26-03-2010 17.40

El projecte ZÈFIR, d'energia eòlica marina, suposarà una inversió de 143 milions d'euros i situarà Catalunya al capdavant del desenvolupament d'aerogeneradors en aigües profundes

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat avui a Tortosa el projecte ZÈFIR. La planta de proves internacional suposa un gran oportunitat única per Catalunya per situar‐se líder en el desenvolupament tecnològic d’aerogeneradors en aigües profundes, en parcs eòlics lluny de la costa. A més a més de l’impacte en recerca i desenvolupament de tecnologia que té el projecte, la construcció de ZÈFIR representarà una bona oportunitat per iniciar el desplegament industrial d’una nova activitat econòmica en el territori. La inversió aproximada d’aquest projecte és de 143 milions d’euros. S’estima que la primera fase de ZÈFIR podria tenir aerogeneradors en funcionament l’any 2012.    El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presidit aquesta tarda a la Delegació de Govern a Terres de l’Ebre, a Tortosa, la presentació del projecte de recerca ZÈFIR que promou l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). L’han acompanyat en la presentació el delegat de govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador; el vicerector de la Universitat Rovira i Virgili, Xavier Farriol; la directora de ICAEN, Encarna Baras, i el director de l’IREC, Antoni Martinez, i el director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús.   El projecte ZÈFIR permetrà la recerca en el desenvolupament de la tecnologia necessària per la instal∙lació d’aerogeneradors lluny de la costa, on els fons són a gran profunditat, per tal de reduir el seu impacte visual i aprofitar els vents marins més forts i regulars d’alta mar.   La inversió aproximada d’aquest projecte és de 143 milions d’euros. Els fabricants d’aerogeneradors, els fabricants de bens d’equip i les empreses promotores finançaran el 76% d’aquesta quantitat amb la instal∙lació i el cost dels assajos de cada solució constructiva i dels aerogeneradors. La resta s’invertirà per construir les infraestructures comuns necessàries. Una vegada la planta entri en funcionament es finançarà amb recursos propis provinents de la venda d’energia, i dels serveis a tercers.   A més a més de l’impacte en recerca i desenvolupament de tecnologia que té el projecte, la construcció de ZÈFIR representarà una bona oportunitat per iniciar el desplegament industrial d’una nova activitat econòmica en el territori. Les empreses que estiguin involucrades en els projectes tecnològics de ZÈFIR necessitaran uns mitjans industrials i de coneixement que buscaran a prop.   Zèfir respon a les necessitats socials i empresarials actuals   Per altra banda, l’existència de ZÈFIR permetrà establir una base de valor per el desenvolupament i especialització científica i tecnològica amb les universitats, que permetrà crear una especialitat amb una gran demanda en un sector que durant els darrers deu anys està tenint un creixement sostingut del 30%.   Al nord d’Europa hi ha bons exemples i experiències de parcs eòlics marins. La poca profunditat que dona la plataforma continental del Mar del Nord permet la instal∙lació d’aerogeneradors a gran distància de la costa. Aquesta situació no és comú a la resta del món, 

on les profunditats marines són ja elevades a poca distància de la costa. L’objectiu de ZÈFIR és respondre a les necessitats socials i empresarials i demostrar que es poden instal∙lar aerogeneradors flotants a distàncies que els farien imperceptibles des de la costa. Per això és necessari que les empreses provin noves solucions tecnològiques que millorin la fiabilitat tècnica i la viabilitat econòmica. També seran indispensables els estudis mediambientals per tenir coneixement de la repercussió en la flora i fauna marina, inclosa l’avifauna, durant el procés de construcció i de funcionament de l'aerogenerador i de les instal∙lacions associades.    Les fases del projecte   El projecte ZÈFIR és planteja a partir de dues fases. La primera fase consistirà en la instal∙lació d’un màxim de 4 aerogeneradors i entre 10 i 20 MW de potència, que estaran ancorats al fons del mar a una distància d’uns 3,5 quilòmetres de la costa. En aquesta primera fase el procés de tramitació competeix al govern de la Generalitat de Catalunya. Actualment s’estan realitzat els estudis mediambientals, previs a la tramitació, en la zona d’aigües interiors, a la línia recta definida entre els vèrtexs del Delta de l’Ebre i el cap de Salou.   La segona fase, que suposarà la instal∙lació d’un màxim de vuit aerogeneradors flotants amb una potència màxima instal∙lada de 50 MW, s’ubicarà aproximadament a uns 20 quilòmetres de la costa.   En aquest cas, el procés de tramitació és competència del govern de l’Estat. En ambdues fases el nombre d’aerogeneradors dependrà de la potència de les màquines que s’estiguin provant.   S’estima que la primera fase de ZÈFIR podria tenir aerogeneradors en funcionament l’any 2012.   Sobre l’IREC   L’IREC és el centre de recerca del sector de l’energia de referència de Catalunya creat el 2008 que està especialitzat en tasques de Recerca i Desenvolupament de Tecnologia relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica i amb energies renovables; més concretament, té línies de treball en les tecnologies relacionades amb microxarxes, vehicle elèctric, emmagatzematge d’energia, eficiència en edificació, bioenergia i biocombustibles, i energia eòlica marina. El centre també disposa d’una àrea d’electricitat i electrònica de potència, d’una altra destinada a la investigació en recerca, disseny i caracterització de materials per a l’energia, i d’una tercera dedicada a la Investigació sociotècnica en l’àmbit de l’energia. El centre es desenvoluparà de manera progressiva fins al 2014, data en què comptarà amb 160 investigadors i enginyers d’alta qualificació.   L’IREC, presidit pel conseller Antoni Castells, té com a patrons la Generalitat de Catalunya ‐a través del departament d’Economia i Finances i el d’Innovació, Universitats i Empresa‐, el Govern de l’Estat –a través del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i del Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía (IDAE)‐, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, Endesa, Gas Natural – Unión Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona. L’IREC té dues seus: una a Barcelona i una altra a Tarragona.  

ZEFIR situará a Cataluña al frente del desarrollo de aerogeneradores en aguas profundas  

29 de marzo de 2010

El proyecto ZEFIR permitirá la investigación en el desarrollo de la tecnología necesaria para la instalación de aerogeneradores lejos de la costa, donde los fondos son de gran profundidad, para reducir su impacto visual y aprovechar los vientos marinos más fuertes y regulares de alta mar.   La inversión aproximada de este proyecto es de 143 millones de euros. Los fabricantes de aerogeneradores, los fabricantes de bienes de equipo y las empresas promotoras financiarán el 76% de esta cantidad con la instalación y el coste de los ensayos de cada solución constructiva y de los aerogeneradores. El resto se invertirá para construir las infraestructuras comunes necesarias. Una vez la planta entre en funcionamiento se financiará con recursos propios provenientes de la venta de energía y de los servicios a terceros.   Además del impacto en investigación y desarrollo de tecnología que tiene el proyecto, la construcción de ZEFIR representará una buena oportunidad para iniciar el desarrollo industrial de una nueva actividad económica en el territorio. Las empresas que estén involucradas en los proyectos tecnológicos de ZEFIR necesitarán unos medios industriales y de conocimiento próximos.   ZEFIR responde a las necesidades sociales y empresariales actuales   Por otra parte, la existencia de ZEFIR permitirá establecer una base de valor para la especialización y el desarrollo científico y tecnológico con las universidades, que permitirá crear una especialidad con una gran demanda en un sector que durante los últimos diez años está teniendo un crecimiento sostenido del 30%.   En el norte de Europa hay buenos ejemplos y experiencias de parques eólicos marinos. La poca profundidad que da la plataforma continental del Mar del Norte permite la instalación de aerogeneradores a gran distancia de la costa. Esta situación no es común en el resto del mundo, donde las profundidades marinas son ya elevadas a poca distancia de la costa. El objetivo de ZEFIR es responder a las necesidades sociales y empresariales y demostrar que se pueden instalar aerogeneradores flotantes a distancias que los harían imperceptibles desde la costa. Por eso es necesario que las empresas prueben nuevas soluciones tecnológicas que mejoren la fiabilidad técnica y la viabilidad económica. También serán indispensables los estudios medioambientales para tener conocimiento de la repercusión en la flora y fauna marina, incluida la avifauna, durante el proceso de construcción y de funcionamiento del aerogenerador y de las instalaciones asociadas.   Las fases del proyecto   El proyecto ZEFIR se plantea a partir de dos fases. La primera fase consistirá en la instalación 

de un máximo de 4 aerogeneradores y entre 10 y 20 MW de potencia, que estarán anclados en el fondo del mar a una distancia de unos 3,5 kilómetros de la costa. En esta primera fase, el proceso de tramitación compete al gobierno de la Generalitat de Cataluña. Actualmente se están realizando los estudios medioambientales, previos a la tramitación, en la zona de aguas interiores, en la línea recta definida entre los vértices del Delta del Ebro y el cabo de Salou.   La segunda fase, que supondrá la instalación de un máximo de ocho aerogeneradores flotantes con una potencia máxima instalada de 50 MW, se ubicará aproximadamente a unos 20 kilómetros de la costa. En este caso, el proceso de tramitación es competencia del gobierno del Estado.  En ambas fases el número de aerogeneradores dependerá de la potencia de las máquinas que se estén probando.   Se estima que la primera fase de ZEFIR podría tener aerogeneradores en funcionamiento en el año 2012.