projecte - diputació de tarragona · 2019-03-27 · operatiu feder de catalunya 2014-2020 objectiu...
TRANSCRIPT
-
Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona
PROJECTE
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa Municipi Gandesa (Terra Alta) Data Octubre 2018
Expedient eGOV: 2017-0004579 Expedient eContracta: 2017-0009030/L1
Redacció: Enginyers del Tarragonès
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
ÍNDEX
Document Nº 1: Memòria
Document Nº 2: Annexos
Annex 1. Estudi de seguretat i salut
Annex 2. Justificació de preus
Annex 3. Relació de la normativa vigent
Annex 4. Càlcul de la instal·lació tèrmica
- Càlcul necessitats tèrmiques
- Càlcul de canonades aïllades
- Càlcul de bombes
- Càlcul de bescanviadors
- Càlcul vas d’expansió
- Càlcul dipòsits d’inercia
- Fitxa tècnica de la caldera
Annex 5. Equips de mesura i sistema de control de la instal·lació
Annex 6. Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra
Annex 7. Gestió de residus
Annex 8. Compatibilitat urbanística
Annex 9. Manual d’operació
- Programa de gestió energética
- Instruccions de seguretat
- Instruccions de maneig i maniobra
- Instruccions de funcionament
- Limitació de temperatures
Annex 10. Manual de manteniment
- Controls periòdics de la instal·lació
- Registre de les operacions de manteniment
- Programa de manteniment preventiu
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
Annex 11. Inspeccions
- Inspeccions periòdiques d’eficiència energética
- Periodicitat de les Inspeccions periòdiques d’eficiència energética
- Inspecció de la limitació de temperatures
Annex 12. Memòria per al compliment de la llicencia ambiental
Annex 13. Justificació compliment de seguretat en cas d’incendi
Annex 14. Instal·lació elèctrica
Annex 15. Càlcul lumínic
Annex 16. Càlcul estructura
Annex 17. Avaluació financera
Document Nº 3: Plànols
Plànol nº 1 – Situació i emplaçament
Plànol nº 2 – Sala de caldera. Distribució i cotes
Plànol nº 3 – Sala de caldera. Secció i alçat
Plànol nº 4 – Sala de caldera. Instal·lació
Plànol nº 5 – Sala de caldera. Evacuació de fums
Plànol nº 6 – Fonaments
Plànol nº 7 – Estructura forjat
Plànol nº 8 – Detalls tolva recollida d’estella
Plànol nº 9 – Esquema hidràulic
Plànol nº 10 – Distribució xarxa de calor
Plànol nº 11 – Detalls xarxa de calor
Plànol nº 12 – Esquema de control i maniobra
Plànol nº 13 – Esquema unifilar elèctric
Plànol nº 14 – Sistema contra incendis
Document Nº 4: Plec de Prescripcions
4.1. Plec de prescripcions tècniques generals
4.2. Plec de prescripcions tècniques particulars
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
Document Nº 5:Amidaments
5.1. Amidaments
Document Nº 6: Pressupost
6.1. Quadre de preus núm. 1
6.2. Quadre de preus núm. 2
6.3. Pressupost general
6.4. Resum del Pressupost
-
DOCUMENT 1 MEMÒRIA
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
2
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA
1. ANTECEDENTS 5
2. ÀMBIT DEL PROJECTE 6
3. ESTAT ACTUAL 6
3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2 6
3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS 8
4. OBJECTE 9
5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA 9
5.1. Conceptes i beneficis 9
5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa 11
5.3. Gestió forestal del municipi 12
6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA 14
7. SOLUCIÓ PROJECTADA 20
7.1. Descripció general del sistema proposat 20
7.2. Sistema de generació de calor 20
7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa 20
7.2.2. Sistema de càrrega de combustible 22
7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi 23
7.2.4. Rendiment de la caldera 24
7.2.5. Pèrdues tèrmiques 24
7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida 25
7.3. Sala de caldera 34
7.3.1. Aspecte constructiu 34
7.3.2. Instal·lació eléctrica 35
7.3.3. Ventilació de la sala de caldera 36
7.3.4. Seguretat de la sala de caldera 37
7.4. Sitja de combustible (estella) 37
7.4.1. Aspecte constructiu 37
7.4.2. Ventilació de la sitja 38
7.4.3. Autonomia de la sitja 38
7.5. Combustible 39
7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic 39
7.5.2. Requisits d’estella forestal 40
7.5.3. Estella forestal a utilizar per la instal·lació 40
7.6. Evacuació gassos combustió 42
7.6.1. Característiques de la xemeneia 43
7.7. Instal·lació hidràulica 44
7.7.1. Consideracions generals de la normativa 44
7.7.2. Circuits primaris (sala caldera) 45
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
3
7.7.3. Dipòsit d’inercia 46
7.7.4. Vas d’expansió 48
7.7.5. Equips de bombeig 49
7.7.6. Emplenat del circuit hidràulic 50
7.7.7. Buidat del circuit hidràulic 51
7.7.8. Sistema d’elevació de temperatura del retorn 52
7.7.9. Bescanviador de plaques (subestació) 52
7.7.10. Elements auxiliars de control i seguretat 53
7.8. Xarxa de calor 58
7.8.1. Característiques generals 58
7.8.2. Càlcul de canonades aïllades 60
7.9. Instal·lació eléctrica 62
7.9.1. Sala de caldera 64
7.9.2. Il·luminació en sala de caldera 64
7.9.3. Seguretat en la instal·lació 65
8. ALIMENTACIÓ DE COMBUSTIBLE 65
8.1. Descàrrega de combustible 65
8.2. Sistema de ballesta rotatiu i cargols sens fi 66
9. OBRA CIVIL 67
9.1. Treballs previs, replanteig general i adecuació del terreny 67
9.2. Sistema estructural 67
9.3. Tancament i cobertes 68
9.4. Paviments 69
9.5. Cartell d’obra 69
10. PROVES I CERTIFICACIONS 70
10.1. Proves 70
10.1.1. Equips 70
10.1.2. Proves d’estanquitat de xarxes de canonades d’aigua 70
10.1.3. Proves de lliure dilatació 72
10.1.4. Proves d’estanquitat de xemeneies 72
10.1.5. Proves finals 72
10.2. Ajust i equilibrat 72
10.2.1.Generalitats 72
10.2.2. Sistemes de distribució d’aigua 72
10.2.3. Control automàtic 73
10.3. Eficiència energètica 73
11. SERVEIS AFECTATS 74
12. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES 74
12.1 Termini d’execució i garantia 74
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
4
12.2 Classificació del contractista 75
12.3 Estudi de seguretat i salut 76
13. PRESSUPOST 77
14. CONCLUSIONS 78
15. RELACIÓ D’ANNEXOS 78
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
5
1. ANTECEDENTS
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i el Clima és una iniciativa de la Unió
Europea que neix com a instrument clau per implicar els governs locals en la lluita contra el canvi
climàtic.
La Diputació de Tarragona es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord del Ple al
setembre de 2013. Aquest compromís comporta la funció de promoure l’adhesió dels municipis del
seu territori al programa, amb la voluntat de que assumeixin l’objectiu de reduir les seves
emissions de diòxid de carboni, l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables, en
l’horitzó 2030.
La Diputació de Tarragona ha establert en el Pla Estratègic Corporatiu 2015-2019, la línia
estratègica 3 ‘Fomentar la preservació de la Salut i la Natura’, que es desenvolupa en un seguit de
projectes amb l’objectiu de facilitar als ajuntaments signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses
l’execució dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), aprovats pels propis ajuntament
com a document estratègic que recull les accions a realitzar per assolir els objectius de reducció
d’emissions, estalvi energètic i foment de les energies renovables.
En el marc del foment d’accions destinades a assolir el compromís del Pacte, la Diputació de
Tarragona desenvolupa el ‘Programa de suport a les instal·lacions de calderes i xarxes de calor en
equipaments municipals 2015-2020’.
L’esmentat programa preveu el ‘Projecte Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de
Tarragona’ com a primera fase i prova pilot. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu
de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa
Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 Objectiu d’inversió en creixement i ocupació dins
l’eix prioritari 4, que té com a objectiu afavorir el pas a una economia baixa en carboni en
tots els sectors, amb un ajut de 901.629,49 €.
El Projecte ‘Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona’ té com a eix central la
creació d’un model propi de referència a les comarques de Tarragona d’instal·lacions en
equipaments municipals de xarxes de calor. Les xarxes funcionaran a través de la crema de
biomassa forestal provinent, majoritàriament, de la gestió forestal sostenible. El projecte
s’implementarà com a prova pilot i pretén tenir una finalitat demostrativa en la realització de xarxes
de calor en 9 municipis de 6 comarques distribuïts pels principals massissos forestals de la
demarcació:
- Terres de l’Ebre: la Sénia, Rasquera, Tivissa, la Fatarella, Gandesa i Horta de Sant Joan.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
6
- Camp de Tarragona: Alcover, el Montmell i Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.
Cadascuna de les xarxes estarà composada per una caldera central alimentada amb biomassa
forestal (estella) que cobrirà les necessitats tèrmiques de calefacció i ACS mitjançant un entramat
de canonades d’aigua calenta, dels equipament municipal (escoles, pavellons, biblioteques, llars
d’infants, etc...) de manera simultània.
2. ÀMBIT DEL PROJECTE
L’àmbit d’actuació del projecte es la instal·lació de una caldera de biomassa situada al Carrer de
Vilalba dels Arcs i de la instal·lació de una xarxa de distribució de calor que transcorrerà per
l’interior del pati del CEIP Puig Cavaller, proveirà al CEIP d’aigua calenta per a calefacció, i creuarà
el Carrer d’Assís Garrote, per proveir a la Biblioteca i l’Escola Bressol.
3. ESTAT ACTUAL
3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2
CEIP Puig Cavaller
Existeix una instal·lació de una sala de calderes prefabricada tipus roof-top de la marca ADISA,
formada per 2 mòduls SKIN-PLATE. Un mòdul allotjarà les calderes i l’altre mòdul allotjarà els
acumuladors d’aigua calenta sanitària.
Segons projecte de GISA, hi ha instal·lades 2 calderes de la marca FERROLI model
PREXTHERM-200 de 200 kW (184.000 kcal/h) cadascuna amb un total de 368.000 kcal/h,
alimentades amb Gas Natural.
Biblioteca
Hi ha instal·lat una unitat exterior a l’edifici, amb el sistema VRV de DAIKIN, model RSXYP-24K
(24 CV). A l’interior hi ha unitat de tipus consola de terra amb evolvent.
La Unitat exterior aire condicionat segons catàleg es de 24 CV (17,64 kW).
A la unitat exterior, s’hi poden connectar fins a 32 unitats interiors.
Actualment només n’hi ha instal·lats 13 splits interiors, per tant la unitat exterior està treballant a un
41% de la seva capacitat màxima.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
7
La temperatura de cada zona es detecta mitjançant sonda col·locada en el retorn de la unitat
interior. Cada unitat disposa d’un termòstat. Aquests estan col·locats en cada fan-coil de la sala.
Escola Bressol
Segons projecte d’execució de la Llar municipal d’Infants de 4 del juny de 2008, la previsió de
potència tèrmica total es de 35 kW, dels quals11 kW son aportats per plaques solars tèrmiques i 24
kW amb una caldera de gas.
Existeixen dos dipòsits de 260 litres d’acumulació.
Reducció de tones de CO2
Per estimar el consum de energia mensual, es segueix “Guias IDAE (14). Rendimiento medio
estacional en instal·lacions de calefacción” i els “Estudis monogràfics de ICAEN (14). Els graus-dia
de calefacció i refrigeració de Catalunya”
QCLF = ( PCLF,dsy .GD 15/15 Cintr) / (ΔT CLF,dsy ηCLF, gnr )
QCLF =Consum de calefacció PCLF,dsy= Poténcia de calefacció de disseny (kW) GD 15/15 = graus-dia en base 15/15 C intr = Coeficient de intermitència: hores del dia en la que la caldera està fora de servei. ΔT CLF,dsy = diferència de temperatura de disseny ηCLF, gnr = rendiment mig del generador
Es contempla un factor d’emissió de 0,254 kg CO2/kWh tèrmic del GLP.
En aquest cas, i simulada la demanda tèrmica podem assegurar que la caldera de biomassa
cobrirà el 100 % de la demanda, per tant, es pot assegurar que s’evitarà el total de tones de CO2
que actualment s’emeten a l’atmosfera amb les calderes de GLP.
CEIP Puig Cavaller
Consum GLP kWh Kg CO2
Gener 23.638 6.004
Febrer 22.162 5.628
Març 17.914 4.550
Abril 5.355 1.360
No Hivern
Octubre 6.648 1.689
Novembre 19.022 4.832
Desembre 22.531 5.723
Anual 117.270 29.786
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
8
Escola Bressol
Consum GLP kWh Kg CO2
Gener 7.055 1.792
Febrer 6.614 1.680
Març 5.346 1.358
Abril 1.598 406
No Hivern
Octubre 1.985 504
Novembre 5.677 1.442
Desembre 6.725 1.708
Anual 35.000 8.890
I de la mateixa forma, a la Biblioteca el consum és d’electricitat, per tant, es contempla un factor
d’emissió de 0,331 kg CO2/kWh tèrmic de electricitat.
Biblioteca
Consum GLP kWh Kg CO2
Gener 3.023 1.001
Febrer 2.835 938
Març 2.292 759
Abril 685 227
No Hivern
Octubre 850 281
Novembre 2.433 805
Desembre 2.882 954
Anual 15.000 4.965
La reducció total de CO2 és de 43,64 T CO2
3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS
Consum CEIP Puig Cavaller Biblioteca Escola Bressol
(estimació)
Gas Propà (kWh) Electricitat (kWh) GLP (kWh)
2005 107.601,65 10.592,40
2013 80.136,12 41.947,00
2014 96.805,62 35.474,00
2015 96.805,62 32.585,45
2018 205.000,00
Promig 117.270,00 30.149,71 35.000
Taula 1: Consum històric d’energia elèctrica dels diferents Centres
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
9
El consum d’electricitat de la Biblioteca consta la generació de fred a l’estiu i de calor a l’hivern. Si
considerem el consum per a generar calor la meitat de tot l’any tindríem uns 15.000 kWh any per
generar calor, durant 1000 hores anuals, tenim unes necessitats de 15 kW de consum en
electricitat, que amb un COP de 3, es converteixen en 45 kW tèrmics.
Superficie Horari Funcionament
Previsió a 80 W/m2 Total kW
Potencia actual kWt
Consum kW Promig/Màxim
CEIP Puig Cavaller
4060 m2 9 -12 i 15 -17 324,8 436 118 / 205
Biblioteca 718 15h a 21h 57,44 50 45
Escola Bressol
307 7h a 18h 24,56 25+ 11 35
406,8 511 198 / 285
Taula 2: Previsió de Potència tèrmica útil del consum als diversos Centres.
Horari 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
CEIP Puig Cavaller
Biblioteca
Escola Bressol
Taula 3: Simultaneïtat de usos dels diversos Centres.
4. OBJECTE
L’objecte d’aquest projecte és la redacció de les condicions tècniques per la instal·lació de una
caldera de biomassa de 200 kW, situada en un solar públic que correspon al Carrer de Vilalba
dels Arcs i la definició de la xarxa d'aigua calenta.
5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA
5.1. Conceptes i beneficis
Segons defineix l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), la paraula BIOMASSA es refereix al conjunt
de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de
la transformació natural o artificial.
L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum del sol, la qual, gràcies al procés de
fotosíntesi, les plantes verdes transformen la llum solar en energia que queda acumulada a
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
10
l’interior de les seves cèl·lules, alhora aquesta energia pot ser traspassada per la cadena
alimentària al regne animal.
Aquesta energia emmagatzemada es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos
d’aprofitament energètic.
Existeix una gran diversitat de productes que es poden considerar biomassa. N’hi ha de tipus
forestal, agrícola, del sector ramader i agroalimentari i de tipus residual. També hi ha els cultius
destinats de manera específica a la producció d’energia (cultius energètics).
La biomassa d’origen forestal inclou tots els productes i residus que provenen dels treballs de
manteniment i millora de les masses forestals i de les tallades de peus fusters per a ús comercial i
els subproductes generats per les indústries de transformació de la fusta (serradures, escorces,
estelles, encenalls, etc).
Segons la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’abril de 2009 relativa
al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, es defineix la biomassa com la fracció
biodegradable dels productes, material de rebuig i residus d’origen biològic procedents d’activitats
agràries -incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal-, de la silvicultura i de les
indústries connexes -incloses la pesca i l’aqüicultura-, així com la fracció biodegradable dels
residus industrials i municipals.
La biomassa és una font d’energia renovable de gran importància. Les possibilitats d’aprofitar-la
com a energia són molt diverses, amb el gran avantatge, entre d’altres, que el seu ús no
contribueix a incrementar l’efecte hivernacle, pel fet que el balanç d’emissions de CO2 és
pràcticament neutre.
Els boscos actuen com a embornals de carboni, retiren CO2 de l'atmosfera i l'aprofiten per créixer i
mantenir-se vius. De la fusta que produeixen amb aquest creixement, a Catalunya se n'aprofita
aproximadament un 30%, i això vol dir que s'acumulen al bosc més d'un milió i mig de tones de
fusta cada any.
La biomassa forestal procedent d'una gestió forestal sostenible es una font d'energia renovable
que produeix un balanç gairebé neutre d'emissions de CO2. Per això, representa una alternativa
energètica real pel compliment de les exigències internacionals en la lluita contra el canvi climàtic.
La demanda de biomassa contribueix a potenciar la gestió forestal i esdevé una sortida al
mercat per a la fusta de menor qualitat dels nostres boscos. La seva producció té incidències
importants directes (disminució del risc d'incendi i millora de l'estat de les masses forestals) i
indirectes (percepció del bosc com a font de treball i riquesa) sobre el medi natural.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
11
Cal dir que la biomassa és la font renovable que més llocs de treball genera per unitat d'energia
produïda.
L'ús de la biomassa permet reduir la necessitat dels combustibles fòssils i genera una sèrie de
beneficis econòmics associats molt importants: un balanç econòmic positiu amb un cost en
€/kWh inferior al dels combustibles fòssils, una major establitat de preus i una disminució de la
dependència energètica.
En resum, les avantatges de les calderes de Biomassa son les següents:
Reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera, arribant a una emissió “zero” (sense tenir
en compte les emissions de tala, transport i processat de la biomassa).
Balanç energètic positiu (per produir l’energia equivalent a 100 litres de gasoil, només se
n’utilitzen 5 litres en les diferents etapes de la cadena de transformació de la biomassa).
Augment de la taxa de fixació de CO2 al bosc: els arbres joves fixen major quantitat de CO2
que els arbres vells i estancats en creixement per manca de gestió.
Producte sostenible que genera una energia renovable obtingut a partir de la gestió dels
boscos.
Millora de les masses forestals (reducció de la densitat excessiva).
Compatibilització amb les operacions de prevenció d’incendis i reducció del risc d’incendi.
Reducció del risc de plagues forestals.
No es produeixen emissions de sulfurs (SO2) ni d’òxids de nitrogen (NO2) responsables de
la pluja àcida. Millora de la qualitat de l’aire.
No genera residus. Les cendres que s’obtenen es poden utilitzar com adobs minerals.
Reducció de costos del combustible.
5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa
Una caldera de biomassa funciona exactament igual que una caldera de combustibles fòssils.
L'única diferència és que no crema combustibles fòssils i, per tant, s'aconsegueix un important
estalvi econòmic en la compra de combustible i una gran disminució d'emissions de carboni i sofre.
Les instal·lacions de calderes de biomassa tenen períodes d'amortització que oscil·len entre un a
cinc anys en la majoria dels casos. Existeixen al mercat varis tipus de calderes de biomassa.
Algunes són totalment automàtiques i altres semiautomàtiques o gairebé totalment manuals. És
important triar un model que s'ajusti a les seves necessitats de confort. En l'elecció de la seva
caldera de biomassa és important saber el tipus de biomassa que s’utilitzarà. Hi ha calderes de
biomassa que només poden cremar biomassa amb granulometries molt homogènies i hi ha unes
altres que permeten cremar gairebé qualsevol tipus de biomassa, les anomenades calderes
policombustibles. Les calderes policombustibles porten diversos sistemes de control que ajusten la
caldera al tipus de combustible que s’utilitza amb l'objectiu d'aconseguir sempre la major eficiència
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
12
energètica i el mínim d'emissions. Aquest tipus de calderes, acostumen a incorporar una sonda
Lambda que mesura en temps real el nivell d'oxigen en la sortida de fums i d'aquesta manera
ajusta la combustió fins i tot si hi ha canvis de les característiques del combustible. Les calderes de
biomassa disposen d’un dipòsit de combustible associat a la caldera que s’anomena sitja. La sitja
haurà de disposar d’una capacitat mínima tal que pugui garantir la autonomia de la instal·lació per
un període mínim de 15 dies. Tot i això, s’acostumen a dimensionar les sitges per tal de poder
mantenir un nivell de autonomia el més perllongat possible, tenint en compte les característiques
del combustible, les particularitats de la instal·lació així com la disponibilitat del combustible. El
transport del combustible entre la sitja i la cambra de combustió es fa de manera totalment
automàtica. Normalment la biomassa es mou per mitjà de cargols sense fins encara que també
s'utilitzen sistemes pneumàtics depenent de les característiques del combustible a utilitzar. En
cremar biomassa es produeix un petit volum de cendra. Les calderes d'alta gamma disposen de
sistemes automàtics de neteja i recollida d'aquesta cendra. La cendra és doncs recollida en un
cendrer que ha de buidar-se, depenent del funcionament de la caldera, una mitjana de tres
vegades a l'any. cal destacar que la cendra NO és contaminant, biodegradable i pot fins i tot ser
utilitzada com un abonament d'alta qualitat totalment ecològic. El cremat del combustible es
produeix a la zona de combustió. Hi ha diferents tipus de alimentadors a la cambra de combustió.
Es recomana evitar sistemes de alimentació a la cambra de combustió per floració (càrrega central
inferior de biomassa) al comportar problemes de solidificació de les impureses que pugui contenir
la biomassa, obstruint d’aquesta manera la entrada de combustible a la cambra de combustió i
impedint el correcte funcionament de la caldera. Es recomanen sistemes de alimentació laterals
per a garantir la lliure alimentació de combustible a la cambra de combustió, en combinació de
sistemes de neteja automàtics per tal de garantir en tot moment la eliminació de cendres i/o
impureses que puguin quedar adherides en la graella de combustió. La calor generada en la
cambra de combustió és transmet al circuit d'aigua en el bescanviador incorporat en la caldera.
Aquesta aigua calenta s'utilitza per a calefacció, per produir aigua calenta sanitària, calefacció de
piscines, etc. La calefacció pot ser per qualsevol dels sistemes convencionals d'aigua, com per
exemple terra radiant, radiadors o fan-coils. El circuit hidràulic, o de distribució i calor, és
exactament el mateix que el de qualsevol altre tipus de caldera. Es pot, per tant, aprofitar
instal·lacions existents de radiadors, etc.
5.3. Estat forestal del municipi
5.3.1. Informació forestal del municipi Gandesa té una superfície forestal (hectàrees arbrades i no arbrades sense tenir en compte el
matollar) de 1.664 ha. Aquesta dada suposa que un 24% aproximadament de tota la superfície del
terme municipal és forestal.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
13
La disponibilitat de fusta per biomassa al terme municipal es concentra a la part sud del municipi
amb estimacions (segons dades del grup de treball de biomassa de la Generalitat, any 2014) entre
1 2 tones/ha i any de possibilitat de fusta de biomassa.
Figura. Disponibilitat de fusta per biomassa Font.http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdf La superfície amb més disponibilitat per aprofitament de biomassa es troba al sud del terme
municipal a l’entorn de la Serra de Pàndols i Cavalls.
5.3.2. Gestió forestal sostenible i instruments d’ordenació forestal
Els aprofitaments forestals per obtenció de biomassa poden realitzar-se amb instrument
d’ordenació forestal o sense, tot i que es recomana sempre disposar d’aquests instruments per la
millora i eficiència de la gestió forestal sostenible.
Aquests instruments (els IOFs) estableixen una planificació i descripció de les actuacions forestals
a realitzar, entre elles, el possible aprofitament de la forests per biomassa. Aquesta planificació ve
condicionada segons la naturalesa (propietat) de les forests que poden ser de propietat privada i
propietat pública.
5.3.2.1. Instruments d’ordenació forestal en forests públiques
Gandesa disposa d’una forest de titularitat pública de propietat municipal exclusiva (comuns T26)
amb instrument d’ordenació forestal des del qual s’executen actuacions forestals, algunes de les
quals amb finalitats d’aprofitaments per biomassa forestal.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdfhttp://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdf
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
14
Figura. Caracterització de les forests públiques de Gandesa
5.3.2.2. Instruments d’ordenació forestal en forests privades
Segons la base de dades de la Generalitat de Catalunya al municipi de Gandesa no hi ha forests
de titularitat privada que disposin d’instrument d’ordenació forestal (IOF).
6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA
Normativa aplicable
Codi Tècnic de la Edificació
- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s’aprova el “Codi Tècnic de la Edificació”.
Redacció de Projectes i Direcció d’Obres
- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i
direcció d’obres d’edificació. Ordenació i urbanisme
- Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105.
- Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte.
Seguretat i salut Prevenció de Riscos Laborals
- Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals.
- Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 12-11-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004) Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006)
- Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball.
Municipi Forest Codi CUP ELEN
Tipus
propietari Titular Ordenació IOF
Data
aprovació
Vigèn
cia
Sup.
ha
Gandesa
Comuns (T-
26) 852 26 3008 Municipi
Ajuntament de
Gandesa Sí Sí 1635,09
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
15
- Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
- Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric.
- Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que modifica el RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura.
Inici Activitats d’Empreses i Centres de Treball
- Ordre de 6 de maig de 1988, per la que es deroga la O.M. 6 oct. 1986, sobre requisits i dades que han reunir les comunicacions d’obertura prèvia o reanudació d’activitats en els centres de treball.
- Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria. Condicions Acústiques en Edificis
- Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús l’aire lliure.
- Reial Decret 1316/1989 de 27-10-1989 sobre protecció dels treballadors en front als riscs derivats de l’exposició al soroll durant el treball.
- Llei 37/2003, de 17 de novembre, per la qual s’aprova la Llei del Soroll. - Llei 16/2002, de 28 de juny, per la qual s’aprova la Llei de Protecció contra la
Contaminació acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.
Ventilació en Edificis no residencials
- EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de ventilació i condicionament de recintes
Impacte ambiental Criteris mediambientals sobre l’ús de la biomassa
- Directiva europea d’Ecodisseny 2009/125/ EC. Regulació eficiència energètica i emissions per calderes amb una potència tèrmica inferior a 500 kW.
- Reglament 2015/1189 que fa referència a calderes de combustibles sòlid amb potència inferior a 500kW.
- Directiva europea 2010/30/UE d’etiquetatge energètic. - Reglament Delegat UE 2015/1187 d’etiquetatge energètic. - Decret 21/2006 de 14 de febrer pel que es regula l’adopció de criteris mediambientals i
d’ecoeficiència als edificis. Prevenció i Control integrats de la Contaminació
- Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació. Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses
- Decret 2414/1961, de 30 de novembre. - Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament
d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. - Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
modificada per: o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. o Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de
creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. o Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del
sector públic. o Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives o Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de
l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.
o Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
16
comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni).
Avaluació de l’impacte ambiental
- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.
- Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.
- Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic. Emissions a l’atmosfera
- Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de
desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, que limita les emissions procedents de les grans
instal∙lacions de combustió. - Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. - Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats
potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per la seva aplicació.
- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de
novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. Prevenció de la Legionel∙la
- Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.
- 100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions.
- Reial Decret 909/2001, de 27 de Juliol, pel qual s’ estableixen els criteris higiénicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis.
- Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableix els criteris higiènic – sanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis. (B.O.E. núm. 171, 18 de juliol del 2003).
Residus i enderrocs
- Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc.
- Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
- Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.
- Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus.
- Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).
- Estella forestal a utilitzar per la instal·lació. Electricitat General
- Llei 54/1997, de 27 novembre, del Sector Elèctric. Conté les modificacions introduïdes per la Llei 50/1998 de 30 de desembre de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social.
http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Llei-16_2017.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_1_2009.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_152_17.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_60_2015.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/ordre_01061995.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/rd_210_2018.pdf
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
17
- Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal∙lacions d’energia elèctrica.
Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i Instruccions Complementàries
- Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51.
- Regulació del procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 d’agost de 2004; Departament de Treball i Indústria. (DOGC 4205, 26/08/2004).
- Resolució del 18 de gener de 1988, de la Direcció General d’Innovació Industrial i Tecnològica (BOE núm. 43, 19/02/1988). S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.
- Ordre de 6 de juny de 1989, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm. 148 , 21/06/1989). S’autoritza la utilització del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats, sota canals protectors de plàstic.
- Modificació. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrer (BOE núm. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE núm. 69, 22/03/1995). es desenvolupa i complementa el Real Decreto 7/1988, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric.
Escomeses, comptadors i tarifes
- Reial Decret 2949/1982, de 15 d’octubre, pel que es donen normes sobre escomeses elèctriques i s’aprova el reglament corresponent.
- Reial Decret 875/1984, de 28 de Març, Reglament de comptadors d’ús corrent. Classe 2. Protecció contra incendis Reglament d’instal∙lacions de protecció contra incendis
- Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis.
- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):
o Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) 11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació 11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis
- Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis.
- Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.
- Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació.
- Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
- Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.
- Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005. - Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en
establiments, activitats, infrastructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
18
Sanejament Aigües residuals. Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes
- Reial Decret Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.
- Reial Decret 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.
- Reial Decret 2116/1998 de 02/10, pel que es modifica el R.D. 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.
Plec de prescripcions tècniques generals per canonades de sanejament de poblacions
- Ordre de 15 de setembre de 1986 per la que s’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions.
Calefacció ,aigua calenta sanitària i Biomassa Reglament d’instal∙lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT)
- Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal∙lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d’agost del 2007).
- Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i
els productes. - Instrucció 7/2008, que aprova el procediment administratiu per a la posada en servei
provisional per a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 5/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que aprova els models
normalitzats d’impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis.
- Instrucció 4/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que regula els requeriments que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya.
- Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
- Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE).
- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):
o Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica 15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques
Calefacció, climatització i ACS
- Reglament (UE) 2015/1189 de la comissió, de 28 de abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de diseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.
- Reial Decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal∙lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la fi de racionalitzar el seu consum energètic.
- Norma UNE 100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. - Norma UNE 100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació
(BOE núm. 74, 28/03/2006): o Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
19
13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües
- Norma UNE-EN 303-5:2013 Calderes de calefacció. Part 5: Calderes especials per a combustibles sòlids, de càrrega manual i automàtica i potencial útil nominal fins a 500kW. Terminologia, requisits, assajos i marcatge.
Aparells a Pressió
- Reial Decret 1244/1979, de 4 d’abril de 1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E núm. 128, 29 de maig del 1979).
- Reial Decret 1504/1990, de 23 de novembre, pel que es modifiquen determinats articles del reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. 28 novembre del 1990 i B.O.E. 24 gener del 1991).
- Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la directiva del parlament europeu i del consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4/4/1979, que va aprovar el reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. núm. 129, 31 de maig del 1999).
- Resolució de 18 de desembre de 2001, de la Direcció General de Política Tecnològica, per la que s’acorda la publicació de la relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Real Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips a pressió.
Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament d’Aparells a Pressió
- Ordre del 17/3/1982, per la que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AP1 del Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E. 8 d’abril del1981, Modificacions en l’Ordre 8/3/1985. B.O.E. 13 d’abril del 1985).
- RD 2060/2008 de 12 de desembre, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a pressió i les seves instruccions complementaries. EP-1 a EP-6.
- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-11 del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a aparells destinats a escalfar o acumular aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).
- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-12 del Reglament d’aparells a Pressió referent a calderes d’aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).
- Instrucció Tècnica Complementària ITC-MIE-AP13, del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a bescanviadors de calor amb plaques.
- IUE/470/2009, de 30 d’octubre que regula l’aplicació del Reglament d’equips de pressió a Catalunya.
Xemeneies Modulars Metàl∙liques
- Reial Decret 2532/1985, de 18 de desembre. Declaració d’obligat compliment de les especificacions tècniques de Xemeneies Modulars. (B.O.E. 3 de gener del 1986).
- Norma UNE-EN 123001:2012. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies. Normes tècniques europees i internacionals per la biomassa
- Norma UNE-CEN/TS 14961:2007 EX. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles.
- Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees COM/2005/628, de 7 de desembre de 2005, sobre la promoció de l’ús de l’energia de la biomassa.
- Norma UNE-EN ISO 16559:2015: Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions y descripcions.
- Norma UNE-EN ISO 17225-1:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 1: Requisits generales.
- Norma UNE-EN ISO 17225-4:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 4: Classes de estelles de fusta.
- Norma UNE 164002:2013: Biocombustibles sòlids. Traçabilitat.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
20
- Norma UNE-EN 14778:2013: Biocombustibles sòlids. Mostreig. - Norma UNE-EN 14780:2012: Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres. - Norma UNE-EN 15234-4:2012: Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del
combustible. Part 4: Estella de fusta para ús no industrial. - Norma UNE-EN 15149-1:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de
mida de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.
- Norma UNE-EN 14918:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. - Norma UNE-EN 15103:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel. - Norma UNE-EN 14775:2010: Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del
contingut en cendres. - Norma UNE-EN 14774-2:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut
d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat CEN/TS 14.588: Biocombustibles sòlids. terminologia, definicions i descripcions.
Rev.1. 30/04/18. S’afegeix UNE CEN/TS 14961:2007 EX de biocombustibles sòlids Rev.2. 11/05/18. S’afegeix Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Rev.2. 11/05/18. S’afegeix UNE 157000, de febrer de 2002, sobre criteris generals per a la elaboració de projectes Rev.3. 24/05/18. S’afegeix Reial Decret 513/2017 per la derogació del Reial Decret 1942/1993 Rev.4. 28/08/18. S’afegeixen nous reglaments
7. SOLUCIÓ PROJECTADA
7.1. Descripció general del sistema proposat
D’acord amb els consums existents i els càlculs realitzats es dimensiona la instal·lació. El sistema
estarà format per una calder de Biomassa, descrita en l’apartat 7.2.1 de la present memòria. Pels
càlculs inclosos en l’Annex 4, s’ha utilitzat com a referència una caldera de 200 kW de la casa
FROLING, HARGASSNER o equivalent, de clase 5 según la clasificación EN303-5:2012 En la
instal·lació projectada es pot observar un circuit primari que inclourà la caldera de biomassa i el
dipòsit d’inèrcia així com la canalització aïllada prevista en el projecte i els bescanviadors que
serán el punt d’entrega de l’energia als edificis a escalfar.
7.2. Sistema de generació de calor
Com a sistema de generació de calor s’utilitzarà un sistema de calefacció amb biomassa amb una
potència térmica total nominal de 200 kW i un rendiment superior al 90% a qualsevol nivell de
potència.
7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa
Per al redactat del present projecte s’ha previst la instal·lació de una caldera de biomassa de 200
kW, que funcioni amb estella forestal, amb els complements necessaris per a un funcionament
automàtic, ubicades a la sala de calderes, amb els requisits mínims que es detallaran a
continuació.
Cal destacar que les dimensions de la sitja i sala de calderes estan dissenyades per una caldera
proposada en el present projecte de 200 kW. En cas que es vulgui una marca concreta o model de
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
21
caldera, caldrà revisar les implicacions a nivell de distribució i elements constructius que aquest
canvi pugui suposar i caldrà consultar prèviament amb la promoció i amb la Direcció Facultativa.
El generador considerat en el projecte haurà de disposar de:
1. Capacitat de funcionar amb estella certificada.
2. Funcionament totalment automàtic i programable de manera que no sigui necessària la
intervenció per part de l’usuari. Es requereix per tant que disposi d’automatisme en el
procés d’alimentació, en l’encesa, en la neteja de la cambra de combustió i descendratge,
en la recollida de cendres i en la neteja dels bescanviadors, així com adaptabilitat davant
petites variacions del tipus d’estella (granulometria i humitat dins els valors permesos).
3. Modulant entre el 30 i el 100%, amb tipus de funcionament de cos fred (que no hagi de
realitzar manteniment de brases per garantir el correcte funcionament, sinó que engegui i
pari quan en funció de la demanda).
4. Rendiments a plena càrrega i a càrrega parcial superiors al 90%.
5. Graella mòbil o sistema equivalent per a poder adaptar, de forma automàtica i sense
necessitat de reprogramació manual, la combustió al tipus de combustible emprat
6. Sistema d’extracció dels productes de la combustió mitjançant extractor amb velocitat
variable.
7. Sistema de filtratge i neteja de gasos de combustió, per evitar l’emissió de pols fina i
partícules, bé sigui inserit en la pròpia caldera o bé mitjançant la instal·lació d’un cicló
separador de partícules. Caldrà justificar el compliment de la UNE-EN 303-5:2013 (per
caldera de classe 5, emissions inferiors a 40mg/m3 en partícules).
8. Sistema d’aportació d’aire primari i secundaris mitjançant ventilador de velocitat variable
per a millorar la combustió.
9. Sonda lambda que permeti regular i optimitzar la quantitat d’oxigen a aportar millorant així
la combustió.
10. Pressió de treball com a màxim de 3 bars.
11. Control amb pantalla que permeti observar els principals paràmetres de funcionament i la
seva modificació. Així mateix aquest control registrarà les seves hores de funcionament.
12. Sistema de control que permeti opcionalment connectar-la a un PC, PLC, mòdem o
sistema d’avis per SMS, per a realitzar un seguiment a distància del sistema i dels
principals paràmetres.
Així mateix al ser una caldera de biocombustible sòlid, haurà de disposar dels elements de
seguretat que garanteixin el compliment de les especificacions descrites a la IT 1.3.4.1.1
Condiciones Generales del RITE:
1. Interruptor de flux (pressòstat a la sortida del circuit d’impulsió) que desconnecti la caldera
en cas de manca d’aigua al circuit (evitant així que es pugui malmetre).
2. Dispositiu d'interrupció del funcionament del sistema de combustió en cas de retrocés dels
productes de la combustió o de flama.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
22
3. Sistema antiretorn de flama mitjançant clapeta o vàlvula rotatòria.
4. Sistema de descàrrega tèrmica en el vis sens fi d’alimentació o de la sitja per inundació del
mateix en cas de retrocés de flama.
5. Sistema d'interrupció del funcionament del sistema de combustió que impedeixi que
s'assoleixin temperatures superiors a la de disseny (mitjançant termòstat de seguretat amb
rearmament manual a 95 ºC).
6. Sistema d'eliminació de la calor residual produïda per la caldera com a conseqüència del
biocombustible ja introduït a la caldera quan s'interromp el funcionament del sistema de
combustió. 7. Vàlvula de seguretat tarada a 1bar per sobre de la pressió de treball del
generador que actuarà si es supera la mateixa i la descàrrega de la qual serà conduïda
cap a un desaiguat.
S’instal·larà una vàlvula de 3 vies o una bomba de recirculació anticondensats o dispositiu similar,
per tal de garantir que la temperatura del retorn a la caldera sigui superior a 55ºC, reduint així els
efectes de corrosió que es poden donar a la caldera per l’efecte de la condensació.
Aquesta caldera s’ubicarà a dins de la sala de calderes construïda a tal efecte
S’instal·larà sobre base antivibratòria per a evitar la transmissió de vibracions al terra. Així mateix
s’instal·larà una connexió antivibració a la sortida de fums.
7.2.2. Sistema de càrrega de combustible
El transport del material des de la sitja a la caldera es realitzarà mitjançant un vis sens fi amb un
eix d'acer de 50 mm massís, i amb la espiral del vis sens fi soldada en tota la seva longitud, aquest
sistema de vis sens fi consta també d’unes potents ganivetes en un dels seus extrems, que
permeten el tall dels trossos més grans de biomassa abans de l’entrada en el cremador.
Cantonada tallant del vis sens fi
Així mateix, el canal del vis sens fi té un disseny hexagonal que permet un òptim transport del
combustible més exigent i evita retencions.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
23
Canal de transport trapezoidal
7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi
Es projecta un sistema de sitja de estella forestal. Aquest tipus de combustible és molt fibrós cosa
que fa que tendeixi a entrellaçar-se podent formar espais buits al voltant del vis sens fi. Per aquest
motiu en lloc d’utilitzar pendents en forma de V per a dirigir la biomassa cap al vis sens fi (com
s’acostuma a fer per a sales d’emmagatzematge de pèl·lets) s’executarà una sitja de fons pla a on
ubicarem el sistema d’alimentació que al mateix temps remourà l’estella evitant la formació
d’aquests espais buits.
Per tal d’alimentar la caldera amb el combustible de la sitja, es proposa instal·lar un sistema de
ballestes que van removent el combustible al fons de la sitja i el condueixen cap a dins el sistema
de vis sens fi que conduirà la biomassa cap al cos de la caldera. Seguint les instruccions del RITE,
no es permet cap instal·lació elèctrica dins el dipòsit de combustible, per tant, cal que el motor que
accioni la ballesta estigui situat fora de la sitja i la transmissió del moviment es realitzi a través del
vis sens fi.
Aquest sistema d’alimentació està format per un rotor de 5m de diàmetre el qual disposa de dues a
quatre aspes (les quals incrementen el seu diàmetre a mesura que la biomassa de la part central
de la sitja és consumida) que remouen l’estella i la van desplaçant cap al canal d’alimentació obert.
Aquest canal d’alimentació obert disposa al seu interior del vis sens fi que orienta l’estella i la
transporta per dins d’un tram de canal tancat fins a la vàlvula rotatòria o clapeta. La vàlvula
rotatòria o clapeta té com a funció impedir que la flama pugui retornar de la caldera i dona pas al
vis sens fi que acaba de transportar la biomassa cap a l’interior de la caldera.
El moviment dels visos sense fi i del rotor es controla des del quadre de la caldera i a l’interior de la
sitja no disposa de cap component elèctric (tota l’actuació és mecànica). El moviment del rotor
haurà de ser interromput en el moment d’obertura dels accessos a la sitja.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
24
7.2.4. Rendiment de la caldera
El rendiment de una caldera de 200 kW, que s’instal·laràn a Gandesa serà de 92,9 % a plena
càrrega nominal (200 kW) i de 92,5 % a càrrega parcial.
7.2.5. Pèrdues tèrmiques
Les pèrdues tèrmiques de una caldera de 200 kW, que s’instal·larà a Gandesa serà de 7,1 % a
plena càrrega nominal (200 kW) i de 7,5 % a càrrega parcial.
Per obtenir 200 kW útils, serà necessari cremar 215,28 kW en estella forestal.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
25
7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida
Les dades tècniques de una caldera de 200 kW de potencia són:
Potencia calorífica nominal [kW] 200
Rang modulació de potencia [kW] 60-199
Diàmetre sortida de fums [mm] 250
Presió màxima de treball [bar] 3
Temperatura màxima de treball [ºC] 90
Temperatura mínima de retorn [ºC] 65
Longitut [mm] 2980
Amplada [mm] 2070
Alçada [mm] 1720
Connexió d’anada/tornada [polzades] 1 ½
Pes total [Kg] 3390
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
26
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
27
1 Cambra de combustió de carbur de silici de llarga vida útil i resistent a les altes
temperatures que permet una combustió eficient d’alta eficàcia amb una mínimes
emissions.
2 La graella de combustió de diverses peces està composta per una zona fixa i una graella
abatible automàtica que permet retirar la cendra i els cossos estranys.
3 La cendra s’extreu automàticament de la retorta i de l’intercanviador de calor dins d’un
cendrer transportable de grans dimensions.
4 Subministrament d’aire de combustió regulat per depressió per a l’aire primari i secundari.
5 El sens fi d’alimentació amb vàlvula rotativa acoplada garanteix un òptim subministrament
de combustible i la màxima seguretat.
6 Intercanviador de calor de tres passos amb sistema d’optimització de l’eficàcia SOE (ús de
turbuladors per a la neteja automàtica dels tubs de l’intercanviador).
7 El ventilador de fums amb control de velocitat i funcionament per a la màxima seguretat
operativa.
8 Control Lambdatronic H 3200 amb innovadora tecnologia bus per a solucions de sistema
integrals.
9 Aïllament complet d’alta qualitat amb mínimes pèrdues de calor per radiació.
10 Sonda Lambda de banda ampla per a l’adaptació automàtica a diferents qualitats de
combustible
11 Accionaments de baix consum amb reductor coaxial per a un mínim consum elèctric.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
28
L’intercanviador de calor de la caldera de 3 passos incorpora un sistema d’optimització de l’eficàcia
WOS.
La gran superfície d’intercanvi de calor permet una millor transferència de calor, incrementant el
seu rendiment i reduint la temperatura dels fums a la sortida. Com major superfí de calor, major és
el seu rendiment. En la caldera de 200 kW té una superfície d’intercanvi de 12,55 m2.
Cambra de combustió de carbur de silici amb encès ràpid.
La cambra de combustió està revestida amb material refactari (carbur de silici). Els maons de la
retorta fan una conducció d’aire densa. A més a més, gràcies a les altes temperatures de la
cambra fan que la brasa residual encengui el combustible automàticament. El ventilador d’encesa,
d’altra banda, es posa en funcionament despres d’una parada llarga.
Graella
La graella d’aleació refractària de la caldera està composta de dues parts:
- Part fixa
- Part abatible
En la part fixa és on es realitza la uniformitat i homogeneïtzació del combustible i, en la part
abatible, es realitza l’extracció de la cendra i dels residus sòlids de la combustió.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
29
La superfície de la parrilla és de 0,124 m2. Gràcies a la seva gran superfície, l’estrès tèrmic de la
caldera és reduït (kW/m2 de graella), essent aquest valor de 1210 kW/m2. A més a més incrementa
la vida útil del component reduitn els costos operatius de la caldera, canvis periòdics per desgast.
Control per depressió
La combustió de la caldera està regulada per depressió. Junt amb el ventilador de fums garanteix
una seguretat operativa.
Incorpora un actuador conjunt que permet una adaptació de la injecció d’aire primari i secundari.
Ventilador de fums control de velocitat
La caldera incorpora de serie el ventilador de fums amb control de velocitat. Gràcies a això, es
genera la depressió adequada a la cambra enfunció de la combustió. Ventilador silenciós i de baix
consum
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
30
Extracció de cendres
Sistema d’extracció de cendres tant de la retorna com de l’intercanviador de calor i, es traslladen
automàticament a un cendrer comú amb la utilització d’un sens fi.
El mateix control de la caldera avisa en el moment que necessita un buidatge.
Incorpora una vàlvula de tancament que impedeix la caiguda de la cendra durant el moviment del
cendrer.
Conexionat extracció-carregador
El sistema de alimentació está compost per dos sinfins amb accionament i una comporta
antiretorns de flama amb servomotor de tancament automàtic.
L’estructura d’unió entre el sistema d’extracció i el carregador de combustible es realitza amb una
articulació esfèrica flexible permetent un ajust continu de la inclinació del mateix.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
31
Sistema alimentació
El sistema de alimentació está formado por dos sinfins totalmente independients. L’unió se realitza
mitjançant una vàlvula rotativa (estella ) o comporta antiretorn (estella), component fonamental en
concepte de seguretat. Aquesta vàlvula evita i preveu la possibilitat de retrocés de flama gràcies a
la no comunicació d’aire entre els dos sens fi impedint que la flama arribi a la sitja de combustible.
Incorpora unes vores tallants que permeten la utilització d’estelles de fins G50.
Sistema de telegestió centralitzado
La caldera incorpora de sèrie un sistema centralitzat per a la monitorització i telegestió aconseguint
un control total de la sala de calderes i de la sitja de combustible:
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
32
- Nivell de biomassa: Control real del nivell de la sitja per evitar possibles situacions de falta
de combustible. En situacions de nivells baixos permet configurar una alarma d’avís a
l’empresa de serveis energètics.
- Mesurament energia produïda: Amb el registre de la medició de l’energia produïda és
possible, de manera ràpida, comprovar si la caldera treballa en les condicions necessàries
i dissenyades. També permet una anàlisi de funcionament de la mateixa, podent detectar
anomalies.
- Mesurament consum elèctric: El consum elèctric és variable segons el funcionament
requerit per a la instal·lació i, per això, és important incorporar un sistema de control de
consum.
- Telegestió de la caldera i els seus components. Sistema que permet un control a distància,
molt útil en els aspectes de comoditat i confort.
- Mesurament de la humitat del combustible a la sitja. La humitat del combustible afecta en
gran mesura al funcionament de la caldera, ja que fa variar la temperatura en la cambra de
combustió i, per tant, el seu funcionament òptim. També, gràcies a això es pot assegurar
que el combustible compleix els requeriments de la caldera.
- Registre d’entrades i sortides a la sala de calders. Aquest registre permet conèixer en
temps reial les vegades que ha entrat a la sala de calderes.
- Registre d’obertura i tancament de la sitja: Registre de les obertures i tancaments de la
porta de la sitja en temps real, de manera que es pot determinar si la sitja s’ha omplert
quan ho ha requerit.
Control Lambdatronic H3200
La caldera incorpora de sèrie el control Lambdatronic H3200 que permet:
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
33
- El control de la combustió mitjançant el control Lambda amb sonda de banda ampla.
- Seleccionar funcions més importants de calefacció i aigua calenta.
Incorpora el sensor de temperatura ambient FRA on es pot configurar i seleccionar els modes
operatius més importants.
Sistema bus
Aquest sistema permet la instal·lació de mòduls d’ampliació independentment de la seva
localització i, a més a més, necessita molt poc cablejat elèctric.
Panell de control RGB3200 touch
El panell de control RBG 3200 Touch amb pantalla tàctil de 4,3’’ incorpora un sistema intuïtiu amb
una estructura lògica del menú. En aquesta pantalla es mostren les funcions més importants.
També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa
es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.
La caldera incorpora el sistema “f-connect” que permet la seva monitorització i control remot.
Permet configurar les variables d’estat i paràmetres més importants de la mateixa a través
d’internet.
També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa
es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.
Requisits del sistema
La connexió a la caldera a través del f- connect ha de complir:
- Caldera Fröling, Hargassner o equivalent amb pantalla tàctil. - Connexió a internet de banda ampla.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
34
- Possibilitat d’integració a la xarxa domèstica mitjançant un cable de xarxa. - Equip termina de connexió a Internet:
Mitjançant un PC amb el navegador.
Mitjançant un Smartphone o Tablet amb sistema operatiu Android o iOS i accés mòbil a Internet.
7.3. Sala de caldera
7.3.1. Aspecte constructiu
La sala de calderes será una construcció de nova planta, que se situarà en una parcel·la tocant a
la antiga casa dels Mestres, al costat del CEIP Puig Cavaller. L’accès a l’edifici de la sala de
calderes es farà pel Carrer de Vilalba dels Arcs.
La sala disposarà d’un accés format per una porta metàl·lica de dues fulles batents, de 3 m
d’amplada per 2,5 m d’alçada per a permetre l’entrada i sortida dels components a reparar.
Aquesta porta disposarà de dues reixes de ventilació de 40x60cm a la part baixa de cada batent.
Un dels batents de la porta disposarà de tancament de fàcil obertura que permeti l’evacuació des
de l’interior encara que estigui tancat amb clau.
A l’exterior de la porta s’ubicarà un cartell amb la inscripció “Sala de Màquines.
Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei”.
Al estar la porta en contacte amb l’exterior no tindrà que complir cap exigència en quant a
permeabilitat.
Es construirà un edifici rectangular de 5,4 x 11,6 m, que es dividirà interiorment en dos sales
independents, una de 5 x 6 m de 3,35 m d’alçada, per la sala on s’instal·laran les dos calderes, els
dipòsits d’inèrcia, el sistema hidràulic i equips auxiliars i una altra sala de 5 x 5 m per instal·lar la
sitja d’estelles de 3,35 m d’alçada, .
La caldera, els dipòsits d’inèrcia i els equips auxiliars serán accessibles en totes les seves parts de
manera que es pugui realizar el seu manteniment preventiu o correctiu i sense perill, així com la
utilització normal de cada un dels equips.
La sala de màquines disposarà d’un camí des de el seu interior amb l’equip indivisible mes pesat i
voluminós contingut en la sala de calderes sense dificultat i sense necessitat d’eliminar elements
constructius del camí. Els espais així com la distribució de la sala de calderes es realitza segons
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
35
les especificacions de manteniment i ús de l’aparell de cada fabricant, evitant així col·locacions que
impedeixin el correcte funcionament o bé la operació en casos de manteniment o revisió.
A la sala de calderes s’instal·larà dos generadors de calor amb una potència nominal de entre
70
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
36
conductor s’hi unirán 4 piques de 1,5 m de longitut, que es clavaràn a les cantonades i una pica en
el punt de pujada cap a l’interior de l’edifici de calderes, on s’instalarà una caixa, amb un pont pel
seu registre. El valor de la posta a terra serà inferior a 20 ohms.
Els conductors seran lliure de halogenurs i no propagadors de la flama. Amb un aïllament de
750/1000 V.
Els quadres elèctrics s’instal·laran pròxima a la sortida de la sala de calderes. Al tractar-se de una
caldera de biomassa, amb accés per l’exterior del centre, aquesta no haurà de disposar d’un
interruptor de parada d’emergència a l’exterior. En aquest cas, la caldera haurà de permetre la
parada d’emergència des de el seu control, a través de maneta o sistema de fàcil accionament.
En el cas de sistemes de biomassa, l’interruptor d’emergència per a tall de corrent a la sala de
calderes, en accionar-ho amb la caldera en funcionament, amb combustible en el seu interior, pot
provocar situacions de risc per a la integritat de les persones, dels equips, així com l’immoble que
l’alberga. Per la funcionalitat i seguretat de la instal·lació, s’ha de contemplar la parada
d’emergència a través dels propis sistemes de seguretat de la màquina. Segons la IT 1.3.4.1.2.2.
del RITE, La il·luminació a la sala de calderes haurà de ser suficient per a realitzar els treballs de
ús i manteniment. El valor mínim admissible del nivell mig de il·luminació en servei serà de 200 lux,
amb una uniformitat mitja de 0,5 lux. També es disposarà d’enllumenat d’emergència a la sala de
calderes.
7.3.3. Ventilació de la sala de caldera
Les instal·lacions que funcionen amb foc estan subjectes als requisits constructius sobre cambres
de calefacció així com als reglaments de construcció sobre ventilació vigents. S’ha d’assegurar un
flux d’aire suficient a la cambra de la caldera, a fi de garantir l’aire necessari per al funcionament de
tots els components instal·lats i per evitar la falta d’oxigen necessària per a protegir l’operador de
l’equip. Les obertures de ventilació es col·locaran, en tant sigui possible, en parets oposades de
la sala i en espais propers a terra i sostre. Els orificis de ventilació estaran separats un mínim de
50cm de qualssevol obertura practicable o reixes de ventilació d’altres espais o locals diferents a la
sala de calderes. A més les obertures hauran d’estar protegides per a que no puguin ser
obstruïdes o inundades i evitar l’entrada de insectes o altres cossos estranys. Les obertures de
ventilació natural directa, segons la IT 1.3.4.1.2.7, hauran de complir amb una superficie mínima,
total, donada per la següent equació:
A (cm2 )= n (cm2/kW). Pn (kW)
5 cm2/kW. 200 kW = 1.000 cm2
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
37
Es preveuen un mínim de dues obertures de ventilació. Aquestes obertures queden reflectides en
la documentació gràfica adjunta.
7.3.4. Seguretat de la sala de caldera
En general la sala de calderes, cumplirá amb la IT 1.3.4.1.2.2 del RITE (RD 1027/2007)
A l’exterior de la sala de màquines hi haurà un cartell amb la següent inscripció: “Sala de
màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei”.
A l’interior de la sala de màquines figurarà un quadre amb les indicacions següents:
- -Instruccions per efectuar l’aturada de la instal·lació en cas necessari amb senyal d’alarma
d’urgència i dispositiu de tall ràpid.
- -El nom, direcció i número de telèfon de la persona o entitat encarregada del manteniment
de la instal·lació.
- La direcció i número de telèfon del servei de bombers més pròxim i del responsable de
l’edifici.
- Indicació dels llocs d’extinció i extintors propers
- Pla d’emergència i evacuació de l’edifici
7.4. Sitja de combustible (estella)
7.4.1. Aspecte constructiu
L’emmagatzematge de la biomassa es realitzarà en un espai dedicat exclusivament a aquest
efecte anomenat la sitja. La descàrrega a la sitja es realitzarà directament des d'un camió a una
tolva externa, que amb conductes, amb visos sens fi, es transportarà l’estella a l’interior de la sitja.
Des de la sitja s'alimentarà la caldera de biomassa, mitjançant un vis sens fi. Aquest espai estarà
situat contigu a la sala de calderes, sense desnivell apreciable respecte a la mateixa
La sitja es projecta en forma rectangular de 5 x 5 m de superfície (interior) i una alçada de 3,35 m
entre la solera i el sostre.
La sitja disposarà d’una obertura de 90x200 cm de pas, per a poder accedir a realitzar les tasques
de manteniment, buidat o neteja de la mateixa. Aquesta obertura disposarà per dins d’un sistema
antipressió, format per taulons de fusta no metàl·lics guiats a l’interior de perfils metàl·lics tipus Z,
el qual permetrà obrir la porta, sense que s’esllavissi la pila de biomassa, i accedir a l’interior quan
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
38
s’hagin tret aquests plafons. Aquesta porta disposarà de pany que es podrà tancar amb clau per a
evitar que persones alienes puguin accedir-hi.
Es disposarà, als plafons antipressió, d'un cartell el qual indicarà que no es pot accedir a l’interior
de la sitja sense haver aturat la caldera davant el possible risc d’atrapament amb els elements
7.4.2. Ventilació de la sitja
Segons la guia de bones pràctiques per al control del risc per inhal·lació de monòxid de carboni
(CO) en el emmagatzamatge de pellets de fusta, en les dependències dels usuaris finals, publicat
per la Generalitat de Catalunya al 2016, a la taula 3, “perspectiva general dels requeriments tècnics
per a la ventilació amb l’objectiu de evitar concentracions de CO nocius per a la salut en
magatzems de pellets de fusta (taula 1 de la norma alemana VDI 3464)”, per una longitud del
conducte de càrrega dins del magatzem o sitja ≤5 m i tenint en conte la capacitat del magatzem de
entre 10 Tonelades i 40 Tonelades ( 13,4 T), amb una ventilació natural amb obertures de
ventilació independents, necessitem una obertura mínima de ventilació, amb una secció
transversal no inferior a 10 cm2/T de capacitat i una secció transversal lliure no inferior a 8 cm2/T
de capacitat. El conducte de ventilació ha de tenir una secció transversal mínima de 100 cm2 i ha
de donar a l’exterior.
Capacitat del magatzem o sitja: 13,4 T
Obertura mínima: 10 cm2/T
Obertura total mínima: 13,4 T . 10 cm2/T = 134 cm2.
Per a garantir una correcta ventilació de la sitja, es disposarà d'una reixa de ventilació de 40 x 60
cm a les parets de la sitja.
7.4.3. Autonomia de la sitja
El volum total de la sitja serà de 83,75 m3 ( 5x5x 3,35), de la instal·lació de 1 rotor. Si es considera
que un 36% del volum total no és útil, donat que la sitja no es pot arribar a omplir al 100% i degut
al volum no-útil que queda pels espais sota el rotor, la capacitat útil de la sitja serà d’uns 53,6 m3.
Si es té en compte una densitat de l'estella de 250kg/m3, el volum total d’emmagatzematge equival
a 13,4 tones de capacitat útil. Per a calcular la demanda de biomassa prevista, es té en compte la
demanda tèrmica estimada (285.000 kWh), el rendiment de les calderes de gasoil actual (que
s’aproxima a 85%) i el rendiment de la caldera de biomassa (superior a un 90%). En base això
tenim un consum tèrmic en biomassa de 269.666,66 kWh/any. També s’ha tingut en compte el PCI
de la biomassa (3,3 kWh/kg). El consum anual de biomassa estimat és de 81,7 t/any. Si la
capacitat és de 13,4Tn, significa que caldrà fer unes 6 omplertes complertes l’any.
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
39
La capacitat d’emmagatzematge, o autonomia, de la sitja supera per tant la capacitat mínima
d’emmagatzematge exigida a la I.T.1.3.4.1.4 del RITE (on es determina que cal cobrir com a mínim
el consum de dues setmanes).
No es podrà aprofitar terreny amb desnivell. Aquest fet fa que es plantegi la sitja i sala de calderes
aèria i descàrrega per tolva amb un vis sinfi.
La sitja tindrà obertura registrable per accés i inspecció i boques per ventilació de l’estella.
7.5. Combustible
7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic
Les estelles són fragments de fusta de petita dimensió obtinguts per tall mecànic, donant lloc a
trossos petits de forma irregular que presenten un gruix de vora 2 cm i mides variables que no
acostumen a superar els 10 cm de longitud. L’estella procedent de fusta de bosc (o biomassa
forestal primària) s’obté de la retirada del bosc de les restes dels aprofitaments forestals, del
producte de tallades de millora, així com d’aquells procedents de treballs de prevenció d’incendis.
La humitat de les estelles és variable entre el 20 i el 40%bh. Idealment per a consum domèstic és
inferior al 30%bh.
Equivalència energètica entre diferents combustibles Valors de referència
1.000 kg estella al 25%bh = 400 litres de gasoil PCI de l’estella (30%bh) 3,3 kWh/kg
-
Instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa al municipi de Gandesa SAM 2017-0004579
40
7.5.2. Requisits d’estella forestal
Consum anual
Consum Estella Kg Estella
Gener 10.217
Febrer 9.579
Març 7.743
Abril 2.314,5
No Hivern
Octubre 2.873,6
Novembre 8.221,8
Desembre 9.738,8
Anual 50.687,7
7.5.3. Estella forestal a utilizar per la instal·lació
7.5.3.1.Especificacions tècniques de l’abastament de biomassa forestal (estella) La biomassa a utilitzar en la caldera escollida serà del tipus estella d’origen forestal, sense cap
tractament previ a excepció de l’estellat i assecat a temperatura ambient segons norma, sent les
característiques del combustible les següents:
Característica Norma
Origen EN 17225-1 Estella forestal
Dimensions, P (mm) ISO 17827-1 P45
Humitat, M (% b.h.) ISO 18134-2 < M30
PCI (kWh/kg) ISO 18125 > 3.300
Densitat, BD (kg/m3) ISO 17828 BD200 - BD300
Contingut en cendres, A (% b.s.) ISO 18122 <