projecte lingÜÍstic de centre - agora.xtec.cat · b) es garantirà que les estructures...

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1

Escola Montserrat Avinguda de la Línia Elèctrica, 2-4 08940 Cornellà de Llobregat Tel. i Fax: 93 375 50 00 (primària) i 93 376 00 50 (infantil) [email protected] http://agora.xtec.cat/ceip-montserrat-cornella



2

0. Introducció ………………………………………………………………………………………………… pàg 6

0.1. Presentació del document 1. Context sociolingüístic ……………………………………………………………………………….. pàg 8 1.1. Alumnat 1.2. Entorn 1.3. La formació i l’acreditació lingüística del professorat 1.3.1. Competència lingüística del professorat 1.3.2. Places docents amb perfil professional 2. Tractament de les llengües ……………………………………………………………………………. pàg 9 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge ………………………………………. pàg 9 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 2.1.1.2. El català, eina de convivència 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística 2.1.2.2. Llengua oral 2.1.2.3. Llengua escrita 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana 2.1.2.8. Atenció de la diversitat 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.11. Materials didàctics 2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics de centre 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum


3

2.2. La llengua castellana ……………………………………………………………………………. pàg 15

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral i escrita 2.2.1.3. Castellà a les àrees no lingüístiques 2.2.1.4. Alumnat nouvingut 2.3. Altres llengües …………………………………………………………………………...…….... pàg 16

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.1.2. Desplegament del currículum 2.3.1.3. Metodologia 2.3.1.4. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.5. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.6. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.7. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.8. Avançament de l’aprenentatge de la segona llengua estrangera 2.3.1.9. Projectes i programes plurilingües

2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2.3.3. Català i llengües d’origen 2.4. Organització i gestió ……………………………………………………………………………. pàg 18 2.4.1. Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 2.4.1.2. Documents de centre 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.4. Comunicació externa 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 2.4.1.7. Llengua i lectura 2.4.1.8. Llengua i entorn


4

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut 2.4.4. Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes 2.4.5.3. Projectes d’innovació 2.4.6. Biblioteca escolar 2.4.6.1. Accés i ús de la informació 2.4.6.2. Pla de lectura de centre

2.4.7. Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre 2.4.7.2. Revista 2.4.7.3. Exposicions

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals

2.4.9. Intercanvis i mobilitat

2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu


5


6

0. Introducció

0.1. Presentació del document El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC).

El PLC és un instrument de treball que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d'acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de

les llengües al centre i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents. A més, per a

desenvolupar les competències lingüístiques de l’alumnat s’haurà de tenir present la realitat del centre i de

la societat actual.

Atenent el marc normatiu, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació, en títol II, estableix el règim lingüístic

del sistema educatiu de Catalunya i, a l’article 14, determina que els centres públics i els centres privats

sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre. El projecte s’intenta ajustar al que s’estableix els articles

10,11,12 i 16 d’aquesta llei.

També hem consultat el Decret 102/2010 de 3 d’agost d’autonomia dels centres educatius i el Decret

142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Aquest

decret es concreta en l’ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s’estableixen els principis generals

que s’han de tenir en compte per a l’aplicació de l’article 4.4. del Decret 142/2007, en la qual s’estableix que:

Article 1 Els principis generals als quals s’han d’adaptar els projectes lingüístics dels centres són els següents: a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d’evitar repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles. b) Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües. c) En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es farà en català. La llengua castellana s’introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del mateix cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits. d) Al llarg de tota l’etapa s’establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les llengües. e) Per fer possible els projectes lingüístics les hores de les àrees de llengua establertes en l’annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, es podran distribuir entre els cicles de l’etapa respectant la seva assignació horària global. f) D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s’estableixen en l’apartat 4.4 del Decret 142/2007, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. A efectes del compliment dels horaris mínims de cada llengua que s’estableixen al referit Decret 142/2007, computats com hores assignades més hores d’estructures lingüístiques comunes, si n’hi ha, aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives àrees lingüístiques. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en llengua catalana.


7

Article 2 D’acord amb l’article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, el projecte lingüístic propi de cada centre s’ha d’autoritzar pel Departament d’Educació. Aquesta autorització s’ha de dur a terme per l’inspector o inspectora del centre, sempre que el projecte s’adapti als principis generals derivats del Decret esmentat i d’aquesta Ordre. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Atès que en el curs 2007-2008 s’implanta la nova ordenació dels ensenyaments d’educació primària únicament en el cicle inicial, l’aprovació del projecte lingüístic per a aquest curs, s’efectuarà, al seu inici, per mitjà d’una addenda de modificació, si escau, de la distribució horària de les àrees lingüístiques per aquest cicle inicial. El projecte lingüístic que deriva del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, definit per al conjunt de l’etapa, haurà d’estar formulat i autoritzat abans del 30 d’abril del 2008.

Actualment d’acord amb el nou marc legislatiu i sobretot tenint en compte el context sociolingüístic s’ha fet

necessària la revisió i l’actualització d'aquest PLC. El document ha estat elaborat per una comissió

representant del centre formada per l’equip directiu, la coordinadora LIC i les coordinadores de cicle, i,

posteriorment ha estat revisat i presentat al claustre de professors el dia 28 de gener del 2019 i al consell

escolar el dia 29 de gener de 2019.

Així doncs, per concloure puntualitzarem que el PLC forma part del projecte educatiu i serà revisat

periòdicament. Cada curs a la PGA es recolliran estratègies i actuacions que concretaran els objectius recollits al PLC i que a posteriori seran avaluats a la Memòria Anual.

L'equip directiu, de forma específica, serà qui vetllarà pel seu coneixement i compliment per part de tota la

comunitat educativa i a més la coordinadora LIC vetllarà pel compliment de les directrius que aquest

projecte estableix, així com pel manteniment o actualització de la vigència dels seus continguts.


8

1. Context sociolingüístic

1.1. Alumnat Actualment l'escola té 210 alumnes. El 53% han nascut a Catalunya i el 47% són de fora de Catalunya.

D’aquest 47%, el 25,58% són de Sud-Amèrica, el 15,81% són del Magreb, el 0,93% de la resta d’Àfrica, el

0,5% de Països de la Unió Europea, el 1,86% de la resta d’Europa i el 2,32% d’Àsia i Oceania.

A més a més, del 53% dels nascuts a Catalunya, la majoria són de famílies vingudes de fora de Catalunya. Aquesta situació es pot constatar en les dades resultants del buidatge de l’enquesta sobre usos lingüístics

contestada per l’alumnat del centre.

La llengua que es fa servir en tot l'àmbit escolar entre alumnat i professorat és el català. Gairebé sempre

quan l’alumnat s’adreça als mestres ho fa en català, però entre ells es relacionen de manera habitual en

castellà.

1.2. Entorn L’escola Montserrat es troba ubicada en un extrem del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.

Aquest barri que es va anomenar “Ciutat Satèl·lit” es va crear als anys 60 al costat d’un polígon industrial i

allà van arribar els treballadors de les fàbriques amb les seves famílies procedents d’Extremadura,

Andalusia, Castella, Galícia...i els seus fills i filles van ser els primers alumnes de l’escola.

Als anys 80 va haver-hi un important descens de la matrícula en les escoles del barri i va esdevenir que els

mestres de l’escola Francesc Macià passessin a formar part de la plantilla del Montserrat. Alhora l’edifici de

l’escola Montserrat es va convertir en l’Institut Ma Aurèlia Capmany i els edificis de l’antic Francesc Macià

van passar a ser l’escolaMontserrat que inicià d’aquesta manera una nova etapa. Era el curs 1993-1994. L’entorn ha canviat significativament. El barri en els darrers anys ha rebut un fort índex d’immigració,

especialment de països sud-americans i del Marroc, malgrat que en l’actualitat amb el context de crisi

econòmica s’ha frenat aquest flux.

La llengua predominant al barri i de relació de la majoria del nostre alumnat és el castellà i en molts casos

l’àrab o l’amazic. El català és només la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’àmbit escolar.

1.3. La formació i l’acreditació lingüística del professorat Ja que el repte principal del docent de qualsevol disciplina acadèmica és garantir que l’alumnat assoleixi els

objectius que prescriu el currículum mitjançant una metodologia eficaç, rigorosa i motivadora, l’escola

Montserrat avalarà que el professorat tingui un bon domini de les llengües que hagi d’impartir i disposi

d’unes estratègies metodològiques adients per a compartir amb l’alumnat.

1.3.1.Competència lingüística del professorat Actualment l’escola té una plantilla de 16 mestres, la majoria dels quals tenen l’acreditació per impartir

l’ensenyament en català, nivell C, d’altres tenen el certificat de mestre de català. Pel que fa a la llengua anglesa, hi ha un 25% de mestres que tenen un nivell B1 o superior i un 6,25%

mestres que tenen nivell A1

A més en altres llengües on el professorat és competent és en llengua anglesa amb un 6,25% en el nivell D i


9

del 6,25% en el nivell B2. En alemany un 6.25% té assolit un nivell A1. Pel que fa a la llengua italiana un

6,25% tenen un nivell A1. Altres mestres tenen coneixement de la llengua francesa.

1.3.2. Places docents amb perfil professional A l’escola tenim ocupada una plaça de lloc singular amb menció llengua anglesa i atenció a la diversitat.

2. Tractament de les llengües 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i per tant al centre és la llengua

vehicular i d'aprenentatge.

La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre tots els membres de la comunitat educativa i és el vehicle d'expressió en les activitats acadèmiques i administratives.

El centre té una clara conscienciació sobre la necessitat de l’ús del català, afavorint la seva utilització per tal

de pal·liar la manca d’utilització d’aquesta llengua en l’entorn més proper.

L'equip directiu vetllarà perquè el català sigui el vehicle de comunicació en tots els àmbits, tant en les

activitats internes del centre com en les de projecció externa.

2.1.1.2. El català, eina de convivència La llengua, en general, és un vehicle de comunicació, de relació i de convivència que ajuda a entendre la realitat de diferents grups culturals i lingüístics, però sobretot és un element de mediació fonamental entre

les persones per establir una bona socialització, interacció i comunicació. Els futurs ciutadans i ciutadanes

han de saber emprar la llengua com a instrument fonamental de la convivència.

El centre enfocarà l’ensenyament de la llengua catalana de manera significativa i funcional per crear

situacions comunicatives que incentivin la resolució dels conflictes i la cohesió social.

2.1.2 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística

El nostre centre ha participat en formació PIL durant els cursos 2009-10, 2010-11 i 2011-12 per tal d’establir

línies metodològiques que incentivin l’aprenentatge de la llengua catalana tenint en compte el context

sociolingüístic i plurilingüe del nostre alumnat.

Cal remarcar que els docents tenen un paper fonamental com a model lingüístic català, ja que són

pràcticament els únics referents a qui té accés l’alumnat degut a la seva procedència i/o parla, així com

degut a la llengua predominant al barri.

Per a l’aplicació del PIL s’ha tingut en compte:

- la creació d’un context afavoridor per a l’adquisició de la llengua catalana

- el disseny d’estratègies metodològiques que tinguin coherència i continuïtat

- la cura de la interacció entre l’alumnat i el professorat, i entre el propi alumnat per millorar les relacions comunicatives i afectives


10

- la motivació per part dels alumnes per aprendre la llengua catalana, creant actituds positives envers

aquesta llengua

- la llengua familiar de l’alumnat (context plurilingüe)

- l’ús funcional de la llengua

Cal remarcar que la majoria dels nostres alumnes comencen als 3 anys l’escolaritat, amb la qual cosa la

immersió lingüística es produeix de forma natural. Per afavorir adientment els recursos humans, fem servir

mesures organitzatives d’atenció a la diversitat com els espais (ambients), els racons de treball, els desdoblaments, els grups heterogenis... i la utilització d’alumnat tutor, mesura que es recull en el Pla

d’acollida del centre.

2.1.2.2. Llengua oral

La necessitat d’ensenyar llengua oral es relaciona amb qüestions de psicologia evolutiva, d’educació cívica i

d’expressió d’emocions.

-La llengua oral és l’instrument psicològic que s’empra des de la primera infància per raonar, planificar ...

-La llengua oral serveix com a instrument per compartir el coneixement i la cultura, s’aprèn perquè té utilitat, perquè cal per participar en la comunitat, i és un bon mediador social. A l’aula, els nostres alumnes tenen la

possibilitat de dialogar amb els mestres i amb els companys i companyes, contrastant les seves opinions i

reinterpretant les seves percepcions de la realitat.

-La llengua oral, a més, permet expressar les emocions de manera universal.

Cal tenir en compte, però, que a l’escola la relació que es dóna entre el mestre i els alumnes és asimètrica a

nivell oral. És per això que hem de crear ocasions diverses perquè els alumnes tinguin accés a la paraula i

en facin ús. D’aquí la raó d’elaborar una programació d’activitats orals diversificades adreçades a tots els nivells de primària. Durant el curs 2010-2011 a la nostra escola es van dissenyar un llistat d’activitats

d’expressió oral per al CI i CM. Al curs 2011-2012 es van començar també a dissenyar activitats per a

Ed.Infantil i CS. Actualment s’han començat a aplicar i avaluar mitjançant unes graelles d’observació

sistemàtica de cada una de les activitats proposades.

A Ed.Infantil es realitzen moltes activitats d’expressió oral com les rutines del matí, el protagonista de la

setmana, la cistella de l’hort; activitats de comprensió oral com l’explicació de contes per part de la mestra,

l’escolta de cançons i activitats d’interacció com les rutines de cloenda d’activitats, les assemblees...

Al llarg de l’etapa de primària es desenvolupen diferents situacions de parlar en públic, com exposicions de treballs, assemblees, representacions teatrals, o presentacions de lectura en veu alta...

Es pretén que l’alumne faci una reflexió prèvia a l’expressió per a millorar l’autoconeixement i ajudar-lo a

saber-se expressar amb autonomia i coherència. Sovint es demana l'acompanyament per part de les

famílies.

Com a avaluació d’aquestes activitats, s’incentiva la coavaluació entre alumne-alumne i mestre/a alumne.

2.1.2.3. Llengua escrita

La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions receptives (lectura) i productives (escriptura) i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més

conscient i eficaç. Caldrà per part dels mestres motivar als alumnes que llegeixin i escriguin perquè

descobreixin en la llengua escrita una eina per entendre’s a si mateixos i a les altres persones, els


11

fenòmens del món i la ciència i també perquè és una font de descoberta i plaer personal. En això tindrà

molta importància la potenciació d’aspectes com la biblioteca escolar i la utilització d’eines TIC com a

dinamitzadores dels aprenentatges lector i escriptor.

Per altra banda, cal aplicar-la progressivament a textos de complexitat cada vegada més gran i de tipologia

i funcionalitat cada vegada més diversa en diferents suports (paper i digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).

El centre desenvolupa l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura en català seguint un enfocament

constructivista amb una diversitat de mètodes (global i analític).

La nostra escola s’ha plantejat els següents objectius quant a la llengua escrita:

− Reconèixer i valorar l’ús de la llengua escrita com a vehicle de comunicació i font d’informació.

− Enfocar la llengua escrita com a conseqüència de la llengua oral i de manera paral·lela a aquesta

creant situacions reals i funcionals de comunicació.

− Compaginar la producció de textos amb els coneixements d’ortografia, puntuació, gramàtica, lèxic,... que ajudin, però no entorpeixin l’expressió escrita.

− Potenciar el plaer per la lectura i la capacitat d’escriure coherent.

− Desvetllar la creativitat.

− Reconèixer, utilitzar i produir diferents tipus de textos comunicatius: cartes, entrevistes, narracions, textos instructius, notícies, definicions...

− Desvetllar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites pròpies i dels altres.

− Emprar la llengua escrita com a eina de socialització dels alumnes.

− Valorar l’organització clara i entenedora dels escrits propis.

A la nostra escola, a nivell de llengua catalana, es planifica una sessió setmanal per anar a la biblioteca en els grups d’Ed.Infantil, llevat de P3, i a CI. A CM i CS es fan dues sessions de biblioteca, amb mig grup

cadascuna. L’altre mig grup fa un treball específic d’expressió escrita, sovint mitjançant les TIC.

A més, el foment de l’escriptura també es treballa de forma sistemàtica i continuada en els 30 minuts de

lectura diària. Es fan lectures per a gaudir i lectures de textos científics, en tots els casos representen

models d’escriptura per a l’alumnat.

La planificació de l’aprenentatge de l’expressió escrita té en compte les necessitats

comunicatives de l’alumnat en els diferents nivells. Des de fa diversos cursos a partir del PAC (2011-2012)

els mestres van crear grups de treball, es van elaborar models de plantilles de diferents tipologies textuals i es van acordar les tipologies que es farian en els diferents cursos.

A l’escola es promociona la participació de l’alumnat de primària en el certamen dels Jocs Florals que es fa

per sant Jordi.

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

Ha d’haver-hi un plantejament integral de les quatre habilitats lingüístiques. S’han de planificar i aplicar a tots

els nivells activitats en què la relació de la llengua oral i escrita sigui recíproca i inherent.

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

La llengua i la comunicació són la base dels aprenentatges, per la qual cosa totes les àrees del currículum,


12

des de la seva especificitat, han de treballar-la.

Les persones d’atenció educativa, les monitores de l’espai de menjador i esbarjo i les d’activitats

extraescolars coneixen els criteris del Projecte Educatiu de Centre referents a la llengua i s’implicaran en el

seu assoliment.La Direcció i la coordinadora LIC vetllaran per aquest assoliment.

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

El tractament que se’n faci de la llengua ha de ser compartit per tots els cicles i nivells. Cal vetllar perquè el

conjunt del claustre disposi de moments per poder-se coordinar i consensuar els principis pedagògics i

metodològics que han d’orientar l’ensenyament de la llengua.

Cada any es crearà la comissió de llengua on es planificaran quins són els continguts mínims que hauran

d’assolir els alumnes en finalitzar cada cicle.

El professorat planificarà o revisarà els criteris d’avaluació de les diferents llengües per a cada nivell, cicle i

etapa. A l’escola es crearan estructures organitzatives que facilitin el treball col·laboratiu en l’àmbit lingüístic i en la

gestió dels horaris.

Alhora, es facilitaran situacions per a treballar continguts relacionats amb les habilitats i destreses que

fomentin la convivència, el respecte i l’enteniment entre iguals (usos socials de les llengües en contextos

multilingües) per tal de treballar la dimensió plurilingüe i intercultural.

Considerem que el traspàs d’informació relativa als alumnes i als grups-classe és molt important per

adequar les estratègies a seguir. Així, l'escola pautarà el traspàs d’informació mitjançant la carpeta de

classe o blava i també de forma oral a l’inici de cada curs. Així mateix s'assegurarà el traspàs a secundària amb reunions amb els coordinadors pedagògics dels instituts.

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular La nostra escola rep cada curs alumnat nouvingut, sobretot en l’etapa d’Ed.Infantil.

És objectiu del centre vetllar perquè els/les nens/es i familiars nous se sentin acollits/des, i és per això que

establim mesures organitzatives, recursos i estratègies didàctiques per facilitar una ràpida atenció

lingüística, de qualitat, per tal d'afavorir la participació i l'autonomia personal per poder seguir el currículum i així facilitar l’accés al sistema educatiu de Catalunya. El Pla d'Acollida del centre és el document on es

recullen i es sistematitzen aquestes actuacions i mesures organitzatives a seguir, diferenciant, però, entre

els nens amb desconeixement de les dues llengües i els castellanoparlants.

Actualment l’escola no disposa d’aula d’acollida, però a la CAD amb el vist i plau de la coordinadora LIC, es

determinen les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats dels nous alumnes i quins

seran els mestres que atendran aquests suports. Posteriorment, la coordinadora LIC farà un

acompanyament al tutor/a de l’alumnat nouvingut, ajudant en l’adaptació del material necessari.

La periodicitat i durada d’aquesta atenció serà en funció de les necessitats de l’alumne/a. Durant aquest temps els alumnes seguiran un currículum adaptat en algunes àrees, el qual es revisarà i avaluarà

periòdicament (PI). L’alumne/a rebrà un informe trimestral on constarà el grau d’assoliment de la llengua

catalana, el progrés d’aprenentatge de les àrees adaptades i la seva integració al medi escolar.


13

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

Durant els primers 24 mesos i a partir del 1r curs del C. Mitjà reben atenció educativa amb més suport per

potenciar l'assoliment de la llengua d'aprenentatge, i en el cas que sigui possible, fora de l’aula. El tutor/a

serà el punt de referència que potenciarà una atenció emocional i curricular personalitzada. La periodicitat i durada dels suports serà en funció de les necessitats de l'alumne. Es vetllarà per respectar l'horari

d’aquelles àrees on pot compartir i socialitzar-se amb la resta dels/les companys/es.

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

El centre farà una adaptació a les característiques personals d’aquest alumnat, fent l'aprenentatge en català

però adaptant-li els objectius i continguts, i sempre amb la seguretat que la comprensió ha estat correcta. En

el cas que sigui possible, també se’ls facilitarà suport específic fora de l’aula.

2.1.2.8. Atenció de la diversitat

A la nostra escola neix la CAD (comissió d’atenció a la diversitat) al setembre del curs 2009-10 amb la

necessitat de crear un espai institucional on poder analitzar, revisar i millorar l’atenció que es dóna a la

diversitat de l’alumnat del centre. També es crea perquè creiem en la importància que té l’elaboració de

documents i criteris consensuats a nivell de centre i així reflexionar i prendre actituds d’implicació i

compromís de tots els membres del claustre, per comprendre millor les necessitats del nostre alumnat en un

entorn d’escola inclusiva.

Aquesta comissió la formen la directora, la cap d’estudis, la mestra d’EE i l’orientadora educativa que intervé al centre. No es tracta d’una comissió tancada, ampliant la participació puntual a professionals interns

(auxiliar EE, tutors/es, especialistes, coordinadora LIC) i serveis externs que intervenen en el seguiment dels

alumnes ja siguin amb problemes cognitius, de llenguatge, de conducta ...

L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials es proporciona normalment en l’espai ordinari,

principalment a dins de l'aula ordinària, per tal de resoldre conflictes, es treballa l'aprenentatge i la resolució

cooperativa i l'atenció és individualitzada. L'avaluació dels processos d'aprenentatge segueix el mateix procés

que per a la resta de l'alumnat. Les adaptacions curriculars i les modificacions de currículum, són el referent per a l'avaluació tenint en compte els objectius del curs, cicle o etapa.

A més dels mecanismes curriculars, es posen en pràctica aspectes organitzatius com és el suport amb el

grup ordinari, SEP, desdoblaments, reforç alumnat nouvingut …

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

La llengua catalana és la vehicular de l’escola. És per això que des del centre cal vetllar perquè totes les

activitats docents i administratives es facin en català. Alhora cal assegurar que les activitats extraescolars,

esportives, culturals ... es facin també emprant la llengua catalana.

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua

Les competències lingüístiques de l’alumnat s’ avaluaran en base a l’observació del treball diari i les

produccions pròpies de cada alumne/a i d’acord a diferents instruments en funció de les dimensions a

avaluar.


14

L’avaluació ha de ser un procés continu, ha de tenir en compte el punt de partida de cada alumne/a i el seu

progrés individual i per tant s’ han d’establir les modificacions curriculars que s'estimin oportunes.

Quant a l’avaluació de l'alumnat nouvingut, primer es durà a terme una avaluació inicial per establir quin és

el punt de partida. Posteriorment s’establiran un objectius individuals els quals seran avaluats mitjançant

diferents instruments. A nivell de centre, es farà especial atenció als resultats de l'avaluació diagnòstica de 2n de CI per tal de

millorar els resultats de les competències bàsiques de sisè.

Cada curs a la Programació Anual de Centre es contemplaran indicadors de progrés de totes les àrees de

llengües.

2.1.2.11. Materials didàctics

A l’Ed.Primària, la llengua catalana es treballa amb llibres de text com a base, aquest són escollits pels

mestres i es dóna continuïtat a l’editorial al llarg del cicle. L'adaptació i elaboració de materials didàctics d'ampliació o reforç la fa cada mestre/a de llengua catalana. El treball es complementa amb materials TIC,

dossiers elaborats, diccionaris, diaris, jocs de llengua manipulatius, graelles avaluatives, models de

tipologies textuals ... Els materials han de motivar la comunicació, la posada en comú, el debat i el treball en

grup, han de recollir uns objectius, continguts i vocabulari de respecte, tolerància, no violents, no sexistes, ni

racistes. Alguns materials que es poden utilitzat a l’hora de treballar aquestes activitats seran alguns llibres

(d’imaginació o de coneixement) i textos recopilats a la biblioteca de l’escola.

A l’Ed.Infantil, no es fan servir llibres i són les pròpies mestres qui en funció dels projectes anuals o dels

centres d’interès creen un fons de material per cursos per a poder treballar de manera explícita les diverses

capacitats de l’alumne, especialment aprendre a pensar i comunicar. El fons se centralitza a la carpeta

d’aula de cada nivell de l’edifici d’Ed.Infantil.

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia

L'escola treballa per a arribar a l'aplicació dels suports digitals de forma continuada i programada. Es

potenciarà l’ús de la llengua catalana com a vehicular i quedarà especificat en el projecte TAC del centre.

2.1.3.2. Usos lingüístics del centre

A més, l'adquisició de la llengua necessita de situacions d'ús, per tant l'escola vetlla per la creació d'ambients

i de situacions reals que requereixin l'ús del català per a comunicar-se. El centre crearà contextos d'ús de la

llengua oral en petits grups,tal com exposicions orals, debats, tertúlies literàries, explicació de contes, el

protagonista, etc…

Volem fer menció especial a l’activitat de teatre que es fa en horari lectiu, setmanalment i al CS. Creiem que

el teatre és un bon mitjà per expressar sentiments, per explicar històries, per connectar amb altres persones, i bàsicament perquè potencia les capacitats comunicatives i corporals dels infants.

Hem de comentar que en aquestes sessions d’iniciació al teatre, els alumnes aprenen a partir d'exercicis i


15

jocs dramàtics com es fa una preparació i posterior posada en escena d’una obra teatral. Aquesta

representació es fa a final de curs, davant dels pares, dels alumnes de Cicle Mitjà i també està oberta a altres

persones relacionades amb el món de l’educació, del municipi de Cornellà.

Aquesta activitat rep el suport extern d’una persona professional de les arts dramàtiques.

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

L'arribada de nens/es d'altres països fa necessari crear una xarxa d'objectius per a la integració social i

lingüística, però paral·lelament els hem de preparar per a la convivència en la pluralitat i el respecte cap a la

cultura d’acollida. Des del centre es potenciarà no només la llengua, sinó altres aspectes culturals com ara

danses, cançons, gastronomia, tradicions ...

És important valorar la possibilitat de poder participar en intercanvis culturals i comunicatius per tal de tenir

una visió més àmplia de l’aprenentatge de la llengua.

També és necessari que l’alumnat desenvolupi actituds positives envers la pròpia llengua per poder apreciar les altres.

A l’escola es fan activitats com l’Esmorzar de germanor, i l’activitat d’Edudansa amb la resta d’escoles del

municipi amb la tria de danses d’altres països i una pròpia de la localitat.

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

L’ensenyament de la llengua castellana segueix el mateix enfocament comunicatiu, funcional i constructivista que en llengua catalana, de manera que al final d'etapa l’alumnat sigui competent tant a

nivell oral com escrit.

2.2.1.2. Llengua oral i escrita

La llengua castellana s’introduirà a partir de primer del Cicle Inicial, a nivell escrit i oral.

El centre vetllarà per tal que les estructures lingüístiques comunes presentades en català puguin ser

transferides a la llengua castellana. A Cicle Inicial els alumnes disposen de materials de quaderneria per a treballar l’expressió escrita de la

llengua castellana. A Cicle Mitjà es continua treballant també amb quaderns tot el que fa referència a

ortografia, lèxic i comprensió lectora. En quant a textos escrits es treballen seguint les mateixes pautes dels

textos que es fan a llengua catalana utilitzant el material elaborat pels mestres. El llibre de text serveix de

suport. A l’espai de la Biblioteca Escolar es dóna suport al treball d’alguns contes i novel·les en llengua

castellana. A Cicle Superior a més es fa durant el primer trimestre la lectura de dos llibres (un a cada curs)

en llengua castellana des de la biblioteca. A partir d’aquesta lectura surten debats i es fa una tertúlia literària

que serveix per treballar l’expressió oral de l’alumnat.

2.2.1.3. Castellà a les àrees no lingüístiques

L'escola fa les hores de castellà marcades per la normativa dins de l'àrea de llengua castellana.

Concretament, a l’escola Montserrat es fan dues sessions a la setmana. Les sessions poden ser de 45

minuts o d’una hora.


16

2.2.1.4. Alumnat nouvingut

A l’alumnat nouvingut parlant d’una llengua no romànica que s’incorpora a partir de 3r d’EP, el centre li farà

una acollida inicial en llengua catalana, i també s’introduiran i/o adaptaran els objectius i continguts de

llengua castellana segons les seves competències individuals.

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

L’estratègia general de l’aprenentatge de la llengua estrangera en el nostre centre es basa en quatre punts

principals:

- Avançament de l’ensenyament-aprenentatge de l’anglès a l’Educació Infantil. Es fan dues sessions

setmanals a cada grup d’aquesta etapa. Bàsicament es treballen habilitats orals, les rutines del matí,

cançons i vocabulari bàsic. També s’introdueixen aspectes culturals relacionats amb els països de parla

anglesa. - A partir de Cicle Inicial, s'acompanya amb un llibre de text, però seguint la metodologia AICLE. Es procura

treballar aspectes de Projectes en llengua anglesa, així com activitats relacionades amb la setmana de les

matemàtiques i altres temàtiques.

- Augment del nombre d’hores lectives d’anglès en tots els cursos, sempre que sigui possible i especialment

en el grup de 6è per a millorar les Competències Bàsiques en llengua anglesa.

- Participació en tots i cadascun dels actes que es fan a l’escola i al barri des de l’àrea llengua anglesa amb

la finalitat d’integrar la tercera llengua amb normalitat. Es participa del grup de treball de mestres de llengua

anglesa de Cornellà per tal d’elaborar documents i activitats i poder donar les mateixes oportunitats a tots els alumnes de la localitat.

- Visualització i escolta d’una obra en anglès adaptada a cada cicle de l’escola. Cada any es treballa el

vocabulari abans i després de l’obra. La temàtica de les obres va variant per tal de poder ser més

enriquidores.

-Desdoblaments a l’àrea de llengua anglesa en “Corners” per a emfatitzar l’expressió oral. Es plantegen

diferents tipus d’activitats en grup reduït per tal de poder millorar i posar en pràctica la llengua oral. L’altra

part del grup aprofita per a treballar aspectes d’expressió escrita de manera més individualitzada.

Cal dir que l’escola no disposa d’auxiliars de conversa per a reforçar l’aprenentatge de l’anglès. S’han demanat ajudants lingüístics nadius a l’administració, però no han estat concedits. També s’ha intentat fer

convenis amb estudiants de magisteri, però de moment no ha estat possible.

Per finalitzar, en acabar l'etapa de primària l'alumnat ha d’assolir les competències establertes en el

currículum de llengua anglesa, per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al

coneixement en un entorn plurilingüe i multicultural.

2.3.1.2. Desplegament del currículum El centre vetlla per tal d’assegurar una distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de tota l’etapa

educativa, treballant en tots els cicles les competències lingüístiques establertes per tal que això sigui


17

possible.En començar l’Ed.Primària s’introdueix la gramàtica.

2.3.1.3. Metodologia

L'escola planteja l'ensenyament de la llengua estrangera sota l'enfocament de fer els/les alumnes receptius

i potenciant les habilitats i estratègies necessàries per poder establir una bona comunicació en aquesta llengua; partint de coneixements previs i creant situacions comunicatives significatives i motivadores. En el

nostre centre comencem l’ensenyament-

aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera a P-3 amb una sessió setmanal amb desdoblament de

grup. L’objectiu és familiaritzar els nostres alumnes amb els sons i les peculiaritats rítmiques de la llengua

anglesa en un context lúdic i agradable.

A l’Ed.Primària les sessions varien segons els cursos. A Cicle Inicial es treballa amb tot el grup a l’aula

ordinària i és a partir de Cicle Mitjà que es fa una sessió amb desdoblament.

En general es creen diferents situacions d’ús de la llengua, preferentment les que desenvolupen la competència oral. Alguns exemples són: llegir o escoltar un conte, cantar una cançó o rima, llegir un text o

un relat, participar en una conversa, mirar i escoltar un vídeo, redactar textos amb diferents intencions

comunicatives, fer recerca d’informació, interpretar un personatge, fer una exposició oral, realitzar un treball

escrit, reflexionar sobre algunes normes gramaticals, fer activitats de discriminació fonètica, etc.

2.3.1.4. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El centre té clars uns criteris pel que fa a la coherència i continuïtat pedagògica i per a la tria de materials

didàctics. També es té en compte la diversitat amb la preparació de materials didàctics adients, especialment

per a aquell alumnat nouvingut sense coneixements previs d’anglès o amb un PI. A ed. infantil no hi ha llibres

de text. S’utilitza material de la literatura popular, contes, cançons, dites, etc. per dissenyar les activitats. A

Ed.Primària, a part dels llibres de text, també utilitzem llibres de lectura, material de la web, revistes, diaris,

pel·lícules, flashcards... A més de l’obra de teatre en anglès per a cada nivell, el grup de 5è prepara una

petita representació teatral. Les filmacions i enregistraments dels mateixos alumnes són material altament motivador per a treballar la

llengua.

2.3.1.5. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El centre afavoreix l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge de l'anglès, mitjançant suport de CD’s,

complementaris als llibres de text, o amb activitats interactives d'Internet (clic, edu, webs, youtube), càmera

de fotos i filmadora.

També es determinaran accions i es potenciarà la formació del professorat formant part del grup de treball de mestres d’anglès de Cornellà i fent altres formacions proporcionades pel Departament d’Educació.

2.3.1.6 L’ús de la llengua estrangera a l’aula

El professorat tracta d'utilitzar la llengua anglesa com a llengua vehicular a l’aula d'anglès, principalment en

les situacions formals de classe. S’anima i motiva als alumnes per tal que s’expressin en aquesta llengua,

planificant activitats d'expressió oral adients al seu nivell per a aconseguir aquest objectiu.


18

Dins les activitats relacionades amb les festes, la presència d'aquesta llengua és cada vegada més notòria,

especialment en el concert de Nadal on cada classe canta una nadala en llengua anglesa.

2.3.1.7 Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.8 Avançament de l’aprenentatge de la segona llengua estrangera

Hores d’ara, l’escola no treballa una segona llengua. Es facilita la participació en les activitats de centre a professors que no formen part de la plantilla i que

imparteixen llengües estrangeres no curriculars, en horari extraescolar. Així l’escola participa del programa de

llengua àrab i cultura marroquina (LAMC) amb col·laboració amb el Servei Territorial al Baix Llobregat que

ens assigna a un professor, atenent criteris d’eficiència i oportunitat.

Participen d’aquesta activitat els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior d’origen magrebí, per tal que

aprenguin l’àrab, la seva llengua materna. S’oferta aquesta activitat dos cops per setmana durant una hora i

segons nivell de l’alumne: bàsic o avançat. El nombre d’alumnes per grup és de 10 ó 12 alumnes. No s’oferta

aquesta activitat a Cicle Inicial. Volem que el nostre alumnat sigui competent, com a mínim en una llengua estrangera; però tingui

l'oportunitat d'aprendre una segona i desenvolupi una competència plurilingüe i intercultural que generi

actituds positives i de respecte envers la diversitat lingüística i cultural.

2.3.1.9. Projectes i programes plurilingües

Dins dels projectes d’innovació educativa promulgats pel Departament d’Educació, el nostre centre va gaudir d’un

PELE, (2007-2010) modalitat B que donava impuls a la llengua oral. Des d’aleshores hem continuat mantenint viu

l’esperit del projecte en donar molta importància a les activitats orals de la llengua dedicant-t’hi una sessió setmanal.

Durant el curs 2017-2018 vam poder gaudir de les colònies XANASCAT per a fomentar la immersió de la llengua

anglesa.

L’escola, seguint el seu esperit de potenciació de la llengua anglesa, valorarà la seva adhesió a altres propostes

quant a projectes i programes que puguin sorgir.

2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració El centre té en compte la dimensió plurilingüe de l´alumnat i per acostar-nos i conèixer les diferents cultures

d’origen dels alumnes es programen diferents activitats.

2.3.3. Català i llengües d’origen

El centre valora la llengua d’origen de l’alumnat i té present la interdependència lingüística i l’assoliment de les

competències comunes.

2.4. Organització i gestió 2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre Les activitats internes del centre, tant orals com escrites, es duen a terme en llengua catalana, a excepció

de les activitats que tinguin com a objectiu el coneixement i l’ús d’altres llengües.


19

La retolació dels espais del centre, les decoracions i activitats lúdiques es fan en llengua catalana, però la

presència d’altres llengües a l’espai escolar es circumscriu a les produccions que poden fer els alumnes de

l’escola.

L'escola seguint el criteri plurilingüe fa ús de les llengües que representen a l'alumnat tractant-les amb

respecte i valorant-les com a enriquiment personal i cultural.

2.4.1.2. Documents de centre

El centre a l'inici de curs marca com a objectiu al pla anual la revisió i actualització dels documents del centre

tant dels trets generals i de funcionament com dels continguts referits a la llengua catalana. El centre busca

la coherència entre els continguts i la pràctica. En les reunions d'avaluació i coordinació es fa el seguiment i

es valora. A final de curs queden recollits el resultats i les properes actuacions a la memòria anual del centre.

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge L' escola vetlla per assegurar un bon vocabulari i ús del llenguatge en totes les relacions.

2.4.1.4. Comunicació externa Les activitats administratives, com ara la documentació que s’expedeix es fa en llengua catalana, sens

perjudici del que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la llei d’Educació.

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies La comunicació amb les famílies en general es fa en català, tant oral com escrita. però sense perjudici i en

moments puntuals i de comunicació directa, per tal de facilitar la comunicació entre docent i família, sovint

s’empra la llengua castellana. En casos necessaris el centre també fa ús dels serveis de mediació i de

traducció que posa a l'abast l'administració. Només en una ocasió durant el curs escolar es fa una circular bilingüe i en àrab per a les famílies magrebines perquè es demana la seva implicació i participació en la

festa d’Esmorzar de Germanor.

Les famílies de parla castellana reben la documentació en català i sempre que ho demanin se'ls dona

l'explicació o aclariment de dubtes en castellà.

2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

Els/les monitors/es que realitzen el servei d'acollida, menjador i activitats extraescolars segueixen les orientacions que s’han establert en el PLC pel que fa a l'ús del català, excepte en l'activitat extraescolar

d’anglès.

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

L'AMPA informa al centre de les activitats extraescolars que es duen a terme, la direcció dóna el vist i plau

pel que fa els continguts, els horaris, els espais i la llengua. La direcció resta a disposició de l'AMPA per tal

de revisar o escriure documents en català, així com la informació pels pares, administració o retolació i decoració de les activitats a realitzar.


20

Des de fa dos cursos l’escola, amb l’acompanyament del centre de normalització lingüística del Català,

facilita a les famílies interessades l’aprenentatge de la llengua catalana en horari escolar.

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses L'escola vetlla per tal que el català sigui la llengua d'ús comunicatiu en sortides i colònies.

2.4.1.7. Llengua i lectura

L’escola vetlla perquè la lectura sigui un procediment present en totes les àrees i esdeveniments escolars.

D’aquesta manera, es contempla una franja de trenta minuts diaris de lectura en tots els horaris de l’alumnat

de primària, no sempre coincidint amb llengua i també s’inclouen activitats de lectura en les festes i altres

actes escolars. S’intenta que el textos siguin variats i contemplin totes les tipologies textuals.

2.4.1.8. Llengua i entorn

Es potenciaran actuacions derivades de plans educatius d’entorn o d’altres plans socioeducatius del municipi,

el centre intentarà participar i vetllarà perquè s’empri la llengua catalana.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques

L'escola vetlla per la integració de tots els membres de la comunitat educativa, vol ser un espai acollidor i

respectuós, on cadascú pugui expressar el sentiment d'interès i respecte envers la pròpia cultura i identitat i

la dels altres. Com a exemple d’activitat de respecte a la multiculturalitat, al centre celebrem un Esmorzar de

Germanor coincidint habitualment amb la Diada de Sant Jordi.

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

El centre fa ús del traductor/a o mediador/a sempre que la situació ho requereixi i en el cas que sigui

possible, amb la figura del mestre de llengua magrebina o amb la intervenció com a mediadores d’aquelles

mares coneixedores d’ambdues llengües. Les famílies de parla hispana sempre que ho demanin se'ls hi fa

l'explicació del document o nota oralment.

2.4.3. Alumnat nouvingut El centre facilita els mecanismes d'actuació necessaris per l'aprenentatge de la llengua catalana. Dins de

l'aula ordinària, el professorat tindrà en compte la necessitat d'establir estratègies d'atenció a la diversitat que

facilitin aquest objectiu.

Als alumnes d’incorporació tardana, se’ls hi fa una avaluació inicial per a comprovar quina és la seva

competència comunicativa. A partir de l’Ed.Primària es fa un pla personalitzat i específic per a cada alumne,

tenint en compte la llengua d’origen i les característiques pròpies de cada individu. S’estableix un pla inicial,

on s'utilitza el recurs del mestre addicional, s'hi designa un company- tutor i una sèrie de materials que en

disposa el centre. La resta dels docents adapten els materials i els instruments d’avaluació segons els recursos disponibles i les particularitats de la matèria. Aquest pla es va revisant periòdicament; es va

dilatant fins que eventualment es finalitza, quan l’objectiu s’ha assolit, aproximadament en dos cursos


21

escolars o en tres anys en els casos de nouvinguts amb llengües no romàniques.

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics El professorat del centre participarà en el Pla de Formació de la Zona en el cas que n’hi hagi. Durant diferent

cursos tots els mestres van participar en formació PIL i el centre ha gaudit d’un PELE i d’un PUNTEDU amb

les formacions corresponents.

2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

Cada curs a la Programació Anual de Centre es concretaran les actuacions a fer i posteriorment s’avaluaran

en la memòria corresponent.

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

Les estructures lingüístiques comunes han de ser presentades en llengua catalana però han de ser ben

transferides a la llengua castellana per la qual cosa s’han de practicar en cadascuna de les llengües

d’aprenentatge. No té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l’inici com si fossin específics, hem

d’evitar la repetició de continguts.

A llarg de l'etapa s’establiran criteris per tal de no repetir alguns elements comuns entre les llengües.

2.4.5.3. Projectes d’innovació

La nostra escola va tenir durant els cursos 2006-2009 el projecte d’innovació educativa Biblioteca escolar

“Puntedu”. Malgrat fa temps el projectees va acabar i conscients de la importància de la biblioteca a la

comunitat escolar, el nostre claustre hi continua apostant i hem mantingut les activitats que es van iniciar amb

el projecte, revisant-les, renovant-les i canviant-les si cal. Continuem formant-nos sobre el tema. També van

gaudir del projecte d’anglès PELE 2007-2010.

2.4.6. Biblioteca escolar

L’escola disposa d’una biblioteca àmplia i adequada que constitueix un recurs per a tota la comunitat

educativa. Amb l’aprovació del projecte Puntedu (2006-2009) va sorgir la possibilitat d’actualitzar-la, renovar-la

i posar en marxa una sèrie d’activitats (desenvolupades al PLEC) que amb el temps s’han anant consolidant i

formant part del currículum escolar.

La biblioteca escolar forma part del Projecte Educatiu del Centre com a base de la construcció del

coneixement i de l’accés a la cultura per al nostre alumnat.

L’àmbit de la biblioteca té la triple funció de vetllar pel Projecte de Lectura, mantenir l’organització de la biblioteca i dinamitzar la lectura a nivell de tota la comunitat.

Algunes activitats que es desenvolupen a la biblioteca són: Projecte PLOC (visita de contacontes,

il·lustradors/es, animadors/es lectures i escriptors/es a les aules), assistència a la biblioteca de tots els nivells

educatius en mig grup, les maletes viatgeres de P3 a 3r, l’apadrinament lector entre 1r-5è i 2n-6è,treball

sistemàtic de poesia durant el primer trimestre a CM i posterior visita del/la poeta per l’activitat d’ “Autors a les


22

aules” de la Generalitat de Catalunya,el treball coordinat sobre les diferents tipologies textuals a CS, la

col·laboració amb les biblioteques més properes a l’escola (Sant Ildefons i BC García Nieto) i l’assistència de

la referent de la biblioteca al grup de treball de Biblioteques Escolars de Cornellà (BEC), elgrup de treball de

mares, el Blog...

La biblioteca de la nostra escola està apadrinada per l’escriptor Ricardo Alcántara el qual manté una estreta relació amb els nostres alumnes i ens visita varies vegades al curs.

La Biblioteca Escolar està oberta dos dies a la setmana en horari de pati per a què els alumnes que vulguin

puguin anar a llegir, fer deures, recercar informació, estudiar, etc… i en horari de tarda els dilluns de 16:30 a

18:00h gràcies a la subvenció d’una ONG.

2.4.6.1 Accés i ús de la informació

Les activitats adreçades a la recerca d’informació des de la biblioteca són molt puntuals deguts al petit

número d’ordinadors amb que comptem. L’accés a la informació també la fan des de les tutories per la realització de projectes.

En els propers cursos, s’hi treballarà perquè les activitats de recerca d’informació quedin sistematitzades ja

que tota l’escola treballa per projectes l'àrea de Medi.

2.4.6.2. Pla de lectura de centre

El centre té recollides en un document (PLEC) totes les activitats d'animació lectora, formació d'usuaris i

cerca d'informació que es porten a terme a l'àmbit de la biblioteca. Molt sovint es revisen i s’actualitzen

algunes d’aquestes activitats.

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

El centre disposa d’una pàgina web on les famílies i alumnes són informats de les activitats que es realitzen

fora i dintre de l’escola; totes les informacions són en català. També la biblioteca disposa d’un Blog.

Hi ha una persona encarregada del manteniment de la web (el coordinador TAC), d’orientar i ajudar els

mestres en la publicació dels seus articles, la Direcció, a més, supervisarà l’actualització de la web. Algunes de les notícies publicades després es treballen amb els nens a la biblioteca o a tutoria projectades

amb un canó o amb la pissarra digital. S’intentarà que siguin els propis alumnes els que elaborin la notícia i la

pengin al web o al blog.

2.4.7.2. Revista

A la nostra escola no tenim revista en paper perquè som Escola Verda i van considerar que no calia una

despesa tan important en paper, per això pengem totes les activitats al web amb una galeria de fotos i

disposem a més a més d’un blog específic de biblioteca on es publica tot el que hi fa referència.


23

2.4.7.3. Exposicions

La nostra escola realitza petites exposicions de treballs de l’alumnat en activitat concretes: exposicions de patates decorades per Carnaval, de treballs realitzats pels nens a la Setmana Cultural, Sant Jordi i

exposicions de llibres nous a la biblioteca amb temàtiques diferents segons el calendari escolar. La difusió

que es fa d’aquestes exposicions és tota en llengua catalana. Els nostres alumnes també fan exposicions

orals dels projectes treballats a l’aula, tant adreçades a altres alumnes com a les famílies. Totes aquestes

exposicions es fan en català.

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals

El centre vol potenciar el treball en xarxa. Des de fa quatre anys el centre participa en l'intercanvi de Cartes als Reis entre els/les nens/es de Cicle Inicial i els alumnes de Cicle Superior.

El centre potencia l’existència de xarxes de comunitats virtuals i entorns virtuals d’aprenentatge, en les

quals intervenen el professorat (per intercanviar informació, experiències o recursos amb la resta de

forma cooperativa), l’alumnat (per treballar aspectes relacionats amb el currículum) i les famílies (Blog de

l'AMPA, comunicacions entre família i escola). El centre ha introduït de manera progressiva l'ús de

les tecnologies de la informació i la comunicació. Els mitjans audiovisuals a les aules suposen un recurs

bàsic per a l'aprenentatge de les llengües.

2.4.9. Intercanvis i mobilitat

L’escola no ha participat en programes de mobilitat internacional, però es valorarà la participació en algun

tipus d’intercanvi telemàtic o presencial entre centres.

2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu

Les Tecnologies de la comunicació i la informació són una porta d’accés a la realitat exterior i han de ser

clarament potenciades pel centre en totes les àrees com a eines i estratègies d’aprenentatge afavorint com a tal la projecció internacional del centre.


24

La resolució d’aquest document s’ha comunicat al claustre de professors el 28 de gener de 2019 i al Consell

Escolar el 29 de gener de 2019 i s’ha donat a conèixer a tota la comunitat educativa.

Cornellà de Llobregat 5 de febrer de 2019

MARIA JOSE CABRERA AMATE

Directora en funcions de l’escola Montserrat