programaciÓ saxÒfon ensenyaments elementals i … · sistema de signes recollits en la partitura...

PROGRAMACIÓ SAXÒFON

ENSENYAMENTS

ELEMENTALS I

PROFESSIONALS Curs 2019/20

Professor: José Joaquín Sanjuán Ferrero

Programació Didàctica de Saxòfon 2019/20

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ………………………………………………………………….p.3

2. ENSENYAMENTS ELEMENTALS……………………………………………p.5

2.1. Objectius específics de saxòfon……………………………………….p.5

2.2. Continguts específics de saxòfon……………………………………..p.7 2.3. Metodología………………………………………………………………..p.9

2.4. Avaluació………………………………………………………….……....p.13

2.4.1. Criteris d’avaluació

2.4.2. Procediment d’avaluació

2.4.3. Promoció. Límit de permanencia.Pèrdua d’avaluació.

2.5. Proves d’accés als EE…………………...……………………...………p.18

2.5.1.1. Objectius

2.5.1.2. Continguts

2.5.1.3. Criteris d’ avaluació

2.6. Proves d’ obtenció de certificat d’EE…………………………………p.22

2.6.1. Objectius

2.6.2. Continguts

2.6.3. Criteris d’Avaluació

3. ENSENYAMENTS PROFESSIONALS……………………………………..p.24

3.1.1. Objectius específics de saxòfon………………………………p.24

3.1.2. Continguts específics de saxòfon…………………………….p.27

3.1.3. Metodología……………………………………………………….p.32

3.1.4. Avaluació…………………………………………………………..p.38

3.1.4.1. Criteris d’Avaluació

3.1.4.2. Procediment d’Avaluació

3.1.4.3. Promoció. Límit de permanencia, pèrdua del dret d’aval

3.1.4.4. Convocatoria de Setembre

3.1.4.5. Continguts

3.1.4.6. Avaluació

3.1.5. Provés d’Accés als EP…………………………………………..p.44

3.1.5.1. Objectius

3.1.5.2. Continguts

3.1.5.3. Criteris d’ avaluació

Annex I. ENS ELEMENTALS…………………………………………….p.50

Annex II.ENS PROFESSIONALS………………………………………..p.54

Annex III. MODELS LECTURES…………………………………………p.56


3

1. INTRODUCCIÓ.

Els quatre cursos que componen els ensenyaments elementals de música

configuren una etapa de summa importància per al desenvolupament del futur

instrumentista, ja que al llarg d'aquest període han de quedar assegudes les

bases d'una tècnica correcta i eficaç, i el que és encara més important, d'uns

conceptes musicals que cristal·litzin, intervenint el temps necessari per a la

maduració de tot això, en una autèntica consciència d'intèrpret.

La problemàtica de la interpretació comença pel correcte enteniment del text, un

sistema de signes recollits en la partitura que, malgrat el seu continu enriquiment

al llarg dels segles pateix, i patirà sempre, d'irremeiables limitacions per

representar el fenomen musical com alguna cosa essencialment necessitat de

recreació, com alguna cosa susceptible de ser abordat des de perspectives

subjectivament diferents. Això, d'antuvi, suposa l'aprenentatge (que pot ser previ

o simultani amb la pràctica instrumental) del sistema de signes propi de la

música, que s'empra per fixar, si més no sigui de manera de vegades

aproximativa, les dades essencials en el paper.La tasca del futur intèrpret

consisteix per tant en:

1. Aprendre a llegir correctament la partitura.

2. Interioritzar després, a través de la lectura en el sentit de l'escrit per poder

apreciar el seu valor estètic.

3. Desenvolupar, al mateix temps, la destresa necessària en el maneig d'un

instrument perquè l'execució d'aquest text musical adquireixi la seva plena

dimensió de missatge expressivament significatiu, tot això mitjançant una

posició física adequada envers l'instrument en si i envers l'alumne/a.

Una concepció pedagògica moderna ha de partir d'un aspecte bàsic, la vocació

musical d'un nen pot, en nombrosos casos no estar encara clarament definida,

la qual cosa exigeix de manera imperativa que la suma de coneixements teòrics

que han d'inculcar-se-li a les hores de pràctica a les quals es veurà sotmès li

siguin presentades de manera tan atractiva i estimulant com sigui possible,

perquè ell se senti veritablement interessat en la tasca que se li proposa, i

d'aquesta manera el seu possible incipient vocació es vegi reforçada.

L'evolució intel·lectual i emocional a l'edat en què es realitzen els estudis

d'ensenyaments elementals de música (vuit a dotze anys), és molt accelerada;

això implica que els plantejaments pedagògics, tant en el plànol general de la

didàctica com en la relació personal entre professor/a i alumne/a han d'adequar-

se constantment a aquesta realitat canviant que és la personalitat d'aquest últim,

aprofitar al màxim la gran receptivitat que és característica de l'edat infantil,

afavorir el desenvolupament de les seves qualitats innates, estimular la

maduració de la seva efectivitat i, simultàniament, posar al seu abast els mitjans

que li permetin exercitar la seva creixent capacitat d'abstracció.

Tot això s'aconsegueix a través d'una normativa. Des que fos publicada l'any

1990 la LOGSE, en el qual els ensenyaments de Règim Especial van ser

incorporades al sistema educatiu, i equiparades a aquest-en certa mesura- en


4

titulacions, la societat en la qual vivim ha anat sofrint canvis. Aquests canvis

socials impliquen certs canvis en matèria d'Educació que es materialitzen en

diferents lleis per millorar l'ensenyament. Després de la LOGSE va aparèixer la

LOCE per desembocar en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de Maig d'Educació

(BOE 4-5-2006).

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 36.2, determina que

correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament

legislatiu i d’execució en matèria d’ensenyament en tota la seva extensió, nivells

i graus, modalitats i especialitats, d’acord amb el que disposen l’article 27 i el

número 30 de l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de

funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a les Illes Balears en matèria

d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener de 1998), d’acord

amb la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d’educació, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les

seves competències, les disposicions que siguin necessàries per establir el

currículum dels ensenyaments elementals de música.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 3, defineix els

ensenyaments artístics com a ensenyaments de règim especial. L’article 45 de

la Llei esmentada estableix com a ensenyaments artístics els següents:

ensenyaments elementals de música i de dansa, ensenyaments artístics

professionals i ensenyaments artístics superiors.

La mateixa Llei, en l’article 48, estableix que els ensenyaments elementals

de música han de tenir les característiques i l’organització que l’Administració

educativa determini.

D’altra banda, d’acord amb l’article 20 del Reial decret 806/2006, de 30 de juny,

pel qual s’estableix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema

educatiu, establerta per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, des

del curs 2007-2008 s’han anat implantant amb caràcter general els

ensenyaments elementals de música.

Fins a l’actual Decret: Decret 36/2018, de 9 de novembre, pel qual s’estableix

el currículum dels ensenyaments professionals de música a les Illes

Balears, aquests ensenyaments s’han impartit d’acord amb l’ordenació curricular

que anualment ha establert la Conselleria d’Educació i Cultura.

Per tot això, de conformitat amb l’article 19.5 de la Llei 4/2001, a proposta del

conseller d’Educació i Cultura, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho

considerat el Consell de Govern en la sessió de 9 de novembre de 2018.


5

2. ENSENYAMENTS ELEMENTALS

2.1. OBJECTIUS DE L’ESPECIALITAT DE SAXÒFON

Curs dÉnsenyaments Elementals

1. Conèixer línstrument: parts, muntatge, neteja.

2. Aprendre la respiració diafragmática.

3. Iniciació a les tècniques déstudi mitjançant el treball individual.

4. Valorar el silenci com un element indispensable per al desenvolupament

de la concentració.

5. Iniciar-se en una posició corporal correcta que afavoreixca la bona

col·locació de línstrument.

6. Desenvolupar una emissió correcta, mitjançant el control de la respiració

diafragmàtica i dels músculs que formen l´ embocadura.

7. Iniciaciar-se en el desenvolupament de la pressió i els reflexes necessaris

per corregir láfinació de les notes i la qualitat del só.

8. Descobrir les característiques i possibilitats sonores del saxofón.

9. Descobrir la ubicació i utilitat de la columna dáire i de l´ educació de lóïda

10. Descobrir la emissió estable del só en la extensió aconsejable.

11. Interpretar fragments musicals propis del nivell.

12. Iniciar-se en la memòria musical.


Els objectius del segon curs seràn els mateixos que al primer curs a més dels

següents degut a que els ensenyaments musicals són un aprenentatge continu.

1. Continuar i aprofundir amb la pràctica de la respiració i lémbocadura.

2. Adquirir una posició corporal correcta per sonar.

3. Aprofundir en léstudi de lémissió.

4. Habituar-se al manteniment de línstrument.

5. Adquirir uns hàbits correctes déstudi.

6. Mantenir un so estable en tota léxtenssió de línstrument.

7. Continuar amb léstudi de les tonalitats.

8. Utilitzar la memòria com a mètode déstudi.

9. Practicar la improvisació


6


1. Aprofundir en léstudi de la respiració, embocadura, flexibilitat, afinació,

emissió, sonoritat, matisos i articulació.

2. Desenvolupar la seguretat en sí mateix mitjançant interpretacions

publiques.

3. Desenvolupar la interpretació en grup, habituant-se a escoltar altres

veus o instruments.

4. Desenvolupar les tècniques déstudi que permetin láutonomía en el treball.

5. Valorar el silenci com un element indispensable per a el desenvolupament

de la concentració i láudició interna.

6. Fomentar una posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que

afavoreixca la correcta colocació de l´ instrument i la relaxació de tot el cos.

7. Continuar amb el treball de les Tonalitats.

8. Desenvolupar les característiques i possibilitats sonores de línstrument,

per emprar-les, dins de les exigències del nivell, tant a la interpretació

individual com de conjunt.

9. Interpretar obres dácord amb el nivell.

10. Educar-se en el perfeccionamient de la qualitat sonora i la correcta

afinació mitjançant el control de la columna dáire i de léducació de lóïda


1. Realitzar una correcta respiració, controlant i augmentant

progressivament la capacitat de respiració.

2. Tenir una posició corporal natural que permeta la correcta col·locació de

línstrument i la relaxació de tot el cos.

3. mantenir un so estable en tota léxtenssió del saxo.

4. Continuar amb léstudi de les Tonalitats fins a 4 alteracions amb els seus

respectius arpegis i intervals de tercera, així com les escales cromàtiques.

5. Continuar amb léstudi de láfinació, matisos i articulacions.

6. Practicar la lectura a primera vista.

7. Desenvolupar la memòria utilitzant-la com a mètode déstudi.

8. Improvisar sobre patrons establerts o de forma lliure.

9. Desenvolupar un repertori enfocat a la prova dáccés format per obres de

diferents estils amb una capacitat artística, comunicativa i creativa.

10. Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents estils i

èpoques de una forma acord al nivel.

11. Iniciar-se en la història de línstrument


7

2.2. CONTINGUTS DE LÉSPACIALITAT DE SAXÒFON


1. Parts del saxo: muntatge i minims d´higiene de línstrument.

2. Embocadura: col·locació correcta.

3. La relaxació: Exercicis.

4. Posició correcta del cos i línstrument: de peu i seguts.

5. La respiració: Pràctica amb i sense instrument.

6. La emissió del só: el picat i el lligat.

7. Els registres (des del do2 fins el do4).

8. Tonalitats i escales amb cap i una alteració, Majors i menors naturals i

harmòniques amb el metrònom.

9. Introducció a la lectura a primera vista.

10. Els hàbits correctes déstudi (estudiar tots els dies, utilitzar sempre el

metrònom).


1. La respiració: mecanismes. Fortaleixement de la columna dáire. Exercicis.

2. Embocadura: afiançament i control.

3. Els registres: léxtensió del saxo, des del do3 fins el fa5.

4. Articulació: desenvolupament dels diferents picats i el lligat.

5. La improvisació.

6. Tonalitats fins a 2 alteracions. Escala cromática. = 60 a

7. Els Matisos: explicació i desenvolupament dels reguladors.

8. El frasseig: desenvolupament i seguiment.

9. la memòria. Tocar estudis fàcils de memòria.

10. Afinació: realització déxercicis sobra la materia.

11. Pràctica de conjunt per desenvolupar láfinació i la precisió rítmica.

12. El repertori: tocar obres de diferents estils del nivell, aplicant els continguts

treballats al curs


1. La sonoritat en tota léxtensió de línstrument.

2. Tonalitats fins a 3 alteracions. Léscala cromàtica. = 66 a

3. Treball dels intervals de tercera controlant la sonoritat, afinació i articulació.


8

4. Introducció a noves emissions: stacatto, picat curt, accents.

5. L´ afinació: amb piano i per comparació sobre octaves justes.

6. Treball sobre els diferents matisos i reguladors.

7. Desenvolupament de lárticulació: 2 lligades 2 picades, 2 picades 2 lligades,

2 lligades 2 lligades.

8. desenvolupament de la improvisació.

9. Desenvolupament del fraseig en els estudis i obres.

10. Desenvolupament de la lectura a primera vista.

11. Desenvolupament de la memòria mitjançant estudis dún nivell adequat al

curs.

12. Pràctica de conjunt amb altres instruments de la familia dels saxòfons


1. Afiançament de la respiració diafragmática i la col·lumna dáire.

2. Afiançament de lémbocadura.

3. Consolidació de la posició corporal i de línstrument.

4. La sonoritat en tota léxtensió de línstrument.

5. Tonalitats fins a 4 alteracions i cromàtica. = 74 a Escales en

intervals de 3ª. 6. Introducció als trinos, aplicant-los sobre les escales.

7. Introducció a noves emissions: stacatto, picat curt, accents.

8. Introducció al Vibrato.

9. Perfeccionament de l´ afinació: amb piano i per comparació sobre

octaves justes. (duatés especials)

10. Treball sobre els diferents matisos i reguladors.

11. Desenvolupament de lárticulació: 2 lligades 2 picades, 2 picades 2

lligades, 2 lligades 2 lligades.

12. desenvolupament de la improvisació.

13. Desenvolupament del fraseig en els estudis i obres.

14. Desenvolupament de la lectura a primera vista.

15. Desenvolupament de la memòria mitjançant estudis dún nivell

adequat al curs


9

2.3. METODOLOGIA (BIBLIOGRAFÍA D´AULA )


Bibliografia Autor Editorial

Escuchar, Leer y tocar Oldenkamp / Cas. D Haske

Como sonar el saxofón Israel Mira Rivera

Repertori Saxo en Mi b Autor Editorial

A la Decouverte musique XVII J.M Londeix Lemoine

Tendre melodia G. Lacour Robert Martin

7 Easy Dances ( nº 1,2 i 3) P. Harris Boosey&Hawkes

Coconotes J. Naulais Billaudot

Repertori Saxo en Si b Autor Editorial

La Sauge A Ameller Lemoine

Rondó Anònim s. XVIII Billaudot

Panurge M. Grety leduc

ACT. COMPLEMENTÀRIES

Bibliografía II Autor Editorial

21 mini duetti J Boward Billaudot

La clase colectiva Ibáñez- Cursa Rivera


10


Bibliografía d´aula Autor Editorial

Escuchar, Leer y tocar Oldenkamp / C D Haske

50 études faciles (del ex 1 al 12) Guy lacour Billaudot

Como sonar el saxofón Israel Mira Rivera


L´éléphant et la poupée A Crepin Robert Martin

Reves d´Enfants E. Bozza Leduc

7 Easy Dances ( nº 4,5 i 6) P. Harris Boosey&Hawkes

Petite Suite en Saxe A.J. Dervaux Billaudot

Parade des petits soldats E. Bozza Leduc

Un petite Chinoise a Dinant A Crepin Billaudot


Bacarole E. de Criollos Billaudot

Divertissement en re W.A. Mozart Leduc

Impromptu F. Schubert Leduc


Bibliografía II Autor Editorial

21 Mini duetti J. Boward Billaudot

La clase Colectiva Ibañez-Cursa Rivera

12 piezas breves J. Bouvard Billaudot


11



Técnica de base Vol. I Manuel Mijan Real Musical

50 estudios fáciles (13- 19)

Guy Lacour Billaudot

Escuchar , leer y tocar vol.II Oldenkamp / Ca De Haske


Saxophonissimo A.J. dervaux Combre

Chanson a Bercer E.Bozza Leduc

Cantilene M. Carles Leduc

Vacances J.M. Damase Billaudot

Les Jeux de Panda A.J.Dervaux A.Crepin

Gavote des Damoiselles E. Bozza Leduc


Trois Pieces S. Lancen Molenaar

Andante et Allegro René Gaudron Billaudot

Suite de Valses F. Schubert Leduc



22 Duetos Fáciles Adolfo ventas F.M.

Duo trios y cuartetos (lib. cop. 3r curs) Israel Mira Rivera


12



Técnica de base Vol. I Manuel Mijan Real Musical

50 estudios fáciles (19- 25)

Guy Lacour Leduc

El Vibrato Israel Mira Rivera


Marées Alain Crepin Lemoine

Spiritual et Danse Exotique J. Avignon Billaudot

Chanson et Passapied J. Rueff Billaudot

Aria E. Bozza Leduc

Belle Epoque G. Lacour Billaudot

Fan Jazz R. Barriller Leduc

Danse Arabe J.H. Descamps Billaudot


Solo de concours W. Van Dorsselaer Billaudot

Andante et Allegretto René Gaudron Billaudot

Pieza en forma de habanera M. Ravel Billaudot



Duo trios y cuartetos (lib cop. 4t curs) Israel Mira Rivera

Three Canzonets S. Rosi South. Music


13

2.4. AVALUACIÓ

2.4.1. CRITERIS DÁVALUACIÓ


1. Mantenir una posició correcta del cos i línstrument.

2. Respirar correctament.

3. Mantenir una embocadura correcta.

4. Tenir una emissio correcta i un so estable des del do3 fins el do5.

5. Interpretar fragments musicals utilitzant correctament la mesura, afinació i

fraseig acord al nivel.

6. Mantenir una pulsació estable.

7. Interpretar en grup i manifestar la capacitat de tocar al mateix temps que

séscolta i sádapta al grup.

8. Interpretar fragments fàcils a primera vista mantenint la pulsació estable.

9. Interpretar estudis i obres d´ acord amb els continguts del curs.


1. Mantenir una posició correcta del cos i línstrument.

2. Respirar correctament.

3. Mantenir una embocadura correcta.

4. Mantenir una emissio correcta i un so estable des del do3 fins el do5.


fraseig acord al nivell.

6. Tocar les escales Majors i menors fins a dos alteracions i cromàtica a la

velocitat de = 60 en corxeres.

7. Interpretar fragments fàcils a primera vista amb una pulsació estable.

8. Interpretar en public les obres o estudis del seu nivel amb seguretat i control.


14


1. Mantenir una posició, embocaura i respiració correcta.

2. Controlar la sonoritat en els matisos.

3. mantenir una emissio correcta i un so estable en tota léxtenssió del saxo.


fraseig acord al nivell.

5. corregir de forma automàtica láfinació de le notes i la qualitat del sonido en

tots els registres de línstrument.

6. Tocar les escales Majors i menors fins a tres alteracions i cromàtica a la

velocitat de = 66 en corxeres.

7. Interpretar fragments fàcils a primera vista amb una pulsació estable.

8. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la mesura, afinació,

articulació i fraseig adequats.



1. Mantenir una posició, embocaura i respiració correcta.

2. Mantenir una emissio correcta i un so estable en tota léxtenssió del saxo en

els diferents matisos estudiats.

3. Interpretar fragments musicals del nivell utilitzant correctament la mesura,

afinació i fraseig

4. corregir de forma automàtica láfinació de le notes i la qualitat del sonido en

tots els registres de línstrument.

5. Tocar les escales Majors i menors fins a 3 alteracions i cromàtica a la velocitat

de = 74 en corxeres.

6. Interpretar fragments fàcils a primera vista amb acords al nivell.

7. Memoritzar i nterpretar textos musicals emprant la memòria, afinació,

articulació i frasseig adequats al nivel.



15

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

1. Domini dels aspectos tècnics: posició corporal i integració

amb l’instrument, concentració, respiració, columna d’aire,

embocadura, qualitat del so, afinació i desenvolupament de la

capacitat auditiva, emisió, flexibilitat i digitació

25%

2. Apernentatge del Repertori d’obres i estudis del nivel

corresponent a cada curs: mètrica, pulsació, tempo i

desenvolupament de la improvitsació.

25%

3. Desenvolupament dels aspectos interpretatius: frasseig i

interpretació d’acord amb els criteris bàsics d’estils,

articulacions, carácter, expressió. Desenvolupament de la

memoria i actuació en públic. En la interpretació en grup:

concetració i atenció contínua, desenvolupament de la capacitat

auditiva, coordinació, afinació, relació i integració amb els

membres del grup.

30%

4. Adquisició dels aspectos Actitudinals: hàbits d’estudi,

capacitat de planificació i autonomía en el treball individual,

capacitat de progres, asistencia i actitud a clase, asistencia a

les audicions programades per el centre i adequada integració

en el grup

20%

Instruments:

Treball diari d’aula:

Assistència, puntualitat i actitud (punts 1,2 i 4) 70%

Audicions realitzades (punt 3) 30%

2.4.2. PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ


16

1º) .Treball dins láula.

2.Actitud davant lássignatura ( voluntat de treball i capacitat de canvi en lálumne

i assistència a classe)

3.Audicions. Com a mínim s´haurà de sonar en una audició durant el curs

INSTRUMENTS DÁVALUACIÓ

1. Registre de les classes

2. Llibreta del professor

Les Avaluacions del 1r i 2n trimestres són de caràcter informatiu, mentre que

l’Avaluació del mes de Juny serà Final. Segons els criteris aprovats per la

CCP,Comissió de Coordinació Pedagògica, els alumnes perdran el dret a

l'avaluació contínua quan el nombre de faltes dássistència superi les 6 faltes.

A més a més, aquesta qualificació numèrica acabarà definint-se mitjançant la

valoració dáltres aspectes recollits per lávaluació contínua al dietari del

professor com:

a. El grau de consecució dels objectius assolits.

b. La quantitat i qualitat dels continguts treballats.

c. L’esforç i l’aportació musical personal.

d. L’evolució personal a nivell individual i l’evolució dins del grup.

e. L’actitud en classe i la implicació en el desenvolupament d’aquesta.

f. La dedicació i l’estudi de l’instrument.

g. La puntualitat i la serietat en el desenvolupament de les classes.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ

A lávaluació continua, es recupera en el moment en que lálumne arribi al

nivell de lávaluació.


17

2.4.3 PROMOCIÓ. LÍMIT DE PERMANÈNCIA. PÈRDUA DEL DRET

D’AVALUACIÓ. CANVI DE PROFESSOR.

Promoció

L’alumnat promociona al següent curs quan hagi superat les assignatures

cursades o tengui avaluació negativa com a màxim en una assignatura.

La qualificació negativa en dues o més assignatures impedeix la promoció d’un

alumne al curs següent. En el supòsit d’assignatures pendents referides a la

pràctica instrumental o vocal, la recuperació de l’assignatura ha de realitzar-se en

la classe del curs següent si aquesta assignatura forma part del currículum. En la

resta dels casos, l’alumnat ha d’assistir a les classes de l’assignatura no superada

en el curs anterior.

2. En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de música, l’alumne que

només suspengui una assignatura ha de repetir únicament l’assignatura pendent.

L’alumne que suspengui dues o més assignatures ha de repetir el curs complet.

Límit de permanencia

1. El límit de permanència en una especialitat dels ensenyaments elementals

de música és de cinc cursos, sense que, en cap cas, l’alumnat pugui romandre

més de dos anys en el mateix curs.

2. Amb caràcter excepcional, es pot ampliar en un any la permanència en

supòsits de malaltia que pertorbi substancialment el desenvolupament dels

estudis o altres que mereixin igual consideració. La Direcció General de

Formació Professional i Aprenentatge Permanent de la Conselleria d’Educació i

Cultura ha d’autoritzar l’ampliació, a sol·licitud de la persona interessada i amb

previ informe favorable del centre


18

2.5. PROVES D’ACCÉS als EE i CERTIFICAT

Prova instrumental

La prova es desenvoluparà davant un tribunal conformat per tres membres dels

quals almenys un serà professor de l'especialitat o d'especialitat afí. El candidat

interpretarà tres obres, de les quals una serà de memòria. En les obres

l'acompanyament de piano o instrument polifònic serà obligatori i aportat per

l'alumne, excepte en les compostes per l'instrument només.

El candidat lliurarà un llistat de les obres i estudis que presenti en el mateix ordre

en que seran interpretats. El tribunal podrà aturar la prova o interpretació quan

consideri que compta amb elements de judici suficients per qualificar. Les proves

són públiques si bé el tribunal ha de decidir sobre la capacitat de l'aula en què

es duguin a terme, de manera que no es perjudiqui el candidat.

Les proves dáccés es realitzaran en tres parts:

1. Primerament es demanaran les escales corresponents al curs al

qual es presenta lálumne.

2. Interpretació de les obres presentades per lálumne i corresponents

al curs al qual es presenta amb el pianista.

En aquesta part lálumne haurà de presentar tres còpies de les obres

que interpretarà al tribunal. Una de les tres obres sínterpretarà de

memòria.

3. Lectura a 1ª vista corresponent al curs al qual es presenta.

Es deixarà a lálumne un temps dúns 5 minuts aproximadament per

mirar-se les lectures i tot després les sonarà davant el tribunal.

Instruments Registres Criteris de qualificació percentatges

PROVA A Acta de qualificació

Acta dÁvaluació

Final

Escales 25%

Obres 75%


19

Proves dáccés al Curs dÉnsenyaments Elementals

Continguts:

Realitzar les escales Majors i menors de memòria:

Tonalitats fins a 1 alteració Majors i menors naturalsi harmòniques

Articulacións :

Pulsació de = 62

A léxtensió dúna octava.

Lectura a primera vista dún fragment de 8 a 16 compassos dácord amb

els continguts de llenguatge musical de dÉnsenyaments Elementals.

Interpretació de tres obres, una délles de memòria.

Criteris dÁvaluació:

1) Mantenir una correcta posició corporal durant la interpretació de les

proves.

2) Mostrar una bona emissió del so i una bona capacitat sonora.

3) Interpretar correctament els signes de dinàmica : fort i piano.

4) Mantenir una pulsació o tempo estable durant un estudi o obra.

5) Aconseguir una bona compenetració amb el pianista acompanyant.

Criteris de Qualificació i mínims exigibles:

CRITERI

1. Qualitat sonora, afinació i homogeneïtat del so

2.Interpretació, articulació i fraseig

3. Posició corporal i adaptació a línstrument

4.Compenetració amb el pianista acompanyant

El repertori dóbres, estudis i tècnica es troba a lÁnnex I al darrer del document.

Així com els exemples de lectures a 1ª vista


20


Continguts:

Realitzar les escales Majors i menors de memòria, amb tot el registre

de l’instrument. El tribunal demanarà les següents escales:

Escales diatòniques fins a 2 alteracions i les seves relatives

menors harmòniques i melòdiques a una velocitat de = 68-70.

Escala cromàtica.En tot el registre del saxòfon.

Amb les articulacions:

Lectura a primera vista dún fragment de 8 a 16 compassos dácord

amb els continguts de llenguatge musical de dÉnsenyaments

Elementals.



Mantenir una correcta posició corporal durant la interpretació de les

proves.

Mostrar una bona emissió del so i una bona capacitat sonora.

Interpretar correctament els signes de dinàmica : fort i piano.

Mantenir una pulsació o tempo estable durant un estudi o obra.

Aconseguir una bona compenetració amb el pianista acompanyant


CRITERI



3. Posició corporal i adaptació a línstrument

4.Compenetració amb el pianista acompanyant


Així com els exemples de lectures a 1ª vista.


21


Continguts:

Realitzar les escales Majors i menors de memòria que demani el tribunal:

Escala cromàtica.

Escales diatòniques fins a 3 alteracions i les seves relatives menors

harmòniques i melòdiques a una velocitat de = 76.

Articulacions:

Les escales es realitzaran en tot l´àmbit del saxòfon (2 octaves)





Mantenir una correcta posició corporal durant la interpretació de les obres

i estudis.

Mostrar una bona emissió del so, una bona capacitat sonora i una

correcta afinació.

Interpretar correctament els signes de dinàmica : fort, piano, mig piano,

mig fort.


Aconseguir una bona compenetració amb el pianista acompanyant.


CRITERI



3. Posició corporal i adaptació a l´instrument 4.Compenetració amb el pianista acompanyant


Així com els exemples de lectures a 1ª vist


22

Proves per a lÓbtenció del Certificat dÉnsenyaments Elementals

Els continguts , que es demanen en la prova per obtenir el certificat

dénsenyaments elementals serà el mateix que es demana per accedir

al 4t curs dénsenyaments elementals, així com els criteris dÁvaluació

i Qualificació també seran els mateixos.

Continguts:

Realitzar les escales Majors i menors de memòria que demani el tribunal:

Escala cromàtica.

Escales diatòniques fins a 3 alteracions i les seves relatives menors

harmòniques i melòdiques a una velocitat de = 76.

Articulacions:

Les escales es realitzaran en tot l´àmbit del saxòfon (2 octaves)



Interpretació de tres estudis o obres, una délles de memòria.


Mantenir una correcta posició corporal durant la interpretació de les obres

i estudis.

Mostrar una bona emissió del so, una bona capacitat sonora i una

correcta afinació.

Interpretar correctament els signes de dinàmica : fort, piano, mig piano,

mig fort.


Aconseguir una bona compenetració amb el pianista acompanyant.


CRITERI



3. Posició corporal i adaptació a línstrument 4.Compenetració amb el pianista acompanyant


23

Relació dóbres orientatives per a la prova del CERTIFICAT al 4t curs dÉns. Elementals. Repertori Saxo en Mi b

Spiritual et Danse Exotique Avignon

Danse Arabe Descamps

Aria E. Bozza

Vacances M. Damase

Baghira F. Ferran

Fantaisie Op.32 J. Demersseman

Marées A. Crepin

Chanson et Passapied J. Rueff

Mangata Omar Sala

Repertori en Si b Autor

Complaine et Divertissement Mignion

A lómbre du clocher Clerisse

Songe de Coppelius Schmitt

19º Solo de Concours. Molenaar Julien Porret

4º Solo de Concierto.Molenaar J.B. Singelée

Sonata en G menor. Leduc Haendel


24

3. ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

3.1.1. OBJECTIUS DELS ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

Objectius Generals

Els instruments de vent fusta, tenen com a objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que s’especifiquen al Decret 36/2018 de 9 de Novembre , pel qual s’estableix el currículum dels esenyamentsprofessionals demúsica de les Illes Balears i que a continuació queden seqüenciats per cursos:

Curs dénsenyaments professionals

Els objectius del primer curs dels ensenyaments professionals, serán una

consecució dels elementals, i que aniran augmentant en dificultat en cada curs

dels ensenyaments professionals:

1. Afiançar els continguts practicats als ensenyaments elementals.

2. Consolidar lémbocadura, la respiració i la posició corporal.

3. Conèixer les tècniques de relaxació i control de la por escénica.

4. Practicar de memòria les tonalitats i escales amb els seus respectius

arpegis i intervals de 3ª fins a 4 alteracions, així com léscala cromática.

5. Emetre un so de qualitat en tots els registres de línstrument.

6. Practicar i millorar la lectura a 1ª vista.

7. Iniciar-se en léstudi del vibrato.

8. Iniciar-se en léstudi de la música contemporània.

9. Diferenciar els diferents tipus dátacs.

10. Aprendre i afiançar les tècniques déstudi.

11. Continuar amb el treball de láfinació. Coneixement de duatés especials

per corregir-la.

12. continuar amb léstudi dels trinos.

13. Conèixer el repertori característic del saxòfon.

14. Aplicar una autonomia bàsica en la resolució dels problemes tècnics i

interpretatius del nivel.


25


1. Afiançar els continguts treballats en el curs anterior.

2. Consolidar lémbocadura, repiració i posició corporal.


4. Afiançar la tècnica déstudi.

5. Continuar amb el treball de les tonalitats.

6. Aprofundir en léstudi de la memòria.

7. Practicar la lectura a 1ª vista.

8. Perfeccionar el vibrato.

9. Improvisar.

10. Aprofundir en léstudi dels trinos.

11. Interpretar correctament les obres i estudis de diferents estils.

12. Continuar amb léstudi de la música del segle XX.

13. Millorar láfinació i la sonoritat de línstrument.


interpretatius del nivel.



2. Iniciar-se en el registre sobreagut.

3. Aprofundir en el domini de la memòria.


5. Practicar la lectura a 1ª vista. El Transport


7. Improvisar.

8. Continuar amb léstudi déscales. Escales Modals.

9. Iniciar-se en la història del saxòfon.

10. Interpretar en públic correctament les obres i estudis de diferents estils.

11. Perfeccionar láfinació i la sonoritat de línstrument.


interpretatius del nivell.


26



2. Aprofundir en léstudi del registre sobreagut.

3. Aprofundir en el domini de la memòria

4. Practicar la lectura a 1ª vista. El Transport


6. Improvisar.

7. Continuar amb léstudi déscales Diatòniques. Escales Modals.

8. Practicar el raspat de les canyes.

9. Ampliar el coneixement de la història del saxo, així com de la música i

lárt.

10. Interpretar en públic correctament les obres i estudis de diferents estils

mostrant capacitat per láutocrítica.

11. Perfeccionar láfinació i la sonoritat de línstrument.




1. Conèixer i desenvolupar tècniques de relaxament.

2. Perfeccionar el registre sobreagut als diferents saxòfons.

3. Controlar láfinació, tant relativa com precisa.

4. Controlar el vibrato.

5. Conèixer els conceptes bàsics de la música del swing i del jazz.

6. Ampliar el coneixement de la història del saxòfon.

7. Aprofundir en léstudi dels instruments de la familia.

8. Conèixer el repertori orquestral característic dels saxòfons.

9. Dominar i afinaçar la tècnica i el efectes de so contemporanis més usuals

als diferents membres de la familia.

10. Interpretar en públic correctament les obres i estudis de diferents estils

amb criteri i capacitat dáutocrítica.

11. Conèixer la bibliografía i discografía básica de línstrument. Història de

l’instrument.




27


14. Interpretar un programa dálmenys 4 obres programades per al curs, de

les quals una será de memòria.


1. Conèixer i desenvolupar tècniques de relaxament.

2. Perfeccionar el registre sobreagut als diferents saxòfons.

3. Afiançament láfinació, tant relativa com precisa.

4. Afiançar els conceptes bàsics de la música del swing i del jazz.

5. Perfeccionar el coneixement de la història del saxòfon.

6. Tocar amb seguretat un altre saxòfon (soprano, tenor, Baríton).

7. Perfeccionar la tècnica i el efectes de so contemporanis més usuals als

diferents membres de la familia.

8. Interpretar de memòria les obres i estudis de diferents estils amb criteri i

capacitat dáutocrítica.

9. Conèixer la bibliografía i discografía básica de línstrument. Història de

l’instrument

10. Conèixer el repertori orquestral característic dels saxòfons.



3.1.2. CONTINGUTS DELS ENSENYAMENTS PROFESSIONALS


1. Lectura a 1a vista

2. L'autonomia respiratòria, flexibilitat i el sobreagut. Tècniques de relaxació i

concentració.

3. La Improvisació.

4. La tècnica: escales diatòniques majors i menors amb els seus respectius

arpegis i en els seus intervals de 3a ( = 60) fins a 5 alteracions. Escala

cromàtica en tot el registre a partir de qualsevol nota a ( = 80).

5. L'articulació. Estudi dels diferents tipus d'atac i articulacions.

6. Anàlisi formal i estètic de les obres programades per al curs. Relacions

contextuals bàsiques de les obres interpretades amb la història i l'art.


28

7. La igualtat sonora i tímbrica als diferents registres.

8. Interpretació de la música del segle XX i al coneixement de les seves grafies

i efectes.

9. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Memorització d'un temps

d'una obra.

10. El repertori: música original per al saxo i transcripcions.

11. El vibrato a 4 ondulacions per negra a la velocitat de = 60 en tot e

registre.

12. LÁfinació. Treball de láfinació individual i en grup. Afinació per

comparació (quartes, quintes i octava).


1. L'autonomia respiratòria, flexibilitat i el sobreagut. Tècniques de relaxació i

concentració.

2. La Improvisació.

3. Lectures a 1ª vista.


arpegis = 84 i en els seus intervals de i ( = 78) fins a 6 alteracions.

De memòria

5. L'articulació. Estudi dels diferents tipus d'atac i articulacions.



7. La igualtat sonora i tímbrica als diferents registres.

8. Interpretació de la música del segle XX i al coneixement de les seves

grafies i efectes.


d'una obra.

10. El vibrato a 4 ondulacions per cada negra a la velocitat de = 66 en tot

el registre.

11. LÁfinació en diferents dinàmiques. Per comparació amb intervals de 5ena

i 8ena.


29


1. LÁfinació: diferents duatés de correcció i per comparació. Treball individual i

en grup.

2. Lectures a 1ª vista. El Transport


arpegis i en els seus intervals de , i ( = 80) fins a 7 alteracions

amb diferents articulacions. Treball déscales Modals. Escala cromàtica en tot

el registre a la velocitat de =88. Escala Modals: exàtona.. De memòria.



5. Iniciació al raspat de les canyes.

6. Iniciació als armònics convencionals i no convencionals: tres primers arnònics.


i efectes.


d'una obra.

9. El repertori: Neoclassicisme i Impressionisme.

10. El vibrato a 4 ondulacions per cada =76 en tot el registre.

11. Valorar láctuació en públic, com a solista i en conjunt, de forma

deshinibida com a necessitat de comunicació i superació personal.

12. Valorar léstudi i la reflexió com a mitjà per aconseguir láutonomía

interpretativa.


1. LÁfinació: diferents duatés de correcció i per comparació. Exercicis per

millorar-la.

2. Lectures a 1ª vista. El Transport


arpegis i en els seus intervals de 3𝑎 , 4𝑎 i 5𝑎 ( =84) fins a 7 alteracions amb

diferents articulacions. Treball déscales Modals. Escala cromàtica en tot el

registre a la velocitat de =88. De memòria.


30

4. Els membres de la familia: Soprano, Tenor i Barítono.



6. Treball de raspat de les canyes.

7. Treball dels armònics: ampliació del registre fins el do.

8. Interpretació de la música del segle XX i al coneixement de les seves grafies i efectes.

9. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Memorització d'un temps d'una obra.


11. Valorar láctuació en públic, com a solista i en conjunt, de forma deshinibida com a necessitat de comunicació i superació personal.

12. Valorar léstudi i la reflexió com a mitjà per aconseguir láutonomía

interpretativa.


1. Afiançament i millora si procedeix de lémbocadura, posició del cos,

respiració, emissió i qualitat del so.

2. la tècnica Alexander. Tècniques per superar la por escènica.

3. Estudi de lÁfinació: duatés de correcció.


arpegis i en els seus intervalsde 3ª ( =100) 4ª( =80), 5ª( =80) i 8ª

( =60) fins a 7 alteracions amb diferents articulacions. Treball déscales

Modals. Escala cromàtica en tot el registre a la velocitat de =96. De

memòria.

5. Iniciació al doble picat. L´Slap obert i tancat.

6. Els membres de la familia: Soprano, Tenor i Barítono. Canvis en

lémbocadura.



8. La història del saxòfon: des dels inicis fins a principis del s. XX.

9. Treball dels armònics: ampliació del registre fins el Re sobreagut

10. Interpretació de la música del segle XX i al coneixement de les seves

grafies i efectes.


31

11. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Memorització d'una

obra.


13. Tècniques del jazz, escales més emprades i patrons estandards


1. Afiançament i millora si procedeix de lémbocadura, posició del cos,

respiració, emissió i qualitat del so.

2. la tècnica Alexander. Tèniques per superar la por escènica. Entrada i surtida

a léscenari.Actitud i gest front al públic. Rectificació i autocrítica sobre les

audicions realitzades.

3. Estudi de lÁfinació: duatés de correcció.


arpegis i en els seus intervalsde 3ª ( =120) 4ª( =96), 5ª( =96) i 8ª ( =60)

fins a 7 alteracions amb diferents articulacions. Treball déscales Modals,

microtonal, Bela Bartok. Escala cromàtica en tot el registre a la velocitat de

=120. De memòria.

5. Iniciació al doble picat. L´Slap obert i tancat.

6. Els membres de la familia: Soprano, Tenor i Barítono.



8. La història del saxòfon: des dels inicis fins a principis del s. XX.

9. Treball dels armònics: ampliació del registre fins el Do sobreagut en escales

i arpegis en moviment de negra.


i efectes.

11. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Memorització d'una

obra.


13. Tècniques del jazz, escales més emprades i patrons estardanrds


32

3.1.3. METODOLOGIA (BIBLIOGRAFÍA D´AULA)



Técnica de base Vol. I / Esc.

conj.

Mijan/Londeix R. Musical

50 Estudios fáciles et pr. Vol II. G. Lacour Billaudot

60 Estudios (1,3,5,7,9,11) W. Ferling Leduc


Fantaisie Op. 32 Demersseman Billaudot

Sonatine R. Guillou Leduc

Chanson et Passapied J. Rueff Leduc

Andante et Arabesque Berthelot Leduc

Croquembuches ( 2, 6 ) Delvincourt Leduc

Nostalgie Barat Leduc

Le gâteau de Marie A Crepin Leduc


Vocalise A. Rousel Lemoine

Adagio et Rondó J.B. Singelée Roncorp

Noctilene G. Lacour Billaudot

Activitats Complementàries Autor Editorial

Minuetto (quartet) Bocherini Leduc

The Little Negre C. Debussy Leduc

24 Duos 1,2,6,8,10,13,14,16,17,20.

Ch. Koechlin Billaudot


33



Técnica de base Vol. II / Escalas conj. M. Mijan R. Musical

50 Etudes fáciles.Vol II (38 al 50) G. Lacour Billaudot

Estudios Charles Koechlin (5,6,10) Ch. Coechlin Billaudot

60 Estudios W. Ferling Leduc


Sarabande et Allegro G.Grovlez Lemoine

Petite Suite Latina J. Naulais Lemoine

Nuits Blanches A Crepin Billaudot

4ª Sonata Bach Leduc

Petite Fantaisie Italienne H Ackermans Leduc

Un Voyage dans le temps J. Sanjuán Sanjuán

Fantaisie Impromptu A Jolivet Leduc


Chant Corse H. Tomasi Leduc

Preludio y Divertimento Clarisse Billaudot

4º Solo de concierto J.B. Singelée Molenaar


Dialogue F. Tull Southern

Sonatine (duo y piano ) Descamps Billaudot

Bagatelle G.Babbini College M.


34



Tecnica de base vol. I /IIEscalas conj M. Mijan Real Musical

Dix-huit exercicies (1 al 9 ) M. Mule Leduc

Estudios Charles Koechlin (2,4,11 ) Ch. Koechlin Billaudot

Los Armonicos ( pags.18 – 21 ) P. Iturralde Musicinco

35 Estudios (1 al 6) Decouais Billaudot

18 Pequeños Estudios (10-18 ) J. Andersen Billaudot

Mosaicos J. De la Vega Piles

60 estudios W. Ferling Leduc


Pequeña Czarda Pedro Iturralde Real Musical

Concertino Op. 78 J. B. singelée Lemoine

Fantaisie Impromptu A Jolivet Leduc

Cinc danses exotiques Jean Françaix Schott

Improvisation I Ryo Noda Billaudot

Variaciones sobre un tema español P A Genin Billaudot

Sonatine Esportive Tcherepnine Leduc


Primer solo (Andante et Bolero) J.Demerseman Roncorp

3 Pieces Serge Lancen Molenaar

Elegie and Ecossaise Budd Udell Southern


Trois Pieces Ruggiero Leduc

Sarabande et Bandinerie (AATB) J. Bach Rubank

Sevilla I Albeniz Leduc


35



Tecnica de base vol. I y II M. Mijan Real Musical

35 Estudios (7-14) Decouais Billaudot

Dix-huit exercicies (10 al 18 ) M. Mule Leduc

Estudios Charles Koechlin (7,8) Ch. Koechlin Leduc

Los Armonicos (pag 22 -26) P. Iturralde Musicinco

Aproche de la mus. Contemp. (1-4) H. Pratti Lemoine

Mosaicos J. De la Vega Piles

60 estudios ( del 25 al 36) W. Ferling Leduc


Concierto Ronald Binge Molenaar

Pulcinella Op.53 Eugene Bozza Leduc

6ª Sonata J.S. Bach Leduc

Estudios Charles Koechlin (4,7,8) Ch. Koechlin Leduc

Sonatine Sportive A Tcherepnine Leduc

Suite Helenique P. Iturralde Lemoine

Fantasia Brillante Op.86 J.B. Singelée Billaudot

Histories ( 1,2,6,8 ) J. Ibert Leduc


Sonata L. Stein Southern

Fantasia J. B. Singelée Rouncorp

Ortophonie G. Lacour Billaudot


Suite Helenica P. Iturralde Lemoine

Trois Ragtimes S. Joplin Fuzeau

Sevilla I Albeniz Leduc


36



Los armonicos en el saxofon P. Iturralde Musicinco

Études Variées (1 al 10) M. Mule Leduc

Estudios Charles Koechlin

(1,3,4,8,12)

Ch. Koechlin Leduc

35 Estudios (19-35) Decouais Billaudot

Aproche de la musique cont (5-8) H. Pratti Lemoine

Estudios Contemporáneos A.Charles I. Mira Rivera

60 estudios ( del 37 al 51) W. Ferling Leduc


Ballade H. Tomasi Leduc

Suite Nº 1 J. S. Bach Leduc

Improvisacion II Ryo Noda Leduc

Pulcinella Op. 53 E. Bozza Leduc

memorias P. Iturralde Lemoine

Sonata P. Hindemith Schott

Sonatine Sportive A Tcherepnine Leduc

Fantasie sur un theme original J.Demersseman Fuzeau


Sonata L. Stein Southern

Fantasia J. B. Singelée Rouncorp

Ortophonie G. Lacour Billaudot


Trois Ragtimes S. Joplin Fuzeau

Suite en Do G. Lacour Billaudot


37



Los armonicos en el saxofon. P. Iturralde Musicinco

28 Estudios ( 1 al 6) G. Lacour Billaudot

Études variées ( 11 al 17) M. Mule Leduc

Ap. de la musique contemp. vol.I H. Pratti Lemoine

Estudios Contemporáneos A.Charles I. Mira Rivera

60 estudios W. Ferling Leduc

Tango-Études (1-3) reforç A Piazzola Lemoine


Scaramouche D. Milhaud Salabert

Sonata P. Creston Shawnee P.

Sonata B. Heiden Schoot

Solo for alto Saxo y Piano B. Heiden Schoot

Mai Ryo Noda Leduc

Concierto en Mi b A Glazounov Leduc

Improvisacion III Ryo Noda Leduc


Fantasia H. Villalobos Southern

Ballade F. Martin Universal

Histoire du Tango A. Piazzola Lemoine


Tadime ( saxo I electoacústica) Laboratorio CSMV M. Hervás

12 concerts duets W.Schimdt Wim


38

3.1.4. AVALUACIÓ

En quant a l’avaluació, correspon al conjunt de professors d’un alumne dur a terme el procés d’avaluació contínua, que ha de supervisar el cap d’estudis. Aquests professors han d’estar coordinats pel professor tutor, han d’actuar de manera integrada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que resultin d’aquest procés i han d’establir les mesures necessàries per orientar i millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Correspon al professor que imparteix una determinada assignatura decidir les qualificacions d’aquesta assignatura

3.1.4.1 Criteris d’Avaluació


1. Tocar les escales cromàtica, Majors i menors fins a 5 alteracions amb

fluidesa ( = 80) amb els seus arpegis i intervals de 3a. De memòria.

2. mantenir una posició correcta del cos, embocadura i línstrument.

3. Emitir i afinar correctament en tot léxtensió del saxo.

4. Tenir un vibrato de qualitat i realitzar-lo a la velocitat ( = 60)

5. Interpretar com a mínim 2 obres del repertori a final de curs i

interpretar dos estudis de memòria.



fluidesa ( = 84) amb els seus arpegis i intervals de 3a i 4a.

2. mantenir una posició correcta del cos, embocadura i línstrument.

3. Emitir i afinar correctament en tota léxtensió del saxo.

4. demostrar el domini en léxecució déstudis i obres sense deslligar els

aspectes tècnics dels musicals.

5. Desenvolupar correctament i amb qualitat el vibrato (4 ondulacions per

negra) a la velocitat de =66

6. Interpretar com a mínim 3 obres del repertori a final de curs.

Interpretar 1 moviment dúna obra i dos estudis de memòria.


39



fluidesa ( =88) amb els seus arpegis i intervals de 3a , 4a i 5ena.


negra) a la velocitat de =76.


4. Explicar i exposar els treballs de recerca i de repertori amb seguretat.

5. Interpretar i transportar fragments a 1a vista acord al nivell del curs.



7. Interpretar com a mínim 3 obres del repertori a final de curs.

Interpretar 2 moviments d´una obra i dos estudis de memòria.










6. Interpretar com a mínim 3 obres del repertori a final de curs. Interpretar

2 moviments d´una obra i dos estudis de memòria.




2. Conèixer i interpretar les obres originals més representatives de cada

membre de la familia.


40



4. Dominar els principals efectes de la música contemporània.





2 moviments d´una obra i dos estudis de memòria.




2. Conèixer i interpretar les obres originals més representatives de cada

membre de la familia.



4. Dominar els principals efectes de la música contemporània.




7. Interpretar solos del repertori orquestal.


una obra de memòria i dos estudis de memòria

3.1.4.1A CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

OBJECTIUS MÍNIMS:

Els objectius mínims a superar per l'alumne seran els enumerats i descrits en la

Programació Didàctica de l'assignatura

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

A) Generals: - Interés de l'alumne en l'assignatura.

- Actitud enfront de les orientacions pedagògiques del

professor.


41

- Regularitat en l'assistència a classe.

B) Específics: Al llarg del curs els alumnes tindran que:

1r) Interpretar obres amb el suficient nivell de qualitat en correspondència

amb els objectius proposats i la seua maduració psicoevolutiva.

2n) L'aspecte anterior suposa, a més, un hàbit d'expressió musical de cara al

públic, activitat que es distribuïx en freqüents audicions al llarg del curs. El

caràcter diferenciador, quant a l'aplicació dels conceptes, ve determinat per

les corresponents obres, peces i exercicis del programa de cada curs.

Analitzar els criteris d'avaluació, identificant en cada un les capacitats, els

continguts que inclou i els indicadors dels objectius de l'assignatura.

La regularitat en l'estudi i la trajectòria en el mateix.

Atenent a l'aspecte de globalitat en la sessió d'avaluació, intercanviarà informació

amb tots els professors de l'alumne sobre lévolució en l'aprenentatge d'aquest

últim. Es qualificarà amb un ordre numèric d'1 a 10 sense decimals.

Supera àmpliament el criteri proposat 10-9

Aconsegueix el criteri proposat sense gaire dificultat 8-7

Supera el criteri proposat i té la possibilitat de millorar 6-5

No aconsegueix el criteri proposat però té possibilitats d'aconseguir 4-3

Mostrar molta dificultat per assolir el criteri proposat 2-1

Com veiem a cada quadre, li corresponen 2 valoracions numèriques, serà el

professor el que decideixi qualificar a l'alça o a la baixa depenent de

diversosfactors com: El treball de classe, l'interès de l'alumne / a, l'aptitud, etc.

Unavegada obtingudes les notes de cadascun dels Criteris d'Avaluació

esprocedirà a calcular la nota final mitjançant la mitjana aritmètica de les

mateixes.Els percentatges per a l'obtenir la nota final seran els següents:

Instruments Registres percentatges

A/ Treball diari dáula Diari de clase com a

registre de lévolució i

progres de lálumne

60%

A1 assistència, puntualitat i actitud 20%

A2 Treball diari 40%

C/ Audicions Registre dáudicions

realitzades

40%


42

3.1.4.2. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ:

L’avaluació haurà de ser:

1r) Contínua i establida segons el tipus i grau d'aprenentatge que s'espera

hagen aconseguit els alumnes en un moment determinat, respecte a les

capacitats indicades en els objectius generals i específics de l'especialitat.

2n) Flexible, tenint en compte el context de l'alumne, és a dir, el cicle educatiu

en què es troba, així com les seues pròpies característiques i possibilitats.

3r) Realitzar les audicions que es programen dins del Departament.

NOTA: Els exercicis són progressius, la qual cosa significa, que si un alumne no

realitza correctament un exercici no passa al següent. Per tant , si un alumne no

realitza com a mínim un 80% dels exercicis o estudis, difícilment podrà

aconseguir el nivell corresponent

3.1.4.3. PROMOCIÓ, LIMIT DE PERMANENCIA, PERDUA DEL

DRET D’AVALUACIÓ.

Article 15 Promoció

1. Els alumnes han de promocionar de curs quan hagin superat la totalitat de les

assignatures de cada curs o quan tenguin avaluació negativa com a màxim

en dues assignatures. En el supòsit d’assignatures pendents referides a la

pràctica instrumental o vocal, la recuperació s’ha de realitzar en la classe del

curs següent. Per a la resta d’assignatures, els centres han d’establir els

criteris per recuperar-les en els seus projectes educatius. En cap cas es pot

qualificar l’assignatura motiu de promoció sense haver aprovat l’assignatura

pendent.

2. Els alumnes que en acabar el sisè curs tenguin qualificació negativa en

tres assignatures o més, han de repetir el curs en la seva totalitat. Quan la

qualificació negativa es produeixi en una o en dues assignatures, només és

preceptiu cursar les assignatures pendents

Límit de permanencia

Article 16

1. El límit de permanència en una especialitat dels ensenyaments

professionals

de música és de vuit cursos acadèmics. No es pot romandre més de dos

anys en el mateix curs, excepte a sisè.


43

2. La Conselleria d’Educació i Cultura pot autoritzar, amb caràcter excepcional,

que determinats alumnes puguin ampliar un any més el límit de permanència en

supòsits de malaltia greu o d’altres circumstàncies que mereixin una

consideració semblant i que impedeixin el normal desenvolupament

dels estudis.

En l'avaluació contínua, es recupera en el moment s'aconsegueix el nivell de

l'avaluació.

Segons els criteris aprovats per la Comissió de Coordinació Pedagògica, els

alumnes perdran el dret a l'avaluació contínua quan el nombre de faltes

dássistència supere les 6 faltes.

3.1.4.4. CONVOCATORIA DE SETEMBRE

CRITERIS DE RECUPERACIÓ

Prova extraordinària de setembre:

La prova constarà de 3 parts. Escales, estudis i obres.

Instruments Registres Criteris de qualificació percentatges

PROVA A Acta de qualificació

Acta dÁvaluació Final

Escales 25%

Estudis 25%

Obres 50%

Lálumne haurà de presentar 2 estudis de cada llibre, i tres obres déstils

ben diferenciats inclosos en el programa oficial del curs.


44

3.1.5. PROVES D’ACCÉS ALS ENS.

PROFESSIONALS

La prova constarà de 3 parts. Escales, obres i lectura a vista. L´alumne haurà

de presentar 3 obres, de les quals elegirà una i un altra será a sorteig.

Criteris de qualificació: Percentatges

APARTAT PERCENTATGES

Tècnica ( Tonalitats Majors i menors, cromàtica) 2O%

Repertori 60%

Lectura a 1ª Vista 20%

REGISTRES

Acta de qualificació

Acta d’Avaluació final

Per fer aquestes proves, el candidat presentarà un repertori de tres obres

pertanyents a diferents estils , de les quals triarà lliurement una d'elles per a la

seva interpretació de memòria. El tribunal podrà escoltar totalment o parcialment

les obres. L'objectiu d'aquesta prova serà valorar el nivell tècnic i artístic dels

aspirants en l'instrument de l'especialitat a què optin.


45

Proves dáccés al Curs dÉnsenyaments Professionals

Continguts:

Escales cromàtica i diatòniques Majors i menors de memòria fins a 3

alteracions amb la pulsació de = 80 en tot el registre del saxo.

Articulacions: Diferents tipus de picats i articulacions.

Lectura a primera vista dún fragment de 8 a 16 compassos dácord amb el nivell.

El vibrato en 4 ondulacions a velocitat de = 60



1. Utilitzar l'esforç muscular, la respiració i relaxació adequats a les

exigències de l'execució instrumental.

2. Demostrar el domini i seguretat en l'execució dels estudis i obres, sense

deslligar els aspectes tècnics dels musicals.

3. Demostrar la sensibilitat auditiva en l'afinació i en l'ús de les possibilitats

sonores de l'instrument (dinàmica, qualitat del so, etc.)

4. Interpretar de memòria una obra del repertori, i totes elles d'acord amb els

criteris de l'estil corresponent.

5. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació dins dels

marges de flexibilitat que permeta el text musical.

6. Demostrar el coneixement i domini de les principals i més habituals

articulacions i el control del stacatto a diferents velocitats.

REPERTORI

El repertori dóbres, estudis i tècnica es troba a lÁnnex II al darrer del

document. Així com els exemples de lectures a 1ª vista.


CRITERI

1. Utilitzar l'esforç muscular, la respiració i relaxació

2. Demostrar el domini i seguretat en l'execució dels estudis i obres

3. Demostrar la sensibilitat auditiva en l'afinació

4. Interpretar de memòria una obra del repertori

5. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació

6. Demostrar el coneixement i domini de les principals articulacions

7. Compenetració amb el pianista acompanyant


46


Continguts:

Escales cromàtica i diatòniques Majors i menors de memòria fins a 5

alteracions amb la pulsació de = 84 en tot el registre del saxo.

Articulacions: Diferents tipus de picats i articulacions.

Lectura a primera vista d´un fragment d´acord amb nivell.









sonores de l'instrument (dinàmica, qualitat del so, etc.).





6. Demostrar el domini necessari d'elements expressius com el vibrato i el

fraseig, aplicant-los segons les necessitats estilístiques.


CRITERI




4. Interpretar de memòria una obra del repertori

5. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació

6. Demostrar el coneixement i domini de les principals articulacions

7. Compenetració amb el pianista acompanyant


47


Continguts:

L´Afinació: diferents duatés de correcció i per comparació.

Escales diatòniques majors i menors fins a 7 alteracions. amb la pulsació

de = 86

Lectura a 1ª Vista d’un fragment de 8 - 16 compasos.

El registre sobreagut

Interpretació de la música del segle XX

Interpretació de tres obres, una d´elles de memòria i un estudi del Dix-huit

exercicies i un del Ferling, segons marca la programació general de

saxòfon.

El vibrato en 4 ondulacions a velocitat de =76


1. Utilitzar l'esforç muscular, la respiració i relaxació adequats a les exigències

de l'execució instrumental.









6. Demostrar el domini total dels fonaments tècnics essencials del saxofon, a

més del control de les dinàmiques extremes (ppp i fff).

7. Demostrar el domini necessari en el registre sobreagut fins La 4, realitzant

diferents exercicis en corxeres a velocitat de MM = 60.


CRITERI




4. Interpretar de memòria una obra del repertori 5. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació

6. Demostrar el domini sobre el vibrato i frasseig 7. Demostrar el domini del sobreagut 8. Compenetració amb el pianista acompanyant


48


Continguts:



de = 88

Lectura a 1ª Vista d’un fragment de 8- 16 compasos



Interpretació de tres obres, una d´elles de memòriai 2 estudis: un del

Ferling i un del Dix-huit segons s’especifica a la programació.













6. Demostrar el domini total dels fonaments tècnics essencials del saxofon, a

més del control de les dinàmiques extremes (ppp i fff).

7. Demostrar el domini necessari en el registre sobreagut fins Si 4, realitzant

diferents exercicis en corxeres a velocitat de MM = 60....


CRITERI





6. Demostrar el domini sobre el vibrato i frasseig

7. Demostrar el domini del sobreagut 8. Compenetració amb el pianista acompanyant


49


Continguts:



de = 96

Lectura a 1ª Vista d’un fragment de 8-16 compasos



Interpretació de tres obres, una d´elles de memòria i 2 estudis, un dels

Estudis Variats i un de l’Aproche de la música contemporània segons

s’especifica a la programació.













13. Demostrar el domini total dels fonaments tècnics essencials del saxofon,

a més del control de les dinàmiques extremes (ppp i fff).




CRITERI





6. Demostrar el domini sobre el vibrato i frasseig 7. Demostrar el domini del sobreagut 8. Compenetració amb el pianista acompanyant


50

9. Dominar els diferents memebres de la família dels saxòfons.


Continguts:


Escales diatòniques majors i menors fins a 7 alteracions amb la pulsació

de = 120

. Escales Modals.

Lectura a 1ª Vista d’un fragment de 8-16 compasos



Interpretació de tres obres, una d´elles de memòria i 2 estudis. Un d’ells

dels 28 estudis de Lacour i un altre de l’Aproche de la músique

contemporaine segons s’especifica a la programació.













20. Demostrar el domini total dels fonaments tècnics essencials del saxofon,

a més del control de les dinàmiques extremes (ppp i fff).




CRITERI





6. Demostrar el domini sobre el vibrato i frasseig


51

7. Demostrar el domini del sobreagut 8. Compenetració amb el pianista acompanyant 9. Dominar els diferents memebres de la família dels saxòfons.

7. Metodologia.

Podem tenir en compte tot el que hem dit referent als Ensenyaments Elementals,

però aplicat a estudis i obres d’aquest nivell. Però, a més, incidirem especialment

en l’anàlisi de la partitura a interpretar: és molt important assenyalar sobre la

partitura, amb llapis o colors, les diferents seccions de l’obra (per exemple:

exposició, desenvolupament i reexposició o conclusió), les cadències, les

modulacions, etc. Si l’estructura de l’obra està clara se’n beneficiarà, sens dubte,

la interpretació. Atenent-nos a la importància de la formació integral de

l´alumne, també es important la realització de treballs de recerca sobre l´autor

i les seves característiques musicals així com del context històric del moment (

social, cultural i polític).


52

ANNEX I PROVES D’ACCÉS ALS ENSENYAMENTS ELEMENTALS

Tècnica: Tonalitats

Curs: Tonalitats fins a una altreacions majors, menors naturals I harmòniques

en tot el registre del saxòfon a velocitat de = 60 amb les articulacions

proposades:

Curs: Tonalitats fins a dues altreacions majors, menors naturals i

harmòniques en tot el registre del saxòfon a velocitat de = 66 amb les

articulacions proposades:

Curs: Tonalitats fins a tres altreacions majors, menors harmòniques i

melòdiques i escala cromàtica en tot el registre del saxòfon a velocitat de = 72

amb les articulacions proposades: :

Curs: Tonalitats fins a tres altreacions majors, menors harmòniques i

melòdiques i escala cromàtica en tot el registre del saxòfon a velocitat de = 78

amb les articulacions proposades: : :

Repertori d’obres.

Curs:

Obra Autor Editorial

7 Easy Dances ( 1, 3 ) P. Harrys Boosey&Hawkes

Escuchar leer y tocar Oldenkamp De Haske

Curs:


Coconotes J. Naulais Billaudot Parade des petits soldats E. Bozza Leduc Reves d’Enfants E. Bozza Leduc

Curs:


Celine Mandarine A.Crepin Lemoine


53

Chanson a Bercer E. Bozza Leduc

Kansax City J. Naulais Billaudot

ANNEX II. PROVES D’ACCÉS ALS ENSENYAMENTS

PROFESSIONALS

Tècnica: Tonalitats

Curs: Tonalitats fins a 4 altreacions majors, menors melòdiques I

harmòniques amb els seus arpegis i exercicis cromàtics a velocitat de = 68 amb

l’aplicació de qualsevol articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Curs: Tonalitats fins a 5 altreacions majors, menors melòdiques I

harmòniques amb els seus arpegis i exercicis cromàtics a velocitat de = 72 amb

l’aplicació de qualsevol articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Curs: Tonalitats fins a 7 altreacions majors i menors amb els seus

arpegis,intervals de i exercicis cromàtics a velocitat de = 80 aamb l’aplicació

de qualsevol articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Curs: Totes les Tonalitats majors i menors amb els seus arpegis,intervals

de i exercicis cromàtics a velocitat de = 88 aamb l’aplicació de qualsevol

articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Curs: Totes les Tonalitats majors i menors amb els seus arpegis,intervals

de , i exercicis cromàtics a velocitat de = 92 amb l’aplicació de

qualsevol articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Curs: Totes les Tonalitats majors i menors amb els seus arpegis,intervals de

, i exercicis cromàtics a velocitat de = 98 amb l’aplicació de qualsevol

articulació en totes les tonalitats i arpegis.

Repertori per cursos

Curs EP


Aria E.Bozza Leduc

Marées A. Crepin Billaudot

Baghira F.Ferran Rivera

Andante et Arabesque R. Berthelot Leduc


54

Curs EP


Chanson et passapied J. Rueff Leduc

Nuits Blanches A. Crepin Martin

Sonatina R. Guillou

Mangata Omar Sala

Spiritual et Danse J. Avignon Billaudot

Curs EP


Sarabande et Allegro G. Grovlez Leduc

Petite Fantaisie Italienne J. Hackermans Leduc

Petite Suite Latine J. Naulais Lemoine

Un Voyage dans le Temps J. J. Sanjuán

Curs EP


Concertino Op. 78 J.B. Singelée Leduc

Fantaisie Impropmtu J.B. Singelée Leduc

Pequeña Czarda P. Iturralde Lemoine

Improvisation I Ryo Noda Billaudot

Curs EP


Suite Hellenique P. Iturralde Lemoine

Pulcinella E. Bozza Leduc

Concertino R. Binge Halstan & co.

Var. sur un Thème Spagnol A. Genin Billaudot

Curs EP


Memorias P. Iturralde Lemoine

Ballade H. Tomassi Leduc

Fantaisie sur un Thème J. Demersseman Hug& co..

Sonatine Sportive A.Tcherepnine Leduc


55

ANNEX III. Models de Lectures a 1ª Vista

Model Lectura a 1ª vista 4t curs d´Ensenyaments Elementals

Model Lectura a 1ª vista 2n curs d´Ensenyaments Professionals

programaciÓ saxÒfon ensenyaments elementals i … · sistema de signes recollits en la partitura...

Documents