proposta de tarifes del servei ub-ideas · proposta de tarifes del servei ub-ideas de la facultat...

Proposta de tarifes del servei UB-IDEAS

de la Facultat de Física

Aquest quadre de tarifes correspon als serveis bàsics de disseny electrònic avançat

de la unitat UB-IDEAS de la Facultat de Física. Hi han quatre escales de preus que

corresponen a Grup UB, Centres de R+D+I participats per la UB, Centres públics de

R+D+I i entitats privades.

Preu /hora (€) Concepte

Grup UB Participats Públics Privats

Assessoria integral en disseny

Electrònica Avançat 55 65 75 85

Disseny Electrònic Analògic, digital

mixt i RF. 60 70 80 90

Caracterització elèctrica i funcional

de prototipus 60 70 80 90

En el cas de que la activitat sol·licitada ho requereixi, ja sigui per durada o per

tasques a realitzar, es farà un pressupost detallat pel conjunt del treball a fer.

Memòria per a la creació

del servei d’Innovació del Disseny Electrònic Avançat de

Sistemes

2 Servei ideas UB: Memòria

INDEX

INDEX .................................................................................................................................... 2

1.- Denominació...................................................................................................................... 3

2.- Justificació de la creació de la unitat ................................................................................. 3

2.0 Resum executiu ............................................................................................................. 3

2.1 Secció 1: Mercat ........................................................................................................... 4

2.1.1. Mercat potencial i segmentació del mateix............................................................ 4

2.1.2. Anàlisi de la competència ...................................................................................... 6

2.1.3. Sistema de distribució i vendes. Estratègia de Màrqueting. .................................. 6

2.2 Secció 2: Producte y Tecnologia. .................................................................................. 7

2.2.1. Descripció del Producte. ........................................................................................ 7

2.2.2. Tecnologia a aplicar i innovacions tecnològiques del servei. ................................ 7

2.2.3. Estratègia de R+D. Protecció de la propietat industrial. Fabricació/ producció. Capacitat tecnològica i industrial de l’empresa. .................................................................... 7

3.- Requeriments de personal i infraestructures...................................................................... 8

4.- Estudi econòmic de viabilitat............................................................................................. 8

5.- Proposta de reglament intern ........................................................................................... 12

Preàmbul............................................................................................................................ 12

ARTICLE 1.- Denominació de la Unitat........................................................................... 12

ARTICLE 2.- Objectius de la Unitat ................................................................................. 12

ARTICLE 3.- Organització ............................................................................................... 13

ARTICLE 4.- Responsable de la unitat ............................................................................. 13

ARTICLE 5.- Comissió d’usuaris ..................................................................................... 13

ARTICLE 6.- Funcionament Intern .................................................................................. 14

ARTICLE 7.- Règim econòmic......................................................................................... 14

ARTICLE 8.- Avaluació i seguiment ................................................................................ 15


1.- Denominació

Es proposa la creació d’un servei associat a la facultat de Física denominat d’Innovació del Disseny Electrònic Avançat de Sistemes de la UB (“Servei ideas UB” o abreujadament SiUB).

2.- Justificació de la creació de la unitat

2.0 Resum executiu

El present document descriu una unitat o centre tecnològic en l’àmbit de la Innovació del Disseny Electrònic Avançat de Sistemes a la UB (SiUB) proposat per tres grups de recerca orientat tant a l’àmbit de la recerca com al de la transferència i serveis. Aquests grups promotors són:

• Grup de Recerca en Física Experimental d’Altes Energies, vinculat a l’Institut de les Ciències del Cosmos de la UB (ICC-UB) i al Departament ECM de la UB.

• Grup de Recerca Bioelectrònica i Nanobioenginyeria, vinculat a l’Institut d’Enginyeria Biomèdica de Catalunya (IBEC) de la UB i al Departament d’Electrònica de la UB.

• Grup de Recerca en Radiofreqüència (GRAF) vinculat al CEMIC ("Centre d'Enginyeria en Micro i nanosistemes per a Instrumentació i Comunicacions", membre de la xarxa TECNIO, d'ACCIO Generalitat de Catalunya) i al Departament d’Electrònica de la UB.

Els objectius d’aquest centre són:

• Millorar i potenciar la participació dels grups i instituts implicats en projectes que impliquin desenvolupament d’ instrumentació electrònica avançada.

• Millorar les possibilitats d’aconseguir fons de convocatòries competitives.

• Crear un centre tecnològic que permeti transferir el coneixement acadèmic a l’entorn industrial i, fent un pas més enllà, poder donar un servei professional a la indústria i a altres centres de recerca en aquests àmbits. Es tractaria d’un servei que la industria local no pot oferir.

• Potenciar la col·laboració amb Centres de Recerca i empreses en l’àmbit internacional.

L’àmbit de treball contempla les següents àrees estratègiques:

• Instrumentació per a sistemes biomèdics.

• Instrumentació per a instal·lacions i projectes científics.

• Instrumentació per a projectes espacials.

• Sistemes de ràdio freqüència.

• Disseny microelectrònic analògic i digital.

El mercat al que es dirigeix el centre és el següent:

• Grups de recerca i instituts del grup UB.

• Grans instal·lacions de recerca i instituts locals (ALBA, ICFO, etc).

• Centres internacionals (CERN, ESA, ITER, etc).

• Altres centres de recerca estrangers.


• Petita i mitjana empresa nacional amb limitacions en desenvolupament d’instrumentació i sistemes electrònics .

• Empreses internacionals amb productes d’alt valor afegit.

La potencialitat en transferència de tecnologia del centre queda provada per les nombroses patents i contractes de recerca per a empreses en què els grups sol·licitants estan implicats.

L’assoliment d’aquests objectius passa per combinar el coneixement acadèmic existent a la Universitat amb la participació de professionals dedicats a l’execució de projectes complint amb estàndards industrials que també són requerits en entorns com els projectes espacials i les grans instal·lacions científiques. Aquesta conjunció, juntament amb les instal·lacions i eines de disseny que disposen els grups, són els grans avantatges competitius del servei proposat. També cal destacar que la vinculació de personal docent dóna la possibilitat d’ oferir formació a estudiants de la casa que al mateix temps poden cobrir necessitats temporals de personal. L’esquema proposat té un referent europeu clar que és la part de servei de disseny d’ASICs (Circuits Integrats d’Aplicació Específica) a IMEC, conegut com a seva vesant industrial com a INVOMEC, el qual és un centre de referència mundial en disseny microelectrònic tant per a empreses com per a centres acadèmics i de recerca. Aquest centre dóna suport de disseny al centre IMEC a Bèlgica i als Països Baixos, cosa que permet executar nombrosos projectes industrials i de recerca altament competitius.

El rol d’aquests professionals és clau (i complementari al dels membres acadèmics) en l’estructura definida per poder afrontar objectius presents i futurs. Aquests professionals ja existeixen en els grups signants, acumulant molts vora de 10 anys d’experiència en projectes internacionals. Aquest centre proporcionaria, dins del grup UB, un marc de treball adient a aquests professionals, millorant l’organització dels projectes i coordinant les activitats dels grups implicats (i obert a altres membres de la Universitat). Per arribar a una estructura professional i assolir un volum de transferència tecnològica apreciable, és considera clau el paper d’un Promotor I+D.

Finalment, cal destacar que és clau que el centre tingui capacitat de contractació directa a partir de fons transferits pels grups de recerca o altres institucions o empreses.

2.1 Secció 1: Mercat

2.1.1. Mercat potencial i segmentació del mateix

Com s’ha comentat anteriorment el centre pot donar servei i oferir productes tecnològics a Instituts i Grups de Recerca de la UB, d’altres centres de recerca i empreses de base tecnològica, tal i com es mostra a la Figura 1.

UB

UNITAT

PROPOSADAServeis Específics

INPUTSGRC3

GRC2

GRC1

ICFO

FBG

CEMIC

ALTRESInstituts

ALBA

UB

INDUSTRIA

CERN,

ESA,

NASA

IMEC,

Foundry?

Satlantis

Altres

GRCs

Figura 1. Mercat al que s’adreça el centre proposat.


• Existeixen oportunitats de liderar o participar en projectes europeus conjuntament amb aquests o altres centres. Aquestes oportunitats es multiplicarien si els grups tinguessin el recolzament d’aquest centre.

• Estratègicament, seria molt important estudiar un acord amb una “foundry” (com AMS o XFAB). Això permetria accedir de forma directa a una tecnologia capdavantera i poder oferir serveis de disseny a la mateixa.

• Nombrosos grups de la UB participen en projectes científics e industrials que requereixen desenvolupar instrumentació i sistemes electrònics. Fins ara això s’ha fet mitjançant personal contractat a càrrec del projecte. Donada la situació econòmica es preveuen retallades en el capítol de personal. L’existència d’aquest centre permetria que aquests grups subcontractin aquestes tasques amb el finançament que el projecte aconsegueixi. Alguns instituts com l’ICC o l’IBEC ja són clients de facto i altres possibles (IEEC, IDIBELL, IDIBAPS, IBUB. IN2UB, IRB, etc) també ho podrien ser. A més, un centre com el proposat no existeix com a servei a la UB.

• Projectes per a la industria, ja sigui directament o a traves de la FBG. Els grups ja estan en contacte amb diverses empreses, i en alguns casos existeixen contractes de col·laboració.

• Alguns centres científics capdavanters del país disposen de capacitats limitades o nul·les en instrumentació electrònica per exemple en disseny de Circuits Integrats a Mida d’Aplicació Específica (ASICs), per tant el centre podria oferir els seus serveis en aquest camp. Alguns exemples són ICFO, ALBA, INTA o els nombrosos centres especialitzats en biomedicina que hi ha a la regió (CRG, IRB, etc).

• Altres centres internacionals disposen d’aquestes capacitats però el volum de feina o la complexitat de certs projectes fan que a vegades hagin de subcontractar certes tasques. La col·laboració pot ser en els dos sentits. Alguns exemples són CERN, ESA, IMEC, CIEMAT, CNM o IFAE.

Els avantatges competitius d’aquest centre són importants:

• Estarà basat en dinàmiques existents i professionals ja formats i amb contactes internacionals en el camp de la recerca i l’empresa.

• Aquest professionals treballaran de forma coordinada amb experts acadèmics.

• Actualment ja es disposa d’ eines de disseny i instal·lacions comparables als millors centres o empreses mundials del sector.

• El fet d’estar en contacte amb l’àmbit acadèmic permetrà aconseguir personal qualificat que podrà treballar-hi temporalment i formar-se.

• No s’ha identificat un centre o servei similar a l’estat. Si bé existeixen centres similars a Europa (entre ells l’IMEC, que és en certa manera la inspiració) el mercat és prou ampli i cal assenyalar que el cost de la ma d’obra és molt inferior que en aquests altres països.

Podem assenyalar tres nous casos de negoci representatius de les possibles activitats del centre:

• Imatge mèdica. El camp de la imatge mèdica combina un sèrie de requisits i oportunitats molt interessants en el marc actual. D’una banda ja s’està treballant en temes de biomedicina i imatge mèdica. Per exemple, s’ha iniciat una col·laboració amb el CIEMAT i la empresa Sedecal per desenvolupar electrònica integrada per dissenyar equips PET basats en SiPM. Els membres de la UB aporten els seus coneixements en disseny microelectrònic per lectura de detectors. Ja s’han fabricat els primers prototipus. Sedecal està interessada en una col·laboració estable amb un centre públic o públic/privat que doni suport i pugui satisfer les seves necessitats per la integració de l’electrònica de les seves màquines, per tal de no dependre de tecnologia propietària d’ una tercera


empresa. A més, aquesta activitat podria ser d’interès per a altres instituts de la UB que treballen en imatge mèdica (IDIBAPS, etc). Finalment, cal assenyalar que es disposa d’un contacte privilegiat amb el grup del CERN que desenvolupa la família d’ ASICs Medipix, destinada a radiografia, l'anàlisi de l'estructura de les proteïnes o en la realització d'imatges amb neutrons.

• Satlantis. Espanya i Florida han acordat crear l'empresa conjunta ATLANSAT al Centre Espacial Kennedy amb l'objectiu d'assegurar-se el lideratge mundial en nanosatèl·lits per al 2015, oferint un ampli ventall de serveis, incloent-hi els cinc elements clau d'aquesta nova indústria: els nano-satèl·lits, les càrregues tecnològico-científiques, els llançadors, les plataformes de llançament i les operacions des de Terra. Una segona empresa instal·lada a Espanya, SATLANTIS, es dedicarà a oferir els serveis pre- i post-llançament als usuaris, al desenvolupament de noves eines tecnològico-científiques per a aquesta nova tecnologia i a la formació i preparació d'especialistes. Tant la UB com la UPC estan interessades en participar en aquesta empresa, en el marc del BKC. Tot i que SATLANTIS contarà inicialment amb algun enginyer electrònic, aquesta és una capacitat molt limitada per cobrir un rang molt gran d’especialitats i un volum de feina variable. El centre proposat podria ser subcontractat i donar suport per tasques de disseny i simulació especialitzades.

• HQSAT. Iniciativa de Join-Venture entre el Grup de Radiofreqüència de la UB i la empresa FAE per tal de desenvolupar una plataforma de disseny RF avançat basada en la tecnologia “Low Temperature Cofired Ceramics” disponible a l’empresa. Ja es disposa d’una versió bàsica de PDK (Process Designg Kit) i eines complementàries de CAD. El centre podria oferir serveis d’assessorament en disseny avançat als clients d’HQSAT

2.1.2. Anàlisi de la competència

Existeixen centres espanyols amb capacitats similars al centre proposat com el CNM o alguns grups de diverses Universitats. De totes formes, el centre proposat es distingeix d’aquests en que el seu objectiu no és fer recerca bàsica en microelectrònica sinó oferir un servei capdavanter en disseny d’instrumentació i sistemes electrònics (incloent ASICs) per clients públics (recerca) i privats (empresa). Per aquest motiu es combina el coneixement d’experts acadèmics com els que puguin tenir aquests centres amb l’experiència de professionals altament qualificats, com els que poden treballar en empreses del sector.

A l’estat Espanyol existeixen poques empreses dedicades al disseny microelectrònic, algunes són Anafocus o Arquimea. Anafocus està centrada en el sector de càmeres CMOS, i per tant no és competència directa per les activitats proposades. Arquimea és una petita empresa sorgida de la Carlos III que centra les seves activitats en el sector aeroespacial, basant-se en projectes europeus. Per aquest sector pot ser tant un competidor com un col·laborador.

Existeixen empreses estrangeres i centres de disseny internacionals, però el mercat potencial és prou ampli i els avantatges competitius del centre, la seva vinculació a la universitat (expertesa i eines de disseny i test) i el baix cost de mà d’obra (relatiu a altres empreses de la UE) fan pensar que la competència no hauria de frenar les possibilitats de negoci, sobre tot a nivell estatal i europeu.

2.1.3. Sistema de distribució i vendes. Estratègia de Màrqueting.

L’estratègia de marketing del centre es planteja a diversos nivells:

• Internament, dins la UB, la comunicació serà directa pels grups e Instituts que ja en fan ús. A partir d’aquí es poden fer servir els canals interns de la UB (web, noticies, etc) per fer-ne divulgació.

• Els experts acadèmics i els professionals vinculats al centre podran fer divulgació d’aquesta oferta als contactes internacionals amb els que ja de fet treballen, tant centres


de recerca com empreses. A més, poden aprofitar congressos i workshops específics per ampliar aquesta divulgació.

• Per arribar a una estructura professional i assolir un volum de transferència tecnològica apreciable, és considera clau el paper d’un Promotor I+D. Aquesta figura hauria de donar a conèixer els serveis del centre a empreses nacionals i internacionals, a organismes clau com CDTI, i estudiar la possibilitat de captar o participar en projectes europeus.

2.2 Secció 2: Producte y Tecnologia.

2.2.1. Descripció del Producte.

Com s’ha comentat anteriorment el “producte” principal que ofereix el centre és un servei professional en el desenvolupament d’instrumentació avançada incloent:

• Disseny microelectrònic de sistemes de baix consum

• Disseny d’àmbit biomèdic.

• Disseny microelectrònic d’instrumentació d’alta velocitat i baix soroll.

• Disseny microelectrònic digital i mixte en ASICs

• Disseny de circuits i sistemes per a alta freqüència i comunicacions.

• Disseny de dispositius reconfigurables (FPGA).

• Disseny d’unitats de Power Management i Smart-Power.

• Disseny de targes i sistemes (PCBs).

• Disseny de sistemes de comunicacions.

• Test i homologacions (certificacions biomèdiques, certificacions espacials, test d’envelliment, compatibilitat electromagnètica, etc).

• Simulació i caracterització de dispositius (processos de fabricació, efectes de la radiació i possible enllaç amb recerca bàsica en nanotecnologia).

• Disseny i test de sistemes tolerants i resistents a la radiació (acceleradors de partícules, sector aeroespacial).

A més, fruit de les activitats presents, s’han dissenyat ASICS i productes que poden ser subjectes de comercialització. És previsible que això es potenciï en cas de creació del centre, però aquests productes no serien l’objectiu principal del centre.

2.2.2. Tecnologia a aplicar i innovacions tecnològiques del servei.

Les tecnologies a aplicar s’han descrit en el punt anterior. L’activitat és innovadora per la seva pròpia natura, ja que està vinculada al món de la recerca. Els grups que proposen el centre ja conten amb una destacada capacitat de producció i disseminació, a nivell de publicacions (desenes cada any), i també diverses sol·licituds de patents.

2.2.3. Estratègia de R+D. Protecció de la propietat industrial. Fabricació/ producció. Capacitat tecnològica i industrial de l’empresa.

Els grups que proposen el centre ja tenen experiència en la protecció de la propietat intel·lectual, i treballen en estreta col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera (FBG).

La majoria de les activitats del centre seran de disseny i test, i ja estan cobertes per eines de disseny (CAD), que disposen els grups (avançats programes de disseny assistit per ordinador als que pot accedir la UB: Cadence, ADS, Synopsys, Altium, Mentor, etc) i per nombrosos laboratoris amb instrumentació capdavantera.

Algunes de les eines de disseny estan restringides a ús no lucratiu (per tant no seria problema treballar per altres centres de recerca). De totes formes està contemplat el seu ús


comercial, 1 o 2 cops per client, amb un petit cost addicional (http://www.europractice.stfc.ac.uk/software/commercial_use.html). Per un ús comercial habitual (per un mateix client) s’hauria de negociar una llicència mixta tal i com han fet altres centres (e.g. IMEC).

A més la UB, té serveis de gran valor afegit, que poden complementar la present proposta: unitats tecnològiques avançades (microscòpia, FIB, etc), i tant la pròpia Facultat de Física com el Parc Científic de Barcelona (PCB) disposen de sales blanques, que permetrien activitats puntuals de fabricació o post-processament.

3.- Requeriments de personal i infraestructures

Inicialment no es requeriria cap inversió de la Universitat ja que els grups promotors aportarien el personal tècnic i les instal·lacions necessàries. S’espera que la creació d’aquesta unitat asseguri com a mínim el manteniment dels recursos existents. És clau, però, que la unitat ofereixi els mecanismes organitzatius i de gestió per poder dur a terme tant la facturació de serveis i projectes executats com la contractació de personal, per assegurar la continuïtat del personal tècnic existent i permetre la contractació temporal de personal necessari per executar projectes específics si el volum de feina així ho requereix .

La gestió econòmica de la unitat es realitzarà en l’Administració de centre de Física i Química i també a través de la FBG si hi ha algun projecte que així ho requereixi.

4.- Estudi econòmic de viabilitat

Donat que els grups promotors ja disposen de instal·lacions i eines per dur a terme les tasques de la unitat, el punt principal rau en estudiar la viabilitat del manteniment de un nucli de tècnics que acumulin els coneixements necessaris i puguin liderar els projectes dels que la unitat seria responsable. El treball d’aquests tècnics es complementaria amb personal temporal per executar projectes específics si el volum de feina així ho requereix .

Actualment, el personal tècnic és manté bàsicament mitjançant convocatòries de projectes d’investigació nacionals i europees. El volum econòmic dels projectes manegats pels grups sol·licitants és de mitjana, aproximadament, 1 M€ anuals, desglossat en:

• Altes energies. La taula 1 mostra els projectes competitius en que participa el grup d’altes energies durant el període 2009-2012. La mitjana anual de finançament del grup és de uns 600 K€. A més el grup pertany i col·labora amb altres grups de l‘ICC. El volum mitjà anual de financiació de l’ICC és de uns 2.5 M€ (2 M€ en projectes nacionals i 0.5 M€ en projectes Europeus) [1]. La creació d’aquest centre permetria incrementar la participació de l’ICC en projectes amb fort component d’instrumentació, sobre tot en el camp de l’Espai.

Títol Import total Codi Període Import per any

Participación Española en la fase de preparación del 'Cherenkov Telescope Array' (CTA)

240.000 FPA2010-

22056-C06-02 2011-2013

80000 €

Estudio de la violación de CP con el detector LHCb

776.400 Micinn-

FPA2008-06271-C02-01

C 1/1/09-31/12/11

258800 €


Desarrollo de nuevos detectores para futuros colisionadores en Física de Partículas

380.000 FPA2010-

21549-C04-01 C 1/1/11-

31/12/13

126666 €

Center for Particle and Nuclear Physics (CPAN)

491.060 (UB)

Total coordinado 10.000.000

CICYT - Consolider

CSD2007-00042

C 1/08 – 12/12

98212 €

Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2009)

47840

2009SGR012

68 2009

16000 €

Total 1.935 M€ 579678 €

Taula 1. Projectes de recerca competitius en que participa el GRC d’altes energies entre el 2009 i l’actualitat.

• SICBIO. La taula 2 mostra alguns dels projectes competitius en què participa durant el període 2008-2012. La mitjana per any és d’uns 300K €. El SICBIO té el seu laboratori de Nanobioenginyeria a l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya), del qual el Dr. Samitier és el seu director. Cal destacar-ne les col·laboracions i coneixements en l’àmbit bio, en particular, en el programa HEALTH, un dels camps estratègics desenvolupats pel grup Connect-EU Nanobio+Nanomed, coordinat des de l’IBEC, per fomentar la participació catalana en propers projectes europeus. La creació del centre permetria afavorir la participació en aquells àmbits amb implicació electrònica.

Títol Import total Codi Període Import per any

Array of Robots Augmenting the KiNematics of Endoluminal Surgery (ARAKNES)

442997 Nº. 224565 2008-2012

An integrated platform enabling Theranostic applications at the Point of Primary Care (TheraEDGE)

477917 Nº216027 2008-2012

Sistema de gestió de l'energia per a un sistema de càrrega de bateria de plom estàndard basat en la recuperació d'energia vibracional

9930 307090 2012

Estación robotizada 199800 TEC2009- 2010-2012


de biocaracterización: Optimización del sistema y desarrollo de herramientas y sensores para la medida de fuerzas de interacción en aplicaciones biomédicas específicas

10114

Estat de l'art de les tècniques de Energy Scavenging i viabilitats per aplicacions de baixes potències.

44500 305711 2009

Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2009)

52000

2009SGR505 C2009-2014

Total 1.227M€ 306786 €

Taula 2. Projectes de recerca competitius en que participa el GRC SICBIO entre el 2008 i l’actualitat.

A més a més, la pròpia recerca en l’àmbit dels sistemes biomèdics autoalimentats, per al desenvolupament dels anomenats Body Sensor Networks, ha aportat experiència en l’àmbit de les recuperacions d’energies a la microescala, afavorint la participació del grup en projectes diversificats de recuperació d’energia.

• GRAF La taula 3 mostra els projectes competitius i els contractes de R+D en que participa el grup de Radiofreqüència durant el període 2008-2012. La mitjana anual de financiació del grup en aquest període és de uns 95 K€. A més el grup pertany i col·labora amb altres grups del departament d’Electrònica a través del CEMIC. El volum mitjà anual de financiació del CEMIC és d’uns 3 M€/any en les darreres anualitats. La creació d’aquest centre permetria ampliar l’activitat de recerca del GRAF participant en projectes a l’àmbit de l’Espai.

Títol Import total

Import Període

Codi Període Import promig

per any

Cabecera de RF adaptativa para el diseño de trasnceptores reconfigurables para aplicaciones en sistemas de comunicaciones 4G

159.000

159.000 TEC2007

-67247-C02-02/MIC

2008-2010

31.800 €

Integración heterogenea de sistemas de radiofrecuencia y microondas usando una tecnologia multicapa de sinterizado de cerámicas a baja temperatura

110.600

73.733 TEC2010

-21484 2011-2013

14.746 €


Desenvolupament d’una eina de CAD/CAE per a la sintesi de components passiu RF

126.000

126.000 PPV027-07

2008-2009

25.200 €

Integración y Modelización de Componentes pasivos Empotrados en Tecnologia Cerámica Monolítica LTCC

90.000

95.000 FBG-

305101 2008-2010

19.000 €

Concepció, fabricació I test d’antenes LTCC I absorbents EM per a aplicacions RF

19.600

19.600 FBG-306397-306747

2011-2012

3.920 €

Total 485.000 €

453.733 €

94.666 €

Viabilitat futura

Aquest finançament assegura la continuïtat del personal tècnic fins a meitat del 2014 i dóna la possibilitat d’arrancar la unitat. És important per tant, actuar amb la màxima celeritat. En la situació econòmica actual s’espera tant una reducció en els fons per projectes de recerca com una major dificultat per contractar personal associat als projectes del Pla Nacional.

Per atacar el primer problema es tractarà de compensar la disminució de fons mitjançant convocatòries de Projectes Europeus, Projectes Industrials i oferint serveis a altres centres de recerca o empreses. En el segon apartat s’ha descrit el mercat al que podria estar interessat en els serveis d’aquesta unitat. S’han identificat tan centres públics de recerca com empreses de diversos sectors.

Per adreçar el segon problema és vital i quasi imprescindible la creació del centre proposat i que aquest tingui capacitat de contractar personal tècnic a partir dels fons transferits per subcontractació des de projectes de recerca i a partir de les altres fonts esmentades anteriorment.


5.- Proposta de reglament intern

Preàmbul

Aquesta unitat està integrada per tres grups de recerca (en endavant grups promotors) per aprofitar les sinèrgies tant en l’àmbit de la recerca com en el de la transferència i serveis. Aquest grups són:

• Grup de Recerca en Física Experimental d’Altes Energies, vinculat a l’Institut de les Ciències del Cosmos de la UB (ICC-UB) i al Departament ECM de la UB.

• Grup de Recerca Bioelectrònica i Nanobioenginyeria, vinculat a l’Institut d’Enginyeria Biomèdica de Catalunya (IBEC) de la UB i al Departament d’Electrònica de la UB.

• Grup de Recerca en Radiofreqüència (GRAF) vinculat al CEMIC ("Centre

d'Enginyeria en Micro i nanosistemes per a Instrumentació i Comunicacions",

membre de la xarxa TECNIO, d'ACCIO Generalitat de Catalunya) i al Departament

d’ Electrònica de la UB.

ARTICLE 1.- Denominació de la Unitat

La unitat adscrita a la Facultat de Física (FF) de la Universitat de Barcelona (UB) està especialitzada en l’àmbit d’Innovació del Disseny Electrònic Avançat de Sistemes (en endavant “Servei ideas UB” o abreujadament SiUB) .

ARTICLE 2.- Objectius de la Unitat

Els objectius globals d’aquest centre són:

• Millorar i potenciar la participació dels grups i instituts implicats en projectes que impliquin desenvolupament d’ instrumentació electrònica avançada, millorant també les possibilitats d’aconseguir fons de convocatòries competitives.

• Transferir el coneixement acadèmic a l’entorn industrial donant un servei professional en aquests àmbits a empreses de base tecnològica, com també a Instituts i Grups de Recerca del grup UB i altres centres de recerca.

• Potenciar la col·laboració amb Centres de Recerca i empreses en l’àmbit internacional.

L’àmbit de treball contempla les següents àrees estratègiques:

• Instrumentació per a sistemes biomèdics.

• Instrumentació per a instal·lacions i projectes científics.

• Instrumentació per a projectes espacials.

• Sistemes de ràdio freqüència.

• Disseny microelectrònic analògic i digital.

Concretament el centre ofereix un servei professional en el desenvolupament d’instrumentació avançada incloent:

• Disseny microelectrònic de sistemes de baix consum

• Disseny d’àmbit biomèdic.

• Disseny microelectrònic d’instrumentació d’alta velocitat i baix soroll.


• Disseny microelectrònic digital i mixte en ASICs

• Disseny de circuits i sistemes per a alta freqüència i comunicacions.

• Disseny de dispositius reconfigurables (FPGA).

• Disseny d’unitats de Power Management i Smart-Power.

• Disseny de targes i sistemes (PCBs).

• Disseny de sistemes de comunicacions.

• Test i homologacions (certificacions biomèdiques, certificacions espacials, test d’envelliment, compatibilitat electromagnètica, etc).

• Simulació i caracterització de dispositius (processos de fabricació, efectes de la radiació i possible enllaç amb recerca bàsica en nanotecnologia).

• Disseny i test de sistemes tolerants i resistents a la radiació (acceleradors de partícules, sector aeroespacial).

ARTICLE 3.- Organització

• El SiUB tindrà un responsable científic i una comissió d'usuaris.

• La modificació del present Reglament serà elaborada pel responsable científic, informada per la comissió d'usuaris i aprovada per la Junta de la FF.

• El SiUB disposarà d’una comissió d’experts acadèmics. Els Experts Acadèmics són professors de la UB dels grups promotors i aquells d’altres grups que admeti la comissió d’usuaris.

• El SiUB també disposarà, quant les circumstàncies ho permetin, d'un responsable tècnic, un promotor i de personal tècnic. El responsable Tècnic s’encarregarà de la coordinació tècnica i de l’assignació de recursos de la unitat. La tasca del Promotor serà cercar recursos a tots els nivells i la gestió dels projectes. Totes aquestes funcions, incloses les del personal tècnic, seran absorbides inicialment pel personal propi o contractat dels grups promotors o dels grups associats als experts acadèmics.

ARTICLE 4.- Responsable científic de la unitat

El responsable de la unitat és nomenat per un període de 3 anys pel rector a proposta del Degà de la FF entre els professors o investigadors de la UB adscrits a algun dels grups promotors.

El responsable de la unitat té les següents funcions:.

• exercir la direcció, representació

• gestió ordinària de la unitat

• presidir la Comissió d'usuaris de la unitat

• elaborar la proposta de pressupost de la unitat, administrar les partides pressupostàries assignades a la mateixa i fer una proposta de les tarifes d'utilització per tal que les aprovi el Consell de Govern i el Consell Social

• elaborar la memòria anual d'activitats de la unitat.

ARTICLE 5.- Comissió d’usuaris

El SiUB tindrà una Comissió d'usuaris amb la següent composició:

• el responsable científic, que n'exercirà la presidència,


• una persona de la FF designada pel Degà per un període de tres anys,

• els IP dels grups promotors

• un representant addicional de cada grup promotor que es renovarà cada tres anys o quan el grup n'anomeni un altre

• una persona de la comissió d’experts acadèmics, designada per tal comissió per un període de 3 anys

• el responsable tècnic de la unitat,

• l'Administrador del Centre al que s'adscriu la unitat, que en farà de secretari.

La Comissió d'usuaris té les següents competències:

• prendre decisions estratègiques sobre projectes de gran envergadura.

• designar el director tècnic i el promotor

• admetre nous membres en la Comissió d'experts acadèmics,

• informar la proposta de reglament de funcionament intern de la unitat,

• informar la proposta de pressupost de la unitat així com la proposta de les tarifes a percebre per la utilització dels serveis que ofereixi la unitat,

• informar la memòria anual d'activitats de la unitat,

• informar les sol·licituds de nou personal i d'adquisició de nous equipaments,

• ser informada de les incidències que es puguin produir en relació amb la utilització dels serveis que ofereix la unitat i participar en llur solució,

• ser informada anualment de les activitats desenvolupades en la unitat,

La comissió d'usuaris es reuneix en sessió ordinària dos cops a l'any i en sessió extraordinària sempre que ho estimi convenient el responsable científic o quan ho sol·licitin la meitat del seus membres.

ARTICLE 6.- Funcionament Intern

El Reglament de funcionament intern és elaborat pel responsable de la unitat, consensuat amb la comissió d’usuaris i aprovat per la Junta de la FF

La normativa d'utilització de la unitat respectarà, en la mesura que sigui possible, el següent ordre de prioritat en la utilització dels serveis de la Unitat : membres de la pròpia unitat, professors vinculats al centre al qual s'adscriu la unitat, sol· licituds d'altres professors de la UB, sol·licituds d'altres membres de la comunitat universitària i sol·licituds de persones o entitats externes, públiques o privades. En el cas de que els recursos necessaris no siguin suficients per atendre les sol·licituds, el responsable tècnic farà una proposta de priorització a la comissió d’usuaris.

ARTICLE 7.- Règim econòmic

La gestió econòmica de la unitat es realitzarà en l’Administració de centre de Física i Química i també a través de la FBG si hi ha algun projecte que així ho requereixi.

El director tècnic elaborarà la proposta de tarifes d’utilització del SiUB, distingint les diverses modalitats públiques i privades. La proposta de tarifes serà aprovada pel Consell de Govern i pel Consell Social de la UB.

Pels projectes de gran envergadura el responsable tècnic avaluarà el cost i farà la proposta a la comissió d’usuaris qui prendrà la decisió final.


ARTICLE 8.- Avaluació i seguiment

El responsable de la unitat assistit pel director tècnic elaborarà anualment una memòria d’activitats que es lliurarà al Degà de la FF abans del 31 de març de l’any següent.

Les tarifes i altres informacions d’interès general del SiUB es faran públiques en un apartat ad hoc de la pàgina web de la unitat.

El SiUB rendirà comptes si li és requerit pels òrgans competents de la UB.

proposta de tarifes del servei ub-ideas · proposta de tarifes del servei ub-ideas de la facultat...

Documents