Projecte de Direcció 2018-2019 a 2021-2022

Codi: 08035881

Daniel Barbero Sánchez

NIF 46619751Q

Gener de 2018

PdD 2018-2019 a 2021-2022

2

ÍNDEX

1. SOBRE EL PROJECTE I LA CANDIDATURA 3

1.1. INTRODUCCIÓ 3 1.2. ESTRUCTURA DEL PROJECTE 4 1.3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 4 1.3.1. PUNT DE PARTIDA I MOTIVACIONS 4 1.3.2. SOBRE LA FUNCIÓ DIRECTIVA I EL MEU MODEL DE LIDERATGE 5 1.3.3. REFERÈNCIES LEGALS BÀSIQUES 6 1.4. CANDIDATURA 6 1.4.1. PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA 6 1.4.2. CURRÍCULUM DEL CANDIDAT 6

2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCOLA 8

2.1. DADES MÉS SIGNIFICATIVES DE L’ENTORN PROPER 8 2.2. DADES MÉS SIGNIFICATIVES DEL CENTRE 9

3. DIAGNOSI 11

3.1. FACTORS DE CONTEXT (NECESSITATS SOCIOEDUCATIVES ENTORN I REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA) 11 3.2. RESULTATS AVALUACIONS INTERNES I EXTERNES 11 3.3. SISTEMA D’INDICADORS DE CENTRES (SIC) 11 3.4. PRINCIPALS NECESSITATS INSTITUCIONALS, ORGANITZATIVES, PEDAGÒGIQUES I FUNCIONALS 12 3.5. RECURSOS DEL CENTRE, PROJECTES I PLANS ESPECÍFICS 14 3.6. NECESSITATS I DEMANDES DELS GRUPS D’INTERÈS 15 3.7. COMPENDI DE LES NECESSITATS I IDEES CLAU DETECTADES 16

4. OBJECTIUS DEL PDD 17

4.1. CONCORDANÇA AMB ELS DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT 17 4.2. OBJECTIUS 17 4.2.1. OBJECTIU 1: MODEL PEDAGÒGIC DE QUALITAT 17 4.2.2. OBJECTIU 2: MILLORA DE RESULTATS 17

5. ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ 18

5.1. ACTUACIONS 18 5.2. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE 22 5.3. LIDERATGE DISTRIBUÏT 22

6. L’AVALUACIÓ I LA RENDICIÓ DE COMPTES 24

6.1. SISTEMA D’AVALUACIÓ: RECOLLIDA D’INFORMACIÓ I DADES 24 6.2. INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL PDD 24 6.3. MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES 25

PdD 2018-2019 a 2021-2022

3

“Per capgirar-ho tot, fa falta tenir nassos ” Himne del Festival de Pallassos de Cornellà

1. Sobre el projecte i la candidatura

1.1. Introducció Sóc conscient que és poc habitual presentar un projecte sense ser mestre del centre pel qual es

concursa a la direcció. Malgrat aquest fet, no sempre es poden fer els canvis quan un voldria i hi

ha molts factors i casuístiques que aporten incertesa i emoció a la vida.

Qui em coneix sap que m’agraden els reptes i que no sóc partidari d’allargar eternament les

estàncies en un mateix centre. Els treballadors públics ens devem a la societat per la qual

treballem. Una societat plural i diversa. Crec que conèixer i treballar en diferents realitats,

t’ajuda a obrir la mirada, a no estancar-te i millorar professionalment.

He estat molts anys (disset) treballant al Baix Llobregat però fora de Cornellà. He donat el millor

de mi mateix i molt de temps a escoles/comunitats educatives de dos municipis veïns de l’altra

banda del riu (El Prat i Sant Boi). Aquest darrer curs també, però molt lluny de Catalunya. Crec

que ha arribat el moment de treballar per a la ciutat que m’ha vist i m’ha fet créixer, per a la

ciutat que estimo. Em sento capacitat i molt il·lusionat per iniciar aquesta nova etapa.

Les setmanes prèvies a la redacció d’aquest Projecte de Direcció (en endavant PdD), vaig

sondejar i estudiar l’estat de les comunitats educatives i projectes dels quatre centres de

Cornellà dels quals quedava vacant la direcció a partir del 30 de juny de 2018.

Tot i la incertesa inicial, no m’ho vaig haver de pensar gaire. La rebuda, confiança, transparència,

sinceritat, clima, opinions de les famílies i professorat que ha passat per l’escola, el punt en que

es troba el projecte pedagògic actual i converses que vaig tenir amb l’equip de gestió del centre i

particularment amb el seu equip directiu/direcció (la Núria, la Rosa i la Neus) van fer que tingués

molt clar que optaria per presentar el PdD únicament a l’escola L’Areny. Em van transmetre molt

bones referències, paraules i sensacions (bones vibracions) i han tingut una col·laboració molt

activa en la diagnosi i necessitats del centre que es veuran en aquest PdD, .

Presento en endavant el que pretén ser un anàlisi de la realitat i conjunt de línies d’actuació,

intencions i propostes per tal de seguir treballant en la millora contínua i canvis que l’escola

L’Areny ha iniciat els darrers cursos. És un projecte que marca nous objectius per anar una mica

més enllà dins el convenciment de seguir construint L’Areny, apropant-nos cada cop més al que

volem que sigui l’educació dels infants del segle XXI, camí que ja està avançant al centre, tot i

que encara en queda.

Com tots els projectes de direcció, és un projecte viu i que pot tenir canvis durant els anys de la

seva vigència. Marcarà les línies vertebradores des de les quals es concretaran els objectius i

actuacions de les futures Programacions Anuals de Centre i, també, maneres de fer que

quedaran recollides al Projecte Educatiu de Centre.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

4

1.2. Estructura del projecte El projecte està estructurat en sis apartats:

1. Introducció: es presenta el projecte i la candidatura

2. Característiques bàsiques de l’escola

3. Diagnosi: identificació de factors de context, anàlisi dels diferents resultats en

avaluacions internes i externes, SIC, recursos del centre, projectes i plans, demandes

dels grups d’interès.

4. Objectius del PdD: concordança amb els del Departament d’Ensenyament i objectius

del projecte

5. Estratègies d’actuació: actuacions, organització del centre, lideratge distribuït i

singularitats organitzatives.

6. Avaluació i rendició de comptes: sistema d’avaluació, indicadors d’avaluació del PdD i

mecanismes de retiment de comptes

1.3. Presentació del projecte

1.3.1. Punt de partida i motivacions

Aquest projecte no és un projecte que sorgeixi aquest curs. Darrera hi ha un treball d’una vida,

línies discutides, repensades, moltes hores de reflexions amb professionals de l’educació.

Converses profundes amb mestres i, en particular, amb les persones que m’han acompanyat o a

les que he acompanyat a la direcció de l’escola Casablanca de Sant Boi durant pràcticament una

dècada i amb qui he après molt. Somnis de moltes escoles “noves”. Canvis, que s’acompanyen

de pors i inseguretats. L’arribada d’una primavera pedagògica que desitjo que faci totes les

escoles millors, perquè farà millor el món on vivim. Admiració per mestres que m’han mostrat,

sense que ells en siguin conscients, com fer que l’alumnat aprengui des de la motivació, el

respecte infinit i admiració recíproc. Visites a altres centres, converses amb altres direccions,

lectures... Racons, projectes, ambients, centres d’interès, treball cooperatiu, per tasques,

comunitats d’aprenentatge... Pel·lícules i reportatges sobre diferents maneres de fer, que

t’indignen o t’emocionen. Hi ha un nou retorn a la universitat i moltes hores de formació,

xerrades, conferències i debats que et fan replantejar-te (i desaprendre) tot el que creies que

havies aprés. Hi ha la professió, model i compromís del pare, de la mare i dels germans. Infinites

xerrades al tornar de la feina amb la Xantala, amb la que compartim el somni de que el Pau i la

Vera siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i aprenguin feliços, respectats, amb calma,

sense presses, al seu ritme, sempre ben acompanyats i sense que perdin les ales que avui en dia

els fan volar. Escoles que escolten i acompanyen, que somien, s’il·lusionen i il·lusionen. Hi són les

ganes de fer una escola on l’alumnat sigui capaç d’aplicar allò que aprèn sobre la realitat,

interactuant amb la realitat, en aquesta societat líquida i en canvi constant. On es fomentin la

iniciativa, l’esperit crític, la responsabilitat amb la vida, la creativitat i el gust per aprendre. On els

aprenentatges siguin compartits, cooperatius, de tots i totes. On s’aprenguin coses de l’avui que

no estan als llibres d’ahir. On l’objectiu del professorat sigui que l’alumnat assoleixi les

competències bàsiques per a la vida, gaudint al màxim del camí. On l’avaluació estigui al servei

de l’aprenentatge. On els docents compartim allò que fem i vivim a les aules, per tal d’aprendre

PdD 2018-2019 a 2021-2022

5

els uns dels altres. Hi ha una estima molt gran per cadascuna de les escoles on he pogut treballar

i per les seves comunitats educatives. Darrere d’aquest projecte hi ha el convenciment que

l’educació és l’arma més poderosa per construir un món millor, en un futur totalment incert, que

serà de l’alumnat d’avui, o no podrà ser.

1.3.2. Sobre la funció directiva i el meu model de lideratge

És a través de la participació i la implicació de tota la comunitat educativa l’única manera

mitjançant la qual es pot arribar a veritables millores i canvis a un centre. La il·lusió no em falta i

vull liderar l’escola fent que, gràcies al treball de totes les persones del claustre com a motor i la

comunitat educativa també remant en el mateix sentit faci, l’escola, cada dia millor per a

l’alumnat. Vull veure com totes les persones que tenen ganes de sumar i tirar endavant d’un

projecte amb il·lusió, es posen al davant dels projectes i necessitats del centre. Cal un equip

directiu cohesionat, amb els horitzons marcats i amb molta energia per contagiar-la. Cal

distribuir les responsabilitats per tal de crear una gran xarxa de diferents líders amb una

responsabilitat comuna compartida. Cal conèixer les persones que formen el claustre i crear

espais on cada persona pugui aportar allò que només pot fer ella i faci sentir important a

tothom.

Cal que les persones que hi treballen sentin reconeguda la seva tasca quan la feina està ben feta,

ja siguin mestres, conserges, PAS, alumnat...

El bon líder és honest, té credibilitat (dóna exemple i és coherent), sap delegar, té creativitat i

imaginació, sap escoltar, és comunicatiu, humil (sap admetre errades i crítiques) i reconeix l’èxit i

la feina dels altres. És discret, camina amb pas ferm però tranquil alhora. Ha de ser capaç de

posar-se al davant en els moments més durs i fugir del protagonisme quan les coses estan

tranquil·les.

El projecte que lidero té com a rerefons una continuïtat en el camí de redefinició/actualització de

la línia educativa del centre, que ja està iniciada i té molta empenta. Vull que treballem plegats i

fer l’escola de tots/es, acompanyant-nos els uns als altres. El fet de poder comptar amb un equip

de persones que ja coneixen en profunditat l’escola dins l’Equip Directiu, com són la Rosa i la

Neus, ha estat determinant en la decisió de presentar aquest PdD. Són persones que ja saben

què és estar a un equip directiu, coneixen el centre i a tota la seva comunitat. Estem segurs que

entre tots i totes farem que l’escola vagi cada dia millor i l’alumnat del segle XXI aprengui de les

millors maneres (no n’hi ha una de sola).

És cabdal aconseguir una bona comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa,

entenent el terme “comunitat” de la manera més àmplia possible: professorat, alumnat,

famílies, altres treballadors/es del centre (CREDA, EAP, Serveis Socials,...) administracions

properes (Ajuntament i Departament d’Ensenyament), entitats veïnals, organitzacions culturals i

esportives, associacions...etc.

És per tot això que decideixo presentar aquest projecte amb total responsabilitat i compromís

vers l’escola i el càrrec que ocuparé. Però, per sobre de tot, amb compromís cap a l’alumnat,

nens i nenes de l’avui pel demà.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

6

1.3.3. Referències legals bàsiques

LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal

directiu professional docent.

DECRET 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la

direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.

RESOLUCIÓ ENS/2785/2017, de 28 de novembre, de convocatòria de concurs de mèrits per

seleccionar el director o directora de diversos centres educatius dependents del Departament

d’Ensenyament.

1.4. Candidatura

1.4.1. Presentació de la candidatura

Des dels meus inicis en la funció pública l’any 2005, he tingut l’oportunitat d’anar assumint

responsabilitats diferents al voltant de la coordinació d’equips, direcció d’escoles i representació

d’aquestes en diferents òrgans i comissions municipals i comarcals. Primer com a coordinador,

després com a secretari i finalment com a director. Crec que estic capacitat per a la tasca de

lideratge i gestió d’escoles i els seus projectes. He gaudit i m’ha ajudat a créixer tant

professionalment com a nivell personal. Per això presento aquest projecte i ho deixo escrit en les

següents línies:

Jo, Daniel Barbero Sánchez, amb DNI 46619751Q, presento la meva candidatura a la direcció de

l’Escola L’Areny de Cornellà de Llobregat pels propers quatre cursos, corresponents al període

comprés entre l’1 de juliol de 2018 i el 30 de juny de 2022.

Com a proposta d’Equip Directiu presento:

Cap d’Estudis: Rosa Morella Fierro

Secretària: Neus Berrio Rodrigo

1.4.2. Currículum del candidat

Estudis

1998:BUP i COU (Ciències Socials) a l’Institut Francesc Macià de Cornellà de Llobregat, amb

Matrícula d’Honor

2001: Diplomatura de Mestre d’Educació Física per la Universitat Autònoma de Barcelona

2001 a 2018: més de 1500 hores de formació en cursos reconeguts/organitzats pel Departament

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

2006: Postgrau en Agent de Desenvolupament Internacional per la Universitat Politècnica de

Catalunya

2009: Certificat de Nivell Intermedi d’Anglès B1

2014: Grau de Mestre d’Educació Primària per la Universitat Camilo José Cela de Madrid

2014: Màster Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius per la Universitat Cardenal

Herrera-CEU de València, amb Matrícula d’Honor al TFM sobre la “Participació de les famílies a

l’escola pública”.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

7

Experiència docent/laboral relacionada amb l’educació

1996/2001: coordinador escolar de bàsquet a Cornellà, CB Cornellà

1996/2001: monitor del Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Gavina de Cornellà de Llobregat (esplai,

casals d’estiu, colònies i campaments)

1997/2001: director del Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Gavina de Cornellà de Llobregat (esplai,

casals d’estiu, colònies i campaments)

2000/2001: professor col·laborador del Departament de Pedagogia de l’Escola de

l’Esplai/Fundació Pere Tarrès

2001/2005: mestre a l’Escola La Seda de Barcelona, El Prat de Llobregat

2005/2017: mestre d’EF a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat

2007/2008: coordinador de cicle a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat

2008/2010: secretari a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat

2010/2017: director a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat

2012/2014: representant direccions escoles públiques de Sant Boi a la Comissió de Garanties

d’Admissió d’Educació Infantil i Primària.

2014/2016: representant direccions Sant Boi/Santa Coloma de Cervelló a la Junta Territorial de

Direccions del Baix Llobregat

2017/2018: mestre d’EF al CEIP Miralvalle, Plasencia (Cáceres)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

8

“Tu saps que no sóc gaire de pàtries, però si algun dia n’hagués de tenir una,

m’agradaria que s’assemblés molt a Cornellà” Jordi Évole

2. Característiques bàsiques de l’escola

2.1. Dades més significatives de l’entorn proper L’escola L’Areny es troba al Districte I de Cornellà, al sud de la ciutat, sent l’únic dels sis districtes de la ciutat que està format per dos barris: el barri Centre i el barri Riera.

L’Areny està dins el barri Riera, tot just a la frontera amb el barri Centre que està situada al Passeig dels Ferrocarrils. L’alumnat és en la seva pràctica totalitat del districte (tant del barri Centre com del barri Riera). El barri Riera és un dels més extensos de la ciutat degut a l’àmplia zona d’equipaments esportius (camp de l’Espanyol, Parc Esportiu Llobregat, Delfos, Federació Catalana de Tennis, Camp de Rugbi i Atletisme) i zona agrícola que té, ja que té dins el propi barri part del curs del riu Llobregat i la seva vora.

El districte I acull aproximadament el 25% de la població i extensió de la ciutat (un 18% el barri

centre i un 7% el barri Riera) dels al voltant de 87000 habitants que ha mantingut Cornellà

durant els darrers anys malgrat la crisi.

Riera ha renovat la seva fisonomia degut a la construcció recent de tots els equipaments

esportius, l’obertura al riu de la ciutat i de la zona comercial Splau. És una zona amb poc

habitatge nou (majoritàriament habitatge més aviat vell), amb habitatges de poca alçada (tres o

quatre alçades com a màxim).

A nivell del lloc de naixement, la població dels dos barris queda distribuïda majoritàriament amb

població nascuda a Catalunya, després la d’origen

estranger (superior a Riera respecte el barri

centre) i després la de la resta de l’estat espanyol,

sent important els nascuts a Andalusia i

Extremadura, que sumats igualen a la població

d’origen estranger.

Dins el districte hi ha tres de les setze escoles

públiques d’educació primària que hi ha a

Cornellà (1, 6 i 3) i una concertada més, una

escola d’adults i dos instituts públics. També

trobem dues escoles bressol municipals. Cal dir que a Cornellà la distribució entre l’oferta actual

PdD 2018-2019 a 2021-2022

9

de pública i concertada està repartida a l’infantil i primària aproximadament amb un 80% per a la

pública i no arriba al 20% per a la concertada. Tot i que Cornellà sigui zona escolar única a la

preinscripció, el percentatge de famílies que tenen l’escola que volen (i que sol ser una de les

escoles que tenen prop de casa) és superior al 90%.

El nivell socioeconòmic de les famílies en global és mig (escola tipologia B).

Són espais de

referència al districte

l’ajuntament i tot el

que l’envolta (església,

Plaça de l’Església,

edificis municipals), el

castell, el Patronat, el

mercat del centre,

l’estació de ferrocarrils,

tota la zona esportiva (particularment el camp de l’Espanyol) i la biblioteca Marta Mata. També

és important la zona que comunica el barri amb el riu, un dels espais de lleure més importants

de la ciutat. Hi ha dos pavellons poliesportius propers, el pavelló del Centre i el pavelló Riera.

Dins el districte es concentren les seus de moltes associacions populars, culturals i tradicionals,

particularment al voltant del Patronat.

2.2. Dades més significatives del centre L’escola es va inaugurar al 1980 com a Can Gaia, a l’edifici històric del mateix nom del carrer

Rubió i Ors del barri Centre on actualment està la Guàrdia Urbana, a 700 m de l’actual. Part de

l’escola també estava situada al Patronat. El curs 1986/1987, després de moltes reivindicacions,

es va passar a l’actual edifici de nova construcció i, per la seva situació prop del riu Llobregat, va

rebre el nom de L’Areny.

El curs 1998/1999 va començar a ser escola d’acollida de nens/nenes amb dèficit auditiu en

col·laboració amb el CREDA de Sant Feliu. Ha estat històricament una de les escoles de

referència dins la ciutat.

Les escoles més properes són l’Abat Oliba, Els Pins i l’Anselm Clavé. Com a instituts als quals està

adscrita, estan l’INS Joan Miró i l’INS Miquel Martí i Pol.

Té doble línia en l’actualitat, excepte a P4, 17 grups de P3 a 6è, i els darrers cursos s’ha mogut

entre els 415 actuals i els 460 alumnes.

Com ja hem comentat a l’anàlisi de l’entorn, l’alumnat del centre procedeix en la seva majoria

dels barris Riera i Centre.

El professorat és pràcticament tot funcionariat amb destinació definitiva al centre. Hi ha algun

interí o comissió de serveis ocupant places de professorat que està actualment en comissió de

serveis o places estructurals a altres centres. És un claustre relativament jove (sobre els 45 anys

de mitja), molt compromès amb la professió i que dedica molt de temps, energia i il·lusió a la

seva feina, a la seva escola.

Les famílies del centre són molt diverses. N’hi ha un percentatge petit amb moltes necessitats, i

també n’hi han amb un nivell socioeconòmic alt. Els darrers cursos el percentatge de famílies

PdD 2018-2019 a 2021-2022

10

associades a l’AMPA ronda el 90%, superior al percentatge de es escoles de la mateixa tipologia.

L’AMPA és molt potent i gestiona serveis d’acollida, menjador i activitats extraescolars per a

l’alumnat i també per a les famílies, així com participa en festes i celebracions del centre com

també organitza algunes celebracions fora de l’horari lectiu.

Les instal·lacions de l’escola/edifici són

singulars. Un únic edifici de dues plantes

en la part que ocupen les aules de

primària i d’una planta a la part central de

la zona de primària, a la zona de serveis i

d’educació infantil.

A la primera planta hi ha aules de primària

(totes comunicades entre sí) i una de

música. La planta baixa un gran vestíbul

amb dues portes gegants, cuina, menjador, sala de mestres, despatxos de secretaria i equip

directiu, lavabos de mestres, lavabos d’alumnat, aules d’informàtica, logopèdia/AMPA, aules de

primària, aules d’educació infantil, sala de psicomotricitat. Dins la zona d’infantil, dues zones

amb casetes. A la zona central, també de planta baixa, trobem aules d’EE i desdoblaments, l’aula

“Juguem” que es comparteix amb l’AMPA en horari extraescolar i la biblioteca. Té tres zones de

pati: pati d’infantil de sorra, zona de pistes (pati de primària) i un pati de sorra en un lateral amb

zona d’hort. En l’actualitat s’està construint un gimnàs a la zona de les pistes.

Al centre l’alumnat hi accedeix pel carrer Sant Isidre, tot i que entre hores l’entrada és pel carrer

Sant Lluís.

Les instal·lacions són velles i, tal i com remarcaré a les necessitats del centre, caldrà insistir per

tal que se segueixin fent inversions per part de les diferents administracions.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

11

“Ajuda’m a fer-ho per mi mateix” Maria Montessori

3. Diagnosi

3.1. Factors de context (necessitats socioeducatives entorn i realitat sociolingüística)

En compliment de les instruccions de curs 2019/2020 del Departament d’Educació que diuen

aquesta informació no es pot fer pública.

3.2. Resultats avaluacions internes i externes

En compliment de les instruccions de curs 2019/2020 del Departament d’Educació que diuen

aquesta informació no es pot fer pública.

3.3. Sistema d’indicadors de centres (SIC)

En compliment de les instruccions de curs 2019/2020 del Departament d’Educació que diuen

aquesta informació no es pot fer pública.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

12

3.4. Principals necessitats institucionals, organitzatives, pedagògiques i funcionals

Després dels primers contactes que vaig tenir amb L’Areny de manera formal per tal de redactar

aquest PdD, em queda molt clar que és una escola amb un projecte educatiu (PEC) il·lusionant.

Un PEC viu, perquè el professorat sap el que està fent i té moltes ganes de fer coses. Però,

també, un PEC que no s’ha concretat mai en un document malgrat els requeriments del

Departament d’Ensenyament els darrers cursos i que era una de les actuacions fixades al darrer

PdD, que no va arribar al final del mandat.

Per a la redacció d’aquest PdD vaig sol·licitar al centre consultar tota la documentació que tenia

a veure amb la línia d’escola i que estigués concretada al PEC (Projecte Lingüístic, Pla d’Acció

Tutorial, Pla d’Atenció a la Diversitat, Pla d’Acollida, Pla de Convivència, ...) i no existeix. Era

important saber el per què de tot plegat, i no hi era. Aquests documents justifiquen i plasmen els

criteris de gestió de molts dels recursos del centre (per exemple al Pla d’Atenció a la Diversitat

podríem veure com es gestionen els PI, els suports dins l’aula, els desdoblaments, l’EE, el paper

de la CAD dins el centre...etc...) i la reflexió sobre aquest ús dels criteris t’ajuda, sovint, a

optimitzar-los. Sí que és veritat que s’està recollint informació en relació a l’acció tutorial i també

sobre l’atenció a la diversitat, però no existeixen documents de consens de centre. Cal afegir que

la discussió de la línia d’escola (PEC) és aquest curs un dels objectius de la PGAC. El punt on

s’arribi serà el punt d’inici de treball per al 2018/2019 en relació amb el PEC.

Crec que és bàsic per dotar de valor tot el que s’està fent al centre, tenir clar el model de centre

que som i cap a on volem caminar. És aquest treball sobre el PEC per a mi (i per a la normativa)

un treball de claustre (“el claustre participarà en l’elaboració, la modificació i l’actualització del

PEC” liderat per l’ED), que formarà part també dels objectius i actuacions d’aquest PdD. El PEC és

un document d’intencions i concrecions consensuades que va més enllà del PdD i que assegura a

les famílies, el claustre i a l’alumnat una estabilitat i coherència pedagògica hi hagi l’equip de

mestres que hi hagi al centre. Radica aquí el valor de que estigui escrit.

El fet de que hi hagin hagut fins a cinc direccions diferents en deu/dotze cursos (si comptem el

possible futur canvi de cara al curs vinent) lligat a la manca de concrecions al PEC del centre, crec

que no dóna l’estabilitat necessària a un centre pel que fa al lideratge pedagògic i

representació/imatge de la institució. Espero que amb el canvi previst pugui haver-hi aquesta

continuïtat.

En relació a les NOFC, estan recentment actualitzades però manca passar algun tràmit formal

que imagino que es passarà durant aquest curs. També hi ha algun ajustament a fer, com la

composició del Consell Escolar pel que respecta al número de mestres i de representants de les

famílies. És important que tota la comunitat educativa conegui les NOFC, començant pel

professorat, i siguin útils per a l’alumnat.

Tots els canvis metodològics que s’estan introduint els darrers cursos dibuixen i marquen d’una

manera molt clara les intencions del claustre. És habitual i normal (no passa només a l’Areny)

que els canvis costin menys de fer a l’Educació Infantil i a Cicle Inicial i, en canvi, hi hagi més pors

i inseguretats a Cicle Mitjà i Cicle Superior. També aquesta situació serà una de les línies de

treball per als propers cursos com es veurà als objectius i actuacions del punt 4 i 5.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

13

Un altre punt important detectat després d’analitzar les diferents documentacions del centre és

el marge de millora que hi ha en el que respecta a la “programació estratègica” i la “cultura de

l’avaluació”. Dins la “cultura de l’avaluació” enfocada a la millora contínua del centre, prioritzaré

quatre apartats en aquest projecte: anàlisi de la coherència en criteris d’avaluació dels diferents

cicles i en els resultats de l’avaluació interna/externa; l’avaluació dins l’ús de les noves

metodologies usades al centre; disseny i inclusió d’indicadors de progrés de centre al PEC;

disseny d’una avaluació senzilla i útil per part dels diferents sectors de la comunitat educativa

sobre el centre.

Tot i que en tornaré a parlar al punt 5, vull dedicar dues línies a “L’Equip de Gestió”. És un pilar

bàsic del centre i que dinamitza i lidera la vida dels equips/cicles i nivells al centre, sempre

necessari, però més en moments de forta reflexió pedagògica i necessitats d’acords i consensos

de centre. És el lideratge pedagògic el que ha de ser la seva funció bàsica, més que la transmissió

d’informació. Hem de dedicar la majoria del temps que tinguem al centre per parlar i construir i

buscar altres canals o moments molt acotats/reduïts per fer mera transmissió d’informació.

Com a necessitats bàsiques del claustre apareixen dues: lideratge de les TAC i

renovació/innovació pedagògica. Malgrat el centre té una dotació correcta d’aparells

informàtics, no hi ha cap persona que tingui coneixements suficients per liderar un projecte de

centre sobre l’ús de les TAC i fer un manteniment mínim i seguiment de les incidències senzilles

(molts dels aparells no funcionen). Per aquest motiu, sempre que les característiques de la

plantilla ho permetin, es crearà un perfil professional “TAC” al centre per intentar que una

persona amb aquests coneixements i les condicions vingui a treballar al centre. Aquest perfil TAC

s’encarregarà d’assessorar el professorat en l’ús didàctic de les TAC, col·laborar en el disseny de

la programació de la inclusió de les TAC a tots els nivells, difusió i manteniment de xarxes socials

del centre, fer tasques de petit manteniment...coordinar i dissenyar el Pla TAC del centre. Es

revisaran les dotacions horàries de les diferents coordinacions (TAC, LIC, PRL, cicles i es valoraran

les funcions de la biblioteca) per tal que tinguin horari proporcional depenent de la

responsabilitats assignades .

Sobre la prioritat del claustre que recullo i també és meva de “renovació/innovació pedagògica”,

seguirem avançant en els canvis que s’han anat introduint darrerament, paral·lelament al

desenvolupament del PEC, que ha de ser el mirall on preguntar-se com hem de treballar i qui ha

de justificar qualsevol actuació dins el centre. La inclusió de metodologies amb enfocament

globalitzat com els ambients o el treball per projectes i l’eliminació sistemàtica de llibres de text

en alguns cicles, justifiquen que sempre que les característiques de la plantilla ho permetin (i

respectant la prioritat número 1 del perfil TAC), es crearà una plaça amb perfil “metodologies

amb enfocament globalitzat ” al centre (es caracteritza per ser professorat que ja té

l’experiència en treballar en centres amb metodologies d’ensenyament amb enfocament

globalitzat).

Pel que fa al professorat, és un claustre amb un grau de compromís cap al centre molt alt i molt

cohesionat. Aquest compromís està fent que vagin avançant projectes innovadors amb il·lusió al

mateix temps que amb calma. Hem de seguir treballant plegats per tal que s’apreciï que la línia

educativa del centre està assumida per tot l’equip.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

14

S’ha parlat al centre el fet de ser escola de pràctiques universitàries però mai no s’ha concretat.

Per projecte i per localització, opino que seria una oportunitat tant pel claustre com pels

futurs/es docents, conèixer i aprendre en realitats així. No només pràctiques universitàries, sinó

també pràctiques d’alumnat de cicles formatius i instituts que en facin d’alguna de les

especialitats que tenim al centre.

A nivell comunicatiu, l’ús de l’APP (relacionada amb la web) de comunicació amb les famílies es

valora com a molt positiu i s’ha de seguir introduint elements que facin que la informació arribi

de manera ràpida i senzilla. S’haurà de valorar si l’intranet i el servei de pagaments disponible li

pot ser útil a l’escola. És una eina compartida per tots els serveis del centre: menjador,

extraescolars i AMPA.

Hi ha una bona comunicació amb l’AMPA que s’ha de mantenir, i sistematitzar les trobades (un

parell per trimestre).

El menjador escolar, activitats extraescolars i servei d’acollida funcionen molt bé i s’han de

seguir cuidant les relacions amb els responsables d’aquests tres serveis.

Amb els canvis a la direcció, una altra de les prioritats serà la comunicació amb l’ajuntament i la

resta d’escoles de la zona i la ciutat, per tal de donar a conèixer els canvis i mantenir unes

relacions cordials i basades en la col·laboració mútua.

També és molt important mantenir la coordinació que hi ha de manera sistemàtica amb els

serveis de suport al centre com són l’EAP, el CREDA o els Serveis Socials del municipi.

A nivell de coordinació i participació de les famílies al centre, s’haurà de valorar quin paper

poden jugar en tots els canvis metodològics que s’estan introduint al centre i quin paper li

donem en l’organigrama general, i valorar si l’únic interlocutor és o no l’AMPA.

3.5. Recursos del centre, projectes i plans específics

Aquest curs acaba el projecte d’anglès que es va originar a l’anterior PdD. És un projecte que no

s’ha pogut desplegar a tot el centre de P3 a 6è i que ha tingut una acceptació desigual per part

del claustre. S’haurà de valorar a final de curs amb els resultats i valoracions de la MAC i les

prioritats de centre quin paper se li dóna per a propers cursos. Com he comentat amb

anterioritat en un altre apartat del PdD, la priorització en la dedicació dels recursos serà clau en

el futur amb la implementació de metodologies innovadores amb grups reduïts, i no es podrà fer

tot ja que les hores són les que són. Per a mi no és, en principi i a l’espera de valoracions de final

de curs, una prioritat, justificat en que els resultats d’anglès en les avaluacions externes estan

per sobre de la mitja de Catalunya, entre un 80% i 95% de superació 4 dels darrers 5 cursos

(excepte el curs passat), amb tendència molt favorable.

La biblioteca a un centre educatiu és un espai important i que ha de ser referent del treball i

foment del gust per llegir de l’alumnat. Crec que deixar la coordinació d’aquest espai en mans de

persones interines que van canviant cada curs, no és positiu pel centre ni per l’espai. S’haurà de

valorar quin paper volem que jugui la biblioteca a l’escola i prendre decisions al respecte. Dins

les formulacions del PEC, serà un dels punts a tractar. Si es valora com a necessari i veiem que al

claustre no hi ha persones disponibles per donar-li una estabilitat i liderar el recurs, valoro com a

possible crear una plaça amb perfil “lectura i biblioteca escolar” sempre i quan les

característiques de la plantilla ho permetin.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

15

Pel que fa als recursos, a part dels humans i d’espais, tenim els econòmics. Segons he pogut

parlar amb l’ED actual, s’acabarà de valorar durant aquest curs si es fan canvis en la gestió

econòmica i de diferents contractes en vigor per intentar ajustar-los al màxim als requeriments

legals del Departament i a criteris d’estalvi.

Un altre projecte important és el de socialització de llibres, que es valora positivament.

Dins la gestió de les TAC del centre ja he comentat que s’haurà de pensar com s’utilitzen les

eines de comunicació (twitter, facebook, youtube, pàgina web, blogs) que hi ha possibilitat

d’utilitzar per difondre les activitats del centre i que poden ajudar a una millor i més àmplia

imatge del centre. Ara mateix la web és la finestra al món de l’escola i, els blogs, el diari del dia a

dia de l’alumnat.

3.6. Necessitats i demandes dels grups d’interès

Les famílies del centre representades per l’AMPA, tenen com a prioritat i demanda principal que

el claustre segueixi treballant en la implementació de metodologies innovadores amb

enfocament globalitzat dins el centre. Ho recolzen i és per a ells important.

Conflueix amb les prioritats del claustre que, com he comentat en l’apartat pedagògic, prioritzen

per sobre de tot el que té a veure amb la innovació educativa que s’està introduint al centre des

de fa alguns cursos. Com a segon aspecte, el lideratge de les TAC al centre.

També coincideixen els diferents membres de la comunitat educativa en que cal renovar la

pintura de l’edifici tant de l’interior com de l’exterior, la qual cosa milloraria encara més la

imatge (primera impressió) de l’escola.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

16

3.7. Compendi de les necessitats i idees clau detectades Per acabar el punt 3 del PdD, faré un llistat esquemàtic de les necessitats detectades. Moltes

d’aquestes no estaran posades a cap objectiu, però es tindran en compte perquè molt

probablement siguin repescades en alguna PGAC:

El tractament de la diversitat al centre (segons origen, CREDA, NEE, altres necessitats...) i

l’assignació de recursos.

Els resultats més baixos en català i matemàtiques a les proves externes

Alt índex de mobilitat de l’alumnat

Demanda bastant alta a la preinscripció

Concreció del PEC i dels documents que el completen

Estabilitat i continuïtat de la direcció

Finalització tràmits NOFC

Posicionament i necessitats de cada cicle respecte als canvis metodològics

Programació estratègica

Cultura de l’avaluació: coherència avaluació cicles i avaluacions internes i externes;

avaluar dins de contextos d’ensenyament globalitzadors; indicadors de progrés del centre

al PEC; avaluació del centre per part de la Comunitat Educativa.

L’equip de gestió com a equip impulsor pedagògic

Lideratge de les TAC dins el centre

Renovació i innovació pedagògica

Pràctiques: formació de futurs mestres i altres educadors/es.

Comunicació amb les famílies: APP

La fortalesa de l’AMPA

La bona valoració del menjador i el funcionament dels extraescolars.

Comunicació amb escoles i ajuntament

Coordinació sistemàtica amb CREDA

Paper/participació de les famílies al centre

Assignació de recursos a projectes i canvis (prioritats) del centre

La importància de la biblioteca dins el centre

Possibles canvis gestió econòmica. Contractes i requeriments departament.

Eines de difusió i imatge del centre a les xarxes

Millores en els edificis (pintura...)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

17

“Tell me and I’ll forget; show me and I may remember; involve me and I’ll understand”

B. Franklin?/Proverbi xinès?

4. Objectius del PdD

4.1. Concordança amb els del Departament d’Ensenyament

Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l’èxit escolar i l’excel·lència educativa,

mitjançant el desenvolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a

principi que fonamenta l'equitat i és garantia, alhora, de la cohesió social. Alineats amb aquests

objectius, marcaré els que seran les prioritats del centre els propers quatre cursos.

4.2. Objectius

Haig de dir que hi ha un objectiu transversal al PdD que no estarà escrit i que ocuparà la primera etapa de l’escola que serà “conèixer la vida quotidiana de tot el centre, les persones, les relacions que s’estableixen, el funcionament de tot plegat, les dinàmiques, ,...” per donar-li encara més força a tot el que anem desenvolupant.

4.2.1. Objectiu 1: model pedagògic de qualitat

Objectiu

general

1. Definir un model pedagògic identificable i que sigui un referent de qualitat al

territori

Objectius

específics

1.1. Avançar en la construcció d’una línia educativa innovadora i compartida

1.2. Introduir aspectes claus de la programació estratègica i la cultura de l’avaluació

1.3. Millorar l’ús de les TAC al centre

4.2.2. Objectiu 2: millora de resultats

Objectiu

general

2. Millorar els resultats educatius de l’alumnat d’acord amb els principis

d’excel·lència i equitat

Objectius

específics 2.1. Millorar els resultats de l’AGD i l’AEP en català i matemàtiques

PdD 2018-2019 a 2021-2022

18

5. Estratègies d’actuació

5.1. Actuacions

Objectiu general número 1 Definir un model pedagògic identificable i que sigui un referent de qualitat al

territori

Objectiu específic 1.1 Avançar en la construcció d’una línia educativa innovadora i compartida

Estratègies d’actuació

(activitats)

18/19 19/20 20/21 21/22 Responsable

(recursos) 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

Continuació del treball iniciat ambients i projectes Creació d’espais de reflexió, intercanvi, apropament al

currículum des d’un enfocament globalitzat (centrat en ambients, racons, projectes...) que faciliten i potencien el seu assoliment amb propostes concretes d’aplicació

Incentivació de processos d’innovació i creixement professional compartits al centre i la posada en comú de les experiències

Posada en marxa de les actuacions i fer propostes de millora durant el procés, si s’escau

Detecció de les necessitats de formació, de visites a centres i/o altres realitats.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED, Equip de Gestió i Claustre. (reunions, formacions)

Gestió de les noves incorporacions Acollida, acompanyament i tutorització del professorat nou

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED, Equip de Gestió i claustre. (Pla d’acollida de centre)

Redacció del PEC Aportació de proposta per part de l’ED Documentació de tots els acords que defineixin la línia

d’escola en cadascun dels àmbits (Pla d’Acollida, PAT, Pla d’Atenció a la Diversitat, Projecte Lingüístic, Pla de convivència....)

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED i claustre. (PEC)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

19

Objectiu general número 1 Definir un model pedagògic identificable i que sigui un referent de qualitat al

territori

Objectiu específic 1.2 Introduir aspectes claus de la programació estratègica i la cultura de l’avaluació

Estratègies d’actuació

(activitats)

18/19 19/20 20/21 21/22 Responsable

(recursos) 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

Concreció d’uns indicadors de progrés de centre al PEC Reflexió als cicles i nivells de quins aspectes i resultats creiem

que són importants per saber que l’escola està fent bé la seva feina

Incorporació dels acords al PEC

X

X

X

X

ED i claustre

Disseny d’una eina d’avaluació (enquesta) amb la intenció que les famílies i el professorat avaluïn anualment el funcionament de l’escola, les seves activitats i serveis més destacats

Utilització dels resultats com a indicadors per a la millora. Incorporació al PEC dels acords de claustre

X

X X

X

X

X

ED, Equip de Gestió i Claustre

Treball intern sobre l’avaluació a les metodologies d’ensenyament globalitzat

Detecció de les necessitats sobre aquest aspecte dins el claustre i fer propostes de formació

Disseny dels models d’informes per a les famílies coherents amb la línia educativa del centre

X

X

X

X

X

X

Claustre (Model d’informe)

Anàlisi de la coherència i tendències en els resultats de l’avaluació interna entre cicles, i en la coherència entre els resultats de l’avaluació interna i externa.

Establiment cada curs, un cop es tenen els resultats del SIC, d’una comissió que analitzi tots aquests aspectes i que pugui fer propostes d’actuació als diferents cicles.

X

X

X

X

ED i Equip de Gestió (SIC)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

20

Objectiu general número 1 Definir un model pedagògic identificable i que sigui un referent de qualitat al

territori

Objectiu específic 1.3 Millorar l’ús de les TAC al centre

Estratègies d’actuació

(activitats)

18/19 19/20 20/21 21/22 Responsable

(recursos) 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

Lideratge de les TAC Definir un perfil TAC que lideri aquest apartat

X

Coordinació TAC i ED. (Nomenaments d’estiu)

Potenciació del treball amb les TAC com a eina d’aprenentatge Estudi de les diferents casuístiques que ens trobem al

claustre i detecció dels problemes més comuns Disseny d’activitats tipus per a totes les àrees, situacions

d’ensenyament globalitzat i nivells o internivells Acompanyament al professorat en cas necessari i

possibilitats de formació Petit manteniment del material del centre

X

X

X

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED, Coordinació TAC i claustre. (Aules d’informàtica, pissarres aules, ordinadors d’aula i noves tauletes o portàtils)

Gestió de les noves incorporacions Acollida i acompanyament del professorat nou

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Coordinació TAC, ED i claustre. (Pla d’acollida de centre.)

Disseny d’un Pla TAC de centre Incorporació al PEC dels documents i acords de claustre

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Coordinació TAC i Claustre

PdD 2018-2019 a 2021-2022

21

Objectiu general número 2 Millorar els resultats educatius de l’alumnat d’acord amb els principis d’excel·lència i

equitat

Objectiu específic 2.1 Millorar els resultats de l’AGD i l’AEP en català i matemàtiques

Estratègies d’actuació

(activitats)

18/19 19/20 20/21 21/22 Responsable

(recursos) 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

Anàlisi i valoració de les proves externes de l’àrea de matemàtiques i català

Anàlisi de tots els apartats per tal de veure els més fluixos que són tendència.

Detecció dels possibles factors que influeixen en que el comportament dels resultats de matemàtiques i català no siguin similars als de la resta d’àrees amb avaluació externa.

X

X

X

X

X

X

Responsables de les àrees i Equip Directiu. (Resultats AEP i AGD)

Anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques i el català

Coordinació del professorat de les àrees de tots els nivells per veure com s’està treballant i avaluant l’àrea

Propostes d’actuació, incorporació de millores per nivell i canvis metodològics reals, amb metodologies innovadores

Posada en marxa de les actuacions i fer propostes de millora durant el procés, si s’escau

X

X X

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Responsables de les àrees i Equip Directiu. (Programacions d’aula i horaris)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

22

5.2. Organització del centre

Encara no sóc una persona del centre i que el conegui en profunditat i no puc valorar, des de

fora, si tot funciona o s’han de proposar canvis. Conec com està organitzada l’escola. El que he

llegit a PGAC, a les NOFC i m’han comentat des del centre em sembla un model d’organització

que pot funcionar. Com que s’haurà de concretar a l’hora de plantejar el model d’escola que

som i volem ser, si s’han de proposar canvis es faran en el nou PEC que es redactarà al principi

del mandat.

5.3. Lideratge distribuït

L’organització del lideratge distribuït està basada en l’organització en xarxa i la delegació de

responsabilitats de diferents coordinadors/es o responsables davant de la comunitat.

Una de les qüestions bàsiques per tal que tot funcioni correctament, és l’ús correcte dels canals

de comunicació i informació que anem seleccionant al centre per fer arribar a cada grup la

informació de la que ha disposar per tal que tot vagi bé. Intentar evitar la reiteració de les

mateixes informacions en diferents espais (el joc del telèfon) i optimitzar al màxim l’ús del temps

del que disposem. Treballarem com a equip per intentar aconseguir que tothom sàpiga com

estem

Els diferents grups de treball que conviuen en l’actualitat i també conviuran el proper curs,

seran:

Equip Directiu: ens trobarem setmanalment per revisar el funcionament del centre i coordinar la

vida d’aquest i dinamitzar el conjunt de xarxes del centre. Promourà, conjuntament amb l’equip

de gestió, la màxima participació de tots els membres del claustre

Equip de Gestió: principalment temes pedagògics i organitzatius, reflexió sobre la pràctica

docent al centre. Fer seguiment de projectes i prioritats del centre. Mínimament traspàs

d’informació. Reunions setmanals.

Claustres: quan sigui necessari per compartir i discutir documents de centre i arribar a acords

sobre qüestions vàries.

Cicles: reunions setmanals amb el nivell o nivells corresponents. Principalment temes pedagògics

i organitzatius.

Internivells: reunió a inici o final de curs de traspàs d’informació entre tutors/es.

Intercicles: temes pedagògics amb coordinació vertical de com es treballa en concret un aspecte

o àrea a l’escola.

Nivells: coordinació entre els membres d’un mateix nivell educatiu, de manera setmanal.

Comissions: equips reduïts que coordinen aspectes concrets de la vida quotidiana del centre.

Reunions quinzenals.

Grup d’àrea d’anglès: coordinació entre els membres de la mateixa àrea per avançar en

projectes, activitats, o propostes.

Coordinació amb el CREDA: a inici i final de curs amb la institució. Al dia a dia (quinzenalment)

amb la logopeda/tutor/a.

Coordinació d’especialistes: segons necessitats. EE, 1 sessió setmanal amb l’EAP.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

23

Coordinació amb l’EAP: coordinació el dia que ve l’EAP.

Comissió Social: dues reunions al trimestre, per fer seguiment de l’alumnat amb situació social

desfavorida.

CAD: reunions mensuals per fer seguiment de recursos i criteris d’atenció a la diversitat.

Consell Escolar: principi i final de curs i un cop al trimestre com a mínim.

Consell d’alumnes: un cop al trimestre amb els delegats d’alumnes dels grups de primària.

Qüestions que preocupen a l’alumnat i reflexió d’aspectes que després han de tornar a les

tutories per parlar-ne i arribar a acords o recollir propostes concretes.

Famílies: és l’únic punt que deixo una mica a l’aire. Encara no estic dins el centre i no conec

l’organització interna i quotidiana de tot plegat, però a mi m’agrada que la informació sigui

fluida, contínua i propera amb les famílies. Veurem quin encaix tindrà tot això en els canvis que

està gaudint l’escola a nivell pedagògic i quin és el paper que donem als pares i les mares en tot

plegat.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

24

"Tothom és un geni. Però si jutges a un peix per la seva habilitat de grimpar a un arbre passarà la

resta de la seva vida creient que és un idiota." A. Einstein

6. L’avaluació i la rendició de comptes

6.1. Sistema d’avaluació: recollida d’informació i dades

Curs rere curs, a la PGAC, s’aniran desenvolupant i concretant els objectius del PdD. Allà es

marcaran uns objectius operatius i uns indicadors i, a final de cada curs, es farà una memòria. La

recollida d’informació i de dades s’intentarà que sigui senzilla i poc costosa, feta amb eines que

donin rapidesa la seva verificació (enquestes), resultats d’avaluacions internes que ja es fan o

d’altres que ja existeixen (resultats de diferents apartats de l’AGD, l’AEP, el SIC, l’AVAC,...), per

tal de facilitar el seguiment de tot el projecte i fer-lo àgil. Els valors inicials corresponen a la

mitjana dels darrers tres cursos en el cas que existeixi i s’hagi de tenir en compte com a

referència.

6.2. Indicadors d’avaluació del PdD

En compliment de les instruccions de curs 2019/2020 del Departament d’Educació que diuen

aquesta informació no es pot fer pública.

Aquests indicadors estaran tots concentrats en un full de càlcul que facilitarà el seguiment curs a

curs de les mitges d’assoliment o no dels objectius.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

25

6.3. Mecanismes de retiment de comptes

S’ha de poder constatar a través dels indicadors si s’han aplicat les diferents estratègies, si s’han

dut a terme les activitats planificades, si s’ha respectat el pla de treball, si hi ha hagut la

implicació esperada i si s’han aconseguit els resultats desitjats. S’han d’anar comprovant durant

el procés el grau d’assoliment de cadascun dels objectius i afegir/modificar les orientacions de

millora necessàries.

Qui rendeix comptes Mecanisme Destinatari Temporització

Direcció Memòria anual Consell Escolar i inspecció Final de cada curs

Direcció Quadre seguiment d’indicadors de resultats del PdD

Claustre i Consell Escolar Final de cada curs

Direcció Memòria de final de mandat

Claustre, Consell Escolar i inspecció

Final del mandat

Direcció/secretària Informe econòmic/pressupost

Claustre i Consell Escolar Final de cada curs

Claustre Enquesta famílies Famílies Final de cada curs

Equip Directiu AVAC Equip Directiu, claustre i Consell Escolar

Sense concretar

Centre Indicadors de progrés del PEC

Claustre, Consell Escolar Final de cada curs o inici del següent

Direcció Avaluació de final del mandat de la comunitat educativa (feta per la inspecció)

Direcció Uns mesos abans del final del mandat

Tots aquests mecanismes de retiment de comptes facilitaran la valoració curs a curs de l’evolució

del PdD i les necessitats reals del centre, i obligaran a fer ajustaments i millores en cas necessari.

PdD 2018-2019 a 2021-2022

26