1

PROGRAMA ELECTORAL

E l e c c i o n s M u n i c i p a l s 2 0 1 9

2 3

Vivim temps de canvis profunds i l’anhel de canvi per assolir una democràcia real que permeti la recuperació de drets i sobiranies és cada cop més intens a les places i carrers. Multitud de moviments i iniciatives ciutada-nes han denunciat la regressió de drets so-cials i democràtics que patim i han evidenciat la incapacitat del sistema per donar resposta a les necessitats de la gent. Ha arribat l’ho-ra de posar les institucions al servei de les majories i del benestar comú. Hem de co-mençar per allò que coneixem de prop: l’àm-bit municipal, la nostra vila.

Des de Guanyem Sitges creiem que hem d’obrir espais d’autoorganització ciutada-na i per això hem proposat la creació d’una candidatura de confluència de l’esquerra, transformadora, municipalista i republicana per a Sitges; un punt de trobada de diferents sensibilitats que aposta, decididament, per transformar Sitges.

Som conscients, però, que només guanyant a les urnes i als carrers podrem transformar. Per això, fem una crida a tots els nostres veïns i veïnes a participar activament en aquest projecte perquè la vida torni a ser al centre de la política. Una vida que sigui plena i digna de ser viscuda.

PROGRAMA ELECTORALEleccions Municipals 2019

FeminismeCom a eix transversal de Guanyem Sitges

Democràcia participativa, Poder Popular i TransparènciaLa vida al centre de la política

Polítiques SocialsBlindatge dels drets fonamentals

Cultura, Festes i EsportsEines de convivència i llibertat

Models EconòmicsRecursos i Organitzacions al servei de les persones

Compromís amb la TerraUn Sitges sostenible i cohesionat

Municipi i RepúblicaTrenquem el règim, recuperem sobiranies, construïm república des del municipalisme

4

8

18

50

64

78

105

4 5

Feminisme

Com a eix transversal de Guanyem Sitges.

Des de Guanyem Sitges volem fer front a les estructures socials, culturals, polítiques i econòmiques des de l’arrel per transformar el sí de l’organització social dominada pel cisheteropatriarcat. Creiem en la perspectiva de gènere per guanyar i recuperar els drets i les sobiranies de la població sitgetana, entenent que la pràctica del feminisme és l’eina real per lluitar per la llibertat, la igualtat, la justícia i la no discriminació per a totes les persones. Per aquests motius el feminisme és, en tot el programa, una línia política transversal i prioritària.

A banda dels avenços legislatius que, de manera formal, obliguen a les administracions a portar a terme accions específiques en relació a la situació específica de les dones, sembla evident que el(s) feminisme(s) s’ha convertit darrerament en un moviment sociopolític gairebé hegemònic o, com a mínim, amb una gran capacitat mobilitzadora entre persones polititzades i no polititzades. La seva irrupció innegable en l’agenda pública ha implicat, alhora, la seva disputa entre diversos actors i, especialment, entre diverses ideologies. Sembla, però, que qui ha mobilitzat sectors més amplis de població ha estat el feminisme combatiu, d’esquerres i anticapitalista; així ho demostra el manifest de la darrera vaga general feminista, del qual partits de dretes s’han desmarcat i, fins i tot, oposat frontalment, introduint conceptes com el de “feminisme liberal” i demés intents per apropiar-se d’un moviment que els està passant per sobre.

Des de Guanyem Sitges apostem per la construcció d’un municipi feminista des del feminisme de classe, d’esquerres, anticapitalista, antiracista i anticolonial que introdueix una mirada interseccional a la lluita per la transformació social. És per això que al llarg de tot el programa, s’inclouen accions i polítiques específiques donant una resposta més global i completa als creuaments entre els diferents eixos de desigualtat: gènere, origen ètnic, classe social, diversitat funcional, edat, opció sexual, expressió de gènere o identitat de gènere.

6 7

Amb tot, entenem que, com a punt de partida, és necessari fer un diagnòstic municipal en perspectiva de gènere com a base de l’anàlisi sobre la situació actual de la vila en termes d’igualtat, equitat i violències heteropatriarcals. Les dades resultants han de permetre elaborar un pla local d’actuació integral per la justícia de gènere, actualitzat i amb propostes transformadores. Un pla que estableixi línies d’acció i prioritats a partir d’una metodologia que compti amb la participació de col·lectius feministes i ciutadania que, alhora, tinguin un rol fonamental en la seva implementació, seguiment i avaluació.

Ens cal actuar, necessàriament, per a la prevenció primària de les violències i discriminacions masclistes i heteropatriarcals (visibilització i comunicació; informació i treball en xarxa; conscienciació i implicació) i per a la introducció de la perspectiva de gènere i feminista en tots els sectors econòmics, socials i culturals de la vila (educació; salut; serveis socials; urbanisme i mobilitat; seguretat i justícia; ocupació; esport, oci i cultura).

Guanyem Sitges és una candidatura decididament feminista que assumeix que la transformació de la nostra vila passa, necessàriament, per la deconstrucció dels rols de gènere i de les estructures de poder que perpetuen la violència i la discriminació envers les dones. Aquest programa recull, de manera transversal, totes aquelles mesures que entenem que són fonamentals per a construir un municipi veritablement feminista.

A Guanyem Sitges tenim clar que totes aquestes transformacions socials, culturals, polítiques i econòmiques a les quals volem fer front les podrem assolir únicament amb la participació i implicació del personal de l’ajuntament. La plantilla municipal és la màxima coneixedora de tot allò que succeeix a la vila i és la que té les eines i els coneixements per poder realitzar els canvis necessaris per millorar-la. Som conscients que hem d’escoltar als treballadors i a les treballadores i els hem de recolzar i tractar-los com es mereixen, regularitzant les seves

condicions laborals i organitzant els llocs de treball segons les necessitats reals del poble, entre altres. En definitiva, volem que els empleats i les empleades municipals es sentin el que realment són, part imprescindible de l’engranatge per aconseguir el Sitges que volem.

8 9

Democràcia Participativa,Poder Popular i Transparència

La vida al centre de la política

Per a nosaltres, els barris i pobles són espais on es construeixen processos col·lectius d’identitat, memòria i vida comunitària. És per això que les nostres propostes van encaminades a teixir comunitats actives, cohesionades, justes i solidàries, que posin l’accent a revertir les desigualtats, siguin per motius de classe, de gènere o d’origen. Creiem en una democràcia plenament transparent i participativa, on la presa de decisions sigui col·lectiva i on superem el model clàssic de representació per una major implicació i incidència de la ciutadania en la política local.

Guanyem Sitges, com a expressió de lluita municipal i com a projecte estratègic d’alliberament i transformació social, ha de contribuir a l’apoderament i l’organització de les classes populars. Això passa per crear i/o consolidar, des de les institucions -en el nostre cas l’Ajuntament de Sitges-, espais de participació popular i de rendició de comptes amb la ciutadania. Així doncs, Guanyem Sitges treballarà per retornar la política a la gent; per ser al carrer, que és d’on venim i on no deixarem de tenir-hi presència.

Creiem que, com a sitgetanes i sitgetans, com a poble, no només tenim el dret a demanar sinó que també tenim dret a elaborar propostes, projectes i solucions i decidir, finalment, quines són les més pertinents per al conjunt del nostre sector, del nostre barri o de la nostra vila. Defensem que tothom té el dret i el deure de fer política en la mesura que és responsabilitat del conjunt del poble vetllar pels afers que són públics.

Amb la voluntat, doncs, d’iniciar un procés d’aprofundiment democràtic a la vila, a Guanyem Sitges desenvoluparem propostes i mesures correctores a l’actual sistema orgànic municipal, amb l’ús d’eines que ens permetin reactivar l’actual democràcia de baixa intensitat. Volem tornar l’Ajuntament en una gran eina de participació ciutadana, capaç de canalitzar fàcilment demandes populars i, alhora, proporcionar informació, generar debats, discutir propostes polítiques i articular respostes de consens.

10 11

L’objectiu per part de Guanyem Sitges és el de valorar les polítiques de participació en clau major, en el sentit ampli que té per a nosaltres atorgar protagonisme a la població en els processos de decisió, seguiment i avaluació de les polítiques i accions d’àmbit municipal. Aprofitem les eines de participació municipals que ja tenim i considerem-ne la seva potenciació, reformulació i, si cal, la possibilitat de crear-ne de noves.

D’acord amb els nostres principis -expressats tant en el Codi Ètic com en el Manifest de Guanyem Sitges-, ens instal·lem en una profunda voluntat de potenciar la participació ciutadana, transformant-la en poder popular.

Per aquests motius, cal que a Sitges incidim especialment en els següents àmbits:

1. Informació municipal i transparència.

2. Democràcia participativa, directa i poder popular.

3. Funcionament intern del Consistori.

1. Informació municipal i transparència

Per a poder bastir un Ajuntament proper i responsable és indispensable comptar amb una bona gestió de la informació i una pràctica política que faciliti l’accés de la ciutadania a les dades d’interès públic i estigui fonamentada en una clara voluntat de servei públic, integrant, com a element indispensable, la contínua rendició de comptes a la ciutadania. La transparència, en aquest sentit, l’entenem com a aquella qualitat de l’activitat pública municipal que consisteix en obrir-se a la ciutadania per a divulgar la informació relativa a la gestió interna del consistori. Transparència és foment de l’horitzontalitat, és trencament de l’opacitat i és, sobretot, un deute històric de l’administració envers la ciutadania, la qual té dret a rebre i sol·licitar informació pública de qualitat.

La nostra acció municipal promourà, si és necessari, auditories sobre la gestió, i eliminarà l’ús de tots aquells mecanismes institucionals que alimenten l’opacitat en la gestió pública, com la gestió indirecta i els òrgans dependents sense control públic. D’aquesta manera, reforçarem de forma encara més decidida en la nostra aposta per la gestió directa i democràtica dels serveis municipals.

Què proposem?

• Democratitzar els sistemes de reconeixement públic a les persones. La societat ha de ser la protagonista a l’hora de proposar i emprendre aquests reconeixements (propostes de medalles d’or, fills/es predilectes i adoptius i noms de carrers...). Es farà èmfasi, però, en els col·lectius històricament invisibilitzats, dotant-los de reconeixement i encabint-los en un procés ampli de recuperació de la Memòria Democràtica de Sitges.

12 13

• Fomentar la informació pública com a signe d’identitat. Caldrà promoure, publicitar i difondre els canals de comunicació de l’Ajuntament –web, publicacions municipals i mitjans de comunicació públics (ràdio i televisió)– com a mecanismes fonamentals per a retre compte de l’acció institucional i dels processos de participació ciutadana.

• Garantir el total desplegament de la Llei de Transparència de la Generalitat per a assegurar l’accés de la ciutadania a la informació municipal d’interès públic en els terminis corresponents. Per a fer-ho, revisarem i promourem, de forma prioritària, el portal de transparència de l’Ajuntament de Sitges.

• Implementar codis de bones pràctiques als quals ha de quedar sotmès el cos de policia local. Potenciar la transparència i el control en les actuacions policials mitjançant algunes mesures com garantir l’ús del llenguatge inclusiu, evitar el qüestionament a col·lectius estigmatitzats i assegurar la correcta identificació dels i les agents, tant per davant com per darrere.

• Potenciar les audiències públiques del govern com a un dels principals instruments de rendició de comptes amb la ciutadania. Establir l’obligatorietat del govern de respondre totes les preguntes que s’hi formulin i fixar-ne la periodicitat de contesta. S’establirà, com a punt prioritari dels ordres del dia de les trobades, la rendició de comptes sobre l’estat de la despesa municipal en els diversos departaments de l’administració local. A més, promocionarem les audiències directes amb l’alcalde o l’alcaldessa i amb les regidores o regidors.

2. Democràcia participativa, directa i poder popular

La democràcia representativa és un model que, si bé hegemònic, molt sovint no aconsegueix canalitzar el conjunt de demandes

ciutadanes que sorgeixen dels diversos sectors, barris i entitats que conformen la realitat i la quotidianitat sitgetana. A més, la democràcia representativa exclou, sistemàticament, convilatans i convilatanes que, tot i residir al municipi, no tenen dret a vot. Per Guanyem Sitges, superar el model actual de representativitat és part fonamental de la nostra manera d’entendre la política i, alhora, fa extensiu un model que, internament, constitueix un eix vertebrador de la candidatura. Volem dinamitzar la política perquè aquesta forma part del nostre dia a dia. I el més important: tenim dret a formar part del procés de presa de decisions sobre el nostre entorn més immediat, Sitges. Volem posar les persones al centre i convertir l’Ajuntament en una eina al servei de la ciutadania. No pretenem, simplement, impulsar polítiques de participació o crear una regidoria específica: volem convertir el consistori en un Ajuntament Participatiu, on la democràcia participativa, directa i el poder popular siguin transversals a tota actuació pública de l’àmbit municipal.

Què proposem?

• Revisar l’aplicació dels mecanismes participatius que conté el Reglament Orgànic Municipal (ROM), recuperant aquells que fins ara restaven desactivats i, en casos de mancança, proposar la incorporació de nous mecanismes de participació ciutadana.

• Fer una anàlisi dels col·lectius minoritaris i/o invisibilitzats que tenen presència a la nostra vila i afavorir-ne la participació, mantenint-hi un contacte regular. Afavorir la seva representativitat en els espais municipals de participació ciutadana.

• Impulsar la figura dels Consells com a eines bàsiques de participació ciutadana, les quals s’articulin com a espais propositius i de debat públic i, també, com a mecanismes de

14 15

foment de l’autoorganització dels barris de la vila i dels diversos àmbits d’actuació municipal.

• Establir nous procediments en el nomenament i la membresia dels Consells. Facilitant l’accés a persones a títol individual i afavorir-ne la transparència mitjançant convocatòries públiques.

• Apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania.

• Configurar i activar la figura de l’assemblea municipal oberta, espais de debat temàtic de caràcter periòdic i dinamitzats per entitats, associacions i/o col·lectius de la vila. Dotar-les d’un caràcter decisori i que les conclusions puguin ser aprovades al Ple.

• Impulsar mesures que facilitin la participació de tota la ciutadania: garantir l’accessibilitat als espais de participació ciutadana; promoure els consells mòbils; celebrar reunions sectorials; i promocionar noves eines telemàtiques que facilitin la participació i el debat públic.

• Impulsar, de forma específica, la participació de les dones i de les lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersex en totes les esferes de presa de decisions públiques trencant amb les dinàmiques presencialistes de burocratització, professionalització i mercantilització de la participació. Assegurar l’articulació i funcionament de serveis de cures col·lectives per a fomentar la participació de les persones cuidadores durant la celebració d’audiències, consells, assemblees i demés espais de participació ciutadana.

• Promoure la celebració de consultes sobre diversos aspectes públics que esdevinguin eines d’expressió popular legítima i vinculant pel govern municipal.

• Redefinir el concepte de “pressupost participatiu” i entendre’l con un procés de confecció popular del pressupost municipal, el qual sorgeixi del diàleg constant amb la ciutadania a través dels diversos espais de participació anteriorment descrits i altres de caràcter extraordinari. L’Ajuntament ha de garantir la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a l’aprovació pel Ple dels pressupostos municipals anuals i introduir fórmules diverses d’intervenció i de participació de la ciutadania i de les entitats en el debat pressupostari.

• Facilitar el treball a les entitats i els moviments socials del municipi i defensar la implicació de les dones i de les persones LGTBIQ+ en aquests moviments per tal de generar aliances i marcar l’agenda política en clau feminista.

3. Funcionament intern del Consistori

El Consistori és l’eina bàsica del canvi que Guanyem Sitges conduirem a la vila. És per això que ens presentem a les eleccions municipals. Amb la participació de la ciutadania, fent-nos confiança, volem provocar un canvi intern de les dinàmiques institucionals i tècniques. El Consistori és qui té les eines. Té el pressupost. Ara manca apoderar la seva legitimitat. I això serà possible creant un teixit corporatiu entre la direcció política, el criteri tècnic i el treball i participació de tots i totes i els empleats i empleades públics i públiques.

Què proposem?

• Impulsar l’elaboració d’una auditoria amb perspectiva de gènere a tota l’estructura municipal, incloses les externalitzacions i altres empreses proveïdores de serveis que permeti corregir errors i detectar problemes. Aquesta

16 17

auditoria haurà d’incloure, entre altres elements, una anàlisi de l’estructura interna de l’Ajuntament en quant a la distribució de càrrecs, responsabilitats i retribucions entre dones, homes i col·lectiu LGTBIQ+; l’existència, difusió i desplegament de Protocols Interns d’abordatge d’abusos i violències sexuals i per raó de sexe i/o gènere; la revisió dels models de conciliació laboral i familiar; i la inclusió de clàusules inclusives en els procediments de contractació i externalització de serveis.

• Dur a terme una auditoria interna que, d’una vegada per totes, analitzi les càrregues de treball de tots els llocs laborals i posi coherència i proporcionalitat a tasques, recursos i voluntats polítiques.

• Regularitzar els contractes de les treballadores i treballadors de l’Ajuntament. Actualment existeix una àmplia diversitat de modalitats de contractació causant, a vegades, un greuge comparatiu entre les persones empleades que fan la mateixa feina, però amb condicions laborals diferents.

• Adequar les condicions de cada lloc de treball d’acord amb les funcions pròpies del mateix i equiparar les retribucions.

• Fomentar la coherència de polítiques públiques a través de l’impuls d’un mecanisme de coordinació entre serveis bàsics i interdepartamentals que permeti recopilar, actualitzar i sistematitzar informació relativa a l’aplicació de polítiques municipals en clau feminista i sigui, alhora, un espai d’intercanvi d’informació i de detecció precoç.

• Assegurar una formació continuada i obligatòria en clau feminista que incorpori la visió de la diversitat sexual i de gènere per al conjunt d’empleats i empleades públiques i, de manera molt específica, per als cossos de seguretat del municipi i per les persones treballadores de l’Ajuntament que estan en contacte directe amb la ciutadania. D’aquesta manera, impulsarem un administració inclusiva que doni resposta a les necessitats

de les dones i als interessos de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex tenint en compte el conjunt del cicle vital i les necessitats específiques de cada una de les seves etapes.

18 19

Polítiques Socials

Blindatge dels drets fonamentals

L’objectiu fonamental de tota política social ha de ser la de garantir una vida digna per a totes les persones d’una determinada comunitat. Actualment, per a assolir-ho, hem d’apostar, necessàriament, per a transformar l’estructura social per a poder, d’aquesta manera, millorar la qualitat de vida de les classes populars. La localitat, com a entorn més immediat, ha de ser l’espai bàsic d’exigibilitat i garantia de compliment de tots els drets socials.

Per parlar i, sobretot, per bastir una proposta consolidada d’aquelles polítiques socials que creiem fonamentals per a la nostra vila hem de fer una anàlisi de la nostra història més recent. I és que els darrers anys han estat marcats per l’aplicació de polítiques d’austeritat que s’han traduït en greus retallades en recursos i serveis públics, fet que ha mermat l’accés a drets socials adquirits i conquerits després de dècades de lluita.

Les retallades en educació i salut, la pèrdua de drets laborals i les dificultats per a accedir a l’habitatge -totes elles especialment greus a Sitges- han fet empitjorar considerablement les condicions de vida de la gent i han provocat un notable augment de les desigualtats. Aquest escenari ha obligat a l’àmbit local a fer front a l’emergència social gairebé en solitari i topant-se massa sovint amb impediments per part dels governs de la Generalitat i l’Estat. Així ha estat a Sitges on, especialment durant el mandat 2011-2015, l’opció política del govern municipal va ser la d’aplicar, seguint la tònica general, polítiques d’austeritat i de priorització del retorn del deute bancari per davant d’unes necessitats socials agreujades en època de d’atur i crisi. Aquesta situació, però, no s’ha revertit en el període 2015-2019, on el retorn del deute ha continuat sent la primera prioritat del govern municipal. Només un cop bancs i caixes han recuperat el deute, s’han tornat a posar sobre la taula algunes polítiques socials les quals no han aconseguit revertir la situació i, encara menys, assumir el repte de blindar, d’una vegada per totes, els drets socials, bàsics i fonamentals per a tota la ciutadania.

20 21

L’objectiu polític de Guanyem Sitges és que les polítiques socials no siguin partides retallables en èpoques de crisi, sinó que siguin drets blindats la defensa i aplicació de les quals sigui sempre la prioritat pel Govern.

D’aquesta manera, el nostre l’enfocament estratègic passa per l’aplicació de mesures valentes en àmbits clau com l’habitatge, l’emergència social o l’educació per tal de poder garantir un Sitges on els seus ciutadans i ciutadanes hi puguin viure dignament sense ser-ne expulsades.

Per aquests motius, cal que a Sitges incidim especialment en els següents àmbits:

1. Habitatge.2. Emergència social i lluita contra l’exclusió.3. Salut.4. Educació.5. Persones migrades i lluita contra el racisme.6. Infància.7. Joventut.8. Gent gran.9. LGTBIQ+.

1. Habitatge.

La manca d’accés a l’habitatge és una de les gran problemàtiques de Sitges. Es tracta d’un problema global fruit de l’especulació urbanística sorgida de l’aplicació de polítiques neoliberals destinades a la desregulació d’aquest dret, que a Sitges s’ha accentuat per la inacció municipal dels darrers anys. L’habitatge ha perdut la seva condició social i ha passat a esdevenir una mercaderia més. En aquest marc, la situació a Sitges és d’emergència habitacional ja que diversos elements de competència municipal enlloc de lluitar contra la tendència desreguladora, han acabat agreujant una situació crítica. Entre aquests elements hi trobem la manca d’habitatge públic, la nul·la pressió des de les eines de les quals disposa l’Ajuntament com l’Oficina Local de l’Habitatge i la pressió exercida pels habitatges d’ús turístic.

Les dimensions d’aquesta problemàtica són:

A. Dades sobre habitatge.B. Accés a habitatge de lloguer.C. Habitatge d’ús turístic.D. Possibilitat de mantenir-se en l’habitatge llogat.E. Desnonaments / Accés a habitatge de compra.F. Habitatge de protecció oficial.

En la darrera legislatura s’ha redactat i aprovat el Pla Local d’Habitatge de Sitges (PLH), el qual representa una bona guia que radiografia la situació actual de l’habitatge a Sitges i les seves necessitats. Tot i això, cal una actualització d’aquest pla que permeti estudiar amb més profunditat el detall de les dades respecte a l’índex de preus, l’oferta d’habitatge de lloguer, el nombre actual de pisos buits o la marxa obligada de ciutadans/es de Sitges per la impossibilitat de fer front als preus. Tanmateix el Pla és un bon punt de partida que hauria servit per començar a treballar per revertir l’emergència habitacional que pateix Sitges sinó fos perquè el Govern se’n va saltar totalment la calendarització.

22 23

La segona dimensió té a veure principalment amb els preus de mercat del lloguer d’habitatge. Les dades disponibles (com s’ha dit abans, malgrat la seva poca especificitat) indiquen que a Sitges tenim uns dels preus més elevats tant en habitatge de lloguer com de compra. Davant d’aquesta situació, calen iniciatives que incentivin una borsa d’habitatge de lloguer gestionada des de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH). Una borsa on els propietaris es vegin incentivats a posar-hi els habitatges i on els llogaters trobin pisos més assequibles que en el mercat privat.

A l’habitatge oficial, cal que les condicions per poder accedir als que s’han projectat no siguin merament estàndards sinó que tinguin en compte les condicions dels i les sitgetanes en diferents aspectes: salaris, edats i recursos.

Quant a la tercera dimensió, malgrat el debat generat al voltant de l’efecte que té aquest tipus d’habitatge sobre els preus de lloguer, l’evidència fa pensar que l’existència d’habitatge d’ús turístic (HUT) provoca l’augment de preus de lloguer (hi ha menys oferta); a banda d’això, cal parar atenció en els possibles problemes de convivència que es poden donar en edificis on hi hagi aquest tipus d’habitatge entre altres habitatges d’ús convencional (siguin de lloguer o de compra). A més cal destacar que la quantitat d’HUTs que hi ha en funcionament a Sitges actualment és totalment insostenible. Les polítiques municipals dels darrers anys han aconseguit l’aflorament de centenars d’HUTs il·legals dels quals no han estat capaços de resoldre la seva situació. La quarta dimensió implica la problemàtica d’aquelles persones que han hagut de marxar de Sitges per la impossibilitat de seguir pagant els elevats preus de lloguer. El Pla Local d’Habitatge de Sitges quantifica aquest dramàtic flux de gent durant el període comprès entre 1997 i 2013 en 6.161 persones cap a poblacions veïnes de la comarca. Sitges no genera prou quantitat d’habitatge assequible per a la seva població resident.

Pel que fa als desnonaments, no hi ha dades específiques / públiques del nombre de desnonaments practicats a Sitges (sí pel partit judicial de Vilanova). És una realitat sobre la qual s’ha de tenir coneixement. Cal aplicar els protocols, aprovats en la darrera legislatura al Ple Municipal, d’actuació davant desnonaments que no s’estan complint. Cal a més, garantir que l’Ajuntament tingui eines per poder exercir aquests protocols.

Pel que fa a l’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), ens trobem davant la planificació d’uns 552 HPO derivats de l’agrupació al barri de la Plana de totes les promocions que no s’han fet en els darrers anys a Sitges. Cal denunciar el fet d’agrupar tots els HPO enlloc d’anar-los construint dins de cada una de les zones desenvolupades i apostar per una nova distribució per tal d’evitar la segregació.

D’altra banda aquesta quantitat d’habitatges ha de ser una eina de l’Ajuntament per garantir un accés a l’habitatge als sitgetans i sitgetanes. Per això, cal que aquests siguin pisos, en el seu màxim nombre possible, públics i de lloguer.

És per aquestes raons per les que el dret a l’accés a l’habitatge ha de ser una de les prioritat del govern. Per això, Guanyem Sitges reforçarà l’Oficina Local d’Habitatge, tant pel que fa a personal com pressupostàriament i així pugui desenvolupar les accions que s’exposen a continuació.

Què proposem? • Potenciar i millorar l’Oficina Local d’Habitatge amb algunes accions com fer campanya per donar a conèixer a totes les persones propietàries de pisos buits la possibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social amb la garantia, per part de l’Ajuntament, del bon manteniment de l’habitatge; estudiar aplicar bonificacions en l’IBI a aquelles que posin el seu

24 25

immoble a lloguer a través de l’OLH i incrementar la pressió a la banca i a les empreses propietàries de pisos buits que puguin haver a Sitges perquè els posin de lloguer a través de l’OLH, augmentant les inspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta per part dels bancs i de les empreses propietàries.

• Destinar recursos per fer estudis que donin informació sistemàtica, clara i específica del municipi respecte a preus, oferta i desnonaments que permetin fer una diagnosi fidedigna de la realitat sobre aquesta matèria a Sitges.

• Inventariar i crear una base de dades d’habitatges turístics, tant il·legals com legals, mitjançant inspeccions i plans de col·laboració veïnal.

• Incloure a Sitges en l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat.

• Impulsar la Borsa d’Habitatge de Sitges des de l’Oficina Local d’Habitatge, per incentivar a propietaris a llogar els habitatges a través de la Borsa.

• Construir més HPO públic i en règim de lloguer.

• Impulsar models alternatius com la cessió d’ús a cooperatives d’habitatge.

• Treballar en xarxa amb altres municipis per tal que siguin els Ajuntaments els que tinguin capacitat per regular els preus de lloguer, fent de Sitges un referent.

• Sancionar aquells HUTs sense llicència.

• Mantenir la congelació de llicències per HUT. Estudiar desvincular la llicència d’HUT després de la venda de l’habitatge.

• Elaborar estudis que permetin quantificar el flux de sitgetans i sitgetanes que han hagut de marxar del municipi per l’impossibilitat de fer front als elevats preus de lloguer i així analitzar possibles accions i respostes a aquestes circumstàncies.

• Treballar en xarxa amb municipis veïns on es pugui confirmar que hi ha un flux de sitgetans i sitgetanes per establir noves sinèrgies.

• Ser l’Ajuntament el mediador entre propietari/titular del deute i residents per arribar a acords entre les parts en cas de conflictes.

• Ampliar el parc públic d’habitatge per fer front a les situacions d’emergència social.

• Fer ús del dret de tanteig i retracte.

• Reservar el 30% de la promoció per habitatge protegit, en el cas de noves construccions.

• Fomentar l’ús de tots els habitatges disponibles a Sitges establint una taxa als pisos buits no utilitzats.

• Canviar la manera d’entendre la relació entre l’Ajuntament i aquells moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge, com la PAH, 500x20 i Sindicat Llogateres. Hem d’aconseguir posar l’Ajuntament al servei d’aquests moviments amb tot el recolzament possible que hi hagi una relació molt més fluïda i constant entre la PAH i les regidories, serveis socials i l’OLH.

26 27

2. Emergència social i lluitacontra l’exclusió

La vulnerabilitat i la desigualtat posen en risc d’exclusió a molts dels nostres veïns i veïnes, agreujant-se aquesta situació quan parlem de determinats col·lectius, com són les persones grans, les persones amb feines precàries i les persones migrades.

La inclusió social ha de passar per assegurar la igualtat social, eradicar la pobresa, garantir projectes de vida amb plena independència, basada en l’acció comunitària i col·lectiva, en la no estigmatització i en la participació activa i col·laborativa en el disseny de les polítiques socials.

Lluitar contra l’exclusió social ha de ser prioritari per aconseguir un municipi referent en la igualtat social, on tots i totes tinguem oportunitats per desenvolupar els nostres projectes de vida. Guanyem Sitges posem al centre la vida i per aquest motiu hem d’entomar les necessitats socials per construir serveis socials de qualitat, centrats en les persones i d’orientació comunitària i atenent als col·lectius més vulnerables. No podem deixar a ningú enrere.

En la darrera legislatura, hem pogut observar la ineficiència del Govern municipal a l’hora de fer front a aquesta problemàtica, traduint-se en una gestió completament errònia pel que fa, especialment, al projecte de rehabilitació de Can Pere Mestres per destinar-ho a un alberg per a persones sense llar. Aquesta gestió deficient ha provocat malestar veïnal i al mateix temps ha donat oxigen a les posicions més reaccionàries i demagògiques que van veure en aquesta situació la possibilitat de difondre les seves idees excloents, sense cap tipus de base.

Què proposem? • Realitzar estudis per obtenir dades en matèria d’exclusió social (per exemple, número de persones sense llar a Sitges), mitjançant la col·laboració activa amb entitats que treballen aquesta temàtica.

• Fer pressió municipal i prendre mesures concretes per eradicar i evitar les situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones amb pocs o nuls recursos econòmics.

• Realitzar sessions explicatives sobre la incidència real de l’establiment d’albergs per a col·lectius vulnerables, amb dades concretes i reals, i treballar les alternatives amb els veïns i veïnes.

• Dotar a l’àrea de serveis socials de l’ajuntament de recursos suficients per poder realitzar la seva tasca.

• Potenciar la participació activa de les persones usuàries dels serveis socials en el seu propi pla de treball.

• Elaborar Plans d’Inclusió Social que tinguin per objectiu sostenir i apoderar sectors més desafavorits, trencar el cercle viciós del desposseïment i teixir comunitat.

• Vetllar de manera proactiva perquè les persones que tinguin dret a prestacions econòmiques tinguin coneixement de totes les possibilitats i accés a elles.

• Promoure l’acció administrativa de l’Ajuntament com a defensora de les persones usuàries davant les companyies energètiques en casos d’impossibilitat de pagament.

• Garantir l’accés a aliments mitjançant programes de recuperació d’excedents alimentaris.

• Incentivar les iniciatives comunitàries de producció d’aliments adreçades a població vulnerable (Rebost solidari).

28 29

3. Salut.

Entenem la salut com un concepte que va més enllà de l’absència de malaltia. Els condicionants socials, econòmics o ambientals incideixen en gran mesura en l’estat de salut dels nostres veïns i veïnes. En conseqüència, les actuacions relacionades amb la salut han de ser integrals i tenir en compte diferents aspectes, més enllà dels estrictament biomèdics.

L’atenció primària és un dels pilars fonamentals per assegurar la prevenció i una atenció continuada, centrada i propera a les persones. Al mateix temps, és una eina bàsica pel desenvolupament d’un sistema sanitari sostenible. Un dels problemes que pateix Sitges relacionats amb la salut és, com en molts altres municipis, el del tancament de les urgències nocturnes del CAP, amb la consegüent manca de farmàcies de guàrdia (si obren, és per voluntat pròpia). Tot això degut a les retallades que van començar en aquest àmbit l’any 2011 arreu de Catalunya. Cal recordar que la ciutadania és la titular del Sistema de Salut i que, per tant, el seu funcionament no pot anar en contra de l’interès general.

Tres són els aspectes que han de guiar les mesures a prendre en l’àmbit de la salut: prevenció, promoció i protecció de la salut.

Què proposem?

• Portar a terme campanyes de sensibilització i promoció a la nostra vila sobre la importància d’un bon estat de salut i els hàbits de vida saludables.

• Impulsar una campanya de conscienciació de l’ús correcte i necessari del CAP, com a primer contacte amb el sistema sanitari per tal d’evitar el congestionament dels hospitals de referència.

• Fer les gestions necessàries per millorar o renovar l’equipament de diagnòstic per evitar derivacions als hospitals.

• Estudiar la possibilitat de l’ampliació de l’actual centre, perquè serveis com odontologia, pediatria, psicologia, psiquiatria o atenció alimentaria, tinguin els espais adequats per oferir un servei continuat.

• Reobrir les urgències nocturnes del CAP. Per fer-ho, treballarem amb altres municipis que han patit aquesta problemàtica i que han pogut reobrir el servei, com L’Hospitalet de l’Infant o Lloret de Mar.

• Defensar unes condicions laborals dignes pels treballadors i treballadores de la sanitat a Sitges. La millora dels serveis mai pot recaure sobre les condicions laborals d’aquestes persones.

• Garantir, fins la reobertura total del servei d’urgències nocturnes, un servei de transport per a les persones que no disposin de mitjans propis per tal de que puguin arribar als serveis mèdics a Vilanova i la Geltrú o Sant Pere de Ribes.

• Portar a terme campanyes de sensibilització i promoció del dret a una mort digne i a la interrupció voluntària de l’embaràs.

• Portar a terme campanyes de prevenció i informació sobre el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

• Impulsar un servei municipal de salut bucodental amb tarifació social.

• Impulsar un centre d’atenció a la salut sexual per a persones joves.

• Promoure un paper actiu de les persones en les decisions sobre la seva pròpia salut, acompanyades pels professionals, de manera que s’eviti la sobremedicació per damunt de la prevenció i protecció de la salut.

30 31

• Portar a terme estudis que permetin identificar problemes sociosanitaris per barris / zones.

• Garantir l’accés universal al sistema sanitari, facilitant l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària.

4. Educació.

Entenem l’educació com a eina d’emancipació, de desenvolupament individual i col·lectiu, amb capacitat per revertir les desigualtats socials, tot motivant un esperit transformador. L’educació ha de potenciar la cohesió a la nostra vila, fent-la inclusiva. Volem que totes les persones treballin conjuntament en el model educatiu que volem per a Sitges. Per tant, defugim de models altament burocratitzats, on la ciutadania no té accés a una veritable participació en la presa de decisions en aquest àmbit.

Defensem un model educatiu no jerarquitzat, que potenciï l’aprenentatge mitjançant la descoberta del món, la curiositat i l’esperit crític, de manera autònoma. Una educació oberta al seu entorn, inclusiva, que prioritzi l’acció i l’experiència, més enllà de la mera recepció passiva de coneixements. A la vegada, cal entendre que l’educació no és només quelcom que interpel·la a infants o joves, sinó que ha de ser un element de desenvolupament també per a persones de totes les edats.

Des del municipalisme, Guanyem Sitges defensarem el marc de la immersió lingüística. Cal donar tot el suport i assessorament a les escoles per tal que puguin mantenir aquest model, tot i l’ofensiva judicial en contra seva que vivim.

Què proposem? • Establir un veritable sistema de tarifació social en els preus públics de les llars d’infants, seguint les conclusions de la comissió per a la progressivitat fiscal treballada en el Ple en el darrer mandat.

• Promoure sistemes de treball de caire innovador per fomentar la creativitat de les educadores, així com millorar l’atenció primerenca als infants (no només en les llars d’infants, el programa creatiu ha d’anar més enllà i proposar acompanyament, creatiu o no, a l’educació primària, secundària, d’adults i adultes; i la que motivem des de l’educació no formal: lleure educatiu per a 0-3 anys, infants, joves i persones de totes les edats amb o no diversitat funcional).

• Augmentar l’oferta de places públiques d’educació per infants entre zero i tres anys, amb una nova llar d’infants, quan sigui necessari.

• Abordar l’educació com un element permanent i global, habilitant espais educatius municipals més enllà de l’educació reglada com la potenciació de l’escola d’adults, la col·laboració amb l’Agrupament Escolta el CAU o l’escola de música; i de nou lleure educatiu (potenciar també la relació amb el nou Model SIS que està desplegant la Generalitat de Catalunya, actual RUSC: lleure socialment inclusiu i cohesionador).

• Exigir al Departament d’Ensenyament el retorn dels deutes del finançament de les escoles bressol municipals.

• Treballar per municipalitzar les llars d’infants, garantint unes condicions de treball i salaris dignes a les professionals educadores de les Llars d’Infants municipals.

32 33

• Crear l’Observatori Educatiu Municipal, la composició dels quals comptarà amb la participació de tots els agents educatius que componen l’ecosistema educatiu del municipi, amb la finalitat d’analitzar l’educació des de totes les vessants per tal de transformar-ho en un bé comú i compartit entre els ciutadans i ciutadanes.

• Crear programes innovadors contra l’absentisme i l’abandonament escolar prematur amb una oferta formativa per a joves, vinculada també a les possibilitats de llocs de feina en el territori, fomentar el cooperativisme juvenil fomentant el cooperativisme juvenil.

• Garantir l’orientació educativa de tota la ciutadania mitjançant propostes conjuntes fetes pels diferents agents educatius en clau d’equitat (mestres, educadors, EAP’s, serveis socials...).

• Fer ús estratègic del mapa escolar com a instrument per combatre la segregació.

• Crear una política municipal integral de beques i ajuts.

• Reforçar les polítiques i actuacions municipals que tenen un impacte directe en la millora de les condicions d’educabilitat. Crear un nou projecte educatiu de vila amb visió Educació 360: tothom i tot educa, des de que sortim de casa fins que arribem, al llarg de la nostra vida. Amb la finalitat d’aconseguir que Sitges destaqui per la qualitat dels seus centres educatius (suport a projectes innovadors, ajudes econòmiques més enllà del manteniment dels edificis escolars, comunicació àgil i eficient, programes de formació, suport informàtic, suport a l’estudi fora d’horari escolar...).

• Promoure tallers d’assessorament als diferents tipus de famílies.

• Impulsar casals i colònies d’estiu. Ampliar durant els mesos de juliol i setembre l’oferta pública per a afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar.

• Reforçar el projecte d’escola esportiva per fer activitats esportives per als alumnes dels nostres centres educatius.

• Garantir l’obertura dels patis (vigilats) i sales polivalents en hores no lectives, caps de setmana i vacances i treballar conjuntament amb les escoles perquè les seves instal·lacions, tant interiors com exteriors, puguin ser aprofitades, fora dels horaris escolars, com a equipaments de barri per a aquelles activitats que puguin ser compatibles, anant més enllà de la mesura “patis oberts”. Obrir els espais educatius a la resta de la ciutadania.

• Recuperar el servei de Mediació i d’ajuda a la resolució de conflictes veïnals i familiars que facilita els acords entre les parts sense la necessitat d’anar a judici.

• Promoure el diàleg i la col·laboració amb les entitats socials de la Vila, no només en l’àrea d’acció social, sinó també en altres àmbits d’actuació (salut, cultura, habitatge, urbanisme, mobilitat...).

• Fomentar els plans d’ocupació i formació per a aturats de llarga durada. Feina per a les persones que més ho necessiten en les àrees de serveis públics i manteniment urbà de la Vila.

• Motivar el desenvolupament de projectes d’Aprenentatge i Servei, projectes on els participants aprenen quelcom que repercuteix en la comunitat social, a part que vincula l’administració amb els centres educatius i les entitats de la vila.

• Treballar pel manteniment i cura de l’espai públic, però alhora actuant pedagògicament perquè tant residents com visitants respectin els béns públics, fent complir les normes de convivència i civisme.• Defensar una acció coeducativa que vagi des dels currículums escolars fins al contingut dels mitjans de comunicació del municipi, que se centri en acabar amb la socialització de

34 35

gènere i la creació de rols i els estereotips imposats en funció del sexe amb el qual naixem, que se centri en polítiques de sensibilització i campanyes per la igualtat de gènere.

• Ampliar els recursos de les escoles i les biblioteques perquè no s’invisibilitzi la realitat de les persones LGTBIQ+ i dels models de famílies no normatives Fomentar l’educació sexual i reproductiva d’una manera integral, feminista i no criminalitzadora de les opcions sexuals i identitats sexuals diverses que no estigui centrada en la penetració. Eliminar les concepcions violentes de les relacions sexuals i lluitar contra la cultura de la violació i l’encobriment des de les escoles.

• Fomentar una bona gestió dels espais de lleure a les escoles, garantint un repartiment equitatiu de l’espai d’esbarjo per a què tots i totes puguem aprendre jugant al que volem. Repensar l’espai per deixar enrere els patis futbolcèntrics.

• Elaborar un decàleg municipal de bones pràctiques en educació feminista i coeducativa que sorgeixi del debat constant entre famílies, professorat, escoles i consistori. Prioritzar l’adopció i/o seguiment de mesures concretes contra l’assetjament escolar per raó d’orientació sexual, expressió o identitat de gènere i posar en pràctica protocols específics contra LGTBIQ+fòbia als centres educatius municipals.

• Treballar per la recuperació i difusió escolar de la memòria de les dones sitgetanes per tal de situar-les com a elements imprescindibles de la nostra història col·lectiva.

• Regular la publicitat i la propaganda al municipi en coherència amb el model coeducatiu i feminista. Cal tenir tolerància zero amb la publicitat masclista, racista, LGTBIQ+fòbica i xenofòbica.

• Recuperar el punt d’informació i d’atenció de la Universitat Oberta de Catalunya.

• Treballar per un Pla Estratègic del Coneixement conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest serà un projecte supramunicipal que ens aportarà als dos municipis més valor i creixement del coneixement i ens permetrà a Sitges treballar per establir-hi unitats descentralitzades de l’UPC, signar convenis amb l’UPC i assolir col·laboracions i relacions entre Sitges i l’UPC que puguin aportar valors als nostres centres de secundària i a les empreses locals.

5. Persones migrades i lluita contra el racisme.

El municipi és un espai col·lectiu, que compartim totes les persones que habitem Sitges i que pertany a totes elles; per tant, sense distincions, és un espai que s’ha de viure amb el dret de tots i totes per al desenvolupament polític, social, econòmic, cultural…

Sitges ha estat històricament una vila oberta, inclusiva i acollidora. Apostem per seguir en aquest camí i potenciar aquest caràcter de diversitat que tant ens caracteritza. A Guanyem Sitges defensem un paradigma centrat en els drets de ciutadania, els quals impliquen el dret de tots els habitants de Sitges a viure en la vila sense exclusions ni discriminacions de cap tipus, reconeixent-nos a tots i totes com iguals.

Hem vist recentment com a Europa s’està patint una crisi humanitària brutal, davant de la qual Sitges, atenent al seu esperit acollidor i inclusiu, no pot girar-se d’esquenes. La nostra ha de ser una vila refugi i s’ha de dotar de tots els recursos necessaris per acollir a aquelles persones que han de sortir dels seus països per la impossibilitat de mantenir-se en vida. Ens comprometem a potenciar els aspectes de la diversitat

36 37

cultural que, sense dubte, enriqueixen la nostra vila, tractant els possibles conflictes que es generin des d’una posició neutral i pedagògica.

El preocupant auge de l’extrema dreta i les seves posicions xenòfobes i racistes no ens han de comportar fer passos enrere, sinó augmentar els esforços per explicar i tractar de manera eficaç posicions demagògiques que no se sustenten en dades reals. Apostem per models de seguretat que potenciïn la cohesió a la nostra vila, a través de la cooperació comunitària, la prevenció, la mediació i la resolució de conflictes.

Els drets de ciutadania han d’implicar, a més, dotar a totes les persones que viuen a Sitges d’eines de participació ciutadana real.

L’objectiu ha de ser el de promoure la igualtat de drets, deures i oportunitats de la població migrant. La residència ha de ser l’únic requisit per gaudir de la ciutadania plena i per tant per a la concessió de l’únic estatus existent amb garantia i plenitud de drets per a tothom: vot, educació, treball, habitatge, sanitat i accés a la funció pública.

Defensem, per tant, un model basat en el respecte a la pluralitat i a la diversitat cultural, lingüística i de tots els elements que formen la identitat de cada persona.

La venda ambulant que es practica a Sitges, essencialment al Passeig, ha estat tractada pels diferents governs de la vila com un problema a eradicar per la via policial sense tenir en compte la seva dimensió global.

Les dades de l’estudi realitzat pel propi Ajuntament demostren que la gran majoria de persones venedores, quasi un 80%, volen deixar d’haver de sobreviure mitjançant aquesta activitat. El problema real recau en els motius que porten a uns ciutadans a guanyar-se la vida a través d’una activitat no regulada com

aquesta. Les causes les trobem en les dificultats que troben les persones nouvingudes a l’hora a regularitzar la seva situació per tal de poder integrar-se al mercat laboral, degut a una llei estatal racista com és la llei d’estrangeria. Des de Guanyem Sitges apostem per vies més justes i valentes que la via policial, la qual a més d’haver-se demostrat totalment ineficaç, allunya als venedors de la regularització. Exemples com l’organització de la cooperativa del sindicat de manters de Barcelona s’han demostrat eficaços tot aconseguint a través de la cooperació amb l’administració que 150 persones hagin deixat la venda ambulant per entrar en el món laboral reglat.

Què proposem?

• Vetllar perquè l’Ajuntament faci efectiu i garanteixi el dret a empadronar-se de totes i cada una de les persones que ho sol·licitin, evitant posar traves innecessàries i facilitant-ne les condicions d’accés.

• Formar part de la xarxa de Ciutats i Pobles Refugi.

• Facilitar la incorporació d’ofici al cens electoral de totes les persones estrangeres (comunitàries i no comunitàries) que tinguin dret a vot a les eleccions municipals i defensar el dret a vot en tots els processos electorals, incloent consultes i referèndums, de totes les persones que viuen a Catalunya a partir d’un any de residència.

• Impulsar el document de veïnatge per facilitar que els veïns i veïnes de Sitges en situació irregular puguin demostrar l’arrelament a la vila de cara a altres processos d’internament o expulsió.• Fer que l’Ajuntament faciliti tant com sigui possible els informes d’arrelament social i els informes d’integració per a la renovació del permís de residència.

38 39

• Impulsar polítiques de convivència i lluita contra la discriminació.

• Incorporar llibres i materials en diverses llengües a les biblioteques públiques i fomentar projectes extraescolars que reconeguin llengües i cultures de famílies migrades residents als nostres pobles i ciutats.

• Reconèixer i valorar la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

• Facilitar l’accés a tot tipus de participació en al vida cultural i tradicional de Sitges.

• Facilitar espais d’acollida per a totes aquelles persones sol·licitants de protecció internacional.

• Potenciar les polítiques de reconeixement i reparació. Revisarem la història local i reconeixerem les víctimes de la colonització i l’esclavitud, i les seves conseqüències, assumint la responsabilitat des d’un punt de vista moral i simbòlic.

• Oferir assessorament sociolaboral i legal i plans d’inserció sociolaboral a les persones que realitzen venda al carrer no regulada.

• En el cas d’aquestes persones venedores que no resideixin a Sitges, establir col·laboracions amb municipis de residència per tal d’oferir els plans d’inserció.

• Prendre el compromís a exercir el principi de la no col·laboració amb els cossos policials en relació a una llei, la d’estrangeria, que vulnera drets humans fonamentals.• Defensar que les policies locals no requereixin la situació administrativa per temes d’estrangeria a les conciutadanes.

• Demanar la derogació de la Llei d’estrangeria.

6. Infància

Defensem que a Sitges els serveis municipals es desenvolupin per i amb la infància. Els i les nostres infants han de ser ciutadania plena, amb drets i deures. A la vegada, cal donar suport a les famílies en moments de greu deteriorament de les condicions socioeconòmiques patides. Cal impulsar programes que facin pedagogia i transmetin hàbits i valors participatius, i que permetin l’apropament dels infants, dels joves i de la població en general a la gestió dels afers públics.

Què proposem? • Implementar plans municipals de drets i oportunitats de la infància.

• Promoure plans integrals en la Infància, d’actuació intensiva i sostinguda que no estigmatitzin als infants en risc.

• Impulsar equipaments i programes de suport suficients. Aquest impuls pretendrà que tota titularitat, finançament i gestió sigui pública, i amb corresponsabilitats local i supralocal, amb garanties de qualitat, equitat i accés lliure i gratuït per totes les famílies que ho demandin.

• Promoure assemblees i tallers participatius des dels centres educatius per apropar els infants als afers públics.

• Enaltir els drets dels infants, incorporant la seva mirada en l’elaboració de pressupostos municipals i donant-els-hi el màxim reconeixement polític possible en els organigrames municipals.

• Revisar del sistema de protecció a la infància en casos de violència masclista.

40 41

• Atorgar ajuts econòmics per garantir la participació de tots els infants que ho vulguin en les activitats culturals, educatives o esportives de la vila.

• Realitzar barri a barri un mapa d’espais “friendly” per als més petits que inclourà places i espais públics on els infants tinguin dret al joc al carrer i així es recuperi un hàbit d’idiosincràsia cultural mediterrània. Aquests espais es pacificaran i realitzarem mesures d’intervenció i/o d’obres urbanístiques per dotar-los de mobiliari urbà, elements i jocs adients als infants.

• Mantenir els parcs infantils públics en constant bon estat de conservació i neteja, amb la finalitat de naturalitzar els espais amb arbrat i l’ús de materials no plastificats.

7. Joventut.

Sitges té i ha de seguir tenint un jovent arrelat i actiu al municipi. Defensem que la gent jove de la nostra vila tingui possibilitats reals de desenvolupar un esperit crític i comunitari, mitjançant la participació activa en les diferents entitats i activitats de la vila, que impulsin els seus propis moviments i creïn òrgans pel seu apoderament i autogestió de les seves vides i les seves activitats. Com Ajuntament, donarem tots els instruments als i les nostres joves per aconseguir-ho.Les persones joves de Sitges han de poder bastir projectes de vida que no impliquin haver de marxar del nostre municipi por causes involuntàries. Hem de crear una vila que doni resposta i sortida a tot el potencial de la nostra gent jove. Volem aplicar mesures amb capacitat real per incidir en les trajectòries vitals del jovent sitgetà, per tal de modificar el rumb de les seves vides i possibilitar canvis reals en el seu futur.

Una de les nostres grans preocupacions és la situació dels i les joves sitgetanes, que en moltes ocasions es veuen abocades a la

precarietat i/o a haver de deixar la nostra vila. El treball a Sitges per a la gent jove és, massa sovint, temporal i normalment dins del sector de l’hostaleria; un sector amb unes condicions laborals deficients (estacionalitat, mals horaris, moltes hores…). A aquesta situació cal sumar els preus de l’habitatge a Sitges, que si ja representa un problema per a les persones adultes, en el cas dels i les joves es multiplica exponencialment.

Un àmbit d’actuació prioritari ha de ser el del carrer com espai públic on la gent jove es troba i es relaciona, més enllà del model d’oci clàssic consumista. L’Ajuntament ha de vetllar per trobar espais on la gent jove pugui relacionar-se i tenir llibertat d’actuació, afavorint el seu desenvolupament. Els carrers han de servir també per jugar a pilota, desenvolupar esperit artístic, etc.

Massa sovint, es tracta la gent jove amb paternalisme i condescendència. A Guanyem Sitges, com a candidatura amb una important participació de gent jove, rebutgem aquesta concepció de la joventut, i apostem per crear les condicions que permetin als joves gestionar les seves vides de manera autònoma.

Què proposem?

• Establir serveis d’informació i assistència sobre relacions afectives-sexuals / consum de drogues / diferenciació de problemàtiques psico-socials específiques de la joventut.

• Donar ajut psicològic gratuït pels adolescents, entre altres, per fenòmens com el bullying.

• Portar a terme campanyes de sensibilització sobre nutrició específica per a gent jove, lluitant contra el sedentarisme de forma activa i conscienciant envers trastorns alimentaris.

42 43

• Revisar el POUM i el Pla d’Equipaments per donar viabilitat a la construcció d’una residència per a joves. La idea d’aquesta residència es centra en el fet de disminuir el cost del lloguer d’un pis a través de compartir els espais comuns.

• Analitzar el nombre de joves que de Sitges estudien a l’UAB i valorar la viabilitat de treballar amb altres Administracions competents l’impuls d’un servei de transport urbà d’autobús que connecti Sitges amb el Campus de Bellaterra. Aquesta proposta Guanyem Sitges voldrem treballar-la conjuntament amb els Ajuntaments de la resta de municipis del Garraf. Oferiríem així transport públic directe entre la comarca i un dels Campus més potents del país.

• Donar facilitats reals per l’accés a habitatge.

• Aprofitar el potencial artístic de les persones joves que s’estan formant a Sitges oferint espais de trobada amb entitats, associacions i administració municipal. Fer de la seva estada a Sitges tota una experiència de vida.

• Acompanyar als joves sense xarxa familiar, atenent la situació de joves migrants i extutelats que es troben en situació de carrer promovent recursos per la seva transició a la vida adulta.

• Exigir a l’Estat i la Generalitat que actuïn exercint les competències que tenen encomanades i la corresponsabilització en l’abordatge de la situació anterior.

• Destinar espais públics on desenvolupar diferents activitats d’oci, culturals, d’educació no formal…

• Establir un sistema de descomptes en activitats culturals com visites a museus, cinema, teatre i concerts (Carnet pels Joves de Sitges).

• Promoure descomptes en el transport públic. Transport públic de dilluns a divendres gratuït pels estudiants que n’hagin de fer ús.

• Establir accions que fomentin la participació de les persones joves en la definició i implementació de polítiques de joventut. A més a més, cal fer polítiques formatives de les diferents entitats que existeixen al municipi, fomentar que participin en el desenvolupament social i cultural de la vila.

• Fer un nou Espai Jove autogestionat i que sigui un espai de participació dels joves (amb més espais d’assaig per grups, més sales insonoritzades, més aules d’estudi i més espais d’oci dins del mateix).

• Fomentar l’art urbà pels joves en espais definits.

• Ampliació del pressupost de joventut amb propostes promogudes pel Consell de Joves.

• Fer jornades esportives també per a joves, gratuïtes, perquè entrin en contacte amb diferents esports locals (també skate, patinet, etc.), per tal de motivar-los a practicar algun esport i no fomentar el sedentarisme.

• Promoure una visió inclusiva del món de l’esport que permeti la pràctica a tota la ciutadania.• Coordinar actes i activitats entre tots els instituts del municipi. Fomentar relacions entre els estudiants dels diferents centres en espais i debats. Accions proactives per conèixer les necessitats del jovent.

• Promoure espais d’assessorament i orientació sobre estudis superiors i circuits vitals.

44 45

8.Gent gran.

En els pròxims anys el creixement del nombre de persones grans tindrà cada vegada més pes en la població. L’any 2031 hi havia uns 11,7 milions de persones de més de 65 anys que representarà el 25,6% sobre la població en el conjunt de l’Estat espanyol. A Catalunya el 2017 representava un 18,6%. L’afebliment de les xarxes familiars i socials fan que moltes d’elles es sentin soles. La soledat té una repercussió clara en la salut de les persones i de la seva qualitat de vida.

Cal detectar i prevenir necessitats emergents a mig i llarg termini, especialment les que afecten l’envelliment de la població. També cal treballar des d’un model de serveis socials que lluiti contra segregació entre capes generacionals i aposti per models intergeneracionals.

Creiem que els espais municipals destinats a gent gran van més enllà del Centre de Dia i els Casals, per això atendrem les necessitats, inquietuds i reivindicacions intel·lectuals, artístiques, esportives i emocionals de la gent gran de Sitges amb programes i activitats que permetin desenvolupar i gaudir plenament de la tercera edat.

Què proposem?

• Incrementar la participació social activant l’associacionisme de la gent gran i les xarxes socials informals.

• Estudiar la creació de nous parcs d’envelliment actiu (amb elements per fer moure el cos) i establir un criteri d’equitat en la seva distribució per barris, en espais més cèntrics per a fer-los més accessibles i en llocs propers als casals d’avis i dels parcs infantils.

• Lluitar contra la solitud no volguda de les persones grans, oferint un conjunt de serveis i promovent la participació comunitària.

• Fomentar els habitatges tutelats de caràcter públic i afavorir la creació de projectes d’habitatge comunitaris mixtes de gent gran i joventut.

• Adequar els espais per a les persones grans a les seves necessitats per desenvolupar una vida autònoma i independent.

• Garantir un envelliment digne i autònom a les persones grans al municipi en general i als centres i residències en particular, oferint un conjunt de serveis i promovent la participació comunitària. Incloure en els plecs de clàusules per a la contractació de la gestió de residències de persones grans de titularitat municipal, l’obligatorietat que tot el personal estigui format en la diversitat LGTBIQ+ per a la seva sensibilització i per garantir els drets de les persones LGTBIQ+.

9. LGTBIQ+.

La justícia de gènere i LGTBIQ+ ha de ser una prioritat transversal del conjunt de les polítiques públiques. Per aconseguir aquesta transversalitat és imprescindible, que l’estructura organitzativa de les polítiques de gènere sigui reforçada i més enllà de gestionar determinats serveis específics sigui un àmbit efectiu de dinamització, seguiment i suport al conjunt dels departaments per incorporar la perspectiva de gènere: formant al personal de l’Ajuntament, establint referents en totes les àrees, avaluant sistemàticament l’impacte de gènere de les intervencions, fent pressupostos feministes, adaptant els sistemes d’informació, incloent clàusules d’igualtat en contractes, convenis i subvencions entre altres mesures, fent-ne seguiment i establint mecanismes de sanció en cas d’incompliment.

46 47

Què proposem?

• Integrar la regidoria de feminismes i LGTBIQ+, la qual garantirà la transversalitat a totes les regidories de l’Ajuntament i organismes i empreses dependents. Cal situar aquestes polítiques a alcaldia per tal que tinguin suficient suport polític, una visió general de les actuacions municipals i la capacitat per coordinar el treball intersectorial i transversal.

• Crear, des del municipi o des del Consell Comarcal un Pla local LGTBIQ+ a través d’un procés participatiu i obert a la ciutadania així com el desplegament de la llei contra la LGTBIQ+fòbia. Fomentar la visibilització, formació a professionals, persecució de la discriminació, promoció de la salut (campanyes de prevenció, no-discriminació i despatologització), inclusió de la perspectiva LGTBIQ+ en els plans municipals (infància, joventut, gent gran, salut, etc) i el suport a la creació d’entitats.

• Adequar l’administració a la diversitat actual de models familiars flexibilitzant els requisits i integrant definicions de família més amplis i diversos. Garantir que la normativa municipal relativa als drets humans i els plans i programes estratègics incorporin la perspectiva de gènere i la diversitat LGTBIQ+.

• Oferir eines de prevenció, detecció i protecció de situacions d’assetjament masclista i assetjament del col·lectiu LGTBIQ+ i posar a disposició una persona de referència a cada àrea.

• Crear un manual de bones pràctiques comunicatives de l’Ajuntament, amb col·laboració de les organitzacions feministes, LGTBIQ+ i mitjans de comunicació locals. Per incloure la perspectiva de gènere i la diversitat LGTBIQ+ en la comunicació interna i externa de l’Ajuntament. Utilitzar el llenguatge de manera inclusiva i tenir en compte les persones trans i no binàries i la diversitat de models de família en

formularis i documents. Vetllar per un ús inclusiu i respectuós del llenguatge i les imatges als mitjans de comunicació públics i a Internet que eviti el sexisme, els estereotips, l’estigma, el binarisme de gènere i les expressions LGTBIQ+fòbiques.

• Establir un Consell LGTBIQ+ d’àmbit municipal i/o comarcal, accessible, participatiu, convertint-lo en l’espai consultiu i de seguiment de l’execució del Pla Local LGTBIQ+, entre d’altres accions. Per dinamitzar i incentivar la participació del moviment LGTBIQ+ en el disseny i l’aplicació de les polítiques municipals per a la diversitat i la promoció de polítiques públiques transversals en totes les àrees del govern.

• Impulsar un Centre LGTBIQ+ d’àmbit municipal o comarcal, per tal de comptar amb un espai públic a la ciutat o territori on assegurar serveis d’acompanyament, informació i assessorament sobre el fet LGTBIQ+, així com un centre de recursos permanent amb diversos espais disponibles a disposició de les entitats i del conjunt de la ciutadania. Alhora el centre serà també un espai de socialització, visibilització i normalització.• Promoure la confecció d’un mapa interactiu de les associacions, col·lectius i entitats de dones, feministes i LGTBIQ+ del municipi o comarca per tal d’identificar i visibilitzar les xarxes organitzades; conèixer l’abast i interessos participatius, conjuntament amb les seves aliances i potencials aliances; i concretar els principals àmbits d’interès de treball i les possibles agendes comunes amb l’Ajuntament. La voluntat d’aquest mapa passarà per convertir-se en una eina per l’Ajuntament i per les organitzacions del municipi per facilitar el treball en xarxa i construir espais comuns de reflexió i intercanviï.

• Reforçar les línies de subvencions específiques adreçades a entitats i col·lectius feministes i LGTBIQ+ del municipi i projectes entorn de la justícia de gènere i la diversitat LGTBIQ+.

48 49

• Impulsar la visibilització dels models de diversitat LGTBIQ+, en especial persones transsexuals i transgènere, als mitjans de comunicació públics municipals i també en les campanyes de difusió de festes i esdeveniments del municipi.

• Fer del dia de l’Orgull una jornada de reivindicació i lluita social que, tot i integrar elements festius i de celebració, s’allunyi de la mercantilització del col·lectiu i la diada. Fer visible i integrar totes les identitats diverses que s’hi representen: gais, lesbianes, bisexuals, persones trans, intersex, queer i no binàries.

• Garantir el reconeixement de les diverses identitats sexuals i de gènere a través de l’agenda de celebracions públiques. Fer del Consistori un actor proactiu en la celebració de les diades de la visibilitat bisexual, intersex, trans i lèsbica i no només de l’Orgull.

50 51

Cultura, Festes i Esport

Eines de convivència i llibertat

La cultura, entesa com aquell conjunt de manifestacions tradicionals, i com l’expressió material i espiritual d’una comunitat, d’un poble, ha de ser un dret garantit per les institucions públiques. El dinamisme del teixit cultural d’un col·lectiu és un indicador de la seva salut i de la participació ciutadana vers la comunitat.

La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, en l’article 27, manifesta que tota persona té dret a participar de manera lliure en la vida cultural de la comunitat, tot gaudint de la participació i del benefici comunitari. El municipi, però, ha de ser el primer portal d’entrada cap a aquesta vida cultural, i n’ha d’assegurar la seva consolidació, accés, promoció i bona praxis. De manera tangible, les polítiques culturals han d’assegurar el dret universal a la Cultura.

És el govern local el primer responsable de promocionar els escenaris idonis per una bona confluència entre els diferents prescriptors culturals, associatius i esportius. El dret a la cultura com un eix de transformació social i cohesió de la comunitat ha d’estar garantit per la política municipal, cap als sitgetans i sitgetanes i des dels sitgetans i sitgetanes. La cultura, el teixit associatiu i l’esport ha de ser el centre promotor de l’esdevenir de Sitges, dotant-los dels instruments operatius, econòmics i estructurals necessaris i efectius. Ni la cultura, ni l’activitat associativa, ni l’esport han de ser un producte de consum per enriquir a uns pocs agents que han arribat a monopolitzar i capitalitzar l’accés a l’activitat sociocultural del nostre poble.

El municipi ha de vetllar per una bona distribució dels equipaments i espais, necessaris per a realitzar totes aquelles activitats culturals i esportives, generant un retorn directe cap al conjunt de la comunitat.

El sector cultural, associatiu i esportiu ha de poder mantenir un equilibri entre la projecció exterior, oferint al visitant la possibilitat d’entrellaçar-se amb el coneixement i les

52 53

experiències que es poden compartir en aquests escenari; i entre la participació democràtica dels sitgetans i sitgetanes que dia rere dia mouen el dinamisme de tot aquest teixit cultural, associatiu i esportiu. El consum de cultura i la pràctica d’esport s’associen no només a la salut pública de la comunitat, essent un pal de paller dels valors cívics, sinó també a la millora de la vida interior de cada persona.

Des de Guanyem Sitges apostem decididament per una política local activa, participativa i vertebradora vers la realitat cultural, associativa i esportiva.

Per aquests motius, cal que a Sitges incidim especialment en els següents àmbits:

1. Accés i participació.2. Polítiques de memòria democràtica.3. Talent local.4. Equipaments municipals.5. El consistori i les polítiques culturals.6. Els clubs i l’esport federat.7. Esport, oci i lleure.8. El teixit associatiu.9. Prescriptors culturals, associatius i esportius.

1. Accés i participació.

L’accés a la cultura de manera lliure, gratuïta, universal, equitativa i democràtica és una fita per Guanyem Sitges, essent un dret fonamental i inalienable. No entenem el fet de participació cultural, associativa i esportiva des d’un punt de vista de rendibilitat. Anem al significat més genuí d’aquests conceptes, al de dissenyar els valors personals de tota persona que hi formi part, part vertebradora de la quotidianitat més íntima i personal; i que a la vegada conflueix per generar una identitat comuna i compartida. Aquestes eines, ens permetran construir uns ciutadans creatius, crítics, solidaris, democràtics i lliures. La cultura, el teixit associatiu i l’esport local necessiten els recursos municipals per existir.

Què proposem?

• Crear el forfet cultural “tarifa plana” i descomptes a les activitats culturals públiques, privades i de diferents associacions i entitats.

• Fer una programació estable de diferents disciplines i oferta de manera gratuïta.

• Promocionar el consum cultural en aquells segments detectats amb baixos nivells d’interès cultural: adults amb estudis bàsics, adolescents, persones amb risc d’exclusió social (i cultural).

• Impulsar i fomentar la implementació d’un IVA cultural super-reduït.

• Facilitar a les noves persones residents l’accés a la cultura sitgetana mitjançant una campanya i atenció específica.

54 55

2.Polítiques de Memòria Democràtica. Des de Guanyem Sitges trobem essencial assegurar la memòria democràtica com un dret que el poder públic ha de garantir a la ciutadania. Cal reivindicar les persones, els col·lectius i els moviments socials que han lluitat per la llibertat i la igualtat al nostre poble i que, pel contrari, no es troben prou representats ni reconeguts en la imatge que s’ha creat del passat sitgetà.Volem crear un programa de memòria democràtica per desenvolupar diferents línies d’acció per conèixer la nostra història i fomentar la participació en la construcció de la imatge pública del passat compartit.

Què proposem?

• Impulsar recerca local a través de beques i projectes d’investigació.

• Millorar, condicionar i fer accessible el servei arxivístic del municipi a través de la modernització de l’Arxiu Històric Municipal de Sitges.

• Fomentar els projectes educatius al voltant de la memòria democràtica, oferint tallers i formació al professorat, generant material escolar.

• Fomentar la col·laboració entre el sector públic i els grups d’estudi locals i territorials per implementar accions concretes i objectes d’investigació.

• Juntament amb la Regidoria d’Urbanisme, és importantíssim aprovar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPAC) aquest 2019, per tal d’assegurar-nos les garanties legals de conservació del patrimoni de Sitges, així com la seva senyalització i divulgació.

• Il·lustrar l’espai públic, posant en valor espais històrics, naturals, artístics. Realització d’un estudi sobre el nomenclàtor sitgetà i obrir-ne un debat públic i participatiu per a possibles revisions, compartint coneixement.

• Potenciar el treball en xarxa, col·laborant amb institucions públiques (com el Memorial Democràtic) i entitats dedicades a la memòria democràtica (com la Xarxa Mai Més que impulsa l’Amical de Mauthausen, la Xarxa de municipis contra la impunitat franquista, l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics, etc.).

• Realitzar accions concretes en política commemorativa i de divulgació (com la col·locació d’Stolpersteine en memòria dels sitgetans als camps nazis o altres tipus d’espais memorials), inserides dins un programa cultural més ampli sobre la lluita per la llibertat al nostre poble, que inclogui cicles de conferències, audiovisuals, publicacions, etc.

3.Talent local.

Ens trobem davant d’una fuga del talent local. Cal fomentar, acompanyar i protegir el talent local, evitant la seva fuga fora del territori. Vetllar per aconseguir un procés d’arrelament de tot aquell talent local que es vol quedar a Sitges a desenvolupar la seva creació artística. Cal assegurar un acompanyament, conèixer les seves necessitats quant a material, espais d’assaig, formació i assessorament en diferents àmbits.

Cal posar en valor no només el talent local sitgetà de disciplines consolidades, com l’art, la dansa, la literatura, i en esports majoritaris, sinó també en aquells àmbits per desenvolupar i minoritaris. Des de Guanyem Sitges considerem molt important posar en valor els escenaris multiculturals que es presenten vius a la nostra vila i reivindiquen el seu espai.

56 57

Què proposem?

o Programa Talent Local: Arrela’t!

o Fomentar una xarxa estable en el sector, creant sinèrgies entre el sector privat i el públic.

o Localitzar línies d’ajut del sector públic i privat, i acompanyar en els processos per implementar projectes professionals en el territori.

o Facilitar els espais de co-creació, d’assaig, fomentant el fet de posar i compartir les creacions artístiques.o Possibilitar la creació de línies d’ajut pròpies.

o Fomentar sinèrgies amb la realitat multicultural de Sitges, fomentar activitats culturals de disciplines alternatives i nous camps d’expressió artística, amb una participació directa i oberta de la ciutadania.

4. Equipaments municipals.

Cal anar més enllà amb l’aprofitament dels equipaments culturals municipals, redefinint la usabilitat i fent sostenible els plans d’usos de cada espai. Des de Guanyem Sitges volem fomentar l’ús dels equipaments municipals per a totes aquelles associacions i entitats del territori.

Què proposem?

• Crear i gestionar un Hotel d’Entitats a l’antiga Casa del Poble o/i a l’edifici Annex a l’edifici Centre Cultural Miramar.

• Dissenyar un pla d’usos del subterrani d’El Retiro, com espai de les comissions municipals.• Recuperar l’ús públic del Mercat Vell amb l’objectiu de ser

un espai multidisciplinari de gestió municipal però obert a les diferents realitats artístiques i culturals del territori i que funcioni com a Micro-teatre, sala de conferències i/o d’exposicions temporals.

• Estudiar la viabilitat d’una tercera Biblioteca Municipal, a la zona de Santa Bàrbara, necessària per donar resposta a les necessitats actuals tant de foment de lectura com de zona d’estudi.• Crear un equipament per ubicar-hi l’Escola Municipal de Música i altres disciplines artístiques que puguin desenvolupar el propi Ajuntament o el teixit associatiu.• Centralitzar els elements tradicionals de la Festa Major a l’Espai Cultural de l’Escorxador, fent-ne un espai compartit per les associacions i entitats del folklore sitgetà que no estan sota del paraigües de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

• Fer de l’antic Patronat d’ASC un espai municipal de co-creació artística i/o intel·lectual.

• Cedir l’espai de l’Ermita de Santa Bàrbara a la Colla Jove de Castellers de Sitges.

5. El Consistori i les polítiques culturals.

Existeix un desaprofitament dels recursos econòmics i humans que es dediquen a la gestió cultural degut a la sobresaturació del calendari i la no coordinació de les accions dels diferents prescriptors. Per tant, cal dissenyar un programa a mitjà termini amb objectius i línies d’acció per gestionar tota l’activitat cultural de Sitges, des de l’associacionisme, l’àmbit privat i la gestió pública; també racionalitzant tota l’oferta de festivals.

La cultura és motor de retorn socials, econòmics i (re)culturals. Genera ocupació, motiva a la innovació, i fomenta i consolida un model paral·lel al turisme de massa: el turisme cultural.A més a més, entenem que totes les mesures proposades no

58 59

es podran dur a terme si no es soluciona la manca de recursos humans de l’organigrama intern de la Regidoria de Cultura, Tradicions i Festes. Per tant, és necessari i urgent dotar i augmentar el personal dedicat a polítiques culturals, tant a la seva planificació, disseny creatiu com execució administrativa diària.

Què proposem? • Planificar i gestionar un calendari sostenible d’activitat cultural.

• Fomentar la creació de sinèrgies de coordinació entre entitats i prescriptors que organitzen actes culturals.

• Implementar de forma real direccions d’àrees, les quals dirigeixin les polítiques culturals de Sitges.

• Crear un cos especialitzat d’esdeveniments que faci el suport extern necessari a prescriptors i la gestió directa en l’organització, preproducció, producció i execució d’esdeveniments en diferents àmbits, des del tècnic, al conceptual, fins a la logística tècnica.

• Continuar de manera proactiva amb les publicacions pròpies de l’Ajuntament de Sitges, detectant aquells àmbits, temes i disciplines que els hi manquen publicacions de referència, amb edicions directes des de la regidoria o establint coedicions amb altres institucions.

• Promocionar la Llengua Catalana com a eix cohesionador i vehicle de producció i consum cultural, construint sinèrgies amb les altres llengües presents al territori.

• Detectar i atendre les lluites en contra de la precarietat laboral en el sector cultural i esportiu, incidint en una millora de les

relacions contractuals existents. Creació de l’Estatut de l’Artista i l’Estatut de l’Esportista, assessorant als diferents prescriptors la seva implementació.

6. Els Clubs i l’esport federat.

Des d’inicis del segle XX que a Sitges s’ha practicat esport de manera regular, reglat i amb competicions locals, nacionals i internacionals.

Què proposem?

• Crear uns programes d’acompanyament actiu als esportistes federats amb projecció internacional.

• Confluir amb ens supramunicipals per la creació d’unes instal·lacions d’atletisme.

• Coordinar de forma eficient les instal·lacions i les activitats de la Piscina Municipal i del Club Natació i esdevenir així una oferta mancomunada.

• Obrir un procés de participació amb les entitats esportives que utilitzen els diferents equipaments actuals (estadis municipals, pavellons, skatepark…) per a definir els seus usos, revisar-ne o crear-ne de nous equipaments.

7.Esport, Oci i Lleure.

Sitges està envoltat de Natura: el Mar Mediterrani i el Massís del Garraf. Aquests escenaris ens donen la gran oportunitat de poder fomentar l’esport a l’aire lliure, de transformar i sumar hores d’oci amb bons hàbits i pràctiques saludables.

60 61

Què proposem?

• Crear zones d’esbarjo públiques i accessibles per a la pràctica de l’esport a l’aire lliure.

• Fomentar l’esport a les escoles i instituts, així com donar suport a les estafes i activitats dirigides a infants.

• Facilitar l’organització d’activitats esportives i col·lectives que es desenvolupin a la via pública.

• Potenciar el turisme esportiu, sostenible i respectuós amb el medi natural, i com un model turístic alternatiu.

8. El teixit associatiu.

Sitges ha estructurat una solidesa en activitat sociocultural i esportiva al voltant de les associacions. Aquest llarg camí, iniciat fa més d’un segle, es reivindica activament com un teixit viu a través d’associacions, entitats i clubs que formen l’entrellat cívic de la nostra comunitat. Existeixen associacions amb més de cent anys, clubs esportius amb més de setanta-cinc anys, i entitats i col·lectius amb més de cinquanta. Si bé les llistes oficials arriben a unes dues-centes entitats, col·lectius, clubs i associacions, la realitat del Sitges cultural i associatiu va més enllà. Des de Guanyem Sitges som conscients de la importància que té aquesta estructura vertebradora per la salut pública de Sitges, entesa més enllà del concepte sociosanitari, i motoritzant la vida cultural i esportiva dels nostres vilatans.

Què proposem? • Obrir el Consell de Cultura i Consell de l’Esport a totes aquelles entitats, associacions i col·lectius que formen part del directori municipal, per potenciar-lo com a espai de suport a les associacions, donant assessorament i acompanyament.

• Aprofitar els canals de comunicació de l’Ajuntament per a difondre les activitats que les entitats, associacions i col·lectius organitzin.

• Aplicar exempció de taxes per aquelles activitats que es desenvolupin a la via pública o que requereixin d’equipaments públics.

9. Prescriptors culturals, associatius i esportius.

El sector cultural, associatiu i esportiu es connecta dinàmicament amb el sector privat. Són molts els prescriptors d’aquestes activitats que provenen de l’àmbit privat i que poden esdevenir un agent extern però actiu alhora de generar activitat.

Des de Guanyem Sitges apostem perquè totes aquestes empreses del sector cultural i esportiu sumin voluntats vers la participació ciutadana i vertebradora de la voluntat democràtica més àmplia de la cultura, l’associació i l’esport. Des del galerisme, passant pel sector educatiu especialitzat en arts, música, dansa; i fins arribar als estudis de disseny i producció d’audiovisual: tots són prescriptors.

62 63

Què proposem? • Crear un directori d’agents prescriptors i empreses culturals i fomentar l’estructuració d’una xarxa territorial professional, assessorant de manera activa al sector.

• Crear un espai de suport a les associacions, per tal de donar assessorament i acompanyament.

• Estudiar la viabilitat de crear una llibreria municipal, per tal de, no només poder fer arribar al públic les publicacions pròpies de l’Ajuntament, amb preus públics, sinó també de poder donar el servei de llibreria de referència a Sitges.

• Rebaixar les taxes per aquelles iniciatives econòmiques que permetin un accés públic a la cultura.

64 65

Models Econòmics

Recursos i organitzacions al servei de les persones

Per models econòmics entenem la manera en què, com a so-cietat, ens relacionem amb els recursos que tenim disponibles, com incidim sobre ells i de quina manera els redistribuïm, se-guint determinats objectius. El nostre objectiu principal és clar: posar tots els recursos disponibles al servei de les majories i això passa per entendre que l’economia és la que ha d’estar al orientada a les persones i no a l’inversa, com se’ns vol ven-dre des de perspectives econòmiques neoliberals que posen al centre el benefici econòmic i no la vida.

La fi dels sistemes econòmics alternatius al capitalisme durant la dècada dels anys 80, va donar pas a una visió neoliberal cen-trada en el benefici privat, despullant als poders públics de tota capacitat per organitzar els recursos en benefici de la societat. Aquest enfocament, a més, va suposar que interessos privats s’apropiessin d’allò que pertanyia a tota la societat a través de privatitzacions d’empreses públiques. Se’ns ha volgut vendre la idea de que allò privat és més eficient que allò públic quan la realitat ha demostrat els múltiples fracassos d’iniciatives priva-des que, finalment, s’han hagut de solucionar de manera públi-ca: privatitzen els beneficis, socialitzen les pèrdues.

Aquesta lògica mercantilista ha volgut convèncer la societat de que l’economia és quelcom que funciona de manera indepen-dent de la política i que, per tant, els fenòmens econòmics són irreversibles i incontrolables. Aquest enfocament, però, no ha aconseguit millorar la vida de les persones ni és cert.

Guanyem Sitges defensa de manera expressa la democratit-zació de l’economia; això suposa que com a societat hem d’u-tilitzar totes les eines que tenim a l’abast per assegurar que l’activitat econòmica dóna resposta a les necessitats de totes les persones, fent una distribució racional dels recursos dis-ponibles. Apostem per la diversificació econòmica, a la vegada que defensem una ocupació de qualitat pels interessos de tots i totes.

Treballarem amb la voluntat de municipalitzar aquells serveis que, considerant bàsics, siguin més viables de fer-ho dins de la propera legislatura 2019-2023. Abans de municipalitzar, estu-diarem bé les concessions, mirarem quines acaben aviat, ava-luarem la viabilitat econòmica i no prorrogarem concessions de servei si els estudis ens donen resultats viables de munici-palització. Un cop detectades les més factibles, cal encomanar estudis per saber quan i com es poden municipalitzar.

66 67

Per aquests motius, cal que a Sitges incidim especialment en els següents àmbits:

1. Turisme.2. Comerç.3. L’Ajuntament com a element d’activació econòmica.4. Impuls del sector primari.5. Fiscalitat.6. Ocupació.

1. Turisme.Som conscients de que el turisme és el motor bàsic de l’eco-nomia sitgetana i, per tant, una activitat que cal preservar i po-tenciar. Tanmateix, hi ha diversos aspectes relacionats amb el turisme sobre els que cal actuar de manera urgent i decidida. En primer lloc, és evident que els grans beneficis que genera aquesta activitat no reverteixen en totes les persones treba-lladores d’aquest sector, on les condicions laborals precàries estan a l’ordre del dia: el cas més paradigmàtic és el de les cam-breres de pis (“kellys”), fent-se extensiu a altres tipus de feina relacionades amb l’activitat turística. Veiem com poblacions altament turístiques com la nostra són les que pateixen més descompensació entre rendes de treball i cost de vida.

D’altra banda, a la nostra vila hi ha una dependència excessiva cap a la indústria del turisme, un únic sector productiu que, a més, està sotmès a externalitats (climàtiques o socials) que po-den causar veritables situacions d’inestabilitat.

Finalment, cal que repensem entre tots i totes les sitgetanes quin tipus de turisme volem per a la nostra vila. Guanyem Si-tges defensem un turisme sostenible, respectuós amb el gran patrimoni que tenim al nostre poble, que no incideixi negativa-ment en el medi ambient i que sigui generador de qualitat pels treballadors.

Què proposem?• Potenciar el Consell de Turisme per tal de debatre la situació actual del sector, les seves mancances i les seves prioritats; el model turístic de Sitges amb tots els agents implicats, sense exclusions: treballadors i treballadores, sindicats, teixit associa-tiu, teixit empresarial, associacions veïnals…, etc.

• Crear un Pla d’actuació de llarga durada fruit de les conclu-sions del debat de la taula de treball, que tingui en ment horit-zons més enllà dels electorals.

• Potenciar i prioritzar un turisme de caire cultural i natural, aprofitant el gran patrimoni tant cultural (museus, tradició pic-tòrica…) com natural (Parc del Garraf) que tenim a la nostra vila.

• Establir una taxa turística municipal que reverteixi en el man-teniment del patrimoni local, de la qual estarà exempta la po-blació resident.

• Redefinir el model de desenvolupament i promoció turística.

• Fomentar i facilitar la coordinació de l’activitat de les empre-ses turístiques.

• Mesurar la capacitat de càrrega social / acollida del turisme i establir mesures que ajudin a la convivència turista / resident.

• Exercir un control exhaustiu dels pisos turístics.

• Promoure una taula de negociació entre treballadors i treba-lladores del sector serveis i patronal, per fomentar la defensa dels drets dels i les treballadores i fomentar la millorar de con-dicions laborals.

• Treballar per assolir una promoció econòmica i turística, en col·laboració amb altres instàncies municipals i comarcals tant del Garraf com de les comarques que ens envolten, amb l’ob-jectiu d’incloure’ns i prioritzar la figura d’una marca turística Penedès. Promourem la creació d’un consorci entre les tres comarques (Garraf, Baix i Alt Penedès) que sigui dinamitzador econòmic i internacionalitzador de l’activitat turística.

• Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on aquestes rutes ens connectin i es desen-volupin.

• Treballar per aconseguir obrir a Sitges un Centre BTT Catalun-ya per potenciar el ciclisme de muntanya i el turisme esportiu. Per fer-ho negociarem amb l’Agència Catalana de Turisme, qui gestiona el programa de Centres BTT Catalunya conjuntament

68 69

amb el Consell Català de l’Esport i la Federació Catalana de Ci-clisme, assolint que Sitges s’integri a una xarxa d’equipaments pionera a l’Estat espanyol que disposa de 18 centres a les nos-tres comarques, 311 rutes i més de 6.000 kilòmetres senyalit-zats.

2. Comerç.L’activitat comercial, lligada especialment al Turisme, és un dels motors econòmics de la nostra vila, que cal preservar i poten-ciar. Tanmateix, observem diversos aspectes relacionats amb aquesta matèria sobre els que cal actuar de manera decidida, com és l’excessiva concentració de comerços al centre de la vila, la preocupant rotació d’establiments que obren i duren pocs mesos actius o les condicions laborals dels i les treballa-dores d’aquest sector.

A Guanyem Sitges considerem que cal racionalitzar l’activitat comercial, diversificar l’oferta actual, donar suport als i les comerciants que vulguin obrir establiments al municipi mit-jançant assessoria realista de les necessitats de Sitges. Alhora, apostem per mantenir l’equilibri entre els diferents sectors co-mercials, per defensar els drets dels treballadors i treballado-res, així com el dels consumidors i consumidores. Volem prote-gir i potenciar el comerç de proximitat, i que l’oferta comercial no estigui enfocada únicament al turisme, sinó que sigui útil també pels sitgetans i sitgetanes.

Què proposem?• Reactivar el comerç local mitjançant un nou pla estratègic econòmic. Cal recolzar el comerç, recuperar l’activitat dels locals buits i establir ajudes per a la contractació laboral en aquest sector.

• Afavorir la correcta distribució de l’oferta comercial de la Vila, per evitar duplicitats i concentració de serveis.

• Potenciar la creació d’un nou “centre” de Sitges, amb oferta comercial suficient per diversificar l’activitat.

• Treballar per reduir els alts preus de lloguer dels locals co-mercials.

• Controlar les taxes de les terrasses per assegurar que es com-pleix amb les obligacions tributàries.

• Treballar conjuntament amb els paradistes del Mercat Muni-cipal per tal de garantir el diàleg i atendre les seves necessitats, potenciant els productes de proximitat Km0.

• Rebutjar la creació de grans superfícies comercials fora del nucli urbà.

• Lluitar contra la preocupant rotació d’establiments comercials que pateix Sitges.

• Potenciar la celebració de fires artesanals i mercat d’intercan-vis.

• Establir un distintiu local de comerç de producte de proximi-tat.

• Establir acords entre establiments comercials per racionalit-zar els seus horaris i diversificar l’oferta.

• Defensar de manera proactiva els drets de les persones usuàries i consumidores.

• Potenciar el servei d’assessorament per a les persones que vulguin obrir un comerç, amb assessoria sobre plans d’empre-sa realistes per evitar la preocupant rotació / tancament d’esta-bliments comercials.

3. L’Ajuntament com a element d’activació econòmica.Les institucions públiques són la màxima expressió de la volun-tat de tots i totes en una societat veritablement democràtica; cal, per tant, donar un paper actiu a l’Ajuntament com a ele-ment per activar l’economia, en benefici de tota la ciutadania de Sitges. No volem deixar en mans del mercat ni de la inicia-tiva privada allò que ens afecta a les nostres vides de manera directa. L’Ajuntament ha de pertànyer als i les sitgetanes i ha d’estar al seu servei. La nostra intenció, però, no és la destinar recursos públics, pa-gats per tots i totes, per l’enriquiment del sector privat: si entre totes contribuïm, per a totes cal revertir.

70 71

L’Ajuntament ha d’actuar en diferents aspectes seguint aques-ta lògica de benefici social i comú i ha de tenir un paper actiu com a generador d’ocupació de qualitat fora del seu àmbit es-tricte. Per tant, volem poder aplicar aquesta política laboral al personal de les empreses amb comeses que han estat exter-nalitzades per l’Ajuntament. Per aconseguir-ho prioritzarem la seva municipalització o, secundàriament, mitjançant plecs de clàusules en els contractes subscrits amb les empreses priva-des que prestin serveis al nostre consistori on s’establiran una sèrie de requisits laborals com a condicionants bàsics per a ac-cedir a la seva contractació.

La municipalització, però, no respon únicament a un desig per tenir unes condicions laborals dignes. Respon també a la nostra visió d’allò que han de ser els serveis públics: la principal preo-cupació d’aquests ha de ser donar resposta a les necessitats de la població, no al beneficis privats. És més democràtic i soste-nible prestar serveis des de la institució que des de l’empresa privada. Els municipis estan obligat a prestar determinats ser-veis, i es poden prestar de forma directa (empreses públiques o personal municipal) o indirectament, a través d’empreses privades mitjançant concursos públiques. La nostra aposta és, sens dubte, la primera opció.

Entenem que la qualitat dels serveis que presta l’administració té a veure amb la responsabilitat, la transparència i el compro-mís en la seva gestió pública, així com en la garantia de la seva regularitat i continuïtat. Per això creiem necessari mantenir els serveis bàsics en mans públiques com a garantia que els crite-ris sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat i equitat, universalitat en l’accés, vocació del servei a la ciutadania i no criteris merament mercantilistes o economicistes. Cal vèncer el discurs de la ineficàcia de la gestió pública, per això planteja-rem una estratègia per fer evidents els avantatges econòmics de prestar el servei a través d’empresa pública que compleixi requisits d’honestedat i transparència. Articularem un model de definició dels serveis públics a través de processos de parti-cipació ciutadana on disposem del detall dels costos del serveis de les empreses públiques, per plantejar quina qualitat del ser-vei volem, i triem el servei i les taxes associades a aquest ser-veis. Cal apoderar la ciutadania fent que exerceixi un control democràtic en tot el procés.

Què proposem?• Explorar fórmules per generar ocupació des del propi Ajun-tament.

• Promoure la municipalització de l’aigua, el clavegueram i la depuració.

• Promoure la municipalització de les llars d’infants, seguint un procés de treball conjunt amb les seves persones treballado-res.

• Millorar, amb l’objectiu d’optimitzar i potenciar, el planteja-ment actual de fires i mostres que es celebren a Sitges per tal de fer-ne activitats de major valor social i conservar-ne el dina-misme econòmic que ens suposen actualment.

• Estudiar la municipalització de les concessions més feminitza-des si s’hi detecta precarització.

• Impulsar l’economia creativa.

• Impulsar nous sectors econòmics fomentant especialment els segments relacionats amb les noves tecnologies.

• Impulsar un hub de disseny intel·ligent per a professionals vinculats a les arts i les tecnologies (arts gràfiques, disseny de moda o automoció).

• Augmentar el sostre per a usos comercials i d’oficines a la ve-gada que es reduiria el sostre edificable residencial.

• Donar suport a l’Institut Català de la Robòtica.

• Redefinir de la Sitges Film Office.

• Apostar per les iniciatives educatives com a element d’activa-ció econòmica.

• Cercar sinèrgies amb el Sitges Film Festival com a activador econòmic en el camp de la indústria audiovisual.

72 73

4. Impuls del sector primari.

Com s’ha avançat, l’activitat econòmica centrada únicament en el turisme implica una alta inestabilitat, a la vegada que pot su-posar un tipus de desenvolupament econòmic poc sostenible i respectuós amb el nostre medi ambient.

Apostar per l’impuls del sector primari significa potenciar la se-guretat alimentària de la nostra població, a l’hora que contri-buïm a conservar el territori, el medi i el nostre paisatge.

Què proposem? • Participar en projectes que donen noves dimensions a l’agri-cultura o la ramaderia quan han deixat de ser una activitat pre-ponderant, per exemple, vinculant-la amb altres activitats com el turisme sostenible.

• Dimensionar el sector primari existent a Sitges, mantenint contacte amb les persones dedicades a ell i establir una taula de treball amb elles per explorar maneres d’impulsar el sector.

• Potenciar activitats relacionades amb la el sector primari de km 0 (ramaderia, pesca i agricultura).

• Promocionar el producte local.

• Explorar la idea de que alguna línia de la producció de Malva-sia es faci a Sitges (ajustada a la normativa) i fer-ho mitjançant cooperativa.

• Crear el Rebost solidari amb l’excedent dels diferents horts urbans.

5. Fiscalitat.A Guanyem Sitges entenem la fiscalitat com a una eina de re-distribució de la riquesa, l’objectiu principal de la qual ha de ser el de reduir la desigualtat social. Apostem, per tant, per un model de progressivitat fiscal, on qui té més, pagui més. Cal disposar dels recursos suficients per a poder portar a terme polítiques redistributives, així com oferir serveis públics muni-cipals de qualitat.

Mitjançant els impostos, taxes i preus públics, podem garantir el benestar i la qualitat de vida de tots i totes les sitgetanes, do-nant resposta a les necessitats de totes les persones en àmbits que són prioritaris per a la nostra candidatura: salut, habitatge, educació, medi ambient, ocupació, entre d’altres.

Què proposem?• Implantar un sistema de tarificació social (progressivitat) en qualsevol contribució ciutadana a serveis públics municipals.

• Explorar dotar de progressivitat el pagament de l’Impost de Béns Immobles (IBI).

• Explorar realitzar un gravamen de l’IBI a habitatges buits, se-gones residències i locals comercials buits i explorar ordenan-ces per potenciar l’ús d’energia fotovoltaica / renovable mit-jançant la bonificació d’una part de l’IBI.

• Recuperar el tram de l’impost de les plusvàlues sobre terreny urbà excepte en casos d’herència de l’habitatge principal o de desnonaments.

• Bonificar el 80% de l’impost de béns immobles (IBI) per aque-lls propietaris que reformin habitatges buits i els destinin al mercat de lloguer amb un preu de mercat no superior a l’índex de referència de preus de lloguer de Catalunya.

• Reglamentar els ajuts econòmics per fer front a les obliga-cions tributàries cap a l’Ajuntament per tal d’eximir les perso-nes en situacions de vulnerabilitat econòmica i social del paga-ment de determinats tributs, previ els informes i acreditacions corresponents.

• Realitzar un seguiment exhaustiu del compliment dels con-tractes concessionats a empreses.• Elaborar els pressupostos amb perspectiva de gènere inclo-ent criteris feministes en la despesa pública, en les ordenances fiscals i en l’establiment de preus públics.

• Instrumentalitzar la política fiscal per assolir una vila més equitativa en termes de gènere ja que no només duen a terme una reassignació de recursos més o menys redistributiva sinó que alteren els incentius de la societat. Ha d’equilibrar les rela-cions de poder i reduir la feminització de la pobresa.

74 75

• Tenir en compte les desigualtats interseccionals (l’origen, l’es-tatus migratori, la renda, l’orientació sexual, la identitat sexual, l’edat, etc) per proporcionar incentius econòmics que influeixin en la dinàmica social, la seva estructura i els seus hàbits en un sentit igualitari.

6. Ocupació.Vivim temps de profunda desregularització del món del treball, que està provocant una evident precarització de les condicions laborals que, a la vegada, implica una precarització de les nos-tres vides. Aquesta desregularització té les seves màximes ex-pressions en les reformes laborals que es van aplicar l’any 2010 i, posteriorment, l’any 2012. La precarietat, per tant, és fruït de decisions polítiques i seran les decisions polítiques que prenem les que podran posar fi a aquesta situació.

D’altra banda, com s’ha tractat en altres punts, la situació con-creta de Sitges és especialment preocupant, ja que ens trobem amb un mercat de treball centrat de manera gairebé exclusiva en el sector serveis; sector que es caracteritza, precisament, per una condicions laborals de molt baixa qualitat.

A Guanyem Sitges apostem per assolir l’objectiu de la plena ocupació; per aquest motiu, volem que el nostre Ajuntament sigui un actor decisiu en portar a terme polítiques de desen-volupament local, que tinguin en compte diferents dimensions relacionades amb l’ocupació. Cal adaptar les polítiques d’ocu-pació al desenvolupament productiu de la nostra vila. Cal que l’Ajuntament sigui instrument de potenciació de la planificació i el desenvolupament.

Volem incidir en les condicions laborals de les persones adultes i també de les més joves, perquè puguin crear projectes de vida arrelats a la nostra vila i que Sitges no acabi convertint-se en una ciutat dormitori.

Què proposem?• Potenciar i fer ús de les polítiques actives d’ocupació i forma-ció.

• Assessorar a les persones treballadores en qüestions relati-ves a condicions laborals. Oficina de denúncia de males pràc-

tiques. Ajuntament com a intermediari de conflictes laborals / Actor denunciant d’ofici a Inspecció de Treball.

• Crear l’observatori de la qualitat de l’ocupació al municipi. Po-tenciació de feines estables i de qualitat.

• Establir criteris mínims vinculats a la qualitat de l’ocupació (ti-pus de contracte, sou…) per a les empreses que vulguin treba-llar amb l’Ajuntament. Clàusules socials i ambientals.

• Elaborar un protocol contra l’assetjament laboral per raó d’opció sexual o d’identitat de gènere, amb accions que ajudin a l’apoderament de les persones LGTBIQ+ per visibilitzar-se tal com són i difondre’l i fomentar-ne el desplegament entre les empreses de Sitges.

• Incorporar i fomentar el compliment de clàusules que pro-moguin l’equitat de gènere en les contractacions públiques i vetllar per l’equiparació salarial i per salaris dignes en sectors feminitzats. Fomentarem que la contractació i les concessions de l’Ajuntament garanteixin la no-discriminació per raó d’orien-tació sexual i identitat de gènere i promoguin l’ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGTBIQ+ així com l’ocupació de dones racialitzades i/o llegides en clau religiosa.

• Explorar experiències de reducció de la jornada de treball.

• Crear l’Oficina d’Atenció a l’Empresa per facilitar totes les ges-tions municipals per a la posada en marxa i manteniment d’u-na empresa (finestreta única).

• Generar accions per visualitzar la economia submergida i ofe-rir alternatives per millorar les condicions dels treballadors.

• Evitar la col·laboració amb ETTs ni empreses similars en les contractacions municipals.

• Proposar el salari mínim local com a referència, tenint en compte les característiques pròpies de Sitges que ha de servir com a criteri per empreses que publicitin les seves ofertes a través de serveis municipals. Evitar el risc d’exclusió mitjançant l’establiment del salari mínim local, com a índex de referència, que haurà de ser un criteri per a la inclusió d’ofertes d’ocupació per aquelles empreses que gestionin i publiquin ofertes a tra-vés dels serveis municipals.

76 77

• Fomentar el Servei Local d’Ocupació com a agència de col·lo-cació, per sobre dels serveis privats.

• Potenciar i redefinir els altres serveis del Nivell 10.

• Vincular la formació, amb el treball i l’habitatge o l’equipament en un projecte pilot per a joves i gent gran, rehabilitant un edifi-ci públic (masia de Miralpeix, masia de Santa Bàrbara, altres...).

• Vincular la formació amb el treball dels col·lectius més vulne-rables o en risc d’exclusió social (oficis vinculats amb la logística, jardineria, agricultura, apicultura, reciclatge, neteja viària espe-cialitzada, desbrossament dels espais febles i periurbans...).

• Establir ajuts directes per a la contractació en petites empre-ses i pel foment de l’auto ocupació.

• Habilitar espais municipals (o mitjançant aliances públic-pri-vades) com espais de treball amb serveis compartits on, a més a més, es potenciï la formació en gestió empresarial i el foment de l’emprenedoria. (Espais de co-working a preus assequibles.)

• Donar formació especialitzada de qualitat per a empreses, emprenedors i treballadors del sector serveis, premiant aquells establiments en facin ús amb un distintiu. L’objectiu és que la qualitat d’aquestes formacions marqui un tret diferencial que la converteixi en un reclam a la persona consumidora.

• Facilitar la creació d’empreses que posin en valor els nostres recursos, el nostre patrimoni i el talent i capacitats dels sitge-tans i les sitgetanes.

• Treballar per l’autoorganització de les treballadores en el seus llocs de feina per tal d’avançar cap a unes condicions laborals dignes i per la recuperació del control popular dels serveis del municipi posant èmfasi en la perspectiva antiracista i de defen-sa dels drets de les persones treballadores.

• Reconèixer i valoritzar el treball de cures i fomentar el coope-rativisme i l’economia social entre dones com a forma d’orga-nització empresarial.

• Treballar amb Slow Food Garraf i amb diferents administra-cions comarcals i supramunicipals per teixir un model de con-sum de productes de km 0 que permetin abastir de productes alimentaris a Sitges gràcies a la producció comarcal.

• Prioritzar pel que fa a la política de contractació de l’Ajunta-ment, les empreses cooperatives.• Traslladar tota l’operativa bancària de l’Ajuntament a entitats de banca ètica i cooperativa.

• Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de no-ves empreses cooperatives tals com: ajuts a la constitució i a la incorporació de socis i sòcies; ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball.

78 79

Compromís amb la terra

Un sitges sostenible i cohesionat

En els temps contemporanis la societat s’emmarca en uns ni-vells de globalitat que difuminen les nostres arrels, identitat i principals característiques com a Comunitat. Aquestes tendèn-cies de models societaris són les causants de que, alhora, es tendeixi vers la centralització territorial, que es tradueix en la concentració de la població en àrees urbanes concretes i per conseqüència en una concentració dels consums, les energies, els residus, les poblacions i els esforços entre d’altres elements.

Contràriament a aquest plantejament hi ha la realitat munici-pal com aquell territori que ajuda a repartir la població tot i ser un tipus de territori on a la Mediterrània pateix un altíssim grau de densitat humana, sobretot a les zones costaneres com Sitges amb els resultats nocius que això suposa.

Cal entendre el Municipi com una unitat de divisió territorial micro de la geografia que permet cohesionar i vertebrar uni-tats de territori majors (macros) com són l’agrupament d’a-quests en comarques. Sitges és un municipi que pertany a la comarca del Garraf inclosa en la província de Barcelona i amb lligams històrics i de fort arrelament a les terres del Gran Pene-dès històric.

En l’actualitat dinamitzar els municipis és una major inversió positiva en la cohesió dels diferents pobles que podran veure repartida la seva capacitat, energia, recursos, i esforços, per al territori i la societat. És important tenir clar el marc on englobar-se i el radi d’influèn-cia en el que incidiran les nostres accions que aniran relaciona-des estretament a les característiques del nostre entorn. Des de Guanyem Sitges tenim clar que el nostre entorn s’emmarca dins els límits municipals i que es projecta en relació a la regió del Penedès i part de l’Anoia en el que es reivindica com a la Vegueria del Penedès. Lluny queden els ànims de formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), doncs això l’únic que ens oferiria seria una situació de desajustament territorial i una manca de desenvolupament harmònic i equilibrat com a una unitat descentralitzada de la gran ciutat de Barcelona que som.

Per això cal que relacionem el nostre entorn sota un criteri de definició supra territorial. Emmarcats a Sitges, el projecte po-lític de Guanyem Sitges assolirà amb perspectives de treball l’àmbit municipal (a través de l’Ajuntament), regional (Vegueria del Penedès) i nacional.

80 81

Entenem, en coherència amb tot l’exposat, que Guanyem Sit-ges ha de tenir la capacitat i la necessitat d’actuar amb projec-ció a tots aquests àmbits territorials i des del ventall més ampli de perspectives, però centrant el seu treball des de les bases del municipalisme participatiu del poble.

La nostra relació amb l’entorn i el treball en tots els fronts, doncs, ha d’ésser generat amb una dinàmica en sentit de baix cap a dalt, per garantir un funcionament en democràcia parti-cipativa i amb una forma de fer política radicalment diferent.

El nostre poble pateix d’un ferotge planejament urbanístic amb unes polítiques de creixement que causen desajustaments i han fet perdre molts dels valors d’identitat i idiosincràsia que teníem com a Vila. L’especulació i els interessos foscos han fet profundes senyals en el municipi que encara s’arrosseguen, traduïdes aquestes en una mancança real de serveis.

Com s’observa a diferents escales, -tant municipal com supra-municipal-, la conjunció de factors determinats han fet esclatar aquesta situació de crisi estructural que vivim i que cal corregir amb profunds canvis. Les polítiques de Guanyem Sitges seran eines de sostenibilitat i cohesió.

El mot sostenible s’utilitza com a referent aplicable a una multi-plicitat de diagnosis de l’estat de sistemes de tota mena. S’opo-sa a les situacions d’equilibri altament inestable i properes al col·lapse. En el context de compromís amb la terra, es pot dir que les grans metròpolis i aglomeracions urbanes es troben permanentment en aquesta situació, mentre que els àmbits del planeta on la petjada humana és mínima es consideren am-bientalment sostenibles.

Volem un Sitges sostenible perquè sabem que pràcticament durant la meitat de l’any la vila de Sitges es fa impossible, per-què a Vallcarca no hi ha vida des dels anys 70, perquè el poble de Garraf encara avui, després de 50 anys, és troba sota els efectes de la devastació ocasionada per les pedreres. I perquè som conscients que dins del terme municipal de Sitges les ur-banitzacions de les Botigues i la resta d’urbanitzacions que ocu-pen els penya-segats del litoral són el resultat dels fenòmens especulatius que es van donar a partir de principis dels anys 70.

La cohesió del territori òptima es dóna quan es restauren els ecosistemes per recuperar la biodiversitat anterior a l’activitat

humana, com podria ser el cas dels terrenys ocupats per anti-gues pedreres. En els casos de les infraestructures de comu-nicacions i d’energia diem que són verdes quan travessen el territori respectant al màxim els corredors biològics, i afecten la vida natural el mínim possible mitjançant la construcció de connectors verds.

El paisatge resultant ha de ser la representació espacial de la sostenibilitat, i per això cal implementar polítiques de regene-ració amb una component mediambiental important. Les ad-ministracions públiques han de ser cada dia més sensibles a aquests fenòmens evitant la massificació dels espais naturals i fomentant l’ecoturisme, penalitzant el consum de sòl inneces-sari i facilitant que els edificis es vagin adaptant al canvi climàtic tot reduint el consum d’energia, controlant l’erosió dels torrents amb els drenatges adequats, augmentant així les reserves d’ai-gua dolça en el subsòl.

D’altra banda la cohesió social és el resultat d’unes relacions de veïnatge sanes, i d’una societat culturalment estructurada. S’oposa a mots com fractura social i gentrificació, o ‘expulsió’ cap a la perifèria dels veïns més vulnerables dels barris cèntrics de les ciutats després de múltiples pressions. Això de vegades és el resultat de polítiques públiques d’èxit en la regeneració dels barris. Es pot produir quan la inversió pública en reurba-nització, equipaments i substitució d’edificis obsolets acon-segueix sanejar un sector d’un casc antic i posar-lo de moda, la qual cosa acaba donant entrada a inversions privades que transformaran el gruix del barri i acabaran expulsant la seva gent.

Per aquests motius, cal que a Sitges incidim especialment en els següents àmbits:

1. Urbanisme al servei de les persones.2. Obertura del POUM.3. Medi ambient i Espais naturals.4. Propostes animalistes i gestió de la biodiversitat.5. Espais públics.6. Equipaments municipals.7. Mobilitat i Accessibilitat.8.Barris, urbanitzacions i altres nuclis.9. Sobirania energètica i Residus.10. Sobirania alimentària i Consum conscient.11. Pla de Desenvolupament Social i Econòmic del Garraf.

82 83

1. Urbanisme al servei de les persones.L’urbanisme com a eina al servei de la ciutadania i del dret al territori pot ser un instrument per fer accessible l’ús públic del espai urbà, per fer habitable la ciutat, per moure’s amb connec-tivitat entre barris i per mantenir un diàleg obert entre tots els espais de la Vila de Sitges.

Apostem per un model de ciutat compacta i mediterrània on les activitats humanes, siguin residencials, comercials, d’equi-paments o de serveis, es trobin convivint de forma respectuosa i integrada, a fi d’aportar un dinamisme generador d’un teixit social cohesionat on càpiguen les necessitats de mobilitat, ús, residència i punt de trobada.

Del contrari, l’especialització d’àrees urbanes per a residir, per a comprar, per equipaments culturals o de lleure, per serveis sociosanitaris, etc. no fa més que potenciar l’exclusió social i discriminar l’ús de l’espai pels grups humans en funció de les seves necessitats i dependències. Desconnectar els barris del centre, primar l’ús del vehicle privat, netejar amb diferent in-tensitat unes o altres zones, dotar els espais de mobiliari ina-dequat, no preservar la identitat dels barris, no consultar als veïns i veïnes, crear barreres arquitectòniques o barreres so-cioeconòmiques per al gaudi dels diferents espais són males praxis que existeixen i que poden corregir-se des de l’ordena-ció urbanística i la intervenció amb noves polítiques de plane-jament, participació i mobilitat.

Què proposem? • Fer urbanisme barri a barri. S’analitzaran les necessitats urba-nístiques de cada barri i es consultarà amb el veïnat, de forma prèvia al disseny, les polítiques urbanístiques i de convivència.

• Innovar i democratitzar el model de participació ciutadana ur-banística i ambiental, amb la interlocució de col·lectius i amb l’ús de noves tecnologies.

• Treballar per a què les entitats i la ciutadania puguin consti-tuir una taula, conjuntament amb l’Ajuntament, per preservar el nostre patrimoni tant arquitectònic com natural i tinguem un espai de consulta amb anterioritat a l’execució urbanística i d’infraestructures.

• Alentir el consum de sòl urbanitzat i, essent escàs el sòl apte per urbanitzar, l’edificació prevista en baixa densitat s’ha de compactar més, alliberant d’aquesta manera sòl per a neces-sitats futures. El debat sobre la destinació dels espais per a futurs equipaments i la seva gestió s’ha de portar als futurs Consells de Barri.

• Establir una nova política de creixement urbanístic zero fins que les necessitats demogràfiques i socials no ho requereixin.

• Fer una anàlisi participativa en clau de gènere de l’urbanisme del municipi amb l’objectiu de generar espais que promoguin una vila més segura i igualitària per a tota la ciutadania i, en especial, per a totes les dones.

• Analitzar i condicionar els espais públics per millorar la segu-retat ciutadana, mitjançant la revisió de l’enllumenat públic.

• Acabar amb el model binari de gènere dels diferents espais públics municipals, com és el cas dels lavabos, i fomentar es-pais segurs per a les persones trans en els diferents llocs que sigui necessari: en els vestidors, per exemple, cal oferir opcions de canviadors i dutxes individuals.

• Treballar per la recuperació de la memòria de les dones en els municipis amb plans específics per tal de situar-les com a elements imprescindibles de la nostra història.

• Fomentar el cohabitatge i la promoció d’HPOs que comptin amb espais de cura col·lectius, sobrepassant la lògica actual que situa la criança i les cures de familiars en l’àmbit exclusiu de la unitat familiar.

• Defensar activament les façanes d’interès paisatgístic, arqui-tectònic i històric de Sitges, i evitar que cases sense cap o una feble protecció però que reuneixen un caràcter especial o sim-bòlic puguin ser enderrocades o patrimonialment pervertides.

• Vetllar per una harmonia estètica entre construccions ja exis-tents i les de nova construcció.

• Fer consultes ciutadanes dels projectes de caire supramuni-cipal amb incidència en el territori (nous equipaments a l’Autò-drom de Terramar, infraestructures de tota mena com la reser-va de sòl per al tren orbital o l’estació de trens del Vinyet); crear i arbitrar Consells ciutadans a Garraf i a Les Botigues de Sitges.

84 85

• Clarificar i posar al dia tota la documentació rellevant pen-jada a la web de l’Ajuntament relacionada amb la normativa urbanística municipal vigent; regulació dels pressupostos par-ticipatius de manera que afavoreixin especialment activitats respectuoses amb el medi natural i les energies renovables en els edificis.

2. Obertura del POUM.Els plans urbanístics estableixen terminis per a la urbanització de les finques i convertir-les així en solars edificables. Depe-nent de la urgència, aquests terminis poden ser d’obligat com-pliment. En el cas que no s’acompleixin els terminis l’Ajunta-ment pot desclassificar el sòl encara no urbanitzat i retornar-lo a la condició de sòl no urbanitzable, o bé prendre la iniciativa del seu desenvolupament, establint programes d’actuació ur-banística si cal. Fins i tot pot expropiar els terrenys quan sigui justificat per raons d’interès general. D’aquí la importància de les revisions dels plans d’ordenació urbanística municipal.

Sabem que l’economia exclusivament basada en el totxo té un límit, que és el poc sòl apte per urbanitzar que resta. Aquest sòl es troba concentrat gairebé tot ell a l’eixample de La Plana. D’altra banda, la congestió humana que pateix Sitges cada cap de setmana, i pràcticament durant mig any seguit, és deguda a la capacitat atractiva del comerç del casc antic i del passeig Ma-rítim, combinada amb les platges i les seves guinguetes i la pro-liferació d’establiments de pública concurrència concentrats en els carrers que emboquen al primer terç del Passeig Marítim i de la platja de Sant Sebastià, on cal afegir que s’hi concentren també bona part dels esdeveniments de masses del poble.

Descongestionar Sitges passa per obrir-se al territori i als mu-nicipis veïns, i sobretot per enfocar correctament el planeja-ment urbanístic de l’eixample de la Plana. La declaració d’inten-cions del POUM vigent hi proposa un nou centre urbà que el pla parcial corresponent converteix en sòl residencial de baixa densitat, amb comerç i activitat econòmica testimonials. Però el que Sitges necessita és un Eixample que permeti esponjar el Centre, amb comerç abundant, oficines i equipaments institu-cionals, a més de l’habitatge social ben repartit. No té cap sentit que el 70% del sòl edificable privatiu de la Plana sigui ocupat per habitatges unifamiliars amb jardins privats, quan el centre de Sitges demana a crits la seva descongestió. Per afavorir la cohesió social és imprescindible que els barris de Sitges siguin més equilibrats.

Tampoc és de rebut segregar el gruix de l’habitatge social de l’eixample en tres illetes que representen una ínfima part del sector, amb unes densitats i alçades exagerades al costat dels xalets ja construïts. Cal recordar que durant els primers anys de la crisi econòmica, la Generalitat va redactar un Pla Director per al foment de l’habitatge assequible. A Sitges li corresponia una Àrea Residencial Estratègica a ubicar a l’Eixample de la Pla-na en una superfície de 7 Ha. La proposta consistia en edificar amb caràcter d’urgència 350 habitatges, la meitat dels quals de protecció pública. L’Ajuntament de Sitges s’hi va oposar al·le-gant que ja disposava del seu propi programa d’habitatge so-cial. El cas és que avui aquests habitatges ja estarien construïts i l’èxode de la població jove de Sitges hauria estat molt menor.

El POUM de Sitges data de l’any 2006 i es va aprovar inicialment a corre-cuita just abans que entrés en vigor la modificació de la Llei d’Urbanisme, per no haver de sotmetre’l a les noves exigèn-cies de sostenibilitat ambiental i d’habitatge assequible. És per això que molts aspectes urbanístics conflictius es van deixar d’analitzar i romanen irresolts. Tant és així que ja s’han tramitat seixanta modificacions puntuals del POUM, modificacions que haurien de ser excepcionals, perquè passen desapercebudes per al conjunt de la ciutadania.

La revisió del POUM és necessària per reconduir els efectes no desitjats que han anat apareixent i per proposar solucions especialment a tot allò d’interès públic que a nivell urbanístic resta bloquejat. L’actual POUM arrossega els vicis acumulats durant molts anys de despropòsits, dominats per l’especulació i l’oportunisme dels grans promotors i la seva conhort d’advo-cats, amb la connivència dels grups de pressió locals.

El compromís amb la terra s’ha d’enfocar a través de la revisió del POUM, amb el clar objectiu que la matriu ambiental deter-mini la petjada urbanitzadora i no a l’inrevés, i que la generació d’habitatge social sigui prioritària.

Què proposem?• Revisar del POUM vigent per fer-lo ambientalment més soste-nible, i ajustant el model de ciutat amb aquesta finalitat, elabo-rar-lo en clau de creixement zero i preparació del decreixement, sotmeses a una consulta vinculant per a la seva aprovació.

86 87

• Establir la inclusió d’un Pla Especial amb la ubicació d’una nova estació del Vinyet-Terramar i el soterrament a mig termi-ni de les infraestructures ferroviàries que travessen les zones urbanes del nucli de Sitges.

• Reduir el sòl urbà no consolidat i del sòl urbanitzable per dis-minuir la petjada ecològica.

• Regenerar els espais febles naturals i revisar convenis per normalitzar el control municipal de les activitats extractives.

• Revisar els Plans derivats a mig executar i de convenis urba-nístics per atendre criteris de sostenibilitat.

• Resoldre els conflictes urbanístics enquistats i que donen lloc a constants modificacions puntuals del planejament.

• Crear les Anelles Verdes de Sitges que integrin els espais verds apropant-los al nucli urbà i connectant-los entre ells. Se-rien aquells espais propers als barris i urbanitzacions que no són dins els límits del “Parc Natural del Garraf”: Riera de Ribes - Parc de Terramar - Bosc de Can Bruguera – parc Bòvila II – parc de Pins Vens - Aquàtic – Riera d’Aiguadolç; Els Colls - Riera de Ribes – corredors de Can Bruguera i Vallpineda - Serra de Ge-gants - corredor de Quint Mar – corredor de la Llevantina i de Montgavina.

• Fomentar les activitats econòmiques d’iniciativa privada res-pectuoses amb el medi natural i socio-cultural, ajustant nor-mes sobre usos i estàndards urbanístics, si cal.

3. Medi ambient i Espais naturals.Se’ns fa necessari protegir els pocs espais naturals i/o amb encara valor ambiental que tenim al municipi i especialment aquells que estan dins, a tocar o aprop de barris i sectors urba-nitzats o en procés d’urbanització.

Fent un ràpid repàs de la legislació urbanística vigent, ens tro-bem en primer lloc amb el Pla Director del Sistema Costaner de Catalunya, que va ajudar a frenar la pressió sobre els espais febles que restaven per urbanitzar a la costa. D’altra banda la modificació de la Llei d’Urbanisme per al foment de la soste-nibilitat mediambiental, de l’habitatge social i de l’autonomia

local, llargament esperada per les entitats ambientalistes i pels municipis afectats de forta immigració, es va aprovar en ple boom immobiliari, en un intent per controlar els estralls que la liberalitzadora llei del sòl estatal i la asèptica Llei d’urbanisme catalana no podien resoldre. Però els poders atorgats als ajun-taments per aprovar els plans generals urbanístics van incidir negativament en la preservació ambiental d’uns municipis vi-ciats per una gestió de molts anys de submissió al totxo com a principal font d’ingressos.

La Llei d’Urbanisme vigent defensa la titularitat privada del sòl, certificada per notari i Registre de la Propietat, front la socialit-zació del mateix, com és propi del model econòmic capitalista. Lluitar contra això és avui per avui impensable al nostre país, malgrat que la socialització del sòl hagi estat un èxit en ciutats superpoblades com Hong Kong o Singapur. Aprofitem doncs el que tenim i optimitzem-ho, una Llei d’Urbanisme que atorga a la propietat del sòl una funció social. Qui ostenta la propietat del sòl té el dret a desenvolupar-lo d’acord amb el planejament urbanístic i el deure de fer-ho de manera que la comunitat en surti també beneficiada. D’aquí l’obligació d’urbanitzar els ca-rrers i les zones verdes, que passaran a ser de titularitat pú-blica, i de cedir a l’ajuntament els terrenys per a equipaments públics i, també, una petita part de l’aprofitament urbanístic que es concreta en el sostre edificable que l’ajuntament pot gestionar segons li convingui.

El patrimoni de bosses especulatives a Sitges no es pot amagar ni reconduir perquè aquestes constitueixen atemptats paisa-tgístics de primer ordre: urbanitzacions de muntanya i del li-toral situades en pendents del terreny exagerades, l’ocupació amb un hotel i pisos d’alt standing a tocar del marge dret de la desembocadura de la riera de Ribes, el gran hotel d’Aigua-dolç ocupant il·legalment en el seu dia una zona verda, els tres grans blocs residencials sobre la carena de Santa Bàrbara... i un llarg etc. Tot això és el llegat corresponent a plans oportunis-tes, aprofitant buits legals, aprovats pel règim del 78. El POUM vigent en recull les despulles i les dota de legalitat actualitzada. Només des dels organismes supramunicipals s’ha sabut limitar intermitentment aquesta desmesura, protegint l’Espai Natural del massís del Garraf i els espais fràgils costaners, protecció que va arribar certament massa tard i que no és completa, atès que no arriba a ser un Parc Natural. És per això que als espais lliures a la perifèria del parc i en zones fràgils (rieres i penya-segats) normalment protegides, s’ha d’evitar qualsevol activitat antròpica.

88 89

Què proposem?

• Elaborar un Pla Estratègic pel Bosc de Can Bruguera com el darrer gran pulmó verd dins de la Vila. Garantir que sigui zona no urbanitzable i d’especial protecció. El Bosc de Can Bruguera pot tenir un paper important en la nostra qualitat de vida i el gaudi del seu entorn natural; per això l’hem de preservar i prio-ritzar com un espai verd a tocar del nucli urbà i dur-hi a terme un projecte de restauració de l’espai i els seus camins.

• Recuperar el camí de les Costes a través principalment de ca-mins existents, per a vianants i vehicles no motoritzats, con-nectant els espais d’interès cultural i paisatgístic amb els nuclis urbans, cales i ports.

• Crear un Parc Agrari al sector de la Plana, ubicant-se molt a prop o adjacent a la recuperada Ermita de Santa Bàrbara. Aquest Parc Agrari serà o bé d’explotació pública o bé mit-jançant la creació de cooperativa, doncs farem l’estudi jurídic per impulsar-ho mitjançant el procediment legal que més s’hi escaigui. La seva creació ens permetrà generar de nou activitat agrícola a Sitges, recuperar un dels sòls més fèrtils que hem tin-gut històricament i recuperar l’essència de quan teníem les an-tigues sínies Morera o Robert. Les collites obtingudes ens per-metran generar mesures de polítiques econòmiques i/o socials sent aprofitades per abastir el consum km0 o bé necessitats de pobresa alimentària.

• Impulsar un Pla d’Arranjament dels camins, els marges de pedra seca i les Barraques de pedra seca que encara conservi Sitges i que en molts llocs presenta un aspecte lamentable. La proposta anirà lligada a les polítiques d’ocupació impulsades pel Nivell10 amb la integració laboral de joves sense formació o persones desocupades provinents de la construcció que facin un curs de formació.

• Redefinir els límits de les activitats fabrils i extractives a Garraf i Vallcarca per compatibilitzar l’activitat econòmica amb la recu-peració progressiva de l’ecosistema natural.

• Aplicar la disciplina urbanística i regulació de les construc-cions provisionals i precàries situades en zones de fort impacte paisatgístic.

• Fer una auditoria sobre el tractament i depuració d’aigües re-siduals i els emissaris submarins.

• Delimitar els sistemes dunars de les platges, doblant l’àmbit protegit de la desembocadura de la riera de Ribes; i en les plat-ges urbanes reduirem les ocupacions de guinguetes.

• Mantenir adequadament la riera d’Aiguadolç com a espai lliu-re no antropitzat, i regeneració naturalitzada de la llera fins a la desembocadura quan es construeixi un nou camp de futbol a Pins Vens.

• Treballar per aconseguir sortir de l’actual Pla Territorial Me-tropolità de Barcelona i fer a nivell supramunicipal un pla terri-torial que s’enfoqui cap als municipis de la Vegueria del Pene-dès, -el nostre marc natural i també històric-, fet i pensat des d’aquí el territori i per la seva gent, i no pensant en el nostre municipi com una zona de servitud per a l’expansió de la Zona Metropolitana de Barcelona.

• Atendre les platges com a espai natural, considerant-les com a ecosistemes amb dinàmiques naturals i canviants al llarg del temps. La realitat actual és d’una regressió molt evident en gran part del litoral sitgetà.

• Estudiar la viabilitat d’aportació de sediments i sorra des d’u-na visió sostenible i amb una afectació mínima cap a l’entorn marí evitant, en la mesura del possible, el dragatge, mecanis-me que provoca greus afectacions al medi marí i al conjunt de la biodiversitat.

• Evitar la saturació de serveis a les platges, en quan la natura recuperi l’espai que s’ha aconseguit a base d’imposar totxo i ciment. Existeix una necessitat clara de tenir més control per part de l’Administració pública en els usos del litoral.

• Potenciar les ajudes (recursos, comunicació, serveis...) a les associacions que participen activament en la transformació i protecció del litoral.

• Crear una àrea d’especial interès per a la conservació del li-toral (des de la platja de la Barra fins el darrer tram dels Colls Miralpeix). Limitar els usos i potenciar projectes de recuperació i integració en l’entorn marí.

• Projectar la recuperació de les dunes a la Platja de les Boti-gues, fent el marcatge de la zona protegida a preservar tal com va fer l’Ajuntament de Castelldefels ja fa anys.

90 91

• Integrar una visió de 0 residus a la platja, amb iniciatives i pro-grames de comunicació i sensibilització a la ciutadania.

• Generar un vincle amb el Centre d’Estudis del Mar, com or-ganisme de la Diputació de Barcelona, participant activament i fent difusió de les activitats que s’hi porten a terme.

• Sensibilitzar el personal que treballa a les guinguetes amb una col·laboració i coordinació amb l’Associació de Platges de Sitges.

• Integrar la normativa del Catàleg de Platges de Catalunya pla-tges urbanes i platges naturals), considerant les especificacions en cada una d’elles.

• Integrar els Colls Miralpeix, Riera de Ribes i la seva desembo-cadura, Parc del Garraf i zona litoral (espai costes del Garraf) com una prioritat en conservació i protecció.

• Recuperar la desembocadura de la Riera de Ribes (projecte d’anàlisi, projecte de recuperació i integració en l’entorn). Vin-culació amb tots els actors participants (administracions públi-ques i actors privats).

• Estudiar i catalogar els arbres de Sitges (pla actualment de-sactualitzat).

• Difondre i comunicar els valors dels Colls Miralpeix i Parc del Garraf.

• Replantejar els usos del Parc del Garraf (activitats extractives com les pedreres i la cimentera de Vallcarca).

• Avaluar la problemàtica de la Falconera i aplicar mesures de contenció. Participació amb altres organismes supramunici-pals. Potenciar la biodiversitat urbana en les zones verdes de la vila (parcs urbans i jardins).

• Crear noves zones verdes integrant el concepte de potencia-ció de la biodiversitat urbana, seguint criteris de sostenibilitat i de reducció de costos en el manteniment.

• Estudiar i fer un catàleg dels arbres de Sitges (actualització de l’actual).

• Crear el Consell del Medi Ambient on s’agrupin la major part dels actors amb implicacions directes en el entorn (administra-

cions, associacions, actors privats...). Participació activa de la ciutadania i més control sobre les accions que impliquin pèr-dua o modificació del territori.

4. Propostes animalistes i gestió de la biodiversitat.Des de Guanyem Sitges som molt sensibles a la realitat natural i biològica que ens acompanya en el nostre curs vital. Entenem que convivim en un mateix espai amb altres companyies que hem de respectar i facilitar-nos la gestió de l’espai comú. És per això que situem aquest conjunt de mesures.

Què proposem?- Estudiar, analitzar i reformular, segons convingui, les orde-nances municipals relatives a la protecció animal i de la biodi-versitat de Sitges promovent, entre altres elements, la regula-ció de la convivència entre animals i persones en espais urbans i dependències de l’Administració, l’aplicació de sancions al maltractament animal i a la cria i venda d‘animals sense llicèn-cia, o la consideració de les associacions i entitats de defensa de la biodiversitat com a part interessada en casos de maltrac-tament.

- Fer un registre exhaustiu de totes les colònies felines (localit-zació, identificació, condicions de salut, condicions de l’espai) i adequació i manteniment de les mateixes per a convertir-les en espais amb condicions òptimes per a què els gats puguin viure-hi.

- Seguir el protocol de captura, esterilització i retorn (CER) d’in-dividus aliens a les colònies felines. Generar, en aquest sentit, avisos eficaços de trobades per a retornar-los a les seves llars. L’objectiu de la CER ha de ser, sempre, la preservació de la vida digna dels animals; en cap cas es realitzaran sacrificis sense causa veterinària major.

- Optimitzar el circuit de recollida d’animals perduts o abando-nats i actuar en coordinació amb voluntaris, voluntàries i cen-tres d’acollida. De forma específica, crear una xarxa de cases d’acollida de gats que no poden viure al carrer (edat prematu-

92 93

ra, malaltia, diversitat funcional i/o abandonament) i fomentar l’adopció d’aquests animals a través de processos d’adopció se-gurs i legals amb el seguiment i el control de l’Ajuntament.

- Crear i/o potenciar mecanismes de participació ciutadana que fomentin el treball conjunt entre l’Administració pública local i les organitzacions, entitats, associacions i persones a títol in-dividual interessades en la protecció animal i el foment de la convivència entre espècies animals.

- Dur a terme campanyes de sensibilització ciutadana i cam-panyes educatives sobre la convivència entre espècies animals i protecció de la biodiversitat en els diversos espais urbans i na-turals del terme municipal. Fomentar la bona convivència entre espècies.

- Promoure zones de lleure caní i espais d’esbarjo a través de l’establiment de correcans. Facilitar la cohabitació de l’espai pú-blic a través de l’establiment o re administració del mobiliari urbà, les papereres, la il·luminació o els tancats si fos necessari.

- Estudiar l’establiment d’ajuts municipals per a famílies amb baixos recursos amb l’objectiu de donar, en casos justificats, una cobertura veterinària per a animals domèstics.

- Establir mesures ètiques per al control de la fauna urbana.

- Valorar l’ampliació a espais litorals en moments concrets.

5. Espais públics.L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les zones de vianants totalment grises, les places sense bancs còmodes ni ombres i determinat mobiliari urbà no conviden a que les persones es facin seus els espais comunitaris de Sitges. En aquest sentit, quan es fan actuacions importants a la via públi-ca, s’ha de pensar a mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes, fora dels usos habituals.

Què proposem?• Recuperar i embellir els parcs i espais públics abandonats o excessivament privatitzats.

• Renaturalitzar els parc infantils. Els parcs infantils, que des de Guanyem Sitges proposem que passin a anomenar-se Parcs de Famílies per ser un concepte molt més integrador i cohesiona-dor, necessiten més vegetació i més adequació al terreny on es troben. Volem fugir d’usos de materials sintètics i plastificats, per tal de trobar elements més respectuosos amb l’entorn.

• Motivar plantacions als carrers i parcs urbans mitjançant es-pècies autòctones i de proximitat, evitant al màxim la necessi-tat de consum d’aigua.

• Fomentar la marca ‘Sitges vila florida’ en tots els barris.

• Promoure l’optimització i utilització respectuosa i cívica de l’espai públic (platges, carrers, places, parcs i jardins).

• Regular racionalment i fer control dels mercats espontanis, de les terrasses i altres activitats lucratives als espais públics.

• Mantenir, revisar i nodrir el parc escultòric de la vila.

• Revisar, inventariar i potenciar el mobiliari urbà.

• Promoure un nou projecte de comunicació intergeneracional a través del escacs als jardins públics (Hort de Can Falç), amb la instal·lació de taules i cadires fixes per jugar a escacs.

• Implantar progressivament una xarxa de wifi gratuït als parcs públics.

• Recuperar el baixador de trens i del port de Vallcarca i poten-ciació d’activitats de pesca, turístiques, nàutiques no motorit-zades i de lleure compatibles amb la recuperació de l’entorn natural de la vall.

• Reobrir els lavabos públics instal·lats a la vila a hores d’ara incomprensiblement tancats.

94 95

6. Equipaments municipals.Sitges ha sabut salvaguardar una part important del seu patri-moni natural i arquitectònic, i aquest explica els moments del seu màxim esplendor, quan el mecenatge d’alguns i els capitals indians, alguns de dubtosa procedència, van aterrar a la vila. I més endavant, es posaren de moda els banys de mar i de sol. Malgrat la massificació o potser per això mateix, són molts i moltes els que es volen establir-se a Sitges i això, fins ara, no s’ha gestionat com correspon.Sabem que malgrat les previsions faltarà sòl per a futurs equi-paments. Per això hem de reservar més sòl apte pels mateixos, fins i tot en àmbits supramunicipals, compartint els equipa-ments d’ús minoritari amb els municipis veïns.

Malgrat que costi d’acceptar, Sitges avui tendeix a ser un ba-rri residencial i turístic de Barcelona amb problemàtiques de manca d’equipaments pitjors que els de la ciutat. El foment de la participació ciutadana ha de ser l’eina que permeti enfocar el futur amb garanties, i aquesta participació ciutadana s’ha de fonamentar en la recerca de la sostenibilitat ambiental tant en el territori com dintre de la ciutat construïda, cercant sinèrgies de tota mena amb els municipis veïns.

Què proposem?• Apoderar els Consells sectorials i de barris per programar i gestionar les actuacions urbanístiques i activitats en relació als equipaments de barri.

• Recuperar per a usos comunitaris alguns edificis públics em-blemàtics, com el Mercat Vell, i locals i edificis públics sense ús o infrautilitzats.

• Redactar i aplicar un Pla per al millor aprofitament i reutilitza-ció del patrimoni municipal edificat.

• Crear un hotel d’entitats, un auditori municipal i un espai firal multifuncional; així com la construcció d’un nou camp de fut-bol.

• Gestionar i habilitar un espai naturalitzat supramunicipal per a la pràctica d’esports minoritaris com el rugbi, l’atletisme, el beisbol, entre d’altres.

• Promoure equipaments socials descentralitzats i de gestió autònoma com serien cases d’acollida per a dones maltracta-des, centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs d’acollida per a urgències socials, entre d’altres.

7. Mobilitat i Accessibilitat.La sinèrgia amb els municipis veïns s’ha de produir també en l’àmbit de la mobilitat, aplicant polítiques d’accessibilitat, de se-guretat i prevenció, de gestió del paisatge i dels recursos natu-rals, itineraris entre nuclis urbans no motoritzats i accessibles; i rutes culturals i paisatgístiques.

Què proposem?• Reforçar els horaris dels autobusos directes a Barcelona, so-bretot en l’època estival.

• Fer una previsió d’espais per a aparcaments dissuasoris a la vora dels equipaments massius (Aiguadolç) i dels futurs nous centres nodals de transport (estació de trens Vinyet-Terramar).

• Revisar la senyalització i l’arquitectura amb un pla revisat so-bre barreres arquitectòniques.

• Fer una auditoria d’accessibilitat completa de la vila.

• Millorar la via pública seguint criteris de plena accessibilitat amb la participació de persones amb dificultat de mobilitat.

• Optimitzar la reurbanització de les vies públiques primant les plataformes úniques en els carrers de trànsit rodat restringit.

• Realitzar intervencions de cirurgia urbana per dotar de més connectivitat espais d’activitats cíviques (connexió de l’Hort de Can Falç amb el Passeig de la Ribera,...).

• Construir una xarxa ciclable entre els centres nodals de trans-port i Sant Pere de Ribes i Vilanova recuperant camins públics; tancament d’anelles ciclables lligades als connectors d’espais lliures que travessin els barris i urbanitzacions.

96 97

• Treballar amb els ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges per l’establiment d’un bicing Vilanova-Si-tges-Ribes de gestió municipal una vegada funcionin els carrils bici.

• Obrir un debat públic, amb la previsió de soterrar el tren a mig termini, per tal d’optimitzar la connexió del traçat previst per a la Línia Orbital Ferroviària amb la línia actual.

• Arribar a un acord amb ADIF per tal de poder utilitzar el pas d’accés de sota de la via.• Estudiar un pla de recuperació per reobrir el baixador de Va-llcarca quan el port i la platja siguin regenerats o s’hi apliqui un Pla de Desenvolupament.

• Unificar la zona tarifària 2 a totes les estacions de trens del terme municipal

• Fer complir amb rigor la normativa d’accessibilitat en totes les noves actuacions a la via pública, parcs urbans, equipaments i en els establiments de pública concurrència, adequant pro-gressivament amb aquesta finalitat els existents.

• Promoure i exigir el compliment de mesures enfocades a la gratuïtat del peatge de la C32.

• Exercir acció jurídica per a la no renovació de la concessió que finalitza l’any 2021 del peatge de la C32.

• Promoure més aparcaments gratuïts per a residents.

• Promoure un aparcament dissuasori a Ca l’Antoniet i bus llançadora al centre vila.

• Promoure un aparcament soterrat i bus llançadora en àmbit camp de futbol Aiguadolç.

• Estudiar i fer viable la plena municipalització de les zones bla-ves.

8. Barris, urbanitzacions i altres nuclis.Cal encaminar-se cap a una ordenació compacta, que aglutini la població en els espais urbans, limiti la proliferació de nous assentaments dispersos i zones especialitzades, que trenquen

la cohesió social i que són contràries a la igualtat i la justícia so-cial. Els barris han de ser integradors en tots els sentits i ha de potenciar un model sostenible, adaptat a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones a la mobilitat dins el seu barri i entre barris.

Hem esmentat els fenòmens especulatius que es donen a Si-tges des de fa 50 anys, a partir del moment que promotors oportunistes van saber llegir la millora del poder adquisitiu de la generació posterior a la guerra i van urbanitzar els turons del litoral per oferir un xalet amb vistes al mar a qui pogués adquirir-lo. Aquest fenomen no té data de caducitat, i s’opo-sa als valors ambientals i paisatgístics que Guanyem Sitges vol respectar.

En temps més recents la liberalització dels lloguers, associada als préstecs temeraris dels bancs perquè qualsevol ciutadà po-gués adquirir un habitatge més enllà de les seves possibilitats, va facilitar la bombolla de la construcció i la consegüent crisi immobiliària. Les conseqüències de la mateixa han estat espe-cialment devastadores per a la classe treballadora. Una família atrapada en aquest situació pateix dues onades successives de desnonaments, la primera onada per no poder pagar la hipote-ca al perdre la feina, i la segona, per la mateixa raó, al no poder pagar el lloguer del nou pis.

En plena crisi econòmica i en el context de pressió turística so-bre tota la costa, han aparegut els anomenats ‘fons voltor’, es-pecialitzats en comprar pisos buits a preu de saldo i especular amb ells, retenint-los fins a trobar un client prou solvent per pagar el preu desitjat, o destinant-los al lloguer turístic, amb els consegüents problemes per a la convivència ciutadana.

Què proposem?• Aprovar el Pla de protecció del patrimoni arquitectònic i Ca-tàleg de bens d’interès públic dels elements de totes les zones, barris i urbanitzacions.

• Reconfigurar de forma selectiva algunes zones de xalets en procés d’urbanització a l’Eixample de la Plana i a les urbanit-zacions de muntanya per concentrar densitats i alliberar més espais per a futures necessitats d’equipaments.

98 99

• Redistribuir l’Eixample de la Plana dels Habitatges de Protec-ció Oficial previst de situar en urbanitzacions de muntanya i en parcel·les massa densificades, mitjançant l’establiment de convenis urbanístics.

• Programar l’HPO de tot el sòl urbanitzable reubicant-lo, amb densitats adequades, en zones urbanes consolidades i a la vora dels centres nodals de transport públic.

• Ampliar els estàndards d’HPO en el desenvolupament del Sol Urbà encara no consolidat.

• Fixar un percentatge mínim d’HPO de lloguer en les grans pro-mocions residencials.

• Implementar plans d’ocupació per activar la rehabilitació del patrimoni residencial privat infrautilitzat amb la finalitat d’ofe-rir lloguer social, potenciant els convenis amb els propietaris de les finques.

• Desenvolupar el Pla de l’Habitatge en totes les seves poten-cialitats, amb la finalitat de dotar l’Ajuntament, a curt termini, d’un banc de pisos d’emergència i de lloguer per a col·lectius necessitats.

• Exercir el dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habi-tatges propietat d’entitats financeres. També estudiarem l’apli-cació d’un impost especial als habitatges vacants i turístics amb la finalitat de crear un fons destinat a ajudes al lloguer.

• Estudiar mesures per minimitzar les despeses de transport del veïnatge de Garraf i Les Botigues tals com la realització de tràmits com assistències mèdiques o administratives.

• Fomentar la promoció en la modalitat de cooperatives d’ha-bitatge.

• Crear un Consell d’experts que vetlli i informi sobre els impac-tes previsibles dels nous projectes arquitectònics i d’activitats, a fi de preservar i millorar el paisatge urbà.

• Aplicar les ordenances de convivència ciutadana que regulin els aspectes conflictius de les activitats a l’aire lliure, establi-ments de pública concurrència, sorolls (màquines de neteja viària), salubritat (deixalleria mòbil), animals domèstics a l’es-pai públic, decor de façanes, zones de jocs, horaris de descans veïnal, i conflictes entre vehicles no motoritzats i vianants.

• Establir mesures incentivadores per al soterrament dels ser-veis urbans en totes les zones urbanes consolidades.

9. Sobirania energètica i tractament de Residus.El model de societat que fins ara se’ns ha imposat associa d’una manera inevitable l’augment del benestar amb un augment del consum d’energia. La majoria de vegades, aquests augments de consum no són res més que malbarataments i han compor-tat i comporten una hipoteca ambiental que es fa evident en l’actual crisi (econòmica, ecològica, de valors...) que patim.

Afrontar aquesta problemàtica només es pot fer limitant al màxim aquests malbarataments i fent que cada unitat de con-sum energètic (la persona, l’habitatge, la comunitat de veïns, el poble...) tingui, per una banda, la màxima sobirania pel que fa a la producció d’energia i, per una altra, apliqui l’anomenat trinomi virtuós de l’eficiència, l’estalvi i la suficiència.

Malgrat, però, aquest excés en el consum energètic, es pro-dueixen situacions de pobresa energètica en el nostre entorn més immediat. La factura energètica no solament és, doncs, una factura econòmica i ambiental, sinó que també és una fac-tura social. Cal revertir aquestes situacions i en aquesta línia van les propostes que fem per a la propera legislatura.

Què proposem?

• Actualitzar l’auditoria energètica per part de l’Ajuntament amb l’objectiu de detectar mancances, disfuncions o obsolescències en els sistemes, instal·lacions i equipaments municipals que originin consums energètics innecessaris, i corregir les defi-ciències detectades.

• Disminuir els consums energètics en els àmbits públics i fo-mentar-lo en l’àmbit privat (per mitjà de campanyes, accions de sensibilització, etc.). Caldrà elaborar uns plans sectorials d’efi-ciència i rehabilitació energètica i fer-ho participadament.

• Racionalitzar el consum d’energia i determinar quines són les necessitats veritables i com cobrir-les —per exemple, explotant les línies de subvenció i els recursos que posa a disposició l’Ins-titut Català d’Energia, (ICAEN)—, així com determinar quines despeses energètiques són prescindibles.

100 101

• Avançar en la instal·lació de sistemes de generació d’energia per a l’autoconsum en instal·lacions municipals i prioritzar els aprofitaments basats en les fonts d’energia renovable.

• Avançar en l’ús de la Microhidroelèctrica. Estudiarem la pos-sibilitat d’aprofitar l’energia hidràulica de la xarxa de subminis-trament d’aigua potable de l’ajuntament.

• Avançar en l’ús de l’energia solar fotovoltàica. Les necessitats energètiques dels ciutadans han de satisfer-se a través d’un en-focament en què prevalgui la proximitat, de manera que cal procurar que la generació d’energia es produeixi tan a prop com sigui possible del lloc d’utilització. En aquesta línia, cal pro-moure la instal·lació d’equips d’autoproducció fotovoltàica a les llars, a les indústries i als equipaments municipals mitjançant una ordenança per al foment de l’autoconsum d’energia foto-voltàica.

• Avançar en l’ús de l’energia solar tèrmica. Promoure la ins-tal·lació, en especial als edificis públics per obtenir aigua calen-ta sanitària o com a suport de sistemes de calefacció.

• Estudiar vies legals i procediments per municipalitzar en un futur la xarxa de distribució elèctrica i aplicar localment el ba-lanç net.

• Incentivar la dotació d’energies renovables i sistemes naturals de control ambiental en els edificis existents mitjançant orde-nança.

• Cercar complicitats a la ciutadania en la gestió de residus (evi-tar el plàstic d’un sol ús,...) i el reciclatge. En aquest sentit és ur-gent una campanya de sensibilització ciutadana tendirem cap a la reducció.

• Implantar de deixalleries mòbils als barris com a complement de la deixalleria municipal.

• Implementar una fórmula de bon triatge dels residus que ge-neren les veïnes de la vila. Projecte amb voluntat integral, ava-luant des de l’inici fins el final el procés de la gestió dels residus que generem.

• Endegar campanyes de sensibilització i informació sobre la necessitat de reduir el consum, reutilitzar i reciclar.

• Confeccionar un pla esglaonat de substitució del plàstic per materials reciclables.

• Integrar la idea de gestió de residus en els nous contractes i licitacions de serveis urbans en qüestió de neteja de la vila.

• Potenciar i fer recerca de projectes innovadors en matèria de reciclatge.

• Potenciar llaços amb l’Agència Catalana de Residus (aportació de idees en matèria de comunicació i gestió) així com generar vincles amb organismes internacionals d’excel·lència en la ges-tió de residus.

• Dotar de recursos d’una manera òptima i eficient al personal tècnic responsable de la matèria en gestió de residus, per tal dinamitzar projectes innovadors.

10. Sobirania alimentària i consum conscient.Com a persones tenim el dret i la possibilitat de decidir el nos-tre sistema alimentari i de producció d’aliments. Una alimen-tació saludable és un fet quotidià vital i la seva promoció ha de ser considerada un tema d’interès públic, ja que és un dels principals factors que afecten la salut de totes i tots.

Decidint la nostra dieta podem influir sobre el sistema agrari, sobre l’entorn i el medi ambient. No és acceptable que l’agricul-tura estigui sotmesa als interessos especulatius i a pràctiques tècniques contràries a la salut i al medi ambient. L’agricultura ha de ser regulada i practicada com un servei a tota la societat. La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nu-tritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Sobirania, alimentació i producció agrària estan estretament relacionats, de manera que decidint la nostra dieta influïm so-bre el nostre entorn i el medi ambient. En aquests àmbits, des de Guanyem Sitges creiem ètic actuar-hi també en la mesura del possible.

102 103

Que proposem?• Posar en valor una dieta saludable: equilibrada i diversa, basa-da en els cereals integrals, les lleguminoses i les hortalisses, les fruites i les llavors i, en menys quantitat, els aliments animals.

• Informar dels productes de proximitat i ecològics. Informar activament a la població i promoure aquesta alimentació en tots els espais i col·lectivitats públiques en què l’Ajuntament tingui competència.

• Treballar per donar valor als aliments frescos, de proximitat i de temporada. Així és com es produeix un estalvi en el consum d’energia en el transport i en la conservació i afavorint les eco-nomies locals.

• Dinamitzar el projecte d’horts urbans promovent la diversifi-cació de la producció agrària, la pràctica de rotacions de cultius, millorant la fertilitat del sòl i la biodiversitat i fomentar-hi la pràctica del cultiu ecològic sense l’ús d’adobs minerals i pestici-des sintètics, amb un ús prudent d’adobs orgànics.

• Promoure tots els valors dels horts urbans: producció d’ali-ments, relacions personals, valor paisatgístic, biodiversitat na-tural i cultivada, funció terapèutica, etc.

11. Pla de Desenvolupament Social i Econòmic del Garraf. El vigent Pla de Desenvolupament Social i Econòmic del Garraf té una clara component territorial. El compromís amb la Terra de Guanyem Sitges quedaria incomplert si no hi féssim esment.

Què proposem?• L’adhesió plena, el foment i l’actualització del Pla de Desen-volupament Social i Econòmic del Garraf en les seves taules de recursos energètics, de sostenibilitat, de mobilitat i de gestió territorial.

104 105

Municipi i República

Trenquem el règim, recuperem sobiranies,construïm república des del municipalisme

Des de la nostra creació, tres han estat els eixos principals amb els quals Guanyem Sitges ens hem dotat per desenvolupar la nostra proposta política i d’actuació: la recuperació d’un Sitges que sigui digne de viure-hi, la radicalitat democràtica, i la de-fensa del dret a l’autodeterminació des de l’organització popu-lar, tal i com demostrar l’1-O. L’autodeterminació no és un punt culminant, sinó l’inici d’un procés constituent que ha de supe-rar el règim del 78 en el camí de la construcció de la República. Una República catalana entesa com a punt de trobada entre les diferents ànimes que componen el nostre projecte, inde-pendentistes i federalistes, i també com a síntesi transversal de les nostres sensibilitats socials i sobiranistes. A la vegada, i en solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat, defensem que aquesta República catalana pugui esdevenir l’inici de processos constituents arreu que superin, finalment, el règim monàrquic actual sorgit el 1978 sobre les estructures d’Estat franquistes i estableixin la República com a forma d’organització social, po-lítica i econòmica. La República que defensem és un estadi comú – tant per als independentistes com per als autèntics federalistes, els de Va-lentí Almirall i Francesc Pi i Margall. Pels primers, serà l’estadi final, assolint la independència, pels federalistes, és un estadi intermedi, a partir del qual caldrà elaborar el pacte federal en-tre els estats independents. I serà el poble català qui, com a subjecte polític propi, lliure i sobirà, decideixi la seva relació amb la resta de pobles de l’estat espanyol i amb qualsevol altre poble o estat. Volen interpel·lar a totes les persones que, participessin o no l’1-O, independentment del seu vot, defensen el dret a l’auto-determinació del poble català i els valors republicans on ens trobem els i les defensores de la República com a model social i polític. El procés constituent ha de donar resposta a les necessitats socials dels catalans i catalanes, arrelant als barris, creant nous organismes de participació popular i horitzontal, i que de ma-nera transversal permetin la participació de tots els actors so-cials i del conjunt de la ciutadania. Perquè com som, i com serem, només ho pot decidir el poble català com a subjecte polític.

106 107

Què proposem? • Defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles, dret exercit i defensat per centenars de sitgetans i sitgetanes l’1-O que va ser, i és, brutalment reprimit.

• Defensar la llibertat de totes les preses polítiques i les encau-sades en defensa de l’autodeterminació i el retorn de les exilia-des, davant la repressió que ha comportat agressions físiques, pèrdua de llibertat d’expressió, presó i exili.

• Recuperar els drets civils com el d’expressió, de reunió i polí-tics perduts arran la implantació de l’onada repressiva de l’Es-tat.

• Defensar l’obertura d’un procés constituent, sorgit des dels barris i la societat civil, que sigui la via per iniciar un procés de ruptura amb el fallit i caduc règim del 78 que permeti la recu-peració de les sobiranies i la creació d’un nou model social on la gent no només sigui la protagonista de les polítiques socials, sinó també la protagonista activa de les polítiques que han de regir el nou estat.

• Treballar, des de Sitges, per la recuperació de sobiranies, ja sigui apostant per la municipalització de serveis per tal de que puguin controlats i decidits per criteris socials i democràtics o situant el poble com l’epicentre de les decisions polítiques.

• Impulsar la sobirania fiscal, pagant els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana.

• Apostar per empreses de titularitat pública per aprofundir en la sobirania real i deslligar-nos de l’IBEX35.

• Afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.

108 109

Aquest programa, que va ser aprovat en l’Assemblea del dia 29 d’abril de 2019, resta obert a la ciutadania per a la possible incorporació de nous punts assumibles que respectin la seva sostenibilitat socio-cultural, mediambiental i econòmica, sem-pre atenent els acords presos prèviament.

hola@guanyemsitges.cat

110