programa electoral círculo de montcada català

PROGRAMA ELECTORAL

CRCULO DE MONTCADA

agrupacin de electores

UNA ALTRA FORMA DE FER POLTICA S POSSIBLE

Crculo de Montcada i Reixac

QU ES CRCULO DE MIR I PER QU NEIX 2



NDEX DE TEMES

0. QU ES CRCULO DE MIR I PER QU NEIX ......................................................... 5

1. EL COMPROMS TIC DEL CRCULO DE MiR ..................................................... 7

1.1. La necessitat del comproms tic en poltica ............................................................. 7

1.2. Els compromisos tics que adquirim ......................................................................... 8

2. LES BONES PRCTIQUES EN POLTICA............................................................. 13

2.1. Absncia de Pactes de Govern sense consulta ciutadana ........................................ 13

2.2. Tolerncia Zero amb la corrupci ........................................................................... 13

2.3. Transparncia i Participaci en els Plens Municipals ............................................. 13

2.4. Foment de la Participaci Ciutadana i del control ciutad de la gesti pblica ...... 14

2.5. LAlcaldia al servei de la Ciutadania ..................................................................... 14

3. POLTIQUES ECONMIQUES ................................................................................ 15

3.1. LEconomia del B Com ....................................................................................... 15

3.2. LAuditoria dels Comptes Municipals .................................................................... 15

3.3. La reducci de retribucions en el Consistori ........................................................... 16

3.4. El comer de proximitat i la recuperaci del Mercat Municipal ............................. 17

3.5. La reactivaci del Mercat del dimecres ................................................................... 17

3.6. El suport a les pimes i als autnoms........................................................................ 17

3.7. La reducci dimpostos a empreses ecosostenibles................................................. 18

3.8. Remunicipalitzaci dels serveis pblics de lAjuntament ....................................... 18

4. POLTIQUES SOCIALS ............................................................................................ 21

4.1. Un canvi en la perspectiva general dactuaci ........................................................ 21

4.2. Una nova figura: el Defensor/a del Municipi .......................................................... 22

4.3. El dret a lalimentaci i als subministraments domstics bsics ............................. 22

4.4. La defensa del dret a un habitatge digne ................................................................. 23

4.5. El restabliment de les Urgncies Nocturnes ............................................................ 24

4.6. La potenciaci de lEducaci i la Cultura ............................................................... 25

4.7. La defensa del Patrimoni Cultural ........................................................................... 26

4.8. Suport als Joves i condicionament dels espais municipals ...................................... 27



4.9. Els programes per a la Gent Gran ........................................................................... 28

4.10. La seguretat ciutadana ............................................................................................. 29

5. POLTIQUES DORDENACI DEL TERRITORI .................................................. 31

5.1. El soterrament de la lnia de Portbou ...................................................................... 31

5.2. El Pla dUrgncia Urbanstica ................................................................................. 31

6. POLTIQUES MEDIAMBIENTALS ......................................................................... 33

6.1. La cimentera/incineradora Lafarge ......................................................................... 33

6.2. LECOPARC 2 ........................................................................................................ 36

6.3. La protecci dels nostres espais verds ..................................................................... 37

6.4. La prevenci dels incendis forestals ........................................................................ 39

7. POLTIQUES DIGUALTAT .................................................................................... 41

7.1. La prevenci de les actituds sexistes i la violncia vers les dones .......................... 41

7.2. La inclusi social de persones amb discapacitat ..................................................... 43

7.3. La incorporaci social dels nouvinguts ................................................................... 44

7.4. Collectius en risc dexclusi social. Igualtat doportunitats. ................................. 45



0. QU ES CRCULO DE MIR I PER QU NEIX

El Crculo de MiR Agrupacin de Electores s una candidatura a l'Ajuntament de MiR.

Neix des de la indignaci d'un grup de ciutadans i ciutadanes, sense passat poltic previ, per la

manera com sha fet poltica al nostre municipi. Neix amb la clara intenci de retornar al poble

la veu, perqu els vens i venes puguin opinar i decidir sobre els temes que els afecten, perqu

puguin exigir els drets fonamentals que les velles poltiques l'han sostret.

El Crculo de MiR no s un partit poltic, sin una agrupaci delectors, s a dir, som un con-

junt de ciutadans que ens hem associat temporalment amb la finalitat de concrrer a una deter-

minada cita electoral: les eleccions municipals de 2015.

Volem subratllar aquest fet: hem hagut dobtenir laval duna part important de la ciutadania,

en concret, per al cas de MiR, ha estat necessari obtenir 500 signatures amb els corresponents

fotocpies del DNI. Nosaltres nhem obtingut prop de 700.

Aquest suport ciutad, que mai shavia produt a MiR, recolza la nostra candidatura, i de-

mostra que la gent vol un canvi. Fer un partit poltic per presentar-shi a unes municipals s

molt ms fcil; noms es necessiten tres persones i uns estatuts. No calen, per tant, avals.

El Crculo de MiR s un moviment ciutad que busca el canvi. Som una frmula de demo-

crcia transparent, participativa i directa, que impulsa la renovaci de la democrcia i la posada

en marxa de poltiques socials destinades a palliar l'emergncia social que hi vivim. Els nostres

compromisos es fonamenten en una poltica basada en ltica. Lluitarem aferrissadament contra

la corrupci.

El Crculo de MiR est format per montcadencs i montcadenques de totes les edats i tots els

estrats socials. Som persones que volem treballar per a les persones. Tots nosaltres tenim feina,

no busquem una cadira a l'Ajuntament. Tots hem signat un comproms tic molt restrictiu, que

es detalla al punt segent.

Per a la creaci i redacci daquest programa, els participants del Crculo de MiR shan

adreat a les diferents associacions i entitats dels barris de la ciutat per a recollir les seves opini-

ons, necessitats i propostes. Aquest programa s, per tant, una creaci collectiva que ha tingut

en compte la veu dels ciutadans i ciutadanes de Montcada i Reixac. s tamb un programa fle-

xible i obert. Entenem que la vida personal i social s dinmica, i que per tant aquest programa

ha de permetre canvis i transformacions.


EL COMPROMS TIC DEL CRCULO DE MiR 7

1. EL COMPROMS TIC DEL CRCULO DE MiR

1.1.La necessitat del comproms tic en poltica

Quan sanalitzen les estadstiques de valoraci ciutadana sobre les diferents activitats de la

vida social, observem que la poltica i els poltics sn percebuts com uns dels principals pro-

blemes. Hi ha una evident separaci entre poltica i ciutadania, i lanlisi sobre les causes seria

molt llarga per a desenvolupar-la en un programa poltic, per la podrem resumir dient que falta

tica en la poltica. Els nostres representants han oblidat que la poltica s lart del bon govern, i

no pas ocupar crrecs poltics, i menys encara aprofitar-los per al seu benefici o per al benefici

de certs interessos econmics. En els ltims anys hem estat testimonis de massa casos de cor-

rupci a tots els nivells que han produt un divorci entre representants i representats, un trenca-

ment molt greu que pot conduir fins i tot a larribada al poder de partits amb caire no democr-

tic.

Cal, per tant, recuperar la normalitat poltica, tornar a connectar el ciutad amb els seus re-

presentants en les institucions, i pensem que noms hi ha un cam: a travs de ltica. Ltica

entesa com la creaci despais per a la llibertat, com a conjunt de normes i consensos que regu-

len i jutgen els comportaments dels ciutadans en una societat. Aquestes normes, com la hones-

tedat i lexemplaritat, han destar assumides i subscrites per tots els individus, i en particular

pels seus representants.

Lassumpci de normes tiques es pot fer de facto o de forma explcita. El Crculo de MiR

aposta per la segona forma, i s per aix que els seus integrants ens hem dotat dun codi tic

intern prenent com a referncia el desenvolupat per Podemos, i al qual hem afegit algunes clu-

sules encara ms restrictives.

Aquest comproms tic haur de ser respectat i subscrit per qualsevol membre del Crculo, i

especialment per aquells que ocupin crrecs electes, de lliure designaci i gerencials, tant a

lAjuntament de Montcada i Reixac com en altres institucions on el Consistori tingui participa-

ci financera i en els espais de pressa de decisions.

Les persones que ocupin crrecs pblics sotmeses a aquest codi dtica poltica es compro-

meten tamb a impulsar els instruments i mecanismes legals necessaris perqu aquests principis

tics esdevinguin en norma obligatria per a tots i totes en ladministraci municipal.

El Crculo de Montcada i Reixac neix com a eina per a la participaci ciutadana en la poltica

municipal i per aconseguir el major grau de consens dunitat popular. Aspirem a posar la polti-



ca al servei de les persones. Promovem la participaci democrtica directa de totes les persones

en els mbits de la decisi poltica, aix com en lexecuci de les poltiques pbliques.

1.2. Els compromisos tics que adquirim

Tota persona integrant del Crculo de Montcada i Reixac signar aquest codi tic i per tant es

compromet a:

I. Defensar laplicaci de la Declaraci Universal dels Drets Humans en els mbits so-

cial, poltic i institucional de la nostra societat, avanant fins a la resoluci prctica

dels conflictes i en oposici a tot tipus de violncia.

II. Promoure la participaci directa i igualitria de tota la ciutadania en els espais de de-

cisi i en els mbits dexecuci de les poltiques pbliques, fomentant la correspon-

sabilitat de tots i totes.

III. Treballar vers la recuperaci de la sobirania popular i democrtica.

IV. Promoure la igualtat tant en la societat com dins del collectiu Crculo de MiR, llui-

tant davant tota forma de racisme, de xenofbia, de masclisme o dexclusi per iden-

titat de gnere, orientaci sexual o discriminaci per origen geogrfic, cultural o cre-

ena religiosa.

V. Vetllar perqu la participaci en el Crculo de MiR sigui sempre lliure, voluntria i

oberta a totes les persones que, independentment del seu estatus civil o social, com-

parteixin la defensa del Drets Humans i el mtode democrtic de participaci ciuta-

dana i directa.

VI. Exigir i respectar que lelecci de candidats i candidates que es presentin a les elec-

cions municipals es facin mitjanant eleccions primries obertes a tota la ciutadania

segons la forma que es va decidir en Assemblea el 10 de mar de 2015: 1) Cap de

llista amb la possibilitat dafegir un equip de govern format per tres persones i b)

Candidatures individuals a la resta de llocs noms corregibles mitjanant criteris de

gnere. Es pot presentar qualsevol persona que hagi signat el codi tic, shagi inscrit

a lassemblea del Crculo de Montcada i participi activament en el temps i la forma

establerta, sigui major de edat i resident o no a Montcada i Reixac.

VII. Rebutjar el transfuguisme i vetllar perqu cap crrec electe pugui formar part del

Crculo de MiR si prviament no ha estat escollit per exercir el crrec en un procs

de primries obertes de la forma establerta en Assemblea i participada per tota la

ciutadania.

VIII. No arribar a cap acord previ ni posterior, amb cap fora poltica, per tal

daconseguir lAlcaldia. Tampoc es recolzar la candidatura de cap adversari poltic

sense fer una consulta prvia a la ciutadania. No farem pactes estables de govern ni



farem rebaixes al nostre programa per aconseguir regidories. Noms pactarem mesu-

res puntuals amb altres forces poltiques si les seves propostes coincideixen amb la

nostra lnia programtica."

IX. Exigir i respectar que qualsevol crrec electe sigui noms un representant obligat a

vincular les seves decisions al mtode obert i democrtic de participaci al llarg de

seu mandat, aix com a defensar all que shagi establert en el programa poltic

daquesta candidatura.

X. Impedir que Crculo de MiR es financi mitjanant entitats bancries i intentar que

tots el comptes que te lAjuntament estiguin a entitats que pertanyin a la banca tica.

El Crculo MiR noms es finanar mitjanant aportacions voluntries dels ciutadans

XI. Construir Crculo de MiR com a plataforma per a garantir que la poltica deixi de ser

un espai al servei dinteressos privats, per la qual cosa tots els crrecs electes i cr-

recs interns del Crculo de MiR que rebin una retribuci pblica hauran dacceptar:

a. Una limitaci salarial mxima de 3.000 nets en cas docupar lalcaldia i 2.000

nets pels regidors a temps complet. Aquest sou ser incompatible amb cap al-

tre sou pblic i inclour dietes i qualsevol altre tipus demolument. El sou ser

proporcional en funci del temps dedicat a lexercici de les seves funcions.

b. La renncia a qualsevol privilegi jurdic o material derivat de forma directa de

la condici de representant, i tamb a acollir-se a qualsevol figura daforament

judicial.

c. El comproms de transparncia i de rendici de comptes. Ser assumida la total

transparncia dels seus ingressos per a qualsevol concepte i lobligaci de rendir

comptes pbliques i assumir la gesti transparent del seu patrimoni. Hauran de

lliurar una relaci de tots els seus ingressos, bens i rendiments patrimonials, aix

com qualsevol dada que calgui per a detectar conflictes dinteressos, abans, du-

rant i desprs de finalitzar la seva funci pblica.

d. El comproms dinhibir-se en la pressa de decisions i dabstenir-se doptar a

crrecs electes amb lobjectiu de representar interessos personals, econmics o

poltics aliens a aquells que correspongui en cada cas al crrec electe en qesti.

e. El comproms de renncia a crrec pblic, intern de partit o a qualsevol candi-

datura en cas de ser imputat, processat o condemnat per faltes o delictes relacio-

nats amb la corrupci, prevaricaci,, trfic dinfluncies, enriquiment injust amb

recursos pblics o privats, suborn, malversaci i apropiaci de fons pblics, b

sigui per inters propi o per afavorir a terceres persones. Aix com tamb en ca-

sos dacusaci judicial per delictes de racisme, xenofbia, violncia de gnere,



homofbia i altres delictes en contra dels Drets Humans o els drets de les perso-

nes treballadores.

f. Evitar la contractaci pblica amb empreses en les quals el membre del Crculo

de MiR o els seus familiars puguin tenir cap tipus dinters econmic.

XII. A ms, totes les persones amb crrecs assignats pel Crculo de MiR o a qualsevol r-

gan de les Administracions Pbliques hauran dacceptar:

a. Ser transparents en la seva gesti, publicant de forma detallada totes les dades

referents a ingressos i despeses. Per a una major transparncia, es publicaran les

seves agendes per fer visible amb qui es reuneixen i els temes que tracten. Es

far pblic tamb els ordres del dia i les actes de les reunions.

b. Posar un mxim a les donacions privades, especialment aquelles que puguin co-

artar la independncia poltica de la candidatura. Totes les donacions a la nostra

agrupaci es faran pbliques dins de la nostra comptabilitat, que tamb s p-

blica. Ens acollirem als lmits previstos dins la llei, pel que fa a les quanties.

c. Apostar clarament per una limitaci de la despesa de les campanyes electorals.

Les subvencions en cap cas aniran destinades a les campanyes; aquests diners es

repercutiran en altres conceptes de ms necessitat.

d. Renunciar a regals o privilegis que derivin docupar un crrec pblic.

e. No percebre cap sou o remuneraci addicional, sigui quina sigui la seva deno-

minaci, per pertinena als Consells dAdministraci de cap ens o organisme

pblic que es derivi de lexercici de les seves funcions pbliques.

f. Renunciar a qualsevol pla o fons de pensi que lAdministraci Pblica respec-

tiva pogus haver contractat al marge del que tinguin per dret els treballadors

pblics. No haur ms drets en matria de jubilaci amb crrec als fons pblics

que aquells establerts a la Seguretat Social, en Classes Passives de lEstat o

aquells que lAdministraci Pblica tingui contractats per als empleats pblics.

g. No realitzar despeses innecessries dels fons pblics, moderar els costos de

transport i allotjament, ajustant-se a les dietes establertes per al personal funcio-

nari o, en el cas dempreses pbliques i organismes assimilats, les consignades

al Conveni Collectiu.

h. No percebre cap remuneraci ni abonament per cessament una vegada finalitza-

da la seva designaci en el crrec. Aquells que amb anterioritat al crrec fossin

titulars duna ocupaci pblica podran retornar a la seva feina o amb una altra

equivalent en termes de salari, dedicaci, rea dactivitat i localitat, havent

dincorporar-se en els termes previstos per a la pressa de possessi en els pro-



cessos de provisi de llocs de treball. Aquells que no fossin titulars duna ocu-

paci pblica, cobraran la prestaci per atur que correspongui.

i. Les persones titulars dalts crrecs renunciaran a lassignaci de vehicle oficial

de carcter permanent, llevat del cas que els cossos de seguretat de lEstat ho

recomanin expressament per raons de protecci personal. A qualsevol altra cas,

ls de vehicles oficials noms es podr fer servir quan sigui imprescindible per

al servei pblic, en la forma i condicions similars a la resta del personal i en cap

cas es faran servir per a desplaament al domicili propi o familiar o altres usos

no vinculats amb all estrictament necessari per a lexercici de les funcions p-

bliques. En tot all que sigui possible, donaran exemple amb ls de mitjans de

transport collectiu o altres mitjans de transport respectuosos amb el medi ambi-

ent.

j. No percebre cap cobrament en espcie i particularment la percepci dajuts al

lloguer quan aquests tinguin residncia continuada b per lloguer b per com-

pra en la localitat o als voltants de la qual es trobi la seu en la qual exerceixin

les seves funcions pbliques. En cas de no tenir residncia a la localitat del cen-

tre de treball, i hagus de percebre els ajuts, la quantitat percebuda haur de ser

justificada i lhabitatge ser digne i adequat a les necessitats de la seva famlia.

k. Respectar el dret dabstenci previst en la legislaci vigent. En temes sensibles

a la conscincia personal, donem als representants electes de la nostra agrupaci

la llibertat dabstenir-se, sense necessitat de seguir la disciplina de vot.

l. Procurar la participaci del personal en el desenvolupament de la seva missi, el

seu empoderament i la millora de lorganitzaci pblica al seu crrec, fomentant

lassumpci de responsabilitats i proporcionant reconeixement pblic al perso-

nal al seu crrec pel bon desenvolupament de les seves funcions. Es comprome-

ten a avaluar de forma objectiva la feina del personal al seu crrec, a combatre

qualsevol forma de discriminaci i a perseguir lassetjament laboral. Promouran

la millora del clima laboral, la prevenci de riscos laborals en el seu mbit, la

millora de les condicions de treball i el respecte mediambiental. Promouran

tamb la cultura de la millora de la gesti pblica orientada a la ciutadania, fixa-

ran la missi de lorganitzaci al seu crrec dacord amb els plans i programes

previstos i difondran els valors tics i democrtics per aconseguir els objectius,

perseguint amb fermesa qualsevol signe o indici de corrupci. Peridicament es

sotmetran a avaluacions de gesti i lideratge.



m. Crear i facilitar en les rees de treball que tinguin sota la seva responsabilitat un

clima i una cultura administrativa de transparncia, rendici de comptes i portes

obertes a la ciutadania, rebutjant comportament autoritaris i no democrtics.


LES BONES PRCTIQUES EN POLTICA 13

2. LES BONES PRCTIQUES EN POLTICA

Ens trobem en un moment en qu la classe poltica ha perdut gaireb tota la credibilitat. La

distncia entre poltics i ciutadans s cada vegada ms gran degut en gran part a les males prc-

tiques que han portat a terme els nostres dirigents. A hores dara existeixen ms de 1.900 pol-

tics imputats a lEstat espanyol amb, al menys, 170 condemnats. Des del Crculo de MiR posa-

rem en marxa una bateria de mesures amb qu pretenem recuperar aquesta credibilitat perduda i

apropar la poltica municipal a la ciutadania. Aquestes mesures es detallen a continuaci.

2.1.Absncia de Pactes de Govern sense consulta ciutadana

La nostra agrupaci no arribar a cap acord previ ni posterior, amb cap fora poltica, per

aconseguir lAlcaldia. Tampoc no recolzar la candidatura de cap adversari poltic sense fer una

consulta prvia a la ciutadania. No farem pactes estables de govern ni farem rebaixes al nostre

programa per aconseguir regidories. Noms pactarem mesures puntuals amb altres forces polti-

ques si les seves propostes coincideixen amb la nostra lnia programtica.

2.2.Tolerncia Zero amb la corrupci

El Crculo de Montcada i Reixac lluitar de manera aferrissada contra la corrupci. Les per-

sones de la nostra llista electoral que ocupin crrecs pblics hauran de signar prviament un

comproms tic de transparncia i honestedat envers la ciutadania de Montcada. A ms, si fos el

cas, aplicarem durs correctius per tot aquell que infringeixi la llei, motiu que ser ms que sufi-

cient per expulsar-lo del nostre grup i demanar la renuncia al seu crrec.

Treballarem especficament perqu aquests principis tics esdevinguin en norma obligatria

per a tots en lAdministraci Municipal, i denunciarem pblicament qualsevol cas de corrupci

que pogus donar-shi en altres formacions poltiques. No pot ser que la defensa de lactual

Alcaldessa, imputada per un delicte de corrupci poltica, estigui pagada un 50% per la Diputa-

ci i laltre 50% per lAjuntament de Montcada, s a dir, est pagada amb diners pblics.

2.3.Transparncia i Participaci en els Plens Municipals

La transparncia s un eix fonamental per a nosaltres, tant a nivell de fer poltiques com a

nivell pressupostari. Totes les accions de govern seran transparents i pbliques i totes les despe-

ses i inversions, fins i tot les de menys quantia, es publicaran a la web de lAjuntament en un

format editable i fcil dentendre.

Els vens i venes podran participar en el torn de Precs i Preguntes en els Plens Municipals

per sollicitar resposta a qualsevol dubte encara que no estigui a lordre del dia. Tant


LES BONES PRCTIQUES EN POLTICA 14

lAlcalde/sa com els regidors, siguin del govern o de loposici, estaran obligats a respondre de

forma verbal, b al mateix ple b al ple segent.

Com ja es fa a altres municipis, farem que els Plens puguin ser seguits a travs dInternet,

perqu el ciutad que no pugui assistir valori tot all que succeeixi. De tota manera, s la nostra

intenci que els horaris dels Plens siguin apropiats perqu la major part dels vens i venes pu-

guin ser-hi de forma presencial, organitzant-los en locals apropiats segons laforament previst.

2.4.Foment de la Participaci Ciutadana i del control ciutad de la gesti pbli-

ca

s el nostre comproms la promoci duna cultura de corresponsabilitat, enfortint els espais

de comunicaci entre el Govern Local i la ciutadania, augmentant daquesta manera leficcia,

la transparncia i leficincia de les poltiques pbliques. Per augmentar aquesta participaci, es

faran consultes prvies als ciutadans, es permetran allegacions i es sotmetran a votaci les deci-

sions poltiques ms importants. Tamb sengegaran processos i consultes vinculants per tal que

el vens i venes formin part del procs de presa de decisions i de la gesti poltica.

Tots els pobles i societats tenen dret a decidir sobre qualsevol actuaci governamental que

pugui incidir sobre la seva integritat cultural, social i econmica. s per aix que sotmetrem a

consulta prvia dels vens, venes i agents socials tot aquell projecte municipal que sigui signifi-

catiu i dinters pel municipi, proposat per les forces poltiques o per la ciutadania, el qual ser

acompanyat dun estudi de viabilitat econmica i dun pla de comunicaci adient.

A ms, volem avanar cap a una democrcia ms madura i ens proposem buscar les eines

que permetin la participaci i el control ciutad sobre la gesti poltica, per aix contribuirem a

la creaci dun Observatori Ciutad Municipal al nostre municipi, controlat externament pels

propis ciutadans, de manera que ens comprometem a respondre qualsevol pregunta i a conside-

rar qualsevol proposta, iniciativa o necessitat que ens arribi a travs daquest observatori, aix

com establir mecanismes per a que la ciutadania pugui controlar que es compleixen els com-

promisos poltics adquirits i per tal que la ciutadania pugui qestionar les decisions poltiques.

La plataforma Montcada Transparncia, a la qual donem tot el nostre suport, ja hi estan treba-

llant en aquest tema.

2.5.LAlcaldia al servei de la Ciutadania

LAlcalde o lAlcaldessa tindr un horari especfic setmanal i presencial datenci al ciutad,

amb la finalitat que aquest pugui exposar, presentar, demanar o exigir qualsevol qesti que

consideri dinters.


POLTIQUES ECONMIQUES 15

3. POLTIQUES ECONMIQUES

La gesti local amb sentit com feta per i per al ciutad afegeix beneficis intrnsecs per

lerari pblic local per estalvi dels costos innecessaris, alhora que mostra tamb com un bon

equip gestor pot millorar de forma substancial la prestaci de serveis pblics des dun Ajunta-

ment. Cal dir que les Administracions Locals gestionen el 15% de la despesa pblica i sn el

primer punt datenci ciutadana per a resoldre el dia a dia del nostre entorn. s clara la necessi-

tat duna reforma de lAdministraci Local, i aquesta ha dincloure al menys els aspectes men-

cionats a continuaci.

3.1.LEconomia del B Com

El Crculo de MiR aposta per lEconomia del B Com. Es tracta duna forma alternativa de

sistema de mercat, promoguda per Christian Felber, en la qual les coordenades clssiques dels

motius i objectius de les empreses privades sn canviades de la recerca exclusiva del lucre a la

recerca de la concurrncia del benestar de tota la ciutadania i la cooperaci del sistemes socials,

institucions i mitjans socioeconmics. Les empreses han destar guiades preferentment per prin-

cipis com la confiana, la honestedat, la responsabilitat, la cooperaci, la solidaritat, la generosi-

tat. la compassi i el respecte pel medi ambient, entre daltres, i no exclusivament per la recerca

del lucre.

Apostem per aconseguir que des del conjunt de les Administracions Pbliques, i en particu-

lar des de lAdministraci Local, es doni suport legal i econmic a empreses que facin seus

aquests principis. Creiem que el desenvolupament sostenible es fonamenta en la confluncia

dels interessos del sector empresarial, la ciutadania i el sector pblic, i aix passa per tenir ob-

jectius compartits com sn, per exemple, els drets humans.

3.2.LAuditoria dels Comptes Municipals

El nostre grup realitzar, al principi de la Legislatura, una auditoria externa que comprovi la

imparcialitat i veracitat dels comptes municipals, inclosos tamb els de les Societats Municipals.

El resultat daquesta auditoria es far pblic.

Creiem que a hores dara les administracions pbliques sn opaques i es caracteritzen per di-

ficultar una participaci real en les decisions que els poltics prenen, ms enll del vot cada qua-

tre anys. s per aix que volem dedicar tots els esforos possibles a fomentar la transparncia i

la participaci ciutadana. En aquest ltim aspecte, considerem que els pressupostos han destar

participats per la ciutadania; els vens han de poder decidir tamb en qu es destinen els recur-

sos pblics.



Per tal de portar a terme la idea anterior, dirigirem un procs informatiu adreat als sectors

ms actius de la ciutadania, a associacions i collectius, amb la finalitat danar implicant succes-

sivament a totes les capes de la poblaci. Impulsarem trobades i jornades en les quals els vens

vegin el funcionament del pressupost participatiu, i pugui conixer tamb com funciona aquesta

experincia en altres municipis. Tamb creiem necessari recollir totes les propostes ciutadanes,

les quals seran sotmeses a informes de viabilitat econmica pels funcionaris de lAjuntament,

sense cap cost a la ciutadania.

Un altre aspecte important pel que fa als comptes municipals s el comproms per part de la

nostra agrupaci de crear la figura del Gestor Local. Pensem que un Consistori requereix una

gesti independent de les sigles poltiques. Tot i que estem dacord en la representaci ciutadana

en forma dalcaldes i regidors, creiem que els comptes pblics, lexecuci dels acords i el con-

trol del personal contractat en els ajuntaments requereix la figura dun gestor, que s un profes-

sional de la gerncia, i no pas dun poltic, que s el que succeeix a la majoria dajuntaments,

poltics que segueixen les directrius dels rgans provincials dels seus partits, i no satisfan moltes

vegades les necessitats dels ciutadans que els han votat.

Com veiem, les nostres propostes giren al voltant del concepte de participaci ciutadana. Per

a fomentar-la, enfortirem totes les organitzacions de la societat civil, promovent una cultura de

corresponsabilitat. Impulsarem i orientarem les accions de participaci ciutadana cap a la millo-

ra de leficcia, i tamb de leficincia, de les poltiques pbliques. Tamb volem millorar i

dinamitzar els canals i els espais dinformaci i opini de la ciutadania, promovent una resposta

de qualitat i adient per part dels diferents rgans de lAdministraci de lEstat.

3.3.La reducci de retribucions en el Consistori

Trobem indecent, en el context de crisis que travessem actualment, que els sous dels nostres

representants siguin tan alts. Es per aix que les persones que surtin escollides de la nostra can-

didatura veuran redut considerablement els seus ingressos. Tamb instarem a la resta de forces

poltiques a ajustar-se el sou a aquells que cobraran els nostres crrecs electes.

Ens comprometem a:

Lalcalde o alcaldessa cobrar un nic sou (que ser incompatible amb qualsevol al-

tre sou pblic) que en cap cas superar els 3.000 mensuals nets per 14 pagues. Aix

representa una reducci del 35% de lactual sou municipal de lalcaldessa segons les

dades proporcionades per lAjuntament.

Els regidors a temps complert cobraran un nic sou (que ser incompatible amb

qualsevol altre sou pblic) que en cap cas superar els 2.000 mensuals nets per 14



pagues. Els regidors que no estiguin a temps complert veuran redut aquest sou pro-

porcionalment a la quantitat dhores que hi dediquin.

3.4.El comer de proximitat i la recuperaci del Mercat Municipal

El comer de proximitat s un eix vertebrador i de cohesi de pobles i ciutats. Tot plegat, el

comer de proximitat ajuda a fomentar i potenciar les relaciones socials entre els ciutadans. Cal

realitzar una aposta formal i decidida pels petits comerciants, mitjanant subvencions i desenvo-

lupament dactivitats conjuntes de promoci i fidelitzaci del comer minorista. Tot aix amb

lobjectiu de fomentar el consum i de potenciar el coneixement de lactivitat comercial existent

a la localitat, a travs de fires, esdeveniments comercials i campanyes promocionals.

Per altre cant, la recuperaci del Mercat Municipal s un objectiu cabdal de la nostra for-

maci. Es tracta de recuperar-lo i ampliar-lo, construint o adequant ms places per aparcament

de vehicles, per fer en aquesta zona un recinte de comer ms gran, potenciant daquesta manera

el consum.

La nostra agrupaci apostar per la realitzaci dactivitats educatives i campanyes de consci-

enciaci amb les escoles/instituts/AMPAS del municipi, afavorint lassociacionisme i fidelitza-

ci entre comer i ciutadania. En aquest sentit, pot ser molt positiu recolzar econmicament des

del Consistori promocions de descomptes a estudiants, aturats famlies nombroses i, en general,

persones amb dificultats econmiques, en els comeros de la zona, potenciant la visibilitat del

petit i mitj comer amb el consum i leconomia municipal.

3.5.La reactivaci del Mercat del dimecres

Davant la preocupant baixada del nombre de parades en el Mercat del dimecres a Montcada

Centre, ens comprometem a reactivar-lo revisant la taxa municipal que han de pagar els paradis-

tes, realitzant una ordenaci fsica en funci del gnere de cada parada, oferint noves adjudica-

cions i mantenint converses amb les Associacions de Venedors Ambulants existents a la nostra

comarca.

El nostre grup est convenut de la importncia comercial dels mercats ambulants en els po-

bles i ciutats, donat que contribueixen molt favorablement a la diversificaci de loferta comer-

cial, incrementant-la alhora. A ms, s un servei altament demanat pels venes i venes, i ajuden

a lactivaci del comer fix local.

3.6.El suport a les pimes i als autnoms

Latur s un dels principals problemes de la nostra societat. Les xifres de destrucci massiva

de llocs de treball i de tancament dempreses ha estat de tal magnitud que ens fa preguntar si



han estat bones les mesures preses fins ara per a fomentar locupaci i evitar el tancament de les

empreses. s clar que no han estat encertades, ms aviat encara han empitjorat la situaci.

Des del nostre grup, pensem que la situaci mai no es resoldr si no es treballa en la potenci-

aci dun model productiu i econmic que aposti pel b com, creant i regulant eines i un pro-

cediment administratiu local perqu tota activitat econmica contribueixi a la dignitat, solidari-

tat, sostenibilitat i equitat social de la ciutadania. Sha dimpulsar una ocupaci justa i sosteni-

ble, amb llocs de treball que recuperin sectors tradicionals com ara lagricultura ecolgica, i

donant suport tamb al petit comer, al comer de proximitat i a les empreses artesanes.

La nostra formaci es compromet a finanar directament, durant al menys un any, les con-

tractacions per part de pimes i dautnoms de treballadors aturats. Tamb volem implementar

cursos de formaci per a aturats del nostre municipi i oferir un servei dintermediaci laboral

gratut entre treballadors aturats i empreses de menys de 250 treballadors que estiguin al corrent

de pagament en la Seguretat Social, per tal que aquestes realitzin una contractaci de, com a

mnim, 20 hores en contractes dun o ms anys.

Tamb, la nostra agrupaci apostar per lelaboraci dinformes tcnics sobre la viabilitat i

inters per al desenvolupament econmic municipal de noves iniciatives empresarials, i ens

comprometem a donar assistncia tcnica als emprenedors, amb estudis de mercat si cal. Ajuda-

rem particularment les noves empreses que fomentin la contractaci en el municipi, amb sub-

vencions i reducci dimpostos municipals.

Per acabar volem reactivar els nostres polgons industrials, incentivant empreses foranies per

a qu sinstallin al municipi.

3.7.La reducci dimpostos a empreses ecosostenibles

Les Administracions Locals poden tamb contribuir en la lluita pel canvi climtic. En aquest

sentit, la nostra agrupaci es compromet a reduir impostos municipals a les empreses del nostre

municipi que apostin per les noves tecnologies i adquireixin compromisos mediambientals

ferms.

Apostem per a la municipalitzaci dels serveis bsics, com ara la gesti dels residus o la de-

pendncia. Pensem que surt ms a compte econmicament la gesti municipal que

lexternalitzaci.

3.8.Remunicipalitzaci dels serveis pblics de lAjuntament

Des del Crculo de Montcada tenim clar que les externalitzacions de serveis fonamentals per-

judiquen als usuaris daquests serveis. Qualsevol empresa privada vol, com mana leconomia de



mercat, treure un benefici econmic pels serveis que presta. Per treure aquest benefici noms

poden fer-ho b retallant en qualitat b retallant en les condicions del seus treballadors.

Amb el pas dels anys i desprs de mltiples privatitzacions, els serveis pblics oferts per l'A-

juntament a travs d'empreses privades es deterioren a passos de gegant. Nombrosos punts dels

plecs de condicions s'incompleixen de manera reiterada, mentre les condicions laborals de treba-

lladors i treballadores es deterioren constantment davant la passivitat de l'Ajuntament, que hau-

ria de promoure i garantir el treball digne i uns serveis pblics de qualitat.

Considerem que els serveis pblics de l'Ajuntament han de ser gestionats directament per

l'administraci local, per mitj d'empreses pbliques o facilitant la creaci de cooperatives de

treballadors quan sigui factible.

Proposem que a mida que finalitzin els contractes vigents, s'estudi la possibilitat de remuni-

cipalitzar els serveis, garantint els llocs de treball i les condicions laborals de les actuals planti-

lles i millorant-les si s possible, creant un espai de participaci ciutadana amb associacions

venals, treballadors i collectius socials , entre d'altres, per aconseguir uns serveis pblics de

qualitat i aconseguir optimitzar recursos i una total transparncia en la gesti.

Amb els vigents serveis pblics externalitzats, considerem urgent realitzar una auditoria dels

ltims anys i extremar la inspecci i control per garantir el compliment dels plecs de condicions,

aplicant els apartats de penalitats i de rescissi de contracte a les empreses que no compleixin.


POLTIQUES SOCIALS 21

4. POLTIQUES SOCIALS

Els problemes socials sn situacions que impedeixen el desenvolupament i el progrs duna

comunitat o duna part daquesta. Amb la crisi que ha afectat leconomia dels ltims anys, hem

vist com les partides dedicades a les poltiques socials han estat retallades pels nostres gover-

nants, fent que una part molt important de la poblaci tingui veritables problemes per tenir una

vida digna. Per pel fet de ser els problemes socials qestions pbliques, lEstat, a qualsevol

nivell administratiu, t la responsabilitat i lobligaci de donar solucions a aquests problemes

mitjanant les accions de govern, duna manera rpida i efica.

Entenem que el nostre pas sha construt sobre les bases dun estat del benestar i sota la

premissa de que el govern dun pas ha de vetllar pel correcte desenvolupament de lindividu

com a persona. Es per tot aix que volem defensar i potenciar aquestes premisses al nostre mu-

nicipi, fent-les efectives fins al mxim exponent. Hem de ser capaos dentendre que les polti-

ques socials han de promoure una major qualitat de vida pels ciutadans ms desafavorits, aju-

dant totes aquelles persones que ho necessitin, persones que shan vist afectades mica en mica

per poltiques que en molts casos ni tan sols han satisfet les necessitats ms bsiques.

Sha de portar a terme una poltica per al ciutad, que vetlli pels seus interessos i satisfaci les

seves carncies. Aquestes necessitats han estat oblidades, i els ciutadans que les pateixen margi-

nats, tot per satisfer interessos purament mercantilistes i econmics de determinades forces pol-

tiques que han treballat ms aviat per a certs grups de pressi, i que han fet que lobligaci que

t lAdministraci Local, com a ens ms proper al ciutad per satisfer les necessitats dels seus

ciutadans quedi en un no res.

4.1.Un canvi en la perspectiva general dactuaci

Les poltiques socials que fins ara shan portat a terme a Montcada i Reixac han tingut un

caire completament esttic, on noms sestablien cada quatre anys els objectius de canvi que es

pretenia assolir, coincidint amb els perodes electorals. Tot aix ha fet que les mesures que

sacabaven portant a terme estiguessin fonamentades en linters del propi partit poltic, i no en

el de la ciutadania; unes mesures adreades a aconseguir una bona imatge del partit, i que se

noblidava de les necessitats ms bsiques dels individus. Aquestes propostes espries han aca-

bat per agreujar encara ms els problemes dels ciutadans, perqu no han donat resposta a les

necessitats reals i de cada dia. s aquesta una vella forma de fer poltica; una poltica esttica i a

curt termini, feta per rdit electoralista i no per a satisfer els collectius desfavorits, una poltica

que ens comprometem a fer desaparixer.



Nosaltres apostem per una poltica dinmica, flexible, que sadapti a les necessitats canviants

dels individus, capa de detectar noves problemtiques i que sigui conscient de les noves reali-

tats, dels nous moviments socials i de les noves demandes ciutadanes.

La nostra Agrupaci dElectors es compromet a visitar tots els indrets del municipi i a fer pi-

nya amb tots els moviments socials i venals, molts dels quals han aparegut en aquests anys per

fer front a la situaci crtica que shi viu. La poltica es fa al carrer, escoltant i parlant amb la

gent i els actors socials, per donar solucions reals als problemes actuals i tamb per conixer de

primera m els nous que sen puguin presentar, per tal daturar-los en primera instncia i no

deixar que degenerin en situacions ms crtiques.

4.2.Una nova figura: el Defensor/a del Municipi

Ens comprometem a crear la figura del Defensor/a del Municipi, la tasca del qual ser la pro-

tecci i defensa dels drets constitucionals de tots els vens davant del conjunt de les administra-

cions. Sencarregar de recuperar els serveis bsics que la ciutadania ha anat perdent, com sn

les Urgncies Nocturnes, de lluitar pel soterrament de la lnia de Portbou, datendre tota la pro-

blemtica associada amb les urbanitzacions illegals que tenim al municipi, daconseguir la

construcci del nou institut Montserrat Mir i, en definitiva, de realitzar totes aquelles accions

que requereixin laprovaci daltres administracions diferents de la local. Atendr totes les

queixes de les persones i entitats que es trobin desemparades davant lactuaci o la manca

dactuaci de les administracions pbliques.

El Defensor del Municipi ser un referent del nostre poble davant de la manca de suport i re-

cursos tant de la Generalitat com de lAdministraci Central. Collaborar de forma directa ela-

borant propostes conjuntes amb totes les plataformes reivindicatives socials. Actuar amb im-

parcialitat i independncia, i ser una figura escollida amb el mxim consens possible.

4.3.El dret a lalimentaci i als subministraments domstics bsics

Lobjectiu primer de la tasca poltica s aconseguir el benestar dels ciutadans. s per aix,

que no es pot admetre que per raons econmiques les famlies del nostre municipi no puguin

alimentar-se de forma adient, o que estiguin sotmeses a talls del subministrament elctric o de

laigua. En all que sigui possible, ens comprometem a palliar aquestes situacions daband

que per desgrcia sn cada vegada ms freqents, fruit de velles poltiques que han afavorit als

de sempre. Treballarem conjuntament amb les associacions sense nim de lucre, que amb gran

generositat i de forma altruista treballen en aquest sentit, facilitant espais i infraestructures mu-

nicipals per ajudar-los en la seva tasca.



A ms, des de lAjuntament, creiem en la necessitat de crear partides pressupostries per a

situacions demergncia que puguin viure les famlies afectades per aquesta situaci dramtica.

Aquestes ajudes hauran de ser efectives en el moment inicial de lemergncia i desprs shaur

de treballar a llarg termini per poder aconseguir que la situaci de normalitat es restableixi.

LAjuntament, a ms dactuar econmicament, establir un treball en xarxa amb la resta

dentitats socials i professionals perqu aquesta reinserci i tractament del problema sigui efec-

tiva i integral.

4.4.La defensa del dret a un habitatge digne

Larticle 47 de la Constituci Espanyola diu de forma literal:

Todos los espaoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los po-

deres pblicos promovern las condiciones necesarias y establecern las normas pertinentes

para hacer efectivo este derecho, regulando la utilizacin del suelo de acuerdo con el inters

general para impedir la especulacin.

s clar que qualsevol ciutad que llegeixi aix no pot ms que indignar-se. Precisament les

poltiques fetes en els ltims temps han anat en sentit contrari a aquest dret fonamental, afavo-

rint les corrupteles urbanstiques que han acabat amb lesclat de la bombolla immobiliria i amb

la gent desnonada. La nostra agrupaci, dins de les competncies que t una Administraci Lo-

cal, es compromet fermament a defensar un habitatge digne per a tots els ciutadans i ciutadanes

de Montcada i Reixac.

Cal dir que existeix un aven escandals en lexclusi social a tot lEstat, i en particular a

Catalunya. El nivell tan extrem dendeutament de les famlies en la compra dels seus habitatges

en els anys anteriors a la crisi, la situaci actual datur inacceptable i la conjuntura econmica

de recessi mantinguda impossibilita tot plegat el pagament de les quotes hipotecries i dels

lloguers a desenes de milers de famlies cada mes.

Aquesta situaci dempobriment continu, que esgota els recursos de les famlies i dels seus

entorns ms propers, no sembla tenir soluci a curt termini, per la qual cosa cal un replanteja-

ment total de les poltiques per poder respondre a aquesta situaci dautntica emergncia soci-

al.

No volem que hi hagi cases sense gent ni gent sense cases. Creiem que s una injustcia que

sestigui desnonant la gent, quan hi ha un excedent dhabitatge al mercat immobiliari. Per poder

realitzar una distribuci justa dels habitatges a les persones que es trobin en situaci

demergncia, crearem una borsa dhabitatges en rgim de lloguer, formada per pisos que sn



propietat de lAjuntament i tamb pisos de protecci pblica. Alhora, volem promoure un pla de

lloguer social municipal i fomentar el lloguer al municipi, mitjanant ajuts.

Tamb volem collaborar i donar suport a plataformes especialitzades en latenci i resoluci

de conflictes amb lhabitatge (PAH), amb les qual lAjuntament ha defectuar un treball en xar-

xa, per poder donar rpida resposta als casos ms urgents. En aquest sentit, ens comprometem a

recolzar jurdicament davant els Tribunals de Justcia a les persones que hagin patit un desno-

nament.

Hem de fer una poltica per a ls social dels habitatges buits en mans dentitats bancries i

de grups especuladors. Considerem que s important penalitzar amb taxes i impostos aquests

habitatges, doncs promouen una parlisi en el panorama econmic i fomenten situacions

dinjustcia social. De fet, volem impulsar lacceleraci de tots aquells processos que calguin

per a obtenir una millor qualitat de vida per a totes aquelles persones afectades per la prdua

dun lloc digne per a viure

En definitiva, lAgrupaci dElectors Crculo de Montcada adquireix els segents compro-

misos:

Pla de Lloguer Social Municipal amb la creaci duna borsa dhabitatge.

Penalitzaci dhabitatges buits en mans dImmobiliries o Entitats Financeres

Promoci dhabitatge municipal protegit.

Foment de la participaci ciutadana en el disseny de lespai pblic

Negar la collaboraci de les policies locals en els processos de desnonaments.

La paralitzaci dels interessos de demora del deute.

Recolzar la daci en pagament retroactiva com a ltima soluci en el cas de pr-

dua de lhabitatge.

Aplicar la Llei de lHabitatge que penalitza econmicament les entitats que es

neguin a posar en lloguer social els seus pisos buits durant ms de dos anys.

Fomentar i reactivar lOficina de lHabitatge

Condicionament dels solars buits per a ls pblic

4.5.El restabliment de les Urgncies Nocturnes

La Sanitat s un dret fonamental de les persones, i s un dels pilars en el qual sha de sostenir

qualsevol societat igualitria. s tamb aquest un dret que ha estat absolutament minvat per

unes poltiques dels governs central i autonmic adreades a produir retallades profundes que

atempten la dignitat del ciutad. En particular, la Generalitat ha retallat al voltant dun 20% el



pressupost de la Sanitat Pblica, alhora que afavoreix la implantaci de serveis sanitaris privats,

i per tant amb nim de lucre, als quals deriva milers de pacients per reduir les llistes despera,

amb una clara intenci de privatitzaci de la Sanitat Pblica.

En el nostre municipi aquestes retallades sha materialitzat principalment en el tancament de

les Urgncies Nocturnes del Centre dAtenci Primria i del servei dambulncies. Sn ms de

tres anys i mig sense aquest servei, absolutament necessari en qualsevol circumstncia, per

encara ms amb una poblaci cada vegada ms envellida.

Des del Crculo de Montcada i Reixac reivindicarem davant la Generalitat la reobertura

daquest servei essencial, recolzant les contnues mobilitzacions de la FAVMIR, i realitzant un

estudi de viabilitat econmica per tal que lAjuntament es faci crrec del cost del seu restabli-

ment. Els costos que sen deriven seran reclamats al Govern Autonmic. Un poble com Mont-

cada, amb 35.000 habitants, no pot romandre ms temps sense un servei dUrgncies de qualitat

amb un horari continuat. Si no sha reobert el servei durgncies i sha restablert el servei

d`ambulncies s per falta de voluntat poltica, i aix no ens ho podem permetre. Montcada i

Reixac tindr un altre cop servei durgncies nocturnes.

Tamb s un dels nostres objectius la promoci de xerrades de sensibilitzaci sobre la pro-

blemtica de la privatitzaci dels serveis pblics sanitaris impartides per experts en aquest sec-

tor. En aquest sentit, el Crculo de Montcada impulsar mesures informatives adreades als usu-

aris perqu facin reclamacions quan latenci sigui deficient o quan siguin derivats a hospitals

concertats o privats i no als seus hospitals de referncia pblics.

Per ltim, donarem suport a una Iniciativa Penal Popular per tal de denunciar la Generalitat

si permet que els usuaris es saltin les llistes despera previ pagament, tamb a la possibilitat de

convocar una marea blanca a tot Catalunya per tal de reclamar una sanitat pblica de qualitat,

afegint-nos a altres plataformes que defensen aquest dret.

4.6.La potenciaci de lEducaci i la Cultura

LEducaci s laltre pilar bsic sense el qual no sentn lexistncia duna societat plural i

democrtica. Encara que les escoles i institut pblics estan gestionades per la Generalitat, des

del Consistori contribuirem a tot all que podem fer per tal de millorar les condicions en les

quals treballen els docents i estudien els nostres fills.

Apostem, per tant, per una educaci pblica i de qualitat, laica, que promogui la igualtat en

tots els sentits i afavoreixi la inclusi de tot tipus dalumnat. Volem donar resposta a les petici-

ons que les AMPES ens van transmetre, perqu lAjuntament es faci crrec dactivitats que



actualment estaven sufragant, degut a la falta de recursos, com lescola de pares i altres activi-

tats extraescolars o projectes.

Aquest sn els nostres compromisos:

Finanament de noves escoles bressol i abaratir el preus daquestes a les possibilitats

econmiques de les famlies amb dificultats econmiques.

Finanament dactivitats extraescolars.

Finanament per a lescola municipal de msica.

Assegurament duna dotaci econmica per donar rpida resposta a reparacions i ar-

ranjaments de qualsevol mena, tant en els edificis com en les seves installacions,

per tal que els desperfectes no interfereixin en la tasca docent.

Finanament de beques menjador.

Finanament de material escolar a famlies que ho necessitin.

Recolzament institucional per a la construcci del nou edifici de lInstitut Montserrat

Mir.

Donarem suport a qualsevol iniciativa cultural i artstica de la nostra ciutadania, aportant el

material i els espais municipals que calguin per enllestir-la.

4.7.La defensa del Patrimoni Cultural

Montcada disposa al seu abast duna gran quantitat de construccions i indrets que creen la

seva identitat, s un municipi amb una gran historia a la seva esquena i pretenem que sigui aix

en un futur. Les Maleses de Montcada i Reixac, la Montcada medieval i altres aspectes histrics,

com la Guerra Civil, sn encara latents en els nostres edificis o en determinades zones. Sha de

tenir present que la cura i laccentuaci de la importncia daquests elements no s nicament

cultural i de conixer el nostre passat. Des del Crculo de MiR entenem que la inversi en cultu-

ra s una inversi social i econmica, que ens ajuda al desenvolupament del nostre municipi i

ens ajuda a donar-li un millor valor extern, aportant aix inters per Montcada als propis Mont-

cadencs per tamb a totes aquelles persones que resideixen prop del nostre municipi.

Laportaci de determinades associacions ha sigut fonamental perqu lAjuntament destins

28.000 a estendre aquesta informaci per a tota la ciutadania. Apostem per lexpansi de les

investigacions sobre el municipi explicant moments histrics com la Repblica, la Guerra Civil

i la postguerra o la importncia del cultiu vincola. Sn prou conegudes les aportacions

dentitats culturals del nostre municipi com lABI, la Uni, les AAVV de Can Sant Joan i de

Terra Nostre a ms daltres persones a ttol personal. Crculo de MiR entn que s fonamental

fer un suport no nicament econmic sin que sha de comprometre amb aquests actors formant



part del teixit associatiu i mantenint un contacte directe amb tots aquells que volen participar. A

ms a ms entenem que laportaci i la creaci de determinades senyalitzacions no s suficient

per a la lectura del nostre territori sin que tamb sha de tenir cura daquestes senyalitzacions i

del terreny del qual es pretn fer publicitat i que no solament hem de mantenir aix amb una

perspectiva datracci turstica sin tamb per raons didentitat local.

Algunes de les zones que hem de cuidar sn, per exemple, la Casa de la Vila, el Rec Comtal,

la Mina o la llera del riu Bess. Hem de fer front a les mancances a nivell informatiu que del

nostre territori tenim els ciutadans de Montcada i Reixac, fer una participaci daprenentatge

social i cultural sobre el patrimoni, com per exemple el treball que el Museu est fent relacionat

amb el poblat ibric de Les Maleses (Serralada de Marina).

De lpoca medieval sn lesglsia de Santa Engrcia, Reixac, la Torres dels Frares i el Rec

Comtal; la Montcada modernista la configuren les torres destiueig com la Torre Vila, la Casa

de la Vila o lABI. s molt important no noms actuar de forma passiva (mitjanant cartells o

promovent la visita mitjanant ls de publicitat) sin tamb de forma activa, collaborant amb

els nostres centres escolars, aprofitant els nostres carrers per fer un aprenentatge sobre el patri-

moni i promovent la visi histrica en les nostres festes locals.

Hem dobrir la perspectiva de la nostra historia i no basar-nos nicament en les construcci-

ons urbanes o religioses en el nostre municipi sin que tamb hem de fer veure els nostres bos-

cos i el medi que ens envolta, prenent cura dell. I per descomptat hem de seguir cuidant i afavo-

rint la investigaci en dos dels espais histrics ms destacats del nostre municipi Les Maleses

i el recinte del Parc de les Aiges elements essencials per conixer el nostre passat.

4.8.Suport als Joves i condicionament dels espais municipals

Des de la nostra organitzaci impulsarem lapoderament i la participaci de la gent jove en

tota mena de projectes collectius. Afrontarem els reptes de la diversitat des de loferta

dactivitats que fomentin lintercanvi, la relaci entre els joves de diferent perfil sociolgic, i

donarem suports als itineraris personals dautonomia i emancipaci dels joves. Els principals

problemes dels joves sn la manca de recursos econmics i educatius, la falta de valors per

labsncia de referents, els problemes familiars derivats de la precarietat laboral i de latur i la

desestructuraci social que fa impossible el sentiment de pertinena social.

La nostra agrupaci est especialment interessada en lnies dactuaci adreades a joves amb

necessitats educatives especfiques i amb manca de recursos econmics. Volem desenvolupar un

programa dintervenci social que detecti les necessitats reals dels joves de la manera ms direc-



ta i especfica possible, amb qestionaris actualitzats que preguntin per la seva situaci familiar,

els seus interessos, si tenen accs als sistemes bsics de salut i educaci. Tot aix, sense oblidar,

per descomptat, la visi general del jove montcadenc. Tamb volem condicionar els actuals

espais municipals adreats als joves perqu siguin espais de creixement personal i autoconfian-

a.

Un Pla de Joventut ha destar adreat a tot tipus de jove, sigui o no estudiant, tingui o no fei-

na. Es necessita un programa que es basi en poltiques dajuts que no oblidin la diversitat cultu-

ral. Els guetos es creen a partir de necessitats no satisfetes en els collectius. Volem que aquests

collectius tinguin representants per tal de conixer les seves necessitats, i tamb per tal de per-

metre intercanvis duns amb els altres.

Volem invertir en els casals de gent jove, en espais i activitats de qualitat (educatives, espor-

tives i doci i temps de lleure) i en la contractaci de professionals que puguin assessorar la gent

jove per tal de millorar la seva autonomia i competncies personals.

4.9.Els programes per a la Gent Gran

La gent de ms edat forma part de la histria del nostre pas, i haurien de ser el nostre refe-

rent. Ho donen tot per ajudar els seus fills i nets en aquests moments de crisi. Una societat que

no sestima la seva gent gran s una societat fallida. Els nostres avis es mereixen que tots ple-

gats, famlies i institucions pbliques, tinguem cura dells, assistint-los quan ja no poden tenir

cura dells mateixos.

Des de lAjuntament promocionarem lenvelliment actiu de la gent gran de la nostra ciutat,

per tal que es sentin part important de la ciutadania. Treballarem en la dinamitzaci despais de

desenvolupament personal al llarg del procs denvelliment, en promoure la dignitat i autono-

mia de les persones dedat avanada i en la gesti de la qualitat dels casals i dels espais munici-

pals adreats a aquest collectiu.

Volem lluitar contra la solitud que s un dels principals problemes que aquest collectiu pa-

teix, especialment en dones que viuen soles. Per aix volem promoure espais amb activitats

guiades per professionals en les quals la gent gran pugui trobar acompanyament, atenci, suport

i entreteniment.

Impulsarem tamb activitats educatives conjuntes intergeneracionals que beneficin gent jove

i gent gran en lintercanvi de coneixements i experincies, en activitats als centres educatius i de

lleure per a gent jove.



El Crculo de MiR vol implementar una poltica municipal decidida, el marc de la qual lluita-

r per evitar el desarrelament social i familiar de les persones grans, amb les segents actuaci-

ons:

Rehabilitaci i adaptaci dels habitatges amb lassistncia social adequada, perqu

les persones grans puguin continuar vivint als seus domicilis, que puguin continuar

entrant i sortint, i que aquests domicilis no suposi per a ells un tancament permanent.

Creaci de ms serveis destncia dirna, com hospital de dia i centres de dia.

Creaci de residncies per a persones grans ms funcionals i acollidores.

Els serveis assistencials han destar preferentment adreats a persones grans amb

pocs recursos econmics i socials.

Potenciar i ampliar el Servei dAjuda a Domicili.

4.10. La seguretat ciutadana

La inseguretat o por al delicte s un sentiment dansietat i perill davant de la possibilitat de

ser vctima dun acte delictiu. Aquest sentiment ha estat un dels temes principals de la poltica

criminal en el nostre municipi, ja que t repercussions en tots els mbits de la vida duna perso-

na (econmic, salut, qualitat dinteraccions dels ciutadans, etc.)

s per tot aix que ens hem de fixar els objectius primordials per disminuir aquest sentiment,

augmentant daquesta forma la qualitat de vida de la ciutadania de Montcada i Reixac. Hem

destar compromesos en fer una renovaci de les poltiques de seguretat que shan fet fins ara.

Aquestes lnies dactuaci han estat basades en uns principis completament erronis, donat que

sha ents la seguretat nicament com quelcom subjectiu i pblic. Com a conseqncia daquest

enfocament equivocat, shan dissenyat unes poltiques de reducci de la inseguretat basades en

accions que es mouen nicament en aquests dos aspectes, i ms concretament amb mesures de

seguretat ciutadana basades noms en la prevenci del delicte en els llocs on es produeix, sense

tenir en compte efectes de desplaament a altres indrets del municipi.

Les poltiques de seguretat implementades a Montcada i Reixac emanen de teories desfasa-

des dels anys 70, demostrades com a errnies, que entenen la inseguretat com a mera percepci

del ciutad de la delinqncia del carrer. s per aix que tots els programes fets fins ara shan

centrat, amb resultats desastrosos, en disminuir les accions delictives que es portaven a terme en

lmbit pblic.

Aquesta poltica ha deixat de costat leix privat que t la inseguretat, no han tingut en consi-

deraci com aquesta sensaci no noms es crea a partir de la percepci dels nostres carrers on

cadasc resideix sin tamb en el tipus de vincles que els ciutadans creen. Hem dapostar per



ampliar i canviar aquesta visi, fent entendre a totes les forces publiques i administratives que la

inseguretat tamb es construeix en base a les relacions interpersonals i, en definitiva, en lmbit

de la esfera privada. A ms a ms hem de tenir en compte no noms els delictes produts sin

totes aquelles situacions que minven la sensaci de seguretat: la morfologia urbana, la

illuminaci dels carrers, la conducta dels agents dels diferents cossos policials, etc. Tot influ-

eix, perqu la seguretat no s quelcom noms objectiu sin que sobretot s la percepci de tro-

bar-se segur, la (in)seguretat es fonamentalment un element subjectiu.

s per tot aix que fem aquestes propostes:

Suport ciutad com a element fonamental.

Lluitar contra la marginaci social i marginaci de barris.

Programes dintegraci de persones que han estat recluses.

Programes dintegraci amb problemes daddiccions.

Augment destudis de la seguretat.

Canvi en les poltiques preventives dels Policies Municipals.

Especial atenci en les zones de trnsit de persones.


POLTIQUES DORDENACI DEL TERRITORI 31

5. POLTIQUES DORDENACI DEL TERRITORI

5.1.El soterrament de la lnia de Portbou

Montcada i Reixac s un municipi histricament castigat per la seva situaci geogrfica. s

la sortida natural de Barcelona cap al nord, i aix ha fet que a hores dara es trobi fracturada per

grans vies de comunicaci: tres lnies de tren, dues autopistes, una autovia i una carretera nacio-

nal. Daquestes vies, sens dubte la que ms trenca el tramat urbanstic de Montcada s la lnia

ferroviria de Portbou. Fa un temps vam tenir una gran oportunitat daconseguir el seu soterra-

ment quan es van licitar les obres de lAVE al seu pas pel municipi. Va ser una oportunitat per-

duda, perqu malgrat el principi dacord entre el Ministeri de Foment, el Departament de Polti-

ca Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat, lAdministrador dInfraestructures Ferroviri-

es (ADIF) i lAjuntament de Montcada i Reixac, el soterrament no es va fer una realitat, amb

lexcusa de la crisi econmica.

El nostre grup es compromet a donar tot el recolzament i suport sense reserves a la platafor-

ma venal Tracte Just, Soterrament Total ja!, per aconseguir el soterrament, i insistirem, amb

tota la fora possible que un Consistori pot exercir, per tal daconseguir que sinclogui duna

vegada per totes els fons necessaris en els propers Pressupostos Generals del Govern dEspanya.

Aquesta plataforma aplega ms duna setantena dentitats locals en tots els seus actes reivindi-

catius i dhomenatge a les vctimes.

Tamb crearem una nova figura a lAjuntament que sencarregui especfica i constantment

daquest tema tan cabdal. Ser una figura de caire reivindicatiu i denlla amb la Generalitat i

amb el Govern central de Madrid, que ja hem descrit anteriorment, que s el Defensor del Mu-

nicipi.

El soterrament de la lnia de Portbou s, segurament, lactuaci que pot incidir de manera

ms positiva en el tramat social de la ciutat. En aquest sentit, el nostre comproms s total i ab-

solut, i no es tindr en compte el signe poltic de qui governi en les administracions implicades

per exigir-lo. Creiem que Montcada i Reixac ha pagat ja suficient tribut a la metrpoli Barcelo-

na, tant en termes materials com, per desgrcia, en termes humans.

5.2.El Pla dUrgncia Urbanstica

No es pot acceptar que al segle XXI encara tinguem a Montcada nuclis urbans sense serveis

bsics. Aquesta s una trista realitat als barris de Can Pomada, Bosc den Vilar, Estanys de

Gallecs i Sant Pere de Reixac. El Crculo de Montcada ha anat a conixer de primera m les

seves problemtiques i reclamacions. Hem parlat amb els seus vens i venes i hem constatat la


POLTIQUES DORDENACI DEL TERRITORI 32

deixadesa dels diferents governs municipals, que shan limitat a prometre solucions que desprs,

a lhora de la veritat, han estat oblidades.

Les caracterstiques de cadascun daquests barris sn diferents, i per tant tamb ho sn les

seves necessitats. No obstant aix, en menor o major grau, podem resumir les problemtiques

en:

a) Abastiment daigua potable: o b el subministrament no arriba a alguns llocs, o b la

installaci s obsoleta, donant un mal servei als vens.

b) Falta de clavegueram: els prpies vens han de fer-se crrec de la neteja de les fosses

sptiques.

c) Enllumenat pblic: o b simplement no nhi ha. o b la illuminaci s molt defici-

ents en alguns indrets.

d) Transport pblic: en alguns barris el transport pblic no hi arriba; en altres, la fre-

qncia de pas s molt baixa. Aquest s un problema que afecta principalment a la

gent gran, o b que no disposen de transport privat.

e) Taxes urbanes i IBI: es consideren molts elevats els tributs que paguen aquests vens

en comparaci amb altres zones i els serveis que reben.

f) Problemes legals de les propietats: les urbanitzacions de lEstany de Gallecs i Bosc

den Vilar no sn legals per a lAjuntament de Montcada i Reixac. Tot i aix, els

vens paguen lIBI i altres taxes municipals.

Els membres de Crculo de MiR ens solidaritzem amb les lluites que aquests barris mantenen

per aconseguir uns serveis indispensables per a una vida digna. Pensem que per a poder soluci-

onar de la millor manera totes aquestes deficincies, primer lAjuntament ha dassumir que

aquests nuclis urbans sn legals, amb totes les conseqncies que sen deriven. No es pot conti-

nuar mantenint-los en un limbe administratiu, amb la paradoxa de no reconixer-los per si

cobrar-los impostos. No hi ha marxa enrere, i aquests barris i el seu venatge han de tenir el

mateix tractament que la resta. Un cop reconeguts com a legals sha danar solucionar totes les

carncies, amb diferents partides pressupostries. Aquest s el nostre comproms.


POLTIQUES MEDIAMBIENTALS 33

6. POLTIQUES MEDIAMBIENTALS

Montcada i Reixac necessita amb urgncia una autntica revoluci verda, capa dafrontar

els greus reptes que el canvi climtic i la crisi ecolgica planteja; reptes que sn tamb oportuni-

tats pel canvi, i apostar pel naixement dun nou model de desenvolupament econmic. Aquest

nou model econmic ha daprofitar els recursos naturals sense produir danys irreparables; una

forma de progrs econmic, i s el model del B Com.

Aquesta nova manera dentendre leconomia aposta per un progrs econmic i social que

afavoreixi la convivncia sana i el respecte a cada persona, un model basat en el comportament

de la natura, s a dir, que consideri el seu cicle de recuperaci, i una organitzaci del treball

hum que garanteixi un progrs sostenible en el temps, en harmonia amb la conservaci del

medi ambient i amb el benestar de totes les persones: s el desenvolupament sostenible.

Amb tot aix posat damunt la taula, volem que Montcada i Reixac esdevingui un exemple

pel que fa a poltiques mediambientals, fent servir totes les eines al nostre abast per aconseguir

aquests objectius. Les bases del nostre programa es centren necessriament en un desenvolupa-

ment social i econmic mantenint i respectant el medi ambient, promovent conductes que man-

tinguin aquest esperit, apostant per un model ecosostenible, i recuperant zones naturals sotmeses

a limpacte ambiental.

La qualitat del medi ambient que ens envolta repercuteix directament sobre el ciutad. Vo-

lem posar especial mfasi en limpacte que sobre la salut produeix la crema de residus i la

polluci mediambiental que pateix el nostre municipi, impacte degut principalment a lactivitat

de les dues plantes de tractament de residus que tenim al nostre municipi: Lafarge i lEcoparc 2.

6.1.La cimentera/incineradora Lafarge

Lafarge, al llarg de lany 2014, es va fer present ms que mai a la premsa i la televisi graci-

es a determinats moviments promoguts per alguns del grups de Montcada que porten treballant

en el tema des de fa anys. La campanya #judicialacimentera va ser un dels moviments que

pretenen mitjanant xerrades i exposicions sensibilitzar a totes les poblacions properes a la ci-

mentera (Sant Andreu, Ripollet, Cerdanyola i Nou Barris, entre daltres) a ser conscients del seu

impacte, va ser una forma dimpuls social i econmic on es va recaptar un fons monetari que va

destinar-se a cobrir totes les despeses i fer una empenta en el procs judicial que porta

lAssociaci de Vens de Can Sant Joan contra Lafarge Cementos SAU. Aquest s un tema que

sha de treballar amb altres municipis, ja que no noms afecta als ciutadans de Montcada, sino

tamb a les poblacions venes. Els principals municipis amb els que podem fer fora sn Nou



Barris, Sant Andreu del Palomar, La Llagosta, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Va-

lls, Barber del Valls, Ripollet i Montcada i Reixac.

LAVV de Can Sant Joan va denunciar el perms que la Generalitat va donar a la cimentera

per cremar residus slids. La sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya don la

ra a lassociaci i establ lanullaci del perms mediambiental. La Generalitat i lempresa

Lafarge, de forma conjunta, va presentar un recurs al Tribunal Suprem de Madrid. La situaci

en qu es troba lAVV de Can Sant Joan s la de continuar amb el contencis, per la qual cosa

es necessiten diners per suportar les despenses que sen deriven i poder continuar amb les argu-

mentacions i per aconseguir que el recurs de cassaci presentat per la empresa i la Generalitat

no prosperi i aix poder aconseguir una sentncia a favor dels vens i venes afectades. En aquest

moviment tamb tenen una gran importncia els vens de Nou Barris que gracies a la formaci

de la plataforma Nous Barris Cabrejada mant una perspectiva critica de Lafarge Cementos

SAU i sacab sumant a aquesta iniciativa mediambiental.

La participaci de lAjuntament de Montcada i Reixac en aquest fet ha sigut nulla i sha

mantingut al marge de tota la mobilitzaci, desenvolupant aix una poltica dactuaci passiva

amb la qu es pretn que tots el moviments sacabin debilitant per la falta dajuda de

lAdministraci municipal. El suport de ladministraci pblica perqu aquests processos vagin

evolucionant s fonamental per la seva evoluci i perqu saconsegueixi la finalitat de protegir

els vens i venes del nostre municipi. Es poden establir ajudes no noms econmiques sin de

suport hum, recolzant totes aquestes mobilitzacions, i de suport legal que entenem que sn

essencials perqu sacabi amb la crema de residus.

Existeixen diferents informes i estudis a nivell estatal (Informe de Contaminacin en Espa-

a) que acaben indicant que les incineradores produeixen greus problemes mediambientals.

Aix s degut a les emissions de substncies potencialment cancergenes a latmosfera, com sn

les dioxines i els furans. A ms a ms ens trobem que hi provoquen una gran generaci de cen-

dres i escries derivades de la crema i que segons linforme son molt txiques i perilloses. Els

diferents informes indiquen que tot aix, s ms greu encara en els casos de les cimenteres, ja

que acaba generant una gran contaminaci atmosfrica per les partcules en suspensi que duen

adherits metalls pesants i que augmenta encara ms per la contaminaci amb substancies peri-

lloses al mateix ciment. La Cimentera Lafarge ha indicat des del primer moment que aquestes

informacions no sn realistes amb el seu procs de treball, que ells porten a terme les revisions i

mesures adequades per qu la seva activitat no sigui nociva per a la salut del poble ni per a la

gent que viu propera a la cimentera, i a ms indiquen que sn respectuosos amb el medi ambi-

ent. Diuen que es pretn crear una falsa alarma entre la poblaci per les columnes de fum que



surten de la xemeneia o per aprofitar per carregar contra la planta de ciment per les incidncies

sorgides com el pols i els sorolls.

Totes aquestes problemtiques mediambientals han acabat derivant en una problemtica per

a les entitats de Montcada i Reixac. Lafarge ha denunciat la plataforma Aire Net per perjudi-

car la seva imatge mitjanant determinats informes, que arriben a la mateixa conclusi que el

document estatal Informe de Contaminacin en Espaa. A ms a ms aquest informe arriba a

una conclusi encara ms esferedora: el fet que determinades empreses o entitats son subvenci-

onades per la cimentera amb lobjectiu de comprar conscincies i amagar determinades infor-

macions que no son dinters per lempresa. Alguns daquests exemples els trobem al nostre

municipi, on fan de suport econmic a clubs de futbol com La Uni de Can Sant Joan i el UD

Montcada, patrocinant tornejos descacs o fent aportacions econmiques a diferents actes orga-

nitzats per lAjuntament de Montcada i Reixac. Tamb fan xerrades i visites a la fbrica a les

escoles per aconseguir que la gent jove tingui una visi positiva de la seva empresa, un fet que

trobem del tot inadmissible.

Sha demostrat que les emissions sn perjudicials per a la poblaci a travs dels diferents es-

tudis realitzats fins ara. Per a nosaltres, la salut dels ciutadans no s negociable, s un assumpte

prioritari. Ens sembla vergonys que la Generalitat hagi recorregut la sentncia del TSJC que

obligava a Lafarge a deixar de cremar residus, i no menys vergonys que lAjuntament hagi

obviat aquest assumpte adduint falsament que no t competncies i que no pot fer-hi res, quan

en realitat disposen de molt mecanismes per protegir la salut dels habitants de Montcada. La

nostra intenci s que les emissions de la cimentera siguin zero, i dins de les nostres competn-

cies utilitzarem tota la fora possible perqu es compleixin totes les normatives mediambientals,

amb sancions o tancaments temporals si es sobrepassen els lmits legals. Les quanties de les

possibles multes a Lafarge seran destinades a contribuir al pagament del procs obert contra la

cimentera.

Ens comprometem a:

Fer controls exhaustius i per sorpresa de la crema de residus a la cimentera, aplicant

tota la fora que ens donen les moltes competncies de les que disposa un Ajunta-

ment per acabar amb qualsevol activitat que perjudiqui la salut dels montcadencs.

Recolzar totes les mobilitzacions de la plataforma Valls Net, formada per les enti-

tats de Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac en la que participa la Plataforma

Antiincineraci local.



Ajudar econmicament des del consistori el procs judicial obert per la Plataforma

Antiincineraci del municipi contra la cimentera.

Hem dexigir el tancament de la cimentera incineradora Lafarge de Montcada i Reixac, amb

la recollocaci de tots els seus treballadors, si continuen amb activitats nocives per a la salut

del tots els nostres vens i venes. La salut no t preu, per tant no es pot negociar amb ella.

6.2.LECOPARC 2

LECOPARC2 des de la seva posada en funcionament ha estat envoltat duna gran polmica

que ha estat promoguda pels venats de Mas Duran, Ripollet, Santa Perpetua i La Llagosta, els

quals han anant denunciant les pudors que provoquen aquestes installacions. La polmica ms

sonada es va produir quan es va estudiar la possibilitat del tractament de residus que provenien

de labocador clausurat de la Vall de Sant Joan, tancat lany 2006, en la qual lECOPARC2 va

realitzar lembolcall dels residus que van tenir com a ltim dest la cantera de la Vallenana.

La situaci i producci daquestes olors sembla ser que han passat desapercebudes per

aquells qui governen el nostre ajuntament, per no tant per la resta de la poblaci, no noms de

Montcada i Reixac sin de ms enll. Un grup dinvestigadors de la Universitat Rovira i Virgili

ha detectat la presencia de nivells relativament elevats de formaldehids i compostos orgnics

voltils en les zones prximes al ECOPARC 2 de Montcada i Reixac, resultats publicats no

noms en els diaris autonmics sin en la revista cientfica Environmental Reserach, del grup

internacional Elsiever.

Aix mateix un breu comunicat de premsa ems pel departament de Territori i Sostenibilitat

de la Generalitat confirma que al 2011 es van superar de forma verdica els nivells establerts de

contaminaci per formaldehids (substancia allrgica, irritant i cancergena) a lECOPARC 2.

Aquest breu comunicat acabava indicant que acceptava els resultats de la investigaci prvia-

ment comentada i que el origen del contaminant eren focus emissors de la planta que empraven

biogs com a combustible.

Desprs de tota aquesta mobilitzaci social i cientfica la Direcci General de Qualitat Am-

biental va establir un pla de vigilncia i mesures concretes per tal de solucionar aquest problema

de contaminaci, mesures que havien de comenar a portar-se a terme en un perode de 6 mesos

mxim. Lltim control realitzat estableix que els valors de formaldehids sn 100 vegades infe-

riors a les primeres mesures, per que tot i aix es segueixen produint aquests residus que sobre-

tot son perjudicials pels ciutadans de les proximitats. Hem de ser conscients tamb que aquests

controls son establerts per la mateixa Direcci que va establir lECOPARC 2 al nostre municipi.



Volem promoure un control seris, reobrint novament les investigacions ecolgiques i com-

provar que efectivament segueixen lestricte control que shavien comproms a portar a terme

des del primer moment que van ser conscients del efecte tan negatiu que provocaven al nostre

medi. Des del Crculo de Montcada ens comprometem a:

Promoure la investigaci cientfica dels gasos emesos.

Fer de suport a totes aquelles associacions que estiguin estudiant o tractant el cas de

lECOPARC 2 des de una perspectiva critica i seriosa.

Promoure el control neutral de lECOPARC 2 i establir controls extraordinaris i sen-

se avs previ per veure la realitat de la situaci.

Fer mediaci amb lECOPARC 2 en cas de que les emissions de la planta segueixin

sent perjudicials pels ciutadans, prenent la via legal com mesura alternativa

Al mateix temps, ens comprometem a promoure les anlisis mediambientals pertinents dels

compostos emesos per la Planta de Selecci i Tractament de Residus Municipals (ECOPARC

2), donant suport en aquest sentit a la plataforma Valls Net. En cas que els resultats obtinguts

quedessin fora dels lmits marcats a la legislaci vigent, saniria fins i tot a la via legal com a

mesura de pressi. Recolzarem totes les plataformes i collectius no noms de Montcada, sin

tamb de Cerdanyola i Ripollet que lluiten contra la cimentera Lafarge, lEcoparc 2 i labocador

Elena de Cerdanyola, un autntic triangle de la mort. Promourem un front com amb altres

ajuntaments afectats.

Nosaltres som partidaris dun altre model de recollida selectiva de residus, ja implantat a

Euskadi i a altres pasos europeus, que consisteix en una recollida porta a porta, que aconse-

gueix un reciclatge del 70/80% dels residus urbans. Lactual govern de la Generalitat no con-

templa la implementaci daquest model en un futur prxim, probablement perqu existeixen

certs interessos econmics que pressionen perqu es continu incinerant.

6.3.La protecci dels nostres espais verds

Considerem que lentorn natural de Montcada i Reixac representa el seu principal patrimoni,

senyal didentitat i garantia de la nostra qualitat de vida. Per a Crculo de Montcada s una prio-

ritat mantenir aquest patrimoni per tal de llegar-ho a les generacions futures, evitant

lespeculaci urbanstica, els vessaments i els abocaments illegals a les zones rurals i naturals

del municipi, com el Pla de Reixac, la llera del riu Bess, el Tur o la Vallenana.

Precisament els abocaments slids en zones com el Pla de Reixac s un problema histric al

qual mai no se li ha donat una soluci satisfactria. Es tracta duna agressi mediambiental, que

afecta la salut de les nostres terres i dels aqfers, i que per tant acaba incidint tamb la salut de



les persones. Especialment sagnant s la situaci del Tur de Montcada, on urgeixen accions no

noms reactives de recuperaci paisatgstica sin tamb accions preventives. En aquest punt ens

trobem ara tamb amb un problema afegit, com s lexistncia de barraquisme, la presncia de

gent que hi viu de forma permanent a les vessants del Tur al costat de la C-17 i de la N-150.

Segons el Consorci del Parc de Collserola, la principal amenaa per a Collserola s locupaci

illegal. No obstant aix, abans que la naturalesa hi ha els drets de les persones, que han de tenir

programa electoral círculo de montcada català

Documents