projecte de zona d'actuaciÓ urgent per a la prevenciÓ … 2... · 2019. 11. 27. · són els...

Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva

PROJECTE DE ZONA D'ACTUACIÓ URGENT PER A LA PREVENCIÓ

D'INCENDIS FORESTALS EN LA “SERRA D'ESPADÀ”.

1. INTRODUCCIÓ

El Pla de Silvicultura Preventiva d'incendis en el sistemes forestals de la Comunitat Valenciana

estableix com a un dels seus objectius, el desenvolupament d'àrees d'actuacions silvícoles

preventives en el marc de projectes d'actuació específics.

En base a aquest objectiu, es proposen dos projectes d'actuació, en els que s'ha dissenyat una

silvicultura preventiva capaç de garantir una adequada protecció de la Serra d'Espadà. Aquest

disseny s'ha realitzat mitjançant estructures linials i elements de ruptura que fraccionen els

sistemes forestals en porcions el tamany dels quals depén de la qualitat que presenten, així la

superfície queda acotada en cas de declarar-se un incendi i es facilita l'accés als recursos

d'extinció.

Es pretén també donar un nou enfoc al disseny dels elements de ruptura, substituint els

tradicionals tallafocs, on s'obria una faixa totalment absent de vegetació, per estructures

menys agressives amb el medi, i on l'eliminació de la vegetació en realitza en densitats

menors. Aquest tipus d'actuació suposa un menor impacte ambiental derivat de les actuacions

proposades.

Es proposen quatre tipus d'actuació: àrees tallafocs de nova obertura, àrees tallafocs

subjectades en vials, àrees tallafocs sobre faixa tallafocs ja existent i àrea subjectada en

discontinuïtat natural o artificial.

L'actuació en les àrees tallafocs de nova obertura consistirà en la creació d'una franja

totalment desbrossada, on es llevarà totalment la vegetació arbòria i arbustiva. Al centre

d'aquesta franja s'obrirà una banda de decapat fins el sòl mineral. L'amplària d'aquesta banda

serà d'1,5 m. La banda de desbrossada estarà totalment flanquejada pe dos franges on es

procedirà a realitzar una esbrossada selectiva fins aconseguir una fracció de cabuda coberta de

matoll del 10% i una fracció de cabuda arbrada del 10%. A aquestes franges se'ls denomina

bandes auxiliars i la seua amplària dependrà de les característiques de cada cas concret. Es

procurarà que les vores del tallafocs no siguen rectes, sinó amb irregularitats, amb el fi de

disminuir l'impacte visual d'aquestes obres.

En els trams subjectats en vial, es realitzarà la mateix actuació, excepte la banda de decapat,

S.Castro 1


que es substituïda pel propi camí. Quan existisca un tallafocs anterior el treball que es

realitzarà es centrarà en adaptar esta obra a les exigències actuals, coincidint l'eix de l'actuació

amb l'eix del tallafocs existent. Les actuacions dependran de l'estat i amplària del tallafocs.

En ocasions es podrà aprofitar l'existència d'elements naturals o artificials (embassaments,

cultius, rius, etc.) que consituiran per sí mateixa una barrera contra el foc. En aquestos casos

no serà necessària cap actuació.

L'esquema següent mostra l'estructura d'una àrea tallafocs completa de nova obertura. Es

divideix en la banda de decapat, banda de desbrossada total i banda auxiliar de desbrossada

selectiva.

2. CRITERIS BÀSICS DEL PROJECTE

En l'elaboració d'aquest projecte no s'ha fet distinció entre territori públic i privat. El disseny de

les actuacions s'ha realitzat en base a criteris tècnics que han determinat la ubicació de cada

element.

S'ha dissenyat una xarxa de tallafocs jerarquitzada, que consta de tres tipus d'elements:

S.Castro 2


– elements de 3er ordre

– elements de 2on ordre

– elements de 1er ordre

En cas de donar-se un incendi, l'estructura de tercer ordre limita l'incendi a la superfície

corresponent a la seua qualitat, que està determinada per la vegetació existent en la zona. Si

l'incendi supera aquesta superfície, quedaria acotat per l'estructura de segon ordre i en el

pitjor dels casos, l'estructura de primer ordre garantitza la limitació de l'incendi.

L'amplària dels elements de ruptura varia en funció de les necessitats de cada cas ( estan

determinades pel tipus i quantitat de combustible existent, entre altres factors d'importància),

i l'orientació de cada tram s'ajusta a la direcció dels vents dominants, pendents i a altres

característiques del terreny.

Mitjançant el disseny de la xarxa de tallafocs es pretén compartimentar l'espai forestal, es

formen polígons tancats amb el elements de ruptura jerarquitzats, per això s'ha tractat

d'aprofitar l'existència de discontinuïtats al terreny, naturals o artificials.

Donades les característiques de la zona, existeixen trams subjectes a consideracions especials

derivades de les interpretacions del Pla de Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. Les

actuacions proposades en el present pla de silvicultura preventiva s'atenen a les disposicions

del PORN.

Es tracta de zones de surera. Esta espècia ha adquirit en la zona una gran relevància donat

que l'extracció del suro constitueix un aprofitament molt arrelat en la població, i per aquest

motiu en aquells trams en els que la surera forma part de la vegetació arbòria, les actuacions

aniran encaminades a la conservació d'aquesta espècie. En aquests trams les actuacions que

es realitzaran seran diferents de la resta. Es farà distinció entre zones en les que l'única

espècie arbòria és la surera i zones en les que apareix amb altres espècies, generalment pins:

• En els trams on l'única espècie arbòria és la surera, la banda de esbrossada total es

realitzarà de forma que quede una fracció de cabuda coberta de vegetació arbòria del

2%. En les bandes auxiliars, es realitzaran clares menys intenses, la fracció de cabuda

coberta es deixarà en 40%.

• En els trams on la surera apareix acompanyada per altres espècies, generalment pins,

els criteris d'obertura de les bandes seran els mateixos, clares sobre els pins, reservant

en la mesura del que es puga les sureres.

Les actuacions proposades serviran com a defensa de l'ecosistema forestal de la Serra

S.Castro 3


d'Espadà, d'alt valor ecològic, però també de les zones habitades en aquesta àrea.

– Manteniment de les àrees tallafocs

El manteniment de les àrees tallafocs es realitzarà per diversos sistemes:

– pastoreig controlat

– ús recreatiu

– conreus compatibles

– aprofitament tofoner

– horts de llavors

3. ZONA D'ACTUACIÓ

Les actuacions es troben ubicades en un total de 32 termes municipals: Fuentes de Ayódar,

Torralba del Pinar, Higueras, Ayódar, Pavías, Villamalur, Suera, Matet, Tales, Gaibiel, Algimia

de Almonacid, Vall de Almonacid, Alcudia de Veo, Aín, Castellnovo, Almedíjar, Azuébar, Cirat,

Caudiel, Montán, Navajas, Segorbe, Alfondeguilla, Artana, Betxí, Chóvar, Eslida, La Vall d'Uixó,

Nules, Onda, Soneja i La Vilavella.

S.Castro 4


4. METODOLOGIA D'ACTUACIÓ

Deurà aprovar-se i publicar-se un Decret on apareixeran detallats els tipus de convenis que es

deuran realitzar amb els distints titulars i propietaris, prèvia l'execució de les actuacions. Una

vegada aprovat el decret es procedirà a firmar els convenis amb els propietaris.

S.Castro 5


• PROCEDIMENT PER A L'APROVACIÓ DEL DECRET

En primer lloc, després d'haver informat als respectius ajuntaments s'elaborarà un esborrany

del Decret.

Una vegada elaborat, es procedirà a informar públicament els propietaris afectats sobre les

característiques, objectius, àmbit d'actuació i procediment del projecte.

Es recolliran les al·legacions que es presenten per part dels afectats i després d'estudiar-les

detingudament s'aprovarà el Decret.

• PROCÉS DE SIGNATURA DE CONVENIS

El primer pas serà contactar amb els propietaris, desprès s'estudiarà cada cas particular i es

realitzarà una valoració de les primes.

A continuació es procedirà a la signatura de convenis, després es realitzarà el pagament de les

primes convingudes.

Finalment es disposarà dels terrenys per a l'execució i manteniment de les actuacions segons

allò estipulat al conveni.

5. INVERSIONS I SUBVENCIONS

La Direcció General de Recursos Forestals de la Conselleria de Medi Ambient destinà en el

període 1995-2001 un total de 972,46 milions de pessetes en la Zona d'Actuació.

Per altra banda, la Direcció de Gestió i Planificació del Medi en l'àmbit del Parc invertí en el

període 1999-2000 163,66 milions de pessetes.

La inversió prevista per a aquest projecte és d'1.447.624,28 euros.

S.Castro 6


RESUM DELS PROJECTES DE SILVICULTURA PREVENTIVA EN LA SERRA

D'ESPADÀ (PROJECTES Nº 17 I Nº 18)

1. INTRODUCCIÓ

El Pla de Silvicultura Preventiva d'incendis en el sistemes forestals de la Comunitat Valenciana

estableix com a un dels seus objectius, el desenvolupament d'àrees d'actuacions silvícoles

preventives en el marc de projectes d'actuació específics.

En base a aquest objectiu, es proposen dos projectes d'actuació, en els que s'ha dissenyat una

silvicultura preventiva capaç de garantir una adequada protecció de la Serr d'Espadà. Aquest

disseny s'ha realitzat mitjançant estructures linials i elements de ruptura que fraccionen els

sistemes forestals en porcions el tamany dels quals depén de la qualitat que presenten, així la

superfície queda acotada en cas de declarar-se un incendi i es facilita l'accés als recursos

d'extinció.

Es pretén també donar un nou enfoc al disseny dels elements de ruptura, substituint els

tradicionals tallafocs, on s'obria una faixa totalment absent de vegetació, per estructures

menys agressives amb el medi, i on l'eliminació de la vegetació en realitza en densitats

menors. Aquest tipus d'actuació suposa un menor impacte ambiental derivat de les actuacions

proposades.

2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Les actuacions es troben ubicades en un total de 32 termes municipals: Fuentes de Ayódar,

Torralba del Pinar, Higueras, Ayódar, Pavías, Villamalur, Suera, Matet, Tales, Gaibiel, Algimia

de Almonacid, Vall de Almonacid, Alcudia de Veo, Aín, Castellnovo, Almedíjar, Azuébar, Cirat,

Caudiel, Montán, Navajas, Segorbe, Alfondeguilla, Artana, Betxí, Chóvar, Eslida, La Vall d'Uixó,

Nules, Onda, Soneja i La Vilavella.

La seua superfície es localitza en les fulles del Servei Geogràfic de l'Exèrcit, escala 1:50.000,

nº 640, 615 i 668.

S.Castro 7


3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA

La zona objecte d'estudi presenta formacions vegetals molt variades donat la gran variació

d'altitud que es dòna en la zona, on es passa de 400 metres fins a zones on s'arriba als 1.101

metres.

Els sistemes forestals estan formats per pinars de pi blanc (Pinus halepensis), pi rodeno (Pinus

pinaster) i surera (Quercus suber). El sotobosc està composat principalment per una vegetació

arbustiva de romer (Rosmarinus officinalis), argilaga (Ulex parviflorus), boja (Cistus albidus),

matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), coscoll (Quercus coccifera) i carrasca (Quercus ilex).

També trobem com a bosc d'arrel algunes zones de savinar composades per ginebre (Juniperus

oxycedrus) i coscolls (Quercus coccifera).

La zona està ocupada principalment per forests de propietat privada. Les forests d'U.P afectats

són els catalogats amb els nº 4,5,7,8,48,49,50,51,52,53,57,58,67,68,69,70 i 83.

L'àrea protegida ocupa una superfície total de 32.909 ha i s'ubica en les zones meteorològiques

nº2 i nº7 del PREVIFOC.

4. METODOLOGIA

Per a fraccionar el territori es dissenyaran una sèrie d'estructures linials denomenades

“elements de ruptura”. Cadascun d'aquestos elements protegirà una zona determinda del

territori considerat, en funció de l'extensió i qualitat. Seran elements de primer, segon i tercer

ordre.

4.1 FRACCIONAMENT DEL TERRITORI

S'han establert una sèrie de qualitats per als sistemes forestals basades en la fracció de

cabuda coberta de cada zona. La superfície que deu protegir cada element se calcularà en

funció d'aquestes qualitats.

La informació necessària ha estat obtinguda a partir d'un mapa de vegetació facilitat per la

Conselleria de Medi Ambient, a partir del qual s'han establert les classe de qualitat de major a

menor. Les masses forestals amb un FCC>75% de qualitat 2 i així successivament en

disminució fins als matolls, als que se'ls ha assignat una qualitat 5.

S.Castro 8


Aquelles zones que han estat cremades, s'han valorat d'acord amb la vegetació original que

existira en la zona. La qualitat 1 s'ha reservat per a tots els sistemes forestals inclosos en

qualsevol espai natural protegit o en vies de protecció.

La següent taula recull les cinc qualitats establertes amb els tipus de vegetació que comprén

cadascuna d'elles.

QUALITAT VEGETACIÓ

1 M1, M2, M3, M0, M00,1, 2, 3a, 3b, 3c, 3d, 3Fa, 3Fb, 3Fd, incloses dins de qualsevol espai natural protegit

2 3b, 3c, 3d, 3Fb, 3Fc, 3Fd

3 1,2 i cremades per primera vegada les del grup de qualitat 2

4 3a, 3Fa, i cremades per primera vegada el codi 2

5 N1, M2, M3, M0, M00 cremades més d'una vegada els codis 3b, 3c, 3d, 3Fb, 3Fc, 3Fd i una vegada els 3a i 3Fa

Els codis de vegetació i les seues descripcions són les següents:

CODI DESCRIPCIÓ

M1 Matoll amb FCC<30%

M2 Matoll amb FCC>30%

M3 Zona incendiada període 1989-1992

M0 Zona incendiada any 1993

M00 Zona incendiada any 1994

1 Repoblacions amb altura < 2m

2 Repoblacions amb altura >2m

3a Coníferes amb FCC <25%

3b Coníferes 25%<FCC<50%

3c Coníferes 50%<FCC<75%

3d Coníferes FCC >75%

3Fa Frondoses amb FCC<25%

3Fb Frondoses 25%<FCC<50%

3Fc Frondoses 50%<FCC<75%

3Fd Frondoses FCC>75%

5 Improductiu

6 Improductiu per aigües

C Cultius

P Poblacions

T Tallafocs

S.Castro 9


Els mòduls de les superfícies a protegir, en funció de la qualitat són les reflectides en el quadre

següent:

QUALITAT

ESTRUCTURA 1 2 3 4 5

1º 2000 Ha 3000 Ha 4000 Ha 5000 Ha 6000 Ha

2º 500 Ha 750 Ha 1000 Ha 1250 Ha 1500 Ha

3º 100 Ha 150 Ha 200 Ha 250 Ha 300 Ha

D'aquesta manera els elements es dissenyaran de forma que en cas de donar-se un incendi,

l'estructura de tercer ordre limita l'incendi a la superfície corresponent a la seua qualitat. Si

l'incendi arriba a superar aquesta superfície, quedaria acotada per l'estructura de segon ordre i

en el pitjor dels casos, l'estructura de primer ordre garantitza la limitació de l'incendi.

4.2 UBICACIÓ DELS ELEMENTS DE RUPTURA

Una vegada establertes les superfícies que deuen englobar els elements de ruptura en funció

del seu número d'ordre i les qualitats dels sistemes forestals, s'ha procedit a ubicar l'eix dels

mateixos sobre fotografia aèria.

Quan els condicionants tècnics ho han permés s'han projectat els elements de ruptura sobre

discontinuïtats naturals o artificials ja existents (carreteres, camins o pistes forestals), el que

facilitarà les tasques d'execució de les obres i disminuirà l'impacte ambienta i visual derivat de

les actuacions. S'ha proposat també l'aprofitament i manteniment de zones agrícoles com a

zones de discontinuïtat integrant-les en la xarxa d'elements de ruptura.

Es deurà tindre especial cura en l'execució de les obres quan els elements de ruptura discurren

per zona de surera de manera que prime la conservació del mateix.

4.3 DISSENY DELS ELEMENTS DE RUPTURA

4.3.1 ASSIGNACIÓ DEL Nº D'ORDRE

En funció de la superfície que aïlla cada element, segon el que s'ha exposat a l'apartat 4.1,

s'ha assignat un número d'ordre, 1º,2º o 3º, que determinarà el seu disseny posterior.

L'amplària que deu donar-se a l'element va en relació inversa al número assignat.

S.Castro 10


4.3.2 DIVISIÓ DELS ELEMENTS EN TRAMS

Els elements s'han dividit en trams atenent principalment a les seues característiques relatives

a vegetació i pendent. D'aquesta manera cadascun dels trams presentarà unes característiques

de vegetació (model de combustible, fracció de cabuda coberta del matoll, altura del matoll,...)

i pendents homogènies.

Cadascun dels trams es dimensionarà respecte a la seua amplària de forma independent tal i

com s'explica en l'apartat següent:

4.3.3 DIMENSIONAMENT DELS ELEMENTS

Per a cadascun dels trams que compsen els elements, es calcula l'amplària que s'ha de donar a

l'àrea tallafocs, en funció del número d'ordre i del model de combustible que presenta a

ambdós costats de l'eix.

• Amplària total de l'àrea tallafocs

amplària àrea tallafocs = longitud de la flama x a x b

– Longitud de flama: el càlcul de les longituds de flama que es produirien en

cas de tindre lloc un incendi en la zona d'estudi s'han calculat amb el

programa informàtic BEHAVE.

S'ha establert com a dia més perillós de l'any el 14 d'agost i com a hora

més conflictiva, les 15:00h solars (parts d'incendis de la Direcció General de

Conservació de la Naturalesa). Considerant els paràmetres relatius a

temperatura, velocitat del vent i humitat relativa establerts en el PREVIFOC

per a les zones nº 2 i nº 7. Les longituds de flama que s'han obtingut per a

cadascun dels models de combustible es reflecteixen en els quadres

següents:

ZONA TEMPERATURA HUMITAT RELATIVA

VELOCITAT DEL VENT

2 39 ºC 15% 60 km/h

7 34 ºC 25% 60 km/h

S.Castro 11


MODEL LONGITUD FLAMA (m) ZONA 2

1 3,2

2 5,7

3 10,3

4 18,0

5 4,4

6 4,8

7 4,2

8 0,7

9 2,7

10 3,2

11 2,5

12 5,8

13 8,3

MODEL LONGITUD FLAMA (m) ZONA 2

1 2,4

2 4,6

3 8,5

4 16,3

5 3,8

6 4,0

7 3,8

8 0,5

9 2,2

10 2,9

11 2,0

12 4,7

13 6,9

S.Castro 12


CLAU DE MODELS DE COMBUSTIBLE

S.Castro 13


– Coeficient a: aquest coeficient multiplicat per la longitud de la flama corresponent dòna

com a resultat una primera amplària per a l'element en qüestió.

Aquests coeficients han estat calculats segons la teoria de la propagació per convecció que

afirma que desprenen la calor suficient per a cremar combustible a deu voltes la longitud

de la flama radiant (longitud de flama).

Els coeficients calculats són els següents:

ORDRE a

1 10

2 4

3 2

– Coeficient b: el seu valor és funció de les característiques de l'arbrat, el model de

combustible i la fracció de cabuda coberta, i corregeix el valor calculat anteriorment ja que

existeixen espècies, com el pi blanc, que en situacions de FCC>10% no presenta autopoda,

el que suposa una continuïtat de combustible que provoca que els càlculs realitzats no

s'ajusten a la realitat.

Valors de b:

1. Massa arbrada amb branques baixes en contacte amb el matoll:

MODEL FCC (arbrat)

b MODEL

FCC (arbrat)

b

1 <10% 1

>10% 1

7 <10% 1

>10% 2

2 <10% 1

>10% 1

8 <10% 1

>10% 1

4 <10% 1

>10% 1

9 <10% 1

>10% 1

5 <10% 1

>10% 2

11 <10% 1

>10% 1

6 <10% 1

>10% 2

12 <10% 1

>10% 1

2. Massa arbrada amb branques baixes sense contacte amb el matoll:

b= 1 per a tots els models i fcc

La següent taula recull les amplàries per a les dos zones meteorològiques 2 i 7, els models de

combustible i les dos hipòtesis de continuïtat vertical del combustible i Fcc (valors de b):

S.Castro 14


MODEL ZONA 2: AMPLÀRIES DELS ELEMENTS LINIALS (m)

1 er ORDRE 2 on ORDRE 3 er ORDRE

Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b

1 32 32 13 13 6 6

2 57 57 23 23 11 11

4 180 180 72 72 36 36

5 44 88 18 35 9 18

6 48 96 19 38 10 19

7 42 84 17 34 8 17

8 7 7 3 3 1 1

MODEL ZONA 7: AMPLÀRIES DELS ELEMENTS LINIALS (m)

1 er ORDRE 2 on ORDRE 3 er ORDRE

Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b

1 24 24 10 10 5 5

2 46 46 18 18 9 9

4 163 163 65 65 33 33

5 38 76 15 30 8 15

6 40 80 16 32 8 16

7 38 76 15 30 8 15

8 5 5 2 2 1 1

• Amplària de l'àrea desprovista de vegetació

– Banda de decapat: s'estableix una amplària fixa d'1,5 m.

– Banda d'esbrossada total:

Ample banda esbrossada total = longitud de flama (per al model 1) x a x

sen alfa- decapada

Alfa és l'angle de l'eix de l'element amb la direcció del vent dominant

(alfa > ó = 45º)

S.Castro 15


ZONA ORDRE AMPLE (m) BANDA ESBROSSADA TOTAL

2 1 32

2 13

3 6

7 1 24

2 10

3 5

• Amplària de l'àrea amb vegetació arbòria

– Bandes auxiliar: l'ample total de la banda auxiliar serà obtingut de restar els amples

de la banda d'esbrossada total i de decapat del total de l'àrea tallafocs.

D'aquest ample obtingut, 2/3 es situaran al costat de l'eix de l'element més exposat

al vent dominant, mentre que 1/3 donarà al costat contrari.

D'aquesta manera les amplàries de les bandes seran:

* Flanc de l'element més exposat a ponent:

Ample banda auxiliar = (amplària àrea tallafocs – Ample banda decapat – Ample

banda esbrossada total) x 2/3

* Flanc de l'element menys exposat al ponent:

Ample banda auxiliar = (amplària àrea tallafocs – Ample banda decapat – ample

banda esbrossada total) x 1/3

4.4 TIPOLOGIA DE LES ACTUACIONS

Es proposen quatre tipus d'actuació: àrees tallafocs de nova obertura, àrees tallafocs

subjectades en vials, àrees tallafocs sobre faixa tallafocs ja existent i àrea subjectada en

discontinuïtat natural o artificial.

L'actuació en les àrees tallafocs de nova obertura consistirà en la creació d'una franja

totalment desbrossada, on es llevarà totalment la vegetació arbòria i arbustiva. Al centre

d'aquesta franja s'obrirà una banda de decapat fins el sòl mineral. L'amplària d'aquesta banda

serà d'1,5 m. La banda de desbrossada estarà totalment flanquejada pe dos franges on es

S.Castro 16


procedirà a realitzar una esbrossada selectiva fins aconseguir una fracció de cabuda coberta de

matoll del 10% i una fracció de cabuda arbrada del 10%. A aquestes franges se'ls denomina

bandes auxiliars i la seua amplària dependrà de les característiques de cada cas concret. Es

procurarà que les vores del tallafocs no siguen rectes, sino amb irregularitats, amb el fi de

disminuir l'impacte visual d'aquestes obres.

En els trams subjectats en vial, es realitzarà la mateix actuació, excepte la banda de decapat,

que es substituïda pel propi camí. Quan existisca un tallafocs anterior el treball que es

realitzarà es centrarà en adaptar esta obra a les exigències actuals, coincidint l'eix de l'actuació

amb l'eix del tallafocs existent. Les actuacions dependran de l'estat i amplària del tallafocs.

En ocasions es podrà aprofitar l'existència d'elements naturals o artificials (embassaments,

cultius, rius, etc.) que constituiran per sí mateixa una barrera contra el foc. En aquests casos

no serà necessària cap actuació.

Donades les característiques de la zona, existeixen trams subjectes a consideracions especials

derivades de les interpretacions del Pla de Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. Les

actuacions proposades en el present pla de silvicultura preventiva s'atenen a les disposicions

del PORN.

S.Castro 17

projecte de zona d'actuaciÓ urgent per a la prevenciÓ … 2... · 2019. 11. 27. · són els...

Documents