Tira

tge:

5.0

00

exe

mpl

ars

Nú

m.5

7

agos

t /

sete

mbr

e 2

010

ExEmplar gratuït

L’especial El turisme a Catalunya

Isern i Zoo, guanyen la tercera edició dels Premis Innovacat —P11

Jornada tècnica sobre innovació alimentària en el sector carni —P12

El nou Codi de Consum de Catalunya ja és un fet —P14

PIROPOP, especialitzats en disseny gràfic i estampació —P14

Carme Ruscalleda“Sóc conscient que he obert una porta a les dones”

Editorial

redacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi Cabanas

Disseny SoladaufíCorrecció Anna Angladapublicitat Núria Garriga

Distribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SA

Difusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00

Núm.57 agost / setembre 2010

redacció, administració i publicitat

C. Torelló 5

08571 Sant Vicenç de Torelló

tel. 93 850 40 90 - 608 288 909

a/e info@eixprofessional.com

www.eixprofessional.com

Sumari

LA PUNTUALITAT, UNA QÜESTIÓ DE RESPECTE

Qui és el que pot dir que no ha arribat mai tard a algun lloc? Crec que poques persones s’han lliurat ni per una

sola vegada d’haver-se hagut de justificar per no ser puntuals. I no m’estic referint, precisament, als cinc o deu

minuts de retard.

Desconec si la puntualitat es té o s’adquireix amb el temps. Potser que depengui de la formació o de l’educació

que un ha rebut. Crec que també forma part d’algunes tradicions i cultures. No vull ni pretenc entrar a fons en

aquesta qüestió, per això hi ha els experts per qüestionar-ne les causes. Tampoc vull fer cap culte a la puntua-

litat, només vull donar el meu punt de vista sobre aquesta qualitat que per a molts, tot i que la coneixen, no la

fan servir massa i això molesta.

S’entén que la puntualitat constitueix una norma bàsica i necessària per a la nostra convivència, i per aquest

motiu no arribar a l’hora és una falta de respecte clara per a un mateix i per als demés. Hi ha qui li agrada, fins i

tot, arribar tard per fer-se notar, cridar l’atenció. Com si arribar tard fos un signe de distinció.

La falta de puntualitat suposa tenir poca consideració cap als altres, ja sigui en una cita d’amics, familiar o, el

que és pitjor, que la cita sigui a nivell professional, doncs el temps perdut de la feina no hi ha ningú que el pugui

compensar. Em pregunto: com es valora el temps perdut per culpa dels altres? I no em refereixo precisament als

retards provocats pels diferents mitjans de transports, sinó els que es produeixen dins un entorn laboral que

implica interactuar amb altres persones, proveïdors, clients, reunions…

També existeixen retards a l’hora d’entrar a la feina. En alguns casos es pot arribar a un consens entre treba-

llador i empresari per aconseguir una flexibilitat horària, sempre i quan es realitzin i es respectin les hores de

treball convingudes. Un pot rendir més a última hora de la tarda, que no pas a primera del matí. Però aquest és

un altre tema.

Puc entendre que algú arribi tard, a tots ens pot passar. El que no puc entendre és que es tingui l’habilitat d’ar-

ribar sempre tard. El temps és un valor. Com deia William Shakespeare: “Millor tres hores massa aviat, que un

minut massa tard”.

núria garriga

3 l’especial El turisme a Catalunya: enfilant el camí de la recuperació

8 l’entrevista Carme Ruscalleda, xef

11 promoció econòmica Isern i Zoo, guanyen la tercera edició dels Premis Innovacat

12 agroalimentària - ramaderia Jornada tècnica sobre innovació alimentària en el sector carni

Un projecte innovador classifica el gust de la fruita mitjançant un codi de colors

Més de 9 milions d’euros per a promocionar els vins i caves catalans

13 Formació - rrHH La majoria d’empreses veu la pujada de l’IVA com un problema Gestionar bé les persones és la clau d’èxit professional

14 Serveis El nou Codi de Consum de Catalunya ja és un fet

PIROPOP, plataforma creativa especialitzada en disseny gràfic i estampació

15 L’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat avança cap a la finestreta única

L’Especial El turisme a Catalunya | 3

LEs 10 maRquEs tuRístIquEs aPOstEn PER un nOu mOdEL basat En EL PatRImOnI CuLtuRaL I GastROnòmIC

El turisme a Catalunya: enfilant el camí de la recuperació

JOR

DI C

AB

AN

AS

Una perspectiva de Girona amb el riu Onyar que travessa per la ciutat.

13 mILIONS DE vISITANTS ESTRANGERS PER A UN TERRITORI QUE NOméS

N’APLEGA 7,5. AQUESTA éS LA xIfRA DE vIATGERS fORANS QUE hAURà

ACOLLIT CATALUNyA EN fINALITZAR EL 2010, SEGONS ES DESPRèN DE

L’INfORmE ÍNDEx UAB D’ACTIvITAT TURÍSTICA. UNA DADA QUE IL·LUSTRA

L’INDUBTABLE PES ESPECÍfIC DEL PRINCIPAT COm A DESTINACIÓ TURÍSTICA

I QUE REPRESENTA EL 19,9% DE LES PERSONES QUE REP CADA ANy L’ES-

TAT ESPANyOL —EL SEGON PAÍS AmB méS AfLUèNCIA DEL mÓN, TAN SOLS

SUPERAT PER fRANçA—, ESDEvENINT-NE AIxÍ LA ZONA méS vISITADA. AIxò

NO OBSTANT, LA xIfRA D’ARRIBADES S’ELEvA ALS 27 mILIONS ANUALS SI S’hI

AfEGEIxEN LES PERSONES PROCEDENTS D’ALTRES PUNTS DE LA GEOGRAfIA

ESPANyOLA. mALGRAT LA CONTUNDèNCIA D’AQUESTS REGISTRES, CATA-

LUNyA NO hA POGUT ROmANDRE ALIENA ALS EfECTES DE LA CRISI ECONò-

mICA mUNDIAL, QUE hAN INCIDIT NEGATIvAmENT EN EL SECTOR. PER Bé

QUE L’ESTUDI ESmENTAT PREvEU UNA DISmINUCIÓ DEL 3,3% PEL QUE fA AL

vOLUm D’ACTIvITAT, AQUESTA CAIGUDA SERà SENSIBLEmENT INfERIOR A

LA DEL 2009 (–6%), fET QUE PERmET ALBIRAR LA LLUm AL fINAL DEL TúNEL.

PER A L’ADmINISTRACIÓ, LA RECEPTA PER A SOBREPOSAR-SE A AQUESTA

CONjUNTURA ADvERSA éS CLARA: DIfONDRE UN mODEL TURÍSTIC ALTER-

NATIU QUE POTENCIï LES TRADICIONS CULTURALS I CULINàRIES LLIGADES A

LES DEmARCACIONS CATALANES.

dCèlia roca

De les delicades platges tarragonines a les feréstegues carenes pirinenques. De la

colpidora senzillesa del romànic de Boí a la delirant fesomia del llegat arquitectònic

d’Antoni Gaudí. De l’akelarre de foc i emocions desfermat per l’antiquíssima Patum

als multitudinaris congressos internacionals organitzats per Fira de Barcelona. En-

cara que costi de creure, aquest generós ventall de contrastos geogràfics i etnogrà-

fics es desplega en poc més de 32.100 km2. Un àrea que, com a conseqüència d’una

extraordinària diversitat paisatgística, una climatologia privilegiada, unes possibili-

tats de lleure quasi inabastables i una riquesa gastronòmica inqüestionable, troba

en el turisme un pilar econòmic de primera magnitud. Sense anar més lluny, aquest

sector és l’artífex de l’11% del PIB català i dóna feina a uns 372.000 treballadors i tre-

balladores, que equivalen al 12% de la població activa.

Conscients del seu potencial econòmic i de l’existència d’altres al·licients encara poc

explotats, l’Administració i algunes empreses del sector van posar en marxa a co-

mençaments d’aquest mateix any l’Agència Catalana de Turisme (ACT). L’entitat és

el primer ens de titularitat mixta (pública i privada) i abast autonòmic que s’endega

a l’Estat espanyol. Creada en substitució de l’antic consorci Turisme de Catalunya,

enguany comptarà amb un pressupost de 24,6 milions d’euros adreçat a tasques

promocionals —un 15% que el seu predecessor durant el 2009—, que es destinaran

a 300 accions publicitàries específiques. Entre elles, s’hi inclou la campanya estival

Sóc fan de Catalunya, una adaptació de l’eslògan Fes-te fan de Catalunya, encunyat

el 2009 i inspirat en l’argot de la coneguda xarxa social Facebook.

Al seu torn, l’ACT —que està presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Em-

presa, Josep Huguet— aixopluga les 10 marques turístiques existents a Catalunya.

Ordenades per ordre decreixent d’ocupació hotelera —obeint les dades provisionals

del 2009 facilitades per l’Idescat—, són les següents: Barcelona, Costa Brava, Costa

Daurada, Costa del Maresme, Costa del Garraf, Catalunya Central, Pirineus i Prepiri-

neus, Terres de Lleida, Val d’Aran i Terres de l’Ebre.

Barcelona: una cita obligada

Amb 5,7 milions de pernoctacions durant el 2009, la marca Barcelona —que englo-

ba els cinc municipis que formen la comarca del Barcelonès: Badalona, Barcelona

ciutat, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet—

representa el destí turístic més sovintejat de Catalunya. Aquesta anotació, però, no

hauria de sorprendre ningú, considerant que la Ciutat Comtal —que té una població

d’1,6 milions d’habitants— s’ha consolidat en les dues últimes dècades com a un sò-

lid referent a escala planetària, no només en l’àmbit del lleure, sinó també pel que fa

al turisme de negocis i als creuers. Els motius resulten obvis, començant per un in-

gent patrimoni arquitectònic que abasta més de 2.000 anys d’història. Començant

pels vestigis de l’antiga Barcino romana, la capital catalana alberga esplendorosos

edificis de tots els estils imaginables: romànics, gòtics, reinaxentistes, barrocs, ne-

oclàssics i, sobretot, modernistes. En aquest sentit, la petja d’arquitectes com ara

Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch o l’irrepetible Antoni Gaudí ha

4 | L’Especial El turisme a Catalunya

fet que la ciutat estigui considerada com la capital mundial del Modernisme.

De tota manera, Barcelona és molt més que pedres encisadores i carrers mil·lenaris:

és també una capital mediterrània oberta i cosmopolita —fruit de la seva condició

de localitat portuària— i amb una enorme oferta cultural i d’oci. Aquesta concentra

infinitat de museus —incloent-hi el Picasso o les Fundacions Joan Miró i Antoni Tàpi-

es—, cinemes, teatres, un important complex firal, espais verds —com ara Montju-

ïc, la Ciutadella o Collserola— i una animada vida nocturna que s’articula fonamen-

talment al voltant del districte de Ciutat Vella.

Des del punt de vista gastronòmic, Barcelona, tot i estar mancada de producció

agrícola i ramadera, permet assortir-se sense grans esforços de tota mena d’ingre-

dients i aliments, gràcies a una completíssima xarxa d’establiments especialitzats i

mercats municipals, entre els que destaca el de La Boqueria. De la mateixa manera,

brinda la possibilitat de gaudir d’establiments inspirats en escoles culinàries de qual-

sevol indret del món, de la mà d’alguns dels santuaris culinaris més importants del

país, com ara els reconeguts restaurants Àbac, Lasarte, Gaig, Neichel o Via Veneto.

Potser és per això que la seva activitat turística ja evidencia els primers símptomes

de recuperació: segons acaba de fer públic el Gremi d’Hotels de Barcelona, l’ocupa-

ció en els sis primers mesos del 2010 ha estat 2,4 punts superior a la del mateix perí-

ode de l’any passat —tot i que el preu mitjà ha baixat 4,7 euros respecte al del 2009.

En total, l’ocupació mitjana de gener al juny es va situar en el 66,88%.

Molt més discret és el volum de visitants que rep la resta de ciutats de la comarca.

L’explicació a aquest fenomen és que moltes d’elles van haver d’assumir durant la

segona meitat del segle XX els excedents demogràfics de la capital catalana, cir-

cumstància que les va obligar a sacrificar la seva ordenació urbanística, el seu lle-

gat constructiu i la seva idiosincràsia. Tanmateix, algunes conserven alguns punts

d’interès, com ara el Museu de Badalona —amb unes notables termes i una Venus

de factura romana— o Can Buxeres, una bonica zona enjardinada de L’Hospitalet

de Llobregat, presidida per un palauet neoclàssic.

Descobrint la façana litoral: de portbou a alcanar

Curiosament, les marques turístiques que segueixen Barcelona quant a nombre de

pernoctacions hoteleres són aquelles que comprenen la resta de comarques marí-

times de Catalunya (excepte les Terres de l’Ebre, tot i que l’any passat van ser les que

més van incrementar les seves reserves, amb un 37,7% de creixement): Costa Brava,

Costa Daurada, Costa del Maresme i Costa del Garraf.

Al llarg de 580 km de façana litoral, totes quatre apleguen uns trets orogràfics, pai-

satgístics, històrics i culturals únics, que converteixen els diversos trams de la cos-

La vila vella de Tossa de mar, considerat com un dels indrets més visitats de la Costa Brava.

JOR

DI C

AB

AN

AS

CLAR DE LLUNAa Ca l’Enric

www.calenric.net

Ctra. Camprodon s/n - 17813 La Vall de Bianya - Tel. 972 29 00 15

Celebracions fi ns a 130 persones

LA VIA ANNIAa Ca l’Enric

Celebracions fi ns a 250 persones

L’Especial El turisme a Catalunya | 5

ta catalana en petits universos mereixedors de ser assaborits sense presses. Així,

la zona més septentrional, dominada per les dues comarques empordaneses, con-

quista el nouvingut no només per la bellesa salvatge de les seves platges de perfils

abruptes i esquitxades de pinedes, sinó per molts altres tresors amagats. En aquest

marc, llueixen amb llum pròpia imponents recintes arqueològics —per exemple, el

poblat ibèric d’Ullastret i els jaciments greco-romans d’Empúries i Roses—, preci-

osos pobles medievals —com Sant Llorenç de la Muga, Peralada, Pals, Peratallada

o Castelló d’Empúries—, algunes obres mestres del romànic català —els monestirs

de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera en són un clar exponent— i indrets de

gran valor ecològic —com els aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Cap de

Creus o les Illes Medes. Tot això sense oblidar nuclis tan emblemàtics com el Cada-

qués que va enamorar Salvador Dalí, però també sense obviar la facilitat d’accés de

molts altres atractius situats més cap a l’interior. Aquest és el cas de la ciutat de Gi-

rona, amb un fascinant mostrari d’arquitectura gòtica i un dels calls jueus més ben

conservats de la Península; o del Pla de l’Estany, que deu el seu nom al popular llac

de Banyoles. Al seu torn, gràcies a l’aeroport de Girona-Costa Brava, tots aquests

indrets resten connectats amb les principals capitals europees.

En el terreny gastronòmic, aquestes comarques ofereixen una equilibrada combi-

nació de productes de mar, horta i muntanya, amb una casuística àmpliament co-

neguda —com l’anxova de L’Escala o els vins amb DO Empordà— i amb receptes tan

emblemàtiques com els rossejats —a base d’arròs o fideus—, els bunyols de vent o

els irresistibles taps de Cadaqués. Com a colofó, caldria subratllar la presència a Ro-

ses del que ha estat considerat com a un dels millors restaurants del món: El Bulli, de

Ferran Adrià.

Al sud del Baix Empordà o Empordanet, la Selva marca el límit meridional de la Cos-

ta Brava amb tres dels municipis de platja més demandats pel turisme forà: Tossa

de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Tots tres, i molt especialment els dos darrers, tracten

de redreçar un model turístic sovint marcat pels excessos i la permissivitat dels di-

ferents Ajuntaments. Aquest és el cas de Lloret, que en els últims anys ha passat a

acollir les dues terceres parts del turisme d’alt standing de la Costa Brava.

Pel que fa a la taula, el viatger tindrà l’oportunitat de descobrir un bon grapat de

El sector turístic és l’artífex de l’11% del PIb català i dóna feina a uns 372.000 tre-balladors i treballadores, que equiva-len al 12% de la població activa”

Un dels paisatges més característics de la Garrotxa amb una panoràmica de fons d’hostalets d’en Bas. Des de dins del cremallera es veu tot l’entorn de la vall de Núria.

JOR

DI C

AB

AN

AS

JOR

DI C

AB

AN

AS

Obert tots els dies de l’any

ESpECIalItatS Ànec amb suc

Carns a la brasa

Fusta d’embotits

Vedella amb bolets

peus de porc amb panses

VentolàRibes de Freser Tel 972 727 260A/e ventola22@hotmail.com

Salons per a banquets i convencionsMenú diari i a la cartaEsmorzars de forquillaDinar i sopar per a grupsCàtering al Planoguera

Rip

oll

>

BA

RC

Elo

NA

>

• Vic

BE

Rg

A >

<

MA

NR

EsA

< gironella

< MANREsA / llEiDA

Prats de Lluçanès •

sant Feliu de Sasserra •

• santa

Creu de Jutglar

•Olost

• Oristà

Eix Transversal

• La Torre d’Oristà

C-154

C-16

C-17

C-25

B-433

C-670

B-433

B-431

B-432

BV-4405

BV-4404

l’arBEQuINaplaNOguEra

Reserveu el vostre Dinar/sopar d’empresaT 93 888 09 18 - 651 019 313

Pol. Ind. C. Oest, 208518 La Torre d’OristàObrim cada dia a les 7 del matí

08519 La Torre d’OristàTel. 669 82 57 49 - 93 888 09 18 • www.planoguera.com

Dis

seny

: Eix

pro

fess

iona

l

Dis

seny

: Eix

pro

fess

iona

l

6 | L’Especial El turisme a Catalunya

particularitats gastronòmiques, com ara la cuina del salsafí, una arrel semblant al

nap que s’utilitza per acompanyar plats de carn i peix.

Just a sota, la marca Costa del Maresme orienta les seves infraestructures al turisme

familiar. Dintre d’aquesta, però, no només hi tenen cabuda els nouvinguts assede-

gats de sol i mar, sinó també una gens menyspreable oferta cultural concretada en

les restes romanes de Can Sent-romà (Tiana), Torre Llauder (Mataró) i Cella Vinària

(Teià), i en els nuclis modernistes d’Alella o Canet de Mar. Igualment, els amants de

la natura i els esports a l’aire lliure trobaran una àmplia oferta d’esbarjo per a totes

les edats al Parc i el Corredor del Montnegre.

En l’àmbit dels fogons, productes com la maduixa i alguns fruits de mar —és el cas

de les gambes, els calamars o les petxines lluentes—, regats amb els vins de la DO

Alella, confereixen a la cuina del Maresme una personalitat pròpia.

Passat el Barcelonès, la marca Costa del Garraf —amb només sis municipis— con-

vida a descobrir dues viles marineres d’excepció: Sitges, amb impressionants edi-

ficis modernistes, i Vilanova i la Geltrú. El mateix succeeix amb la Costa Daurada.

En aquest cas, les propostes es multipliquen: des de les comarques consagrades a

la producció vinícola (com el Priorat o el Baix Penedès, la meca per excel·lència de

l’enoturisme) fins al magnífic llegat romà que es conserva a la ciutat de Tarragona,

passant pel poble medieval de Montblanc i el monestir de Poblet, declarat Patrimo-

ni de la Humanitat (ambdós a la Conca de Barberà), o les nombroses construccions

modernistes de Reus (al Baix Camp). Aquesta última ciutat, a més, també disposa

d’instal·lacions aeroportuàries. I per descomptat, el parc temàtic de Port Aventura,

entre els municipis de Vila-seca i Salou. Tot això de la mà d’una proposta gastronò-

mica que amalgama el bo i millor de la cuina marinera amb receptes tan típiques

com l’indefectible salsa de romesco o, pel que fa als postres, el menjar blanc reu-

senc, elaborat amb llet d’ametlles.

Clouen aquesta ràpida passejada dues de les comarques que conformen les Terres de

l’Ebre: el Baix Ebre i el Montsià. A banda d’alguns reclams arquitectònics inexcusables

—com la catedral gòtica o la fortalesa àrab de la Suda, totes dues a Tortosa—, aques-

ta demarcació també compta amb un indret d’un valor ecològic incalculable: el delta

de l’Ebre, dominat per extensos arrossars i bressol d’un bon vast ecosistema.

De la Catalunya Central a la terra Ferma

Després del front marítim, arriba el torn de la marca Catalunya Central, que engloba

les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Segons dades de l’Idescat, aquesta zona era una de les poques àrees de Catalunya

que durant l’any passat va veure incrementat el nombre de pernoctacions hoteleres

(+1,4%) amb relació al 2008.

En qualsevol cas, l’extens catàleg d’atraccions de la zona és, sens dubte, mereixedor

d’aquesta tímida recuperació en temps difícils. En el cas d’Osona, caldria ressenyar

l’herència del seu passat fabril —forjat a la riba del Ter i artífex d’una important ofer-

ta museística—, el dinamisme de la seva capital, Vic, o la bellesa de la vall de Sau

Callsacabra, el Lluçanès, el pintoresc nucli de Rupit-Pruït (amb cases dels segles

XVII i XVIII en perfecte estat) i el Montseny. Tan o més convincent és l’oferta turís-

tica del Bages, que dóna cabuda a importantíssims referents de l’arquitectura me-

dieval —com ara Cardona, Súria, Rajadell o alguns pobles que configuren les Valls

del Montcau— i a un ric patrimoni industrial vertebrat per les aigües del Cardener,

sense oblidar un dels punts neuràlgics del catalanisme: la muntanya de Montser-

rat. Per la seva banda, l’Anoia ha sabut traslladar al turisme familiar un model basat

en petites viles fortificades i en les formes de vida tradicionals, amb l’excepció de la

seva capital: Igualada. Al seu torn, el Vallès, una àrea que tot just comença a posar

en valor el seu patrimoni, basa les seves propostes en l’arquitectura modernista, el

termalisme i els seus paratges naturals, com ara el Parc Natural de Sant Llorenç del

Munt i Serra de l’Obac.

Des del punt de vista culinari, cadascuna d’aquesta demarcacions compta amb el

seus propis estandards: la xarcuteria —especialment el fuet i la llonganissa de Vic— i

les patates del bufet d’Orís (a Osona), la mongeta de Castellfollit del Boix, les aromes

de Montserrat i els vins de la DO Pla (al Bages), el cigronet (a l’Anoia) i la mongeta del

ganxet (al Vallès Oriental).

Més cap a l’interior, la marca Terres de Lleida aglutina les comarques del centre de

la província homònima: les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Se-

grià i l’Urgell. Marcades per una plàcida orografia i una extraordinària vitalitat de

les activitats agrícoles, aquesta terra continua essent un diamant en brut pel que fa

als seus reclams turístics. Com a mostra, caldria fer esment d’arrabassadors pobles

medievals —entre ells Guimerà, Verdú i Maldà (a l’Urgell) o Montsonís (a la Nogue-

ra)—, jaciments ibers —entre ells, la Fortalesa d’Arbeca (a les Garrigues)— conjunts

monumentals de gran interès històric —com el recinte de la Seu Vella de Lleida— o

escenaris que conjuminen el bo i millor de l’art romànic i els esports d’aventura, com

en el cas d’Àger (també a la Noguera). A més, la posada en funcionament, al gener

d’enguany, del nou aeroport Lleida-Alguaire s’ha convertit en un important dina-

mitzador turístic i comercial de la Terra Ferma.

Imatge del Castell de Cardona.

JOR

DI C

AB

AN

AS

Dis

sen

y: E

ix p

rofe

ssio

nal

Dis

sen

y: E

ix p

rofe

ssio

nal

CAPACITAT PER A 400 PERSONES. SERvEI DE CàTERING.

SERvEI PERSONALITZAT, CARTA, mENú I BANQUETS.

Tel. 93 850 81 25 - A/e info@restaurantcalquico.com - www. restaurantcalquico.com

Ctra de St Quirze, s/n - 08513 Prats de Lluçanès - Barcelona

L’Especial El turisme a Catalunya | 7

Ara bé, per gaudir dels encants de la Catalunya interior, cal renovar energies. I per a

fer-ho, poques coses vénen més de gust que deixar-se seduir per productes i recep-

tes molt més enllà dels celebèrrims cargols a la llauna o de l’omnipresent oli de les

Garrigues. Heus ací, per exemple, els vins de la DO Costers del Segre, la xocolata a la

pedra i el torró d’Agramunt, els licors artesans de la Segarra o les coques de recapte,

els panadons i la catxipanda del Segrià.

Els tresors pirinencs

Sense ànim de desmerèixer els indrets ja assenyalats, no cal perdre de vista, però,

que bona part de l’atractiu paisatgístic de Catalunya gravita al voltant de la seva

meitat septentrional. I no pas per casualitat: al nord del país, els esvelts i escarpats

cims pirinencs (alguns dels quals superen els 3.000) alberguen algunes de les seves

estampes més captivadores i visitades, especialment durant la temporada d’hivern.

Dues marques turístiques vetllen per la promoció d’aquesta àrea privilegiada de la

geografia catalana: d’una banda, la de Val d’Aran, dedicada a la comarca homònima;

i de l’altra, la dels Pirineus i Prepirineus, que comprèn l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el

Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el

Solsonès.

Al marge de constituir, juntament amb l’Aragó, un dels punts més concorreguts de

la Península per part dels amants dels esports de neu —la zona compta amb 10 es-

tacions d’esquí: Baqueira Beret, La Molina, Espot Esquí, La Masella, Port Ainé, Vall

de Núria, Boí Taüll, Port del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan i Vallter 2000—,

l’oferta turística brinda altres reclams que van més enllà de la temporada d’hivern.

El patrimoni monumental n’és un exemple, amb al·licients com ara les superbes es-

glésies romàniques de la Vall de Boí —inscrites a la llista del Patrimoni de la Huma-

nitat—, el monestir de Ripoll, els fotogènics pobles de Santa Pau, Beget i Besalú o la

majestuosa catedral romànica de la Seu d’Urgell, l’única d’aquest estil que encara

Els cingles de Tavartet formen part del paisatge de la vall de Sau i Collsacabra.

Les marques turístiques que barcelona quant a nombre de pernoctacions hoteleres són aquelles que comprenen la resta de comar-ques marítimes de Catalunya (excepte les terres de l’Ebre): Costa brava, Costa daura-da, Costa del maresme i Costa del Garraf”

JOR

DI C

AB

AN

AS

Mas Can Trona17.176 Joanetes

La Vall d’en Bas (Girona)

Tel. 972 690 101 Fax 972 691 007

hotelvalldebas.com

es conserva a Catalunya. Aquest collage de prodigis humans s’encabeix, però, en un

altre modelat per les vel·leïtats de la natura. Així, racons com el Parc Nacional d’Ai-

güestortes i Estany de Sant Maurici —l’únic espai protegit que ha assolit aquesta

qualificació a Catalunya—, els Parcs Naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, les

Valls de Núria i de Camprodon, la zona volcànica de la Garrotxa o l’inconfusible per-

fil del Pedraforca constitueixen un poderós pol d’atracció no només per a la pràcti-

ca d’activitats esportives a l’aire lliure (com el rafting, en el marc de les aigües de la

Noguera Pallaresa), ans també per al turisme de proximitat. Esment a part mereix

la Val d’Aran. Aïllada secularment durant l’hivern fins a la inauguració del túnel de

Vielha (1948), aquesta comarca orientada a l’Atlàntic ha desenvolupat una accentu-

ada personalitat, concretada en una llengua pròpia —l’aranès, d’arrel occitana— i

en institucions de govern específiques.

Des del punt de vista cultural, la zona també brinda la possibilitat de fer rutes cul-

turals, com les de les esglésies romàniques de l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, la del

Pirineu Comtal o la dels oficis tradicionals (a l’Alt Urgell). I, per descomptat, de par-

ticipar en festes tan famoses com les Falles de Durro (segona setmana de juny) i, so-

bretot, la Patum de Berga, una festa basada en el foc i declarada Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

Quant a la restauració, la duresa de la climatologia local ha consolidat un receptari

basat en els recursos disponibles en l’entorn més immediat —com ara la vaca bruna

del Pirineus, la llet i els seus derivats, les herbes o els bolets—, que han donat peu a

receptes adreçades a combatre els rigors de les baixes temperatures. De la mateixa

manera, el fet que moltes localitats quedessin incomunicades durant l’hivern expli-

ca el protagonisme que hi han adquirit les conserves i els productes de la matança.

Al mateix temps, les comarques amb unes condicions climàtiques menys extremes

han posat en marxa diversos segells per a esperonar el seu bagatge culinari. En el

cas de la Garrotxa, per exemple, hi trobem iniciatives com Cuina Volcànica, Cuina

Remença o Besalú Gastronòmica (inspirada en els costums dels jueus sefardites).

Finalment, la comarca del Berguedà ha explotat amb èxit una especialitat que ja és

tota una institució al Principat: les patates emmascarades.

Tenint en compte que tots aquests atractius reben el suport d’una ingent oferta

d’oci, restauració i allotjament —que inclou des del Paradors Nacionals fins als càm-

ping, albergs o cases rurals, que enguany han estrenat un sistema de categoritza-

ció—, no resulta pas estrany que el turisme a Catalunya sigui un dels pocs sectors

que ha sortit airós dels rigors de la crisi econòmica. Davant les dificultats, carretera

i manta. I mai millor dit. •

JOR

DI C

AB

AN

AS

8 | L’Entrevista

RCèlia roca

GRàCIES A ELLA, L’ALTA GASTRONOmIA hA DEIxAT DE SER UNA PARCEL·LA

úNICAmENT mASCULINA. CREATIvA, INNOvADORA I mETICULOSA DE

mENA —mAI NO SURT DE CASA SENSE UNA LLIBRETA—, CARmE RUSCA-

LLEDA I SERRA (SANT POL DE mAR, BARCELONA, 1952) hA ESTAT L’ARTÍfEx

D’UNA AmBICIOSA APOSTA CULINàRIA CAPAç D’ENSAmBLAR A LA PER-

fECCIÓ TRADICIÓ I mODERNITAT. UN PROjECTE QUE Té COm A ESCENARI

ELS fOGONS DEL CELEBèRRIm SANT PAU, ON EL SEU EQUIP TREBALLA

AmB LA PRECISIÓ D’UN ORfEBRE I AmB UN RESPECTE QUASI REvEREN-

CIAL PELS ALImENTS. PER AIxò éS L’úNICA DONA DEL mÓN QUE COmPTA

AmB CINC ESTRELLES DE LA GUIA mIChELIN, REPARTIDES ENTRE ELS DOS

ESTABLImENTS QUE REGENTA: EL DE SANT POL DE mAR (1988), AmB TRES

ESTRELLES, I EL DE TòQUIO (2004), AmB DUES. TAmBé hA PUBLICAT DI-

vERSOS LLIBRES DE RECEPTES, EL DARRER DELS QUALS —100 PLAERS PER

COmPARTIR— hA vIST LA LLUm AQUEST mATEIx ANy.

Carme Ruscalleda, xEF

repassant la seva trajectòria, jo em pregunto:

on és el límit?

El que queda és dur a terme un treball digne de tots

els honors i les bones notes que han arribat a aques-

ta casa. I mantenir la il·lusió, la força, la salut i el co-

ratge per a estimular tot l’equip que m’hi acompa-

nya. Una persona sola no fa res. Es pot tenir una idea

i cohesionar els treballadors, però la feina restant

depèn d’una orquestra humana molt especialitzada

i consagrada a la feina.

una orquestra força nombrosa: el seu restaurant

de Sant pol de mar compta amb 18 cuiners!

En total som 32 persones, des de qui neteja l’espai

fins qui redacta la carta i la imprimeix. Tot és impor-

tant. El restaurant és la suma de molts detalls que

fan possible l’experiència d’un sopar delicat i amb

personalitat.

alguna vegada ha assegurat que la clau de l’èxit

és treballar sense descans, però vostè ha estat

l’única dona del món que ha obtingut cinc estre-

lles michelin. Quelcom més hi ha d’haver...

Sempre dic que és molt interessant tenir una bona

idea, però encara és més important dur-la a terme.

Per tant, cal tenir projectes, però també la capacitat

de realització.

Com ara fer el salt a l’estranger. per què es va de-

cantar per tòquio?

Jo ja tenia una afinitat amb el Japó: la seva cuina

m’atreia i estava fent guardiola per a anar-hi. Va

ser llavors quan vam rebre la proposta d’un em-

presari japonès que té més de 40 establiments a

Tòquio. En un primer moment, però, vam conside-

rar que el Japó quedava molt lluny. Un temps des-

prés, va tornar a internar-ho, afirmant que havia

fet una volta per l’Estat espanyol i que el nostre

restaurant era el que més li havia agradat. Nova-

ment li vam dir que no. Malgrat tot, va fer un ter-

cer intent, portant-nos una maqueta que era una

còpia exacta d’aquesta casa. Ens va anunciar que

aquell edifici s’estava construint i ens va convidar

a visitar-lo.

una proposta difícil de refusar...

Hi vam anar pensant que hi trobaríem mil i un en-

trebancs, però el país ens va atrapar. Ens va seduir el

respecte que tenen pel producte de qualitat, la seva

dedicació envers la feina, la seva capacitat de con-

trolar la llum i l’ambientació d’un local... L’empresari,

adonant-se que ens havia captivat, ens va dir: “Això

ho farem com digueu i com vulgueu”. Quan vam

tornar a Sant Pol, vam plantejar-ho a l’equip, vam

buscar tres persones que tinguessin la capacitat i la

il·lusió d’anar-hi i ens vam posar en marxa.

Què és el que més la va fascinar de la gastrono-

mia nipona?

La puresa del gust, la seva finesa i transparència.

Després de tornar de Tòquio em vaig adonar que la

nostra era una cuina espessa, amb massa fècula i oli

i amb molta proteïna. En canvi, la seva era una cuina

d’aigua, però d’una aigua que tenia gust d’aliment.

Mira si em va seduir que vaig pensar: “Carme, fes un

mur ben gruixut a la teva ment per a no convertir-te

en japonesa”. Molts clients que coneixen el Sant Pau

des dels seus inicis em diuen: “Eres japonesa, i no ho

sabies!”. Com ells, a mi també m’agrada que el pro-

ducte, durant la cocció, no quedi malmès o perdi el

valor que tenia quan era cru. També m’agrada que al

plat hi hagi contrast de gustos i que tingui una rela-

ció amb la producció estacional. Tot això són valors

japonesos. Jo ja els practicava, però ara estem incor-

porant tècniques i productes japonesos.

“Sóc conscient que he obert una porta a les dones”

Carme Ruscalleda, xEF

L’Entrevista | 9

posi-me’n algun exemple.

Ara mateix estem oferint un ravioli vegetal amb tres

textures: un farciment cremós, una pasta al dente i

una faixeta de verdures. L’acompanyen un tros de

pernil Joselito, quatre taques de les quatre verdures

amb una reducció de pernil i un dashi, que és un brou

quasi transparent fet amb ossos de pernil. Ingerint-

lo, tornes a recuperar els gustos del pernil i les ver-

dures.

Quines altres contribucions pot fer la cuina japo-

nesa a la nostra tradició culinària?

Principalment el respecte al producte, que ha de ser

ben tractat. Oferir una cosa dolenta és un pecat,

però també ho és llençar-ne una de bona. En aquest

sentit, la cuina japonesa ho aprofita tot, fins i tot la

tija del julivert o la medul·la d’un peix. I aquest con-

cepte és molt català. Jo vinc d’una família pagesa i

sempre reutilitzàvem els brous de les coccions per a

fer-ne sopa. És una cultura del reciclatge, de no mal-

baratar cap aliment.

una cuina que, juntament, amb la del país Basc,

ha esdevingut un referent de la gastronomia es-

tatal. Què és el que les fa tan preuades?

Potser és a causa de la proximitat que tenim amb

l’Estat francès. Això fa que hi puguis viatjar fàcil-

ment, conèixer els seus productes i copsar com

aposten per la qualitat i per la cura de l’entorn. Jo ad-

miro França, perquè és capaç d’atorgar una medalla

d’honor a un formatger. Aquest país sí que creu fer-

mament que la gastronomia és una pota cultural del

país. Això aquí no passa, tot i que els professionals sí

compartim aquesta idea. I en fem difusió treballant

amb compromís i inconformisme per tal que la feina

sigui digna i competitiva.

Creu que els productes propis també han contri-

buït al seu reconeixement?

La cuina és un exponent tan representatiu de cada

lloc i de cada país que, estirant de la veta del que es

menja a cada lloc, pots escriure la seva història. La

gastronomia t’explica d’on ve cada societat, quines

cultures hi han arribat, quin pòsit han deixat i quina

projecció tenen. Si estirem del fil de Catalunya, es

nota que fins a aquesta petita cantonada de l’Estat

espanyol han arribat grecs, romans, àrabs, pira-

tes... Tots ells han deixat estil i maneres de fer que

són vives i que són atributs en el nostre receptari

que ens fa plurals i diversos. Penso que la catalana

és una de les cuines més interessants de l’Estat es-

panyol. La cuina basca, que és excepcional, potser

no la supera en matisos i jocs gustatius. La nostra

és molt més variada.

per què és tan especial?

Perquè encara que siguem petits, tenim costa, hor-

ta i muntanya. I la producció de totes elles és viva i

arriba a la cuina. Nosaltres apostem perquè el client

que ens visita, després d’haver fet quilòmetres per a

seure a taula, es vulgui menjar el paisatge.

amb què es quedaria?

Potser amb els tres puntals que a Tòquio ens fan

diferents i exòtics: el blat, el vi i l’oli. Això fa que allà

siguem originals i, al mateix temps, atorguen identi-

tat a la nostra cuina.

En qualsevol cas, abans que vostè hi arribés, l’al-

ta cuina, catalana o no, sempre havia estat un

feu exclusiu dels homes. a què obeeix aquesta

circumstància?

Com passa amb moltes altres professions, l’alta cui-

na sempre ha estat en mans dels homes. Especial-

ment quan es tracta d’una professió de compromís

com aquesta, amb un horari inacabable. A més, fins

ara, els equipaments tècnics a la cuina no s’adap-

taven a la força física de la dona. En qualsevol cas,

sóc conscient que he obert una porta a les dones.

Els he dit: “Endavant! Sàpigues que aquí es treballa

molt, que s’hi han de posar idees i que has de ser ca-

paç d’estimular l’equip que t’acompanya, però ara ja

pots tractar un home de tu a tu”. La meva cuina la

podria fer amb un equip exclusivament femení.

aposta per les dones, però també per la gent jove.

Sí, però també són els joves els que s’apropen a no-

saltres! És una sort comptar amb un jovent que vol

treballar a la casa i que té il·lusió pel nostre concepte

de cuina. Tu no pots contractar il·lusió i compromís,

però ells ja ens aporten tot això. A més, el personal

que s’incorpora al restaurant és gent ben formada,

que té un bagatge en altres restaurants i que ens do-

narà qualitat.

també es decanta pel cosmopolitisme. la seva

cuina aplega professionals d’arreu del món.

I tant! Imagini’s què passaria si l’Estat espanyol tin-

gués la mateixa visió que l’Estat francès, que preveu

estades formatives de dos anys amb permís de treball

per a cuiners de tot el món. En canvi, a causa de la cri-

si, nosaltres no podem obrir la porta als estrangers

que volen venir aquí, i que en el futur podrien ser uns

clars exponents de la cuina catalana a l’altra banda

del planeta. A França això ho saben. Per això la seva

cuina gaudeix d’un gran prestigi internacional.

un prestigi que també han aconseguit uns altres

països de la mediterrània, com ara Itàlia.

Sí, però la cuina italiana ho ha tingut més fàcil per-

què es basa en productes més econòmics. És molt

fàcil posar en marxa un restaurant italià, perquè l’in-

gredient principal és la farina, convertida en nyoqui,

en pasta o en pizza. Per tant, l’envergadura empre-

sarial del projecte és més assequible. Ara bé, obrir

un restaurant francès implica una inversió molt més

seriosa i complexa, alhora que precisa d’un equip

humà molt més nombrós.

I en el cas de Catalunya? Considera que encara és

difícil vendre aquesta marca gastronòmica a l’es-

tranger?

No és difícil. La cuina té el valor de la música: no ne-

JOR

DI C

AB

AN

AS

És fàcil seduir amb la cui-na catalana, perquè té uns trets d’identitat i valor gastronòmic gratíssims”

Fins a aquesta petita can-tonada de l’Estat espanyol han arribat grecs, romans, àrabs, pirates... tots ells han deixat estil i maneres de fer que són vives i que són atri-buts en el nostre receptari que ens fa plurals i diversos”

Carme Ruscalleda, durant l’entrevista al restaurant Sant Pau.

cessita traducció. Si un plat t’agrada, t’interessaràs

per la cultura que s’hi amaga. És fàcil seduir amb la

catalana, perquè té uns trets d’identitat i valor gas-

tronòmic gratíssims.

Fem referència ara a una altra de les seves face-

tes. Ha publicat diversos receptaris, el més venut

dels quals ha estat Cuina per ser feliç. Què necessi-

ta Carme ruscalleda per ser-ho?

Gaudir d’una salut que m’acompanyi, perquè la

meva feina ja em fa feliç, tot i que em tortura i que

em fa anar dormir derrotada per alguna cosa que se

m’ha escapat. A més, hi tinc un cercle afectiu que em

fa costat.

una dolça tortura, doncs. Com és el seu dia a dia?

Arribo al despatx a les 08.00, responc els e-mails

pendents, parlo amb la meva secretària, faig video-

conferències amb Tòquio i Barcelona, em faig el pla

de treball i parlo amb la cuinera que treballa en els

futurs menú. A les 11.00 m’incorporo a la cuina, dino

amb tot l’staff, torno a casa a quarts de sis, bereno,

torno al despatx i sopo amb el meu equip. Mai no

torno a casa més aviat de quarts d’una.

I un cop a casa seva, encara li queden forces per

a cuinar?

A casa meva només hi esmorzo i bereno. Només la

podria convidar a galetes, fruita, iogurts, tes, cafès i

xocolata, que és tot el que tinc. Els dies de festa ha-

bitualment sortim a descobrir uns altres llocs. Pen-

so que és de sospitar aquell cuiner que no gaudeixi

menjant fora del seu restaurant. •

Cercaviles

“Cirquestra”

“El camino de sisebuto”

Sorteig del “Lot de productes

de la terra”

Ronda de músics

Música medieval del Llibre Vermell de Montserrat

Esquetxos medievals

Castell de focs

Promoció econòmica | 11

INN

OVA

CAT

/ O

SON

A.C

OM

Lredacció

Isern i Zoo, guanyen la tercera edició dels Premis InnovacatELS PREmIS, ALS QUALS S’hI vAN PRESENTAR 44 PROjECTES, ES vAN LLIURAR EL PASSAT 1 DE jULIOL A

mANLLEU.

Les empreses de Vic Isern i Zoo van ser les guanya-

dores de la tercera edició dels Premis Innovacat

que promouen l’Oficina de Promoció Econòmica de

l’Ajuntament de Manlleu i les empreses osonenques

Dúctil Benito, Bon Preu, Girbau i el Farga Group.

Dels 44 projectes presentats a aquesta convocatò-

ria, les empreses guanyadores van ser Zoo, en la ca-

tegoria d’Empresa Jove, que va obtenir 12.000 euros,

i Isern, en la categoria d’Empresa Avança, dotat amb

20.000 euros.

El jurat va considerar que l’empresa Zoo, de Vic, que

es dedica al disseny i la creativitat en comunicació, és

mereixedora d’aquest reconeixement “per la ràpida

evolució des de la seva creació el 2006, passant d’un

mercat inicialment comarcal a un mercat internacio-

nal, per l’aplicació del concepte d’innovació constant,

l’enginy i la creativitat, i pel nou projecte Playsteria,

factoria de jocs i aplicatius per a dispositius mòbils”

a través de la plataforma de distribució d’Apple per

iPhone, iPod touch i iPad.

En el cas de l’empresa Isern, empresa de caràcter fa-

miliar coneguda per la comercialització d’electrodo-

mèstics, va començar l’any 1952 com a botiga d’apa-

rells de ràdio, i sempre han apostat per les noves

tecnologies. Isern va presentar el projecte a través

d’iDeTics, la unitat d’investigació i desenvolupament

de les tecnologies de la informació i la comunicació

aplicades a la sanitat.

Es va lliurar també un premi a cinc empreses

consistent en un pla d’acompanyament empre-

sarial amb 20 hores de consultoria de la mà d’un

professional expert. Les empreses guanyadores

van ser Companyia Cer vesera del Montseny,

Molí Muntada, Pimsa, Albiral i Sustainable Tech-

nologies.

L’acte va ser conduït pel periodista de Catalunya

Ràdio Xavier Graset i hi van participar l’alcalde de

Manlleu, Pere Prat, el director general de Promoció

Econòmica del Departament d’Economia i Finances

de la Generalitat de Catalunya, Marcel Prunera, i el

conseller delegat de Girbau, Pere Girbau, en repre-

sentació de les 4 empreses organitzadores. •

Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.

Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.

Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.

Els guanyadors dels premis, acompanyats per membres del jurat i representants de les empreses que promouen Innovacat.

12 | Agroalimentària - Ramaderia

L

C

redacció

redacció

Eredacció

El passat 15 de juliol, va tenir lloc a l’edifici d’El Sucre

de Vic la primera jornada tècnica sobre la innovació

alimentària; va tractar sobre el sector carni.”

Durant la jornada es va analitzar l’evolució dels pa-

trons de consum i la forma com hi donen resposta

les cadenes de distribució a través dels seus distribu-

ïdors, recorrent a la innovació tecnològica per agilit-

zar els processos i preveure els canvis en les tendèn-

cies de consum. A més, es van presentar les noves

tecnologies referents al tractament i processat de la

carn, i s’exposaren dos casos d’èxit empresarial amb

una estratègia centrada a la innovació: un elabora-

dor de producte transformat i un de producte fresc,

els quals han explicat les seves experiències en inno-

vació, i com han aconseguit fer-se un lloc en el sector

per poder incrementar la seva facturació.

El coordinador del programa Tecnologia Alimentària

de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

(IRTA), Jacint Arnau Arboix, va incidir en la idea que la

innovació ja no és només una elecció sinó una neces-

sitat. Durant la seva ponència, Arboix va explicar que

a l’hora d’innovar, “cal tenir en compte des del porc

fins al client”. És a dir, “des del component ètic que

diu que cal tractar bé al porc”, fins a “la presentació

del producte davant el client”. Arboix també es referí

que cal aplicar les noves tecnologies als escorxadors

per millorar l’eficiència i minimitzar els residus.

Antoni Llach, director del Serveis Territorials del

DAR a la Catalunya Central, fou l’encarregat de pre-

sentar aquesta jornada organitzada pel DAR, l’IRTA

i ACCIÓ.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústri-

es Agroalimentàries, Joan Gene, va anunciar que la

segona edició, centrada en el sector de la fruita, tin-

drà lloc a Lleida el proper 30 de setembre en el marc

de la Fira de Sant Miquel. •

Jornada tècnica sobre innovació alimentària en el sector carni

Un projecte innovador classifica el gust de la fruita mitjançant un codi de colors

Més de 9 milions d’euros per a promocionar els vins i caves catalans

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàri-

es (IRTA), Catalònia Qualitat i la cadena de Super-

mercats Plusfresc han posat en marxa el projecte

“Paleta de sabors”.

Aquest projecte innovador es basa en classificar el

gust de la fruita amb diferents colors en el mateix

punt de venda, de forma que els consumidors puguin

escollir, per una mateixa fruita i amb un codi de colors,

Catalunya rebrà un total de 9,3 milions d’euros

per a programes de promoció dels vins catalans a

tercers països.

Del conjunt de sol·licituds presentades a l ’Estat

Espanyol, Catalunya assumeix el 21% del pressu-

post.

En total, s’han presentat 55 entitats que engloben

cellers, associacions, organitzacions professionals

i Denominacions d’Origen.

L’ajut a la promoció a tercers països està reco-

llit en la nova Organització Comuna del Mercat

(OCM) vitivinícola i té com a objectiu fomentar

el coneixement de les característiques i qualitats

dels vins amb la finalitat de contribuir a la millora

de la seva posició competitiva i a la seva consoli-

dació o, en el seu cas, a l’obertura de nous mer-

cats a tercers països. •

si prefereixen comprar varietats amb un gust més dolç

o altres amb un gust més àcid.

Els supermercats Pujol seran els pioners en aquest es-

tudi, on a partir d’ara es pot comprar fruita mitjançant

aquests codis de colors en tres dels seus supermercats

Plusfresc de Lleida. Els resultats seran avaluats al final

de l’estiu i, en funció dels resultats obtinguts, la cadena

de supermercats es planteja ampliar aquest projecte a

la majoria del seus supermercats i a altres espècies de

fruita del lineal on es doni la mateixa problemàtica. •

Formació - RRHH | 13

a

H

redacció

redacció

Aquest tercer trimestre de l’any pot ser clau per conso-

lidar o tirar per terra les expectatives de recuperació

econòmica. La major part de les empreses consideren

la pujada de l’IVA com a negativa o molt negativa per

als resultats del 2010. Amb aquesta mesura l’Estat

pretén recaptar 5.150 milions d’euros més fins al 2012,

per poder fer front a l’increment de despesa social,

desfermat sobretot a partir de l’augment espectacu-

lar de l’atur.

La pujada afecta pràcticament a tots els productes i

serveis. El tipus general passa del 16 al 18%, el tipus re-

duït (transport, hosteleria, vivenda nova) passa del 7

actual al 8%, i finalment el super-reduït, que s’aplica als

aliments no manipulats i a la premsa, es manté igual a

un 4%. Per justificar la pujada, el Govern defensa que la

pressió fiscal a Espanya és més baixa que la mitjana de

la UE. El tipus general d’IVA es mou entre el 19 i el 21%.

Tot i que la pujada es justifica per mantenir la despesa

social la percepció del ciutadà és que a Europa es pa-

guen més impostos però hi ha més prestacions.

L’augment per a les petites empreses i pels autònoms

pot complicar les coses, tenint en compte el fet de què

cal pagar trimestralment l’IVA, independentment de

què les factures s’hagin cobrat o no. Cal dir que la ma-

joria d’empreses acabaran repercutint l’augment al

consumidor, encara que en alguns casos no quedarà

altre remei que assumir-ho dins el marge. Si aquest

darrer aspecte fos determinant podria provocar una

baixada de beneficis per les empreses i una pèrdua de

recaptació via impost que, juntament amb la baixada

de xifra de negocis, podria neutralitzar els beneficis

que l’Estat veu en la pujada dels dos punts del tipus

impositiu. Una cadena perversa de menor consum,

menys vendes, menys treball i més atur es pot posar

en marxa.

Un altre efecte que pot fer que l’Estat no tingui l’aug-

ment de recaptació esperat seria un probable incre-

ment de l’economia submergida. Recordem que ja ac-

tualment els negocis en negre s’han valorat en el 20%

del PIB aprox. Encara que l’Administració persegueixi

el frau, no podrà evitar la desmotivació dels consumi-

dors i que demanar factures sense IVA, tot i tenir un

risc, té una mica més de premi.

La via d’augmentar els impostos a mig termini sembla

tenir un seguit de contraindicacions. Com es diu po-

pularment el remei pot ser pitjor que la malaltia. Al fi-

nal, allò que ens farà tirar endavant serà canviar mica

en mica el nostre model productiu, centrar els esfor-

ços en innovar i fer les coses bé. Gestionar la pressió

fiscal sempre serà un equilibri difícil entre recaptar i

deixar un benefici. Si la pressió fiscal és excessiva de-

sanima els negocis i mata la gallina dels ous d’or. En

aquests moments sembla que la mesura del Govern

no és oportuna. •

Hi ha veus dins les empreses que prediuen la deca-

dència i la tornada als orígens. Persones que veuen

com ha desaparegut la cultura de l’esforç i del treball.

Diuen que a les empreses actualment no hi ha bons

professionals. Són les veus que diuen que les perso-

nes joves no es volen esforçar perquè ho han tingut

tot massa fàcil. Alguns pensen també que falta sen-

tit comú, que la burocràcia, els processos inútils i un

excés d’estructura es menjen els beneficis. Ningú es

vol enfrontar amb els problemes reals. Els sous han

pujat molt per sobre de la productivitat. Els càrrecs

ben retribuïts s’han multiplicat i ara pesen dins el

compte de resultats.

Les solucions pels que pensen d’aquesta manera

acostumen a caure en el terreny de les millores en la

gestió: baixada de costos de tot tipus, treballar més

i una gestió molt orientada als processos, acomiadar

el personal amb un rendiment baix i costos salarials

elevats. És convenient recuperar valors perduts, més

control i un estil de direcció autoritari i professional,

per superar les urgències actuals. Al final, les empre-

ses hauran d’afrontar els problemes de forma valen-

ta abans que sigui massa tard.

Quantes vegades hem sentit dir també que les em-

preses les fan les persones. En aquest terreny hi ha

coses que no es poden passar per alt. El control, els pro-

cessos i les millores estrictes de gestió sense res més

no mouen les persones a fer res. La persona necessi-

ta sentir que forma part d’algun projecte, que va cap

a alguna direcció, cal aconseguir que tots els equips

que formen l’empresa es comprometin a donar el mi-

llor d’ells mateixos.

Si les empreses les fan les persones, qualsevol solu-

ció de futur, a part de millorar els processos i la ges-

tió, ha de passar per millorar i enfocar l’empresa cap

als nostres col.laboradors. El camí de l’èxit per enca-

rar els reptes del futur ha de seguir sempre aquesta

fòrmula: orientació a resultats a través d’una forta

orientació a les persones. És molt important saber

influir en les persones per arribar a l’èxit.

En aquest darrer aspecte cal tenir en compte que no

hi ha un model òptim a seguir, no tenim un manual.

Depèn de situacions i del grau de maduresa personal

i professional dels col.laboradors: delegar, negociar,

formar o fins i tot ordenar poden ser fórmules positi-

ves si s’utilitzen de manera adequada.

El panorama actual requereix canvis importants dins

les organitzacions, en els nostres valors i en la mane-

ra de plantejar i resoldre problemes. A nivell popular

ja es diu que cal tenir mà esquerra; això és, orientació

als resultats però mirant com aconseguim involucrar

a les persones, amb més o menys coneixement i ex-

periència, que ens poden fer arribar més lluny o que

ens poden donar la solució per sortir d’una situació

complicada i encarar amb optimisme el futur. •

La majoria d’empreses veu la pujada de l’IVA com un problemaLA mESURA QUE ENTRA EN vIGOR AQUEST mES DE jULIOL hA ESTAT vISTA PER mOLTES EmPRESES COm UN PROBLEmA méS I UNA TRABA PER

LA RECUPERACIÓ ECONòmICA. L’ESTAT PRETéN TIRAR ENDAvANT LA mESURA AmB L’ARGUmENT DE GARANTIR LES PRESTACIONS SOCIALS.

Gestionar bé les persones és la clau d’èxit professionalEN EL CONTExT ECONòmIC ACTUAL LES DIfERèNCIES ENTRE UNA vISIÓ CONSERvADORA, ENfOCADA ESTRICTAmENT EN LA GESTIÓ,

ES CONTRAPOSA ENCARA DE fORmA méS CLARA AmB ALTRES TENDèNCIES méS INNOvADORES, ENfOCADES EN LA PERSONA I QUE

PRETENEN fER ANAR LES ORGANITZACIONS UNA mICA méS LLUNy ASSUmINT ELS RISCOS DE CANvIAR LES COSES.

14 | Serveis

redacció

redacció

PIROPOP, plataforma creativa especialitzada en disseny gràfic i estampacióL’EmPRESA OLOTINA REALITZA TOT EL PROCéS D’ESTAmPACIÓ, DES DEL

DISSENy DEL LOGOTIP AL RESULTAT fINAL, I TAmBé ELABORA PRODUCTES

DE mARxANDATGE.

P

E

Piropop és una empresa de disseny gràfic especialitzada en serveis d’estampació

tèxtil: pintura, trànsfer i vinil. Aquesta empresa, ubicada a Olot, es defineix com a

plataforma creativa que, a més de l’estampació, es dedica a productes de marxan-

datge per a em-preses, agències de publicitat i particulars.

Piropop compta amb un equip creatiu per a la realització dels dissenys, originals

per a cada comanda. Els productes són totalment personalitzats en funció de les

necessitats de cada client. Piropop no té mínims: pot fer des d’una peça a totes les

que el client necessiti.

El servei de disseny i estampació que ofereix Piropop és integral, des de l’inici de la

idea fins al producte final; des de l’elaboració del logotip fins a la plasmació final

del projecte sobre la samarreta o la peça que demani el client. De productes de

marxan-datge, més enllà dels de tipus tèxtil, n’hi ha de diversos: bolígrafs, llapis,

rellotges, llan-ternes, bosses i pilotes de platja, entre altres.

Els clients de Piropop són tant empreses com persones particulars i provenen so-

bretot de tot Catalunya, però també d’Espanya i França.

Piropop compta amb tota la maquinària necessària per al disseny i l’estampació,

de manera que l’empresa olotina no ha d’externalitzar la feina i s’ocupa amb quali-

tat i eficiència de tot el procés de treball.

L’empresa va ser creada per dos socis, que van començar amb l’estampació com a

hobby, treballant de forma manual fins que es van establir legalment l’any 2004

com a Piropop. •

més informació a www.piropop.cat

El passat 23 de juliol va sortir publicada al DOGC la llei 22/2010 del Codi de Con-

sum de Catalunya, aprovada pel Parlament el 30 de juny de 2010. L’aprovació del

Codi de Consum de Catalunya representa un gran avenç en la defensa i garantia

dels drets de les persones consumidores i usuàries.

Aguns aspectes dels que preveu el Codi de Consum són els següents:

Les empreses prestadores de serveis de subministraments, transports, comunica-

cions i altres serveis bàsics hauran de tenir una adreça a Catalunya on les persones

consumidores puguin formular les seves queixes o reclamacions.

Els telèfons d’atenció d’incidències i reclamacions als clients de les empreses de

serveis bàsics (subministraments, transports, sanitaris, d’assegurances…) hauran

de ser gratuïts.

Les empreses hauran de garantir el retorn de les quantitats que es cobrin anti-

cipadament per la compra d’un bé o la contractació d’un servei. Les resolucions

sancionadores podran incorporar el retorn dels imports cobrats indegudament i

El nou Codi de Consum de Catalunya ja és un fetEL NOU CODI DE CONSUM ENTRARÀ EN VIGOR EL PROPER 23 D’AGOST. LES

GRANS EMPRESES TENEN SIS MESOS PER ADAPTAR-SE A LES NOVES OBLIGACI-

ONS I LES PIMES, UN ANy.

la indemnització pels danys i perjudicis provats. Tots els serveis que es prestin tin-

dran una garantia mínima de sis mesos. Quan un consumidor contracti amb un

intermediari (botigues de telefònica, compravenda de segona mà…) és com si ho

fes directamant amb el prestador del servei. Els tiquets i comprovants de compra

no s’han de poder esborrar i hauran de durar el mateix que la vida útil del producte,

atès que són l’element clau en cas de reclamació.

S’amplia el dret a una informació clara i precisa, especialment en el serveis bàsics,

atès que les persones consumidores hauran de tenir, abans de contractar, tota la

informació sobre les compensacions, reemborsaments, indemnitzacions i el mè-

tode de determinació del seu import quan el servei no tingui la qualitat desitjada.

En els serveis de tracte continuat, com ara els subministraments o la telefonia,

l’empresa no pot deixar de prestar el servei per manca de pagament d’algun rebut

o factura, si aquest ha estat objecte d’ua reclamació no resolta. Tampoc es podran

interrompre els subministraments bàsics o inscriure les persones consumidores

en un fitxer d’impagats, llevat que hi hagi més de dues factures impagades i s’hagi

notificat de forma fefaent l’impagament amb una antelació mínima de 10 dies.

Les empreses públiques hauran d’estar adherides a l’arbitratge de consum.

L’adhesió a l’arbitratge de consum per part de les empreses privades es tindrà en

compte en la concessió de subvencions i ajuts públics.

El Codi de Consum també defineix, per primer cop en un text legal, què és el “con-

sum responsable” i determina que les relacions de consum s’hauran d’ajustar als

criteris de racionalitat i sostenibilitat en relació amb la preservació del medi ambi-

ent, la qualitat de vida, l’especificitat cultural, el comerç just, l’endeutament fami-

liar, els riscos admissibles i altres factors que determinen l’adequat desenvolupa-

ment socioeconòmic. •

Serveis | 15

¡Vestimenta

de Campeones!

ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.C/ BANYOLES, 10, POL. IND. DE BESALÚ, 17850 BESALU, GIRONATEL. 972 59 13 32 - 972 59 01 50 FAX 972 59 13 33www.liderimport.com info@liderimport.es

ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.

redacció

L’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat avança cap a la finestreta única DES DE L’1 DE JULIOL ES POT CONSTITUIR AL MOMENT UNA EMPRESA INDIVIDUAL

I EN 48 HORES UNA SOCIETAT LIMITADA.

EEstalviar temps, diners i paperassa a les empreses

perquè siguin més competitives. Des de l’1 de juliol,

l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) -depenent del

Departament d’Innovació, Universitats i Empreses-

ha posat en marxa un nou servei que permet consti-

tuir empreses i registrar una marca o un nom comer-

cial de forma electrònica.

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Jo-

sep Huguet, ha explicat que el Govern català “ha

apostat per la simplificació administrativa i l’elimina-

ció de barreres burocràtiques” ja que “en moments de

crisi econòmica greu com els actuals, cal esforçar-se

com mai per posar les coses fàcils als emprenedors”.

El principal avantatge de la tramitació electrònica a

l’hora de constituir societats o empreses individuals

és que es redueix considerablement el temps de la

gestió. En el cas de l’empresari individual és immedi-

at, és a dir, pot començar l’activitat una vegada feta

la tramitació; i en les societats limitades es tarda 48

hores un cop es disposa de la reserva de denomina-

ció social. Fins ara, les gestions es podien allargar per

sobre dels 20 dies.

Gràcies al nou servei tampoc cal desplaçar-se als di-

ferents organismes de l’Estat i de la Generalitat per

realitzar tots els tràmits necessaris. L’emprenedor

només ha d’anar a qualsevol de les OGEs i a la nota-

ria si es tracta d’una societat. A partir d’aquest mes

de juliol l’empresari s’estalvia gestions com ara anar

personalment al Registre Mercantil, a la Seguretat

Social o a l’Agència Tributària.

Aquesta notícia coincideix amb la inauguració de les

noves instal·lacions de l’OGE Barcelona, a l’Avinguda

Diagonal, que permetran ampliar progressivament

les seves competències i serveis. •

Web: http://www.gencat.cat/oge/

tràmits a l’OgEa partir de l’1/7/2010

Qui l’assumeix

Reserva de la Denominació Social al Registre

Empresari

Atorgament de l’escriptu-ra de constitució

Empresari/ Notari

Sol·licitud del NIF provisional i definitiu

OGE

Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

OGE

Inscripció en el Registre Mercantil Provincial

OGE

Tràmits amb la Seguretat Social

OGE

Inscripció de fitxers de caràcter personal a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

OGE

Els projectes d’exteriorisme de d-fora ajuden a plani�car cada exterior i permeten visualitzar-ne el resultat abans de la seva construcció. Cada disseny s'adaptaa les preferències del client i del'entorn. Consulti els nostres serveisd-plus, d-idea i d-project a www.d-fora.com

Els projectes d’exteriorisme de d-fora treuen la màxima rendibilitat de l'espai i troben l'equilibri entre l’apro�tament de cada m2 i la seva funció d'esbarjo. Els nostres dissenys estalvien temps i diners, perquè permeten visualitzar l'exterior abans de construir-lo. Informi’s a www.d-fora.com

Espectacular vista de la muntanya de les Agudes del massís del montseny

JOR

DI C

AB

AN

AS