanda valenciana, que finalment expressa una disponibilitat, a consumir i pagar molt baixa. En conseqüència, entre altre mesures comunicatives, cal incorporar en el propis pressupostos de la política cultural els recursos adients per a inserir publicitat en el mitjans de comunicació.

36

Proposta 7. Pla d'accions de comunicació


TRANSVERSAL

Pla d’accions de comunicació per a la promoció i difusió cap al territori i cap a fora de la dimensió, la qualitat i la rellevància dels sectors culturals i creatius

Plans anuals


QUALS AFECTA

EIX: 3 Recursos destinats Impactes obtinguts

Anàlisi de notorietat dels esdeveniments promocionats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

LA REGULACIÓ DE LA CONDICIÓ DELS PROFESSIONALS DELS SECTORS CULTURALS I CREATIUS L’activitat professional en els sectors de les arts, la cultura i la creativitat mostra unes especificitats que requereixen un tractament fiscal i laboral diferenciat. Ja en La Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), recomanava que els governs contribuïren a crear i a mantenir no únicament un clima propici a la llibertat d’expressió artística, sinó també proporcionar les condicions materials que faciliten la manifestació del talent creador.

Proposta 8. Elaboració d'un marc regulador de les condicions laborals dels treballadors i treballadores dels sectors culturals i creatius

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL

Creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’una proposta, si fora el cas, d’un marc regulador autonòmic de la modificació de la regulació estatal, per al reconeixement, protecció i regulació de les condicions laborals i fiscals dels treballadors i les treballadores dels sectors culturals creatius.

2017-2018


QUALS AFECTA

EIX: 1

Elaboració d’una proposta de Llei abans de finals de l’any 2018

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Resulta necessari per tant una modificació del marc regulador de les condicions dels artistes, creadors i professionals connexos de la cultura, a l’estil de les plantejades al document de 2014

37

del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya “36 Propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura” 13.

ELS MODELS D’ÚS DELS ESPAIS PÚBLICS. Als carrers, les places, als patis de les escoles, a les ciutats i als pobles, fins i tot en els paisatges, la creació artística al carrer valora l’espai públic i el converteix en un lloc que genera ciutadania activa i compromesa. Aquest espai públic és a més un tret identificador del model de sociabilitat mediterrània, i en conseqüència una part constitutiva de la identitat dels valencians i les valencianes. Des de l’escultura pública a l’arquitectura contemporània, passant per les cultures urbanes, les arts escèniques o la música de les bandes, l’art i la cultura generen a l’espai públic els grans esdeveniments unificadors i participatius, democratitzant l’accés i provocant interaccions i mestissatges socials, generacionals i culturals. És per això que afavorir i facilitar l’ús de l’espai públic esdevé una variable essencial per a vitalitzar l’ecosistema cultural d’un territori.

Proposta 9. Harmonització de les ordenances que afavoreixen i faciliten l’ús dels espais públics per a les manifestacions artístiques i culturals

.NS

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL Creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’una proposta

indicativa d’harmonització de les ordenances municipals per facilitar l’ús artístic i creatiu dels espais públics.

2017


QUALS AFECTA

EIX: 1 Elaboració d’una proposta de Directrius Llei abans de

finals de l’any 2017

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

CULTURA I EUROPA. INTERNACIONALITZACIÓ I PROJECCIÓ EXTERIOR En primer lloc cal tenir en consideració les polítiques europees, cada vegada amb un grau d'interiorització major del paper de la cultura i la creativitat en els processos de desenvolupament. Com assenyala l'estudi encarregat per la Comissió, sobre els efectes de la cultura en el desenvolupament regional, a mesura que l'economia europea s'esforça per sortir de la crisi financera i reprendre una trajectòria constant de progrés sostenible, no es pot permetre el luxe de deixar de banda les fonts importants de creixement i dinamisme i el potencial i talent creatiu que es troba en la seua rica herència cultural. La visió d'Europa 2020, es basa en un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i en les iniciatives relacionades amb el projecte d'una Europa que confia a fer un ús efectiu de les seues forces i recursos. Disposem cada vegada de més evidències contundents respecte al fet que la dimensió dels sectors culturals en Europa és una de les variables claus per al desenvolupament d'una economia del coneixement, que siga competitiva a escala mundial.

13 CONCA (2014): 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura.

38

El sector cultural i creatiu europeu és una important font de dinamisme per a l'economia europea, que ha crescut més ràpidament que la majoria i que té el potencial per generar creativitat, innovació i propiciar l'emprenedoria a través d'una àmplia gamma d'activitats.

És per això que cal aprofitar aquesta focalitat de la cultura tant en els programes específics de cultura (Europa creativa, a partir de 2014), com en la resta dels programes dels fons estructurals que li atorguen més atenció a aspectes com la cultura, l'economia digital, el turisme cultural i la regeneració urbana.

També poden resultar molt prometedores les convocatòries Europees dels programes de xoc contra la desocupació juvenil. Com destaquen totes les anàlisis, la cultura és un sector que ocupa principalment a joves, ja que pot ser una eina adequada per combatre la desocupació juvenil.

La Conselleria de cultura, com a institució, i la unitat administrativa o funcional en qui delegue, ha d'estar pendent i preparada per reaccionar davant les oportunitats de finançament d'origen europeu aplicables als seus camps de competències.

Proposta 10. Creació d'una Oficina de Projectes Europeus

.NS

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL

Activació en el si de la Conselleria de Cultura d’una Oficina de Projectes Europeus, amb la funció d’assessorar a agents públics i privats per a la participació en les convocatòries europees relacionades amb la cultura, així com promoure la participació de la mateixa Conselleria o les seues organitzacions adscrites en projectes europeus.

2016 2017


QUALS AFECTA

EIX: 3 Nombre de projectes assessorats

Nombre de projectes assolits

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

La internacionalització de les activitats culturals i creatives valencianes és un repte que cal dur a terme d’una forma integral. Aquesta internacionalització no sols s’ha d’entendre d’una manera defensiva enfront d’un entorn d'escassetat de recursos públics, amb una demanda privada decreixent i amb una quantitat ingent de capital humà amb elevats nivells de formació, infrautilitzat i sense perspectives d’oportunitats professionals, sinó que resulta necessari utilitzar les estratègies de projecció exterior com una forma de reconstruir la imatge col·lectiva, però també de participar sense complexos en els fluxos i intercanvis globals de tendències artístiques, estètiques o intel·lectuals. Ja hi ha algunes activitats creatives amb elevats graus de connexió global com els sectors del disseny o el de videojocs. Una adequada connexió global, implica naturalment certs processos d’assimilació d’expressions artístiques i culturals mainstream, però combinades en un equilibri fructífer dels esforços per fer propostes híbrides i fertilitzacions creuades (des de jazz en dolçaina, disseny inspirat en la ceràmica de Manises o per les formes esquemàtiques de l’art rupestre llevantí, o també connectar les falles amb el burning man festival), així com trobar i projectar aquells elements clarament

39

diferenciats i diferenciadors (com són les Societats Musicals valencianes, el Misteri d’Elx o els paisatges patrimonials de l’Horta). Cal fer un esforç especialment intens en connectar i participar de les xarxes globals, especialment les europees. La Comunitat Valenciana podria tractar de convertir-se de nou en un nus rellevant dins d’un espai de referència simbòlica com és la mediterrània. Des d’un punt de vista d’una major concreció, la diversitat de contextos i característiques de les activitats culturals i creatives exigeix propostes a mida per a cada un dels sectors. Els colls d'ampolla comuns es concentren en la manca de finançament, les deficiències en les capacitats i habilitats en la gestió de les relacions internacionals, la immaduresa de les estratègies al voltant de la consolidació d'una o diverses marques de la producció cultural i creativa valenciana, i les millores possibles en la coordinació de les diferents estratègies i agències de la projecció econòmica i cultural exterior.

Proposta 11. Pla Valencià d’internacionalització de les industries culturals i creatives


TRANSVERSAL

Pla Valencià d'Internacionalització de les Indústries culturals i Creatives. • Finançament anual per a la participació en mercats i festivals

consensuats amb el sector. • Finançament de propostes de celebració d’esdeveniments de

dimensió internacional a la CV. • Acords de col·laboració amb agències de promoció i

internacionalització (Instituto Cervantes, AC/E, Ramón Llull, Agència Valenciana de Turisme, IVACE, ICEX).

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 3

Recursos destinats a programes d’internacionalització Nombre de participacions en esdeveniments internacionals per sector

(audiovisual, música, música en valencià, llibre, arts escèniques) Indicadors de presència i notorietat d’esdeveniments i productes

culturals valencians.

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

TERRITORIALITZACIÓ DE L’OFERTA CULTURAL. El model actual de política cultural de la Generalitat Valenciana, concentra als grans espais metropolitans (València, Alacant-Elx, Castelló), més del 60% de l’oferta cultural pública, es concentra en eixos nuclis, donada la ubicació dels principals grans equipaments de titularitat o gestió autonòmica (Palau de les Arts, IVAM, S. Pius Vé, Castelló Cultural, Teatre Arniches, etc.). No hi ha dubte del fort lligam entre el funcionament dels sectors culturals i creatius i la densitat urbana, i en moltes de les activitats culturals i creatives es requereix cert llindar mínim per articular propostes sostenibles i que congreguen suficient atenció. Tot i així, des d’un punt de vista tècnic, el model valencià resulta extremadament concentrat i és perceptible també una forta voluntat política per territorialitzar la política cultural, fent que no hi haja raons insalvables d’accés independentment de quin siga el lloc de residència de la gent14.

Les polítiques culturals han de garantir l’accés a la cultura des dels principis d’igualtat i universalitat. Aquests principis parteixen de la concepció del ciutadà en el seu doble paper de productor i receptor del coneixement, i tenen com a objectiu reduir tot tipus de barreres que

14 Declaració del Conseller V. Marzà sobre els tres objectius de la política cultural valenciana.

40

dificulten la possibilitat tant del gaudi com de l’aprenentatge de coneixements, i habilitats necessàries per a la recepció i creació del saber i de la cultura. Per tant, l’educació, els equipaments i programes, el coneixement dels llenguatges, de les eines d’informació i comunicació, són oportunitats per a l’accés. Així, la creació de xarxes d’equipaments de proximitat és fonamental per a l’accés (ICC, 2016), però també són eines adequades d’accés aquelles que impulsen la interacció i la col·laboració dels agents culturals i la ciutadania. Els organismes públics han de garantir la creació d’espais per a l’accés a la cultura, tot i això la gestió d’aquests pot ser realitzada no només pels poders públics, sinó també pels agents del territori que disposen dels coneixements i recursos per a fer-ho. En aquest sentit cal incorporar, mitjançant els programes de formació i intercanvis d’informació als Agents de Desenvolupament Local, a les estratègies i dinàmiques de la política cultural local

És per això que plantegem algunes mesures que possibiliten aquesta descentralització territorial.

Proposta 12. Constitució dels Consells Comarcals de les Arts la Cultura i la Creativitat


TRANSVERSAL

Constitució dels Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creativitat, compostos per agents públics, privats i del món associatiu, Centres d’Estudis Comarcals/Locals, amb les funcions de coordinar les actuacions comarcals, reclamar la territorialització de l’oferta cultural dels grans centres urbans i treballar en xarxa amb la resta dels CCACC. Els CCACC tindran una interlocució directa amb la Secretaria Autonòmica de Cultura i amb el Consell Valencià de Cultura.

2017


QUALS AFECTA

EIX: 3 Nombre de CCACC constituïts

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

En els darrers anys, la cultura de proximitat s'identifica amb aquella que fomenta una "ciutadania activa" i apel·la a una política cultural basada en la descentralització, el policentrisme, la inclusivitat i la connectivitat.

41

Proposta 13. Elaboració d'un "Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura"

.

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL

Elaboració d’un “Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura”, que determine les mancances en dotació d’infraestructures, que potencie la cultura de proximitat i oriente les inversions per al període 2018-2025 (arxius, biblioteques, museus, equipaments escènics i musicals, espais per a les arts visuals, centres culturals, equipaments de nova generació, espais públics i usos culturals). Programes específics per a municipis de menys de 10.000 habitants

2017


QUALS AFECTA

EIX: 4 Elaboració del Pla de cultura de proximitat i per a la Territorialització dels

Espais i Equipaments per a la Innovació, la Creativitat i la Cultura

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 14. Programa PACTE. Programa d'Art i Cultura per als Territoris

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL

Finançament del programa “Projectes d’Art i Cultura pel Territori”. (PACTE). Programa de finançament i cofinançament d’activitats culturals en espais no centrals, negociades amb els Consells Comarcals (veure proposta 6.NS) o altres institucions i agents locals. PACTE té com a objectiu aconseguir arribar a una més àmplia difusió cultural per arribar a noves audiències, donant suport a les activitats creatives i culturals en les zones on siguen insuficients o inexistents, especialment en les zones rurals i desfavorides. Finançament i cofinançament d’almenys 300 activitats/any, de xicotet i mitjà format.

2017


QUALS AFECTA

EIX: 4 Nombre d’activitats incentivades Nombre de participants Desenvolupament d’indicadors d’impacte i seguiment

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

CULTURA I INNOVACIÓ Les investigacions que vinculen indústries creatives amb innovació, ambdues enteses en un sentit ampli, es troben encara en els primers estadis. Podem dividir aquestes investigacions en dues línies: innovació en indústries creatives i paper de les indústries creatives en la innovació de la resta de l'economia. Les externalitats intersectorials no només es donen en les indústries creatives, sinó també entre indústries creatives i no-creatives, el que resulta encara més

42

important. A través d'aquesta darrera interacció, la creativitat genera innovacions en cascada en sectors manufacturers i de serveis continus. Però les relacions van encara més enllà, per exemple via demanda, al fet que els treballadors dels sectors culturals i creatius mostren, mitjançant la seua demanda professional i també en la personal, una major propensió a la innovació i la creativitat D'aquesta manera, les externalitats creuades tenen un impacte directe, indirecte i induït en l'economia de la innovació, contribuint al creixement econòmic. Això abasta des de la creativitat artística, comuna en les indústries creatives, fins a la creativitat científica, típicament associada a activitats d'I+D. És per això que la política cultural s’ha d’incardinar en les estratègies d’innovació.

Proposta 15. Integració del SCC en el model de governança de les polítiques d'innovació

SECTOR PROPOSTA

TERMINI

TRANSVERSAL

Integració estructural de la Secretaria Autonòmica de Cultura o altre actor de la política, orientats als sectors culturals i creatius en el model de governança de l’Agència Valenciana de la innovació i desenvolupament de propostes que connecten aquestes dues dimensions.

2017 amb la creació de l’ Agència

Valenciana de la Innovació


QUALS AFECTA

EIX: 1 Menció explicita en la futura Llei de creació de l’Agència Valenciana de la

innovació del paper dels Sectors Culturals i Creatius en el sistema regional d’innovació

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

COOPERACIÓ INTERINSTITUCIONAL Com podem comprovar en els escenaris pressupostaris plantejats en els paràgrafs anteriors, l'origen dels recursos que finalment acaben en l'ecosistema cultural provenen de fonts molt diverses (públics, privats, tercer sector) i d'agents molt distints, tant des del punt de vista jurídic com organitzacional (administracions públiques de diferents nivells, empreses públiques, consells consultius, sector corporatiu, associacions i fundacions) i amb interessos diferents. És en aquest complex context on cal dissenyar i definir noves formes de cooperació i interacció entre els distints nivells d’administracions i organismes públics, així com de noves formes de cooperació públic-privada. Tenir certa visió compartida i per tant orientar els esforços cap a les mateixes direccions pot tenir uns notables efectes multiplicadors en termes d'impacte. En aquest sentit pot ser una funció molt important promoure la cooperació interinstitucional amb un mecanisme per concertar la complexa xarxa de competències públiques i privades en matèria de promoció cultural, des del respecte a l'autonomia als diversos interessos de cada un dels subjectes que les exerceixen i en consulta amb els sectors professionals.

Des d’aquesta perspectiva d’aprofundir la cooperació, cal també reclamar una major atenció i col·laboració per part de l’Administració General de l’Estat, especialment en el cas dels grans equipaments culturals, com El Palau de les Arts, l’IVAM el Museu de Belles Arts Sant Pius Vé, el MARQ d’Alacant les biblioteques públiques provincials, els Arxius Històrics d’Alacant i Castelló i l’Arxiu del Regne, perquè la cooperació siga més intensa així com perquè les aportacions pressupostàries s’equiparen a altres institucions de característiques semblants.

43

Proposta 16. Promoció d'un Forum Anual sobre l'estat de les Arts


TRANSVERSAL

Organització per part del Consell Valencià de la cultura d’un Forum Anual sobre l’Estat de les Arts, les Cultures, la Creativitat i el Talent, amb l’objectiu d’establir un espai per a compartir llenguatges, coordinar estratègies, generar oportunitats per a les fertilitzacions creuades i realitzar una avaluació compartida sobre l’Estat de la Cultura, anticipant canvis i proposant recomanacions. Recuperació de premis anuals de reconeixement cultural per a cadascun dels sectors

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 5 Informe sobre l’esdeviment . MEMÒRIA ANUAL

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 17. Constitució de la MECUV


TRANSVERSAL

Creació d’un òrgan de participació social(MESA PER LA CULTURA VALENCIANA) per al disseny, l’avaluació i el seguiment de la política cultural, que valore el paper de la cultura per a la construcció d’una societat millor, i que procure una relació transversal entre la cultura i altres àmbits de la vida social i econòmica, especialment en la relació amb el sistema educatiu.

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 5 Constitució de la MECUV

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 18. Creació d'un premi anual per a aquelles administracions locals innovadores i implicades en cultura


TRANSVERSAL

Creació d’un premi/reconeixement anual (etiquetat amb “Capital Cultural Valenciana) per a aquelles corporacions locals que proposen despeses en cultura al voltant del 10%, i/o que proposen models innovadors en el marc de les polítiques culturals locals.

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 5 Nombre de reconeixements concedits

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

44

Proposta 19. Pla de negociació amb l'Administració General de l'Estat per als grans equipaments


TRANSVERSAL Pla de negociació amb l’AGE per a l’aprofundiment del grau de cooperació en el funcionament i finançament dels grans equipaments culturals.

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 5 Informe anual comparatiu sobre les aportacions de l’AGE als grans

equipaments culturals de l’estat espanyol

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 20. Programa de formació i intercanvi d’experiències de tècnics i policymakers


TRANSVERSAL

Disseny d’un programa de formació i intercanvi d’experiències entre personal tècnic de gestió cultural i policymakers dels distints nivells d’administració, amb l’objectiu de millorar la qualitat tècnica i democràtica de les polítiques culturals.

2016 2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX: 5 Informe anual comparatiu sobre les aportacions de l’AGE als grans

equipaments culturals de l’estat espanyol

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

45

2. De la lectura i el llibre

SÍNTESI DIAGNÒSTICA L’activitat lectora és una de les portes principals d’accés a l’ecosistema cultural i el sector de l’edició i el llibre és un dels de major dimensió dels sectors culturals i creatius, i amb significatius efectes d’arrossegament cap avant i cap enrere.

En ambdues dimensions la situació de la Comunitat Valenciana és prou decebedora i l’efecte de la crisi ha estat diferencial per al cas valencià.

Taula 4. Indicadors sobre l'evolució del sector del Llibre. 2008-2013. Font. Elaboració pròpia i Compte Satèl·lit de Cultura. INE

(Milers d’Euros) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 VAB Sector llibre i premsa. CV 688.162 € 585.993 € 563.641 € 540.070 € 502.075 € 506.401 €

Proporció VAB CV respecte a Espanya (llibres i premsa)

6,3% 5,6% 5,2% 5,1% 5,2% n.d

Nom Índex Esp.2008=100. VAB 100 95,7 99,5 97,4 88,9 n.d Nom Índex CV 2008=100. VAB 100 85,2 81,9 78,5 73,0 73,6

Especialment perjudicat en el context de la crisi ha estat el sector de

distribució al detall (les llibreries) el qual mostra una caiguda anual durant el període considerat de més del -7%, mentre que per a la part d’edició aquesta caiguda ha estat més moderada, tot i que important, del -4,5%. Les activitats menys afectades han estat la mateixa creació literària i la traducció, que mostren taxes de creixement positives (del 3,8% i del 0,8% anuals, respectivament). Des de l’any 2013 es pot observar un creixement del nombre d’empreses d’edició, però tot i així el sector editorial valencià se situa 2 o 3 punts per sota del que li correspondria en funció de la dimensió de l’economia valenciana respecte a la del conjunt d’Espanya. La quota de mercat de la producció editorial valenciana sobre la demanda total dels valencians es pot estimar al voltant del 14%.

El nombre d’empreses amb activitat editorial s’ha incrementat en els darrers dos anys (2014 i 2015) però amb empreses de dimensions molt reduïdes amb unes productivitats molt baixes.

15,9%

13,0% 12,4% 11,5%

14,1%

2010 2011 2012 2013 2014

5,7 6,2 6,1 6,3

5,36,3 6,1 6,2

2002-2003 2006-2007 2010-2011 2014-2015

TOTAL Comunitat Valenciana

Il·lustració 22. Evolució quota estimada del mercat d'editorials valencianes en la Comunitat Valenciana. Font: Estimació pròpia a partir de l’Enquesta de pressupostos familiars i l’informe sobre el comerç interior del llibre

Il·lustració 23. Evolució de l'interès per la lectura. Font: EHCC

46

En principi sembla que l’interès per la lectura, expressat pels valencians, no és molt diferent de la resta de la població d’Espanya, mantenint-se al voltant de la mitjana espanyola. També la despesa en llibres, especialment des de l’any 2011, se situa en valors molt semblants, arribant en 2014 a situar-se en 10 euros més per llar, encara que la proporció de la població compradora és menor.

No obstant això, el comportament lector i les pràctiques d’escriptura se situen per sota de la mitjana espanyola. En conjunt tenim, per tant, una activitat editorial que hauria de tenir una musculatura i dimensió major i uns ciutadans que, tot i que presenten un interès similar i una

despesa superior a la resta dels espanyols, mostren unes pràctiques lectores inferiors. Com bé assenyala la proposta del Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura, per part de la Fundació pel Llibre i la Lectura, L’any 2012 “el percentatge de lectors habituals més lectors ocasionals que llegeixen en altra llengua oficial de l’Estat espanyol diferent del castellà és del 74,2% per als lectors en català a Catalunya, el 35% en eusquera al País Basc, el 61,6% en gallec a Galícia i el 39,5% en valencià a la Comunitat Valenciana”. Aquest informe també assenyala que, “en

atenció a la llengua de l’últim llibre comprat, només el 2% dels llibres comprats pels valencians l’any 2011 va ser en valencià”. Segons dades de l’enquesta d’hàbits lectors elaborada per la Generalitat Valenciana,” a la nostra Comunitat, l’any 2010, tenim que el 93,4% dels valencians és lector habitual en castellà i que només el 3,8% llegeix habitualment en valencià”.

155 150 151 153

137129

123115

106

162,6

148,7

124,4 121,2114,3

135,8 133,1

114,4116,0

90

100

110

120

130

140

150

160

170

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Despesa mitjana per llar.EspanyaDespesa mitjana per llar.Comunitat Valenciana

Il·lustració 24. Evolució de la despesa per llar en llibres. Font: Enquesta de pressupostos familiars

Il·lustració 25. Pràctiques lectores. 2014-15. Font: EHPC

47

PROPOSTES. Proposta 21. Assolir que el VAB del sector del llibre valencià arribe al 7,5% del nacional


LECTURA I

LLIBRE Assolir que el VAB del sector del llibre valencià arribe a significar el 7,5% del total d’Espanya.

2020


QUALS AFECTA

EIX: 1 Dades territorialitzades del compte satèl·lit de cultura.

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 1 Proposta 22. Bonificació per la compra de llibres per al programa "una motxilla de cultura”


LECTURA I

LLIBRE Incorporar la venda de llibres a un programa bonificació per finançar el programa “una motxilla de cultura.” A partir de 2017


QUALS AFECTA

EIX: 2 Seguiment de l’evolució de les vendes bonificades de llibres

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 23. Adaptació del programa LECXIT


LECTURA I LLIBRE

Adaptació del programa LECXIT (Seguir les recomanacions de Lluch, G. et al. (2016): El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades. Universitat de València).

ndicadors per al seu seguiment OBJECTIUS ALS

QUALS AFECTA

EIX: 2

Nombre d’accions LEXCIT Disseny d’avaluacions específiques del programa

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 3

48

Proposta 24. Estudis de seguiment aspectes relacionats amb la lectura


LECTURA I LLIBRE

Elaboració en el marc de l’Observatori d’estudis sistemàtics i recopilacions sobre pràctiques lectores, edició, llibreries, autors, biblioteques públiques i escolars i catàlegs de bones pràctiques. (Seguir recomanacions del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura).

Desplegament del calendari

d’estudis al llarg de la legislatura


QUALS AFECTA

EIX: 5 Dades territorialitzades del compte satèl·lit de cultura

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 1 Proposta 25. Programa d'ajudes a l'edició en valencià


LECTURA I

LLIBRE Programa d’ajudes a l’edició en valencià Convocatòries anuals


QUALS AFECTA

EIX: 1 Recursos destinats al programa

Llibres editats amb ajudes Vendes dels llibres editats amb ajudes

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 5 Proposta 26. Mesures d’internacionalització al sector del Llibre


LECTURA I LLIBRE

Desenvolupar els vincles de la producció creativa, literària i editorial de la Comunitat Valenciana en l’àmbit nacional i internacional. (Seguir recomanacions del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura.)

Accions anuals


QUALS AFECTA

EIX: 3

Presència d’escriptors i editors en fires nacionals i internacionals. Obres d’autoria valenciana traduïdes Acords d’intercanvi entre CV i altres CCAA Presència de fets relacionats amb el llibre valencià en mitjans de comunicació i xarxes socials Seguiment de referències del món del llibre valencià a l’indicador de presència global

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 6

49

Proposta 27. Programes de formació per a agents rellevants en el marc de la promoció lectora


LECTURA I LLIBRE

Programa de formació orientat a bibliotecaris, famílies, professors, estudiants. Seguir les recomanacions de Lluch, G. et al. (2016): El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades. Universitat de València

Accions anuals


QUALS AFECTA

EIX: 2 Nombre d’accions formatives

Nombre de persones formades Avaluació de l’impacte de les accions formatives

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 7 Proposta 28. Contractes programa amb llibreries i biblioteques per a la promoció lectora


LECTURA I LLIBRE

Programes-contracte/programa amb biblioteques i llibreries a partir de propostes de programes de promoció/animació lectora i animació cultural.


QUALS AFECTA

EIX: 2 Recursos destinats al programa

Esdeveniments d’animació lectora esdeveniments culturals Avaluació dels impactes sobre els participants

Centr ¿ ¿ ¿

Cor1ª

Cor2

Altres 8

51

3. Del Patrimoni, museus, arxius i biblioteques

SÍNTESI DIAGNÒSTICA En l'àmbit de les polítiques culturals, el camp d'intervenció sobre la preservació del patrimoni s'ha convertit en una de les àrees de major consens. Aquesta circumstància s'ha mantingut pràcticament des de l'inici de les polítiques culturals contemporànies. La veritat és que des de diversos posicionaments ideològics, la protecció del patrimoni aporta a les diferents opcions arguments diferents que legitimen, i en última instància justifiquen, la intervenció per part de les administracions públiques.

La gestió del patrimoni, en les seues diferents facetes, té uns efectes d’arrossegament i empenta sobre algunes altres activitats, com el turisme cultural, el col·leccionisme i totes les activitats lligades a les noves tecnologies empleades en les noves propostes museogràfiques, la realitat ampliada, el 3D, etc.

L’interès per aquests elements, entre la ciutadania valenciana es troba lleugerament per damunt de la mitjana espanyola, exceptuat el cas dels arxius i les biblioteques.

Il·lustració 26. Interès per aspectes relacionats amb l'art i el patrimoni. 2014-15. Font:EHPC

Tot i que l’efecte de la crisi sobre el comportament de la ciutadania valenciana, respecte a la visita d’elements relacionats amb el patrimoni i els museus, ha estat diferencial respecte al conjunt d’Espanya, com podem comprovar al següent gràfic, es passa d’una situació que mostra comportaments superiors a la mitjana espanyola a una altra situació, en la darrera enquesta d’hàbits i consums culturals, en la que el comportament s’ubica per sota de la mitjana.

4,74,3

3,8

5,2

4,3

2,6 2,7

54,6

3,9

5,6

4,6

2,4 2,5

TOTAL Comunitat Valenciana

52

Il·lustració 27. Percentatge de visitants a manifestacions d'art i patrimoni. 2007-2015. Font: EHPC

Resulta aleshores evident que a la Comunitat Valenciana es manifesten algunes restriccions addicionals que han d’explicar un comportament pitjor. Per exemple, en el cas dels museus una de les raons diferencials enfront d’ Espanya per no anar-hi és “Hi ha poca oferta a la meua zona”.

Des del punt de vista de la dimensió econòmica el sector representa entre el 4 i el 5% del total espanyol, evidenciant-se clarament una baixa representació, en aquest cas no justificada, ja que la distribució d’aquests tipus d’equipaments, infraestructures i serveis culturals no hauria de mostrar signes excessius de concentració (com sí que passa a les activitats de les indústries culturals).

Taula 5. Indicadors sobre l'evolució del sector del Patrimoni, arxius i biblioteques. 2008-2013. Font. Elaboració pròpia i Compte Satèl·lit de Cultura. INE

(Milers d’euros) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 VAB Sector Patrimoni, arxius i biblioteques 99.515 87.770 96.039 103.550 92.677 99.416

Proporcions VAB CV respecte a Espanya (Patrimoni, arxius i biblioteques)

4,9% 4,2% 4,6% 5,1% 4,7% n.d


L’activitat pública del sector mostra unes variacions negatives del -7% anuals, així com mostra un fort descens les activitats educatives relacionades amb el sector (Conservació i Restauració, Biblioteconomia i Documentació...)

Respecte al nombre de museus, la Comunitat Valenciana està comparativament ben dotada (el 13% del total dels museus d’Espanya) i, si ens fixem en el tipus de museus a la Comunitat Valenciana, estan menys presents els museus d’art contemporani (4% enfront de la mitjana espanyola del 9%), i detectem major presència de museus arqueològics (25% CV, 12%Espanya), etnogràfics i antropològics (24% CV, 18% Espanya). Tot i així, la xifra de visitants per museu obert en 2014 (25.903) per a València es situa a prou distància de les obtingudes a la mitjana

34,3

29,5

28,7

24,6 27

,3

20,6

15,1

14,7

10,6

37,9 38,8

36,6

14,2

15 15,1

31,2

30,6 33

,2

24,7 25

,7

23,8

13,7

13,6

12,7

34,1

39,5 41

,4

13 13,9 16

,6

2 0 0 7 2 0 1 1 2 0 1 5 2 0 0 7 2 0 1 1 2 0 1 5 2 0 0 7 2 0 1 1 2 0 1 5 2 0 0 7 2 0 1 1 2 0 1 5 2 0 0 7 2 0 1 1 2 0 1 5

M U S E U S E X P O S I C I O N S G A L E R Í E S D ' A R T M O N U M E N T S J A C I M E N T S A R Q .

Comunitat Valenciana Nacional

53

espanyola (40.766) o a Andalusia, Catalunya i Madrid (53.065, 91,461, 95.557, respectivament).El nombre de visitants en 2014 s’estimava en 4,8 milions de visitants.

Per contra, tots els indicadors que puguem utilitzar per analitzar comparativament la situació de les biblioteques, ens mostren uns valors clarament inferiors per al cas valencià enfront de la mitjana espanyola. Els únics indicadors que mostren uns nivells similars a la mitjana espanyola són aquells relatius a la dotació i al nivell tecnològic.

Taula 6. Indicadors sobre biblioteques. CV vs España. Font: Estadística de Bibliotecas 2012

Any 2012 Espanya Comunitat Valenciana

Biblioteques per 100.000 habitants. 14,8 13,1 Usuaris inscrits per 100.000 habitants. 44.116 37.377 Fons (unitats) per habitant. 4,3 2,8 Personal equivalent a temps complet per 100.000 habitants. 44,27 31,27

Respecte a la situació dels arxius, ens remeten al diagnòstic i recomanacions de l’Informe sobre els arxius valencians elaborats pel Consell Valencià de Cultura.

Resulta evident que l’atenció prestada a cadascun dels elements relacionats amb el patrimoni, des del punt de vista pressupostari, ha estat comparativament molt feble, especialment durant el període de la crisi.

Il·lustració 28. Proporció del pressupost total de cultura en Patrimoni. Mitjana 2008-2013

14%

11%

3%

8%

8%

9%

1%

3%

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16%

MONUMENTS, JACIMENTS ARQ. I PATRIMONI

MUSEUS

ARXIUS

BIBLIOTEQES

MONUMENTS, JACIMENTS ARQ. I PATRIMONI

MUSEUS

ARXIUS

BIBLIOTEQES

ESPA

NYA

COM

UN

ITAT

VAL

ENCI

ANA

54

PROPOSTES Proposta 29. Accions perquè els indicadors sobre biblioteques, usuaris, fons i personals arriben a la mitjana espanyola


Patrimoni, museus, arxius i

biblioteques

Assolir que els indicadors del nombre de biblioteques, usuaris, fons i personal arriben almenys a la mitjana espanyola en la present legislatura.

2016-2020

Indicadors per al seu seguiment OBJECTIUS ALS QUALS AFECTA

EIX: 1 Indicadors de l’Estadística de Biblioteques del MECD

Centr Cor1ª Cor2 Altres Proposta 30. Pla d'educació artística



biblioteques

Elaborar un pla coordinat i integral entre les grans institucions museístiques i les universitats, així com amb qualsevol altre organisme o institució implicats, de didàctica, educació artística i divulgació científica, orientats tant al sistema educatiu reglat com a totes les altres experiències d’educació no formal al llarg de la vida.

2017-2020


QUALS AFECTA

EIX:2

Elaboració del pla Disseny d’un sistema d’avaluació i seguiment dels impactes de les

propostes educatives i didàctiques

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 31. Territorialització de l’oferta de les grans institucions museístiques



biblioteques

Territorialitzar mitjançant un programa coordinat l’oferta expositiva de les grans institucions museístiques dependents de la Generalitat i aquelles altres que vulguen adherir-se. L’objectiu és que almenys a les 10 ciutats més grans (exceptuant les capitals) es puga comptar amb 5 propostes expositives de les grans institucions museístiques.

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:4 Nombre d’exposicions

Nombre de visitants d’espais no centrals

Centr

Cor1ª Cor2

55

Proposta 32. Programa de digitalització de continguts culturals



biblioteques

Programa específic amb finançament suficient per potenciar la digitalització de continguts culturals, de catàlegs i del patrimoni documental, així com per a la incorporació d'arxius, biblioteques i museus a la xarxa.de titularitat pública i privada.

Convocatòries a partir de 2017


QUALS AFECTA

EIX:1 Recursos destinats al finançament.

Processos de digitalització i difusió digital assolits

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 33. Plataforma de participació ciutadana per a l’assignació de recursos a la preservació del patrimoni



biblioteques

Articular una plataforma integrada per la ciutadania per proposar l’assignació dels recursos amb usos alternatius orientats a la protecció del patrimoni.

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:5 Creació de la plataforma.

Nombre de decisions coparticipades

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 34. Programa per habilitar espais patrimonials infrautilitzats



biblioteques

Programa per habilitar espais patrimonials infrautilitzats per a usos de promoció i creació artística i artesana, residència, emprenedoria, difusió i distribució de béns i serveis culturals.

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:2 Programes i espais habilitats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

56

Proposta 35. Connexió del Patrimoni amb el sector turístic



biblioteques

Estudi i promoció en col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme, la Direcció General de Comerç d’un Pla per aconseguir una major eficiència entre l’entramat dels béns patrimonials valencians i les estratègies turístiques i comercials (cooperació públic-privada, millora de la competitivitat empresarial, promoció i comunicació). Creació d’una marca de “Patrimoni Valencià”

2017


QUALS AFECTA

EIX:3 Accions concertades

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 5

Proposta 36. Experimentació de noves formes de valoració i ús del patrimoni



biblioteques

Exploració i experimentació de noves formes de valorització i ús del patrimoni, especialment als espais rurals mitjançant els ecomuseus, la custòdia compartida, la masoveria, l’apadrinaments, els itineraris patrimonials etc.

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:4 Programes pilot

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 5

Proposta 37. Desenvolupament del Pla de Mecenatge



biblioteques

Desenvolupament del Pla de Mecenatge previst en la LLEI 9/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, d'impuls de l'activitat i del mecenatge cultural a la Comunitat Valenciana

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:1 Redacció del Pla

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 5

57

Proposta 38. Pla pel Sistema Arxivístic Valencià



biblioteques

Nova línia de convenis per al desplegament de serveis mancomunats d’arxius municipals Increment de les ajudes a les entitats locals. Reforçament de les plantilles dels centres d’arxius gestionats per la GVA Propiciar el compliment de la Llei d’arxius per a municipis de més de 10.000 habitants Vertebració territorial del sistema arxivístic valencià

2016-2020


QUALS AFECTA

EIX:4 Redacció del Pla

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres 5

Proposta 39. Pla per a arribar a 6 milions de visitants als museus



biblioteques

Pla de comunicació i presentació de la xarxa de museus per assolir la xifra de 32.000 visitants per museu obert i arribar als 6.000.000 de visitants als museus valencians

2016-2020


QUALS AFECTA

Programes i espais habilitats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

58

4. De les Arts Escèniques

SÍNTESI DIAGNÒSTICA No hi ha cap dubte que un ecosistema cultural requereix un subsistema escènic solvent. Aquesta dimensió ha de fer possible l'existència d'un ecosistema estable, solvent, que possibilite projectes professionals amb certa continuïtat, i allunyats de la precarietat permanent per a aquells que vulguen orientar la seua vida professional al món escènic -en aquests moments el sector de les arts escèniques és un dels que els seus membres compten amb una major mitjana d’edat- i que al mateix temps sostinga l'existència d'una comunitat interessada per les arts escèniques, recolzat en un dens entramat associatiu i amateur al voltant del teatre, i que finalment permeta a les unitats productives arribar a una dimensió i estructura adequades per emprendre processos d'especialització, formació permanent, participació en xarxes, col·laboració amb agents d'altres sectors, innovació i internacionalització necessaris per garantir la seua competitivitat, tant en l'esfera creativa com en l’estrictament empresarial. Com ja assenyalaven Bonet i Villarroya (Bonet, Villarroya, 2009)15, l'ecosistema escènic espanyol es caracteritza per la seua alta dependència política i econòmica dels poders públics i pel paper determinant dels espais teatrals -majoritàriament de titularitat governamental- com a intermediaris entre la producció privada i el consumidor final. En aquest sistema conviuen dos mercats, el de la producció i el de la difusió, tots dos imperfectes. En el primer d'ells, les companyies o unitats de producció financen la seua activitat fonamentalment sobre la base del caixet rebut per la venda de les seues funcions als teatres, i de les subvencions atorgades per diferents administracions. En el segon, festivals i espais escènics, demandants al seu torn en el mercat de produccions, actuen com oferents en el mercat de difusió. No obstant això, els recursos per finançar aquesta cadena procedeixen només limitadament del consumidor final, ja que són les administracions les que aporten directament o indirectament la major part dels recursos. No hi ha cap dubte que hi ha hagut un desastre, i al conjunt d’Espanya entre 2008 i 2013 s’han perdut al voltant de 7 milions d'espectadors, és a dir més d'un terç. Entendre per què s'han perdut resulta més complex. Per al cas valencià, de manera general, la ciutadania valenciana expressa un interès lleugerament superior a la mitjana espanyola, i durant el període de la crisi es manté relativament estable.

Il·lustració 29. Interès per les distintes expressions de les Arts Escèniques. Escala 1-10. Font EHPC

15 BONET, L.; VILLARROYA, A. (2008), “The performing arts sector and its interaction with government policies in Spain”, C. Smithuijsen [ed.] State on Stage. The impact of public policies on the performing arts in Europe, Amsterdam: Boekman Foundation, p. 171-184.

5,2 5,35,15,7 5,3 5,6

2,93,4

3 3,22,8

3,42,9 3,13,3 3 3,3 3,3

3,9 3,7

0

1

2

3

4

5

6

Total Comunitat Valenciana Total Comunitat Valenciana

2010-2011 2014-2015

Arts escèniques en general Teatre Òpera Sarssuela Dansa Circ

59

Les pràctiques efectives se situen en una situació intermèdia, per darrere de Madrid i el País Basc però per davant d’ Andalusia i Catalunya.

Il·lustració 30. Percentatge de persones que assistiren a espectacles d'Arts Escèniques en el darrer any. Font: EHPC 2014-2015

Il·lustració 31. Companyies de teatre. Comunitat Valenciana. Font MECD

La pràctica amateur de participar en grups de teatre implica l’1,9% de la població valenciana enfront del 2,2% de mitjana nacional, mentre que en el cas de la dansa les xifres no són distintes (4,9%).

60

En termes d’infraestructures la Comunitat Valenciana se situa per sota (2,9 espais escènics estables per cada 100.000 habitants) de la mitjana espanyola (3,3 espais escènics estables per cada 100.000 habitants).

Il·lustració 32. Festivals teatrals Comunitat Valenciana. Font: MECD

L’efecte de la crisi sobre l’oferta de companyies es fa notar principalment a partir de 2010, i entre 2010 i 2013 desapareixen quasi la quarta part de les companyies existents, tot i que es manté el percentatge respecte als valors nacionals, la qual cosa vol dir que la dinàmica a la resta d’Espanya ha estat la mateixa. També resulta sorprenent la recuperació en 2014. En el cas dels festivals relacionats amb les arts escèniques, podem comprovar que la Comunitat Valenciana, amb 71 en 2014 concentra el 10%, que és el que li correspondria per la seua dimensió poblacional.

El segment més professional, constitueix un conjunt reduït i força estable de companyies associades a l'organització professional AVETID i que conformen l'oferta professional. Es tracta d'un conjunt de companyies amb almenys 10 anys d'experiència i especialitzades en espectacles de format mitjà (només 6 actors i 350 espectadors per sessió) i amb una relativa especialització en teatre infantil, amb algunes dificultats en l'àmbit de la gestió dels models de finançament i una excessiva dependència de les decisions dels agents públics, tant en l'àmbit de la programació com de les subvencions. La majoria de les companyies es dediquen a la producció de teatre de text (52,6%), al teatre gestual (23,7%), al teatre de carrer (18,4%). En el cas de la dansa es tracta principalment de companyies orientades a la dansa contemporània 16.

Si ens fixem en el nombre d’espectadors, podem comprovar que la caiguda d’espectadors coincideix amb l’arribada de la crisi, i es correspon amb una davallada proporcional a la quantitat de representacions oferides.

16Martín, A.M (2012): “Artes Escénicas y Desarrollo Local. Análisis de situación en la Comunidad Valenciana”. Trabajo de Doctorado en Ciencias Sociales, del Trabajo y de los Recursos Humanos. Universitat de València.

64

74

62

80 77 76

84 79

58

72 71

8,4 9,1 8,7 9,4 9,2 8,9 9,3 10 9,111

10,9

0

5

10

15

20

200 3 2 00 4 2 00 5 2 00 6 2007 2008 2009 2011 2012 2013 20140

20

40

60

80

100

Nombre de festivals Percentatge del total nacional

61

Il·lustració 33. Evolució d'espectadors, representacions i recaptació d’obres teatrals CV. Font Anuaris SGAE

En termes de la dimensió econòmica del sector, podem comprovar a la taula següent que el sector ha sofert un deteriorament (una caiguda del 3,4 de variació interanual acumulada, el que representa una caiguda del 17% en el període considerat), molt més accentuat i que s’anticipa a la dinàmica del conjunt d’Espanya, perdent, per tant, posicions en termes de quota de mercat i passant a representar poc més del 9,5% del total de l’activitat al conjunt nacional.

Taula 7. Indicadors sobre l'evolució de les Arts Escèniques

2008 2009 2010 2011 2012 2013 VAB Sector Arts Escèniques 253.370 € 250.666 € 235.372 € 225.890 € 207.116 € 212.897 €

Proporció VAB CV respecte a Espanya (Arts Escèniques)

10,8% 10,3% 9,8% 9,9% 9,6% n.d


Especialment important és el retrocés de les activitats econòmiques lligades a la professió actoral, que en el període considerat retrocedeixen a una taxa anual acumulada de més del 10%. L’evolució de la despesa pública del Govern Regional ha estat molt erràtica, assolint els seus mínims a partir de 2011. També cal afegir la variació de les condicions de la fiscalitat indirecta amb l’aplicació del 21% de l’IVA a partir de la tardor de 2012.

També la proporció de ciutadans valencians que practiquen teatre amateur se situa per sota de la mitjana valenciana (1,9% enfront del 2,2% de la mitjana espanyola). No és el cas de la dansa o el ball en els que les xifres són similars (4,9%).

11861382 1436

15631728

1613 1589

12001399

1166 12201418

69787098

7855

8657 9900

82478338

9594

92317632

80197473

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 20140

2000

4000

6000

8000

10000

12000

Espectadors (Milers) Recaptació (Milers d'euros) Representacions

62

PROPOSTES Proposta 40. Increment de les produccions pròpies


Arts Escèniques

Assolir al final de la legislatura 12 produccions/coproduccions anuals, amb els criteris artístics plantejats per la proposta de NOTES PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN PLA ESTRATÈGIC I D’UNA POLÍTICA ESCÈNICA A LA COMUNITAT VALENCIANA 2015:2020.

2017/18: 6 2018/19: 9

2020/20: 12


QUALS AFECTA

EIX 1

Nombre de produccions, representacions, públic, recaptació Indicadors d’impacte sobre la professió escènica

Indicadors d’impacte sobre els assistents Indicadors d’impacte sobre la projecció externa

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 41. Creació d’una Oficina de Desenvolupament d’Audiències i Didàctica de les Arts Escèniques


Arts Escèniques

Creació d’una Oficina de Desenvolupament d’Audiències i Didàctica de les Arts Escèniques amb l’objectiu de comunicar al públic en general, connectar amb nous públics i investigar i avaluar per millorar les barreres en l’accessibilitat i la democratització. L’objectiu és assolir la xifra de 2.000.000 d’espectadors escènics per a 2020.


QUALS AFECTA

EIX 1 Creació de l’Oficina

Indicadors de les accions Seguiment de l’evolució dels espectadors

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 42. Reforçament i millora circuit Culturarts


Arts Escèniques

Reforçament de l’actual Circuit Culturarts, amb l’ampliació de les dotacions assignades i simplificació dels procediments. L’objectiu és doblar el nombre de propostes que hi participen.

2017 130% 2018: 165% 2020: 200%


QUALS AFECTA

EIX 4 Variables per a establir indicadors: Nombre d’espectacles finançats,

caixet, dades de programació, tipus, aforament, ocupació, avaluació per part dels espectadors, tipus de públics

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

63

Proposta 43. Pla d'estabilització i internacionalització de companyies escèniques


Arts Escèniques

Pla plurianual d’ajudes i finançament per a la professionalització, estabilització i internacionalització de companyies escèniques amb trajectòria i projecció contrastada, (Contractes programa per objectius amb models de finançament decreixents). Pla plurianual d’ajudes per a companyies emergents, fires i sales i la creació d’una línia específica pel circ

Convocatòria 2017


QUALS AFECTA

EIX 1 Recursos destinats

Companyies incloses Avaluacions anuals sobre les fites assolides per les companyies

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 44. Pla de promoció de la pràctica amateur


Arts Escèniques

Elaboració d’un programa d’incentius i promoció de la pràctica amateur de les Arts Escèniques en coordinació amb la Direcció General Educativa i al món associatiu. (Falles, Societats Musicals, altres associacions culturals), en col·laboració amb les corporacions locals, amb propostes formatives per part dels professionals. Incorporar entre 8 i 10 mil persones en la pràctica amateur per assolir els nivells de pràctica amateur d’Arts escèniques similars a la mitjana espanyola.

2017: 2000 pers. 2018: 3000 pers. 2017: 3000 pers.


QUALS AFECTA

EIX 2

Recursos destinats Programes incentivats

Persones incorporades a projectes de teatre amateur Generació de llocs de treball equivalents

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 45. Programa "Butaca Solidària"


Arts Escèniques

Programa “Butaca Solidària”. Programa per connectar a ciutadans amb risc d’exclusió social a l’oferta cultural, mitjançant la disseminació de la informació i la provisió d’entrades a preus subvencionats a la xarxa d’intervenció social.

2017. Disseny del primer centre de

referència 2018. Segon

2020- tercer i quart


QUALS AFECTA

EIX 2

Recursos destinats Disseny d’un sistema específic d’indicadors d’eficàcia, eficiència i d’impacte

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

64

Proposta 46. Projecció de festivals escènics


Arts escèniques

Elaboració d’un pla per a la consolidació, suport i projecció dels festivals i fires relacionats amb les Arts Escèniques, especialment en aquells aspectes relacionats amb la gestió de la comunicació, la gestió econòmica-financera i la connexió nacional i internacional. Suport a la Mostra de Teatre d’Alcoi.

2017 Catàleg de Festivals i Fires i Pla

d’intervenció


QUALS AFECTA

EIX 1

Recursos destinats Recopilació de totes les dades relatives als festivals (pressupost,

participants, assistents, impactes, xifra de negoci assolida)

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 47. Recuperació del festival Dansa València


Arts Escèniques

Recuperació del festival Dansa València 2017 Catàleg de

Festivals i Fires i Pla d’intervenció


QUALS AFECTA

EIX

Recursos destinats Recopilació de totes les dades relatives als festivals (pressupost,

participants, assistents, impactes comunicatius)

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 48. Acord per a la creació de quatre centres de referència escènica, un d’ells orientat al Circ i les Arts Escèniques de carrer


Arts Escèniques

Estudi, detecció i acord per a la creació d’un centre/espai de referència escènica a cadascun dels espais territorials, entesos aquests com a centres espais d’experimentació de les noves dramatúrgies, i noves relacions, per consolidar programes de residència, mobilitat i intercanvi amb altres centres territorials del món. Models de col·laboració públic-privada. Facilitació per a la habilitació i instal·lació de carpes de circ

2017. Disseny del primer centre de

referència 2018. Segon

2020- tercer i quart


QUALS AFECTA

EIX 4

Recursos destinats Disseny d’un sistema específic d’indicadors d’eficàcia, eficiència i d’impacte

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

65

Proposta 49. Recolzament de propostes emergents


Arts

Escèniques Pla plurianual d’ajudes per a companyies emergents, fires i sales i la creació d’una línia específica pel circ.

207-2020


QUALS AFECTA

EIX Nombre de propostes anuals recolzades Grau i nivell de supervivència

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

67

5. De les Societats Musicals i la música tradicional

SÍNTESI DIAGNÒSTICA17 Com queda expressat en els textos de les Societats Musicals 2020, l'associacionisme musical valencià és un dels escassos projectes d'èxit en un context social que està vivint com un fracàs col·lectiu molts aspectes de la seua història recent. Des d'aquesta perspectiva les Societats Musicals constitueixen un dels escassos recursos que poden sustentar i coadjuvar a una reconstrucció de la marca col·lectiva i que a més possibilita una fàcil connexió en l'àmbit internacional.

Estem parlant de la xarxa més gran de persones, articulada i organitzada per a la persecució d'un bé col·lectiu complex; la difusió i la pràctica musical, la promoció de la cultura i l'incentiu de la creativitat, el foment de la sociabilitat i l'espai comú. Es tracta d'un tipus de bé que recull un ampli grau de consens i que conforma un dels principals ingredients en la recepta de la identitat valenciana.

El valor socioeconòmic de les SSMM és ampli i va des dels efectes sobre la sociabilitat, la construcció de la identitat col·lectiva i el sentit de pertinença individual, com a agents culturals, com a xarxa formativa, com a espai de foment de la creativitat i detecció de talent, i finalment com a recurs simbòlic col·lectiu.

Els sectors culturals i creatius en general, i la música en particular, no estan del tot mal posicionats a la Comunitat Valenciana, i en conseqüència resultaria convenient aprofitar adequadament aquest recurs competitiu. És evident que en aquests moments les polítiques públiques no van en aquesta direcció, i des d'aquesta anàlisi considerem que es tracta d'un error. Donar suport a les SSMM no és només una qüestió de correspondre justament als enormes efectes externs que provoquen l'existència del moviment associatiu musical sinó que respon a imperatius estratègics.

Les SSMM han mostrat, al llarg de la seua història i en moments contextuals molt complicats, un elevat grau de resiliència i no resulta previsible que en la pròxima dècada es plantegen problemes extensos de supervivència. El principal factor de riscos no se situa en les majors o menors subvencions públiques sinó en el grau de preparació dels líders de l'associacionisme musical.

Les polítiques públiques hauran d’acompanyar a les SSMM perquè s’instal·len en la pròxima dècada en un context on la innovació tecnològica, la digitalització, i la dimensió europea jugaran un paper important, i on el posicionament sobre la professionalització de la gestió de les SSMM determinarà, les potencialitats i possibilitats de les SSMM.

En aquest context les subvencions destinades a les Societats Musicals s’ubiquen al voltant dels 8,6 milions d'euros anuals, a partir de les esmenes aprovades en els pressupostos de 2016.

Des del punt de vista de la prospectiva resulta bastant evident que un dels objectius essencials en la pròxima dècada serà fer visible i comunicar adequadament la rellevància, la significació i les externalitats que suposen l'existència de les Societats Musicals i per tant reclamar una atenció d'acord per part de les administracions públiques.

17 En aquesta secció reproduïm algunes de les consideracions també diagnòstiques que apareixen a la publicació Rausell Köster, P., et al. (2014): Les Societats Musicals 2020. FSMCV.

68

Il·lustració 34. Evolució de les subvencions de la Generalitat Valenciana a les Societats Musicals. Euros corrents. 2005-2014. Font FSMCV

En aquests moments les Societats Musicals plantegen la renovació de les seues propostes pedagògiques en l’àmbit de la formació musical, i accepten el repte de la professionalització de part de les seues tasques de gestió, amb l’objectiu de multiplicar els impactes de les seues accions, i mostren la necessitat de seguir les mateixes passes que la resta de l’ecosistema cultural valencià, com són la internacionalització, la connexió amb altres dimensions de l’espai musical (indústria discogràfica, festivals, mitjans de comunicació), amb altres disciplines artístiques i amb els espais educatius.

Respecte a la música tradicional entesa, com assenyala Jordi Reig, com aquella que està al marge de l'activitat habitual de les sales de concert, la toquen i la canten persones que no tenen necessàriament preparació acadèmica, el seu mitjà de transmissió no és escrit sinó oral, i és anònima, o almenys no té un autor conegut, i els condicionants socials són més importants que els resultats estètics, cal dir que hi ha un creixent interès. Des de l’informe del Consell Valencià de Cultural de Juliol de 2015 SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL, PRESÈNCIA I ENSENYAMENT DE LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA, al manifest presentat a la Conselleria de Cultura titulat “Als responsables polítics: entorn de la música tradicional valenciana”, es reclama una major atenció institucional. Fins hui, la responsabilitat de la seua permanència (feble però constant) ha estat el resultat de l’acció d’alguns intèrprets, músics, educadors i investigadors, i, fonamentalment, gràcies a la xarxa associativa articulada al llarg del territori valencià. Cal destacar el creixement pràcticament al marge de qualsevol reconeixement institucional dels grups de tabalet i dolçaina18, el reconeixement per part de la UNESCO d’expressions de música tradicional com el Misteri d’Elx o la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. També cal apreciar una xarxa més o menys activa de producció fonogràfica , exhibició i difusió que inclou discs, concerts festius i alguna fira menor. Inclús cal destacar alguns èxits comercials, que han contribuït a fer visible la nostra música popular, com els que han protagonitzat darrerament cantants com Pep Botifarra i altres propostes.

18 L’especialitat de dolçaina està funcionant als conservatoris professionals des de el curs 2007-2008 i el Cant Valencià des del curs passat.

-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

4.375 4.375 5.103 5.282

2.653

4.239

6.474

5.416 5.416 5.416

7.309

8.659

69

PROPOSTES Proposta 50. Calendari de compliment de les demandes del moviment associatiu musical valencià


SSMM

Negociació d’un calendari realista i coordinació i interlocució unificada per assolir les demandes de la FSMCV ja presentades en diverses ocasions.

2017-2020


QUALS AFECTA

EIX 5. Elaboració d’un sistema d’indicadors específic per al seguiment dels objectius

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 51. Pla per a la incorporació de la música tradicional en la formació reglada


Música tradicional

Disseny d’un Pla per a: - Implementar l'ensenyament reglat ( instrumental, harmonia, musicologia..) de la música de transmissió oral valenciana en tots els cicles, i la creació d’un itinerari de Música tradicional en l’especialitat d’interpretació al Conservatori Superior de Música. - Creació d’alguna estructura administrativa a la Conselleria de Cultura per coordinar el caràcter polièdric i transversal de la cultura tradicional i dialogar amb els agents del sector. - Creació d'un centre educatiu i pedagògic de referència des d'on coordinar la xarxa associativa que ja existeix.

2017-2020


QUALS AFECTA

EIX 5. Elaboració d’un sistema d’indicadors específic per al seguiment dels objectius

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

70

6. De la música en viu

SÍNTESI DIAGNÒSTICA Cal diferenciar la participació en concerts en viu entre la música clàssica i la música que poden anomenar popular actual. Si atenem a l’interès per cadascun del dos tipus de música en viu, podem destacar que la ciutadania valenciana mostra un nivell superior en el cas de la música clàssica, mentre que en el cas de la música actual els nivells se situen en valors molt semblants.

Il·lustració 35. Interès pels concerts de música. Font: EHPC

Aquestes diferències poden ser explicades per la presència de l’associacionisme musical que se centra en propostes de repertori classificat com a música clàssica. Si analitzen el percentatge d’assistents a concerts, podem comprovar com de nou el comportament efectiu es mostra per damunt de la mitjana en el cas de la música clàssica i per sota en el cas de la música actual, però en ambdós casos, al llarg del període de la crisi és detectable certa caiguda de la proporció de la gent que assisteix als concerts, especialment en el cas dels concerts de música actual.

Il·lustració 36. Percentatge de persones que assistiren a concerts de música clàssica al darrer any. Font: EHPC

4,64,3

6,1 6

5,1

4,3

6,66,2

4,84,4

6,1 6,2

0

1

2

3

4

5

6

7

CV Concerts de músicaclàssica

ESP Concerts demúsica clàssica

CV Concerts músicaactual

ESP Concerts músicaactual

2006/07 2010/11 2014/15

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Nacional ComunitatValenciana

Madrid Andalusía Catalunya

2007 2011 2015

71

Tot aquest comportament ha significat en el cas de la música actual una reducció del 50% en el nombre de concerts entre 2009 i 2014 (de 10.568 a 4.961), una reducció de més d’1 milió d’espectadors (de 2,3 a 1,1 milions d’espectadors) i una caiguda de quasi 8 milions d’euros en la recaptació (de 14,1 a 6,5 milions d’euros) entre 2009 i 2014. Si parlem de la dimensió de l’oferta, podem dir que en 2014 el nombre de concerts, 4.961, resulta un indicador de 0,99 per cada 100 mil habitants enfront de la mitjana espanyola de 2,09 o els 1,79 de Catalunya i els 3,64 de Madrid. En canvi en la música clàssica, amb 2.384 concerts, en 2014 eixe indicador era del 0,48 significativament per damunt de la mitjana espanyola, 0,31. Així el resultat en conjunt indica que en música clàssica representem el 16% de l’oferta en el total nacional, mentre que en el cas de la música actual suposem sols el 5,2%.

Il·lustració 37. Percentatge de persones que assistiren a concerts de música actual al darrer any

En termes de sales de concerts la Comunitat està relativament ben dotà, ja que se situa en una relació d’1,6 sales de concerts per 100 mil habitants, per damunt de la mitjana espanyola (1,2), segons la base de dades de Recursos Musicals del Ministeri d’Educació i Cultura. De tota manera cal destacar, en el cas de la música clàssica, els equipaments ,incloent-hi també a les infraestructures de les Societats Musicals. En el cas dels equipaments per a la música actual, els promotors destaquen l’escassesa d’espais de dimensió mitjana-gran, que dificulten la possibilitat de programar/produir concerts d’aquestes dimensions.

Cal destacar dos fenòmens relativament recents que afecten de manera notable a l’ecosistema de la música en viu.

Per una banda l’eclosió de la música en valencià, que com destaca Rafa Xambò, No hi ha cap dubte que en poc més d’una dècada la música en valencià ha experimentat una florida important.[...], als anys 90, i molt a poc a poc, va començar a gestar-se una nova escena de la cançó.[...]. Els grups joves que emergeixen amb força a finals dels noranta es reconeixen fills de l’escola en valencià. L’eclosió d’estils musicals nous en aquell context –ska, hardcore, reggae, soul-funk, rap, hip-hop, techno, i totes les varietats del pop i el rock–, l’emergència d’una nova fornada de cantautors, i el manteniment o reaparició dels grups de folk i els cantants veterans, posaven a l’olla els ingredients que calien per a un creixement continuat dels projectes, els discos editats, l’ampliació dels públics i el trencament de la frontera mental per la qual els castellanoparlants ignoraven la nostra música. La música en Valencià té un eix vertebrador que fins ara era la voluntat de protecció de la llengua, tot i la seua diversitat estilística. En aquests

0

5

10

15

20

25

30

35

Nacional ComunitatValenciana

Madrid Andalusía Catalunya

2007 2011 2015

72

moments s’editen entre 50 i 60 discs de música en Valencià i l’oferta activa –tot i en graus de mortalitat i natalitat elevats- es pot situar al voltant de les 150 bandes.

Un altre fenomen és la ubicació al territori valencià d’un seguit de grans festivals amb xifres d’assistència molt elevada. Al voltant de 850 mil persones passaren pels 7 festivals més importants19. La Comunitat Valenciana concentra 4 dels 10 festivals espanyols amb més espectadors.

Tot i que no tenim dades amb el detall de desagregació suficient, podem comprovar que sota l’epígraf de producció d’espectacles (que inclouen també la resta de les Arts Escèniques), l’evolució mostra signes molt diferents de les altres activitats culturals.

Il·lustració 38. Evolució del VAB en la producció d'espectacles. Font elaboració pròpia

19 Les xifres aportades per l’Associació de Promotors Musicals son Arenal Sound, 260.000 assistents (43.300/ 6 dies), Rototom Sunsplash, 250.000 (+31.200/ 8 dies). FIB, amb 115.000 assistents (28.700/ 4 dies); el Low Festival, amb 70.000 (23.300/ 3 dies); el Medusa Sunbeach Festival, 66.000 (22.000/ 3 dies); el Sansa Festival, con 44.000 (11.000/ 4 dies) i el Marenostrum Music Festival, amb 40.000 (20.000/ 2 dies).

120.477 121.402

139.833 140.056

127.075 133.876

- 20.000 40.000 60.000 80.000

100.000 120.000 140.000 160.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Mile

rs d

'eur

os

73

PROPOSTES Proposta 52. Programa d’etiquetatge i finançament de propostes de música en viu


De la música en viu i festivals.

Generar, a partir d’un sistema participat per experts i a partir d’un sistema d’indicadors, una etiqueta que qualifique i avalue les propostes dels festivals i la música en viu, en funció del grau de compliment dels objectius de la política cultural, i a partir de la sol·licitud i proposta dels promotors de l’esdeveniment i, en el seu cas, orientar els recursos per al seu suport.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 1. Nombre d’esdeveniments etiquetats Recursos destinats a la intervenció

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 53. Fira de la música en viu



Creació i promoció d’una FIRA anual o bianual per a la promoció de la música valenciana i en valencià en el festival TROVAM.

2017 2020


QUALS AFECTA

EIX 1 Celebració de l’esdeveniment Indicadors de participació, xifra de negocis, impactes sobre els mitjans de comunicació...

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres Proposta 54. Regulació i simplificació dels intèrprets de música en viu



Estudiar i proposar fórmules de relacions laborals, administratives i fiscals per al reconeixement professional dels creadors i intèrprets de la música en viu, tractant de diferenciar les propostes professionals i les amateurs, dignificant el reconeixement professional, simplificant i augmentant la transparència i reduint els requisits burocràtics i administratius.


QUALS AFECTA

EIX 1 Redacció de la proposta

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

74

Proposta 55. Catàleg d'espais per a la música en viu



Creació coordinada d’un catàleg d’espais públics i privats susceptibles de ser utilitzats per a esdeveniments de música en viu, explicitant les condicions d’ús o cessió.


QUALS AFECTA

EIX 1 Elaboració i actualització permanent del catàleg

Centr Cor1ª Cor2 Altres

75

7. Del sector audiovisual, multimèdia i els videojocs

SÍNTESI DIAGNÒSTICA El sector audiovisual i multimèdia és el gran perjudicat de la crisi, sofrint una reducció de la seua dimensió econòmica, que quasi arriba al 50%, i la desaparició del 20% del nombre d’empreses. El resultat és que el sector perd 2 punts percentuals en el conjunt de la composició del sector a escala nacional. Sobre aquesta situació es planteja a finals de 2013 el tancament de la radiotelevisió pública valenciana, però com podem observar, el fort deteriorament de les activitats del sector és previ al tancament i pot ser que estiga relacionat amb les dificultats en els pagaments de la RTVV i l’elevat grau de dependència del sector.

Taula 8. Indicadors del sector audiovisual, multimèdia i d’edició de videojocs

(milers d’euros) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 VAB Sector Audiovisual 434.415 € 376.169 € 329.835 € 306.159 € 230.051 € 245.251 €

Proporció VAB CV respecte a Espanya (Audiovisual)

5,7% 5,1% 4,4% 4,5% 3,7% n.d


El resultat és que a finals de 2014 el sector audiovisual compta amb 12,83 empreses per cada 100 mil habitants, mentre que la mitjana espanyola se situa per damunt de 19 i la Comunitat de Madrid supera les 47.

La composició del sector, malgrat això, és diversa i els comportaments varien molt. El subsector més damnificat pel mal funcionament de la televisió pública, i el seu posterior tancament, ha estat l’activitat de producció de programes de televisió amb una caiguda acumulada anual, durant el període considerat, del 13,8% i també l’exhibició i distribució cinematogràfica. Altrament l’edició de videojocs, tot i constituir sols el 3% del total de l’activitat, mostra unes taxes de creixement anual del 12,6% anual acumulat.

76

Il·lustració 39. 2008-2013. Taxes de variació del VAB per subsector

En termes generals el sector de videojocs, suposa el 13,5% en termes del total d’empreses a Espanya i la seua contribució al VAB valencià supera els 7 milions d’euros.

Il·lustració 40. Percentatge de persones que han assistit al cinema al darrer any. Font: EHPC 2014-2015

Des del punt de vista de la demanda el comportament del sector audiovisual no mostra aspectes molt diferenciats als que li corresponen per la seua dimensió poblacional. La

77

ciutadania valenciana mostra un interès pel cinema lleugerament superior (6,9) a la mitjana (6,7), o Catalunya (també 6,7) però per sota de Madrid (7,1) o Andalusia. En termes de dotació de sales de cinema per milió d’habitant estem en 8,8 enfront dels 8,0 de mitjana nacional. Pel que fa a l’assistència les xifres se situen a 2015 per sota de la mitjana espanyola. En termes absoluts significa passar de 13,6 milions d’espectadors en 2007 a poc més de 9,4 milions en 2014, amb caigudes en termes de variacions interanuals acumulades del -5,1% entre 2007 i 2014, lleugerament superiors a la mitjana nacional (-4,0%).

Des del punt de vista de l’existència de festivals de cinema reconeguts pel Ministeri de Cultura hem passat de comptar amb 15 en 2009 a comptar sols 1 en 2014. Respecte a les empreses productores de cinema amb activitat, al llarg dels anys, podem dir que es manté una relativa estabilitat.

Il·lustració 41. Empreses productores de cinema amb activitat. Font: Estadística de Cinematografia

Les dades de demanda en termes de despesa mitjana per llar en béns i serveis audiovisuals, fotogràfics i cinematogràfics se situen en la franja alta (68,8 €, per 65,4 del País Basc o el 71,6 de Catalunya) i han evolucionat amb una dinàmica similar a la resta d’Espanya reduint-se a un 60%.

PROPOSTES (Al marge de la necessitat de recuperar un sistema públic de comunicació)

Proposta 56. Programa de Foment de la Creació, la Producció i la Formació cinematogràfica i audiovisual


Audiovisual, multimèdia i videojocs

Manteniment del Programa de Foment de la Creació, la Producció i la Formació cinematogràfica i audiovisual amb la simplificació dels processos i increment de la transparència.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 1

Sistema d’indicadors per a avaluació de les ajudes a la producció audiovisual

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

13

2117 17 18

5,2 8,1 6,9 6,46,5

0

5

10

15

0

5

10

15

20

25

2010 2011 2012 2013 2014

Empreses productores de cinema amb activitat. Comunitat Valenciana

Nombre d'empreses Percentatge sobre el total nacional

78

Proposta 57. Programa d'incentius per a incrementar a dimensió mitjana de les empreses audiovisuals i de videojocs



Programa de finançament en condiciones favorables per promoure l’increment de la dimensió mitjana de les empreses de producció audiovisual i videojocs.


QUALS AFECTA

EIX 1

Recursos utilitzats Indicador de la dimensió mitjana de les empreses audiovisuals i de videojocs

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 58. Territorialització de l'oferta de la Filmoteca



Territorialització amb la col·laboració de les corporacions locals de l’oferta de difusió de la Filmoteca.


QUALS AFECTA

EIX 4

Programes territorialitzats. Avaluació dels impactes

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 59. Xarxa/Circuit d’exhibició audiovisual valenciana i en valencià



Xarxa/circuit d’exhibició i difusió amb la col·laboració de les corporacions locals de producció audiovisual valenciana i en valencià.


QUALS AFECTA

EIX 4

Participants en el circuit Nombre de projeccions Usuaris

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

79

Proposta 60. Programa de formacions per competències específiques orientat al sector audiovisual



Programa negociat específic per a la formació d’aspectes connectats a la producció audiovisual (p.e assessorament per a la creació de projectes) i orientat al sector professional (beques, estades, intercanvis internacionals).


QUALS AFECTA

EIX 1 Nombre d’accions formatives Nombre de persones implicades en les accions formatives Avaluació dels impactes

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 61. Programa de formació d'excel·lència per al sector de videojocs



Programa per millorar les opcions formatives d’excel·lència (puntuals o reglades) en el sector dels videojocs.


QUALS AFECTA

EIX 1 Nombre d’accions formatives Nombre de persones implicades en les accions formatives Avaluació dels impactes


Proposta 62. Fira internacional del sector de videojocs



Promoció i organització d’una reunió/fira per al sector dels videojocs que el visibilitze i facilite la connexió internacional.


QUALS AFECTA

EIX 3 Celebració de l’esdeveniment Indicadors de participació, xifra de negocis, impactes sobre els mitjans de comunicació...


80

Proposta 63. Programa d'alfabetització en la producció audiovisual



Programa coordinat amb el sistema educatiu per a programes d’alfabetització en la producció audiovisual, en col·laboració amb micro productores valencianes.


QUALS AFECTA

EIX 3 Recursos destinats Nombre d’alumnes incorporats a programes d’alfabetització audiovisual Llocs de treball equivalents a temps complet

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

81

8. De les arts visuals, els serveis d’arquitectura i el disseny

SÍNTESI DIAGNÒSTICA Els sectors que tractem en aquest punt són força heterogenis i van des del disseny i l’arquitectura fins al conjunt de les arts plàstiques i la fotografia. En termes globals l’evolució del sector mostra una caiguda a una taxa interanual acumulada del -8,5% entre 2008 i 2013 (el que implica una desaparició del 36% del total de l’activitat en el període considerat). Però tant la fotografia com el disseny, activitats més lligades a la dinàmica econòmica i en el cas de l’arquitectura al sector de la construcció, mostren taxes anuals de decreixement encara majors (-9,2%, l’arquitectura, -13,2% la fotografia, 12,6% el disseny). Millors comportaments mostra tant el comerç de les galeries d’art (-4,6%), el comerç orientat al subministrament de materials per a la pràctica de les arts plàstiques (-7,1%) i l’educació relacionada amb aquestes disciplines (-2,2%).

Taula 9. Indicadors del sector de les arts visuals, els serveis d’arquitectura i el disseny

2008 2009 2010 2011 2012 2013 VAB Sector de les arts visuals, els serveis d’arquitectura i el disseny

387.982 €

373.441 €

322.780 €

285.121 €

261.435 €

248.979 €

Proporció VAB CV respecte a Espanya (arts visuals, els serveis d’arquitectura i el disseny)

8,0% 8,4% 8,0% 7,0% 7,2% n.d


Il·lustració 42. Estudiants matriculats en arts plàstiques i disseny per 100 mil habitants

En termes d’oferta dels 4.000 establiments que s’estima que componen el sector de galeries, marxants i antiquaris, aproximadament el 7% s’ubiquen en la Comunitat Valenciana el que suposarien al voltant de 300 establiments. En termes de futurs professionals, la Comunitat Valenciana sí que mostra una certa especialització en el camp de les arts plàstiques i el disseny, amb més de 4.000 estudiants matriculats al curs 2013-14, amb indicadors per habitant superiors a la mitjana.

En termes d’interès per les galeries d’art i les exposicions, la ciutadania valenciana se situa un poc per dalt de la mitjana espanyola: 4,6 és l’interès en terme mitjà dels valencians (4,3 a

82

Espanya) per visitar exposicions i 3,9 és l’interès per visitar les galeries (3,8 a Espanya). El problema el podem detectar en la retirada d’algunes de les grans institucions culturals (IVAM, Castelló Cultural, MACA, Museu de Belles Arts de Sant Pius), d’una programació estable i rigorosa en termes de qualitat des de l’inici de la crisi.

Il·lustració 43. Percentatge de persones que assistiren al darrer any

Si ens fixem en l’assistència, podem comprovar que la situació també es deteriora des de l’inici de la crisi, i de posicions capdavanteres en termes d’accés, se situen a la darrera enquesta en comportament inferior a la mitjana espanyola. La reducció de la quantitat i qualitat de l’oferta expositiva durant la crisi, tant pública com privada, podria explicar aquest comportament. En els següents gràfics es poden observar la percepció sobre el grau de qualitat i innovació de les propostes cultural per CCAA, moltes d’elles lligades a l’oferta expositiva de centres d’art i belles arts.

Il·lustració 44. Evolució de la innovació de la programació cultural per CCAA. Font: Barómetro de Fundación Contemporánea

Un dels problemes detectats en el cas del sector del disseny i l’arquitectura és l'existència d'una generació jove que des de la crisi no ha pogut consolidar-se professionalment, i tot i

24,6

15,1

27,3

14,720,6

10,6

05

101520253035

Exposicions Galeries Exposicions Galeries Exposicions Galeries

2007 2011 2014

TOTAL Andalusia Catalunya

Comunitat Valenciana Madrid (Comunitat de) País Basc

6760

7680 78

7483

7377 78 81

7167 68

42 4553

65

46 47

59

2327

1419 21

28 2728 26 2418

9 10 13

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Madrid Catalunya País Basc Andalusia Comunitat Valenciana

83

comptar amb les condicions òptimes des del punt de vista formatiu, ha limitat notablement la capacitat d’internacionalització d’unes activitats que es mouen en entorns molt competitius a escala global. Tampoc els mitjans de comunicació li presten molta atenció a uns sectors que tant des del punt de vista de la dimensió de les xifres de negoci, com de l’impacte sobre el valor afegit d’altres sectors con des de la capacitat de projecció internacional, resulten molt importnts.

l·lustració 45. Evolució de la qualitat de la programació cultural per CCAA. Barómetro Funcdación Contemporánea

PROPOSTES Proposta 64. Redefinició dels objectius del Consorci de Museus


Arts visuals. disseny i serveis

d’arquitectura i el disseny

Utilització del programa del Consorci de Museus per: a) Transformar el Centre del Carme en un espai dedicat als artistes emergents i a la investigació, creació i formació artística. b) Promoure el Consorci com a nexe dels diferents centres museístics i expositius. c) Democratització i captació de nous públics. d) L’establiment de sinergies amb la societat civil per al foment de l’art i la cultura. c) L’establiment de relacions amb centres de referència en l’educació artística.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 5 Memòria anual del Consorci de Museus, amb indicadors específics sobre

l’assoliment dels objectius declarats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

85 8288

95 9186

94

7972 73

8679 80 77

46 48

6878

63 65 66

29 2923

41

2535 38

29 2924 23

1016 17

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Madrid Catalunya País Basc Andalusia Comunitat Valenciana

84

Proposta 65. Programa de formació en competències




Incentius per a programes individualitzats de formació en competències (especialment les relatives a la gestió, mediació i funcionament dels mercats de les arts visuals i la gestió de la pròpia carrera professional, d’internacionalització) per als agents participants en els sectors de les arts visuals, el disseny, i l’arquitectura.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 1 Nombre de recursos destinats

Persones formades Avaluació dels impactes

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 66. Redacció d'un estatut de l'artista visual




En concordança amb la Proposta 8, redacció d’un estatut de reconeixement i protecció de l’artista visual, que regule les relacions amb les institucions artístiques i garantesca els seus drets.

2017


QUALS AFECTA

EIX 5 Redacció de l’estatut

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 67. Visibilització i valorització del col·leccionisme




Campanya de visibilització, reconeixement i valorització de les persones col·leccionistes d’arts visuals.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 3 Accions realitzades

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

85

Proposta 68. Descentralització de les accions relacionades amb les arts visuals




Territorialització de l’oferta expositiva per igualar les opcions d’accés a les arts visuals per part de la ciutadania valenciana independentment del seu lloc de residència.

2017 2018 2020


QUALS AFECTA

EIX 4 Presentació dels indicadors d’accions territorialitzats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 69. Pla de Foment de nous espais per a la creació




Redacció d’un model de pla Incentiu, amb col·laboració de les corporacions locals, per a la concepció i gestió d’espais de creació col·laborativa, coworkings, fàbriques de creació, fab labs i altres formes innovadores en els processos creatius i que faciliten la mobilitat i l’intercanvi internacional, i l’emprenedoria en el camp de les arts visuals, la fotografia, l’artesania, el disseny o l’arquitectura.

2017. Redacció i discussió de la

proposta 2018, 2020- Pilots


QUALS AFECTA

Redacció del pla Recursos destinats

Avaluació dels resultats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

86

Proposta 70. Incorporació al CVC del disseny i l'arquitectura




Proposta al Consell Valencià de Cultura per a la creació d’una Comissió permanent de Disseny i l’Arquitectura (i recomanació d’incorporació de propers membres relacionats amb aquestes activitats), que funcione com a òrgan consultiu per a aquelles qüestions relacionades amb les intervencions públiques l’arquitectura i el disseny.

2017. Redacció i discussió de la

proposta


QUALS AFECTA

Creació de la Comissió Permanent del Disseny i l’Arquitectura

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

Proposta 71. Bonificació de la demanda d’empreses per serveis creatius




Creació d’un programa de bonus dirigit a empreses valencianes per a la contractació de serveis creatius. (disseny, producció audiovisual, serveis de valor afegir basats en TIC’s, gaming).

2017


QUALS AFECTA

Recursos destinats

Centr

Cor1ª

Cor2

Altres

87

Agraïments a les persones participants en les reunions sectorials i institucionals

Participants en les sessions sectorials Nom Cognoms Nom Cognoms

Manel JM Romero Miquel Gironés Paula Prez I De Lanuza Remigi Morant Verónica Cant Domnech Reyes Marzal Raga Ignacio Larraz Isabel Villagar Jesús Figuerola I Lamata Eva Dénia David Cases Sena Rosa Cardús Gloria Mañas Jorge Vicente Martínez Marco Joan Carles Gisbert Armand Llàcer Mara Jesús Carrillo Sergi Almiñana Isabel Puig Mir Annabel Nadal Francesc Cabañes Ana María Martín Gemma Contreras Gemma Palací Antonio Bravo Conderana Jesús De Santos Esperanza Sánchez Juan Enrique Len Ana Moure Garca Miguel Ángel Berbis José Ignacio Casar Stphanie Cadel Antonio Herrero Ximo Tebar Evarist Caselles Darío Ginestar González Verónica Gisbert Ricardo Macián Arcas Teresa De Juan Marí Ana Isabel Santamaría Juan Pinillos Xavier Crespo Rico Manel Chaqués Antonio Mansilla Juan Vte. Martínez Luciano Lluís Rivera Herráez Manuel Cuadrado García Antonio Such García Isabel Caballero Benjamín Figueres Jorge Toni Valesa Paloma Mora I Laura Monros Claudia Pinto Francisca López Sanchis José Luis Moreno Miquel Santamaría Cuello Marisa Crespo Ximo Solano Reis Juan Patricia Pardo Giovanna Ribes José Alberto Fuentes Rebeca Catal Anna Albaladejo Isaac Montoya Jacobo Pallarés Ángela Montesinos Ana López-Navajas Nacho Paris Bouza Miquel Bella Juan Fran Fandos Francesc Burgos Alicia Ventura Bordes Albert Girona Albuixech Álvaro De Los Ángeles

88

Participants en les sessions sectorials Nom Cognoms Nom Cognoms

Alicia Herrero Olga Adelantado Miquel Gil Rosa Santos Vicent Torrent Rosa M Castells María José Mira Galvany Bia Santos Pedro M. Rodríguez José Luis Giner Vicente Llimerá Dus Rafa Armero Aina Thous Manuel Garrido Barber Joanjo Trilles i Font Ana Gea Carmel Gradolí Miguel Chover César Amiguet Ramón Nafria Cristina Toledo Tomás Marco David Estal Eugenio Viñas Inma Bermúdez Manel Villar Lourdes Garca Sogo Mikel Labastida Moritz Krefter Moisés Pérez Rosella Chiner Sixto Ferrero Sandra Figuerola Vicente Vergara Tito Llopis Iban Ramón Xavi Calvo Trini Moreno Cobos Nacho Díaz Arellano Carmen Alborch Bataller Aleix López Alfonso Moreira Carlos García Cristina Pardo Daniel Segarra Ana Noguera José Luis Soler Josep Lluís Valldecabres Mª Ángeles Fayos Guillermo Arazo Raül Abeledo Sanchís Joaquim Rius Ullsdemolins Francesc Tamarit Llop María Luisa Peydró Encarna Dolz Sanchis José María Bullón Ángel Casado Miriam Gilabert Carmela Falomir Tomás Ibáñez Antonio Herrero Josep Palomero Sivia Peiró José Luis Moreno Nieve López-Menchero Leonardo Marqués Fernanda Medina Ricardo Bellveser Juan Carlos De Manuel Eugenio De Manuel Maribel García Corbín Nuria Felip Rosario Tamarit Ana Moure Francisco Potenciano Rosa Rodríguez Canals Mª Jesús Carrillo

propostes programÀtiques per a un pla estratÈgic de … · deteriorada, que cal reconstruir en...

Documents